El segde lesconcenque ofeDes dcivilitzad’acollLondred’una csegle XaugmeI ara, lcreixem

le XXI seràs ciutats ésntració rau fereixen les de la primeacions provir a milers d

es ho va viucentúria assXX ciutats

ents de pobles ciutats ament espec

à més que cs un fenomen les possciutats.

era revolucivocant fortede nous ciuure el seglesolint la xifrcom Nova lació més easiàtiques, ctacular.

cap altre elen progressibilitats de

ió industriaes tensionstadans en c

e XIX. La sera de cinc m

York, Tòquespectaculaperò també

0

de la civilitssiu i sense

desenvolup

al aquest pa les ciutat

curts períodeva poblaci

milions sis-cuio, El Cair

ars. é les d’Amé

tzació urbane retorn. Ipament eco

procés migrts com a co

des de tempó es va muents mil haro o Sao P

érica del Su

na. El creixla causa p

onòmic, però

ratori ha afonseqüèncips. ltiplicar perbitants l’any

Paulo varen

d i d’Àfrica

xement demprincipal d’arò també pe

fectat a toia de la nec

r cinc, en poy 1900. Al ll

n protagonit

, experimen

mogràfic aquesta ersonal,

tes les cessitat

oc més larg del tzar els

nten un

L’habitcreixemimplosl’urbanmigracmanifeCerdà esgarrtraslladEn aqimplanperò saigüesimpulssanejaL’aiguadels sipeça centendon apaDes d’l’ordendel cicbasatsvectorsLa intenaturaes pugcal acespeciLa disesdevenoméscol·labordre: agentsPer aixgovernresposEl woràmbitsrespos

tatge constment i caus

siona i ja nnisme neix cions vuitceest de Fried

utilitza perifoses desdada a les c

quests docuntacions urbsobretot frus brutes. Elssant les primament que va passava astemes de

clau del dissdre el seu Pareixen, am’aleshores enació del tecle de l’aigus en el mets fonamentensa ocupal. Això, junt

gui incremetualitzar elsialment en esponibilitat enen elemes serà poboració entr

es el cams. xò, convé anança, delssta als repterkshop que s - l’urbanisstes de cara

titueix el prsa sovint elo son vàlidcom a conntistes. Tan

dich Engels er formula

scripcions dciutats. uments es banes, fruit it de les ms enginyersmeres xarxvaren transfa constituir proveïment

seny urbà. Projecte d’Eb tot luxe dels sistemerritori. Ho faua. En l’actabolisme dals per a gaació del tetament ambntar significs criteris peel control dede les no

ents a tenirssible en re el sectorp de joc o

profundir en models ur

es del tercees present

sme i l’aigua el futur im

rincipal pro trencamen

des les paunseqüènciant en el

sobre la sir la sevade les con

fa referènde l’apilon

mancancess varen serxes d’abastformar radicun elemen

t d’aigua poUna vegada

Eixample dee detalls, les vinculatsan amb mé

ctualitat, desde les ciutaarantir la sarritori no h

b la incidèncativament eer assegurae l’ocupacióoves tecnolr en compte

la mesurar públic i eln es multip

n el coneixebanístics, ir mil·lenni.ta, pretén pua - amb lmediat.

1

blema quent dels modutes urbanís

de la crisi

ituació de lTeoria G

ndicions de

ncia a la mnament, de

en el provtambé prot

tament i, alcalment la qnt clau en laotable i de ra més, Ildefe Barcelonaes solucionsa l’aigua ju

és intensitats de l’econ

ats, l’aiguaalut i la qualha estat secia del canvel risc per inrar un correó de les zonlogies i l’ae en el maa que s’aprivat. La

pliquen les

ement del bde la gesti

posar en co’objectiu de

cal afrontadels tradiciostiques desocial i ha

a classe obeneral dee vida de

manca dela manca d

veïment d’atagonistes dl mateix tequalitat de va construccrecollida defons Cerdàa sense less per a cadauguen un pat, d’ençà qunomia circupren encaritat de vida

empre respvi climàtic enundació. Aecte drenatnes inundabaplicació dearc d’una soaconsegueixciutat jugapossibilitat

binomi AIGUió del cicle

ntacte profee contrapos

ar en aqueonals d’urba

la ciutat prbitacional p

brera com ela Urbanibona par

condicions de ventilaciigua i en ld’aquell primmps, projecvida i la saluió de la ciu

e les aigües com a paraseves secc

a xarxa. aper clau eue s’adoptalar i des dra més valode la ciutadectuosa amen el règim Al objecte d’tge del terrbles. e nous sisocietat el pxi una efictambé aqu

ts de conta

UA - CIUTAde l’aigua q

essionals i sar experiè

ests procesanització. Lareexistent. provocada

en els estudització, apart de la p

d’higiene ió i de la b’evacuació mer urbanisctant sistemut dels ciutautat. La projs residuals eadigma. No

ccions trans

en l’urbanisma una visió idels plantejaor com a udania. mb el med

de pluges,’acotar aquritori urbà,

stemes de progrés de caç interfí

uí un rol de acte entre t

AT en el marque han de

experts d’aències i de

ssos de a ciutat De fet, per les

dis que areixen oblació

de les brutícia,

de les sme tot mes de adans. ectació era una o és pot versals

me i en integral aments un dels

i hídric fa que est risc incidint

gestió la qual cie de primer

tots els

rc de la e donar

ambdós cercar

ReceOber

FrAlJo

Visió La

Arq

LaciuUn

LaMa

DiscuPausaEls re La

capre(AS

IncDoCa

Ladir

DiscuDinarVisió L’a

de La

l’À La

d’Uco

DiscuSess

La jornad

pció dels atura

rancesc Tobert Martín

ordi Agustí

ó històricaa ciutat coquitectura i

a ciutat deutat del Xniversitat Poa construccartín Pascuaussió a cafè eptes de laas nuevas ftedràtic d’Eesident de SERSA) cidència deolz, catedràatalunya i dia transició rector Execuussió r ó prospectaigua i el c Negoci a S

a revolucióÀrea Metropa ciutat sàUrbanisme nsultor en e

ussió ió de disc

da serà mo

assistents

rres, rectornez Lacamb, director de

onstruïdaprofessor t

ls higienisIX). Teresaolitècnica deció de l'Eixal, doctor e

a ciutat acfuentes de

Enginyeria Al’Associaci

e la urbaniàtic d'Engiirector de l'I

energèticutiu d’Estab

tiva ciutadà deSuez Spain digital i eolitana de Bàvia, col·lade la Uni

enginyeria i

cussió de

oderada pe

2

r de la Univbra, directoe l’Agència

a partir titular de la

stes (coma Navas, de Catalunyaxample i l'n Història i

ctual e agua: priAmbiental dó Espanyo

ització delnyeria HidInstitut FLU

ca. Santi Mbanell Energ

la smart c

el seu efectBarcelona aborativaversitat Po gestió de l

les conclu

el professo

ersitat Politor general Acatalà de l’

de l’aiguaUniversitat

el progrésdoctora ena 'aigua: decatedràtic d

ncipios y ee la Univer

ola de Reut

territori enràulica a

UMEN Martínez, dogia

city. Fernan

te a les ciu

i cooperaolitècnica d’aigua

usions Pe

r de period

tècnica de BAGBAR Aigua

a. Manel GPolitècnica

s tecnològiGeografia

Cerdà a Gd’Institut

estrategiassitat Politèctilització So

n el risc pela Univers

octor en C

do Rayón,

utats. Ram

tiva. Pere de Cataluny

re Macias

disme Lluís

Barcelona

Guardia, da de Catalun

ic contribui professo

Garcia Fàri

s. Rafael Mcnica de Caostenible d

er inundacisitat Politèc

Ciències Po

director d’I

mon Torra, g

Macias, pya i Ramir

i Josep Do

s Reales

octor en nya

ueix a la ora de la

a. Manel

Mujeriego, atalunya i e l’Aigua

ió. Josep cnica de

olítiques i

nnovació

gerent de

professor ro Aurín,

olz

Fundad

Autor dgenera

Va ser,tracta dde camdinàmicd’Inves

dor y Directo

Ingeniería yWater MonMundial deJAWER-JOeditada porRIBAGUA-

de numerosal.

, fa quinze ad’un grup intemins i enginca fluvial. stigació Flum

Ingen

DirectPúblic

PioneIngen

Direct

Consu

or en diversas

y Territorio, enographies, Ingeniería C

OURNAL OFr la IAHR y eRevista Ibero

as colaboraci

Doctor EHidràulicaPorts de

La seva universitàdocènciahidràulica

La invefonamentestudi dei la planif

anys, un delserdisciplinar nyers geòlegArran d’aqu

men UPC-CIM

iero de Cam

tor General dcos y de OSU

ero de la ingeiería Ambien

tor del Plan I

ultor internac

s etapas de

español, editinglés y esp

Civil F APPLIED Wel CCE oamericana

iones en libr

Enginyer de a a l’Escola la Universita

tasca profària: docènc ha estat

a de preses,

stigació i talment en:

e la incidèncificació dels re

s impulsors format per b

gs l’activitat uest grup dMNE del qual

3

minos por la U

de la AsociaUR-Observa

eniería ambntal que dirig

Integral del D

cional en Ing

las revistas:

tada por el Cpañol, edita

WATER ENG

del Agua, es

ros y publica

Camins, CaTècnica Sup

at Politècnica

fessional abcia, recerca

impartida dinàmica flu

la transferhidràulica da dels embaecursos hídr

de la creacibiòlegs, llicen

del qual s’d’investigacil Josep Dolz

Universidad P

ación por la Etorio de los S

iental en Esgió durante 1

Delta del Ebr

geniería y Go

CICCP da por UNW

GINEERING

spañol, edita

ciones espe

anals i Portsperior d’Enga de Cataluny

basta les tri transferè

principalmenuvial i gestió

rència de de preses, aassaments enrics.

ó del Grup dnciats en cièn’orienta a l’ó l’any 20

z n’és el direc

Politécnica d

Excelencia dServicios Urb

paña a travé5 años.

ro.

obernanza de

WATER y el

AND RESE

da por la IAH

cializadas y

s i Catedràtinyers de Caya.

res vessantsència de cont en: hidrdels recurso

tecnologia anàlisi del risn la dinàmica

d’Investigacióncies ambienenginyeria h12 es va ctor.

de Cataluña.

de los Servicbanos.

