Post on 25-Jan-2021
El segde lesconcenque ofeDes dcivilitzad’acollLondred’una csegle XaugmeI ara, lcreixem
le XXI seràs ciutats ésntració rau fereixen les de la primeacions provir a milers d
es ho va viucentúria assXX ciutats
ents de pobles ciutats ament espec
à més que cs un fenomen les possciutats.
era revolucivocant fortede nous ciuure el seglesolint la xifrcom Nova lació més easiàtiques, ctacular.
cap altre elen progressibilitats de
ió industriaes tensionstadans en c
e XIX. La sera de cinc m
York, Tòquespectaculaperò també
0
de la civilitssiu i sense
desenvolup
al aquest pa les ciutat
curts períodeva poblaci
milions sis-cuio, El Cair
ars. é les d’Amé
tzació urbane retorn. Ipament eco
procés migrts com a co
des de tempó es va muents mil haro o Sao P
érica del Su
na. El creixla causa p
onòmic, però
ratori ha afonseqüèncips. ltiplicar perbitants l’any
Paulo varen
d i d’Àfrica
xement demprincipal d’arò també pe
fectat a toia de la nec
r cinc, en poy 1900. Al ll
n protagonit
, experimen
mogràfic aquesta ersonal,
tes les cessitat
oc més larg del tzar els
nten un
L’habitcreixemimplosl’urbanmigracmanifeCerdà esgarrtraslladEn aqimplanperò saigüesimpulssanejaL’aiguadels sipeça centendon apaDes d’l’ordendel cicbasatsvectorsLa intenaturaes pugcal acespeciLa disesdevenoméscol·labordre: agentsPer aixgovernresposEl woràmbitsrespos
tatge constment i caus
siona i ja nnisme neix cions vuitceest de Fried
utilitza perifoses desdada a les c
quests docuntacions urbsobretot frus brutes. Elssant les primament que va passava astemes de
clau del dissdre el seu Pareixen, am’aleshores enació del tecle de l’aigus en el mets fonamentensa ocupal. Això, junt
gui incremetualitzar elsialment en esponibilitat enen elemes serà poboració entr
es el cams. xò, convé anança, delssta als repterkshop que s - l’urbanisstes de cara
titueix el prsa sovint elo son vàlidcom a conntistes. Tan
dich Engels er formula
scripcions dciutats. uments es banes, fruit it de les ms enginyersmeres xarxvaren transfa constituir proveïment
seny urbà. Projecte d’Eb tot luxe dels sistemerritori. Ho faua. En l’actabolisme dals per a gaació del tetament ambntar significs criteris peel control dede les no
ents a tenirssible en re el sectorp de joc o
profundir en models ur
es del tercees present
sme i l’aigua el futur im
rincipal pro trencamen
des les paunseqüènciant en el
sobre la sir la sevade les con
fa referènde l’apilon
mancancess varen serxes d’abastformar radicun elemen
t d’aigua poUna vegada
Eixample dee detalls, les vinculatsan amb mé
ctualitat, desde les ciutaarantir la sarritori no h
b la incidèncativament eer assegurae l’ocupacióoves tecnolr en compte
la mesurar públic i eln es multip
n el coneixebanístics, ir mil·lenni.ta, pretén pua - amb lmediat.
1
blema quent dels modutes urbanís
de la crisi
ituació de lTeoria G
ndicions de
ncia a la mnament, de
en el provtambé prot
tament i, alcalment la qnt clau en laotable i de ra més, Ildefe Barcelonaes solucionsa l’aigua ju
és intensitats de l’econ
ats, l’aiguaalut i la qualha estat secia del canvel risc per inrar un correó de les zonlogies i l’ae en el maa que s’aprivat. La
pliquen les
ement del bde la gesti
posar en co’objectiu de
cal afrontadels tradiciostiques desocial i ha
a classe obeneral dee vida de
manca dela manca d
veïment d’atagonistes dl mateix tequalitat de va construccrecollida defons Cerdàa sense less per a cadauguen un pat, d’ençà qunomia circupren encaritat de vida
empre respvi climàtic enundació. Aecte drenatnes inundabaplicació dearc d’una soaconsegueixciutat jugapossibilitat
binomi AIGUió del cicle
ntacte profee contrapos
ar en aqueonals d’urba
la ciutat prbitacional p
brera com ela Urbanibona par
condicions de ventilaciigua i en ld’aquell primmps, projecvida i la saluió de la ciu
e les aigües com a paraseves secc
a xarxa. aper clau eue s’adoptalar i des dra més valode la ciutadectuosa amen el règim Al objecte d’tge del terrbles. e nous sisocietat el pxi una efictambé aqu
ts de conta
UA - CIUTAde l’aigua q
essionals i sar experiè
ests procesanització. Lareexistent. provocada
en els estudització, apart de la p
d’higiene ió i de la b’evacuació mer urbanisctant sistemut dels ciutautat. La projs residuals eadigma. No
ccions trans
en l’urbanisma una visió idels plantejaor com a udania. mb el med
de pluges,’acotar aquritori urbà,
stemes de progrés de caç interfí
uí un rol de acte entre t
AT en el marque han de
experts d’aències i de
ssos de a ciutat De fet, per les
dis que areixen oblació
de les brutícia,
de les sme tot mes de adans. ectació era una o és pot versals
me i en integral aments un dels
i hídric fa que est risc incidint
gestió la qual cie de primer
tots els
rc de la e donar
ambdós cercar
ReceOber
FrAlJo
Visió La
Arq
LaciuUn
LaMa
DiscuPausaEls re La
capre(AS
IncDoCa
Ladir
DiscuDinarVisió L’a
de La
l’À La
d’Uco
DiscuSess
La jornad
pció dels atura
rancesc Tobert Martín
ordi Agustí
ó històricaa ciutat coquitectura i
a ciutat deutat del Xniversitat Poa construccartín Pascuaussió a cafè eptes de laas nuevas ftedràtic d’Eesident de SERSA) cidència deolz, catedràatalunya i dia transició rector Execuussió r ó prospectaigua i el c Negoci a S
a revolucióÀrea Metropa ciutat sàUrbanisme nsultor en e
ussió ió de disc
da serà mo
assistents
rres, rectornez Lacamb, director de
onstruïdaprofessor t
ls higienisIX). Teresaolitècnica deció de l'Eixal, doctor e
a ciutat acfuentes de
Enginyeria Al’Associaci
e la urbaniàtic d'Engiirector de l'I
energèticutiu d’Estab
tiva ciutadà deSuez Spain digital i eolitana de Bàvia, col·lade la Uni
enginyeria i
cussió de
oderada pe
2
r de la Univbra, directoe l’Agència
a partir titular de la
stes (coma Navas, de Catalunyaxample i l'n Història i
ctual e agua: priAmbiental dó Espanyo
ització delnyeria HidInstitut FLU
ca. Santi Mbanell Energ
la smart c
el seu efectBarcelona aborativaversitat Po gestió de l
les conclu
el professo
ersitat Politor general Acatalà de l’
de l’aiguaUniversitat
el progrésdoctora ena 'aigua: decatedràtic d
ncipios y ee la Univer
ola de Reut
territori enràulica a
UMEN Martínez, dogia
city. Fernan
te a les ciu
i cooperaolitècnica d’aigua
usions Pe
r de period
tècnica de BAGBAR Aigua
a. Manel GPolitècnica
s tecnològiGeografia
Cerdà a Gd’Institut
estrategiassitat Politèctilització So
n el risc pela Univers
octor en C
do Rayón,
utats. Ram
tiva. Pere de Cataluny
re Macias
disme Lluís
Barcelona
Guardia, da de Catalun
ic contribui professo
Garcia Fàri
s. Rafael Mcnica de Caostenible d
er inundacisitat Politèc
Ciències Po
director d’I
mon Torra, g
Macias, pya i Ramir
i Josep Do
s Reales
octor en nya
ueix a la ora de la
a. Manel
Mujeriego, atalunya i e l’Aigua
ió. Josep cnica de
olítiques i
nnovació
gerent de
professor ro Aurín,
olz
Fundad
Autor dgenera
Va ser,tracta dde camdinàmicd’Inves
dor y Directo
Ingeniería yWater MonMundial deJAWER-JOeditada porRIBAGUA-
de numerosal.
, fa quinze ad’un grup intemins i enginca fluvial. stigació Flum
Ingen
DirectPúblic
PioneIngen
Direct
Consu
or en diversas
y Territorio, enographies, Ingeniería C
OURNAL OFr la IAHR y eRevista Ibero
as colaboraci
Doctor EHidràulicaPorts de
La seva universitàdocènciahidràulica
La invefonamentestudi dei la planif
anys, un delserdisciplinar nyers geòlegArran d’aqu
men UPC-CIM
iero de Cam
tor General dcos y de OSU
ero de la ingeiería Ambien
tor del Plan I
ultor internac
s etapas de
español, editinglés y esp
Civil F APPLIED Wel CCE oamericana
iones en libr
Enginyer de a a l’Escola la Universita
tasca profària: docènc ha estat
a de preses,
stigació i talment en:
e la incidèncificació dels re
s impulsors format per b
gs l’activitat uest grup dMNE del qual
3
minos por la U
de la AsociaUR-Observa
eniería ambntal que dirig
Integral del D
cional en Ing
las revistas:
tada por el Cpañol, edita
WATER ENG
del Agua, es
ros y publica
Camins, CaTècnica Sup
at Politècnica
fessional abcia, recerca
impartida dinàmica flu
la transferhidràulica da dels embaecursos hídr
de la creacibiòlegs, llicen
del qual s’d’investigacil Josep Dolz
Universidad P
ación por la Etorio de los S
iental en Esgió durante 1
Delta del Ebr
geniería y Go
CICCP da por UNW
GINEERING
spañol, edita
ciones espe
anals i Portsperior d’Enga de Cataluny
basta les tri transferè
principalmenuvial i gestió
rència de de preses, aassaments enrics.
ó del Grup dnciats en cièn’orienta a l’ó l’any 20
z n’és el direc
Politécnica d
Excelencia dServicios Urb
paña a travé5 años.
ro.
obernanza de
WATER y el
AND RESE
da por la IAH
cializadas y
s i Catedràtinyers de Caya.
res vessantsència de cont en: hidrdels recurso
tecnologia anàlisi del risn la dinàmica
d’Investigacióncies ambienenginyeria h12 es va ctor.
de Cataluña.
de los Servicbanos.
