Post on 04-Jul-2020
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 1 / 34
INFORMEINFORMESOBRE EL RISCSOBRE EL RISCDE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS ESCOLAR DE FRACÀS ESCOLAR A CATALUNYAA CATALUNYA
C2C2C2C2
CX La PedreraCX La Pedrera AuditoriAuditoriCX La Pedrera CX La Pedrera -- AuditoriAuditoriBarcelonaBarcelona, , 24 de març de 201124 de març de 2011
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 2 / 34
Índex
1. Introducció i metodologia1. Introducció i metodologia
2. Marc teòric i contextual
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques
6. Consideracions i recomanacions
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 3 / 34
1. Introducció i metodologia (1/2)
JustificacionsDiagnosi del sistema educatiu català
Expectatives generadesPacte Nacional per l’Educació
Llei d’educació catalana
Objectiu general
Caracteritzar l’alumnat en risc de fracàs escolar
Identificar i prioritzar els factors que l’expliquen
Establir les consideracions i recomanacions per a reduir
el fracàs escolar+ l expliquen
Analitzar les Aproximar-se al Analitzar les Descriure les Analitzar i característiques l’alumnat en risc
pconcepte de
“fracàs escolar”principals polítiques públiques i bones
pràctiques educatives
conseqüències individuals i
socials
prioritzar els factors
explicatius
Objectius específics
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 4 / 34
1. Introducció i metodologia (2/2)
Aproximació quantitativa
Microdades de PISA-2006 Tècniques
Aproximació qualitativa
Entrevistes en profunditat a 26 actors socialsq
• Anàlisi bivariable• Regressió logística• Regressió multivariant i multinivell
Repte: aproximació al fracàs
Construcció d’un sistema de variables i categories d’anàlisi
Identificació de discursos majoritaris i minoritaris
Marc teòric i contextual
Anàlisi bibliogràfica
escolar a través del nivell de competències
majoritaris i minoritaris
Anàlisi bibliogràfica, documental i estadística
Estratègies públiques i bones pràctiques
Anàlisi bibliogràfica, documental i jurídica Estratègies públiques
• Classificació segons destinatari, objectius i característiques principals Experiències i bones pràctiques Experiències i bones pràctiques
• Fitxes amb informació sobre àmbit d’actuació, objectius perseguits i resultats obtinguts
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 5 / 34
Índex
1. Introducció i metodologia
2. Marc teòric i contextual2. Marc teòric i contextual
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques
6. Consideracions i recomanacions
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 6 / 34
2. Marc teòric i contextual (1/4)Context polític i educatiu
Favorable en termes d’Equitat alumnatd Equitat
Desfavorable en termes d’Excel·lència
alumnatSobretot d’origen immigratori
(17%, 2008-09)d Excel lència
Objectiu: millora del rendiment escolar Relació despesa en educació
UE: Estratègia Europa 2020 (Educació i formació 2020)Estat: LOE
Catalunya: Pacte Nacional per
/ PIBLlarg termini: Estancament
Curt termini: Creixement y pl’Educació, Acord estratègic, LEC
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 7 / 34
2. Marc teòric i contextual (2/4)Aproximació al concepte
Construcció cultural i social del significat Dissonàncies de definició, delimitació i quantificació
Model explicatiu sistèmic Múltiples nivells i variables (psicobiològiques, socioculturals i institucionals)
Form lació empírica i indicadors de fracàs escolar Formulació empírica i indicadors de fracàs escolar
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 8 / 34
2. Marc teòric i contextual (3/4)Característiques psicobiològiques
Intel·ligènciaMotivació
C t í ti d l lit tIntel ligènciaPredictor de la trajectòria
escolar de l’alumnat
Característiques de la personalitat, experiències viscudes,
procrastinació
E t tè i d’ t tEstratègies d’aprenentatge
Personalitat SPersonalitat
Trastorns del desenvolupament, discapacitat, vulnerabilitat social
SexeRelació sexe - rendiment escolar
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 9 / 34
2. Marc teòric i contextual (4/4)Altres contextos
Context social Globalització de l’espai educatiu
