Post on 21-Jul-2016
description
RECULL DE TREBALLS
CURS ESCOLAR 2014- 2015
ÍNDEX
Premi Girul
Dibuixos P3 ....................................... p.3
Dibuixos P4 ....................................... p. 10
Dibuixos P5 ....................................... p. 16 Premi All - Isòvol
Contes Cicle Inicial .......................... p. 21 Premi Meranges
Contes Cicle Mitjà ............................ p. 29 Premi Ger
Contes Cicle Superior ...................... p. 44
3
ÀLEX ESPINOSA
4
ARLET RIBALTA
5
NIL SALINAS
6
JOSEP ALÍS
7
JÚLIA RIPOLL
8
RITA ISERN
9
10
ABRIL COBOS
11
ANDREU AUGÉ
12
GERARD CASTILLO
13
MARIA BERTRAN
14
ONA PONS
15
16
ISAAC GIL
17
MARÇAL ALONS O
18
MIREIA ESPINOSA
19
ONA RIPOLL
20
CATEGORIA
ALL – ISÒVOL
21
L’home llop i la seva estàtua
Temps era temps, a prop d’un poble hi havia un bosc on vivia un
home llop. La gent del poble tenia por del bosc però sobretot de
l’home llop.
Una nit, quan tothom va anar a dormir, va sortir un superheroi dolent
que va aprofitar per entrar a les cases. A les dotze de la nit, es van
començar a sentir molts sorolls i cops de porta.
Els habitants es van despertar i no tenien res de menjar! Els havien
robat! De seguida van pensar que era l’home llop.
Quan el superheroi va passar per la casa de l’home llop, aquest el
va veure i el va seguir amb el seu monopatí pel bosc fins que el va
enxampar.
De cop i volta, la gent del poble va aparèixer i l’home llop els va
explicar que havia estat el superheroi que havia robat.
Al final, van tancar a la presó el superheroi dolent. Per donar les
gràcies a l’home llop, els habitants van decidir fer-li una estàtua a la
plaça del poble.
Catacric-catacrac, conte acabat.
PSEUDÒNIM: L’HOME LLOP
NOM: QUIM CRISPÍ
22
Els gats de Meranges
Vet aquí que una vegada a Meranges hi havia dues famílies que
tenien un gat cadascuna. Hi havia un gat que era molt bo i es deia
Trasto i l’altre gat més dolent es deia Tigre .
Cada dia, quan sortien de la casa, els gats es posaven a jugar i el
Tigre feia sempre mal al Trasto.
Un dia, el Tigre va anar al riu que estava a prop de casa seva. Es va
acostar al riu a beure aigua, va relliscar i va caure a l’aigua.
El Tigre va començar a cridar:
- “ Auxili, auxili ! ”.
El Trasto va sentir els crits del Tigre i va anar corrents a veure què
passava i li va salvar la vida.
El Tigre li va dir :
- “ Gràcies per salvar-me la vida. ”
Des d’aquell dia, el Tigre no va fer mai més mal al Trasto i van ser
amics per sempre més. Cada dia anaven a passejar junts.
I és un gos i és un gat i aquest conte s’ha acabat.
PSEUDÒNIM: LILA
NOM: CARLA UBIERGO
23
L’ogre i el seuperheroi
Fa molt de temps, en una cova, vivien un ogre i un superheroi.
Cadascú feia la seva i només compartien la cova per viure.
Una tarda, l’ogre i el superheroi van sortir a passejar per separats
com feien sempre. L’ogre va caure en un forat molt gran i molt fons.
Estava molt trist i cridava perquè l’ajudessin.
El superheroi, que passava per allà, el va ajudar a sortir del forat
amb el seu súper poder que li donava més força i el va treure.
L’ogre es va posar molt content i va dir al superheroi:
- Gràcies per treure’m del forat. A partir d’ara anirem a passejar
sempre junts.
El superheroi va contestar :
- Quina bona idea! És més divertit anar junts a passejar.
L’ogre i el superheroi es van posar molt contents i van ser molt
amics. I van viure molt feliços a la cova.
Conte explicat, conte acabat.
PSEUDÒNIM: EL GOS
NOM: MANEL MOYA
24
En Jaume i el geni Pedro
Aquest dijous 9 d’Abril de 2015, en Jaume i el seu geni Pedro van
anar a buscar el tren a la Molina.
Van anar a Ripoll a jugar amb els seus amics: l’Arnau i el Manel. En
Manel estava fent els deures i l’Arnau també.
Els dos els van acabar a temps i van jugar a futbol tots junts. El
porter sempre era el geni Pedro i les parava totes.
Aquella nit tots es van quedar a dormir a casa de l’Arnau. A la nit, va
entrar un lladre a robar i es va emportar un gerro d’or amb molts
diamants. Era un record de l’avi de l’Arnau.
Quan els quatre amics es van llevar, el geni Pedro va dir a l’Arnau:
- T’han robat!
I van decidir anar a buscar el lladre. I resulta que s’havia amagat
darrere del televisor. I el geni Pedro el va veure i el va enxampar.
En Manel, l’Arnau i en Jaume van demanar un desig al geni: “que
no tornin a robar mai més i que el lladre li torni el gerro”.
Al final, el desig es va complir i van tancar el lladre a la presó i el
gerro el van ficar al seu lloc.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
PSEUDÒNIM: SHADOW
NOM: PEDRO RUIZ
25
L’encanteri de la princesa
Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell amb els
seus pares: el rei i la reina.
Però la princesa no podia sortir del castell. Quan era petita, va
aparèixer una bruixa i li va fer un encanteri que deia: “Si un príncep
et fa un petó, et convertiràs en bruixa i viuràs amb mi per sempre”.
Per això, els reis no la deixaven sortir del castell perquè no es
complís l’encanteri.
