Post on 30-Aug-2018
4educaci primria
Eumo Editorial
cicle mitj 2
coneixement del
mediguia didctica i solucionari
Primera edici: juliol de 2012
Meritxell Adrover de les fotografies: Thinkstock de les illustracions: Esfera, SL
Edici externa i maquetaci: Esfera, SL
daquesta edici: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.comEumo s leditorial de la Universitat de Vic
3
ndexIntroducci........................................................................................................................... . 4
Justificaci.de.les.unitats.de.programaci................................................................... . 5Durada.i.distribuci.temporal...................................................................................... . 5Estructura.de.cada.unitat............................................................................................. . 5Competncies.prpies.de.lrea.de.Coneixement.del.Medi.......................................... . 6Orientacions.per.a.lavaluaci...................................................................................... . 7
Unitat.1..Mengem.i.creixem.................................................................................................. . 8Programaci................................................................................................................. . 9Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 11
Unitat.2..Ens.alimentem.i.respirem..................................................................................... . 14Programaci................................................................................................................. . 15Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 17
Unitat.3..Les.plantes.es.nodreixen....................................................................................... . 22Programaci................................................................................................................. . 23Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 25
Unitat.4..Els.ecosistemes..................................................................................................... . 28Programaci................................................................................................................. . 29Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 31
Unitat.5..Laire.i.el.vent......................................................................................................... . 35Programaci................................................................................................................. . 36Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 38
Unitat.6..Les.forces.i.lenergia.............................................................................................. . 41Programaci................................................................................................................. . 42Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 44
Projecte:.Fem.una.joguina.................................................................................................... . 48
Unitat.7..La.calor,.la.llum.i.el.so........................................................................................... . 50Programaci................................................................................................................. . 51Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 53
Unitat.8..Les.mquines......................................................................................................... . 57Programaci................................................................................................................. . 58Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 60
Unitat.9..Les.comarques.de.Catalunya................................................................................. . 64Programaci................................................................................................................. . 65Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 67
Unitat.10..Coneix.Catalunya................................................................................................. . 71Programaci................................................................................................................. . 72Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 74
Unitat.11..Un.passat.lluny.................................................................................................. . 78Programaci................................................................................................................. . 79Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 81
Unitat.12..Una.mica.dhistria.............................................................................................. . 85Programaci................................................................................................................. . 86Orientacions.didctiques.i.solucionari......................................................................... . 88
Projecte:.Fem.un.eix.cronolgic........................................................................................... . 92
4
IntroducciLrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural t com a objectiu que lalumnat desenvo lupi coneixements, habilitats i estratgies que lajudin a comprendre lentorn, per tal daprendre a viure-hi, a respectar-lo i a millorar-lo.
El nom mateix de lrea deixa clar que aquest concepte dentorn vital s ampli, ja que comprn tots els aspectes, fenmens i tamb problemtiques referits a lespai natural i humanitzat que habitem les persones, i les relacions que tenim amb aquest espai. Tenir cura de lentorn natu-ral, conixer com sorganitza la societat on vivim o vetllar per la prpia salut i la dels altres sn noms alguns exemples daquest ampli ventall daspectes que sinterrelacionen i que conv contemplar com un tot.
Els llibres de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural dEumo Editorial han estat disse-nyats amb lobjectiu de donar cos conceptual, cientfic o intellectual a les prpies experincies de lalumnat en el seu entorn natural i social. El propsit s motivar a lalumnat per a lobser-vaci, lexperimentaci, la reflexi, lopini i la presa de decisions sobre aspectes del seu entorn immediat, com a base per ajudar-los a trobar explicacions als fets, respostes als problemes i sentit a les prpies actuacions.
Aix, doncs, el plantejament dels llibres pretn, en primer lloc, estimular els alumnes, gene-rar-los inters per tot all que succeeix al seu entorn, motivar-los a observar, a fer-se preguntes i a expressar les seves idees i opinions. s a partir daquests processos que es podr completar un s ptim dels llibres com a eines que ajuden a obtenir respostes i a ordenar coneixements, o sigui, a transformar lexperincia, lobservaci i lexperimentaci en un cos teric i cientfic. Els llibres han dajudar a passar de la realitat a labstracci.
Val a dir que el concepte dentorn immediat no sha considerat estrictament a partir de la idea de pro-ximitat en lespai i el temps, sin que shan tingut en compte altres aspectes cognitius i emocionals que puguin ser significatius i rellevants per als alumnes. s a dir, la realitat global ha estat en alguns casos tan til com les realitats locals o de pas com a punt de partida per avanar en laprenentatge.
Els llibres estan pensats per desenvolupar les competncies bsiques prpies de lrea, que sas-senyalen en el Currculum deducaci primria (decret 142/2007 de 26 de juny), i que se centren molt especialment en laplicaci de coneixements, habilitats i actituds adequades per conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana). Tanmateix, els aprenentatges que hom podr assolir amb aquests llibres tamb han de contribuir al desenvolupament daltres competncies bsiques, en especial les competncies comunicatives, les competncies metodolgiques i les competncies personals.
Els continguts que presenten els llibres semmarquen explcitament en els blocs que tamb estableix el Currculum ja citat, aix s:
Lentorn i la seva conservaci.
El mn dels ssers vius.
Les persones i la salut.
Persones, cultures i societats.
Canvis i continutats en el temps.
Matria i energia.
Entorn, tecnologia i societat.
Cada unitat didctica (13 en el llibre de Cicle Mitj 1 i 12 en el de Cicle Mitj 2) tracta un, o ms dun, daquests blocs temtics.
5
Les unitats sarticulen al voltant de textos referencials que volen donar resposta a preguntes i qestions que es generen al nostre entorn i que interessen als nens i nenes deducaci primria. Els textos van acompanyats de definicions de vocabulari especfic de cada tema i propostes de treball pensades per ampliar les reflexions i conclusions sobre el tema tractat. Finalment, cada unitat acaba amb lapartat Qu he aprs?, que cont propostes dautoavaluaci que fomen-ten un aprenentatge significatiu. Igualment, els apartats Analitza el teu entorn i Investiga i experimenta, que trobem en algunes unitats, tenen com a objectiu consolidar la comprensi dall que sha estudiat, a partir de prctiques dobservaci i experimentaci, fonamentals en el procs daprenentatge.
Justificaci de les unitats de programaciELS.TEMES
Els temes de cada unitat han estat escollits, elaborats i organitzats per despertar linters dels nens i nenes i per garantir el desenvolupament de les competncies prpies de lrea de Conei-xement del Medi Natural, Social i Cultural: la competncia de conviure i habitar el mn, per tamb la competncia metodolgica, la competncia comunicativa i la competncia personal.
Els continguts que es treballen en cada unitat queden resumits en el quadre inicial En aquesta unitat aprendrs....
ELS.PROJECTES
El llibre inclou dos projectes amb lobjectiu de desenvolupar les capacitats dinvestigaci, dorga-nitzaci i de creativitat tant a nivell individual com de grup. Els alumnes hi aprendran a gestionar els coneixements i els recursos que tenen a labast. Les activitats comencen amb una situaci que porta lalumne a investigar i a aplegar i organitzar la informaci amb un objectiu final: lela-boraci dun material o duna exposici de les dades recollides i valorades.
Durada i distribuci temporalEl llibre de Cicle Mitj 2 consta de dotze unitats, quatre per trimestre. Aix es procura aconseguir lequilibri entre lestudi aprofundit sobre un nucli temtic i latenci entorn daquest tema. En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, per treballar lobservaci, la investigaci i el mtode cientfic com a eines per conixer el mn que ens envolta.
Estructura de cada unitatCada unitat t una mitjana de 12 a 16 pgines de treball. Mant lestructura segent:
a) Ttol de la unitat amb illustraci. Presentaci dels continguts: En aquesta unitat aprendrs...
b) A cada pgina hi ha un ttol o subttol del tema que es tracta i activitats que ajuden a comprendre els continguts treballats.
c) Desprs del desenvolupament de la unitat hi ha els apartats Analitza el teu entorn, amb activitats complementries de la unitat, i Qu heaprs?, amb activitats dautoa-valuaci, sistematitzaci i de reps del continguts.
d) De cada unitat tamb hi ha activitats (una o dues lectures relacionades amb la unitat i preguntes de comprensi i reflexi), que es poden fer servir de refor i davaluaci en el Quadern corresponent.
e) A la part superior de cada unitat hi ha la competncia ms destacada de la unitat.