és del Taller

el Agua.

l CCE-Cons

EARCH, ingl

HR y el CCE

de informac

tic d’Enginyeamins, Cana

s de l’activoneixement. ràulica bàsi

os hídrics.

s’han censc d’inundaca natural del

ó FLUMEN. ntals, enginyhidrològica icrear l’Inst

cios

de

sejo

lés,

E

ción

eria als i

vitat La

ica,

trat ció, riu

Es yers la titut

ciutats interessl’exposla metrdel 201

Univers

Ha estaPolíticapresidir

Autor d

catalanes, sat en partiició i autor d

rópoli moder11.

sidad del Pac

at Alcalde d’a Territorial r les Comiss

de 10 llibres i

DoctoComp- Barc

Imparsegon(Doctde TCiutala Unrecerdedic

així com lecular en les

del catàleg. Lna : 1867-19

Doct

Diretram

Conplande d’Infd’Infunivpaïs

cífico de Lim

’Olot, presidei Obres Púbions d’Habita

i de múltiples

or arquitecteposició ArquicelonaTECH

rteix cursos n cicle, i Historat, Màstereoria i Històrt’ en el Màst

niversitat Polca s’ha cen

cat en bona es aproximas relacions La revolució 967, celebra

tor en Enginy

ctor estratèmviàries de B

sultor estratificació i medCamins de fraestructurefraestructureersitària queos d’Iberoam

ma.

ent de la Dipbliques de laatge i de Seg

s articles sob

4

e, professor titectònica de

H.

d’Història destòria Urbanr i Postgrau)ria de l’Arquter d’Intervenlitècnica de trat en els epart a la h

acions compentre l’aigude l'aigua ada pel MUH

yeria de Cam

ègic del Prarcelona.

tègic en matdi ambient. Pla UPC. D

s. Ha estat ps. És mem

e aplega depmèrica. Doc

putació de Ga Generalitatguretat Viària

bre territori i

titular d’unive la Universit

e l’Art i de l’na i de l’Urb). Participa eitectura i impnció SosteniCatalunya -estudis urbahistòria urbaparades a a i la ciutat

a Barcelona :HBA al Saló d

mins, Canals

rojecte de

tèria de govProfesor titulDirigeix la Cpromotor i pmbre fundaartaments viència en mà

Girona, Const, senador i a i Mobilitat S

infraestructu

ersitat del Dat Politècnic

Arquitecturabanisme, en en el programparteix l’assigble en el MeBarcelonaTna i de l’urbna de Barceescala intert, i ha esta: de la ciutatdel Tinell el

s i Port per la

Connexió d

vernança d’inlar d’UrbanisCàtedra d’emresideix la Fador de Rnculats a l’enàsters de la

seller de Meddiputat al C

Sostenible.

res.

Departament ca de Catalun

a, en el prim el tercer cma de doctognatura ‘Aiguedi ConstruïtECH. La sebanisme, i selona i d’altrnacional. S

at comissari t preindustriamarç-setem

a UPC.

de les xarx

nfraestructursme de l’Escmpresa Cer

Fundació CerRUITEM, xa

nginyeria dea FUPC i de

di Ambient i Congrés, on

de nya

er i icle orat ua i de

eva s’ha tres

S’ha de

al a bre

xes

res, cola rcle rcle rxa 10

e la

de va

entre a

La lluitadues exdues e(1867-2

Darreraque ha

finançad’elèctr

ltres, destaq

a per l’aiguaxposicions (1

exposicions (2017) (2017)

ament ha accomptat am

ats per la riques locals

Caten H

Ha del col·el s

Autopartd’ai

quen els títols

a la Barcelo1888-1929) ((1888-1929 ).

tuat com a cmb el suport d

Doctor llicenciatAdminist

Director del negoIbérica. la generVallès OElèctricscomerciaplataform

Comissió ). Membre d

edràtic d’EnHistòria Cont

ocupat divesistema ed

laborat en listema educ

or de diverst de la seva gua a Barces següents: E

ona del segle(2007), Barce(2009) i Aig

comissari dede l’Ajuntame

en Ciència t en Investtració i Direc

Financer deoci d’enllumDirector Exeració hidroelèOriental, Cos, sistemesalització de ma de televEuropea. Ve l’Executiva

5

nsenyament temporània.

ersos càrrecsducatiu i tala implantaci

catiu català.

sos llibres, arecerca s’ha

elona en èpoEl Rec Comt

e XIX (1999)elona: Aiguaües de Barc

e l’exposició ent de Barce

Política. Mtigació i T

cció d’Empre

e la filial espenat domès

ecutiu d’Estaèctrica, distr

omercialitzacs d’autoco fibra òptic

visió). ParticVicepresidena de PIMEC

Secundari.

s de responambé en l’ió de la norm

articles, cona centrat enoca Contemptal, 1822-187

), Aigua i soca i ciutat. L’abcelona, 150

Passat, preselona i d’Aigü

Màster en STècniques d

ses.

anyola de Mstic de Philipbanell Energ

ribució d’elecció d’electricnsum amb

ca, internet,ipa en dive

nt de GEOal Vallès Ori

Llicenciat, M

nsabilitat en ensenyamen

ma de Qualita

ferències i i la història dporània. En 79.

cietat a Barcbastament danys al serv

sent i futur dües de Barce

Societat de e Mercat i

Massive Lightps Lighting agia. (Estabanctricitat al Riitat, Càrregab bateries, telefonia rsos project

ODE (Assocental

Màster i Doc

aquesta frant primari. at ISO 2008

itineraris. Bode l’abastamaquest terre

celona entre ’aigua entre vei de la ciu

del Rec Comelona.

la Informaci llicenciat

ting i Controa la Penínsnell es dedicpollès, Osona de Vehc, operació fixa i mòbtes de rece

ciació Europ

ctor

anja Ha en

ona ent

eny,

les les

utat

mtal,

ció, en

oller sula a a

na i iles

i il i rca pea

ReutilizConfereen BaReutiliz

històriacarreteLa polítde carrSarrià.

zación del Aencia Internarcelona en

zación Soste

a de l’Enginyres del territtica pràctica:reteres de laDel tren urb

Catde Cat197

En ReuAssreutde l

FueAgua, celebacional de la

septiembrenible del Agu

dd

d

yeria Civil i Gtori de Barce: Cerdà i la Da Diputació dà al metro re

edrático de Caminos, Caalunya, dond

76 hasta su ju

2010, recutilización dsociation por tilización dela reutilizació

e Presidentebrado en Caa IWA sobre de 2011. ua desde 20

Llicenciada eper la UnivConstrucció regió de d’Urbanismed’EnginyeriaPolitècnica ddel DepartaUPC. La sevinfraestructu

Gestió del Paelona (2007) Diputació de de Barcelonaegional. 1863

6

Ingeniería Aanales y Pude ha ejercidubilación en

cibió la disel Agua po

r “sus contribl agua y su ón del agua”.

e del 1r Simastell Platja RegeneraciEs Preside

08.

en grau en versitat de i Mobilitat: lBarcelona

e i d’Històriaa de Camide Catalunyment de Teva recerca s

ures en l’Àratrimoni Cultu

i ha estat coBarcelona (2a (2013), i c3-2010”(2013

Ambiental enuertos de la do la docenc2011.

stinción de or parte de buciones signcontinuada .

mposio Interd’Aro, Giro

ión y Reutilizente de la

Història de lBarcelona, la modernitz(1761-1969)

a de les Ons (ETSEC

ya i, actualmeoria i Històs’ha centrat rea Metropoural. Ha pubomissària de2009), Els caco-comissàri3).

n la EscuelaUniversidad

cia y la inves

Personaje la America

nificativas al dedicación a

nacional de ona, en 199zación del A

Asociación

’Art i Doctoramb la tesació de la xa)”. Ha estbres Públiq

CCPB) de ment, professòria de l’Arq

en història uolitana de licat el llibre

e diverses exarrers del tera de “150 a

a de Ingenie Politécnica stigación des

del Año an WateReuprogreso de

a la comunid

la IWA so91 y de la

Agua, celebra Española

ra en Geograsi “Planificacxarxa viària atat professues a l’Escla Univers

sora associauitectura deurbana i de Barcelona,

e Història de xposicions crritori. 150 an

anys de tren

ros de

sde

en use e la dad

bre 8ª

ada de

afia ció, a la ora

cola sitat ada e la

les en les

com nys de

d'adminla seva

Ha redaMetropd’espai

És profa l’ETSpaïsos.sobre la

nistració de da política de c

actat diferenolità de Barci públic i arqu

fessor en curSAB i confere. Ha escrit ara gestió púb

MàsteBusinEmpreActuacarrerinternha ceeconosmartblog aquesdivers

diverses filiacorporate ve

Arqu

Ha el’AjunTècnBarc

ActuadmmetrmobMetr

nts figures decelona, i Planuitectònics.

rsos de màsenciant sobrerticles per dilica.

er Enginyer ess Adminenedoria (E

alment Directra com a diacional (Esp

entrat la sevaomia i el cant cities, corpo

OpcionDigsts temes pusos fòrums ls de Suez Snturing.

uitecte per l’E

estat arquitentament de nics de la Macelona fins l’a

alment, és Ginistració resopolità, gestilitat entre dopolità de Pr

e planejamenns parcials i

ters i postgrae temes relacferents mitja

7

de Caminnistration (EESADE). Mtor d'Innovairectiu en lapanya, Xile, Aa activitat ennvi digitals, aorate venturiital (https:/ublica articlei congresso

Spain i d’star

ETSAB

ecte municip Granollers

ancomunitat any 2008.

Gerent de l’Àsponsable dtió de residud’altres, i Coromoció de S

nt, com el Plespecials en

au de la UPCcionats amb

ans especiali

s, Canals iEuroforum). àster in Dció de Nego

a gestió de Argentina, Cn la innovaciamb especiaing i intrapre//opciondigitaes, i participos. És memrt-up en les q

pal i Directo(1982-1992

de Municipis

Àrea Metropoe la redacci

us, cicle inteonseller DelSòl i Gestió P

la General dntre d’altres,

C i l’EAPC, ml’urbanisme tzats, llibre d

i Ports (UPMàster en

igital Businoci a Suez Sl'aigua, a n

Colòmbia, ...)ó de negoci

al dedicació neurship, esal.wordpresspa com a combre també que Suez Sp

r de Serveis2), i Directos de l’Àrea M

olitana de Baió i gestió dgral de l’aigegat de l’IMPatrimonial).

