Post on 28-Jun-2015
description
CURS DE MONITORS
MÒDUL 5SEGURETAT ESPORTIVA
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVAMesures preventives i factors de
risc en la pràctica del futbol
2
En aquesta unitat pretenem que l’alumne
adquireixi uns coneixements bàsics sobre
els diferents factors de risc que poden
donar lloc a patir diferents tipus de lesions,
i sobre la importància de prendre algunes
mesures que considerem adequades per tal
de prevenir o evitar que aquestes es
produeixin.
Què és la medicina esportiva?
És aquella especialitat de la medicina que té
per objecte millorar el rendiment, prevenir,
diagnosticar i tractar tots els problemes
relacionats amb la pràctica de l’educació
En què consisteix i el perquè del
reconeixement médico-esportiu en
el futbol?
L’objectiu del reconeixement metge
esportiu és el de comprovar la integritat de
tots els òrgans i aparells sobre els que ha de
repercutir el futbol. Dins d’un
reconeixement mèdic hi ha tres parts que
s’han de tenir molt en compte.
En primer lloc, s’ha d’investigar sobre els
antecedents personals, familiars i
quirúrgics, els hàbits dietètics, les activitats
esportives practicades, i la tolerància de la
persona a l’exercici, si es cansa, es mareja
quan fa un exercici físic intens, etc.
En segon lloc, i dins de l’examen clínic serà
important centrar-se en l’aparell cardio-
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
física i l’esport. En
definitiva, té quatre grans
objectius: prevenció,
diagnòstic, tractament i
rehabilitació.
3
vascular, en el que s’ha d’incloure
l’auscultació acurada, la tensió arterial i
l’electrocardiograma en repòs i després
d’un esforç físic esforç per tal de tenir
informació sobre la reacció d’aquest durant
i després d’haver realitzat una activitat
física exigent. També és important la
realització d’una analítica de sang per tal de
comprovar que tots els indicadors
bioquímics estan correctes. Si es descobreix
alguna anomalia s’ha de portar el subjecte a
un centre de cardiologia per a la pràctica
d’exàmens complementaris adequats
(estudi tensional, ecocardiografia, etc).
En tercer lloc també és important realitzar
un examen de l’aparell locomotor. Això
requereix de l’examen de l’estàtica
vertebral, per comprovar l’estructura òssia
de l’esquena, així com dels membres per
comprovar que no hi problemes en els
genitals (revisions de nens fins
aproximadament 13 anys). Comprovar
articulacions, músculs i tendons, la recerca
de trastorns estàtics, laxituds i lesions per
microtraumatismes.
És important verificar l’estat dels materials i
equips utilitzats per assegurar-se de la seva
idoneïtat i de que els resultats obtinguts
són correctes, sobretot en la infància i en
l’edat de desenvolupament. Per obtenir uns
resultats fiables també serà important
l’exploració dels altres aparells i sistemes,
en particular l’abdominal, el gènito-urinari,
l’hematològic, el renal, els trastorns
hepàtics i digestius i el respiratori.
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
4
A què ens referim quan parlem de
lesió esportiva?
Quan parlem de lesió ens estem referint a
tota alteració dels teixits del cos, ja sigui
produïda per un traumatisme degut a una
acció violenta del joc (externa), o produïda
per nosaltres mateixos (interna).
Com es poden produir les lesions en
el futbol?
Microtrauma repetit
el recolzament de la planta del peu alterat
per la forma del calçat esportiu, pels claus i
tacs irregularment repartits en la sola de la
bota. Un exemple de fractura d’aquest tipus
és el típic de la fractura del 5é metatarsià
per la carrega excessiva sobre aquesta part
del peu. El mecanisme de ruptura és una
torsió de l’ós quan gira el peu amb la punta
de la bota ancorada al terra. La fractura es
veu afavorida per la desprotecció de la zona
mitja del peu que no porta punts de suport
en les botes de futbol.
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
Accident del joc
Les lesions poden produir-
se per un contacte o cop
amb un altre jugador, un
cop de la pilota, el terreny
de joc que no estigui en
bones condicions i/o
caigudes incorrectes.
La superfície dura on
s’entrena o es juga pot
provocar un microtrauma
repetit en una zona de
suport, que acaba en una
fractura per
sobrecàrrega. Està molt
relacionat amb
5
Per traccions o microarrencades
tendinoses, com és el cas de l’osteopatia de
pubis o pubalgia dels futbolistes que
consisteix en la inflamació dolorosa de les
insercions musculars a la zona del pubis o
per estrebades de la musculatura
adductora.
Disestatisme o alteració del centre de
gravetat
Per exemple, la presència d’un peu pla
agreujat pel calçat de futbol, pot provocar
lesions musculars en els adductors, tíbio-
peronés i en el tensor de la fàscia lata per
sobrecàrrega. Uns altres exemples són la
tendinitis aquil·lea produïda també pels
tacs i la sola del calçat de futbol.