6
Competncies prpies de lrea de Coneixement del MediCOMPETnCIa.DE.COnvIURE.I.habITaR.EL.Mn
Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic on est immers.
Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes.
Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori utilitzant conceptes i procediments geogrfics.
Utilitzar crticament fonts dinformaci que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar lentorn.
Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo en el terri-tori, analitzar-ne les causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta prpia que es pugui dur a la prctica, tenint en compte ls sostenible del medi.
Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estructura cronolgica.
Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeveniment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant diferents fonts histriques primries i secundries.
Relacionar alguns fets de la histria dels segles xx i xxi amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar i valorar elements del patrimoni.
Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la memria hist-rica.
Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i canvis observables en els mate-rials i en els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidncies i extreure conclusions que possibilitin prendre decisions per actuar.
Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observa-cions i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents canals comunicatius.
Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnol-gics i per prendre decisions coherents per actuar amb aquest coneixement.
Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respec-tar els drets i deures individuals i collectius.
Participar en la vida collectiva de la classe, lescola i la localitat, posant en prctica habi-litats socials que afavoreixen les relacions interpersonals.
Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.
COMPETnCIES.COMUnICaTIvES.
Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per infor-mar, per convncer, per dialogar.
7
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques i cientfiques i saber-les interpretar.
Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comu-nicatius i de procedncies diverses.
COMPETnCIES.METODOLgIqUES
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.
Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci.
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, la resoluci de pro-blemes i la presa de decisions.
COMPETnCIES.PERSOnaLS
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrtica, autoreflexi, autoaprenen-tatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Orientacions per a lavaluaciA Cicle Mitj, lavaluaci s una anlisi del procs ensenyament-aprenentatge que se centra en aspectes metodolgics, procedimentals i dhbits i valors de convivncia. Lmfasi es posa en el creixement intellectual de la persona que ha daprendre a plantejar alternatives i propostes de millora per al mn que lenvolta a travs dun treball cooperatiu i duna actitud dialogant que ens ajudar a formar ciutadans i ciutadanes del mn. El mtode cientfic, lobservaci, lanlisi seran les bases perqu els alumnes coneguin, analitzin i interpretin el mn que els envolta.
Respecte de lavaluaci tenim en compte:
a) lavaluaci continuada, durant el procs daprenentatge;
b) una avaluaci final, situada al final de cada unitat;
c) lavaluaci de les activitats del quadern.
a) Lavaluaci continuada al llarg del curs t com a objectiu observar el procs daprenen-tatge individual i el focus se centra ms en els avenos de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situaci particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb lobjectiu dafavorir el procs dapre-nentatge. Una organitzaci del treball ms cooperativa i ms participativa ha de permetre a la mestra lobservaci i el seguiment daquest procs duna manera fcil. Lactivitat oral que es fomenta en aquest cicle s un instrument davaluaci important per a la mestra o el mestre, ja que lexpressi dels nois i noies permet lobservaci i el seguiment quotidi.
b) Al final de cada unitat, hi ha dos apartats Analitza el teu entorn, on es proposen activi-tats de refor, i Qu he aprs?, en qu es proposen unes activitats que sn una sntesi dels continguts ms importants treballats. La finalitat s lautoavaluaci i ladquisici dels coneixements.
c) Al Quadern hi ha activitats que ens poden ser tils tant en lavaluaci continuada com en la final.
8
unitat 1mengem i creixem
9
Unitat 1. Mengem i creixem
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.1
..Men
gem
.i.cr
eixe
m
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Con
ixe
r lo
rige
n de
ls a
limen
ts.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
A
ctua
r en
el
mar
c de
pro
ject
es c
olle
ctiu
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
i m
illor
ar la
vid
a de
la c
omun
itat i
per
pro
mou
re u
na v
ida
salu
dabl
e.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
so
bre
fen
-m
ens.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
iga-
ci
rela
cion
ats
amb
lalim
enta
ci.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Sabe
r co
m h
a de
ser
una
die
ta s
alud
able
.
Pre
ndre
con
sci
ncia
de
la im
port
nci
a de
lal
imen
taci
.
Sabe
r qu
s
n i q
uins
sn
els
nut
rien
ts.
Ente
ndre
els
can
vis
que
expe
rim
ente
m a
l lla
rg d
e le
s et
apes
de
la v
ida.
Sabe
r qu
e he
m d
e fe
r am
b el
s em
bolc
alls
i el
s en
vaso
s.
Apr
endr
e a
fer
cerq
ues
per
Inte
rnet
.
Programaci
10
Unitat 1. Mengem i creixem
CO
nTI
ng
UTS
LES.
PER
SOn
ES.I.
La.S
aLU
T
P
erqu
en
s al
imen
tem
?
El
cre
ixem
ent.
El
s nu
trie
nts.
L
orig
en d
els
alim
ents
:
El
s al
imen
ts d
ori
gen
vege
tal.
El
s al
imen
ts d
ori
gen
vege
tal.
El
s al
imen
ts d
ori
gen
anim
al.
U
na d
ieta
sal
udab
le.
La
pir
mid
e de
ls a
limen
ts.
El
s em
bolc
alls
i el
s en
vaso
s.
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
C
erca
a In
tern
et.
11
Unitat 1. Mengem i creixem
Orientacions didctiques i solucionariPodem preparar la pirmide dels aliments com a pster per a laula.
Pg. 8Com a treball previ, proposem als alumnes que expliquin qu han menjat per esmorzar, que facin hiptesis sobre qu passaria si no ho fessin. Podem iniciar un debat sobre la importn-cia dun bon esmorzar.
1. Soluci obertaPg. 9
Podem demanar als alumnes de dur a laula una cpia del carnet peditric, per fer un grfic del seu creixement (alada i pes) i completar-lo amb les dades que han recollit sobre els can-vis en la seva alimentaci al llarg dels anys.
2. Infncia adolescncia joventut edat adulta vellesa3. Soluci oberta
Pg. 10-11Podem organitzar un petit supermercat, on hi hagi tots els tipus de nutrients, a partir dimat-ges retallades de revistes o trobades a Internet i impreses. Els proposem que classifiquin els aliments en greixos, hidrats de carboni i protenes.
4. Hidrats de carboni: arrs, sucre, mel.Protenes: iogurt, ous, peix, fruita.
5. Enciam, ram, prssec i api.6. Iogurt, llegums, formatge, mat i avellanes.
Pg. 12Per organitzar la informaci seria convenient elaborar un mapa conceptual visual de lorigen dels aliments:
ORIgEn
anIMaL MInERaLvEgETaL
7. Animal: mantega, mat, mandonguilles, cansalada, hamburguesa, pollastre, llu, per-nil, sardina i ous.Vegetal: ram, oli doliva, ceba, farina, avellanes, melmelada, all i oli, croissant. Mineral: sal i aigua.
Cereals: farina, macarrons, croissant.Verdures i hortalisses: ceba, allioli.
12
Unitat 1. Mengem i creixem
Fruites: ram.Fruits secs: avellanes.Sucre: melmelada.Olis i greixos vegetals: oli doliva, allioli.Peix, carn i ous: mandonguilles, cansalada, hamburguesa, pollastre, llu, pernil, sardina i ous.Lctics: mantega, mat.Sal i aigua: sal, aigua.
Pg. 14Per entendre millor qu s una dieta equilibrada demanem als alumnes qu van menjar el dia abans (per dinar i sopar) i comentem si hi ha aliments dels tres tipus (greixos, hidrats i protenes) i en les proporcions adequades.
Pg. 15Per fer lactivitat ms variada, podem demanar a uns quants grups que elaborin un men destiu, pensant en dies de molta calor, i als altres que en facin un dhivern, quan fa fred.
8. Soluci oberta Pg.16
Podem proposar-los fer una campanya a lescola sobre les tres erres. Per grups poden dis-senyar cartells i escriure-hi eslgans per recordar les normes de reciclatge a la comunitat educativa.
9. Groc (plstics i llaunes): a, b, e, f, i.Blau (paper): c, j.Verd (rebuig): h.Marr (matria orgnica): d.Les ampolles haurien danar al contenidor de vidre.
10. Soluci oberta
Analitza el teu entorn1. d, b, a, c i e.2. Pastanaga: vitamines i minerals.
Magdalena: hidrats de carboni.Carn: greixos, protenes i minerals.Iogurt: greixos i protenes.Formatge: greixos i protenes.Cireres: vitamines i minerals.Pa: hidrats de carboni.Llegums: protenes i hidrats de carboni.
