Institut Martí i Franquès

Nom de l’alumne:.................................................

Grup:......................................................................

Professor:............................................................

QUADERN D’ESTIU

Ciències Naturals

1er ESO

Institut Martí Franquès QUADERN D’ESTIU CURS 1er ESO

ÍNDEX Unitat 1. L’univers i el sistema solar pàgina 2

Unitat 2. La Terra pàgina 8

Unitat 3. Els éssers vius pàgina 17

Unitat 4. Els animals vertebrats pàgina 27

Unitat 5. Els animals invertebrats pàgina 37

Unitat 6. Les plantes i els fongs pàgina 45

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T.1. L’univers i el sistema solar

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

pàg. 2

42 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 11

43K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ELS PLANETES

ESQUEMA MUT 21RECURSOS PER A L’AULA

49K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ1Completa el quadre següent:

Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida

quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers?

Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?

En grec, Gea és la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte això, explica el significat de teoria geocèntrica

i teoria heliocèntrica.

Completa el quadre següent:

Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.

Quin astrònom va proposar la teoria heliocèntrica? Quin va ser el primer matemàtic que va inventar i va utilitzar

un telescopi per observar l’univers?

Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes

més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?

Explica les diferències entre els conceptes següents:

a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.

b) Astronomia i astrologia.

Observa el cel nocturn i respon les preguntes:

a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

b) Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden

reconèixer fàcilment?

Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?

Com es va formar l’univers?11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Nebuloses

Astres i conjunt

d’astres

Galàxies

Estels

Planetes

Satèl·lits

Cometes

Meteorits

Què són i com són

Planeta on vius

Sistema d’astres al qual pertany el teu planeta

Galàxia en la qual hi ha el sistema d’astres

La teva «adreça galàctica»

50 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: ELS ASTRES QUE FORMEN L’UNIVERS (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

1NOM: CURS: DATA:

A quins tipus d’astres o agrupacions d’astres es refereixen les frases següents?

• Recorda: com es diu l’agrupació formada pel Sol, els vuit planetes que giren al voltant seu i els astres

que acompanyen els planetes?

Intenta identificar els tipus d’astres o agrupacions d’astres que es poden observar en les fotografies següents.

2

1

Recorda que…

A l’univers hi ha astres de característiques molt diferents:

• Els planetes, com la Terra, són astres que no tenen llum pròpia.

• Els satèl·lits, com la Lluna, són astres que giren al voltant

d’alguns planetes.

• Els cometes són astres que giren al voltant del Sol seguint

una trajectòria molt allargada i, quan s’acosten a aquest,

desenvolupen una cua molt llarga.

• Els asteroides són cossos rocosos més petits que els planetes,

sovint irregulars, que giren al voltant del Sol.

• Els estels, com el Sol, són astres que emeten energia de manera

contínua a l’espai que els envolta.

Els estels s’agrupen en galàxies que, al seu torn, formen els cúmuls

de galàxies.

Astres o agrupacionsDescripcions

Astres que giren al voltant dels estels i no tenen llum pròpia.

Petits cossos rocosos que giren al voltant del Sol.

Astres que emeten energia contínuament.

Agrupació d’estels.

Agrupació de galàxies.

Astres que giren al voltant d’alguns planetes.

Astres que giren al voltant del Sol en una trajectòria molt allargada.

46 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Explica quina és l’evidència científica que ens demostra que l’univers es va originar

com a resultat d’una gran explosió. Quin científic la va desenvolupar?

Què és la Via Làctia? Indica a quin grup pertany i quin sistema planetari conté.

Explica quins són els components d’un sistema planetari.

Com ens podem fer una idea de la diferència de mida que hi ha entre el Sol i la Terra?

Posa’n un exemple.

Fes un dibuix esquemàtic del sistema solar que inclogui els vuit planetes i els tres cinturons

que l’envolten.

Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:

a) Els planetes del sistema solar tenen una estructura i una composició semblants.

b) El Sol fa un moviment de translació al voltant del centre de la Via Làctia.

c) La teoria heliocèntrica de l’univers considerava la Terra com el centre de l’univers.

d) La unitat astronòmica és la distància del Sol a la Terra, és a dir, 150 milions de quilòmetres.

e) Júpiter i Mercuri són els planetes més petits del sistema solar.