Un dia, la princesa es va escapar del seu castell; volia conèixer què
hi havia fora. Va passar per un bosc i va veure molts camps amb
flors i moltes coses... La princesa estava molt contenta!
Però de tornada es va perdre pel bosc. I es va posar a plorar. De
sobte, un príncep va aparèixer. Va consolar la princesa i la va
acompanyar fins al castell.
La princesa li va fer una abraçada i li va donar les gràcies. El
príncep li va fer un petó i es va convertir en una bruixa lletja i vella.
Es van fer una abraçada i la bruixa va tornar a ser una princesa.
I van viure feliços molts i molts anys.
PSEUDÒNIM: ESTRELLA
NOM: CLARA ISERN
FINALISTA PREMI ALL - ISÒVOL
26
La Farinera
Fa molt de temps, a la Farinera hi vivia la família Mangas.
Un bon dia, quan la família es va despertar, va veure que havien
desaparegut els animals i també tota la farina.
Llavors tota la família Mangas es va posar a investigar i a buscar
pistes. Van veure petjades a les restes de farina que hi havia pel
molí. Es van posar a buscar el lladre mirant les soles de les sabates
de tots. Però no coincidien amb les petjades de la farina.
El fill de la família Mangas va anar al bosc seguint restes de farina
pel terra i va arribar a una cova. Va veure les mateixes petjades al
fang que entraven a dins la cova.
Al cap de poc, tota la família va arribar a la cova perquè havien
seguit el fill pel bosc. Van trobar el lladre amagat a dins la cova i la
família va agafar totes les coses que havia robat el lladre.
La policia el va tancar a la presó i la família Mangas va estar molt
contenta i va continuar fent farina.
Van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l’ast, després un
capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.
PSEUDÒNIM: TRASTO
NOM: JÚLIAN BERTRAN
FINALISTA PREMI ALL - ISÒVOL
27
La Gran Biblioteca de Vilacontes Fa molt de temps quan els animals parlaven, a Vilacontes, hi havia
dos gossos que eren molt amics.
El gos es deia Tovi i la gossa es deia Fura. A en Tovi li agradava
molt llegir contes i a la Fura li agradava molt jugar.
I com cada tarda, en Tovi anava a la Biblioteca de Vilacontes i la
Fura es quedava jugant a fora.
Però un dia, la Biblioteca estava tancada! Uns senyors la volien tirar
a terra i fer-ne un supermercat al seu lloc. En Tovi estava
desesperat i la Fura el volia ajudar. Va estar una estona rumiant...
De cop i volta va tenir una idea: necessitaven el Salva-biblioteques!
La Fura va treure el salva-biblioteques d’una butxaca del seu jersei
i li va donar al Tovi.
El Salva-biblioteques era un invent del segle XXX que tirava rajos
protectors. El Tovi li va tirar un raig a la biblioteca de Vilacontes i
d’allà va sortir un escut protector.
D’aquesta manera ningú la podia destruir. I en Tovi va fer una festa i
els senyors que volien ensorrar la biblioteca van veure que era molt
divertit llegir contes.
I com cada tarda, en Tovi va anar a llegir a la biblioteca , i la Fura
es quedava jugant a fora com sempre.
I això es tan veritat com que aquest conte s’ha acabat.
PSEUDÒNIM: ROC
NOM: ARNAU RIPOLL
GUANYADOR PREMI ALL - ISÒVOL
28
CATEGORIA
MERANGES
29
Bojos per les motos Hola! Avui, us explicaré una aventura que van viure els meus sis millors amics:
l’Alex, en Dídac, en Sergi, la Júlia, la Sara i la Lara. Era el diumenge Sant i
havien de tornar a la Cerdanya perquè faltaven dos dies per que comencessin
les escoles.
Es van preparar, van agafar les motos i van començar el viatge de tornada a
Puigcerdà però els van passar moltes coses abans d’ arribar.
L’ Alex va proposar parar a un poblet per reposar forces, i així ho van fer.
Justament quan ho van decidir la Sara va veure un cartell que hi posava
Sallent i van escollir parar allà. Van trobar un hostalet per passar-hi la nit.
Al dia següent van anar a buscar les motos però en faltava una! Era la de la
Lara. Llavors van anar a preguntar a un granger que els hi va dir:
- Em sembla que esta al bosc. Mireu per allà.
I així ho van fer. La van trobar recolzada a una cabana amb el parafangs
trencat . No sabien què fer . L’agafaven? Trucaven a la policia? De cop la porta
es va obrir i va sortir un noi que es va posar a arreglar el parafangs els nois es
van amagar rere un arbre però la Lara no va poder aguantar més i li va dir:
- Escolta maco o em tornes la moto o truco als Mossos d’Esquadra-.
- No perdoneu nois. Sóc en Joan, ahir se’m va caure i es va trencar el
parafangs. La volia arreglar però em vaig dormir. I per això ara la volia
arreglar.
- Doncs a què estàs esperant, comences o què? Que hem d’anar a
Puigcerdà.
I així es com van conèixer a en Joan .
Després de arreglar la moto vam tornar a casa ven contens!! Des d’aquell dia
en Joan es va convertir en el seu mecànic personal. Més endavant es van
assabentar de què era el mecànic d’en Marc Coma.
Però això ja és un altra història.
