PROGRAMA ELECTORAL:210 propostes per canviar Premià de Mar

ÍNDEX

Tu tens la veu, fem-la sentir!

Introducció P. 1 - 4

Municipi i territori P. 5 - 15

. Urbanisme

. Façana Marítima

. Medi ambient i animals de companyia

. Mobilitat, accessibilitat i relacions a la comarca

Municipi i societat P. 1 6- 38

. Ensenyament

. Economia Social

. Salut pública

. Joventut

. Persones nouvingudes

. Gent gran

. Feminisme i alliberament gai, lèsbic i transsexual

. Solidaritat i cooperació pel desenvolupament

. Esports

ÍNDEX

Tu tens la veu, fem-la sentir!

Municipi i cultura P. 39 - 50

. Equipaments culturals

. Cultura popular i tradicional

. Festa Major

. Carnestoltes i festes d’hivern

. Llengua catalana

. Símbols i memòria històrica

. Altres accions en el camp cultural

Municipi, organització i participació P. 51 - 62

. Participació

. Hisenda i administració municipal

. Comunicació

Llista electoral P. 63 - 64

INTRODUCCIÓ

Tu tens la veu, fem-la sentir!

INTRODUCCIÓ

Un nou partit polític entra en escena al nostre poble, Premià de Mar. Així el sentim les persones que formem Crida Premianenca, NOSTRE. És clar, ens apassiona sentir-nos premianencs, i ens agrada veure com els nostres veïns també el senten seu. Cada premianenc a la seva manera.

La realitat impulsa les nostres il•lusions i esforços. En un sentit clar, empren-dre un camí cap a una política centrada en la crítica constructiva, oferint la nostra veritat a les veritats que vindran durant un trajecte basat en la respon-sabilitat i el criteri coherent; un trajecte apassionant que serà ple d’encerts i també d’errors; d’aprenentatges, al capdavall. Tenim la seguretat i les ganes de viure els propers 4 anys des de l’optimisme que ens fa agrair, dia rere dia, que som aquí, que som a Premià de Mar i que ho podem compartir amb el poble.

Abans de submergir-nos a l’interior del nostre programa volem exposar-vos una idea dels pilars centrals estructurals de la nostra raó de ser, que us acompanyaran durant la lectura de totes les idees i propostes. Busquem, a continuació, potenciar les propostes que presentem al nostre programa electoral amb una perspectiva diferent, en tant que filtrada per la nostra ma-nera d’entendre la vida.

Partim d’inquietuds internes, però tenim en compte la nostra joventut com a punt de partida i també sabem que no som els més entesos. Per aques-ta raó entenem la humilitat com una qualitat bàsica i necessària per a uns bons aprenentatges futurs que tan sols s’aconsegueixen a través de l’escolta atenta d’altres propostes. El més important per a nosaltres és parlar amb transparència i claredat perquè el poble se senti representat amb les nostres

2

propostes. Volem fer-lo partícip de les decisions que emprèn el poble i és amb aquest propòsit que presentem un candidat que es defineix, entre al-tres coses, per aquesta qualitat propera i clara, que “va de cara”. L’últim pilar és l’empremta del grup que configura Crida: som un grup amb personalitat i iniciatives constructives i factibles.

Inquietud: les persones que formem part de Crida Premianenca afrontem el procés electoral que viurem fins el 22 de maig com una etapa emocionant i il•lusionant dins les nostres vides. La il•lusió amb què encarem aquest repte estimulant ja ens fa recollir els primers fruits, dia a dia: veiem com el verb aprendre ens fa sumar més i més al nostre bagatge, que potser encara és re-duït però que és ple d’audàcia. La feina feta amb la redacció d’aquest progra-ma electoral, per la qual ens hem hagut d’informar i formar, ens ha permès assolir nous conceptes i, alhora, ens està generant més inquietuds, que con-tribuiran a accentuar la motivació amb què treballem per i amb vosaltres. A més, el clima constructiu amb què avancem ens fa viure aquest procés com una oportunitat i un gran repte que, malgrat que sembli llunyà, sentim com proper i tangible.

Humilitat: assumim la responsabilitat que ens concedeix la societat actual quan aquesta ens cataloga com a “joves”: creiem que és fonamental dialo-gar des de la creença que qualsevol punt de vista pot enriquir la nostra fei-na. Així, recolzant en les riqueses i bondats d’un diàleg construït des de la responsabilitat, la seguretat del nostre propi punt de vista i l’acceptació del passat, pretenem créixer amb cada decisió que prenguem i en cada acció que emprenguem. I des del que considerem un inici encoratjador, creiem amb fermesa que aquest pensament ens fa, precisament, més forts i, per tant, més preparats per a l’oportunitat que ens brinden les properes eleccions municipals.

Transparència: paral•lelament a la transparència política que defensem, l’experiència ens mostra una perspectiva més humana d’aquest valor; la transparència vivencial. Fora de referir-nos únicament al típic (i no per això menys respectable) discurs centrat a mostrar als premianencs els nostres projectes, volem pronunciar-nos, alhora, per mitjà de les persones que ho faran. Així, la proximitat entre el grup i els ciutadans generarà un clima de confiança centrat en la claredat i la proximitat, procliu també a l’acceptació de punts de vista disconformes amb alguna decisió o acció. Si creiem en mostrar a la gent com sentim els processos, com ens emocionem i com ens hi dediquem (o en altres paraules, si transmetem la manera de viure dins el

3

nostre partit polític i, posteriorment, dins l’Ajuntament) creiem que estarem contribuint a fer un poble divers i, alhora, constructiu.

Personalitat: Confiem en nosaltres. Ens veiem amb una identitat pròpia que destaca per la llibertat de pensament. En efecte, sentim que esgrimint idees clares (però amb prou capacitat i humilitat, si s’escau, per transformar-les de manera coherent i respectuosa i sempre amb un criteri compartit entre tots), reforcem la nostra personalitat. No tenim por de perdre la nostra es-sència; valorem aquesta determinació com un acte de valentia, i creiem que això ens permetrà rebre les propostes dels nostres veïns com un regal i ens farà més forts per continuar el camí emocionant cap a les eleccions del 22 de maig. Conscients de les nostres fortaleses i també de les nostres mancances estem descobrint com és la mirada honesta que necessitem per treballar amb il•lusió dins l’Ajuntament de Premià de Mar.

Així és com farem les coses. Aquesta és l’ actitud amb què encarem el rep-te i amb que hem treballat cadascun dels àmbits que trobaràs a l’interior d’aquest programa. No ens centrem únicament en la nostra manera de ser sinó també en allò que volem fer i en allò que volem ser. Per tant, cada bloc i àmbit que presentarem a continuació mira d’aportar una mirada construc-tiva, ferma, propera i transparent per a un futur de Premià de Mar construït des del present i respectuós amb el passat. Esperem que el nostre programa t’acompanyi en el teu camí cap a la creació d’una nova consciència respecte dels àmbits que conformen la realitat dels premianencs.

Sense més preàmbuls, us convidem a gaudir de les propostes que fem des del programa electoral de Crida Premianenca. Crida Premianenca Abril del 2011

4

MUNICIPI I TERRITORI

Tu tens la veu, fem-la sentir!

MUNICIPI I TERRITORI

Premià de Mar, un municipi de prop de 30.000 habitants (28.946 l’any 2009) ha patit un creixement urbanístic desequilibrat i desenfrenat els darrers 50 anys. Durant la dècada dels 60, el municipi passa d’acollir 5.513 premia-nencs a 11.284 (més del doble), i durant la dècada dels 70 fins als 80 s’arriba als 19.935, gairebé el doble un altre cop. Aquest augment, que en si mateix no s’ha de veure com un esdeveniment negatiu, es tradueix, malauradament, en una desfiguració del municipi tant per l’especulació immobiliària com per l’ocupació del sòl que comporta. Un urbanisme que s’ha ideat no pas des de la planificació racional i global del municipi sinó des dels interessos pun-tuals de l’Ajuntament i propietaris diversos, que han ignorat massa sovint les seves limitacions geogràfiques. Aquest fet es reflecteix al municipi amb la construcció d’edificis alts (més que no pas els que hi havia anteriorment) especialment a primera línia de costa, amb la conseqüent creació d’una pan-talla paisatgística davant del mar de la qual encara patim les conseqüències (la desaparició d’edificis que constituïen part del patrimoni arquitectònic i cultural de Premià; Ca l’Argemí, Can Vila Clara, Can Mayolas o, més recen-tment, Can Boter; o la quasi desaparició de les zones agrícoles i forestals, paisatges tradicionalment arrelats al territori). Aquesta manera de créixer, fruit de la planificació urbanística aplicada des del 1960, ha conduït Premià de Mar a una situació límit, tal com s’exposa a continuació. Els darrers 50 anys Premià de Mar (un municipi a tan sols 20 quilòmetres de Barcelona) ha deixat de ser un poble d’estiueig per esdevenir una ciutat que ha acollit i ha ofert una llar a molts nouvinguts, des d’antics estiuejants o veïns de Barcelona i rodalia fins a immigrants de l’Estat Espanyol i, més re-centment, extracomunitaris. Malauradament, aquest creixement (que podria haver anat acompanyat d’una millora en les infraestructures del municipi i en el benestar de la seva població) rares vegades ha respost a la voluntat del

6

poble ni de la seva gent, sinó més aviat als interessos particulars i del go-verns municipals de torn. Tant en el pla de la mobilitat com el de l’urbanisme en tenim exemples clars.

A) URBANISME

El terme municipal de Premià de Mar ha esgotat pràcticament el sòl fins al punt que actualment només disposa d’un 5%, aproximadament, de sòl lliure, situació única al Maresme; Premià de Mar no disposa de grans espais verds (verds, no grisos) com àrees d’esbarjo i lleure; en part fruit d’això mateix, Premià de Mar és ara mateix un dels municipis amb més densitat de població (gairebé 15.000 habitants per quilòmetre quadrat). Malauradament, després d’aquesta època de desordres urbanístics en què el poble va patir una desfiguració sense precedents, el consistori no ha can-viat gaire la seva política i sembla no veure o no voler veure la realitat: un poble gris, massificat i al límit de l’esgotament del sòl. L’any 2008 l’equip de govern, amb el suport d’alguns partits de l’oposició, aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El pla no dista gaire de la línia urbanística dels temps anteriors i fins i tot se’l pot consi-derar més agressiu per al territori. En termes concrets el pla d’ordenació municipal (que exposa totes les actuacions urbanístiques que es duran a terme els pròxims anys) suposa l’esgotament definitiu del sòl de Premià de Mar; la desaparició de les darreres zones agrícoles del municipi i espais naturals; perdre l’oportunitat de crear un gran parc verd i d’esbarjo per als premianencs que alleugi la sensació de massificació actual; i l’increment de la població (amb el conseqüent augment d’una densitat ja molt alta).

Propostes en matèria urbanística que fa Crida

1) Suspendre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Pre-mià de Mar). 2) La redacció i aprovació d’un Pla d’Ordenació Territorial i Urbanístic de la Comarca del Maresme que resulti d’un procés de debat entre Generali-tat, Consell Comarcal, Diputació i els Ajuntaments amb col•lectius i sectors socials diversos.

7

3) Elaborar un nou Pla d’Ordenació Municipal, d’acord amb l’anterior i que sigui el resultat d’un procés de participació ciutadana. 4) Treballar per a la creació de dos grans parcs per al municipi per re-duir la massificació i fomentar-hi l’esbarjo. Per raons estratègiques i de cen-tralitat el primer s’ubicaria a Can Sanpere (on es recrearia un espai natural i es mantindria alguna de les naus de la fàbrica com a equipament cultural) mentre que el segon se situaria a l’espai que actualment ocupa Transforma-ciones Metalúrgicas SA (fàbrica situada entre la carretera de Premià de Dalt i la riera i entre el carrer Jaume Balmes i el carrer Indústria), i esdevindria un segon pulmó verd, necessari per esponjar el municipi.5) Reserva de tot el sòl lliure restant del municipi (Hortes de Ponent, entre d’altres) per destinar-ho a la creació d’horts socials urbans. 6) Una política global basada en la sostenibilitat i l’equilibri del Mares-me, que haurà de tenir cura de l’aprofitament dels recursos escassos (aigua, energia, sòl agrícola, sòl urbà lliure, etc) a fi d’evitar els efecte negatius del procés urbanitzador com la pol•lució ambiental. 7) Frenar l’especulació urbanística amb tots els mecanismes d’intervenció pública a l’abast. 8) Fer un recompte d’habitatges buits a Premià de Mar, elaborar-ne un cens, i facilitar eines als propietaris per incentivar-ne el seu lloguer. També impulsarem les cooperatives de lloguer social i la compra pública i rehabili-tació d’habitatges.9) Ampliar la catalogació d’edificis protegits promovent la rehabilitació dels edificis antics en estat ruïnós (cases de cós, masies..) i blindar-lo davant d’interessos especulatius.

Tal com han admès tècnics i sectors implicats, i tal com assenyala el co-neixement popular, la problemàtica de regressió de les platges al Mares-me està vinculada directament a la creació d’obstacles als corrents naturals predominants, un fet al qual se sumen altres factors com la degradació de les rieres i torrents. D’aquests fets se n’ha derivat un increment lògic de l’exigència de les administracions a l’hora de concedir noves concessions portuàries i ampliacions o modificacions dels equipaments com en el cas que ens ocupa. Malgrat això, la lectura dels projectes i els processos seguits fins ara per part de l’administració municipal de Premià de Mar i de la Generalitat ens fan dubtar d’aquest grau d’exigència i d’eficiència en la defensa dels béns públics. Cal recordar que la història del port de Premià de Mar (parcialment

B) FAÇANA MARÍTIMA

8

exposada en les justificacions dels projectes) l’ha fet i el fa molt perniciós per al medi natural, els béns i l’economia pública en tant que:

En primer lloc, els concessionaris del port antic no van realitzar cap mena de transvasament de sorres i van dragar repetidament les aigües degra-dades de la seva bocana a la platja de ponent (fets denunciats per la nos-tra entitat). En segon lloc, es financen amb diner públic unes campanyes milionàries de regeneració de sorra que van aconseguir una estabilització molt efímera i que impacta sobre les prades de posidònia i els ecosistemes sorrencs. Aquestes regeneracions han comptat amb la nostra oposició i la del sector pesquer. En tercer lloc, el projecte d’ampliació va topar amb una forta contestació que entre d’altres aspectes remarcava l’increment de la problemàtica de la regressió de les platges i el model de poble. En últim lloc, tot i que els concessionaris del port ampliat no van dur a terme el seu com-promís de regeneració pel sistema de bombeig (by-pass) l’administració pública (malgrat les despeses i perjudicis ocasionats) va renovar la conces-sió que expirava el maig del 98 i van tolerar l’incompliment del Plec de Con-dicions.

Per tant, només un àmbit de l’administració sembla haver actuat amb rigor a l’hora de dur a terme les exigències a què ens referíem. En diferents àm-bits ciutadans de Premià de Mar, en les propostes de diversos tècnics i de la nostra entitat (exposades en diverses ocasions) s’ha plantejat la possibilitat d’escometre actuacions de desmantellament parcial o total sobre les infra-estructures del port per tal de disminuir les repercussions negatives que comporten. En concret, s’han proposat diverses actuacions en aquest sentit complementades per altres iniciatives que podríem resumir en les següents actuacions:D’una banda, el debat i avaluació tecnicoeconòmica de tots els aspectes con-currents per tal de dissenyar una planificació del litoral premianenc que impliqui diverses alternatives per a la recuperació de les platges, entre les quals hi podria constar, en primer lloc, el desmantellament total o parcial del port i, en segon lloc, la creació de pantalà o pont de llarga longitud que uneixi l’àmbit del port ampliat i la costa eliminant la franja d’espigó que fa de barrera directa amb la línia de la costa (“port illa”).

De l’altra banda, impulsar el disseny d’un pla comarcal del litoral que tingui en compte tots els aspectes concurrents: ferrocarril i xarxa viària, passeigs, recuperació de les aportacions del Tordera i de les rieres, ecosistemes lito-rals, actuació respecte dels ports.