Si un estel que es troba a 130 anys llum de la Terra experimentés una explosió el 2010,

fins a quin any hauríem d’esperar per poder veure la llum d’aquesta explosió des de la Terra?

Identifica el planeta de la il·lustració i explica on es localitza, a quin grup de planetes pertany

i quines característiques més importants té.

Quin científic va canviar amb la seva teoria la concepció que hi havia de l’univers fins aquell moment, segons

la qual es creia que el centre n’era la Terra? Quin nom té aquesta teoria i què reconeixia?

Es poden observar planetes des de la Terra a ull nu? Com els reconeixeries?

Si representéssim la Terra com una pilota de ping-pong de 3 cm de radi, com representaríem el Sol?

Considerem que el radi del Sol és de 696.000 km, i el de la Terra, de 6.370 km. Quant fa el diàmetre

de cadascun dels dos astres?

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 11

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T.2. La Terra

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA

MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRA

74 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 12

76 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

LES FASES DE LA LLUNA

ECLIPSIS

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 32

77K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

LES MAREES

LES CAPES DE LA TERRA

70

km

G F

10

km

GF

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 42

84 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

2Completa el quadre següent amb les dades que figuren en el llibre.

Resumeix els coneixements que tens sobre les parts de la Terra. Respon les preguntes següents:

• Què és l’atmosfera?

• Què és la hidrosfera?

• Què és la litosfera?

Repassa la composició de la Terra. Marca les frases correctes. Corregeix-ne les falses i escriu-les

a continuació.

❏ L’atmosfera està formada fonamentalment per materials gasosos.

❏ L’aire és un gas.

❏ L’aire és una mescla de gasos.

❏ El nitrogen i l’oxigen es troben a l’aire en proporcions aproximadament iguals.

❏ La hidrosfera està formada per aigua, bàsicament en estat líquid, encara que també es pot trobar

en estat sòlid (gel i neu).

❏ La litosfera està formada per roques i minerals.

❏ La sorra i el fang són materials que no estan formats ni per roques ni per minerals.

5

4

3

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: EL NOSTRE PLANETA, PER FORA I PER DINS (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Escorça

Mantell

Nucli

Capa de la Terra

El gruix de les capes internes del nostre planeta

Abasta des de... Fins a...

Retola, en l’esquema següent de la translació de la Terra, la data aproximada en cada requadre i el nom de l’estació corresponent a l’hemisferi nord.

Dibuixa, en l’esquema de la dreta, els raigs solars tal com arriben a la Terra quan és estiu a l’hemisferi sud.

• Quina estació és a l’hemisferi nord en aquest moment?

Aleshores, quin és l’efecte de la inclinació

de l’eix terrestre?

2

1

85K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

2ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Recorda que...

El nostre planeta fa dos moviments: la rotació

i la translació.

• El moviment de rotació consisteix en el gir de la Terra

sobre si mateixa. La Terra triga 24 hores a fer una volta

completa. Aquest moviment origina la successió

dels dies i les nits.

• La translació és el moviment de la Terra al voltant

del Sol. La Terra triga 365 dies i un quart de dia

(365,25 dies) a fer una volta completa

a l’estel.

L’eix de rotació de la Terra coincideix amb la línia que uneix

el pol nord i el pol sud. Però aquest eix està inclinat

respecte del pla de translació al voltant del Sol. Aquest fet

causa la successió de les estacions.

NOM: CURS: DATA:

86 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

2Completa el quadre següent per descriure el temps atmosfèric de les quatre estacions i com arriben els raigs del Sol a la superfície de la Terra en cada cas.

Pensa sobre l’efecte de la inclinació dels raigs solars en les diferents èpoques de l’any. Respon

les preguntes següents:

• Quan escalfen els raigs solars una superfície més gran, quan arriben perpendiculars a la superfície

del terreny o quan hi arriben inclinats?

• Com evolucionen les temperatures des del començament de la tardor fins al començament de l’hivern?

Per què?

• Com evolucionen les temperatures des del final de l’estiu fins al començament de l’hivern?

A què és deguda aquesta evolució?

Resumeix el que saps sobre els moviments de la Terra. Explica en què consisteix cadascun

d’aquests moviments i els efectes que es produeixen al nostre planeta com a conseqüència d’aquests

i d’altres factors que hi estan relacionats.

