PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD...

41
PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA El petit escura-xemeneies de Benjamin Britten

Transcript of PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD...

Page 1: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA

El petit escura-xemeneies de Benjamin Britten

Page 2: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

El petit escura-xemeneies (The Little Sweep) és una òpera per a infants que el compositor anglès

Benjamin Britten, partint del llibret d'Eric Crozier, va concebre per ser interpretada per nens i nenes.

Estrenada el 1949, forma part d'una obra més àmplia, titulada Fem una òpera! (Let's make an opera!),

en la qual Britten mostrava com s'escriu i com s'assaja una peça d'aquestes característiques. Anant més

enllà de la pura tasca pedagògica, el compositor fa evident una sensibilitat especial per arribar al públic

jove i vesteix una òpera infantil amb música entenedora, plena de matisos, una delícia musical de les

que creen nous espectadors.

Ambientada a l'Anglaterra victoriana, l'òpera explica la història de Sam, un nen de nou anys que, per

culpa de la pobresa que pateix la seva família, ha de treballar per a uns malvats escura-xemeneies. Quan

estan fent una feina a casa dels Brook, en Sam queda atrapat dins la xemeneia i els seus crits els senten

els nens i nenes que hi viuen i que l'ajudaran a alliberar-se, amb la complicitat de la institutriu.

Finalment, en Sam pot fugir amagat en un bagul, gràcies a la unió d'uns nens i nenes que creuen en un

futur millor, escapant d'una cruel realitat d'aquella època, quan alguns infants morien ofegats pel sutge

de la xemeneia. L'òpera és un conte sobre la crueltat, la ingenuïtat i l'esperança —no exempt d'un toc

d'humor— en el qual espurneja la música colorista i captivadora de Britten.

Page 3: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

FITXA ARTÍSTICA

El petit escura-xemeneies, de Benjamin Britten

Eric Crozier, llibret

Josep Vallverdú, traducció

Maria Martorell, adaptació musical

Santi Serrate, direcció musical

Carles de la Rosa, direcció escènica

Elisenda Cabero, direcció dels solistes

Jaume Sala, direcció dels cors

Glòria Peig, coordinadora musical

Escola Municipal de Música i Conservatori de Grau Mitjà, preparació musical

Cisell Estudi

Col·legi La Immaculada

Col·legi Sagrada Família

Escola Concòrdia

Escola del Carme

Col·legi Mare del Diví Pastor

Escola Estel

Escola Font Rosella

Escola Pia

Page 4: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

4

Índex:

Introducció 5

1. Abans d’anar a l’òpera 6

2. El compositor: Benjamin Britten 9

3. L’autor del text: Eric Crozier (1914-1994) 13

4. Els escura-xemeneies de William Blake 14

5. L’òpera 18

I. L’argument 19

II. Els personatges 20

III. La música 22

IV. L’escenografia 25

6. El text 26

7. Activitats per abans d’assistir a l’òpera 44

I. Des de l’Àrea de Música 44

II. Des de l’Àrea de medi 49

III. Des de l’Àrea de llenguatge 56

IV. Des de l’Àrea de matemàtica 57

V. Des de la transversalitat 60

8. Bibliografia 65

Page 5: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

5

Introducció

La guia didàctica que us presentem vol acostar-vos a una de les petites joies de les músiques fetes per a

infants, El petit escura-xemeneies de Benjamin Britten. Una obra feta per nens i per nens, escrita amb

tota la cura i la mestria d’un dels músics que millor va escriure per als petits intèrprets i per als petits

oients. Una obra que conté, a més, tots els ingredients per acostar els nois i noies al món de l’òpera

sense prejudicis.

I és que El petit escura-xemeneies ho té tot. Un text acurat, en aparença senzill, que amaga, però, una

forta crítica contra la societat que s’imposa als drets individuals. Uns personatges arquetípics que es

posicionen i ens fan posicionar davant les injustícies. Una història de bons i dolents que captiva l’atenció

de tots els públics. I unes músiques delicioses, escrites pel compositor que més i millor ha escrit per als

infants.

A la guia hi podreu trobar informació sobre Britten i Crozier, autors de la música i el text. Trobareu

també els poemes de William Blake, font d’inspiració del llibret, i informació sobre l’Anglaterra del segle

XIX, on s’explotava els infants, com passa encara a tants i tants llocs del planeta. Teniu també el text

íntegre i fragments musicals per treballar a l’aula, així com propostes per treballar des de les àrees de

medi, de matemàtica i de llengües.

Finalment hem volgut apuntar, a manera de prefaci, unes indicacions bàsiques per treballar què significa

anar amb els vostres alumnes a sentir una òpera protagonitzada per altres alumnes, igualets que ells,

però amb unes quantes hores d’assaig a l’esquena.

Bona feina, i ja ho sabeu, un fort aplaudiment a tots quan acabi l’òpera: a Britten i Crozier, per

descomptat; al director musical i al d’escena, als músics, cantants, solistes i dels cors, a tots els

preparadors musicals i a les mestres que han preparat els cors, a tots els tècnics i a tanta i tanta gent

que fa possible que s’aixequi un cop més el teló i comenci de nou la funció!

1. Abans d’anar a l’òpera

El fet de portar els nens i nenes a la representació ens ha d'ajudar a contribuir al seu gaudi de la música.

Això ho hem de tenir en compte en les activitats d'abans i després del concert, per evitar que suposi un

treball excessiu i, sobretot, que la representació es consideri únicament com a una estona de

“desconnexió”.

Page 6: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

6

Assistir com a públic a aquesta representació no ha de ser una experiència aïllada, sinó que hem de

procurar que es tracti d'una pràctica continuada. Només d'aquesta manera l'infant podrà habituar-s'hi i

aprendrà a observar en directe els instruments i la interpretació musical. Cal, també, buscar varietat en

els estils i gèneres, de manera que si en aquesta ocasió es tracta d'una òpera, la propera vegada haurem

de proposar un estil ben diferent.

Característiques de la proposta d'òpera a l'escola

• L’òpera és un gènere musical caracteritzat per la conjunció entre els elements musicals i els

escènics. Això vol dir que trobarem un argument escenificat, uns personatges caracteritzats, un

escenari amb decorats i una obra on se sol alternar la paraula i la música.

• El cor d'escena està format per dos grups d’uns 60 alumnes que s’alternen en les

representacions. Aquests alumnes vénen d'una desena d'escoles de Sabadell i assagen amb els

seus mestres a l'escola en horari no lectiu. A més, els divendres a la tarda, fora d'horari escolar,

assagen conjuntament amb el director del cor, durant 10 setmanes. Cal valorar molt aquest

treball, per la implicació que representa.

• Els solistes infantils són també alumnes d’escoles de la ciutat, que han fet un càsting. Els han

preparat els professors de cant del Conservatori, juntament amb el director d'escena. Els

acompanyen a més, un petit grup de cantants professionals, tots vinculats a la nostra ciutat.

• L'orquestra està formada per alumnes del Conservatori.

Objectius principals

Els principals objectius, a l'hora de programar aquestes representacions, són que els alumnes

gaudeixin del fet de veure una òpera en directe, i que aprenguin a saber-hi estar. Recordant

que, per poder assolir aquest segon objectiu, és necessària la pràctica habitual.

Com aconseguir que l'experiència sigui profitosa

. Convé fer un treball previ a l'aula, per tal que l'alumne arribi a l'espectacle amb una

contextualització. És important que alguns dels elements siguin coneguts (reconèixer fragments

coneguts sol proporcionar plaer i seguretat en escoltar-la), com també que n'hi hagi de

sorpresa, per tal de mantenir la seva atenció.

. Abans del concert, cal explicar detalladament les normes de comportament (no s'ha de parlar,

no menjar xiclets, no sortir de la sala a mitja actuació, entrar a la sala sense córrer ni cridar...).

. Durant el concert, els mestres han de prendre les mesures adequades a cada situació per tal

de garantir una bona audició a tot el públic. Per això, cal tranquil·litzar l'alumnat abans d'entrar,

pensar estratègicament on seuran els alumnes amb dificultats d'atenció...

Page 7: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

7

2. El compositor: Benjamin Britten

Benjamin Britten va néixer el 22 de novembre, curiosament el dia de Santa Cecília, patrona dels músics,

a Lowestoft, Anglaterra, l’any 1913, i va morir l’any 1976 a Alderburgh, Anglaterra. La seva família era

molt aficionada a la música, i des dels cinc anys ja havia estat component diferents obres musicals de

forma autodidàctica, sense cap mestre. La seva mare va ensenyar aquestes obres al famós compositor

Frank Bridge i aquest el va voler tenir com a deixeble. Bridge li va ensenyar els nous llenguatges de

composició i li va fer sentir les obres de Béla Bartók i de Schönberg, obrint-li noves vies expressives més

enllà de les modes nacionalistes de la música anglesa de l’època.