3. Tots dos contenen hidrats de carboni, vitamines, minerals i protenes. El b) cont ms greixos dorigen animal (carn i formatge) i vegetal (loli de fregir les patates). Per tant, el b) s menys saludable.
13
Unitat 1. Mengem i creixem
Qu he aprs?1. Les plantes creixen sempre, a diferncia dels animals.2.
a) Vertadera.b) Falsa.c) Vertadera.d) Falsa.e) Vertadera.
3. Soluci oberta4. Soluci oberta5.
Els aliments
nutrients
energia crixer per estar sans ajuda.laparell.digestiuenergia
hidrats..de.carbonigreixos protenes fibra
vitamines.i.minerals
ens aporten
ens aporten
ens proporcionen
sn necessaris per
sn necessaris per
s important perqu
14
unitat 2ens alimentem i respirem
15
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.2
..Ens
.alim
ente
m.i.
resp
irem
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Sabe
r en
qu
con
sist
eix
el p
roc
s de
la d
iges
ti i
quin
s r
gans
del
cos
se
nen
carr
egue
n.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s ob
serv
able
s en
els
hom
es.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
so
bre
fen
-m
ens.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
igac
i.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Ser
cons
cien
t de
com
teni
r cu
ra d
e la
pare
ll di
gest
iu.
Con
ixe
r el
func
iona
men
t de
lapa
rell
resp
irat
ori.
Ser
cons
cien
t de
com
teni
r cu
ra d
e la
pare
ll di
gest
iu.
Con
ixe
r el
func
iona
men
t de
lapa
rell
circ
ulat
ori.
Con
ixe
r el
func
iona
men
t de
lapa
rell
urin
ari.
Programaci
16
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
CO
nTI
ng
UTS
LES.
PER
SOn
ES.I.
La.S
aLU
T
Fe
m la
dig
esti
. La
pare
ll di
gest
iu:
La
boc
a i l
a fa
ring
e.
Le
s de
nts.
L
esf
ag i
lest
mac
.
El
s in
test
ins
i la
nus.
N
eces
site
m o
xige
n. L
apa
rell
resp
irat
ori:
Le
s vi
es r
espi
rat
ries
.
El
s pu
lmon
s.
Te
nim
san
g. L
apa
rell
circ
ulat
ori:
El
cor
.
Le
s pu
lsac
ions
.
Ex
puls
em e
l que
no
nece
ssite
m. L
apa
rell
urin
ari.
17
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 22-23Per conixer les diferents parts de laparell digestiu seria interessant tenir-ne una recreaci manipulable. Tamb pot ajudar al procs daprenentatge assenyalar en el cos del nen el re-corregut que fa el menjar.
1.
Pg. 24Cada nen i nena pot fer una llista amb les dents que li han caigut i quines li falten per caure. Els podem donar un dibuix del dentat perqu se lenduguin a casa i els pares els ajudin a marcar quines dents han caigut i quines tenen.
2. Tallar: incisives.Triturar: premolars, molars o queixals.Esquinar: ullals.
Pg. 25Desprs de la lectura podem proposar als alumnes de fer un mural de laparell digestiu i fer-los explicar el recorregut del bol alimentari o quim. Tamb pot ser interessant dur a laula un fetge o un estmac de porc o vedella per observar-los.
Pg. 26-27Per ajudar a assimilar els conceptes, seria interessant elaborar un mapa conceptual de lapa-rell digestiu.
3. Lapndix est unit a lintest gros i ns una prolongaci, per no t cap funci. Lapendi-citis s el resultat del bloqueig daquest apndix. Si conv, es pot extirpar.
4. Intest prim: suc intestinal.Fetge: bilis.Estmac: sucs gstrics.Glndules salivals: saliva.Pncrees: suc pancretic.
18
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
5. Soluci obertaPg. 28
Podem proposar als alumnes que facin un recull de notcies que parlin de la contaminaci de laire.
Pg. 29Pot ser interessant fer un daquests dos experiments: Disseccionar uns pulmons de porc o vedella per observar-ne la forma, la textura, etc. Construir una maqueta duns pulmons: un tub flexible pot simular la trquea i dos globus
inflats faran de pulmons.
Pg. 30 -31Perqu els alumnes aprenguin la terminologia prpia de lrea, podem elaborar unes targe-tes amb dibuixos de les diferents parts de laparell respiratori i unes altres amb els noms i les funcions de cada part: Targetes amb imatges de les diferents parts de laparell respiratori. Targetes amb els noms que corresponen a cada un dels dibuixos anteriors. Targetes amb un text breu que descrigui la funci de cada part de laparell respiratori.Es pot fer un joc en petit grup o amb tota la classe. Es reparteixen les targetes entre tots els alumnes. Un nen o una nena ala la seva targeta, lensenya i llegeix en veu alta el nom o la funci que hi t escrits. Els alumnes que tenen les altres dues targetes relacionades (el dibuix, la funci o el nom daquella part del laparell respiratori), alcen la seva targeta i la llegeixen en veu alta. Continua el joc amb una nova targeta.
Pg. 32Per entendre millor la lectura seria aconsellable elaborar un mapa conceptual.
Pg. 33Com a treball complementari podem fer un experiment que consisteix en fer la dissecci dun cor de porc.
6. rgan.o.element Funci
SangTransporta substncies a travs del cos
Cor Impulsa.la.sang
Venes Porten.la.sang.cap.al.cor
artriesPorten la sang cap a les diferents parts del cos
CapillarsPermeten lintercanvi de substncies entre la sang i les parts del cos
19
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
Pg. 34Trobar-se el pols al canell a vegades s difcil. Podem proposar als alumnes que ho provin tot fent pressi amb els dits al cant dret del coll, just a sota la mandbula.
7. Soluci obertaPg. 35
Els podem proposar un treball complementari per investigar com podem cuidar laparell urinari i quines malalties poden provocar el mal funcionament daquests rgans.
8. El dibuix de la pgina 35 pot servir de model.9. Uretra: comunica la bufeta amb lexterior.
Bufeta: emmagatzema lorina.Urters: comuniquen els ronyons amb la bufeta.Ronyons: filtren la sang i fabriquen lorina.
10. La funci de nutrici
comprn els processos de
transformaci dels aliments en nutrients
laparell..digestiu
la.boca,..la.faringe,..lesfag,..
lestmac,..lintest.prim,..lintest.gros,.
lanus
La duu a terme
format per
intercanvi..de.gasos..
entre.laire..i.el.nostre.cos.
laparell respiratori
.els.pulmons,..les.vies.
.respiratries.
format per
La duu a terme
laparell..circulatori
distribuici dels aliments per tot el cos
els.cor,..els.vasos..sanguinis.
format per
La duu a terme
laparell..urinari
els ronyons,els urters,la bufeta de
lorinai la uretra
expulsi..de.les.substncies.
residuals
format per
La duu a terme
20
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
Qu he aprs?1. Laparell digestiu transforma els aliments en nutrients.
Laparell respiratori transporta loxigen a la sang.Laparell circulatori distribueix els nutrients per tot el cos.Laparell urinari expulsa les substncies residuals.
2. El tub digestiu comena a la boca i acaba a lanus.3. s important mastegar b els aliments perqu no costen tant de digerir.4. La digesti dels aliments sinicia a la boca on els aliments es comencen a transformar
grcies a les dents i a la saliva, que produeixen les glndules.salivals. Desprs els ali-ments baixen per lesfag fins que arriben a un eixamplament del tub digestiu en forma de bossa, que sanomena estmac, i all es barregen amb els sucs gstrics. Ja a lintest prim, laliment es barreja amb la bilis, el suc pancretic i el suc intestinal, i en aquest procs els aliments es van transformant en les substncies que anomenem nutrients. Els nutrients passen a la sang, mentre que la resta de substncies passen a lintest.gros, on sn absorbides laigua i les sals minerals. Finalment, els residus que queden formen una massa slida anomenada femta, que s expulsada a lexterior del cos a travs de lanus.
5. Tipus.de.dents nombre.que.en.tenim Funci
Incisives Vuit Tallar
Canines Quatre Esquinar.
Premolars vuit Triturar.
Queixals Dotze Triturar.els.aliments
6. Loxigen entra pel nas i per la boca i arriba fins als pulmons, des dall es distribueix a tot el cos a travs de la sang. La sang recull el dixid de carboni del nostre cos i el porta als pulmons per expulsar-lo a fora.
