Post on 29-Jun-2015
11. La ciutat i el món urbà
11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
2. Els agents socials productors de la ciutat
3. L’espai urbà: un valor de canvi
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
6. Les funcions urbanes
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
El nombre d’habitants
La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
L’activitat econòmica
La influència territorial
L’arquitectura i l’urbanisme
L’estil de vida
La concentració de funcions
11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans
Els propietaris privats de sòl urbà
Els empresaris
Els ciutadans
Els poders públics
2.2. Conflictes entre agents urbans
11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderia
3.2. El valor del sòl
11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.1. Objectius de l’urbanisme
4.2. Els plans urbanístics
4.3. Classificació del sòl
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular
Plànol radiocèntric
Plànol ortogonal
5.3. La morfologia urbana al segle XX
La ciutat jardí
La ciutat funcionalista o racionalista
11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
Residencial Comercial
Industrial Militar
Política i administrativa Cultural
Lúdica i turística
6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció administrativa i funció simbòlica
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.1. Els plànols de les ciutats catalanes
7.2. La problemàtica urbana catalana
La segregació social
La mobilitat residencial
L’impacte ambiental
7.3. La política territorial catalana
11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
- El nombre d’habitants: No hi ha unanimitat a l’hora de definir una ciutat. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli de població a partir de 10.000 habitants.
- La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
- L’activitat econòmica: Diversitat d’activitats dels habitants, amb menys del 25% al sector primari.
- La influència territorial: Centre de poder, de creativitat i d’oportunitats. Nodes molt ben connectats a través de moltes vies de comunicació i de mitjans de transport
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
11. La ciutat i el món urbà
1. El concepte de ciutat
1.1. Criteris per definir la ciutat
- L’arquitectura i l’urbanisme: Edificis alts i avingudes llargues i amples.
- L’estil de vida: Més tolerància i més dinamisme.
- La concentració de funcions
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat
11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans: Aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creació d’espai urbà. Entre ells hi ha:
- Els propietaris privats de sòl urbà: Si el sòl urbà és escàs, com sol ocórrer, poden fer bons negocis convertint-se en promotors immobiliaris.
- Els empresaris: Creen llocs de treball i reclamen de l’administració la construcció d’infraestructures. Molts se desplacen als polígons industrials.
11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.1. Els agents socials urbans
- Els ciutadans: Intenten satisfer les necessitats: habitatge, transport, educació, sanitat, etc. Poden agrupar-se en moviments socials per defensa els seus interessos.
- Els poders públics: Representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials. (Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics). Fan els plans d’urbanisme, on decideixen els usos del sòl urbà.
11. La ciutat i el món urbà
2. Els agents socials productors de la ciutat
2.2. Conflictes entre agents urbans
Els interessos dels agents socials urbans poden ser diferents.
Propietaris: Aspiren a un valor de canvi del sòl més alt.
Ciutadans: Aspiren a un valor d’ús del sòl més alt.
Normalment els ciutadans s’agrupen en associació de veïns i els promotors en grups de pressió o lobbies.
11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.1. La ciutat com a mercaderia
La ciutat i els seus elements (sòl urbà, edificis, habitatges) es converteixen en mercaderia que s’intercanvia al preu de mercat.
Els propietaris particulars del sòl es beneficien d’aquest valor de canvi i s’apropien el valor afegit de la urbanització col·lectiva.
11. La ciutat i el món urbà
3. L’espai urbà: un valor de canvi
3.2. El valor del sòl
El valor del sòl urbà és producte de dos factors: situació i edificabilitat.
Situació: Localització del sòl dins del conjunt urbà.
Edificabilitat: Possibilitats de construcció del sòl i superfície edificable.
11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.1. Objectius de l’urbanisme
Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà.
Intenten corregir els dèficits i establir pautes per fer un ús racional del sòl urbà.
11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.2. Els plans urbanístics.
Document tècnic, polític i legal on es planteja els llocs, les pautes i els ritmes d’expansió de la ciutat i la seva renovació. El caràcter dels plans pot ser:
- Condicionat: per la situació preexistent
- Correctiu: Pal·liar els dèficits existents
- Prospectiu: Previsió d’inversions i actuacions en el futur
- Normatiu: Llei obligatòria per a tothom
11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.2. Els plans urbanístics
Podem diferenciar els plans territorials dels plans urbanístics.
Plans territorials: Afecten comarques, regions o països sencers
Plans urbanístics: Afecten municipis o àrees metropolitanes
11. La ciutat i el món urbà
4. L’urbanisme i l’ordenació del territori
4.3. Classificació del sòl
Els plans d’urbanisme qualifiquen el sòl en quatre grans categories:
- Sòl urbà: Construït i amb serveis generals
- Sòl urbanitzable: terrenys que en un futur pot ser urbanitzat
- Sòl no urbanitzable: No podrà ser mai urbanitzat
- Sistemes generals: Destinat al funcionament general
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular
Plànol radiocèntric
Plànol ortogonal
5.3. La morfologia urbana al segle XX
La ciutat jardí
La ciutat funcionalista o racionalista
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.1. Emplaçament i localització
Emplaçament: lloc físic concret on es troba una ciutat
Depèn de:
- Topografia del terreny
- Funció per la qual va ser creada
Localització: La seva situació respecte a altres llocs. Relacionada amb la funció
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol irregular: Coincideix amb la part antiga de la ciutat. Fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval.