Alteració de la funció muscular
Les lesions musculars es produeixen per
una ruptura de l’automatisme en la
coordinació, ja sigui per un error en la
cadena del moviment automatitzat, per una
impulsió suplementària introduïda de cop i
volta, per una pertorbació imprevista com
la presència d’un obstacle inesperat o per la
manca d’aquest o per un desplaçament
brusc de l’eix de l’equilibri corporal. En
definitiva, la funció muscular està
constituïda pel múscul agonista i
l’antagonista, quan l’un s’estira l’altre es
contrau de manera que si en aquestes
funcions es produeix alguna alteració o
descoordinació per diferents
circumstancies, això pot afavorir l’aparició
de lesions.
* Rampes musculars: Els futbolistes poden
patir rampes als músculs, durant o després
d’un exercici, així com en un partit intens.
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
6
Les rampes poden prevenir-se mitjançant
un bon entrenament bàsic i exercicis
d’escalfament, no utilitzant mitjons massa
ajustats ni calçat massa tancat. Si malgrat
corregir aquests trastorns el futbolista no
millora, haurà de realitzar una analítica de
sang per excloure qualsevol problema
metabòlic.
Quins són els factors que ens poden
predisposar a patir lesions
esportives ?
Els factors que predisposen a les lesions
poden ser de caire tècnic, dietètics,
individuals i/o ambientals.
Factors tècnics
Els factors tècnics tenen a veure amb errors
que es cometen a l’entrenament degut a
que
no hi ha hagut una adaptació prèvia a les
possibilitats musculars del moment, és a
dir, càrregues de treball inadequades ja
sigui per l’edat de l’esportista o per no
haver realitzat un treball previ d’adaptació
muscular. Un altre aspecte important que
cal tenir en compte és el tipus
d’escalfament que es realitzi, aquest ha de
correspondre al tipus d’activitat que es vol
dur a terme. Els errors d’escalfament poden
donar lloc a lesions, l’escalfament ha de ser
llarg, progressiu i adaptat a l’esforç que s’ha
de realitzar.
També es poden produir lesions per la
inadequació i/o la falta d’entrenament del
jugador, és a dir, després d’un període
d’inactivitat el jugador es posa a treballar
amb una càrrega per sobre de les seves
possibilitats com per exemple el cas d’un
jugador que ha estat lesionat i després d’un
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
7
període llarg d’inactivitat es posa a fer el
mateix tipus de treball que els companys
sense haver fet cap procés de readaptació
muscular, o la realització d’entrenaments
on el tipus de càrrega no correspon a les
característiques maduratives del nen o
adolescent.
És molt important comprovar que el
material amb el que es treballi i el terreny
de joc on es realitzin les activitats, estiguin
en bones condicions per l’adequada
pràctica esportiva. Canvis freqüents de
superfície del terreny de joc on s’entrena
pot donar lloc a molta càrrega muscular i
afavorir l’aparició de lesions.
Factors dietètics
Aquests factors tenen a veure amb aspectes
que hem tractat prèviament a la unitat 1.
Els errors en la rehidratació pot portar que
les
fibres que composen els músculs no
estiguin ben hidratades afavorint que es
produeixin possibles lesions. D’altra banda
una mala o incorrecta alimentació no ens
aportarà els nutrients apropiats perquè la
musculatura de l’organisme pugui donar
una resposta adequada a l’exigència física
d’un entrenament o competició.
Factors individuals o intrínsecs
A mesura que augmenta l’edat del
futbolista augmenta paral·lelament el risc
de lesió a causa de l’augment de la rigidesa
de la fibra i la disminució de l’elasticitat. El
sexe també influeix, ja que les dones es
lesionen menys que els homes practicant
qualsevol tipus d’esport. Altres factors
tindrien a veure amb la composició, la
flexibilitat i potència muscular o la
presència d’alteracions (per exemple peus
plans o còncaus), així com la
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
8
fatiga muscular que el que fa és acumular
l’àcid làctic produint més rigidesa i fragilitat.
Factors ambientals o extrínsecs
Quan parlem de factors ambientals com a
factors de risc ens estem referint a tots
aquells factors que tenen a veure amb les
condicions de l’entorn en el que es practica
l’activitat esportiva. Jugar o entrenar sota
condicions climatològiques on la
temperatura és molt baixa (fred) o molt alta
(calor) pot afavorir el risc de patir lesions,
així com fer-ho sobre una superfície de joc
molt dura o massa tova, al igual que
entrenar o jugar sota la pluja en un terreny
de joc enxarcat.
UNITAT 2
LA LESIÓ ESPORTIVA
9