INFORME SOBRE EL RISC DE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS...

CTESC | Jornada | Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya 24/03/2011

Presentació de l'Informe 1 / 34

INFORMEINFORMESOBRE EL RISCSOBRE EL RISCDE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS ESCOLAR DE FRACÀS ESCOLAR A CATALUNYAA CATALUNYA

C2C2C2C2

CX La PedreraCX La Pedrera AuditoriAuditoriCX La Pedrera CX La Pedrera -- AuditoriAuditoriBarcelonaBarcelona, , 24 de març de 201124 de març de 2011



Índex

1. Introducció i metodologia1. Introducció i metodologia

2. Marc teòric i contextual

3. Aproximació quantitativa (PISA-2006)

4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa

5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques

6. Consideracions i recomanacions



1. Introducció i metodologia (1/2)

JustificacionsDiagnosi del sistema educatiu català

Expectatives generadesPacte Nacional per l’Educació

Llei d’educació catalana

Objectiu general

Caracteritzar l’alumnat en risc de fracàs escolar

Identificar i prioritzar els factors que l’expliquen

Establir les consideracions i recomanacions per a reduir

el fracàs escolar+ l expliquen

Analitzar les Aproximar-se al Analitzar les Descriure les Analitzar i característiques l’alumnat en risc

pconcepte de

“fracàs escolar”principals polítiques públiques i bones

pràctiques educatives

conseqüències individuals i

socials

prioritzar els factors

explicatius

Objectius específics



1. Introducció i metodologia (2/2)

Aproximació quantitativa

Microdades de PISA-2006 Tècniques

Aproximació qualitativa

Entrevistes en profunditat a 26 actors socialsq

• Anàlisi bivariable• Regressió logística• Regressió multivariant i multinivell

Repte: aproximació al fracàs

Construcció d’un sistema de variables i categories d’anàlisi

Identificació de discursos majoritaris i minoritaris

Marc teòric i contextual

Anàlisi bibliogràfica

escolar a través del nivell de competències

majoritaris i minoritaris

Anàlisi bibliogràfica, documental i estadística

Estratègies públiques i bones pràctiques

Anàlisi bibliogràfica, documental i jurídica Estratègies públiques

• Classificació segons destinatari, objectius i característiques principals Experiències i bones pràctiques Experiències i bones pràctiques

• Fitxes amb informació sobre àmbit d’actuació, objectius perseguits i resultats obtinguts



Índex

1. Introducció i metodologia

2. Marc teòric i contextual2. Marc teòric i contextual







2. Marc teòric i contextual (1/4)Context polític i educatiu

Favorable en termes d’Equitat alumnatd Equitat

Desfavorable en termes d’Excel·lència

alumnatSobretot d’origen immigratori

(17%, 2008-09)d Excel lència

Objectiu: millora del rendiment escolar Relació despesa en educació

UE: Estratègia Europa 2020 (Educació i formació 2020)Estat: LOE

Catalunya: Pacte Nacional per

/ PIBLlarg termini: Estancament

Curt termini: Creixement y pl’Educació, Acord estratègic, LEC



2. Marc teòric i contextual (2/4)Aproximació al concepte

Construcció cultural i social del significat Dissonàncies de definició, delimitació i quantificació

Model explicatiu sistèmic Múltiples nivells i variables (psicobiològiques, socioculturals i institucionals)

Form lació empírica i indicadors de fracàs escolar Formulació empírica i indicadors de fracàs escolar



2. Marc teòric i contextual (3/4)Característiques psicobiològiques

Intel·ligènciaMotivació

C t í ti d l lit tIntel ligènciaPredictor de la trajectòria

escolar de l’alumnat

Característiques de la personalitat, experiències viscudes,

procrastinació

E t tè i d’ t tEstratègies d’aprenentatge

Personalitat SPersonalitat

Trastorns del desenvolupament, discapacitat, vulnerabilitat social

SexeRelació sexe - rendiment escolar



2. Marc teòric i contextual (4/4)Altres contextos

Context social Globalització de l’espai educatiu

Context institucional Institució escolar

Cohesió social i igualtat d’oportunitats

Model de creixement econòmic

S t d d ti it t b i R D I

Increment i ampliació dels objectius i de l’alumnat

Lentitud en l’adaptació als canvis, Sectors de productivitat baixa, R+D+I

diversitat

Resultats PISA

escola – societat

Organització escolar: principi d’autonomia, atenció a la diversitat, normes d'excel·lència i avaluacióesu tats S

