Any H-HI Epoca - N.° 35 Redacció i Administració: AU ni Pere« 29, praL.—Barcelona 20 de febrer de 1932

P R E U :

lä CTS.

Exigim la deporta-ció a Baia dels pa-irons del ram tèxtil

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A DE C A T A L U N Y A

LLIÇONSDE LA VAGA

Ila fracassat una altra vaga ge-nerai. Aquesta no era «revolucio-nària» sinó «en principio», però,de primer intent, no volgué éssermés que una protesta contra lesdeportacions a Bata.

La vaga ha fracassat i, conse-güentment, el Govern pot enten-dre que l'opinió pública aplaudeixla deportació en massa dels revo-lucionaris de braços caiguts.

Vet ací una conseqüència sor-prenent de la tàctica comunista-llibertària. Tanmateix, no cabiaesperar-ne una de millor, puix ésespecialitat comunista-llibertàriatrencar-ho tot.

En llurs mans s'ha gastat unaarma punyent de combat prole-tari : la vaga. Emboscats en «co-misiones» i en «juntas» i en «re-dacciones» a tant la setmana, elsfaistes 99 % i els faistes 100 %han jugat a les vagues parcials igenerals; n'han fet, deies vagues,un esport i un justificant de llurtràgica xerrameca revolucionària.I han esgotat els treballadors, perals quals cada vaga és un dramaespiritual i familiar.

Intoxicats per llurs falòrniques«ideologías», molts obrers joves,somniadors, però de cervell sim-ple i de cultura primària, handonat la vida, la sang, la lliber-tat, quan no nan deixat en el ca-mí del sacrifici l'entusiasme i lafe. I estèrilment, sense finalitat,sense possibilitat, perquè els Le-nin, els Trotzki, els Kropotkind'aquí es di.uen, oh tristesa!,Durruti, o Ascaso, o Pestaña, oAlaiz, o Maurín, personatges deMoñipodi ben a l'espanyola uns,i revolucionaris de costums i depsicologia essencialment burgesa,altres !...

Però, la davallada de la C. N.T. i dels grups pseudo-revolucio-naris que encara disputen l'hege-monia als faistes 99 i 100 %, noha de desorientar el Govern dela República.

El fracàs de la vaga general novol dir pas que els treballadorsaprovin, acceptin les deportacionsen massa. No ; el fracàs és laderrota merescuda del faisme idel comunisme oficial i oficiós,dels «tècnics» i dels «professio-nals» d'una revolució que no sa-ben, ni volen, ni pensen fer.

Cometria el Govern de la Re-pública un error greu si creient-se emparat per l'opinió pública,persisteix en la política repressi-va de les deportacions en massa,i amb el criteri unilateral quefins ara l'ha caracteritzat, i simantingués amb excessiva infle-xibilitat la deportació de bonnombre d'obrers que han delin-quit per inconsciència. Puix 1 "en-testament governamental, ultraaccentuar els tons ja massa pu-jats de burgesisme liberal, seriael començament de la rehabili-tació del faisme irresponsable iaventurer i la seguretat d'un re-torn triomfal dels exemplarsmés indesitjables.

Fins avui, el faisme ha estat'ell mateix el seu pitjor enemic.I per anórrear-lo totalment i de-finitiva, cal que la República re-nunciï a les deportacions.

C R I D A A LES D O N E SII

LA TEVA ACTIVITATLa teva activitat social i polí-

tica, dona, ha de començar aramateix. Primer, perquè n'ets undipòsit riquíssim ; segonament,per a fer honor al dret que set'ha concedit ; i, per últim, per-què les futures generacions t'hoestan demanant.

Tu, que posseeixes tan dolça-ment i tan fortament alhoral'instint maternal, ¿ no sents, avegades, en les més nobles fon-dàries del teu ésser, com un an-hel sublim que, ultrapassantaquest teu instint, et transpor-ta als temps futurs, generacionsenllà, i et fa veure com la tevallavor, com la teva acció, hi ésencara viva i fecunda, i et fa,per tant, a tu, eterna dins de lateva raça, dins de la Humanitati dins de l'Univers?... (Oh,aquest anhel d'immortalitat, tanjust i tan humà—i tan burda-ment explotat en el camp femeníper malvats o ignorants pas-tors!)

La veu que clama per la tevaactivitat, dona, és aquesta veude l'avenir. ¿ Com te negaries,doncs, a integrar-te a la vidad'acció social i política que re-clama urgentment la Ciutat No-va, la Ciutat de l'Avenir?

...Mans a la feina, doncs.

L'ENTITAT «FAMÍLIA»Tu, criada dins el clos d'una

família, quan l'instint maternalva parlar en la teva naturalesa,decantant-te vers l'home de lateva elecció, vares passar a cons-tituir una altra família. Es elsistema de la societat actual, queno seria gens censurable, moltal contrari, si no portés en si elmicrobi del partidisme i de l'en-frontament inevitable entre lesdiverses entitats familiars de lasocietat. En aquest sistema tor-na a posar-se de manifest l'e-goisme personal, molt menys ac-centuat, però, que en el sistemaindividual, perquè la Família ésuna superació de l'Individu.

Pensa que encara no vares ha-ver constituït família, amablelectora que m'acompanyes en elfil de la conversa, vares sentir-teimmediatament erigida en direc-tora, en protectora i en defen-sora d'eix món petit creat pertu mateixa, el qual, per aquestprecís motiu d'ésser obra teva,fou estimat per tu amb un amorcompletament absolut i incondi-cional .

Com la majoria dels gransamors, va implicar de seguidaaquest un desamor, o, en el mi-llor dels casos, una indiferènciaper a les altres entitats simi-lars.

El natural desig que els pro-pis fills gaudissin feia inevitablel'acumulació de guany i la pre-visió a ultrança : mesures que,per contracop, eren un tort perals que formaven un altre closi no tenien tantes oportunitatso avinenteses, o mitjans de pro-veir els propis gaudis i necessi-

'tats.

¿ Comprens ara, dona, el ca-mí d'ascensió que anem fent? Joet parlava suara d'un anhel su-pra-maternal, encara que basatplenament en aquesta mateixaforma genital de la nostra na-turalesa femenina.,-D'un anhelque, amb consciència o sense,sentim, i el qual, .si no l'ofe-guem amb les onades del mate-rialisme avial a què lliurem en-cara contemporàniament les nos-tres sensacions sistematitzades,ens supera el medi, ambient.

Ja no és el sentit de maternitatimmediata, real i concreta sobreun o alguns éssers concebuts enles nostres pròpies entranyes car-nals : és un sentit de maternitatil·limitada i eternai que ens faconsiderar lligades en carn i enesperit les generacions que vin-dran, i que ens fa sentir un amori una efusivitat què s'estén delspropis fills reals a tots els fillsde mare que han de néixer, i...el que és més interessant, alsque han ja nascut, als que javiuen, als que sósi~ja pajrt cons-tituent d'altre clos familiar queno pas el nostre.

ESTAT SOCIAL SUPERIORAcí comença, amigà meva, en

aquest noble anhel del nostre és-ser femení, la modalitat que ensha de portar a una vida socialsuperior a la familiar que im-pera avui.

Lluny de malparlar de la ins-titució Família, que consideremuna de les fonts de sentimentsmés dolços i més sans per alshumans, creiem que s'ha de con-

servar ; però purificada del- seuprimordial egoisme per la visiód'un estat social superior. Per-què si la Família és una supe-ració de l'Individu, la Societat—que no exclou pas ni un nialtra—és una superació de la Fa-mília.

¿ No és veritat, dona, que ambla conversa de la setmana pas-sada i amb la que estem soste-nint avui, ja et sents a gust enel pla on hem pujat ? ¿ No és ve-ritat que d'ara endavant ja noquedaries satisfeta d'éss-er sola-ment, primer la joguina prefe-rida de l'home, després la direc-tora de la Llar i després la ma-re-marassa dels teus fills reals(mare-marassa que de tan par-cialment que els estima ni s'a-dona que deixa de pensar en elsaltres infants—tots els .qualshau vingut al món amb tants dedrets econòmics com els d'ella) ?

Tots aquests títols, d'estima-da de l'home, mestressa de laLlar i mare de famíllia, els esti-mes en tot el que valen, que ésmolt, i els vols conservar ambtot el valor llur, naturalment.Però vols ésser, de més, la DonaSocial, és a dir, la dona espiri-tual per excel·lència, justa, culti-vada i comprensiva, que vol es-tructurar al costat del companyHome la nova societat, i per aaixò, a més de pensar en els pro-pis fills, pensa en els fills de totsels homes i dones, i a més depensar en la seva pròpia Llar,

1 pensa en la de tots els seus con-ciutadans, i a més de pensar enel benestar de la seva famíliapensa en-el de la comunitat.