és del Taller
el Agua.
l CCE-Cons
EARCH, ingl
HR y el CCE
de informac
tic d’Enginyeamins, Cana
s de l’activoneixement. ràulica bàsi
os hídrics.
s’han censc d’inundaca natural del
ó FLUMEN. ntals, enginyhidrològica icrear l’Inst
cios
de
sejo
lés,
E
ción
eria als i
vitat La
ica,
trat ció, riu
Es yers la titut
ciutats interessl’exposla metrdel 201
Univers
Ha estaPolíticapresidir
Autor d
catalanes, sat en partiició i autor d
rópoli moder11.
sidad del Pac
at Alcalde d’a Territorial r les Comiss
de 10 llibres i
DoctoComp- Barc
Imparsegon(Doctde TCiutala Unrecerdedic
així com lecular en les
del catàleg. Lna : 1867-19
Doct
Diretram
Conplande d’Infd’Infunivpaïs
cífico de Lim
’Olot, presidei Obres Púbions d’Habita
i de múltiples
or arquitecteposició ArquicelonaTECH
rteix cursos n cicle, i Historat, Màstereoria i Històrt’ en el Màst
niversitat Polca s’ha cen
cat en bona es aproximas relacions La revolució 967, celebra
tor en Enginy
ctor estratèmviàries de B
sultor estratificació i medCamins de fraestructurefraestructureersitària queos d’Iberoam
ma.
ent de la Dipbliques de laatge i de Seg
s articles sob
4
e, professor titectònica de
H.
d’Història destòria Urbanr i Postgrau)ria de l’Arquter d’Intervenlitècnica de trat en els epart a la h
acions compentre l’aigude l'aigua ada pel MUH
yeria de Cam
ègic del Prarcelona.
tègic en matdi ambient. Pla UPC. D
s. Ha estat ps. És mem
e aplega depmèrica. Doc
putació de Ga Generalitatguretat Viària
bre territori i
titular d’unive la Universit
e l’Art i de l’na i de l’Urb). Participa eitectura i impnció SosteniCatalunya -estudis urbahistòria urbaparades a a i la ciutat
a Barcelona :HBA al Saló d
mins, Canals
rojecte de
tèria de govProfesor titulDirigeix la Cpromotor i pmbre fundaartaments viència en mà
Girona, Const, senador i a i Mobilitat S
infraestructu
ersitat del Dat Politècnic
Arquitecturabanisme, en en el programparteix l’assigble en el MeBarcelonaTna i de l’urbna de Barceescala intert, i ha esta: de la ciutatdel Tinell el
s i Port per la
Connexió d
vernança d’inlar d’UrbanisCàtedra d’emresideix la Fador de Rnculats a l’enàsters de la
seller de Meddiputat al C
Sostenible.
res.
Departament ca de Catalun
a, en el prim el tercer cma de doctognatura ‘Aiguedi ConstruïtECH. La sebanisme, i selona i d’altrnacional. S
at comissari t preindustriamarç-setem
a UPC.
de les xarx
nfraestructursme de l’Escmpresa Cer
Fundació CerRUITEM, xa
nginyeria dea FUPC i de
di Ambient i Congrés, on
de nya
er i icle orat ua i de
eva s’ha tres
S’ha de
al a bre
xes
res, cola rcle rcle rxa 10
e la
de va
entre a
La lluitadues exdues e(1867-2
Darreraque ha
finançad’elèctr
ltres, destaq
a per l’aiguaxposicions (1
exposicions (2017) (2017)
ament ha accomptat am
ats per la riques locals
Caten H
Ha del col·el s
Autopartd’ai
quen els títols
a la Barcelo1888-1929) ((1888-1929 ).
tuat com a cmb el suport d
Doctor llicenciatAdminist
Director del negoIbérica. la generVallès OElèctricscomerciaplataform
Comissió ). Membre d
edràtic d’EnHistòria Cont
ocupat divesistema ed
laborat en listema educ
or de diverst de la seva gua a Barces següents: E
ona del segle(2007), Barce(2009) i Aig
comissari dede l’Ajuntame
en Ciència t en Investtració i Direc
Financer deoci d’enllumDirector Exeració hidroelèOriental, Cos, sistemesalització de ma de televEuropea. Ve l’Executiva
5
nsenyament temporània.
ersos càrrecsducatiu i tala implantaci
catiu català.
sos llibres, arecerca s’ha
elona en èpoEl Rec Comt
e XIX (1999)elona: Aiguaües de Barc
e l’exposició ent de Barce
Política. Mtigació i T
cció d’Empre
e la filial espenat domès
ecutiu d’Estaèctrica, distr
omercialitzacs d’autoco fibra òptic
visió). ParticVicepresidena de PIMEC
Secundari.
s de responambé en l’ió de la norm
articles, cona centrat enoca Contemptal, 1822-187
), Aigua i soca i ciutat. L’abcelona, 150
Passat, preselona i d’Aigü
Màster en STècniques d
ses.
anyola de Mstic de Philipbanell Energ
ribució d’elecció d’electricnsum amb
ca, internet,ipa en dive
nt de GEOal Vallès Ori
Llicenciat, M
nsabilitat en ensenyamen
ma de Qualita
ferències i i la història dporània. En 79.
cietat a Barcbastament danys al serv
sent i futur dües de Barce
Societat de e Mercat i
Massive Lightps Lighting agia. (Estabanctricitat al Riitat, Càrregab bateries, telefonia rsos project
ODE (Assocental
Màster i Doc
aquesta frant primari. at ISO 2008
itineraris. Bode l’abastamaquest terre
celona entre ’aigua entre vei de la ciu
del Rec Comelona.
la Informaci llicenciat
ting i Controa la Penínsnell es dedicpollès, Osona de Vehc, operació fixa i mòbtes de rece
ciació Europ
ctor
anja Ha en
ona ent
eny,
les les
utat
mtal,
ció, en
oller sula a a
na i iles
i il i rca pea
ReutilizConfereen BaReutiliz
històriacarreteLa polítde carrSarrià.
zación del Aencia Internarcelona en
zación Soste
a de l’Enginyres del territtica pràctica:reteres de laDel tren urb
Catde Cat197
En ReuAssreutde l
FueAgua, celebacional de la
septiembrenible del Agu
dd
d
yeria Civil i Gtori de Barce: Cerdà i la Da Diputació dà al metro re
edrático de Caminos, Caalunya, dond
76 hasta su ju
2010, recutilización dsociation por tilización dela reutilizació
e Presidentebrado en Caa IWA sobre de 2011. ua desde 20
Llicenciada eper la UnivConstrucció regió de d’Urbanismed’EnginyeriaPolitècnica ddel DepartaUPC. La sevinfraestructu
Gestió del Paelona (2007) Diputació de de Barcelonaegional. 1863
6
Ingeniería Aanales y Pude ha ejercidubilación en
cibió la disel Agua po
r “sus contribl agua y su ón del agua”.
e del 1r Simastell Platja RegeneraciEs Preside
08.
en grau en versitat de i Mobilitat: lBarcelona
e i d’Històriaa de Camide Catalunyment de Teva recerca s
ures en l’Àratrimoni Cultu
i ha estat coBarcelona (2a (2013), i c3-2010”(2013
Ambiental enuertos de la do la docenc2011.
stinción de or parte de buciones signcontinuada .
mposio Interd’Aro, Giro
ión y Reutilizente de la
Història de lBarcelona, la modernitz(1761-1969)
a de les Ons (ETSEC
ya i, actualmeoria i Històs’ha centrat rea Metropoural. Ha pubomissària de2009), Els caco-comissàri3).
n la EscuelaUniversidad
cia y la inves
Personaje la America
nificativas al dedicación a
nacional de ona, en 199zación del A
Asociación
’Art i Doctoramb la tesació de la xa)”. Ha estbres Públiq
CCPB) de ment, professòria de l’Arq
en història uolitana de licat el llibre
e diverses exarrers del tera de “150 a
a de Ingenie Politécnica stigación des
del Año an WateReuprogreso de
a la comunid
la IWA so91 y de la
Agua, celebra Española
ra en Geograsi “Planificacxarxa viària atat professues a l’Escla Univers
sora associauitectura deurbana i de Barcelona,
e Història de xposicions crritori. 150 an
anys de tren
ros de
sde
en use e la dad
bre 8ª
ada de
afia ció, a la ora
cola sitat ada e la
les en les
com nys de
d'adminla seva
Ha redaMetropd’espai
És profa l’ETSpaïsos.sobre la
nistració de da política de c
actat diferenolità de Barci públic i arqu
fessor en curSAB i confere. Ha escrit ara gestió púb
MàsteBusinEmpreActuacarrerinternha ceeconosmartblog aquesdivers
diverses filiacorporate ve
Arqu
Ha el’AjunTècnBarc
ActuadmmetrmobMetr
nts figures decelona, i Planuitectònics.
rsos de màsenciant sobrerticles per dilica.
er Enginyer ess Adminenedoria (E
alment Directra com a diacional (Esp
entrat la sevaomia i el cant cities, corpo
OpcionDigsts temes pusos fòrums ls de Suez Snturing.
uitecte per l’E
estat arquitentament de nics de la Macelona fins l’a
alment, és Ginistració resopolità, gestilitat entre dopolità de Pr
e planejamenns parcials i
ters i postgrae temes relacferents mitja
7
de Caminnistration (EESADE). Mtor d'Innovairectiu en lapanya, Xile, Aa activitat ennvi digitals, aorate venturiital (https:/ublica articlei congresso
Spain i d’star
ETSAB
ecte municip Granollers
ancomunitat any 2008.