Transformació de la família i estructura demogràfica

normes d excel·lència i avaluació

Professorat

Canvis en la professió docent: coresponsabilitat, metodologia

Pràctica educativa i avaluació: dificultat de reconstruir-la

Formació del professorat: inicial i contínua



Índex




4 A i ió lit ti


4. Aproximació qualitativa





3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (1/9)Objectius específics

Descriure les principals característiques de l’alumnat en risc de fracàs escolar a partir de:

les dades estadístiques disponibles, i

dels estudis de casos publicats, des d’un punt de vista interdisciplinari

Explicar els factors que incideixen en el rendiment escolar i la seva interrelació en l’Educació Secundària Obligatòria

i di id l individuals,

institucionals i socials, incidir-hi especialment

Descriure la relació del fracàs escolar amb la institució

Organització dels centres escolars i de l’aula



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (2/9)Principal problema conceptual

Establiment d'un vincle causal entre les competències de PISA i el rendiment acadèmic.

La relació no és directa

No es pot assumir que les tres competències que mesura PISA No es pot assumir que les tres competències que mesura PISA (matemàtiques, ciències i lectura) incideixin de la mateixa manera en el rendiment acadèmic i, per tant, en el fracàs escolar

Concepte de “risc de fracàs escolar”:

Construcció metodològica basada en una combinació dels tres nivells de è i d PISAcompetències de PISA



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (3/9)Diferències entre aproximació descriptiva i explicativa

A i ió A i ióAproximaciódescriptiva

S'afirma que la població

Aproximacióexplicativa

L'aïllament, mitjançant d’estudiants amb nivells baixos

de competències està composada d’alumnat que reuneix unes determinades

procediments multivariants, de l'efecte de cada variable per

separat, permet aproximar-nos a aquest concepte de causa oreuneix unes determinades

característiques. Aquesta afirmació no implica que

aquestes característiques X i d t i i l i d

aquest concepte de causa o determinació

causin o determinin el risc de fracàs escolar



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (4/9)Dades, metodologia i variables

Caràcter essencialment instrumental

DadesPISA-2006

MetodologiaRegressions multinivell

f

VariablesRevisió detallada

El fet que la base de dades tingui una

estructurad i ll

i, més específicament,regressions logístiques

multinivell

de les variables de PISA-2006

que són rellevantsper a l’estudi

en dos nivells(alumnat i centres)fa recomanable la

utilització d’una

per a l estudi

utilització d una metodologia multinivell



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (5/9)Descripció del col·lectiu

Nivell alumnat Àmbit personal

Gènere: resultats diferents a ciències i matemàtiques / lectura

Nivell centre Titularitat del centre

En els centres públics el percentatge d'alumnes amb resultats baixos és aproximadament el doble que enmatemàtiques / lectura

Àmbit familiar Origen immigratori Llengua parlada en la llar

resultats baixos és aproximadament el doble que en els centres concertats i gairebé el triple que en centres privats independents

Tipus d'usuaris del centre, efectes-company Llengua parlada en la llar Ocupació dels pares i mares Nivells educatius dels pares i mares Recursos econòmics de la llar

Disponibilitat de recursos culturals (llibres) i

Presència d’alumnes d’origen immigratori Clima educatiu del centre (nivell educatiu pares/mares) I en sentit de reduir el risc: les ocupacions de coll

blanc qualificat Disponibilitat de recursos culturals (llibres) i

educatius Recursos amb els quals compten els centres Ràtio d'alumnes per professor (causalitat inversa)

Processos als centres Processos als centres Agrupament dels alumnes en funció de les seves

habilitats: l'agrupament en classes diferents s'associa amb un major percentatge d'alumnes amb nivells molt baixos de competènciesp



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (6/9)Concentració de repetició als centres

CaracterístiquesMostra a nivell d’alumnes

< 40% repetidors 40% repetidors

% repetidors 21,0 49,7Puntuació en competències de lectura 487,78 447,77Puntuació en competències de matemàtiques 495,68 466,20p q , ,Puntuació en competències de ciències 502,00 464,59Característiques del centreTitularitat Pública (44% alumnes) Pública (100% alumnes)Nombre d’alumnes 692 472Grandària del municipi (en milers) 100 100

Característiques de l’alumnat% immigrants 7,4 17,8Clima educatiu ESO (40% alumnes; universitaris 21%) ESO (45% alumnes; universitaris 0%)Perfil socioeconòmic B - Q B - N - Q% noies 48,5 47,7% repetidors d’ESO 8,7 14,7

Recursos del centreAlumnes/professor 13 9Alumnes/classe 32 26% ordinadors a Internet 89,4 97,5Alumnes/ordinador 9 7Existeix orientador No No