Context institucional Institució escolar
Cohesió social i igualtat d’oportunitats
Model de creixement econòmic
S t d d ti it t b i R D I
Increment i ampliació dels objectius i de l’alumnat
Lentitud en l’adaptació als canvis, Sectors de productivitat baixa, R+D+I
diversitat
Resultats PISA
escola – societat
Organització escolar: principi d’autonomia, atenció a la diversitat, normes d'excel·lència i avaluacióesu tats S
Transformació de la família i estructura demogràfica
normes d excel·lència i avaluació
Professorat
Canvis en la professió docent: coresponsabilitat, metodologia
Pràctica educativa i avaluació: dificultat de reconstruir-la
Formació del professorat: inicial i contínua
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 10 / 34
Índex
1. Introducció i metodologia
2. Marc teòric i contextual
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4 A i ió lit ti
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques
6. Consideracions i recomanacions
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 11 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (1/9)Objectius específics
Descriure les principals característiques de l’alumnat en risc de fracàs escolar a partir de:
les dades estadístiques disponibles, i
dels estudis de casos publicats, des d’un punt de vista interdisciplinari
Explicar els factors que incideixen en el rendiment escolar i la seva interrelació en l’Educació Secundària Obligatòria
i di id l individuals,
institucionals i socials, incidir-hi especialment
Descriure la relació del fracàs escolar amb la institució
Organització dels centres escolars i de l’aula
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 12 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (2/9)Principal problema conceptual
Establiment d'un vincle causal entre les competències de PISA i el rendiment acadèmic.
La relació no és directa
No es pot assumir que les tres competències que mesura PISA No es pot assumir que les tres competències que mesura PISA (matemàtiques, ciències i lectura) incideixin de la mateixa manera en el rendiment acadèmic i, per tant, en el fracàs escolar
Concepte de “risc de fracàs escolar”:
Construcció metodològica basada en una combinació dels tres nivells de è i d PISAcompetències de PISA
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 13 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (3/9)Diferències entre aproximació descriptiva i explicativa
A i ió A i ióAproximaciódescriptiva
S'afirma que la població
Aproximacióexplicativa
L'aïllament, mitjançant d’estudiants amb nivells baixos
de competències està composada d’alumnat que reuneix unes determinades
procediments multivariants, de l'efecte de cada variable per
separat, permet aproximar-nos a aquest concepte de causa oreuneix unes determinades
característiques. Aquesta afirmació no implica que
aquestes característiques X i d t i i l i d
aquest concepte de causa o determinació
causin o determinin el risc de fracàs escolar
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 14 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (4/9)Dades, metodologia i variables
Caràcter essencialment instrumental
DadesPISA-2006
MetodologiaRegressions multinivell
f
VariablesRevisió detallada
El fet que la base de dades tingui una
estructurad i ll
i, més específicament,regressions logístiques
multinivell
de les variables de PISA-2006
que són rellevantsper a l’estudi
en dos nivells(alumnat i centres)fa recomanable la
utilització d’una
per a l estudi
utilització d una metodologia multinivell
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 15 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (5/9)Descripció del col·lectiu
Nivell alumnat Àmbit personal
Gènere: resultats diferents a ciències i matemàtiques / lectura
Nivell centre Titularitat del centre
En els centres públics el percentatge d'alumnes amb resultats baixos és aproximadament el doble que enmatemàtiques / lectura
Àmbit familiar Origen immigratori Llengua parlada en la llar
resultats baixos és aproximadament el doble que en els centres concertats i gairebé el triple que en centres privats independents