• El moviment de rotació.

• El moviment de translació.

5

4

3

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: LA TERRA EN MOVIMENT (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Primavera

Estiu

Tardor

Hivern

Estacions El temps atmosfèric Inclinació dels raigs solars

Les quatre estacions

88 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

2Observa els dibuixos. Indica quin correspon a un eclipsi de Sol i quin correspon a un eclipsi de Lluna.

Pensa sobre els dibuixos i explica les qüestions següents.

• Quan es produeix un eclipsi de Sol?

• Quan es produeix un eclipsi de Lluna?

Completa un informe sobre la Lluna. Busca en el llibre les dades sobre el satèl·lit de la Terra i completa

aquest informe. També pots incloure-hi el que has après fent aquesta fitxa.

• Què és la Lluna?

• Quin diàmetre aproximat té?

• A quina distància de la Terra es troba?

• Quins moviments fa i quant temps inverteix en cadascun? Busca’n les dades exactes.

• Quin és l’efecte visible en la Lluna, que es produeix com a conseqüència de la translació al voltant

de la Terra?

• Què succeeix quan la Lluna, quan es mou al voltant de la Terra, s’interposa entre el nostre planeta

i el Sol?

• Què passa quan la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol?

• Els eclipsis de Sol o de Lluna són visibles des de tots els punts de la Terra? Per què?

5

4

2

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 3: EL NOSTRE SATÈL·LIT, LA LLUNA (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

La Terra

La Lluna

El Sol

79K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Completa el quadre següent sobre la Terra:

Elabora un dibuix esquemàtic senzill dels moviments de translació i rotació de la Terra en què expliquis el temps que triga a fer aquests moviments i els fenòmens naturals que els provoquen.

A quina part de la Terra series si hi observessis les circumstàncies següents?

a) Tots els dies són iguals durant tot l’any.

b) És el 21 de juny i el Sol es troba molt alt sobre l’horitzó, i no hi ha nit durant sis mesos.

c) És el 2 de novembre, som a la primavera i els dies es van fent cada cop més llargs i les nits més curtes.

A quines zones de la Terra se succeeixen les quatre estacions? Quines són aquestes estacions? Quina és la causa més important de les estacions?

Dibuixa la situació de quart minvant de la Lluna i on se situa respecte del Sol i la Terra. A què són degudes les fases de la Lluna?

Defineix els termes següents: solstici, equinocci, marea, pla de l’eclíptica, eclipsi.

Identifica les diferents capes internes de la Terra en l’esquema següent. Explica quines capes es distingeixen a l’escorça terrestre i quines característiques tenen.

Quin és el procediment que s’ha de seguir per fer l’anàlisi d’un text científic?

Descriu les serralades continentals i oceàniques. Posa un exemple de cadascuna.

Què és la biosfera? Quina influència exerceix la biosfera sobre l’atmosfera?10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 12

Composició de l’atmosfera

Temperatura mitjana

Presència d’aigua

Protecció de radiacions

Activitat geològica

Característica única en el sistema solar

Característiques de la Terra

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T.3. Els éssers vius

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

110 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 1

CÈL·LULA ANIMAL

CÈL·LULA VEGETAL

3

111K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

REGNES D’ÉSSERS VIUS

Regne Moneras Regne Protoctistas Regne Hongos

Regne Plantas Regne Animales

ESQUEMA MUT 23

112 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 3

APARELL LOCOMOTOR

3

COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LES PLANTES

COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ANIMALS

117K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ3Completa el quadre següent:

Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però

no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu?

Descriu la reproducció sexual i posa un exemple d’organismes que es reprodueixin així.

Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies

inorgàniques que hi ha en els éssers vius.

Respon les preguntes sobre les cèl·lules:

a) Qui va descobrir la cèl·lula i quan?

b) Què fa falta per veure les cèl·lules?

Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl·lules:

a) Quins són els dos tipus de cèl·lules, segons si tenen nucli o no?

b) Quins són els dos tipus de cèl·lules amb nucli? En què es diferencien?

Completa el quadre següent sobre els éssers vius que tenen cada tipus de cèl·lules.

Defineix què és un teixit i un òrgan, i posa’n exemples. En què es diferencien els sistemes i els aparells?