Procés educatiuDirecció autonomia s/professorat No NoDirecció autonomia s/pressupost Sí SíDirecció autonomia s/currículum No NoDirecció autonomia s/avaluació No NoAgr. Classe diferent: no/algunes/totes assignatures No TotesPressió pares: no/algunes/molts No Alguns



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (7/9)Metodologia d’anàlisi explicativa

Aproximació bietàpica

1 2Competències PISA

matemàtiques

Competències PISA Repetició

1

Determinants nivell estudiant

Probabilitat de repetició en

2

lectura

Competències PISA ciències

Repetició estudiant

Determinants nivell centre

repetició en funció de

competències PISA



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (8/9)Relació competències - repetició

Competències PISA matemàtiques

C tè i PISA

1

Competències PISA lectura

Competències PISA ciències

Repetició

Falta de significativitat de la titularitat del centre (model amb més variables)

L'anàlisi ens permet assignar a cada alumne

S'analitza com afecten les competències de PISA a la probabilitat de ser repetidor de

L anàlisi ens permet assignar a cada alumne una probabilitat de situar-se en risc de fracàs escolar en funció d’una combinació dels efectes dels tres tipus de competències en

curs als quinze anys Les competències de matemàtiques i

lectura afecten significativament La competència en ciències no és

PISA

Treballem amb aquesta probabilitat en la següent fase

significativa estadísticament

Incidència molt similar en el cas dels nois i en el de les noies



3. Aproximació quantitativa (PISA-2006) (9/9)Determinants de la probabilitat de risc de fracàs escolar

Determinants nivell Probabilitat de

2

estudiant

Determinants nivell centre

repetició en funció de

competències PISA

Noies Condició immigratòria de primera

generació (però no de 2a generació) Disponibilitat de recursos culturals

La quantitat de variables significatives en el model és reduït, encara que s'intueix que en bona mesura les poques variables significatives estan “absorbint” efectes de variables molt properes Disponibilitat de recursos culturals

(llibres, en aquest cas) Assistència a un centre concertat Percentatge d'alumnes repetidors

en el centre

absorbint efectes de variables molt properes

Informació aportada per una sèrie de variables no significatives

Ll l d l ll (ll fi i l d l'E ll Nois

Pràcticament els mateixos determinants, amb l'excepció que la condició immigratòria de segona generació i no

Llengua parlada en la llar (llengua oficial de l'Estat o llengua estrangera)

Proporció d'alumnes per professor o per classe Percentatge d'ordinadors connectats a Internet Proporció d'ordinadors per alumne immigratòria de segona generació, i no

només de primera, incrementa el risc de fracàs escolar

opo c ó d o d ado s pe a u e Variables relacionades amb l'autonomia del centre en

diferents dimensions Pràctiques d'agrupament d'alumnes



Índex




4 A i ió lit ti4 A i ió lit ti4. Aproximació qualitativa

5. Estratègies públiques i bones pràctiques

4. Aproximació qualitativa





4. Aproximació qualitativa (1/7)Metodologia

octubre

2009 26 entrevistes en profunditat

Selecció a partir de la següent tipologia de perfils d’actors i l l i t b l ó d l’ d ióoctubre

novembredesembre

socials relacionats amb el món de l’educació: Decisors polítics Persones expertes

Moviments pedagògics Moviments pedagògics Patronals escolars Organitzacions sindicals Direccions escolars Serveis educatius Professorat Representants de l’alumnat Associacions de mares i pares d’alumnes Associacions de mares i pares d alumnes



4. Aproximació qualitativa (2/7)Conceptualització

Què s’entén per fracàs escolar?

Fracàs de lafamília

[Externalització]

Fracàs del’alumne/a

[Individualització]

Fracàs multifactorial

[Multifactorial]

Definició tècnica

[Quantificació]

Fracàs del Sistema Educatiu

[Socialització]

Dinàmica interna del sistema educatiu Reproducció de les

Dimensions

Politiques educatives

Reproducció de les desigualtats socials

Funció compensatòria de l’escola

DimensionsSocietatPersona

Indicadors

Personals Dificultats d’inserció sociolaboral i

exclusió social

Socials

Es caracteritza l’alumnat en base a les

di i f ili iConseqüències

Socials Cohesió social i mercat de treball

(productivitat)

condicions familiars i socials



4. Aproximació qualitativa (3/7)Factors explicatius

FACTORS EXPLICATIUSFACTORS EXPLICATIUS

Factors Referents Factors Factors Diversos FactorsFamiliars

Referents Identitaris IndividualsFactors

Institucionals Factors

Ambient familiarSocialitzacióValor educació

Centre escolarOrganització escolar Recursos

Condició immigratòriaDiferència culturalSistema educatiu

Confluència negativaEfecte multiplicador Tot influeixValor educació

NormesHàbits

Capital culturalNivell estudis

ecu sosProfessoratPlanificació educativa

Pràctica docentRelació prof alumnat

Sistema educatiuEstatus socioeconòmic

Identitats juvenilsGrup d’igualsBarri i carrer

Tot influeixCondició discapacitat

TipologiaModel d’escolarització

Aptituds i Actituds Intel·ligències

Llibres i ordinador SocialitzacióPràctiques culturals

Estatus socioeconòmicClasse social

Relació prof. – alumnat Educador vs instructorMotivació professoratVocació docent