e Granollersaixí com div

membre del ti l’arquitectu

d’espai públic

PV). Màster n Innovacióness (ESADSpain. Dilata

nivell naciona). Des del 20i vinculada aa les àrees

ssent l’autor s.com). Soonferenciant é dels consepain inverteix

s Territorialstor de Serv

Metropolitana

arcelona (AMdel planejamgua i transpoMPSOL (Inst

s, Pla Territoversos projec

tribunal de Pura, en diferec i publicacio

in ó i DE). ada al i 011 a la

de del bre en

ells x en

s a veis de

MB), ent

ort i titut

orial ctes

PFC ents ons

L’aigual’aiguaestat aindustrl’aiguaestretaTot sesedentcentreshidromMesopestat eorganitser gePietro gestió hidràuperquèmonumespectd’oblidd’evergtenien les termEl cascanviaformesd’escoRec CradicalpolítiqueconòmL’aqüeessencBesòsoficis icanalitproducLa formcomplepoder conversinó sos’identd’utilitz

a d’escorrea de boca, l’al llarg de rials. En aq

a sempre haa relació entembla indictarització, is urbans

mòrfics moltpotàmia, a Eencara métzació socia

estionada aLaureano e

d’un aiguliques tradiè resulta dmentals i vtaculars ob

dar que l’egetisme. Mun objectiu

mes públiqu de Barcelo

ant relació es del creixorrentia: els omtal del sel entre la ues i essenmica adqui

educte romcialment ai, era un canindustrials).tzat i desvictiu de la ciumació a paetament difurbà que

rtit el ‘bé coocial. Les tètificava el zació del p

ntia, l’aigua’aigua com

la històriaquesta qüesa estat centre innovaccar que e en conseqal setè i

t singulars. Egipte o a l’és estudiat.al. L’aigua partir de p

ens explica ua molt ecionals. Sodifusa i povisibles impres hidràuli

escala i laMés que a u principalmues. ona permetentre aiguaxement foratorrents i leegle XI, quelògica de lncialment cireix una a

mà s’alimengua consumnal obert i t. En efecte at del cursutat. artir del segferent. És u

havia supomú’ en basècniques em‘plombier’ lom fins mo

a com a ferta medi de

a factors destió les varintral i decisions tècniqu

els primers qüència el sisè mil·leEl rol de la

’Indo en l’em. Hi ha unpot ser objepràctiques com els oa

escassa peovint menysoc visible, pulsades peiques realit

a monumenassegurar

ment consum

t posar en a i ciutat. Ca del recines rieres. D’e seguia sela ciutat anconsumidorautonomia cntava d’unamptiva, meenia una fula gestió d

del torren

gle XIV del una de les perat els pse de la sevmprades noamb el meolt més tar

8

tilitzant, l’aigtransport, i ecisius en ables crítiq

siva i, al llaues i innova assentampas del pa

enni abansa gestió de mergència dna relació ecte de concomunitàrie

asis no són er grups hstenim la ge

i ens fixeer poders tzades a l’antalitat delles bases

mptiu, perq

evidència mCom en altrnte romà ’altra banda

ensiblementntiga, sostira, i la de creixent i aa deu, eraentre el Reunció essende l’aigua dt original, a

sistema dmàximes

particularismva legitimita

o tenien resestre les ford, i el term

gua com a més endavels assen

ques han anarg de la hiacions socia

ments on ealeolític al s de Crist,

l’aigua a lede les granmolt estretntrol gerences difuses fenòmens nhumans questió hidràuem en cancentralitzats

antiga civilits aqüeducproductivesuè alimenta

moments i res ciutats, estan molt

a, si compart el mateix cnguda bàsla ciutat ba

acaba esde un condu

ec Comtal ccialment pr

del Rec Coacabaren a

e les fonts manifestaci

mes, havia at. La princ

s de noves. onts. A Ba

me no hagu

procuradorvant l’aigua taments agnat variant, istòria, semals. es va inicineolític, i ta van sorges grans pls civilitzaciota entre gecial d’un poi compartidnaturals, sinue comparulica a les cnvi en les s. Aquest zació roma

ctes romans de l’econaven princip

aspectes da la baixa

t condicionrem l’aqüedcurs, s’evideicament peaix-medievaevenint un ucte tancatcaptava aigroductiva (mmtal i del M

articulant el

de Barceloions de la adquirit a

ipal innovacSi en altres

arcelona noués tingut c

ra de biodivcom energ

grícoles, urperò la ge

mpre hi hag

iar el procambé els p

gir sobre elanes al·luvons històriqestió de l’aoder centraldes. Per exnó el resultarteixen tèccomunitats estructure

és el cas ana. Però nns eren unnomia de l’palment les

diversos d’aa edat mitjanades per ducte romà encia la difeer les estrual on la dincentre pro

t i proporcgua d’un amolins, agricMerdançar,

barri més

ona té unaconsolidacutonomia ició no era ts indrets d’Eo hi han ncap sentit. E

versitat, ia, han rbans i

estió de gut una

cés de primers entorns vials de ques ha aigua i l, o pot

xemple, at de la cniques

locals, s més de les

no hem n acte Imperi, fonts i

aquesta ana les l’aigua amb el erència uctures nàmica

oductiu. cionava ssut al cultura, també actiu i

a lògica ió d’un i havia tècnica Europa notícies Es van

imposaterrissabandaestretaCatedrcasalsespecil’autènEl sistdeterioles fod’abasque seagudesComtaCanalede Noperíodhabs / demanLa persota enecesses va fcabal públicaL’expade les canvi tLa inflindústrd’abasgaleriecruïlla projectproposMontcal’eclos1857 subter1867 qiniciativBarceld’un pl’EixamCompacapitald’aigüepublicaes corr

ar les tècnia, més fàc, tot el sis

ament lligaral, Palau d de prou stialment sor

ntic motor detema era corava amb fnts. Calie

stiment van empre vans al segle X

al a l’alçadaetes, al capva Planta, e de gran c1787:100.5

ndes d’aigursistent manel Besòs i sitats de la fer l’anomees va mult

a, i també uansió del sis tècniques tecnològic rexió decisivria, sinó la nstament de es filtrants dde Pau Clatava entre Bsar instal·laada a una aió d’empresla societat rànies de lequan es vanva privadaona”, va prou a la llera

mple; i és anyia d’Aiglitzada i ames de Dos a la Comparespon amb

ques més ccils de supstema respat al princidel Rei, Platatus tenienrprenent que la ciutat, o

costós de mfacilitat. Deen constan

ser recurren resultar inXVIII. El 17a dels moli

pdamunt de l’escasseta

creixement 580 habs). a per part dnca d’aiguael Ripoll pciutat. Perònada mina iplicar gaireuna ampliastema va setradicionals

rellevant. va és la runecessitat d

Barcelonade Montcadaris-ConselBarcelona i ar una bomalçada de 2ses privade

“Palau, Ges valls de n precipitar. El 1867 rojectar la a del torrenencara mé

gües de Bamb àmplia c

Rius. Quananyia d’Aigüb el canvi de

compartidespervisar i mponia a uns

pals centreau de la Ren dret a l’aigue hi haguéon hi vivia mmantenir. Ee manera qunts, reparacents, es vansuficients.

703 es va ains del Clola Rambla,

at de recursque durant També de de les famí va portar,

per captar ò aquesta vde Montcad

ebé per deució molt seer substancs. No implic

ptura de l’ede dotar d’aa. La Mina da a la casel de Cent. LGràcia. El

mba de va3 metres. P

es que proparcia i CiaDosrius amels canvis.

una empreTorre de le

nt de l’Olla iés significatarcelona pcapacitat tèn observemües el 1873e marc soci

9

s dels mesmenys deps valors i es instituc

eina, Llotja, gua de la cés tan poqmés del 40%

Era molt seue el 1414 cions i su

an fer succe Aquestes

ampliar la dot: l’anomen, i des d’allàsos de l’ajuel segle XVun gran inc

ílies que esdes de 177aigua pel

voluntat no da que portu i va permeensible del cial, però decava cap in

edat industraigua a l’Eix

de Montcaeta de JesúLa seva cotmestre de lapor per ePerò no es vposaven una” havia inmb aquesta. El 1866 s’

esa privadaes Aigües di l’elevava atiu que el romoguda cnica, va a

m l’opuscle , constatemial, econòm

tres de caspendents da un ordreionals: CoHospital, c

ciutat com aues fonts a% de la pobnsible a lees va insta

ubstitucionsessives am

tensions votació am

nada ‘fibla à servia tot untament bVIII va tripliccrement de considerav

78, a impulsRec Comtaes va conctava l’aiguaetre un augmercat de

e fet es limitnnovació d

rial. Però cxample, el mada portav

ús, que queta no permees fonts de

elevar 2.50va fer. La pna respostaiciat el pro

a intenció. P’aprovà la L, la “Sociedel carrer La un dipòsitmateix 186per capita

adquirir l’emde Distribu

m fins a quinmic i instituci

ses, el cond’oficis espee social. Ensell de Cconvents, ea privilegi. Ra l’àrea méblació. s oscil·lacioaurar el càr, i com qpliacions dvan esdeveb una presadel Clot’ qel Raval. Dorbònic va car la poblales activita

ven dignes sar la constal que havretar fins elfins a la cament imporcabals per tava a fer uestacable,

onvé remamotor del caa aigua ro

edava a unsetia abastir la ciutat, Jo

00 m3/cadaassivitat mu lucrativa a

ojecte de dPerò no va Llei d’Aigüedad Ensan

Llúria 56, qt que servia67 es consl belga i f

mpresa que ció d’Aigüen punt els conal.

ductes d’obecialitzats.

El sistema Cent, Geneetc. També Resulta, enés densa i

ons hídriqurrec de mesue les dif

des del segenir especia d’aigua due arribava

Després del coincidir a

ació (1718: ats i d’augm

d’aquest ptrucció d’unvia de pal·l 1824-1826aseta de Jertant de la dal consum

un ús més inni significa

rcar que noanvi en el s

odada des s 4 metres l’eixample osep Fontsa dia d’aigunicipal va fal problemaderivació d’ ser fins a

es que facilinche y Mejque captavaa als immobstitueix a Lfrancès qufeia la con

es de Dosricanvis tecn

bra i de D’altra estava

eralitat, alguns

n canvi, activa:

ues, es stre de ficultats le XIV, ialment del Rec a a les Decret

amb un 34.005

ment de rivilegi. a mina liar les 6, quan esús. El dotació privat.