9

A Crida Premianenca ens posicionem en contra del model de lleure del port perquè no crea poble o ciutat sinó que externalitza l’oci fora del nucli urbà. El port de Premià de Mar es troba molt allunyat dels barris i del centre quan, al nostre parer, hauria de donar cohesió i caràcter mediterrani al municipi.Dos darrers aspectes a tenir en compte són, per un costat, la creació de 1700 places d’aparcament al port i, per l’altre, les incoherències amb el Pla

del Litoral. Pel que fa al primer punt, consi-derem que aquestes impliquen un estímul barroer del desplaça-ment amb vehicle pri-vat creant nous espais col•lapsats i proble-

màtiques de circulació que perjudicarien la qualitat de vida, hipotecarien la possible recuperació futura de trams de l’actual N-II com a espai per a via-nants i crearien nous àmbits de conflicte viari que s’hauran de resoldre amb aportacions del diner públic. Quant al segon punt a què fèiem referència, el redactat del Pla del Litoral, de manera incongruent, es pronuncia clarament a favor de la defensa del transport públic. Fins i tot parla de l’ampliació del ferrocarril a una via més (qüestió força polèmica) i de la reducció de la N-II a tres carrils. Al nostre entendre aquesta afirmació i les propostes són una simple qüestió de maquillatge, de pretesa “sostenibilitat”, ja que el projecte del port passa per un estímul sense precedents del desplaçament en vehicle privat en l’àmbit del municipi que fins i tot insinua l’ampliació dels acces-sos. A tall de reflexió final volem fer referència al context polític i econòmic que vivim. Considerem que cada cop es fa més patent la manca de voluntat po-lítica per planificar el territori de manera democràtica, amb participació i debat profund dels ciutadans. Cada cop ens supeditem més i més als tecnò-crates que planifiquen sota finançament de corporacions i grups econòmics l’objectiu dels quals és obtenir el màxim benefici econòmic. Observem la de-serció o la complicitat dels polítics amb els grups especulatius i el finança-ment públic dels negocis privats. El cas del port de Premià de Mar ha estat el d’una hipoteca històrica del nostre litoral però és la mateixa hipoteca que estem pagant al nostre municipi i a la comarca davant la manca d’una plani-ficació pública que tendeix a exhaurir el territori i el litoral amb un creixe-ment il•limitat dissenyat pels promotors immobiliaris.

10

Propostes en matèria de façana marítima que fa Crida

10) Realitzar un estudi de la viabilitat econòmica de l’equipament por-tuari (explotació, instal•lació i manteniment de sistemes de by-pass, altres possibles complements de regeneració de platges...). 11) Realitzar un estudi de l’impacte ecològic i econòmic de les diverses alternatives per a la recuperació de les platges, com la creació de pantalans o ponts de llarga longitud que uneixin els ports i la costa eliminant la franja d’espigó que fa de barrera directa amb la línia de la costa (“ports illa”), o la creació d’un by-pass (tot i els inconvenients i limitacions que aquesta última opció comporta).12) Protegir i recuperar les prades de posidònia i dels ecosistemes ma-rins en general.13) Impulsar una cultura nàutica que es basi en la recuperació de les tra-dicions i història nàutica del Maresme, així com facilitar l’accés de la pobla-ció (tant en termes d’accessibilitat física com econòmica) a un lleure nàutic que sigui compatible (per infraestructures i usos) amb el medi natural.14) Adequar les infraestructures al sector pesquer amb un suport a aquest sector que diversifica l’economia i és transmissor d’un llegat impor-tant de la cultura popular del Maresme.15) Impulsar el disseny d’un pla comarcal del litoral que tingui en compte tots els aspectes concurrents: ferrocarril i xarxa viària, passeigs, recuperació de les aportacions del Tordera i de les rieres, ecosistemes litorals, actuació respecte als ports...

16) Aturar, mentre no hi hagi una solució definitiva, la regeneració de les platges, sigui quin sigui el mètode emprat per a la consecució d’aquest ob-jectiu.

17) Millorar el manteniment del passeig, la seva calçada (que actualment es troba en molts punts amb els fonaments deteriorats), la vegetació, el mo-biliari urbà i el circuit d’exercici físic.

C) MEDI AMBIENT I ANIMALS DE COMPANYIA

Els residents a Premià de Mar, a causa del creixement poc planificat i poc sensible que ha patit el municipi al llarg dels darrers 50 anys, han vist com els hàbitats naturals que el caracteritzaven s’han empobrit d’una manera alarmant. Fets que havien estat habituals al poble com veure dofins a la pla-tja, sentir els esgarips de les orenetes o veure gafarrons han esdevingut, actualment, pràcticament surreals. En efecte, el conjunt de l’entorn natural

11

es troba en una situació altament fràgil. El nostre terme municipal es divideix en tres entorns ambientals: el medi marí, el medi agrícola i el medi urbà. El medi marí, en primer lloc, ha quedat directament afectat per la construcció del port, espigons i altres infraestruc-tures que han degradat, sinó eliminat, la fauna i, especialment, la flora que el caracteritza. Un exemple d’això és el ric ecosistema conegut popularment com “Les Roques d’en Pons”, desaparegut arran de la construcció del port. La contaminació i abocaments de fluids puntuals tampoc no han ajudat gai-re a la conservació de l’ecosistema marí. Pel que fa al medi agrícola, l’especulació urbanística que ha patit el municipi amb la consegüent desruralització massiva ha fet reduir dràsticament els ecosistemes que li eren propis. En efecte, animals tan comuns com el gafa-rró (símbol identitari del municipi), l’oreneta, el conill, el mussol o el puput estan a punt de desaparèixer del terme. En tercer i darrer lloc el medi urbà també ha patit un impacte greu fruit de la manca de sensibilitat ambiental que ha alienat el nucli urbà de la na-tura. Permetre la tala indiscriminada d’arbres a finques particulars, podar

els arbres sense respectar els nius existents, reduir el nombre d’arbres en sòl públic, encimentar les rie-res sense tenir en compte l’ecosistema que acullen o no preservar els nius de falciot a les cases del poble són només algunes de les accions que degraden dia

a dia l’entorn natural al medi urbà. En aquesta línia, creiem que cal oferir una atenció especial als animals domèstics i de companyia. A aquest efecte, cal que l’Ajuntament desenvolupi els mecanismes necessaris (consensuada-ment amb les entitats protectores d’animals) per frenar el maltractament dels animals de companyia, així com engegar campanyes de sensibilització. Des de Crida Premianenca considerem que la vida urbana no ha d’anar des-lligada de la vida natural i que el respecte individual i col•lectiu de les perso-nes passa necessàriament pel respecte envers les altres formes de vida del nostre entorn. És per això que volem que l’Ajuntament actuï d’una vegada per reconduir l’estat lamentable en què es troba el medi ambient a Premià de Mar.

12

D) MOBILITAT, ACCESSIBILITAT I RELACIONS COMARCA

Propostes en matèria de medi ambient i animals de companyia que fa Crida

18) Fer un estudi de la flora i la fauna de Premià de Mar, tant al medi urbà com al marí i a l’agrícola i escometre les accions pertinents per tal de preservar-ne els ecosistemes. En aquest estudi hi hauria d’haver un inventa-ri d’animals i espècies vegetals i fer-ne una catalogació per protegir-les. 19) La protecció dels nius dels falciots (forats a les cases) i orenetes (de fang) existents així com promoure’n la nova creació. 20) Augmentar el nombre d’arbres en sòl públic (actualment de 700 uni-tats), preservar els ja existents i controlar-ne la tala en finques particulars, entenent que constitueixen també un ecosistema municipal. 21) Engegar estratègies per minimitzar els efectes de les espècies invaso-res (espècies al•lòctones) i preservar les autòctones. Per exemple el mosquit tigre, l’escarabat morrut, causant de la degradació d’una part de palmeres de Premià de Mar, la cotorra argentina...22) La creació de zones segregades dels espais d’esbarjo per poder pas-sejar lliurement el gos.23) Desenvolupar els mecanismes necessaris, de manera consensuada amb les entitats protectores d’animals, per frenar el maltractament dels animals de companyia, així com engegar campanyes de sensibilització en aquesta mateixa direcció.

El 1848 s’inaugura la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró. El recorregut es traça no pas per l’interior, sinó entre el mar i la població, una opció que permet reduir costos. Aquesta línia, a priori positiva per al municipi, acaba constituint la primera barrera que separa el poble del mar, tant visualment com físicament. D’altra banda, amb el creixement del municipi i l’expansió del vehicle privat, el que havia nascut com a Camí Ral, una via de poca afluència i a la mesura dels seus habitants, esdevé la Nacional II, una de les més transitades del Baix Maresme. Per últim, sense entrar més en detall, la construcció de l’autopista del Maresme el 1969 va suposar encara un altre impacte mediambiental i social per a un poble ja molt privat del seu entorn natural. El projecte d’ampliació de l’autopista C-32 amb carrils laterals pre-vist per traslladar-hi el trànsit de la nacional II torna a amenaçar l’entorn territorial del nostre poble. Actualment vivim en un municipi massificat de gairebé 30.000 habitants (el segon en població del Maresme) i amb un terme municipal de tan sols 2’1

13

km2 (el més petit de Catalunya després de Caldes d’Estrac) la qual cosa su-posa una densitat de població de gairebé 15.000 h/km2. La via del tren i la nacional II, una de les carreteres més perilloses de l’Estat, constitueixen ara una doble muralla que ens obliga a estar d’esquena al mar i que contamina visualment, acústicament i ambientalment el nostre municipi. Si bé és cert que hi ha intenció de pacificar per fi la nacional II tal com han defensat els premianencs, encara no s’ha manifestat la intenció de potenciar definitiva-ment el transport públic en detriment del vehicle privat com a mesura de millora mediambiental i de creixement sostenible; més aviat tot el contrari. En aquest sentit, és significatiu el fet que entre el nostre municipi i Premià de Dalt i Vilassar de Dalt no hi hagi servei de bus durant els caps de setma-na. L’ampliació de l’autopista C-32 suposa un pas enrere envers el model sostenible que la comarca necessita, el d’una mobilitat racional i no malba-ratadora. Pel que fa a la mobilitat intraurbana, la situació no és gaire millor. L’Ajuntament, permetent l’omnipresència del vehicle privat, ha deixat que Premià de Mar abandonés el model tradicional de poble mediterrani i que, en conseqüència, la vida al carrer que el caracteritzava pràcticament hagi desaparegut. En efecte, Premià és ara un poble fred, gris i d’urbanisme des-agradable, amb uns carrers amb més espai per als cotxes que no pas per als vianants. La poca importància que el consistori concedeix al manteniment dels espais verds i de l’arbrat del municipi n’agreuja la inhospitalitat. En aquest sentit, només cal passejar-se per Premià de Mar i comptar el nom-bre d’escocells buits per fer-se’n el càrrec. La remodelació d’alguns carrers del casc antic, que el consistori ha volgut vendre com a conversió en zona de vianants (peatonalització), ha eliminat les voreres ampliant l’espai tran-sitable pels vehicles amb el consegüent perill que això suposa. En efecte, el vianant es veu ara més desprotegit que abans. Per últim, per tancar aquest bloc, les reformes del nucli antic no han explotat ni de bon tros les possibi-litats paisatgístiques que ofereix aquest entorn com ho seria, per exemple, un bon enjardinament. Pel que fa a l’accessibilitat, encara cal fer molta feina. L’accés a la platja és un dels punts negres en aquest àmbit. En primer lloc per les seves inunda-cions freqüents, que en cas de pluja n’impedeixen l’ús, en segon lloc, per les insuficients mesures higièniques i pel seu estat de degradació, i, en tercer lloc, per la seva insuficient adaptació a les persones amb mobilitat reduïda. Quant a la resta d’accessos, ens cenyirem a dir que actualment la ciutat no concedeix al vianant ni la prioritat ni la seguretat que mereix. Davant d’aquesta situació lamentable, l’Ajuntament no pot quedar-se de braços plegats i deixar que el poble es continuï degradant. Per capgirar aquesta situació, Crida fa les següent propostes:

14

Propostes en matèria de mobilitat i accessibilitat que fa Crida

24) Treballar per convertir la Nacional II en una via cívica, que consti d’un passeig que recreï un entorn natural amb vegetació, arbrat i sense ciment; i que alhora integri un carril bici interurbà. 25) Crear una xarxa de carrils bici (segregats de la calçada) que uneixin Premià amb els municipis veïns i que, alhora, permeti de desplaçar-se per dins el municipi sense necessitat d’utilitzar el transport privat. 26) Crear una xarxa de camins d’ús exclusiu per a vianants intraurbans i interurbans que promogui la mobilitat sostenible i l’esport ; i que alhora faciliti l’accés (actualment interromput) als entorns naturals (Sant Mateu, la Cisa...).27) Emprendre les accions pertinents per traslladar i soterrar la via de tren a l’interior del municipi amb la finalitat de construir dues noves esta-cions que abastarien un nombre de població superior i, alhora, eliminar la barrera física que constitueix el traçat actual per a l’accés al mar.28) L’oposició a l’ampliació de l’autopista i donar suport explícit a les en-titats i plataformes que treballin en aquesta mateixa direcció.29) La creació de carrils VAO o bus a l’autopista C-32 o l’elaboració d’un model de transport públic alternatiu al basat en el vehicle privat, que és font de col•lapse i contaminació.30) Encetar un projecte per reduir l’impacte acústic i mediambiental que causa la presència de l’actual autopista. 31) Augmentar les freqüències i les parades dels autobusos tant urbans com interurbans per reduir el trànsit i promoure una mobilitat sostenible.32) Iniciar un procés participatiu per redefinir el paper del cotxe al nos-tre municipi. 33) La conversió real en zona de vianants (prohibir parcialment l’accés als cotxes) dels carrers ja reformats del casc antic per dotar al vianant de més espai lliure i, alhora, treballar per consolidar i potenciar el comerç ja existent. 34) Instal•lació de més mobiliari urbà i enjardinament del municipi, ja sigui replantant arbrat o creant espais nous amb vegetació per fer de Premià de Mar una ciutat més amable. 35) Millorar el manteniment dels accessos a la platja.36) Supressió de totes les barreres arquitectòniques, ampliació de vore-res i creació de voreres allà on encara no n’hi ha i, per últim, ampliar els passos per a vianants.

15

MUNICIPI I SOCIETAT

Tu tens la veu, fem-la sentir!

MUNICIPI I SOCIETAT

Les persones. Res de tot això no té sentit sense les persones. Els premia-nencs.Crida Premianenca esgrimeix com un dels seus arguments principals, des d’ara i per sempre, el seu interès –la seva obsessió- perquè es donin a Pre-mià de Mar les condicions mínimes i necessàries per tal que totes les per-sones que habiten el municipi ho facin en un marc de prosperitat, igualtat, llibertat i respecte.En aquest segon bloc del programa es resumeixen, a través de diferents àm-bits de gestió, un seguit d’ambicions que són de Crida Premianenca però que, en essència, són patrimoni i propòsit de qualsevol comunitat que es vulgui plena i satisfeta. Desgranem les nostres aspiracions i els nostres compromisos recorrent par-cel.les com l’educació (en en benentès que una societat que no vetlla per l’educació dels ciutadans en el sentit més integral del terme no està contri-buint al seu progrés), la joventut (el futur que reclama un present millor) o la gent gran (un col•lectiu cada cop més nombrós, heterogeni i amb més necessitats específiques). Però també transitem, necessàriament, pel capí-tol de la immigració (un aspecte fonamental de la nostra idiosincràsia mai prou ben atès), la sanitat i la salut pública (assignatura pendent encara de la instància municipal premianenca), el comerç (un motor social i identitari que tenim engreixar), els esports (aglutinadors d’un volum de ciutadans i entitats que encara és hora que algú tingui en prou consideració) o per in-drets tant o més crucials per a la salut d’una comunitat com la promoció de polítiques encaminades a la igualtat de gènere i el respecte per la llibertat d’opció sexual. Tot plegat, un ventall molt ampli de categories amb trets molt diversos i ne-cessitats molt distintes, però que es resumeixen, com dèiem, en una sola

17

paraula: les persones. Les persones i l’afany de Crida Premianenca perquè totes les persones (tinguin l’edat que tinguin, sigui quin sigui el seu sexe, origen o inclinació sexual) visquin i gaudeixin Premià de Mar amb la màxima plenitud i satisfacció.