Sistema educatiu

Barri i carrerSistema de valors

Intel ligènciesMotivacióEsforç

Sistema educatiuPredomina una valoració “dual” teoria – pràcticaPer la unicitat d’itineraris, adaptació del professorat, funció tutorial, i ritme dels canvis

“Excés” en els principis vs “escassetat” en la seva articulació Reducció històrica del fracàs i l’allargament de l’escolarització obligatòria



4. Aproximació qualitativa (4/7)Valoració de les actuacions (1/3)

Centres escolars Les polítiques en general: burocràtiques i

normatives

La concepció del principi d’avaluació, d’autonomia i d’alguns programes concrets

L’aplicació d’aquests

Funció directivaLa formació i professionalització previstes en la LEC

Per la possibilitat de liderar un projecte i de crear un Per ser massa gestora representativa de Per la possibilitat de liderar un projecte i de crear un equip propi

Per ser massa gestora, representativa de l’Administració, gremial i discrecional

La legitimitat de l’autoritat

Funció docent La formació inicial i el nou màster L’autoritat, el reconeixement social, les

condicions de treball i la formació contínuacondicions de treball i la formació contínua



4. Aproximació qualitativa (5/7)Valoració de les actuacions (2/3)

Recursos La quantitat, la qualitat, i la distribució

• Insuficiència de recursos econòmics i humans • Gestió i distribució dels recursosGestió i distribució dels recursos• Dèficit d’adequació de les instal·lacions

Metodologia d’ensenyament i aprenentatge L’aprenentatge cooperatiu, en equip, i

amb significat La metodologia en general

• Per no ser l’adequada (tradicional), i no estar orientada al treball en equip ni a la millora dels resultats

La introducció de les TIC a l’aula La introducció de les TIC a l aula

Atenció a la diversitat i a les necessitats específiquesL i tLes mesures i recursos concrets

Aules d’acollida i, en menor mesura, EAP, ELIC, UEC, USEE

Atenció a la salut mental

L’aplicació de les mesures en general L aplicació de les mesures en general• Insuficiència de recursos i una gestió inadequada



4. Aproximació qualitativa (6/7)

Valoració de les actuacions (3/3)

Actuacions que funcionen millor Mesures reals

Programes dirigits a l’alumnat amb necessitats específiques especialment

Actuacions que es troben a faltar Polítiques generals

Administració àgil, amb un rumb clar, propera, adreçada a l’alumnat i el professoratnecessitats específiques , especialment

aules d’acollida Projectes singulars de centre Programes de transició escola – treball

Programes de col·laboració entre l’escola

adreçada a l alumnat i el professorat Avaluació

Centres escolars Singularitat territorial i dels centres: flexibilitat i

Programes de col·laboració entre l escola especial i l’ordinària

Increment de beques menjador, transport i llibres

Mesures potencials

autonomia Programes escola – família – comunitat Lluita contra la segregació escolar

Recursos econòmics i humans per Mesures potencials LEC: formació inicial, promoció

professional i lideratge del professorat Distribució de recursos en els centres en

funció de les necessitats

patendre la diversitat Quantitat i gestió

funció de les necessitats



4. Aproximació qualitativa (7/7)Recomanacions

Propostes d’actuació

Actuar en base al consens polític i social

Prioritats Aspectes institucionals

Millorar la dotació de recursos

Intervenir sobre les condicions socioeconòmiques i familiars

Recursos, centres, metodologia i professorat

Atenció a l’alumnatfamiliars

Adequar la formació del professorat i introduir polítiques d’estímul

Flexibilitzar els itineraris educatius

Necessitats específiques, acompanyament, orientació, diversificació

Polítiques educatives Flexibilitzar els itineraris educatius

Consensuar les competències bàsiques

Fomentar l’autonomia de centre

Polítiques educatives Consens, globalitat, estabilitat

Crear un sistema estable d’avaluació de resultats

Actuar en les primeres fases del risc de fracàs escolar



Índex





5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques5. Estratègies públiques i bones pràctiques