PSEUDÒNIM: TREBOR
NOM: GUILLEM LIROLA
30
El camp de futbol
Hi havia una vegada en Lluc i l’Albert que estaven impacients per jugar un
partit. Un dia l’Albert i el Lluc va anar al vestuari. Quan van sortir al camp van
veure l’entrenador i l’equip que estaven a punt d’entrenar pel partit de la
setmana que ve. Quan l’Albert i el Lluc van anar a entrenar portaven una
motxilla petita per esmorzar i una ampolla d’aigua per quan acabessin
d’entrenar. Quan l’entrenador va xiula el xiulet tot l’equip es va reunir per parlar
d’una cosa molt important. S’havien d’esforçar si volien guanyar la Copa del
Rei. Així l’Albert i el Lluc, i el seu equip el Barça i es van esforçar el màxim per
guanyar-la. Quan ja faltaven cinc dies li van dir a l’entrenador que ja estaven
preparats per jugar el partit. Quan ja faltaven tres dies, va passar una cosa
horrorosa. El Lluc es va posar molt malalt per menjar molta xocolata.
L’Albert va anar a la casa del Lluc, va tocar el timbre dues vegades i li va dir:
- Ja entro – l’Albert va entrar i li va dir - Et trobes bé Lluc? -.
El Lluc va contestar:
- Més o menys - amb un to de veu molt fi.
L’Albert va dir-li que faltaven tres dies per jugar el partit i, que sense ell, no
serien prous jugadors! Això, en el Lluc, el va animar i es va trobar molt més bé
que abans! Quan va arribar el dia del partit, l’entrenador els va dir que
s’esforcessin el màxim, i que gaudissin del partit. Quan van començar, el públic
animava el Barça més que el Real Madrid, i això els van donar forces.
Llavors el Barça tenia més avantatge i van guanyar dos a un. Quan es va
acabar el partit, els habitants del poble ho van celebrar dies i van ser feliços.
PSEUDÒNIM: KINGSMAN
NOM: HUGO UBIERGO
31
La família Hi havia una vegada un gos que es deia Negu i un cavall que es deia Indi. Eren
d’uns nens que es deien Pol i Mireia. Els seus pares es deien Abraham i Maria.
Els seus pares sempre els deien que tractessin bé els animals.
Un dia van rebre una visita dels seus cosins que es deien Júlia i Marta. Elles
van anar amb un seu amic que es deia Hugo, i amb els seus pares la Moni i el
Juanjo, i també amb el seu tiet David. A l’Hugo li feia por la Negu i li va donar
una galeta. El David el va renyar perquè no es pot donar galetes als gossos ja
que porten sucre i es poden quedar cecs. L’Hugo va demanar perdó i el Pol el
va perdonar, però si no ho tornes a fer.
El veí Roger va sortir just quan la mare del Pol i la Mireia va dir:
-Anem a sopar a casa -.
El Roger avorrit va entrar a casa seva, i va anar a sopar. L ’endemà ,va anar a
buscar el Pol a casa seva. Se’n van anar al col·legi amb l’Andrea (la germana
del Roger) i la Mireia. Elles entraven una hora abans que en Roger i en Pol.
Cadascú feia extraescolars. L’Andrea a les 17:00h fa ball i a les 18.30h cant,
amb la Mireia . Estaven fetes unes artistes! I en Pol i el Roger també! El Pol
feia atletisme i el Roger Taekwondo.
El següent dia van quedar la família del Roger i l´Andrea amb la família del
Pol i la Mireia a la piscina . Quan van arribar la Mireia i l’Andrea es van posar el
biquini i es van estirar amb la tovallola a la gespa . El Roger i el Pol també! Al
cap d´una estona el Roger i el Pol es van anar a banyar a la piscina. El Roger li
volia donar un petó a la Mireia i el Pol li va dir que no li fes. Però el Roger li va
fer igualment i el Pol li va fer mal. Aquest s’hi va tornar i l´Andrea va dir :
- Ja prou Roger i Pol !!-
I la Mireia es va aixecar i va dir:
-Però Pol! Que es això?! Ja prou!-
El Pol li va demanar perdó i van anar a banyar-se tots junts sense cap
discussió més en aquell dia. Per sort , al final s’ho van passar molt bé!
PSEUDÒNIM: GUEPARD
NOM: MARIA NUÑO
32
El granger Hi havia una vegada un granger anomenat Hug. Tenia una granja a Barcelona.
Era un dimarts el matí quan anava a donar menjar els animals .Quan va
acabar es va estirar el sofà a mirar la televisió. I va sentir “ paf “. Era la televisió
que s´ havia espatllat. Va anar buscar la manera d’arreglar-la a la ciutat. Quan
va arribar no sabia on tenia d’anar. Ell ho anava preguntant fins que un senyor
li va dir:
- Ves els Glòries que hi ha un centre comercial –.
Va dur-hi la televisió i allà li van poder arreglar. Quan va arribar a casa tot
estava pel terra. Havia estat el gat. Mentre ho arreglava va arribar l’hora de
mata el porc. I quan va acabar de matar-lo, llavors l’Hug va anar a veure les
ovelles. Quan va acabar, va estirar-se al sofà a veure la televisió. Al cap d’una
estona la va apagar i va anar a muntar cavall. Quan va acabar amb el cavall va
agafar el cotxe. Va anar a veure les vaques. Aquestes es van escapar i llavors
va haver- les d’anar a buscar. Les va trobar a un riu d’una muntanya. S’havia
fet molt fosc i va decidir anar a casa a sopar. Quan va arribar se’n va anar a
dormir.
L’endemà quan es va llevar va veure 24 conills al seu pati .Va haver d’anar a la
ciutat a buscar 24 gàbies. Quan va arribar els va posar a dins però li faltaven
pastanagues . Va anar granja per granja a buscar- ne . Per sort va trobar una
granja que n’estava plena. Va mirar per si de cas trobava més menjar i va
trobar de tot. El granger va ser feliç amb els seus animals i sempre va tenir de
tot.
Vet aquí un granger i uns cavalls que aquesta història ja fa galls.