Gerent de l’Àsponsable dtió de residud’altres, i Coromoció de S
nt, com el Plespecials en
au de la UPCcionats amb
ans especiali
s, Canals iEuroforum). àster in Dció de Nego
a gestió de Argentina, Cn la innovaciamb especiaing i intrapre//opciondigitaes, i participos. És memrt-up en les q
pal i Directo(1982-1992
de Municipis
Àrea Metropoe la redacci
us, cicle inteonseller DelSòl i Gestió P
la General dntre d’altres,
C i l’EAPC, ml’urbanisme tzats, llibre d
i Ports (UPMàster en
igital Businoci a Suez Sl'aigua, a n
Colòmbia, ...)ó de negoci
al dedicació neurship, esal.wordpresspa com a combre també que Suez Sp
r de Serveis2), i Directos de l’Àrea M
olitana de Baió i gestió dgral de l’aigegat de l’IMPatrimonial).
e Granollersaixí com div
membre del ti l’arquitectu
d’espai públic
PV). Màster n Innovacióness (ESADSpain. Dilata
nivell naciona). Des del 20i vinculada aa les àrees
ssent l’autor s.com). Soonferenciant é dels consepain inverteix
s Territorialstor de Serv
Metropolitana
arcelona (AMdel planejamgua i transpoMPSOL (Inst
s, Pla Territoversos projec
tribunal de Pura, en diferec i publicacio
in ó i DE). ada al i 011 a la
de del bre en
ells x en
s a veis de
MB), ent
ort i titut
orial ctes
PFC ents ons
L’aigual’aiguaestat aindustrl’aiguaestretaTot sesedentcentreshidromMesopestat eorganitser gePietro gestió hidràuperquèmonumespectd’oblidd’evergtenien les termEl cascanviaformesd’escoRec CradicalpolítiqueconòmL’aqüeessencBesòsoficis icanalitproducLa formcomplepoder conversinó sos’identd’utilitz
a d’escorrea de boca, l’al llarg de rials. En aq
a sempre haa relació entembla indictarització, is urbans
mòrfics moltpotàmia, a Eencara métzació socia
estionada aLaureano e
d’un aiguliques tradiè resulta dmentals i vtaculars ob
dar que l’egetisme. Mun objectiu
mes públiqu de Barcelo
ant relació es del creixorrentia: els omtal del sel entre la ues i essenmica adqui
educte romcialment ai, era un canindustrials).tzat i desvictiu de la ciumació a paetament difurbà que
rtit el ‘bé coocial. Les tètificava el zació del p
ntia, l’aigua’aigua com
la històriaquesta qüesa estat centre innovaccar que e en conseqal setè i
t singulars. Egipte o a l’és estudiat.al. L’aigua partir de p
ens explica ua molt ecionals. Sodifusa i povisibles impres hidràuli
escala i laMés que a u principalmues. ona permetentre aiguaxement foratorrents i leegle XI, quelògica de lncialment cireix una a
mà s’alimengua consumnal obert i t. En efecte at del cursutat. artir del segferent. És u
havia supomú’ en basècniques em‘plombier’ lom fins mo
a com a ferta medi de
a factors destió les varintral i decisions tècniqu
els primers qüència el sisè mil·leEl rol de la
’Indo en l’em. Hi ha unpot ser objepràctiques com els oa
escassa peovint menysoc visible, pulsades peiques realit
a monumenassegurar
ment consum
t posar en a i ciutat. Ca del recines rieres. D’e seguia sela ciutat anconsumidorautonomia cntava d’unamptiva, meenia una fula gestió d
del torren
gle XIV del una de les perat els pse de la sevmprades noamb el meolt més tar
8
tilitzant, l’aigtransport, i ecisius en ables crítiq
siva i, al llaues i innova assentampas del pa
enni abansa gestió de mergència dna relació ecte de concomunitàrie
asis no són er grups hstenim la ge
i ens fixeer poders tzades a l’antalitat delles bases
mptiu, perq
evidència mCom en altrnte romà ’altra banda
ensiblementntiga, sostira, i la de creixent i aa deu, eraentre el Reunció essende l’aigua dt original, a
sistema dmàximes
particularismva legitimita
o tenien resestre les ford, i el term
gua com a més endavels assen
ques han anarg de la hiacions socia
ments on ealeolític al s de Crist,
l’aigua a lede les granmolt estretntrol gerences difuses fenòmens nhumans questió hidràuem en cancentralitzats
antiga civilits aqüeducproductivesuè alimenta
moments i res ciutats, estan molt
a, si compart el mateix cnguda bàsla ciutat ba
acaba esde un condu
ec Comtal ccialment pr
del Rec Coacabaren a
e les fonts manifestaci
mes, havia at. La princ
s de noves. onts. A Ba
me no hagu
procuradorvant l’aigua taments agnat variant, istòria, semals. es va inicineolític, i ta van sorges grans pls civilitzaciota entre gecial d’un poi compartidnaturals, sinue comparulica a les cnvi en les s. Aquest zació roma
ctes romans de l’econaven princip
aspectes da la baixa
t condicionrem l’aqüedcurs, s’evideicament peaix-medievaevenint un ucte tancatcaptava aigroductiva (mmtal i del M
articulant el
de Barceloions de la adquirit a
ipal innovacSi en altres
arcelona noués tingut c
ra de biodivcom energ
grícoles, urperò la ge
mpre hi hag
iar el procambé els p
gir sobre elanes al·luvons històriqestió de l’aoder centraldes. Per exnó el resultarteixen tèccomunitats estructure
és el cas ana. Però nns eren unnomia de l’palment les
diversos d’aa edat mitjanades per ducte romà encia la difeer les estrual on la dincentre pro
t i proporcgua d’un amolins, agricMerdançar,
barri més
ona té unaconsolidacutonomia ició no era ts indrets d’Eo hi han ncap sentit. E
versitat, ia, han rbans i
estió de gut una
cés de primers entorns vials de ques ha aigua i l, o pot
xemple, at de la cniques
locals, s més de les
no hem n acte Imperi, fonts i
aquesta ana les l’aigua amb el erència uctures nàmica
oductiu. cionava ssut al cultura, també actiu i
a lògica ió d’un i havia tècnica Europa notícies Es van
imposaterrissabandaestretaCatedrcasalsespecil’autènEl sistdeterioles fod’abasque seagudesComtaCanalede Noperíodhabs / demanLa persota enecesses va fcabal públicaL’expade les canvi tLa inflindústrd’abasgaleriecruïlla projectproposMontcal’eclos1857 subter1867 qiniciativBarceld’un pl’EixamCompacapitald’aigüepublicaes corr
ar les tècnia, més fàc, tot el sis
ament lligaral, Palau d de prou stialment sor
ntic motor detema era corava amb fnts. Calie
stiment van empre vans al segle X
al a l’alçadaetes, al capva Planta, e de gran c1787:100.5
ndes d’aigursistent manel Besòs i sitats de la fer l’anomees va mult
a, i també uansió del sis tècniques tecnològic rexió decisivria, sinó la nstament de es filtrants dde Pau Clatava entre Bsar instal·laada a una aió d’empresla societat rànies de lequan es vanva privadaona”, va prou a la llera
mple; i és anyia d’Aiglitzada i ames de Dos a la Comparespon amb
ques més ccils de supstema respat al princidel Rei, Platatus tenienrprenent que la ciutat, o
costós de mfacilitat. Deen constan
ser recurren resultar inXVIII. El 17a dels moli
pdamunt de l’escasseta
creixement 580 habs). a per part dnca d’aiguael Ripoll pciutat. Perònada mina iplicar gaireuna ampliastema va setradicionals
rellevant. va és la runecessitat d
Barcelonade Montcadaris-ConselBarcelona i ar una bomalçada de 2ses privade
“Palau, Ges valls de n precipitar. El 1867 rojectar la a del torrenencara mé
gües de Bamb àmplia c
Rius. Quananyia d’Aigüb el canvi de
compartidespervisar i mponia a uns
pals centreau de la Ren dret a l’aigue hi haguéon hi vivia mmantenir. Ee manera qunts, reparacents, es vansuficients.
703 es va ains del Clola Rambla,
at de recursque durant També de de les famí va portar,
per captar ò aquesta vde Montcad
ebé per deució molt seer substancs. No implic
ptura de l’ede dotar d’aa. La Mina da a la casel de Cent. LGràcia. El
mba de va3 metres. P
es que proparcia i CiaDosrius amels canvis.
una empreTorre de le
nt de l’Olla iés significatarcelona pcapacitat tèn observemües el 1873e marc soci
9
s dels mesmenys deps valors i es instituc
eina, Llotja, gua de la cés tan poqmés del 40%
Era molt seue el 1414 cions i su
an fer succe Aquestes
ampliar la dot: l’anomen, i des d’allàsos de l’ajuel segle XVun gran inc
ílies que esdes de 177aigua pel
voluntat no da que portu i va permeensible del cial, però decava cap in
edat industraigua a l’Eix
de Montcaeta de JesúLa seva cotmestre de lapor per ePerò no es vposaven una” havia inmb aquesta. El 1866 s’
esa privadaes Aigües di l’elevava atiu que el romoguda cnica, va a
m l’opuscle , constatemial, econòm
tres de caspendents da un ordreionals: CoHospital, c
ciutat com aues fonts a% de la pobnsible a lees va insta
ubstitucionsessives am
tensions votació am
nada ‘fibla à servia tot untament bVIII va tripliccrement de considerav
78, a impulsRec Comtaes va conctava l’aiguaetre un augmercat de
e fet es limitnnovació d
rial. Però cxample, el mada portav
ús, que queta no permees fonts de
elevar 2.50va fer. La pna respostaiciat el pro
a intenció. P’aprovà la L, la “Sociedel carrer La un dipòsitmateix 186per capita
adquirir l’emde Distribu
m fins a quinmic i instituci
ses, el cond’oficis espee social. Ensell de Cconvents, ea privilegi. Ra l’àrea méblació. s oscil·lacioaurar el càr, i com qpliacions dvan esdeveb una presadel Clot’ qel Raval. Dorbònic va car la poblales activita
ven dignes sar la constal que havretar fins elfins a la cament imporcabals per tava a fer uestacable,
onvé remamotor del caa aigua ro
edava a unsetia abastir la ciutat, Jo
00 m3/cadaassivitat mu lucrativa a
ojecte de dPerò no va Llei d’Aigüedad Ensan
Llúria 56, qt que servia67 es consl belga i f
mpresa que ció d’Aigüen punt els conal.
ductes d’obecialitzats.
El sistema Cent, Geneetc. També Resulta, enés densa i
ons hídriqurrec de mesue les dif
des del segenir especia d’aigua due arribava
Després del coincidir a
ació (1718: ats i d’augm
d’aquest ptrucció d’unvia de pal·l 1824-1826aseta de Jertant de la dal consum
un ús més inni significa
rcar que noanvi en el s
odada des s 4 metres l’eixample osep Fontsa dia d’aigunicipal va fal problemaderivació d’ ser fins a
es que facilinche y Mejque captavaa als immobstitueix a Lfrancès qufeia la con
es de Dosricanvis tecn
bra i de D’altra estava
eralitat, alguns
n canvi, activa:
ues, es stre de ficultats le XIV, ialment del Rec a a les Decret
amb un 34.005
ment de rivilegi. a mina liar les 6, quan esús. El dotació privat.