A) ENSENYAMENT

Partim de la idea que l’educació persegueix el desenvolupament humà inte-gral. Volem escapar dels patrons antics basats en l’automatització i fugir de motlles fixos per aprofundir en una educació en què atenguem les necessi-tats individuals dels infants. Creiem que l’educació d’avui s’ha d’adaptar a una nova manera d’aprendre, de viure i de ser. Cal acompanyar l’infant en el transcurs natural de l’autoconeixement perquè, d’aquesta manera, disposi dels recursos necessaris per saber actuar i decidir amb un criteri propi fo-namentat en la flexibilitat, l’estabilitat, l’obertura i la determinació. Veiem el nostre municipi com un espai educador, amb un projecte educatiu compar-tit, amb la intenció de mantenir i promoure iniciatives de treball en xarxa integrant tots els agents educatius existents a la realitat educativa actual.

L’ensenyament ha de tenir com a objectiu primordial aconseguir inserir tots els alumnes en la realitat social, afavorint les actituds de diàleg, el sentit crític, el respecte als altres, la solidaritat i la prevenció i la resolució de con-flictes. Els centres educatius han d’esdevenir un instrument que permeti el desenvolupament integral i harmònic de l’alumnat, que el capaciti per fer front a la realitat, i per participar conscientment, amb plenitud i llibertat, en la construcció d’una societat en evolució constant i de la qual forma part. Da-vant la nova realitat social que ha generat la immigració, cal que l’educació contempli tota la diversitat cultural que hi ha en els centres, la qual cosa implica revisar els currículums i les pràctiques docents per tal que totes les cultures siguin igualment valorades en un marc de respecte als drets humans i als valors democràtics. Calen, també, accions coordinades que permetin prevenir el racisme i la xenofòbia, per desgràcia encara vigents en el pensament d’alguns veïns del poble. Els projectes educatius dels centres de Premià de Mar han d’incloure la interacció amb entitats, institucions i persones que poden acompanyar el procés educatiu de l’infant, jove o adult creant un espai de vida ciutadana i d’educació de valors democràtics. S’ha de garantir la transmissió dels coneixements bàsics del patrimoni cultural i científic català i fer-ho compatible amb un ensenyament arrelat als trets

18

específics de la societat de la qual forma part l’alumnat. Ras i curt, aspirem a un model educatiu de qualitat, compartit, coeducatiu, integrador, plural, ecològic, humanista, científic, obligatori i gratuït.

Pel que fa a les escoles bressol, tenim una oferta malauradament insuficient: una escola bressol municipal i cinc de privades. Cal avançar en l’escolarització progressiva d’aquest tram dels 0-3 anys: aquesta etapa primerenca és im-portant per al futur de l’infant, ha d’exisitr però amb condicions, i ha d’estar a l’abast de tothom, en forma de centres públics de gestió pública.

Pel que fa a l’educació primària, dins l’àmbit de les escoles públiques, tenim cinc escoles que ofereixen els tres cursos d’educació infantil i els sis de pri-mària amb un total de 1475 alumnes. L’escola Mar Nova arriba fins a 2n de primària. És una escola nova, d’una sola línia, habilitada en aules prefabricades amb bones perspectives de futur. L’escola Mare de Déu de Montserrat és un centre de dues línies. Actualment en un procés de d’ampliació per manca d’espais que caldria reforçar. L’escola La Lió és un centre que també té un pla d’ampliació per poder ser un centre de doble línia. Pel que fa a les escoles concertades, en el nostre municipi te-nim tres centres concertats que ofereixen les tres etapes obligatòries dins la mateixa escola. D’infantil i primària hi ha un total de 1010 alumnes, més 461 de l’ensenyament secundari obligatori.

Pel que fa a l’educació secundària, el curs 2011-2012 tindrem un nou cen-tre de secundaria públic, que neix de la fusió dels dos centres actuals, Serra de Marina i Cristòfol Ferrer. Actualment hi cursen estudis de secundària obligatòria 595 alumnes més uns 400 alumnes que fan batxillerat i cicles formatius. L’oferta formativa del nou centre serà més àmplia. Teòricament, es guanya un nou cicle formatiu. Les garanties per al correcte funcionament d’aquest macro-centre són dubtoses. Hi ha molts do-cents que no hi mostren oposició. L’adolescència és una època decisiva en l’evolució dels joves, on s’ha de decidir l’orientació del futur de l’estudiant. És, per tant, un moment clau on es fa necessària una atenció de qualitat i indi-vidual i encara més si tenim en compte que cal considerar la seva trajectòria anterior i les seves aptituds professionals. Creiem que, tot i que ha estat una decisió precipitada, podem aportar idees de suport a les possibles conse-

19

qüències d’aquesta fusió de centres que no tothom troba bona. Si cal fer un centre de referència en un municipi com Premià de Mar, cal que pugui oferir tots els batxillerats (inclòs l’artístic i/o musical) i augmentar, encara més, els cicles formatius, tant de grau mitjà com superior. La previsió de preins-cripcions per al curs vinent va a la baixa, fet que és fàcilment relacionable al canvi que ha pres per sorpresa a moltes famílies. Creiem necessàries unes jornades informatives suplementàries amb l’objectiu d’informar les famí-lies correctament perquè aquest canvi no afecti negativament els centres d’educació secundària. Estem d’acord amb la idea que expressa bona part del col•lectiu de mestres que un projecte de fusió d’aquestes dimensions requereix més temps i més consens, si realment es vol un centre de qualitat i de referència en la zona educativa del Baix Maresme. No podem permetre que aquesta incertesa present a causa de la fusió dels centres ens porti a una davallada d’alumnes de 1r d’ESO i de batxillerats, amb la conseqüent retallada de plantilla. Pel que fa als serveis municipals, entenem que els programes que ofereixen (programa de prevenció a les escoles, seguretat viària, esport, pla de forma-ció activa, formació ocupacional i els programes de suport) són sobrers de teoria i escadussers en la vivència més pràctica. Cal un Pla d’Entorn Educa-tiu amb la participació de tots els centres per marcar les línies de treball i elaborar un projecte conjunt. Pel que fa a les associacions de pares, creiem que cal revalorar les AMPES amb la creació d’escoles de pares i, sobretot, cal fer un seguiment dels alum-nes que abandonen els estudis i no troben alternatives de formació per in-serir-se en el món laboral

Propostes en matèria d’ensenyament que fa Crida

37) Harmonitzar la relació entre plans autònoms de centre i la configura-ció del nostre municipi com a espai educador.38) Emprendre les accions necessàries per tal de garantir la igualtat d’oportunitats en la població escolar.39) La revaloració dels centres públics.40) L’optimització dels recursos i serveis municipals.41) La creació d’alternatives de formació i inserció en el món laboral (casa d’oficis)42) La creació d’una xarxa-circuit de formació permanent des de l’etapa obligatòria.

20

43) La formació extraescolar del sistema d’aula d’estudi al mateix centre pels nens que ho requereixin durant el període de l’ESO.44) La pertinent tutorització individualitzada dels alumnes amb la finali-tat que se’ls ofereixi la correcta orientació i assessorament del seu futur.45) La creació de grups de cooperació als grups de formació secundària no obligatòria (batxillerat), perquè entre els mateixos alumnes s’ajudin a aplicar i trobar tècniques d’estudi que els funcionin, aprenguin entre iguals i els permeti aplicar-les en el seu estudi diari. Per tant proposem deixar dues aules a disposició de l’estudiant (amb una persona de suport contractada de forma externa o no).46) Millorar l’organització estudiantil i activar la seva participació47) Connectar amb el Consell de la Joventut, com a nexe d’unió amb la vida social, cultural, econòmica i política del nostre municipi.48) Contractar educadors socials de carrer; per acompanyar, orientar i planificar accions amb joves que tinguin risc de fracàs i marginació.49) Acompanyar el canvi que proposa el Departament d’Ensenyament amb un suport extra i propostes que permetran que amb la unió dels dos centres no perdi l’atenció individualitzada de l’alumne ni la qualitat d’ensenyament.

Des de Crida Premianenca creiem en un sistema econòmic lògic, basat en la transparència i en el no lucre de cap individu mitjançant l’economia o siste-ma econòmic. Creiem que cal apostar per propostes clares i esperançadores per tal de resoldre una situació deficitària tant per l’Ajuntament com per als propis ciutadans. A continuació us expliquem algunes línies de treball que seguirem, i anticipem que apostem per una major càrrega fiscal a les rendes més altes. També apostem per reinventar l’economia social de la població, creant propostes alternatives a la proliferació de les grans superfícies comer-cials i, per contra, potenciar el petit comerç o altres mesures com la creació d’un banc del temps intergeneracional o la potenciació de cooperatives de consum, eliminant, així, els intermediaris de la cadena de subministrament. En els següents paràgrafs veureu definides les nostres línies d’actuació i les nostres propostes en aquest camp.

D’una banda, davant la greu situació de crisi econòmica que tantes dificul-tats està generant a les famílies de la vila, Crida Premianenca apostarà per aplicar criteris progressius als impostos i taxes municipals. Es tracta d’una

B) ECONOMIA SOCIAL

21

mesura que té per objectiu fer pagar més a qui més riquesa té i no pressio-nar tant a aquelles famílies amb menys recursos. A tall d’exemple, aposta-rem per aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades sense prestació d’atur o a aquelles que cobrin una prestació baixa o assistencial; augmentar els criteris progressius a impostos municipals com l’IBI (Impost de Béns Immobles) i imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges buits.

D’una altra banda, suggerim diverses propostes entre les quals destaquen la creació d’una xarxa de cooperació d’empreses d’àmbit local, per tal que aquestes col•laborin entre elles compartint coneixements, projectes i des-peses que no són assumibles de manera individual. També en destaca la im-plantació d’un segell de qualitat social a través del qual l’Ajuntament pugui premiar mitjançant bonificacions aquelles empreses que prioritzin els ciu-tadans de la vila per cobrir els llocs de treball vacants, que ofereixin unes condicions laborals dignes i que evitin les contractacions mitjançant ETTs. Aquestes empreses, a més, es veurien beneficiades en els concursos públics que convoca el consistori. Una altra de les apostes fermes de Crida Premia-nenca per a la propera legislatura 2011-2015 és la de crear una Oficina Mu-nicipal del Treball com a agent realment actiu que centralitzi les ofertes i demandes laborals de la vila i que contempli, al mateix temps, una oferta formativa de qualitat, tant destinada a aturats com a persones que estan treballant però que volen seguir reciclant-se.

Pel que fa a l’àmbit bancari, volem gaudir d’un sistema bancari transparent, format per aquelles banques que persegueixen una economia real, entenent l’economia real com a activitat no especulativa i fora dels mercats secundaris. Banques, per tant, que generen un impacte social i mediambiental positiu, sense efectes secundaris contraproduents, que facin compatible la rendibi-litat econòmica i financera amb aquest impacte positiu. S’aconsegueix un impacte positiu potenciant i finançant activitats econòmiques ètiques (com per exemple l’educació, l’agricultura ecològica, el comerç just i l’atenció a col•lectius en risc d’exclusió social) i restringint en la seva totalitat aquelles economies que inverteixen el capital en funció dels beneficis que n’extrauran sovint sent pro-

22

jectes molt rendibles però poc ètics (com per exemple extensos monocultius intensius, compra-venda d’armament, finançament o la mateixa compra de grans empreses com en el cas dels peatges, la producció d’energia nuclear etc.). Per fer-ho possible la principal eina utilitzada és la transparència, po-sant a l’abast dels usuaris on i en què s’inverteixen els seus estalvis.

Respecte del comerç, i en el benentés que les zones comercials són un eix vertebrador de les ciutats i els comerços són ja un punt de trobada i cohesió social, considerem que els últims anys les multinacionals i grans empreses han anat agafant un gran paper en detriment del petit comerç. Dins el co-merç de proximitat cal que es prioritzin els productes o serveis procedents del mateix territori que ofereixen al consumidor més qualitat i seguretat del producte. D’aquesta manera es promocionen llocs de treball propers i es contribueix així al creixement i desenvolupament del nostre territori. Amb el comerç de proximitat s’ajuda a millorar la sostenibilitat mediambiental en tant que es redueixen els costos de producció (transport i distribució dels productes procedents de fora del territori). A Premià de Mar el petit comerç ha sofert una forta davallada els últims anys. En l’actualitat el gran eix comercial de la ciutat es concentra a la Gran Via, i en menor mesura al carrer de la Mercè. Altres eixos com el dels carrers Jacint Verdaguer o Enric Granados tenen greus deficiències infraestructurals (manca de vorera per passejar tranquil•lament), i estan realment molt degradats. També tenim l’exemple del carrer Sant Antoni, en ple nucli antic, o la mateixa Riera de Premià. Dos espais de vianants o parcialment de vianants en l’actualitat, que s’haurien de potenciar i revitalitzar a través de plans específics que l’Ajuntament (juntament amb els comerciants) haurien de pactar. D’altra banda, ens oposem a la liberalització dels horaris comercials i defensem un model de petit i mitjà comerç arrelat a la ciutat. Pensem que a Premià de Mar cal reforçar una economia local i de proximitat i això implica protegir el petit i mitjà comerç, per evitar l’impacte negatiu que representen les grans superfícies. El petit i mitjà comerç local dóna vida a la ciutat i els beneficis que generen aquests establiments retornen a la ciutat, a diferència de les grans superfícies, que s’emporten els beneficis aconseguits fora de la nostra ciutat. És per això que creiem que cal un compromís de ciutat per potenciar el petit comerç, per millorar les condicions laborals dels treballadors i per rebutjar la imposició d’uns horaris que suposen una competència deslleial i una amenaça per a la supervivència dels comerços que dinamitzen i cohe-sionen la vida als nostres carrers.

Per últim, volem dir que a dia d’avui l’Ajuntament de Premià de Mar no ha

23

posat a disposició dels ciutadans cap servei d’intercanvi com poden ser mer-cats d’intercanvi i/o segona mà o Bancs del Temps. Aquesta iniciativa podria ser considerada com un banc sense diners amb la intenció de promoure l’intercanvi gratuït de serveis entre les persones, des de classes d’idiomes a noves tecnologies com la reparació d’ordinadors, passant per l’atenció a les persones o assessorament i orientació general entre d’altres. En aquest banc, la unitat d’intercanvi és l’hora, independentment del servei ofertat. Els usuaris del banc del temps, després d’oferir un servei d’una hora, que-den registrats a un talonari o base de dades i poden intercanviar-la per un altre servei en un futur.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria d’economia social:

50) Aplicar criteris progressius als impostos i taxes municipals.51) Aplicar un càrrec elevat a l’IBI als habitatges buits.52) Establir un calendari de transició de la gestió dels pressupostos mu-nicipals, dels bancs i caixes convencionals a la Banca Ètica. Per començar es podria obrir un compte dins una banca ètica per cada assalariat de l’Ajuntament on s’hi ingressaran les nòmines.53) Potenciar el comerç de proximitat i de productes de temporada mit-jançant campanyes de conscienciació al ciutadà com tríptics i material infor-matiu.54) Millorar els entorns urbans dels carrers Jacint Verdaguer i del carrer Enric Granados per millorar la presència comercial i potenciar així un aug-ment del comerç en aquests eixos.55) Potenciar l’eix comercial del carrer Sant Antoni i del nucli antic en general.56) Establir un control i exigir al comerç l’obligatorietat d’informar el consumidor de la procedència dels aliments mitjançant rètols.57) Donar suport a les cooperatives de consum ja existents al poble facili-tant infraestructures i la creació de noves cooperatives que ajudin a eliminar esglaons de la cadena del subministrament.58) Posar en marxa des de l’Ajuntament el projecte Banc del Temps Pre-mià, en cooperació amb totes les entitats del poble i persones que a títol individual en vulguin formar part.

24

La sanitat s’ha de considerar com un servei fonamental per a la ciutadania i, per això, malgrat que el municipi hi tingui poques competències, cal que l’Ajuntament treballi per pal•liar la problemàtica i fer-la arribar a les admi-nistracions competents.