PSEUDÒNIM: GRANGER
NOM: ROGER MAS
33
La muntanya
Hi havia una vegada dos nens que es deien Berta i Albert. Eren germans que
vivien a Barcelona. Els pares de la Berta i l’Albert els van dir:
- Anem d’excursió a la muntanya-.
La Berta i l’Albert van estar molt contents!!! Van agafar el cotxe i se’n van anar
a la muntanya, el refugi de Mal Niu de Meranges. Allà van conèixer un nen
que es deia Isma. Era molt maco. Els pares de la Berta i l’Albert van llogar una
casa a la vora de la casa de l’Isma. La Berta es va enamorar d’ell. Un dia, la
Berta li va dir:
- Isma vols ser el meu xicot?-.
L’Isma va dir que sí. Quan la Berta va sentir-ho, es va posar a cantar,
sisisisisisi!!!. L’Isma pensava que estava ben boja. Però era tant guapa i va
pensar: “Com m’agrada aquesta nena¨. Quan va arribar la nit, tots van anar a
dormir. Quan va arribar el dia,L’isme va anar a buscar a la Berta i a l’ Albert,
l´Albert li va dir a l’Isma:
-Tracta bé la Berta. Nomes t’aviso. Ves amb compte siusplau -.
L’Isma li diu:
-Anem va. Digueu-me l’edat que teniu-.
La Berta Diu:
-Jo tinc9 anys i l’Albert en té 13 anys -.
L´Isma diu:
-Jo també en tinc 9 -.
La Berta es va tornar a posar contenta i il·lusionada. La Berta i l´Albert se
n’havien d’anar a Barcelona un altre cop. La Berta i l’Isma es van fer una
abraçada, i l’Albert li va donar la mà.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.
PSEUDÒNIM: LLEÓ
NOM: ALBERT PONS
34
La gata perduda El dia 21 de març a Ger, la Berta i la seva gata Pelussa van anar a jugar a casa
la Blanca. La Berta va deixar sortir la Pelussa al jardí. Quan va ser hora de
tornar a casa, la Pelussa no havia tornat. Plovia molt i la Pelussa no havia
tornat, la van cridar i no tornava. Va estar una setmana fora de casa. No
tornava i cada dia l’anaven a buscar. Però no van tenir sort.
Diumenge, la Blanca la va anar a buscar i no la va trobar. La Berta estava molt
preocupada i cada dia la cridava. “Pelussa!!!” “Pelussa!!!” La van buscar fins
que la Berta va pensar en penjar cartells.
Dimecres 1 d’ abril, la mare de la Blanca va mirar al Facebook i a la pàgina del
Progat, hi havia penjades fotos de la Pelussa. La mare de la Blanca va trucar a
la mare de la Berta i aquesta va mirar al Facebook i va dir:
- Trucaré a la Nuri, la meva amiga per dir-li que la passaré a veure al pis de
gats a Puigcerdà-.
A la tarda, a les 14:00h, la mare de la Berta li va dir a la blanca:
- Blanca et pots quedar amb mi i quan em truqui la Nuri, anirem a buscar la
Pelussa al pis de gats-.
Llavors a la tarda, més tard, tenien d’anar al local jove. La mare de la Blanca, a
les 18:20h havia d’anar a buscar-les. Llavors havien d’anar a buscar la mare de
la Berta a la feina i després a buscar la Pelussa al pis. Quan van arribar al pis,
la Pelussa no les coneixia. La Nuri va dir que era normal, però se la van endur
igualment.
Van tornar la mare de la Berta a la feina i, la Berta i la Blanca, a casa amb la
Pelussa. Quan van arribar, la Pelussa ja les reconeixia i li van donar menjar.
Llavors es va posar a dormir. La Berta i la Blanca estaven molt contentes, ho
van anar a explicar a la Padrina de la Berta. La Blanca va anar a dir-li a la seva
mare si es podia quedar a sopar a casa la Berta per celebrar que havien trobat
la Pelussa. La mare de la Blanca li va dir que si i van sopar molt i van anar a
dormir cada un a casa seva.
PSEUDÒNIM: DOFÍ
NOM: BLANCA RÍSQUEZ
35
L’avaria inesperada Hi havia una vegada la Montse, que era una nena molt simpàtica i la seva
germana Laura, que també ho era. Es van aixecar del llit i es van anar a vestir,
es van posar les botes i se’n van anar a baix a la granja. Quan van ser a baix
van trobar el Raúl, que anava a munyir les vaques. Les màquines de munyir
s’havien espatllat. El Raúl anava buscant una solució per arreglar-les. Va trucar
a uns quants electricistes però tots tenien feina. El Raúl estava molt enfadat
perquè cap electricista no hi podia anar. La Montse li va anar a preguntar al
Raúl :
- Raúl, com és que estàs tan nerviós?-.
El Raúl va contestar :
- Perquè estic buscant un electricista i no en trobo cap-.
La Montse va anar corrents a buscar a la Laura, que estava agafant els ous de
les gallines. La Montse li volia dir una cosa a la Laura :
- Laura escolta’m. Tenim que trucar algun electricista perquè ens vinguin
arreglar les munyidores.
La Laura va agafar un telèfon i va començar a trucar electricistes fins que l’últim
va contestar :
- Hola, sóc el Marc. Vols que vingui arreglar-te alguna cosa? -.
La Laura va contestar :
- Si siusplau. Hem d’arreglar les munyidores -.
L’electricista va contestar:
- On viviu?-.
La Laura li va dir :
- Vivim a Ger -.
-Doncs en 10 minuts sóc aquí -.
Quan el Marc l’electricista va ser allà va descarregar el material que
necessitava .
36
El Raúl no sabia de què anava tot allò. La Montse li va anar a explicar. El Raúl
ho va entendre,i l’electricista els hi va arreglar les munyidores. El van convidar
a berenar i se’n va anar cap a la seva oficina . Van munyir les vaques i es va fer
fosc .Van acabar la feina i se’n van anar a dormir, després d’un dia molt cansat.