ntensiu va cap
o és la sistema de les sota la que es erè, va
gua de facilitar
a. Ja el ’aigües
a 1866-itava la ora de
a aigua bles de Lieja la e, ben
nducció us que ològics
En la repercde la hmirademanerCiutatsimpensteixits Avui, cels orícertamgeneracom apresensovint una leurbanaeconòmGuillerUna pl’anàlisparadiginnovacaractehistòriaconseqindustrsolucioinfluènanomeSerà, seus caixí coels segi dels sque tarepte csovint certes efectivAquesconfiguevolucAigua la refleprimerque vaexplicaespecidetermcondic
introducciócussions pohistòria, soes hi ha el ra més cruas que van sables abaurbans al p
com tots elsígens de
ment, a lesalitzada, ena recurs vitant des del la seva est
ectura suggea sinó tambmic i, per tarme al seu verspectiva si dels canvgmes cien
adores és leritza el paa, europea qüència derial condueons sobre encia en la penant la ciutdoncs, inte
contemporaom sobre lagles XVIII i seus meca
ant afectavecreixent perd’una visiódosis d’uto
ves des del ts aspectesuren, com
cionant per i ciutat es vexió sobre r lloc, metgean desenvoar l’afectaciial virulènci
minant per acions insalu
ó del prograc desitjablebre el medfenomen u
a les problecomençar
ns de l’arribpunt de quals problemesla relació
s ciutats o el segle Xal per a la sorgiment dtructura terreridora del bé com el ant, les convolum Les thistòrica àvis físics de
ntífics, de la que es as cap a lai occidenta
e les transfeixen a unel cos urbà qproducció dtat moderna
eressant cenis a repen
a que estavXIX aparegnismes, es
en al conjunr reformar leó negativa opia però qcamp de l’us descrits s
s’ha referpoder rec
van convertl’objecte d’
es i científicolupar unaó de les ma sobre lesal sorgimen
ubres de le
ama d’aquees que una i natural i lrbà que ha
emàtiques dr a desenvbada de la lificar el segs que afectecomplexa eoccidentals IX. Remarqvida huma
de les primritorial. En e
paper censeu aprofitdicions de
temps de l’emplia, ambe les societnous correproposa a
a gestió del. La rupturaformacions
marc de que adquirede ciutat a a.
entrar-se ensar i reflexi
va emergint gué i es con
focalitzà ent de la ciutes urbs, cadque va estue, sobreto
urbanisme csón consubrit, una ac
conèixer-la tir en qüesti’estudi es vcs procedena concepcióalalties de
s urbanes. Lnt del movies primeres
10
est workshmala gesti
les societata estat des derivades dvolupar-se
industrialitzgle XXI comen el món qentre aigua
a partir quem en seana i tambémeres aglomel cas de la tral de l’aigtament va cvida en el m
eau, de 198b vocació dtats urbaneents de pe
aquí per ape l’aigua a a amb les feconòmiqupreocupac
eixen un propartir del s
n l’afirmacióonar de ma per superansolidà la nen les causetat com a lda cop méstimular propot, va suposcom a novabstancials actitud que encara dinions essencva abordar nts del mónó ecològicatipus infecc
La importàniment de l’s ciutats in
op sobre aió de l’aiguts humanesde sempre
de l’obtenciósobre uns zació i que
m el de la civque habitema i ciutat ede mitjan
entit moderné com a fameracions uciutat euro
gua per entcondicionarmedi urbà.
83. e transvers
es en paralensament proximar-no
partir de lformes d’haues i tambcions i, segotagonismesegle XIX.
ó d’aquestaanera obsesació de les ecessitat dees que prod’individu en
s complexespostes refosar la posa disciplina.a l’etapa hi
li és carans dels noscials i, de lades de dif de la quím
a de la meciós que dencia concedhigienisme dustrials. U
aigua i ciuta ha demoss. I en el cee el lloc on ó, ús i eva
paràmetresegueixen
vilització urbm, l’escala éen sentit m
segle XVn perquè el ctor energèurbanes i epea, hi ha atendre no nr el desenvÉs l’estudi
salitat, que ·lel a la inti de sol
os al momel’etapa conbitar de la cé polítiques
guidament, e sense precÉs a dir, e
a nova actitssiva sobre condicions
e coneixemduïen les sen particular.s i inabastarmadores dda en marx
stòrica queacterística stres plantea mateixa foferents cam
mica i les cièedicina (Urelmaven lesdida a l’esta
i el seu foUnes condic
tat s’alerta strat tenir, entre de toes manifes
acuació de es de creixn estenent ebana. és planetàr
modern es III i, de mcontrol de
ètic ja haviaen determinautors que només l’estvolupament exemplar d
tingui en ctroducció dlucions tècent d’inflex
ntemporàniaciutat tradics de la rea la rece
cedents amel que hem
tud que po la ciutat he
s anteriors. ment del me
eves disfun. A continuaables, acomde la realitaxa d’interve
e estem rela qual haejaments aorma que fe
mps del sabències en grteaga, 198s poblacionat dels llocsocus posat cions que
de les al llarg
otes les sten de l’aigua. xement el seus
ria però troben, manera l’aigua a estat nà ben han fet ructura sòcio-
d’André
compte e nous
cniques xió que a de la cional a volució rca de
mb gran vingut
orta als eretada Durant di urbà
ncions i ació, el
mpanyat at amb encions
latant i a anat actuals. em ara, ber. En eneral,
80) per s, amb va ser en les havien
aguditztorn, dresponL’obligals juraquestdesenvproble1996) despletècnicsd’actuatenir seNo pocompaXIX laasseguva demposat sortits les tèl’anivebrancal’higienimbuincongloEvidend’abascom uciutat qdiscussobre e
zat situaciode medicinansabilitats pgació de troristes amb t movimenvolupamentmes de lesi, cal no o
egament des que es vacions que empre impl
odia ser d’aartit va ser la transformaurar el tan mostrar la sde relleu tade les escocniques apllació, el c
a de l’enginisme –Cernt-lo de peomerats emntment, per stiment d’aigna condicióque hem hesió quan qel medi nat
ons ja existea social, nocpròpies de l’obar soluciola irrupció t va ser, t de l’urbas urbs domoblidar-ho,
el negoci iman anar esva sobrep
icacions dealtra manerala consecucació materidesitjat proeva solvèncants cops –oles d’enginpreses en àlcul de flunyeria munrdà en va sensament ppresarials vbé que no
gua i de saó imprescineretat i queqüestionem ural.
ents però qcions totalmesfera dels
ons a la ciud’una legisen propiet
anisme comminades ara
per l’afirmmmobiliari. Aspecialitzantpassar clarae caràcter eca en tractació de la mial de les c
ogrés i la imcia en millo–la bibliogrnyeria de ca
l’extensió uxos, els pnicipal (Herser un exempragmàtic. van fer la reera una connejament –
ndible per a en alguns el seu fun
11
ue ara esdment noves s poders púbutat industriaslació espetat, la basm a discipla per les re
mació de la Així, entre t en la ciutament les pconòmic, so
ar-se de soillora socialciutats va c
mplementacorar les condrafia franceamins van s
de les opressupostorce, 2013).
mple- va afaEls operad
esta per a landició sufic
–juntament a l’eclosió ddel seus a
ncionament
evenien raoque van se
blics. al va involucífica derive de pensina nascudelacions de
propietat projectes utat es va tepropostes uocial i cultur
ocietats hum (Grau, 200confiar en ció de les xadicions de vsa, en lloc ser els mésbres públiq
os- per pos. La seva avorir la sedors de xaa consolidacient, la presamb els altde la ciutatspectes mécom a eco
ons de saluer assumide
ucrar així taada de l’hisament queda per intee la producprivada amtòpics, refoeixir un cosurbanístiqueral. manes: un 09). Ara bé,els avençoarxes d’infravida de la po
destacat-, s competentques a essar-les al scrítica als va apropiac
arxes sovinció completasència de leres serveis t moderna dés essenciaosistema i
ut pública i,es en l’exer
ambé als poigienisme. Ae va inforentar abordcció fabril (mb el consormadors sos de pensaes concrete
dels vector, al llarg de
os tecnològraestructureoblació. Coels profes
ts en el domscala territoservei de la
límits teòrció del disc
nt dependea del modees infraestru urbans-, sdel segle X
als ara es pla seva afe
al seu rcici de
olítics i Alhora, mar el dar els Dupuy, egüent ocials i ament i es i va
rs més el segle ics per
es aviat om s’ha sionals mini de orial –a nova rics de curs tot nts de l. uctures ’erigeix XIX. La osa en ectació
La segmajorsser unmodermodercatalancatalà.El creies va comercforma des demateixmetropMaresmajor urbansAquesequipadel trael provpropietEn el msegonafinanceciutat. obligadbarriadvan subarcelocreixemles priaconsedestacl’Ajuntapodersels desL’evoluquadredeficieBarcell’abastpous, contamdels reL’abasles neestablibarcelomina fi
gona meitas transformana ciutat rerna i cosmornes emprenisme polít. xement dem multiplicacials i els espectacula
els anys setx temps, lapolitana queme. El procabast i inte
s i fabrils euta evolució
aments i sernsport, el sveïment hidtat immobilimarc d’aqua meitat deeres disposL’impuls d
da a viure des popularucceir sensoní. Les ament industmeres dèceguir fer-secat en la ament de s provincial sequilibris qució de l’abe general. Eents l’any 1ona procedtament mun
presentaveminació peresidus indusstament de ecessitats diments eclonina. Aquiltrant de M
t del segleacions urba
eclosa dins opolita urb
eses, organtic i bresso
mogràfic i ur. El territequipamenar. Les duetanta, i l’an
a nova ciute s’anava ccés industriensitat de uropeus.