C) SALUT PÚBLICA

59) Creació de consells per poder consolidar la participació i el control democràtic dels ciutadans en els òrgans de gestió de totes les institucions sanitàries.60) Vetllar pel bon funcionament del Centre d’Atenció Primària de Premià de Mar (CAP). Establir serveis mancomunats amb la població veïna de Premià de Dalt per millorar l’eficiència dels serveis.61) Revisar el funcionament de l’ambulatori. Cal garantir la presència d’especialistes i uns horaris prou flexibles per garantir una bona atenció. Cal també, garantir un equip per a la realització d’ecografies i un servei de radio-logia per a detectar primers diagnòstics. 62) Promoure la informació i l’ús de medicines alternatives, creant una guia dels serveis existents actualment a la nostra població i difonent la infor-mació als centres d’ensenyament secundari.63) Promoure la lactància materna.64) Incentivar els hàbits alimentaris saludables.65) Crear un punt estable d’informació sobre sexualitat i sobre el consum de drogues de cara al jovent, capaç d’informar sobre els seus efectes sense incórrer en alliçonaments morals.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de salut:

D) JOVENTUT

El jovent és, actualment, un dels sectors de la nostra societat que està pa-tint més l’actual conjuntura econòmica fruit de la imposició del model so-cioeconòmic que realça valors com la competitivitat o l’individualisme. La precarietat laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge, el desordre en l’oferta formativa, són problemàtiques a l’ordre del dia d’aquest col.lectiu. Des de les administracions públiques i, sobretot, des de les administracions públiques locals, cal donar respostes de proximitat per millorar aquests aspectes de la vida quotidiana dels joves, per millorar la seva qualitat de vida. En con-seqüència, la gent de Crida Premianenca creiem que des de l’Ajuntament

25

s’haurien de facilitar totes les eines possibles perquè tot el jovent premia-nenc pugui accedir a l’habitatge, a la feina i a la formació, que són, en defini-tiva, les necessitats bàsiques. Per això, Crida Premianenca col•laborarà amb les organitzacions, sindicats i entitats juvenils que proposin alternatives al model social i econòmic vigent amb l’objectiu que esdevinguin realitats en un futur pròxim. Independentment dels seus problemes i necessitats (que moltes vegades superen la capacitat d’actuació dels mateixos ajuntaments), en el cas de Premià de Mar els joves es troben en dificultats concretes que cal solucionar de manera urgent.La regidoria de Joventut a Premià de Mar és una regidoria quasi inactiva. Respon a les línies marcades per la Direcció General de Joventut de la Ge-neralitat de Catalunya en allò estrictament necessari, és a dir elaborant un Pla Local de Joventut, sense cap mena de participació per part dels joves del poble, i aliè a la realitat de la població. I, encara més preocupant, sense la participació d’associacions bàsicament formades per joves. És a dir, un Pla Local de Joventut, el del període 2009-2011, allunyat de la realitat social del col.lectiu jove premianenc i que, previsiblement, ha acabat abocat al fracàs.

A la pràctica, el bus jove i Premià Jove són les úniques iniciatives institucio-nals en marxa. La primera podem considerar que és una de les despeses més irracionals i demagògiques que s’han dut a terme dins de l’acció de govern. És ben senzill: com ja és sabut, actualment a Premià de Mar hi ha una oferta cultural i d’oci destinada als joves molt escassa, ja sigui oferta pública o per iniciativa privada. Els pocs bars que té la població tenen permís per obrir tant sols fins la una de la matinada (divendres i dissabtes), fet que fa que molts joves marxin a Mataró a la zona de discoteques. El jove pot agafar el seu cotxe però pot inclinar-se per agafar el transport públic, un servei de bus, que cada hora arriba a Mataró. En altres paraules, l’Ajuntament ha bus-cat enviar els joves fora del poble (menys vida nocturna, menys soroll). Po-dríem considerar la mesura com a populista, ja que la iniciativa ha tingut una bona resposta, però en el seu rerefons s’hi amaga una gran realitat: no hi ha intenció de solucionar les necessitats existents a la pròpia població i per això s’opta per a desplaçar la problemàtica lluny del terme amb un pedaç que no soluciona el problema a llarg termini. La segona iniciativa, la comissió Pre-mià Jove, ha estat segurament una de les més encertades. És cert; la creació d’aquest grup de joves premianencs que organitza actes d’oci alternatiu a la població no hauria estat possible sense l’impuls de l’Ajuntament. Tanma-teix, cal un nou esforç per potenciar iniciatives com aquestes així com donar les eines d’autogestió necessàries per evitar la tutela exclusiva per part de l’Ajuntament. Fins ara s’han mostrat disposats a organitzar actes amb recur-

26

sos limitats, i han hagut de fer mans i mànigues per sortir-se’n. Tot plegat sense un reconeixement per part de l’Ajuntament, ni tant sols del regidor de joventut, que ben poques vegades ha assistit als seus actes.

Cal destacar que a nivell de poble/ciutat poc es podrà fer de cara a l’educació, competència supramunicipal, i cal buscar les necessitats reals del municipi per dur a terme polítiques públiques municipals però sobretot reals, que si-guin originals, que puguin, sense deixar de banda l’educació, oferir als joves recursos en altres àmbits, ja sigui en el foment de la participació i recursos per a l’autogestió de locals, unes necessitats clares i unes solucions operati-ves. Perquè, realment, a part de l’acompanyament i assessorament que es pot oferir als joves, quant als itineraris formatius i el procés de transició escola-treball, l’Ajuntament no podrà modificar substancialment els itineraris de l’alumnat. En aquest sentit un dels errors importants, segons el nostre parer, és centralitzar l’actuació als instituts. El Pla Local de Joventut encara vigent preveia la contractació d’una dinamitzadora juvenil, que finalment va durar ben poc. La idea és bona, però malauradament ja ha finalitzat. Els recursos humans són benvinguts, però sempre que les tasques estiguin ben definides i el lloc on s’apliquin sigui encertat. I precisament centralitzar l’actuació als instituts és reduir molt l’àmbit d’acció, de la mateixa manera que l’espai és massa formal i, per tant, dóna poc joc a una relació de confiança més estreta entre els joves i la dinamitzadora.

Pel que fa als recursos econòmics cal destacar d’entrada que respecte del pressupost total de l’Ajuntament de Premià de Mar el pressupost de l’àrea de Joventut representa un 0,32 %. D’aquesta xifra ja podem deduir la manca d’inversió de què es parteix per poder dur a terme polítiques de joventut amb cara i ulls. Si ens fixem en el pressupost, a més a més, ens adonem que la partida més gran és la que es destina a l’autobús nocturn, creat per evitar que els joves agafin el seu cotxe particular a l’hora de desplaçar-se cap a les zones d’oci nocturn de Mataró que, com ja hem dit abans, considerem que és més aviat una política “de tapar forats”, que no pas una política de joventut seriosa. Tot plegat costa 55.000 euros, enfront dels 33.000 que es destinen a les activitats organitzades per Premià Jove, que, com més amunt exposàvem, és l’únic mecanisme de l’Ajuntament en què hi ha participació dels joves.

A tall de cloenda podem afirmar que la iniciativa específica en l’àmbit de joventut ha estat nul•la i que la genèrica, on s’inclou significativament el jo-vent, com la formació, el treball o l’habitatge, és encara deficient i insuficient per a uns criteris mínims de justícia social.

27

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de joventut:

66) La creació d’un espai per a joves autogestionat. Es tracta d’un casal per als joves on siguin ells mateixos els encarregats d’organitzar l’espai i coordinar les ac-tivitats que hi vulguin dur a terme, amb l’objectiu d’oferir un oci alternatiu i crític al jovent de Premià de Mar.67) Donar suport a les iniciatives d’oci alternatiu juvenil. És a dir, totes aquelles activitats que no vagin dirigides a un oci consumista i capitalista, i per tant seguir apostant per a reforçar la comissió Premià Jove, i dotar-la de més competències i més recursos.68) La creació d’un Consell de la Joventut. Un espai de debat i participació ju-venil on els joves puguin interactuar i proposar mesures adequades a les seves ne-cessitats les quals puguin tenir incidència en el Ple i, per tant, en les polítiques de joventut. Des de Crida Premianenca creiem que és un espai necessari, ja que no tots els joves són majors d’edat i no poden votar, per la qual cosa no poden expressar les seves opinions en la política local. 69) Potenciar els espais d’autogestió i autoorganització del jovent premianenc com a instruments democràtics i assemblearis de participació política i social.70) Donar suport tècnic i material als sindicats d’estudiants com a mesura de fo-ment de l’organització estudiantil i de la participació activa dels joves en la política del poble. 71) La contractació de joves a les empreses municipals reservant un percentatge de places per a aquesta finalitat. D’aquesta manera s’assegurarien unes places de treball per a joves professionals amb una bona formació que eviti el desplaçament cap a Barcelona o ciutats amb més capacitat d’absorvir el treball juvenil. 72) La creació d’una borsa municipal juvenil on s’elabori una llista de feines que dugui a terme l’Ajuntament per tal que siguin persones joves les que es contractin (per exemple, si es duguessin a terme les Aules d’Estudi, contractar els mateixos joves per tal que facin de conserges i cuidin les instal•lacions -biblioteca municipal Martí Rosselló- durant el període d’exàmens).73) La creació d’un viver d’empreses (co-working) en què es doni suport a la creació d’empreses joves fomentant el treball en equip i dotant d’espais comuns de treball a diferents treballadors autònoms. Aquesta nova iniciativa d’empresa vol abolir l’aïllament del treballador independent donant més importància a la coope-ració entre individus. 74) L’elaboració d’un cens de pisos buits; per afrontar el problema de les dificul-tats de l’emancipació juvenil es proposa l’elaboració d’un cens de pisos que es tro-ben buits actualment amb la possibilitat de llogar-los als joves fent que l’avalador que dialogui entre propietari i llogater sigui l’Ajuntament. Aquest garanteix uns preus assequibles per als joves i, de cara al propietari, ofereix seguretat.75) La posada en marxa d’aules d’estudi. Aquesta idea va més enllà de la propos-ta d’ampliar l’horari de la biblioteca. Es basa en la creació d’aules d’estudi, un espai destinat exclusivament a estudiar, per tal que no es solapin les diferents maneres d’estar en una biblioteca: treballs en grup, estudi col•lectiu... i que poden molestar

28

a la gent que va a concentrar-se i a estudiar en silenci. Es poden aprofitar els cen-tres cívics o les biblioteques escolars o dels instituts com a instal•lacions on dur a terme aquesta proposta, ja que compten amb l’estructura adequada i tenen Wi-fi. 76) Assignar educadors socials per evitar casos de fracàs i marginació. Sobretot en l’àmbit de carrer, treballar amb els joves per habilitar espais i construir projec-tes com a alternativa a estar-se al carrer. 77) Revisar l’ordenança que regula els horaris d’obertura de bars i pubs. Cal revisar l’ordenança i adequar-la a les necessitats d’oci nocturn de la població, fent possible i facilitant als propietaris d’establiments d’oci que puguin obrir fins les 3 de la matinada en el cas dels bars i fins les 5 en el cas dels bars musicals.

E) PERSONES NOUVINGUDES

Una de les característiques més particulars de Premià de Mar és la gran quantitat d’immigrants que han vingut del seu país d’origen buscant una millora de condicions. Es tracta d’una situació particular i enriquidora que els premianencs hem de saber valorar lluitant perquè les persones nouvin-gudes es trobin amb el mínim d’entrebancs i per tal d’aconseguir, en definiti-va, una ciutat plural, tolerant i respectuosa. Des de Crida som de l’opinió que una situació així, portada correctament, no pot fer res més que enriquir-nos i complementar-nos diàriament. Però, malauradament, tots sabem que això, ara per ara, no és així. Hi ha una opinió força estesa de rebuig cap aquest col•lectiu que s’escuda en l’argument de culpar l’immigrant de la situació de crisi que vivim així com de moltes de les nostres desgràcies. Però, i ells? Que potser han vingut de gust? Què els ha portat a deixar la seva vida i voler començar de zero en un lloc com Premià de Mar? Doncs majoritàriament és una suma de raons: la precarietat econòmica del seu país (on en molts casos no es poden cobrir les necessitats bàsiques), la manca d’expectatives de futur (per manca de progressió laboral o de recursos amb els quals puguin assolir les condicions de vida desitjades), la percepció distorsionada de la societat de la destinació (des del país d’origen es percep que hi ha una àmplia oferta de llocs de treball, relacionada amb una qualitat de vida i una modernitat molt atractiva, que no és real) i un llarg etcètera. Però quan arriben es troben immersos en una societat on majoritàriament se’ls fa el buit, amb remune-racions baixes, inestabilitat en l’ocupació, amb falta de garanties jurídiques i escassa implantació sindical, creant així un fort sentiment d’eventualitat. Des de Crida volem combatre aquesta inseguretat legal permanent, sovint acompanyada de controls policials indiscriminats. Sabem que les limitacions legals els porten a haver d’estar constantment pendents de la paperassa que suposa tenir en vigència el permís de residència, si s’escau, havent-se de

29

traslladar fins a Badalona per tramitar la majoria de la paperassa que això comporta.

Un altre dels nostres objectius és preveure actuacions adients per facilitar i potenciar la integració intercultural de les persones nouvingudes, evitant la formació i la permanència de guetos i prevenint la discriminació racial i racisme mitjançant una educació cívica. Un altre fet que hem de tenir en compte és que molts immigrants vénen d’un model de participació ciuta-dana marcadament diferent i, si ho ajuntem amb el buit i la despreocupació que moltes persones autòctones els mostren, s’agreuja més la sensació de desarrelament i el poc valor que se’ls dóna. Des de Crida volem que totes aquestes cultures siguin presents en tots els itineraris formatius, laborals i socials, amb la normalitat de la seva expressió i la seva història, enriquint-nos mútuament del nostre passat, compartint un present i creant un futur conjunt.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de persones nouvingudes:

78) Editar una guia que marqui un circuit d’informació i orientació específic de la ciutat de Premià de Mar.79) Fer programes específics d’informació per als professionals que atenen la població immigrant.80) No criminalitzar els immigrants sense papers que estan treballant en tallers il•legals, sinó buscar alternatives.81) Promoure el dret de ciutadania per a les persones immigrants, garantint que tinguin els mateixos drets que la resta de premianencs incloent-hi el dret a vot.82) Crear un servei d’assessoria jurídica sobre la llei d’estrangeria.83) Crear i desenvolupar un Pla d’Acollida Municipal de rebuda de les persones que s’incorporen a la ciutat. El pla establirà un protocol de rebuda i es dotarà ini-cialment dels següents instruments:- Oficina permanent d’Informació i Orientació a les persones nouvingudes. Aquesta oficina ha de ser independent d’altres serveis de l’Ajuntament.- Edició de guies bilingües (català/altres llengües) que serveixin d’informació sobre Premià de Mar: serveis, drets i deures, habitatge, escola, salut, llocs on apren-dre el català, situació geopolítica de Premià de Mar, etc.- Dotar aquesta oficina d’intèrprets de llengües d’origen dels nous premia-nencs.84) Garantir que els mediadors culturals coneguin, usin i difonguin el paper co-municatiu i cultural de la llengua catalana.85) Oferir cursos d’alfabetització en català paral•lels a les classes per obtenir el permís de conducció, encaminats a la comprensió de la temàtica.86) Creació d’una borsa de treball per a persones “sense papers”.

30

Avui dia no podem entendre el col•lectiu de la gent gran com les persones que tenen un cert grau de dependència sinó com a totes aquelles persones que arriben a una determinada edat, independentment de qualsevol barrera física o social. Tot i que no pas la majoria, molta gent que forma part d’aquest col•lectiu viu en una situació força precària degut a les baixes pensions que reben o als casos de soledat en què es troben. En aquests casos ens trobem que necessiten suport i ajuda i que cal atendre les seves necessitats i ajudar-los a mantenir la seva independència, que no vol dir ni deixar-los de banda ni arraconar-los en una residència. També cal destacar que no tots es troben en la mateixa situació; n’hi ha que necessiten més ajuda a causa de la seva avançada edat i als problemes de salut que pateixen (coneguda com la 4a edat) i d’altres, com els que es troben a la 3a edat, que tenen unes necessi-tats diferents entre les mateixes persones, però que no deixen de lluitar pel seu futur.

Les polítiques per a la gent gran a Premià de Mar són pràcticament nul•les; les úniques accions que es duen a terme són l’organització d’un ball al Pave-lló de manera periòdica i poca cosa més. Cal anar més enllà i apostar per fer polítiques per a la gent gran, tenint en compte l’ampli ventall de necessitats tant diferents que tenen les persones que integren aquest col•lectiu.