PSEUDÒNIM: SHINCHAN
NOM: CLÀUDIA RÍSQUEZ
37
Dinosaure que viatge en el temps Una vegada un Tiranosaures Rex vermell com el foc, dents afilades com
diamants, ungles com l’acer i amb molt mal caràcter, estava perseguint un
triceratops. Quan ell no mirava el Mag Roger del temps, dolent com la mort, el
va enviar a l’any 2015, just al poble de Ger. El Mag li va dir que tenia 120
hores per trobar la seva Torre, abans de destruir-lo. L’única forma de evitar-ho
era trobant aquesta Torre. Enfadat com mai, va invocar fantasmes de foc.
Llavors es va posar a destruir tot el poble.
- On és la Torre del temps?- i no parava de preguntar-ho.
Fins que uns nens que es deien: Valentín, Albert, Lluc, Guillem, Òscar i el
Jaume. Aquets nens li van contestar:
- Has de travessar el riu de la Mort Negra, el Bosc dels Elements, el penya
segat i el Forat Negre del Món - van dir tots a l’hora.
El tiranosaures va preguntar:
- Cap on és el riu de la Mort? -
-Cap ell sud- va dir el Jaume.
Ell hi va anar i quan el va trobar va pensar que ell, al ser tant gran, en tindria
prou en saltar. Així ho va fer va fer i ho va aconseguir. El Bosc dels Elements
se’l va menjar en 15 minuts . Però només li quedaven 4 dies. Per mala sort
en el peny segat que era la tercera prova, hi va caure i va estar-s’hi tot un dia
per sortir-ne. Però no li quedava molt temps. El forat era molt petit però creixia
més quan més gran era el que tenia al seu davant. El tiranosaure es trobava
a Mercuri perquè el forat l’havia teletransportat. Li quedava poc per arribar a la
Torre. Només li faltava travessar uns planetes. La Torre era a Plutó. Al
travessar els planetes va veure que estava a l’altra banda de Plutó. Va estar 12
hores per trobar la Torre.
Al trobar-la va agafar el Mag i el va amenaçar de què si no el tornava a la
seva època se’l cruspiria. El Mag , espantat el va tornar a la seva època i el
Tiranosaure va viure feliç per sempre més.
PSEUDÒNIM: PONTO
NOM: JAUME CASAMAJÓ
38
Els tres mags de la Cerdanya
Fa molts anys, Niula era un poblet de la Cerdanya dedicat al conreu d’horta i
pastura. Aquí hi vivia en Joan, un noi eixerit i treballador que li agradava fer
trucs i encanteris.
En Joan,un dia se’n va anar a la muntanya a buscar herbes remeieres. Quan
va arribar a dalt de tot es va trobar un pastor. En Joan el va saludar i li va
preguntar com es deia. El pastor li va respondre que es deia Dani.’I tu?’, li va
dir el pastor.
- Jo em dic Joan i estic buscant herbes remeieres -.
Quan ja feia una estona que parlaven, en Joan li va preguntar si sabia fer
màgia. El Dani li va dir que sí perquè, quan pasturava les ovelles i s’avorria,
buscava herbes remeieres per fer pomada per curar la pell o les berrugues i a
l’hora, s’entretenia fent encanteris. En Joan li va dir que a ell també li agradava
molt la màgia. Al cap d’una estona van veure un caçador que s’acostava :
- Hola! - va dir el caçador - Què feu aquí que us veig tant animats?-.
El pastor li va contestar:
- Avui tinc companyia i estem repassant les coses que ens agraden a tots dos,
com per exemple la màgia -.
-Que bé!- va dir el caçador - Mireu, jo em dic Roger i, a més a més de la
cacera, m’agrada molt fer trucs a la gent del poble ja que s’ho passen molt bé -.
En Joan pensava que tenia molta sort aquell dia ja que a part de trobar herbes
remeieres, havia trobat dos amics que els hi agradava la màgia tan com a ell .
- I quins trucs saps fer? – va dir-li el Joan.
En Roger va dir que sabia fer desaparèixer coses que duien la gent com
mocadors, arracades i també algun colom o conill . ‘Que bé!’ van dir en Joan i
el Dani.
- I si féssim un grup de mags per fer gaudir la gent del poble per la festa
Major? – va proposar el Joan.
Tots tres hi van estar d’acord i van quedar per assajar els trucs i encanteris que
faria cadascú. Al final van anar a fer encanteris de màgia a la gent del poble de
Ger. Quan es van haver acabat se’n van anar cap a casa.
39
Van ser feliços, van menjar anissos i vet aquí un mag i vet aquí un conill aquest
conte té molt perill.
PSEUDÒNIM: EL MAG MARIO
NOM: LLUC BERTRAN
FINALISTA PREMI MERANGES
40
El Sergi canvia de casa Hi havia una vegada en Sergi i el seu amic Joan, que jugaven a bàsquet. Però
la seva mare,que els havia anat a buscar els va dir que paressin de jugar
perquè s’estava fent de nit. El Sergi se’n va anar a casa seva quan hi va
arribar la seva mare li va dir que l’endemà marxaven del poble per anar a viure
a Barcelona .
El Sergi va dir que es volia quedar, no volia marxar a la ciutat.
Aleshores, la seva mare va dir:
- Ho sento. No tenim més remei ja que el pare ha trobat feina allà-.
El Sergi va contestar:
- Però aquí tinc tots els meus amics i allà a Barcelona no tinc amics com
el Joan-.
La mare li va respondre que anirien a l’escola on van els seus cosins. Però el
Sergi no n’estava convençut i només pensava “trobaré a faltar molt els meus
amics”...
