llibret pomes relleno 2010 de - Vilafant · Aquesta menja és un costum familiar, un plat que...
8
Pomes de “relleno” de Vilafant tradició de bon gust Ajuntament de Vilafant
Transcript of llibret pomes relleno 2010 de - Vilafant · Aquesta menja és un costum familiar, un plat que...
Pomes de “relleno”
de Vilafant
tradició de bon gustAjuntament de Vilafant
« (...) el nostre poble conserva una especialdevoció envers el gloriós Sant Corneli,
i cada any, en aquesta diada, la carreterade Vilafant és convertida en camí
de la pietosa romeria que va a menjarla poma de relleno, a ballar la sardana iel jovent especialment a visitar el cofoiembalat on el poble de Vilafant (...) »
Empordà Federaldel 23/09/1922 (núm. 609), pàg. 2
Ajuntamentde Vilafant
Urb. Les Forques - 17740 Vilafant171 - 17600 Figueres
972 50 14 08 - 972 50 67 00972 67 12 88
Apartat de correusTel:
Fax:Correu-e:
Pomes de “relleno” a
Palol Sabaldòria
A casa nostra, el costum de portar a la taula de la festa major un plat tanespecial com les pomes de “relleno” s'ha mantingut viu gràcies a lapersistència popular, que ha anat transmetent de generació engeneració les receptes que les àvies cuineres vilafantenques treien delcalaix cada setembre en arribar les grans celebracions familiars.
Avui dia, l'anomenada i el prestigi de les nostres pomes de “relleno” ésun fet innegable, que ens demostra l'arrelament que aquest plattradicional va tenir en temps passats i que ara volem revifar, conscientsque també ha de formar part de la nostra cultura local i constituir unsigne més d'identificació de Vilafant.
Donar a conèixer l'exquisidesa deles pomes de “relleno” a través deles degustacions populars;divulgar el procés d'elaboraciódel seu cuinat; o fomentar que elsdiferents restaurants del municipivagin incorporant aquest plat ales seves cartes, són propostesque ens ajudaran a recuperaraquesta tradició de bon gust.
Tothom hi és convidat.
Consol Cantenys ArbolíAlcaldessa
De fet, els Amics del Manol i Palol Sabaldòria, ja fa anys que van acollir lapromoció del cuinat de les pomes de “relleno” en els seus aplecs anyalstal i com expliquem més endavant.
L' , monument històric emblemàticdel nostre municipi, està dedicada a Sant Miquel, que celebra la sevafestivitat el 29 de setembre. Fa temps, amb molt bon criteri l'AssociacióAmics del Manol i Palol Sabaldòria va escollir aquestes dates per a celebrarel seu , que ha organitzat ininterrompudament des de l'any 1998.
A més de la caminada popular, l'esmorzar il'audició de sardanes, a Palol no hi ha faltatcap any la
de Vilafant, iniciativa que calaplaudir doncs d'aquesta manera ha estatcontribuint durant anys a mantenir lapopularitat del nostre plat típic perexcel·lència.
ermita pre-romànica de Palol Sabaldòria
aplec
parada de venda de les pomes de“relleno”
Artesanes d’una tradició
L'el·laboració de les pomes de “relleno” requereix sobretot temps ipaciència, dos ingredients necessaris per obtenir un resultat moltagradable al paladar, amb la particularitat d'un sabor i textura diferenciats,que s'assoleix amb les aportacions personals que cada cuinera introdueixa la recepta bàsica, per tal de millorar i enriquir la presentació del plat.
Així doncs, podem dir que les cuineres vilafantenques es constitueixen enveritables artesanes d'una tradició centenària i sobretot un col·lectiuimprescindible per portar a terme les iniciatives de divulgació de lesnostres pomes de “relleno”.
La degustació organitzada el diumenge de la Festa Major de Sant Cebrià,des del 2010, ha estat possible gràcies a la implicació de diferentscuineres, a les quals agraïm la seva desinteressada col·laboració.
Tradició de bon gust
Font: olletadeverdures.wordpress.com
Cobla i sardanes a l’Aplec del Manol
Durant la tardor, diferentspoblacions del Principat, enespecial a l’Empordà i el Maresme,reprenen una
, el farcit o“relleno”, un plat confitat, unmenjar cuinat a foc lent a base depomes farcides de carn picada, i enel cas nostre, també hi ha la versióde farcit més dolç.