F) GENT GRAN

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de gent gran:

87) La creació d’un Centre de Dia. Designar un espai municipal que pugui acollir el Centre de Dia per tal de poder atendre persones amb un cert grau de dependència sense que hagin de ser ingressats en un centre geriàtric, podent així viure en el seu domicili però sense deixar d’estar atesos una bona part del dia. S’ha d’entendre el Centre de Dia com un espai complementari a la llar. Un bon lloc seria el local de Can Salomó, ja que es tracta d’un edifici amb unes bones dimensions, un petit pati, amb una condicions òptimes d’accessibilitat i situat molt a prop del centre.88) Adequar la mobilitat no només pel que fa a desplaçament per dintre o fora del municipi, sinó també en el marc del propi domicili. Cal garantir un bon servei de transport públic i que tant els vehicles de transport com les pa-radesestiguin adaptades a persones amb mobilitat reduïda. A més, cal garan-tir la presència de transport adaptat que de manera puntual pugui funcionar per donar servei a aquestes persones. També cal establir un sistema eficaç d’atorgament d’ajudes amb l’objectiu de reduir les gestions per sol•licitar la instal•lació de millores tècniques a les llars, que permetin facilitar tasques

31

quotidianes com dutxar-se o pujar escales (elevadors, aixecadors de lava-bo…).89) Millores econòmiques. La majoria de persones depenen econòmica-ment d’unes pensions que, de vegades, només serveixen per pagar les despe-ses més bàsiques. Cal, doncs, lluitar perquè la gent gran aconsegueixi bonifi-cacions en les factures de serveis com l’aigua, l’electricitat, el gas… Potenciar la creació del “Carnet Blau” per tal d’aconseguir la gratuïtat dels viatges en els transports públics, com d’altres descomptes i beneficis.90) Impulsar un servei d’atenció específica a la gent gran, que permeti rea-litzar els tràmits d’una manera més ràpida i eficaç, centralitzant així en un sol indret els tràmits i consultes.91) Replantejar la gestió del Consell Municipal de Gent Gran. Actualment el Consell existeix però no funciona com a tal. Cal, doncs, replantejar la seva estructura i funcionament per tal que pugui ser un òrgan del qual es pugui obtenir un benefici a l’hora de desenvolupar les polítiques per a gent gran a la nostra vila.

G) FEMINISME I ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC I TRANSSEXUALDes de Crida Premianenca defensem la consecució d’una societat no-patriarcal en tots els àmbits, és a dir, una societat en què tots gaudim d’un ple reconeixement, independentment de quin sigui el nostre gènere, el nostre sexe o la nostra sexuali-tat. Malgrat els avenços que s’han fet durant els darrers anys gràcies a l’esforç i la denúncia constants de moltes persones, la nostra societat segueix vivint discrimi-nacions com a conseqüència d’aquestes qüestions. És per això que creiem que cal fer una política atrevida i crítica per tal d’afrontar qualsevol tipus d’agressió que vagi en una línia sexista, així com també per esborrar les desigualtats entre dones i homes, l’homofòbia i la transfòbia tant a nivell social, com laboral o domèstic.

Cal fer palesa la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques locals, així com de promoure la comunicació, l’intercanvi, l’afirmació en l’espai sexual, reproductiu i familiar tenint en compte els models familiars dels temps ac-tuals, per garantir la plena igualtat entre homes i dones. No hem d’oblidar tampoc l’important paper que juguen les lesbianes, gais i transsexuals a la societat patriar-cal com a subjecte de discriminació. L’actual política ha intentat desviar el debat de l’arrel del problema mitjançant l’acceptació dels matrimonis homosexuals o la creació de zones d’oci a les grans ciutats, situant-les com a punts d’evasió tem-poral per totes aquelles persones que, tal i com passa a Premià de Mar, veuen la necessitat de desplaçar-se a les ciutats més properes (sobretot Barcelona) per poder-se mostrar amb llibertat i impudor. En definitiva, des de Crida Premianenca entenem que per solucionar la problemàtica que presenta la societat patriarcal cal atacar-ne l’arrel en si mateixa, alhora que se n’impedeix la proliferació en la resta d’àmbits:

32

Pel que fa al nivell social, de salut i educació, l’àmbit social és d’especial im-portància en la defensa de la igualtat i no discriminació de persones. Cons-cients d’aquest fet, entenem que el treball dedicat s’hi ha de correspondre fermament defensant el dret al propi cos, la diversitat dels models familiars (sempre que no vagin en detriment de la llibertat individual) o la despato-logització del fet homosexual i transsexual a nivell sanitari. Amb tot, tampoc menystenim la influència de l’educació en la formació no només acadèmica, sinó també moral de la societat. Per tant, entenem que el treball a les escoles i instituts, així com la programació d’actes o la facilitació d’informació als joves és un fet cabdal per abandonar vells prejudicis quant al sexe i la sexua-litat de les persones.

Dins el nivell laboral, tot i que en aquest àmbit s’ha millorat força durant els darrers anys, encara hi ha persones que pateixen discriminació a l’hora de trobar feina, sobretot per la condició home/dona i per la transsexualitat. Aquestes discriminacions es troben en gran mesura en feines que han anat històricament lligades al sexe, ja sigui per qüestions lògiques en conjuntures socials que ara mateix no es donen o bé per excés de prejudicis irracionals. Des de Crida entenem que el món laboral no ha de tenir un filtre de selecció de personal basat en el sexe o la sexualitat de les persones i, paral•lelament, cal vetllar per fer compatibles certs aspectes laborals amb els quotidians, com ara el desenvolupament de mares i pares treballadors.

A nivell domèstic, l’acció en aquest àmbit pot resultar negativament afec-tada pel caràcter personal, reservat i íntim que porta implícitament l’autoconeixement sexual, sobretot a nivell psicològic. Denunciar casos de violència domèstica o sortir de l’armari acostumen a ser passos molt difícils de realitzar. Ara bé, cal que utilitzem tots els mitjans que tinguem a l’abast per trencar aquesta barrera mitjançant propostes que permetin processos de desenvolupament i alliberament personal, on l’assessorament, el suport psicològic o la denúncia i suport legal (si s’escau) en siguin punts cabdals.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria femi-nisme i alliberament gai, lèsbic i transsexual:

92) Crear una àrea de suport, ajuda psicològica, formació, assessorament, acollida i denúncia per a persones que es trobin en situació discriminatòria per motius de gènere, sexe o sexualitat, així com també per exercir una funció informativa oberta a tota la població sobre aquests temes. L’espai estarà ubi-cat en una instal•lació municipal on sigui menys traumàtica i més íntima la

33

llibertat per expressar-se (Biblioteca Municipal, Centre Cívic, etc.).93) Elaborar campanyes informatives i formatives sobre violència de gè-nere, homofòbia o qualsevol altra expressió del sistema patriarcal, amb xerra-des, debats i altres formats.94) Instar els centres educatius a aplicar plans d’estudi, cursos i tallers so-bre la diversitat sexual on s’expliqui el fet homosexual i transsexual de forma objectiva, clara i sense prejudicis.95) Garantir que qualsevol campanya de l’Ajuntament, ja bé sigui de publi-citat o de comunicació no estigui condicionada per la divisió home-dona, així com tampoc pels rols de gènere o condició sexual.96) Garantir que en els espais municipals per a gent gran hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais i transsexuals.97) Garantir que els cossos municipals de Policia tinguin i compleixin pro-tocols per a atendre casos de violència de gènere, d’homofòbia i de transfòbia que assegurin una bona i justa atenció de les persones afectades per atacs homòfobs o transfòbics.98) Buscar mecanismes de discriminació positiva d’accés a l’habitatge per a persones que hagin patit maltractaments a raó del seu sexe i/o sexualitat.99) Reforçar, des de la instància municipal, els mecanismes de vigilància i persecució de pràctiques lesives per a la integritat física i psicològica de les persones i que solen provenir de tradicions culturals que no tenen en compte drets humans bàsics (per exemple, la pràctica de l’ablació del clítoris que en-cara practiquen alguns col•lectius immigrants).

H) SOLIDARITAT I COOPERACIÓ PEL DESENVO-LUPAMENTLa globalització és motor de desigualtats i injustícies de què tots som par-tícips. Creiem que Premià de Mar té la responsabilitat de procurar pel bon desenvolupament dels seus habitants, així com també té el deure de con-tribuir a la construcció d’una societat més justa, igualitària i inclusiva. En cas que no existís dins les societats un equilibri entre el desenvolupament d’unes comunitats aprofitant-se d’altres i la possibilitat que totes elles pros-perin, no seria possible un futur per cap d’aquestes, ni tant sols per la més forta.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria soli-daritat i cooperació pel desenvolupament:

100) Difondre mitjançant exposicions i xerrades el coneixement mutu de la llengua i la cultura d’origen de la nova ciutadania i de la llengua i cultura catalanes.101) Finançar, en el marc de la cooperació internacional, projectes concrets

34

que duguin a terme comunitats lingüístiques que no tinguin al darrere una administració que les afavoreixi.102) Promoure la sobirania alimentària establint convenis de col•laboració amb la pagesia i el comerç de la ciutat.103) Garantir que en l’administració local tots els productes de consum (ca-fès, catifes...) i béns mobles (objectes de decoració, mobiliari) siguin fabricats seguint criteris de comerç just i respecte cap als treballadors i la natura.104) Donar suport a les cooperatives de consum solidari i xarxes d’intercanvi de serveis i productes amb d’altres poblacions del món.105) Garantir que, com a mínim, el 0,7% del pressupost municipal es des-tina a projectes de cooperació i solidaritat amb els pobles empobrits per les guerres i el capitalisme.106) Promoure el debat ciutadà sobre la necessitat d’abolir el deute extern als països empobrits.107) Acollir i protegir les persones d’arreu que siguin objecte de persecució política, com a conseqüència de la seva implicació en el moviments de trans-formació social. 108) Promoure els intercanvis i la presència d’associacions de Premià de Mar en els fòrums internacionals de solidaritat i cooperació que contribueixin a la recerca d’alternatives a la globalització capitalista.

I) ESPORTS

A Premià de Mar hi tenim 38 entitats esportives registrades a la Regidoria d’Esports, on s’hi engloben multitud de disciplines per a tots els gustos, amb molts premianencs que les practiquen, tot i que també hi ha esportistes de pobles veïns que hem de tenir en compte. El fet de tenir tantes entitats pro-movent l’esport al poble i donant a conèixer el nostre nom arreu dels Paï-sos Catalans i d’altres països més o menys llunyans ens obliga a facilitar tot el que estigui al nostre abast perquè puguin desenvolupar-se i practicar-se amb la màxima facilitat. Cal tenir en compte, i més en aquest poble, que un ajuntament ha de treballar per als seus ciutadans, la qual cosa implica que els espais municipals de qualsevol àmbit han d’emmotllar-se tant com sigui possible per donar cabuda i amb la màxima qualitat possible a tots els ciu-tadans que ho requereixin. Comptem amb uns quants complexos esportius municipals i d’altres de concertats on l’Ajuntament actua per a les nostres entitats. Aquests espais són el camp de futbol de La Salle, el camp municipal d’esports (camp de futbol), el pavelló municipal d’esports, la piscina munici-pal, la pista esportiva de l’antic Voramar, la pista municipal polivalent (insti-tuts), les pistes de tennis i les sales de tennis taula.

Malauradament, a Premià de Mar hi ha un greu problema en l’àmbit

35

d’Esports. Falta de comunicació, de responsabilitat, de previsió, de proac-tivitat, d’implicació, de credibilitat, de coherència, de barems, de subven-cions, d’idees, d’espais, d’horaris, de despeses innecessàries, etc. Un Regi-dor d’Esports i el tècnic pertinent han de tenir una comunicació constant amb totes les entitats esportives que hi ha al poble, conèixer els problemes en què es troben diàriament o puntualment referits en un marc on la Regi-doria/Ajuntament tingui responsabilitat. Una cosa tan òbvia és la principal mancança dels treballadors que se’n cuiden, o que representa que ho fan. Si no hi ha una bona comunicació entre les entitats i tècnics, es complica con-siderablement la gestió esportiva del poble i les entitats es poden arribar a sentir perdudes, amb poc suport i pot esdevenir-se que la tasca que fan els organitzadors de les entitats de forma voluntària no rebin el reconeixement que mereixen. No costa gaire preguntar als responsables de les entitats, interessar-se, fer notar que se’ls dóna suport. Moltes vegades sembla que exercir les seves funcions representi maldecaps per a ells.

Cal que els tècnics sàpiguen quins són els problemes que hi ha als diferents espais i posin solucions dins la mesura que sigui possible, o en cas que no si-gui possible, actuar immediatament, donar les pertinents explicacions dels fets, de quan s’actua i de quan no. Per posar un exemple, fa més de vuit anys que el pavelló municipal d’esports es creen degotalls a la pista sempre que plou. Aquest és un problema senzill de solucionar que, sense remei, pot tenir greus conseqüències. Ja fa anys es va haver de canviar tot el parquet del pa-velló a causa de l’aigua de les goteres que hi va haver durant les vacances. A més, pot tenir conseqüències per als esportistes, ja que trepitjar una gotera a la pista pot provocar des d’una simple relliscada fins a un trencament de la tríade al genoll. Llavors, de qui serà la culpa? La solució a les goteres, habi-tualment, és que els entrenadors posin cubells, cons o tovalloles al terra per a fer-ho visible i evitar mals pitjors. El màxim responsable del Pavelló no ha donat mai la cara davant els problemes ni els ha resolt. Això sí, net, ho està molt, i té un despatx on no hi falta res. Com aquest problema, n’hi ha molts més com claus a les parets on juguen nens, portes d’extintors trencades i que queden obertes envaint pistes, baranes al mig de les línies del camp de futbol, falta de proteccions, i molts més etcèteres. No passa res, fins que pas-sa. On és la responsabilitat? Hem d’actuar quan les coses passen, de forma reactiva? o cal ser proactius i actuar abans que passin?

Cal que hi hagi una previsió horària perquè les entitats s’organitzin. Sempre hem de tenir en compte que som un servei del poble i ens hem d’adaptar als calendaris de les seves entitats per poder-los oferir el màxim servei que

36

estigui a les nostres mans. Cal que les entitats coneguin els dies en que els espais restaran tancats o inhabilitats amb temps. Aquests dies haurien de ser els mínims possibles, tan sols les festes generals o del poble. Si els com-plexos hi són per a l’entrenament i la competició, com pot ser que es deci-deixi tancar els diumenges ignorant la quantitat d’equips i disciplines que hi ha que competeixen? Es pot avisar dues setmanes abans del tancament de dos complexos per un carnestoltes? I si ha de ser així, on és el calendari pre-vist? Cal tancar dos complexos esportius un cap de setmana sencer per a les eleccions? Com es pot inaugurar un pavelló sense el permís per practicar-hi esport? Aquestes preguntes i més són les que es fan força entitats, i la veritat, no hi trobem resposta lògica. On és la comunicació? La previsió? A Premià de Mar i a mig món hi ha una evident crisi econòmica que, de ben segur, fa difícil de donar totes les subvencions (24.000€ segons el web de l’Ajuntament) i posar remei a molts problemes que apareixen al llarg de l’any i que no poden ser resolts a l’instant. Quan passa això, cal donar explicacions de com estan les coses i en què els afecten, les retallades de les subvencions, de les ajudes, per no crear conflictes, i a més, per transmetre una total transparència en els problemes que presenta l’Ajuntament davant aquesta complicada situació. Pel que fa a aquestes subvencions, cal saber quins són els barems per tenir més o menys dret a més o menys diners, i fer-les complir. També cal que si es comprometen a donar-les, ho facin quan diuen que ho faran. A mitjan març les entitats encara no han rebut aquestes subvencions que van prometre.

Davant les dificultats econòmiques cal que la Regidoria busqui patrocinis juntament amb els clubs. També cal ser austers i evitar totes les despeses innecessàries, com la de posar un despatx de direcció, equipat fins l’últim detall, en un pavelló com el de Voramar on normalment no hi ha ni con-serges. Després d’alguns dels exemples d’ineficàcia, ja és hora que aquesta Regidoria comenci a treballar més i millor pel poble, per les entitats, amb transparència, coherència i proximitat.

37

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria d’esports:

109) Transmetre proximitat i interès amb les entitats i amb els voluntaris del poble sense els quals l’esport no funcionaria. 110) Oferir els complexos a disposició de les entitats, no les entitats a dis-posició dels complexes. 111) Aportar iniciatives per promoure l’esport des de la Regidoria, no obli-dar la feina pròpia i donar carta blanca i, a més, posar entrebancs a les enti-tats. 112) Establir uns barems clars i justos per al repartiment d’horaris i sub-vencions.113) Agilitar la gestió dels problemes d’equipament dels espais esportius.114) Buscar alternatives als problemes econòmics.115) Donar suport a les iniciatives d’esport que es practiquin en jornades ludicofestives.116) Promoure l’esport juvenil des de les escoles.