7. a) fosses nasalsb) laringec) trquead) bronquise) bronquolsf) alvols
8. Perqu ha de circular ms sang, amb oxigen i nutrients, cap a les diferents parts del cos.
21
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
9. a) Fals. Quan els bronquis connecten amb els pulmons es ramifiquen en milers de tubs
cada cop ms petits, anomenats bronquols.b) Fals. A les fosses nassals laire sescalfa i shumiteja.c) Fals. De les fosses nassals, laire passa a la faringe.d) Vertader.e) Vertader.f) Fals. El procs de treure laire per la boca sanomena expiraci.
10. aparell..digestiu
aparell..respiratori
aparell..circulatori
aparell..urinari
anusestmacesfag
trqueabronquislaringe
capillarscor
artries
urters ronyons
11. Laringe: cont les cordes vocals.Pulmons: intercanvien dixid de carboni i oxigen.Capillars: uneixen les artries amb les venes.Fetge: produeix la bilis.Esfnter: permet controlar lexpulsi de lorina.
12. Boca faringe esfag estmac intest prim intest gros anus
22
Unitat 2. Ens alimentem i respirem
unitat 3les plantes es nodreixen
23
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.3
..Les
.pla
ntes
.es.
nodr
eixe
n
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Sabe
r co
m s
alim
ente
n le
s pl
ante
s.C
OM
PET
nC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aCC
I.a
Mb
.EL.
M
n.F
SIC
:
P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s ob
serv
able
s en
les
plan
tes.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
so
bre
fen
-m
ens.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
igac
i.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Sabe
r co
m r
espi
ren
les
plan
tes.
Rel
acio
nar
les
part
s de
la p
lant
a am
b el
pro
cs
de c
reac
i d
e nu
trie
nts.
Iden
tifica
r co
m e
s pr
odue
ix e
l cre
ixem
ent d
e la
pla
nta.
Con
ixe
r le
s di
fere
nts
man
eres
de
repr
odui
r-se
.
Programaci
24
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
CO
nTI
ng
UTS
EL.M
n
.DEL
S.S
SER
S.vI
US.
D
e qu
s
alim
ente
n le
s pl
ante
s?
Q
u fa
n le
s ar
rels
?
Q
u fa
n le
s fu
lles?
C
om e
s fa
briq
uen
lalim
ent l
es p
lant
es?
C
om e
s di
stri
buei
xen
i em
mag
atze
men
lal
imen
t, le
s pl
ante
s?
Le
s pl
ante
s ta
mb
res
pire
n.
El
cre
ixem
ent d
e le
s pl
ante
s.
La
rep
rodu
cci
de
les
plan
tes.
25
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 42Podem proposar als alumnes dobservar algun arbre que tinguem a lescola o a prop i fer-ne una fitxa amb els segents camps:
Nom:Nom cientfic:Descripci:Fa flor?Fa fruit?Com sn les arrels?
1. Les plantes necessiten laigua per crear el seu propi aliment.2. Una planta sense llum morir perqu necessita la llum per fer els seus nutrients.
Pg. 43Convindria explicar a la classe la diferncia entre sl i Sol. Podem proposar als nens i nenes que demanin a casa quins adobs utilitzen per a les plantes i dedicar una sessi a parlar dels diferents tipus de plantes que t cada famlia i com sen cuiden.
Pg. 44-45A mesura que anem treballant la unitat, podem proposar als alumnes que facin un recull de tot el vocabulari nou: sls, compost, fertilitzants, fems, saba bruta, estomes, clorofilla...
1. Es lliguen els enciams perqu no arribi la llum a les fulles de dins, perdin la pigmentaci verda (clorofilla) i es tornin blanques.
2. Quan una part de la fulla no rep llum del sol, perd el color verd de la clorofilla i es torna blanca.
3. Amb les arrels, les plantes absorbeixen aigua i minerals. Aquests dos elements donen lloc a la saba.bruta que passa a les fulles a travs de la tija. Les fulles capten la llum del sol i dixid.de.carboni de laire. A les fulles es barreja la saba bruta amb el dixid.de.car-boni i el resultat s la saba.elaborada que s laliment de les plantes.
Pg. 46Els podem fer relacionar lalimentaci duna planta amb lelaboraci dun producte en una fbrica:Necessitem les matries primeres necessitem aigua, llum, sals minerals i dixid de carboni.Necessitem un procs de producci es produeix la fotosntesi.Cal emmagatzemar el producte sacumula laliment al fruit, bulb o arrels.Es distribueix el producte a les botigues per consumir-lo senvia aliment (saba elaborada a la tija, les branques...) perqu creixi la planta.
Pg. 47Un experiment interessant s embolicar una fulla duna planta amb paper film de cuina i al dia segent observar que hi ha unes gotetes daigua. Cal explicar aquest procs de transpiraci.
26
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
4. Les plantes ajuden a descontaminar (purificar) laire perqu absorbeixen dixid de carboni.5. Les plantes respiren (capten oxigen de laire i desprenen dixid de carboni) i fan la fo-
tosntesi (capten dixid de carboni i deixen anar oxigen). Durant el dia, quan hi ha llum, absorbeixen molt ms dixid del que desprenen. Per durant la nit, les plantes noms respiren i consumeixen oxigen.
Pg. 48Mentre treballem el creixement de les plantes els podem proposar plantar diferents tipus de llavors i veure quin s el creixement. Proposarem un treball dobservaci cada dia on descriu-rem qu passa, lalada i en farem una fotografia.
Pg. 49Per veure les diferents formes de reproducci, podem dur una patata grillada, bulbs de tuli-pes i llavors duna tomaquera. Enterrem la patata grillada en un test i plantem els bulbs i les llavors en uns altres testos. Reguem els testos peridicament i observem levoluci de les tres plantes durant unes setmanes.
Analitza el teu entorn1.
a) Hi ha gotetes daigua.b) Les plantes necessiten aigua per elaborar la saba. Laigua que no utilitzen leliminen
en forma de vapor a travs de les fulles. c) Aquest fenomen s la transpiraci.
2. a) La planta shaur pansit o fins hi tot pot estar morta.b) Perqu necessita aire per respirar i per fer la fotosntesi.
3. a) Les llavors de laigua destillada van ms a poc a poc.b) Perqu els falten les sals minerals.
4. a) Fotosntesi i respiraci.b) Respiraci.
27
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
Qu he aprs?1. Aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum. Capten laigua i les sals minerals del sl
mitjanant les arrels; i la llum del sol i el dixid de carboni, els capten a travs de les fulles.
2. Les plantes
les arrels
aigua i sals.minerals
la saba bruta
la tija
tenen
que els serveixen per capturar
i per fabricar
passa a les fulles a travs dels vasos
llenyosos
es distribueix per tota la planta a
travs dels vasosliberians
que
que
que els serveixen per captar
per fabricar
la fotosntesi
la saba elaborada
la llum del sol i el dixid.de.
carboni
les.fulles
i els permet fer
i els permet fer
3. a) Fals. A travs de les arrels, les plantes capten aigua i sals minerals.b) Fals. Per fabricar-se laliment, les plantes necessiten dixid de carboni.c) Vertader.d) Fals. La fotosntesi es duu a terme durant el dia.e) Fals. Les plantes carnvores tamb salimenten danimals petits.f) Vertader.g) Fals. Les plantes respiren i salimenten.
28
Unitat 3. Les plantes es nodreixen
unitat 4els ecosistemes
29
Unitat 4. Els ecosistemes
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.4
..Els
.eco
sist
emes
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Sabe
r qu
s
un
ecos
iste
ma.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s ob
serv
able
s en
la n
atur
a.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
so
bre
fen
-m
ens.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
igac
i.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Rec
oni
xer
els
dife
rent
s tip
us d
eco
sist
emes
que
hi h
a al
mn
.
Rec
oni
xer
els
dife
rent
s ec
osis
tem
es q
ue h
i ha
a C
atal
unya
.
Sabe
r qu
al
tera
els
eco
sist
emes
i le
s co
nseq
nc
ies
que
pot t
enir.
Sabe
r qu
s
un
espa
i nat
ural
pro
tegi
t i v
alor
ar-l
o.
Con
ixe
r el
s pr
inci
pals
esp
ais
prot
egits
de
Cat
alun
ya.
Programaci
30
Unitat 4. Els ecosistemes
CO
nTI
ng
UTS
LEn
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CI
.
Q
u
s un
eco
sist
ema?
C
om e
s fo
rma
un e
cosi
stem
a.
Ti
pus
dec
osis
tem
es.
El
s ec
osis
tem
es d
e C
atal
unya
.
Ec
osis
tem
es a
lter
ats.
