ANÀLISI:

PresentacióPresentacióLa donna del lago és la 29ª òpera de Giacchino Rossini (1792-1868). Per tant, d’un autor que en aquell moment ja tenia molt d’ofici i que es trobava en la cúspide de la seva celebritat. Tal era l’èxit de Rossini en aquell moment que va estrenar quatre òperes aquell mateix any. L’obra que comentem va ser un encàrrec del teatre San Carlo de Nàpols. Amb llibret d’Andrea L. Totta, inspirant-se en un poema narratiu de Walter Scott, The Lady of the Lake (1810). L’estrena es va produir el 24-X-1819 amb una mala acollida, però en posteriors representacions l’èxit va anar augmentant, a la vegada que el compositor realitzava algunes revisions en la composició original. Encara que Rossini és conegut, sobretot, per les seves òperes buffes, aquesta, en dos actes, és una òpera sèria, amb tema fantasiós però situada en el context històric del regnat de Jaume V (un rei escocès que seria un dels rivals d’Enric VIII d’Anglaterra) La donna és un dels exponents del primer romanticisme operístic. Es tracta d’obres a cavall d’una musicalitat de tipus bel canto, de tradició barroca, conjuntament amb arguments que se solen situar entre l’edat mitjana i els inicis del Renaixement i en què les alegries i disgustos d’uns protagonistes manipulats per les convencions i intrigues socials donen peu a un cant que busca l’exhibició vocal en mig d’un gran virtuosisme i floritures.

SIR WALTER SCOTT ENTRA EN L’ÒPERA La donna del Lago va ser la primera que va prendre una obra de Walter Scott com a font d’inspiració. El mateix Rossini hi tornaria amb l’òpera Ivanhoe. Uns quinze anys més tard seria Donizetti que adaptaria un argument de l’escocès en la seva cèlebre Lucia de Larmermoor.

p. 1(de 6)

UNA ÒPERA OBLIDADA: UNA MENA DE BELLA DORMENT El triomf del dramatisme de Verdi i el verisme posterior van deixar fora de moda les produccions belcantistes del primer romanticisme. Així Rossini, Bellini i Donizetti van caure un cert oblit, exceptuant algunes de les seves obres més cèlebres. En concret, La donna del lago va tenir la seva última representació en el segle XIX l’any 1860 (a Trieste). La següent representació va tardar gairebé un segle: el 1958 l’obra es recuperava (a Florència). Entre els anys 60 i 80 es produí una Rossini renaixença en què moltes obres apartades del compositor s’han recuperat i reivindicat i ha ressorgit un renovat interès

UNA DIVA MÍTICA EN L’ESTRENA Isabella Collbran va ser la cèlebre soprano que va estrenar La donna. Hom diu de vegades que cap altra cantant ha pogut emular la capacitat de la diva de l’estrena en un paper com el d’Elena que necessita una gran amplitud en el registre vocal, unint les capacitats d’una soprano i d’una mezzo.

Isabella Collbran

Música i PersonatgesMúsica i Personatges

p. 2(de 6)

DOUGLAS (Baix)

Pare d’Elena i promotor de la revolta contra

Jaume V.

MALCOLM (Mezzo de coloratura)

Guerrer enamorat d’Elena, i correspost. El

paper el fa una dona travestida d’home.

ELENA (Soprano)

Filla del rebel Douglas. Estima Malcolm però serà pretesa per dos

enamorats més.

UBERTO (Jaume V) (Tenor)

Rei d’Escòcia, que es presenta amb fals nom i que s’enamora d’Elena, sense ser

correspost.

RODRIGO (Tenor líric)

Líder guerrer. Douglas el promet a la seva filla per atreure’n la col·laboració en la sublevació

ActeActe 1 (de 3)A un llac entre muntanyes, a Escòcia

Inicia un cor de pastors i pastores. De contrapunt de tant en tant se senten, llunyans en off, un cor de caçadors. En el llac bromós i ja solitari hi apareix una barca. La duu Elena mentre es lamenta per la dificultat del seu amor cap a Malcom. Malcolm és un dels guerrers de la zona muntanyosa del nord, els Highlands, regió que estava revoltada contra el seu rei escocès, Jaume V Amb aquestes apareixerà Uberto (en realitat el rei Jaume V, disfressat) que s’ha separat de la partida de caça atret pels rumors sobre una misteriosa dona del llac. L’home demana a Elena que l’ajudi a creuar l’aigua, cosa que aquesta fa, oferint a més, refugi a la cabana paterna, la morada del líder rebel, Douglas.

Davant la cabana de Dougras, a les muntanyes Uberto s’enamora d’Elena i la tristesa d’aquesta i l’afany per evitar el casament que li té reservat el pare, fan que l’home tingui esperances de ser correspost. Arriba Malcolm així que marxa Uberto. Elena i Malcolm refermen el mutu enamorament. Quan arriba el pare de la noia, Douglas, Malcom s’amaga a prop. El pare reclama a Elena que s’ha de casar amb Rodrigo. Ella s’hi nega i Douglas explica que Rodrigo és imprescindible per mantenir la sublevació contra el rei. Com que la filla no cedeix el pare marxa enfadat, assegurant que la noia haurà d’obeir. Malcolm surt de l’amagatall i agraeix la fidelitat a Elena. Douglas torna finalment amb Rodrigo per precipitar el compromís d’aquest amb la seva filla. p. 3

(de 5)

Elena: Cavatina: Oh matuttini albori!: Ella es deleix per un amor impossible cap al seu estimat Malcolm

4’ 44”DiDonato,

2010, a Ginebra

3’ 29”Cielo! In qual stasi.