Va entrar a estudiar piano i composició al Royal College of Music i ben aviat va començar a fer músiques

per a cinema, que el van donar a conèixer per tot Europa. A Barcelona va conèixer el tenor Peter Pears,

amb qui va congeniar molt. Els dos artistes van entrellaçar les seves vides artístiques i personals.

Britten, al costat del tenor, es va interessar molt per la música

vocal. Van marxar a viure als EUA i després van tornar a

Anglaterra. D’aquesta època data una de les obres vocals més

conegudes, A ceremony of Carols, per a veus blanques i arpa.

Llavors va compondre l’òpera Peter Grimes i la va estrenar amb

Peter Pears com a protagonista. Va col·laborar en la fundació

de l’English Opera Group amb la intenció de cultivar i impulsar

l’òpera anglesa.

Durant aquells anys va compondre òperes i altres obres

musicals, com la Guia d’orquestra per a joves (Young person’s

guide to the orchestra) (1946), obra orquestral amb una proposta didàctica per als joves, que revela

l’interès de Britten per vincular-se a la tradició musical anglesa, ja que el tema utilitzat en l’obra és un

rondó de l’anglès Henry Purcell.

Britten i Pears es van traslladar a viure a la ciutat marítima d’Alderburgh l’any 1947. Allà tenien el

costum de trobar-se amb els amics i interpretar música. Això els va portar a organitzar-hi un festival

musical. Vivint a Alderburgh va fer un gran nombre de viatges que van marcar profundament la seva

obra, com el coneixement de la música de l’illa de Java, que va quedar plasmat en el seu únic ballet, The

prince of the pagodas, de l’any 1957.

Page 8: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

8

Sempre va ser un gran defensor de la pau. Va escriure War requiem, una peça que volia denunciar la

bestialitat de la guerra amb la incorporació d’alguns poemes de tema bèl·lic escrits per Wilfred Owen. La

va estrenar en la consagració de la catedral de Coventry, que havia estat destruïda durant la guerra. Va

fer un retorn al món operístic. L’any 1973 va escriure l’òpera Death in Venice (Mort a Venècia), amb text

de John Piper a partir de l’obra de Thomas Mann, que explica els últims dies d’un novel·lista en l’edat

madura. Talment com si Britten fos conscient de la seva mort, va trobar en aquesta obra la necessitat de

materialitzar musicalment un seguit de reflexions intenses. S’ha vist en aquesta òpera, plena de

concentració serena, el cant del cigne del compositor. Malauradament els problemes de cor del

compositor van empitjorar i, tot no i que el van operar just abans d’acabar Death in Venice, la

recuperació mai va ser completa.

Pel que fa a l’estreta relació que hi ha entre l’obra de Britten i les veus infantils, cal remarcar que, encara

que ell mateix va ser el que considerem un nen prodigi, va escriure ben poques obres per a cors de nens

en els inicis de la seva carrera. Entre aquestes destaquen els Friday afternoons, op. 7, un grup de

delicioses cançons amb acompanyament de piano per als alumnes del col·legi del seu germà. L’any

1941, però, gràcies a l’encàrrec que li va fer el Ministeri d’Educació anglès, Britten començà a considerar

les possibilitats pedagògiques del seu discurs musical. Per il·lustrar amb música i imatges els instruments

de l’orquestra va escriure la seva famosa Guia d’orquestra per a joves, una obra que s’ha programat

arreu i amb molt èxit.

En la seva propera obra per a nens, Britten ja fa servir els potencials que tenen els petits músics i es

confessa un músic al servei de la comunitat. La Cantata de Sant Nicolau, escrita per a cor infantil i músics

amateurs, està escrita pensant en el que ell anomenava “una qualitat fresca i irrefrenable de les veus

dels joves intèrprets”.

Animat per l’èxit d’aquesta proposta, escriu l’òpera El petit escura-xemeneies (The Little Sweep), encara

més propera als nens. Aquesta òpera parteix d’una idea molt original: havia de ser interpretada per nens

amb la participació del públic. Per això s’inclou una mena de prefaci, “Fem una òpera” (Let´s make an

opera), on els actors, nens i adults, preparen una òpera que ells mateixos han escrit. Això permet al

director de l’òpera assajar amb el públic els números on es necessitarà de la seva participació.

L’any 1956, després d’un viatge pel Llunyà Orient, Britten va escriure L’arca de Noè (Noye´s Fludde),

també per a cor i orquestra infantil amb el suport d’un petit grup de músics professionals. En aquesta

òpera hi poden participar nens amb un nivell molt incipient, amb un paper molt ajustat a les seves

possibilitats.

Page 9: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

9

Des de llavors, moltes de les seves obres vocals inclouen fragments per a cors infantils, sempre amb el

desig de fer-los gaudir i alhora esperonar-los en la seva formació musical. Defugia la música que

considerava avorrida, que pogués frustrar els petits intèrprets, amb l’argument que els podia allunyar de

la música per sempre. Britten ha estat, com es va dir en ser investit Doctor Honoris Causa per la

Universitat de Cambridge, “el compositor que millor i amb més gust ha escrit per a nens i nenes”.

3. L’autor del text: Eric Crozier (1914-1994)

A més d’escriure diferents llibrets d’òpera, Crozier va ser un gran director de teatre. Potser per això

l’argument d’El petit escura-xemeneies té els ingredients dramàtics necessaris per captar l’atenció dels

oients: un plantejament de la trama molt clara, nus i un desenllaç moralitzant, a més d’uns personatges

que responen a uns arquetips molt ben dibuixats.

El 1945 va dirigir la primera òpera de Britten, Peter Grimes, i des de llavors van treballar junts en moltes

ocasions. La primera òpera que va escriure per al nostre compositor va ser Albert Herring, l’any 1947.

Després van arribar els textos de la Guia d’orquestra per a joves, El petit escura-xemeneies i, finalment,

la que ha estat considerada la seva millor òpera, Billy Budd.

L’adaptació al català del text és de la Maria Martorell i va ser feta l’any 1996 per encàrrec de la Maria

Carme Valls. La Maria Martorell, amb una llarga experiència amb les adaptacions de cançons infantils

d’autors forans, ha volgut fer prevaldre sempre el text i les seves accentuacions per damunt de la

música, fidel a l’estil de Britten.

Britten i Crozier en un muntatge

de l’època

4. Els escura-xemeneies de

William Blake

Sembla que l’argument que va

escriure Crozier estava inspirat

en uns poemes de William Blake

(1757-1827), un artista anglès que a hores d’ara ha esdevingut de culte, poeta, dibuixant i gravador de

tècniques quasi secretes, amb una visió romàntica del món i la societat. Blake descrivia així la

imaginació: “La imaginació no és un estat, és l’existència humana en si mateixa”.

Page 10: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

10

Blake té dos poemes dedicats als nens escura-xemeneies que treballaven explotats jornades

llarguíssimes en una situació d’extrema duresa. En El petit escura-xemeneies de Britten trobem cites

quasi literals d’aquests poemes.

The Chimney Sweeper

When my mother died I was very young, And my father sold me while yet my tongue Could scarcely cry "'weep! 'weep! 'weep! 'weep!” So your chimneys I sweep & in soot I sleep. There's little Tom Dacre, who cried when his head, That curl'd llke a lamb's back. was shav'd: so I said "Hush. Tom! never mind it, for when your head's bare You know that the soot cannot spoil your white hair." And so he was quiet & that very night, As Tom was a-sleeping, he had such a sight! That thousands of sweepers, Dick, Joe, Ned or Jack. Were all of them lock'd up in coffins of black. And by came an Angel who had a bright key, And he open'd the coffins & set them all free; Then down a green plain leaping, laughing, they run, And wash in a river. and shine in the Sun. Then naked & white, all their bags left behind, They rise upon clouds and sport in the wind; And the Angel told Tom, if he'd be a good boy, He'd have God for his father & never want joy. And so Tom awoke; and we rose in the dark. And got with our bags & our brushes to work. Tho' the morning was cold, Tom was happy & warm; So if all do their duty they need not fear harm

L’escura-xemeneies

Era jo molt petit quan se’m morí la mare i el pare se’m va vendre quan just la meva llengua a penes si podia dir “´scuro, ´scuro, ´scuro!”, I us escuro les llars, doncs, i entre el sutge dormo. Hi havia un petit Tom que plorà quan el cap rull com el dors d’un xai li rapaven. Vaig dir-li: “Calla, tant és, que quan un porta el cap rapat, saps?, el sutge no et pot fer malbé el cabell ros”. Llavors ell va callar, i, i aquella nit mateix Tom tingué una visió mentre estava dormint: Milers d’escuradors, Dick, Joe, Ned i Jak, estaven tots tancats dintre negres taüts. I veu venir un Àngel amb una clau brillant que es posa a obrir els taüts i a tots els allibera, i pel prat verd, llavors, van saltant i rient i es renten en el riu i amb el sol resplendeixen.