38

MUNICIPI I CULTURA

Tu tens la veu, fem-la sentir!

MUNICIPI I CULTURA

La cultura és i ha de ser eix fonamental del desenvolupament social i humà de Premià de Mar. Valorem i ens estimem la nostra cultura i totes les se-ves manifestacions perquè són una bona eina que contribueix a cohesionar la ciutadania i ens fa sentir partícips d’una mateixa comunitat. Cal passar d’una cultura feta i pensada per unes burocràcies municipals o unes elits subvencionades a una cultura que emani de la ciutadania. En aquest sentit, hem de promoure i estimular les associacions culturals de qualsevol tipus ja existents i les iniciatives que tinguin a veure amb l’enriquiment cultural de la ciutat i la integració dels nouvinguts. Per això cal potenciar que la cultura autòctona esdevingui el comú denominador per a la gent de totes les tradi-cions culturals que han arribat i que arribaran. L’Ajuntament no ha de fer cultura, simplement ha d’ajudar que se’n faci facilitant-ne els mitjans. Actualment el poble no disposa d’una programació cultural estable. La crisi econòmica ha fet un mal seriós. Això no obstant, la regidoria de cultura (i festes) ha desaprofitat moltes (i molt bones) oportunitats de fer activitats gairebé a cost 0, desenvolupades pels mateixos premianencs associats al voltant d’entitats. Ha estat doncs un problema de desinterès, desconnexió i de desídia el que ha donat lloc a un poble que, lamentablement, podem con-siderar “culturalment mort”. Salven els papers d’aquesta dinàmica episodis festius com la mateixa Festa Major, tot i que pels mateixos motius suara co-mentats ens trobem amb un voluntariat desgastat i cansat de les dificultats (no només econòmiques) que l’Ajuntament genera. En aquest àmbit cal, per tant, un gir de 180 graus. No ens podem permetre el luxe de desaprofitar les oportunitats úniques que les mateixes entitats ofereixen. No podem seguir tenint una Festa Major que miraculosament sempre surt bé gràcies a una societat premianenca que mira amb desencís un Ajuntament inútil. Un con-

40

sistori que no sap sentir com a propi l’esperit i l’empenta de la dinàmica ge-nerada per aquests esdeveniments clau per la vida de la cultura popular. Dis-sortadament, el voluntariat no és incombustible i cal un lideratge molt més potent del que tenim ara. Queden lluny els carnavals celebrats amb energia, queden lluny els actes populars organitzats per les entitats, la vida als ca-rrers, una programació estable de teatre (i molt menys de cinema), l’oci noc-turn a la vila (les restrictives ordenances no ho permeten)... i en canvi som ben a prop de consolidar-nos com un poble dormitori d’aquests de “mira’m però no em toquis” que, sí bé a alguns ja els va bé, nosaltres tenim clar que aquest no és el camí a seguir, perquè la nostra drecera és la d’un poble habi-table, de dia i de nit. Un poble actiu... amb empenta!

Però tot i les males dinàmiques que desenvolupa l’Ajuntament hi ha un bri d’esperança: a Premià de Mar hi tenim dos teatres històrics, el Patronat (que juga un paper importantíssim dins de la vida cultural del municipi i que, recordem-ho, ha estat al capdavant de la programació de cinema i teatre els últims anys) i la nova Amistat. I és aquí on el nou consistori haurà de garan-tir una bona programació estable i de qualitat. A la vista dels precedents de la gestió cultural (entesa fins ara com una toia) dubtem de la capacitat dels que fins ara han ocupat una regidoria tan important com és la de cultura.

Nosaltres garantim aire fresc, noves actituds i nova empatia amb els centres culturals de referència i amb els nous centres culturals emergents. Ens com-prometem a fer una política de proximitat amb les entitats, donant el suport de forma explícita a les seves activitats, sense entrebancs injustificats pel mig. Una política cultural activa sense mordaces que permeti de situar Pre-mià de Mar al lloc on es mereix, ni més, ni menys. Una cosa tan senzilla com garantir una qualitat (i quantitat) d’activitat cultural a l’alçada d’un poble de poc menys de 30.000 habitants.

Oferim una política cultural clara basada en tres grans eixos:

1. Formació: a. D’una banda dissenyar, amb les entitats que ja s’hi dediquen actual-ment, una aula de teatre amb una oferta de places que garanteixi cobrir les necessitats (tant dels infants com dels joves fins als adults)b. Garantir les eines necessàries per poder absorbir la forta demanda d’ensenyament de la cultura popular i tradicional. Fer-ne difusió i donar els

41

A) EQUIPAMENTS CULTURALS

recursos per fer-la funcionar de la manera òptima.c. Donar un nou impuls a l’escola de música. Cal fer més extensiva la fei-na que realitzen els professionals de l’escola i cal donar més oportunitats per poder gaudir dels fruits que dóna. En matèria musical ens cal també “municipalitzar” la banda de Premià; fer-la banda municipal convenint amb ells els passos que cal donar per aconseguir-ho.d. Cal crear un xarxa d’entitats culturals per aconseguir que interactuïn entre ells per poder realitzar activitats (de formació o no) de manera con-junta.

2. Creació:a. Cal donar un impuls a la creació entesa com a pas següent a la forma-ció. Als artistes cal donar-los l’oportunitat de seguir la seva feina a espais públics, amb el mínim cost possible. Ens calen espais adequats per a la rea-lització d’assajos musicals, bucs d’assaig ben insonoritzats.b. Cal crear un espai d’assaig per al circ. Provisionalment es podria arri-bar a un acord amb el propietari de Can Sanpere per acollir aquesta aula de circ amb les dimensions adequades i amb els mitjans necessaris.c. Cal potenciar els espais de creació de pintura i escultura. Actualment és notori el nombre d’artistes d’aquestes modalitats que desenvolupen les seves tasques en espais privats i cal donar una dimensió pública a la seva tasca.d. Cal potenciar també altres arts com la lectura, l’escriptura, la fotogra-fia o el ball.

3. Exhibicióa. Tota aquesta etapa de formació i creació ha d’anar acompanyada d’uns espais d’exhibició.b. Fan falta espais grans, amb un mínim d’arranjament, per fer un múlti-ples activitats creatives. Cal habilitar-los adequadament per poder progra-mar les seves actuacions.

Amb la inauguració de la nova Biblioteca Municipal Martí Roselló i Llove-ras i després d’anys d’espera, Premià de Mar disposa d’una biblioteca més d’acord a les necessitats de la població. La Biblioteca de Can Manent ha estat un equipament que ha respost correctament, però que, a mesura que pas-

42

saven els anys, no podia cobrir totes les necessitats per una població que ha anat augmentant exponencialment. Així doncs, amb la nova biblioteca hi ha l’oportunitat de fer un pas més, d’ampliar els horitzons i d’oferir nous ser-veis i recursos que s’adaptin a les necessitats dels premianencs. Cal ampliar els objectius de la biblioteca i que a més a més de fer el servei de préstec de documents i d’habilitar un espai per poder treballar i estudiar, sigui un centre de referència en la formació i la informació.

Pel que fa a l’Amistat, creiem que s’ha de convertir en el centre cultural de màxima referència a la nostra població, i per aquest motiu cal la màxima transparència per explicar-ne com funcionarà l’equipament, quines seran les prioritats de l’Ajuntament i de la mateixa Junta directiva de l’Amistat. De la Fàbrica del Gas considerem que actualment se’n desaprofiten les possi-bilitats i dimensions mentre que el centre cívic, actualment ubicat al carrer Esperança, presenta unes dimensions molt més limitades que actualment es veuen sobrepassades. Considerant les possibilitats culturals del poble i el teixit associatiu, creiem que la permanència del centre cívic al carrer Es-perança suposa la limitació i ofegament de la dinàmica cultural actual. És per aquesta raó que entenem necessari el trasllat del centre cívic a l’antiga Fàbrica del Gas.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria d’equipaments culturals:

Pel que fa a Can Manent,

117) Convertir l’antiga biblioteca en la casa de la cultura popular, ade-quant-la per poder acollir els espais d’assaig de les colles de cultura popular i tradicional de la població. 118) Convertir la planta baixa en un espai de visita i un per a concerts. L’espai de visita ha de constar d’un petit museu de les figures i de les ves-timentes de les diferents colles amb plafons explicatius i que sigui obert al públic amb especial atenció a les escoles. L’espai per a concerts ha de ser obert a l’ús de les diferents entitats de la població i ha de constar d’una zona de bar amb funcions d’ateneu. També cal potenciar els jardins de l’entorn del recinte i donar-los la vida que mereixen.119) La contractació d’un dinamitzador per a la gestió i control dels dife-rents espais.

43

Pel que fa a la Fàbrica del Gas i el Centre Cívic,

120) La conversió de la Fàbrica del Gas en el gran centre cívic del poble, mitjançant el trasllat de totes les dependències administratives (que actual-ment estan ubicades a la fàbrica del Gas) al centre cívic amb les reformes pertinents, i mitjançant també el buidatge de tota la fàbrica de manera que disposem de tot l’espai per desenvolupar la vida associativa que actualment gairebé ja no pot absorbir el centre cívic. (Aquesta proposta la fem tenint en compte els nous usos de què, en principi, podrem disposar amb l’Amistat, que haurà d’absorbir una part important de la vida cultural del centre).121) Emprendre les accions necessàries per dur a terme la conversió de la Fàbrica del Gas en un centre cívic de referència a la vila, això és és absorbir totes les activitats que actualment es desenvolupen al centre cívic i poten-ciar l’ús de la plaça que es troba enmig de les dues naus de la fàbrica com a espai per acollir actes culturals, potenciar el museu tèxtil tot fent-lo atractiu per a la ciutadania; i ubicar-hi un centre de documentació de la història de Premià de Mar obert a la consulta dels premianencs.122) Emprendre les accions necessàries per adaptar el centre cívic actual (d’acord amb els nous usos) com són el trasllat de tota l’activitat burocràtica realitzada al Gas i l’adequació d’aules de formació per ubicar-hi els cursos que s’organitzen des de serveis socials i educació.

Pel que fa a la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras,

123) Complir, a llarg termini, els estàndards recollits al Mapa de Lectura Pública de Catalunya (2008) pel que fa a aspectes com, per exemple, el fons; augmentar el fons actual (de manera progressiva) fins arribar als 55.000 documents que estableixen els estàndards del Mapa, de manera equitati-va entre llibres, publicacions periòdiques i materials audiovisuals i també d’acord amb les necessitats informatives de la població i l’espai disponible al centre.124) Facilitar l’accés a la biblioteca des de diferents punts de la ciutat, ha-bilitant punts de lectura a diferents espais i localitzacions. A l’estiu, oferir el servei Biblioplatja i/o Bibliopiscina; i la resta de l’any, en espais com el Centre Cívic, el Casal d’avis de Can Manent o el Mercat.125) Apostar per l’alfabetització digital i l’ús de les TIC en els col•lectius que no en té coneixements o vol ampliar-los, contribuint així a la promoció de la igualtat d’accés i de coneixement a les noves eines tecnològiques, que tan presents estan tant en la vida quotidiana com laboral de la nostra socie-tat.126) Atendre les demandes de col•lectius amb necessitats especials, oferint materials en braille i LSC, disposar d’una tele-lupa per a persones amb problemes visuals, garantir que no existeix cap tipus de barrera arqui-tectònica, promoure programes de préstec i lectura a domicili... així com col•laborar amb entitats com la ONCE, l’Associació Segle XXI i la Regido-

44

ria de Serveis Socials per atendre de manera més específica les necessitats d’aquests col•lectius.127) Oferir als instituts i escoles programes de formació als alumnes en competències relatives a la cerca, localització i processament de la informa-ció, per tal d’ajudar-los a desenvolupar tasques i cercar la informació per l’elaboració dels Treballs de Recerca (Batxillerat) o els Crèdits de Síntesi i Projectes de Recerca (ESO).128) Incloure un espai d’autoaprenentatge de la llengua catalana format per diferents recursos (llibres, manuals, materials audiovisuals...) destinats a la població nouvinguda que necessita aprendre el català.129) Habilitar un espai d’esbarjo per als usuaris de la biblioteca que hi passen molt de temps estudiant que necessiten un espai més relaxat per descansar de les seves tasques. Podria tractar-se d’una sala amb màquines expenedores (aigua, refrescos, cafès...) o una cafeteria (gestionada per per-sonal de l’Ajuntament).

Pel que fa al teatre l’Amistat,

130) La creació d’un reglament de funcionament de l’equipament on hi fi-gurin clarament punts tant importants com la disponibilitat que tindran les entitats del poble per fer ús de les noves instal•lacions, el plantejament ge-neral de l’agenda d’activitats del nou equipament, i els recursos econòmics per a la solvència del nou centre.

Pel que fa a la cambra agrària i l’edifici “El segle”

131) La conversió de l’edifici de la cambra agrària en un espai de referèn-cia per a la formació i creació teatral amb l’adequació de l’espai per poder assumir les funcions descrites.132) Encetar les reformes necessàries a l’edifici de “El segle” (actualment en un estat de deixadesa i abandó lamentable) per fer-ne un espai de creació per a la pintura i l’escultura amb aules-taller que puguin assumir aquestes funcions i amb una programació estable d’exposicions coordinant-se amb l’espai PremiArt.

Pel que fa a les termes romanes de Can Farrerons,

133) Potenciar el patrimoni municipal que constitueixen les termes roma-nes de Can Farrerons, traient-les de l’anonimat amb la pertinent promoció i habilitació per tal que esdevinguin un centre cultural de referència, conjun-tament amb el museu tèxtil.

45

B) CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de cultura popular i tradicional:

134) Potenciar les colles de cultura popular agrupades dins de la coor-dinadora “De bòlit” i pactar una transició per aconseguir que les colles si-guin municipals, cada vegada més autònomes i a, la vegada, amb els suport econòmic de l’Ajuntament per mantenir-les.135) Garantir espais d’assaig i dinamització per a les diferents colles.136) Dinamitzar equips de difusió de la cultura popular premianenca per fer tallers explicatius als centres educatius de la població, així com també editar materials de suport per aquests tallers.137) Fer del “Rebombori” l’esdeveniment folk del Maresme i obrir-lo a la participació d’altres entitats de la població així com de poblacions veïnes.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de Festa Major:

C) FESTA MAJOR

138) Organitzar i garantir la supervivència del fil argumental de la Festa Major a través d’un Protocol de Festa Major elaborat per voluntaris i tècnics de l’àrea de cultura i festes amb experiència dins de l’organització de la festa i aprovat posteriorment pel Ple Municipal.139) Fer constar en aquest protocol tots els detalls sobre el fil argumental genèric de pirates i premianencs i els principals aspectes a respectar sobre el guió; l’estructura de la festa, els elements de la festa i els itineraris dins les cercaviles; la tipologia d’actes, el guarniment dels carrers; així com també els passos a seguir per a la possible revisió d’aquest protocol.140) Crear una sol consell de festa major amb les corresponents subco-missions (pirates i premianencs, actes d’arrel tradicional, música i concerts, actes per a gent gran, altres actes). Així mateix, crear un reglament d’aquest consell on se’n detalli la composició, les funcions i el funcionament.141) Potenciar i protegir el paper del voluntariat implicat en l’organització de la Festa Major, garantint el seu paper decisori en les principals actuacions de Festa Major.142) Garantir que el dia de Festa Major, 10 de juliol, coincident amb la fes-tivitat de Sant Cristòfol, patró de la vila, sigui dia de festa local exceptuant aquelles ocasions en què s’escaigui en diumenge, ocasió per la qual el Ple

46

D) CARNESTOLTES I FESTES D’HIVERN

Municipal decidirà quin dels dies de festa major (d’acord amb la programa-ció d’activitats) és el més adequat per fer-lo festiu.143) En la mateixa direcció, controlar i garantir que el dia festiu quedi to-talment prohibit treballar al terme municipal, ja sigui a nivell de comerç com d’altres activitats, en especial les activitats de lleure organitzades al voltant dels casals d’estiu d’infants i joves, preservant així el dret dels treballadors premianencs a gaudir de la seva Festa Major.144) Encarregar el disseny del cartell de Festa Major a un artista local, proposat pel consell de festa major.145) Garantir l’actualització de l’espai web de la festa i fer-ne la pertinent difusió per totes les vies i mitjans possibles.