Les antigues muralles eren una frontera infranquejable per al creixement urbà i el límit precís amb el món urbà.
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol radiocèntric: Des d’un punt central parteixen carrers i avingudes, com si fossin radis. El plànol es completa amb l’obertura de vies concèntriques, com cinturons urbans, que connecten el barris sense haver de passar pel centre.
Exemples: París, Moscou i Amsterdam. També Tarragona.
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.2. Tipus de plànols
Plànol ortogonal: Plànol reticular o en quadrícula. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Illes quadrades i edificis amb disposició ordenada.
Afavoreix els desplaçaments pels eixos horizontals i pels verticals. Complica els trajectes transversals.
L’Eixample de Barcelona és un dels més coneguts a Espanya. Obra d’Ildefons Cerdà, aprovat el 1863.
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.3. La morfologia urbana al segle XX
Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista.
La ciutat jardí: Proposta de l’urbanista anglès Ebenezer Howard. Creació d’una tram de carrers que integressin habitatges de tipus unifamiliar de pati i jardí. 30000 habitants com a màxim. Caràcter autosuficient.
Els barris d’habitatges adossats de moltes ciutats espanyoles són una herència totalment alterada d’aquelles cases jardí angleses del començament del segle XX.
11. La ciutat i el món urbà
5. La morfologia urbana: el plànol de la ciutat
5.3. La morfologia urbana al segle XX
Dos models bàsics: La ciutat jardí i la ciutat funcionalista o racionalista.
La ciutat funcionalista o racionalista: Construir blocs molt alts de pisos amb l’objectiu d’alliberar sòl per a zones verdes obertes. (Le Corbusier)
L’arquitectura havia de ser útil més que bonica.
11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció residencial: Comporta equipaments i infraestructures per tal d’assegurar el benestar dels ciutadans. Inclou tota la ciutat. Hi sol haver:
- El barri vell. Sovint degradat i amb pocs serveis. De vegades revaloritzat per processos de gentrificació.
- Eixamples. Bones condicions d’equipaments i serveis
- Perifèria. Barris obrers. Preus del sòl més baixos
http://www.lavanguardia.es/vida/20110322/54131205934/tortosa-se-adelanta-al-raval.html
11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció comercial: Intercanvis de productes i serveis.
Apareixen moltes activitats terciàries relacionades amb aquesta funció.
- Funció industrial: Paper històric molt important en la conformació de les ciutats. Actualment se solen instal·lar a prop de les ciutats als polígons industrials.
- Funció militar: Motiu fundacional de moltes ciutats. Refugi o base estratègica.
11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.1. Activitats i funcions urbanes:
- Funció política i administrativa: Les capitals són nuclis de poder. Abunden els funcionaris públics i els centres de decisió públics i privats.
- Funció cultural: Centres religiosos, educatius i de recerca apareixen en les ciutats.
- Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme gràcies a l’atractiu del seu patrimoni cultural.
11. La ciutat i el món urbà
6. Les funcions urbanes
6.2. El centre de la ciutat: funció comercial, funció administrativa i funció simbòlica
L’àrea central d’una ciutat acostuma a coincidir amb el barri històric i amb els primers eixamples. Fa de referent simbòlic perquè s’hi concentren molts atractius.
Els alts preus del sòl foragita les funcions i les persones que no poden assumir el preu.
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
Distribució desigual.
Es concentra a la zona metropolitana i litoral.
És necessària la planificació territorial
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.1. Els plànols de les ciutats catalanes
Morfologia urbana similar a la resta d’Espanya i d’Europa.
Nucli antic en lloc estratègic, vora la mar o vora el riu
A redós d’un castell o cruïlla de camins
A partir de mitjan segle XIX es construeixen els eixamples
Expansió actual en barris perifèrics
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.2. La problemàtica urbana catalana
La segregació social: La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació del barri vell de Barcelona i d’altres ciutats. Els seus habitants queden marginats. Un fenomen similar passa amb els pisos de les ciutats dormitori.
La mobilitat residencial: Un nombre considerable de famílies acomodades, a ciutats inferiors de 100000 habitants situades fora de les zones metropolitanes. El canvi residencial no implica el canvi de lloc de treball. S’intensifica la mobilitat residencial
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.2. La problemàtica urbana catalana
L’impacte ambiental urbà: Es manifesta de diverses maneres: nivells de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, emissió de gasos.
La gestió de residus urbans
11. La ciutat i el món urbà
7. Ciutat i urbanització a Catalunya
7.3. La política territorial catalana
La política territorial catalana va destinada a frenar el consum de sòl, a millorar la cohesió social, a protegir el patrimoni urbanístic, a millorar els transports públics i a connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport d’Europa.
Llei de barris (2004)
ARE (Àrees residencials estratègiques) (2007)