de creixemrveis públic
subministramdrològic. Aixiària fou un esta Barcel
el segle XIXsaven d’un del creixemeen condiciors de les pose resoldreautoritats etrialitzador ades del s
e amb el poredistribucBarcelona, i estatal i
que Barceloastament d
El servei de 859, data ddia dels ponicipal. Les en risc d’r les filtraciostrials que atitularitat md’institucionlesiàstics i uests cabalsontcada, or
XIX i els anes i socia
del seu res mediterrànitzadora dol de movim
urbanístic eori necessts i habitat
es fites princnnexió de vutat va esteconfigurant alitzador, ml’àmbit esp
ment va anacs que vertement de gaxí mateix, ladels àmbits
lona, l’evoluX, en plenapoder decisent econòmons de maroblacions p les contrastatals, proi apaivagaregle XX, eoder municiió del creamb escamancat d’u
ona venia pa’aigua a la proveïmen
d’aprovacióous particuaigües del ’esgotamenons dels noabocaven fà
municipal prons com la
militars o s eren captrigen també
12
inicis del sals de Barcecinte emmània, constde l’Exposicments d’ava
experimentasari per lotges necescipals forenuit poblacio
endre la seperifèricam
motor de l’expanyol, com
ar acompanebraren l’exas, el serveia incessans d’inversióució social a revolució sori sobre lmic va genrginació al roperes. El
adiccions qovincials i r els esclatsel catalanismipal, es van
eixement eassos recuruna línia claatint des deBarcelona t i les cond
ó del projeclars de l’insubsòl de l
nt per sobombrosos pàbriques i taoporcionavaCatedral,
negocis i htats a les dé del mil·len
segle XX vaelona. La c
murallat medructora d’ució Universantguarda c
at fou accelcalitzar lessaris augm
n l’ocupacióons de les reva influèncment cap al
xpansió urbmparable no
nyada pel dpansió de la d’electricitat construcc
ó més cobeji política esindustrial, la urbanitzaerar una nvell centres règims po
que generavmunicipals
s de desconme polític in mostrar imconòmic grsos econòara d’actuae dècades ede l’època icions higiècte d’Eixamnterior del ra ciutat ant
breexplotacpous negresallers. a aigua perl’Ajuntame
habitatges ddeus de la snari Rec Co
a ser un decapital cataldieval a con eixample
sal de 188cultural com
erat. La pos instal·lacmentà la se de l’Eixamodalies entcia envers Baix Llobre
bana i demoomés amb
esenvolupaa ciutat: lesat, el telegrió d’habitatats. sdevingué fles elits bu
ació i la induombrosa cahistòric de
olítics d’aquva el procé
s es limitarntentament
el republicmpotents pegenerat. Leòmics propició, van im
enrere. respon ambniques de la
mple. L’aigurecinte de iga, explotaió i un cs, de l’obso
r a les fontsnt o la Dide particulaserralada demtal. Aque
els períodelana va pas
onvertir-se ee burgés, s88, impulsom el mode
oblació de lacions induseva superf
mple, especitre 1897 i 1la incipien
egat, el Valogràfica, foels grans c
ament de ds xarxes tècràfic, el teletges va fer
força agitadrgeses, urbustrialitzaciapa social e la ciutat ouelles dècaés de creixren a afavsocial o po
canisme, qer jugar un
es limitaciois, subordin
mpedir contr
b fidelitat a a ciutat erea a disposCiutat Vell
ades per micreixent peolet clavegu
s públiques iputació, dars de l’elite Collserola
est proveïm
es amb ssar de en una seu de ora del ernisme
a ciutat strials i ície de ialment 921. Al t regió llès i el u el de centres
iversos cniques efònic o
que la
da. A la banes i ó de la obrera
o a les ades es xement vorir el olític. A ue van
n paper ons de nat als arestar
aquest n força ició de la i de ilers de erill de ueram i
i per a iversos t social a i a la ent era
incapadisposdispospodia ala restmolinsclima fuites gravetaper alimprivilegEls prod’Eixamtopar aintegrad’una amb texplotaque laprèviamde la cd’acceprojectsuficieper la la cruïdispossignificcondicde l’AjuEn elscaractenegociexpectde prol’aigualiberal Aquesresta dcatalande vapcabalsde l’aL’increcom l’ales difid’ofertaen modistribumajoriaels préinfraesproveïdseu E
aç d’atendresició no passava d’aiguaaugmentar a de socis
s. D’altra bamediterraniconstants at a la ciutamentar les giats edificisojectes de mmple no vaamb la feblants de la Scentral d’ex
tecnologia acions prop Llei d’Aigüment. A mécentral va
eptar no augte de l’arqunt pressió aciutat antig
ïlla de l’avinsava de l’acativa el secions de subuntament ds primers aerístiques dis i de sotatives de c
oveïment hia a Barcelon
en que s’antes empresde les branns i altres tpor per a l’s explotats. bastament
ement de laabsència dicultats d’aca en els baodernitzar euïdores oba burgesa. éstecs demstructures ddores no eixample, es
e les necessava de 5a a l’interioels cabals de la Socie
anda, el volui i el mal ei a perilloat ho feienfont públiqus que en dismodernitzacn tenir èxit.lesa financeSocietat de xtracció d’ade vapor
peres del bües no permés, la mancser denuncgmentar la uitecte Rova l’aigua de
ga. Es tractanguda Diagaigua ni deervei tradiciobministrar ae Barcelonaanys postede la nova ocialització
consum vandrològic dena amb unenava conveses tenien ques produtenien capitextracció i La fase d’ed’aigua q
demanda el clavegue
ccés de lesarris perifèrels sistemetenien esca Empreses
manats ambde captació
es va fer ess va conce
essitats de 50 litres diaor de les seque obteniaetat de propum d’aquesestat de la oses filtracin amb una ues de veïnsposaven. ció del serv L’intent d’aera de l’Ajupropietaris
aigües freàtprojectada
baix Besòs metia nous ca de claredciada i el ccapacitat d
vira i Trias,e Montcadaava de cons
gonal amb ee les infraeonal que ja aigua a la noa va ser ocu
eriors a l’apurbanització
burgesos animar, pr
es de 1865 es caracterísertint la ciutasistemes de
uctives i detal francès,elevació deufòria i de cue es va d’aigua va eram adequ classes poics i el poc es de provassos bene que ja ope
b els que s’ó i conducsperar i el sentrar cap a
13
l’antiga ciuaris per habeves casesa de Montcapietaris de
stes aigües xarxa de cions del sucota de pre
nat i les esc
vei municipaaugmentar ntament i a
s de les aigtiques de laper Rovirse’n consiafloramentdat jurídica
contenciós nd’explotació elaborat e
a i de renovstruir una eel passeig estructures proporcionova ciutat dupat per la provació deó, edificacio, generarierimer, la crea 1885. I s
stiques modat de Barcee gestió fin
e serveis. A belga o ane l’aigua i dconfiança dgenerar vser molt muat, la persopulars al s interès de
veïment doeficis ja queraven van ’havien acocció. La faservei d’abaa l’any 189
utat emmubitant i la m. A més, l’Aada sense la mina, redepenia de
conducció i ubsòl. Finessió que acomeses pr
al d’aigua pels cabals p
amb els inteües de la ma conca dea i Trias fderaven pe
ts que fessi en la propno es va re
ó. Tampoc eentre 1876 var les velleestació elevde Sant Jo necessàri
nava a la vede l’Eixampliniciativa deel Pla d’Eions de caràen una greació de divsegon, va adernes, pròlona. ancera i de
Algunes erenglès. Moltede sistemes
del capital ea començaenor del qusistència d’servei pel cols propietar
omèstics. Due competicomençar a
onseguit lesallida de lastament p96 de man
rallada. El major part dAjuntament comptar amgants i titul
e la irregulardistribució alment, qu
amb prou ferivades a niv
posterior a lprocedents
eressos divemina. La inael Besòs a fou molt cerjudicadesin disminuir
pietat municesoldre finses va portai 1880, pe
es conduccivadora amboan. El munes per milella ciutat i le. El buit dee l’empresaxample s’e
àcter resideran demanersos proje
aparèixer elpies de la s
e tecnologian societatses disposavs de pressin les possibar a decauue es prevehàbits d’higost de les tris dels hab
D’altra banden pels ma tenir difics concessioa majoria
privat de Baera gairebé
volum d’ade la poblat de Barcelomb el vist i plars de fàbrritat estacio les exposa
uan arribaveines era svell de carr
l’aprovació de Montca
ergents delsauguració eMontcada
contestada. s, tot argumr els ja autocipal dels tes el 1910 ar a terme u
er tal de doions de dist
b un gran dinicipi barcellorar de mno es trobeixat per re
a privada. esperava qencial i centnda d’aiguaectes emprel mercat prsocietat ind
a assimilabls amb accioven de tecnió i regulacbilitats expaure cap a
eia degut a giene tradictarifes i la bitatges de da, les em
mateixos bacultats per reons i constde les so
arcelona, iné exclusiva
aigua a ació no ona no plau de riques i onal del aven a en per uficient rer dels
del pla da van s altres el 1879 dotada Altres
mentant oritzats errenys a canvi un altre otar de tribució ipòsit a loní no manera ava en
enúncia
que les tres de a. Les esarials rivat de ustrial i
es a la onistes nologia
ció dels ansives
1885. factors
cionals, manca lloguer
mpreses rris de etornar ruït les
ocietats nclòs el a en la
SGABtècnicaEn aqcreixeclavegd’univcirculaimportciutat Pere GbarceaugmeAmb eque drealitzincomDavanalternamunicprivat.alternapossibperò, quasi
, l’empresaa suficients quests anysement, no dgueram moversalitzar eació continutants mesui el seu p
García Farlonines hauentar els cael servei muisposava de
zades i prompatible. nt d’aquesatives. O b
cipal, o bé . Tot depeatives polítbilitat i des va fracassexclusiu.
a amb més per sobrev
s finals del isposava d’
oderna i eficel servei doua, l’Ajuntares per fer roveïment ia. Segon, urien d’estaabals d’aiguunicipal base la capacitoporcionar
ta realitat,é es plantepodia inten
enent de letiques, desde 1911 a
ar i el serv
experiènciaviure a les d
segle XIX ’aigua correcaç, ni a Comèstic i dament de Bfront a les sd’aigua. Prles noves Oar dotades ua a dispossat en les ctat necessàun extens
l’Ajuntamejava moderntar la munes conjuntus de 1891 a 1920 per vei privat de
14
a de gestióificultats debona part
ent a les sevCiutat Vella de posar enBarcelona vseves resp
rimer, l’aproOrdenances
d’un mínimsició de la ccaptacions dària, tenia co
servei de
ment de Barnitzar i amicipalització
ures econòma 1911 la segona.