146) Replantejar la festa de carnestoltes i emmarcar-la en el nou context que ens ofereix la Festa Major d’hivern. 147) Escollir el divendres de carnestoltes com a segona festa local.148) Oferir una programació d’actes de qualitat i sota cobert, fent partici-par les diferents entitats de la població en l’organització dels actes.149) Traslladar la rua de disfresses a dissabte i acabar-la al pavelló, on seguidament s’organitzi un bon ball de carnaval. Definir un bon itinerari de la rua i plantejar-ne de nou l’horari. Revisar les quantitats econòmiques dels premis i garantir-ne una bona presentació.150) Recuperar el ball de divendres a l’Amistat, com a punt emblemàtic i moment transcendental de la festa.151) Aprofitar els personatges dels Penja-culpes per difondre el passat industrial i tèxtil a Premià de Mar. Donar a conèixer els personatges i, con-seqüentment, la història de les fàbriques als centres educatius de Premià de Mar.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria Festes d’hivern:

47

E) LLENGUA CATALANA

Cal garantir que el reglament d’ús lingüístic de l’Ajuntament reculli els se-güents punts. En primer lloc, vetllar perquè el personal subjecte al règim administratiu o laboral de l’Ajuntament empri el català en l’exercici de les funcions que li són pròpies, i només es produeixi el canvi lingüístic quan el ciutadà manifesti que no entén el català. En segon lloc, l’Ajuntament uti-litzarà sempre el català en les comunicacions i notificacions adreçades a la ciutadania. Si algú manifesta que vol els escrits en una altra llengua, l’Ajuntament li enviarà una versió bilingüe (català/l’altra llengua). En ter-cer lloc, prioritzar en la compra de béns o en la contractació de serveis les empreses que utilitzin el català. En quart lloc, regular que en tots els car-tells que anunciïn activitats subvencionades parcialment o totalment per l’Ajuntament ha d’haver-hi, com a mínim, la versió en català del text. En cin-què i darrer lloc, incloure al Reglament d’Organització Municipal (ROM) un article sobre la utilització de la llengua. A més d’especificar que el català és la llengua pròpia de l’Ajuntament s’hi inclouran totes aquelles propostes lingüístiques que afectin el funcionament i l’organització de l’administració local, com el fet d’emprar el català en les comunicacions internes i en les co-municacions i notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques dels Països Catalans.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de llengua catalana:

152) És responsabilitat de l’Ajuntament garantir el català com a llengua comuna de la vila de Premià, que serveixi com a element de cohesió social i com a element per garantir la igualtat d’oportunitats de la ciutadania.153) Dinamitzar la participació ciutadana en un Consell de la Llengua Ca-talana 154) Establir convenis d’ajut i de col•laboració amb entitats que treba-llin per la llengua catalana dins de l’àmbit lingüístic català, especialment en aquells casos en què el poder polític no actuï a favor de la llengua.155) Subvencionar econòmicament les publicacions periòdiques locals que emprin la llengua catalana i facilitar-ne la venda i distribució. Establir convenis de col•laboració amb aquestes publicacions per a la inserció de publicitat municipal en llengua catalana.156) La subscripció, per part de l’Ajuntament a diaris i publicacions en ca-talà per tal que siguin presents en les instal•lacions municipals. Quan hi hagi una oferta de publicacions d’una mateixa temàtica en diferents llengües es prioritzaran les que es publiquen en català.

48

157) Utilitzar i fomentar l’ús en tots els àmbits possibles el programa-ri informàtic lliure i en català. Facilitar la dedicació dels informàtics de l’Ajuntament en el desenvolupament i enriquiment d’aquest programari.158) Establir acords per garantir l’ús del català a les autoescoles.159) Instar l’Ajuntament que, mitjançant el seu representant als consells escolars, comprovi que els centres docents de Premià de Mar tenen un pro-jecte lingüístic que s’adeqüi a la normativa vigent i ha de vetllar perquè es faci complir. 160) Vetllar perquè l’ensenyament obligatori es faci en llengua catalana, tal com diu la llei.161) Fer retolació redundant en els senyals de trànsit tot afegint al símbol internacional el seu significat en català.162) Garantir l’ús del català normatiu estàndard en tots els mitjans es-crits que depenguin de l’ajuntament o que s’hi relacionin (actualment tro-bem “Premià” escrit de maneres tan exòtiques com “Premìa”, per citar-ne un exemple). 163) Revifar la festa del Correllengua a Premià. Fa anys que es feia i els últims anys, per falta de pressupost, per deixadesa i per desmotivació, s’ha deixat de celebrar.

F) SÍMBOLS I MEMÒRIA HISTÒRICA

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de llengua catalana:

164) Retirar tots els símbols espanyolistes i monàrquics així com garan-tir la presència de la bandera catalana al balcó de l’Ajuntament durant tot l’any.165) Revisar i catalanitzar els noms de carrer i altres vies de Premià, tant des del punt de vista lingüístic com des del punt de vista historicocultural. Suprimir tots els noms de monarques, militars i altres elements aliens a la nostra societat o que s’han destacat per la persecució de la nostra cultura (o d’altres del món).166) Promoure la recerca històrica i la divulgació de la lluita del poble ca-talà per les llibertats i la justícia social.167) Establir convenis de col•laboració amb l’àmbit educatiu per dur a terme treballs de recerca i divulgació de la memòria històrica.168) Potenciar la recopilació de testimonis de la gent gran que puguin transmetre vivències i fets que ajudin a comprendre a les futures genera-cions la realitat històrica de Premià de Mar.169) Recuperar, referenciar i dignificar la memòria històrica de la vila així com plantejar la possibilitat d’introduir assignatures d’història local a tots els centres del municipi. Exemple: búnquers de la guerra civil.170) Promoure que l’Ajuntament de Premià de Mar reconegui i defensi l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

49

G) ALTRES ACCIONS EN EL CAMP CULTURAL

171) Crear un carnet de premianenc amb descomptes per a actes culturals i d’oci per mitjà d’acords amb els equipaments privats i establiments d’oci i comerç.172) Fer entrar Premià dins la xarxa de Ciutats Amigues del Circ, impul-sada per la Generalitat i l’Associació de Professionals del circ de Catalunya (APCC), amb l’objectiu de prestigiar i potenciar un art ja arrelat al municipi i que sovint ha estat menystingut per les institucions locals. En aquesta línia, vetllar per oferir més programació de Circ al poble i garantir-ne una altra visió cap als ciutadans, gaudint del circ sense animals com a premissa. 173) Descentralitzar les activitats culturals i dotar tots els barris d’equipaments culturals.174) Fomentar el cinema en català i alternatiu, així com el foment de les poques sales de projecció que hi ha actualment al centre de la vila.175) Implantar una programació estable d’espectacles infantils a tots els barris.176) Donar suport a les entitats i comissions que treballen en cultura. Fa-cilitar infraestructures, recursos, equipaments i optimitzar recursos. Dur a terme una política de subvencions clara i transparent.177) Creació d’un hotel d’entitats al Centre l’Amistat.178) Afavorir plans d’usos dels centres públics fora de l’horari escolar per potenciar tot un seguit d’activitats.179) Desenvolupar un Pla de Lectura. 180) Atendre les demandes específiques (braille i LSC), de centres recrea-tius i dels equipaments municipals de la ciutat amb material (braille i LSC) en català.181) Crear una xarxa de Wi-Fi municipal. Punts d’accés a les places del poble o en punts neuràlgics. En accedir al servei municipal s’obriria una plana web amb informació resumida de l’actualitat del poble així com una accés directe als serveis. Per Festa Major aquest servei podria informar del programa d’activitats en temps real i es podria subministrar informació via Bluetooth. Oferir un servei de connexió a internet perquè la gent pugui mi-rar el correu, consultar informació, entre d’altres. Cada vegada hi ha més smartphones i dispositius amb wifi i s’ha popularitzar l’ús d’ordinadors por-tàtils. Partirem de l’experiència d’altres poblacions on fins hi tot han fet una xarxa municipal amb la xarxa veïnal.

50

MUNICIPI, ORGANITZACIÓ I PARTICIPACIÓ

Tu tens la veu, fem-la sentir!

MUNICIPI, ORGANITZACIÓ I PARTICIPACIÓSi bé històricament s’ha entès i s’ha acceptat que la plenitud democràtica d’una societat anava estretament lligada al grau i a la qualitat de la parti-cipació de la ciutadania i en els seus òrgans de representació, com també a la comunicació de què era capaç de dotar-se aquella societat, actualment la premissa adquireix una importància (i una gravetat) sense precedents. Els nous mecanismes de participació esdevenen essencials per poder gestionar els aspectes de la vida quotidiana de la col•lectivitat, sobretot en comunitats petites com són els mateixos pobles, viles i ciutats. L’exercici de la demo-cràcia ha de ser ple, continuat i clar; i per tant, les administracions locals s’han de dotar de mecanismes de participació directa per aconseguir que els ciutadans s’organitzin i tinguin veu pròpia dins l’Ajuntament, i per tant en aquelles decisions que els toquen de ben a prop.

D’altra banda, els nous models comunicatius, que diversifiquen exponen-cialment els emissors i els canals, i que alhora concedeixen al ciutadà un protagonisme pràcticament inèdit a la història, obliguen els governants (i especialment en l’àmbit local) a analitzar amb deteniment i actuar amb molta perícia. Avui la comunicació és global i universal, tanmateix arriba a uns nivells de dispersió que pot acabar redundant (i de fet és així en molts casos) en el desarrelament i en fenòmens greus de pobresa identitària i cul-tural. Dues circumstàncies inherents a la idiosincràsia de les societats mo-dernes.

És per això que els governs municipals han d’estar a l’aguait i implicar-se ple-nament en aquestes dinàmiques comunicatives i participatives, servint-se de les noves tecnologies però també reforçant les tradicionals, en el benentès que la suma de les unes i les altres (perquè hauran d’actuar conjuntament)

52

tindrà per força un efecte molt més ampli. En definitiva, és necessari i ur-gent que l’administració local desenvolupi eines de participació vàlides que vagin complementades d’una tasca comunicativa potent i entendre aquests eixos com a crucials de la seva missió. No pas un complement a la seva gestió sinó un pilar sobre el qual recolzar la identitat cultural d’aquella comunitat, entesa aquesta com un requisit indispensable de cohesió, convivència i am-bicions col•lectives.

A) PARTICIPACIÓ

L’Ajuntament és l’administració local més propera a la ciutadania. Actual-ment l’Ajuntament és entès per molta gent i pels mateixos governants com el que el mateix nom indica, una unitat administrativa, de tràmits. En aquest sentit, la llei de bases de règim local de 1985 és encara avui, vint-i-sis anys després de la seva aprovació, la que regeix les competències sobre les quals pot decidir l’Ajuntament. Una llei que, al nostre entendre, és completament obsoleta, limitada i fins i tot arcaica.

En un món cada vegada més globalitzat, cal buscar cada vegada més solu-cions locals per a resoldre problemes com la mateixa crisi econòmica. El concepte de col•lectivitat, d’esforç col•lectiu, es veu cada vegada més ofegat en un món individualista, i per evitar aquesta tendència el paper del con-sistori ha de ser el de reinventar-se per poder unir econòmicament, social-ment i culturalment els veïns i veïnes, en el nostre cas de Premià de Mar. L’Ajuntament, en conseqüència, ha de ser un laboratori d’idees per poder crear dinàmiques que ens apropin a millorar la confiança interpersonal, a sentir-nos part de la col•lectivitat premianenca i de poder participar en ca-nals eficaços i eficients que permetin, als ciutadans de carrer, poder arribar a convertir les nostres propostes en realitat.Per poder sobrepassar els límits de la mateixa llei de bases de règim local no cal anar gaire lluny; només cal interpretar de forma flexible tots aquells articles que fan referència a la participació ciutadana i als que fan referència als òrgans de govern de la ciutat per poder crear variants que deixin més marge de participació a la ciutadania. La participació ciutadana no ha de ser una finalitat en si mateixa, sinó que ha de ser una eina de treball que perme-ti fer més propera la tasca de govern als premianencs i, ensems, permetre que aquests siguin capaços de prendre decisions sobre les qüestions que els afecten.

53

182) Adaptar el Reglament orgànic municipal (ROM), modificant els arti-cles necessaris per potenciar la participació activa de ciutadans i entitats en la presa de decisions municipals i en el control del govern.183) Promoure la introducció de mesures de descentralització real del po-der decisori i constituir consells de participació dels barris del poble, sec-torials, etc., obrint-los a tothom i garantint que les seves decisions siguin traslladades al Ple amb caràcter vinculant.184) Crear la figura dels Regidors de Barri consistent en la següent de-finició: els regidors de l’equip de govern, a part de les àrees assignades a cadascun, assumiran la responsabilitat d’un barri en concret. Periòdicament el regidor de barri es reunirà amb l’assemblea de veïns que li transmetran les seves preocupacions, els seus neguits i les seves propostes. El regidor en qüestió portarà aquestes idees a la junta de govern local, que haurà de pren-dre les decisions pertinents. Cada dos mesos, el regidor visitarà els veïns i els informarà de l’estat de les seves peticions.185) Afavorir la convocatòria de referèndums amb caràcter vinculant.186) Garantir audiències publiques de l’alcalde (com també dels regidors de les diferents àrees) de forma ordinària i amb una periodicitat suficient per seguir el desenvolupament de l’obra de govern.187) Garantir el caràcter obert dels plens municipals i flexibilitzar els me-canismes de presa de petició de paraula i presentació d’iniciatives ciutada-nes.188) Facilitar l’accés a la documentació pública municipal transmetent in-formació clara i objectiva de la gestió municipal.189) Crear espais d’expressió al carrer destinats a les entitats socials, culturals i polítiques sense ànim de lucre (cartelleres, plafons, parets per murals...). Crear l’Ordenança de la Publicitat per facilitar la difusió de l’associacionisme.190) Engegar un estudi de mecanismes d’aplicació de pressupostos parti-cipatius amb la finalitat d’establir, tan aviat com sigui possible, un mecanis-me de control popular de les partides pressupostàries i per la racionalitza-ció de la despesa corrent i supèrflua.

191) Aplicar la fórmula dels pressupostos participatius per tal que la ciu-tadania exerceixi amb veu i vot a la distribució de la major part de partides pressupostàries.

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de participació ciutadana i funcionament institucional:

Per tot plegat, es fa del tot necessari articular nous mecanismes de partici-pació i aprofundiment democràtic que permetin als premianencs de decidir sobre aspectes essencials de la via pública i millorar així el control sobre la tasca del govern i de l’administració local.

54

És de domini públic que els ajuntaments del nostre país pateixen un dèficit crònic de recursos econòmics per fer front als serveis mínims de la seva competència. Les aportacions que fa l’Estat als municipis són molt inferiors a les seves necessitats reals. Com en la resta de municipis, l’aportació dels premianencs a la hisenda estatal queda molt per sobre de la minsa aportació de l’Estat a l’Ajuntament de Premià de Mar. A més a més, les lleis d’ordenació del territori aprovades pel Parlament de Catalunya, en concret la Llei Muni-cipal, tampoc no permeten un finançament correcte de les administracions locals, en la part corresponent a la Generalitat. El Fons de Cooperació Local de Catalunya, atès que només hi figura nominalment i no disposa d’una nor-mativa que el reguli i desenvolupi, segueix sense dotar-se i aplicar-se; això implica que l’aportació de la Generalitat als recursos ordinaris municipals sigui nul•la.

Conscients de les enormes limitacions del marc legal general, creiem amb fermesa que la lluita s’ha de centrar, a llarg termini, a aconseguir la total au-tonomia municipal en aquest camp, que comporti una fórmula satisfactòria de finançament dels ajuntaments. Una política fiscal basada en el manteni-ment d’una pressió impositora justa, amb increments anuals equivalents als de l’índex general de preus al consum o bé al cost real dels serveis, i que es basi també a assegurar el compliment de les disposicions pressupostàries.

B/ HISENDA I ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria d’hisenda i administració municipal:

192) Potenciar la política d’impostos directes sobre els indirectes.193) L’aplicació de taxes finalistes per al reequilibri econòmic i ecològic. Gravar les activitats econòmiques especulatives i que comportin un malba-ratament d’aigua i energia.194) Promoure exempcions tributàries per als col•lectius més necessitats i per a les entitats populars.195) Promoure una millora en la política de recaptació i en la seva gestió.196) Mantenir una alta capacitat d’inversió municipal preservant, però, les quotes d’endeutament en nivells baixos.197) Aconseguir un nivell òptim d’autofinançament i dur a terme una po-lítica correcta de liquiditat.

