Els moviments d’avantguarda_3ESOVisual i Plàstica

Post on 29-Jun-2015

258 views 2 download

description

Breu presentació sobre els moviments artístics d'avantguarda del S.XX. Hi trobareu imatges sobre el Fauvisme, Expressionime Alemà, Cubisme, Surrealisme i Dadaisme.

Transcript of Els moviments d’avantguarda_3ESOVisual i Plàstica

ELS MOVIMENTS D’AVANTGUARDA

•Art desenvolupat a Europa a principis del segle XX.

• AVANTGARDE = terme francès que militarment denominava els que anaven més endavant del batalló.

• Les Avantguardes van molt lligades als fets socials del segleXX, principalment les Guerres Mundials.

Aglutina totes aquelles tendències artístiques innovadores en oposició als sistemes establerts

RUPTURA TRENCAMENT CANVI

L’artista busca i reinvindica la seva llibertat creativa

manifestos

textos

accions

...etc

• No és un moviment ÚNIC i UNIFORME• Adopta diferents FORMES i CONCEPTES• Es desenvolupa en diferents països europeus a la mateixa

vegada• Són expressions artístiques BREUS però INTENSES• Pretén representar no tan realitats físiques com:

Els SENTIMENTS

El SUBCONCIENTEls CONFLICTES SOCIALS

L’ESSÈNCIA DEL LLENGUATGE PLÀSTIC

PRINCIPALS MOVIMENTS

• FAUVISME (1905)• EXPRESSIONISME ALEMÀ 1905/1930)• FUTURISME (1909)• CUBISME (1907/1914)• DADAISME (1915)• SURREALISME (1920/1950)

FAUVISME (1905)• Agrupa els expressionistes francesos:

Henry Matisse i André Derain

• Estil primitiu, colorista i vital.

• “Fauve”= fera, salvatge

• La pintura fauvista es caracteritza per una pinzellada solta i colors vius i lluminosos.

• El color no respecta el límit de la forma, aquestes no estàn tancades.

Andre Derain. Autoretrat.1906

Henry Matisse. Autoretrat.1905

Andre Derain. Retrat de Matisse. 1907

Andre Derain. Ballarina. 1906

Henry Matisse. L’algeriana.1905

Henry Matisse. La música. 1907

Raoul Dufy. Cartells Trouville. 1905

Andre Derain. Colliure. 1905

Andre Derain. L’estany, tres arbres. 1906

Andre Derain. Pont de Weinsminster. 1906

Franz Marc. Cavall blau. 1911

Othon Friesz. Diumenge a Honfleur. 1907

Henry Matisse. Alegria de viure. 1905-1906

Henry Matisse. La dança. 1910

Joan Miró. NordSud. 1917

Joan Miró. Siurana. 1917

EXPRESSIONISME ALEMÀ (1905-1930)

• Es desenvolupa principalment a Alemanya i al nord d’Europa.• Eduard MUNCH n’és el precursor seguit de: Ernst Ludwig

KIRCHNER, Emil NOLDE, James ENSOR, Vasily KANDINSKY, Franz MARC, Otto DIX, George GROSZ, Max BECKMANN, etc...

• En l’art expressionista domina el sentiment per sobre del pensament.

• Utilitza les formes i els colors en total llibertat, sense cap norma i d’una manera directa i espontània.

• Al igual que els fauvistes francesos, els expressionistes també són força primitius.

• Manifesten un rebuig cap al militarisme i la industrialització dotant les seves obres d’un alt sentit dramàtic i de crítica social.

• 3moments/3estils/3grups: DIE BRÜCKE

NOVA OBJECTIVITAT

DER BLAUE REITER

DIE BRÜCKE (El Pont)-1905

· Comunitat d’artistes reunits a la ciutat de Dresde.

· L’artista comença de zero. · Està al mateix nivell que una altra persona

de la societat.· La tècnica no existeix però si, l’acció.· L’art està lligat a la cultura treballadora i no

a la especulació comercial.

E.L.Kirchner. Manifest Die Brücke. 1906

Eduard Munch. Quatre noies. 1905

E.L.Kirchner. Marcela. 1909

E.L.Kirchner. Cinc dones. 1912

E.L.Kirchner. Artistes. 1907

E.L.Kirchner. Nu de dona. 1907 E.L.Kirchner. Ballarina. 1912

Emile Nolde. La llegenda de Santa Maria. 1912

Emil Nolde. Roig i groc. 1907

Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat) -1920

• Grup d’artistes encapçalats per Max Beckmann, Otto DIX i George Grosz.