Page 11: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

11

I, havent abandonat els sacs, límpids i nus, juguen ara en el vent, s’alcen damunt els núvols; I l’Àngel digué a Tom: “Si et tornes un bon noi serà Déu el teu pare, no et faltarà mai joia “. I Tom es despertà, era fosc i ens llevàrem i amb els sacs i els raspalls anàrem a la feina. Tom no sentia el fred, es trobava feliç, car si tots fan llur deure no han de témer mai cap mal.

Cançons d’innocència i d’experiència

Versió catalana de Toni Turull

Llibres del Mall, Barcelona 1975

El segon poema, amb el mateix títol, revisa el mateix tema amb un caire més oníric:

The Chimney Sweeper A little black thing among the snow: Crying weep, weep, in notes of woe! Where are thy father & mother! say! They are both gone up to the church to pray. Because I was happy upon the heath, And smil'd among the winters snow: They clothed me in the clothes of death, And taught me to sing the notes of woe. And because I am happy, & dance & sing, They think they have done me no injury: And are gone to praise God & his Priest & King Who make up a heaven of our misery. L’escura-xemeneies Una coseta negra enmig de la neu: Gemegant plors, plors, amb notes de dolor. Digues: On són el teu pare i la teva mare? Tots dos han anat a pregar a l’església. Perquè jo era feliç a la muntanya I somreia a la neu de l’hivern: Em van vestir amb robes de mort I em van ensenyar a cantar amb dolor. I perquè sóc feliç, i ballo i canto, Creuen que no m’han fet pas mal: I han anat a lloar Déu, al seu capellà i al Rei, Que creen un cel amb les nostres misèries.

(traducció: Jaume Sala)

Page 12: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

12

5. L’òpera

El petit escura-xemeneies va ser escrita com

una segona part d’una obra més llarga

estrenada el 1949, Let’s make an opera (Fem

una òpera). S’hi alternen números cantats,

parlats i, el que era més nou, parts corals on hi

intervenia el públic (audience songs), que

s’havien assajat abans que comencés la

representació. L’acció transcorre a Anglaterra

durant l’època victoriana i el personatge

principal és un nen escura-xemeneies, que,

mentre desenvolupa el seu ofici, queda

atrapat en una de les xemeneies de la família

Brook. L’argument tracta de la relació que

s’estableix entre Sam i els nens de la casa i com aquests el mantenen ocult dels adults. Si bé és una obra

feta per infants i per als infants, no deixa de ser un drama (amb la justa combinació entre drama i

tragèdia) amb una clara al·lusió a l’explotació infantil un tema que encara és vigent en molts dels països

del Tercer Món. En les obres posteriors de Britten tornarem a trobar aquests aspectes recurrents, que

van definint la seva preocupació pel seu temps o, el que és el mateix, com es posiciona l’individu davant

de la societat.

5.1. L’argument

Ens trobem a Iken Hall, a Suffolk, un matí de gener de

1810. L'òpera engega amb la “Cançó de l’escura-

xemeneies”, que ens avisa de l'arribada de Black Bob

amb el seu fill Clem i amb el Sam, el petit escura-

xemeneies de vuit anys i que està al càrrec del Black Bob.

Bob i Clem, uns personatges sinistres, obliguen el petit

Sammy a pujar a netejar la xemeneia de l'habitació dels

nens, tot i les protestes de la mainadera de la casa, i hi queda atrapat. Finalment, els nens de la família

Brook i els seus cosins de Woodbridge, que estan de visita a la casa, el rescaten, amb l'ajut de la

mainadera. El veure'l tan plorós i espantat, queden molt impressionats i decideixen ajudar-lo.

El banyen (“El bany del Sammy”) i planegen com deixar-lo escapar. Deixen un fals rastre de sutge des de

la xemeneia cap a l'exterior, tot passant per la finestra, per simular la fugida de l'escura-xemeneies. La

Page 13: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

13

minyona de les claus de Hall, la senyora Baggott, se n'adona i es posa de mal humor. Els nens, ajudats

per la mainadera dels nens de Woodbridge, la Rowan, decideixen que trauran el pobre Sammy del bagul

on s'ha amagat, quan tornin els seus cosins l'endemà al matí.

Banyen Sammy i li pregunten “Oh, per què plores?”, i l'amaguen a l'habitació de les joguines. Aleshores

senten que la senyora Baggott s'acosta a l'habitació. Els mana que treguin les joguines de l'armari i,

simulant un mareig de la Juliet, aconsegueixen despistar-la. Passa la nit i es fa de dia amb la “Cançó

nocturna” dels ocells.

El Sammy s’acomiada dels nens de la família de Brook i s'amaga al bagul de nou. El Tom i l'Alfred no

poden carregar-lo sols, però la Rowan i els nens els ajuden a aixecar-lo. A la cançó “Els cavalls piafen”,

tots celebren la fugida del Sammy.

5. 2. Els personatges

El petit escura-xemeneies és, com hem vist, una òpera feta per nens i per a nens. Té una clara vocació

didàctica, tant pel que fa al tema —l’explotació social— com pel que fa a la música —senzilla i

engrescadora—. Per això els personatges que hi surten són plenament arquetípics, símbols de les

diferents posicions que podem prendre respecte a aquesta o a altres problemàtiques socials.

Així, trobem personatges que creen les injustícies (Bob el Negre), els que en són còmplices (Clem), els

que callen, prenent un paper col·laboracionista (Miss Bagot), els que la pateixen (Sam), els que hi lluiten

per desfer-les (Rowan i els nens) o els que viuen al marge (Tom i Alfred).

BOB el NEGRE, mestre escura-xemeneies

CLEM, fill de Bob i el seu ajudant

SAM, aprenent d’escura-xemeneies (8 anys)

MISS BAGGOTT, minyona d’Iken Hall

ROWAN, mainadera a Iken Hall

JULIET, GAY i SOPHIE BROOK, germans de 14, 13

i 10 anys, residents a Iken Hall

JONNY, TINA i HUGHIE CROME, germans de 15 i

8 anys, de visita a Iken Hall

TOM, xofer

ALFRED, jardiner

Page 14: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

14

5.3. La música

Britten, a la Cantata de Sant Nicolau, ja havia provat de fer cantar diverses parts d’una obra de gran

envergadura a cors infantils i aficionats, així com incloure el públic en determinats fragments de l’obra.

Segurament esperonat per l’èxit d’aquesta iniciativa, va repetir el plantejament un any més tard en una

obra ja operística, El petit escura-xemeneies.

Els papers solistes són per a nens i el públic té també 4 cançons que vénen a ser una mena d’interludis

corals. Si bé en un principi aquests fragments els cantava realment el públic, i els assajava abans en les

dues primeres parts de l’obra prèvies a la representació de l’òpera, en la majoria de representacions,

com la que veurem aquí a Sabadell, aquests fragments els canten cors infantils.

A la primera i segona part, que no veurem en les nostres representacions, un grup de nens i adults

decideixen muntar una òpera des d’un conte que els explica Mrs. Parworthy. Acorden l’argument, els

decorats, la música i fins i tot fan veure que assagen amb el públic les cançons que hauran d’interpretar.

La tercera part, l’òpera pròpiament dita, seria l’assaig general que fan aquest grup d’amics, amb una

mena de continu entre ficció i realitat que fa que el públic sigui part de la trama i espectador alhora.

Si només es representa la 3a part, cosa que Britten va preveure i aprovar, l’òpera esdevé una petita

òpera de cambra, amb quartet de corda, piano a quatre mans i percussió. La intenció del compositor era

molt clara: fer una obra adequada per a llocs petits I, amb o sense mitjans, amb un muntatge senzill i

apte per a tots els auditoris i públics.

Britten estructura l’obra en tres escenes, on es segueixen duets, trios, quartets, una ària i, evidentment,

els cors. Es tracta de melodies senzilles, que s’adeqüen al text amb un encant propi dels autors que

s’estimen la seva llengua. Les parts parlades i recitades passen a ser cantades sense pauses, donant així

molta agilitat a l’argument.

A més de les veus blanques per als papers de Sam i els altres nens protagonistes trobem el quartet

clàssic vocal: soprano, contralt, tenor i baix. El cor, a l’uníson, compleix el paper que tenien els cors a

l’antiga Grècia, fent avançar l’acció i guiant l’argument. Les cançons que interpreta el cor obren i

tanquen cadascun dels actes:

Page 15: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

15

a) La cançó de l’escura-xemeneies

És una mena de cançó de treball, amb un ritme repetitiu que sembla imitar els moviments de la

feina dels escura-xemeneies amb una tensió afegida pel compàs irregular (5/8) gens pròpia de les

cançons de treball. A la versió original, en anglès, la cançó comença amb les paraules sweep, sweep,

sweep, jugant amb el sentit del vocable (escombrar) i el seu so onomatopeic. La versió catalana fa servir

l’onomatopeia /ziiip/

b) El bany de Sammy

És una melodia molt alegre, molt vitalista, que il·lustra el canvi del personatge, la seva

transformació. Els nens i Rowan s’incorporen i la tanquen.

c) La cançó de la nit

Es tracta d’una mena de cançó de bressol on s’intercalen, amb un efecte molt bonic, el cant de

diferents ocells que van entrant a cànon.

d) Cançó dels cavalls

Amb un ritme que descriu el trot dels cavalls que s’emporten el carruatge amb el Sammy, el cor

tanca l’òpera i li dóna l’esperat final feliç.