5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1/2)Estratègies públiques

Sistema educatiuEstructuralsInclusives: reduir la segregació interescolar / intraescolar

[+]

g g

AlumnatCompensatòries de desfasaments acadèmics

[+]

Compensatòries de desigualtats socioeconòmiques

Específiques per a l’alumnat d’origen immigratori:Orientació i acollida / Ensenyament llengua vehicular / Adaptacions curricularsProgrames alternatius per l’alumnat que no finalitza l’ESO

Professorat [+]Ingrés a la capacitació docentFormació inicial

Formació contínua

Anàlisi a tres nivells: UE, estats i comunitats autònomes

Material docent específic



5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1a/2)Estratègies públiques > Sistema educatiu

Sistema educatiuEstructurals

• Projectes d’innovació pedagògica i curricular• Projectes d innovació pedagògica i curricular• Serveis educatius de suport• Autonomia de centres • Avaluació de resultats (censals com mostrals)Avaluació de resultats (censals com mostrals)• Obertura del centre a l’entorn: comunitats d’aprenentatge, plans educatius d’entorn, aules

obertes...• Altres:↓ ràtio alumnat/professorat, ↓ mida escoles;

Inclusives• Per a reduir segregació interescolar:

• Escolarització equilibrada alumnat en tots els centres i dotacions addicionals per determinats centres

• Per a reduir segregació intraescolar (interclasses):• Unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris



5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1b/2)Estratègies públiques > Alumnat

AlumnatCompensatòries desfasaments acadèmics

• Importància detecció precoç• Importància detecció precoç• 1r, mesures ordinàries, si són insuficients, extraordinàries• Adaptacions programació general, programes diversificació curricular, plans individualitzats• Altres: reforç individual/grupal tallers educació compensatòria recuperació durant vacancesAltres: reforç individual/grupal, tallers educació compensatòria, recuperació durant vacances,

acompanyament entre alumnes, atenció alumnat altes capacitats

Compensatòries desigualtats econòmiques• Beques i ajuts (universals/ selectives), ajudes a determinades escolesq j ( ), j

Específiques per alumnat d’origen immigratori• Orientació i acollida: interpretació, mediació, aules d’acollida i els Espais de Benvinguda • Ensenyament llengua vehicular: en aules ordinàries o específiquesy g p q• Adaptació del currículum a la diversitat

Programes alternatius per alumnat no graduat• L’exemple dels PQPIL exemple dels PQPI



5. Estratègies públiques i bones pràctiques (1c/2)Estratègies públiques > Professorat

ProfessoratIngrés a la capacitació docent

• Sota el criteri de l’excel·lència• Sota el criteri de l excel lència

Formació inicial• Oportunitat adaptació estudis EEES• Màster de formació del professorat de secundària• Màster de formació del professorat de secundària

Formació contínua• Atenció alumnat origen immigratori, atenció diversitat cultural• Formació específica equips directius• Formació específica equips directius• Altres estats: programes acompanyament als nous professors

Material docent específicI t d l i• I noves metodologies



5. Estratègies públiques i bones pràctiques (2/2)Bones pràctiques

ACCÉS. Programa d’acompanyament a les comunitats educatives

Experiències educatives compartides• Combinen aprenentatge a

l’ l i t t à tiPla d’autonomia de

comunitats educatives• Dirigida a joves amb

problemàtiques associades al fracàs escolar

• Mesures dirigides a l’alumnat i

l’aula i aprenentatge pràctic fora de l’aula

centre i Pla d’acció tutorial• Destaca tutoria

individualitzada: alumnes b it t i l• Mesures dirigides a l alumnat i

creació de xarxes (agents educatius)

amb necessitats especials

L’aula d’acollida se’n va a la ràdio• Dirigida a l’alumnat

d’origen immigratori Persevera, a través

Experiència del col·legi Claret • Basada en el coneixement del

sistema educatiu finlandès• Atorga especial importància a la d origen immigratori

(voluntat integradora)Persevera, a través de les dificultats per fortes que siguin• Foment de la cultura de

l’esforç de l’alumnat

formació del professorat (equips d’investigació i comissions de treball transversals al centre)

l esforç de l alumnat



MoltesMoltes gràciesgràcies l l ttper la per la vostravostrat iót ióatencióatenció

C2C2C2C2

CX La Pedrera CX La Pedrera -- AuditoriAuditoriBarcelonaBarcelona, , 24 de març de 201124 de març de 2011

INFORME SOBRE EL RISC DE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS...

Documents

Transcript of INFORME SOBRE EL RISC DE FRACÀS ESCOLARDE FRACÀS...