La discussió es va acabar i tots tres van sopar amb silenci. Al final, el Sergi mig
plorant, se’n va anar a dormir. L’endemà, el Sergi es va llevar i el seu pare li va
dir:
- Fill , jo no puc fer res. M’han donat feina a Barcelona i aquí no trobo
treball.
I el fill li va demanar que per últim cop, intentés buscar feina aquí .
El pare va a acceptar i així ho va fer .
El pare se’n va anar a buscar feina per últim cop. Quan s’acaba el dia a última
hora, va arribar el pare molt content ja que havia trobat una feina on li pagàvem
mes diners. El Sergi va anar a la sala d’estar perquè havia arribat el seu pare.
Parlava amb la seva dona sobre si es quedaven, i al final van decidir que sí.
Per sempre!
I el Sergi va saltar de tant content com estava.
PSEUDÒNIM: VAMPIR
NOM: MARC MORALES
FINALISTA PREMI MERANGES
41
La cara d’un marcià
que un dia va arribar
Fa molt de temps, en un poble anomenat “Ceba”, o com tothom el deia
normalment, “El cul del món”, va passar una cosa que la gent no s’hagués
imaginat mai. És la història d’un nen d’ulls blaus, cara rodona, altet i que té
onze anys (sense amics, una mica solitari i que li agrada estar sol). Un dia,
aquest nen, que es deia Guillem, tornava a casa de l’escola i va veure una nota
a la porta, penjada amb una xinxeta que hi deia: “Brom! Brom! Singasol”. Va
agafar-la estranyat i sense dir-li res als seus pares va pujar al segon pis i es va
tancar a la seva habitació. Es va passar tota la tarda intentant desxifrar la nota
sense èxit. De gran volia ser espia com el James Bond, i per això es va
esforçar tant. Al final, una mica avorrit, li va venir al cap la solució. “Brom,brom,”
vol dir cotxe i “singasol”, és sense gasolina en castellà. Després va girar el full i
va veure que hi posava: “Carrer del Sant, casa 92, darrera”.
Va sortir de casa d’amagat amb 25€. Va dirigir-se a la gasolinera Repsol amb
una ampolla d’aigua de 5 litres buida, la va omplir de gasolina i va pagar ( i de
pas es va comprar un Powerade i unes llaminadures amb el que li sobrava).
Aleshores va anar al darrera de la casa 92 en el Carrer del Sant. La casa
estava una mica atrotinada tot i que estava protegida per balles, però en
Guillem (que era molt àgil), les va saltar i al darrere hi va trobar un jardí. Però
no va trobar un cotxe no... era una nau alienígena!! D’ella en va sortir un
extraterrestre amb tres ulls, quatre braços i sis cames. En Guillem estava
glaçat. Aterrat, va cridar ajuda. Un home que passava per allà va anar corrents
al seu rescat. L’extraterrestre no entenia res de res, ni l’home tampoc... Aquell
bon home en veure aquell fenomen va trucar al 093: Control de rareses del Cul
del Món.
Era un descobriment històric! Quan va arribar el Control de Rareses, el Guillem
li va donar la nota que va trobar, la qual portava a sobre. L’extraterrestre
palplantat al final es va assentar. El control va dir que era millor fer-li una foto,
posar-li una càmera molt petita pit, donar-li la gasolina i deixar-lo marxar. I així
42
ho van fer. L’extraterrestre va agafar la gasolina, la va posar per un tub dins la
nau i va marxar. Era un gran descobriment! Des d’aquell dia el poble ja no es
va dir el “cul del món” sinó: LA CARA D’UN MARCIÀ QUE UN DIA VA
ARRIBAR.
Una setmana desprès, en Guillem va passar a ser el més solitari del barri a ser
un dels més famosos del món. Tothom estava orgullós d’en Guillem, que ara
tenia tants amics com pedres té la gran muralla xina.
PSEUDÒNIM: ROVELLÓ
NOM: JOSEP REUS
GUANYADOR PREMI MERANGES
43
CATEGORIA
GER
44
Viatge a la prehistòria Un dia, en un poble molt llunyà , dos homes, l’Arnau i l’ Esteve,que eren
germans bessons, van decidir fer un vol amb una avioneta;Els dos germans
eren altets , primets , joves , amb cabells curts i castanys i uns ulls petits i
blaus. Amb aquella avioneta van pujar uns 3.000 metres: tot estava ennuvolat i
no es veia res fins que van travessar un núvol i… quan volien donar-se compte
no podien aterrar perquè no localitzaven el miniaeroport: estaven a la
prehistòria!!!!!!! Tot era ple d’arbres, salts d’aigua, roques, muntanyes... Quan
van baixar a una altitud determinada da per poder veure el que hi havia a la
terra van veure una jungla infinita! Com que no podien aterrar van haver de
saltar amb paracaigudes. Després de trepitjar terra, del cel va caure un full
on hi havia escrit: “És una paraula que utilitzes molt quan fas mal a algú però
quan t’apareixi el camí cap a casa ho has de dir en veu alta a la cova de
l’ensenyança”. Darrere del paper hi havia un sobre i dins del sobre dos
caramels i una altra nota on deia amb una lletra molt maca: “Mengeu-vos els
caramels, us ajudaran molt”.
Dit i fet se’ls van menjar... ai perdó!:al paper també deia que sempre anessin
cap al nord. L’Esteve, molt espavilat, va portar un brúixola i cap al nord van
caminar moltes hores sense parar. Tot de cop,es van trobar amb un TEX alt
d’uns 4 metres i d’uns 10 metres de llargada, color taronja amb els ulls blaus
que els va dir:
- Emmm…Hola…
A l’ Arnau gairebé li va agafar un in infart i l’Esteve, com si res, va preguntar:
-Perdoni que ens podria dir on està la cova de l’ensenyança?