• Es distancien de Die Brücke perquè pretenen donar una imatge molt més real del que passa al seu entorn.

• Mostren un art cru, satíric i monstruós, amb un gran sentit de crítica social.

M.Beckmann. La nit. 1919

G.Grosz. Funcionari. 1921

Otto Dix. Les trinxeres. 1934

Der BLAUE REITER (El jenet Blau)-1912

• Es desenvolupa a Munic a partir de 1912 pels artistes Vasily Kandinsky, Franz Marc i Paul Klee principalment.

• És un moviment molt breu degut a l’esclat el 1914 de la I Guerra Mundial.

• És un expressionisme intuïtiu i primitiu. • Utilitzaven formes abstractes a la manera de l’art infantil. • És un art espiritual, que deixa de banda els temes figuratius i es

desenvolupa entre la simbologia del color i les harmonies lineals.• Té molta inspiració en la música.• Serà punt de referència de mols altres moviments artístics:

Futurisme, Constructivisme, Bauhaus,...

Kandinsky. Portada revista Der Blaue Reiter. 1911

Kandinsky. El jenet blau. 1903

Kandinsky. Pintura amb cases. 1909

Kandinsky. Moscou. 1919

Kandinsky. Muntanya. 1909

Kandinsky. Aquarel·la abstracte. 1910

F.Marc. Shephers. 1911

F.Marc. Nu amb gat. 1910

F.Marc. La cascada. 1912

Paul Klee. Nu femení. 1910

Paul Klee. 1914. 1914

Paul Klee. Dona despertant. 1920

Paul Klee. Embadaliment. 1919

EL CUBISME (1907-1914)

• Moviment pictòric influit per les teories de CEZANNE sobre la reducció del les figures en formes geomètriques com el cilindre, l’esfera, el con i el cub.

• Moviment totalment innovador, amb la idea clara de trencar amb la tradició impressionista.

• Principals pintors cubistes: Pablo PICASSO, George BRAQUE, Juan GRIS, Fernand LÈGER i Robert DELAUNAY.

• El moviment cubista té diferents tendències i moments bastant definits: Cubisme Experimental, Cubisme Analític i Cubisme Sintètic.

Cubisme EXPERIMENTAL (1907)

• Picasso i Braque són els que comencen a buscar noves formes d’expressió i de canvi.

• Influenciats per l’art primitiu i les idees de Cezanne treballen en la destrucció de les normes tradicionals de la cultura figurativa.

• Comencen a desestructurar les formes en una reducció a la geometria.

• El color passarà a un segon pla i treballaran els tons negres, grisos, ocres i verds apagats.

Pablo Picasso. Les senyoretes d’Avinyó. 1907

Pablo Picasso. La fàbrica d’Horta. 1909

Pablo Picasso. Horta d’Ebre. 1909

Pablo Picasso. Fernande. 1909

George Braque. Bol de fruita. 1909

Cubisme ANALÍTIC (1909)

• El color queda reduït a la monocromia.• El pla es trenca continuament, com si d’un paper

arrugat es tractés.• L’objecte desapareix i tan sols s’insinua.• Hi ha múltiples punts de llum.• És una pintura totalment mental i sobretot lliure.• ANALÍTIC= analitza la forma de l’objecte desde

un punt de vista geomètric i després la va disseccionant.

George Braque. Botella, got i oliva. 1910

George Braque. Dona amb mandolina. 1910

Pablo Picasso. Retrato de Ambroise Vollard. 1910

Pablo Picasso. Cap d’home. 1910

Pablo Picasso. Retrat de Sabartés. 1911

Pablo Picasso. El poeta. 1911

Robert Delaunay. Torre Eiffel. 1911

Robert Delaunay. La torre vermella. 1912

Cubisme SINTÈTIC (1910)

• Sintetitza la forma de l’objecte a una forma essencial, sense normes a la imitació.

• Es volen representar els objectes desde diferents punts de vista alhora.

• Neix d’una motivació per la geometria, les matemàtiques i el pensament.