5.4. L’escenografia

Carles de la Rosa, director escènic de les representacions que veurem al Teatre Municipal La Faràndula,

juga amb elements molt senzills per transportar-nos a una casa anglesa d’un temps inconcret. A partir

de la il·luminació sobre un base feta en negre I blanc, i elements clau (el bagul, la xemeneia), el públic se

sent convidat a posar-hi tota la seva imaginació per recrear l’ambient on es desenvolupa l’escena. Els

cors infantils envolten l’escena des d’unes grades laterals.

Page 16: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

16

6. El text

I. CANÇÓ DE L'ESCURA-XEMENEIES

Cançó del públic I

Ziip! Ziip! Pren revolada i anem pel treball,

fem fora aquest sutge i visca el raspall. Les eines són raspes, galledes i draps,

per treure pols negra que omple els forats. I... Ziip! Ziip!

Bob dit el Negre, i el seu fill amb ell, llardós com la guilla, té fosca la pell; llurs crits ens arriben pel gèlid matí,

les guatlles desvetllen i esveren conills. I... Ziip! Ziip!

Sam és tot càndid, escombra amb delit, son pare a Bob Negre cruel l'ha cedit.

I ara molt trist pujarà tub amunt. El tub és tot negre doncs com s'ho farà?

I... Ziip! Ziip! Lluny de la vila, travessen el pont. I giren a esquerra per un caminoi;

segueixen la tanca tot giragonsant, per mates de boga, herbotes i fang.

I... Ziip! Ziip!

Clem i Bob Pren revolada i anem pel treball!

Fem fora aquest sutge i visca el raspall, les eines són raspes galledes i draps

per treure pols negra que omple els forats. I... Ziip! Ziip! Ziip!

II. QUARTET Rowan, Miss Baggott, Clem i Bob

Miss Baggott

Feu-me aquesta xemeneia, i al costat també! Apa Rowan, apa Rowan no badallis, no badallis!

Quatre xemeneies hi ha, quatre xemeneies hi ha, sí són quatre.

Au! Au! Feu-les totes, feu-les totes, escureu-les totes!

Rowan

Xic i blanc i tot plorós, cobert de parracs i de pedaços,

parracs i molts pedaços. Fa llàstima, temorós, tremolós,

amargat de pena.

Page 17: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

17

Clem i Bob Els escures volen nens, i els cacen com les fures.

Raspes, barres, eines tals valen menys que el giny dels homes.

Rowan Miss Baggott Sense jocs venut per sous, per sous Pocapenes, pocapenes aprenent a cops i guitzes, no goseu, no goseu deixar pols, tos-temps a cops i guitzes. deixar pols arreu de casa, per la casa que pot fer ell, o per Crist us dic que sou mals escures obeir, sofrir molt, no serviu per res!

i en silenci. Clem i Bob (simultani a Rowan i Miss Baggott)

Trials xics, lleugers i flacs, com aquest per enfilar-se fàcilment s'enfilarà amb sospirs i llagrimetes.

Miss Baggott: Cuita Rowan! Les fundes a l'altra cambra!

Rowan: Senyor escura: per pietat no enviï xemeneia amunt aquest noiet. Està esglaiat! Bob: Esglaiat? Per Déu, són llàgrimes d'agraïment. Se'n mor de ganes, oi Sam?

III. DUET Clem i Bob

Bob Au, nen blanquet, au! Clem La port l'esvera! Bob Sol, ben solet, au! Bob i Clem Amunt s'ha dit! Bob Apa, despulla't! Clem No esperneguis! Bob Vols mossegar, dius? Bob i Clem Amunt s'ha dit! Bob Tiba la corda! Clem Molt bona nit, nen! Bob Tiba la corda! Clem Fica't endins, nen! Bob i Clem Amunt s'ha dit! Clem Quan retornis, nen, Bob seràs ben negre! Clem sutge al sac, au nen! Bob Passa el forat, nen! Clem I sempre amunt, nen! Bob I sempre amunt, nen! Bob i Clem la xemeneia! Brut de carbó!

IIIa. A FET I AMAGAR

IV. SHANTY Nens

Juliet, Sophie, Tina Tiba fluix i sortirà ben sencer. Au, va! Gay, Jonny, Hughie Tiba fluix i sortirà ben sencer. Au, va!

Tots (alternat) Tiba! Tiba! Tiba! Tiba! Juliet, Sophie, Tina Tiba fluix i sortirà tot sencer. Au, va!

Page 18: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

18

Gay, Jonny, Hughie Tiba fluix i sortirà tot sencer. Au, va! Tots (alternat) Tiba! Tiba! Tiba! Tiba!

Juliet, Sophie, Tina Fem l'estrebada ben forta i avall. Au, va!

Tots (alternant) Tiba! Fort, ben fort! Tiba! Fort, ben fort!

Juliet, Sophie, Tina Tiba la corda, farem un, dos, tres! Gay, Jonny, Hughie Tiba fluix i sortirà tot sencer. Au, va! Tots (alternant) Un, dos i tres! Un, dos i tres! Un, dos i tres! Un, dos i tres!

Juliet, Sophie, Tina Tiba la corda, farem un, dos, tres!

Gay, Jonny, Hughie Tiba fluix i sortirà tot sencer. Au, va! Tots Un, dos i tres!

V. CONJUNT Sam i nens

Sophie Quin mal t'has fet? Juliet Oh, perdona'ns! Jonny Et fa molt de mal, xicot? Bessons Sols volíem ajudar-te! Amb Gay Sols volíem ajudar-te!

Sophie Pobre nen! Juliet És un nen tan xic! Jonny Fatigat i mort d'esforç. Bessons Sempre dins les xemeneies! Amb Gay Sempre dins les xemeneies!

Sam No em torneu a dins, si us plau!

No em torneu a dins, si us plau!

Juliet Si Miss Baggott sap què passa? Jonny No el voldrà! Amb Sophie No el voldrà! Amb Juliet No té remei. Bessons El darà altre cop a l'amo! Amb Gay El darà altre cop a l'amo!

Sam No em torneu a dins, si us plau!

No em torneu a dins, si us plau!

Juliet Com podríem evitar-ho? Sophie, Jonny Amagar-lo? I no dir res Bessons fins que els altres siguin fora? Amb Gay fins que els altres siguin fora? Tots No t'entregarem de nou!

No t'entregarem de nou!

Sam No em torneu a dins, si us plau!

Tots No t'entregarem de nou!

Gay (assenyalant l'armari): Amagueu-lo entre joguets!

Page 19: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

19

Jonny: N'hi caben vint! Els altres: Ràpid, doncs! Juliet: Alto! Penso: pensaran que ha fugit! Sophie: Per la finestra! Bessons: Heura avall! Tots: Vine, petit escura-xemeneies!

VI. CANÇÓ MARXA Nens, Miss Baggott, Bob i Clem

Els nens fan avançar Sam fent-li petjar fort sobre les fundes.

Nens

Soles negres sobre el blanc, negra sola, negres peus, brut també el festejador i cap dubte no hi haurà!

La finestra i l'ampit

tot ben brut amb gran delit, brut fins a deixar-los cecs, per no veure que és aquí!

I ara sutge als rajols, una mica, massa no!

No sabran el pirandó!

Sonen passes, sonen passes. A dins! A dins!

Els nens arrosseguen a Sam a l'armariet, li prenen la roba i es llancen sota els mobles tapats, amb l'altra mainada mentre entra Miss Baggott seguida de Clem i Bob, amb Rowan a la cua de tot.

Miss Baggott: Dos quarts de dotze, afanyeu-vos, ganduls! Ara les golfes!

Bob: Lladra com un gos petaner! Clem: Espetega com un trabuc, no?

Miss Baggott: Què és això? La finestra oberta? Tots observen el rastre del desaparegut Sam

Miss Baggott, Clem i Bob

Petges negres sobre el blanc... tot brut el festejador...

soga bruta i brut el llarç. Ara fuig! Ara fuig! En Sammy!

VII. TRIO Miss Baggott, Clem i Bob

Miss Baggot, Clem i Bob

Oh! Sam! Sam! Ja l'atraparem, ja! I pobre d'ell llavors!

Sabrà com són tractats els qui escapen!, fugen!, fugen! Cal fermar-lo com un gos dins el galliner!