-Sí: està a l’altra punta del món, que é son visc jo.
-Que ens podria portar??
- Sí: només heu de pujar i hi arribarem.
Es van fer moltes abraçades, bé, petites abraçades. Van entrar a la cova i
l’Arnau va dir: La paraula és perdó.
I a la fi van arribar al seu poble estimat. (L’avioneta es va perdre per sempre...).
PSEUDÒNIM: MONOPOLY
NOM: VALENTIN BOGDAN
45
La pista infinita
Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems, que un zombi: que
tenia la boca desdentada i com una calaixera, els braços musculosos i petits,
els cabells eren llargs i tenyits, les cames molt fortes i molt grans, la cara
bonica i molt pàl·lida, les celles arquejades i també retocades , el seu coll tant
llarg com el d'una girafa, el seu cos atlètic i molt musculós, les dents
groguenques i molt tortes, la estatura baixa, les galtes de pal de ral, els seus
llavis molt carnosos, les seves mans molt fines i molt blanques, el nas de
ganxo, les orelles eren tant grans com les d'un elefant, les seves espatlles eren
molt fortes i molt musculoses, les pestanyes arrissades i postisses, els seus
ulls d'ull de peix i el seu vestit lleig i molt car i per cert molt agressiu. El gat
“raper”que anava amb el zombi, no tenia barba, la seva boca era petita com un
pinyó, les seus braços molt peluts i prims, els cabells molt llargs i negres, les
cames molt fortes i peludes, la cara era cara de pomes agres,les celles,les
tenia juntes i gruixudes, el seu coll era d'ànec, el seu cos era blanc i corbat,
les dents de conill. L' estatura d'un tap de bassa, les galtes com les d'un
pagès, els llavis molt gruixuts i carnosos, les mans aspres i delicades, els
nas de pebrot, les orelles de pàmpol, les espatlles estretes i caigudes, les
pestanyes llargues i negres, els seus ulls eren xinesos. No portava vestit de
cap manera i el gat “raper” era molt esportista i també molt sa.
Van anar a una pista d'esquí infinita. Els de manteniment, van preparar una
carrera de border- cros a la Molina i els van cridar pel seu nom. Van acceptar el
repte de participar la competició del món. Quan ja estaven preparats, un dolent
que va sortir de Masella, que era un senyor molt boig, els volia agafar. Però
quan el zombi, que es deia Marco i el gat “raper” que es deia Pol, estaven
parlant, el dolent que es deia Gargamel, se'ls va endur, cap una pista que es
deia Comabella. Quan estaven a punt d'arribar el Marco i el gat “raper”, el Pol,
se'n van tornar de la manera més ràpida amb moto de neu cap a Alabaus, al
“border-kros”, a fer la competició quan estava a punt de començar la competició
el gat “raper” va miolar “miau miau” i els “písters” de la Molina se'n van donar
compte de que faltaven els dos concursants més importants. El gat raper el Pol
i el zombi el Marco es van posar els esquisos de “freestyle” i ja havia començat
46
la competició del món quan ja havien passat deu minuts van dir: en tercera
posició: la mòmia, en segona posició: el zombi i atenció nens/nenes
pares/mares en primera posició i campió de la competició de “freestyle” a la
Molina el gat “raper”.
Espero que os hagi agradat molt la meva història sobre el zombi el Marco i el
gat “raper” el Pol os hagi agradat molt.
El conte contat ja està acabat i per la xemeneia es puja pel terrat.
PSEUDÒNIM: SCOOTER
NOM: ÒSCAR MORENO
47
Ferran i el gatet Conte que ve conte que va, i si no és mentida veritat serà: aquí darrere
d’aquestes muntanyes,un escriptor molt famós, en Ferran tant aficionat a la
muntanya,va anar a buscar bolets. Quan de cop i volta va sentir un miol com de
despreocupació,darrere d’unes falgueres, molt altes,que estaven en un lloc
molt humit i amb vegetació,.....Es pensava que no hi havia res, però... mentida!
Hi havia un castell de fa molts segles,.... al qual entrava un gatet marró clar,ulls
blaus,...
En Ferran va córrer i ... no cal dir que va entrar. L’entrada era plena de
teranyines monstruoses i una porta gegant,antiquada,... En Ferran de tant ràpid
que va anar unes teranyines que hi havia el van retenir. Com que no podia
sortir de la teranyina,va aparèixer una aranya peluda,monstruosa,amb cara de
pocs amics,.... i l’aranya li va dir:-“si vols que t’ajudi a sortir:endevina quina
fruita es verda per fora i blanca per dintre?”
En Ferran va rumiar i tornar a rumiar i va dir:-“ la poma o la pera!”
L’aranya, enfadada, li va contestar: -“com pot ser? L’as endevinat! Es increïble
ningú mall l’havia endevinat!”
L’aranya ,amablement, el va treure de la teranyina i va trobar el gat enfilat en
una liana,que es trobava al cor del castell.
L’escriptor va corre,mentre el gat anava lliscant liana avall. Però el gat va tenir
molta sort perquè ,en Ferran, el va agafar al caure.
-“Quina sort”- va dir
En Ferran amb l’ajuda del gatet, intentaven trobar la sortia del castell quan
se’ls hi va corri pujar a dalt de tot.
Va tenir sort: hi havia un cavall, un cavall alat!Amb les ales de porcellana,amb
una campaneta de cristall ,... L’escriptor tant solidari com de costum , va pujar a
l’animal. A l’arribar a casa en Ferran va adoptar el gatet.
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit, i aquest conte que hem contat
és per més espavilat.