P
rote
gim
la v
ida.
EL.M
n
.DEL
S.S
SER
S.vI
US
Le
s ca
dene
s al
imen
tri
es.
Le
s xa
rxes
alim
ent
ries
.
31
Unitat 4. Els ecosistemes
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 54Per treballar aquesta unitat seria interessant comenar observant lentorn, identificar quins sn els elements que el formen: animals, plantes i elements inanimats.
1. Ls s un animal omnvor; el polar salimenta sobretot de peixos, per tamb daltres animals que viuen en les zones rtiques. No podria viure en un bosc de pins mediterrani perqu necessita un clima fred i humit.
Pg. 55Continuant lanlisi del medi natural ms proper, proposem als alumnes de descriure possi-bles relacions entre els animals, les plantes, laigua, el clima... Els farem cercar informaci sobre la comunitat biolgica que habita lentorn. Aix podem descriure les condicions que necessiten les diferents espcies per viure-hi.
Pg. 56-57A mesura que avancem en aquesta unitat anirem analitzant les caracterstiques de lecosis-tema ms proper. Proposem als alumnes que realitzin un mural amb els trets ms rellevants daquest ecosistema.
2. La comunitat biolgica s el conjunt dssers vius que habiten en un ecosistema i leco-sistema inclou tant la comunitat biolgica i els elements inanimats com les relacions que sestableixen entres els ssers vius i aquests elements.
3. Soluci oberta4. Soluci possible:
Ecosistema Caracterstiques.principalsTres.plantes..que.lhabiten
Tres.animals..que.lhabiten
Selvatemperatures elevades i pluges molt abundants
arbres frondosos i vegetaci exuberant
aus, monos, serps
Sabanat una estaci seca i una estaci de pluges
arbustos i arbres dispersos
lleons, zebres, gaseles
Desert
temperatures extre-mes (molt altes de dia i molt baixes de nit), absncia daigua
arbustos, cactus hienes, camells, serps
Polstemperatures molt fredes, glaceres lquens, molsa
ssos polars, foques, pingins
Oceans medi aqutic salatpeixos, mamfers aqutics, aus marines
32
Unitat 4. Els ecosistemes
5. Un aquari s un ecosistema que cont una comunitat biolgica (peixos, plantes...), ele-ments inanimats (sorra, aigua...) i els ssers vius que hi habiten tenen relaci entre ells i amb els elements inanimats.
6. El dromedari s dun ecosistema diferent: viu en llocs desrtics, amb molt poca aigua. Pg. 58
Seria interessant fer un mural amb imatges de cadascun dels animals que formen part de leco-sistema ms proper i dibuixar, amb fletxes, lentramat de relacions entre les diferents espcies.
7. Els animals omnvors sn consumidors primaris, secundaris i terciaris.8. Productor: herba.
Primari: ratol i escarabat.Secundari: escur i sargantana.Terciari: guila marcenca i escur.
9. Si els escarabats sextingissin, les sargantanes i altres consumidors secundaris que salimenten descarabats haurien de buscar alimentaci alternativa.
Pg. 60-61Abans de comenar, proposem a la classe de fer tres grups i a cada grup li donem una imatge dun ecosistema: un alzinar, una fageda i un bosc de ribera.En una taula deixarem imatges (fotos o dibuixos) dels animals i plantes que habiten en cada ecosistema. Per torns, un representant de cada grup shaur daixecar i triar una imatge, danimal o planta, que pertanyi al seu ecosistema. Acabada la tria dimatges, un nen o nena de cada grup haur dexplicar els elements que conformen el seu ecosistema i les relacions que shi estableixen.
10. Productors: alzina, esparreguera i herbes.Primaris: porc senglar, esquirol i conill.Secundaris: escur i guineu.Terciaris: guila.
11. Soluci obertaPg.62-63
Per analitzar com salteren els ecosistemes, podem proposar als alumnes de recollir durant una setmana notcies relacionades amb alguna catstrofe natural o algun accident amb con-seqncies sobre lentorn. A partir de les notcies, podem plantejar un debat en qu els nens i nenes proposin solucions per reduir limpacte sobre lentorn. Els podem fer redactar un anunci contra els incendis forestals.
Pg. 64-65Proposem consultar la pgina web dels parcs naturals de Catalunya i, si s possible, fer una visita a lespai natural protegit que tinguem ms proper.
12. Accions perjudicials per al medi ambient: la msica massa forta, encendre foc sense control, llenar escombraries, anar amb moto fora de les pistes forestals.Podem preguntar als alumnes com creuen que aquestes accions malmeten el medi natural.
33
Unitat 4. Els ecosistemes
Analitza el teu entorn1. Soluci possible: herba-cabra-guineu // gra de blat-formiga-ocell.2.
a) Soluci obertab)
Ocells Rptils amfibis Mamfers Peixos
guilapit-roigmussolgarsa
serp granotasalamandra
guineusenglaresquirol
conillratolcrvollldria
barbs
3. a) Soluci possible: poden ser causes dincendi un foc encs per coure carn, una guspira
duns cables elctrics, la crema de rostolls, una cigarreta, vidres llenats al bosc...b) Per evitar el risc dincendis forestals cal mantenir el sotabosc net de brossa, no llen-
ar deixalles ni cigarretes, no encendre focs fora de les rees previstes per aix, no deixar-los mai encesos, etc.
4. Soluci oberta
Qu he aprs?1. Una xarxa alimentria est formada per diferents cadenes alimentries. Les cadenes
alimentries sn les relacions dalimentaci que estableixen diferents ssers vius dun mateix ecosistema; per exemple, entre productors i consumidors primaris.
2. Les plantes sn organismes productors perqu produeixen el seu propi aliment.3. Un ecosistema artificial ha estat creat per lhome; per exemple, un camp de conreu que
sha construt desprs de talar el bosc.
4. Un contaminant s un element nociu per laigua i laire, que pot alterar un ecosistema. Contaminen laire: el dixid de carboni, les partcules dacer, el fum dels cotxes, de la calefacci i de les fbriques, etc. Contaminen laigua: els productes qumics abocats per les indstries, els adobs que es filtren de la terra, els residus que van a parar al clave-gueram, etc.
5. Soluci possible: la construcci dhabitatges, la tala de boscos i la contaminaci dels rius.
34
Unitat 4. Els ecosistemes
6. desert (f) temperatures molt altes de dia i baixes de nit, absncia daigua, vegetaci pobra a base darbustos i herbes, fauna desrtica (serps, insectes,etc.)camp de conreu (c) relleu pla, abundncia daigua (per sistemes naturals o artificials), vegetaci de regadiu, paisatge humanitzatzona de muntanya alta (b) relleu abrupte, temperatures baixes, abundncia daigua i neu a lhivern, vegetaci dalta muntanya (prats dherba i boscos de fulla perenne)sabana (e) temperatures altes i constants, poca aigua, praderia, fauna herbvora (gase-les, antlops, zebres....) i predadors (lleons, ...)alzinar (a) clima mediterrani, boscos dalzina i darbres de fulla perenne, prats verds, fauna herbvora (conills, esquirols...), omnvora (senglars) i predadors (guineus, serps...)bosc de fulla caduca (d) temperatures moderades, boscos de faigs i roures, fauna herb-vora (ratolins, esquirols...), omnvora (senglars) i predadors (guineus, aus rapinyaires...).
unitat 5laire i el vent
36
Unitat 5. Laire i el vent
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.5
..La
ire.
i.el.v
ent
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Sabe
r qu
s
n la
ire
i la
tmos
fera
.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s i c
anvi
s ob
ser-
vabl
es e
n el
med
i i id
entifi
car-
hi e
vid
ncie
s.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
pres
sar
idee
s i o
rgan
itzar
info
rmac
ions
de
man
era
efica
so
bre
fen
-m
ens.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
PR
EnD
RE.
a.a
PR
EnD
RE:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
igac
i.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Sabe
r qu
s
el t
emps
atm
osf
ric.
Con
ixe
r le
s pr
opie
tats
de
lair
e.
Rec
oni
xer
la im
port
nci
a de
la te
mpe
ratu
ra a
lat
mos
fera
com
a m
otor
de
canv
is d
el te
mps
atm
osf
ric.
Rec
oni
xer
els
efec
tes
de la
hum
itat a
lat
mos
fera
: tip
us d
e n
vols
i al
tres
fe
nm
ens.
Programaci
37
Unitat 5. Laire i el vent
CO
nTI
ng
UTS
LEn
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CI
.
L
aire
i la
tmos
fera
.
El
tem
ps a
tmos
fri
c.
Le
s pr
opie
tats
de
lair
e.
La
tem
pera
tura
de
latm
osfe
ra.
El
ven
t.
La
pre
ssi
atm
osf
rica
.
La
hum
itat a
lat
mos
fera
.
Le
s pr
ecip
itaci
ons.
38
Unitat 5. Laire i el vent
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 70Un experiment interessant amb els alumnes seria inflar un globus i fer-los observar que laire ocupa un espai. Quan destapem el globus, laire sescapa i hi queden partcules de la nostra saliva.
1. La meteorologia s la cincia que estudia el temps atmosfric.2. Les prediccions meteorolgiques serveixen per saber el temps que far les prximes
hores o dies.
Pg 72-73Caldr disposar duna pilota de platja, una balana i unes xeringues per obsevar les propie-tats de laire.Podem posar exemples de com percebem les propietats de laire: Quan sentim el corrent daire duna porta que es tanca. Quan sentim la brisa del mar. Quan ens assequem el cabell...
3. Podem inflar un globus bufant perqu introduim aire a linterior i la goma del globus es va expandint.
4. Nitrogen i oxigen.5. s una gran capa daire, barreja de gasos i partcules en suspensi, que envolta la Terra.6. Un globus senlaira perqu laire de linterior sescalfa, sexpandeix i tendeix a pujar.
Pg. 74Per treballar la temperatura de latmosfera s interessant entrar a la pgina web del Meteo-cat i observar els moviments daire calent.
Pg. 75Amb dos assecadors de cabell, un que tregui aire calent i laltre aire fred, podem fer compro-var als alumnes el moviment de laire.
Pg. 76Podem explicar als alumnes qu s la rosa dels vents i ensenyar-los un dibuix.
7. Soluci possible: moure molins, volar amb els avions o amb parapent.8. Un parc elic s una rea de molins de vent molt grans que generen energia.
Pg. 77Per explicar els conceptes de pressi atmosfrica, depressi i anticicl mirarem la predicci del temps a Internet o a un diari. Com a activitat complementria podem fer una llista de vo-cabulari amb els termes relacionats amb la predicci del temps i el seu significat.
http://www.meteo.cat/
39
Unitat 5. Laire i el vent
Pg.78Proposem als alumnes de fer grups de 4 o 5 persones per preparar una predicci del temps. Hauran de dibuixar un mural amb el mapa del temps. Seria interessant assignar a cada grup una zona geogrfica i climtica diferent per tal que no es repeteixin les prediccions. Els alum-nes poden fer una presentaci davant la classe i, fins i tot, es pot enregistrar en vdeo cada predicci.
Pg. 79Proposem als alumnes que duguin a classe fotografies de diferents precipitacions: neu, ca-lamarsa, pedra, plugim, pluja i xfec o ruixat. A classe, entre tots, comentem les diferncies entre cada tipus de precipitaci.
9. Amb lescalfor, laigua sevapora. Quan el vapor daigua que hi ha a latmosfera es re-freda, per contacte amb laire fred, torna de nou a lestat lquid, en forma de gotes molt petites, que formen els nvols.
10. Quan les gotes daigua que formen els nvols es fan grosses, naugmenta el pes i cauen en forma de pluja.
11. Si les gotes daigua que formen els nvols es refreden molt, poden caure en forma de neu.
12. El pluvimetre mesura la quantitat daigua de la pluja. La mesura que es fa servir sn els litres.
Analitza el teu entorn1. Quan el vapor daigua es refreda molt a prop de terra, les gotes daigua formen la boira.
Les gotes formen nvols quan es refreden a ms alada.
2. La rosada s quan el vapor daigua es refreda damunt la vegetaci o damunt el sl. Si fa molt fred, en lloc de gotes daigua, es formen cristalls de gel i aix s la gebrada.
3. El vent s el resultat de moviments de laire a causa de les diferncies de temperatura: laire calent puja i laire fred baixa.
4. 1) El Sol...2) Laigua sevapora...3) Quan el vapor daigua entra en contacte... 4) Quan el vapor daigua es refreda... 5) Quan les gotes daigua que formen els nvols...
5. a) cmulusb) nimbusc) cirrus
40
Unitat 5. Laire i el vent
Qu he aprs?1. El vent s el resultat de moviments de laire a causa de les diferncies de temperatura:
laire calent puja i laire fred baixa.
2. Loxigen.3. Laire s incolor i no t cap sabor. Tampoc no fa cap olor. T massa i pesa. T volum i ocupa
espai.
4. a) Fals. La brisa s un vent suau.b) Vertader.c) Vertader.d) Fals. Quan inflem un globus bufant, sinfla perqu hi introdum un gas (dixid de car-
boni).e) Vertader.f) Vertader.g) Fals. Laire sexpandeix quan sescalfa i es contreu quan es refreda.h) Vertader.
5. a) Termmetre: serveix per mesurar la temperatura.b) Anemmetre: per mesurar la velocitat del vent.c) Pluvimetre: per mesurar la quantitat de pluja caiguda.
unitat 6les forces i lenergia
42
Unitat 6. Les forces i lenergia
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S.ES
CO
LaR
.MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.6
..Les
.forc
es.i.
lene
rgia
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Iden
tifica
r la
rel
aci
ent
re e
nerg
ia, f
ora
i m
ovim
ent.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s de
len
ergi
a.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Ex
plic
ar e
ls f
enm
ens
amb
laju
da d
e m
odel
s, v
erifi
car
la c
oher
nci
a en
tre
les
obse
rvac
ions
i l
exp
licac
i d
onad
a, i
exp
ress
ar-l
a ut
ilitz
ant
dife
rent
s ca
nals
com
unic
atiu
s.
CO
MP
ETn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
Ex
plic
ar e
ls f
enm
ens
amb
laju
da d
e m
odel
s, v
erifi
car
la c
oher
nci
a en
tre
les
obse
rvac
ions
i le
xplic
aci
don
ada.
Ex
pres
sar
idee
s i
orga
nitz
ar i
nfor
mac
ions
de
man
era
efica
, s
obre
fe
nm
ens
natu
rals
.
CO
MP
ETn
CIa
.MET
OD
OL
gIC
a:
P
lant
ejar
pre
gunt
es s
igni
ficat
ives
que
pug
uin
ser
obje
ctes
din
vest
iga-
ci
i apl
icar
con
eixe
men
ts i
habi
litat
s en
con
text
os d
el s
eu e
ntor
n.
Ve
rific
ar la
coh
ern
cia
entr
e le
s ob
serv
acio
ns i
les
expl
icac
ions
don
ades
.
Sabe
r qu
s
len
ergi
a.
Con
ixe
r le
s di
fere
nts
font
s d
ener
gia.
Sabe
r co
m o
bten
im l
elec
tric
itat.
Valo
rar
la im
port
nci
a de
les
talv
i de
nerg
ia i
con
ixer
alg
uns
cons
ells
de
stal
vi.
Programaci
43
Unitat 6. Les forces i lenergia
CO
nTI
ng
UTS
MaT
RIa
.I.En
ERg
Ia.
Le
s fo
rces
i el
mov
imen
t.
L
ener
gia.
Le
s fo
nts
den
ergi
a.
Le
s fo
nts
den
ergi
a no
ren
ovab
le.
Le
s fo
nts
den
ergi
a re
nova
ble.
L
ener
gia
sola
r.
L
elec
tric
itat.
LEn
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CI
.
H
em d
est
alvi
ar e
nerg
ia.
44
Unitat 6. Les forces i lenergia
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 84Caldr que tinguem preparada una pilota per fer la comprovaci a laula dall que explica la unitat. Desprs duna lectura acurada, fem un debat entre tota la classe responent a la pregunta: qui pot generar energia?
1. a) el nen atura la pilota en movimentb) la m fa fora sobre el paper i larrugac) el ganivet fa pressi sobre el pa i el tallad) la m fa girar el pom de la porta
Pg. 85Proposem als alumnes que trobin exemples de les diferents forces: Gravetat Fregament Atracci Repulsi
2. a) Un jugador ha exercit fora sobre la pilota i lha fet moure cap a la cistella.b) La fora de gravetat fa caure la pilota a terra.
Pg. 86 i 87Per organitzar la informaci elaborarem un esquema i en posarem exemples:
Energia
calorfica:
mecnica:
3. La primera energia que van utilitzar els humans s la mecnica (la prpia i la dels ani-mals).
4. La primera font denergia calorfica va ser el sol.
45
Unitat 6. Les forces i lenergia
Pg. 88Podem iniciar un mapa conceptual del que anirem treballant:
Pg. 89Podem fer una llista dels objectes que utilitzem habitualment i funcionen amb energies no renovables. Cal conscienciar els alumnes de la importncia de tenir una economia sostenible.
Energies..no.renovables
carb petroli gas.natural gas.but
Pg. 90Seguirem completant el mapa conceptual.
Energies..renovables
sol vent aigua
5. Els parcs elics produeixen energia elctrica a partir de la fora del vent.6. Lenergia solar es transforma en energia elctrica i serveix tamb per escalfar.
Les.fonts.denergia
segons..la.procedncia.
primries secundries
segons.si..sn.regenerables
renovables no.renovables
46
Unitat 6. Les forces i lenergia
Pg. 91Continuarem ampliant el mapa conceptual:
Energies..renovables
sol vent aigua
fotovoltaica trmica
7. Fonts denergia renovable: el sol i la fora de laigua.8. El petroli s una energia no renovable perqu sextreu del sl i sacaba.9. Soluci possible: els cotxes, els autobusos, els tractors, la calefacci, les motos, etc.
Pg. 92Una activitat complementria seria investigar quines energies utilitzem a lescola i veure qui-nes sn renovables i quines no.
9. El carb i el petroli sn les energies ms contaminants.10. El sol, el vent i laigua sn fonts denergia renovables que serveixen per generar electricitat.Pg. 93
Proposem els alumnes de fer un treball dinvestigaci i situar en un mapa de Catalunya, o en un de la comarca, les centrals elctriques (hidroelctriques, trmiques, eliques, solars i nuclears).
11. a) calorfica b) mecnicac) mecnicad) calorficae) lumnicaf) mecnica
Pg 94-95Desprs de la lectura de la pgina 94 i 95 els podem proposar fer cartells amb eslgans que ens recordin que no hem de malbaratar lenergia.
12. Soluci oberta
47
Unitat 6. Les forces i lenergia
Analitza el teu entorn1. Soluci possible
Per.moure.un.objecte arrossegar.una.cadira
Per.aturar.un.objecte aturar.una.pilota.que.alg.ha.xutat
Per.deformar.un.objecte arrugar.un.paper
Per.trencar.un.objecte trencar.un.llapis
2. Central.hidroelctrica Sutilitza la fora de laigua.
Central.trmica Carb,.petroli,.gas.o.biomassa.
Central.solar El.sol.
Central.elica El.vent.
Central.nuclear Lurani.
3. Soluci oberta4. Soluci oberta5. Soluci possible: cotxe (benzina), autobs (gas), tramvia (electricitat).
Qu he aprs?1.
a) carbb) electricitatc) gasoild) electricitate) electricitatf) vent
2. Soluci oberta3. Fonts denergia renovables: sol, vent, aigua
Fonts denergia no renovables: petroli, urani, carb
Projecte: fem una joguina
49
Projecte: Fem una joguina
Sincentiva el treball dinvestigaci i el cooperatiu.
Es desenvolupen les competncies comunicatives, metodolgiques i personals.
Es posen en joc continguts apresos anteriorment per aprofundir en:
Descobrir i valorar els canvis en un aspecte concret de la vida quotidiana (les joguines) amb el pas del temps.
Valorar la importncia de la reutilitzaci de materials per a nous usos com una actuaci responsable orientada a ls sostenible de lentorn. Fomentarlhbit de reutilitzar materials.
Experimentar en ls de diverses eines de treball i potenciar lhabilitat en les manualitats.
unitat 7la calor, la llum i el so
51
Unitat 7. La calor, la llum i el sog
RU
P.C
LaSS
E.D
UR
aD
aP
ERO
DE
CU
RS.
ESC
OLa
R.M
ESTR
E./.
a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.7
..La.
calo
r,.la
.llum
.i.el
.so
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Sabe
r qu
s
la c
alor
.C
OM
PET
nC
Ia.E
n.E
L.C
On
EIXE
MEn
T.I.L
a.In
TER
aCC
I.a
Mb
.EL.
M
n.F
SIC
:
P
lant
ejar
pre
gunt
es in
vest
igab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s de
la c
alor
, la
llum
i el
so.
Ex
plic
ar e
ls f
enm
ens
amb
laju
da d
e m
odel
s, v
erifi
car
la c
oher
nci
a en
tre
les
obse
rvac
ions
i l
exp
licac
i d
onad
a, i
exp
ress
ar-l
a ut
ilitz
ant
dife
rent
s ca
nals
com
unic
atiu
s.
U
tilitz
ar e
l co
neix
emen
t ci
entfi
c pe
r co
mpr
endr
e si
tuac
ions
pro
pere
s re
laci
onad
es a
mb
prob
lem
tiq
ues
ambi
enta
ls,
amb
la c
onse
rvac
i d
e la
sal
ut o
am
b l
s d
obje
ctes
tecn
olg
ics
i per
pre
ndre
dec
isio
ns c
ohe-
rent
s pe
r ac
tuar
am
b aq
uest
con
eixe
men
t.
CO
MP
ETn
CIa
.CO
MU
nIC
aTIv
a:
Ex
pres
sar
i org
anitz
ar id
ees
i inf
orm
aci
de
man
era
efica
i i
ntel
ligi
ble
sobr
e fe
nm
ens
natu
rals
i te
cnol
gic
s.
Id
entifi
car
info
rmac
ions
rel
leva
nts
de l
rea
en
text
os q
ue u
tilitz
en d
ife-
rent
s ca
nals
com
unic
atiu
s i d
e pr
oced
nci
es d
iver
ses.
CO
MP
ETn
CIa
.Da
UTO
nO
MIa
.I.In
ICIa
TIva
.PER
SOn
aL:
Id
entifi
car
quin
es s
n a
quel
les
actit
uds
posi
tives
per
cui
dar
el n
ostr
e co
s.
Iden
tifica
r le
s fo
nts
de c
alor
.
Con
ixe
r el
s ca
nvis
que
pot
pro
duir
la c
alor
.
Sabe
r qu
s
la ll
um.
Iden
tifica
r le
s fo
nts
de ll
um.
Con
ixe
r la
rel
aci
ent
re la
llum
i el
col
or. C
oni
xer
els
colo
rs b
sic
s.
Sabe
r qu
s
el s
o.
Iden
tifica
r le
s fo
nts
del s
o.
Con
ixe
r i i
dent
ifica
r le
s ca
ract
ers
tique
s de
l so.
Rec
oni
xer
els
efec
tes
de la
con
tam
inac
i a
cst
ica
per
a la
sal
ut.
Programaci
52
Unitat 7. La calor, la llum i el so
CO
nTI
ng
UTS
MaT
RIa
.I.En
ERg
Ia.
La
cal
or.
Le
s fo
nts
de c
alor
.
La
cal
or p
rovo
ca c
anvi
s.
La
llum
.
La
llum
i el
s co
lors
.
L
arc
de S
ant M
art.
El
so.
Le
s ca
ract
ers
tique
s de
l so.
LEn
TOR
n.I.
La.S
Eva
.CO
nSE
Rva
CI
.
La
con
tam
inac
i a
cst
ica.
53
Unitat 7. La calor, la llum i el so
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 104 i 105Com a treball complementari podem proposar als alumnes que cerquin quines fonts de calor hi ha a lescola i quins usos hi donem. Desprs classificarem les fonts denergia en renova-bles i no renovables.
1. El foc s una font de calor natural.2. El got sescalfa i la llet es refreda una mica.3. Soluci possible: carb, petroli i gas natural.
Pg. 106 i 107Abans de comenar cal que preparem el segent material per als experiments: 2 bols, 2 ter-mmetres de mercuri o alcohol, glaons i una font de calor (estufa, fog). Aquesta sessi es pot fer al laboratori.
4. Les canonades es poden rebentar pel gla perqu laigua augmenta de volum quan es congela.
5. Soluci obertaHeu dentrar al web
Pg.108 i 109Podem proposar als alumnes que preparin, en petits grups, una petita histria per explicar amb ombres xineses. Han de parar atenci als personatges que fan sortir en la histria per-qu han de saber simular-los mitjanant les ombres que projectin amb les mans.
6. Soluci obertaPg.110
Seria interessant utilitzar el projector i experimentar la projecci de la llum en cossos opacs, translcids i transparents.Per experimentar la refracci de la llum necessitarem un bol de vidre i un llapis.
Pg.112Seria interessant que els alumnes poguessin experimentar amb el colors en lrea de plstica.
7. Soluci possible:Transparents Translcids Opacs
vidres de la finestralupa
lents de les ulleres
cortina de robapaper
vidre glaat
cartolinafusta i metall
http:/http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/webstionaris/lamateria.htmhttp:/http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/ud/webstionaris/lamateria.htm
54
Unitat 7. La calor, la llum i el so
8. La llum es desplaa en totes direccions (la bombeta hauria dilluminar-ho tot) i viatja en lnea recta (la llum que surt de la llanterna no pot descriure corbes).
9. Un objecte que veiem de color negre absorbeix tota la llum.Pg.113
Per comprendre com es forma un arc de Sant Mart podem proposar als alumnes de fer-ne un al pati de lescola un dia de sol. Necessitarem una mnega amb aspersor.
10. ExperimentaciPg 114
Experimentaci de la vibraci del so: Material Pot dalumini Goma Globus gran Grans de caf o arrs Cullerot metllic Safata metllicaEl pot dalumini el cobrirem amb el globus trencat de manera que quedi tensat. Posarem a sobre larrs o caf. Picarem el cullerot amb la safata i veurem com salten els granets. Ens ajudar a comprendre la vibraci del so.
Pg. 115Per comprendre i organitzar les caracterstiques del so podem elaborar un mapa conceptual com aquest:
Caracterstiques..del.so
intensitat to timbre
fort fluix agut greu
11. Apujar i abaixar el volum del televisor suposa modificar la intensitat del so.12. El timbre s la propietat especfica de cada so i ens permet identificar-lo.
55
Unitat 7. La calor, la llum i el so
Analitza el teu entorn1.
a) La calor eixuga la roba perqu evapora laigua.b) Soluci possible: lassecadora s una font artificial per eixugar la roba. El sol, una font
natural, s ms ecolgic i sostenible.
2. Soluci oberta3. El menjar del plat es refreda perqu est en contacte amb laire, que s ms fred.4. Quan la llum troba un obstacle (un cos opac) no pot passar. El resultat s una regi fosca,
lombra.
5. La contaminaci lumnica s lexcs de llum en lentorn.6. Contaminaci acstica s quan hi ha un excs de soroll. Per tant, escoltar msica massa
alta contribueix a la contaminaci.
Investiga i experimenta1. Experiment 2. Experiment
Qu he aprs?1. La temperatura s la mesura que utilitzem per calcular la calor. La mesurem en graus
centgrads.
2. Calor - tacte.Llum - vista.So - oda.
3. a) Vertader.b) Fals. Lherba s de color verd perqu s el color que reflecteix.c) Fals. Un objecte opac no deixa passar la llum.d) Vertader.
4. a) Refracci.b) Els binocles i el telescopi ens fan veure ms a prop els objectes llunyans. El micros-
copi ens permet veure objectes petits com si fossin ms grans.
5. Leco s quan un so rebota i torna cap a la font dorigen.
56
Unitat 7. La calor, la llum i el so
6. Percebem la claror del llampec abans perqu la llum viatja ms rpid que el so.7. Lesquema dels colors bsics resultant ha de ser com el de la pgina 112 del llibre.8.
a) electricitatb) gasc) focd) electricitat
9. Transparents: lupa, aigua i aire.Translcids: paper vegetal, paper de cellofana, full de pergam.Opacs: paper destrassa, suro i paper dalumini.
10. La llum es reflecteix quan topa amb un objecte opac i rebota. I els rajos de llum es refrac-ten quan travessen un objecte translcid; aleshores la llum canvia de direcci.
11. a) font de calorb) conductorsc) contreuend) reflecteixene) opacsf) vermell, groc, lila, verd, blau, blau turquesa i blancg) cordes vocals
unitat 8les mquines
58
Unitat 8. Les mquines
gR
UP
.CLa
SSE.
DU
Ra
Da
PER
OD
EC
UR
S ES
CO
LaR
MES
TRE.
/.a
CM
2 (4
t)
R
EaT
TOL.
I.JU
STIF
ICa
CI
.DE.
La.U
nIT
aT
C. d
el M
edi N
atur
al, S
ocia
l i C
ultu
ral
Uni
tat.8
..Les
.mq
uine
s
Ob
JEC
TIU
S.D
aP
REn
EnTa
TgE
CO
MP
ETn
CIE
S.b
SI
qU
ES
Iden
tifica
r ei
nes
i mq
uine
s d
altr
es te
mps
i co
nix
er l
evol
uci
de
les
mq
uine
s al
llar
g de
la h
ist
ria.
CO
MP
ETn
CIa
.En
.EL.
CO
nEI
XEM
EnT.
I.La
.InTE
RaC
CI
.aM
b.E
L.M
n
.FS
IC:
P
lant
ejar
pre
gunt
es i
nves
tigab
les
sobr
e ca
ract
ers
tique
s ob
serv
able
s en
les
mq
uine
s.
U
tilitz
ar e
l co
neix
emen
t ci
entfi
c pe
r co
mpr
endr
e si
tuac
ions
pro
pere
s re
laci
onad
a am
b la
pro
blem
tic
a de
l med
i am
bien
t
CO
MP
ETn
CIa
.aR
TST
ICa
.I.C
ULT
UR
aL:
.
A
ctua
r en
el
mar
c de
pro
ject
es c
olle
ctiu
s pe
r re
sold
re p
robl
emes
i
mill
orar
la v
ida
com
unit
ria.
CO
MP
ETn
CIa
.LIn
g
STI
Ca
:
Expr
essa
r id
ees
i or
gani
tzar
inf
orm
acio
ns d
e m
aner
a efi
ca
i in
tel-
ligib
le s
obre
fets
, pro
blem
es i
fen
men
s so
cial
s i h
ist
rics
.
Sabe
r qu
s
una
mq
uina
.
Rec
oni
xer
dife
rent
s m
qui
nes
sim
ples
i co
mpo
stes
.
Con
ixe
r co
m fu
ncio
na u
n or
dina
dor
.
Programaci
59
Unitat 8. Les mquines
CO
nTI
ng
UTS
EnTO
Rn
,.TEC
nO
LOg
Ia.I.
SOC
IETa
T
Q
u
s un
a m
qui
na.
Le
s m
qui
nes
sim
ples
:
La
pal
anca
.
E
l pla
incl
inat
.
L
a ro
da.
La
pol
itja.
El
car
gol.
El
tasc
.
Le
s m
qui
nes
com
post
es:
L
engr
anat
ge.
El
mot
or.
El
cir
cuit
elc
tric
.
El
cir
cuit
elec
trn
ic.
L
ordi
nado
r.
Le
s ei
nes.
Ca
nvI
S.I.C
On
TIn
UT
aTS.
En.E
L.TE
MP
S
M
qui
nes
dab
ans
i da
ra.
60
Unitat 8. Les mquines
Orientacions didctiques i solucionari
Pg. 122Podem proposar als alumnes que diguin quines mquines han vist aquell dia, a casa o de cam a lescola, i que expliquin quina funci fan.
1. a) c, a i bb) Aquests agricultors estan llaurant.c)
a. Els bous fan la fora per llaurar.b. El tractor fa la fora.c. Els homes exerceixen la fora sobre larada.
d) Saplica sempre lenergia mecnica.
Pg. 123Per comprendre millor el concepte de mquina farem una llista de mquines simples i una de compostes que utilitzem en el nostre dia a dia.
2. Les mquines serveixen per transformar material, per generar moviment, per traslladar objectes, per generar calor, etc.
3. a) combustibleb) electricitatc) energia de les personesd) hidrulica
4. Soluci possible:Energia..
de.les.persones Energia.elctricaEnergia..
de.combustibles Energia.elica
bicicletagrapadora
ordinadorliquadora
cotxeavi
molinsvaixell de vela
Pg.124 Caldr tenir preparat el segent material per observar-ne les caracterstiques: Tisores, pinces, trecanous i carret de joguina.
5. a) Saplica la fora sobre lextrem del pal oposat a la roca. El fulcre s el punt on es
recolza el pal.b) La fora saplica sobre els braos del trencanous i el fulcre s el punt duni dels dos
braos.
61
Unitat 8. Les mquines
Pg.125-126-127Desprs de la lectura haurien dorganitzar la informaci en un mapa conceptual. Seria convenient posar un exemple de cada mquina simple.
6. Serjant: instrument de fusta o de ferro que usen els fusters per prmer una contra laltra dues peces de fusta encolades.
7. Per aixecar u