Florez-DiDonato, 2011, L Scala

Uberto i Elena: Duet: Quali accenti! ... Cielo! In qual stasi : Cada membre del duet parla per ell mateix. Ell ve a dir: Quines paraules, he de tenir esperança? I ella contestarà: quins turments ... I a la part final, més florida, acaben dient: cel!, en quin èxtasi

7’ 16”per Botelho i DiDonato, 2010, Ginebra

3’ 43”Oh quante lacrime, per

Martine Dupuy

Malcolm: Recitatiu i ària de cavbatina: Mura felici ....Elena! Oh tu, ch’io chiamo! ... Oh quante lagrime : L’amant d’Elena s’exclama: Murs feliços, entre els quals va créixer el seu amor. Continua, ja en la part d’ària: Elena, a tu et crido: vola a mi per un moment ... I finalment proclama: Si Elena no fos finalment meva, Oh, quantes llàgrimes...

3’ 46”Oh quante lacrime, per

Marylin Horne

7’ 22”Per Cuberli i Langridge ,

1981

13’ 30”A La Scala, 1992

Cor: Introducció coral: Del di la messaggiera... : S’acaba el dia ... Un cor de pastors i pastores contemplen la misteriosa noia del llac, mentre s’escolta, de tant en tant, un cor en off corresponent a un grup de caçadors de dalt de els muntanyes

4’ 18”Montserrat

Caballé, 1970

9’ 47”Per

Eva Podles, 1998

ActeActe 2 (de 3)

Al bosc, prop de la casa d’Elena i Douglas Uberto compareix per trobar Elena disfressat de pastor. Li declara el seu amor però la noia el desenganya explicant el seu enamorament de Malcolm. Decebut però resignat el fals Uberto lliura a la noia un anell amb la promesa que en qualsevol perill pera ella o la seva família podrà mostrar l’anell al rei i obtenir així la protecció d’aquest. Amb aquestes arriba Rodrigo que interpreta malament la donació de l’anell i desafia a mort a Uberto. Després d’unes increpacions entre els dos pretendents, malgrat les súpliques d’Elena i ja en presència dels soldats de l’escamot de Rodrigo, els dos rivals marxen d’escena per enfrontar-se en un duel a mort (més tard sabrem que Uberto, en realitat Jaume V acaba vencent i matant Roberto)

A Stirling, castell de Jaume V Elena, un temps després del fets relatats, acut a la cort de Jaume V amb el dubte si aquest li voldrà fer cas. La noia tem pel seu pare que ha estat derrotat conjuntament amb els revoltats de les muntanyes dels Highlands. Elena reconeixerà la veu d’Uberto i s’hi dirigeix amb l’anell tot demanant que l’home la porti en presència del rei. Uberto obre la porta del saló del tron, plena de cortesans. Finalment Elena descobreix que Uberto és en realitat el monarca i li demana pietat per al seu pare i l’estimat. El rei fa venir als dos presoners si els concedeix la llibertat i a Malcom la mà de la noia. Elena acaba lloant la seva felicitat.

p.4(de 5)

9’ 20”Rockwell

Blake, 1992 a La Scala

Uberto: Ària (cavatina): Oh fiamma soave : L’enamorat Uberto canta: Oh flama suau que m’encens el cor ...

9’ 02”Franco

Bonisolli

12’ 39”A La Scala, 1992 (final, fins al minut

3’33”)

Uberto, Rodrigo i Elena: Tercet: No... Più non so frenarmi! : Proclamen els dos rivals: No em puc contenir, em guia el meu furor. En canvi ella intenta calmar els ànims

8’ 22”A Ginebra,

2010

8’ 03”June

Anderson1992, La Scala

Elena: Rondó final: Tanti affetti in tal momento ... Fra il padre e fra l’amante : Després de rebre la notícia de la salvació dels seus, Elena canta: Quantes emocions en un moment. Acaba dient Entre el pare i l’amant, quin moment tant feliç! És un dels moments més celebrats de l’òpera per l'exhibició vocal de la soprano.

8’ 45”Joyce Di Donato,

2010, París

4’ 20”Fragment final:

Fra il padre.DiDonato, 2010

EnregistramentsEnregistraments i referènciesreferències

REFERÈNCIESALIER, Roger. Guia universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007 (pp.713 a 716)

GARCÍA PÉREZ, Jesús, i altres. La Gran Ópera . Vol II (pp. 47 i 48). Barcelona: Ed. Planeta De Agostini, 1989

HERNÁNDEZ PUIG, Joaquim La donna del Lago, a <In Fermen land>, 2007. Baixat el 28-III-2013.http://ximo.wordpress.com/2007/07/15/la-donna-del-lago/

Todopera, La donna del lago. 2011. Baixat 29-III.2013http://www.todoperaweb.com.ar/biblio/DonnaLago.htmlESCOBAR, José. La dama del lago de Walter Scott. 2012. Baixat 31-III-2013.http://clubdepensadoresuniversales.blogspot.com.es/2012/04/la-dama-del-lago-de-walter-scott.html

Mitjà ENREGISTRAMENTS

CD 1970, OPERA d’ORO. Dr. Piero Bellugi. Amb Montserrat Caballé, Franco Bonisolli, Julia Hazmari, Pietro Bottazzo.

CD / DVD 1992, PHILIPS. Dr. Riccardo Muti. Amb June Anderson, Rockwell Blake, Martine Dupuy, Chris Merritt.

CD 2006, OPERA RARA. Dr. Maurizio Benini. Amb Carmen Giannattasio, Kenneth Tarver, Patricia Bardon, Gregory Kunde.

Accés íntegre i gratuït amb You Tube

LIBRETTO

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, abril 20113 p. 5

(de 5)

Altres guies d’audició

Associació d’amics

A La Scala, 1992(2h 46’ 20”)

Libretto en italiàLibretto en italià, Pel

teatre de La Scala