PSEUDÒNIM: DOFÍ COLORÍ
NOM: AGNÈS CASAMAJÓ
FINALISTA PREMI GER 48
Dolphin, el dofí Fa temps, en un poble molt llunyà, va néixer un dofí. Amb el temps, va anar
creixent i creixent. En Dolphin era molt llarg i tenia la cua forta i recta; La seva
cara era dolça, fresca, llarga i primeta. Una nit, quan en Dolphin tenia 3 anys,
va començar a sentir veus “-I què farem, ara? – No ho sé...el pobre Roki està
sol: l’hem perdut!”.
En Dolphin va anar a veure d’on venien i va descobrir que eren uns estels, que
parlaven. Aquells estels eren grocs i verds, amb les puntes liles.
En Dolphin els va demanar què passava i els estels li van dir:
-Escolta, Dolphin, tu ens pots sentir?
-Oi tant!- va dir.
-Doncs mira, t’ho explicarem tot: tenim un nen que es diu Roki: té els braços
forçuts, les cames arquejades i ossudes, les celles fines, la boca riallera i les
dents blanques. L’hem perdut pel bosc marítim: tu podries fer alguna cosa per
ajudar-nos?
-mmm...deixa-m’ho pensar... Sí! Anem a buscar un tauró!
-Que t’has tornat boig??
-Nooo: la meva mare em va dir que és parent nostre i que pot fer màgia.
En Dolphin va anar-hi i va explicar al tauró que en Roki s’havia perdut mentre
jugava pel bosc marítim.
El tauró va decidir fer màgia: crearia una sirena perquè anés al bosc a buscar
al noi. Va tardar set dies, però a la fi, la sirena va tornar amb el Roki, que va
tornar a casa seva amb els estels. De tant en tant, baixava al mar a jugar amb
la sirena, i en Dolphin, amb qui també van iniciar una gran amistat.
PSEUDÒNIM: NINETA
NOM: NEUS LÓPEZ
FINALISTA PREMI GER
49
Un llibre desitjat Llavors la Nina va trobar… Un moment encara no m’he presentat, em dic Abril
la millor amiga de la Nina, i us explicaré la seva història, que va passar tan sols
fa vint-i-vuit dies: la Nina era mig gata i mig nena, per culpa d’una bruixa. Un
dia caminant per la muntanya va veure una bruixa asseguda damunt d’una
roca;Estava enfadada perquè el seu gat, de color negre, havia trencat una
pòcima i la bruixa li va convertir el nas, la boca, les orelles, les mans, els peus i
els ulls d’un gat a la Nina i també li va afegir uns bigotis i una cua. Pobra Nina.
Un bon dia em va dir:
-Tothom se’n burla de mi… He llegit a la biblioteca que hi ha un llibre que em
pot desfer l’encanteri, i me’n vaig a cercar-lo…-
Aquella mateixa tarda se’n va anar buscar aquell llibre;El va buscar per tot
arreu i no el va trobar. Va mirar primer per rius, després, per muntanyes, per
mars, per oceans i per últim el va buscar per una vall rocosa, amb molta fauna.
S’estava fent de nit i necessitava un lloc per a refugiar-se. Va veure un cau, i hi
va entrar. Hi havia una guineu amb tres cadells. A la guineu no li va fer res que
dormís allà perquè era mig gata. Al matí, va anar al riu a pescar algun peix per
esmorzar. Tot seguit al riu va veure un mapa flotant per l’aigua, el va agafar, i
era el mapa que explicava on es trobava el llibre:estava en un laboratori. Al cap
d’unes hores, en un racó, va veure una caseta de pedra, amb unes finestres
blaves i la porta verda, amb cinc follets a punt d’entrar. Eren baixets, gordets
,entremaliats, simpàtics i amables (tots menys el Grunyi, ell no era simpàtic.).
Va mirar el mapa, just allà, on era la caseta, hi havia el laboratori. Llavors va
anar amb els follets i els va dir:
-Hola, em dic Nina, sóc mig gata per culpa d’una bruixa i vosaltres teniu un
llibre que em pot desfer l’encanteri.- Un follet li va contestar:
-Hola, ens diem Grunyi, Andreu, Pau, Albert i Josep. I et deixem entrar per
trobar el llibre.- Va dir en Josep.
-Jo penso que… NO!- Va dir en Grunyi.
- Vatua la cacatua sense cua ! Sempre feu igual!- Va contestar l’Albert.
-Deixeu de cridar! Nois!- Va dir l’Andreu.
-PAREUUUUUUUU! - Va dir en Pau.
50
-Deixeu de cridar, sembleu nens petits !! – Va dir en Josep.
Tots sis van entrar. Llavors la Nina va trobar el llibre, damunt la taula: No s’ho
esperava !:era vell, brut, polsós, escrit a mà, gruixut … Va demanar permís si el
podia agafar. Li van dir que si. El va agafar, neguitosa... el va obrir... va buscar
la pàgina i… va llegir a poc a poc, en veu alta i tremolosa :“ (...) de gata a nena,
de nena gata a nena, un, des ,tres…”puffff… es va convertir en nena! Estava
contenta , amb molta alegria , satisfeta del que havia fet i sen tia que s’havia
tret un pes del damunt. Va donar les gràcies als follets i va tornar a casa
eufòrica de tornar a ser una nena. Va arribar per la tarda , per tant, només va
estar un dia, però per mi em va semblar un any…
PSEUDÒNIM: MAR
NOM: BERTA VILLAGRASA
GUANYADORA PREMI GER
51
Volem felicitar-vos a tots vosaltres, nens i
nenes de l’escola. La felicitació a tots pel
comportament que heu tingut durant
l’acte de lliurament de premis dels I Jocs
Florals de l’escola Santa Coloma, tant els
que heu llegit històries com els que heu
escoltat amb atenció i respecte; i també
per tot el treball previ fet.
Endavant i continueu llegint i escrivint!
Equip de mestres
Ger,
21.04.2015