e la SGAB
ó del serveiel mercat de
de la poblaves llars i lani a l’Eixa
n marxa ela posar enonsabilitatsovació del s municipalm de 250 ciutat. Fou lde Montcadom a objec
proveïmen
arcelona dmpliar el seuó de l’emprmiques i sel consisto Aquest coes va imp
i amb les e l’aigua baració barcela ciutat no tmple. Amb sistema dmarxa a p
s envers la hprojecte dels, segons litres d’aig’objectiu mé
da no era potiu rendibilitnt popular
disposava u propi sisteresa que doocials i de
ori va optaonjunt d’inicosar com a
bases finarceloní. lonina, en ctenia una xab el doble ode sanejampartir de 18higienitzaci
e claveguerles quals leua diaris. Tés difícil d’aossible i la tzar les invea baix pre
només deema d’abasominava ele les succear per la pciatives púba servei do
ncera i
continu arxa de objectiu
ment de 91 tres ó de la ram de es llars Tercer, assolir. SGAB, ersions eu era
e dues tament servei essives primera bliques, ominant
El notsituarnen núcprecednuevosLa regáreas gcosteralimitadconsiduna covaloresprecipide unasequíaPara sdisponactuacdeterioestrictamedianentre ulos cotécnicautilizanPara ahacersactuaccostesestrateequilib(smartcon frecriteriogestiónEl Áreade Tadiversamuy dimplanpermiturbanocontamque nuexigidoLa incestratedestacpase adesala
table increnos en 7,6 mcleos urbandentes a las núcleos uión meditergeográficasas español
dos de lluviderable insoonstancia ens anuales itaciones anas lluvias ma más largosatisfacer lanibles en cción: 1) la poro de su amente necnte el uso usuarios/co
onsorcios, 5as del sectndo modernasegurar lose siguiendciones (meds extraordinegias de usbrando la ext systems), ecuencia unos de sosten ágil, eficiea Metropolitrragona coas estrategdestacado ntación limiido la recuos, aunquemina paga” uestros medo por las nocorporaciónegias más ncadas realiza ser un eación de ag
mento de millardos denos cada ve hora de a
urbanos y larránea, desds donde los las participias, intercaolación. El n la precipit
y estacionuales se s
más breves es y también
as demandacada zona protección calidad, 2) cesaria pade embalse
oncesionario5) la regenor de la po
nas tecnologos beneficio unos critdio y largoarios que é
so, como foxplotación dpara asegu
n factor limenibilidad (ente y transtana de Bar
onstituyen eias de gestipara benetada. Los uperación de siguen pl
alcance nudios acuáticormativas eu de la reunovedosas zaciones y dlemento esuas salobre
población
e personasez más gra
asegurar el as actividadede Portugaefectos de
pan de esealados por tercer Infortación medi
onales. En superpone ue intensas, n más intensas de agua
geográficade las fuenel ahorro
ra cada uses y acuífeos, mediantneración y otabilizacióngías de desos potenciaterios opera
plazo), evéstas comporma de apde las infraeurar y optimitante, inclu(ambientaleparente a larcelona, el Cejemplos eión de los reeficiarse deplanes de
de esos calanteando
uevas cotascos recuperuropeas. utilización pde gestión de experiensencial de es y marina
15
registrado, junto con
andes y extsuministro
es comercial hasta Oriel cambio cli
e clima meperíodos m
rme sobre a anual, jun
definitiva, una mayor generadore
sos, generaa de las poba, disponentes de agy el uso e
so, 3) la reeros naturalte formas dla reutiliza
n y 6) la desmineralizacales de esativos básicvitando las portan, 2) dportar fiabiliestructuras
mizar sus buso en las es, socialesa poblaciónConsorci demblemático
recursos híde formas
e saneamieauces comla necesida
s (futuro sanran su calid
planificada de los recncia contrasla gestión
as también d
durante lla tendenc
tensos estáde agua,
ales, agrícoente Medio,mático seráditerráneo,
más largos Cambio Cl
nto a una nosi a la
irregularidaes de inundadores de dblaciones, u
emos de sua disponibeficiente deegulación dles, 4) el in
de gestión cación del aesalación dción. sas estratecos y contrurgencias
iversificandidad y resil
s y la gestióeneficios; lasociedades
s y económn. e la Costa Bos de los pdricos, a la de gestión
ento de numo parte inad de queneamiento 2ad y alcanz
del agua cursos hídricstada, todaintegrada ddespierta u
as últimascia crecienteán planteanen cantidad
olas e indusestá consid
án más marcaracterizade falta d
imático en otable irregrelativa co
ad, la imagedaciones, y esertificació
utilizando loeis estratebles, evitanel agua, dede los recuntercambio como las magua, mediade aguas sa
gias, su imrastados: 1y las emeo las fuenteliencia al són de todo a gestión ds desarrollamicos) y 5
Brava y el pprogresos rvez que ofrn que aúnuestros ríosntegral de el criterio2.0) que aszan el buen
aparece ccos. Aunquvía hemos de los recun gran atrac
s décadas, e a concendo unos red y calidad
striales asocderada unarcados. Lasado por pede precipita
Catalunya ularidad enonstancia den resultantunos períoón. os recursosegias básicndo sobre tedicando eursos dispoy la transfe
mancomunidante aplicaalobres y s
mplantación) planifican
ergencias, ctes de aguaistema hídrel sistema
de los servicadas, 4) ap5) ofreciend
proyecto delrealizados recen un pon gozan ds y vertidonuestros n
o de que “seguren rean estado eco
como una ue disponemde conseg
ursos hídricctivo, en ra
hasta trarnos
etos sin d, a los ciadas. a de las s zonas eríodos ación y
revela ntre sus de las te será
odos de
s finitos cas de todo el
el agua onibles, erencia ades y
aciones salinas,
n debe ndo las con los a y sus rico, 3) hídrico cios es licando do una
l Camp en las
otencial de una os han núcleos “el que almente ológico
de las mos de uir que
cos. La azón de
la abuaguas La expcon gr(zonasreutilizaportasectoreindirecLa reureglamtradicioque stratamestá ppotabilinclusoUn anáutilidadde CaclimatocuencaLa primuso deproyecpromoContropresupaños dbrócoliconvenmicrobprotegregeneaplicabproyechabía prácticcrudo, de estasesormomeLa apacomponormacuantocon otrA diferpotableel prinde la pde reuemblem
ndancia de producidas
periencia derandes y es de climatozación (no ciones netaes agrícola
cta como dirutilización d
mentación eonalmente lsuscita la iento, al cic
práctica quelización deo prohibida álisis del prd para perfe
alifornia tienológicas, dea mediterrámera realizael agua regcto de Monvido direct
ol de los Rpuesto de 5de cultivo di) en 7 hncionales, pbiológica aner la salud
eración autbles a los mcto de demoaprobado
ca del riego de campos
tos límites r, en base nto. arición, duraortaban la retiva aplicab
o que es ingras fuentes rencia del pe indirecta cipio del “cproducción utilización pmático de e
este tipo ds directamee territorios
extensos deología desépotable y
as de recursa, jardineríarecta. del agua hespecífica. la necesidareincorpora
clo del aguae, desde el agua a po desestim
roceso históeccionar nune un granemográficasnea. ación institugenerada p
nterey en Ca y exclus
Recursos H5 millones dde cuatro va de terrepuso de manalíticament
pública detorizado (u
metales pesostración p(título 22 dsin restricc
s de golf y de calidada los mode
ante los añoecarga de able a esta agerida por de agua co
proyecto de recayó sob
caso por cadel agua cpotable indesta nueva f
e recurso ente a los sisde clima m
esarrollos uértica) está
potable) tsos hídricosa, industria
ha progresaUna de la
ad de disipaación del a de consumel inicio derincipios deada por la n
órico seguiduestro siste
interés pas, geográfic
ucional parapara riego California, esivamente pídricos y ede dólaresvariedades eno agrícoanifiesto qute comparalos consum
una estaciósados y otropermitió legide la Ley dción con agude todo tipo microbioló
elos cuantita
os 80 y 90, acuíferos deaplicación mlas personaonvencionaMonterey, re los promso” y bajo uomo de la c
directa de forma de va
16
en zonas costemas hídrmediterráneurbanos en á poniendo tiene comos con los qu
e incluso
ado generaas facetas
ar y superar agua residmo humano
e la epidemel siglo XXnormativa ydo por los pma, tanto a
ara nosotrocas y de ac
a estableceragrícola de
entre 1980 por la admel Departam. Los resulvegetales
ola de Moue el uso dable a la demidores. Elón potabilizos compuesitimar la regdel Agua) yua regenerao de riego dógica fueroativos de e
de diversose uso potabmucho másas, aunque les que llegla comprob
motores de laun estrechocalidad del agua de Oalidar la ido
osteras y laricos existe
eo como el áreas conde manifie
o opción pue poder sade consum
almente a más com
el rechazodual, con o (agua pot
miología enX, carece dy el sentir depioneros de a nivel nacioos, debido actividad ag
r una justifice productosy 1985. E
ministración mento de Stados expe(alcachofa
onterey, sige un agua
e un agua dagua obte
zadora) tamstos de integlamentacióy marcó eada de prodde jardinerín confirmad
evaluación d
s proyectosble planteo l
exigente ssea de for
gan al acuífebación de laa iniciativa, o programaagua extra
Orange Cooneidad de e
posibilidadntes. sur del esta
n recursos sto el gran
práctica paatisfacer losmo humano
la par o pplejas de cultural, emun determ
table). Es n 1850 y lae aceptacióe la poblacila reutilizac
onal como a las numerícola que t
cación cients de consu
El proyecto del estado
Salud Públierimentales a, coliflor, leguiendo prregenerada
de consumonida mediambién satiserés en aquón que pocl punto de ductos agríca. La idonedas en 201de riesgo d
de reutilizala necesida
sobre la calrma indirectero.
a idoneidad autorizado
a de vigilancaída del acuunty consteste tipo de
d de incorpo
ado de Calhídricos lim
n potencial ara generas consumoso, tanto de
precedida dresolver h
mocional y tminado granecesario lea adopciónón pública ión actualesción puede de la UE. Eerosas simtiene con n
tífica y técnumo crudo de Monter
o: el Consica sufraga obtenidos echuga icerácticas aga con una co público p
ante el procsfacía los uel momentocos años an
expansióncolas de co
eidad y la v12 por un
disponibles
ación de agad de elaboridad del agta, tras su
de la reutilos a funcioncia y controuífero. El prtituye un ee reutilizació
orar las
lifornia, mitados
que la r unas
s de los forma
de una a sido técnico
ado de egitimar n de la
y está s. ser de
El caso ilitudes nuestra
nica del fue el
rey fue sejo de aron su
tras 5 eberg y grícolas calidad ermitía eso de límites
o. Este ntes se n de la onsumo igencia comité en ese
ua que rar una gua, en mezcla
ización ar bajo
ol tanto royecto ejemplo ón. Los
resultafuncioninicial estatalla norinspiraEl proreglamembalsen torinvestihacienpotabilestudiocompaproyecuniversescalapaneleexpertotextos los sera consTodo eusuariolas excolabodesde elaboraagua qUn critagua hde aplimplicaque seiniciativde form
ados de dénar el proyede 82 hm3les, tras su rmativa apación para laoceso seg
mentacionesse) y potabrno a una gación que
ndo sobre lización y dos y experiartido de lactos de esidades, ce
a real, 3) laes asesoresos indepenreglamenta
rvicios técnsulta públicaeste esfueros, en térm
xperiencias oración de
el punto dación de un
que se deseterio gener
ha sido divulicación técada, de moe les planvas ha resuma tempora
écadas de ecto Ground3/año, ha s
evaluaciónlicable a oas normativguido duras vigentes ble directa (
serie de e universidala calidad
depuración iencias, junas asociacevaluación entros de ina valoraciós creados y dientes e inarios sobre icos y jurídia para su aprzo regulato
minos de obdisponibleslas adminisde vista técna propuesea. ralmente adulgar ampliacnica, con odo que se tea. Ha haultado en ual o incluso
seguimiendwater Repido el mate
n por paneleotros proye
vas aprobadante las ú
a la variaincorporacióetapas co
ades y cenmicrobioló
son capacento con otroiones profesuelen savestigación
ón de esospatrocinad
ncluso funcila estrategiicos del estprobación dorio implica bjetivos y ps y otras ostraciones pcnico comota de regla
doptado paamente el avobjeto de sienta mot
abido casoun fuerte recindefinida.