• Pinten desde la idea i així tenen total llibertat.• Utilitzen més colors vius a la amanera dels fauvistes.• Introdueixen la tècnica del collage, enganxant als

quadres petits trossos de diari, teles, fustes i altres elements de la vida quotidiana.

• Introdueixen també text o paraules.

Pablo Picasso. Au Bon Marche. 1913

Pablo Picasso. El violí. 1913

Pablo Picasso. Ampolla Vieux Marc. 1914

Juan Gris. Ampolla, aigua i fruiter. 1915

Juan Gris. Botella i fruiter. 1919

Juan Gris. Berre et damier. 1916

Juan Gris. L’home de Tours. 1919

Juan Gris. Paissatge de Ceret. 1916

George Braque. Bodegó amb taula. 1914

George Braque. Bodegó del clarinet. 1926

Ljudow Popova. Bildnis. 1915

A. Gleizes. Broadway. 1915

Fernand Léger. Bodegó. 1930

DADAISME (1915)• La Iª Guerra Mundial genera que un grup d’intel·lectuals renegui de totes les formes

tradicionals de la cultura europea ja que aquesta els ha portat la destrucció i a la mort.

• El Dadaisme neix a l’entorn del cabaret VOLTAIRE a Zuric.• Els artistes dadaistes no es proposen crear una estètica nova. Busquen alliberar

l’instint, desconcertar i escandalitzar.• Creació de nous mitjans d’expressió i comunicació: Ready-made=treure un objecte simple i quotidià del seu lloc i col·locar-lo en una

galeria d’art. Fotomuntatge Poesia fonètica Performance Revista• DADA és: ANTI art ANTI literatura ANTI cultura· Principals artistes: Tristan TZARA, Hans ARP, Marcel DUCHAMP, Man RAY, Francis

PICABIA, Raoul HAUSMANN

Cartell Exposició “Salon Dada”

Hans Arp. Retrat. 1928

Revista 291. 1915 Revista 391. 1917

Marcel Duchamp. La font.1917

Marcel Duchamp. Nu baixant per una escala. 1913

Marcel Duchamp. El gran vidre. 1915-1923

Raoul Hausmann. El crític d’art. 1919

Raoul Hausmann: Dada-Messe. 1919

Hannah Hoch. Pretty maiden. 1920

Hannah Hoch. Tallat amb el ganivet de cuina durant la primera Cultura cervesera de

Weimar. 1919

George Grosz. Victima de la societat. 1919

Francis Picabia. Loeil cacodylatte. 1921

Kurt Schwiters. The Cherry 1921

Taeuber Arp. Marioneta. 1920

Man Ray. El violí d’Ingres. 1918

Johannes Baader. Plasto-Dio-Dada-Drama. 1920

Hugo Ball al Cabaret Voltaire al 1916

EL SURREALISME

• Té els seus orígens en el moviment DADA• El surrealisme es desenvolupa a París, a l’entorn del poeta André

Breton i té com a inici l’aparició del manifest surrealista de 1924 escrit pel mateix Breton.

• Al voltant de Breton apareixen artistes i escriptors com Paul Eluard, Salvador Dalí, Max Ernst, Joan Miró, Giorgo de Chirico, René Magritte, Andre Masson o Meret Oppenheim

• El surrealisme no es defineix com un estil, més aviat una manera d’entendre la creació artística. Cada artista té el seu propi estil.

• Les creacions parteixen de dos fonts bàsiques:

-Els automatismes (eliminació de la raó)

-Imatges oníriques (el somni)

La bellesa serà convulsiva o no serà

Francis Picabia. Barcelona. 1927

Salvador Dalí. La ballarina. 1932

Giorgio De Chirico. Les muses. 1918

Max Ernst. Celebes. 1928

Max Ernst. Ull del silenci. 1937

Max Ernst. Europa després de la pluja.1940-44

Yves Tanguy. Sol i arca. 1936

René Magritte. Doble secret. 1928

René Magritte. Els amants. 1928

René Magritte. El fals mirall. 1928

Rene Magritte. La tentativa de l’impossible. 1928

Rene Magritte. La condició humana. 1936

Salvador Dalí. Venus amb caixons. 1943

Joan Miró. El carnaval de l’Arlequí. 1924

Joan Ponç. Collagat. 1949

Salvador Dalí. L’últim sopar. 1955

Salvador Dalí. La crucifixió. 1954

Pablo Picasso. La crucifixió. 1934