Tipus d'usuaris del centre, efectes-company Llengua parlada en la llar Ocupació dels pares i mares Nivells educatius dels pares i mares Recursos econòmics de la llar
Disponibilitat de recursos culturals (llibres) i
Presència d’alumnes d’origen immigratori Clima educatiu del centre (nivell educatiu pares/mares) I en sentit de reduir el risc: les ocupacions de coll
blanc qualificat Disponibilitat de recursos culturals (llibres) i
educatius Recursos amb els quals compten els centres Ràtio d'alumnes per professor (causalitat inversa)
Processos als centres Processos als centres Agrupament dels alumnes en funció de les seves
habilitats: l'agrupament en classes diferents s'associa amb un major percentatge d'alumnes amb nivells molt baixos de competènciesp
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 16 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (6/9)Concentració de repetició als centres
CaracterístiquesMostra a nivell d’alumnes
< 40% repetidors 40% repetidors
% repetidors 21,0 49,7Puntuació en competències de lectura 487,78 447,77Puntuació en competències de matemàtiques 495,68 466,20p q , ,Puntuació en competències de ciències 502,00 464,59Característiques del centreTitularitat Pública (44% alumnes) Pública (100% alumnes)Nombre d’alumnes 692 472Grandària del municipi (en milers) 100 100
Característiques de l’alumnat% immigrants 7,4 17,8Clima educatiu ESO (40% alumnes; universitaris 21%) ESO (45% alumnes; universitaris 0%)Perfil socioeconòmic B - Q B - N - Q% noies 48,5 47,7% repetidors d’ESO 8,7 14,7
Recursos del centreAlumnes/professor 13 9Alumnes/classe 32 26% ordinadors a Internet 89,4 97,5Alumnes/ordinador 9 7Existeix orientador No No
Procés educatiuDirecció autonomia s/professorat No NoDirecció autonomia s/pressupost Sí SíDirecció autonomia s/currículum No NoDirecció autonomia s/avaluació No NoAgr. Classe diferent: no/algunes/totes assignatures No TotesPressió pares: no/algunes/molts No Alguns
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 17 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (7/9)Metodologia d’anàlisi explicativa
Aproximació bietàpica
1 2Competències PISA
matemàtiques
Competències PISA Repetició
1
Determinants nivell estudiant
Probabilitat de repetició en
2
lectura
Competències PISA ciències
Repetició estudiant
Determinants nivell centre
repetició en funció de
competències PISA
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 18 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (8/9)Relació competències - repetició
Competències PISA matemàtiques
C tè i PISA
1
Competències PISA lectura
Competències PISA ciències
Repetició
Falta de significativitat de la titularitat del centre (model amb més variables)
L'anàlisi ens permet assignar a cada alumne
S'analitza com afecten les competències de PISA a la probabilitat de ser repetidor de
L anàlisi ens permet assignar a cada alumne una probabilitat de situar-se en risc de fracàs escolar en funció d’una combinació dels efectes dels tres tipus de competències en
curs als quinze anys Les competències de matemàtiques i
lectura afecten significativament La competència en ciències no és
PISA
Treballem amb aquesta probabilitat en la següent fase
significativa estadísticament
Incidència molt similar en el cas dels nois i en el de les noies
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 19 / 34
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (9/9)Determinants de la probabilitat de risc de fracàs escolar
Determinants nivell Probabilitat de
2
estudiant
Determinants nivell centre
repetició en funció de
competències PISA
Noies Condició immigratòria de primera
generació (però no de 2a generació) Disponibilitat de recursos culturals
La quantitat de variables significatives en el model és reduït, encara que s'intueix que en bona mesura les poques variables significatives estan “absorbint” efectes de variables molt properes Disponibilitat de recursos culturals
(llibres, en aquest cas) Assistència a un centre concertat Percentatge d'alumnes repetidors
en el centre
absorbint efectes de variables molt properes
Informació aportada per una sèrie de variables no significatives
Ll l d l ll (ll fi i l d l'E ll Nois
