CURS DE MONITORS

MÒDUL 5SEGURETAT ESPORTIVA

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVAMesures preventives i factors de

risc en la pràctica del futbol

2

En aquesta unitat pretenem que l’alumne

adquireixi uns coneixements bàsics sobre

els diferents factors de risc que poden

donar lloc a patir diferents tipus de lesions,

i sobre la importància de prendre algunes

mesures que considerem adequades per tal

de prevenir o evitar que aquestes es

produeixin.

Què és la medicina esportiva?

És aquella especialitat de la medicina que té

per objecte millorar el rendiment, prevenir,

diagnosticar i tractar tots els problemes

relacionats amb la pràctica de l’educació

En què consisteix i el perquè del

reconeixement médico-esportiu en

el futbol?

L’objectiu del reconeixement metge

esportiu és el de comprovar la integritat de

tots els òrgans i aparells sobre els que ha de

repercutir el futbol. Dins d’un

reconeixement mèdic hi ha tres parts que

s’han de tenir molt en compte.

En primer lloc, s’ha d’investigar sobre els

antecedents personals, familiars i

quirúrgics, els hàbits dietètics, les activitats

esportives practicades, i la tolerància de la

persona a l’exercici, si es cansa, es mareja

quan fa un exercici físic intens, etc.

En segon lloc, i dins de l’examen clínic serà

important centrar-se en l’aparell cardio-

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

física i l’esport. En

definitiva, té quatre grans

objectius: prevenció,

diagnòstic, tractament i

rehabilitació.

3

vascular, en el que s’ha d’incloure

l’auscultació acurada, la tensió arterial i

l’electrocardiograma en repòs i després

d’un esforç físic esforç per tal de tenir

informació sobre la reacció d’aquest durant

i després d’haver realitzat una activitat

física exigent. També és important la

realització d’una analítica de sang per tal de

comprovar que tots els indicadors

bioquímics estan correctes. Si es descobreix

alguna anomalia s’ha de portar el subjecte a

un centre de cardiologia per a la pràctica

d’exàmens complementaris adequats

(estudi tensional, ecocardiografia, etc).

En tercer lloc també és important realitzar

un examen de l’aparell locomotor. Això

requereix de l’examen de l’estàtica

vertebral, per comprovar l’estructura òssia

de l’esquena, així com dels membres per

comprovar que no hi problemes en els

genitals (revisions de nens fins

aproximadament 13 anys). Comprovar

articulacions, músculs i tendons, la recerca

de trastorns estàtics, laxituds i lesions per

microtraumatismes.

És important verificar l’estat dels materials i

equips utilitzats per assegurar-se de la seva

idoneïtat i de que els resultats obtinguts

són correctes, sobretot en la infància i en

l’edat de desenvolupament. Per obtenir uns

resultats fiables també serà important

l’exploració dels altres aparells i sistemes,

en particular l’abdominal, el gènito-urinari,

l’hematològic, el renal, els trastorns

hepàtics i digestius i el respiratori.

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

4

A què ens referim quan parlem de

lesió esportiva?

Quan parlem de lesió ens estem referint a

tota alteració dels teixits del cos, ja sigui

produïda per un traumatisme degut a una

acció violenta del joc (externa), o produïda

per nosaltres mateixos (interna).

Com es poden produir les lesions en

el futbol?

Microtrauma repetit

el recolzament de la planta del peu alterat

per la forma del calçat esportiu, pels claus i

tacs irregularment repartits en la sola de la

bota. Un exemple de fractura d’aquest tipus

és el típic de la fractura del 5é metatarsià

per la carrega excessiva sobre aquesta part

del peu. El mecanisme de ruptura és una

torsió de l’ós quan gira el peu amb la punta

de la bota ancorada al terra. La fractura es

veu afavorida per la desprotecció de la zona

mitja del peu que no porta punts de suport

en les botes de futbol.

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

Accident del joc

Les lesions poden produir-

se per un contacte o cop

amb un altre jugador, un

cop de la pilota, el terreny

de joc que no estigui en

bones condicions i/o

caigudes incorrectes.

La superfície dura on

s’entrena o es juga pot

provocar un microtrauma

repetit en una zona de

suport, que acaba en una

fractura per

sobrecàrrega. Està molt

relacionat amb

5

Per traccions o microarrencades

tendinoses, com és el cas de l’osteopatia de

pubis o pubalgia dels futbolistes que

consisteix en la inflamació dolorosa de les

insercions musculars a la zona del pubis o

per estrebades de la musculatura

adductora.

Disestatisme o alteració del centre de

gravetat

Per exemple, la presència d’un peu pla

agreujat pel calçat de futbol, pot provocar

lesions musculars en els adductors, tíbio-

peronés i en el tensor de la fàscia lata per

sobrecàrrega. Uns altres exemples són la

tendinitis aquil·lea produïda també pels

tacs i la sola del calçat de futbol.

Alteració de la funció muscular

Les lesions musculars es produeixen per

una ruptura de l’automatisme en la

coordinació, ja sigui per un error en la

cadena del moviment automatitzat, per una

impulsió suplementària introduïda de cop i

volta, per una pertorbació imprevista com

la presència d’un obstacle inesperat o per la

manca d’aquest o per un desplaçament

brusc de l’eix de l’equilibri corporal. En

definitiva, la funció muscular està

constituïda pel múscul agonista i

l’antagonista, quan l’un s’estira l’altre es

contrau de manera que si en aquestes

funcions es produeix alguna alteració o

descoordinació per diferents

circumstancies, això pot afavorir l’aparició

de lesions.

* Rampes musculars: Els futbolistes poden

patir rampes als músculs, durant o després

d’un exercici, així com en un partit intens.

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

6

Les rampes poden prevenir-se mitjançant

un bon entrenament bàsic i exercicis

d’escalfament, no utilitzant mitjons massa

ajustats ni calçat massa tancat. Si malgrat

corregir aquests trastorns el futbolista no

millora, haurà de realitzar una analítica de

sang per excloure qualsevol problema

metabòlic.

Quins són els factors que ens poden

predisposar a patir lesions

esportives ?

Els factors que predisposen a les lesions

poden ser de caire tècnic, dietètics,

individuals i/o ambientals.

Factors tècnics

Els factors tècnics tenen a veure amb errors

que es cometen a l’entrenament degut a

que

no hi ha hagut una adaptació prèvia a les

possibilitats musculars del moment, és a

dir, càrregues de treball inadequades ja

sigui per l’edat de l’esportista o per no

haver realitzat un treball previ d’adaptació

muscular. Un altre aspecte important que

cal tenir en compte és el tipus

d’escalfament que es realitzi, aquest ha de

correspondre al tipus d’activitat que es vol

dur a terme. Els errors d’escalfament poden

donar lloc a lesions, l’escalfament ha de ser

llarg, progressiu i adaptat a l’esforç que s’ha

de realitzar.

També es poden produir lesions per la

inadequació i/o la falta d’entrenament del

jugador, és a dir, després d’un període

d’inactivitat el jugador es posa a treballar

amb una càrrega per sobre de les seves

possibilitats com per exemple el cas d’un

jugador que ha estat lesionat i després d’un

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

7

període llarg d’inactivitat es posa a fer el

mateix tipus de treball que els companys

sense haver fet cap procés de readaptació

muscular, o la realització d’entrenaments

on el tipus de càrrega no correspon a les

característiques maduratives del nen o

adolescent.

És molt important comprovar que el

material amb el que es treballi i el terreny

de joc on es realitzin les activitats, estiguin

en bones condicions per l’adequada

pràctica esportiva. Canvis freqüents de

superfície del terreny de joc on s’entrena

pot donar lloc a molta càrrega muscular i

afavorir l’aparició de lesions.

Factors dietètics

Aquests factors tenen a veure amb aspectes

que hem tractat prèviament a la unitat 1.

Els errors en la rehidratació pot portar que

les

fibres que composen els músculs no

estiguin ben hidratades afavorint que es

produeixin possibles lesions. D’altra banda

una mala o incorrecta alimentació no ens

aportarà els nutrients apropiats perquè la

musculatura de l’organisme pugui donar

una resposta adequada a l’exigència física

d’un entrenament o competició.

Factors individuals o intrínsecs

A mesura que augmenta l’edat del

futbolista augmenta paral·lelament el risc

de lesió a causa de l’augment de la rigidesa

de la fibra i la disminució de l’elasticitat. El

sexe també influeix, ja que les dones es

lesionen menys que els homes practicant

qualsevol tipus d’esport. Altres factors

tindrien a veure amb la composició, la

flexibilitat i potència muscular o la

presència d’alteracions (per exemple peus

plans o còncaus), així com la

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

8

fatiga muscular que el que fa és acumular

l’àcid làctic produint més rigidesa i fragilitat.

Factors ambientals o extrínsecs

Quan parlem de factors ambientals com a

factors de risc ens estem referint a tots

aquells factors que tenen a veure amb les

condicions de l’entorn en el que es practica

l’activitat esportiva. Jugar o entrenar sota

condicions climatològiques on la

temperatura és molt baixa (fred) o molt alta

(calor) pot afavorir el risc de patir lesions,

així com fer-ho sobre una superfície de joc

molt dura o massa tova, al igual que

entrenar o jugar sota la pluja en un terreny

de joc enxarcat.

UNITAT 2

LA LESIÓ ESPORTIVA

9