ntensiu va cap

o és la sistema de les sota la que es erè, va

gua de facilitar

a. Ja el ’aigües

a 1866-itava la ora de

a aigua bles de Lieja la e, ben

nducció us que ològics

En la repercde la hmirademanerCiutatsimpensteixits Avui, cels orícertamgeneracom apresensovint una leurbanaeconòmGuillerUna pl’anàlisparadiginnovacaractehistòriaconseqindustrsolucioinfluènanomeSerà, seus caixí coels segi dels sque tarepte csovint certes efectivAquesconfiguevolucAigua la refleprimerque vaexplicaespecidetermcondic

introducciócussions pohistòria, soes hi ha el ra més cruas que van sables abaurbans al p

com tots elsígens de

ment, a lesalitzada, ena recurs vitant des del la seva est

ectura suggea sinó tambmic i, per tarme al seu verspectiva si dels canvgmes cien

adores és leritza el paa, europea qüència derial condueons sobre encia en la penant la ciutdoncs, inte

contemporaom sobre lagles XVIII i seus meca

ant afectavecreixent perd’una visiódosis d’uto

ves des del ts aspectesuren, com

cionant per i ciutat es vexió sobre r lloc, metgean desenvoar l’afectaciial virulènci

minant per acions insalu

ó del prograc desitjablebre el medfenomen u

a les problecomençar

ns de l’arribpunt de quals problemesla relació

s ciutats o el segle Xal per a la sorgiment dtructura terreridora del bé com el ant, les convolum Les thistòrica àvis físics de

ntífics, de la que es as cap a lai occidenta

e les transfeixen a unel cos urbà qproducció dtat moderna

eressant cenis a repen

a que estavXIX aparegnismes, es

en al conjunr reformar leó negativa opia però qcamp de l’us descrits s

s’ha referpoder rec

van convertl’objecte d’

es i científicolupar unaó de les ma sobre lesal sorgimen

ubres de le

ama d’aquees que una i natural i lrbà que ha

emàtiques dr a desenvbada de la lificar el segs que afectecomplexa eoccidentals IX. Remarqvida huma

de les primritorial. En e

paper censeu aprofitdicions de

temps de l’emplia, ambe les societnous correproposa a

a gestió del. La rupturaformacions

marc de que adquirede ciutat a a.

entrar-se ensar i reflexi

va emergint gué i es con

focalitzà ent de la ciutes urbs, cadque va estue, sobreto

urbanisme csón consubrit, una ac

conèixer-la tir en qüesti’estudi es vcs procedena concepcióalalties de

s urbanes. Lnt del movies primeres

10

est workshmala gesti

les societata estat des derivades dvolupar-se

industrialitzgle XXI comen el món qentre aigua

a partir quem en seana i tambémeres aglomel cas de la tral de l’aigtament va cvida en el m

eau, de 198b vocació dtats urbaneents de pe

aquí per ape l’aigua a a amb les feconòmiqupreocupac

eixen un propartir del s

n l’afirmacióonar de ma per superansolidà la nen les causetat com a lda cop méstimular propot, va suposcom a novabstancials actitud que encara dinions essencva abordar nts del mónó ecològicatipus infecc

La importàniment de l’s ciutats in

op sobre aió de l’aiguts humanesde sempre

de l’obtenciósobre uns zació i que

m el de la civque habitema i ciutat ede mitjan

entit moderné com a fameracions uciutat euro

gua per entcondicionarmedi urbà.

83. e transvers

es en paralensament proximar-no

partir de lformes d’haues i tambcions i, segotagonismesegle XIX.

ó d’aquestaanera obsesació de les ecessitat dees que prod’individu en

s complexespostes refosar la posa disciplina.a l’etapa hi

li és carans dels noscials i, de lades de dif de la quím

a de la meciós que dencia concedhigienisme dustrials. U

aigua i ciuta ha demoss. I en el cee el lloc on ó, ús i eva

paràmetresegueixen

vilització urbm, l’escala éen sentit m

segle XVn perquè el ctor energèurbanes i epea, hi ha atendre no nr el desenvÉs l’estudi

salitat, que ·lel a la inti de sol

os al momel’etapa conbitar de la cé polítiques

guidament, e sense precÉs a dir, e

a nova actitssiva sobre condicions

e coneixemduïen les sen particular.s i inabastarmadores dda en marx

stòrica queacterística stres plantea mateixa foferents cam

mica i les cièedicina (Urelmaven lesdida a l’esta

i el seu foUnes condic

tat s’alerta strat tenir, entre de toes manifes

acuació de es de creixn estenent ebana. és planetàr

modern es III i, de mcontrol de

ètic ja haviaen determinautors que només l’estvolupament exemplar d

tingui en ctroducció dlucions tècent d’inflex

ntemporàniaciutat tradics de la rea la rece

cedents amel que hem

tud que po la ciutat he

s anteriors. ment del me

eves disfun. A continuaables, acomde la realitaxa d’interve

e estem rela qual haejaments aorma que fe

mps del sabències en grteaga, 198s poblacionat dels llocsocus posat cions que

de les al llarg

otes les sten de l’aigua. xement el seus

ria però troben, manera l’aigua a estat nà ben han fet ructura sòcio-

d’André

compte e nous

cniques xió que a de la cional a volució rca de

mb gran vingut

orta als eretada Durant di urbà

ncions i ació, el

mpanyat at amb encions

latant i a anat actuals. em ara, ber. En eneral,

80) per s, amb va ser en les havien

aguditztorn, dresponL’obligals juraquestdesenvproble1996) despletècnicsd’actuatenir seNo pocompaXIX laasseguva demposat sortits les tèl’anivebrancal’higienimbuincongloEvidend’abascom uciutat qdiscussobre e

zat situaciode medicinansabilitats pgació de troristes amb t movimenvolupamentmes de lesi, cal no o

egament des que es vacions que empre impl

odia ser d’aartit va ser la transformaurar el tan mostrar la sde relleu tade les escocniques apllació, el c

a de l’enginisme –Cernt-lo de peomerats emntment, per stiment d’aigna condicióque hem hesió quan qel medi nat

ons ja existea social, nocpròpies de l’obar soluciola irrupció t va ser, t de l’urbas urbs domoblidar-ho,

el negoci iman anar esva sobrep

icacions dealtra manerala consecucació materidesitjat proeva solvèncants cops –oles d’enginpreses en àlcul de flunyeria munrdà en va sensament ppresarials vbé que no

gua i de saó imprescineretat i queqüestionem ural.

ents però qcions totalmesfera dels

ons a la ciud’una legisen propiet

anisme comminades ara

per l’afirmmmobiliari. Aspecialitzantpassar clarae caràcter eca en tractació de la mial de les c

ogrés i la imcia en millo–la bibliogrnyeria de ca

l’extensió uxos, els pnicipal (Herser un exempragmàtic. van fer la reera una connejament –

ndible per a en alguns el seu fun

11

ue ara esdment noves s poders púbutat industriaslació espetat, la basm a discipla per les re

mació de la Així, entre t en la ciutament les pconòmic, so

ar-se de soillora socialciutats va c

mplementacorar les condrafia franceamins van s

de les opressupostorce, 2013).

mple- va afaEls operad

esta per a landició sufic

–juntament a l’eclosió ddel seus a

ncionament

evenien raoque van se

blics. al va involucífica derive de pensina nascudelacions de

propietat projectes utat es va tepropostes uocial i cultur

ocietats hum (Grau, 200confiar en ció de les xadicions de vsa, en lloc ser els mésbres públiq

os- per pos. La seva avorir la sedors de xaa consolidacient, la presamb els altde la ciutatspectes mécom a eco

ons de saluer assumide

ucrar així taada de l’hisament queda per intee la producprivada amtòpics, refoeixir un cosurbanístiqueral. manes: un 09). Ara bé,els avençoarxes d’infravida de la po

destacat-, s competentques a essar-les al scrítica als va apropiac

arxes sovinció completasència de leres serveis t moderna dés essenciaosistema i

ut pública i,es en l’exer

ambé als poigienisme. Ae va inforentar abordcció fabril (mb el consormadors sos de pensaes concrete

dels vector, al llarg de

os tecnològraestructureoblació. Coels profes

ts en el domscala territoservei de la

límits teòrció del disc

nt dependea del modees infraestru urbans-, sdel segle X

als ara es pla seva afe

al seu rcici de

olítics i Alhora, mar el dar els Dupuy, egüent ocials i ament i es i va

rs més el segle ics per

es aviat om s’ha sionals mini de orial –a nova rics de curs tot nts de l. uctures ’erigeix XIX. La osa en ectació

La segmajorsser unmodermodercatalancatalà.El creies va comercforma des demateixmetropMaresmajor urbansAquesequipadel trael provpropietEn el msegonafinanceciutat. obligadbarriadvan subarcelocreixemles priaconsedestacl’Ajuntapodersels desL’evoluquadredeficieBarcell’abastpous, contamdels reL’abasles neestablibarcelomina fi

gona meitas transformana ciutat rerna i cosmornes emprenisme polít. xement dem multiplicacials i els espectacula

els anys setx temps, lapolitana queme. El procabast i inte

s i fabrils euta evolució

aments i sernsport, el sveïment hidtat immobilimarc d’aqua meitat deeres disposL’impuls d

da a viure des popularucceir sensoní. Les ament industmeres dèceguir fer-secat en la ament de s provincial sequilibris qució de l’abe general. Eents l’any 1ona procedtament mun

presentaveminació peresidus indusstament de ecessitats diments eclonina. Aquiltrant de M

t del segleacions urba

eclosa dins opolita urb

eses, organtic i bresso

mogràfic i ur. El territequipamenar. Les duetanta, i l’an

a nova ciute s’anava ccés industriensitat de uropeus.

de creixemrveis públic

subministramdrològic. Aixiària fou un esta Barcel

el segle XIXsaven d’un del creixemeen condiciors de les pose resoldreautoritats etrialitzador ades del s

e amb el poredistribucBarcelona, i estatal i

que Barceloastament d

El servei de 859, data ddia dels ponicipal. Les en risc d’r les filtraciostrials que atitularitat md’institucionlesiàstics i uests cabalsontcada, or

XIX i els anes i socia

del seu res mediterrànitzadora dol de movim

urbanístic eori necessts i habitat

es fites princnnexió de vutat va esteconfigurant alitzador, ml’àmbit esp

ment va anacs que vertement de gaxí mateix, ladels àmbits

lona, l’evoluX, en plenapoder decisent econòmons de maroblacions p les contrastatals, proi apaivagaregle XX, eoder municiió del creamb escamancat d’u

ona venia pa’aigua a la proveïmen

d’aprovacióous particuaigües del ’esgotamenons dels noabocaven fà

municipal prons com la

militars o s eren captrigen també

12

inicis del sals de Barcecinte emmània, constde l’Exposicments d’ava

experimentasari per lotges necescipals forenuit poblacio

endre la seperifèricam

motor de l’expanyol, com

ar acompanebraren l’exas, el serveia incessans d’inversióució social a revolució sori sobre lmic va genrginació al roperes. El

adiccions qovincials i r els esclatsel catalanismipal, es van

eixement eassos recuruna línia claatint des deBarcelona t i les cond

ó del projeclars de l’insubsòl de l

nt per sobombrosos pàbriques i taoporcionavaCatedral,

negocis i htats a les dé del mil·len

segle XX vaelona. La c

murallat medructora d’ució Universantguarda c

at fou accelcalitzar lessaris augm

n l’ocupacióons de les reva influèncment cap al

xpansió urbmparable no

nyada pel dpansió de la d’electricitat construcc

ó més cobeji política esindustrial, la urbanitzaerar una nvell centres règims po

que generavmunicipals

s de desconme polític in mostrar imconòmic grsos econòara d’actuae dècades ede l’època icions higiècte d’Eixamnterior del ra ciutat ant

breexplotacpous negresallers. a aigua perl’Ajuntame

habitatges ddeus de la snari Rec Co

a ser un decapital cataldieval a con eixample

sal de 188cultural com

erat. La pos instal·lacmentà la se de l’Eixamodalies entcia envers Baix Llobre

bana i demoomés amb

esenvolupaa ciutat: lesat, el telegrió d’habitatats. sdevingué fles elits bu

ació i la induombrosa cahistòric de

olítics d’aquva el procé

s es limitarntentament

el republicmpotents pegenerat. Leòmics propició, van im

enrere. respon ambniques de la

mple. L’aigurecinte de iga, explotaió i un cs, de l’obso

r a les fontsnt o la Dide particulaserralada demtal. Aque

els períodelana va pas

onvertir-se ee burgés, s88, impulsom el mode

oblació de lacions induseva superf

mple, especitre 1897 i 1la incipien

egat, el Valogràfica, foels grans c

ament de ds xarxes tècràfic, el teletges va fer

força agitadrgeses, urbustrialitzaciapa social e la ciutat ouelles dècaés de creixren a afavsocial o po

canisme, qer jugar un

es limitaciois, subordin

mpedir contr

b fidelitat a a ciutat erea a disposCiutat Vell

ades per micreixent peolet clavegu

s públiques iputació, dars de l’elite Collserola

est proveïm

es amb ssar de en una seu de ora del ernisme

a ciutat strials i ície de ialment 921. Al t regió llès i el u el de centres

iversos cniques efònic o

que la

da. A la banes i ó de la obrera

o a les ades es xement vorir el olític. A ue van

n paper ons de nat als arestar

aquest n força ició de la i de ilers de erill de ueram i

i per a iversos t social a i a la ent era

incapadisposdispospodia ala restmolinsclima fuites gravetaper alimprivilegEls prod’Eixamtopar aintegrad’una amb texplotaque laprèviamde la cd’acceprojectsuficieper la la cruïdispossignificcondicde l’AjuEn elscaractenegociexpectde prol’aigualiberal Aquesresta dcatalande vapcabalsde l’aL’increcom l’ales difid’ofertaen modistribumajoriaels préinfraesproveïdseu E

aç d’atendresició no passava d’aiguaaugmentar a de socis

s. D’altra bamediterraniconstants at a la ciutamentar les giats edificisojectes de mmple no vaamb la feblants de la Scentral d’ex

tecnologia acions prop Llei d’Aigüment. A mécentral va

eptar no augte de l’arqunt pressió aciutat antig

ïlla de l’avinsava de l’acativa el secions de subuntament ds primers aerístiques dis i de sotatives de c

oveïment hia a Barcelon

en que s’antes empresde les branns i altres tpor per a l’s explotats. bastament

ement de laabsència dicultats d’aca en els baodernitzar euïdores oba burgesa. éstecs demstructures ddores no eixample, es

e les necessava de 5a a l’interioels cabals de la Socie

anda, el volui i el mal ei a perilloat ho feienfont públiqus que en dismodernitzacn tenir èxit.lesa financeSocietat de xtracció d’ade vapor

peres del bües no permés, la mancser denuncgmentar la uitecte Rova l’aigua de

ga. Es tractanguda Diagaigua ni deervei tradiciobministrar ae Barcelonaanys postede la nova ocialització

consum vandrològic dena amb unenava conveses tenien ques produtenien capitextracció i La fase d’ed’aigua q

demanda el clavegue

ccés de lesarris perifèrels sistemetenien esca Empreses

manats ambde captació

es va fer ess va conce

essitats de 50 litres diaor de les seque obteniaetat de propum d’aquesestat de la oses filtracin amb una ues de veïnsposaven. ció del serv L’intent d’aera de l’Ajupropietaris

aigües freàtprojectada

baix Besòs metia nous ca de claredciada i el ccapacitat d

vira i Trias,e Montcadaava de cons

gonal amb ee les infraeonal que ja aigua a la noa va ser ocu

eriors a l’apurbanització

burgesos animar, pr

es de 1865 es caracterísertint la ciutasistemes de

uctives i detal francès,elevació deufòria i de cue es va d’aigua va eram adequ classes poics i el poc es de provassos bene que ja ope

b els que s’ó i conducsperar i el sentrar cap a

13

l’antiga ciuaris per habeves casesa de Montcapietaris de

stes aigües xarxa de cions del sucota de pre

nat i les esc

vei municipaaugmentar ntament i a

s de les aigtiques de laper Rovirse’n consiafloramentdat jurídica

contenciós nd’explotació elaborat e

a i de renovstruir una eel passeig estructures proporcionova ciutat dupat per la provació deó, edificacio, generarierimer, la crea 1885. I s

stiques modat de Barcee gestió fin

e serveis. A belga o ane l’aigua i dconfiança dgenerar vser molt muat, la persopulars al s interès de

veïment doeficis ja queraven van ’havien acocció. La faservei d’abaa l’any 189

utat emmubitant i la m. A més, l’Aada sense la mina, redepenia de

conducció i ubsòl. Finessió que acomeses pr

al d’aigua pels cabals p

amb els inteües de la ma conca dea i Trias fderaven pe

ts que fessi en la propno es va re

ó. Tampoc eentre 1876 var les velleestació elevde Sant Jo necessàri

nava a la vede l’Eixampliniciativa deel Pla d’Eions de caràen una greació de divsegon, va adernes, pròlona. ancera i de

Algunes erenglès. Moltede sistemes

del capital ea començaenor del qusistència d’servei pel cols propietar

omèstics. Due competicomençar a

onseguit lesallida de lastament p96 de man

rallada. El major part dAjuntament comptar amgants i titul

e la irregulardistribució alment, qu

amb prou ferivades a niv

posterior a lprocedents

eressos divemina. La inael Besòs a fou molt cerjudicadesin disminuir

pietat municesoldre finses va portai 1880, pe

es conduccivadora amboan. El munes per milella ciutat i le. El buit dee l’empresaxample s’e

àcter resideran demanersos proje

aparèixer elpies de la s

e tecnologian societatses disposavs de pressin les possibar a decauue es prevehàbits d’higost de les tris dels hab

D’altra banden pels ma tenir difics concessioa majoria

privat de Baera gairebé

volum d’ade la poblat de Barcelomb el vist i plars de fàbrritat estacio les exposa

uan arribaveines era svell de carr

l’aprovació de Montca

ergents delsauguració eMontcada

contestada. s, tot argumr els ja autocipal dels tes el 1910 ar a terme u

er tal de doions de dist

b un gran dinicipi barcellorar de mno es trobeixat per re

a privada. esperava qencial i centnda d’aiguaectes emprel mercat prsocietat ind

a assimilabls amb accioven de tecnió i regulacbilitats expaure cap a

eia degut a giene tradictarifes i la bitatges de da, les em

mateixos bacultats per reons i constde les so

arcelona, iné exclusiva

aigua a ació no ona no plau de riques i onal del aven a en per uficient rer dels

del pla da van s altres el 1879 dotada Altres

mentant oritzats errenys a canvi un altre otar de tribució ipòsit a loní no manera ava en

enúncia

que les tres de a. Les esarials rivat de ustrial i

es a la onistes nologia

ció dels ansives

1885. factors

cionals, manca lloguer

mpreses rris de etornar ruït les

ocietats nclòs el a en la

SGABtècnicaEn aqcreixeclavegd’univcirculaimportciutat Pere GbarceaugmeAmb eque drealitzincomDavanalternamunicprivat.alternapossibperò, quasi

, l’empresaa suficients quests anysement, no dgueram moversalitzar eació continutants mesui el seu p

García Farlonines hauentar els cael servei muisposava de

zades i prompatible. nt d’aquesatives. O b

cipal, o bé . Tot depeatives polítbilitat i des va fracassexclusiu.

a amb més per sobrev

s finals del isposava d’

oderna i eficel servei doua, l’Ajuntares per fer roveïment ia. Segon, urien d’estaabals d’aiguunicipal base la capacitoporcionar

ta realitat,é es plantepodia inten

enent de letiques, desde 1911 a

ar i el serv

experiènciaviure a les d

segle XIX ’aigua correcaç, ni a Comèstic i dament de Bfront a les sd’aigua. Prles noves Oar dotades ua a dispossat en les ctat necessàun extens

l’Ajuntamejava moderntar la munes conjuntus de 1891 a 1920 per vei privat de

14

a de gestióificultats debona part

ent a les sevCiutat Vella de posar enBarcelona vseves resp

rimer, l’aproOrdenances

d’un mínimsició de la ccaptacions dària, tenia co

servei de

ment de Barnitzar i amicipalització

ures econòma 1911 la segona.

e la SGAB

ó del serveiel mercat de

de la poblaves llars i lani a l’Eixa

n marxa ela posar enonsabilitatsovació del s municipalm de 250 ciutat. Fou lde Montcadom a objec

proveïmen

arcelona dmpliar el seuó de l’emprmiques i sel consisto Aquest coes va imp

i amb les e l’aigua baració barcela ciutat no tmple. Amb sistema dmarxa a p

s envers la hprojecte dels, segons litres d’aig’objectiu mé

da no era potiu rendibilitnt popular

disposava u propi sisteresa que doocials i de

ori va optaonjunt d’inicosar com a

bases finarceloní. lonina, en ctenia una xab el doble ode sanejampartir de 18higienitzaci

e claveguerles quals leua diaris. Tés difícil d’aossible i la tzar les invea baix pre

només deema d’abasominava ele les succear per la pciatives púba servei do

ncera i

continu arxa de objectiu

ment de 91 tres ó de la ram de es llars Tercer, assolir. SGAB, ersions eu era

e dues tament servei essives primera bliques, ominant

El notsituarnen núcprecednuevosLa regáreas gcosteralimitadconsiduna covaloresprecipide unasequíaPara sdisponactuacdeterioestrictamedianentre ulos cotécnicautilizanPara ahacersactuaccostesestrateequilib(smartcon frecriteriogestiónEl Áreade Tadiversamuy dimplanpermiturbanocontamque nuexigidoLa incestratedestacpase adesala

table increnos en 7,6 mcleos urbandentes a las núcleos uión meditergeográficasas español

dos de lluviderable insoonstancia ens anuales itaciones anas lluvias ma más largosatisfacer lanibles en cción: 1) la poro de su amente necnte el uso usuarios/co

onsorcios, 5as del sectndo modernasegurar lose siguiendciones (meds extraordinegias de usbrando la ext systems), ecuencia unos de sosten ágil, eficiea Metropolitrragona coas estrategdestacado ntación limiido la recuos, aunquemina paga” uestros medo por las nocorporaciónegias más ncadas realiza ser un eación de ag

mento de millardos denos cada ve hora de a

urbanos y larránea, desds donde los las participias, intercaolación. El n la precipit

y estacionuales se s

más breves es y también

as demandacada zona protección calidad, 2) cesaria pade embalse

oncesionario5) la regenor de la po

nas tecnologos beneficio unos critdio y largoarios que é

so, como foxplotación dpara asegu

n factor limenibilidad (ente y transtana de Bar

onstituyen eias de gestipara benetada. Los uperación de siguen pl

alcance nudios acuáticormativas eu de la reunovedosas zaciones y dlemento esuas salobre

población

e personasez más gra

asegurar el as actividadede Portugaefectos de

pan de esealados por tercer Infortación medi

onales. En superpone ue intensas, n más intensas de agua

geográficade las fuenel ahorro

ra cada uses y acuífeos, mediantneración y otabilizacióngías de desos potenciaterios opera

plazo), evéstas comporma de apde las infraeurar y optimitante, inclu(ambientaleparente a larcelona, el Cejemplos eión de los reeficiarse deplanes de

de esos calanteando

uevas cotascos recuperuropeas. utilización pde gestión de experiensencial de es y marina

15

registrado, junto con

andes y extsuministro

es comercial hasta Oriel cambio cli

e clima meperíodos m

rme sobre a anual, jun

definitiva, una mayor generadore

sos, generaa de las poba, disponentes de agy el uso e

so, 3) la reeros naturalte formas dla reutiliza

n y 6) la desmineralizacales de esativos básicvitando las portan, 2) dportar fiabiliestructuras

mizar sus buso en las es, socialesa poblaciónConsorci demblemático

recursos híde formas

e saneamieauces comla necesida

s (futuro sanran su calid

planificada de los recncia contrasla gestión

as también d

durante lla tendenc

tensos estáde agua,

ales, agrícoente Medio,mático seráditerráneo,

más largos Cambio Cl

nto a una nosi a la

irregularidaes de inundadores de dblaciones, u

emos de sua disponibeficiente deegulación dles, 4) el in

de gestión cación del aesalación dción. sas estratecos y contrurgencias

iversificandidad y resil

s y la gestióeneficios; lasociedades

s y económn. e la Costa Bos de los pdricos, a la de gestión

ento de numo parte inad de queneamiento 2ad y alcanz

del agua cursos hídricstada, todaintegrada ddespierta u

as últimascia crecienteán planteanen cantidad

olas e indusestá consid

án más marcaracterizade falta d

imático en otable irregrelativa co

ad, la imagedaciones, y esertificació

utilizando loeis estratebles, evitanel agua, dede los recuntercambio como las magua, mediade aguas sa

gias, su imrastados: 1y las emeo las fuenteliencia al són de todo a gestión ds desarrollamicos) y 5

Brava y el pprogresos rvez que ofrn que aúnuestros ríosntegral de el criterio2.0) que aszan el buen

aparece ccos. Aunquvía hemos de los recun gran atrac

s décadas, e a concendo unos red y calidad

striales asocderada unarcados. Lasado por pede precipita

Catalunya ularidad enonstancia den resultantunos períoón. os recursosegias básicndo sobre tedicando eursos dispoy la transfe

mancomunidante aplicaalobres y s

mplantación) planifican

ergencias, ctes de aguaistema hídrel sistema

de los servicadas, 4) ap5) ofreciend

proyecto delrealizados recen un pon gozan ds y vertidonuestros n

o de que “seguren rean estado eco

como una ue disponemde conseg

ursos hídricctivo, en ra

hasta trarnos

etos sin d, a los ciadas. a de las s zonas eríodos ación y

revela ntre sus de las te será

odos de

s finitos cas de todo el

el agua onibles, erencia ades y

aciones salinas,

n debe ndo las con los a y sus rico, 3) hídrico cios es licando do una

l Camp en las

otencial de una os han núcleos “el que almente ológico

de las mos de uir que

cos. La azón de

la abuaguas La expcon gr(zonasreutilizaportasectoreindirecLa reureglamtradicioque stratamestá ppotabilinclusoUn anáutilidadde CaclimatocuencaLa primuso deproyecpromoContropresupaños dbrócoliconvenmicrobprotegregeneaplicabproyechabía prácticcrudo, de estasesormomeLa apacomponormacuantocon otrA diferpotableel prinde la pde reuemblem

ndancia de producidas

periencia derandes y es de climatozación (no ciones netaes agrícola

cta como dirutilización d

mentación eonalmente lsuscita la iento, al cic

práctica quelización deo prohibida álisis del prd para perfe

alifornia tienológicas, dea mediterrámera realizael agua regcto de Monvido direct

ol de los Rpuesto de 5de cultivo di) en 7 hncionales, pbiológica aner la salud

eración autbles a los mcto de demoaprobado

ca del riego de campos

tos límites r, en base nto. arición, duraortaban la retiva aplicab

o que es ingras fuentes rencia del pe indirecta cipio del “cproducción utilización pmático de e

este tipo ds directamee territorios

extensos deología desépotable y

as de recursa, jardineríarecta. del agua hespecífica. la necesidareincorpora

clo del aguae, desde el agua a po desestim

roceso históeccionar nune un granemográficasnea. ación institugenerada p

nterey en Ca y exclus

Recursos H5 millones dde cuatro va de terrepuso de manalíticament

pública detorizado (u

metales pesostración p(título 22 dsin restricc

s de golf y de calidada los mode

ante los añoecarga de able a esta agerida por de agua co

proyecto de recayó sob

caso por cadel agua cpotable indesta nueva f

e recurso ente a los sisde clima m

esarrollos uértica) está

potable) tsos hídricosa, industria

ha progresaUna de la

ad de disipaación del a de consumel inicio derincipios deada por la n

órico seguiduestro siste

interés pas, geográfic

ucional parapara riego California, esivamente pídricos y ede dólaresvariedades eno agrícoanifiesto qute comparalos consum

una estaciósados y otropermitió legide la Ley dción con agude todo tipo microbioló

elos cuantita

os 80 y 90, acuíferos deaplicación mlas personaonvencionaMonterey, re los promso” y bajo uomo de la c

directa de forma de va

16

en zonas costemas hídrmediterráneurbanos en á poniendo tiene comos con los qu

e incluso

ado generaas facetas

ar y superar agua residmo humano

e la epidemel siglo XXnormativa ydo por los pma, tanto a

ara nosotrocas y de ac

a estableceragrícola de

entre 1980 por la admel Departam. Los resulvegetales

ola de Moue el uso dable a la demidores. Elón potabilizos compuesitimar la regdel Agua) yua regenerao de riego dógica fueroativos de e

de diversose uso potabmucho másas, aunque les que llegla comprob

motores de laun estrechocalidad del agua de Oalidar la ido

osteras y laricos existe

eo como el áreas conde manifie

o opción pue poder sade consum

almente a más com

el rechazodual, con o (agua pot

miología enX, carece dy el sentir depioneros de a nivel nacioos, debido actividad ag

r una justifice productosy 1985. E

ministración mento de Stados expe(alcachofa

onterey, sige un agua

e un agua dagua obte

zadora) tamstos de integlamentacióy marcó eada de prodde jardinerín confirmad

evaluación d

s proyectosble planteo l

exigente ssea de for

gan al acuífebación de laa iniciativa, o programaagua extra

Orange Cooneidad de e

posibilidadntes. sur del esta

n recursos sto el gran

práctica paatisfacer losmo humano

la par o pplejas de cultural, emun determ

table). Es n 1850 y lae aceptacióe la poblacila reutilizac

onal como a las numerícola que t

cación cients de consu

El proyecto del estado

Salud Públierimentales a, coliflor, leguiendo prregenerada

de consumonida mediambién satiserés en aquón que pocl punto de ductos agríca. La idonedas en 201de riesgo d

de reutilizala necesida

sobre la calrma indirectero.

a idoneidad autorizado

a de vigilancaída del acuunty consteste tipo de

d de incorpo

ado de Calhídricos lim

n potencial ara generas consumoso, tanto de

precedida dresolver h

mocional y tminado granecesario lea adopciónón pública ión actualesción puede de la UE. Eerosas simtiene con n

tífica y técnumo crudo de Monter

o: el Consica sufraga obtenidos echuga icerácticas aga con una co público p

ante el procsfacía los uel momentocos años an

expansióncolas de co

eidad y la v12 por un

disponibles

ación de agad de elaboridad del agta, tras su

de la reutilos a funcioncia y controuífero. El prtituye un ee reutilizació

orar las

lifornia, mitados

que la r unas

s de los forma

de una a sido técnico

ado de egitimar n de la

y está s. ser de

El caso ilitudes nuestra

nica del fue el

rey fue sejo de aron su

tras 5 eberg y grícolas calidad ermitía eso de límites

o. Este ntes se n de la onsumo igencia comité en ese

ua que rar una gua, en mezcla

ización ar bajo

ol tanto royecto ejemplo ón. Los

resultafuncioninicial estatalla norinspiraEl proreglamembalsen torinvestihacienpotabilestudiocompaproyecuniversescalapaneleexpertotextos los sera consTodo eusuariolas excolabodesde elaboraagua qUn critagua hde aplimplicaque seiniciativde form

ados de dénar el proyede 82 hm3les, tras su rmativa apación para laoceso seg

mentacionesse) y potabrno a una gación que

ndo sobre lización y dos y experiartido de lactos de esidades, ce

a real, 3) laes asesoresos indepenreglamenta

rvicios técnsulta públicaeste esfueros, en térm

xperiencias oración de

el punto dación de un

que se deseterio gener

ha sido divulicación técada, de moe les planvas ha resuma tempora

écadas de ecto Ground3/año, ha s

evaluaciónlicable a oas normativguido duras vigentes ble directa (

serie de e universidala calidad

depuración iencias, junas asociacevaluación entros de ina valoraciós creados y dientes e inarios sobre icos y jurídia para su aprzo regulato

minos de obdisponibleslas adminisde vista técna propuesea. ralmente adulgar ampliacnica, con odo que se tea. Ha haultado en ual o incluso

seguimiendwater Repido el mate

n por paneleotros proye

vas aprobadante las ú

a la variaincorporacióetapas co

ades y cenmicrobioló

son capacento con otroiones profesuelen savestigación

ón de esospatrocinad

ncluso funcila estrategiicos del estprobación dorio implica bjetivos y ps y otras ostraciones pcnico comota de regla

doptado paamente el avobjeto de sienta mot

abido casoun fuerte recindefinida.

17

to, intensifplenishmenterial de refees de expeectos simildas o en fasúltimas déante de reón a la red

omplementantros de invógica y ques de alcanos planteadesionales yalir a conn y proyectos estudios os por las aionarios estia de reutiliztado de unadefinitiva.

una motivaresupuestoobtenidas epúblicas (sao presupuesmentación

ara impulsavance de laconseguir tivada y en

os en que chazo públ

ficado desdt System deerencia usartos convoclares. Estase de aprob

écadas parutilización de distribu

arias: 1) lavestigaciónuímica quenzar, 2) la edos específy las admincurso antos operativocomparadoadministractatales, conzación en ca normativa

ación consi, que, basá

específicamalud públicastario. Esa aplicable a

r la implanas iniciativasla mayor c

ntusiasmadaun plantea

ico, lo que

de que en el OCWD coado por lascados, paraa normativabación por ora evaluarpotable indción) se ha

a utilizaciópúblicos y

los proceevaluación ficamente, nistracionese grupos os de reutili

os específiciones públic objeto de v

cuestión; y 4 específica

derable o mándose en ente, consa y recursocolaboraci

la forma d

tación de ls, tanto regcomplicidada a participamiento inaha llevado

2008 empon una cap

s administraa aprobar ea ha servotros estador y adaptdirecta (mea ido confign de la ey privados esos técnicconjunta dbajo el pats públicas;

organizadización de cos, por pacas, formadvalorar y pr4) la adopc, que es so

mayoritaria el conocim

sigue despeos hídricos)ión culmina

de reutilizac

la reutilizacglamentariasd de la popar en el pradecuado a su cance

pezó a pacidad aciones n 2014 ido de os. ar las ediante urando

extensa vienen

cos de e esos trocinio ; estos os de agua a arte de dos por oponer ión por

ometida

de los iento y

ertar la ), tanto a en la ción del

ción de s como blación royecto de las elación

INCA les social La urbjuntames pugcal acespeci1. FACEn lesintensependeaquest

1.1MalgrameditefactorsprobabesmenMolinaintensique esen l’àmSegonconsidnombrAmb reaugme

1.2Les pesuperfpropiciaquestassociel corrpropagl’inici dd’aquedisposUn cla1962 aen la mRiera enderrurbanit

1.3L’estat

CIDÈNCIA Dregions mesón les inun

banització dment amb lagui incremectualitzar elsialment en eCTORS QUs petites i es pluges nts) són lets factors. 1 Plugesat que podeerranis les s de tipus bilitat d’avinntar: 370 ma, 7/11/1982itat sovint astà directammbit urbà. ns el Tercerderant tot Cre de dies/aelació a l’event en la fre2 Morfoletites conquficial provocien la format motiu, a at a l’acció rent transpgació abansde la pluja

estes conqusa pràcticamar exemple al Vallès Ocmajor part, ade les Are

rocar i arrotzador dels

3 Alteract de la cobe

DE LA URBediterrànies ndacions asdel territori a possible funtar significs criteris pel control de

UE CONDICnombroseslocals i les

es causes

s intenses en existir d’avingudes geogràfic

nguda es m. en quat2); 128 mm

afecten unament relacio

r Informe soCatalunya, nany de plugevolució futu

eqüència deogia de la cues de pencat per unació de riuamés del rdinàmica d

orta un ims esmentada fins que ues sigui mment de tem

del que s’hccidental. La l’acció dinenes (Terr

ossegar nomanys 50 va

ció de la coerta vegeta

BANITZACIcom Catal

ssociades ano és sem

utura incidècativament eper assegure l’ocupació

CIONEN LESs conques s caracterínaturals d’

’altres caussón normai meteoro

presenti a tre hores i mm. en una

petita supeonat amb e

obre el Canno es detees intensesra, els esce

e les pluges conca dent elevata pluja. Siades que erisc d’inundde l’aigua (iportant perda, fa que

es presenmolt curt i, pmps per prenha exposat L’elevat nomnàmica de l’rassa) en smbrosos haa suposar l’oberta vegetl i els usos

18

IÓ DEL TERlunya, el risa les riuadempre respecència del cael risc per irar un corró i ús de lesS RIUADESde caràcte

ístiques mo’avingudes

ses (per exealment degològic. Aqu

la tardor. mitja (Figuehora (Mon

erfície i sónl risc per in

nvi Climàtic ecta una tes, ni de la menaris no só locals d’ele

t afavoreixei aquesta ées propaguedació (territimpacte i arcentatge del temps d

nta l’avinguper tant, s’ndre mesurt anteriormembre de víc’aigua i del ser superaabitatges. Cocupació detal del sòl en

RRITORI Esc natural as provocadctuosa ambnvi climàticnundació. Arecte drenas zones inunS er torrenciaorfològiques

amb eleva

emple la fuudes a pluests darrerCom exem

eres, 20/9/1ntserrat 10/n de curta dnundació de

a Catalunyndència es

màxima precón concloenevada inten

en la ràpidaés d’intensen per les tori submerrrossegamede materialde respostauda en un incrementi

res de proteent és l’avinctimes que material sò

ada la capCal dir quee la major p

una conca

N EL RISCamb més ies per plug

b el medi hc en el règimA l’objecte datge del terndables.

al existentss (especialmat risc. Tot

usió ràpida ges intensers afavoreimple de p1971); 423 /6/2000). Ldurada (infee les petites

ya, per al pstadísticamecipitació en nts, però s’asitat.

a concentracsitat elevadlleres amb rgit), cal teent). Això é

sòlid. L’ela (temps tra

determinatel seu risc

ecció. nguda del 2va provoca

òlid transporacitat de l

e l’intens i part de la lle

tenen una

C PER INUNmpacte eco

ges intenseshídric naturm de plugesd’acotar aqrritori urbà,

s a Catalument les et seguit s’a

de la neu),es provocaixen que l

pluges intenmm. en un

Les pluges erior a una s conques

període 195ent significavint-i-quatr

aprecia un

ció de l’escda, ambdós

gran velocenir presenés més acuslevada veloanscorregutt punt de

c donat qu

25 de setear van ser drtat pel corrla llera, l’adesordena

era.

clara incidè

NDACIÓ onòmic i s. ral. Això, s, fa que uest risc , incidint

nya, les elevades analitzen

als rius ades per a major

nses cal n dia (La

de més hora), el situades

50-2014 i ativa del re hores. possible

colament s factors citat. Per t el risc sat quan ocitat de t des de la llera)

ue no es

mbre de degudes, rent. A la aigua va t procés

ència en

les camagnitgran. N2. OCHistòrieconòml’activitd’aqueaquestha de cadascanys nni tan Eviden3. MEA l’obje

3.1Existeisistemper exadientsPer la dels ricompliDistrictcorresdegudeDe la aquestla possEl riscciutat ld’espacompoExisteibé persegurepoder hidràuciutadael disshidrogpossibAquesun nota

3.2L’ocupseves la impeurbane

racterístiqutud a causaNormalmenUPACIÓ Dcament a lemica. Cal rtat urbana,

estes aptitutes zones epreveure

cun d’ells. no s’ha fet psols s’ha c

ntment, tot aSURES A Aecte de red1 Normaix un marc

màtica del quxigir el seus per tal de rellevància iscos d’inuniment d’aqute de Concponent Proes a l’escomateixa mat tipus d’inusibilitat que

c per inundala llera té un

ais lliures i orta el sistemixen zones r poca alçadetat acceptaadmetre lalic”, de maana actuïn cseny dels ràfica pree

ble tan solst tipus d’acable estalvi

2 Preserpació i ús d

característermeabilitzaes.

es de les sa d’una met aquest ésE ZONES Ies planíciesreconèixer agrícola, inds, hem deestan espeuna localitzSovint la inpreservant

considerat daixò ha conADOPTAR uir el risc a

ativa legal slegal que r

ual comporu complime

fer possibleque té, cal

ndació i lauest Real Dca Fluvial ograma de olament urbanera que undacions (

siguin incloació està en valor afegde zones

ma fluvial, surbanes inda i velocitaable si la ura inundació anera que dcom elemecarrers ha

existent. Evs en zones ctuacions jai en infraestrvació de leel territori éiques hidroació que és

seves avingenor infiltrac el cas quaNUNDABLEs al·luvials els factors

ndustrial i pee contrapocialment exzació raciontensa i ràles seves c

de manera rtribuït a incPER REDUssociat a leobre l’ocupregula la octaria una dnt, així come la seva apesmentar lseva trans

Decreto s’hade Catalun

Mesures. à (xarxes da molts altrpluvial floodoses en el festretament git, donat qu

verdes, fesense oblidaundables a at de l’aiguabanització ed’aquest te

durant la innts eficaçosde perme

videntmentde nova u

a han estat tructures clàs caracterís

és aconsellalògiques. E un factor a

19

gudes, podció i d’una n s’urbanitzES s’hi ha con

s favorableser ubicar-hisar els riscxposades. Pnal d’usos

àpida ocupacaracterístiqrigorosa el

crementar nUIR EL RISCes riuades epació de zoncupació de isminució dm per dotaplicació efica Directiva sposició ma elaborat enya (que es

La Directide clavegueres països,ding). Actuafutur desenvt vinculat a ue pot supont partícip ar però el ri les quals ea. En aquees duu a teerritori. Pernundació es per conten

etre una cir, l’adopcióurbanitzacióposades e

àssiques costiques hidrable que es

Es poden pragreujant en

dent incremvelocitat de

za un territo

ncentrat unas que reuni les infraescos per inuPer tant, l’od’acord am

ació del terques hidrolòrisc d’inundotablementC ASSOCIA

es poden cones inundab

zones inundel risc. Calar a l’Admicaç. 2007/60/CE

mitjançant eel Pla de Gs troba en va permet eram i circu la transpoalment s’esvolupamentla reserva

osar un elemal ciutadà

isc associatel risc és basts casos érme prenenr això cal qls elementsnir i transporculació de d’aquesteó, i requeren pràctica e

om són el grològiques ns realitzi derendre mesn la formaci

mentar-se noe l’escolamori.

a gran part eixen aque

structures dundació als ocupació demb els riscrritori esdevògiques natdació preext el risc assoAT A LES Ronsiderar difbles ndables, l’o una decidinistració P

E referent al Real Dec

Gestió del Rfase final no inclour

ulació de casició a Esptà analitzant de la Direc

d’espai pement de gra

de la riqut. aix, bé per lés possible nt les mesurue la ciutats pensats portar l’aiguae cabals aces mesureseix d’una nen altres parans col·lecnaturals e manera qures per limó de les riu

otablement ment superfi

de l’activitaests territore transport quals norme zones inucos assumivinguda alsturals. En oxistent a l’oociat a les r

RIUADES ferents mes

observació eida voluntatública dels

a l’avaluaciócreto 903/2Risc d’Inund

de tramitare les inunabals pels panya no cont a escala ctiva. er a les lleran interès a uesa ecològ

la baixa freassolir un

res necessàt tingui un per facilitar

a. Així, per ecord amb s és pràcnormativa caïsos i reprctors.

ue es respmitar i/o comades a les

la seva cial més

at socio-ris per a . Davant malment undables bles per

s darrers ocasions, cupació. riuades.

sures.

estricta i t política

s mitjans

ó i gestió 2010. En dació del ació) i el ndacions carrers). onsidera europea

res. A la la xarxa

gica que

qüència, nivell de àries per “disseny r la vida exemple, la xarxa ticament

concreta. resenten

ectin les mpensar conques

3.3Les membasel cas col·lecles mesentit cestructresoldrd’actuaEn àrees podendegas’adapl’existèdificultcaràcteAixò pdificultriuada era pre

3.4És nedefinictan freresponÉs neinterdis4. PERLes riunostre cal redA diferles cauresponprendrquotidiaplicabrecursocriterisha sertotalmeCal nohagueprovoqexistiràtot supimmedS’ha dmesurade con

3 Infraesmesures esssaments p

de petites ctors. Del quesures no escontraposaturals davare les queacions comees urbanesden implemaments i gr

pti al compoència de metat en la coer esporàdi

pot ser enctats en el mfa pràctica

evist. 4 L’Admecessari incció i un finaneqüent i sunsabilitats qecessari dosciplinaris qRCEPCIÓ Duades han d

país i ambduir fins als rència del quses del risnsabilitat dere donin coians i quebles els critos disponib

s han de ser basat en ent siguin q

o perdre la mm de patir

quin inundaà prou sensperant l’actdiata i no dud’evitar la sea estructura

nsiderar aqu

structures pstructurals er regular econques u

ue s’ha expstructurals r els avantant de les n

e fixin la idplementàrie

s consolidadmentar per rans col·lecortament decanismes qonservació ic del seu úcara més p

mantenimentment impos

inistració Hcrementar lnçament efiummament quan es prodotar l’Admique permetiDEL RISC de ser consb la qual henivells que

que passa asc per plugee l’Adminisom a result el ciutadàeris estricta

bles amb l’oer en gran muna correct

quines siguimemòria hisr en algun acions ambsibilitat per titud tradiciourable a un ensació de al, ja que seuestes mes

per disminuiclàssiques

els cabals i urbanes les posat als apcom l’ordenatges i els io estructuradoneïtat d’es basadesdes, les medisminuir

ctors han dee la xarxa que pretengde les infr

ús, l’eficàciproblemàtic t són més assible prend

Hidràulica la cooperaccaços de lefrustrant p

dueix una innistració Hn dur a term

siderades cem de convla Societat

amb altres res intenses tració. Per at que el rà admet aament racioobjecte d’opmesura polta percepcin les mesurstòrica i ten

punt de l risc greu impulsar leonal de preepisodi draseguretat p

empre existures com a

20

r el risc a zs per dismels endega actuacions

partats antenació de l’ocinconvenienrals. Han deuna determ

s en una visesures estrude manerae ser dissede drenatg

guin el seu raestructurea de l’actuaa conques

acusats i, adre decision

ció entre les mesuresper al ciutanundació.

Hidràulica dme una ges

com una carviure. Aques consideri ariscos, el cii, per tant,

r tant, semrisc per inuamb més conals que teptimitzar la ítics, tot ceió del risc eres adoptadnir present la nostra gper a pers

es mesures endre decis

amàtic. pràcticamentirà una pro

atenuants de

ones inundminuir el aments per s equivalenriors es descupació delnts que pode ser les caminada actió integral d

ucturals sóna significatienyats de foge natural control. Si

es, agreujadació pot ess petites, olhora, la vens quan una

es diferent preventive

adà com é

d’uns mitjastió eficaç d

racterística sta convivèacceptablesiutadà penscreu que labla lògic a

undació siguconformitat.endeixen a l

seguretat gercant el coemfatitzant des. l’elevada prgeografia psones i benque facin p

sions de fo

nt absoluta obabilitat deels risc pree

ables risc per iconfinar el ts són els sprèn el cla territori. M

den represearacterístiquuació o, m

del problemn pràcticameva el risc

orma que eevitant, en tenim en coda en aquetar seriosam

on el caràclocitat amb a infraestru

ts administs i d’auxili. s l’intercan

ns materiael risc per in

hidrològicaència compos. sa que li sóa seva preveacceptar quui molt infe Per tant, a fixació d’global del pnsens sociaque és imp

robabilitat dluges de gns. Només possible un

orma reactiv

que freqüe que no resexistent i, e

nundació cabal circudipòsits i e

ar interès qualgrat tot, n

entar les acues del promillor, d’un

ma a resoldreent les úniqper inunda

el seu funciotant que p

ompte la traest cas pement comp

cter esporà què es prectura no ac

tracions peCal evitar la

nvi d’assign

als i d’unsnundació.

a natural, prorta uns ris

ón totalmentenció és ún

ue les meerior a d’alt

no són toun repartimpaís. Així dal. Aquest possible el

de que tots gran intens

d’aquesta na prevencióva com a r

entment gensulti suficienen principi, n

són els ulant. En els grans ue tenen no té cap ctuacions oblema a

conjunt e.

ques que ació. Els onament possible, adicional l marcat

promesa. dic i les

esenta la ctua com

r a una a imatge nació de

s equips

ròpia del scos que

t alienes nicament esures a tres més otalment

ment dels oncs els consens iminar-lo

els anys sitat que

manera ó eficaç, resposta

nera una nt. S’han no ha de

confiarMassaritme igdeu, eles sevlleres spetita essent

r-se en ellea sovint el rgual o supen gran mesves caractesituades aigi mitjana mt així en les

es per a aurisc no tan erior a aquesura, a una erístiques hgües avall dagnitud dis de més gra

ugmentar esols no es

ell amb el qocupació d

hidrològiquedels grans eminueix de an entitat, p

21

el nombre ds redueix, squal s’actuael territori p

es naturals.embassame manera no

persistint, pe

de personesinó que so per tal de

poc prudent. Cal dedicents, on la fotable desper tant, el ri

es i de benorgeixen nosolucionar- i alhora poar una atenreqüència drès de la sesc que hi te

ns exposatsus problem

-ne d’altres.oc respectuonció especde les avingeva construenen associ

s al risc. mes a un . Això es osa amb

cial a les gudes de ucció, no iat.

Quan pels sistal sisteSemblsituaciil·limitafutur sha al sEs podvent?. de sabUna cemolta eressonun espplaqueEl modpotèncl’abastd’electEns vacap deErrekatreballad’aqueDesprél’objecvan sePaís Bsocial,l’especNo calActualsetmanabastimAl maisubminexploraplantejVan fecampanecessnomésLes placobrir finals d

parlem de ttemes de gema produca que hi haó actual, b

at, cap a unostenible, q

subsòl, acumden apagarNo hi ha ca

ber que podentral nucleenergia, qu

nàncies magpai de temes solars, mdel econòmcia com es t de la indústricitat a graan convidare setmana daleor (“un madors que h

ells anys. és de molt

ctiu d’enderrer ocupats Basc, donan trencant mculació imm dir que l’Ajment hi viunalment, qument, a még del 2017 nistrament ar la transicjat, però la er sessionsanya de coositaven pers 35 dies. aques ja esemergèncie

de desembr

transició eneneració d’

ctiu i social. a acord en basada en n model eneque no és pmulats al llar totes les cap problem

drem tenir laear o una gue si la apognètiques nps molt cu

mentre no esmic i social d

desitja. Si stria serà liman escala. r a fer una de desembrmón millorhi van anar

tes vicissiturocar els edper deu es

nt-li el nommotllos per mobiliària. juntament duen uns 12ue fan anas de tallers es va prodelèctric. Noció energètnecessitat es informatiopfunding, r comprar i

stan instal·laes és al sere confiaven

ergètica amelectricitat s

la necessil’ús de co

ergètic basapossible si earg de milercentrals nuca, ni des de

a mateixa engran centralrten en pocnecessita murt i, per ais disposi dedels païsosnomés com

mitada, men

ponència are, a Erreka” en Eusker per ocupa

uds, el 201dificis i prostudiants de

d’Errekaleexplorar sis

de Vitoria-G20 okupes, ar el forn di cursos ob

duir un canvo per això ica al seu eels va portaves i mana la que 1instal·lar u

ades, les baeu lloc, aixín en poder-

22

mb visió sistsón diferen

itat de fer uombustiblesat en fonts des segueixers d’anys. clears i subel punt de vnergia, peròl hidràulica,c temps repmolta potènc

xò, de cape sistemes qs desenvolumptem ambntre no es d

a unes sessaleor, un baera) es var els llocs d

13 es volieomoure unael campus or Bizirik (Estemes coo

Gasteix no horganitzats

de pa, unaberts a tothovi radical evan renun

extrem. Comar a tenir qunifestacions

.100 ciutadun sistema

ateries tambí com el va-ho posar e

tèmica, veiets dels actu

una transicis fòssils code generacen cremant

bstituir-les pvista tecnolòò no la mate, com les qpresenta mocia, és a di

p manera pque puguin upats es bab fonts d’endesenvolupi

sions sobre rri molt esp

a construir de treballs c

en desallotja nova urb

de Vitoria-Errekaleor éoperatius de

o va celebrs en diferen impremta

om, com aqn el seu diaciar al seum expliquene prendre d, desprès dans van a

d’autoprod

bé, el petit gariador de pn marxa.

em que si leuals, això po

ió que ens om si es tió renovablet els estalvi

per plaquesògic ni econeixa disponue tenim aolta potèncir, molta en

podria funciacumular msa en la disergia renovin nous sist

transició enecial de Vitels anys

creats per l

jar els últimanització, p-Gasteiz, deés viu), pere treball i c

rar pas. nts comitèsi uns hortsuell en el qa a dia, don

projecte, sn, en cap mdecisions dede les qu

aportar els ducció. Ho

generador qpotència i e

es fonts d’enot comporta

ha de porttractés d’unes, doncs vs energètic

s solars i mnòmic. Ara

nibilitat de pl Pallars, aia. Un equip

nergia feta sionar alime

molta electrisponibilitat vable, la potemes d’acu

nergètica, etoria-Gastei50, per acl’expansió i

ms residenperò els pise la Univerr iniciar un convivència

s que es res per al seue vam parncs els vansinó que v

moment s’hoe caire eneruals van o100.000 euvan acons

que ha de pel transform

nergia, o ar canvis

tar de la n recurs volem un cs que hi

molins de bé, hem otència. cumulen p per fer servir en entat per icitat. de tanta

otència a umulació

el primer z. collir els ndustrial

nts, amb sos buits rsitat del projecte

a i aturar

euneixen eu auto-rticipar. n tallar el an voler o havien rgètic. brir una

uros que eguir en

permetre mador. A

Si presubminElles faAra, alen unatenir il·les batEl queveïns generaforn onfer viabEn aqudistribucanvi sPlantejdecisiocreaciómés so

nem com anistrament, an servir mls