Aquesta menja és un costumfamiliar, un plat que només escuina tot celebrant un esdeve-niment important, com ara festes icelebracions populars, per això, de
, però a l’Empordà, sónunes postres agredolces ambpomes verdes farcides de carnamanida o amb l’anomenadabotifarra dolça, que s’acompanyenamb teula, picada d’ametlles ipinyons, i que es banyen amb succomposat per sucre cremat, xoco-lata, anissos, canyella, pell dellimona i picada d’ametlla i galetes.
El , unadelícia que se serveix com acom-panyament, guarnició o com apostres.
A casa nostra,
. El plat es cuina, amb un tipusespecial de pomes (més compactesi que es troben al mercat ara alsetembre), pels volts del 15 desetembre i també en el marcde trobades familiars ipopulars.
tradició gastro-nòmica i familiar comuna
receptes per fer farcits de pomesn’hi ha tants com cases que elpreparen
cuinat es fa en cassola
se’n fan de dos tipus,unes amb carn i d’altres més dol-ces
La ,comuna amb d’altres poblacions,ens recorda que s’amaneix la
, amb un plat detardor consistent en
bé amb o béamb .
tradició familiar vilafantenca
FestaMajor, Sant Cebrià
pomesfarcides carn picada
dolç
Pomes de “relleno”,
les pomes farcides de Festa Major
Classe de “pomes de relleno” del Curs«Millorem la nostra cuina» de Vilafant
Breu recorregut historicocultural
de les Pomes de “relleno”
La poma
cuina familiar
desconeixement històric de la nostracultura
gastrònom JaumeFàbrega
pomes farcides de carn
és una fruita imprescindible, deproducció catalana i trobable tot l’any,però de la qual, el setembre, n’és un bontemps. És una de les fruites mésapreciades a la ambpresentacions tradicionals (moltesdocumentades des del segle XVIII) comsón les “pomes cuites”, les “pomes derelleno”, les “pomes al caliu” o la “botifarradolça amb poma” entre d’altres.
No cal ésser un geni per adonar-nos queels processos de colonització, dictadures,globalització homogeneïtzadora, etc.. queel nostre poble ha patit, fa que tinguem ungran
... no anant molt lluny, no és gairecomú saber que un dels primers llibres decuina europeus va ésser escrit en català, oque la cuina medieval tenia fama arreu,que alguns plats que creiem d’origenestranger en realitat són d’origen català oque a tots els Països Catalans tenim unseguit de trets gastronòmics comuns quefan que tingui entitat pròpia, com ensconfirma el lúcid
.
En Jaume Fàbrega al seu llibre “lespostres i els pastissos de l’àvia” escriusobre les que són
«una de les preparacions més orgi-nals i antigues de la cuina catalana,anomenada relleno, de relleno,
amb tap o farcides. La recepta mésespectacular es fa amb carn, però n’hi haversions amb un farciment només dolç (...)Quan en anava al restaurant Ca la Tetade Figueres, sobretot si tenia convidats, nodeixava de demanar mai si hi haviaaquestes postres o darrer plat».
dolç i salat, mar imuntanya, agre i dolç, picant i dolç, carn ifruita... no és pas fruit de la cuina moderna...sinó que és precisament una de lescaracterístiques de la cuina catalana, que jatradicionalment tendia a barrejaringredients aparentment contradictoris, estracta d’un cas únic a la Mediterràniaoccidental. En aquest sentit podemassegurar doncs que l’ ésben viva i una bona mostra de la generositati varietat de la nostra terra.
Vers les pomes de “relleno”, en alseu llibre “Llagosta i pollastres” escriu alrespecte: «si ha de ser perfecte, les pomeshan d’ésser una mica agres (...) és un plataeri i lleuger que actua de corrosiu sobre lapesantor de la carn i dels greixos».
En el cas concret de Vilafant, trobem, a talld’exemple, que a l’ , alsanys ‘40 es compraven fins a 6 coves depomes (d’una espècie concreta de pomaque madurava el mes de setembre) percuinar-les.