Pràcticament els mateixos determinants, amb l'excepció que la condició immigratòria de segona generació i no
Llengua parlada en la llar (llengua oficial de l'Estat o llengua estrangera)
Proporció d'alumnes per professor o per classe Percentatge d'ordinadors connectats a Internet Proporció d'ordinadors per alumne immigratòria de segona generació, i no
només de primera, incrementa el risc de fracàs escolar
opo c ó d o d ado s pe a u e Variables relacionades amb l'autonomia del centre en
diferents dimensions Pràctiques d'agrupament d'alumnes
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 20 / 34
Índex
1. Introducció i metodologia
2. Marc teòric i contextual
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4 A i ió lit ti4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques
4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques
6. Consideracions i recomanacions
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 21 / 34
4. Aproximació qualitativa (1/7)Metodologia
octubre
2009 26 entrevistes en profunditat
Selecció a partir de la següent tipologia de perfils d’actors i l l i t b l ó d l’ d ióoctubre
novembredesembre
socials relacionats amb el món de l’educació: Decisors polítics Persones expertes
Moviments pedagògics Moviments pedagògics Patronals escolars Organitzacions sindicals Direccions escolars Serveis educatius Professorat Representants de l’alumnat Associacions de mares i pares d’alumnes Associacions de mares i pares d alumnes
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 22 / 34
4. Aproximació qualitativa (2/7)Conceptualització
Què s’entén per fracàs escolar?
Fracàs de lafamília
[Externalització]
Fracàs del’alumne/a
[Individualització]
Fracàs multifactorial
[Multifactorial]
Definició tècnica
[Quantificació]
Fracàs del Sistema Educatiu
[Socialització]
Dinàmica interna del sistema educatiu Reproducció de les
Dimensions
Politiques educatives
Reproducció de les desigualtats socials
Funció compensatòria de l’escola
DimensionsSocietatPersona
Indicadors
Personals Dificultats d’inserció sociolaboral i
exclusió social
Socials
Es caracteritza l’alumnat en base a les
di i f ili iConseqüències
Socials Cohesió social i mercat de treball
(productivitat)
condicions familiars i socials
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 23 / 34
4. Aproximació qualitativa (3/7)Factors explicatius
FACTORS EXPLICATIUSFACTORS EXPLICATIUS
Factors Referents Factors Factors Diversos FactorsFamiliars
Referents Identitaris IndividualsFactors
Institucionals Factors
Ambient familiarSocialitzacióValor educació
Centre escolarOrganització escolar Recursos
Condició immigratòriaDiferència culturalSistema educatiu
Confluència negativaEfecte multiplicador Tot influeixValor educació
NormesHàbits
Capital culturalNivell estudis
ecu sosProfessoratPlanificació educativa
Pràctica docentRelació prof alumnat
Sistema educatiuEstatus socioeconòmic
Identitats juvenilsGrup d’igualsBarri i carrer
Tot influeixCondició discapacitat
TipologiaModel d’escolarització
Aptituds i Actituds Intel·ligències
Llibres i ordinador SocialitzacióPràctiques culturals
Estatus socioeconòmicClasse social
Relació prof. – alumnat Educador vs instructorMotivació professoratVocació docent
Sistema educatiu
Barri i carrerSistema de valors
Intel ligènciesMotivacióEsforç
Sistema educatiuPredomina una valoració “dual” teoria – pràcticaPer la unicitat d’itineraris, adaptació del professorat, funció tutorial, i ritme dels canvis
“Excés” en els principis vs “escassetat” en la seva articulació Reducció històrica del fracàs i l’allargament de l’escolarització obligatòria
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 24 / 34
4. Aproximació qualitativa (4/7)Valoració de les actuacions (1/3)
Centres escolars Les polítiques en general: burocràtiques i
normatives
La concepció del principi d’avaluació, d’autonomia i d’alguns programes concrets
L’aplicació d’aquests
Funció directivaLa formació i professionalització previstes en la LEC
Per la possibilitat de liderar un projecte i de crear un Per ser massa gestora representativa de Per la possibilitat de liderar un projecte i de crear un equip propi
Per ser massa gestora, representativa de l’Administració, gremial i discrecional
La legitimitat de l’autoritat
Funció docent La formació inicial i el nou màster L’autoritat, el reconeixement social, les
condicions de treball i la formació contínuacondicions de treball i la formació contínua
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 25 / 34
4. Aproximació qualitativa (5/7)Valoració de les actuacions (2/3)
Recursos La quantitat, la qualitat, i la distribució
• Insuficiència de recursos econòmics i humans • Gestió i distribució dels recursosGestió i distribució dels recursos• Dèficit d’adequació de les instal·lacions
Metodologia d’ensenyament i aprenentatge L’aprenentatge cooperatiu, en equip, i
amb significat La metodologia en general
• Per no ser l’adequada (tradicional), i no estar orientada al treball en equip ni a la millora dels resultats
La introducció de les TIC a l’aula La introducció de les TIC a l aula
Atenció a la diversitat i a les necessitats específiquesL i tLes mesures i recursos concrets
Aules d’acollida i, en menor mesura, EAP, ELIC, UEC, USEE
Atenció a la salut mental
L’aplicació de les mesures en general L aplicació de les mesures en general• Insuficiència de recursos i una gestió inadequada
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 26 / 34
4. Aproximació qualitativa (6/7)
Valoració de les actuacions (3/3)
Actuacions que funcionen millor Mesures reals
Programes dirigits a l’alumnat amb necessitats específiques especialment
Actuacions que es troben a faltar Polítiques generals
Administració àgil, amb un rumb clar, propera, adreçada a l’alumnat i el professoratnecessitats específiques , especialment
aules d’acollida Projectes singulars de centre Programes de transició escola – treball
Programes de col·laboració entre l’escola
adreçada a l alumnat i el professorat Avaluació
Centres escolars Singularitat territorial i dels centres: flexibilitat i
Programes de col·laboració entre l escola especial i l’ordinària
Increment de beques menjador, transport i llibres
Mesures potencials
autonomia Programes escola – família – comunitat Lluita contra la segregació escolar
Recursos econòmics i humans per Mesures potencials LEC: formació inicial, promoció
professional i lideratge del professorat Distribució de recursos en els centres en
funció de les necessitats
patendre la diversitat Quantitat i gestió
funció de les necessitats
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 27 / 34
4. Aproximació qualitativa (7/7)Recomanacions
Propostes d’actuació
Actuar en base al consens polític i social
Prioritats Aspectes institucionals
Millorar la dotació de recursos
Intervenir sobre les condicions socioeconòmiques i familiars
Recursos, centres, metodologia i professorat
Atenció a l’alumnatfamiliars
Adequar la formació del professorat i introduir polítiques d’estímul
Flexibilitzar els itineraris educatius
Necessitats específiques, acompanyament, orientació, diversificació
Polítiques educatives Flexibilitzar els itineraris educatius
Consensuar les competències bàsiques
Fomentar l’autonomia de centre
Polítiques educatives Consens, globalitat, estabilitat
Crear un sistema estable d’avaluació de resultats
Actuar en les primeres fases del risc de fracàs escolar
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 28 / 34
Índex
1. Introducció i metodologia
2. Marc teòric i contextual
3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)
4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa
5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques
6. Consideracions i recomanacions
5. Estratègies públiques i bones pràctiques
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 29 / 34
5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1/2)Estratègies públiques
Sistema educatiuEstructuralsInclusives: reduir la segregació interescolar / intraescolar
[+]
g g
AlumnatCompensatòries de desfasaments acadèmics
[+]
Compensatòries de desigualtats socioeconòmiques
Específiques per a l’alumnat d’origen immigratori:Orientació i acollida / Ensenyament llengua vehicular / Adaptacions curricularsProgrames alternatius per l’alumnat que no finalitza l’ESO
Professorat [+]Ingrés a la capacitació docentFormació inicial
Formació contínua
Anàlisi a tres nivells: UE, estats i comunitats autònomes
Material docent específic
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 30 / 34
5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1a/2)Estratègies públiques > Sistema educatiu
Sistema educatiuEstructurals
• Projectes d’innovació pedagògica i curricular• Projectes d innovació pedagògica i curricular• Serveis educatius de suport• Autonomia de centres • Avaluació de resultats (censals com mostrals)Avaluació de resultats (censals com mostrals)• Obertura del centre a l’entorn: comunitats d’aprenentatge, plans educatius d’entorn, aules
obertes...• Altres:↓ ràtio alumnat/professorat, ↓ mida escoles;
Inclusives• Per a reduir segregació interescolar:
• Escolarització equilibrada alumnat en tots els centres i dotacions addicionals per determinats centres
• Per a reduir segregació intraescolar (interclasses):• Unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 31 / 34
5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1b/2)Estratègies públiques > Alumnat
AlumnatCompensatòries desfasaments acadèmics
• Importància detecció precoç• Importància detecció precoç• 1r, mesures ordinàries, si són insuficients, extraordinàries• Adaptacions programació general, programes diversificació curricular, plans individualitzats• Altres: reforç individual/grupal tallers educació compensatòria recuperació durant vacancesAltres: reforç individual/grupal, tallers educació compensatòria, recuperació durant vacances,
acompanyament entre alumnes, atenció alumnat altes capacitats
Compensatòries desigualtats econòmiques• Beques i ajuts (universals/ selectives), ajudes a determinades escolesq j ( ), j
Específiques per alumnat d’origen immigratori• Orientació i acollida: interpretació, mediació, aules d’acollida i els Espais de Benvinguda • Ensenyament llengua vehicular: en aules ordinàries o específiquesy g p q• Adaptació del currículum a la diversitat
Programes alternatius per alumnat no graduat• L’exemple dels PQPIL exemple dels PQPI
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 32 / 34
5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1c/2)Estratègies públiques > Professorat
ProfessoratIngrés a la capacitació docent
• Sota el criteri de l’excel·lència• Sota el criteri de l excel lència
Formació inicial• Oportunitat adaptació estudis EEES• Màster de formació del professorat de secundària• Màster de formació del professorat de secundària
Formació contínua• Atenció alumnat origen immigratori, atenció diversitat cultural• Formació específica equips directius• Formació específica equips directius• Altres estats: programes acompanyament als nous professors
Material docent específicI t d l i• I noves metodologies
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 33 / 34
5. Estratègies públiques i bones pràctiques (2/2)Bones pràctiques
ACCÉS. Programa d’acompanyament a les comunitats educatives
Experiències educatives compartides• Combinen aprenentatge a
l’ l i t t à tiPla d’autonomia de
comunitats educatives• Dirigida a joves amb
problemàtiques associades al fracàs escolar
• Mesures dirigides a l’alumnat i
l’aula i aprenentatge pràctic fora de l’aula
centre i Pla d’acció tutorial• Destaca tutoria
individualitzada: alumnes b it t i l• Mesures dirigides a l alumnat i
creació de xarxes (agents educatius)
amb necessitats especials
L’aula d’acollida se’n va a la ràdio• Dirigida a l’alumnat
d’origen immigratori Persevera, a través
Experiència del col·legi Claret • Basada en el coneixement del
sistema educatiu finlandès• Atorga especial importància a la d origen immigratori
(voluntat integradora)Persevera, a través de les dificultats per fortes que siguin• Foment de la cultura de
l’esforç de l’alumnat
formació del professorat (equips d’investigació i comissions de treball transversals al centre)
l esforç de l alumnat
CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011
Presentació de l'Informe 34 / 34
MoltesMoltes gràciesgràcies l l ttper la per la vostravostrat iót ióatencióatenció
C2C2C2C2
CX La Pedrera CX La Pedrera -- AuditoriAuditoriBarcelonaBarcelona, , 24 de març de 201124 de març de 2011