55

198) Promoure una política d’inversió municipal destinada a la creació i millora d’infraestructures, dotació de nous serveis, adquisició de patrimoni, redacció de projectes i estudis de tipus urbanístic i inversions de tipus eco-lògic.199) Impulsar una política de reducció de la despesa corrent aplicant cri-teris de racionalització.200) Actuar sobre les administracions d’àmbit superior amb la finalitat d’obtenir tot tipus d’ajudes i subvencions per potenciar la prestació de ser-veis i la realització d’obres d’infraestructura i manteniment.201) 44202) Garantir polítiques de contractació de personal transparents, lliures de tot clientelisme. 203) Potenciar la jornada de 35 hores, el reciclatge i la formació continua-da del personal municipal per promoure així un millor servei d’atenció al ciutadà; garantir igualment com a mínim el manteniment de la capacitat adquisitiva del personal de l’administració municipal.

C/ COMUNICACIÓ

Premià de Mar, com tantes altres ciutats de característiques històriques semblants, s’ha fet adulta de cop. Aquell poblet mariner s’ha convertit en el decurs d’unes dècades en una urbs metropolitana de 30.000 habitants on hi conviuen col•lectius d’ordre molt divers (i, per tant, inquietuds molt di-verses) i amb necessitats també molt variades. Com ha passat en altres àm-bits, el terreny de la comunicació és encara, a Premià de Mar, un terreny per explorar. Uns recursos propis sempre insuficients; la imperícia de polítics incapaços de reconèixer les potencialitats socials d’una bona política de co-municació; o bé, simplement, la deixadesa d’alguns gestors municipals que sempre han anteposat la totxana i l’asfalt a una bona campanya informativa són factors que han donat peu a un escenari que, avui dia, es pot considerar alarmant a la nostra població.

En l’àrea estricta de la comunicació institucional, la situació és que hi ha un departament de premsa que (segurament, i entre altres coses, pel fet de dependre d’alcaldia) actua de manera arbitrària, capriciosa i, massa so-vint, vetllant només pels interessos informatius de l’alcalde. No hi ha una planificació global; no es fa un treball transversal (en aquest sentit destaca significativament la diferència en l’atenció dispensada per aquest departa-ment a les regidories segons quin sigui el seu color polític, departaments que sovint s’ocupen de les seves pròpies campanyes informatives); no s’ha

56

activat encara d’una forma plena (tot i haver estat anunciada diverses vega-des) una actuació decidida en matèria de noves tecnologies; i, en general, es desaprofiten sistemàticament ocasions immillorables per executar cam-panyes informatives destinades a promocionar (de portes enfora i de portes endins) fets, esdeveniments, activitats, patrimoni i/o persones premianen-ques (Festa Major, Rebombori, Fira del Mar, termes romanes...). En resum, assistim a una gestió improvisada, pobra, esbiaixada i poc o gens imaginati-va. Els millors exemples d’aquesta gran mancança es posen de manifest en la revista Vila Primilia i al web municipal, per bé que (en un terreny menys públic) també es poden percebre si parem atenció als comunicats i notes de premsa que emet l’Ajuntament. La revista municipal és un compendi (ge-neralment de traç barroer i un nivell gràfic ofensiu) de pamflets sobre les accions del govern. S’omet deliberadament tot allò que no pugui tenir un rendiment polític positiu per als governants; i això vol dir ometre moltes coses. No és una revista per saber què passa, què sent, com respira Premià de Mar; és un conte de fades il•lustrat, una vergonyosa i matussera obra de propaganda. En l’àmbit digital podem dir que el web municipal pateix dels mateixos mals: la manca d’una acció coordinada entre departaments i una visió de conjunt fa que les informacions que s’hi donen i els serveis que s’hi dispensen siguin massa parcials i arbitraris (quan no són, simple-ment, interessats). A aquestes deficiències cal afegir-hi la temptativa encara indecisa i pobra d’activar canals informatius i participatius a través del co-rreu electrònic, els sms i les xarxes socials; tot i la voluntat expressada rei-teradament per l’alcalde d’avançar en aquests terrenys, avui dia aquesta la-

bor és anecdòtica. Encara en el marc de la comunicació institucional, hauríem d’assenyalar la inexistència de publica-cions (a través de qualsevol canal) re-latives a àrees específiques de la gestió municipal: agenda cultural, serveis so-cials, esports, promoció econòmica...El paisatge de la comunicació pública es completa amb l’emissora municipal. Després d’una època d’una certa esplen-dor (sobretot amb el trasllat als nous

estudis), Ràdio Premià de Mar acusa actualment els mateixos mals que de-nunciem des del principi: un darrere l’altre els governants premianencs han obviat (segurament per immaduresa) les possibilitats socials d’aquest mitjà i han tendit a tractar-lo com un element folklòric, una relíquia històrica, i mai com un dels instruments més indicats i eficaços a l’hora de dotar una

57

Propostes que fa Crida Premianenca en matèria de comunicació:

204) La creació d’una regidoria de comunicació. Si convenim que la co-municació és un dels pilars principals en què s’ha de basar la dinàmica de la gestió municipal i la relació de l’Ajuntament amb els ciutadans i el teixit associatiu hem de resoldre que és necessària l’existència d’una regidoria de-dicada a aquest àmbit. La seva missió, definir clarament els objectius i pro-curar els recursos i les estratègies per tal que es doni una situació òptima en aquest terreny. Així, la regidoria coordinaria i supervisaria àrees com la

comunitat de referents culturals, de cohesionar-la, de dispensar-li un servei informatiu valuosíssim sobre la seva realitat més propera. Això s’ha fet pa-lès principalment en un esforç econòmic cada cop més minso (cosa que es podria atribuir a l’estat precari de les arques municipals), però també s’ha posat de manifest repetidament (i això no té a veure amb els diners) amb una actitud sistemàtica de menysteniment; quan la ràdio ha estat obviada a l’hora d’activar campanyes informatives, comunicar fets puntuals o pres-tar serveis informatius bàsics als ciutadans, massa sovint els professionals de l’emissora han hagut de “perseguir” informacions a les quals haurien d’haver tingut un accés preferent.

A aquesta circumstància cal sumar-hi dos fets no menys greus. A pesar de ser conscients dels avantatges que suposaria, encara ara no s’ha emprès una acció decidida per tal que l’Organisme Autònom esdevingui una empre-sa municipal (o s’incorpori a una empresa municipal), una transformació que dotaria l’emissora d’una autonomia més gran (alliberant-se d’una bu-rocràcia que actualment li lliga les mans) i més capacitat d’obtenir recursos financers. També actuaria en aquesta direcció l’adaptació dels estatuts de l’emissora a la Llei de l’Audiovisual de Catalunya de l’any 2005, una llei ten-dent a democratitzar els mitjans locals i que s’hauria d’haver aplicat fa sis anys a l’emissora (que per tant roman en una situació d’alegal•litat arran, un cop més, de la deixadesa dels governants).

En resum, la manca d’una política de comunicació global i coherent ha donat lloc a una situació de desordre i “campi qui pugui”; la revista i la web munici-pals ofereixen continguts parcials; les regidories fan la guerra pel seu compte; i l’emissora municipal és, a vegades, l’última de saber què fa l’Ajuntament. De tot plegat, els primers damnificats són els ciutadans, que queden greument desate-sos en relació a uns serveis que considerem fonamentals en qualsevol comunitat que es vulgui democràtica i participativa.

58

comunicació interna de la Corporació, el desenvolupament de campanyes informatives, la revista i el web municipals, altres publicacions municipals, l’acció 2.0 i l’emissora municipal. En aquest últim cas la seva gestió no seria mai a través del dirigisme polític sinó precisament vetllant per la plena auto-nomia de l’emissora i per tot allò que redundés en aquesta autonomia, però sempre sota la premissa que la ràdio ha de ser una eina fonamental dins els protocols comunicatius del consistori. La primera comesa d’aquest departa-ment seria la confecció d’un Pla de Comunicació Municipal.205) La confecció d’un pla de comunicació municipal. El funcionament òptim d’aquest nou escenari comunicatiu demana un llibre de ruta, un compendi d’objectius però sobretot de reglaments –prou rígids- que es-tableixin clarament els circuïts comunicatius i l’assignació de tasques en cada acció concreta. El Pla seria confeccionat per la instància política però amb l’assistència de tècnics experts en comunicació, i vincularia les actua-cions de totes les àrees municipals: a partit d’ara, qualsevol moviment de la maquinària municipal seria susceptible de desembocar en una acció co-municativa si el Pla de Comunicació entén que així ha de ser. El propòsit últim seria l’existència d’un entramat piramidal segons el qual tot l’univers d’informacions (de qualsevol índole) relatives a l’Ajuntament i al municipi en general haurien d’entrar en el circuït i ser processades per tal d’obtenir el tractament oportú i la projecció adequada (a través del canal corresponent) envers l’opinió pública. 206) La transformació de la revista i el web municipal. En el marc dels nous paràmetres comunicatius, és evident que la revista Vila Primilia hauria de fer un gir notable: la principal publicació impresa de l’Ajuntament, que arri-ba a uns 15.000 domicilis premianencs (i que, per tant, podria ser ara mateix el canal d’informació més popular), ha de fer necessàriament una aposta per la pluralitat i el periodisme de qualitat. A banda de revisar seriosament el nivell gràfic i de compaginació (massa sovint d’una factura lamentable) la revista s’ha d’obrir a totes les sensibilitats premianenques i explotar molts més gèneres periodístics (entrevistes, reportatges, columnes d’opinió). El ciutadà premianenc ja és un ciutadà adult en matèria de premsa, i en cap pot percebre la revista municipal (que paga amb els seus impostos) com un publi-reportatge indissimulat del govern o de l’alcalde. Sense arribar a aquestes cotes d’autobombo, el web municipal ha tendit també a prioritzar les informacions políticament tendencioses, de manera que hauria d’aplicar també l’esperit de pluralitat que li demanem a la revista. En el cas del web, però, aquesta consigna s’acompanyaria d’un esforç superior quant a les pos-sibilitats d’interacció que aporta internet: el web com un punt de trobada, un espai on el ciutadà tingui, literalment, accés a tot l’univers virtual premia-nenc i pugui participar (espais d’opinió, enllaços amb les entitats, informa-cions de servei exhaustives i permanents...).207) La implantació de sistemes de comunicació i participació 2.0. Íntima-ment lligat a l’acció del web municipal caldria desenvolupar plenament (fins ara s’ha fet d’una forma massa tímida) totes les possibilitats d’interacció amb el ciutadà que ofereixen les noves tecnologies. No es tractaria només

59

d’habilitar aquests serveis (molts d’ells, de fet, ja existeixen: sms, facebook, twitter) sinó de popularitzar-los i donar-los utilitat. Aplicant els mateixos criteris de pluralitat i universalitat que defensem per les publicacions muni-cipals, aquests nous canals haurien d’oferir un servei molt més ampli i atent a totes les realitats premianques, i no limitar-se a consignar telegràficament (i intermitentment) les accions més vistoses de l’equip de govern. El canvi d’enfocament passaria, com dèiem, per activar campanyes encaminades a popularitzar els nous canals, a fi que cada cop més ciutadans entressin i par-ticipessin d’aquest nou espai comunicatiu. Com per exemple, l’impuls d’un servei d’informació ciutadana que permetés als ciutadans rebre informació en acord a les seves necessitats personals, laborals, d’oci, etc. i directament al seu telèfon mòbil. Així doncs, els ciutadans podrien conèixer de manera més directa les informacions que més li interessin i d’una manera més ac-cessible i còmode.208) La creació de publicacions relatives a departaments específics. La nova política de comunicació de l’Ajuntament ha d’incloure una atenció re-novada i especialitzada sobre les necessitats informatives de departaments concrets que, per la seva pròpia idiosincràsia, generen arguments d’interès pel ciutadà: cultura, serveis socials, educació, promoció econòmica. Fins ara les accions informatives relatives a aquestes àrees han estat disperses i poc meditades, i recentment hem assistit a la desaparició de l’agenda cultural (per raó dels costos econòmics que suposava, segons se’ns ha explicat). Des de la Regidoria de Comunicació s’hauria de dedicar un esforç a aquestes ac-cions en el benentès que continuen existint sectors de població amb inte-ressos diversos i que cal atendre’ls tots en la seva especificitat. Si l’esforç no pot ser econòmic, haurà de ser d’imaginació: recurs a suports i formats més modestos, ús de les noves tecnologies (per què no un newsletter o un face-book de l’àrea de Cultura i Joventut?), etc. 209) L’execució de campanyes de promoció de portes endins i portes enfo-ra. Ja fa temps que des de moltes institucions públiques es practiquen cam-panyes de màrqueting: en molts casos, amb un interès estrictament polí-tic, però en molts d’altres com una arma encaminada a la cohesió i el sentit identitari dels ciutadans. A Premià de Mar aquest és un terreny pràcticament inexplorat i que podria donar molts fruits en una població on, precisament, s’acusa tant el desarrelament i la manca de referents. Els pretextos podrien ser molts, basats en el patrimoni local (cultural, arqueològic, social) o en accions més específiques (la Fira del Mar, activitats puntuals del teixit as-sociatiu). Aquesta nova comesa tindria sentit de portes enfora (i caldria fer un esforç encara inèdit per accedir a mitjans d’àmbit nacional) però també i sobretot de portes endins, contribuint a aixecar l’autoestima d’un municipi que ja fa anys que veu els cartells de Festa Major enganxats amb cel•lo en contenidors de brossa. 210) Transformació jurídica de l’emissora municipal i inclusió de la ràdio en els protocols globals de comunicació de l’Ajuntament. L’emissora munici-pal constitueix segurament un cas a part en relació a la resta d’accions que hauria d’emprendre l’Ajuntament en matèria de comunicació. La necessitat

60

–inqüestionable- que aquest mitjà ha de mantenir la independència política que l’ha caracteritzat fins ara (i que li confereix un grau de prestigi i credibi-litat al qual no pot ni ha de renunciar) fa que el tractament que rebi per part del consistori hagi de ser lleugerament diferent. En aquest cas és necessari que la instància pertinent (la regidoria de comunicació) procuri perquè es mantingui i, si cap, s’enforteixi aquesta autonomia: això passa per atorgar-li l’estatus jurídic que marca la llei de l’audiovisual de 2005 però també per facilitar-li a l’emissora tant com sigui possible els recursos suficients i les condicions necessàries per tal que pugui operar amb la màxima autonomia administrativa i financera (un pas que permetria a l’emissora acudir a fór-mules de finançament que fins ara han estat impracticables a causa dels en-trebancs administratius atàvics que la lliguen a la maquinària municipal). Aquesta autonomia no passaria en cap cas per la desvinculació del mitjà de l’entramat comunicatiu de l’Ajuntament, sinó que simplement li conferiria una posició diferent: l’emissora formaria part del nou circuït informatiu amb un pes específic, i seria feina dels responsables polítics instaurar tots els mecanismes al seu abast perquè Ràdio Premià de Mar pugui fer d’una vegada per totes un salt definitiu per convertir-se en el mitjà de comunicació local que els premianencs mereixen.

61

LLISTA CRIDA PREMIANENCA

Tu tens la veu, fem-la sentir!

1 . Joan Ribet i Casademunt

2. Marc Forés i Matallana

3. Nico Bobadilla i Roca

9. Albert Fresquet i Miguel

10. Anna Conde i Giménez

11. Judith Hernanz i Ladcani

12. Pau Pañella i Sandez4. Sara Montesinos i Pinilla

5. Mercè Gil i Serra

6. Joaquim Aguilar i Huguet

7. Marta Cava i Ruiz

13. Enric Guillén i Foraster

14. Clara Garcías i Castells

15. Roc Casas i Solà

16. Berta Maristany i Corbella8. Marc Sala i Castells

LLISTA CRIDA PREMIANENCA17. Jaume Batlle i de Castro

18. Ramon Sala i Fernández

19. Bernat Maristany i Borge

22. Nora Miralles i Crespo

23. Joan Enric Cortés i Morales

24. Guillem Cruañas i Cruells

25. Verònica Fernàndez i Boluda

20. Judit Ducat i Garcia

21. Jessica Guirao i Rico 26. Marina Palmero i Iniesta

Tu tens la veu,fem-la sentir!