Dalí
L’art culinari de barrejar
herència medieval
Josep Pla
hostal de Cal Revisor
La recepta
com es fan les pomes de “relleno”
La ha estat mestra cuinera depomes de “relleno” a bona part de les onze convocatòries del cursde cuina «Vilafant, millorem la nostra cuina». Elssón els següents:
vilafantenca senyora Cristina Palou
passos i la recepta
Ingredients- 2 kg de pomes varietat “Capçada” o“Verd donzella”- 1/2 kg de sucre- 250g de carn picada (vedella i porc)- 1 ou- 2 llimones
- 1 canó de canyella- 6 o 7 ametlles torrades- Un grapadet de pinyons- 8 galetes tipus “Ametllat”, “Maria” o“Dàlia”
Elaboració:1. forat
2.
caramel·litzi
3.
farcinttap
Practiqueu un a la part de sota de les pomes,per treure’n la grana. Renteu-les i escorreu-les.
Dins una cassola poseu-hi 400g desucre, que anireu remenant sobre elfoc fins que es .
Després poseu aigua a la cassola amb una pela de llimona i el canóde canyella. Deixeu-ho coure a foc lent.
Poseu la carn picada en un plat,afegiu-hi la resta de sucre sobrer delpas anterior (100g), ratlleu lallimona a sobre i barregeu-hi tambéles galetes i l’ou, tot fent-ne del
conjunt una pasta amb la qual anireu les pomes, formantl’anomenat “ ”.
4.
fregiu-les
5.
bullir
6. picada
Recepta extreta del llibre(2007, Brau Edicions)
«Vilafant, cuina isocietat»
Agraïm la cessió de les imatges a lade la UAB:Francesca Galera
http://blogs.uab.cat/cuinem/2009/08/25/pomes-de-relleno-1a-part/
Poseu al foc una paella amb oli, col·loqueu-hi amb cura les pomes pel costat del farcit i
.
Un cop fregit el costat del farcit, poseu lespomes a la cassola amb
el caramel i l’aigua que ja heu empratanteriorment, i feu-ho coure a foc no gairefort. Deixeu-ho dues hores i mitja(encara que algunes receptes augmenten finsel doble el temps de cocció), tenint en compteque s’hi haurà d’anar afegint aigua.
Feu una amb la resta deles galetes, els pinyons i lesametlles. Tireu la picada a lacassola amb les pomes, i deixeu-ho bullir una hora a foc molt lent.
Atès que hi ha moltes variants de receptes, cada cuinat s’enriquiràamb el toc personal del cuiner/a, com ara en d’altres receptes, compodeu veure a les fotografies, a la picada s’hi afegeix xocolata, ialgunes en canvi, hi afegeixen també un rajolí de licor d’anís.
La recepta
com es fan les pomes de “relleno”
La ha estat mestra cuinera depomes de “relleno” a bona part de les onze convocatòries del cursde cuina «Vilafant, millorem la nostra cuina». Elssón els següents:
vilafantenca senyora Cristina Palou
passos i la recepta
Ingredients- 2 kg de pomes varietat “Capçada” o“Verd donzella”- 1/2 kg de sucre- 250g de carn picada (vedella i porc)- 1 ou- 2 llimones
- 1 canó de canyella- 6 o 7 ametlles torrades- Un grapadet de pinyons- 8 galetes tipus “Ametllat”, “Maria” o“Dàlia”
Elaboració:1. forat
2.
caramel·litzi
3.
farcinttap
Practiqueu un a la part de sota de les pomes,per treure’n la grana. Renteu-les i escorreu-les.
Dins una cassola poseu-hi 400g desucre, que anireu remenant sobre elfoc fins que es .
Després poseu aigua a la cassola amb una pela de llimona i el canóde canyella. Deixeu-ho coure a foc lent.
Poseu la carn picada en un plat,afegiu-hi la resta de sucre sobrer delpas anterior (100g), ratlleu lallimona a sobre i barregeu-hi tambéles galetes i l’ou, tot fent-ne del
conjunt una pasta amb la qual anireu les pomes, formantl’anomenat “ ”.
4.
fregiu-les
5.
bullir
6. picada
Recepta extreta del llibre(2007, Brau Edicions)
«Vilafant, cuina isocietat»
Agraïm la cessió de les imatges a lade la UAB:Francesca Galera
http://blogs.uab.cat/cuinem/2009/08/25/pomes-de-relleno-1a-part/
Poseu al foc una paella amb oli, col·loqueu-hi amb cura les pomes pel costat del farcit i
.
Un cop fregit el costat del farcit, poseu lespomes a la cassola amb
el caramel i l’aigua que ja heu empratanteriorment, i feu-ho coure a foc no gairefort. Deixeu-ho dues hores i mitja(encara que algunes receptes augmenten finsel doble el temps de cocció), tenint en compteque s’hi haurà d’anar afegint aigua.