ACTE CIVIL

Ahir tingué lloc l'enterra-ment civil del nostre com-pany Pere Santacana, parede Na Rosa Santacana i parepolític del nostre companydirector de JUSTÍCIA SOCIAL,Joan Comorera, tots ells afi-liats a la Secció de la U.S.C,de Barcelona.

Rebin aquests .nostrescompanys l'expressió sinceradel nostre condol.

EL PAS DECISIUSi així penses, amiga, ja ets

dels nostres. Gustosament t'a-llargo la mà", i dic als meus amicsde la Unió Socialista de Catalu-nya : «Aquí teniu una nova com-panya.» I ja sé que tu t'hi ins-criuràs' de gust, i t'hi trobaràscom a casa teva.

La nostra U. S. de C. t'esperaamb els braços oberts. Té unatasca a fer, intensa, delicada,gloriosa. " " " ~ ~ > - ;•

Vol donar el seu matís a laCiutat Nova. Vol impregnar delseu esperit, l'esperit d'ella. Volésser-hi ara, en els inicis de laseva vida, i vol ésser-hi després,en el desenrotllament de la sevapotencialitat.

Tu, dona, no pots mancar-hi.Tu hi aportaràs l'efusió, la cor-dialitat, la gràcia : si ets donad'anys, l'experiència dels íntimsdolors socials, i si ets dona jo-ve, la vibració, la generositat,l'impuls.

SARA LLORENS DE SERRA

Unió Socialista de CatalunyaAvui s'inaugura el Congrés de la federació Comarcal de Barcelona

ORDRE DEL DIAAquesta nit, a dos quarts dedeu, s'inaugurarà el Congrésconstitutiu de la Federació Co-marcal de Barcelona, a l'estatgeAlt de Sant Pere, 24, pral.

Per a la democràcia catalana,aquesta serà una data fecunda.La Unió Socialista de Catalunya,en ple període d'organització icreixença, és ja quelcom exem-plar, i serà, segurament, el par-tit de principis i de disciplinaque ha de controlar, primer, i di-rigir, després, la vida col·lectivade la nostra terra.

Les seccions de Barcelona,constituïdes amb rapidesa fillad'una poderosa vitalitat, delibe-raran avui i demà. Els seus de-legats, elegits en assemblees ple-nament democràtiques, expressa-ran el que pensa la U. S. C. dela gestió dels seus homes repre-sentatius, i concretaran l'idearisocialista en l'estructura internai en la política general de la ciu-tat.

JUSTÍCIA SOCIAL saluda cordial-ment els companys delegats i elsdesitja bon encert en les delibe-racions i un alt i exemplar crite-ri en les resolucions.

L'ordre del dia del Congrés ésel següent :

Validesa de títols de dele-gats.

Reglament de discussió.Constitució del Congrés i no-

menament de les ponències deprograma mínim d'acció muni-cipal, d'Estatut i de proposicions.

Projecte d'Estatuts.Informe dels regidors.Programa mínim municipal.Proposicions.

DELEGATSEn les assemblees parcials rea-

litzades per les seccions han estatnomenats els següents delegats :

Secció del Districte I.—P. Ro-seli Montané i J. Roure i Torent,titulars ; Josep Bergonyó, su-plent.

Secció del Districte II. — M.Molina, E. L. Salas i J. Salles,titulars ; G. Vinyes, suplent.

Secció del Districte JÍJ.—Fre-deric Cardona, Antoni Valls iAntoni Carneado, titulars.

Secció del Districte IV. — Isi-dre Palmada, Lluís Ard'iaca, Da-niel Jufresa i Albert Farrés, ti-tulars.

Secció del Districte V. — Ra-fael Castelltort, Emili GranierBarrera i Josep Grau Verdú, ti-tulars.

Secció del Districte VI.—Elio-nor Serrano, Josep A. de Rafael,Joan Fronsojà, Emili Mira i An-toni Alsina, titulars.

Secció del Districte VIII. —Francesca Rovira, Pere Mateo,Rafael Ramis, Cosme Rofes, Es-tanislau Ruiz i. Agustí Coma, ti-tulars ; Josefa Boira i Pere B.Sales, suplents.

Secció I del Districte IX. —Conrad Guardiola, Joan Mirandai Josep Murtra, titulars.

Secció I del Districte X. —Francesc Viladomat, Antoni Vi-lardebò i Joan Carulla, titulars.

PROPOSICIONSDe la Secció del Districte I.

«Queda sentat com a principique el Comitè Executiu pot sor-tir de les seves funcions estatutà-ries, és a dir, les executives, or-*ganització de propaganda i orga-nització material del Congrés,únicament en circumstàncies ex-cepcionals, sempre que sigui es-trictament indispensable per trac-tar-se de qüestions de la major

(Scgutix a la pàgina í)

Piff. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLITICACapitalisme i armaments

L'any 1931, 59 països més omenys civilitzats, és a dir, capi-talitzats, varen esmerçar en ar-mes 103.550.026.935 francs. Elsquatre països més armats delmón són : els Estats Units,17.685.625.000 francs; Rússia14.473.567.675 francs; França,11.674.000.000 francs, i Angla-terra, 11.631.375.000 francs. Se-gueixen Itàlia, 6.223.662.500francs; Japó, 5.921.537.500; ín-dia, 5.289.690.550 ; Alemanya,4.298.076.000 ; Espanya, 2.814milions 282.500 ; Xina, 2.357milions 291.250, i Polònia, francs2.301.825.000.

Aquestes xifres no descobrei-xen tota la veritat. El món capi-talitzat, o diguem-ne civilitzat,esmerça potser altra quantitat enels altres òrgans coercitius per«in intern», continental, inter-continental i colonial. Les sub-vencions a certes companyies denavegació, a certes empreses ae-ronàutiques (de fàbrica i vol), acertes línies carrilaires, a certescarreteres, tenen adjectius pura-ment militars. Al costat de l'e-xèrcit oficial, cada país organitzaun segon exèrcit que no es comp-ta en els càlculs estadístics de Gi-nebra : exemple, la milícia fei-xista italiana, tan nombrosa imés ben pagada i utillada que l'e-xèrcit regular ; la guàrdia civili la policia d'assalt i la policia deseguretat a peu i a cavall i elscarrabiners, a Espanya. Fixeu-vos en qualsevol país del món ci-vilitzat i hi trobareu la mateixasuperposició de cossos armats,casernes curulles d'armes, de cen-tenars de milers d'homes que notenen altra funció que la d'es-piar, caçar i matar homes, decentenars de milions de pessetesperdudes en l'abisme de la tèc-nica destructiva i de la coerciófísica envers els germans d'ací id'enllà les fronteres. Disfressats,en quasi tots els ministeris troba-reu més milions de pessetes queescolant-se per innombrables ialhora imperceptibles canals, vana sumar-se a la immensa allaumilitar. I l'estructura jurídica,fonamentalment coercitiva, dege-nera en una xarxa d'institucions,d'organismes, de nuclis més omenys paràsits que s'arrapen alsgrans cossos i òrgans estatals.

En règim capitalista, la meitatdels cabals sostrets a les econo-mies nacionals s'esmercen en elsosteniment de l'aparell coercitiui dels seus rodatges militar, ju-dicial, policial i, força sovint,aristocràtic i clerical.

En règim capitalista, l'home ésl'enemic. A l'interior, l'enemicdels privilegis de classe. A l'ex-terior, l'enemic que està a l'a-guait i cobeja l'hegemonia. I mésenllà de les fronteres continen-tals, l'enemic que disputa lesterres i les ànimes, i els cossosnegres, grocs i bruns.

En règim capitalista, la vidaés de caserna, és policial, és lasospita sistemàtica, és triomf delcínic i derrota del virtuós, ésexaltació de les qualitats negati-ves. I no serà d'altra maneramentre subsisteixi el règim, men-tre la riquesa material, el valormoral, la substància espiritualdels homes serveixin per a enfor-tir i fer perdurar la injustícia,l'arbitrarietat, el sometiment eco-nòmic del gran nombre a una pe-tita casta que és egoista per es-sència i. dictatorial, per instintde conservació.

¿Què valen, doncs, les confe-rències de desarmament, els dis-cursos pacifistes, si els que hande desarmar, els que han de pa-cificar són, precisament, els quenecessiten de la violència per asubsistir, els que de la violèncian'han fet la llei de llur poder, laclau de volta del règim?

Les armes, la coerció sistemà-tica, la violència en tots els or-dres de la vida, la guerra, comderivació inevitable d'un règimque oposa l'home a l'home, grups

d'homes a grups d'homes, sónefectes, no causes. Efectes de lacivilització capitalista, que des-apareixeran en quant la humani-tat suprimeixi el capitalisme.

Limitació d'armaments ? ¿ Des-armament progressiu ? ¿ Contin-gents reduïts ? ¿ Pressupostos es-curçats ? Paraules estèrils, queno curen ni curaran la plaga vi-va de la humanitat. És possibleque les grans potències capitalis-tes, assetjades per la crisi i larevolució social, es posin d'acordper a disminuir el feix militar,coercitiu. Però, en proporcionsdiferents, el problema serà elmateix i romandrà en el mateixpla.

No hi haurà pau damunt laterra, en règim capitalista!...

La revolució que començaEl 27 de juny de 1789, poc

abans de morir, poc abans de lesmatances de setembre, preludi delTerror, va dir Mirabeau : «Qui-na felicitat que aquesta gran Re-volució vagi endavant sense car-nisseries i sense llàgrimes !... Lahistòria ha parlat ja massa delsactes de ferocitat.»

I a mitjans de 1917 va dir Al-bert Thomas que era la «Revo-lució russa la més lluminosa, lamés alegre i la més incruenta ! »

Suprimim Mirabeau i Thomas,no adjectivem la revolució, i enstrobarem a Espanya, en el de-curs d'aquest primer acte repu-blicà. ¿ Quantes vegades no hemsentit l'oratòria de jocs florals detants republicans del 12 d'abrili d'abans, que no se'n saben ave-nir del seny revolucionari palesaten les hores crítiques del traspàsborbònic? Hem fet una revoluciópacífica, ens diuen, una revolucióhonorable, bona minyona; senseprecedents en la història de la fe-réstega humanitat ! Som l'espilli l'orgull d'Europa, conclouen...

Anem a pams, senyors !A França i a Rússia varen és-

ser tan bons minyons com nosal-tres, en començar. ¿ No seremnosaltres com varen ésser ïran-cessos i russos, en la segona partrevolucionària ?

Les revolucions no es jutgenpels seus començaments. Es jut-gen en bloc i pels seus acaba-ments. Com fineixen, no comcomencen : vet ací el que val iresta.

Nosaltres ?Evidentment, nosaltres segui-

rem el camí de França i de Rús-sia, si els revolucionaris inicialscometen els mateixos errors deMirabeau i dels girondins, deMiliukov i Kerenski i dels men-xevics.

I ja hi som.A França va haver-hi dos pro-

blemes fonamentals : la terra iel sufragi universal. No els vanresoldre ni els monàrquics cons-titucionalistes ni els republicansmoderats. Sota ells, la Revolucióva viure el període dels grans ibells discursos i dels fets petits :de les solucions homeopàtiques.Parlant, parlant, varen obrir lesportes del terror i el cistell tràgicde la guillotina. I la Revolució,en anorrear-los, resolgué d'uncop, fulminantment, els dos fo-namentals problemes de la terrai del sufragi.

A Rússia, els dos motors de laRevolució varen ésser la guerrai la terra. Volent pau i volentterra, els pagesos-soldats i elsque romanien en llurs pobles, fo-ragitaren el tsar i posaren la Re-pública en mans de menxevics,de socialistes-revolucionaris, de laburgesia liberal. Però la guerracontinua, i la terra no es repar-tí. I amb torrents d'eloqüènciaels revolucionaris de la primeraetapa — «la més lluminosa, lamés alegre, la més incruenta !»—volgueren apaivagar la set depau i de terra del poble rus. Iparlant, parlant, varen trillar elcamí dels bolxevics, i la Revo-lució en ofegar el darrer discursen la gorja del darrer menxevic,

va resoldre d'un cop, fulminant-ment, els dos fonamentals pro-blemes de la terra i de la pau.

Aquí?La terra, l'Estatut, la socialit-

zació progressiva de la producció,són els problemes fonamentals dela revolució espanyola. En votarper la República, el poble va vo-tar per la reforma agrària, perl'organització federal de l'Estat,per l'elevació immediata dels as-salariats als plans superiors del'economia. El fet senzill, super-ficial, formal, de posar un pre-sident al palau del Borbó, noobstant la seva pressió sentimen-tal, no hauria provocat l'explo-sió cívica, definitiva, del 12 d'a-bril.

Substantivament, la revolucióespanyola no ha resolt cap pro-blema fonamental. La reformaagrària, sabotejada per Marcel·líDomingo, s'allunya. La Consti-tució no és federal. La Consti-tució reconeix amb timidesa elnou dret socialitzant. I el Go-vern de la República, a les Cons-tituents, va caracteritzar-se perun esperit burgès liberal segleXIX, antirevolucionari. Els pro-blemes polítics i civils, caracte-rístics del segle XIX, i actualsaquí per l'endarreriment de cin-quanta anys heretat de la res-tauració borbònica, són al pri-mer pla. La secularització, el di-vorci, qüestions insignificantsque no mereixen més d'unes ho-res d'atenció, han monopolitzatles sessions parlamentàries des del'aprovació de la Constitució. LesConstituents van degenerant encol·legi d'advocats.

Discursos, de bells discursos,n'hem sentit molts. La Revolu-

ció há estat cantada en tots elstons, però no ha estat realitzada,encara, i en vigílies, ja, del pri-mer aniversari. Parlant, parlant,els socialistes espanyols, els re-publicans burgesos, ¿ faran inte-gralment el joc de l'extremismehistèric i l'articularan arreu dela península? Qui tingui ulls ala cafa, en veurà els símptomes1 :aquestes vagues endèmiques i elsmils incidents d'avís que es suc-ceeixen i es repeteixen en ciutatsi poblats humils d'història inèdi-ta. Són símptomes que revelenuna profunda inquietud social,un desconhort creixent en lesmasses, començament del viratgesentimental dels cervells sim-plistes que tant poden posar laRepública en mans d'un dema-gog ardit que d'un almirall Hor-ty o Mussolini autòcton.

Com a la França de 1789, coma la Rússia de 1917, hem comen-çat una revolució, pacífica en elprimer estadi, l'efusiu. ¿ Finirà,com la francesa, com la russa,catastròficament, en el segon es-tadi, el positiu?

Els de la «cordial compren-sión»

Els parlamentaris de la UnióSocialista 'de Catalunya i. de l'Es-querra no varen votar la confian-ça al Govern, en demanar-laaquest com a conclusió al debatde les deportacions. Això va és-ser comentat per Luz, òrgan mà-xim dels intel·lectuals de la «cor-dial comprensión», de faisó freu-diana.

Va dir Luz, més o menys :«Pobra Catalunya, si li confieml'ordre públic.»

Ja abans, davant la trencadissade Maura, va descobrir el jocen què excel·lia contra Catalunya :anihilar-nos per esgotament, iamb paraules fraternals.

De què té por, Luz ?• L'ordre públic no és funció dela Generalitat. Però la presènciade la Generalitat ha suavitzat lapolítica tradicional dels Governscivils. I Catalunya ha estat, desde la proclamació de la Repúbli-ca, i no obstant la pesta de va-gues normals o revolucionàries(de braços caiguts), la part méstranquil·la, menys tacada de sang,de la península.

L'ordre públic, en mans de laGeneralitat, serà una seguretatde pau ciutadana, una conseqüèn-cia de les realitzacions socials delGovern de Catalunya. Nosaltres,els catalans, pesi a la fama, somgent pacífica, essencialment cons-tructiva. Per això, per excés debonhomia, qualsevol pistoler vin-gut de l'altra banda de l'Ebrese'ns imposa. Per això, llegint lallista dels deportats a Bata i aga-fats a Barcelona i a la Concabergadana, hi trobareu menysd'un 5 % de catalans.

Veritat. El desordre ens ve defora. El desordre d'un poder pú-blic que no comprèn la nostrapsicologia. El desordre d'uns«apóstoles» forans que campenpistola en mà en mig d'un poderdesarmat per tradició i repugnàn-cia racial a la violència faísica.

La pau catalana serà un fetamb política i amb ordre públiccatalans.

Plagui o no a Luz, òrgan mà-xim de la «cordial comprensión».

JOAN COMORERA

El conflicte de la casa Saulade Calella

Pocs dies després de la implanta-ció de la Eepúblioa ea el nostre pals,els obrers de la Caga Saula Germans,fàbrica de postes per a sopa, presen-taren a la Direcció de la casa unesbases de treball, en les quals, entrealtres punts, hom estipulava uns de-'tenminats salaris i un subsidi de ma-ternitat per a les obreres, diferent ial marge del subsidi legal de mater-nitat que regeix l-'Instdtut Nacionalde Previssió.

