GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera

Turandot de Puccini (1924/26)

ANÀLISI:

Presentació Amb Turandot Puccini, músic lent i meticulós, fa la seva tretzena i última òpera. El llibret, dividit en tres actes, és de G. Adami i R. Simoni, que adaptaven l’obra teatral, del mateix nom, de Carlo Gozzi. Segons explicà el mateix autor, va ser l’obra que més li va costar d’escriure. De fet, Puccini no la va poder acabar per culpa d’un càncer. El compositor només va arribar fins a la mort de Liù i el dol consegüent. El duet dels protagonistes (Principessa di morte) i l’escena final (en total prop de 15 minuts últims) són de Franco Alfano, que va partir de les anotacions de Puccini i d’alguns dels leitmotivs de la part anterior. L’òpera va ser estrenada pòstumament el 1926 (dos anys més tard de la mort de l’autor) pel director Toscanini, amic de Puccini, encara sense els afegitons d’Alfano. A Catalunya es va estrenar al Liceu el 1928, per cert, sense massa bona acollida per part de la crítica.

MÚSICA Per tal de donar exotisme, tant a la Butterfly com a la Turandot, Puccini diversificà el protagonisme de les famílies d’instruments, augmentant els metalls, les fustes i la percussió, incloent un nombre important d’instruments sense afinació. Les fonts xineses van ser dues de petites: un opuscle sobre la música xinesa i una caixa de música (un enginy mecànic mogut amb una maneta). O sigui, que Puccini resta fidel a la seva tradició de procurar informar-se, però, fa la seva pròpia recreació personal, generalment reeixida, de l’ambient a descriure. En l’obra hi ha dues sopranos, amb paper rellevant. Turandot està present durant tota l’obra (tant si apareix en escena com si no) però només comença a cantar a partir de la meitat de l’espectacle. Els seu cant és especialment exigent i espectacular. És curiós, però, que els fragments musicals més bells de soprano són per a la piccola donna, Liù: el personatge humil de la història. Aquesta heroïna que pateix per l’home és un prototipus femení que Puccini va apreciar molt (Mimí de La Bohème, Butterfly,).

CANVI DE TENDÈNCIA Encara que Puccini anava per la seixantena d’anys i era un autor totalment reconegut, va optar per “tentar vie non battute” (provar camins no explorats). Encara que l’autor havia estat un dels més significats operistes del realisme (versime), a Turandot Puccini escull un argument clarament, encara que de manera tardana, del simbolisme. En el simbolisme allò enigmàtic, l’espiritual, els símbols amb un significat ocult tenen el seu camp propi, a l’extrem oposat d’un realisme, contra el qual el simbolisme reacciona. Efectivament, assistim a l’ambient exòtic d’una Xina mítica, un ambient de passions i instints primaris, amb protagonisme dels desitjos, de les pors. Aquests institns primaris apareixen perfectament representat pel cant col·lectiu del cor que representa el poble en el primer acte. També són importants els símbols, el principal del quals correspon als nombres, particularment el número tres que es fa present a cada moment (tres gongs per iniciar les proves, tres enigmes, tres ministres, …). L’esperit simbolista del contingut de l’òpera també està molt present amb el protagonisme de la dona fatal: Turandot és el prototipus de dona que atreu però que també destrueix als homes. Per contraposició, usant el llenguatge maniqueista dels contrastos, també de gust simbolista, Liù representa l’extrem oposat: l’esclava maternal amb el rei i pare destronat i la dona que està disposada a donar la vida per aquell que estima.

p. 1(de 6)

Harpia, per Mossa Salomé, per Beardley Sirena, per Bocklin

Tres exemples de dona fatal d’estètica simbolista

Personatges

p. 2(de 6)

Timur (Baix)Rei tàrtar

destronat, pare de Calaf. Vell i cec fuig amb Liù a l’exili

Liù (Soprano

lírica)Esclava que acomnpany Timur. Està secretament

enamorada de Calaf

Calaf (Tenor de força)Príncep mongol, fill

intrèpid de Timur. Vol aconseguir Turandot

Turandot (Soprano dramàtica)

Princesa de la Xina. Menysprea els homes i fa matar els pretendents que no superin 3 endevinalles

Altoum (Tenor)

Emperador xinès, pare de Turandot. Preocupat per l’actitud cruel de la

filla Ping, Pang, Pong (Baríton i dos tenors còmics)Ministres. En alguns moments fan un

contrapunt buffo, amb actituds còmiques que contrasten amb el drama. En la versió original porten màscara, donada la seva inspiració

en la commedia dell’arte

2’ 05”(Aire Lliure)

p. 3(de 6)

Orquesta i mandarí: Què: Popolo di Pekino : Poble de Pequín, la llei és aquesta. És l’inici, comença l’orquestra fent el tema de de l’execució (leitmotiv que es repetirà)

1’ 31”L. Miotto a

Seul

Cor: Escena: Gira la Cote! : Gira la mola!, animant al botxí a esmolar l’espasa. La multitud fa al llarg de l’acte com un personatge col·lectiu que remarca les situacions dramàtiques. Quan cantarà un cor de nens s’està presentant el leitmotiv de Turandot.

LIÙ / CALAF / concertant final: Dues àries i concertant de fi d’acte: Signore, ascolta! / Non piangere Liù / Ah! Per l’ultima volta : Escolta senyor! / No plois, Liù / Ah, Per última vegada. Els qui envolten Calaf el volen convèncer que no s’arrisqui a les proves però aquest està totalment decidit. Es tracta d’un típic final del primer acte de Puccini amb un crescendo musical i dramàtic.

A Pequín, en una plaça Un pregoner declara que la princesa Turandot només es casarà amb el pretendent que, d’origen reial, resolgui la prova dels tres enigmes. La pena per fracassar en l’intent és la mort. La multitud reclama el botxí que haurà d’efectuar una decapitació, la de l’últim aspirant, el príncep de Pèrsia, quan surti la lluna. En mig de la multitud un vell cau. És Timur, rei tàrtar destronat, acompanyat ara només per Liù, la seva fidel i jove esclava. També acut a ajudar al caigut Calaf qui reconeix en el vell al seu pare. Després d'abraçar-se el vell demana discreció per no ser descoberts pels enemics. Calaf pregunta a l’esclava Liù com és que ha assumit el perill d’ajudar al seu pare. La noia li contesta al príncep: Perquè un dia em vas somriure. Mentre, la multitud comença a rugir davant de la propera execució: quan la gent veu el jove reu es produeix una reacció de pietat, tot demanant una clemència que la cruel princesa Turandot, que també acut, no està disposada a atorgar. Quan Calaf veurà a la indiferent i freda reina, queda tant impressionat per Turandot que decideix presentar-se com aspirant a les perilloses proves. Ningú pot fer canviar a Calaf: ni els tres ministres xinesos (Ping, Pang i Pong, que ho intenten), ni el seu pare, ni tant sols Liù que li diu Signore ascolta. El contestarà consoladorament, però sense renunciar al seu propòsit amb el seu Non piangere Liù (No ploris, Liù). Tot seguit Calaf colpeja tres vegades el fatídic gong: ja no hi ha marxa enrere. Els guàrdies l’agafen i el porten cap a palau per tal que l’aspirant s’enfronti al seu perillós destí

Acte 1 (de 3)

7’ 42”Frittoli i Larin(sots. castellà)

7’ 59”Mitchell i Domingo

6’ 58”Liceu 2009(sots. català)

4’ 02”Rotterdam,

1996

Exemple de protagonisme del cor i modernitat musical (influènmcia de Stravinski)

Acte 2 (de 3)Al palau imperial

Els tres ministres Ping, Pang i Pong, en les seves estances privades, es lamenten de les inútils crueltats i anhelen que Turandot acabi per trobar una parella. Els mandataris enyoren en canvi la pau dels seus llocs d'origen. Al saló del tron s’apleguen dignataris i gent del poble per a presenciar les proves dels tres enigmes que ha de superar Calaf. Primerament l’emperador intenta convèncer el jove que renunciï a ser candidat, però Calaf insisteix per tres vegades que vol afrontar la prova. Turandot compareix i explica la causa del seu odi als homes. L’àvia de la princesa va patir l’engany d’un estranger que li va causar la mort. Calaf desxifra els tres enigmes i per tant ha guanyat la mà d ela prinecesa, però aquesta es nega a doanr-se. El rei recorda aleshores que la llei és imperativa. Calf, però, declara que vol tenir a Turandot amb el consentiment d’aquesta. Li proposa un enigma a la princesa: Turandot haurà de saber el nom del príncep guanyador. Si el descobreix Calaf es lliurarà voluntàriament a la mort.

p.4(de 6)

9’ 45”Liceu, 1999

Ping, Pang Pong: Tercet: Olà Pang! Olà Pong! : Amb aquesta salutació comença un tercet còmic que marca un descans o contrapunt al dramatisme narratiu. Un diu que prepara, per si de cas, les noces i l’altre les exèquies (segons el destí del nou pretendent). Els tres ministres estan tips de tenir cura de les cruels proves. També anyoren els seus llocs d’origen.

9’ 49”Pequín,

1998

6’ 05”Eva Marton (1988, Sotst.

Castellà)

Turandot: Ària: In questa Reggia : En aquest palau. Turandot explica la causa de la seva fòbia als homes explicat com un va enganyar, molts anys enrere, a una seva ària. És la primera intervenció de la primera soprano, quan ja estem a la meitat de l’obra. El cant ha de reflectir la ràbia de la protagonista: els aguts a tota potència hi són presents

5’ 53”Maria

Guleghina, 2008

In questa Reggia: la gran ària de Turandot

La intervenció de Turandot és més una declamació serena, com a mínim en el seu inici, que no una típica cançó d’ària. L’orquestra ha

començat acompanyant amb la fusta i la trompa en sordina. Més tard acompanyaran els cors i, a la part final, el diàleg amb Calaf. A mitja ària la princesa eleva els seus aguts quan arriba al si agut quan amenaça els

prínceps que arriben amb les seves caravanes i promet: ningú em tindrà. La tessitura més alta (do agut) la té Turandot quan repeteix per tercera vegada Gli enigmi sono tre, la morte è una, en resposta a Calaf

Turandots històriques

6’ 19”Callas, 1959

6’ 52”Sutherland

1973

5’ 48”Birgit

Nilsson, 1968

MisteriosaFreda,

impecable Insolent

6’ 28”Inge Borkh

1955

LlumiosaS’ha dit d’elles

Pels carrers de Pequín En la llunyania se senten veus dels vigilants de la ciutat que fan crides amb l’ordre de la princesa Turandot: que ningú dormi a Pequín aquesta nit. La pena és de mort i tothom ha d’intentar esbrinar el nom de l’estranger que ha superat els tres enigmes. Calaf està confiat i espera que es faci de dia mentre canta la seva més famosa ària: Nessun dorma. Els tres ministres (Ping, Pang i Pong) s’acosten al jove i li ofereixen tot tipus de riqueses i plaers, també el perdó, si declara el seu nom. Però Calaf resta tossut amb el seu objectiu de guanyar Turandot. Mentrestant uns soldats tenen presoners a Timur i Liù perquè se’ls han sigut vistos parlant amb el pretendent. Turandot mana torturar Timut però Liù declara que ella és l’única que coneix el nom desitjat. La princesa mana ara la tortura de Liù. Ella es manté ferma i Turandor preguntarà a Liù què la manté fidel. La resposta és :“l’amor”. Quan el botxí està a punt d’encadenar-la, conscient que potser no podrà resistir, Liù s’apodera d’un punyal i se’l clava. Però abans de morir encara li queda a la jove fidel serventa temps per parlar a Turandot, amb l’ària Tu che di gel sei cinta: diu a la cruel princesa: encara que siguis de gel també l’estimaràs. No només es va morir Liù el 1924, sinó que també Puccini va expirar poc després d’acabar el relat amb el final d el’esclava. A partir d’aquí va ser el deixeble del mestre, Franco Alfano, qui va escriure el duo de Calaf i Turandot i el final. Alfano fa aprofitar alguns apunts de Puccini i va reelaborar temes musicals de la mateixa obra per compondre un final en el qual Calaf retreu Turandot per la seva crueltat a la vegada, però, que l’atreu i la besa. Això faria acabar de trencar el gel de la princesa i el final seria feliç. No sabem quin final hagués triat Puccini perquè ell mateix no l’havia encara decidit. Als espectadors ens queda en regust d’injustícia quan la parella celebra el seu amor sobre el sacrifici de Liù. Per això algunes versions escenogràfiques mostren, amb la mateixa música original, el suïcidi de Turandot p. 5

(de 6)

CALAF: ària: Nessun dorma! : Que ningú dormi!. El príncep ve a rumiar que la princesa també deu estar desperta, com ell i com tothom, contemplant les mateixes estrelles. Acaba proclamant confiadament: amb l’albada venceré.

LIÙ: ària: Tu che di gel sei cinta : (abans de suïcidar-se li diu Liù a Turandot): Tu que estàs recoberta de gel, vençuda pel teu ardor, tu també l’estimaràs! Abans d’aquesta aurora, cansada tancaré els ulls, per a que ell segueixi vivint ... per a no ...per a no tornar-lo a veure!

Conjunt: final: Diecimila anni / Padre augusto, conosco il nome dello straniero! Il suo nome... è Amor! : Deu mil anys de vida al nostre emperador / Pare august, conec el nom de l’estranger”, el seu nom és amor!

Acte 3 (de 3)

Dues escenografies espectaculars

3’ 17”P. Domingo,

Met, 1988. Sots. castellà

3’ 01”Pavarotti

1980

4’ 36”Dr. Zubin Mehta, a

Pequín, 1998. Sots castellà

8’ 52”Dr. James

Levine.Met 1988

2’ 56”Leona

Mitchell, Met 1988, Sots

castellà

3’ 16”Caballé,

1975, Liceu, concert

Històriques

2’ 49”Franco

Corelli, ca 1960

3’ 23”Carreras

1983

2’ 43”Pavarotti

2006

Comiat últim

Bona versió

Per a alguns, el millor

Bella !

El que pot fer l’amor

Enregistraments i referènciesREFERÈNCIES

Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Ed. Robinbook, 2007

Elías, Pedro. Turandot. Hamburg: Edilibro, 1999

Lippmann, F., Porter, A, i Carner, M. Maestros de la ópera italiana. Barcelona: Muchnik editors. 1988

Olivares, Juan Carlos (Coord.) Turandot. Barcelona. Gran tTatre del Liceu, 2005

Samaranch, Rosa (Coordinació) Temporada d’òpera 1999-2000. Barcelona: Associació d’Amics del Liceu, 1999.

Albert Galceran, “Turandot”, (reportatge 54’40”) a Moments d’Òpera. COMRàdio, 2011

Juanba, Turandot. Bilbao, 2011http://misoperasfavoritas.blogspot.com.es/2011/02/turandot-g-puccini.html

Mitjà ENREGISTRAMENTS

CD. Mítica versió

1973. DECCA. Dr. Zubin Mehta amb Sutherland, Pavarotti i Caballé

DVD 1987. Dr. James Levine, amb Marton, Domingo i Mitchell (al Met. amb escenografia de Zefirelli)

DVD 1999. BMG. Dr. Zubin Mehta, amb Casolla, Larin, Friotti (a la ciutat prohibida de Pequin)

Accés íntegre i gratuït amb You Tube

Versió del Liceu del 1999. Subtitulat en català

LIBRETTO

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, octubre 2012 p. 6

(de 6)

Altres guies d’audició

Associació d’amics

Per Kareol(Italià-castellà)

Per Melómano(italià-castellà)

Una obra de finalitzacióLa història de la principessa di morte ha estat el final de

diversos cicles:● Turandot és l’obra pòstuma de Puccini

● És el títol que es preparava quan s’incendià el Liceu el 1994● El Nessum dorma va ser escollit com a comiat de Pavarotti,

ja malalt el 2006● Turandot és l’última gran òpera popular del repertori clàssic

1 2 3 4

15

5 6 7 8

9 10 11 12 13 14

2h 12’ 49”Met 1988

2h 23’ 33”Pequin 1999

2h 07’ 14”Salzburg, 2003

Turandot

Vs.Liù