Explica com classifica la taxonomia els éssers vius. Quin tàxon inclou diferents ordres? Quin és el tàxon

immediatament superior als gèneres?

Explica quin és el procés que ha permès arribar a la diversitat d’espècies que existeixen avui a la Terra.

Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Els cinc regnes d’éssers vius Com són. Alguns exemples

Cèl·lules vegetals

Cèl·lules animals

Quins éssers vius en tenen?

118 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

3

Respon les preguntes següents sobre la matèria viva i els éssers vius. Busca informació en el llibre.

• Quins són els elements químics més abundants en la matèria viva i que es troben en la composició de tots

els éssers vius?

• Com s’anomenen les unitats mínimes de la vida, que formen part de tots els éssers vius?

• En quins dos grans grups es classifiquen els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules que tenen? Posa

exemples d’éssers de cada grup.

• Intenta definir el concepte d’ésser viu. Inclou-hi tots els elements que diferencien els éssers vius dels inerts:

composició, presència de cèl·lules i funcions que exerceixen aquestes.

Completa el quadre següent sobre les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

Escriu en què consisteix cadascuna.

Podria existir un ésser viu que no dugués a terme alguna de les tres funcions vitals? Pensa i justifica

la resposta.

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

Les funcions vitals

Funció En què consisteix

119K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Retola en el dibuix següent els noms del tipus de cèl·lules, i els de les parts de cadascuna que estan

indicades.

Explica com duu a terme les funcions vitals una cèl·lula com l’ameba.

• Nutrició:

• Relació:

• Reproducció:

5

4

Cèl·lula eucariota animal

Cèl·lula

Cèl·lules

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: ELS ÉSSERS VIUS (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

3

120 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

3

Completa el quadre sobre els nivells d’organització de l’ésser humà. Busca’n la informació necessària

en el llibre.

Respon les qüestions següents.

• Hi ha éssers vius que tenen una organització més senzilla que la que has descrit? Quines són?

• Hi pot haver éssers vius tan senzills que ni tan sols tinguin el nivell d’organització cel·lular? Per què?

2

1

Recorda que...

Una de les diferències més importants entre la matèria viva i la matèria

inerta és que la primera està molt més organitzada que la segona.

En la matèria viva, les cèl·lules s’associen i formen teixits; aquests s’uneixen

per formar els òrgans; diversos òrgans constitueixen un sistema; els

sistemes s’uneixen i formen aparells, i el conjunt dels aparells forma

l’organisme.

Aquests nivells s’anomenen nivells d’organització. Així, en un ésser viu

pluricel·lular podem distingir el nivell d’organització de teixit, el d’òrgan, el

de sistema, el d’aparell i el d’organisme.

Els nivells d’organització

Nivell Descripció i exemples

NOM: CURS: DATA:

Retola en el dibuix següent els nivells d’organització de l’aparell locomotor.

Informa’t sobre la història del descobriment de les cèl·lules. A continuació respon les qüestions següents.

• Què és la teoria cel·lular? Qui i quan la va enunciar?

• Quin invent va permetre observar les cèl·lules? Qui va ser el descobridor de les cèl·lules i en quin materialles va reconèixer per primera vegada?

• Si es deixa un tros de carn a l’aire, al cap d’uns dies apareixen cucs que es transformen en mosques.Durant molt temps es va pensar que aquests cucs apareixien del no-res, de manera espontània.És cert que la vida pot sorgir espontàniament? Qui va demostrar que no era així?

4

3

121K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Os

FF

FF

F

F

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: L’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

3

114 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Quines característiques han de reunir els éssers vius per ser considerats com a tals?

En què consisteix la reproducció asexual? La matèria inerta es pot reproduir d’aquesta manera?

Esmenta els quatre elements que constitueixen majoritàriament les substàncies químiques dels éssers vius.

A més d’aigua, quines altres substàncies inorgàniques tenen els éssers vius? Descriu alguna de les funcions

que fan.

Quines substàncies orgàniques donen energia als éssers vius? Quina funció compleixen els lípids

dins dels organismes?

Explica la teoria desenvolupada pels científics Schleiden i Schwann en relació amb la cèl·lula.

Indica els components de la cèl·lula que hi ha a continuació. Quin tipus de cèl·lula és? Quina funció fan

els vacúols i el citoplasma de la cèl·lula?

Identifica en les imatges l’organisme unicel·lular i el pluricel·lular. Quina característica els diferencia?

A B

Quina característica tenen en comú els organismes del regne dels protoctists i els del regne dels fongs?

Indica quines afirmacions són certes i quines són falses. Justifica la resposta de les que siguin falses:

a) El cor és un òrgan format per diferents teixits que actuen de manera coordinada.

b) El teixit ossi i el teixit muscular tenen cèl·lules que fan la mateixa funció.

c) El tàxon més ampli és el tipus.

d) En els tàxons més amplis s’agrupen molts individus amb poques característiques en comú.

Quin sistema utilitzen els científics per designar les espècies de manera que totes les persones d’arreu

del món ho poden entendre? Explica-ho.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 13

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T. 4. Els animals vertebrats

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

142 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 14

VERTEBRATS I INVERTEBRATS

CARACTERÍSTIQUES DELS MAMÍFERS

143K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 24

OCELL

PARTS DE LA PLOMA

RÈPTIL

144 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 34

AMFIBI

PEIX

MAMÍFER

149K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ4Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.

Completa el quadre següent:

Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun

d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los

de tots els altres grups.

Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.

Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?

Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?

Explica la metamorfosi dels amfibis.

Respon les preguntes sobre els rèptils:

a) Què cobreix el cos dels rèptils?

b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?

Completa el quadre següent:

Respon les preguntes següents sobre els mamífers:

a) Els mamífers són vivípars? Per què?

b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?

c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?

Menciona les característiques pròpies dels peixos.11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Columna vertebral

Pulmons

Aletes

Ales

Bufeta natatòria

Cua

Closca

Òrgans dels vertebrats En què consisteixen i quins grups en tenen

Característiques externes rellevants

Trets importants de l’anatomia interna

Els ocells

En els quadres següents resumirem què tenen en comú tots els animals i en què es diferencien uns grupsd’animals d’altres. Escriu, per a cada característica dels animals, una descripció o les possibles variacions

que hi ha. Busca informació en el llibre.

Defineix els dos grups en què es divideix el regne animal. Posa exemples d’animals que pertanyen

a cada grup.

2

1

150 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL? (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

4NOM: CURS: DATA:

Cèl·lules i teixits

Alimentació

Característiques

Característiques que defineixen el regne animal

Descripció

Aliments

Desenvolupament embrionari

Medi en què viuen

Esquelet

Característiques

Característiques que permeten distingir grups dins del regne animal

Variacions

Grup dels invertebrats

Definició:

Exemples:

Grup dels vertebrats

Definició:

Exemples:

151K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

4ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: QUÈ ÉS UN ANIMAL? (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Completa el quadre següent sobre les funcions vitals en el regne animal. Explica en què consisteix

cada funció.

Defineix els termes següents. Utilitza la informació del llibre i consulta, si et cal, una enciclopèdia.

• Sang:

• Aparell digestiu:

• Aparell circulatori:

• Múscul:

• Reproducció asexual:

• Animal ovípar:

4

3

Funció

Les funcions vitals en els animals

Descripció

152 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

4ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

NOM: CURS: DATA:

Respon les qüestions següents. Busca informació en el llibre.

• Què ha de tenir un animal perquè s’inclogui en el grup dels vertebrats?

• Com es reprodueixen tots els vertebrats? Pel que fa al desenvolupament embrionari, quins són els més

abundants: els animals ovípars o els vivípars?

• Quins són els òrgans de la respiració en els vertebrats?

Completa les fitxes següents dels grups dels vertebrats. Retola els dibuixos. En el requadre d’«Altres

característiques», escriu-hi les que defineixin millor cada grup.

2

1

Grup:

Pell coberta de/d’:

Extremitats:

Respiració:

Alimentació:

Altres característiques:

Grup:

Pell coberta de/d’:

Extremitats:

Respiració:

Alimentació:

Altres característiques:

153K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

4ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: ELS ANIMALS VERTEBRATS (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Grup:

Pell coberta de/d’:

Extremitats:

Respiració:

Alimentació:

Altres característiques:

Grup:

Pell coberta de/d’:

Extremitats:

Respiració:

Alimentació:

Altres característiques:

Grup:

Pell coberta de/d’:

Extremitats:

Respiració:

Alimentació:

Altres característiques:

146 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 14Quin és el criteri que s’utilitza per classificar una aranya dins del grup dels animals invertebrats? Esmenta

les característiques de l’aranya que la diferencien d’altres éssers vius, com ara les plantes.

Quins grups d’animals vertebrats són homeoterms? Explica aquesta característica.

Identifica l’animal que veus en la fotografia. A quin grup de vertebrats pertany? Quines característiques

observes en aquest animal que et permeten classificar-lo en aquest grup?

Com pots classificar els vertebrats segons la manera com respiren? Quins grups pertanyen a cada categoria?

Defineix l’òrgan que utilitzen els peixos per respirar.

Explica les característiques més importants dels amfibis. Descriu el seguit de transformacions que

experimenten els amfibis al llarg de la seva vida i que els diferencia dels altres vertebrats.

Quins són els dos tipus de fecundació dels vertebrats? Per què el tauró és ovovivípar? Quina altra característica

diferencia els taurons d’un altre tipus de peixos?

Classifica l’animal de la imatge i indica en l’esquema les característiques del seu grup. Anomena els subgrups

en què està dividit el grup i a quin pertany.

Per què l’ésser humà és un animal mamífer? Què el diferencia d’un altre mamífer com el gat?

Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:

a) Els amfibis es caracteritzen perquè tenen quatre extremitats, respiren per pulmons i per la pell,

són poiquiloterms i experimenten la metamorfosi.

b) Els animals vivípars desenvolupen l’ou a l’interior de la femella.

c) Cap invertebrat té esquelet.

d) Aquestes són algunes de les característiques pròpies dels animals: tenen una gran sensibilitat, la seva

nutrició és heteròtrofa i les cèl·lules són eucariotes.

Què és un esquema científic? Si haguessis de fer l’esquema científic d’un ocell, quins elements de la seva

anatomia externa hauries de dibuixar?

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T. 5. Els animals invertebrats

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

ANÈL·LIDS

INSECTES

175K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 15

Ano

MOL·LUSCS

176 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 2

ARÀCNIDS

EQUINODERMS

5

APARELLS BUCALS DELS INSECTES

177K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

CRUSTACIS

PORÍFERS

GRUPS DELS EQUINODERMS

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 35

Completa el quadre següent:

Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò

que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?

Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?

Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.

Explica com és el cos dels artròpodes.

Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb

un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.

Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.

Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?

Completa el quadre següent sobre els mol·luscs:9

8

7

6

5

4

3

2

1

A quin grup pertany i com ésExemples

d’animals invertebrats

Medusa

Escarabat

Estrella de mar

Cargol

Aranya

Esponja

Cuc de terra

182 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ5

Gasteròpodes

Quines característiques tenenGrup de mol·luscs

Bivalves

Cefalòpodes

183K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

5ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

Completa l’esquema amb els grups d’invertebrats. Escriu en els requadres els noms dels diferents grups

i les característiques més importants que presenten.

Identifica el grup al qual pertanyen els mol·luscs següents. Indica en cada cas el nom del grup i explica

per què els hi incloem.

2

1

NOM: CURS: DATA:

184 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: LA DIVERSITAT DELS INVERTEBRATS (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

5Completa l’esquema sobre els grups d’artròpodes.3

Grup:

Característiques més importants:

Exemples:

Grup:

Característiques més importants:

Exemples:

Grup:

Característiques més importants:

Exemples:

Grup:

Característiques més importants:

Exemples:

180 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Com definiries els animals invertebrats? Esmenta els grups d’invertebrats que coneixes.

Per què la presència de closca en els artròpodes no permet classificar-los dins del grup dels vertebrats?

Identifica l’animal de la fotografia i indica a quin grup pertany.

Quines característiques observades t’han permès classificar-lo?

Completa el quadre següent:

Explica la metamorfosi i quins grups d’invertebrats l’experimenten.

Defineix els termes següents:

a) Aparell ambulacral. d) Pòlip.

b) Quetes. e) Simetria bilateral.

c) Muda.

Identifica els animals següents segons les característiques descrites a continuació:

a) Animals que tenen al cap el peu transformat en tentacles.

b) Animals que tenen un conjunt de tubs i vesícules amb funcions com ara la locomoció

o la respiració.

c) Animals el tòrax dels quals presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells d’ales.

d) Animals tous, amb peu i massa visceral.

Indica quines de les afirmacions següents són falses i per què:

a) L’aparell ambulacral dels equinoderms s’utilitza en la reproducció dels animals.

b) Els gasteròpodes tenen una conquilla amb dues valves, no tenen cap diferenciat i presenten un peu petit

excavador.

c) Els porífers són animals que tenen el cos perforat per nombrosos porus microscòpics.

d) Els miriàpodes tenen el cos dividit en molts segments, cadascun amb dues o quatre potes.

e) El grup dels artròpodes està format per aràcnids, insectes, crustacis i gasteròpodes.

Elabora un quadre en què comparis les característiques dels aràcnids i els crustacis. Quina adaptació han

desenvolupat cadascun d’aquests grups per defensar-se dels depredadors?

Per què els insectes han colonitzat tots els ambients del nostre planeta?10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 25

Grup Característiques Exemples

Esponges

Translúcids, forma de sac

Planàries, cucs de terra

Porífers

Celenterats

Estrelles de marEquinoderms

Tous, amb peu i massa visceralMol·luscs

Closca, peces articulades

Institut Antoni de Martí i Franquès Quadern d’estiu

T. 5. Les plantes i els fongs

• Tasques a fer:

1. Completa els esquemes muts.

2. Fes les fitxes de la unitat.

FALGUERA MOLSA

ANGIOSPERMA GIMNOSPERMA

212 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 16

PARTS DE LA PLANTA

213K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 26

214 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 3

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

PROCESSOS DIÜRNS PROCESSOS NOCTURNS

6

FF

FF

FF

215K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

FLOR

FONG

Cáliz

(sépalos)

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 46

CICLE VITAL D’UNA PLANTA

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

216 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

1.2.

3.

10.

8.

7.

9.

6.

5.

4.

RECURSOS PER A L’AULA

ESQUEMA MUT 56

221K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Completa el quadre següent:

Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos

en el regne de les plantes?

Completa el quadre següent:

Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.

Què és una flor? Què és un fruit? Què és una llavor?

Explica el cicle vital d’una planta.

Respon les preguntes següents sobre les fulles.

a) Com s’anomena, científicament, la cua de les fulles?

b) Com s’anomena la part superior d’una fulla? I la part inferior?

c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?

Completa el quadre següent sobre la fotosíntesi i la respiració de les plantes.

Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.

a) Què és la fotosíntesi?

b) Què és la clorofil·la?

c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?

d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?

e) Què és la saba bruta? I la saba elaborada?

Defineix els termes següents:

a) Sorus.

b) Transpiració.

c) Caliptra.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ6

CaracterístiquesGrup de plantes

Molses i hepàtiques

Funcions vitals Com les duen a terme les plantes

Nutrició

Reproducció

Relació

Quins gasos entren en una planta i quins en surten?

En el procés de la fotosíntesi

En el procés de la respiració

Completa el quadre següent amb les característiques que defineixen el regne vegetal i que tenen en comú

totes les plantes. Busca informació en el llibre.

Identifica en el dibuix següent l’herba, l’arbust i l’arbre. Escriu les característiques de les tiges de cada

exemplar, com en el dibuix que hi ha en el llibre.

2

1

222 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

6

Cèl·lules i teixits

Alimentació

Parts

Color

Moviment i desplaçament

Descripció

El regne vegetal

Característiques

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

NOM: CURS: DATA:

223K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Completa el quadre següent sobre la classificació de les plantes. Descriu les característiques que defineixen

els grups i esmenta un o dos exemples de plantes que pertanyen a cadascun.

Retola, en els dibuixos següents, les parts de cada planta. Identifica el grup al qual pertanyen i escriu

les característiques d’aquest grup.

• Nom del grup:

• Característiques del grup:

• Nom del grup:

• Característiques del grup:

4

3

Descripció

Els grups de plantes

Grups

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 1: QUÈ ÉS UNA PLANTA (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

6

224 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

6

Completa el quadre sobre l’alimentació de les plantes. Busca en el llibre la informació que necessitis.

Respon les qüestions següents.

• Quines són les substàncies que necessiten prendre les plantes del medi (del sòl i de l’aire) per alimentar-se?

• Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?

2

1

Recorda que...

Les plantes són éssers autòtrofs: es produeixen l’aliment

que necessiten. El procés d’alimentació de les plantes

té els passos següents:

1. Les plantes prenen aigua i sals del sòl (saba bruta).

2. La saba bruta es transporta cap a les fulles.

3. A les fulles, la saba bruta es transforma en saba

elaborada, que conté els aliments de la planta. Aquesta

transformació es duu a terme per mitjà de la fotosíntesi,

gràcies a la llum solar. Per fer-la, les plantes prenen

diòxid de carboni de l’aire.

4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta.

Com els animals, les plantes respiren: prenen oxigen

de l’aire i expulsen diòxid de carboni.

Què succeeix?

L’alimentació vegetal

Fase

NOM: CURS: DATA:

225K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

En el dibuix següent, indica quines són les funcions de la tija, l’arrel i les fulles que estan relacionadesamb l’alimentació.

Respon les qüestions següents sobre la nutrició de les plantes. Utilitza la informació que pots trobar

en el llibre.

• Quins gasos expulsen les plantes al llarg del dia? Quins processos són els que tenen lloc durant el dia

i quins gasos produeixen?

• Quins gasos expulsen les plantes al llarg de la nit? Per què no expulsen els mateixos gasos durant la nit

que durant el dia?

• Explica per què se sol dir que no és bo dormir en una habitació tancada en la qual hi hagi moltes plantes.

4

3

Fulles:

Tija:

Arrel:

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 2: ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

6

226 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (I)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

6

Completa el quadre següent amb les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual de les plantes. Busca la informació que necessitis en el llibre.

Retola el dibuix de les parts d’una flor. Utilitza tots els termes que hi ha a l’esquerra del dibuix.

• Corol·la

• Calze

• Estams

• Gineceu

• Pètals

• Sèpals

• Peduncle

Completa el quadre següent. Indica la funció que exerceixen les diferents parts d’una flor. 3

2

1

La reproducció de les plantes

Reproducció asexual Reproducció sexual

Funcions de les parts d’una flor

Parts

Calze

Corol·la

Estams

Gineceu

Funcions

NOM: CURS: DATA:

227K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

Retola el dibuix següent de la reproducció d’una angiosperma. Explica a continuació què succeeix

en cadascuna de les fases de la reproducció.

• Pol·linització:

• Fecundació de les oosferes:

• Formació dels fruits:

• Germinació de les llavors:

4

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

FITXA 3: DE LA FLOR A LA LLAVOR (II)

PROPOSTA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR

6

218 K CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. K

AVALUACIÓ

PROVA D’AVALUACIÓ 16A quin regne pertany l’ésser viu de la fotografia de la dreta?

Explica les característiques d’aquest regne. Menciona un

aspecte que el diferenciï del regne dels animals.

Quines parts de l’ésser viu de la fotografia es distingeixen

clarament? Per què són de color verd? Explica el procés

que permet a aquests éssers vius fabricar-se l’aliment

ells mateixos.

En quin grup classificaries la planta que es mostra en aquestes fotografies? Per què?

Dibuixa una flor i indica’n les parts més importants. Explica què són

i la funció que tenen els estams.

Explica les funcions de la tija.

Marca en el dibuix de la dreta el recorregut que fan la saba bruta i la saba

elaborada, i per on absorbeixen les plantes l’aigua i les sals minerals.

Explica la diferència entre la saba bruta i la saba elaborada.

Explica les característiques dels fongs i la funció del bolet.

Completa les afirmacions següents:

a) El calze està format per unes fulletes verdes i petites que protegeixen la flor fins que aquesta s’obre,

anomenades _____________________.

b) Si la planta recupera la posició inicial quan s’atura l’estímul extern, es tracta d’una resposta _____________________.

c) El procés per mitjà del qual la planta degrada les substàncies orgàniques per obtenir energia s’anomena

_____________________.

d) La superfície de les arrels presenta una gran quantitat de _____________________ pels quals la planta

absorbeix l’aigua i les sals minerals.

Explica com s’estableixen els criteris per a l’estudi i la classificació de les fulles.

Indica i explica breument les etapes del cicle vital d’una planta. 10

9

8

7

6

5

4

3

2

1