Al cap d'una mesada que aquestesbases foren establertes i signades pelgerent de la casa, un dels germansSaula, una obrera esdevingué mare ila casa es negà a satisfer el subsidipactat, excusant-se que havia accep-tat aquelles bases amb coacció. Ambaquesta excusa la Direcció denunciàaquelles bases de treball i els obrersvaren avenir-se a discutir unes no-ves bases en les quals es conforma-ven, a una rebaixa de salaris, 50 cèn-tims menys que en els de les basesanteriors, per jornal, i la supressiód'aquell especial subsidi de materni-tat. En compensació els treballadorsdemanaven que hom acceptés unabase establint que en cas d'escasse-tat de treball, sigui per crisi, siguiper superproducció, el treball fos re-partit equitativament entra tots elsobrers, i en aquest cas l'excés d'o-peraris, si n'hi havia, s'anularia perla natural' amortització de les baixesd'obrers que ocorreguessin. Els tre-balladors d'aquest punt en feren uncavall de batalla perquè sabien quela casa Saula estava negociant lacompra d'una màquina especial moltperfeccionada i en conseqüènciaun sobrant de personal, cosa quenaturalment perjudiacria a algun delsseus companys. Per «ixo els obrersno podien transigir en aquest aspec-te i les discusions han estat múlti-ples, fins que el senyor Saula es col·lo-cà en una actitud completament tan-cada i no admeté de cap manera a-quell repartiment equitatiu.

En aquest afer hi intervingué elbatlle de Calella inútilment, així,també sense cap eficàcia hi va inter-venir el senyor Ugarte, representantdel governador senyor Anguera deSojo. En vista que el senyor Sau-la, malgrat les importants conces-sions dels seus obrers, no volia ad-metre que en cas de manca de tre-ball, aquest per poc que fos se'l re-partissin entre tots els operaris, de-terminaren i li comunicaren que res-taven subsistent« les primitives ba-ses de treball, si bé acceptaren la re-ducció dels jornals.

Naturalment, com que la casa.Sau-la no havia experimentat fins aquell

dia minva de treball, el conflicte en-cara no havia près realitat i, els o-brers tots continuaven en el seu lloodins de la fàbrica.

Però vingué el dia que el senyorSaula havia de satisfer, d'acord ambles bases que els obrers considerarensubsistent«, aquell especial subsidide maternitat a aquella obrera i elsenyor Saula es negà a pagar-lo. Elsobrers com a protesta feren mig ma-ti de vaga de braços, caiguts i a latarda en tornar al treball es trobarenamb la fàbrica tancada.

L'alcalde de Calella ho manifestàal Govern Civil i en resposta li foucomunicat que ordenés la reoberturade la fàbrica, la qual cosa el batllecomplí remetent al senyor Saula unofici, el duplicat del qual aquell se-nyor va signar. Malgrat això, el pa-tró no ha obert la fàbrica; natural-ment, ha perdut molts d'encàrrecs icomandes perquè ell fou el primereu comunicar als seus clients el con-flicte plantejat a casa seva i la con-següent impossibilitat de servir-los.Això li serveix ara de pretext per ar-gumentar que l'escassetat de treballl'obliga a una seleccció de persona].En aquest punt rau el nus de l'a-fer.

S'han tingut innombrables entre-vistes al Govern Civil i a l'Ajunta-ment de Calella , sense cap resultat,

• en primer lloc per una aitencdó in-comprensible al patró, el qual s'hasituat en una posició intransigent ino vol admetre cap concòrdia. L'al-calde de Calella havia proposat quees sotmetés l'afer a un arbitratge degent tècnica presidida per una perso-na de prestigi i amb caràcter neu-tre, però el senyor Saula no vol ad-metre intervenció de cap mena per-què es creu infal·lible i creu que laseva autoritat en la fàbrica és abso-luta i no adtoet discussió. Per aixòno vol admetre cap concòrdia ni so-lució si no ós a base de sel·leccio-nar el personal i acomiadar algunsdels seus obrers. Els obrers estanfastiguejats de tant perdre el temps.Ells per la seva part han transigiten unes qüestions màximes, com ésla reducció de salaris i la supressiód'aquell especial subsidi da materni-tat, i accepten 1« deoissió del propo-Ãait arbitratge, però no es poden con-formai- a una fórmula que faculti alpa,tró de seleccionador al seu uniócriteri el personal de la seva fàbri-ca, sinó que estan disposats a repar-tir-se equitativament la feina.' Al se-nyor Saula no li interessa gens nimica reobrir la seva fábrica per talcom disposa d'una fort« reserva eoo-nòmioa i pot passar-se del benefici

de la mateixa i entretant espera queeh obrers perdin la oakna i impul-sats per l'extrema necessitat actuïnd'una manera extralegal que justifi-qui el joc brut del patró.

En les converses tingudes en elsllocs oficials hom s'haurà pogut fercarreo de la irasoibilitat del senyor^Saula i del tortuós del seu procediri malgrat tot, les coses resteu para-des en perjudici evident dels obrers.

¿Ber què no se. li aplica la llei dedefensa de la República a aquest se-nyor?

X. X. E.

Arts plàstiquesAssenyalem la importància que

Jier a les arts plàstiques té la «His-toria del Arte Labor», en, curs de pu-blicació. Tenim a la vista el volumcinquè, dedicat a l'Art de l'Islam,text dels professors Heinrich Glucki Ernst Diez, amb un estudi especialsobre l'art islàmic a Espanya i al Ha-graeb. El volum conté més de cinc*centes ¡llustracions notabilissimes.

—Consignem l'èxit assolit al Salódels Independents de Paris per trespintora catalans : Joaquim Biosca, ambun bell paisatge de Catalunya; Fran-cesc Domingo, amb dues figures pe-netrants, i P. Isern i Aliè, amb unpaisatge de Mallorca molt reeixit.

—A les Galeries Syra, del carrerde la Diputació, hom ha pogut admi-rar els dibuixos de Jaume Busquetsi d'Antoni Boca, així com l'exposicióde l'obra retrospectiva de Sebastià Ju-ny ent.

—A lea Galeries Laietanes hem po-gut veure les pintures acadèmiquesde F. Galofré Suris; els paisatges im-pressionistes de Josep Amat, i lesobres jovençanes d'Amadeu Freixas,Josep Granyó i Jaume Bernades aixícom les pintures de Rafael Alemany.Josep Tataret hi exposa així mateixuns paisatges molt reeixits.

—A can Parés, després de clausu-rada la copiosa exhibició de tes bellespintures de Planes Doria, hi hem «nata veure les interessants teles de Car-mel' Davalillo, pintor de força i detemperament, les escultures de Per*Mayol i les exposicions partícula«dels pintors Vidal Palmada, Joan Mo-lines ! Francesc Serra, i la del pintorrus Norman Lear. AJAX

Dels articles firmats sónresponsables llurs autors.

Justícia Scoiai Pag. 3

Cartes obertes al company llunya

ANTECEDENTS MEDIATS DE LAREVOLUCIÓ BOLXEVISTA

Tothom que vulgui ucostur-se hones-tament, no ja a l'estudi crític, sinótau sols a lu contemplació de la Rús-sia d'avui, té el deure ineludible d'e-xumiuur quina era la situació del paísen produir-se la Revolució d'Octubre,i el conjunt de circumstàncies quecomposen la seva etiologia. Senseaquesta prèvia composició de Hoc, elcas de Rússia resulta un fenomenmonstruós, inconcebible i desconcertat.

Fins al segle XVII, encara que geo-gràficament Rússia es trobés inscrita aEuropa, constituïa realment un poblea part. ¿Aconseguí Pere el Oran in-corporar-lo a la civilització europea?La qüestió ha estat llargament deba-tuda i, ben avançât ja el segle XVII,ooiu qui diu a les envistes de la Revo-lució Francesa, el judici, amb intuïcióprofètica, d'una mentalitat tan fermacom la de J. J. Rousseau, era total-ment negatiu. «Tal poble és discipli-nable quan neix—diu en el ContracteSocial—i tal altre no ho és encara alcap de deu segles. Els russos no seranmai verament policée, perquè ho hanestat massa aviat. Pere posseïa el geniimitatiu; li mancava el geni veritable,que crea i ho fa tot de res. Algunesde les coses que va fer estaven bé ;la major part eren fora de lloc. Vaveure que el seu poble era bàrbar,però no veié que no estava encara ma-dur per a la política ; volgué civilit-zar-lo quan sols calia fer-lo apte per ala guerra. Volgué de primer fer ale-manys o anglesos, quan calia comen-çar per fer russos. Ha privat així elsseus súbdits d'esdevenir allò que hau-rien pogut ésser, persuadint-los queeren allò que no són... L'Imperi deRússia voldrà subjugar l'Europa i se-rà subjugat ell mateix. Els tàrtars, elsseus BtìMitR o els seus, veïns, esdevin-dran els seus amos i els nostres :aquí'»t a rfuo/ució em sembla infallible,Tots els reis d'Europa treballen con-juntament per a accelerar-la.»