17
to, intensifplenishmenterial de refees de expeectos simildas o en fasúltimas déante de reón a la red
omplementantros de invógica y ques de alcanos planteadesionales yalir a conn y proyectos estudios os por las aionarios estia de reutiliztado de unadefinitiva.
una motivaresupuestoobtenidas epúblicas (sao presupuesmentación
ara impulsavance de laconseguir tivada y en
os en que chazo públ
ficado desdt System deerencia usartos convoclares. Estase de aprob
écadas parutilización de distribu
arias: 1) lavestigaciónuímica quenzar, 2) la edos específy las admincurso antos operativocomparadoadministractatales, conzación en ca normativa
ación consi, que, basá
específicamalud públicastario. Esa aplicable a
r la implanas iniciativasla mayor c
ntusiasmadaun plantea
ico, lo que
de que en el OCWD coado por lascados, paraa normativabación por ora evaluarpotable indción) se ha
a utilizaciópúblicos y
los proceevaluación ficamente, nistracionese grupos os de reutili
os específiciones públic objeto de v
cuestión; y 4 específica
derable o mándose en ente, consa y recursocolaboraci
la forma d
tación de ls, tanto regcomplicidada a participamiento inaha llevado
2008 empon una cap
s administraa aprobar ea ha servotros estador y adaptdirecta (mea ido confign de la ey privados esos técnicconjunta dbajo el pats públicas;
organizadización de cos, por pacas, formadvalorar y pr4) la adopc, que es so
mayoritaria el conocim
sigue despeos hídricos)ión culmina
de reutilizac
la reutilizacglamentariasd de la popar en el pradecuado a su cance
pezó a pacidad aciones n 2014 ido de os. ar las ediante urando
extensa vienen
cos de e esos trocinio ; estos os de agua a arte de dos por oponer ión por
ometida
de los iento y
ertar la ), tanto a en la ción del
ción de s como blación royecto de las elación
INCA les social La urbjuntames pugcal acespeci1. FACEn lesintensependeaquest
1.1MalgrameditefactorsprobabesmenMolinaintensique esen l’àmSegonconsidnombrAmb reaugme
1.2Les pesuperfpropiciaquestassociel corrpropagl’inici dd’aquedisposUn cla1962 aen la mRiera enderrurbanit
1.3L’estat
CIDÈNCIA Dregions mesón les inun
banització dment amb lagui incremectualitzar elsialment en eCTORS QUs petites i es pluges nts) són lets factors. 1 Plugesat que podeerranis les s de tipus bilitat d’avinntar: 370 ma, 7/11/1982itat sovint astà directammbit urbà. ns el Tercerderant tot Cre de dies/aelació a l’event en la fre2 Morfoletites conquficial provocien la format motiu, a at a l’acció rent transpgació abansde la pluja
estes conqusa pràcticamar exemple al Vallès Ocmajor part, ade les Are
rocar i arrotzador dels
3 Alteract de la cobe
DE LA URBediterrànies ndacions asdel territori a possible funtar significs criteris pel control de
UE CONDICnombroseslocals i les
es causes
s intenses en existir d’avingudes geogràfic
nguda es m. en quat2); 128 mm
afecten unament relacio
r Informe soCatalunya, nany de plugevolució futu
eqüència deogia de la cues de pencat per unació de riuamés del rdinàmica d
orta un ims esmentada fins que ues sigui mment de tem
del que s’hccidental. La l’acció dinenes (Terr
ossegar nomanys 50 va
ció de la coerta vegeta
BANITZACIcom Catal
ssociades ano és sem
utura incidècativament eper assegure l’ocupació
CIONEN LESs conques s caracterínaturals d’
’altres caussón normai meteoro
presenti a tre hores i mm. en una
petita supeonat amb e
obre el Canno es detees intensesra, els esce
e les pluges conca dent elevata pluja. Siades que erisc d’inundde l’aigua (iportant perda, fa que
es presenmolt curt i, pmps per prenha exposat L’elevat nomnàmica de l’rassa) en smbrosos haa suposar l’oberta vegetl i els usos
18
IÓ DEL TERlunya, el risa les riuadempre respecència del cael risc per irar un corró i ús de lesS RIUADESde caràcte
ístiques mo’avingudes
ses (per exealment degològic. Aqu
la tardor. mitja (Figuehora (Mon
erfície i sónl risc per in
nvi Climàtic ecta una tes, ni de la menaris no só locals d’ele
t afavoreixei aquesta ées propaguedació (territimpacte i arcentatge del temps d
nta l’avinguper tant, s’ndre mesurt anteriormembre de víc’aigua i del ser superaabitatges. Cocupació detal del sòl en
RRITORI Esc natural as provocadctuosa ambnvi climàticnundació. Arecte drenas zones inunS er torrenciaorfològiques
amb eleva
emple la fuudes a pluests darrerCom exem
eres, 20/9/1ntserrat 10/n de curta dnundació de
a Catalunyndència es
màxima precón concloenevada inten
en la ràpidaés d’intensen per les tori submerrrossegamede materialde respostauda en un incrementi
res de proteent és l’avinctimes que material sò
ada la capCal dir quee la major p
una conca
N EL RISCamb més ies per plug
b el medi hc en el règimA l’objecte datge del terndables.
al existentss (especialmat risc. Tot
usió ràpida ges intensers afavoreimple de p1971); 423 /6/2000). Ldurada (infee les petites
ya, per al pstadísticamecipitació en nts, però s’asitat.
a concentracsitat elevadlleres amb rgit), cal teent). Això é
sòlid. L’ela (temps tra
determinatel seu risc
ecció. nguda del 2va provoca
òlid transporacitat de l
e l’intens i part de la lle
tenen una
C PER INUNmpacte eco
ges intenseshídric naturm de plugesd’acotar aqrritori urbà,
s a Catalument les et seguit s’a
de la neu),es provocaixen que l
pluges intenmm. en un
Les pluges erior a una s conques
període 195ent significavint-i-quatr
aprecia un
ció de l’escda, ambdós
gran velocenir presenés més acuslevada veloanscorregutt punt de
c donat qu
25 de setear van ser drtat pel corrla llera, l’adesordena
era.
clara incidè
NDACIÓ onòmic i s. ral. Això, s, fa que uest risc , incidint
nya, les elevades analitzen
als rius ades per a major
nses cal n dia (La
de més hora), el situades
50-2014 i ativa del re hores. possible
colament s factors citat. Per t el risc sat quan ocitat de t des de la llera)
ue no es
mbre de degudes, rent. A la aigua va t procés
ència en
les camagnitgran. N2. OCHistòrieconòml’activitd’aqueaquestha de cadascanys nni tan Eviden3. MEA l’obje
3.1Existeisistemper exadientsPer la dels ricompliDistrictcorresdegudeDe la aquestla possEl riscciutat ld’espacompoExisteibé persegurepoder hidràuciutadael disshidrogpossibAquesun nota
3.2L’ocupseves la impeurbane
racterístiqutud a causaNormalmenUPACIÓ Dcament a lemica. Cal rtat urbana,
estes aptitutes zones epreveure
cun d’ells. no s’ha fet psols s’ha c
ntment, tot aSURES A Aecte de red1 Normaix un marc
màtica del quxigir el seus per tal de rellevància iscos d’inuniment d’aqute de Concponent Proes a l’escomateixa mat tipus d’inusibilitat que
c per inundala llera té un
ais lliures i orta el sistemixen zones r poca alçadetat acceptaadmetre lalic”, de maana actuïn cseny dels ràfica pree
ble tan solst tipus d’acable estalvi
2 Preserpació i ús d
característermeabilitzaes.
es de les sa d’una met aquest ésE ZONES Ies planíciesreconèixer agrícola, inds, hem deestan espeuna localitzSovint la inpreservant
considerat daixò ha conADOPTAR uir el risc a
ativa legal slegal que r
ual comporu complime
fer possibleque té, cal
ndació i lauest Real Dca Fluvial ograma de olament urbanera que undacions (
siguin incloació està en valor afegde zones
ma fluvial, surbanes inda i velocitaable si la ura inundació anera que dcom elemecarrers ha
existent. Evs en zones ctuacions jai en infraestrvació de leel territori éiques hidroació que és
seves avingenor infiltrac el cas quaNUNDABLEs al·luvials els factors
ndustrial i pee contrapocialment exzació raciontensa i ràles seves c
de manera rtribuït a incPER REDUssociat a leobre l’ocupregula la octaria una dnt, així come la seva apesmentar lseva trans
Decreto s’hade Catalun
Mesures. à (xarxes da molts altrpluvial floodoses en el festretament git, donat qu
verdes, fesense oblidaundables a at de l’aiguabanització ed’aquest te
durant la innts eficaçosde perme
videntmentde nova u
a han estat tructures clàs caracterís
és aconsellalògiques. E un factor a
19
gudes, podció i d’una n s’urbanitzES s’hi ha con
s favorableser ubicar-hisar els riscxposades. Pnal d’usos
àpida ocupacaracterístiqrigorosa el
crementar nUIR EL RISCes riuades epació de zoncupació de isminució dm per dotaplicació efica Directiva sposició ma elaborat enya (que es
La Directide clavegueres països,ding). Actuafutur desenvt vinculat a ue pot supont partícip ar però el ri les quals ea. En aquees duu a teerritori. Pernundació es per conten
etre una cir, l’adopcióurbanitzacióposades e
àssiques costiques hidrable que es
Es poden pragreujant en
dent incremvelocitat de
za un territo
ncentrat unas que reuni les infraescos per inuPer tant, l’od’acord am
ació del terques hidrolòrisc d’inundotablementC ASSOCIA
es poden cones inundab
zones inundel risc. Calar a l’Admicaç. 2007/60/CE
mitjançant eel Pla de Gs troba en va permet eram i circu la transpoalment s’esvolupamentla reserva
osar un elemal ciutadà
isc associatel risc és basts casos érme prenenr això cal qls elementsnir i transporculació de d’aquesteó, i requeren pràctica e
om són el grològiques ns realitzi derendre mesn la formaci
mentar-se noe l’escolamori.
a gran part eixen aque
structures dundació als ocupació demb els riscrritori esdevògiques natdació preext el risc assoAT A LES Ronsiderar difbles ndables, l’o una decidinistració P
E referent al Real Dec
Gestió del Rfase final no inclour
ulació de casició a Esptà analitzant de la Direc
d’espai pement de gra
de la riqut. aix, bé per lés possible nt les mesurue la ciutats pensats portar l’aiguae cabals aces mesureseix d’una nen altres parans col·lecnaturals e manera qures per limó de les riu
otablement ment superfi
de l’activitaests territore transport quals norme zones inucos assumivinguda alsturals. En oxistent a l’oociat a les r
RIUADES ferents mes
observació eida voluntatública dels
a l’avaluaciócreto 903/2Risc d’Inund
de tramitare les inunabals pels panya no cont a escala ctiva. er a les lleran interès a uesa ecològ
la baixa freassolir un
res necessàt tingui un per facilitar
a. Així, per ecord amb s és pràcnormativa caïsos i reprctors.
ue es respmitar i/o comades a les
la seva cial més
at socio-ris per a . Davant malment undables bles per
s darrers ocasions, cupació. riuades.
sures.
estricta i t política
s mitjans
ó i gestió 2010. En dació del ació) i el ndacions carrers). onsidera europea
res. A la la xarxa
gica que
qüència, nivell de àries per “disseny r la vida exemple, la xarxa ticament
concreta. resenten
ectin les mpensar conques
3.3Les membasel cas col·lecles mesentit cestructresoldrd’actuaEn àrees podendegas’adapl’existèdificultcaràcteAixò pdificultriuada era pre
3.4És nedefinictan freresponÉs neinterdis4. PERLes riunostre cal redA diferles cauresponprendrquotidiaplicabrecursocriterisha sertotalmeCal nohagueprovoqexistiràtot supimmedS’ha dmesurade con
3 Infraesmesures esssaments p
de petites ctors. Del quesures no escontraposaturals davare les queacions comees urbanesden implemaments i gr
pti al compoència de metat en la coer esporàdi
pot ser enctats en el mfa pràctica
evist. 4 L’Admecessari incció i un finaneqüent i sunsabilitats qecessari dosciplinaris qRCEPCIÓ Duades han d
país i ambduir fins als rència del quses del risnsabilitat dere donin coians i quebles els critos disponib
s han de ser basat en ent siguin q
o perdre la mm de patir
quin inundaà prou sensperant l’actdiata i no dud’evitar la sea estructura
nsiderar aqu
structures pstructurals er regular econques u
ue s’ha expstructurals r els avantant de les n
e fixin la idplementàrie
s consolidadmentar per rans col·lecortament decanismes qonservació ic del seu úcara més p
mantenimentment impos
inistració Hcrementar lnçament efiummament quan es prodotar l’Admique permetiDEL RISC de ser consb la qual henivells que
que passa asc per plugee l’Adminisom a result el ciutadàeris estricta
bles amb l’oer en gran muna correct
quines siguimemòria hisr en algun acions ambsibilitat per titud tradiciourable a un ensació de al, ja que seuestes mes
per disminuiclàssiques
els cabals i urbanes les posat als apcom l’ordenatges i els io estructuradoneïtat d’es basadesdes, les medisminuir
ctors han dee la xarxa que pretengde les infr
ús, l’eficàciproblemàtic t són més assible prend
Hidràulica la cooperaccaços de lefrustrant p
dueix una innistració Hn dur a term
siderades cem de convla Societat
amb altres res intenses tració. Per at que el rà admet aament racioobjecte d’opmesura polta percepcin les mesurstòrica i ten
punt de l risc greu impulsar leonal de preepisodi draseguretat p
empre existures com a
20
r el risc a zs per dismels endega actuacions
partats antenació de l’ocinconvenienrals. Han deuna determ
s en una visesures estrude manerae ser dissede drenatg
guin el seu raestructurea de l’actuaa conques
acusats i, adre decision
ció entre les mesuresper al ciutanundació.
Hidràulica dme una ges
com una carviure. Aques consideri ariscos, el cii, per tant,
r tant, semrisc per inuamb més conals que teptimitzar la ítics, tot ceió del risc eres adoptadnir present la nostra gper a pers
es mesures endre decis
amàtic. pràcticamentirà una pro
atenuants de
ones inundminuir el aments per s equivalenriors es descupació delnts que pode ser les caminada actió integral d
ucturals sóna significatienyats de foge natural control. Si
es, agreujadació pot ess petites, olhora, la vens quan una
es diferent preventive
adà com é
d’uns mitjastió eficaç d
racterística sta convivèacceptablesiutadà penscreu que labla lògic a
undació siguconformitat.endeixen a l
seguretat gercant el coemfatitzant des. l’elevada prgeografia psones i benque facin p
sions de fo
nt absoluta obabilitat deels risc pree
ables risc per iconfinar el ts són els sprèn el cla territori. M
den represearacterístiquuació o, m
del problemn pràcticameva el risc
orma que eevitant, en tenim en coda en aquetar seriosam
on el caràclocitat amb a infraestru
ts administs i d’auxili. s l’intercan
ns materiael risc per in
hidrològicaència compos. sa que li sóa seva preveacceptar quui molt infe Per tant, a fixació d’global del pnsens sociaque és imp
robabilitat dluges de gns. Només possible un
orma reactiv
que freqüe que no resexistent i, e
nundació cabal circudipòsits i e
ar interès qualgrat tot, n
entar les acues del promillor, d’un
ma a resoldreent les úniqper inunda
el seu funciotant que p
ompte la traest cas pement comp
cter esporà què es prectura no ac
tracions peCal evitar la
nvi d’assign
als i d’unsnundació.
a natural, prorta uns ris
ón totalmentenció és ún
ue les meerior a d’alt
no són toun repartimpaís. Així dal. Aquest possible el
de que tots gran intens
d’aquesta na prevencióva com a r
entment gensulti suficienen principi, n
són els ulant. En els grans ue tenen no té cap ctuacions oblema a
conjunt e.
ques que ació. Els onament possible, adicional l marcat
promesa. dic i les
esenta la ctua com
r a una a imatge nació de
s equips
ròpia del scos que
t alienes nicament esures a tres més otalment
ment dels oncs els consens iminar-lo
els anys sitat que
manera ó eficaç, resposta
nera una nt. S’han no ha de
confiarMassaritme igdeu, eles sevlleres spetita essent
r-se en ellea sovint el rgual o supen gran mesves caractesituades aigi mitjana mt així en les
es per a aurisc no tan erior a aquesura, a una erístiques hgües avall dagnitud dis de més gra
ugmentar esols no es
ell amb el qocupació d
hidrològiquedels grans eminueix de an entitat, p
21
el nombre ds redueix, squal s’actuael territori p
es naturals.embassame manera no
persistint, pe
de personesinó que so per tal de
poc prudent. Cal dedicents, on la fotable desper tant, el ri
es i de benorgeixen nosolucionar- i alhora poar una atenreqüència drès de la sesc que hi te
ns exposatsus problem
-ne d’altres.oc respectuonció especde les avingeva construenen associ
s al risc. mes a un . Això es osa amb
cial a les gudes de ucció, no iat.
Quan pels sistal sisteSemblsituaciil·limitafutur sha al sEs podvent?. de sabUna cemolta eressonun espplaqueEl modpotèncl’abastd’electEns vacap deErrekatreballad’aqueDesprél’objecvan sePaís Bsocial,l’especNo calActualsetmanabastimAl maisubminexploraplantejVan fecampanecessnomésLes placobrir finals d
parlem de ttemes de gema produca que hi haó actual, b
at, cap a unostenible, q
subsòl, acumden apagarNo hi ha ca
ber que podentral nucleenergia, qu
nàncies magpai de temes solars, mdel econòmcia com es t de la indústricitat a graan convidare setmana daleor (“un madors que h
ells anys. és de molt
ctiu d’enderrer ocupats Basc, donan trencant mculació imm dir que l’Ajment hi viunalment, qument, a még del 2017 nistrament ar la transicjat, però la er sessionsanya de coositaven pers 35 dies. aques ja esemergèncie
de desembr
transició eneneració d’
ctiu i social. a acord en basada en n model eneque no és pmulats al llar totes les cap problem
drem tenir laear o una gue si la apognètiques nps molt cu
mentre no esmic i social d
desitja. Si stria serà liman escala. r a fer una de desembrmón millorhi van anar
tes vicissiturocar els edper deu es
nt-li el nommotllos per mobiliària. juntament duen uns 12ue fan anas de tallers es va prodelèctric. Noció energètnecessitat es informatiopfunding, r comprar i
stan instal·laes és al sere confiaven
ergètica amelectricitat s
la necessil’ús de co
ergètic basapossible si earg de milercentrals nuca, ni des de
a mateixa engran centralrten en pocnecessita murt i, per ais disposi dedels païsosnomés com
mitada, men
ponència are, a Erreka” en Eusker per ocupa
uds, el 201dificis i prostudiants de
d’Errekaleexplorar sis
de Vitoria-G20 okupes, ar el forn di cursos ob
duir un canvo per això ica al seu eels va portaves i mana la que 1instal·lar u
ades, les baeu lloc, aixín en poder-
22
mb visió sistsón diferen
itat de fer uombustiblesat en fonts des segueixers d’anys. clears i subel punt de vnergia, peròl hidràulica,c temps repmolta potènc
xò, de cape sistemes qs desenvolumptem ambntre no es d
a unes sessaleor, un baera) es var els llocs d
13 es volieomoure unael campus or Bizirik (Estemes coo
Gasteix no horganitzats
de pa, unaberts a tothovi radical evan renun
extrem. Comar a tenir qunifestacions
.100 ciutadun sistema
ateries tambí com el va-ho posar e
tèmica, veiets dels actu
una transicis fòssils code generacen cremant
bstituir-les pvista tecnolòò no la mate, com les qpresenta mocia, és a di
p manera pque puguin upats es bab fonts d’endesenvolupi
sions sobre rri molt esp
a construir de treballs c
en desallotja nova urb
de Vitoria-Errekaleor éoperatius de
o va celebrs en diferen impremta
om, com aqn el seu diaciar al seum expliquene prendre d, desprès dans van a
d’autoprod
bé, el petit gariador de pn marxa.
em que si leuals, això po
ió que ens om si es tió renovablet els estalvi
per plaquesògic ni econeixa disponue tenim aolta potèncir, molta en
podria funciacumular msa en la disergia renovin nous sist
transició enecial de Vitels anys
creats per l
jar els últimanització, p-Gasteiz, deés viu), pere treball i c
rar pas. nts comitèsi uns hortsuell en el qa a dia, don
projecte, sn, en cap mdecisions dede les qu
aportar els ducció. Ho
generador qpotència i e
es fonts d’enot comporta
ha de porttractés d’unes, doncs vs energètic
s solars i mnòmic. Ara
nibilitat de pl Pallars, aia. Un equip
nergia feta sionar alime
molta electrisponibilitat vable, la potemes d’acu
nergètica, etoria-Gastei50, per acl’expansió i
ms residenperò els pise la Univerr iniciar un convivència
s que es res per al seue vam parncs els vansinó que v
moment s’hoe caire eneruals van o100.000 euvan acons
que ha de pel transform
nergia, o ar canvis
tar de la n recurs volem un cs que hi
molins de bé, hem otència. cumulen p per fer servir en entat per icitat. de tanta
otència a umulació
el primer z. collir els ndustrial
nts, amb sos buits rsitat del projecte
a i aturar
euneixen eu auto-rticipar. n tallar el an voler o havien rgètic. brir una
uros que eguir en
permetre mador. A
Si presubminElles faAra, alen unatenir il·les batEl queveïns generaforn onfer viabEn aqudistribucanvi sPlantejdecisiocreaciómés so
nem com anistrament, an servir mls