Page 20: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

20

Que perdi el seu orgull, el mala peça! Peça! Peça!... Els escura-xemeneies surten cridant furiosament. Miss Baggott els va al darrere.

Bob Sabrà què val fugir! Miss Baggott Torneu! Clem Maleït gripau! Bob Dalt del pont el penjaré! Miss Baggott Torneu! Clem Plomes i quitrà! Clem i Bob Ah! Ah! Miss Baggott Torneu! Torneu! Torneu, bandarres! Falten

xemeneies!Torneu! Torneu!...

VIII Rowan i nens

Rowan parlant sola per expressar el seu dolor.

Rowan Fuig, escura! Corre, vola!

Corre amb tot el teu deler! Rere teu corre el teu amo, boig per fer-te retornar!

Lluny enllà del riu que és tot gel,

depassats el vent i el glaç, Sam tremola,

distants ecos l'omplen de desesper.

Corre, nen, i no t'aturis, no t'aturis! Bob Negre et segueix, ve darrere teu.

Mira-li la negra ganya! L'odi el torna boig del tot!

Com desitjo deslliurar-te,

amagar-te ben, ben lluny dels tirans que t'esclavitzen i et torturen més i més!

Com desitjo deslliurar-te!...

Nens

Jonny Ei Rowan! Sophie Ei, ei, Rowan! Juliet Rowan maca! Gay La més maca, Rowan! Bessons Estimadíssima Rowan!

Rowan Què vol dir això? Nens Shhh!

Els nens fan un senyal d'atenció a l'armariet. Un tímid Sam, espia. Expliquen a Rowan el seu secret, i preparen una banyera pel Sam.

- FI DE L'ESCENA PRIMERA –

Page 21: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

21

IX. EL BANY DE SAMMY Cançó del públic II, Rowan i nens

Públic

Les olles ja xiulen com merles d'estiu, el foc espurneja amb esclat ben viu.

Els nens corren, volen a dur el que calgui pel bany i neteja del pobre Sam tan brut!

Au vinga amunt, a la cambra de dalt, on Rowan prepara el bany del xiquet.

Fregalls per fregar-lo i tines ben grosses i draps d'eixugar i sabó, sabó ben bo.

I xooof! Cap a dintre!

I Rowan hi va amb grosses esponges i ulls molt brillants.

I renta, esbandeix, amb delit, molta estona. I Sammy tremola però queda net, ben net.

I ara Sam queda tan blanc com la neu. I Rowan s'alegra de veure'l tan net.

Si feia por a tots quan era tan negre. L'accepten blanquíssim i estan complaguts, Oh!

Els nens contemplen el nou Sam, mentre s’eixuga.

Nens i Rowan Oh! Sammy més blanc que no els cignes volant.

Oh! Sammy supera l'estel dalt del blau! Oh! Sammy lluent com escuma de mar o el ruixim a l'aire pel vent emportat.

L'amarg suplici que sofrí s'ha acabat.

Ja fa pas a la joia, fa pas a la joia, fa pas a la joia i diu:

Sam

Gràcies de cor!

Sam explica a Rowan i als nens la seva història. És fill del carter de Little Genham, en Josiah Sparrow, que el va vendre perquè es va trencar la cama i no tenien diners. Sam aviat farà nou anys. Els nens, que l'han escoltat aclaparats, desesmats, es posen a endreçar la cambra mentre també ajuden a Sam a vestir-se amb la nova roba que li han trobat.

X. CONJUNT

Sam, Rowan, nens

Rowan Ploraves tot fent el treball del jorn? Sophie Per què has de plorar quan treballes, noi? Nens i R. Pare i mare són lluny d'aquí. Sam Com he de riure, jo? Jonny Oh! On és la llar on vas ser feliç? Gay Oh! On és la llar que estimaves, nen?

Page 22: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

22

Nens i R . Cent milles lluny hi ha la teva llar. Sam Com he de riure, jo? Juliet Oh, quina és la veu que tu has d'obeir? Bessons Oh, quina la veu que et fa por, pobret? Nens i R . L'amo s'enutja com mai avui. Sam Com he de riure, jo?

Jonny té una idea. Demana a Rowan que quan faci el seu equipatge, deixi un espai al capdamunt del seu bagul, per posar-hi a Sammy i endur-se'l a casa. Senten que Miss Baggott torna inesperadament, i amaguen a Sam a l'armari de les joguines, recullen la cambra, i fan un quadre plàcid vora el foc...

XI i XII PANTOMIMA I ESCENA Miss Baggott

Miss Baggott

Ah! Brètols! Brètols! Mala gent, ecs! Ai! Els meus peus! Ah! Ah! Gentussa!

Ves a Snape i torna aquí! Ai, quin mal!

Mai més, mai més no us perdonaré. “Torneu”, que dic, “torneu”, que dic.

Com Déu mana acabeu! Protestes i burles.

Senyor! Oh, Senyor! Aquesta befa ha de ser ben castigada. Tant de bo que cremin a dins l'infern!

Protestes i burles i acusar-me d'explotar aquest noi!

Ja veureu, ja veureu! Ja veureu. Si puc ja l'agafaré, jo!

Rowan! Les cortines! Descarat! Pobre de mi! Cap aquí!

Mireu els plecs de les cortines! Guaiteu! Petjades als rajols!

No heu pas netejat, es veu bé! Mireu l'armari, està brut,

tot ple de cendra, reixa bruta! Maleïts siguin Bob i els nens!

Grapats de sutge entorn l'armari! Heu endreçat tots els joguets?

Vull els joguets als seus prestatges. Veniu aquí nens i nenes!

Obriu la porta i endreceu-los. Ja és hora que ho deixeu ben net!

Juliet Aaaaah....hh! (fingint desmai)

Page 23: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

23

XIII. FINAL Rowan, Miss Baggott, nens

Miss Baggott

Veniu! Ha caigut i s'ha desmaiat, potser pels valors que s'escapen.

En basca! Quiets! En basca! Quiets!

Que estigui estirada.

Rowan

Va! Alceu-li el cap i les mans, ens cal aigua!

Posem-la al llit... mireu de tenir-la ben quieta.

Miss Baggott

Ajut, no ens sent! Ajut, no ens sent!

Nens Juliet, Juliet! Està estirada! Tan pàl·lida, Oh! I si es mor

Rowan i Miss Baggott Ei, ei! Un xic d'aigua, un xic d'aigua,

si cal aigua, aigua. Sí, sí, sí... amunt el cap!...i les mans!

Ha caigut en basca, estem quiets! Què bé si l'agafes amb compte!

Nens

I les galtes blanques com la cera. Oh, Déu meu, quina por!

I quin desastre!

Rowan i Miss Baggott traslladen Juliet, mentre els nens, excitats i alhora més calmats, es mouen al voltant.

Nens

Roba! Mantes! Escalfor! Tan de pressa com pugueu! Fregues! Sals per retornar.

Aigua d'ordi força té!

Peus alçats millor que plans! Qualsevol ho sap això! El vestit obert pel coll. Per la febre força gel.

Jonny corre a l'armari, n'obre la porta i diu a Sam:

Tranquil Sammy! Demà seràs home lliure!

Nens Juliet es troba bé, s'ha refet en un no-res!

Sammy a estalvi està també, dins l'amagatall. Hurra! Hurra!...

- FI DE L'ESCENA DOS -

Page 24: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

24

XIV. LA CANÇÓ DE LA NIT

Cançó del públic III

Secció I – Ducs El duc que cerca dins la nit els ratolins tan xics,

fa xiscles que esgarrifen de sentir. Tu-whoo! Tu-whoo! Tu-whoo! Tu-whoo!

Secció II – Airons

L'airó escolta, tens, despert dins el seu niu muntanya amunt, i llança un crit salvatgement:

Kaah! Kaah! Kaah! Kaah!

Secció III – Tórtores La tórtora gentil es remourà enmig les fulles

i sonarà un murmuri ja: Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo!

Secció IV – Pinsans

Parella de pinsans feliç refila amb alegre veu, després comencen el seu cant:

Pink! Pink! Pink!...

Totes les seccions De nord a sud, i d'est a oest, les aus s'esforcen a cantar,

però qui ho fa millor de tots? Tu-whoo! Kaah! Prrrr-ooo! Pink! Pink! Pink!

La nit passà, el duc és ronc,

pinsans s'ajoquen dins de l'arc, l'airó s'ajup, la tórtora dorm.

Tu-whoo! Kaah! Prrrr-ooo! Pink! Pink! Pink!

- ESCENA III -

L'endemà al matí, Rowan entra a la sala dels nens amb una safata d'esmorzar per la Juliet. Deixa la safata i ambdues van a l'armari per fer-ne sortir Sammy. Falten trenta minuts perquè arribi el cotxe.

Sammy esmorza amb molta gana, mentre Juliet obre el bagul.

XV. ARIA Juliet

Juliet

Prompte el cotxe et durà ben lluny, i et direm junt adéu! Quin goig veient en Sam, feliç i alegre des d'ahir,

córrer rabent cap a la llibertat. Negre vas venir, tu pobre noi!

Erets lleig de tan brut i desastrat. Avui ben net estàs, polit i blanc.

I tot ple de goig ben rialler. Sammy amic, avui per fi lliure ets!

Page 25: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

25

El dur aprenentatge s'ha acabat. Accepta això de Sophie, Gay i jo,

com un record al nostre nou amic!

XVI. CONJUNT Sam i els nens

Jonny Hola, Sammy! Fa bon dia per anar de nou a casa. Sam Dia! Dia! Sophie Hola, Sammy! Bona cara. Ara prou de xemeneies! Sam Dia! Dia! Gay Hola, Sammy! Cap al cotxe! Sento rodes a la grava! Sam Dia! Dia! Bessons Hola Sammy! Quina sort de veure't bé i tan alegre! Nens Apa Sammy!..

Amaguen Sammy dins el bagul, es despedeixen d'ell i li desitgen molta sort.

XVII. TRIO I CONJUNT Alfred, Tom, Miss Baggott; Rowan i nens

Tom Som-hi, Alfred? Alfred Apa amunt! Tom Sense pressa! Alfred Compte els peus! Tom Un, dos, i... Alfred Un moment! Tom Calma, Alfred! Un, dos, tres? Miss Baggott Alceu bé i vostre és! Alfred Un, dos i tres, amunt! Tom No, la plètora no es mou. Miss Baggott Vinga, porteu-lo a baix. Alfred Què hi ha a dintre? Tom Ple de llibres. Alfred Pesa el doble del normal. Tom Apa, som-hi, i la baixarem. Miss Baggott Quin bullit que feu per un bagul tan sols!

Per tots els sants! Alfred i Tom Sembla que enganxada fort al parquet,

és com una capsa de plom. Miss Baggott Una capsa de camises i botes i mitjons? Tom No podem, “jefa” Alfred Pesa massa! Miss Baggott I ara? Però si l'he omplert jo! Tom Doncs caldrà buidar-lo, ja! Miss Baggott No faré pas res d'això! Tom Doncs queda aquí! Miss Baggott Sou impertinents! Tom El bagul es buida aquí! Alfred i Tom O es queda com està! Nens Oh, no! Alfred i Tom Oh, sí! Rowan Mister Tom us ajudarem tots junts. Nens Sí, molt agraït!

Page 26: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

26

Tom És una bona oferta i l'agraïm. Què hi dius Alfred? Alfred molt considerat! Rowan Au! Som-hi doncs tots junts! Nens Tots a la una! Tots Un, dos i tres! Apa amunt! Hip-hip, hurra!

Moltes mans faran el fet. Tots alhora el mourem.

Miss Baggott Compte com el moveu! Res de cops! Tot amb molt de compte!

XVIII. CANÇÓ DEL COTXE Cant del públic IV amb actors

Jonny, els bessons i Rowan, se'n van. Gay, Juliet i Sophie veuen des de la finestra com carreguen el bagul

al cotxe. Es despedeixen.

Tots Galopa, galopa, alça la pota.

Xuit! fa el fuet en mans del cotxeret. Amb el públic

Arri! Arri! Corre rabent.

No t'aturis ni un moment. Tots

La roda xerrica. Guaita com gira. Marxa rabent i se'n va com el vent.

Amb el públic Arri! Arri! Corre rabent.

No t'aturis ni un moment.

Tots La ruta s'allunya, s'obre un nou dia.

Puja al carruatge, tingues bon viatge. Amb el públic

Arri! Arri! Mira com galopa! Com galopa camí enllà!

Tots I Sam podrà viure sempre més lliure.

Ves-hi content i somriu a la gent. Amb el públic

Arri! Arri! Mira com galopa! Com galopa camí enllà!

Tots

S'acaba la història. Feu-ne memòria. Junts cantarem la cançó de l'adéu.

Amb el públic Adéu! Adéu! Mira com galopa, com galopa,

camí enllà, camí enllà!

Tots Segueix el pas que la cursa la guanyaràs!

Xo, xo, xo, ja s'ha acabat! Tingueu tots felicitat!

Page 27: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

27

7. Activitats per abans d’assistir a l’òpera 7.1. Des de l’àrea de Música: Prepareu les cançons que canta el cor infantil Com si fóssim el públic que acudia a les primeres representacions estaria molt bé que portéssiu ben apreses les cançons que cantarà el Cor Infantil, o si més no, fossin conegudes pels vostres alumnes La cançó de l’escura-xemeneies El text ens parla de la vida de Sam, marcada per una feina dura i molt exigent. Poseu el text a les altres estrofes. Podeu fer servir els enregistraments que acompanyen aquesta guia didàctica. Feu atenció al compàs 5/4. Podeu provar de portar el compàs (3 temps + 2 temps). Cada estrofa té sis compassos, repetint-se sempre la mateixa estructura.

Ziip! Ziip! Pren revolada i anem pel treball, fem fora aquest sutge i visca el raspall. Les eines són raspes, galledes i draps, per treure pols negra que omple els forats. I... Ziip! Ziip! Bob dit el Negre, i el seu fill amb ell, llardós com la guilla, té fosca la pell; llurs crits ens arriben pel gèlid matí, les guatlles desvetllen i esveren conills.

I... Ziip! Ziip! Sam és tot càndid, escombra amb delit,

son pare a Bob Negre cruel l'ha cedit. I ara molt trist pujarà tub amunt. El tub és tot negre doncs com s'ho farà? I... Ziip! Ziip! Lluny de la vila, travessen el pont. I giren a esquerra per un caminoi; segueixen la tanca tot giragonsant, per mates de boga, herbotes i fang.

Page 28: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

28

El bany de Sammy Aquesta cançó, escrita amb ritme ternari, sembla un vals lleuger i ben alegre. Podeu treballar amb els vostres alumnes el ritme de vals amb altres enregistraments, amb instruments, etc

Les olles ja xiulen com merles d'estiu, el foc espurneja amb esclat ben viu. Els nens corren, volen a dur el que calgui pel bany i neteja del pobre Sam tan brut! Au vinga amunt, a la cambra de dalt, on Rowan prepara el bany del xiquet. Fregalls per fregar-lo i tines ben grosses i draps d'eixugar i sabó, sabó ben bo.

I xooof! Cap a dintre! I Rowan hi va amb grosses esponges i ulls molt brillants. I renta, esbandeix, amb delit, molta estona. I Sammy tremola però queda net, ben net. I ara Sam queda tan blanc com la neu. I Rowan s'alegra de veure'l tan net. Si feia por a tots quan era tan negre. L'accepten blanquíssim i estan complaguts, oh!

Cançó de la nit

A l’inici del 3r acte el cor infantil canta una cançó que descriu el so de quatre animalons diferents: els ratolins, l’airó, la tórtora i el pinsà. La melodia és molt bonica i s’aprèn amb facilitat. Al final de cada estrofa apareix un motiu melòdic diferent per a cada animal que, quan es canten junts a la darrera estrofa, fan un cànon d’un efecte deliciós. Yehudi Menuhin va dir un dia que “si el vent i l’aigua poguessin escriure música ho farien com Britten”. En aquesta melodia aquesta frase pren tot el seu sentit. Secció I – Ducs El duc que cerca dins la nit els ratolins tan xics, fa xiscles que esgarrifen de sentir. Tu-whoo! Tu-whoo! Tu-whoo! Tu-whoo! Secció II – Airons

L'airó escolta, tens, despert dins el seu niu muntanya amunt, i llança un crit salvatgement: Kaah! Kaah! Kaah! Kaah! Secció III – Tórtores

Page 29: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

29

La tórtora gentil es remourà enmig les fulles i sonarà un murmuri ja: Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo! Prrrrr-ooo!

Secció IV – Pinsans Parella de pinsans feliç refila amb alegre veu, després comencen el seu cant: Pink! Pink! Pink!...

Totes les seccions

De nord a sud, i d'est a oest, les aus s'esforcen a cantar,

però qui ho fa millor de tots? Tu-whoo! Kaah! Prrrr-ooo! Pink! Pink! Pink!

(ratolins)

6.1.2.

(airons)

(tórtores) (pinsans)

(

Page 30: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

30

Cançó de comiat Els nens amb en Sammy marxen amb un carruatge tirat per cavalls. La cançó final juga amb el ritme del galop dels cavalls amb el comiat dels nens.

7.2. Des de l’Àrea de Medi

El tema dels escura-xemeneies i de l’explotació infantil dels nens pobres i orfes està present a la cultura

anglosaxona força sovint. Comptem amb moltes referències literàries, pictòriques, fotogràfiques,

periodístiques i fins i tot legislatives, respecte aquest ofici tan estès en un país ple de cases amb

xemeneies. No oblidem que al Regne Unit aquest ofici i l’ús dels infants va durar fins a inicis del segle XX.

Molts escriptors, sobretot Charles Dickens, havien escrit sobre la misèria d’aquests nois de classe baixa

obligats a buscar-se la vida de tantes diverses maneres.

Els escura-xemeneies

L’ofici d’escura-xemeneies va sorgir durant la Revolució Industrial, quan les xemeneies van esdevenir

més grans, fins al punt de cabre-hi una persona dins, així com de la necessitat de preveure el risc

d’incendis, ja que molts es produïen per l’abandó i la falta de neteja del tub de les xemeneies, que

s’embussaven o bloquejaven per l’acumulació de sutge, restes de carbó o fusta cremada.

Els infants podien ser aprenents des dels set anys, i quedaven a càrrec del mestre escura-xemeneies,

que s’encarregava de la seva instrucció i manteniment. Es tractava de nens orfes o molt pobres sense

família, i fins i tot n’hi havia que eren venuts pels seus propis pares al gremi.

El mestre escura-xemeneies podia guanyar quantitats considerables de diners per la seva feina, però els

seus aprenents no guanyaven gairebé res, o res. Només aconseguien un llit, sovint un sac de sutge sobre

Page 31: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

31

el qual podien dormir) i una mica de menjar, sovint pa, per poder treballar. Els infants es venien als

escura-xemeneies per aprendre, però molts morien abans que poguessin tenir el seu propi negoci

d’escura-xemeneies, per malalties als pulmons o càncer, causats pel sutge. No obstant això, els orfes

estaven sota el càrrec de les cases parroquials, d’on l’escura-xemeneies aconseguia nous aprenents

quan un des seus havia crescut massa o estava malalt.

El 1775, un cirurgià anglès va demostrar que el quitrà del carbó de les xemeneies, del qual els nois

n’acabaven coberts, provocava l’aparició de les berrugues cancerígenes. Aquest va ser el primer càncer

demostrat com a resultat de l’exposició a agents químics al treball.

A partir d’aleshores, es va començar a intentar prohibir l’ús dels petits escura-xemeneies.

S’argumentava que, ja que amb l’ús de raspalls més llargs i cars es podien netejar les xemeneies sense

posar la salut de ningú en risc, no hi havia cap necessitat de sacrificar els infants amb aquesta feina. Les

condicions de treball eren realment dures. Els nois que tenien por i no volien pujar xemeneia amunt —o

que s’hi quedaven encallats— eren forçats a sortir tot encenent el foc a sota seu, de manera que es

veien obligats a pujar més amunt per evitar cremar-se. La jornada de treball era llarga i el sou era molt

baix.

En aquella època, també hi havia infants treballant en altres indústries, però en aquests casos estaven

contents amb la feina i amb les recompenses que els proporcionava, mentre que en el cas dels petits

escura-xemeneies no era així.

El 1788 es va crear una nova regulació per millorar la vida laboral dels petits escura-xemeneies. El

mestre s’havia d’assegurar que no treballessin els diumenges i que, en comptes de treballar, se’ls

netegés tot el sutge i se’ls enviés a l’església. Aquesta llei no va ser gaire reforçada per la policia, de

manera que va canviar poc la vida dels nens.

No va ser fins al 1864 que el parlament va prohibir l’ús dels petits escura-xemeneies, encara que alguns

escura-xemeneies van utilitzar infants fins al 1875 quan va esdevenir una llei que tots havien de tenir

una llicència i aquestes llicències no eren atorgades a cap escura-xemeneies que utilitzés infants.

Aquestes lleis van tenir lloc després de moltes demandes de canvi, incloent-hi escriptors ben coneguts

com William Blake, Charles Dickens i Charles Kingsley.

Kingsley va voler explicar que es malgastaven les vides joves i el seu potencial quan s’utilitzaven els

infants com a eina de treball barata. Els infants morien com a resultat d’un treball poc segur, mentre

Page 32: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

32

que haurien d’haver pogut créixer i fer una feina més important en el món si haguessin tingut

l’oportunitat d’una educació adequada.

L’explotació infantil

Encara que ens pugui semblar que l’explotació infantil ja s’hauria d’haver eradicat al món actual, això no

és així.

Uns 250 milions d’infants d’entre 5 i 14 anys han de treballar per mantenir a les seves famílies i a ells

mateixos. La majoria comencen als 10 anys. D’aquests, uns 120 milions treballen amb jornada

complerta, tots els dies de l’any. I uns 171 milions treballen en condicions de semiesclavatge o

servidoria.

Els ingressos d’aquest infant poden representar un terç del total de la família i, en casos extrems, pot

arribar a ser l’únic ingrés.

El 70% dels casos d’explotació infantil actuals es troben en el sector agrícola. Els nois que treballen al

camp tenen entre 5 i 13 anys i ho fan aixecant fruites, verdures, cultivant i suportant l’explotació de les

plantacions. El 10% dels menors d’edat treballadors abandonen l’escola en edat infantil, i el 62% durant

l’adolescència. Això genera un impacte sobre la seva pròpia existència, com la pèrdua d’educació formal

i el patiment d’unes condicions de vida molt dures, així com una alimentació deficient que afecta el seu

desenvolupament psicològic i físic.

Uns 50 països han ratificat un conveni de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre les edats

mínimes per treballar, que estableix els 15 anys com a edat mínima acceptable en països industrialitzats

i 14 anys a la resta de països. Permet que els infants facin treballs suaus als 13 anys en països

industrialitzats i als 12 als més pobres. Però prohibeix el treball infantil que pugui amenaçar la seva

salut, seguretat o moral als menors de 18 anys.

Activitat 1: . Busca informació sobre els infants escura-xemeneies al Regne Unit:

- en què consistia la seva feina?

- amb quants anys començaven a treballar?

- com vivien?

Page 33: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

33

Els escura-xemeneies a Sabadell

Lluny dels milers de xemeneies i d’escura-xemeneies d’Anglaterra, entre el 1850 i el 1860 arrenca a

Sabadell la revolució industrial amb l’arribada de la màquina de vapor. Això va fer que ràpidament en la

capital tèxtil per excel·lència comencessin a aparèixer els vapors.

Els vapors són les antigues fàbriques tèxtils que funcionaven gràcies a l’energia de la màquina de vapor.

El vapor constava de la sala de les màquines i de les quadres disposades en forma d'U o de pinta al

voltant d'un pati, el qual permetia l’accés a les diverses dependències fabrils i la càrrega i descàrrega de

les mercaderies. Les quadres eren de construcció senzilla i amb grans finestrals per maximitzar l'entrada

de llum solar. A l'interior hi havia les màquines disposades l’una al costat de l'altra per aprofitar al

màxim l'espai. Estaven connectades a un sistema de corretges i politges mogudes per l'energia del vapor

que produïa la màquina (anomenada popularment com la burra). En molts casos convivien en el mateix

vapor diverses petites empreses que llogaven l'espai i pagaven l'energia que utilitzaven.

Per poder fer funcionar una “burra”, calia portar aigua a ebullició. Això s’aconseguia cremant carbó. I el

fum d’aquesta combustió sortia per les altes xemeneies que han acabat dibuixant el perfil característic

de la ciutat tèxtil de Sabadell. Aquestes xemeneies eren netejades de sutge per petits escura-xemeneies

que, mancats del coneixement del gran perill que corrien i aprofitant el petit volum que feien, a causa

de la seva curta edat, pujaven xemeneia amunt fins a treure un drap blanc des de dalt de tot per

mostrar que la xemeneia ja era tota neta.

Activitat 2:

Busca el nom de 10 vapors molt

coneguts a la ciutat tèxtil llanera

de Sabadell, una de les més

importants en els anys de la

revolució industrial.

Page 34: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

34

Activitat 3:

« " [...] Sabadell sempre atmirada

prospera y creix galopant,

la vigorosa alenada

del vapor, la vá animant

y sos telers traquetejan,

sas xemeneyas fumejan

lo cel catalá encensant! [...] "

»

—Artur Masriera i Colomer, Á la industriosa Sabadell, 1882

Darrere d’aquestes romàntiques paraules d’Artur Masriera s’amagava el perill que corrien els escura-

xemeneies, cada cop que enfilaven xemeneia amunt carregats amb tots els estris per netejar-les.

. Visita al Vapor Buxeda Vell. Des de l’interior podràs observar com era una de les xemeneies que els

petits escura-xemeneies havien de netejar en aquella època.

Tan sols de posar-t’hi a sota comprovaràs quina impressió que fa!

Activitat 4:

. Busca diferents fotografies de les

xemeneies que encara es conserven dins la

ciutat de Sabadell i fes-ne un mural a la

classe com si es tractés del perfil de

Sabadell.

Page 35: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

35

7.3. Des de l’Àrea de llenguatge Activitat 1: Llegeix amb atenció aquest poema de W. Blake que descriu algunes de les condicions de vida dels

infants escura-xemeneies. B. Britten es va inspirar en aquest poema per escriure l’òpera d’El petit

escura-xemeneies. Explica el tema que tracta i què ens n’explica el protagonista?

L’escura-xemeneies

Era jo molt petit quan se’m morí la mare i el pare se’m va vendre quan just la meva llengua

a penes si podia dir “´scuro, ´scuro, ´scuro!”, I us escuro les llars, doncs, i entre el sutge dormo.

Hi havia un petit Tom que plorà quan el cap rull com el dors d’un xai li rapaven. Vaig dir-li:

“Calla, tant és, que quan un porta el cap rapat, saps?, el sutge no et pot fer malbé el cabell ros”.

Llavors ell va callar, i, i aquella nit mateix Tom tingué una visió mentre estava dormint:

Milers d’escuradors, Dick, Joe, Ned i Jak, estaven tots tancats dintre negres taüts.

I veu venir un Àngel amb una clau brillant que es posa a obrir els taüts i a tots els allibera,

i pel prat verd, llavors, van saltant i rient i es renten en el riu i amb el sol resplendeixen.

I, havent abandonat els sacs, límpids i nus, juguen ara en el vent, s’alcen damunt els núvols;

I l’Àngel digué a Tom: “Si et tornes un bon noi serà Déu el teu pare, no et faltarà mai joia “.

I Tom es despertà, era fosc i ens llevàrem i amb els sacs i els raspalls anàrem a la feina.

Tom no sentia el fred, es trobava feliç, car si tots fan llur deure no han de témer mai cap mal.

Activitat 2: Després de parlar sobre El petit escura-xemeneies digues 3 adjectius que defineixin la personalitat dels

dos protagonistes antagònics de l’òpera.

BOB el Negre …………………. ………………….. …………………. Sam …………………. ………………….. ………………….

Page 36: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

36

7.4. Des de l’Àrea de matemàtiques:

Activitat 1:

Ordena per alçades el nom d’aquestes xemeneies de més petita a més gran.

Xemeneia d’Artèxtil

46,77 m

Xemeneia de Cal Bros

45 m

Xemeneia de Ca l’Estruch

43,5 m

Xemeneia de Cal Grau

52,47 m

Xemeneia de Cal Mainou i Cia

19,47 m

Xemeneia del Vapor Buxeda Vell

39,83 m

Page 37: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

37

Activitat 2: Resol els problemes matemàtics següents: . Quina diferència d’alçades hi ha entre les xemeneies següents: a) Xemeneia de Cal Mainou i Cia i Xemeneia del Vapor Buxeda Vell

b) Xemeneia d’Artèxtil i Xemeneia de Cal Grau

c) Xemeneia de Cal Bros i Xemeneia de Ca l’Estruch

d) La xemeneia més alta, I la més baixa de les que surten a l’exercici anterior.

Activitat 3:

Si poséssim totes aquestes xemeneies horitzontalment l’una al costat de les altres, quina llargada

sumarien entre totes?

7.5. Des de la transversalitat: Una experiència dramatúrgica: La dramatització és una forma de representació en la qual els i les alumnes utilitzen el cos, la veu i

l’espai, i el temps escènic per expressar i comunicar idees, sentiments i vivències.

L’activitat dramàtica engloba moltes àrees de

l’aprenentatge: la llengua, la psicomotricitat,

l’expressió corporal, la plàstica, la música… Tot

això la converteix en un àmbit d’expressió

força enriquidor.

A partir dels exercicis de dramatització es

poden plantejar els objectius següents:

Page 38: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

38

• Comprendre les possibilitats del so, de la imatge, del gest i del moviment expressiu com a

elements de representació, i utilitzar-los per tal d’expressar idees, sentiments i vivències de

manera personal i autònoma.

• Conèixer els elements dramàtics bàsics per a l’anàlisi de produccions artístiques i utilitzar-los de

manera personal.

• Estimular la cooperació i la integració en activitats col·lectives.

• Utilitzar la veu i el cos com a instruments de representació dramàtica.

• Planificar una representació dramàtica i identificar els components del procés, així com els

elements expressius que formaran part de la posada en escena.

• Aprendre a escoltar una narració identificant els elements dramàtics que la integren (argument,

personatges, interaccions...).

Des del punt de vista del desenvolupament, el joc dramàtic facilita el procés de maduració dels nens en

els aspectes següents:

• Contribueix a vèncer la timidesa.

• Facilita l’autocontrol dels nens i les nenes que tenen un caràcter més inquiet o més agressiu.

• Constitueix una estratègia per a una comprensió més eficaç de la lectura, ja que sense això

seria molt difícil assumir els diferents papers que exigeix una representació dramàtica.

El text

Proposarem en grups de 5 que creïn una història situada en un vapor de l’època de la revolució

industrial, tenint present que el protagonista és l’escura-xemeneies que s’encarregava de la neteja de la

gran xemeneia del vapor.

Per elaborar el text, els nens faran una pluja d’idees amb tot allò que volen que passi. Ordenaran totes

aquestes accions que acabaran convertint-se en les diferents escenes de l’obra. I acabaran escrivint els

diàlegs dels seus protagonistes.

Personatges

Cada grup pensarà en el nombre de personatges que intervindran en el muntatge i els anirà repartint en

personatges típics de l’època:

• L’escura-xemeneies.

• L’amo del vapor.

Page 39: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

39

• Els treballadors.

• Les treballadores.

• El secretari.

• L’encarregat.

• Els carboners.

• Els venedors

• Els clients.

• Altres personatges del moment.

Vestuari i utillatge

Tenint present l’època i els personatges que han escollit, pensaran en els elements que donaran

caràcter a cada personatge:

Exemple: L’escura-xemeneies pot portar una escombra, el mocador blanc; els carboners poden portar la

pala la gorra al cap; les treballadores el davantal, el mocador al cap per no agafar-se els cabells en les

màquines del vapor ni en les politges; l’amo del vapor ha d’anar ben vestit...

Paral·lelament hauran de pensar en la figura del cap de vestuari i el cap d’utillatge que seran els

encarregats de controlar que tot estigui el lloc abans de començar cada assaig i que cada personatge

vagi vestit tal com s’ha plantejat aquell vestuari des d’un inici.

Decorat

Tenint present les limitacions de pressupost, i material real que podem tenir en l’àmbit escolar, els nens

hauran de pensar en elements que puguin construir a partir de caixes de cartró, cartolines, pintures,

plats de cartró, cola...

Vagonetes pel carbó, burra (màquina de vapor), xemeneia,

altres màquines del vapor...

Música

En aquest cas els nens poden gravar sorolls de màquines

treballant com si fossin els telers, o músiques que ajudin a

crear unes situacions divertides, o tristes...

Page 40: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit

PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit escura-xemeneies”, de B. Britten

40

Assajos És molt important fer una escaleta amb tot el timing del muntatge. Distribució en dies de la realització del text, del decorat, del vestuari, dels assajos, de la incorporació de la música, de l’assaig general i de les funcions. Funcions És interessant crear un ordre i uns rituals que els acostin al món del teatre, així com utilitzar paraules i expressions teatrals per tal d’acostar tot aquest món als infants: cametes, caixes, regidor, “molta merda”...

8. Bibliografia Algunes pàgines d’interès que podeu consultar per ampliar la informació ben actualitzada! http://www.brittenpears.org/ El lloc web de la fundació dedicada a l’obra de Britten i Pears. Tota la informació sobre el compositor i el tenor actualitzada amb els concerts que programen les seves obres. http://www.xtec.cat/~jalmacel/coral/2010/britten.htm Un interessantíssim web amb molta informació, partitures, arxius midi, etc. d’El petit escura-xemeneies. Alerta, però, que es tracta d’una altra adaptació, una versió catalana diferent de la que oferim a Sabadell http://www.onetonnegraphic.com/?p=101 Un web amb uns pocs dibuixos de l’òpera per pintar http://www.csi-csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_25/MARIA%20DEL%20PILAR%20MU_OZ%20AGUILAR%202.pdf Informació sobre els pomes de William blake http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkVideo.jsp?idint=2896390&titol=Joves%2520cantants%2520d'%25C3%25B2pera Un reportatge emès a TV3 sobre el muntatge que es va fer ara fa un any a Barcelona, amb estudiants de Secundària http://www.infanciajusticiaipau.org/index.php?option=com_content&view=article&id=26:el-treball-infantil&catid=13:textos-de-la-comissio-de-la-infancia&Itemid=16 Amb informació sobre l’explotació infantil.

Page 41: PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA - Ajuntament de Sabadellca.sabadell.cat/CiutatEscola/d/DD escurax.pdf · 2016-02-25 · PROJECTE L’ÒPERA A L’ESCOLA– Curs 2010-2011 “El petit