Feu una amb la resta deles galetes, els pinyons i lesametlles. Tireu la picada a lacassola amb les pomes, i deixeu-ho bullir una hora a foc molt lent.
Atès que hi ha moltes variants de receptes, cada cuinat s’enriquiràamb el toc personal del cuiner/a, com ara en d’altres receptes, compodeu veure a les fotografies, a la picada s’hi afegeix xocolata, ialgunes en canvi, hi afegeixen també un rajolí de licor d’anís.
Durant la tardor, diferentspoblacions del Principat, enespecial a l’Empordà i el Maresme,reprenen una
, el farcit o“relleno”, un plat confitat, unmenjar cuinat a foc lent a base depomes farcides de carn picada, i enel cas nostre, també hi ha la versióde farcit més dolç.
Aquesta menja és un costumfamiliar, un plat que només escuina tot celebrant un esdeve-niment important, com ara festes icelebracions populars, per això, de
, però a l’Empordà, sónunes postres agredolces ambpomes verdes farcides de carnamanida o amb l’anomenadabotifarra dolça, que s’acompanyenamb teula, picada d’ametlles ipinyons, i que es banyen amb succomposat per sucre cremat, xoco-lata, anissos, canyella, pell dellimona i picada d’ametlla i galetes.
El , unadelícia que se serveix com acom-panyament, guarnició o com apostres.
A casa nostra,
. El plat es cuina, amb un tipusespecial de pomes (més compactesi que es troben al mercat ara alsetembre), pels volts del 15 desetembre i també en el marcde trobades familiars ipopulars.
tradició gastro-nòmica i familiar comuna
receptes per fer farcits de pomesn’hi ha tants com cases que elpreparen
cuinat es fa en cassola
se’n fan de dos tipus,unes amb carn i d’altres més dol-ces
La ,comuna amb d’altres poblacions,ens recorda que s’amaneix la
, amb un plat detardor consistent en
bé amb o béamb .
tradició familiar vilafantenca
FestaMajor, Sant Cebrià
pomesfarcides carn picada
dolç
Pomes de “relleno”,
les pomes farcides de Festa Major
Classe de “pomes de relleno” del Curs«Millorem la nostra cuina» de Vilafant
Breu recorregut historicocultural
de les Pomes de “relleno”
La poma
cuina familiar
desconeixement històric de la nostracultura
gastrònom JaumeFàbrega
pomes farcides de carn
és una fruita imprescindible, deproducció catalana i trobable tot l’any,però de la qual, el setembre, n’és un bontemps. És una de les fruites mésapreciades a la ambpresentacions tradicionals (moltesdocumentades des del segle XVIII) comsón les “pomes cuites”, les “pomes derelleno”, les “pomes al caliu” o la “botifarradolça amb poma” entre d’altres.
No cal ésser un geni per adonar-nos queels processos de colonització, dictadures,globalització homogeneïtzadora, etc.. queel nostre poble ha patit, fa que tinguem ungran
... no anant molt lluny, no és gairecomú saber que un dels primers llibres decuina europeus va ésser escrit en català, oque la cuina medieval tenia fama arreu,que alguns plats que creiem d’origenestranger en realitat són d’origen català oque a tots els Països Catalans tenim unseguit de trets gastronòmics comuns quefan que tingui entitat pròpia, com ensconfirma el lúcid
.
En Jaume Fàbrega al seu llibre “lespostres i els pastissos de l’àvia” escriusobre les que són
«una de les preparacions més orgi-nals i antigues de la cuina catalana,anomenada relleno, de relleno,
amb tap o farcides. La recepta mésespectacular es fa amb carn, però n’hi haversions amb un farciment només dolç (...)Quan en anava al restaurant Ca la Tetade Figueres, sobretot si tenia convidats, nodeixava de demanar mai si hi haviaaquestes postres o darrer plat».
dolç i salat, mar imuntanya, agre i dolç, picant i dolç, carn ifruita... no és pas fruit de la cuina moderna...sinó que és precisament una de lescaracterístiques de la cuina catalana, que jatradicionalment tendia a barrejaringredients aparentment contradictoris, estracta d’un cas únic a la Mediterràniaoccidental. En aquest sentit podemassegurar doncs que l’ ésben viva i una bona mostra de la generositati varietat de la nostra terra.