A desgrat que, fora de les grans ciu-tats establertes als marges de les rutesamb els grans rius, els exèrcits invas-aors i les caravanes dels marxants ha-vien, solcat les planúries immenses, enles viles i els llogarrets la vida delpagès rus fluïa amb la plàcida beati-tud i la conscient abjeeció dels tempsbíblics—des d'Abraham cap -ençà, elsconreus de la terra subsistien idèntica-rnent—, les influències de l'occident¡»naven sembrant el país, poc a poc, deferments d'inquietud i de malestar.Des del 1825 al 1850, és a dir, en unperíode de vint-i-cinc anys, es regis-traren més de cinc-centes revoltes decamperols, asservits encara als boiards,com en l'època feudal. L'alçament de-kabrista del desembre de l'any 1825,dirigit per oficials de l'exèrcit—domi-

nat fàcilment—representa el ' primeresforç, revolucionari de la burgesia li-beral per a conduir l'Estat vers el ca-pitalisme industrial. Les guerres de laprimera meitat del segle XIX, amb laincorporació del Caucas, del Turkes-tan i del Llunyà Orient, eixamplenencara els dilatats àmbits de les Rus-sie«. A mesura que creix la industria-lització en les grans ciutats, augmental'antagonisme dels terratinents totpo-derosos i de la burgesia incipient, ambel xoc de llurs interessos contraposats.Els senyors dels grans latifundis ne-cessiten, jier a sostenir el luxe fastuósde llurs vides, la mà d'obra baratadels pagesos esclaus. La metòdica ex-plotació de les terres els hauria recla-mat un esforç d'atenció. L'explotaciódirecta dels pagesos—sotmesos encaraal jou ignominiós de l'època feudal,com a simples objectes de la propie-tat del senyor—era cosa més planera.La indústria, pel contrari, reclama lalliure contractació de la mà d'obra. Lalluita, paral·lela a la del Nord contra elSud, és cada dia més dura. L'aristo-cràcia té molta forca per a assegurarla subsistència dels mals unos. Peròla consciència dels temps té encarauna forca major. I allò que no poguédestruir l'acció directa dels esclaus hodesfà la pressió moral de la consciènciaeuropea, i el 19 de febrer de 1861, eltsar Alexandre II signa el decret queallibera el pagès de la servitud de l'a-mo : la prestació corporal es transfor-ma en una mena de parceria lliure. Lallibertat del pagès, però—sotmès en-cara a la feixuga «tirania de les co-ses»—és sovint, i únicament, la lliber-tat de morir-se de gana. El somniatalliberament es tradueix en una im-mensa desil·lusió. La manera com elsterratinents tracten d'interpretar la re-forma jurídico-agrària, provoca més demil revoltes camperoles.

Mentrestant l'obra de. la burgesia li-beral va fent el seu curs, i mentresubsisteixen regions d'extensió enormeon el mujik viu patriarcalment, oblidatde tot—fins de la pròpia abjeeció—escreen grans nuclis industrials on esconcentren multituds proletàries. Lesfàbriques amb més de mil obrers esconten per dotzenes, tot i essent la poj

blació fabril una part insignificant dela població agricola. Aquest desequili-bri entre la contextura intima de laciutat i la del camp, creava una si-,tuaoió gràvida de impensades conse-qüències. Amb la concentració prole-tària neixia una consciència de classe.El camperol que del patriarcalisme es-tepari arribava a la' ciutat, i amb unscentenars de quilòmetres en l'espai re-corria en el temps el cicle mil·lenarique va de la barbàrie primitiva a lamoderna civilització, havia de propor-

cionar el terreny més fèrtil per a l'u-fariós arrelament de tota mena d'uto-pies revolucionàries. Les quimèriquesdoctrines dels Herzen, dels Txerni-xevsky i dels Baknin, són engolidescom a pa beneit. En 1880, l'organitza-ció secreta «Narodnaia Wolia» («Lli-bertat del Poble»), inaugura la sevaactuació pública amb una sèrie d'a-temptats. El tràgic ressò de les bom-bes homicides, ooneita l'interès delspagesos en el moviment revolucionari.La salvatge il·lusió del terrorisme roigcontra el terrorisme blanc. L'any 1881és assassinat el tsar Alexandre II.

Amb la seva progressiva capacitació,el proletariat evoluciona del bakunims-me cap al marxisme, i l'any 1898 e*funda el partit obrer sooial-demòcrata.La desfeta de Russi« en la guerra ambel Japó (1904-1905)—tan plena d'ana-logies amb el desastre colonial d'Es-panya del 98—posa al descobert la to-tal incapacitat del règim. Arribem aixía la Revolució de Gener (produïda eldia 9 del calendari Julià, és a dir, eldia 22 del nostre calendari), en la qualsembla que tingueren una acció pre-ponderant els «bolxewiki», o sigui, elselements de la fracció majoritària enquè' el partit socialista s'havia escinditl'any 1903. En la Manifestació domantel Palau d'Hivern, a Petersburg, cai-gueren morts 500 obrers i foren feritsmés de 8.000. El moviment tingué vas-tes repercussions. Els camperols crema-ren més de dues mil finques. A Odes-sa es subleva el cuirassat «Potemkin»,seguit després per l'esquadra del MarNegre. Un regiment de Kiev es posaal costat dels revolucionaris.

La revolució ó« ofegada amb sang.Tot amb tot, l'estrebada del «monstreadormit» posa de manifest la insospi-tada força del poble i obliga els go-vernants a reflexionar seriosament. Calreaccionar cap a una aparença demo-cràtica. El 27 d'octubre es convoca laDuma. I, a desgrat de les imperfec-cions del sistema electoral, hi fa capun centenar de diputats treballistes.Això sembla excessiu : es dissol el Par-lament i es convoquen noves eleccions,restringint més el sufragi. I a la novaDuma hi compareixen uns dos-centsdiputats d'oposició. Es dissol el Par-lament al cap de tres mesos i mig itrenta-set diputats són exiliats a Sibè-ria. Després de la repressió brutal deTrepov, cap del Govern, Stolypin volassajar el paternalisme dictatorial ambel seu pla de reforma agrària. Però elmal és massa pregon per a guarir-loamb simples pegats. La reforma deStolypin és ineficaç per a deturar elmalestar creixent. Els treballadors dela terra passen gana. Els treballadorsde la ciutat tenen fam i set de justí-cia. RAFAEL CAMPALANS

Les tasques de la classe obrera en el desenrot-llament de l'economia col·lectiva

Es una opinió generalment admesaen el camp socialista, particularmententre els seus sectors dits esquerrans,que la política és l'únic mitjà de trans-formar l'actual règim d'economia ca-pitalista en un règim d'economia col-lectiva. I no sols es rnanté i es pro-paga aquesta idea, sinó que es condi-ciona a ella tota activitat de les mas-ses obreres, situant-les en un règimd'interinitat i de crítica estèril. Esfa dependre tota transformació econò-mica de la pujada al poder dels par-tits polític», i quan dtesprós tì'unsanys d'anguniosa espera i d'esforçosformidables de propaganda, arriba" elmoment de decretar aquelles mesuresque en mig any han de capgirar lavida econòmica de tota una nació, co-mença la sèrie dolorosa de concessions,de contemporitzacions, de dificultatsinsuperables, i amb ella la desil·lusiói el desencís de les masses obreres quehavien estat mogudes per un progra-ma rotund, enèrgic, màgic gairebé, ique veuen com aquells homes que hanalçat al poder obren de ben distintamanera de com els havien promès, avoltes d'una manera radicalment opo-sada!

Aquesta idea de In transformacióeconòmica per mitjà de la política, calcombatre-la enèrgicament, no sols per-què es ineficaç, sinó perquè està des-proveïdfi de tota lògica socialista, detot cientifisme, diríem. Oïu com par-la el Dr. Max Weber, un dels capsde la Unió Sindical Suïssa: «Una es-tructuro econòmica no pot modificar-se sensiblement per la política. Aixòseria negar tota experiència, tot co-neixement teòric. Cosa curiosa : per-sones que es diuen marxistes, es de-canten n favor d'aquest«, concepciódel més pur antimarxisme, i convérecordar-los que des d'aquest punt devista, és a dir, el marxista, el desen-rotllament econòmic és el tot.» (He-vue Syndicale fiume, gener 1982:«Les tâches de la classe ouvrière dansle développement de l'économie col.lective»). Efectivament, el capitalis-me, sistema econòmic, només pot és-ser combatut en el terreny econòmic,i és endebades que emprem instru-ments i mètodes de lluita que no pu-guin ésser utilitzats en aquest camp :

els fracassos seran, si no absoluts, for-tament desproporcionats a l'esforç rea-litzat.

Situada al marge de la societat ac-tual, la classe obrera pateix d'un efec-te de miratge : veu en el poder políticla representació màxima del capitalis-me i es llança adaleradament a la sevacaptura, i quan l'aconsegueix es trobaamb què aquest poder polític sols ésun efecte òptic, un simple reflex d'u-na insfraestructura econòmica que noés possible alterar-lo en les seves re-lacions essencials nmb mesures exte-riors. Si els socialistes volem avançarrealment alguns passos en el camí del'erhancipnció de la classe obrera, calque deixem de tenir aquesta concep-ció absoluta del poder polític i que si-tuem l'acció política en el mateix plaaccessori que ho fan els nostres ene-mics. Cal, sobretot, que tinguem encompte que l'acció que ha d'ocupard'una manera preferent les activitatsde la classe obrera és l'acció econòmi-ca, a fi que aquesta pugui anar creantels organismes que han de substituirel capitalisme en les principals fun-cions de l'economia social.

«Cal que la classe obrera sàpiga quela idea que ella es fa que el capitalis-me s'esfondrarà un dia i que una altraorganització el reemplaçarà l'endemà,és una utopia», diu molt justament elDr. Max Weber en l'article esmen-tat, car aquesta organització no exis-teix ni pot crear-se en una setmanani en un any. La crisi actual ja cons-titueix en certa manera un esfondra-ment del capitalism«, i tots podemveure com les funcions essencialíssi-mes que queden desateses -no podenésser exercides per ningú més permanca de l'organització necessària. Caldoncs, començar immediatament acrear aquesta organització econòmicapròpia de la classe obrera, que no solsli servirà d'instrument eficacfssjm delluita, sinó que li permetrà adqui-rir aquella competència indispensableper al dia en què entri a regir el con-junt de l'economia col·lectiva.

«Una botin part de l'economia—ci-tem novament Weber—està ja sostre-ta al capitalisme. A part de les em-preses d'Estat i municipals, els ele-ments que constitueixen l'economia

col·lectiva són les cooperatives en laproducció i en el comerç. Es en aquestterreny on ha d'exercir-se la nostraactivitat. ¿Tindríem dret de parlard'una economia dirigida, si no somcapaços nosaltres mateixos de treba-llar amb èxit en les parts de l'econo-mia que cauen sota el nostre domi-ni?»

Els organismes ecoiiòmics propis dela classe obrera són les cooperativesde consum i de producció. Elles po-sen en joc la força econòmica dels tre-balladors, en llur doble aspecte de con-sumidors i productors i elles edifi-quen un sistema econòmic socialistaque opera dins mateix de l'economiacapitalista i la substitueix peça perpeca. Vuitanta-set anys fa que elsPioners de Rochdale fundaren llur pe-tita cooperativa i avui dia els obrersorganitzats cooperativament es comp-ten per desenes de milions i les empre-ses comercials i industrials pròpies delMoviment Cooperatiu, per centenarsde milers, moltes d'elles d'un grau deperfecció i eficàcia molt superiors ales del capitalisme. I si aquesta granobra ha estat realitzada per una partnomés de la classe obrera, ¿què se-ria avui del capitalisme si tota la clas-se obrera s'hagués dedicat plenamentdurant el darrer mig segle a l'acciócooperativa de consum i producció?«Si des de 1844 la classe1 obrera mun-dial s'hagués dedicat plenament a laCooperació, a l'endemà de la guerraeuropea s^hauria pogut apoderar ambtota facilitat del poder», ha dit ambaquestes o semblants paraules HenryJ. May, el secretari general de l'A.C. I. I en lloc d'això, què ha passat?La classe obrera, quan no ha estat em-pesa a revoltes cruentes, d'on ha sortitcalcigada, ha estat obligada a acon-tentar-se amb la digestió d'uns textosidiotes, i avui en dia es troba en latràgica situació de veure com el ca-pitalisme s'esfondra, i no tenir els ele-irients suficients • per a reemplaçar-lo.Tant de temps maleint el capitalisme,i ara que la maledicció s'acompleix,voldríem deturar la seva davallada,car veiem compromesa en ella. la nos-tra existència.

En aquesta situació, no queda altrecamí a la classe obrera que la seva

E L S A R M A M E N T SUn amic de

Ginebra en» es-crivia no fagaire:«La Conferènciadel Desarma-ment...Quina im-mensa comèdiaper a entretenir,encara, la pa-ciència dels po-bles!» A questa ésla veritat. Men-tre la Internacio-nal socialista,mentre les ma-rea del món, elsestudiants, elssindicats, les co-operatives, re-clamaven a lespotencies capi-talistes reunidesa Ginebra l'im-mediat desarma-ment, el poblexinès resistia he-roicament a Xa-pei l'allau de fer-ro i de foc queli llançava al da-munt la pluto-cracia japonesa.Amb sinistra

coincidència, els discursos de Ginebra es simultaniejaven amb ds esclats de lesbombea que destruïen els barris obrers de Xangai. En aquesta conferència quehavia de consagrar la pau del món, que té per símbol una espasa partida per unram d'olivera, es pretén crear un exèrcit internacional que vingui a agreujar lasituació creada pels exèrcits nacionals. La gran idea! De la cosa inoqua que finsara ha estat la Societat de Nacions, en volen fer un instrument de guerra.

D'una revista cooperativa de Colònia, «La família cooperadora» («Geno-ssenschaftsfamilie») hem reproduït el gravat adjunt, en el qual es representengràficament les forces bèl·liques d'aire i terra de les principals potències mun-dials: França, Itàlia, Japó, Rússia, Estats Units, Anglaterra, Polònia, Iugoslàvia,Txecoeslovàquia i Alemanya.

Les inicials que figuren davant de les xifres signifiquen: F, soldats en tempsde pau; K, soldats en temps de guerra; G, peces d'artilleria; M, metralladores;T, tancs, i FI., avions de guerra. Cal remarcar que Alemanya no posseeix captanc ni cap avió de guerra. El tractat de Versailles li ho priva.

Cap a l'organització de laCatalunya futura

D'acord amb l'article onzè del pro-jecte d'Estatut de Catalunya, serà del'exclusiva competència de la Gene-ralitat l'organització del nostre règimlocal. Al nostra país on entre els po-lítics tan poca afició hi ha als estudisde les ciències administratives, cal o-brar amb molta atenció en resoldrel'aspecte administratiu de la Catalu-nya futura, per a no caurà en els ma-teixos defectes que tant hem criticatde l'administració espanyola, i quetau funests han estat per a la vidade l'Estat.

Molt s'ha discutit sobre la prepon-derància de l'element polític sobreli'element tècnic; s'han complicat lesdiscussions molt sovint, portant elproblema a extrems exagerats que nohan donat cap solució, però sempretothom ha estat d'acord, que mentreen els organismes administratius pú-blics, el predomini polític sigui abso-lut sense donar cap mena d'interven-¡ció en la discussió de la cosa públicaa l'element tècnic, l'administració delsEstats serà sempre negativa. Quan laMancomunitat Catalana havia trobatla fórmula que l'element tècnic as-sistís a les sessions amb un caràcterjpuratnent informatiu ; quan Primo deRivera va promulgar l'Estatut muni-cipal va disposar-hi l'obligació del Se-,cretari de l'Ajuntament d'advertir alsregidors en quant s'extralimitessin,advertència que havia de consignar enl'acta de la sessió per a evitar la res-ponsabilitat del funcionari.

Fixades aquestes dues provaturesde la intervenció, malgrat que infor-mativa del funcionari en la cosa pú-blica del nostre país, cal dir que e]shomes que treballaven per Catalunyaa l'any 1910, reconeixent la grantranscendència que per al progrés delsorganismes públics té el fet de podercomptar amb funcionaris degudamentpreparats, crearen l'Escola de funcio-naris avui millor qualificada d'«Es-cola d'Administració pública». ¿Qui-na finalitat es perseguia? La¡ que sua-ra s'ha exposat. ¿Ha donat resultatl'Escola? Magnífic: els alumnes lli-cenciats sortits de l'Escola i escam-pats en molts municipis de Catalu-nya han deixat, en general, magnífi-cament sentat el pavelló de l'Escola.

Però s'ha donat el cas extraordina-ri que l'element polític que va orear

organització econòmica integral, por-tada amb rapidesa i fermesa i com-pletada per l'acció política, com a ins-trument indispensable per a afavoriri facilitar el seu desenrotllament. Fer-ho altrament, fer dependre la trans-formació d'un règim econòmic per unaacció purament política, és, tant acícom a Moscou, començar la casa perla teulada. LLUÍS ARDIACA

l'Escola sembla com si sols l'haguéscreada per a una vanitat exterior, to-ta vegada que amb una habitud ne-gativa i que, tota, absolutament toteek partits polítics quei han. passat pelsAjuntaments, no han tingut en comp-te per a res als llicenciats en Admi-nistració públics, han farcit ela Ajun-taments d'homes que da funcionariao en tenen res (hi ha hagut alguncas que ni escriure sabia), però totsells formaven o formen o han formata les cledes polítiques que han pas-sat pele Ajuntaments. I aquesta acti-tud equivocada dels administradors dela cosa pública ha portat com a con-seqüència l'agudització del problemadels funcionaris que absorbeix la ma-jor part del pressupost de despeses,problema que, segons frase d'un emi-nent municipalista concurrent al IIICongrés de Ciències administrativescelebrat a BruseHes el 1933, queda re»duït a una fàcil solució : a, millor qua-litat menor quantitat,

Els partits polítics no han d'oblidarque la mania del funcionarísme ésgreu per a la Hisenda pública, qv»és com un cranci que la devora i que,ademes, sap plantar cara imposant-sea qui sigui. I qui en dubti que ho pre-gunti al senyor Azaüa,

Si hem d'organitzar sèriament lavida futura de Catalunya, no oblidemoqliest aspecte essencial de la qüestió.No oblidem que al nostra país els fra-cassats i els que no serveixen per ares, tots aspiren a ésser funcionari»públics, a| cobrar del pressupost, a és-ser una càrrega pel poble, a malmentre la cosa publica, a desmoralitzar-ia. De la mateixa manera que un. pa-tró manyà vol per al seu taller unfadrí de l'ofici, els organismes públicshan d'estar integrats, en .la seva fun-ció administrativa, per funcionarisaptes. Mentre no es faci així ao esté cap força moral per a exigir sacri-ficis • al contribuent.

L'Administració pública no és unacosa tan fàcil que pugui ésser lliu-rada a mans mercenàries. La bancar-rota de la cosa "pública és la ruïnadel país. Si no organitzem deguda-ment la nostra vida futura, Catalu-nya caurà en el pecat de la desorga-nització i del desballestament, de lacosa pública, que tant ha criticat. Novulguem ésser iguals o pitjors; vul-guem ésser superiors. Del bé públic enneix el bé particular ; quan, la Hisendade l'Estat no pot aguantar-se, la rique-sa particular se'n va a la fallida. EnJaume Carner ens ho acaba de con-firmar. O ferii un sacrifici indispen-sable o el sacrifici serà fatal. Aneudei món sempre és igual. Amb el*números s'hi poden fer molts jocs d»mans, però sempre, quan les coses, not|s fan bé, al cul del saó ea troben lesengrunes. F. ROSELL i MONTANÉ

IN*:* Jttiticia Social

TOC D ATENCIÓCal donar un toc d'atenció a

l'actual ministre del Treball dela República Espanyola per laseva actuació envers els obrerscarrilaires. Després de dotze anysd'haver-se reconegut pel Tractatde Berna la jornada de treball devuit hores ; després de deu mesosde règim republicà ; desprésd'haver sortit a la «Gazeta deMadrid» del 2 de juliol proppas-sat el Decret que imposava enla nostra República la jornadalegal de les vuit hores, el senyorLargo Caballero tornava enrerai feia publicar en la «Gazeta» del2i del mateix mes una «Orden»en la qual s'assenyalava tot unseguit de tràmits a fer. amb l'ú-nica finalitat d'ajornar la implan-tació de la jornada legal per amajor satisfacció de les compa-nyies carrileres. Aquesta «orden»

acabava dient : «...a fin de quelas normas de que se trata em-piecen a regir el primero de ene-ro próximo».

Doncs bé : ha passat el pri-mer de gener i també el de fe-brer, i la jornada de vuit horesno ha estat establerta encara...Sembla que n'hi ha per dies, ifóra molt possible que arribés elPrimer de Maig (ara «Fiesta Na-cional»)—jorn en què el mónproletari no treballa en senyal dedol i de protesta per les víctimescaigudes a Xicago l'any 1873,demanant la implantació de lajornada de vuit hores—i els car-rilaires ens trobem encara treba-llant-ne à-oize, per la poca volun-tat d'un ministre de Treball queno ha sabut o no ha volgut fercomplir el que ell mateis: té dis-posat. LLUCIFER

Unió Socialista de Catalunya(Continuació de la pàgina t)

urgència que no permetin reunira temps una assemblea.»De la Secció del Districte II.

«Organització d'un Comitè oConsell que controli i orienti l'ac-tuació dels regidors del Partitd'acord amb les seves suggerètl-cies.»

«La necessitat de la creaciód'una biblioteca de la U. S. C.és cosa que avui en dia es fa sen-tir, i molt més encara ho serà enl'esdevenidor.

»Volem, no obstant, evitar lacreació d'una biblioteca més, ambtots els defectes i dificultats quetenen totes les que en generalavui es vénen creant arreu.

»Volem també evitar el que ca-da Secció de Barcelona o de laresta de Catalunya repeteixi l'ad-quisició de volums que si bé sóna vegades útils, no deixa en moltscasos d'ésser una despesa que pri-va de l'adquisició de volumsmolt menys freqüents i fàcilsd'obtenir.

»Amb aquest fi, proposem quela Federació Comarcal o el Con-sell Executiu cerqui el lloc mésa propòsit per a fer-hi la Biblio-teca de la U. S. C., inspirada enels principis següents :

»La biblioteca constarà de duesparts.

»Primera part : Els llibres queper adquisició directa o per do-natiu pertanyin a la U. S. C.

»Segona part : Un fitxer (delqual hi haurà un duplicat a ca-da secció que es serveixi de laBiblioteca), en el qual constaranels llibres que, essent propietatparticular d'afiliats a la U. S. C.,tinguin aquests a casa llur, ambla intenció i el desig de DEIXARllegir a tot afiliat a la U. S. C.»De la Secció del Districte HT.

«Revisió de les tarifes tram-viàries.»

«Que passin a beneficència elsinteressos de les quantitats queen concepte de dipòsit retenen lescompanyies d'electricitat.»De la Secció del Districte IV.

«Haver vist amb disgust queen el moment de reunir-se lesSeccions en Assemblea per a dis-cutir l'ordre del dia del CongrésComarcal no tinguessin l'informedel company Xirau referent a laseva actuació a la Comissió deCultura de l'Ajuntament, pri-vant-nos d'examinar-lo, i estudiar-lo. Ho lamentem més, per quantconsiderem que la tasca de Cul-tura és una de les més interes-sants, i possiblement on la UnióSocialista de Catalunya està mésfermament representada.»

«Organitzar una Comissió in-vestigadora d'immoralitats mu-nicipals, que a més d'investigar,tendeixi a corregir abusos, de-nunciant-los a l'opinió pública.»

«Que s'afegeixi al nom del Par-tit el subtítol «Partit Obrer».De la Secció del Districte VIII.

«Que els nostres parlamentarises dirigeixin públicament a la mi-noria parlamentària del Partit So-

cialista obrer espanyol, recordant-li els compromisos contrets ambels afiliats i electors, d'abandonardefinitivament el Marroc i la su-pressió total del pressupost deguerra.»

«Que en el successiu no sigui,acumulat més d'un càrrec d'elec-ció popular en una mateixa per-sona.»

«Que el Congrés nomeni unacomissió que faci els treballs ne-cessaris per a esbrinar l'actuaciódels afiliats al partit que inter-vingueren en l'afer de la presi-dència del Tribunal Tutelar deMenors, elevant un informe deles seves indagacions a la JuntaExecutiva perquè falli en conse-qüència abans de la primera re-unió de la Junta Central, la qualhaurà de ratificar o rectificar elfall de la Junta Executiva.»

«Que el Congrés nomeni unaComissió que faci els treballs ne-cessaris per a convocar una re-unió d'afiliats al Partit afectatspel problema sindical, per a es-tudiar la conveniència de definir-se i d'actuar en un aspecte tanimportant, sobretot en aquestsmoments en què els desencertsd'un i altre organisme sindicalcol·loquen els obrers interessats,en un estat de coní'ussionisme idesorientació absoluts.»

«Que es nomeni una Junta Cen-tral de Cens Electoral compostad'un delegat de cada una de lesseccions, el qual delegat organit-zarà en la respectiva secció elstreballs d'organització electoralcorresponents i d'acord amb laJunta Central del Cens Electo-ral.»De la Secció del Districte X.

«Que el Congrés acordi quecap afiliat al Partit no pugui te-nir vot en les votacions de lesSeccions per a candidats fins des-prés de tres mesos del seu in-grés.»

«Que el Congrés acordi adre-çar-se als regidors recomanant-los que en tots moments i oca-sions patentitzin llur esperit entot quant sigui referent a la mu-nicipalització de serveis- i sane-jament de la burocràcia munici-pal.»

«Que una vegada complerta lamissió per l'Estatut del companyCampalans, es reintegri al càrrecde regidor a l'Ajuntament, perésser del tot necessària la seva ac-tuació dintre la minoria de laU. S. C.»

«Que el Congrés acordi que pera poder controlar o influir els or-ganismes sindicals existents d'a-cord amb els principis i tàcticadel Partit, és necessari que totesles Seccions tinguin llurs afiliatsclassificats per oficis o professionsi anotats els respectius sindicatsa què pertanyen, per tal de po-der reunir, d'acord amb el Co-mitè de la Federació Comarcal,tots els que pertanyin a indústriadeterminada en tots aquells casosque sigui necessari o així ho re-clamin els esdeveniments o de-terminades actuacions de la clas-se obrera organitzada.»

T A L L E R S

ZEDSConfinicelo de l'apa-rell de Radio "ZEUS"de 3, S i 6 vàlvulescompletament selec-tiu*' » Reparaciód'altres aparells deRàdio i gramòfons de

totes menes

"ZEUS"Sepúlveda, 174

Telèfon 30883

D E L M E U C A R L E T

B i b l i o g r a f i ac o o p e r a t i v aThe, People's Year Book, National and

International 1932. — Preparedi bythe Co-operative Press Agency. —Published by the Co-operative Who-lesale Society Limited, Manchester,and the Scottish Co-operative Who-lesale Society Limited, Glasgow,

L'anuari que editen conjuntamentles Cooperatives Majoristes Angle-sa i Escocesa ha arribat aquest anya la 15.a edició. D'any en any elseu contingut i la seva presentacióhan anat millorant fins a convertir-seavui en un magnífic volum de 860 pà-gines, bellament» relligat, que conté untresor de dades precioses sobre la co-operació britànica i internacional i unasèrie de documents de gran vàlua so-bra la civilització actual. Sota aquestaspecte cal assenyalar els estudis quedel nivell de vida en llurs respectiuspaïsos fan l'economista anglès J. A.Hobson; el professor alemany de Co-operació, doator Ernst Grünleld; l'e-conomista suec Thorsten, Odhe ; el doc-tor A. Vukowitsch, un dels dirigentsde la cooperació austríaca; el Secre-tari de la Federació Francesa de Co-operatives, George Yung; el publicis-ta alemany Josep Mendel, i el doctorJ. P. Warbasse, President de la Lli-ga Cooperativa dels Estats Units. Totsells revelen d'una manera ben cruaquins són els efecte de la crisi capi-talista sobre l'economia popular i ensdiuen, els progressos del moviment ço.operatiu en cada país en la lluita queha ejnprèa per a donar al poble la di-recció de l'economia nacional i asse-gurar als éssers vivents un nivell^ devida que no els faci sentir greu d'ha,-ver nascut.

Conté l'anuari altres estudis sobreproblemes econòmics.i socials, nacio-nals i internacionals, tractats tots ellsd'una manera competent i completa,, iuna interessant revista dels progres-sos realitzats pels pobles britànics du-rant el darrer any en cada una de lesbranques de l'aviació, de l'art, del tea-tre, del cinema, de la ciència, de lafinança i de la literatura, que consti-tueix un utilissim compendi de llursactivitats. El volum ve enriquit peruna sèrie de làmines en rotogravatque il·lustren i recorden els principalsesdeveniments ocorreguts durant eldarrer any en el món. li. A.

Subscripció perma-nent pro Justícia Social

Subscripción! mentual»SUMA ANTERIOR . . . 213.35 pies.Un Socialista HalliD. SB. S

Total.

Donatius

1,30 »2,85 »1,73 »

219,45 ptes.

SUMA ANTERIOR . . . 339,—Ptes.Josep Canodell (Lleida),

rebut 20.— »D. S 3,— »Tomàs Amat . . . . . 8.— »

Total. 370,— ptes.

CORREU ADMINISTRATIUAlfons Torres (de Bonmatí),

rebudes subscripcions 1gir 20,50 ptes.

Josep Canadell (de Lleida)gir 130,50 »

Alexandre Jaime (de Ma-drid), gir de , . . . 8,— »

NOVES D'IRLANDA

Un amic de Dublín ens escriu :«Ací patim una dictadura molttirànica que representa el partitque vol fer d'Irlanda una menade «dominion» britànic, teòrica-ment independent. Però aquestGovern ha de lluitar contra l'o-posició dels republicans constitu-cionals, que tenen representacióal Parlament, i contra els repu-blicans integrals que menyspreenel Parlament per no representarla nació irlandesa i perquè elsseus diputats han de prestar fide-litat al rei britànic.»

En una lletra posterior, el ma-teix amic ens comunica : «Perdissort, a Irlanda tots els partitspolítics són partits de dreta, gai-rebé puc dir d'extrema dreta,tret dels comunistes, que ací notenen cap pes.» I referint-se a ladictadura regnant, diu : «Si vol-gués dir públicament la veritatsobre l'Estat lliure d'Irlanda(lliure de nom, només) seria in-culpat de sedició i jutjat pel nos-tre infame tribunal militar. Acíés prohibit de criticar l'adminis-tració. Hom diu que aviat can-viarem de Govern ; esperem-ho,car l'actual és d'allò més tirà-nic ; és una dictadura que no re-presenta el país,' a causa del ju-rament de fidelitat que es negaa prestar el partit republicà in-tegral, el qual d'aquesta maneras'exclou ell matei,x del Parla-

ment. Aquest Govern és cleri-cal, catòlic i capitalista. Tenimla censura política i moral per atota mena d'impresos. Tota dis-cussió sobre el matrimoni i so-bre els problemes socials és pro-hibida. El divorci no existeix,etcètera, etc. Exteriorment, l'Es-tat lliure d'Irlanda disfruta d'u-pa llibertat completa. I és inde-pendent i sobirà, encara que denom no hi sigui. Anglaterra nova voler concedir, en 1922, elnom de República. Avui .no hihauria cap inconvenient a decla-rar-nos república, però el Go-vern Cosgrave no ho vol. Cos-grave vol romandre al poder iteòricament res no separa el par-tit que mana del partit republicàconstitucional, sinó és aquestaqüestió de nom : «dominion» orepública. És cert que Anglater-ra posseeix encara alguns indretsa la costa i tota la Irlanda delNord-Est i que nosaltres no te-nim vaixells de guerra...» I elnostre corresponsal afegeix des-prés : «Millor!»

Ens manca espai per a comen-tar com cal aquestes noves irlan-deses. Un fet és evident : quementre Irlanda ha assolit la se-va llibertat nacional li resta en-cara molt de camí per a assolirles llibertats essencials de l'ho-me... No ; per aquest costat, Ca-talunya no pot ni vol emmira-llar-se amb l'heroica Irlanda.

ULISSES

La paràlisi del comerç mundialLa paràlisi creixent que es va apo-

derant del comerç internacional apa-reix clarament exposada en el quadrosegüent publicat no fa gaire per la im-portant revista anglesa The Econo-mist, on es compara el comerç d'im-portació i exportació de 1930 i 1981,de set importants països industrialsque representen, en conjunt, més dela meitat del comerç exterior del món :

INDEX DEL COMEBÇ ESTEANGEE(1929 = 100)

1930 1931Països Import. Export. Import. Export.

França 90 85 72 61Alemanya 77 90 50 73Italià 80 "79 54 66Suïssa 94 84 82 64Gran Bretanya 86 78 72 53E. Units (1) 70 73 48 46Canadà (1) 78 75 48 50

(1) Comprèn el comerç de trànsit.Heus ací clarament exposada l'es-

treta interdependència que existeix en-tre les nacions i els resultats de la fo-lla actitud d'aquells països que pervoler salvaguardar llur situació econò-mica tanquen l'entrada als productes

estrangers, mesura que no té altre re-sultat que l'encariment de la vida de'l'interior i la reducció de llurs expor-tacions, amb el consegüent augmentdels sense feina.

Secció d'Estudis Polí-tics i Econòmico-So-cials de l'Ateneu Po-

lytechnicumNOTA PREGADA

En la constitució de la Secciód'Estudi« Polítics i Econòmico-Sociáls de l'Ateneu Polytechni-cum, el seu primer acord és1 eld'expressar públicament la sevaenèrgica protesta contra la me-sura tendenciosa del Govern dela República Espanyola, en de-portar en massa uns obrers delsquals encara el poble no sap enconcret quina ha estat llur culpa.

Total. . 159'OOptes.

NOTA: Per error e» conilgn« al total anterior215,60 ple», «n lloc d'éuet alS.JJ.

URALITAELS MILLORS MA-TERIALS PER À LACONSTRUCCIÓ

U R A L I T A , S. A.PLAÇA ANTONI LÓPEZ, 15

TELÈFON 16556 :: BARCELONA

NAOIA : Cuanov», 212-214 : Barcelona