Vers les pomes de “relleno”, en alseu llibre “Llagosta i pollastres” escriu alrespecte: «si ha de ser perfecte, les pomeshan d’ésser una mica agres (...) és un plataeri i lleuger que actua de corrosiu sobre lapesantor de la carn i dels greixos».
En el cas concret de Vilafant, trobem, a talld’exemple, que a l’ , alsanys ‘40 es compraven fins a 6 coves depomes (d’una espècie concreta de pomaque madurava el mes de setembre) percuinar-les.
Dalí
L’art culinari de barrejar
herència medieval
Josep Pla
hostal de Cal Revisor
Pomes de “relleno” a
Palol Sabaldòria
A casa nostra, el costum de portar a la taula de la festa major un plat tanespecial com les pomes de “relleno” s'ha mantingut viu gràcies a lapersistència popular, que ha anat transmetent de generació engeneració les receptes que les àvies cuineres vilafantenques treien delcalaix cada setembre en arribar les grans celebracions familiars.
Avui dia, l'anomenada i el prestigi de les nostres pomes de “relleno” ésun fet innegable, que ens demostra l'arrelament que aquest plattradicional va tenir en temps passats i que ara volem revifar, conscientsque també ha de formar part de la nostra cultura local i constituir unsigne més d'identificació de Vilafant.
Donar a conèixer l'exquisidesa deles pomes de “relleno” a través deles degustacions populars;divulgar el procés d'elaboraciódel seu cuinat; o fomentar que elsdiferents restaurants del municipivagin incorporant aquest plat ales seves cartes, són propostesque ens ajudaran a recuperaraquesta tradició de bon gust.
Tothom hi és convidat.
Consol Cantenys ArbolíAlcaldessa
De fet, els Amics del Manol i Palol Sabaldòria, ja fa anys que van acollir lapromoció del cuinat de les pomes de “relleno” en els seus aplecs anyalstal i com expliquem més endavant.
L' , monument històric emblemàticdel nostre municipi, està dedicada a Sant Miquel, que celebra la sevafestivitat el 29 de setembre. Fa temps, amb molt bon criteri l'AssociacióAmics del Manol i Palol Sabaldòria va escollir aquestes dates per a celebrarel seu , que ha organitzat ininterrompudament des de l'any 1998.
A més de la caminada popular, l'esmorzar il'audició de sardanes, a Palol no hi ha faltatcap any la
de Vilafant, iniciativa que calaplaudir doncs d'aquesta manera ha estatcontribuint durant anys a mantenir lapopularitat del nostre plat típic perexcel·lència.
ermita pre-romànica de Palol Sabaldòria
aplec
parada de venda de les pomes de“relleno”
Artesanes d’una tradició
L'el·laboració de les pomes de “relleno” requereix sobretot temps ipaciència, dos ingredients necessaris per obtenir un resultat moltagradable al paladar, amb la particularitat d'un sabor i textura diferenciats,que s'assoleix amb les aportacions personals que cada cuinera introdueixa la recepta bàsica, per tal de millorar i enriquir la presentació del plat.
Així doncs, podem dir que les cuineres vilafantenques es constitueixen enveritables artesanes d'una tradició centenària i sobretot un col·lectiuimprescindible per portar a terme les iniciatives de divulgació de lesnostres pomes de “relleno”.
La degustació organitzada el diumenge de la Festa Major de Sant Cebrià,des del 2010, ha estat possible gràcies a la implicació de diferentscuineres, a les quals agraïm la seva desinteressada col·laboració.
Tradició de bon gust
Font: olletadeverdures.wordpress.com
Cobla i sardanes a l’Aplec del Manol
Pomes de “relleno”
de Vilafant
tradició de bon gustAjuntament de Vilafant
« (...) el nostre poble conserva una especialdevoció envers el gloriós Sant Corneli,
i cada any, en aquesta diada, la carreterade Vilafant és convertida en camí
de la pietosa romeria que va a menjarla poma de relleno, a ballar la sardana iel jovent especialment a visitar el cofoiembalat on el poble de Vilafant (...) »
Empordà Federaldel 23/09/1922 (núm. 609), pàg. 2
Ajuntamentde Vilafant
Urb. Les Forques - 17740 Vilafant171 - 17600 Figueres
972 50 14 08 - 972 50 67 00972 67 12 88
Apartat de correusTel:
Fax:Correu-e:
