Post on 21-Feb-2016
description
144
ABRI
L20
09
portada144.qxd:portada 8/4/09 13:03 Página 1
portada144.qxd:portada 8/4/09 13:03 Página 2
REPORTATGE 4Els periodistes desembarquena les escolesAutor: Natàlia Araguàs
REPORTATGE 12Les associacions s’apuntenal model col·legialAutor: Yolanda Viñals
REPORTATGE 16Acord per un únic braçal identificatiuAutor: Eudald Coll
CRÒNICA 20Saviano i Cannavò, dos models a seguirAutor: Eudald CollFotos: Vicente Pruna
ENTREVISTA 26Roberto SavianoAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz
REPORTATGE 32Els més joves ana-litzen la professióAutor: Anna GaldonFotos: Sergio Ruiz
ENTREVISTA 40Rosa María Calaf /Xavier BatallaAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz
REPORTATGE 46La memòria dels mitjans, a la XarxaAutor: Natàlia AraguàsFotos: Sergio Ruiz
OPINIÓ52Jordi Goula i Pilar de Yarza
REPORTATGE 112El domini lingüístic en els mitjans, a debatAutor: Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna
REPORTATGE 120El model ACN compleix deu anysAutor: Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz
REPORTATGE126New New Journalism: vell periodisme nouAutor: Albert ChillonFotos: Arxiu
FOTOGRAFIA 130Els altres escenaris de la notíciaText i fotos: Pedro Madueño
REPORTATGE 138Japó: futur incert alpaís amb més lectorsAutor: Carme EscalesFotos: Sergio Ruiz
PREMIS 144WEBS 145LA FOTO 146Liu Heung Shing
LLIBRES 148EL CIC INFORMA 151OBITUARIS 153NOTÍCIES COL·LEGIALS 154DIA A DIA 158EN POCAS PALABRAS 170COM ENS VEU... 178Guillem Cifré
S U M A R I
NÚMERO 144 ABRIL 2009
Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurent 647 807 966
REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: capcalera@periodistes.orgURL: http://www.periodistes.org
Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162
Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044
August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454
Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537
Junta
DegàJosep Carles Rius i Baró
Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló SuárezNarcís Genís ReixachRamon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras
SecretàriaPilar Casanova Seuma
TresoreraMaria Favà i Compta
VocalsPilar Antillach i BerguaIrene Caparrós GonzálezBernat Capell OllerJulià Castelló i JanoSalvador Cot BelmonteOriol CortacansEnric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i BigarJoan Guerrero LuqueRicard Lahoz AvendañoJosep Martí GómezXavier Mas de Xaxàs FausMontserrat Melià RosetGustau Moreno PérezYolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan AlonsoEnric Sierra DíazMontserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú
Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens
Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup SA
DOSS I ER E SP E C IAL
La metamorfosi del model informatiuAutor: Pedro Farias / Sergio RosesFotos: Sergio Ruiz pàg. 82
Trenta veus a favor de la premsaAutor: Eudald CollFotos: Sergio Ruiz pàg. 56
La publicitat enfront la migració digitalAutor: Joaquim M. PujalsFotos: Vicente Pruna pàg. 94
Les redaccions diuen adéua una generacióAutors: Enric González/ Jaume Guillamet
pàg. 78
S’haurà de pagar per informar-sea la Xarxa?Autor: Eudald Coll pàg. 100Blocs: un mitjà creat a midade cadascúAutor: Karma PeiróFotos: Sergio Ruiz
pàg. 104
Sumari-144:Layout 1 8/4/09 13:02 Página 3
Si la muntanya no va a Mahoma, Ma-
homa anirà a la muntanya, que diuen.
Davant l’evidència que la lectura de
diaris cada cop és un hàbit més exòtic
entre els joves, el Col·legi de Perio-
distes, l’Associació de la Premsa deMa-
drid i la Fundació La Caixa han posat
en marxa La premsa a les escoles, una
iniciativa que pretén inocular als nois i
noies l’amor pel vell paper.
Per tal de fomentar l’interès per l’ac-
tualitat i la lectura, les tres institucions
han decidit que siguin els mateixos pe-
riodistes els que vagin a les aules per
explicar de primera mà temes d’interès
social (escollits pels mateixos estu-
diants) a partir de la seva experiència.
Els organitzadors de La premsa a les
escoles han rebut assessorament del
Departament d’Educació a l’hora de
triar els centres tot i tenir en compte fo-
namentalment el factor de l’heteroge-
neïtat.
S’han escollit col·legis tant públics
com privats, en barris de diversa ex-
tracció i estatus social i ubicats a les
cinc demarcacions del Col·legi (Bar-
celona, Girona, Lleida, Tarragona i
Terres de l’Ebre). La descentralització
territorial s’ha tingut molt en compte,
“per no caure en la temptació de
concentrar-nos a Barcelona”, explica
Javier Zuloaga, director de comunica-
ció de la Fundació La Caixa i de l’Obra
social d’aquesta l’entitat.
En el cas dels periodistes, s’ha valorat,
a més de les diferents especialitza-
cions, que procedeixin de mitjans amb
diverses línies editorials i que els
col·laboradors o freelance hi estiguin
representats.
En els cas de Madrid, l’APM, s’ha
marcat com a prioritat aprofitar el ta-
lent de “la gent bona i a l’atur” a
conseqüència de la crisi i el redimen-
sionament de plantilles. Tot plegat, es
tracta d’una prova pilot que a Catalu-
nya va portar-se a terme en vint insti-
tuts els mesos de febrer, març i abril
sota la coordinació d’Enric Frigola. La
intenció és que l’any vinent continuï.
En el marc de La premsa a les escoles,
els alumnes de geopolítica de 4t d’ESO
de l’Aula Escola Europea van tenir
l'ocasió d’assistir el passat 16 de març a
l’exposició sobre el conflicte palesti-
noisraelià de Kim Amor, corresponsal
durant anys a països de l’Orient Mitjà,
com Egipte i el Marroc, per a El Perió-
dico i Catalunya Ràdio, que acaba
d’instal·lar-se a Barcelona. En dema-
nar-los la seva opinió després de la xer-
rada, els nois van confessar que el torn
de preguntes se’ls havia quedat curt.
La curiositat, doncs, existeix, en estat la-
tent en molts dels casos. Ja hi ha inicia-
tives que porten el diari a les escoles
gratuïtament per als estudiants.El diari,
però, no parla ni exerceix aquest poder
de seducció que sembla necessari per-
R E P O R TAT G E
Els periodistesdesembarquena les escoles
La crisi de la premsa
escrita té en la baixada
de la inversió
publicitària el seu
problema més urgent i
imminent, però de
cara al futur el repte
és aconseguir que les
generacions joves
s’habituïn a la premsa
escrita a la qual donen
l’esquena en benefici
d’Internet.
El programa La
premsa a les escoles,
en què participa el
Col·legi de Periodistes,
acosta els professionals
de la informació
als instituts perquè en
primera persona
expliquin les seves
experiències
als més joves.
Natàlia Araguàs
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 4
què els nois es converteixen en consu-
midors habituals de premsa. “Com
podem aconseguir que una persona de
primer o de segon de batxillerat es
convenci que saber què passa al món és
tan important com saber matemà-
tiques?”, interpel·la Zuloaga.
És aquí on intervé la figura del perio-
dista, com a persona que aporta la seva
praxi a qüestions com la memòria his-
tòrica, el Pla Bolonya, la crisi econò-
mica o els drets civils als Estats Units,
alguns dels temes que es van abodar a
les xerrades. Sense la intervenció dels
periodistes aquestes matèries només es
tractarien des de l’antipatia que acos-
tumen a despertar els llibres de text en
els adolescents.
Periodistes com Cristina Mas,
Maite Coca, Enric González, Isa-
bel Ramos, Esther Armora i així
fins a una vintena de professio-
nals dels principals diaris que
s’editen a Barcelona, així com al-
tres de comarcals (Segre, Diari de Ter-
rassa, Diari de Girona, La Mañana de
Lleida o Diari de Sabadell) i gratuïts
(ADN i 20 minutos) van intentar trans-
metre la seva vocació als alumnes de
secundària. No perquè s’hi dediquin,
sinó perquè prenguin consciència de la
importància d’estar informats a través
5
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Kim Amor durant la seva xerrada a l’Aula Escola Europea, on va parlar del conflicte palestino-israelià. Foto: Vicente Pruna
Una vintena de professionalsde la informació varen visitarels instituts per explicarles seves experiències
Només un 11,9% dels lectors de
diaris tenen entre 14 i 24 anys, se-
gons el Baròmetre de la Comuni-
cació. A partir d’aquesta edat, i
fins als quaranta-quatre, creix l’in-
terès per la premsa, (41,4% sobre
el total de lectors). Amb tot, el
relleu generacional no està garan-
tit, ja que els joves s’inclinen més
per altres suports com Internet
per informar-se. “Costa que lle-
geixin premsa, si no insistíssim no
ho farien”, reconeix Remi Barder,
professor d’Aula Escola Europea.
Sense relleugeneracional?
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 5
6
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
COMARQUESDE BARCELONA:
IES Marina / La Llagosta
27 de febrer, 10.00h
Periodista: Cristina Mas
Tema: Conflicte Orient Mitjà
Aula Escola Europa / Barcelona
16 de març, 11h
Periodista: KimAmor
Tema: Conflicte Orient Mitjà
CC Sant Gabriel / Sant Adrià del
Besòs
18 de març, 11.30 h
Periodista: Maite Coca
Tema: Crisi Econòmica
IES Emperador Carlos / Barcelona
19 de març, 12.30h
Periodista: Josep Ramon Correal
Tema: Com es fa un diari
IES Josep Lluís Sert / Castelldefels
20 de març, 12.45h
Periodista: Isabel Ramos
Tema: Situació dona països islà-
mics / tercer món
CC Joviat / Manresa
24 de març, 16.00h
Periodista: Lluís Martínez
Tema: Com es fa un diari
IES Lluís de Peguera / Manresa
25 de març, 11.30h
Periodista: Ester Armora
Tema: Pla Bolonya
Escola Pia / Mataró
25 de març, 11h
Periodista:Albert Gomez
Tema: Ètica periodística
IES montbui / Santa Margarida de
Montbui
25 de març, 12.30h
Periodista:Ariadna Trillas
Tema: Crisi econòmica
IES La Llauna / Badalona
26 de març, 13.30h
Periodista: Felix Flores
Tema: Conflicte Orient Mitjà
IES Corbera / Corbera del Llobregat
27 de març, 12h
Periodista: Toni Orensanz
Tema: Memòria Històrica
IES Ausiàs March / Barcelona
27 de març, 12.30h
Periodista: Enric Gonzalez
Tema: Drets civils als EUA.
De Martin Luther King
a Obama
IES Alella / Alella
27 de març, 9.30h
Periodista: Olga Grau
Tema: La crisi
IES Mila i Fontanals / Barcelona
1 d’abril, 13.30h
Periodista: Josep M. Ureta
Tema: La crisi
IES Pablo Ruiz Picasso / Barcelona
1 d’abril, 13h
Periodista: Joaquim Ibarz
Tema: Cuba
COMARQUES DE GIRONA
IES Santiago Sobrequés / Girona
23 de febrer, 16h
Periodista:Vicent Partal
Tema: Conflicte Orient Mitjà
IES Llagostera / Llagostera
19 de març, 12h
Periodista: Josep Martinoy
Tema: Crisi econòmica
IES Vallvera / Salt
23 d’abril, 9.30h
Periodista: Pau Lanau
Tema: Memòria Històrica
COMARQUES DE LLEIDA
IES Ronda / Lleida
11 de març, 11h
Periodista:Alex Gutierrez
Tema: Situació / Perspectives
premsa en català
IES Joan Brudieu / La Seu d’Urgell
26 de març, 9h
Periodista: Boban Minic
Tema: Ètica periodística en
temps de conflictes
Maristes Montserrat / Lleida
31 de març, 12h
Periodista:Ana Alba
Tema: Situació dona països islà-
mics
COMARQUES DETARRAGONA
/ TERRES DE L’EBRE
IES M. Deu Candelera / l’Ametlla de
mar
23 de març, 13h
Periodista:Milagros Perez Oliva
Tema: L’eutanàsia
IES Martí Franques / Tarragona
24 de març, 9.00h
Periodista: Bru Rovira
Tema:Conflictes menys coneguts
IES Narcis Oller / Valls
24 de març, 12h
Periodista: Montse Arbos
Tema: Conflicte Orient Mitjà
IES Terra Alta / Gandesa
27 de març, 11.30h
Periodista: Montse Cartanyà
Tema: Pla Bolonya
Vint-i-cinc xerradas escollides pels alumnes
R E P O R TAT G E
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 6
d’aquells que viuen el dia a dia de l’ac-
tualitat. El format que s’ha triat és la
roda de premsa, en què el periodista es-
devé l’orador i l’estudiant adopta el rol
de preguntar, després de sentir la seva
exposició.
En la xerrada d’Aula Escola Europea,
una de les primeres a celebrar-se, a Kim
Amor li van caure preguntes sobre si
Israel hagués pogut consolidat el seu
Estat sense l’ajut dels Estats Units, com
és que es permet governar “un movi-
ment terrorista” com Hamàs, si hi ha
solucions possibles per assolir la pau,
com s’ho fa per obtenir informació en
zones de conflicte o la situació de la
dona als països àrabs, que serà un tema
en si mateix en una de les sessions que
tindrà lloc a Lleida. Malgrat que pugui
semblar-ho, cap dels assistents té pre-
vist ser periodista en un futur, tal i com
van deixar clar els joves quan se’ls va
sondejar. “Han fet preguntes intel·li-
gents, els he trobat interessats”, va va-
lorar Amor a la sortida. “S’han divertit
més en la segona part, de preguntes,
que en la primera, tot i que el vídeo que
els he posat ha ajudat a alleugerir el
tema una mica”, reconeixia.
Mariona, de 4t d’ESO, explicava que
havia trobat la xerrada “bé”. “Al prin-
cipi, ens ha explicat la història, ja la sa-
bíem. Ens ha agradat més la part de les
anècdotes, perquè són coses que no
diuen a les notícies del que està pas-
sant”. La seva companya, Silvia, coin-
cidia en què ja estaven al cas del
conflicte. “Jo he estat amb els pares a
Turquia i Egipte i m’ha canviat una
mica la perspectiva. M’interessen més
les històries de la gent”. José Luis, un
dels més actius en el torn de preguntes,
reconeixia que el tema ja li interessava
abans de la xerrada i que el periodista
havia aconseguit donar-li “una visió
més àmplia” i fer-li entendre que exis-
teixen “dos bàndols, amb les
seves opinions”. Tots ells van
coincidir en què la seva òptica
havia canviat. En canvi, el pro-
fessor Remi Bader atribueix a
“una confiança excessiva” dels
alumnes els coneixement que
diuen tenir del conflicte, tot i reco-
nèixer que els havia donat les claus, en
el context de la mundialització i el
paper d’Estats Units i Europa, i que la
lectura d’articles és una part ineludi-
ble de l’assignatura.
7
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Ens ha agradat la part de lesanècdotes perquè són cosesque no diuen a les notícies”,assegura una alumna
A la pàgina anterior i a dalt, Ana Alba amb els alumnes dels Maristes de Lleida el passat 31 de març. Fotos: Tony Alcántara
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 7
R E P O R TAT G E
8
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Preocupada per atansar els mitjans
escrits al seu públic més jove, l’Asso-
ciació Catalana de la Premsa Comar-
cal (ACPC) ha engegat dues
iniciatives. La primera, que ja va per
la tercera edició, pretén obrir un
espai de reflexió sobre la premsa
entre els que seran els seus futurs
professionals, els estudiants de Perio-
disme de les principals universitats
catalanes. La segona parteix del
convenciment que la “tasca pedagò-
gica” en el consum de diaris “no és
necessàriament vàlida per a nois que
ja tenen divuit anys, ja que si no tens
base cultural i experiència és difícil
que agafis l’hàbit”, segons argumenta
Estanis Alcover, president de
l’ACPC. És per això que l’entitat –en
col·laboració amb l’Associació Cata-
lana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i
l’Associació Catalana d’Editors de
Diaris (ACED)– treballa en un pro-
jecte que planteja la premsa escrita
com un instrument d’ensenyament
més per als infants.
Aquesta concepció del diari com un
proveïdor de continguts que pot ser-
vir de complement als llibres de text i
altres materials ha estat importada
dels Estats Units. L’Associació Mun-
dial de Periòdics (WAN) desenvo-
lupa un programa similar des dels
anys trenta, quan The New York
Times va decidir organitzar-lo per pri-
mer cop. En l’actualitat, existeixen
més de set-centes iniciatives com
aquestes arreu del món i en breu la
catalana en serà una més. El Depar-
tament d’Educació i la Secretaria de
Comunicació van trobar la iniciativa
“magnífica” quan els responsables de
l’ACPC van portar-la al despatx. A
hores d’ara, es treballa per adaptar el
material pedagògic a la realitat cata-
lana des de la triple òptica de l’escola,
la família i els editors de premsa.
La idea és familiaritzar els nens amb
els diaris des de ben petits, entorn als
tres anys d’edat. D’aquesta manera,
se’ls fomenta l’interès pels temes
d’actualitat, així com l’hàbit de la lec-
tura.
Segons la WAN, les investigacions
realitzades sobre aquests programes
indiquen que els nens que aprenen
les matèries de lectura i escriptura a
partir de la premsa mostren més in-
terès pel món, se’ls estimula tant la
capacitat de comprensió lectora, l’ex-
pressió oral així com el pensament
crític.
Paral·lelament, l’ACPC organitza des
de fa tres anys la Trobada de Joves
Lectors. Cal afegir que qualificats,
atès que es tracta d’estudiants de pe-
riodisme que es troben en la recta
final de la carrera. Col·laboren en la
iniciativa les set principals facultats
catalanes. La intenció és que futurs
periodistes aportin les seves idees
sobre com haurien de ser els mitjans
escrits per tal de garantir el seu se-
guiment i supervivència.
En les últimes jornades, que van rea-
litzar-se l’abril de l’any passat a una
casa rural de Canyamars (Maresme)
una vuitantena de joves van apostar
per uns diaris més “pròxims i espe-
cialitzats”. També van arribar a la
conclusió que el periodista del futur
ha de conèixer i saber emprar el nou
entorn digital, “perdre la por i apro-
fitar-ne els avantatges”. Creuen que
el periodisme ciutadà ha de jugar un
paper complementari, enriquir la
tasca dels mitjans, però mai substituir
la figura del periodista. Durant prop
de 48 hores, van debatre sobre blocs,
el paper del periodista i l’estil del ci-
berperiodista, entre altres temes.
“Busquem que els futurs periodistes,
més preocupats per l’audiovisual i les
noves tecnologies que pel paper es-
crit, vegin què significa per ells la
premsa escrita”, exposa Alcover. La
intenció és que quan ells siguin pro-
fessionals “sàpiguen captar l’atenció
dels que avui són nens”.
Malgrat que els indicadors de lectura
de premsa entre el jovent no
conviden a l’eufòria, des de
l’ACPC no se’n fa una lectura
pessimista. Alcover recorda
que els diaris mai no han estat
un objecte de consum massiu
entre els nois, que acostumen a anar
“curts de butxaca” i tenen altres prio-
ritats a l’hora de gastar-se els diners.
El problema, suggereix, és que potser
el paper tampoc no abunda a les llars
i la possibilitat de llegir el diari del
pare cada cop és menor.
De totes formes, els joves sí que acce-
deixen a la informació escrita a través
d’Internet. “Cal motivar els nois per-
què adoptin l’hàbit de la lectura, que
es dirigeixin als llocs on venen el diari
i el comprin”, defensa el president de
l’ACPC, tot i recordar que l’amor per
la lectura s’ha d’inocular des de la in-
fància. No en va, la caiguda de la lec-
tura de premsa escrita és menor en
els països nòrdics, on els diaris for-
men part del paisatge habitual en la
formació dels nens.
Els nens i els diaris
Un projecte d’associacionsi editors planteja la premsaescrita com un instrumentd’ensenyament als infants
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 8
9
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ALUMNESATENTS
La majoria dels periodistes que van
participar en la iniciativa admeten
haver tingut una bona resposta per part
de l’alumnat. Fèlix Flores anava adver-
tit que la seva era una classe força pas-
siva. La seva xerrada era sobre Orient
Mitjà i admet que faltava una mica de
treball previ, una responsabilitat com-
partida entre l’escola i ell mateix.
“Haurien d’haver estat una mica més
conscients que la idea de l’assumpte és
estimular la lectura de la premsa. Sem-
blava que es tractava que jo parlés. I el
tema és dur com una pedra. Són xavals
de 17 anys i no pas universitaris. Els hi
faltava una mica d’introducció a l’as-
sumpte. Tot i això reconeix que varen
mostrar molt d’interès.
Remi Bader, que va estar present a la
xerrada de Kim Amor, també apunta
en aquest sentit. Al seu parer, la pri-
mera part de l’exposició es podria tre-
ballar abans a nivell d’escola, per tal
que els estudiants ja coneguin els ante-
cedents quan el professional els visiti a
l’institut i puguin extreure el màxim
profit a les seves vivències.
Malgrat aquest aspecte a millorar, un
dels punts més ben valorats va ser l’in-
terès mostrat per els adolescents. Bru
Rovira, que va parlar a un institut de
Tarragona sobre les guerres oblidades,
també va ser escoltat amb molta aten-
ció. “Tothom estava en silenci.Vaig tro-
bar nois amb més curiositat, més pre-
parats, amb més vocacio i més nivell
fins i tot que els estudiants de perio-
disme que estan més interessats pels fa-
mosos de la televisió.Aquests, en canvi,
estan més interessats pel món”. Per la
seva part, Vicent Parlat reconeix
que va disfrutar amb la seva xer-
rada sobre el conflicte d’Israel i
Palestina en un institut de Gi-
rona. “L’atenció va ser molt
constant. Vaig estar dues hores
parlant i no vaig tenir en cap moment
la sensació que estiguessin forçats a es-
coltar. “Va ser un diàleg molt sensat,
van preguntar moltes coses. Jo m’ho
vaig passar molt bé”.
Els alumnes de l’Ametlla de Mar als
quals Milagros Pérez Oliva va parlar-
“Va ser un diàleg molt sensat,van preguntar moltes coses.Jo m’ho vaig passar molt bé”(Vicent Partal)
El periodista d’El Periódico, corresponsal durant anys a països de l’Orient Mitjà, durant la xerrada. Foto: Vicente Pruna
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 9
los de l’eutanasia també van estar
atents: “Van seguir tota l’explicació
ambmolta atenció i es veia que estaven
força interessats. Fins i tot els que al
final de l’aula havien començat la sessió
amb un posat una mica disciplent, com
suposo que passa a totes les classes en
aquestes edats, van anar canviant de
posició a la cadira mica en mica i al
final escoltaven amb molta concentra-
ció”. “No hi va haver interrupcions ni
tampoc debat al final. El tema no era
fàcil ni divertit. Per tant, considero un
èxit que escoltessin amb tanta atenció”.
D’ESQUENAALS DIARIS
Els joves no viuen d’esquena als mit-
jans de comunicació, tot i que a l’hora
de triar tinguin les seves preferències.
En concret, els hi dediquen un total de
4,6 hores al dia, el mateix temps que els
adults, segons s’extreu de l’informe La
dieta mediàtica i cultural dels joves, ela-
borat per la FundacióAudiències de la
Comunicació i la Cultura.
La diferència entre els hàbits de lectura
dels joves i el dels adults rau, precisa-
ment, en què els nois prefereixen In-
ternet abans que els mitjans
tradicionals (premsa, ràdio i televisió),
dels quals estan pendents un total de
quaranta minuts menys: en canvi, es
passen trenta nou minuts més connec-
tats a la Xarxa que les generacions més
grans.
No obstant això, les infinites possibili-
tats d’Internet fan sospitar que no tot
aquest temps estiguin informant-se a
través de publicacions electròniques.
Del total de temps dedicat als mitjans,
de comunicació només dotze minuts
són per a la lectura de diaris, una xifra
baixa, però no gaire més que en la po-
blació adulta, que és de disset minuts.
Un 13% dels nois confessa que no lle-
geix mai diaris ni llibres, idèntic per-
centatge al de la gent gran. Com a
conclusió, s’aprecia que els índexs de
lectura de premsa són baixos en gene-
ral i no difereixen tant entre joves
i adults, com en un primer mo-
ment podria pensar-se.
L’escassa motivació que els nois
semblen mostrar pels diaris s’ha
d’interpretar com “coses d’estu-
diants, perquè han d'estudiar i un oci
ben ocupat”, ironitza Javier Zuloaga.
Ell, com la resta de consultats per
aquest reportatge, destaca la importàn-
cia del mestratge i la necessitat d’incul-
car des de ben petits l’amor per la
lectura. Com que el diari que abans
comprava el pare ara sovint no arriba a
casa, l’escola i els mateixos periodistes
assumeixen en ple segle XXI part
d’aquest rol.
“Crec que a l’escola s’ha de fomentar
l’esperit crític, la capacitat d’anàlisi i
lectura de diaris, i aquesta és una bona
manera de fer-ho”, opinaAnaAlba.
Milagros Pérez Oliva es va sorprendre
pel poc coneixement que es té “fins i tot
en els temes que han estat ob-
jecte d’un seguiment extens,
continuat i en molts mitjans, amb
força profunditat, com és el cas
de la mort digna i l’eutanàsia. En
canvi el coneixement que arriba
a una part de la població és molt su-
perficial”.
Fèlix Flores també es va sorprendre, en
el seu cas al preguntar sobre qui llegia
diaris. Cap dels trenta alumnes va res-
pondre afirmativament. També li va
xocar que al arribar al institut va trobar
a la consergeria un piló de diaris que es
R E P O R TAT G E
10
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Un dels primers mitjans a adonar-
se de la importància d’apropar els
diaris als joves va serEl Periódico
de Catalunya. Ja fa quinze anys, va
llançar El Periódico de l’Estu-
diant, versió reduïda (unes vuit
pàgines) i adaptada del diari es-
tàndard per tal de fer-lo atractiu
per als més joves. Segons recorda
Pep Puig, redactor en cap de su-
plements, Rafael Nadal –avui di-
rector del diari– va ser un dels
“pares espirituals” d’aquell pro-
jecte quan era subdirector d’El
Periódico.Nadal va prendre cons-
ciència de la necessitat de fomen-
tar la lectura de premsa a les
escoles.
Després de trobar una fórmula
que no fos “molt onerosa” per a
l’editora, El Periódico de l’Estu-
diant va posar-se en marxa.A dia
d’avui, continua i les activitats en
aquesta línia s’han eixamplat amb
El Periódico a l’Escola, que des de
1998 porta el periodisme a les
aules de secundària. Aquest pro-
grama passa per convertir la
classe en la redacció d’un diari, en
un primer moment a paper i ara
també digital. L’activitat es com-
plementa amb visites a la redacció
i a la rotativa d’El Periódico. Des
de la seva posada en marxa,
90.713 nois, de 37 comarques, han
participat en el projecte.Tot i que
resulta “molt difícil” avaluar si
aquestes iniciatives redunden en
un major nombre d’addictes als
diaris, reconeix Puig, l’acollida ha
estat immillorable. “No és un be-
nefici únic i exclusiu per a la nos-
tra capçalera”, destaca, sinó “pel
bé de la cultura i del país”.
El Periódico,primer de la classe
“Vaig trobar nois ambmés nivell fins i tot queels estudiants de periodisme”(Bru Rovira)
Fèlix Flores va preguntarquants dels joves llegien eldiari. Cap dels trenta alumnesva respondre afirmativament
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 10
podien agafar gratuïtament. “Però no
em va donar la sensació que els agafes-
sin”, admet.
Bru Rovira és força critic en aquest as-
pecte. “El que està passant amb la
premsa és un problema amb la realitat.
Parlem d’un món al qual no pertany la
gent, que té interès per altres coses”,
apunta.“La meva xerrada era sobre les
guerres oblidades. I són oblidades per-
què no parlem.A ells els interesses les
oblidades. Sabien que hi ha guerres al
món, que hi ha problemes de pobresa.
Però no en parlem ni en un breu, tan
sols ho fem de macroeconomia. Si fés-
sim més carrer els mitjans milloraríem
molt”.
Partal assegura els adolescents als que
va dirigir-se “s’informaven per la tele-
visió, per Internet. Els diaris en paper
no els gastaven” i apunta que “aquesta
generació no troba cap argument per
anar al paper. Això no vol dir que no
estiguin ben informats.Ho estaven i al-
guns fins i tot entraven en mitjans en
anglès a Internet. Però no estan fami-
liaritzats amb el suport físic del paper”.
Independentment dels diaris que
consumeixen els joves, la iniciativa acu-
mula bones crítiques. “M’ha semblat
una gran idea. És molt positiu que els
estudiants puguin conèixer amb més
detall temes que els mitjans tracten dià-
riament, però que a vegades es presen-
ten de forma distorsionada o poc acu-
rada, com és el cas del tema que he
tractat jo, el de la dona a l’Islam”, apun-
tava Ana Alba. “Crec que aquesta ini-
ciativa del Col·legi hauria de continuar.
Tot esforç és poc, em sembla”, assegura
Flores.
Per la seva part Vicent Partal re-
calca la importància de conèixer
el que pensen els estudiants de
secundària. “L’experiència està
realment bé. És molt interessant
escoltar-los a ells, saber el que els inte-
ressa, com veuen la nostra feina...A no-
saltres també ens va veure quins temes
els atrauen, quin no o què ignoren de la
professió”. “N'estem molt satisfets.
Ajudem els nois i les escoles, i indirec-
tament els mitjans de comunicació”, as-
segura Zuloaga.
11
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Els periodistes que participaren al programa varen destacar l’atenció dels estudiants durant les xerrades. Foto: Vicente Pruna
“És molt positiu que elsestudiants coneguin amb mésdetalls temes que els mitjanstracten diàriament” (Ana Alba)
PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 11
Major influència. Lluitar contra la pre-
carietat. Evitar l’intrusisme. Potenciar
la formació. Dotar la professió d’un
major prestigi. Poder opinar sobre les
lleis que afecten o regulen el sector.
Donar visibilitat als professionals.
Millores fiscals.Aquests són els princi-
pals motius que es repeteixen alhora de
preguntar per què una associació de la
premsa, en molts casos centenària, vol
convertir-se en col·legi professional. La
FAPE compta amb quaranta-vuit asso-
ciacions federades (i deu de vinculades)
que integren catorze mil periodistes. I
Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella-
la Manxa, Castella i Lleó i La Rioja ja
han iniciat aquest procés.Madrid va ser
la primera, tot i que encara està en vies
d’aconseguir-ho, i es preveu que en mig
any serà col·legi. Múrcia l’acaba de
constituir.
Fernando González Urbaneja, expresi-
dent de la Federación de Asociaciones
de Periodistas de España (FAPE) i ac-
tual president de l’Asociación de la
Prensa de Madrid (APM), va capitane-
jar aquests canvis. Des de setembre de
2008, els continua i potenciaMagis Igle-
sias, actual presidenta de la FAPE, qui
està acabant el mandat d’Urbaneja. Per
primera vegada, el càrrec de màxim re-
presentant de la FAPE i de l’APM no
recau en la mateixa persona.“Tot i que
sempre havia estat així, no crec que ho
hagi de ser”, apunta Urbaneja.
Magis Iglesias segueix la filosofia ini-
ciada, que aposta per “l’ampliació i
l’obertura, buscant fórmules per dotar
els col·lectius professionals de major
utilitat”. Des de la FAPE, s’està poten-
ciant el model seguit per l’Asociación
de la Prensa de Múrcia. Un sistema
dual, en el qual conviuen el col·legi i
l’associació. “Aquest sistema és més
fàcil d’aplicar en localitats uniprovin-
cials. L’associació passa a ser un espai
més cultural,mentre que el col·legi car-
rega el pes més professional.Ambdues
entitats compten amb la mateixa direc-
tiva”, explica Iglesias.
De moment, i fins que no es resolgui la
nova junta directiva el proper 18 de
maig en les primeres eleccions, al cap-
davant del nou Col·legi de Múrcia es
troba el periodista Juan Tomás Frutos,
també vocal de la FAPE. Per ell, “els
col·legis són un impuls necessari pel
sector, un instrument modern” que
dóna confiança als professionals. Ens
els darrers dos anys han sumat més de
cinquanta altes de nous llicenciats.“Ha
augmentat l’interès per l’associació des
que es parlava de crear el col·legi”,
admet.A Múrcia, el canvi va estar pro-
mogut per la mateixa associació, “fet
que va evitar dubtes sobre la nostra le-
gitimitat per iniciar el procés”. I el
Model Múrcia implica la vigència
d’ambdós sistemes, el col·legial i l’asso-
ciatiu. “L’Asociación de la Prensa de
R E P O R TAT G E
Les associacionss’apunten almodel col·legial
Des de la Federación
de Asociaciones de
Periodistas de España
(FAPE) hi ha una
voluntat d’unificació
professional en el
conjunt del territori
espanyol. El model
col·legial és cap allò
que es vol tendir,
sense obligar a la
desaparició de les
associacions existents.
Aquest sistema dual,
que es coneix com a
Model de Múrcia, és el
que es vol potenciar.
El principal motiu
d’aquesta reforma
és la necessitat de
professionalitzar
la representació
periodística.
I per això s’ha
considerat que el
col·legi professional
és la millor eina per
fer-ho.
Yolanda Viñals
Collegis:Layout 1 6/4/09 12:16 Página 12
Múrcia compta amb cent dos anys
d’història, i era important capitalitzar-
la. Ella mantindrà el seu patrimoni i
serà un element clau de la cultura mur-
ciana”, apuntaTomás Frutos, per qui el
més important del paper de FAPE és la
“tenacitat per vertebrar els diferents
col·lectius, ja que la unió donarà la
força. Els sindicats defensen els drets
laborals, i els col·legis els professio-
nals”.Aquest esperit d’unió implica di-
versos canvis.N’és un el de reformar els
estatuts de la FAPE per poder acollir
associacions i col·legis.Una modificació
que Magis Iglesias va anunciar el pas-
sat mes de març durant la darrera as-
semblea nacional. “La idea és que la
futura FAPE sigui la veu de la profes-
sió”, considera Iglesias.
No obstant això, sorgeix un problema
legal. El Col·legi Professional de Perio-
distes o el Colexio de Xornalistas de
Galícia no poden formar part de la
FAPE, ja que no són associacions sinó
entitats de dret públic.Des del moment
que existeix més d’un col·legi, la fór-
mula legal que ha de regular-los és el
Consell de Col·legis. Josep Carles Rius,
degà del Col·legi de Periodistes,
confirma la “bona i estreta relació amb
la FAPE i l’APM, tant d’ell com del
desaparegut Josep Maria Huertas. Re-
presentem els mateixos objectius i va-
lors. La nostra voluntat passa per la
unitat i per establir al màxim la col·la-
boració, amb la intenció que l’Estatut
del Periodista sigui una realitat. Va ser
un procés liderat pels sindicats, si bé les
associacions no s’hi sentien represen-
tades. Catalunya busca apropar i
consensuar relacions. Però no podem
formar part de la FAPE”.
De manera més contundent, Xosé Ma-
nuel Pereiro, degà del Colexio de Xor-
nalistas deGalícia,òrgan constituït l’any
2000, considera que “la FAPE no tindrà
raó de ser quan aquest nou procés de
col·legis professionals hagi finalitzat.
Duplicar confondrà l’opinió pública
sobre qui representa a qui. La situació
ideal seria un consell de col·legis i,
potser, una federació de funda-
cions, si és que les associacions
passen a convertir-se en funda-
cions culturals. Sóc partidari de la
unió, encara que cadascú ha de
jugar el paper que li pertoca”.
A diferència de Catalunya, a Galícia
conviuen associacions de la premsa i
col·legi. La relació és força tensa, ja que
critiquen al col·legi que acceptés pro-
fessionals no titulats en el moment de
la seva creació. “Ara només es poden
col·legiar si acrediten titulació de Pe-
riodisme, o si són llicenciats en Comu-
nicacióAudiovisual i exerceixen com a
13
CAPÇALERA
ABRIL
2009
Una de les nombroses conferències –en aquest cas del cicle Experiència de Periodista– que té lloc al Col·legi. Foto: Ignasi Rodríguez
Es potencia un model dualen què conviuen l’associació,que seria un espai més cultural,i el col·legi, més professional
Collegis:Layout 1 6/4/09 12:16 Página 13
periodistes. En un primer moment, s’hi
van acceptar els càmeres de televisió i
els fotògrafs. Uns criteris d’admissió
que també van acceptar els professio-
nals de les mateixes associacions que
ara ens critiquen”, afirma Pereira. Se-
gons fonts del col·legi gallec, aquest
“pecat original està saldat, i ara qui
l’aplica són associacions de premsa de
Galícia que segueixen admetent gent
sense títol per veure si colen el criteri
d’admissió de la FAPE”. La controvèr-
sia existeix, quan Magis Iglesias asse-
gura que la FAPE “no admetrà cap
associació o col·legi amb professionals
no acreditats com a periodistes”.
LA MILLOR FÓRMULA?
A diferència de les associacions, els
col·legis professionals representen tots
els professionals, col·legiats o no. Les
noves directius de la UE sobre col·legis
professionals no obliguen a la col·legia-
litat per exercir. A diferència d’altres
àmbits professionals, els periodistes, des
de l’arribada de la democràcia, no han
estat obligats a registrar-se per dur a
terme la seva tasca professional. El
Col·legi de Periodistes es va crear per
llei parlamentària l’any 1985. Segons
Josep Carles Rius, aquesta llei “ha estat
útil per autoregular la professió i ga-
rantir les bones pràctiques professio-
nals davant la societat catalana. És
important el fet que el col·legi forma
part de la societat civil catalana.Ha de-
mostrat ser un interlocutor útil entre la
professió i la societat. I ha estat referent
a Espanya amb aportacions com el
Codi deontològic”.
Per Salvador Alsius, degà l’any 1992,
quan es va crear i presentar aquest
codi, “la fórmula de col·legi ha funcio-
nat bé a Catalunya. El model català ha
generat certa convicció, i altres profes-
sionals d’arreu d’Espanya s’hi han em-
mirallat. Ha estat una institució estable
i ha obtingut una gran prestigi”.
El 2010, el Col·legi de Periodistes cele-
brarà els vint-i-cinc anys.Un organisme
professional que “ha permès una millor
defensa del periodista i que treballa
amb els sindicats. La nostra voluntat és
sumar, no confrontar. Es calcula que a
Catalunya hi ha 10.000 professionals, i
4.000 d’ells estan col·legiats. La nostra
aspiració és intentar que aquests 6.000
restants també formin part del col·legi”,
explica Rius.
Amb aquesta voluntat integradora, el
Col·legi s’ha afegit a la Declaració de
Sevilla, sorgida a la darrera assemblea
de la FAPE,que vol ser una plataforma
de defensa del periodisme. Per Fer-
nando González Urbaneja,“Catalunya
és la clau, ja que ajuda a diluir el poder
que té Madrid; i això garanteix plurali-
tat i democràcia interna. Les relacions
entre Catalunya i Madrid són bones, i
ara tenim l’oportunitat de treballar en
comú i superar la ruptura moral que es
va produir al final de la dècada dels se-
tanta, quan Luis Maria Ansón va subs-
tituir Josep Pernau al capdavant de la
presidència de la FAPE. Val a dir que
la presidència de Pernau va ser un gran
encert”. Unes relacions que Madrid fa
anys que intenta potenciar, que perme-
ten el Col·legi de Periodistes tenir veu
(no vot) en les assemblees de la FAPE,
i que van portar fins i tot a oferir a
Montserrat Minobis la presidència de
la FAPE el 2004.“Podíem donar passes
de comú acord, però no presidir una
entitat de la qual no formaven part per
causa de les nostres naturaleses jurí-
diques”, recorda l’exdegana.
UN PAS LEGAL
Com a entitats de dret públic, els
col·legis professionals han de ser apro-
vats en el Parlament. En aquest
moment, Magis Iglesias està pre-
sentant el projecte de la FAPE
als màxims representants polítics
de les comunitats on les associa-
cions tenen voluntat de donar el
pas cap a col·legi. A Castella-la
Manxa es treballa per l’existència
només del col·legi; mentre que a Cas-
tella i Lleó s’aposta pel model dual.
Aquesta dualitat també és la que està
començant a treballar l’Asociación de
la Prensa de la Rioja, que ha iniciat el
debat intern per aprovar, o no, conver-
tir-se en col·legi. “Fa dos anys vàrem
conèixer l’instrument de l’Observatori
dels Col·legis i, en part, aquest movi-
ment ens va animar a discutir-ho”, ex-
plica Ana González, membre de
l’associació, que compta amb prop de
300 associats, tots titulats i el 90% dels
quals són recents promocions.
Pel que fa a Madrid, es troba en el mo-
ment en què el Govern de la comunitat
ha de proposar la llei que s’ha d’apro-
var al Parlament. I Andalusia, model
complicat pel nombre d’associacions
existents, ha desencallat el procés du-
rant la darrera assemblea de la
FAPE, que va tenir lloc a Sevilla.
Segons Iglesias, el president de la
Junta,Manuel Chaves, està “deci-
dit a transitar perquè el projecte
vegi la llum”. Iglesias confirma
que “no hi ha comunitats autò-
nomes reticents a fer el pas, sobretot des
que la pràctica professional no passa
per l’obligatorietat de col·legiar-se”.Un
sistema, aquest, pel que ja va optar Ca-
talunya fa quasi un quart de segle i que
en l’actualitat serveix demodel a alguns
dels col·legis que s’estan creant.
R E P O R TAT G E
14
CAPÇALERAABRIL
2009
A diferència de lesassociacions, els col·legisrepresenten tots elsprofessionals, col·legiats o no
El model català ha generatcerta convicció fins al puntque altres institucionss’hi han emmirallat
Collegis:Layout 1 6/4/09 12:16 Página 14
15
CAPÇALERA
ABRIL
2009
ASSOCIACIONSDE PREMSA A ESPANYAA CoruñaAlbaceteAlacantAlmeriaAragóBadajozBurgosCàceresCadisCamp de GibraltarCantàbriaCeutaCiutat RealCòrdovaConcaGranadaGuadalajaraHuelvaJaénJerez de la FronteraLa RiojaLanzarote-FuerteventuraLas PalmasLleó
LugoMadridMàlagaMelillaMèridaMúrciaOviedoPalènciaSalamancaSanta Cruz de TenerifeSantiago de Compostel·laSegòviaSevillaSòriaToledoValladolidVigoZamora
ASSOCIACIONSDE PERIODISTESAsociación de Periodistas de ÁvilaAsociación de Periodistas deCastellónAsociación de Periodistas de NavarraAsociación de Periodistas de Tala-vera de la Reina
Asociación de Periodistas VascosAsociación de Periodistas de Bizkaia
COL·LEGIS PROFESSIONALSCol·legi de Periodistes de Catalunya(demarcacions a Barcelona, Girona,Lleida,Tarragona i Terres de l’Ebre)Colexio Profesional de Xornalistas deGaliciaColegio Oficial de Periodistas deMurcia
UNIÓ DE PERIODISTESUnió de Periodistes Valencians
CENTRES DE PREMSAClub Internacional de PrensaCentro de Prensa de GuadalajaraCentro Internacional de Prensa deBilbaoCentro Internacional de Prensa deLa RiojaFundació Centre Internacionalde Premsa de BarcelonaFundación Centro de Prensa deZaragoza
El mapa dela professió
Associacionsde premsa a Espanya
Col·legisprofessionals
Associacionsde Periodistes
Unió Periodistes Centres de premsa
Font: Agenda de
la comunicació
(www.la-moncloa.es)
Collegis:Layout 1 6/4/09 12:16 Página 15
L’acord d’un protocol per al braçal
d’identificació dels periodistes subscrit
entre el Col·legi de Periodistes i el de-
partament d’Interior de la Generalitat
permetrà que, a partir d’ara, els fotò-
grafs que treballin a Catalunya utilitzin
un únic braçal. L’acord es va signar el
passat 1 d’abril, dues setmanes després
que una trentena de professionals de la
informació –molts d’ells fotògrafs que
anaven perfectament identificats– fos-
sin agredits per les forces policials du-
rant els aldarulls posteriors al
desallotjament dels estudiants que es-
taven tancats al rectorat de la Univer-
sitat de Barcelona per protestar contra
el Pla Bolonya.
En realitat els periodistes utilitzen bra-
çals identificatius des de finals de la dè-
cada dels vuitanta, però en aquell
temps, lluny de la unificació, existia una
diversificació de models. Mentre el
Col·legi de Periodistes tenia el seu
propi, les associacions de fotògrafs
n’utilitzaven altres. Quan el 1993 es
funda el Sindicat de Periodistes de Ca-
talunya (SPC) aquesta institució
també comença a distribuir un braçal i
la Unió de Professionals de la Imatge
i la Fotografia de Catalunya (UPIFC)–
fundada el 1994 i que amb el temps es
converteix en l’associació més repre-
sentativa dels fotoperiodistes– també
adopta un braçal identificatiu per als
seus associats.
“En unificar els braçals s’ha aconseguit
una reivindicació històrica”, assegura
Eduard Sanjuan, president de la Co-
missió de Defensa i Ètica Professional,
des d’on fa anys que es lideren les ne-
gociacions sobre aquest tema. Les as-
sociacions de professionals no eren les
úniques que en demanaven l’unificació.
Les autoritats policials també apunta-
ven al mateix camí.
Prova d’això és que mesos abans de la
reunió a Barcelona del Banc Mundial
prevista per a l’estiu del 2001 –i que fi-
nalment s’acabaria anul·lant per evitar
problemes amb el moviment antigloba-
lització– membres del Col·legi de Pe-
riodistes varen reunir-se amb els
responsables de la Delegació del Go-
vern quan aquesta estava encapçalada
per Julia García Valdecasas.Aquell dia
Miguel Ángel Fernández Rancaño, cap
superior de policia de Barcelona, ja va
suggerir als representants col·legials la
possibilitat d’unificar els braçals dels
periodistes.
Arran d’aquella petició es va convocar
una reunió entre representants del
Col·legi, la UPIFC i el Sindicat. En
principi aquelles negociacions acabaren
amb un acord a tres bandes, però final-
ment el Sindicat es desmarcà i va deci-
dir seguir donant els seus braçals. Així
doncs, l’acord no és total, però com a
mínim s’aconsegueix que el Col·legi i la
UPIFC pactin que a partir de llavors el
R E P O R TAT G E
Acord perun únic braçalidentificatiu
Els periodistes catalans
portaran un únic
distintiu.
L’acord, signat
l’1 d’abril entre el
Col·legi de Periodistes
i el departament
d’Interior, permetrà
clarificar l’aspecte
de l’identificació.
L’acord implica la fi
d’un llarg camí que va
començar a finals dels
anys vuitanta, quan
existien una diversitat
de braçals diferents.
A partir d’ara s’espera
que amb aquest acord
no es repeteixin
fets com
les agressions a una
trentena
d’informadors el
passat 18 de març.
Eudald Coll
brac?alet1:Layout 1 6/4/09 12:18 Página 16
Col·legi distribueixi els braçals que pas-
sen a ser de color vermell, els mateixos
que s’han utilitzat durant aquests dar-
rers vuit anys.
Quan al maig del 2006 Josep Maria
Huertas pren possessió com a degà hi
ha la voluntat de reprendre les nego-
ciacions per unificar els braçals de
forma definitiva. Comencen unes
converses a tres bandes (Col·legi,
UPIFC i Sindicat) que finalitzen pels
volts de la tardor de l’any passat.A par-
tir de llavors comencen les negocia-
cions amb el Departament d’Interior,
que finalment fructifiquen amb l’acord
de finals de març.
“Hem tingut constantment molt inter-
canvi d’informació”, apunta Eduard
Sanjuan.Aquest intercanvi s’ha jugat a
diverses bandes. Els negociadors de la
Comissió de Defensa han parlat, per
una part, amb membres de la comissió
que representen la UPIFC-Sindicat de
la Imatge (el seu president, Pere
Monés, i el secretari d’Organització i
Publicacions, Lluís Salom) i amb els re-
presentants del Sindicat. I d’altra part
s’ha negociat amb el Departament
d’Interior.
L’acord definitiu per tal de regular la
identificació dels periodistes es va rati-
ficar el passat 23 de març en una reunió
entre Joan Delort, (secretari de Segu-
retat) i Anna Oliva (del gabinet de
premsa) per part del Departament
d'Interior i Eduard Sanjuan (president
de la Comissió de Defensa) i Julià Cas-
telló, (membre de la Comissió)
per part del Col·legi.
L’acord “en relació amb la utilit-
zació d’elements visuals identifi-
catius” –tal i com consta
oficialment– té vuit punts que re-
gulen les condicions que seguiran des
del Col·legi i el Departament. El fun-
cionament és ben senzill: el braçal, que
no substituirà altres mitjans d’acredita-
ció dels professionals de la informació
que estiguin legalment previstos, serà
distribuït pel Col·legi de Periodistes a
totes les seves demarcacions “a tots
17
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Guillem Valle, fotògraf del diari ADN, fou agredit durant el desallotjament dels anti-Bolonia. Foto: Andreu Puig
El nou braçal, l’únicoficial que existirà a partird’ara, suposa la fi d’un llargprocés de negociacions
brac?alet1:Layout 1 6/4/09 12:18 Página 17
R E P O R TAT G E
18
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Pocs dies després dels aldarulls del 18
de març, posteriors al desallotjament
dels estudiants que estaven tancats al
rectorat de la Universitat de Barce-
lona per protestar contra el Pla Bolo-
nya, es va arribar a un acord amb el
Departament d’Interior sobre els ele-
ments identificatius dels periodistes.
Fonts de la negociació admeten que
els fets ocorreguts dies abans van aju-
dar a arribar ambmajor celeritat a un
acord final.
La prova és que, després dels alda-
rulls, Interior va demanar una reunió
urgent per signar el protocol per al
tema del braçal, una negociació que
ja portava mesos oberta entre repre-
sentants del Col·legi de Periodistes i
dels Mossos d’Esquadra.“Espero que
a partir d’ara hi haurà una sensibilitat
diferent per part de la policia”, afirma
Lluís Salom, secretari d’Organització
i Publicacions de lla UPIFC i membre
de la comissió de Defensa.
Respecte als periodistes lesionats du-
rant la càrrega policial, l’informe de
38 pàgines que els Mossos d’Esqua-
dra van entregar al Conseller d’Inter-
ior, l’ecosocialista Joan Saura,
assenyala que els representants de la
premsa no varen complir les pre-
misses destinades a minimitzar els ris-
cos, com portar una armilla,mantenir
una distància prudencial i no interpo-
sar-se entre la línia policial i la dels
manifestants.
Dos dies després de les agressions, la
professió es va concentrar a la plaça
Sant Jaume, davant de la Generalitat,
per expressar el rebuig a les actua-
cions policials.
Arran de les agressions, el Col·legi de
Periodistes va recollir les declara-
cions, documentació i proves grà-
fiques de les 33 agressions que van
denunciar professionals de la infor-
mació (fotògrafs, càmeres, redactors i
tècnics).En alguns casos van ser agre-
dits més d’una vegada durant la ma-
teixa jornada.Des del Col·legi també
es va demanar al conseller d’Interior,
una investigació, així com l’assumpció
de responsabilitats. El Col·legi exer-
cirà l’acusació popular per aquestes
agressions. Els ferits afiliats a la
UPIFC, en virtut d’un pacte amb el
Col·legi, seran derivats cap al seu ser-
vei jurídic.
PUNTS D’INFLEXIÓ
No és el primer cop que els perio-
distes són víctimes de la violència gra-
tuïta de la policia. El 24 de juny del
2001 a Barcelona, en el transcurs
d’una manifestació del moviment an-
tiglobalització, que va finalitzar amb
greus enfrontaments amb les forces
de l’ordre públic, van resultar ferits
disset informadors. Aquells fets im-
pulsaren el Manual
de bones pràctiques
Drets i límits del pe-
riodisme gràfic (edi-
tat pel Col·legi, la
UPIFC i la Unió de
Periodistes Valencians). És clar,
doncs, que els actes violents suposen
un punt d’inflexió. “Sap greu que ha-
guem d’avançar a costa d’incidèn-
cies”, critica Salom.
Avanços a cops de porra
El Col·legi es personarà en totsaquells processos que es posin enmarxa en l’àmbit legal per la càrregapolicial del passat 18 de març
Protesta a la plaça Sant Jaume contra les agressions a informadors. Foto: Sergio Ruiz
brac?alet1:Layout 1 6/4/09 12:18 Página 18
aquells que disposin dels requeriments
exigits, que els acreditin com a profes-
sionals de la informació”.El braçal serà
personal i intransferible, i tindrà una vi-
gència de dos anys.
Els professionals de la informació d’al-
tres països o comunitats autònomes po-
dran obtenir el braçal en les mateixes
condicions per al temps de la seva es-
tada a Catalunya. Ja siguin d’aquí o de
fora, els professionals que utilitzin el
braçal –que hauran de posar-se en un
lloc ben visible– hauran de prestar “es-
pecial atenció a les indicacions dels
membres de les oficines de premsa de
la policia de la Generalitat”o bé als res-
ponsables de l’operatiu.
BRAÇALS I ARMILLES
El nou braçal ja no serà de color ver-
mell (com era el que durant els darrers
anys s’ha distribuït des del Col·legi),
sinó que serà de color butà i es com-
plementarà amb una identificació pro-
fessional on constaran les dades del
propietari (fotografia, nom, cognoms,
mitjà, si escau, organització i data de ca-
ducitat).
El braçal anirà acompanyat d’una asse-
gurança voluntària que cobrirà l’assis-
tència jurídica i danys físics i materials.
El Col·legi també facilitarà una armilla
del mateix color del braçal que, segons
l’acord, serà “recomanable en situa-
cions en què el professional consideri
que la seva tasca ha de ser més visible”.
En aquest punt, però, els fotògrafs
varen mostrar les seves discrepàncies.
“No hi ha cap entusiasme per portar
una peça com l’armilla. En això hi
haurà reticències, tot i que vull pensar
que s’acabarà imposant el sentit comú”,
afirma Lluís Salom.
Per Joan Delort, secretari de seguretat
del Departament d’Interior, “els bra-
çals potser no són una solució defini-
tiva, pero són una garantia afegida.
Nosaltres recomanem més la
utilització de les armilles identi-
ficatives que repartirà el Col·legi
perquè són més visibles que els
braçals per a uns agents que tre-
ballen en moments de gran ten-
sió al carrer enmig d’un conflicte i que
de vegades tenen dificultats per identi-
ficar correctament una persona que
està al costat seu quan l’estan agredint
o llençant-li objectes. Els fotògrafs han
de prendre mesures, com ara no posar-
se entremig de policies i violents, i no
acostar-se massa en moments de molta
tensió. La seva identificació, al més
clara possible, és una necessitat i una
garantia”.
L’acord també contempla que el De-
partament d’Interior, dins els actuals
programes dels cursos que s’impar-
teixen en l’Institut de Seguretat Pública
adreçats als membres de la policia, re-
forçarà “la formació específica-
ment sobre el dret constitucional
a la informació i la tasca que en
aquest sentit realitzen els pro-
fessionals de la informació”.
“L'ensenyament dels drets
constitucionals és una matèria bàsica
per a un policia, perquè els policies són
els encarregats de vetllar per aquests
drets, també el dret a la informació i a
la llibertat d'expressió”, assegura De-
lort.
Finalment, l’acord també contempla un
“diàleg permanent” entre el Col·legi i
Interior. No en va, s’ha pactat la crea-
ció d’una comissió mixta que supervi-
sarà el seguiment i l’efectivitat de
l’acord i, en el cas que apareguin dubtes
i divergències, aquestes es puguin de-
batre. En situacions d’excepcionalitat
generades “per esdeveniments de gran
magnitud o transcendència” la Comis-
sió adoptarà les mesures adequades per
als casos excepcionals.
El dia de la signatura les valoracions
eren força positives. El degà Josep
Carles Rius va admetre que hauria pre-
ferit firmar aquest protocol “en un altra
context”, i va afegir que, tot i això, era
un acord benvingut ja que es tractava
d’una “antiga reivindicació dels fotope-
riodistes” que permetrà establir “les
bases de la col·laboració” amb la policia
per tal que es respecti l’exercici de la lli-
bertat d’informació. Al seu torn Joan
Saura, conseller d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació, va subratl-
lar que l’objectiu de l’acord és “millo-
rar la llibertat d’informació, crear
sinèrgies i complicitat”.
19
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
L’acord pretén facilitarles coses al clarificar elselements identificatius delsprofessionals de la informació
Els fotògrafs són reticents ales armilles mentre quea Interior les prefereixen,sobretot en moments de tensió
Document del protocol acordat entreel Col·legi i el Departament d’Interior
brac?alet1:Layout 1 6/4/09 12:18 Página 19
La cita anual de la professió que suposa
el lliurament del premi Periodisme In-
ternacional Manuel Vázquez Montal-
bán va tenir, en la seva cinquena edició,
accent italià. Roberto Saviano i Can-
dido Cannavò varen recollir els seus
guardons en les categories Periodisme
Cultural i Polític, i Periodisme Espor-
tiu, respectivament.
Enguany, la màxima expectació es
devia a la presència de l’autor de Go-
morra, que viu amenaçat i necessita
d’escorta policial constantment.Tant ell
com Cannavò, que fou director de La
Gazzetta dello Sport durant quasi dues
dècades, varen rebre elogis dels po-
nents, que en glossaren les figures.
En la primera de les intervencions,Ric-
cardo Cavallero, conseller delegat de
l’editorial Random House Mondadori,
va destacar que parlar de la importàn-
cia de la figura de Montalbán a la seva
ciutat natal és “una tasca quasi impos-
sible per la diversitat dels seus interes-
sos i talents, la profunditat de la mirada
i la intel·ligència de la paraula. La
millor prova d’això és que per honrar
la seva memòria s’hagi hagut d’organit-
zar no ja un premi, sinó dos”.També va
confessar que li agradava comprovar
com la història d’amor de Montalbán
cap a Itàlia –país d’origen de Caval-
lero– continuava, ja que els dos pre-
miats eren italians.
Tot seguit, glossà la figura de Saviano a
qui va definir com “un napolità que no
deixa que l’amor cap a la terra li enteli
la mirada”. El conseller delegat de
RandomHouseMondadori va destacar
l’èxit de Gomorra –que s’ha editat en
quaranta-sis països amb milions
d’exemplars– però va dir que per culpa
d’això l’autor ha hagut de pagar “un
preu molt alt”. Cavallero també va re-
cordar un comunicat de diferents pre-
mis Nobel, en què es deia que “la
llibertat de Saviano ens concerneix a
tots com a ciutadans” i va reconèixer
que cap premi pot compensar Saviano
per “la pèrdua de llibertat com a es-
criptor, periodista i ésser humà”, però
va assegurar que esperava que “com a
mínim li serveixi per sentir-se menys sol
en la lluita que, efectivament, és la lluita
de tots”.
A continuació, va prendre la paraula
Josep Carles Rius, degà del Col·legi de
Periodistes, qui va apuntar que en la
cinquena edició del guardó aquest es
convertís “en un premi al coratge, a la
coherència, al compromís amb els va-
lors del periodisme i de la llibertat”.
Rius va citar els anteriors premiats
(Anna Politkovskaya, Josep Pernau,
Tomàs Alcoverro i Seymour Hersh),
“que representen aquests valors. Ara
s’hi afegeix en Roberto Saviano, que
s’ha convertit en un símbol de la lliber-
tat d’expressió i d’informació a la vella
i civilitzada Europa”.
C R Ò N I C A
Saviano iCannavò, dosmodels a seguir
L’acte de lliurament
del premi de
Periodisme
Internacional Manuel
Vázquez Montalbán,
que va tenir lloc el
passat 6 de febrer a la
sala d’actes de
La Pedrera, va
convertir-se en un
homenatge a la
valentia de la
denúncia de Roberto
Saviano, autor de
Gomorra, que viu amb
escorta policial en
estar amenaçat per la
Camorra napolitana,
així com a la carrera
professional de
Candido Cannavò,
periodista esportiu
que dirigí durant
dinou anys La Gazzetta
dello Sport.
Eudald CollFotos: Vicente Pruna
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 20
“Saviano –prosseguí– va tenir el co-
ratge de trencar els silencis, els tabús de
la Camorra, del crim organitzat a Nà-
pols i en paga un preu molt car. Perquè
per defensar la llibertat col·lectiva, s’ha
vist obligat a renunciar a la seva lliber-
tat personal. Saviano és,malgrat que ell
no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat
de la llibertat d’expressió, fins i tot en
una democràcia tan consolidada com la
italiana. Perquè en les democràcies, les
amenaces no vénen del poder de l’Es-
tat, com a les dictadures, sinó de grups
criminals que fan de la por i l’amenaça
el seu poder”.
Rius va assegurar que l’autor de Go-
morra recorda amb les seves paraules
“que la llibertat mai està conquerida
per sempre, que s’ha de lluitar cada dia.
Perquè els grups que tenen la tempta-
ció de recórrer als comportaments ma-
fiosos, a la corrupció, a l’extorsió són
aquí, esperant que els demòcrates
abaixem la guàrdia.A Itàlia, aquest ha
estat un mal endèmic, en profundes ar-
rels socials i històriques. Però totes les
democràcies es poden veure amena-
çades per les multinacionals del crim.
Segons Rius, l’obra de Saviano rea-
firma “la necessitat de lluitar cada dia
per la llibertat i contra tots els compor-
taments que amaguen actituds ma-
fioses” i va recordar que només que hi
hagi un sol ciutadà sense llibertat, ja
ningú es pot sentir plenament lliure.
“Ho saben a Sicília i a Nàpols. Ho
saben també a Euskadi, amb l’extorsió
d’ETA”, va dir per després recordar el
cas d’Anna Politkovskaya a qui
van assassinar. “Davant l’ame-
naça de les màfies, es necessita la
força de l’Estat, l’imperi de la llei,
la tasca de la Justícia i la Policia, i
l’autoritat moral del conjunt de la
societat. I també el periodisme. La de-
mocràcia és un projecte col·lectiu i els
mitjans de comunicació, i els perio-
distes, tenen el deure de defensar-los.
Saviano ha complert de manera heroica
amb aquest deure. I ho ha fet amb la
força del periodisme, de la veracitat, i
21
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
“Saviano és, malgrat queell no vol ser-ho, un símbolde la fragilitat de la llibertatd’expressió” (Josep Carles Rius)
Joan Laporta, Josep Carles Rius, Anna Sallés, José Montilla, Candido Cannavò, Ricardo Cavalllero i Roberto Saviano al final de l’acte.
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 21
de la literatura. Crec que és un
excel·lent exemple de l’aliança entre el
fons, la realitat, i la forma, la literatura.
Aquesta força és la que més mal ha fet
a la Camorra, que s’ha vist reflectida tal
com és, sense falsos romanticismes, amb
tota la seva misèria i crueltat”, va asse-
gurar.
El degà va apuntar que Vázquez Mon-
talbán se sentiria especialment orgullós
d’aquest premi, “un premi, a més, que
retrata la realitat d’Itàlia, un país i una
societat que l’apassionaven. Tant, que
l’Andrea Camilleri li va dedicar, com a
homenatge, un dels seus grans perso-
natges, el comissari Montalbano”.
Rius va parlar també de com la crisi ali-
menta els mals auguris sobre el pe-
riodisme i com l’obra de Saviano “de-
mostra que el periodisme sempre aca-
barà trobant el seu camí per arribar als
ciutadans” i va recordar que l’autor de
Gomorra ha patit “la incomprensió de
part de l’opinió pública italiana, que,
sota l’excusa d’un fals patriotisme, el
que fa és alimentar silencis i complici-
tats. En Seymour Hersh, premiat l’any
passat, també va patir la incomprensió
de bona part de l’opinió pública dels Es-
tats Units quan denunciava les atroci-
tats al Vietnam o aAbu Graib, a l’Iraq.
La història li ha donat la raó, com ja ho
ha fet amb Roberto Saviano”.
Per Rius, el lliurament del premi “és
una manera de dir a Roberto Saviano,
que no està sol, que la seva lluita és la
de tots els demòcrates. Però ell sap, que
mentre nosaltres ara tornarem a la vida
quotidiana, ell seguirà sota la llibertat
vigilada. Per tot això, volem que accepti
aquest premi com a reconeixement de
tots els periodistes, de tots els ciutadans.
Perquè la força dels criminals és la por
i avui, en aquest acte, hem de reafirmar-
nos que la por no pot fer-nos renunciar
a la llibertat”.
A continuació, va prendre la paraula el
president del F. C. Barcelona, Joan La-
porta, que va glosar la figura de Can-
dido Cannavò de qui va remarcar “la
vasta trajectòria periodística a Itàlia i
l’haver esdevingut un referent en l’àm-
bit esportiu europeu”. El màxim man-
datari barcelonista destacà que aquesta
trajectòria era “fruit d’una tossuderia,
d’una determinació molt important i
que entenem que d’alguna manera ha
estat un exemple per un valors de per-
severança, esforç i responsabilitat, va-
lors que no passen mai de moda i que
hem de procurar promoure i transme-
tre”. Segons Laporta, Cannavò ha anat
“més enllà de l’esport, sobretot pel seu
compromís amb la societat. I ens hau-
ríem de quedar amb aquesta lliçó”. Fi-
nalment, va destacar el compromís del
Barça amb els valors de l’esport i de la
ciutadania, que correspon “al que Can-
navò té envers el periodisme,perquè pe-
riodisme vol dir compromís i societat”.
LA DEFENSA DE LES PARAULES
Un cop finalitzats els parlaments que
van glossar la figura dels premiats,
aquests van rebre els guardons, prèvia
lectura de l’acta dels respectius jurats.
El parlament de Saviano, que va iniciar-
se lloant la figura de Vázquez Montal-
bán, fou el següent:
“És molt bonic rebre aquest premi per-
què porta el nom d’un dels escriptors
que més m’agraden. Els meus movi-
ments són sempre molt difícils, però
quan vaig saber que havia guanyat un
premi que duia el nom de Montalbán
he fet tot el possible per venir. Barce-
lona és una ciutat a la qual estic lligat
per diversos motius. Un és un llibre
molt bonic de George Orwell, Home-
natge a Catalunya, que m’ha ensenyat
la passió per la llibertat. Òbviament,
també pels escrits de Montalbán. I des-
prés per Lionel Messi, que em recorda
a quan era petit, que admirava
Maradona i ara mirant Messi
sembla que el torno a veure.Ami
em sorprèn com un equip de fut-
bol defensa tan bé les paraules i
la memòria d’un gran escriptor. I
això només passa a Espanya, i so-
bretot a Barcelona.No crec que hi hagi
un altre país on passi això. I tot plegat
és molt bonic i demostra la força que
tenen les paraules de Montalbán i
també la intel·ligència de l’esport que
comprèn que unint-se a altres formes
pot defensar també les paraules.
Voldria aturar-me uns moments per
parlar sobre la defensa de les paraules.
Comprenc que per un català o un espa-
nyol pot resultar difícil creure que les
paraules d’un llibre puguin enfurismar
tot un càrtel criminal. Com és possible
que quatre-centes pàgines escrites per
un jove de vint-i-cinc anys pogués fasti-
guejar tant un grup que factura mil mi-
lions d’euros a l’any? En realitat, no sóc
jo el que fastiguejo la màfia sinó els
meus lectors. Són ells de qui els grups
criminals tenen por i temen.Tenen por
al fet que s’estigui parlant de tot això,
que es publiqui a les primeres pàgines
dels diaris, que el flux de la infor-
mació s’interrompi i centri la seva
atenció en totes aquestes dinà-
miques. Unes dinàmiques que
també tenen a veure amb Espa-
nya, ja que aquí es viu en silenci
una infiltració perillosíssima de capitals
criminals de moltes màfies que estan
minant les democràcies des de dins.
L’única possibilitat de frenar-la és unint
totes les forces europees, perquè no es
pot pensar que les màfies són tan sols
C R Ò N I C A
22
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
“En realitat, no sóc jo el quefastiguejo la màfia sinó elsmeus lectors. Són ells de quitenen por” (Roberto Saviano)
“Molts italians creuen queexplicar els problemes és unamanera de fer malbé la sevapròpia terra” (Roberto Saviano)
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 22
un problema italià o del sud quan els
grans negocis es fan a Berlín, Madrid,
Londres o Toronto. Això és un pro-
blema perquè ja no hi ha fronteres, per-
què les màfies ja no les tenen, mentre
que la policia sí que en té i, a més a més,
són fronteres grans.
M’agradaria dedicar aquest premi als
italians que viuen a Catalunya. Italians
que hi van venir perquè la meva gene-
ració –vaig néixer l’any 1979– és una
generació d’immigrants. En els últims
deu anys, van emigrar dos milions de
persones, quasi tots diplomats, llicen-
ciats o bé treballadors especialitzats
que haurien de ser la força d’Itàlia i que
se n’han anat a fora.Molt sovint les ita-
lianes vénen a Espanya per poder ser
fecundades mitjançant fecundació as-
sistida. S’emigra a altres llocs i molt so-
vint és per ser feliços.Espanya ha donat
la possibilitat a molts italians de poder-
se realitzar aquí i la meva esperança és
que els recursos intel·lectuals de la
meva terra puguin tornar a ser útils per
a la meva terra, i que explicar les prò-
pies contradiccions de la meva terra
això no es considera un insult. Aquí, a
Espanya, el capità de la selecció ita-
liana, Favio Cannavaro, va declarar que
el meu llibre donava una imatge do-
lenta de Nàpols i d’Itàlia. Molts segui-
dors de Barcelona em van escriure
preguntant-me “què n’esperes, d’un ju-
gador del Madrid?”.En realitat, aquest
és un discurs que malauradament com-
parteixen molts italians.Creuen que ex-
plicar aquests problemes és una
manera de fer malbé la seva pròpia
terra. Montalbán deia que contar vol
dir resistir i que l’única possibilitat de
crear-se anticossos per a aquestes
contradiccions consisteix a contar i di-
fondre aquestes idees. I és això el que
necessitem tots.
M’agradaria acabar recordant un ca-
pellà que va fugir del meu poble quan
jo tenia setze anys. Es deia Don Pep-
pino Diana. Uns vegada, durant una
homilia d’una missa, va dir: ‘A mi no
m’importa saber qui és Déu’. Imagi-
neu-vos la reacció de la gent d’una es-
glésia petita d’un poble petit. Tots es
pensaven que s’havia tornat boig. I des-
prés va tornar a repetir ‘a mi no m’im-
porta saber qui és Déu. El que
m’importa és saber de quina banda
està’. I sempre he pensat que també es-
crivint havia triat estar en una banda”.
DUES FAMÍLIES
Després, Candido Cannavò va rebre el
premi en la seva vessant esportiva i va
agrair-lo en un discurs en espanyol. El
veterà periodista italià també va co-
mençar el seu parlament referint-se al
creador de Pepe Carvalho. El parla-
ment fou el següent:
“Aquest premi és un honor per a mi,
primer pel nom que porta, Vázquez
Montalbán, que és una gran figura de la
literatura europea,molt popular a Itàlia
i arreu del món, i la seva producció li-
terària és fantàstica. Aquesta és la pri-
mera raó, la segona raó per la qual és
un honor rebre el premi és que som
aquí, a Barcelona, una ciutat a la qual
tinc molt d’afecte i la meva família
també, on es van celebrar els famosos
Jocs Olímpics del 1992.Dels dotze Jocs
Olímpics que he cobert en la meva vida,
els poso al capdamunt de tot per l’im-
pacte emocional i per la humanitat jun-
tament amb Roma 1960 i Sidney 2000.
El pare d’aquestes Olimpíades és aquí
a la sala, és un dels meus millors amics,
va ser un gran president, un gran català,
un home que es diu Juan Antonio Sa-
maranch.
Aquest premi té sort, ja que arriba al
bell mig d’una fabulosa temporada
d’un equip que es diu Barça, que jo crec
que és el més espectacular del món. I
vostè, senyor president, deu estar-
ne orgullós, no en tinc cap dubte.
Aquest premi el dedico a la meva
família, aquí representada per
Franca, artista italiana però de
cultura totalment espanyola, i als
meus tres fills. Però també al diari
de la meva vida, La Gazzetta dello
Sport, que és el diari més antic del món,
té 113 anys.
Jo tinc dues famílies, una és la meva i
l’altra és laGazzetta, la primera vegada
que va aparèixer un article meu en
aquest diari de color rosa va ser fa cin-
quanta-quatre anys. Vaig ser-ne el di-
rector durant gairebé vint anys, encara
en sóc editorialista, i tinc una columna
cada dia de temes completament va-
riats. La d’avui està dedicada al Barça,
a Guardiola, preparant el terreny…
(riu). És un honor. I ara parlem una
mica més seriosament, de compartir
aquest premi amb Saviano.Roberto, tot
sembla petit davant de Roberto.Al ta-
lent en l’escriptura s’hi uneix el seu
exemple grandiós de coratge.
Senyors, l’esport és un patrimoni de la
humanitat, hem de defensar-ne els va-
lors. Els perills són molts: el dòping, la
violència, la corrupció dels molts
diners… El diner fa mal, és ma-
ligne. Espero que l’esport pugui
mantenir-ne els valors, i que
pugui també obrir-se a la solida-
ritat, perquè vivim en un món
sense justícia, en un món desigual, al
cor d’Europa hi ha nens que es moren
de desnutrició.He sabut amb molta sa-
tisfacció que el Barcelona està obert a
la solidaritat, com altres equips d’Itàlia,
l’Inter i el Milà.
23
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
“Espero que l’esport puguimantenir el seus valorsi obrir-se a la solidaritat”(Candido Cannavò)
“El premi arriba al bell migd’una fabulosa temporada delBarça, l’equip més espectacu-lar del món” (Candido Cannavò)
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 23
He saludat molt especialment i de ma-
nera afectuosa la senyora Montalbán,
també a totes les autoritats, el jurat, el
públic de la sala. I fer un homenatge al
gran esport d’Espanya. L’última pa-
raula és com la primera, gràcies”.
Finalment, el president de la Generali-
tat, José Montilla, va concloure l’acte
amb un parlament en què va destacar
que aquests premis representen “el tri-
but anual a una de les figures claus del
món literari, periodístic i intel·lectual
del nostre país en el darrer terç del
segle XX” i va destacar que els guardo-
nats d’aquesta cinquena edició són“dos
periodistes que no s’han deixat atemo-
rir pels que menyspreen la llibertat, els
drets humans i els drets democràtics.
VázquezMontalbán estaria orgullós de
veure associat el seu nom als de
Saviano i Cannavò”.
Per acabar es va referir a la “ra-
dical denúncia que conté l’obra
de Saviano” i a la “llarga trajec-
tòria humana i professional de
Cannavò” i com aquests dos periodistes
italians entenen la llibertat d’expressió
“com una eina bàsica de la democràcia
i de la llibertat”, ja que els dos coinci-
deixen en un aspecte com “el compro-
mís amb la societat a través de la
dignificació professional i cívica”.
C R Ò N I C A
24
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
“Vázquez Montalbán estariaorgullós de veure associatel seu nom als de Savianoi Cannavò” (José Montilla)
Candido Cannavò poc després de rebre el guardó en l’apartat de Periodisme Esportiu de mans del president de la Generalitat.
El periodisme va plorar la mort de
Candido Cannavò el 22 de febrer,
dues setmanes després de recollir
el premi Vázquez Montalbán.
L’exdirector de La Gazzetta dello
Sport entre 1983 i 2002 va patir
una hemorràgia cerebral que tres
dies després acabaria la seva vida.
Cannavò, de 78 anys, havia entre-
gat el seu darrer article minuts
abans de patir l’hemorràgia.Es re-
feria al rècord d’imbatibilitat del
porter del Manchester United,
EdwinVan der Sar.
El darrerreconeixement
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 24
Número ja disponible a
www.bcn.cat/obs
ervatoribcn
Acció Social i Ciutadania
premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 25
Des de la publicació
l’octubre de 2006 de
Gomorra, la vida de
Roberto Saviano ha
canviat radicalment.
L’èxit del llibre
(1.300.000 exemplars
venuts a 147 països) ha
provocat que el seu
autor fos amenaçat de
mort per la Camorra i
que es vegi obligat a
viure clandestinament i
amb escorta policial.
Quan a finals de gener
va venir a Barcelona
per recollir el V Premi
Internacional de
Periodisme Manuel
Vázquez Montalbán,
CAPÇALERA va poder
parlar amb ell –sota
estrictes mesures de
seguretat– en una
conversa en què
Saviano reflexiona
sobre la seva obra i el
periodisme actual.
ENTREVISTA a Roberto Saviano, escriptor
Algun cop ha reconegut que la Ca-
morra ja l’havia matat. El passat 14 de
gener, després de la detenció de Giu-
seppe Setola, un dels capos de la màfia
napolitana i de qui es diu que va signar
la seva “condemna a mort”, se sent una
mica més viu?
En realitat el que volia dir és que visc
d’una manera que és com si estigués
mig mort i mig viu. Des de fa tres anys,
haig d’anar amb escorta i, tot i la de-
tenció, la meva vida no ha canviat gens,
així que crec que seguiré vivint així.
Però la Camorra no em tocarà encara.
S’esperaran un temps, el que ells consi-
deren més adequat, fins que jo estigui
menys protegit.
A Gomorra vostè explica una anècdota
quan va presenciar com la Camorra
utilitza els heroïnòmans com a coni-
llets d’Índies per tastar la droga. En un
moment determinat, vostè comença a
caminar amunt i avall nerviós. “Ho
faig sempre quan no entenc què passa”,
va escriure. Després de tres anys ame-
naçat de mort encara va tan amunt i
avall o ja s’ha resignat i ha assumit
viure així?
Tot ha canviat. Jo ja no puc passejar pel
carrer, ja no confio en res, ni tan sols en
les persones. Les veig com a interes-
sades, que volen alguna cosa de mi. Per
tant, aquesta experiència m’ha canviat
completament. Fins i tot no puc ni ob-
servar. Visc com un presoner. El que
em salva és que puc escriure en aquesta
vida que tinc entre quarters, fiscals i ca-
rabinieri.
Abans deia que la Camorra esperaria
que estigués menys protegit. Fins a quin
punt? Perquè vostè, d’alguna manera,
és esclau del futur èxit dels futurs lli-
bres per seguir sent protegit.
Efectivament, aquesta visibilitat futura
és l’única garantia de la meva protec-
ció, tot i que sé que no es perpetuarà
per sempre. En una entrevista que va
fer un diari britànic a Carmine Schia-
vone, un penedit, declarava que el clan
li ho faria pagar, però quan el temps ho
permetés, és a dir, quan estigués més
oblidat i menys fort. I això passa a qual-
sevol persona que s’ha enfrontat al
poder. Per tant, sí que sóc un esclau de
Gomorra, sobretot per l’èxit i tot el que
ha generat el llibre, però Gomorra
també al mateix temps em dóna
aquesta protecció que necessito.És una
paradoxa.
En el llibre, quan es refereix a l’assas-
sinat de Sebastiano Caterini després de
tretze anys d’amagar-se, vostè diu: “La
Camorra té una memòria llarguíssima
i és capaç d’una paciència infinita”.
“El futur de lapremsa estàen el reportatge”
Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 26
27
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Quan va escriure aquestes paraules era
conscient que algun dia podien aplicar-
se a la seva persona?
No m’ho imaginava per res del món. Sí
que m’havia imaginat un conjunt de de-
núncies, de diaris, periodistes i polítics
contra mi, però no que m’amenacessin
de mort.
Quan llegeixes el llibre, sorprèn la
duresa dels càstigs que aplica la Ca-
morra. Vostè explica el cas de Fran-
cesco Salvo, propietari del bar
Tropicana, el varen cremar viu per atre-
vir-se a canviar una màquina escura-
butxaques d’un clan per la d’un altre.
Si a Salvo el van matar per això, no
podia imaginar que per un llibre en
què explica amb noms i cognoms els
detalls de la Camorra vostè també
seria castigat?
No, no m’ho vaig imaginar perquè
molta gent ha escrit llibres sobre la Ca-
morra i la Màfia. Però el que els ha mo-
lestat moltíssim no és el llibre sinó el
seu èxit. Per exemple, si s’haguessin pu-
blicat 20.000 còpies, que a Itàlia ja és
moltíssim, no haurien dit res.Ara bé, re-
sulta que és una obra que parla d’ells,
que ha tingut ressò i ha cridat l’atenció
a la televisió i a la premsa de tot el
món! I ara aquests lectors, ja siguin rus-
sos, espanyols o mexicans, volen saber-
ne més sobre el tema, cosa que implica
que l’Estat italià hagi de fer-hi alguna
cosa. Per tant, em culpen d’haver enge-
gat tot aquest mecanisme.
En el llibre, vostè es passa el dia amunt
i avall amb la Vespa. Aquesta manera
de treballar, sent constantment al car-
rer, seria la millor manera de definir la
seva metodologia?
El meu mètode de treball és unir les
sensacions del carrer i les dades que ob-
tenia dels successos locals. Però ara tot
això ho he perdut. I llavors,
què faig jo avui? Doncs, vaig
als processos judicials on és
molt divertit trobar-te els
capos tancats a les gàbies i
com reaccionen al veure’m.
Alguns no em coneixien i s’imaginaven
que era una persona alta i forta. Quan
veuen que sóc baixet es pregunten: “I
aquest és el que ens fa tanta por?”.Lla-
vors m’insulten, però jo em diverteixo.
No tinc por.Un d’ells va dir-me“Saluda
el senyor Peppino de part meva!”, en
Saviano en un moment de l’entrevista amb CAPÇALERA que va tenir lloc sota estrictes mesures de seguretat en un hotel de Barcelona.
”La Camorra no em tocaràencara. S’esperaran un temps,el que considerin més adequat,fins que estigui menys protegit”
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 27
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 28
29
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
referència a un capellà que va ser as-
sassinat. És una manera de dir que em
mataran. Alguns m’insulten i uns
quants al veure’m fan el signe de la
creu que és el que es fa a Itàlia quan es
passa davant d’un carro fúnebre.
Vostè més d’una vegada ha afirmat que
no es considera periodista, sinó que
prefereix definir-se més com a escriptor
o narrador a causa de la seva manera
de treballar.
Sí, és veritat.
Però en realitat compateix metodologia
amb periodistes com Kapuscinski, que
sempre era al carrer amb la gent. I la
manera de treballar que vostè explica,
unint les experiències amb les dades,
també és la que ja propugnaven als
anys seixanta els integrants del Nou Pe-
riodisme, gent comTruman Capote. No
sé fins a quin punt vostè no es vol defi-
nir com a periodista perquè té asso-
ciada la professió amb la imatge banal
i ridícula que ofereix a Gomorra quan
es refereix als periodistes, com unes per-
sones que apareixen tot de cops, bus-
quen com sigui la notícia espectacular
i fàcil sense investigar gens i tornen a
marxar. Si, en canvi, el comparem amb
gent com Kapuscinsky o Capote, lla-
vors se sent periodista?
Si jo hagués de definir-me diria que sóc
escriptor perquè quan hi havia una
lluita entre clans en un barri de Nàpols
i tenia un encàrrec del director per se-
guir el que estava passant jo anava allà
per fer el reportatge, encara que en rea-
litat la notícia no m’interessava i, per
contra, sí que m’importaven els rostres
de la gent...
... els detalls, l’ambient...
Fins al punt que no preguntava ni el
nom de la gent! El Nou Periodisme sor-
geix de l’escriptura i, en aquest sentit,
jo sóc un escriptor periodístic. Si se’m
defineix així,m’està bé.No em sento un
cronista perquè em fan molta mandra
tots els detalls dels successos, de la crò-
nica. Jo utilitzo els fets però per conver-
tir-ho en una novel·la. I als autors que
has citat hi afegiria altres comAnna Po-
litkovskaya o Primo Levi, dels quals he
après com expliquen la realitat. Jo em
baso en això. El mètode és periodístic,
l’estil és literari.
Molts dels que hem anomenat, com Ka-
puscinski o vostè mateix, s’han fet més
coneguts pels seus llibres que no pas
pels seus articles. Fins a quin punt en
l’era d’Internet el reportatge en profun-
ditat no disposa de l’espai necessari en
els mitjans convencionals?
Sí, és cert, és el problema de la premsa.
En realitat, crec que a dia d’avui el
futur de la premsa escrita està en el re-
portatge i no pas en la notícia, que quan
es dóna ja ha estat prèviament cremada
per la televisió i Internet. El diari me’l
compro per llegir el perquè de les coses,
per aprofundir en els detalls. La premsa
hauria d’entendre que aquesta és la via.
El reportatge avui té poc espai, però
seria una manera de superar la crisi I a
tot això també cal unir-hi la importàn-
cia desproporcionada que
donen a les notícies polítiques.
És increïble que les declara-
cions d’un alcalde siguin més
importants que no pas un fet.
A Gomorra vostè se situa a mig camí
entre la novel·la i el periodisme. En el
seu nou llibre, El contrari de la mort
(Empúries/Debate), torna a situar-se
entre dos gèneres. Aquest híbrid també
és inherent al seu mètode de treba-
llar?
Javier Cercas defineix allò que escriu
com un “relat real”. Jo penso el mateix.
I, per tant, els fets que escric
vull que siguin verdaders i lla-
vors el que faig és aportar
proves. L’estil literari es basa
en les sensacions, en les pa-
raules i en les mirades. Capote
deia una cosa que m’agrada molt, que
estava segur que la literatura del futur
seria l’única via que aniria en una sola
direcció. És com el camí de l’assaig i de
la novel·la que s’acaben trobant.
La Camorra és un fenomen molt antic,
però fins ara no hi havia hagut èxits
editorials com el que ha tingut el seu
llibre. S’havia explicat de maneres di-
ferents. Francis Ford Coppola, per
exemple, ho havia fet, encara que des
d’un altre punt de vista, molt més ro-
màntic. Per què no s’havia
contat abans de la manera
que vostè ho ha fet?
En realitat, en el passat, s’ha-
vien escrit molts llibres sobre
el crim organitzat. Amb tot,
s’havien escrit d’una manera científica i
rigorosa, i això ho allunyava dels lec-
tors. O bé eren novel·les inspirades. Jo
vaig pensar que podria unir aquestes
“Em fan molta mandra totsels detalls de la crònica.Jo utilitzo els fets però perconvertir-ho en una novel·la”
“D’autors com Truman Capote,Kapuscinski, Politkovskayao Primo Levi he aprèscom expliquen la realitat”
”Javier Cercas defineix allòque escriu com un ‘relat real’.Jo faig el mateix. Els fets queescric vull que siguin verdaders”
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 29
30
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
dues coses. I és això el que ha marcat la
diferència.
A Gomorra també parla del seu pare.
Explica com ell és qui li va ensenyar a
disparar, qui li explicava que un home
és algú que té una carrera i una pistola,
i qui li deia com n’era, d’important,
inspirar por. Què pensa ara de vostè el
seu pare? Ho dic perquè en lloc de dis-
parar amb una pistola ho ha fet amb
les paraules i en comptes d’inspirar por
ha fet enfadar la Camorra.
En el llibre, la figura del meu pare re-
presenta el símbol de la tradició del
meu país, on el respecte significa que et
tinguin por.Després de la publicació de
Gomorra, el meu pare no estava massa
content perquè al llibre parlo de coses
fastigoses i, segons ell, un escriptor ha
d’escriure de coses nobles. Ara, passat
un temps, ja n’està més orgullós i, so-
bretot, té en compte la meva resistèn-
cia perquè resistir és un fet noble. Però
hi ha un masclisme en el meu territori
que és l’educació sentimental de
l’home. Al sud, els homes som els
millors amants, apassionats amb les
dones. En canvi, els del nord són vistos
com mig homes. I, des de petit, creixes
amb aquesta idea. El codi sexual, per
exemple, diu que la dona mai no s’ha de
posar a sobre de l’home o que no pot
practicar sexe oral amb la dona perquè
és vist com un senyal d’homosexualitat.
A Los Soprano (sèrie que narra les vi-
vències d’una família mafiosa) hi ha
una escena en què volen matar un dels
protagonistes per haver
practicat sexe oral a una
dona.Tots aquests detalls
culturals conformen els
homes.
I aquesta herència cultu-
ral com ha inspirat el seu darrer llibre
El contrari de la mort?
En aquest nou llibre, explico dues his-
tòries que estan inspirades en casos del
sud d’Itàlia.Una d’aquestes conta el cas
d’un jove napolità que va a lluitar a
”Quan el diari dóna la notíciaja ha estat cremada per Interneti la televisió. El diari me’l comproper llegir el perquè de les coses”
L’autor de Gomorra viu constantment protegit. A la imatge, un moment de l’entrevista, amb un policia al fons de la sala.
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 30
l’Afganistan. Perquè tens dues opcions.
O bé entres en el crim organitzat o bé
estàs amb l’Estat. I aquest jove havia
marxat allà per poder-se pagar les des-
peses del seu casament, malaurada-
ment morirà allà. És la història no tan
sols dels que perden la vida en aquest
conflicte, sinó també dels que marxen a
lluitar a l’estranger i moren, ja que la
majoria són del sud d’Itàlia. Pel conte
m’inspiro en una cançó napolitana titu-
lada “Carmela”, que diu que l’amor és
el contrari a la mort. Perquè a Nàpols
la vida no és mai el contrari de la mort.
Allà tenim un sentit diferent que es
dóna a la mort i aquesta és, per nosal-
tres, l’única manera d’existir.
A Barcelona li han concedit el Premi
Internacional de Periodisme Manuel
Vázquez Montalbán. Què va pensar
quan va saber-ho?
Normalment, els premis no m’inspiren
confiança. Però quan em van dir que
era el Premi Manuel Vázquez Montal-
bán vaig acceptar ràpidament perquè la
seva obra ha estat fonamental. Penso
en les seves crítiques a Cuba, a Franco,
el seu amor pel Barça... Ell tenia una
capacitat d’explicar la realitat que
m’agradava moltíssim, perquè és histò-
rica però al mateix temps també és de
novel·la negra. Per tant, aquest premi
és especial per mi, encara que em sap
greu perquè m’hauria agradat conèixer-
lo personalment.
Quantes vegades li han preguntat si
s’ha penedit d’haver escrit Gomorra?
Centenars de vegades.
Però li he llegit diferents respostes. Al-
guns cops l’autor diu que el tornaria a
escriure, mentre que en d’altres la per-
sona, Roberto, assegura no ho faria. A
dia d’avui, amb quina de les dues res-
postes es queda?
És veritat. En públic, responc que l’es-
criuria de nou; però, en canvi, privada-
ment, reconec que no ho tornaria a fer.
Com a lector està bé que existeixi un lli-
bre com Gomorra; ara bé, personal-
ment, odio el llibre perquè m’ho ha tret
tot.
“Com a lector està béque existeixi Gomorraperò odio el llibreperquè m’ho ha tret tot”
“Per mi l’obra de VázquezMontalbán ha estat fona-mental. M’hauria agradatconèixer-lo personalment”
“Al llibre, el meu parerepresenta la tradició delmeu país, on el respecteés que et tinguin por”
Roberto Saviano (Nàpols, 1979) és
llicenciat en Filosofia. L’autor de
Gomorra (2006) també ha publi-
cat contes i reportatges.Col·labora
demanera regular a l’Espresso i és
membre del grup d’investigadors
de l’Observatori sobre la Camorra.
Gomorra li ha suposat nombrosos
guardons com el Viareggio, Gian-
carlo Siani i Stephen Dedalus, així
com el Premi Internacional de Pe-
riodisme Manuel Vázquez Mon-
talbán. Va participar en el guió de
la pel·lícula (Gomorra) que gua-
nyà el gran premi del Festival de
Cannes. El seu últim llibre és El
contrari de la mort (Empúries/De-
bate, 2009).
Investigadorde la Camorra
EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 31
Segons un estudi realitzat l’any 2007
per la Consultoria PeopleMatters, prop
d’un 40% dels joves d’entre divuit i
trenta anys prefereixen exercir de fun-
cionaris abans que entrar a l’empresa
privada. Un fet que ha preocupat pro-
fessionals del sector i escoles de negoci,
que veuen com l’estabilitat laboral o la
por al canvi fan disminuir a passos de
gegant l’emprenedoria dels més joves.
Però a més, el citat article apuntava
també que la primera motivació que
tenen en el moment d’acceptar una
feina és la retribució econòmica, seguit
de la compaginació amb la vida perso-
nal i els horaris.
Cap d’aquestes premisses, però, encaixa
amb l’essència de la professió periodís-
tica. Un sector en què els horaris, la
seguretat o l’estabilitat laboral no acos-
tumen a ser els punts forts i decisius a
l’hora d’acceptar un lloc de treball.
És més, segons les dades del Llibre
blanc de la professió periodística a
Catalunya, editat l’any 2004, la preca-
rietat laboral (36,8%), la mala remune-
ració (18,8%) i l’estrès pels horaris
(15,5%) són els principals problemes
d’un sector que es manté en gran part
gràcies a la vocació dels seus professio-
nals.
Una vocació que va portar l’Alan Ca-
bañas, de vint-i-dos anys, redactor de la
Cadena Ser, a quedar-se sense opcions
que no fossin Periodisme a l’hora d’es-
collir la carrera que volia estudiar:
“Quan era petit jugava a fer retrans-
missions esportives i m’agradava molt
l’audiovisual, de manera que, en el mo-
ment d’escollir els estudis, no vaig tro-
bar més opcions que Periodisme”. La
Gemma Saura –que als 27 anys treballa
aLaVanguardia– admet que la seva vo-
cació també vé de lluny:“Des de petita
m’agradava molt escriure i sempre he
volgut ser periodista.M’agraden la lite-
ratura i les històries humanes”.
Una trajectòria molt diferent a la dels
seus companys, que asseguren haver
entrat en aquest món per casualitat: la
Núria Ramírez, redactora de Televisió
Espanyola, va plantejar-s’ho en el mo-
ment que una professora li ho va sug-
gerir; en Ruben Miró, d’El Punt, volia
ser publicista i en Josep Casulleras, de
Vilaweb, va quedar atrapat per “la
màgia de la ràdio”.
Ja sigui per atzar, sort o vocació, el fet
és que tots els entrevistats sabien
quines eren les condicions abans
d’exercir de periodista i, ara per ara, no
tornarien enrere.És més, es consideren
afortunats de poder treballar en allò
que més els agrada. Els cinc declaren
tenir companys d’universitat, amics o
coneguts que no han entrat en un mitjà
de comunicació convencional o que
han hagut de renunciar a part del seu
somni per motius econòmics o de salari.
“A fora fa molt fred”, afirma la Núria
R E P O R TAT G E
Els més jovesanalitzenla professió
La joventut està
marcada per
les noves tecnologies,
la implementació
d’Internet en el
mètode de treball
o els expedients de
regulació. Treballen
en un entorn incert
en el qual les
expectatives no són
gaire positives. Malgrat
tot, tenen il·lusió,
ganes de treballar i
veuen en la
conjuntura actual
l’oportunitat de
dignificar la professió
que tant estimen. Per
aquest motiu,
analitzen el seu futur i
expliquen com és ser
jove en un ofici
castigat per la
precarietat i la
inestabilitat laboral.
Anna GaldonFotos Sergio Ruiz
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 32
referint-se a les condicions laborals que
hi ha més enllà de les parets de Televi-
sió Espanyola. I no va desencaminada.
Segons les dades de l’INEM del darrer
trimestre de 2008, recollides a l’informe
anual de la professió periodística ela-
borat per l’Associació de la Premsa de
Madrid (APM), a l’Estat espanyol hi ha
actualment 3.247 periodistes aturats i
uns altres 4.374 que estan buscant feina.
Unes dades que, en canvi, contrasten
amb el creixent índex d’inserció labo-
ral dels periodistes en els gabinets de
premsa, que ja representen un 22,3%
del total. Malgrat que la premsa es-
crita (31%) o els mitjans audiovisuals
(26,3%) continuen ocupant al gruix de
professionals, els gabinets ja es posicio-
nen com la tercera via laboral
dels periodistes. Essent cons-
cients d’aquest escenari global,
els pocs afortunats que, amb
només vint anys, gaudeixen de les
condicions d’un contracte laboral
en un gran mitjà de comunicació estan
agraïts no només a qui els va introduir
en aquest món sinó també a aquelles
persones que, dia rere dia, els ensenyen
a aprendre els secrets d’una professió
a la qual tot just acaben d’entrar.
“Agraeixes molt –afirma la Núria, de
vint-i-quatre anys d’edat– la determi-
33
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Núria Ramírez, que treballa amb tan sols vint-i-quatre anys a TVE, admet que molts joves tenen unes condicions laborals pitjors.
Sabien les condicions laboralsabans d’exercir la professiói es consideren afortunatsper treballar en mitjans grans
El 2004 l’escriptor Marc Prensky
va idear l’expressió natius digitals
(en oposició als immigrants digi-
tals) per definir la generació que ha
nascut envoltada de noves tecnolo-
gies. Tenen menys de dotze anys i
tenen assumida una concepció tec-
nològica mai vista abans. El mè-
tode de treball dels més joves
(encara immigrants digitals) és di-
ferent al dels més grans en part pel
salt tecnològic i caldrà veure com
els natius incorporaran aquesta
visió del món al periodisme.
Esperantels natius digitals
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 33
nació de la persona que va tenir fe en
tu en el primer moment, però també als
que diàriament confien en les teves
possibilitats, donant-te una peça més
gran o més responsabilitat en algun de-
terminat aspecte”.
EL VALOR DEL MESTRATGE
El mestratge generacional ha marcat,
des de l’inici, l’ofici de periodista. En el
passat, quan no hi havia escoles de co-
municació i la professió es nodria de les
habilitats comunicatives dels escriptors,
la formació intergeneracional era
l’única via per aprendre a exercir.Avui
en dia ja no és així, però sí que és la més
eficaç a llarg termini. Malgrat que les
facultats aportin la base sòlida del pro-
cés d’aprenentatge, la realitat demostra
que és en els mitjans de comunicació on
els joves es formen com a professionals.
O si més no, aquesta és la concep-
ció que comparteixen els periodistes
consultats en aquest reportatge.L’Alan
admet que ha après gràcies al mes-
tratge dels grans. “En entrar a for-
mar part d’un mitja de comunicació
t’adones que tot el que has estudiat a la
facultat no té res a veure amb la feina o
la rutina diària del periodista. I més si
tenim en compte el ritme radiofònic”,
assegura.
“Una de les coses que més m’agraden
de La Vanguardia –apunta la Gemma–
és el fet de treballar amb gent que té
molts anys d’experiència. Et corre-
geixen i t’ajuden. A mi m’han guiat
molt i he après molt també dels meus
companys”.
En alguns mitjans de comunicació però,
aquest procés d’aprenentatge s’ha alte-
rat pels problemes econòmics o estruc-
turals de les grans empreses de
comunicació. Parlem, per exemple, de
l’ERO que va afectar els treballadors
de Televisió Espanyola l’any 2007. La
Núria, que va entrar a la cadena pública
ara fa tres anys, nota el buit dels pro-
fessionals que, trobant-se en el moment
més àlgid de la carrera, van haver
d’abandonar: “Hi ha gent que porta
força anys a l’empresa, encara que
molts dels que ens podrien haver ense-
nyat han marxat, així que no hem tin-
gut l’oportunitat d’aprendre d’ells.”Un
fet que, a banda d’influir el mestratge
generacional, també ha alterat l’estruc-
tura interna dels mitjans i ha propiciat
que el jovent arribi a càrrecs de res-
ponsabilitat a falta de professionals
més grans. “Persones molt joves estan
assumint llocs de treball als quals, per
naturalesa, encara no els tocaria acce-
dir-hi”, reconeix la Núria.
Així, la mitjana d’edat de les redaccions
ha disminuït, situant-se a dia d’avui en-
torn dels trenta-cinc anys. Una tendèn-
cia que aporta molts aspectes positius
(dinamisme, il·lusió, renovació, etc.)
però que, en aquest sentit, pot haver
afectat la transmissió de continguts i
empobrit el bagatge dels més joves. Es
diu que, al març de 2007, quan va morir
el degà del Col·legi de Periodistes,
Josep Maria Huertas, un veterà perio-
dista va trucar a la redacció del diari on
treballava per informar del decés. La
seva sorpresa fou quan el redactor jove
de torn li contestà: “Qui?”. Un fet si
més no curiós que posa a sobre la taula
el debat sobre els coneixements dels
periodistes novells. Ells ho tenen clar:
malgrat que no hagin rebut mestratge
dels més grans, tots compten amb el seu
mentor, aquell qui els ha ensenyat el
que cal saber de l’ofici de periodista. La
Núria assenyala en Juan Manuel Sáez,
corresponsal de TVE a Amèrica del
Sud durant molts anys, com la persona
que “l’ha ensenyat a escriure”, mentre
que en Josep Casulleras, de vint-i-set
anys, cita el director deVilaweb,Vicent
Partal, a qui considera “l’ànima” del
diari electrònic.“He après a ser molt ri-
gorós amb la informació, cuidar i
contrastar les fonts, posar per davant el
codi ètic… Tot això, gràcies a la trajec-
tòria i el background dels grans
de la redacció, sobretot d’en Vi-
cent. Ell m’ha ensenyat el secret,
les potencialitats i els perills d’In-
ternet.”
Ara bé, si parlem de bagatge pe-
riodístic no hem d’oblidar les pràc-
tiques en els mitjans de comunicació
que, segons en Ruben, de vint-i-un anys,
foren l’oportunitat perfecta per veure
com funciona una redacció. “A banda
del mestratge, cal destacar el treball en
l’època de pràctiques. He tingut la sort
de ser becari durant dos anys en
aquesta mateixa empresa, i això
t’aporta molt rodatge. Quan et conver-
teixes en redactor ja saps quina és la di-
nàmica de la redacció i el ritme de
treball”, reconeix.
En tot cas, ja sigui per la formació uni-
versitària, les pràctiques o el mestratge,
les noves generacions senten el suport
dels professionals que els ajuden a for-
mar-se i agraeixen la paciència i les
ganes de tots ells a perpetuar i trans-
metre els coneixements periodístics als
més joves de les redaccions. Per-
què el periodisme no és només
una professió, és un estil de vida.
NOVA METODOLOGIA?
El mètode de treball d’aquest
estil de vida també és part consubstan-
cial del periodisme.No hi ha ofici sense
norma, ordre o regulació.Ara bé, en els
últims anys el sistema ha canviat. Els
més joves –habituats des de l’adoles-
cència a les noves tecnologies, la socie-
R E P O R TAT G E
34
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Persones molt joves estanassumint llocs de treball alsquals encara no els tocariaaccedir-hi” (Núria Ramírez)
“No tenim un mètode fundat,així que adaptem les habili-tats tecnològiques al sistematradicional” (Alan Cabañas)
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 34
tat i els nous formats informatius–
estan introduint pràctiques modernes,
tendències noves, al mètode periodístic.
Als anys setanta, la informàtica va subs-
tituir la composició tipogràfica per la
fotocomposició i, més tard, es va pro-
duir la digitalització de les redaccions.
En l’actualitat, les noves generacions
veuen com la seva manera de treballar
és a vegades diferent de la dels seus
mentors. “Avui dia estan molt de moda
programes que s’autoanomenen infor-
matius, però que no es regeixen per les
normes del periodisme, i sembla
que els informatius s’estan contagiant
d’aquesta manera de fer. Una notícia
d’un redactor deTVE de quaranta-cinc
anys és molt diferent a la d’un de
trenta, perquè no té la influència
d’aquests nous corrents. És natural i
forma part de l’evolució del dia a dia.
Ara es dóna més protagonisme a la
gent, es deixa respirar la imatge i no hi
ha tanta informació estricta”, afirma la
Núria.
Parlem, doncs, d’una manera de fer
d’una generació, pròpia i característica,
que els més joves ajusten al mètode de
cada mitjà de comunicació. Quan
l’Alan va entrar a la Cadena Ser, va
haver d’emmotllar-se a les normes es-
tablertes a falta d’un mètode propi. “A
la facultat no és matèria gaire impor-
tant la metodologia periodística, la
recerca de fonts o la comprovació d’in-
formació. Els joves no tenim un mè-
tode fundat, així que adaptem les
habilitats tecnològiques al sistema tra-
dicional”, afirma.
En aquest sentit, l’accés a les
fonts i la gestió de la informació
són potser els aspectes que més
han canviat en la darrera dècada.
La tecnologia possibilita infor-
mació a l’instant, i els novells en-
tren a les redaccions amb el xipGoogle
incorporat. Per ells, Internet és la pri-
mera presa de contacte amb les fonts i
el que els ajuda a contextualitzar
aquelles notícies que no coneixen en
profunditat. “La gran diferència amb
35
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Alan Cabañas, de 22 anys i que treballa com a redactor a la Cadena Ser, admet haver après gràcies al mestratge dels grans.
“La gran diferència amb elsmés grans és la concepciói el domini de les einesinformàtiques” (Ruben Miró)
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 35
els més grans –apunta en Ruben– és la
concepció i el domini de les eines in-
formàtiques, molt útils per conèixer els
antecedents o la informació relacio-
nada amb l’esdeveniment”.
La Gemma admet que els joves tenen
“una mirada més nova, no tant conta-
minada per tants anys de professió” i
són “més àgils a l’hora d’aconseguir
contactes o entrevistes”. Com a exem-
ple, recorda que arran de la notícia
d’una matança va trobar contactes de
primera mà gràcies al Myspace.
Amb tot, no estem parlant d’una frac-
tura digital entre aquells que han cres-
cut envoltats de les noves tecnologies i
aquells que s’hi han adaptat amb el
temps, ans el contrari, parlem d’una ge-
neralització del mètode amb compo-
nents d’ambdues generacions. En
Josep, com a cap de redacció d’un diari
electrònic, ha observat aquest procés
d’adaptació: “No ha estat fàcil per als
grans posar-se al dia amb les noves
tecnologies. És difícil fer el canvi de
xip, ser-ne conscient del potencial i,
sobretot, d’Internet”.Un noumitjà des-
centralitzat i obert que, com els tradi-
cionals dels quals parlavaMcLuhan, ha
adaptat als anteriors mitjans analògics
dins el seu format.
LA REVOLUCIÓ ÉS INTERNET
Queda clar, doncs, que la història del
periodisme va estretament lligada a
l’evolució de les noves tecnologies. Per
tant, parlar del mètode de treball dels
més joves és fer referència a Internet,
l’eina que més ha canviat la professió.
Sense anar més lluny, el passat desem-
bre es va fer públic que els premis Pu-
litzer tindran en compte a partir d’ara
tots aquells treballs publicats a la
Xarxa. L’administrador del certamen,
Sig Glissler, apuntava aleshores que la
mesura responia “al desig d’adaptar-se
al creixement del periodisme en línia”,
que segons les últimes dades regis-
trades ja compta amb més de setanta
publicacions editades a l’estat espanyol.
Aquests són només alguns dels molts
exemples que verifiquen l’entrada en
massa del periodisme a Internet, un fe-
nomen que posa a prova la capacitat de
renovar-se i d’adaptar-se de tota la pro-
fessió i que aixeca admiradors i detrac-
tors a parts iguals.
Per als més joves, Internet n’és la clau,
la gran diferència respecte dels mè-
todes de treball tradicionals i el que
més els separa dels seus mentors. En
Ruben està familiaritzat amb la nave-
gació en xarxa des que era un adoles-
cent: “Internet és molt útil però alhora
crea una divisió tecnològica entre
aquells que hi estem habituats i els que
han hagut de fer l’esforç i l’adaptació”.
Un fet que ha tingut menor incidència
en mitjans com la ràdio, on els profes-
sionals ja estaven acostumats a l’actua-
lització constant de continguts. En
aquest sentit, Josep Casulleras creu que
la divisió no es deu tant a l’edat del pe-
riodista com al mitjà de comunicació o
suport al qual s’està habituat: “L’as-
pecte generacional és secundari. És
mes fàcil que t’adaptis al ritme de tre-
ball d’Internet si estàs acostumat a tre-
ballar en un mitjà com la ràdio, perquè
la velocitat d’actualització de la Xarxa
és molt radiofònica, has de ser molt
ràpid.”
Però a banda de l’aplicació purament
tecnològica, Internet planteja noves
preguntes i molts reptes per al perio-
disme modern. La Xarxa ha fomentat
l’aparició de l’anomenat “periodisme
ciutadà”.Aquest nou fenomen obre les
portes perquè tothom pugui divulgar
opinió a través d’Internet, cosa que, se-
gons Jean Daniel, cofundador de Le
Nouvel Observateur, desacredita la
funció del periodista. Els més joves, so-
bretot els qui treballen en suports digi-
tals, en són conscients: “Avui en dia
–afirma en Josep– qualsevol persona
que disposi d’una càmera i un pro-
grama d’edició pot elaborar un
videobloc i difondre opinió. El
repte dels periodistes és saber de-
finir què és periodisme i diferen-
ciar-ho de les intervencions
ciutadanes”.
En aquest escenari, la Núria veu en el
“periodisme ciutadà” un potencial que
pot aportar coses molt positives als mit-
jans, i en concret a la televisió, on la
manca d’imatges impossibilita en molts
casos l’emissió de continguts. “Els ciu-
tadans –apunta– ens proporcionen in-
formació que pot ser essencial per
donar a conèixer la notícia. És evident
que els periodistes hem de fer de filtre,
però tampoc hem d’oblidar que trebal-
lem a la televisió i que la imatge és el
nostre suport bàsic”.
En aquest sentit, Vilaweb ha hagut de
superar molts prejudicis, com ara la
manca de rigor i de fiabilitat que els
ciutadans atribueixen a les informa-
cions en línia. Segons una enquesta en-
carregada per l’Associació de Premsa
deMadrid, el nivell de credibilitat d’In-
ternet (tot i haver augmentat res-
pecte dels últims anys) se situa
entorn del 7%, molt per sota de
la premsa escrita, que gaudeix de
la confiança del 34% de la pobla-
ció.
Una dada si més no significativa que
demostra el repte al qual s’enfronten
els suports periodístics digitals. Casul-
leras, cap de redacció del diari electrò-
nic, és conscient que molta gent associa
el suport digital a una falta de rigor, en-
R E P O R TAT G E
36
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Els joves tenim unamirada més nova, no tantcontaminada per tants anysde professió”(Gemma Saura)
“Hem de replantejar-nosl’objectiu dels informatius,saber si volem informaro audiència” (Núria Ramírez)
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 36
cara que es mostra optimista: “L’ho-
ritzó d’Internet és molt ample, hi ha
molt camí per recórrer. El nostre ob-
jectiu és continuar la nostra formació
per aprofitar els recursos de la Xarxa i,
sobretot, tenir molt clar qui fa perio-
disme i qui no”.
Les seves paraules recorden les de Ha-
rold Evans, històric editor del Sunday
Times, qui en una entrevista a El País
reflexionava sobre els motors de cerca
i pronosticava una possible edat d’or
del periodisme. “Amb Internet és més
fàcil descobrir coses –apuntava Evans–
però també és més fàcil publicar por-
queria. Què triomfarà?”. De moment,
només podem constatar que, a dia
d’avui, la Xarxa és el gran repte, la gran
revolució de la professió.
CRISI I FUTUR
Reptes a part, l’inici d’aquest nou segle
està marcat per una crisi que està casti-
gant de valent moltes redaccions a tot
el món. Del tancament de l’històric
Rocky Mountain News de Denver –dos
mesos abans de complir els 150 anys
d’història– a l’ERO de capçaleres com
l’ABC o El Periódico, la recessió eco-
nòmica està provocant estralls a la pro-
fessió, sobretot a la premsa escrita.
En el cas del periodisme la crisi és
doble, ja que, a més dels problemes eco-
nòmics evidents, també s’està notant un
canvi de model. Els més joves creuen
que existeix aquesta doble vessant, ara
bé, tenen consciència que la crisi és
també la gran oportunitat de definir un
ofici que sembla perdut. “Hem de re-
plantejar-nos quin és l’objectiu dels in-
formatius, tenir clares les
preferències i saber si volem in-
formar o volem audiència”,
afirma la Núria. L’Alan va més
enllà: “Estem en un moment en
què hem de definir el model pe-
riodístic. Potser no és una crisi però sí
que hi ha la necessitat d’adaptar-nos a
l’entorn”. Ells han viscut el trànsit des
que van entrar als mitjans on treballen.
“Durant la carrera em parlaven d’espe-
cialització, –continua l’Alan– però ara,
37
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Durant la carrera emparlaven d’especialització,però ara en canvi es tendeix ala polivalència” (Alan Cabañas)
Gemma Saura, de 27 anys, porta treballant a La Vanguardia des del 2006 i des de fa poc més d’un any ja treballa amb contracte.
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 37
en canvi, es tendeix a la polivalència. Jo
he anat a rodes de premsa on hi ha pe-
riodistes que agafen una fotografia, fan
un tall de veu i estan gravant un vídeo.
I els joves hem de saber treballar en
aquestes noves condicions”. Per molts
joves, la interdisciplinarietat n’és la
clau. “La situació és complicada i per
tenir opcions de futur haurem de saber
dominar tots els mitjans”, assegura en
Ruben. “Es tracta, –afegeix– de reno-
var-se o morir. Els joves ho tenim bé,
som una generació que ja venim amb la
tecnologia incorporada i això ens faci-
lita l’adaptació a les noves necessitats.
Però la clau per tenir possibilitats en la
professió serà, sense cap mena de
dubte, dominar tots els mitjans, tant els
escrits com els audiovisuals.”
Pels més joves, una de les solucions a la
crisi és la presència a la Xarxa, on la
producció de continguts és més barata
que no pas en paper.Així com els grans
veuen perillós el creixement d’Internet,
les noves generacions creuen que es
tracta de la gran ocasió. “Els digitals
són una gran oportunitat. Cada vegada
n’hi ha més i això significa que hi ha
més lectors en línia i, per si mateix, és
positiu”, assegura en Josep.Molts rota-
tius ja han constatat que tenen més lec-
tors en el suport digital que en paper,
fet que, de moment, no preocupa els
editors, que veuen en la Xarxa una via
per poder guanyar nous clients. “La
qüestió del suport influeix en la soste-
nibilitat. És molt més car el man-
teniment d’un diari en paper, per
tot el que implica en impressió o
distribució. Uns costos afegits
que Internet no té”, creu en
Josep, que porta tres anys trebal-
lant al portal dirigit per Vicent
Partal.
En aquest context tecnològic i en
aquesta conjuntura econòmica, algunes
redaccions de diaris convencionals han
apostat per la deslocalització, com la
d’El Punt, que ha reduït el nombre de
delegacions sense acomiadar els perio-
R E P O R TAT G E
38
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Josep Casulleras és cap de redacció al diari electrònic Vilaweb, mitjà on fa tres anys que treballa.
“Em produeix vertigen noser capaç d’atrapar els canvis,que aquests em superin”(Josep Casulleras)
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 38
distes, que ara treballen des de casa.En
aquests casos, la crisi ha obligat a re-
plantejar les estructures i el resultat ha
rebut bones crítiques dels treballadors,
atès que ho veuen com una via de man-
tenir la feina tot i el tancament de les
redaccions que això ha suposat. Una
mostra més del fet que les crisis afavo-
reixen els canvis, impulsen les idees i
acceleren noves solucions socials i tec-
nològiques.
Per la seva part, la Gemma aposta per
unir les redaccions digitals i les del diari
en paper.“Que estiguin separades no té
cap sentit. S’hauria de treballar més
junts. Hauria de ser el mateix producte
en dos suports diferents, però un pro-
ducte i prou”, afirma.
Però tampoc cal caure en l’error d’as-
sociar l’actual moment econòmic amb
el gruix de problemes de la professió.
Abans de la crisi l’optimisme tampoc
estava en l’ordre del dia en el sector.
Cinc anys enrera, el 2004, el Llibre
blanc de la professió periodística xi-
frava en un 55,8% els professionals
catalans que contemplaven amb pessi-
misme el futur de la professió. I ara les
coses han empitjorat.
La Gemma Saura és conscient que
mentre ella s’està fent un futur en el
diari, hi ha molta gent que proclama la
fi de la premsa escrita. “Jo crec que la
gent no està disposada a renunciar al
gust per la lectura.Ara bé, si serà amb
Internet, paper o a través dels llibres di-
gitals, això ja no ho sé”.
Respecte a les possibilitats laborals, la
Núria Ramírez creu que l’entrada dels
joves al món professional serà més difí-
cil d’ara en endavant: “Nosaltres hem
pogut entrar perquè hi ha hagut expe-
dients de regulació, prejubilacions i
baixes voluntàries, però en el futur serà
més complicat. Jo he estat en el lloc i el
moment adequat, tot i així no crec que
quan arribi a cinquanta anys hi hagi un
ERO. Els que vinguin darrere meu no
ho tindran fàcil”.
En Josep no ha pensat en les prejubila-
cions. “Sí que m’he plantejat què estaré
fent d’aquí a trenta anys,encara que no
en aquest sentit. El que em pregunto és
si continuaré treballant a aquest ritme
tan frenètic”, admet.En cap cas els més
joves visualitzen un futur sense oportu-
nitats periodístiques, sense opcions la-
borals. El que sí creuen és que falta
esperit crític en molts companys de la
seva edat. “Hauríem de ser més crítics,
pressionar més la classe política. Hi ha
rodes de premsa en les quals ningú pre-
gunta res. Què vol dir això? Hem de
preguntar, és la nostra feina”, sentencia
la Núria.
La crisi, però sobretot l’aplicació de les
noves tecnologies, creen molta incer-
tesa en el si de la professió. “Tot el sec-
tor de la premsa escrita no sap molt bé
on va. I això és el que fa por”, reconeix
la Gemma.
Precisament la velocitat de canvi és el
que més preocupa els joves periodistes
com en Josep. “Em produeix –reco-
neix– vertigen no ser capaç d’atrapar
els canvis, que aquests em superin. La
meva por és veure que el món m’ha
passat per davant i no he estat capaç
de seguir-lo. Perquè avui, quan has
après a utilitzar un suport, ja n’ha apa-
regut un de nou”.
39
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Ruben Miró, de vint-i-un anys, a la redacció del diari El Punt.
jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 39
Des de novembre de 2006 has presidit
el CIPB. Quins deures deixes pendents
a la nova presidència?
Xavier Batalla - No crec que quedi res
pendent, però la tasca de la nova presi-
denta és refundar el CIPB. En els dar-
rers anys hi havia una sèrie de
problemes econòmics que no és que
fessin perillar l’existència del Centre
encara que, en qualsevol cas, eren un
problema de futur. En l’actualitat, par-
tim d’un plantejament renovat, un com-
promís per part dels patrons.En aquest
sentit, si bé el CIPB no té el futur del
tot aclarit, sí que s’enceta una etapa
nova. I una nova presidència és el més
adient per començar-la.
Per què acceptes el càrrec i què vols
millorar del CIPB?
RosaMaria Calaf - Estic agraïda pel fet
que hagin comptat amb mi perquè una
té la sensació que pot ser útil, però
també molta inquietud, ja que no
m’agraden gens els càrrecs, no sóc gens
de despatx i em fa molta por no poder-
ho combinar amb els meus viatges.
Però ho vaig plantejar i em van dir que
es pot combinar. Em fa molta il·lusió
aportar el que pugui de la meva expe-
riència, que ha estat a l’altra costat, com
a usuària de centres de premsa. Inten-
taré continuar el que s’ha fet fins ara.
L’únic tema que volemmillorar és el re-
latiu a les noves tecnologies.
Tots dos heu voltat força pel món i, per
tant, esteu acostumats a utilitzar cen-
tres de premsa. Si el comparem amb al-
tres centres, com queda el CIPB?
XB La gran diferència és que, al no ser
capital d’estat,Barcelona no té una pre-
sència de periodistes estrangers com
Londres, Roma o Washington, per
exemple, i les necessitats són diferents.
I, per tant, el CIPB no ha de tenir el
plantejament d’un centre de premsa
com aquests. Però el sentit de donar el
servei al periodista estranger sí que és
la seva raó fonamental.A diferència de
centres com el de Londres, on s’ofereix
servei als 3.500 periodistes que hi viuen,
el CIPB no és per al periodista que hi
resideix (hi ha uns quaranta periodistes
estrangers acreditats), sinó bàsicament
per als que, de tant en tant, vénen a
Barcelona. El canvi fonamental, tal i
com ha comentat la Rosa Maria, és el
tecnològic. Abans, per raons econò-
miques, això era més difícil, però en
l’actualitat el compromís dels patrons a
l’hora de mantenir el finançament és
cabdal per a la modernització.
RMC Jo porto vint-i-sis anys fora i et
puc assegurar que és molt important
trobar un suport com el del CIPB quan
ets en una ciutat on no resideixes i on
no disposes d’una estructura de treball.
Té una importància extraordinària i,
per tant, a Barcelona cal un centre
d’aquestes característiques.
E N T R E V I S TA a Rosa Maria Calaf / Xavier Batalla
“La premsaviu el momentmés difícil”
Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz
El passat 5 de març
el Patronat de la
Fundació del Centre
Internacional de
Premsa de Barcelona
(CIPB) nomenava
Rosa Maria Calaf nova
presidenta de l’entitat
en substitució de
Xavier Batalla. En una
entrevista a dues
bandes, aquests dos
periodistes amb força
anys d’experiència a
l’esquena
–ella en el món de la
televisió, ell en la
premsa escrita– i un
gran bagatge en
l’àmbit internacional,
reflexionen sobre el
futur de la institució,
així com dels perills
que afronta una
professió a la qual tots
dos s’han dedicat amb
cos i ànima.
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 40
Durant la presentació de la nova presi-
dència vas dir que seria important fer
“una campanya de sensibilització
sobre la importància del periodisme”.
A què et refereixes exactament?
RMC Penso que aquesta és una feina
paral·lela del CIPB. No és l’objectiu de
la institució però sí que, aprofitant el
contacte amb la societat civil que s’ha
fet sota la presidència d’en Xavier, hem
d’intentar que també es pugui parlar de
la qualitat del periodisme. Provar, d’al-
guna manera, de formar sobre el que
s’ha d’exigir de la informació.
Quan es parla de qualitat periodística
també es parla de formació contínua.
Sovint aquest és un dels dèficits de
molts professionals de la informació.
Sembla que les presses no ens permeten
el temps necessari per reciclar-nos.
XB Això és veritat, si bé aquest és un
tema molt personal. El CIPB pot aju-
dar i ser un complement important,
però la primera responsabilitat és del
mateix professional que es vol especia-
litzar i del mitjà de comunicació que li
dóna suport, que també hi té un paper
important.
RMC Pel que fa a la qualitat periodís-
tica, és inquietant la barreja de gèneres
a la televisió, la frivolització, la banalit-
zació, la selecció de notícies no pas per
la importància del ciutadà sinó per l’au-
diència. Es busca el que impacta i no el
que importa. I sempre que sigui possi-
ble, des del CIPB hem d’intentar aler-
tar, sensibilitzar, preocupar-nos
perquè no es perdin els objectius
de la professió i que aquesta es
converteixi en una altra cosa, so-
bretot en el cas de la televisió, on
no estem fent informació sinó
entreteniment informatiu. I això és im-
portant que ho tinguem present fem el
que fem.Com a institució, hem de tenir
clar que s’ha de protegir la professió de
tot plegat.
XBEn premsa escrita passa exactament
el mateix.La banalització de la informa-
ció, buscar l’entreteniment, etc.Històri-
41
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB, i Xavier Batalla, president sortint, durant la conversa amb CAPÇALERA.
“Al CIPB també hem d’intentaralertar, sensibilitzar perquèno es perdin els objectius dela professió” (Rosa Maria Calaf)
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 41
cament, la premsa volia formar i ajudava
la gent a aprendre a llegir i escriure.Des-
prés, l’objectiu era informar i, més tard,
és entretenir. I aquesta vulgarització és
un problema. La responsabilitat és, pri-
mer de tot, dels mitjans i de les em-
preses. Els periodistes han de tractar de
superar-ho, igual que la democràcia se-
para la religió de l’estat. I, malaurada-
ment, cada vegada és més clar que
l’empresa i la redacció són una mateixa
cosa quan, almenys en un estat de dret,
haurien de ser-ne dues de diferents.
RMC Aquesta barreja de negocis i in-
formació és absolutament perjudicial. I
des del punt de vista del CIPB també
seria interessant conèixer quina és la si-
tuació en altres països.
Dins d’aquest moment de canvi, uns
dels més afectats són els periodistes ve-
terans als quals les empreses estan pre-
jubilant.
XB S’està prejubilant persones que
possiblement estan en el millor mo-
ment de la seva carrera periodística.A
Gran Bretanya hi ha un periodista,Tre-
vorMcDonald, que presentavaNews at
ten, el telenotícies de les deu del vespre
a la ITV. Es va jubilar el 2005, tot i així,
l’any passat, els responsables de la ca-
dena el varen anar a buscar i ara el
torna a presentar. Aquí, en canvi, si ja
superes els quaranta anys...
...però és que tradicionalment als paï-
sos anglosaxons els periodistes veterans
dirigeixen els noticiaris que aquí pre-
senten els joves.
RMCTornem al problema de la barreja
de gèneres. És lògic que un programa
d’entreteniment del dissabte al vespre
busqui un presentador jove per al pú-
blic al qual va dirigit, ara bé, un infor-
matiu ha de buscar, sobretot,
credibilitat. I aquesta s’aconsegueix tan
sols amb el pas dels anys i amb la
confiança de l’espectador. Per tant, es-
combrar això... Fer-ho a la televisió pú-
blica, em sembla una malversació de
fons públics, perquè han invertit en for-
mar una sèrie de gent de la qual ara
prescindeixen i que probablement
aprofitarà algú altre. Em sembla com-
pletament absurd. Sobre la credibilitat,
m’agradaria citar el cas de Paul Harvey,
una icona de la ràdiodifusió nord-ame-
ricana que va morir recentment i a qui
la CBS havia fet un contracte de cent
milions de dòlars per deu anys quan ja
en tenia vuitanta-dos!
Aquí això és impensable.
RMC Quan he explicat als meus
col·legues anglosaxons que me n’anava
de la televisió es quedaven esfereïts ja
que allà fan el contrari. Intenten espré-
mer-te i que no te’n vagis perquè, per
ells, del que es tracta és d’aprofitar al
màxim la persona.
XB Aquesta política de prejubilacions
demostra el desinterès per la informa-
ció i com les empreses periodístiques
E N T R E V I S TA
42
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Calaf critica la barreja de gèneres que s’està donant en la televisió actual.
Rosa Maria Calaf (Barcelona,
1945) és llicenciada en Dret i Pe-
riodisme, i en el moment de preju-
bilar-se era la corresponsal més
veterana amb vuit corresponsalies
de TVE (Moscou, Viena, Buenos
Aires,NovaYork,Roma,Pakistan,
Hong Kong i Pequín) on començà
a treballar el 1970.Va ser membre
fundador de l’equip deTV3 com a
directora de programació i pro-
ducció. Al llarg de la seva carrera,
ha aconseguit guardons, com el
premi Ondas a la millor tasca pro-
fessional (2001), l’Ofici de Perio-
dista, del Col·legi de Periodistes
(2003) i el Cirilo Rodríguez (2007),
entre molts altres.
La corresponsalmés veterana
“Les notícies no sónmercaderies sinó unacosa molt més seriosa ”(Rosa Maria Calaf)
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 42
confien en la banalització d’aquesta in-
formació. Perquè per ser gran o tenir
una edat determinada un no és neces-
sàriament bo, però els errors sí que es
cometen per la manca d’experiència,
així que quan un té experiència pot evi-
tar-los.
RMC Sobretot, allò que no es pot fer és
un tall net. A TVE, ara tan sols hi ha
gent sense experiència. I hi ha d’haver
gent sense i amb experiència, i a partir
d’aquí fer un engranatge.
Un diàleg entre generacions.
RMCExacte. Perquè ningú no neix en-
senyat. I també és tremend el missatge
que hi ha darrere tot això: tot val i no
importa no saber de les coses, quan en
realitat sí que és important. I no vull
que sembli que el que volem és tancar
el pas a la gent jove perquè és absolu-
tament necessari que hi hagi un relleu
però aquest ha de ser combinat.
XBAmés, s’ha de tenir en compte que
als joves se’ls tracta malament, ja que
quan es jubila o prejubila un periodista
no es fa per beneficiar les generacions
joves. La prova d’això està en la preca-
rietat laboral amb què es troben.
I ara que som enmig d’aquest debat, us
imagineu un futur sense premsa escrita?
RMC No, quin horror!
XB No me l’imagino.
RMC El més terrible és que sembla
que serà així. Als Estats Units ja estan
fent estudis que apunten que desapa-
reixeran. No ho sé, jo sóc de tocar
paper... Si el que ve i ho substitueix és
de la mateixa qualitat o fins i tot ho
millora gràcies a les noves tecnologies i
tan sols canvia el suport, llavors seria
perfecte i no importaria. El problema
és que tot apunta que la qualitat se’n
ressentirà. I la informació és un dret fo-
namental del ciutadà. Diaris sense
paper? Potser sí. Estic oberta a qualse-
vol canvi que sigui per millorar, no per
anar enrere.
XB Jo no em vull imaginar un futur
sense diaris en paper. De totes ma-
neres, crec que seria un pas enrere bru-
tal. Gràcies a la premsa escrita avui és
possible Internet. La premsa escrita
està relacionada amb la llibertat de
premsa, la llibertat d’expressió, el dià-
leg, l’intercanvi d’opinions.... Tan sols
cal visitar una redacció d’una televisió
o ràdio a les set del matí per veure com
s’alimenten de la premsa escrita.
RMC S’anirà cap a noves formes i això
és perfecte perquè s’ha d’estar obert a
tot això, però sense oblidar quin és
l’objectiu del periodisme i de la infor-
mació, així com la importància d’una
informació ben feta. I que l’objectiu
final de la informació no és el compte
de resultats. Les notícies no són mer-
caderies. No són sabates ni cotxes ni
places d’hotel, sinó una cosa molt més
seriosa que tot això. No es pot funcio-
nar amb criteris comercials a l’hora de
donar resposta a un dret. Perquè ara
43
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
“La política deprejubilacions demostrael desinterès per lainformació” (Xavier Batalla)
Batalla no vol imaginar-se un futur sense premsa escrita.
Xavier Batalla (Barcelona, 1948)
és llicenciat en Periodisme i Filo-
sofia i Lletres. Comença el 1972 a
El Correo Catalán –on va ser cap
d’Internacional–, el 1997 s’incor-
pora alDiario de Barcelona com a
redactor en cap, càrrec que també
ocupa el 1982 aEl País, on arriba a
sotsdirector. Entre 1986 i 1989 fou
corresponsal de La Vanguardia a
Londres. Actualment, és corres-
ponsal diplomàtic de LaVanguar-
dia a més de director adjunt de
“Vanguardia Dossier”. Ha publi-
cat Afganistán, la guerra del siglo
XXI i ¿Por qué Irak? (DeBolsillo).
Entre novembre de 2006 i març de
2009 ha estat president del CIPB.
Expert en afersinternacionals
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 43
des de les televisions el que estem fent
és creant societats de consumidors, no
de ciutadans.
XB I, en el cas espanyol, hi ha un motiu
de reflexió respecte a la premsa escrita.
Al Regne Unit, els diaris que més es
venen són els sensacionalistes, però
aquí són els diaris de qualitat. Per tant,
l’èxit de la premsa a Espanya també va
lligada a la qualitat.
En els darrers anys alguns diaris gra-
tuïts han apostat per fórmules més
aviat populistes.
XB I la premsa de qualitat pretén ba-
nalitzar la informació per arribar als
lectors de la premsa gratuïta quan allò
que ha de fer és no decebre el lector de
tota la vida.
RMC En la televisió l’equivalent hau-
ria de ser la televisió pública. Que una
vegada per totes s’expliqui quin és el
model de televisió pública que es vol i
que s’expliqui al ciutadà! Que s’expli-
qui que tenir una bona televisió publica
costa diners, de la mateixa manera que
també costa diners un bon hospital de
la seguretat social o un bon centre edu-
catiu públic. Però resulta que això no
s’ha explicat.
Tota aquesta transformació de la pro-
fessió és molt interessant, si bé també és
preocupant.
RMC És molt interessant des del punt
de vista de la transformació dels instru-
ments, ara bé, molt inquietant veure a
on anirem a parar. I la crisi econòmica
és terrible perquè pot acabar precarit-
zant encara més les redaccions.
XB La premsa viu el moment més di-
fícil. Fa temps la televisió no va aca-
bar amb la premsa escrita però en
l’actualitat, entre el fraccionament de
l’audiència i la competència d’Inter-
net, els joves ja no llegeixen diaris ni
tampoc veuen la televisió! Estan en-
ganxats a la Xarxa i això afecta tant la
ràdio, la televisió com els diaris. I, a
més, en un moment de crisi econòmica
en el qual les empreses aprofiten per
fer neteja!
RMC Jo sóc defensora de les noves tec-
nologies i Internet em sembla una eina
magnífica, però s’ha d’explicar a la gent
que tot el que surt a Internet s’ha d’aga-
far amb molt de compte. S’ha d’ense-
nyar els escolars a veure la televisió i
E N T R E V I S TA
44
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Tant Calaf com Batalla critiquen la política de prejubilacions que estan aplicant nombrosos mitjans de comunicació.
“Avui en dia la líniadifusa entre empresa iredacció ho és més quemai” (Xavier Batalla)
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 44
Internet i a llegir la premsa.A Internet
no hi ha cap autoritat cibernètica que
decideixi que quan posem una paraula
al cercador apareguin les millors en-
trades sobre un tema determinat. Més
aviat aquestes les han posades allà per-
què algú té uns interessos determinats.
I això la gent ha de saber-ho.
XB Un dels aspectes que donava més
credibilitat a la premsa escrita era que
ordenava el món, ordenava tota la
quantitat d’informació que rebem. I si
el lector no estava d’acord en com or-
denaven el món canviava de diari! Però
ara cada cop això és més difícil fer-ho
perquè aquests desapareixen i també
perquè la tendència és no ordenar el
món.
En tot aquest debat, sempre s’assenyala
com a culpables els gestors dels mit-
jans. Però, i els periodistes, quin grau
de culpa tenim?
RMC És una responsabilitat compar-
tida, però és clar que qui té més poder
també témés responsabilitat.Tu pots dir
que per un lloc no hi passes, ara bé, cada
cop és més complicat fer-ho perquè la
gent jove té moltes despeses que ha de
pagar.Així que el llistó del que és o no
és acceptable està baixant constant-
ment.
XBAbans parlava de la confusió entre
empresa i redacció. Aquesta línia que
sempre ha estat difusa avui en dia ho és
més que mai. I per part del poder polí-
tic, la pressió cada dia és més gran.
RMC Però és que cada vegada aquesta
pressió és menys política i més econò-
mica. Ja no és un problema ideològic,
sinó que la política està sotmesa a l’eco-
nomia. Actualment, els politics són
homes de negocis. Quan els veus viat-
jant pel món al final el que van és a ven-
dre, mentre que temes com l’ètica i els
drets humans sempre els citen amb la
boca petita. I aquest és el gran canvi.
Ara els controls són econòmics i ho són
per a tothom.
calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 45
Sota el lema “La memòria de l’esport”,
El Mundo Deportivo obria al febrer
tota la seva hemeroteca. Els 103 anys
d’història del diari esportiu, materia-
litzats en més de 27.000 números i
1.170.000 pàgines, eren posats a l’abast
d’un clic de forma totalment gratuïta.
El grup Godó refermava, així, l’aposta
que ja havia realitzat abans amb La
Vanguardia, que va anunciar el 26 d’oc-
tubre a través de les seves pàgines que
havia dut a terme el gens menyspreable
esforç editorial d’obrir el seu arxiu his-
tòric als internautes sense cap contra-
prestació.
“Es tracta del major patrimoni perio-
dístic del món hispanoparlant posat a
disposició dels ciutadans, completa-
ment gratis i sense restricció d’accés”,
deia aleshores el rotatiu, que tan sols va
reservar als subscriptors el privilegi de
tenir accés a les edicions dels darrers
trenta dies.Dins l’encès debat sobre pa-
gament o gratuïtat per consultar a tra-
vés de la Xarxa els continguts dels
diaris en paper, el grup Godó ha tirat
pel dret. I es declara plenament satisfet
amb la seva elecció.
“Jo no he vist res similar en tota la
meva carrera com la resposta super-
agraïda i entusiasta de centenars de
persones que ens envien correus per fe-
licitar-nos”, exposa el director de
continguts digitals de La Vanguardia,
Ismael Nafría, que va coordinar el pro-
jecte de l’hemeroteca en línia.A part de
l’aplaudiment general, Nafría assegura
que “un 10% de les pàgines vistes a La-
Vanguardia.es són visites a l’hemero-
teca”. Pels correus electrònics que
reben, aquest servei és utilitzat per una
tipologia de gent diversa.“Hi ha de tot.
Des de persones que han pogut recons-
truir part de la seva vida familiar grà-
cies al diari, a estudiosos fent la tesi,
representants d’associacions i clubs, his-
toriadors, periodistes, sociòlegs, gent
d’immobiliàries...” enumera Nafría en
un interminable etcètera de casos.
La gent percep, doncs, l’alt valor d’un
arxiu que repassa 127 anys d’història,
digitalitzat al complet en només una
dècada, que ha incorporat en la darrera
fase un potent cercador –després d’in-
dexar els continguts de cada PDF– per
tal de facilitar-ne les consultes. El ma-
teix entusiasme ha suscitat la iniciativa
d’El Mundo Deportivo. “Quan el diari
ja tenia vint-i-tres anys naixia la Lliga
de futbol espanyola”, fa notar el seu
sotsdirector, Enric Belil. Tot una enci-
clopèdia de l’especialitat, ja que el ro-
tatiu “cobreix tot L’'esport des del
1906”.
No queda tan clar l’apartat quantitatiu,
és a dir: com l’accés lliure a l’hemero-
teca s’ha traduït efectivament en un
major nombre de visites i com aquesta
afluència pot redundar en beneficis
econòmics. Segons dades d’OJDin-
R E P O R TAT G E
La memòriadels mitjans,a la Xarxa
Els diaris han passat
de menysprear
Internet a llançar-se
als seus braços.
Les principals
capçaleres s’afanyen
a posicionar-se
a la Xarxa.
La digitalització dels
arxius s’ha convertit
en un valor afegit.
Igual que ha passat en
el món televisiu, els
dos diaris més antics
de Barcelona, La
Vanguardia i El Mundo
Deportivo, han
proporcionat accés
lliure i gratuït a una
hemeroteca de més de
cent anys. El debat
està servit:
és preferible cobrar
pels continguts o
esdevenir referència
a Internet, aquesta
“gran barra lliure”?
Natàlia AraguàsFotos: Sergio Ruiz
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 46
teractiva, LaVanguardia.es va tenir
2.360.095 usuaris únics el gener passat,
cosa que representa un ascens de
l’11,53% respecte de l’anterior. En
comparació amb l’octubre, quan va co-
mençar a funcionar l’hemeroteca de
lliure accés, s’ha registrat, però, un lleu-
ger descens, ja que aleshores la marca
era de 2.405.729 usuaris únics. El mes
de l’estrena sí que va notar-se un re-
punt de les visites al web, amb un as-
cens del 16,27% respecte al setembre.
Les dades oscil·len i no en permeten
una lectura clara.
Tot i que obrir l’arxiu a Internet sense
restriccions és “una decisió molt gene-
rosa”, reconeix Nafría, si La Vanguar-
dia hi ha optat és perquè creu que
existeixen beneficis de tot tipus, no
només estrictament econòmics sinó en
termes de rellevància i difusió.“El ren-
diment de més de dos milions de pà-
gines de contingut a Internet ve de
múltiples maneres” exposa. A més, “la
gent compra amb comptagotes” contin-
guts informatius a Internet, de manera
que sembla que la línia que marquen
els nous temps és que “la informació
flueixi i estigui disponible” a la Xarxa.
El fet que el grup Godó hagi repetit la
jugada ambElMundo Deportivo porta
a pensar que, fent balanç, estan satisfets
amb la decisió. Un punt de vista que
també comparteix el consultor de mit-
jans i exdirector d’ADN.es, JuanVarela,
convençut que “val la pena obrir-ho
tot”.D’altra manera, les hemeroteques
esdevenen“continguts morts”, per molt
valor sentimental que tinguin
per un grup “molt reduït” de
gent amb interessos professio-
nals o històrics. “Una hemero-
teca és un conjunt de prestatges
totalment morts. Quan ho
poses a la Xarxa és viu permanentment.
És un bon mitjà per no tenir un actiu
totalment ineficient”, defensa.
Malgrat que la crisi ha fet ressuscitar a
l’altra banda de l’Atlàntic la vella polè-
mica sobre si cal cobrar per consultar a
Internet els continguts històrics dels
47
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La massiva resposta a causade la gratuïtat de la consultacontrasta amb el poc èxit de lescompres de continguts en línia
Els diaris en paper que es poden consultar a les redaccions comencen a estar també a la Xarxa, fent-ho més còmode i accessible.
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 47
diaris, Varela creu que es tracta d’un
“debat fals”, fruit de “la histèria pel
tema de la rendibilitat” que ha generat
l’actual conjuntura econòmica. En
aquest context s’han d’interpretar, creu,
la recent proposta del columnista
David Carr, que en un article al The
New York Times proposava crear un
model a l’estil iTunes per a continguts
periodístics. Així com les declaracions
posteriors del director executiu de
l’editora del mateix diari, Billy Keller,
que va considerar que si s’ofereix in-
formació “molt bona, de veracitat com-
provada”, és lògic i just que tingui un
preu.Entre altres veus que, sobretot als
Estats Units, han començat a plantejar
si la “barra lliure” que a la pràctica és
Internet no acabarà per frustrar qual-
sevol possibilitat de negoci.
El problema, observaVarela, és que els
grups mediàtics no han construït xarxes
pròpies per comercialitzar els seus
continguts, que deu o quinze anys des-
prés de la irrupció d’Internet estan en
mans de Google o Yahoo.A més, a dia
d’avui cap sistema de micropagament
per notícies ha prosperat, la publicitat
en línia no acaba de funcionar i les
subscripcions també s’han demostrat
poc efectives. Un altre dilema al qual
s’enfronten els diaris decidits a em-
prendre el costós projecte de la digita-
lització és si fer-ho en solitari, cas deLa
Vanguardia iElMundoDeportivo, o de
la mà de Google, que l’ha emprès a es-
cala mundial amb la intenció de fer
consultable mitjançant el cercador des
dels diaris de tirada nacional a aquells
més insignificants. Amb Google com a
company es comparteixen despeses
però també beneficis. D’una manera o
altra, rendibilitzar els continguts a la
Xarxa es fa, com amínim,difícil i la gra-
tuïtat en temps de crisi no s’imposa
com el millor sistema. “Els mitjans po-
dran crear en el futur certes àrees de
pagament, encara que més aviat de ser-
veis o d’interrelació”, apunta Varela,
que no creu que sigui factible que els
internautes paguin per la informació en
si mateixa, que mai serà prou di-
ferenciada. “És com si vas a un
mercat a vendre roba de marca.
El mercat és Internet, on gairebé
tot és gratis. En aquestes condi-
cions, no pots muntar una botiga
en què s’hagi de pagar”, exempli-
fica. A problemes nous, no valen les
velles estratagemes.
ALTRES OPCIONS
Davant la incertesa, un altre dels prin-
cipals diaris catalans, El Periódico, ha
optat per esperar.El web estàndard pot
consultar-se de forma gratuïta fins al
2006,mentre que si es vol anar més en-
rere ja és territori vedat, només acces-
sible als subscriptors. “Ara mateix no
R E P O R TAT G E
48
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ElMinisteri de Cultura ha posat a
disposició dels ciutadans la Bi-
bliotecaVirtual de Premsa Histò-
rica (http://prensahistorica.mcu.
es) des d’on es poden consultar
dues mil capçaleres de diaris edi-
tats a tot l’estat entre els anys
1777 i 2005.En total, 4.300.000 pà-
gines accessibles a través d’un
simple clic. Aquest projecte s’ha
pogut portar a terme en posar al
servei de tothom els fons que es
conserva a les Biblioteques Pú-
bliques de l’Estat, així com en al-
tres entitats amb les quals s’han
firmat acords.
La Biblioteca Virtual de Premsa
Històrica és el resultat d’un pro-
cés de digitalització cooperativa
del Ministeri, comunitats autò-
nomes i altres institucions de la
memòria, amb el qual es pretén
preservar i fer accessibles un ma-
terial bibliogràfic que es caracte-
ritza per ser exemplars únics i, per
tant, de difícil accés. És un dels
principals projectes de digitalitza-
ció de l’Estat i té un gran pes in-
ternacional, tant pel seu volum –a
Europa només s’hi acosta Àustria,
amb gairebé tres milions de pà-
gines– com per les seves funcio-
nalitats. En aquesta base de dades
estan representades 15 comuni-
tats autònomes, 45 províncies i
140 localitats. Es preveu incloure-
hi col·leccions de les comunitats
autònomes i províncies que en-
cara no hi estan representades.
L’objectiu és preservar un mate-
rial que es troba en risc de des-
aparició i difondre de la manera
més àmplia possible uns recursos
informatius molt demanats.
Es digitalitzala premsa històrica
Es pot emprendre el costósprojecte de digitalització ensolitari o compartint despesesi beneficis amb Google
Tres portades d’El Mundo Deportivo dels
anys 1919, 1958 i 1992.
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 48
tenim cap projecte per canviar això”,
reconeix David Sacha, coordinador de
l’edició digital del diari del grup Zeta.
“Si tens l’hemeroteca tancada, pots
tenir uns beneficis o ingressos perquè
la gent pagarà. Si no ho cobres amb pu-
blicitat i entrades al web pots obtenir-
los per aquí. Si amb això pots
rendibilitzar-ho, perfecte.El nostre dar-
rer estudi ens deia que no”, explica.
ElPeriodico.com va patir l’última re-
modelació el 2006. A la pròxima, tor-
narà a plantejar-s’ho i decidirà, amb
nous elements de judici, quina fórmula
li interessa. En l’actualitat, té més de
60.000 abonats a la seva hemeroteca,
segons fonts del diari.
Sovint, tenir l’arxiu històric disponible
a Internet respon, més que a una deci-
sió deliberada, al fet de no tenir-ho
completament digitalitzat. No és el cas
d’El Periódico, aclareix la seva cap de
documentació, Miren Casado: “L’any
2001 va fer-se un projecte per a tot el
material anterior al 1994.Una digitalit-
zació expressa, des de l’any 1978, que és
de consum intern”. Tots els PDF del
diari estan indexats, de forma que es
poden fer cerques per paraules.A més,
la col·lecció de DVD que agrupa tots
els números des de la seva fundació
s’ha posat a la venda i ha estat adqui-
rida per institucions com la Biblioteca
Nacional. Obrir aquest fons a Internet
tan sols necessita un sí empresarial.
En el cas de l’Avui, un dels pocs diaris
que ha optat per la fórmula de propor-
cionar als internautes accés totalment
obert al seu arxiu històric, només es
poden consultar els continguts fins a
l’agost del 2006. “Simplement perquè
ara mateix és el que tenim”, reconeix la
directora de l’Avui.cat, Sílvia Barroso.
“Algun dia ens agradaria digitalitzar
tots els anys anteriors, fins al Sant Jordi
de 1976, però és una feinada de bojos
que hem d’encarregar a algú i en el
context actual no ho farem”, admet. La
intenció és que en un futur, al més pro-
per possible, els continguts del diari pu-
guin ser consultats a la Xarxa de forma
gratuïta. “És una limitació purament
tècnica i de diners”, reconeix Barroso.
Pel que fa a El Punt, el 25 de febrer es-
trenava web pròpia, després de vuit
anys compartint domini amb Vilaweb.
En aquesta nova etapa, el diari no ha
acabat de resoldre el fet de tenir el seu
arxiu històric dispers en tres llocs web,
els quals enllacen el ElPunt.cat perquè
els internautes puguin fer-hi cerques.
Els continguts publicats en format digi-
tal entre els anys 2001 i 2008 es poden
trobar mitjançant el cercador de Vila-
web i els anteriors al web de
l’Arxiu Històric de Girona (des
del 1979 fins a l’actualitat) o bé al
Quiosc.cat (del 2003 fins ara). La
intenció del diari és agrupar-ho
però en aquest moments, amb un
lloc web acabat d’estrenar, existeixen
altres prioritats.
TV3, PIONERA
Pel que respecta al camp televisiu,TV3
va ser pionera a l’Estat en posar els
seus continguts a l’abast dels inter-
nautes a través del 3alacarta, que va
néixer al gener del 2004 plantejat com
un servei de vídeo personalitzat.El pro-
jecte va anar de la mà de la digitalitza-
ció dels arxius de la casa, que va
començar un any abans i encara no ha
culminat. Segons explicaAlícia Conesa,
cap del servei de documentació de
TVC, a hores d’ara s’ha digitalitzat un
30% del fons antic. Amb vint-i-cinc
anys d’història, la tasca de digitalitzar
tot l’arxiu de Televisió de Catalunya
–que ja produeix tot en el nou format, a
excepció d’alguns programes– s’ende-
vina titànica i costosa. En aquests mo-
49
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Algunes veus crítiquesja es plantegen si la “barralliure” dels arxius a Internetno frustarà possibles negocis
Una de les professions associades
als mitjans que més ha evolucio-
nat en els darrers vint anys les ru-
tines de treball és la de documen-
talista. Aquells temps en què els
tous dels dits s’ennegrien de tan
manipular diaris i retallar articles
ja semblen la prehistòria.
Tot i que la majoria dels diaris
conserven una col·lecció física
–que els lectors poden consultar si
ho demanen amb antelació– el
seu ús és escàs i inspirat pel ro-
manticisme. Segons Miren Ca-
sado, cap de documentació d’El
Periódico, en aquest diari el vo-
lums físics ja no són utilitzats ni
pels documentalistes. L’hemero-
teca d’ús habitual és en línia i, en
base a aquesta, es fan les re-
cerques d’informació que dema-
nen els periodistes de la casa, que
també s’han reduït substancial-
ment, atès que l’arxiu digital
també és consultable. “Abans re-
bíem unes 150 peticions diàries.
Ara s’han quedat en unes vint,
però molt més saboroses ja que
són més concretes,més especials”.
Dossiers de temàtiques per fer
comparacions o creuar dades, per
exemple. “La nostra feina s’està
anant més cap a l’elaboració de
productes, efemèrides, cronolò-
giques”, afirma. Des del departa-
ment de documentació de TV3,
Alícia Conesa observa que la di-
gitalització és necessària per evi-
tar que alguns materials quedin
obsolets. “El que més ens inte-
ressa digitalitzar és el que està en
el format més antic perquè d’aquí
a dos dies no tindrem magnetos-
copis per llegir-ho”, adverteix.
L’ofici “mutant”de documentalista
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 49
ments, ningú aventura quan haurà cul-
minat, tot i que el projecte continua
avançant en funció del temps i els re-
cursos que s’hi destinen cada any.
En aparèixer el 3alacarta va optar-se
per un sistema amb dues variants: una
de gratuïta per als continguts recents i
una de subscripció, que permetia re-
muntar-se més enrere i oferia major
qualitat d’imatge. El preu de la subs-
cripció era de 7 euros al mes, 18 al tri-
mestre o 65 cada l’any, amb l’opció de
visionar vídeos de forma puntual a tra-
vés de SMS. “Era la tendència del mo-
ment i els costos que hi havien.És molt
diferent fer arribar un HTML que un
vídeo; en aquest cas, cada cop que
l’emissor dóna un vídeo té una despesa.
Això ha anat evolucionant, els preus
han baixat. Hi ha un canvi tecnològic i
de mentalitat”, explica Roser Plana,
coordinadora del servei 3alacarta.
A partir del maig del 2007, el 3alacarta
comença a ampliar la seva gratuïtat, tot
i introduint la possibilitat que els usua-
ris gaudeixin durant una setmana de
tots els vídeos de producció pròpia,
amb un període encara més llarg per als
continguts informatius. Aleshores, la
popularitat de portals comYou Tube o
Google Videos ja era massa gran com
per ignorar-la: com succeeix amb tants
altres productes, els internautes s’ha-
vien acostumat a no pagar per consu-
mir continguts audiovisuals. TV3 va
acabar per sucumbir a la realitat al no-
vembre passat, quan va oferir accés
lliure a tots els vídeos del 3alacarta.
Encara que, en el dilema accés gratis o
restringit TV3 va haver de rectificar, el
3alacarta no ha parat de créixer en
volum de continguts des que es va
crear, quan el servei constava de només
300 vídeos.Al cap de dos anys i mig ha-
vien crescut fins a 42.000. En esdevenir
gratuït, tenia un arxiu històric de
75.000, que creixia al ritme de 600 peces
per setmana.A dia d’avui, n’hi ha més
de 85.000. L’evolució ha estat, doncs,
R E P O R TAT G E
50
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La rebregada dita “renovar-se o
morir” ha adquirit una dimensió més
que certa en el cas de les revistes en
català, que semblen haver trobat a
Internet una sortida als perennes
problemes de distribució que pa-
teixen, l’elevat preu del paper i la
crisi dels quioscos com a punt de
venda. Coincidint amb la Fira de
Frankfurt, l’Associació de Publica-
cions Periòdiques en Català
(APPEC) va presentar el projecte
de digitalització de revistes, un am-
biciós projecte fruit d’un acord amb
el cercador mundial Zinio.com.Fun-
dada als Estats Units l’any 2000,
Zinio és líder internacional de la dis-
tribució per Internet de revistes, amb
més de quatre milions de clients i
una disponibilitat de més de 500 cap-
çaleres com Playboy o National
Geographic.
Segons Frederic Callís, vicepresident
de l’APPEC i coordinador del pro-
jecte, un any i mig després una qua-
rantena de revistes de les 150 que
integren l’associació s’han apuntat a
la digitalització, que avança a bon
ritme. La passada diada de Sant
Jordi, l’APPEC es va aplicar a pro-
mocionar el quiosc digital, que va
sumar en menys d’una setmana més
de 3.000 subscriptors.“És una via de
present, més que de futur”, valora
Callís.“I més en la situació actual, en
què la distribució al quiosc és molt
conflictiva i el preu de les trameses
comença a ser prohibitiu”.
Després d’una intensa campanya,
s’està aconseguint vèncer les reti-
cències dels associats i convèncer-los
que poden trobar a Internet una via
alternativa per arribar als
seus lectors. Sense patir els
problemes d’invisibilitat al
punt de venda ni de distribu-
ció, endèmics en el sector de
les publicacions periòdiques
en català.
El quiosc digital està pensat per co-
mercialitzar les revistes a través d’un
sistema de subscripció o bé com-
prant números puntuals, a un preu
un 50% inferior que en paper. El
software de Zinio ofereix continguts
multimèdia, cercador per continguts,
possibilitat de retallar articles i en-
viar-los per correu electrònic
i un llarg etcètera. Callís no
s’atreveix a aventurar que les
revistes digitals acabin amb
l’edició en paper de les cap-
çaleres. Sí que algunes, so-
bretot les més especialitzades, poden
plantejar-s’ho per estalviar recursos.
Segons Callís la digitalització permet
“comercialitzar arreu del món les
nostres revistes per primera vegada
en la història del país”. D’aquesta
manera capçaleres que abans no po-
dien ser comercialitzades ni a Ma-
drid pel fet de ser en català ara
creuen fronteres i arriben a Canadà
o Malàisia. Aplana el camí la possi-
bilitat que ofereix Zinio d’introduir
briefings en altres idiomes.
La tercera viade les revistes en català
Una quarantena de revistesde l’APPEC s’ha digitalitzatfruit d’un acord ambel cercador mundial Zinio
S’ofereixen contingutsmultimèdia, la possibilitatde retallar articles, així combriefings en altres idiomes
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 50
imparable i TV3 ha viscut tot aquest
procés d’assaig pràcticament sola. No
es descarta que en un futur la cadena
pública obri altres finestres en línia a
través de les quals puguin veure’s els
continguts.En l’actualitat participa, per
exemple, en el projecte europeuVideo
Activa, que posa a la Xarxa materials
de televisions de diferents països.
No va ser fins al maig del 2008 que
RTVE va crear el seu propi servei de
televisió per Internet, amb el sospitós
web www.rtve.es/alacarta, coincidint
amb el rellançament dels portals de la
corporació. S’havien digitalitzat, ales-
hores, un milió d’hores de l’arxiu de
RTVE.En l’actualitat, la majoria de te-
levisions espanyoles compten amb ser-
veis similars: La Sexta va inaugurar
l’any passat www.misexta.tv, Antena 3
permet als internautes mirar capítols
sencers de les sèries de producció prò-
pia a través de la seva pàgina web
(www.antena3.com) i Telecinco també
disposa d’un canal exclusiu de vídeos
(www.mitele.telecinco.es).
Tot plegat mostra la consciència que úl-
timament han pres les cadenes sobre la
importància d’Internet com a finestra.
La qual cosa porta a preguntar-se si
l’acte de mirar la televisió deixarà
d’estar associat algun dia amb l’aparell
en si. “Això en cert target (audiència
útil) de gent més nova ja va començar a
passar”, observa la coordinadora del
3alacarta. “L’adolescent mira la tele
tancat a la seva habitació, no amb la fa-
mília. Hi ha joves que et miren a través
d’altres dispositius, com la PlayStation.
En el futur no importarà la plataforma,
sinó el que mires.El repte és aconseguir
que et mirin a tot arreu”. Al cas
d’aquesta tendència, la CCMA s’afanya
a fer arribar els continguts per terra,
mar i aire. Entre els últims serveis que
ha posat en marxa, hi figura TV3 mi-
nuts, que permet consultar des d’Inter-
net, el mòbil o en podcast petits resums
de tres minuts dels seus espais i una
aplicació que possibilita programar gra-
vacions des del telèfon mòbil dels pro-
grames a l’ordinador personal.
A l’espera que aquests consums es de-
mocratitzin, Internet es consolida com
la segona petita pantalla. El 2007, es
van mirar 853.676 hores a l’arxiu a la
carta de TV3, que el 2008 van ascendir
a 2.341.450. Entre els continguts que
més triomfen, destaquen les sèries i els
programes estrella: últimament el 3ala-
carta viu un boom amb el Cracòvia,
Plana també recorda el “consum bru-
tal” que va tenir l’entrevista que Mò-
nica Terribas va fer al president del PP,
Mariano Rajoy, a La Nit al Dia.
Entre els avantatges d’Internet hi des-
taca que s’elimina el concepte de terri-
torialitat: els continguts arriben allà on
no els ho permeten les ones hertzianes.
En el cas d’una televisió comTV3, això
suposa captar teleespectadors que no
poden mirar-la per cap altre canal.
“Reps missatges de gent que et mira
des d’Austràlia, són pocs però et se-
gueixen i de seguida es queixen el dia
que deixes de posar alguna cosa.
Tenen necessitat d’aquest servei,
de seguida t’alerten. No poden
mirar TV3 de cap altra manera”,
argumenta Plana. Amb la Xarxa
no hi problemes de reciprocitat.
Així doncs, uns en el camp de la premsa
escrita i els altres en la petita pantalla,
el camí de la digitalització, que tots els
consultats consideren bàsica en l’era
d’Internet, es va completant. Cadascú
en la mesura de les seves possibilitats i
a l’espera que en un futur s’aclareixi
una situació ara per ara incerta.
51
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Amb un sol clic poden visitar-se les pàgines de diaris centenaris en pocs segons.
La gratuïtat de portals comYou Tube o Google Videos feuque TV3 acabés oferint accéslliure als vídeos del 3alacarta
Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 51
www.printulibro.com902 108 701
144-Opinio:Layout 1 7/4/09 12:46 Página 52
53
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ATÈS QUE UN DELS PRINCIPIS
bàsics del periodisme és el deure d’efec-
tuar diagnòstics precisos de la realitat, és
gairebé obligat començar afirmant allò
evident: la premsa passa per moments de
dificultat. Com a empresa periodística,
els diaris pateixen les conseqüències de
la recessió global que afecta pràctica-
ment totes les economies del món occi-
dental.
En totes les crisis anteriors, els mitjans
escrits han estat un dels primers sectors
a notar el canvi de cicle en forma d’un
descens acusat dels ingressos publicita-
ris. Ara està succeint el mateix, fet que
situa les empreses periodístiques en una
posició complicada i les obliga a extre-
mar esforços per poder continuar oferint
una informació rigorosa i de qualitat.
Hi ha, no obstant això, un fet diferencial
i esperançador en què val la pena aturar-
se: la caiguda de la publicitat, que aca-
barà remuntant com ha succeït en el
passat, no ve acompanyada d’un descens
en la distribució. No hi ha crisi de
confiança, cosa que suposa la millor no-
tícia i la major garantia de futur per als
nostres mitjans. Cada matí, milions de
lectors busquen la informació contras-
tada i les anàlisis reposades que ofereix
la premsa escrita. Al costat de la daval-
lada econòmica conjuntural, els diaris
viuen immersos des de fa anys en una
crisi estructural derivada de les innova-
cions tecnològiques, la irrupció i creixe-
ment dels mitjans digitals, l’auge i la
fortíssima competència dels audiovisuals
i l’aparició de la premsa gratuïta.
Periòdicament, s’alcen veus augurant la
fi dels rotatius de paper i de pagament,
tal com els hem conegut tradicional-
ment. Per fortuna, cap d’aquests auguris
s’ha complert. Ben al contrari, la premsa
s’ha consolidat com a garantia de vera-
citat i ha enfortit la seva identificació
amb el sistema de drets i llibertats que
va consagrar la Constitució de 1978 a Es-
panya.
És una feliç casualitat que hàgim pogut
celebrar, durant els últims mesos, l’ani-
versari del text que simbolitza la conver-
sió del nostre país en un Estat de dret i,
alhora, el de la fundació d’AEDE, l’As-
sociació d’Editors de Diaris Espanyols.
L’esperit de consens, l’impuls democrà-
tic d’aquests moments fonamentals en la
nostra història van fer possible que la
premsa fes el salt a la modernitat i, al seu
torn, fos un instrument bàsic en la trans-
formació de la societat espanyola.
Recordar el naixement d’AEDE és
constatar que la tasca de les empreses
periodístiques mai no ha estat
fàcil. La història dels últims
trenta anys és la d’un esforç
constant d’adaptació a les noves
tecnologies, per posar-les al ser-
vei dels interessos dels ciuta-
dans. L’experiència ha demostrat que
més informació, o més vistosa i sensa-
cionalista, no equival a millor informa-
ció. Potser és per això que totes les
amenaces s’han acabat convertint en
oportunitats: ha succeït, de manera es-
pecial, amb els mitjans digitals. La com-
plementarietat, i no la competència, és el
camí. Edicions en línia i diaris conven-
cionals uneixen forces per fer el pro-
ducte més atractiu, per donar al ciutadà
més vies de participació.
Respondre a la fidelitat de milions de
persones requereix un esforç enorme
que creiem que mereix un suport per
part de les administracions. Tots els paï-
sos del nostre entorn europeu donen
ajudes a la premsa en el convenciment
que són un puntal bàsic del sistema de-
mocràtic i un instrument insubstituïble i
eficaç per a la formació d’una opinió pú-
blica crítica i informada. En el
sistema educatiu, llegir la
premsa és una eina eficaç per
formar els alumnes en l’hàbit
de la lectura. Com a exemple
del desavantatge dels editors
espanyols respecte dels euro-
peus, però sobretot com a in-
dicatiu de l’ampli ventall de
mesures que es podrien pren-
dre, des del suport a la forma-
ció de professionals fins a la
política impositiva: hi ha paï-
sos en què l’IVA per a la
venda de diaris és zero,mentre que a Es-
panya està en el 4%. Hi ha marge per
donar suport al sector de manera que, en
cap cas, es comprometi la independència
dels editors i dels professionals.
Mantenir la confiança dels lectors, de la
qual parlava al principi, depèn, no obs-
tant això, del compromís de tots els qui
fem possible l’apassionant aventura de
la premsa diària. Coneixem la fórmula:
qualitat, serietat, honestedat i solvència,
i estem disposats a continuar-la aplicant
com a garantia del futur que construïm
cada dia.
Pilar de Yarza,Presidenta del’Asociaciónde Editoresde Diarios
Españoles (AEDE)
“L’experiència ha demostratque més informació,
o més vistosa i sensacionalista,no equival a millor informació”
O P I N I Ó
Mantenirla confiança
JordiT
arragó
144-Opinio:Layout 1 7/4/09 12:46 Página 53
144-Opinio:Layout 1 7/4/09 12:46 Página 54
55
CAPÇALE
RA
GENER-M
ARÇ
2008
D’UNS QUANTS MESOS ENÇÀ,quan et trobes amb algun empresari o
comerciant,després de parlar una estona
del tema recurrent del dia, la crisi, sem-
pre llença un comentari final punyent de
l’estil “ja sabem que això no rutlla, però
els mitjans ens vàreu ben estovar el per-
sonal abans d’hora. Potser que us ho feu
mirar”.La gent delmón acadèmic, la crí-
tica, que tampoc no falta mai, et diuen:
“Les coses van malament però ho trac-
teu amb tan poc rigor i poca creativi-
tat...”. Anem a parar a la mateixa plaça
per un carrer diferent.Amics i coneguts
no van més enllà de “mira, és que jo no
hi entenc d’economia, ara bé, tot el que
dieu des de fa molt de temps és tan ne-
gatiu que vénen ganes d’apagar la ràdio
o la tele”.Al capdavall, t’adones que el
personal està esverat i té molta por.
I els qui escrivim, com ens ho prenem?
Fem autocrítica o estem satisfets amb
la feina feta? Cadascú fa el que sap i
pot al millor possible.Encara que, atesa
la gravetat del moment, potser que da-
vant l’allau de crítiques hi reflexionem.
Per a mi, hi ha tres fets cabdals i previs
que no podem oblidar:
1. Estem dins una situació econòmica
global d’una gravetat mai vista i econo-
mistes i polítics no semblen saber com
sortir-ne.
2. La importància de l’economia en els
mitjans, a diferència d’anteriors crisis,
així com el ressò de la informació des-
prés de la revolució d’Internet.
3. Probablement, l’estat d’ànim a l’hora
d’escriure ve condicionat pels entorns
individuals –molts de ben difícils– que
travessa la professió.
Potser per això en molts moments –i ja
portem un any i mig– hem caigut en la
desmesura. Portades i titulars exagerats
o tertúlies i enquestes al carrer, a cop
de micròfon, no han aportat cap infor-
mació i, en canvi, han generat més an-
goixa. Recordo les preguntes que a
l’octubre feien ràdios i televisions a la
gent sobre si sentien segurs els seus es-
talvis, quan tot eren rumors sobre la
solvència de les entitats. On duia això?
O el titular d’un diari nacional que ens
informava que les famílies que s’havien
acollit a la suspensió de pagaments
s’havien quintuplicat al tercer trimestre
del 2008 i al text veies que no arribaven
al centenar a tot Espanya. I la borsa?,
amb el que s’ha dit ja no hauria d’exis-
tir… Excepcions? Potser sí, però que-
den i fan forat.
Parlar d’economia –i més en aquests
temps– és anar al nucli de l’es-
tat d’ànim de la persona.
Aquesta és una responsabilitat
addicional que tenim.
De totes maneres, encara que
l’entorn actual ha influït, la des-
proporció no és tan sols d’ara. És possi-
ble que sigui per la forta competència
entre mitjans –o per incompetències
personals– però ja ve de lluny, encara
que ningú ara ho recordi.Agafeu diaris
de tres o quatre anys enrere. No en
fèiem un gra massa ensabonant els que
guanyavenmolts diners amb el“totxo”?
On són aramolts d’aquells personatges?
No els busqueu, no els trobareu. I quan
engrescàvem la gent parlant dels bene-
ficis meteòrics del metro quadrat o de la
facilitat per comprar a crèdit amb els
tipus baixos? No ens ho inventàvem,
cert, n’era només el reflex i probable-
ment el que volia sentir i llegir una so-
cietat embogida. Al capdavall, no som
més que uns missatgers, ara bé, uns mis-
satgers qualificats que tenim la tendèn-
cia i el defecte d’anar a favor del cicle,
multiplicar-lo, i no sempre estem dispo-
sats a travessar l’epiteli dels fets.
Quan les coses anaven bé ningú
no ens criticava… perquè l’exa-
geració esbiaixada a l’alça volia
dir més negoci per a molts que
ara remuguen. I potser llavors
vàrem engrescar el personal amb
tanta o més força, com ara l’hem
desanimat…, i amb el mateix poc
rigor. Amb una diferència petita
de temps hem viscut les dues
cares de la moneda d’un sistema
que avui fa aigües per totes
bandes, perquè la desmesura –
malauradament– no és un mal propi
dels mitjans, sinó d’una societat que ha
tingut en els diners l’única fita i s’ha
cregut que era possible viure pel da-
munt de les seves possibilitats, substi-
tuint l’esforç pel crèdit. Ara el crèdit
ha dit adéu i queda l’esforç per a qui
el vulgui o el pugui fer. La despropor-
ció s’ha acabat i cal buscar urgentment
un nou equilibri. I no oblidem que una
de les víctimes d’aquesta cultura del
diner fàcil ha estat la idea fundacional
de la premsa com a servei públic. No
tot s’hi val.
Jordi Goula,Periodista
Recuperarl’equilibri perdut
“Hem caigut en la desmesura.Portades i titulars exagerats,tertúlies i enquestes al carrerque han generat més angoixa”
O P I N I Ó
Ferran
Pous
144-Opinio:Layout 1 7/4/09 12:46 Página 55
La premsa escrita es troba en el mo-
ment més delicat de tota la seva histò-
ria. Mentre uns fan números i aposten
per quin any desapareixeran els diaris,
d’altres intenten trobar a contracor-
rent la solució a una doble crisi: la de
model i la conjuntural, provocada per
la recessió econòmica. La primera
s’estava larvant i la segona no ha fet
res més que multiplicar els efectes de
la primera i n’ha evidenciat els de-
fectes.
Dins aquesta crisi que viu la professió,
la premsa escrita és el mitjà que està
sortint més malparat. A dia d’avui; no
cal mirar a fora –on el panorama és
força descoratjador– per trobar em-
preses amb problemes. A Espanya, els
Expedients de Regulació d’Ocupació,
les prejubilacions i els tancaments de
mitjans estan a l’ordre del dia. Davant
d’aquest panorama, el Col·legi de Pe-
riodistes de Catalunya va decidir as-
seure en una mateixa taula els diferents
actors que juguen un paper en les em-
preses periodístiques per intentar tro-
bar solucions conjuntes.
Així, el 29 de gener, tenia lloc la la taula
sobre la crisi en els mitjans de comuni-
cació, convocada pel Col·legi que va
reunir associacions d’editors, represen-
tants dels professionals, sindicats, uni-
versitats i experts en comunicació. Per
part de l’Administració, hi havia el
conseller de Cultura i Mitjans de Co-
municació, Joan Manuel Tresserras, i el
secretari de Mitjans de Comunicació,
Carles Mundó.
El degà del Col·legi, Josep Carles Rius,
va explicar als assistents que la inicia-
tiva sorgia “d’una convicció que la crisi
que afecta els mitjans és profunda i
d’una certa gravetat. Ens trobem da-
vant d’un trànsit conjuntural, fruit de la
crisi general que pateix l’economia oc-
cidental, però que en el cas dels mitjans
de comunicació té unes condicions es-
pecífiques que implica que també obli-
gui a repensar els models i la professió
en general.A més, és una crisi que pot
produir canvis profunds en l’exercici
del periodisme”.
Unes setmanes després, el 9 de març, es
reunia la primera de les quatre taules
sectorials, concretament la dedicada a
la premsa escrita. Tant en una trobada
com en l’altra varen sorgir nombroses
reflexions, propostes i idees entorn el
present i futur del sector. CAPÇALERA,
que va ser present en les dues reunions,
ha recopilat i resumit algunes
d’aquelles intervencions.A continuació,
oferim als lectors de la revista les po-
nències que aborden la problemàtica
que viu la premsa escrita, que és l’ob-
jecte d’aquest dossier especial. L’objec-
tiu de l’article és que les paraules dels
assistents a aquelles dues taules vagin
més enllà de les quatre parets del
Col·legi.
D O S S I E R E S P E C I A L
Trenta veusa favor dela premsa
Ens trobem davant la
fi de la premsa escrita?
Acabarà Internet el
fenomen centenari
dels diaris impresos?
Són moltes les
preguntes que es fa la
professió. La situació
econòmica ha agreujat
la crisi de model de la
premsa escrita fins a
límits insospitats.
En aquestes pàgines
es recullen algunes
intervencions dels
ponents de la Mesa
sobre la crisi en els
mitjans i de la Mesa
sectorial sobre premsa
escrita que van tenir
lloc el 29 de gener i
el 9 de març,
respectivament.
Les que versaren sobre
la televisió i la ràdio
es reserven per a
propers articles.
Eudald Coll / Fotos: Sergio Ruiz
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 56
JOSEP GIFREU
Catedràtic de Teoria de la Comunica-
ció de la Universitat Pompeu Fabra
“Hi ha tres elements tecnològics de
canvi fonamentals: la digitalització, el
flux en xarxa d’informació d’imatges i
de discurs, i la interactivitat que han ar-
ribat per quedar-hi. I això està generant
un nou ecosistema de la comunicació,
de les imatges, del discurs, dels mis-
satges, que ens obliga a replantejar els
estatus tradicionals dels dos pols (pro-
ductor-emissor i consumidor-receptor)
dels professionals de la comunicació.”
En opinió de Gifreu, “aquesta crisi tin-
drà molts efectes en els mitjans, però el
calat vindrà dels canvis estructurals que
modificaran d’una manera radical els
coneixements adquirits, les habi-
litats, les rutines professionals an-
teriors.Aquesta evolució de l’era
de la informació digitalitzada
abasta molts nivells”. Gifreu va
ressaltar-ne tres:
1.“Què és i què ha de ser unmitjà
de comunicació.Abans el suport –o in-
terfície– determinava en bona part el
mitjà. Però ara la pantalla és una única
interfície universal on ens hem de tro-
bar. De totes maneres, un mitjà mai no
podrà deixar de ser allò que el defineix,
57
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Participants de la Mesa sobre la crisi en els mitjans, que va tenir lloc el 29 de gener, durant l’inici de la mateixa.
Els diferents ponentsvan debatre sobre comafrontar tant la criside model com l’econòmica
Un dels estudis que adverteixen
del terrabastall que espera a la
premsa escrita és l’informe TMT
Trends 2009, de la consultora De-
loitte presentat al febrer. L’estudi
apunta que els mitjans es troben
en una “revolució sense prece-
dents”. La causa és la caiguda de
les inversions publicitàries i les
noves formes d’oci. També asse-
nyala la qualitat del contingut edi-
torial com una de les claus per
afrontar el futur d’aquestes em-
preses.
“Revolució senseprecedents”
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 57
que és el poder editorial que conti-
nuarà justificant l’existència de mitjans
al servei de la societat.”
2. “Què entenem per una redacció. En
el nou edifici de la UPF del 22@ ja s’ha
dissenyat una sola redacció integrada, i
aquesta és una via.”Gifreu ressalta que
cal plantejar-se les redaccions “amb un
espai físic i un espai presencial absolu-
tament imprescindibles. En les noves
circumstàncies es poden proposar al-
tres tipus de redaccions.”
3.Què és un periodista.“És una qüestió
estrictament professional que té efectes
sobre la seva formació. La idea del per-
fil polivalent és absolutament necessà-
ria. I hauríem de destacar que el bon
professional forçosament ha de tenir
una sòlida formació generalista i alguna
especialització.”
MARTA COLL
Directora de Media Planning Group
Barcelona
Aquesta experta en el món publicitari
va recordar que les inversions publici-
tàries, el 2007, s’incrementaren un 9%.
“Estàvem en una època d’expansió en
què no pensàvem què era el que en el
fons afectava els mitjans. Estàvem una
mica “borratxos”, tots érem rics i ningú
no s’adonava que per sota hi havia un
terratrèmol. A partir del segon semes-
tre del 2008 comencen unes baixades
importants d’inversió”. Segons Coll,
l’any 2009 “pinta molt malament” i
apunta que l’estimació del creixement
d’Internet és d’un 10%,mentre que per
a la resta de mitjans és força pessimista.
“Em temo que les xifres són força de-
vastadores. Es parla d’un 15-20% de
baixada d’inversió publicitària en la
resta de mitjans.” Coll ho atribueix a :
1. La crisi econòmica. “En el moment
que els anunciants deixen d’invertir
també deixen de vendre, ja que el pri-
mer efecte de la publicitat és generar
més vendes. Per això, les marques que
aprofiten les circumstàncies estan acon-
La inversió publicitària no ha parat
de minvar en els darrers anys. Se-
gons les dades d’Infoadex, el 2008, va
caure un 7,5% respecte a l’any ante-
rior (de 16.121 a 14.915 milions d’eu-
ros) i la baixada va ser més acusada
en el sector dels mitjans convencio-
nals (premsa, ràdio, televisió, cinema
i Internet), en què es va perdre un
11,1% (de 7.985 a 7.102 milions
d’euros) que en el dels no conven-
cionals (correu personalitzat, publi-
citat a les bústies, fulletons, catàlegs i
màrqueting telefònic, que van veure
baixar la facturació un 4% (de 8.136
a 7.813 milions).
Entre els mitjans de comunicació, els
diaris van perdre un 20,4%, els do-
minicals un 22,2%, les revistes un
14,5%, la ràdio un 5,3%, les televi-
sions estatals i autonòmiques un
11% i les locals un 25,5%.
Dels diaris, els que més van patir la
caiguda van ser els regionals, amb un
22,5% menys d’ingressos publicita-
ris; els estatals van perdre un 19,3%;
els gratuïts, un 16%; els econòmics,
un 13,8% i els esportius van aguan-
tar millor el xoc i van reduir la cai-
guda a un 12,6%.
Els sector que més van deixar d’in-
vertir en anuncis han estat el de la
construcció i l’automòbil, afectats de
ple per la crisi econòmica.Concreta-
ment, el sector del totxo va publici-
tar-se un 41,9% menys que l’any
anterior. Una altra dada preocupant
és que segons l’Asociación de Edi-
tores de Diarios Españoles (AEDE)
es calcula que l’any passat es van
deixar de publicar unes 55.000
planes d’anuncis d’immobiliàries i
promocions, així com altres 3.000 de
publicitat de cotxes.
58.000pàgines menys
Els diaris han retallat pàgines amb l’arribada de la crisi econòmica.
D O S S I E R E S P E C I A L
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 58
seguint més per menys, atès que està
baixant el preu de la publicitat, tenen
major notorietat i estarien més ben po-
sicionats quan es recuperi l’economia.”
2. La crisi de confiança.“L’efecte nega-
tiu de la pèrdua de confiança en el sis-
tema financer és un cercle viciós. La
gent deixa de consumir i al seu torn de-
creix l’economia, i entrem en un cercle
del qual és difícil sortir. La gent és
capaç d’acostumar-se a consumir
menys. De fet, té un estoc important
acumulat que li permet passar molt de
temps sense consumir.”
3. Els avanços tecnològics i la conver-
gència digital. “Els mitjans convencio-
nals se senten amenaçats per Internet i
confosos pels avanços de les noves tec-
nologies. Però s’ha d’entendre que In-
ternet és més que un mitjà, és un
contenidor de mitjans en el qual hi ha
un nou entorn de comunicació amb les
seves pròpies regles que ha arribat per
quedar-se i canviar les nostres vides, per
modificar-ho tot i generar noves opor-
tunitats per als mitjans convencionals,
que sàpiguen com afrontar-los.”
4. Els hàbits de consum. “Les coses no
es revolucionen sinó que evolucionen,
ja que l’ésser humà no és capaç d’assu-
mir canvis radicals.El que sí que és cert
és que les coses s’estan transformant
molt més ràpid de com ho feien fa uns
anys. El consumidor 2.0 vol immedia-
tesa, consumir contingut i sota de-
manda. Per tant, aquesta manera de
funcionar a poc a poc arriba a un major
nombre d’edats i d’estils.”
5. Els nous models de negoci en la dis-
tribució. “Hi ha canvis en la forma de
distribuir.El venedor de cotxes més im-
portant a nivell mundial és eBay. Però
hi ha uns canvis que ens afecten més.
Mercadona, per exemple, està deixant
de banda una sèrie de marques i això
agreuja la crisi i les inversions publici-
tàries. Fins ara s’havia considerat que la
marca de distribució era la que estava
més a prop del consumidor, però ningú
s’havia parat a pensar que si les
marques no investiguen, no milloren,
aquests deixaran de tenir valor i afec-
tarà els llocs de treball que es generen
per aquesta via.” Per acabar, Coll reco-
mana als mitjans: construir confiança, ja
que els consumidors necessiten hones-
tedat, revisar els missatges perquè tot
ha canviat i s’hi han d’adaptar, aprofitar
els nous punts de contacte, atès que no
es pot lluitar contra una realitat i pujar-
se al carro de la digitalització.
RAFAEL NADAL
Director d’El Periódico de Catalunya
“No negaré la crisi perquè fer-ho seria
insensat. És evidentment perquè se’ns
ha desplomat la publicitat en els mit-
jans escrits i hi ha hagut una lleugerís-
sima baixada de les vendes.”
Nadal va mostrar-se segur que, el 2009,
hi haurà “unes baixades importants”
que va xifrar entre un 3% i un 4%,“te-
nint en compte que les promocions es-
taven aportant un 10% de mitjana
anual complementari. En els darrers
anys hauríem mantingut les vendes si
haguéssim continuat exercint la ma-
teixa pressió”. “És veritat –va prosse-
guir– que la publicitat en els mitjans
escrits ha minvat, però el 2007 ha
baixat, respecte del 2006, un 1,6%. És
per això que segueix sent el segon su-
port preferit.Així que no hem de negar
la crisi, ara bé, tampoc no ens hem de
fer ‘l’harakiri’. No podem oblidar que
venim dels deu anys més esplèndids de
la història dels mitjans de comunicació
escrits, en què les empreses han gua-
nyat més diners que mai.”
Es va preguntar per les raons d’aquest
descens i va destacar-ne tres:
1. “Expliquen la crisi els que l’han
creada. No accepten que són els culpa-
bles d’estar fent malament les coses i
necessiten una excusa com la crisi. ”
2. “Tenim una xarxa de vendes obso-
leta. Resulta que els quioscos que no
ens deixaven regalar màquines al metro
ara regalen diaris gratuïts. Hem de fer
una reflexió molt important perquè la
població se’ns ha desplaçat, està vivint
a llocs on no hi ha quiosc”. També va
referir-se a la publicitat. “Tenim una
xarxa de comercialització molt desen-
ganxada dels clients, que s’ha acostu-
mat durant molt anys a la bonança, a la
rendibilitat de les reunions amb les
companyies de planificació de mitjans
o amb les grans companyies i que ha
59
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Bona part del futur delsmitjans escrits passa pertrepitjar el territori, per‘picar pedra’ ”(Rafael Nadal)
“Aquesta crisi modificaràd’una manera radical elsconeixements adquirits,les rutines”(Josep Gifreu)
Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra).
Rafael Nadal (El Periódico).
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 59
oblidat que som per fer informació, en-
cara que també per servir de suport pu-
blicitari en proximitat. Bona part del
futur dels mitjans escrits i de la ràdio
passa per tornar a trepitjar el territori,
per ‘picar pedra’, fer edicions, canvis de
planxes, etc.”
3. “És molt important que, malgrat
l’existència d’uns pocs editors profes-
sionals en els mitjans escrits d’Espanya,
aquests han caigut a mans d’executius
que no coneixen el sector.Executius de
manual que de les dues línies d’ingres-
sos i despeses tan sols saben operar
sobre despeses. No s’està operant gens
en els ingressos perquè els desconeixen.
Si ara comento a un executiu de fer edi-
cions no saben de què els estic parlant.
I aquí tenim un problema molt gros.”
Segons el director d’El Periódico, tots
aquests problemes són estructurals, si
bé va referir-se a un de conjuntural (la
caiguda de la publicitat) que pot
convertir-se en estructural.“En els dar-
rers anys la publicitat ha desaparegut.
Tenim un problema de confiança dels
planificadors en els nostres mitjans. I és
un error. Enguany als Estats Units la
banca està retallant a Internet i està po-
sant paper perquè han descobert que
els aporta la credibilitat que necessiten.
Les companyies han oblidat que hi ha
mitjans que encara són líders, que tenen
una entrada molt important en la clien-
tela. Però ara això no es porta i anem a
fer invents a la Xarxa que arriben a
molt poca gent.”
“La Xarxa va venint inexorablement,
això és evident. Vàrem ser pioners en
el seu moment i ara estem anant massa
lents. Amb tot, a la Xarxa, els perio-
distes encara no hi estem treballant,
l’estan definint els tècnics, ja que encara
no hi ha mitjans de comunicació reals.
La Xarxa l’acabarem fent els perio-
distes. Hi haurà equips de direcció
únics Xarxa-paper. No crec en les re-
daccions integrades perquè han estat
un fracàs a tot el món.” Nadal va acla-
rir que està a favor “de la integrada
pura” i en contra de la integrada “com
a sinònim de multimèdia, és a dir en la
qual el periodista ha d’anar amb el mi-
cròfon, amb la càmera, etc., perquè això
ha estat un fracàs estrepitós. Però tam-
poc estic a favor de redaccions inte-
grades com a sinònim d’estalvi de cos-
tos.Això, que és el que s’està plantejant
ara i serà un autèntic fiasco”, va pro-
nosticar. Finalment, també va referir-
se a la precarització del treball. “Se’ns
vol fer ‘colar’ per culpa de la crisi una
reforma perquè substituïm determinats
salaris per uns de nous que ja han in-
troduït en altres mitjans. (...) Perquè al
final no tindran problemes els
que paguen sis-cents euros per-
què estan fora del sistema i
perquè no els controlen, men-
tre que els que estem dins del
sistema amb mecanismes de
control potser sí que en tenim.
I això seria bastant injust.”
MARCEL·LÍ PASCUAL
Associació Catalana de la Premsa
Gratuïta (ACPG)
“Hi ha diferents crisis (financera, ideo-
lògica, ètica) que han confluït en una
sola i tot això ha comportat la primera
crisi global perquè ens ha afectat a tots
en major o menor mesura”.
Pel que representa l’ACPG, Pascual va
assegurar que eren conscients que
vénen d’uns anys molt bons marcats, so-
bretot, per l’expansió immobiliària.
“Però la situació ha anat canviant des
de fa dos anys. No ens queda més
remei, que canviar. Hem d’apostar
per la qualitat dels continguts i per
administrar bé les eines de gestió
públiques i privades que tenim a
l’abast. I estem en aquesta línia”.
Es va mostrar-se preocupat per al-
gunes practiques que es duen a terme
des d’alguns ajuntaments, que inclouen
publicitat als butlletins locals. “Això
afecta el nostre sector. Encara que, de
totes maneres, centrem els esforços a
buscar nous formats que arribin als
joves, als col·lectius més desafavorits i
als immigrants oferint una funció social
dels mitjans que cada dia ens esforcem
a fer-ho una mica millor.”
D O S S I E R E S P E C I A L
60
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Marcel·lí Pascual (ACPG). “Hem d’apostar per la qualitatdels continguts i administrarbé les eines de gestió públiquesi privades” (Marcel·lí Pascual)
“S’ha d’entendreque Internet és més queun mitjà, és un contenidorde mitjans”(Marta Coll)
Marta Coll (Media Planning Group).
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 60
LLUÍS GENDRAU
President de l’Associació de Publica-
cions Periòdiques en Català (APPEC)
El president de l’APPEC, que repre-
senta 150 editors de mitjans en català
(“periodistes convertits en editors”) va
citar el Baròmetre, segons el qual les re-
vistes en català són, després de la tele-
visió, el segon mitjà en difusió a
Catalunya.“És un sector important per
això i per la seva dimensió social, ja que
ha viscut fracassos empresarials conti-
nus. Així que aquesta crisi és una de
tantes que hem patit les revistes en ca-
talà, un sector amb una gran capacitat
de supervivència”. Segons Gendrau,
aquests “empresaris privats de difusió
nacional” estan creant “una xarxa de
comunicació que és la fotografia del
país”, considera que seria “molt greu”
la seva destrucció i va citar quatre pro-
blemes “fonamentals”:
1. El model de difusió i la necessitat de
trobar alternatives al quiosc.
2. La caiguda lenta de la subscripció, al
voltant d’un 5%, que no és excessiva-
ment greu, si bé cal tenir en compte que
un volum important de la distribució
d’aquestes revistes és per subscripció.
3. La publicitat privada influeix direc-
tament, tot i que en ser mitjans espe-
cialitzats implica que la confiança amb
els anunciants propers no els afecti de
manera important.
El que sí que afecta és la davallada (en
les publicacions de l’APPEC d’un 25%,
el 2008) en la publicitat pública.
4. La importància de la distribució per
correu en el cas de les publicacions pe-
riòdiques en català (el 80% de les pu-
blicacions de l’APPEC s’envien per
correu) pel fet de tenir subscriptors. Per
tant, l’augment de les tarifes postals
minva les capacitats i la competitivitat
d’aquestes publicacions. Per tant són
conscients del que està passant i apos-
ten per una evolució del sector que re-
sumeix en quatre punts:
1.Aquesta premsa especialitzada és im-
prescindible per als lectors, per als
anunciants i per al teixit comunicatiu
del país.Aposten per l’especialització i
les redaccions integrades.
2. L’àmbit territorial. “L’aposta de
futur, del territori de parla catalana,
dels Països Catalans és clar també pel
futur d’aquestes publicacions.”
3. La innovació tecnològica. “Ja hi
estem apostant des de fa temps amb la
digitalització de les revistes.”
4. Les polítiques públiques. “Són im-
prescindibles per fer possible aquesta
capacitat d’expressió i de creixement i
per aprofitar les oportunitats.”
ESTANIS ALCOVER
President de l’Associació Catalana de
Premsa Comarcal (ACPC)
L’entitat que presideix Alcover agrupa
130 editors. “Som la premsa petita”, va
dir per recordar que “no és el mateix
que la publicitat baixi un 20% en els
grans diaris que en un mitjà local”.
Alcover va explicar que, arran del
Fòrum Espai Català de Premsa, l’APC
va demanar a la Secretaria de Mitjans
de Comunicació que solucionés els ex-
pedients de suport corresponents al
2008, que n’instés al pagament imme-
diat, i que estudiés nous ajuts al sector
de la premsa en català amb l’objecte
d’afrontar aquesta crisi, tal i com pro-
mouen diferents estats europeus.
L’APC també va demanar a l’Adminis-
tració que “desenvolupin immediata-
ment l’anunciat programa de foment de
la lectura de premsa a les escoles i que
en promoguin la implantació al més rà-
pidament possible”.També va demanar
suport si el Govern de l’Estat decideix
alguna mesura d’ajuda a la premsa de
manera que també hi tingui accés la
premsa local editada en català. “No
ens agrada demanar, som partidaris de
tenir la canya i no el peix, si bé l’evi-
dència imposa”. Segons Alcover, en
aquesta crisi els editors de premsa
local i comarcal són “especialment
conscients” de tres coses:
- La crisi afecta profundament el
consum de les llars i de les empreses
fins a nivells que encara no hem asso-
lit, i que desequilibrarà els nego-
cis durant un període de temps
llarg.
- S’haurà de conviure amb
aquesta crisi almenys vint-i-
quatre mesos més abans de
veure l’inici de la recuperació, cosa que
obliga a prendre mesures profundes.
- És una crisi profunda i estructural i
que a la sortida de la mateixa moltes
coses en l’entorn del negoci dels editors
de premsa de proximitat ja no seran
com abans, com la inversió publicitària,
les relacions amb els anunciants i en la
manera d’oferir els continguts.
Alcover va destacar que aquests canvis
han de ser fruit d’una “actuació preme-
ditada i amb un pla”.Va citar les reco-
manacions de l’ACPC per orientar
l’editor a aplicar aquests canvis:
- Concentrar els esforços i recursos en
allò essencial i rendible per al negoci i
rebutjar el que no ho és. No és el mo-
ment de crear nous productes ni d’in-
vestigar nous llançaments.
61
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“S’ha de desenvoluparimmediatament el programa defoment de la lectura de premsaa les escoles” (Estanis Alcover)
Estanis Alcover (ACPC).
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 61
- Ajustar l’estructura de costos i d’in-
gressos per mantenir equilibrada l’ex-
plotació del negoci. Hi ha maneres
d’aconseguir ajustar els costos fixos
(convertint-los en variables, externalit-
zant treballs a proveïdors que fins ara
es feien dins l’empresa, invertint en tec-
nologia i amortitzant els llocs de treball
que la crisi ha deixat sense activitat).
-Actuar a curt termini però planificant
a mig termini. Les crisi són èpoques
idònies per introduir canvis estructurals
i els editors de premsa han d’aprofitar
l’ocasió per guanyar productivitat i
poder ser més competitius quan finali-
tizi la crisi.
“No vull donar una visió pessimista.
Recordem la capacitat de conversió de
la premsa comarcal enfront de l’estatal,
que és molt rígida. Això ens dóna re-
corregut”, va assegurar.“Finalment –va
concloure– en una època de recessió
com l’actual, l’editor de premsa comar-
cal i local s’ha de proposar un únic ob-
jectiu: sobreviure. Per això la millor
estratègia és mantenir l’equilibri d’ex-
plotació de la publicació.Això no signi-
fica, però, renunciar a incrementar els
ingressos, ni a buscar una més gran ren-
dibilitat en altres segments de clients”.
LLÚCIA OLIVA
Presidenta del Consell de la Informa-
ció de Catalunya (CIC)
La presidenta del CIC va sorprendre
els assistents amb una original compa-
rativa: “Els que teniu fills amants d’en
Harry Potter sabeu que quan les forces
del mal estan desfermades, la protecció
dels principis i valors de la bona màgia
són més difícils i febles.El mateix passa
amb el periodisme en temps de crisi.
L’actual crisi econòmica s’afegeix ara a
la de valors i principis del periodisme
que ve de deu anys enrere. La revolu-
ció tecnològica, els canvis en les estruc-
tures empresarials i en la filosofia de les
empreses de comunicació, han conver-
tit el servei públic de la informació en
un producte més del mercat”. Oliva es
va sumar al suggeriment d’aprofitar la
crisi per fer autocrítica professional
“sobre cap a on estem anant i com
estem gestionant els valors i els refe-
rents de la professió”.
“La necessitat –va prosseguir– de gua-
nyar cada any més i més, la competèn-
cia ferotge, la lluita per l’audiència com
a bé suprem, l’aparició de guerres me-
diàtiques, de gurus del periodisme, i
d’un bon nombre d’impostors han can-
viat molt la professió.Han giravoltat un
edifici de principis i valors que va co-
star molt de construir al nostre país. I
potser tampoc mai no s’havia acabat de
fer del tot. La idea que el periodisme és
un pilar bàsic de la societat democrà-
tica fa temps que trontolla o que es fa
servir de manera equivocada. Els pe-
riodistes estem desarmats i desorien-
tats, en general, com a professió”.
I tornant a la comparativa amb Harry
Potter, va admetre que el Consell de la
Informació, que presideix, és a dia
d’avui “un lloc tan amagat com la cam-
bra secreta de Hogwarts, el famós in-
ternat dels aprenents de bruixot. Hi
arriben poques queixes dels ciutadans, i
no és per falta de motius. Però les que
ens arriben són una mostra del descon-
cert i els problemes de la professió
d’avui: pèrdua de rigor, oblit del prin-
cipi de la presumpció d’innocència,
manca de rutines professionals bà-
siques, com ara comprovar fonts, etc.”
Oliva va assegurar que el CIC està en
crisi i va explicar que en la primera reu-
nió els consellers ja van demanar una
reforma perquè sigui més útil a la so-
cietat. “Ens manquen diners i recursos,
tot i així penso que l’autoregulació res-
ponsable i la defensa del dret del ciu-
tadà a ser informat de manera honesta,
independent i rigorosa és ara més ne-
cessària que mai.” Oliva va dir que el
CIC “ha recollit les queixes dels
ciutadans i ha fet d’intermediari,
però ara creiem que amb això no
n’hi ha prou i que hem de tenir
un paper clau en la societat per
defensar un periodisme més rigo-
rós. I per fer això necessitem una insti-
tució com el CIC”. Oliva, que aposta
per preservar “els valors ètics” de la
professió, va criticar que els mitjans de
comunicació que financen el CIC “no
se’l prenguin seriosament: a vegades ni
contesten les preguntes que els formu-
lem”, així que va aprofitar per dema-
nar-los que les contestin. “Volem
refundar el CIC, girar-lo com un mitjó.
Creiem que ens ha d’ajudar a ser
millors periodistes”.
ALBERT PARÍS
Responsable de comunicació d’El Punt
“La situació actual de crisi en la premsa
escrita comporta conseqüències extra-
ordinàriament negatives en el sector.
Hem de coincidir que no són
temps fàcils per al periodisme i
som al davant de tres problemes:
l’estructural del sector, de model
de la premsa escrita, el segon la
crisi econòmica i, finalment, un
específic de Catalunya com és la
realitat de la premsa escrita en català.
Davant d’aquests problemes, provoca
perplexitat la manca de serenitat i al-
guns estils informatius de la premsa
que es poden qualificar, com a mínim,
d’esbiaixats i que han sorgit les darrers
setmanes: “L’enfrontament a causa de
les dades d’audiència i difusió no aju-
62
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“La idea que el periodismeés un pilar bàsic de la societatdemocràtica fa tempsque trontolla” (Llúcia Oliva)
“Hem estat massa anysobviant la crisi del sectori mirant cap a una altrabanda”(Albert París)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 62
den a crear confiança i credibilitat en
els mitjans.Cal dir que estan molt lluny
del paper que hem de desenvolupar des
de la premsa escrita, independent, do-
cumentada i que exerceix amb o sense
til·la o vàlium”.
“Però, què hem de fer?”, es va pregun-
tar París. “Cal reconèixer la dura reali-
tat econòmica que està atravessant el
sector i que ens portarà a un nou esce-
nari que, segurament, mai més no tor-
narà a ser igual amb la desaparició de
molts mitjans actualment existents a la
premsa de pagament, gratuïta o en el
sector de les revistes.
Tot i així, no podem ser presoners del
fatalisme i pensar que la fi del paper és
a tocar de la cantonada, com han anun-
ciat alguns teòrics. Nosaltres pensem
que, almenys, la mort del paper és un
tema que va per llarg si bé, evident-
ment, el món digital tindrà molt a dir
en el futur del sector”.
“Hem estat massa anys obviant la crisi
del sector i mirant cap a una altra
banda indiferents als problemes estruc-
turals , esdevenint possiblement còm-
plices de la realitat i sense tenir
consciència dels problemes que se’ns
plantejaven a la premsa escrita. (...)
Què hem de fer davant l’actual pano-
rama? Des del grup El Punt pensem
que es tracta de gestionar la realitat, re-
duir les despeses i mirar a l’interior de
les nostres empreses apostant pel cor
del negoci (en el nostre cas, la informa-
ció de proximitat), cercant el nínxol per
a cada companyia i no oblidant que el
més important és la credibilitat. (..).
“També estem d’acord –va concloure–
a demanar el suport de les institucions
i a expressar la profunda preocupació
per l’impacte de la crisi en els mitjans,
perquè es mantinguin i, si pot ser, s’in-
crementin els suports via subvencions,
reducció de l’IVA, increments de les
partides publicitàries de la Generalitat
i de l’Estat als mitjans de premsa es-
crita. etc.
CARLES FLO
Director general Corporació Catalana
de Comunicació, editora de l’Avui
“Hi ha moltes coses que els diaris ens
hem de replantejar. Hem regalat diaris
al mateix temps que criticàvem els gra-
tuïts quan en realitat n’hem regalat més
que ells a llocs com la universitat. Ens
hem tornat bojos fent promocions i ara
tot això se’ns tira a sobre perquè no
hem augmentat vendes i a més la gent
jove no ha entès que la informació es
paga.” (...) “Aquesta crisi ens ha de per-
metre adequar la realitat dels mitjans
perquè estàvem sobredimensionats”.
“Som l’únic sector de l’economia ba-
rallat amb el seu canal de distribució.
No hem estat capaços de crear-ne de
nous i els quiosquers han acabat per-
metent que els gratuïts siguin allà al
costat”. Respecte a la lluita per la pu-
blicitat i a la rebaixa de tarifes, fou
contundent: “Ens hauria de caure la
cara de vergonya. L’anunciant voldrà
pagar després de la crisi els preus
d’abans?”.
També va denunciar la manca d’ajudes
i de previsió: “Durant anys, hem viscut
en època de bonança i no ens hem pre-
parat per a res. El primer que hem de
pensar és plantejar-nos què és el que
volem fer. Seguim regalant diaris i fent
promocions? I si aquests diners
els haguéssim gastat formant
periodistes? No estàvem prepa-
rats per a aquesta crisi”.
PERE PUJADÓ
Gerent de Prensa Ibérica
“Internet i la premsa gratuïta ens han
deixat l’autoestima per terra”, va dir.
Davant d’aquest panorama, va apostar
per dedicar-se als valors de la premsa
per “recuperar la confiança en el mer-
cat. Hi ha més de tres milions de per-
sones a Espanya que cada dia van a
‘votar’ (en referència a la compra del
63
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Aquesta crisi ens ha depermetre adequar la realitatdels mitjans perquè estàvemsobredimensionats” (Carles Flo)
Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya.
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 63
diari). Sobre la fidelitat dels lectors, va
donar xifres: en els darrers deu anys, 85
diaris han guanyat dos milions de lec-
tors i 38 d’aquests –quasi tots locals–
tenen la mateixa lectura des de fa deu
anys. Va advertir que “la informació
que surt a les pàgines web no és massa
fiable i, per tant, ens ho posen fàcil per-
què tenim bones marques. Sóc opti-
mista si en reconduïm i reforcem els
continguts”.
També va criticar que els negocis dels
quioscos és insostenible: “Ens hem de
replantejar el tema de la distribució”.
Segon ell, el diari encara es cobra massa
barat i aviat podria costar entre 1,50€ ifins i tot 2€. Després de llegir dadessobre el negoci dels diaris actuals va
alertar d’una disminució del 50% de la
inversió publicitària en els propers dos
anys, “el que representaria una pèrdua
de 800 milions d’euros, el que implica
una pèrdua de 500 milions d’euros al
sector. Cal, doncs, repensar el tema de
les promocions, la pujada de preu de
l’exemplar i, segurament, baixar les pa-
ginacions. Esperem que després de les
reestructuracions tornarem a ser rendi-
bles”. Sobre el tema de la publicitat, va
apuntar que s’haurien de reinventar les
tarifes. “Sabem que l’anunci de premsa
és efectiu, que és valorat pels anun-
ciants. Els hi tenim que recordar...”.
CARLES MUNDÓ
Secretari de Mitjans de Comunicació
Carles Mundó va apuntar que s’ha
d’aprofitar la crisi econòmica per “ana-
litzar els canvis en el sector, que hi són
i molt profunds, però no hauríem de
confondre crisi amb canvis i, per tant,
segurament tampoc no hauríem d’atri-
buir a la crisi molts dels aspectes que
afecten les empreses de mitjans i que,
segurament, tenen un objecte d’anàlisi
diferent”.
Va referir-se a la possibilitat d’obrir
nous ventalls en la consecució de nous
ingressos:“el negoci dels mitjans de co-
municació es basa en la publicitat. No
hi ha un combustible diferent que la
publicitat que els faci funcionar. És un
moment d’evolució tecnològica i la im-
portància indiscutible de l’entorn mul-
timèdia i de tot el que té a veure amb
el món digital. Hem aprofundit poc en
tot això, que és el motor dels altres can-
vis: el d’hàbits en el consum de contin-
guts i de mitjans de comunicació. I
aquest no és homogeni perquè la mo-
dificació d’hàbits no es dóna en la ma-
teixa intensitat en les generacions més
grans. I això afecta les decisions que
s’han de prendre.No tota l’aposta és In-
ternet ni el paper ni la televisió. Cal fer
l’esforç de decidir a qui ens volem adre-
çar”. Per això va recalcar la importàn-
cia d’unes bones eines d’anàlisi de les
audiències.També va referir-se al valor
de la marca: “la marca és un element
imprescindible perquè és el que dife-
rencia un producte d’un altre. I els va-
lors associats a aquella marca són el
que acaben conformant la comunitat, el
target, dels que consumeixen aquell
mitjà. I és imprescindible que aquests
valors siguin congruents, certs.”
Finalment, va reconèixer que des de
l’Administració han d’estar atents a les
demandes del sector i als canvis que
van més enllà del dia a dia”. I destacà
que les empreses han d’utilitzar els
ajuts públics per ser més fortes i efi-
caces. I hem ser honestos i saber reco-
nèixer quan un projecte ha fracassat”.
JOANMANUEL TRESSERRAS
Conseller de Cultura i Mitjans de
Comunicació
El conseller va parlar d’aspectes citats a
la Mesa. Els d’ordre laboral va dir que
els comentaria a la consellera de Tre-
ball, Mar Serna al tractar-se d’un “sec-
tor econòmic rellevant”. Sobre la xarxa
de venda de premsa, va reconèixer que
és “un punt clau” i que en el mateix sec-
tor dels quiosquers també tenen un
conjunt de problemes greus que hi
estan treballant.“Hauríem de tro-
bar una bona opció per als mit-
jans, com la multiplicació dels
punts de venda, encara que no
estic segur que sigui una opció
bona per als quiosquers.”
També va referir-se com “una qüestió
clau” a la coincidència històrica d’una
multiplicació de l’oferta com no es
dóna en cap altre sector econòmic, “en
un context de canvis tecnològics. I això
és molt rellevant i ens obliga a reconsi-
derar l’economia del sector. Tot això
anirà acompanyat també d’una modifi-
cació dels procediments de canalització
de les inversions publicitàries (...) I, per
tant, l’esmicolament de l’oferta, el fet
que la gent tingui la possibilitat de crear
el seu canal, es produirà en un termini
relativament breu”.
Tresserras va augurar que “en els pro-
pers cinc o sis anys a Internet hi serà
tot. L’explosió de l’oferta es produirà
en un termini relativament breu. You-
Tube és el paleolític del que pas-
sarà a través de la Xarxa, que es
podrà veure per televisió, confor-
tablement, amb menys dificultat
que la que ara té el percentatge
de població que no va mai a In-
ternet”.
Tot seguit, va respondre sobre algunes
reivindicacions fetes a la Mesa:
Hem de negar les subvencions a les em-
preses que no estan al dia amb la Segu-
retat Social?, es va preguntar. “La
veritat és que ens estalviaria molts pro-
D O S S I E R E S P E C I A L
64
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Esperem que desprésde les reestructuracionstornarem a ser rendibles”(Pere Pujadó)
“Crec que anem cap a coopera-tives de gent sortida de les fa-cultats i periodistes veterans”(Joan Manuel Tresserras)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 64
blemes perquè hem de fer una retal-
lada. És una decisió que haurem de
prendre sectorialment i és possible que
algunes de les empreses que més ne-
cessitin aquestes ajudes siguin les que
estan en una situació més delicada”.
Sobre les redaccions integrades, va citar
“un tema de fons com és el canvi del
tipus de treball dels periodistes”. “La
meva impressió –va dir– és que anem
inevitablement cap a un predomini
creixent del periodisme especialitzat.El
diferencial és la qualitat i ajudar la gent
a entendre, i no pot fer-se si no és des
d’una certa especialització. Una part
d’això haurà de ser assumit per les em-
preses, si bé no totes ho podran fer.Tinc
el convenciment que anem cap a la
configuració de cooperatives de gent
sortida de les facultats que, juntament
amb periodistes veterans, s’especialit-
zaran a proporcionar continguts als
mitjans en àmbits restringits de manera
constant, fluïda. Em sembla que pot
anar així per una qüestió d’eficiència”.
En referir-se a les centrals de mitjans,
va dir que en la mesura que es tingui in-
formació de més qualitat a nivell local
potser hauran de descentralitzar la ges-
tió de les inversions, perquè ser més efi-
cients en determinats àmbits locals.“De
fet –va recalcar– els pocs estudis que
hem pogut elaborar a partir de dades
del Baròmetre hem vist que en molts
espais dins de Catalunya els mitjans de
referència són de caràcter local. I això
és relativament pertinent.”
També va referir-se a les peculiaritats
del mercat català: “És un mercat
convencional en primera instància, en-
cara que després és una mica peculiar.
El mateix estat espanyol que regula i té
capacitat de gestionar l’espectre ra-
dioelèctric ens reconeix com a part
d’un mercat més general a partir d’una
de les dues llengües oficials. I, per tant,
som un mercat compartit en castellà
amb els valencians i les Illes Balears.
Però, en canvi, no ho som en català. En
català, ells tenen l’instrument legal i la
capacitat tecnològica per facilitar, per
65
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Lluís Gendrau (APPEC), Josep Carles Rius, Joan Manuel Treserras i Carles Mundó escolten les intervencions de la Mesa sobre la crisis.
“Hem de ser honestosi saber reconèixer quanun projecte ha fracassat”(Carles Mundó)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 65
exemple, la reciprocitat televisiva i per
habilitar operadors privats que puguin
estar presents en tot el territori de
l’àrea catalana. I no ho fan. I això, des
d’un punt de vista democràtic, és gra-
víssim. Espero que quan s’hagi resolt el
tema del finançament es pugui plante-
jar amb tota la contundència. Us asse-
guro que des del Departament ho
farem. El President ho sap i hi està a
favor. És inacceptable aquesta frag-
mentació del mercat per mala voluntat
des de les instàncies que poden facilitar
la vertebració del mercat. Després la
gent el constitueix o no, però com a
mínim tenim els instruments per verte-
brar-lo”.
JERONI ROCA
Gerent de Catalunya d’El País
Roca va citar les vendes de diaris de
1997 i 2007, amb un petit increment
d’un 0,7% i un índex de difusió actual
de 93 diaris per cada mil habitants, el
que, segons la UNESCO, implica que
Espanya és un país subdesenvolupat en
aquest aspecte, mentre que alguns paï-
sos de la UE estan per sobre dels 200
diaris per cada mil habitants. “I també
tenen Internet!”, va indicar.
Va mostrar el seu escepticisme sobre
els programes de foment de la lectura:
“De veritat creiem que una persona
que fins al divuit anys no li ha arribat el
diari i que té tres mesos de subscripció
agafarà l’hàbit de llegir?”, va preguntar.
Roca aposta perquè la premsa sigui una
assignatura curricular.“L’hem de posar
a les escoles”, va dir. En aquest sentit,
és crític amb el fet que “fins i tot els
alumnes del darrer curs de periodisme
tampoc compren el diari”.
Un tema capital per ell és la xarxa de
distribució de premsa. “I en aquests
moments no tenim alternatives. Hem
d’aconseguir que el punt de venda torni
a ser rendible”. Finalment va proposar
tres taules de treball amb l’Administra-
ció que abordin l’assignatura obligatò-
“Malgrat la profunditat de la crisi,
cal preservar la qualitat de la infor-
mació com a instrument bàsic de la
democràcia”.Així començava el pri-
mer dels set punts consensuats en
una declaració conjunta feta per la
trentena d’integrants de la taula
sobre la crisi en els mitjans de co-
municació que es van reunir al
Col·legi a finals de gener.
Però aquesta petició pot quedar-se
en paper mullat si es compleixen els
mals auguris que apunta un estudi
sobre la premsa que va presentar-se
a principis de febrer al Regne Unit.
L’informe indica que la confiança en
els diaris es veurà ressentida encara
més en temps de crisi a causa de les
retallades que estan patint les plan-
tilles dels mitjans de comunicació.
Aquest treball –encarregat pel
Media Standard Trust i dirigit per
veterans de la professió i advocats–
apunta que les retallades perjudica-
ran els estàndards de qualitat i van
en detriment de la precisió en les no-
tícies. Segons els autors del citat tre-
ball, els periodistes cada cop tenen
menys possibilitats de contrastar les
notícies en benefici de l’exactitud
que s’espera d’ells. L’informe cita
casos, com el de la petita Madeleine
McCann, desapareguda al sud de
Portugal, en què hi ha hagut “infor-
macions inexactes o fins i tot difa-
matòries”.
S’ha de tenir en compte, però, que al
Regne Unit els tabloides sensacio-
nalistes afecten negativament l’opi-
nió dels ciutadans respecte a la
premsa escrita, ja que els diaris gau-
deixen d’un nivell de confiança més
baix, fins i tot més del que els inspi-
ren els bancs.
Les retalladesi la qualitat
Les retallades de plantilles afecten la qualitat de la feina. Foto: Josep Cano
D O S S I E R E S P E C I A L
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 66
ria de foment de la lectura a les escoles,
la xarxa de distribució i com recuperar
el prestigi social dels lectors de premsa.
MIQUEL DEMORAGAS
Institut de la Comunicació de la Uni-
versitat Autònoma de Barcelona
Va abordar tres temes:
1. Universitats: En els propers anys,
s’oferiran a Catalunya vint-i-set graus
de comunicació a les universitats. “És
urgent la coordinació interuniversitària
amb el sector per tenir un diàleg més
aprofundit entre facultats”.
2. Polítiques de comunicació: “En les
darreres tres dècades les polítiques de
comunicació han estat quasi en exclu-
siva per al sector audiovisual i s’ha vist
que ara també li toca a la premsa es-
crita”.A l’hora d’argumentar el perquè
d’aquestes ajudes va citar la defensa del
pluralisme, la preservació del rigor i la
qualitat de la informació. Segons Mo-
ragas, aquestes polítiques haurien de
fer-se mitjançant subvencions a la dis-
tribució i ajuts a les empreses per a
l’adaptació a la convergència multimè-
dia, etc.“Però, qui ha d’atorgar aquests
ajuts?”, es va preguntar. Doncs, la res-
posta, segons Moragas,“organismes in-
dependents dels governs”. I va prevenir
del perill que aquests ajuts impliquin
una menor competitivitat.
3. Causes estructurals de la crisi: “La
propagació d’emissors provoca la mul-
tiplicació de fonts no fiables o induïdes
pel mateix protagonista. I davant d’això
hi ha el periodisme. La premsa escrita
n’ha de ser el motor i la garantia. És on
hi ha la llavor d’un periodisme de qua-
litat”.
JAUME GUILLAMET
Catedràtic de Periodisme de la Univer-
sitat Pompeu Fabra
1. La crisi de la premsa també és la crisi
del periodisme i comença als anys 80.
És un fenomen universal, per la com-
petència de l’audiovisual en l’ocupació
de l’espai públic de la comunicació i per
l’avançament en la publicació de les no-
tícies. Des de llavors, els diaris han per-
dut posició en el mercat de la difusió i
en els recursos publicitaris. L’aparició i
incidència posterior d’Internet agreuja
el problema, planteja un punt d’inflexió
històric i un repte més radical: la des-
aparició dels diaris.Tot i que probable-
ment no succeirà, hi ha una qüestió de
fons que afecta el futur del periodisme.
L’alternativa digital, sumada a la com-
petència audiovisual, no incideix tan
sols sobre la pervivència dels formats
impresos, també ho fa sobre els contin-
guts i la funció social dels mitjans.
2. El periodisme ha estat absorbit per
una indústria de la comunicació en què
l’espectacle i la sensació són el gran re-
clam per assegurar els nivells de difusió
i audiència exigits per la publicitat, font
de finançament comuna a tots. El de-
cantament cap a l’entreteniment més
espectacular pot arrossegar en excés la
informació cap a formats i llenguatges
impropis, per col·loquials, subjectius i
ambivalents. La imitació dels models
gràfics i d’impacte de les notícies au-
diovisuals tendeix a produir, a més, un
empobriment informatiu dels diaris, en
què l’entreteniment guanya espai.
La Xarxa, que s’ha obert a formes de
periodisme participatiu i autogestionat
pel ciutadà, acaba posant en dubte la
necessitat originària del missatger i me-
diador que és el periodista. Com si el
periodisme esgotés el seu cicle històric.
La qüestió és si hi haurà lloc per al pe-
riodisme en l’espai buit que resulti de
l’accentuació d’aquestes tendències.
Una altra qüestió és si el periodisme
podria sobreviure a una eventual des-
aparició dels diaris impresos. Costa
d’imaginar el periodisme sense periò-
dics, tot i que ja es comencen a veure
diaris amb poc periodisme. Si més no,
amb poc periodisme propi. Diaris ba-
sats en notícies d’agència
amanides amb notes locals,
algun reportatge i comentaris
signats, informació de serveis i
una influència creixent de
temes d’interès publicitari.Hi
ha una raó històrica simple per suposar
que els diaris no han de desaparèixer:
cap mitjà nou ha provocat la desapari-
ció dels anteriors, en tot cas, els ha obli-
gat a transformar-se. Però els diaris no
han mostrat, en el darrer quart de segle,
gaire disposició ni capacitat de recrear
un espai propi.
3. Com han afrontat els diaris la com-
petència de la ràdio i televisió?
-No han renunciat al seu paper tradi-
cional d’oferir les notícies a tot el pú-
blic possible.
-Han ampliat pàgines i temes a tractar.
-Han mirat d’assemblar-s’hi amb un
llenguatge més directe i una presenta-
ció més atractiva.
-Han parat molta atenció als programes
i als personatges de l’audiovi-
sual.
-Han incorporat el seus perso-
natges com a col·laboradors.
-Han intentat d’atreure els com-
pradors amb regals i promocions
comercials.
-En el context de concentració multi-
mèdia, els més importants diaris estan
molt lligats als interessos de les princi-
pals cadenes de ràdio i de televisió, dels
quals actuen molt sovint com a defen-
sors.
-Han perdut difusió i quota de mercat.
-L’aparició de la premsa gratuïta només
67
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Els diaris no han mostratgaire disposició ni capacitatde recrear un espai propi”(Jaume Guillamet)
“La propagació d’emissorsprovoca la multiplicació de fontsno fiables. I davant d’això hi hael periodisme” (Miquel de Moragas)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 67
ha accentuat una crisi anterior.
-La incidència d’Internet ha obligat a
plantejar noves alternatives.
-La crisi financera de 2008 ha agreujat
la situació, amb una caiguda de la pu-
blicitat que en els diaris trenca un equi-
libri precari i inestable.
4. Els diaris han actuat a la defensiva.
En una trobada a Bolonya amb profes-
sors de periodisme, Umberto Eco par-
lava de l’abraçada de l’ós.Els diaris han
abraçat la televisió per evitar-ne les es-
garrapades, però la força de l’ós els pot
acabar asfixiant. Destinats tots els re-
cursos a aquesta defensa infructuosa,
s’ha invertit poc o gens en el perio-
disme. La qualitat ha perdut importàn-
cia davant els comptes de resultats.
5. Es podrien salvar els diaris sacrifi-
cant-ne la qualitat?Amb o sense perio-
disme de qualitat, els diaris patiran, si
bé probablement no desapareixeran.
Amb periodisme de qualitat, a més,
compliran amb la funció social.
6. El bon periodisme és car. Com es
paga? Com se’n pot assegurar la per-
manència en el sistema de mitjans?
Aquest és el gran problema. No afron-
tar-lo ens aboca a un problema pitjor.
EVA DOMÍNGUEZ
Periodista, consultora de mitjans, espe-
cialitzada en temes d’Internet
“Internet és un mitjà molt més exigent
del que ens imaginem.La dicotomia In-
ternet-paper és un gran error” . I va
enumerar tres aspectes importants que
aporta la Xarxa:
1.“Internet és una eina a mig i llarg ter-
mini. I això vol dir donar entrada a tot
tipus d’àrees especialitzades. Aporta
dades de l’audiència que van més enllà
de la idea abstracta que en teníem fins
ara. Els mitjans tradicionals no tenen
els interessos informatius de les au-
diències. Un altre aspecte és la transpa-
rència. “El periodisme fet a Internet et
recorda constantment per a qui tre-
balles”.
2. Noves formes de canals i distribució
per arribar a l’audiència.
3. Formació contínua. Internet es trans-
forma constantment.
“Aquestes –apuntà– són les grans opor-
tunitats que ens ofereixen les noves tec-
nologies, però “encara no ens hi hem
posat”. Tenim els professionals neces-
saris per a aquest repte? Hi ha més ta-
lent digital a fora de les redaccions que
no pas a dintre. I va concloure dient:
“Estem perdent una gran ocasió”.
ANTONI BAQUERO
Comitès professionals
Antoni Baquero va assegurar que “el
periodisme no està en crisi. Més aviat
ho està un determinat model de negoci
que hem de replantejar. Si agafem les
notícies que apareixen a les televisions,
veurem que sempre surten primer els
diaris, que són els que tracten aquests
temes. El periodisme de profunditat és
als diaris.Davant la crisi, hem de fer pe-
riodisme”.
En referència a les reduccions de plan-
tilla va alertar que “allò barat surt car”.
“Els grans diaris espanyols han guanyat
molts diners en els darrers anys i no
han invertit en el negoci. Necessitem
empresaris que creguin en el perio-
disme. Les empreses s’estan concen-
trant massa a retallar les redaccions” i
va demanar saber “per què els diaris no
tenen més difusió i més lectors. Potser
és perquè els lectors han començat a
veure una pèrdua de competitivitat als
diaris”, va argumentar.
Baquero va defensar que “la informa-
ció de la premsa escrita té pes”, que la
gent encara creu (“a diferència de l’en-
conament de la premsa deMadrid”) en
els diaris catalans. “La premsa no pot
ser una cosa sectària, simplement per-
què els lectors no ho són”. Respecte a
Internet, va mostrar-se defensor de la
integració de les redac-
cions, tot i que criticar
que “Internet és un mitjà
de treball fonamental
que no s’ha explicat als
periodistes”. Sobre els
més veterans, va dir: “no es pot jubilar
l’experiència, si bé hi ha més ‘oficials
que tropa’. I la premsa necessita redac-
tors”.
XABIERARKOTXA
Comitès d’empresa
“Ens preocupa sobretot la precarietat”,
va dir, centrant-se en els col·laboradors
i falsos col·laboradors,“els que més pa-
teixen la crisi” i va recalcar que la pre-
carietat “no és d’ara, sinó des de fa
molts anys”. També va criticar les pre-
jubilacions i va advertir que l’absència
dels prejubilats es pot cobrir amb estu-
diants. A més, va carregar contra la
universitat: “no és veritat que els estu-
diants vinguin ben preparats. S’estan
estudiant coses que no tenen res a
veure amb la professió”.
També va alertar de “la
superpoblació de facul-
tats. Cada any surten
entre sis-cents i vuit-cents
llicenciats, mà d’obra ba-
rata disposada a acceptar el que sigui”.
Respecte a la convergència amb Inter-
net, va destacar que a les redaccions es
veu “amb preocupació, com una ma-
nera de produir més precarietat perquè
els redactors han de fer de càmeres, de
fotògrafs, de periodistes, etc.Darrere la
polivalència hi ha una trampa, ja que
ambmenys gent es fan més coses”. “En
D O S S I E R E S P E C I A L
68
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“El periodisme de profunditatés als diaris. Davant la crisi,hem de fer periodisme”(Antoni Baquero)
“Cada any surten entre sis-centsi vuit-cents llicenciats, mà d’obrabarata disposada a acceptarel que sigui” (Xabier Arkotxa)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 68
definitiva, –conclou– són decisions que
redunden en una precarietat cada cop
més gran que ja existia abans de la crisi
i que esperem que no serveixi per aca-
bar drets que hem trigat anys a aconse-
guir”.
JUAN LÓPEZ
Representant de Comissions Obreres
Juan López va advertir que la crisi no
ha provocat una precarització en el
mercat laboral sinó que aquesta ja exis-
tia. “Abans de la crisi hi havia treballa-
dors de televisió que cobraven, i que
encara cobren, 600 euros. I, tot i així, en
aquest mitjà s’han fet retallades en la
plantilla. I això és una realitat. De la
mateixa manera que hi ha persones que
porten set o vuit anys treballant com a
periodistes i que són acomiadats sense
cap tipus d’indemnització ni de presta-
ció d’atur. I si optes per fer la recla-
mació corresponent o bé pressiones
l’empresa potser ho aconsegueixes,
però la por que afecti el futur profes-
sional fa que en alguns casos es coar-
tin.”
Segons López, la crisi aguditza aquesta
precarització i implica que els profes-
sionals que es trobaven en aquestes
condicions estiguin en una situació
força més difícil. El representant de
CCOO va admetre “que és hora que la
professió s’assegui i comenci a nego-
ciar” i va apuntar que en aquesta nego-
ciació ells serien flexibles: “Si el temor
és que puguem demanar coses irres-
ponsables vull que quedi clar que
sabem adaptar-nos a la situació i ho
hem demostrat altres cops. En la me-
sura que ens hi puguem adaptar, hem
d’arribar a acords possibles, fins i tot te-
nint en compte que les relacions labo-
rals són molt heterogènies. Hem
d’intentar treballar perquè d’una ve-
gada per sempre a Catalunya els tre-
balladors treballin en unes condicions
normals, de qualitat.No podem esperar
que des deMadrid ens ho solucionin en
precari”. Per acabar, va deixar clar que
la representació sindical present a la
taula són els interlocutors vàlids. López
va destacar que “l’Administració ens
pot ajudar moltíssim com a àrbitre i
mediador en el tema”, però que són les
parts socials afectades les que han
d’agafar “el toro per les banyes”.
69
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Juan López, representant de Comissions Obreres, durant la seva intervenció és escoltat per la resta de ponents.
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 69
DARDO GÓMEZ
President del Sindicat de Periodistes de
Catalunya
Dardo Gómez va admetre que “és una
mica viciós sortir de la crisi sense tenir
en compte com hi hem entrat i qui en
són els responsables. Si fos així, sorti-
ríem d’aquesta crisi amb els mateixos
vicis i sense incorporar l’experiència
que ens ha portat fins aquí”. També va
criticar les empreses que proposen “su-
posats plans de viabilitat que no tenen
més recorregut que la reducció de cos-
tos, posant en primera línia els llocs de
treball i, com a conseqüència directa, la
pèrdua de qualitat dels productes”. Se-
gons ell, d’aquesta manera “no s’asse-
gura la viabilitat de les empreses, sinó
que s’apanya una situació que per lò-
gica es tornarà a repetir d’aquí a un
temps, com ja ha anat passant”.
El president del Sindicat de Perio-
distes admet “el minvament en la cap-
tació de publicitat que estan patint els
mitjans” però, segons ell, “tampoc es
pot silenciar que moltes empreses de
comunicació pretenen portar a terme
acomiadaments desmesurats en tots els
seus mitjans, fins i tot en els rendibles. I
això ho fan al mateix temps que impul-
sen plans d’una nova organització de la
producció i de la responsabilitat dels
treballadors d’eficàcia discutible i que
ja han fracassat en molts casos. I tot ple-
gat sense la participació dels treballa-
dors”.
Segons Gómez, les empreses pretenen
arreglar “la mala gestió, en alguns casos
acumulada durant anys, emparant-se en
els problemes econòmics actuals. “És
important recordar que molts cops la
gestió en moments de forts ingressos va
provocar projectes i expansions poc
meditades, que mai van comptar amb
l’opinió del personal de les empreses, i
que sovint va témer per les conseqüèn-
cies d’aquelles aventures empresarials.
Quan des dels comitès d’empreses es va
suggerir la participació dels treballa-
dors en la millora de la qualitat, en la
gran majoria dels casos l’oferta va ser
menyspreada i es va optar per campa-
nyes de màrqueting recolzades en els
més diversos recursos promocionals,
però mai en elevar la qualitat de la in-
formació”.
FREDERIC MONELL
Vicesecretari general de la Unió Gene-
ral de Treballadors (UGT) a Catalunya
Monell es va centrar en els impactes de
la crisi: en les condicions laborals, en les
condicions professionals i en els drets
dels ciutadans per la funció social del
periodista “que elabora un producte
que no està fet com s’hi féssim cotxes,
sinó que té altres elements de valor, ja
que estem parlant de la llibertat i el
dret a la informació dels ciutadans”.
Segons Monell, aquests impactes tenen
a veure amb el sistema de relacions la-
borals. En funció de les condicions de
treball, el periodista té una capacitat o
una altra per produir aquesta informa-
ció. “I això té un impacte en el ciudatà
que rep la informació. Aquesta és una
de les dimensions que ens preocupa”,
va afirmar, per després reconèixer que
seria convenient treballar en la consti-
tució d’un marc laboral “més compacte,
que surti una mica de la fragmentació
actual i anar cap a la unificació”. Mo-
nell va demanar una implicació dels po-
ders públics: “no és possible que els
governs surtin a rescatar el sistema fi-
nancer i no ho facin al nostre àmbit”.
Finalment, també va referir-se als va-
lors. “Les crisi econòmiques –va con-
cloure– també afecten els valors,
perquè quan canvien les condicions
amb què es fa tot això, també ho fan els
valors. S’ha de saber sortir d’aquesta
crisi amb valors i no tan sols
amb el compte de resultats.”
DAVIDVIDAL
Representant de les facul-
tats de comunicació
“Fa deu anys que l’Acadèmia està indi-
cant la crisi del canvi de model. I fa deu
anys que en sento parlar els directors
dels mitjans. Però aquest canvi no s’ha
produït”. Amb aquestes paraules va
iniciar el seu parlament el representant
de les facultats de comunicació. Vidal
va criticar l’aposta que s’ha fet de les
promocions als diaris així com de les re-
tallades de plantilles.Respecte a aquest
darrer aspecte feu comparativa que
després utilitzaren d’altres ponents:
“S’estan acomiadant periodistes de les
redaccions, i això és com acomiadar els
pastissers de les pastisseries. Qui farà
els pastissos?”. “S’ha de prendre cons-
ciència que el periodisme és un ofici
intel·lectual i que cal prendre riscos”, va
apuntar. “A l’Acadèmia –va prosse-
guir– tenim estudiants excel·lents que
vénen de la societat del web 2.0, però
quan els enviem als mitjans
els tenen asseguts mirant
com altres repiquen notes
de premsa”. Per tant, va de-
manar flexibilitat a les re-
daccions perquè aquests
estudiants puguin ajudar a
superar “aquest ‘gap’ existent entre la
societat i la professió”.
Vidal també va explicar que els estu-
diants els expliquen que els periodistes
veterans, aquells que podrien estar més
per ells, “cada cop tenen un paper
menys important a les redaccions”.Tot
seguit, va criticar que els mitjans “es
70
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“No és possible que els governssurtin a rescatar el sistemafinancer i no ho facin al nostreàmbit” (Frederic Monell)
“S’ha de prendre consciènciaque el periodisme és un oficiintel·lectual i que cal prendreriscos” (David Vidal)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 70
miren el melic” i va demanar-los que
aprofitin més “la sang jove dels llicen-
ciats”. “Estem molt preocupats –pros-
seguí– perquè hi hagi un diàleg obert
amb el món empresarial” i va convidar
les empreses a participar en el debat
sobre la revisió dels plans d’estudis.
Després de fer una crida “a favor del
periodisme de qualitat” es referí als
mals auguris sobre el final de la premsa
escrita –i concretament sobre la predic-
ció del periodista Philip Meyer, que va
pronosticar el 1943 com l’any de la des-
aparició dels diaris en paper– i va asse-
gurar que “les tendències es poden
subvertir”.“Però per això cal arreman-
gar-nos i posar-nos-hi tots alhora”, va
concloure.
XAVIER PONS
Global Media Agency
Xavier Pons, de MPG (agència de mit-
jans del grup Havas Media) va donar
xifres de la caiguda de la inversió pu-
blicitària en la premsa escrita. Dels
1.800 milions d’euros del 2007 s’ha pas-
sat als 1.420 del 2008 i la previsió per al
2009 està per sota dels 1.200. Segons
Pons, el fet que la crisi castigui més la
premsa escrita es deu al fet que sectors
com les finances, l’automoció i els clas-
sificats –habituals de la premsa escrita–
lideren les caigudes en inversió. “La si-
tuació avui en dia és de fallida tècnica
del sector amb caigudes d’un 30% d’in-
versions publicitàries a les televisions”.
Respecte a com afrontar el futur, Pons
va apuntar diferents aspectes:
1. Convergència digital. “La gent jove
té uns altres canals per informar-se. El
problema és com treure-hi rendibilitat.
En aquest aspecte s’ha de progressar”.
2. Millorar la marca dels mitjans.“Això
a Madrid ho estan fent molt bé”.
3. Treure rendiment als continguts. “El
futur passa per la seva integració. I sé
que això que estic dient és complicat.El
món audiovisual cada cop n’és més
conscient.
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 71
D O S S I E R E S P E C I A L
72
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
INTRODUCCIÓ
Atenent a la convocatòria realitzada
pel Col·legi de Periodistes de Catalu-
nya per tal d’analitzar l’impacte de la
crisi econòmica en els mitjans de co-
municació, us fem arribar el docu-
ment que recull les aportacions de
docents de diferents facultats que ofe-
reixen estudis de Comunicació a Ca-
talunya.
Abans, però, de realitzar les aporta-
cions al debat, creiem oportú realitzar
unes matisacions prèvies d’ordre pro-
fessional que semblen importants
com a marc a la diagnosi i a les apor-
tacions que es realitzen des de la uni-
versitat a la taula.
1. UNA SÈRIE DE REFLEXIONS
D’ORDRE PROFESSIONAL
a) Tot i l’estreta connexió entre la
professió i les empreses, caldria sepa-
rar-ne les respectives crisis. La dels
mitjans té aspectes diversos. Així, no
és el mateix la situació en els mitjans
impresos que en els mitjans audiovi-
suals, ni la de les grans empreses que
formen part de conglomerats empre-
sarials que les de les petites indepen-
dents.
b) Pel que fa la crisi, en la professió
periodística s’ha de dir que no és nova
i que potser en aquests moments està
afectant sectors “consolidats” del
col·lectiu. Potser la reducció dels be-
neficis a algunes empreses s’aprofi-
tarà per accentuar els processos de
precarització que fins ara alguns sec-
tors de la professió només veien de
lluny, però que ja eren presents al
col·lectiu fa anys.
c) En els darrers deu anys o més, s’ha
posat molt d’èmfasi en l’excel·lència
dels continguts periodístics i molt poc
en la qualitat dels llocs de treball.Des
de les institucions més representa-
tives de la professió, especialment el
Col·legi de Periodistes i òrgans afins,
han insistit en la defensa d’estàndards
de qualitat de continguts (amb la pro-
liferació de codis sobre el tractament
informatiu de l’actualitat), mentre
que altres grups, com el Sindicat de
Periodistes, han primat més l’opció de
l’excel·lència i la qualitat periodís-
tiques per la via de la millora de les
condicions laborals.
d)Amb els temps que corren, una de
les conclusions més lògiques és la de
la necessitat d’establir un consens en
el col·lectiu sobre els mínims irrenun-
ciables de la relació qualitat/preu de
la feina periodística. Un cop assolits
aquests acords, caldrà que la profes-
sió estigui cohesionada en una de-
fensa conjunta d’aquests, per damunt
d’interessos empresarials. Un primer
pas han estat les “Tarifes mínimes
orientatives per a l’exercici professio-
nal periodístic 2008”, proposta elabo-
rada pel Col·legi de Periodistes.
2. DIAGNOSI I APORTACIONSA
LATAULA
a) L’actual situació ens fa creure més
que mai en la necessitat d’una forma-
ció de qualitat dels futurs professio-
nals del periodisme i de la comunicació
que ha de dur-se a terme a facultats
avalades per la seva vocació forma-
tiva i de transferència de coneixement
en aquest àmbit.
b) En aquest sentit, reivindiquem el
model periodístic explicat des de la
universitat, producte d’una anàlisi
profunda i un estudi acurat, i que,
d’acord amb el seu compromís de re-
torn a la societat, ha de traduir-se en
l’aportació d’agents de canvi, que
amb els coneixements adquirits i el
respecte pels valors d’una societat de-
mocràtica i per un comportament
ètic, es converteixin en renovadors
que millorin tot el que afecta i im-
porta a la comunicació periodística.
c) Cal potenciar i treballar la innova-
ció i la creativitat a les aules, per tal
que els nous professionals afrontin els
reptes, derivats o no de la crisi, i ofe-
reixin formats i continguts periodís-
tics realitzats amb rigor i qualitat i
atractius per a la societat en un en-
torn caracteritzat, avui dia, per la
massificació i atomització d’ofertes
informatives a ràdio, televisió, premsa
i nous mitjans.
d) La pràctica de la professió en unes
condicions dignes garanteix als nous
periodistes formats a les facultats de
Ciències de la Comunicació un perio-
disme de qualitat que beneficia la so-
La universitat convida al debat
“Reivindiquem el modelperiodístic explicat des dela universitat, producted’una anàlisi profunda”
Les quatre facultats de comunicació catalanesvan consensuar per l’ocasió un document –Apor-tacions al debat des de la universitat– que va lle-
gir Josep Maria Blanco, degà de la facultat deCiències de la Comunicació de la UAB. A conti-nuació publiquem el text íntegre.
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 72
73
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
cietat i l’empresa que li dóna suport.
e) Aquests nous periodistes han de
poder compartir la seva formació
amb el testimoni dels professionals
que ja practiquen el periodisme de
qualitat en els mitjans, que a la ve-
gada han de poder transmetre
l’exemple d’exercici de la professió
rebent a canvi una justa contrapres-
tació a nivell de reconeixement social,
empresarial i, per tant, també econò-
mic per part del mitjà.
f) L’estada en pràctiques regulada
s’ha de veure com una necessitat de
l’etapa final d’aquells que en un futur
hauran d’incorporar-se al món labo-
ral del periodisme i garantir el relleu
professional i no com una competèn-
cia als professionals en actiu. Cal tro-
bar l’equilibri necessari perquè
tothom surti afavorit, a més d’evitar i
eliminar les “males pràctiques”. A
Catalunya, la bona relació entre mit-
jans i universitat des del naixement de
les primeres facultats i fins avui ha
permès consolidar aquests vincles i
renovar de manera continuada els
quadres dels professionals dels dife-
rents àmbits de la producció i edició
periodística al llarg dels últims qua-
ranta anys.
g) Els periodistes han de desenvolu-
par destreses en els usos de les dife-
rents tecnologies i saber adequar els
llenguatges i les tècniques a les ca-
racterístiques del mitjà i suport en
què apareguin les produccions infor-
matives tenint en compte els públics
als quals van dirigides.Aquestes des-
treses no poden ser utilitzades com a
excusa per exigir a un periodista que
cobra un únic sou una feina que, per
tal de ser de qualitat i realitzada en
un temps molt limitat, haurien de
desenvolupar diferents professionals.
La precarització laboral afecta des de
fa temps, abans de l’aparició de la
crisi, els qui procuren fer-se camí en
el món del periodisme i també
aquells professionals amb experièn-
cia que reben sous baixos amb l’ex-
cusa de no realitzar tasques de gestió
o coordinació d’altres professionals.
L’exercici de la gestió d’un mitjà o
d’una empresa generadora de contin-
guts i produccions informatives per
part d’un professional del periodisme
hauria d’anar acompanyada d’una
sensibilitat cap a aquestes qüestions,
cosa que alguns cops, paradoxalment,
es troba a faltar.
h) Cal perseguir, evitar i denunciar
l’intrusisme i les diferents fórmules de
suplantació de llocs de treball reals
per tal de dignificar la professió pe-
riodística de qualitat.
3. NECESSITATS D’ESTUDIS I
ANÀLISIS
Finalment, per tal de poder realitzar
un seguiment acurat de l’evolució de
l’exercici de la professió periodística,
i pal·liar a l’avançada efectes de pos-
sibles crisis del sector de la comuni-
cació o d’altres, es creu oportú
proposar que, atesa la importància es-
tratègica del sector de la comunicació
periodística a Catalunya i la seva in-
cidència social, les institucions polí-
tiques considerin la necessitat de
crear un observatori de seguiment de
la professions de la comunicació o
dotar de recursos per tal de dur a
terme recerques i anàlisis com les que
ja es van mencionar al Llibre blanc de
la professió periodística a Catalunya,
l’any 2006, i que són:
1.Comparatives sincròniques amb al-
tres països que han entrat en crisi i
com estan encarant el procés i com-
paratives diacròniques amb situa-
cions de crisi professional passades
per no cometre els mateixos errors.
2. Elaboració d’un cens, com més
exhaustiu possible, dels periodistes en
actiu a Catalunya que serveixi de
base de sondeig per a futurs mostre-
jos amb vistes a prendre el pols de la
professió de forma ràpida.
3. Desenvolupament d’una línia de
recerca que intenti aprofundir en el
coneixement de les redaccions a Ca-
talunya, inventariar de la manera més
exhaustiva possible el nombre de re-
daccions que hi ha, conèixer-ne les di-
mensions, l’estructura jeràrquica i la
dinàmica.
4. Anàlisi del desenvolupament tec-
nològic que ha transformat tan pro-
fundament la professió. La influència
de la tecnologia afecta directament
els processos de formació i d’inserció
laboral dels periodistes. Les empreses
demanen cada cop més competències
i habilitats tecnològiques als perio-
distes. La qüestió a estudiar és si cal
regular les competències i habilitats
tecnològiques dels periodistes en el
sentit de posar-hi algun tipus de límits
i veure com afecta la tecnologia a la
qualitat de la tasca informativa.
Dues estudiants durant les pràctiques de ràdio a la UAB. Foto: Xavier Sulé
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 73
MONTSERRAT PUIG
Presidenta de l’Associació de Dones
Periodistes de Catalunya
La presidenta de l’ADPC va apuntar
que totes les crisis econòmiques i tec-
nològiques “escombren amb força les
dones fora dels llocs de treball”. Segons
Puig, en els deu últims anys s’ha donat
un notable augment de noies a les fa-
cultats de Comunicació, però això no es
correspon amb les possibilitats i reali-
tats d’entrada al món del treball degut
a “una inèrcia en el mercat, una ten-
dència que fa que es contractin homes
abans que dones”. “Tot i que això –va
admetre– no és homogeni i hi ha sec-
tors, com la ràdio o Internet, que estan
molt mal pagats, on hi ha una presència
important de noies”. També va alertar
que s’ha aconseguit una millora que no
voldrien que la crisi esvaís, com les me-
sures de conciliació laboral. Va adme-
tre que no saben a quantes empreses de
comunicació s’hi estan aplicant, si bé va
apuntar que intentaran esbrinar-ho
amb una recerca a finals d’any.
“Aquesta taula també ha de servir per
airejar la quantitat de contractes tem-
porals, així com les situacions paupèr-
rimes de molts freelance. L’ADPC vol
realitzar una diagnosi de les professio-
nals que treballen als mitjans catalans,
saber les condicions laborals i els nivells
salarials. I un altre element que també
cal tenir present és saber quant de
temps els ha costat arribar a ocupar el
lloc de treball en comparació amb els
companys masculins. Una de les qües-
tions que sempre hem treballat i que
seguirem fent-ho és l’accés als llocs de
responsabilitat, així com la duració en
aquest càrrec”. Puig va mostrar l’in-
terès de l’ADPC per saber l’aplicació
dels plans d’igualtat a les empreses de
més de 250 treballadors. “Malaurada-
ment no disposem d’informació que
aquesta legislació, aprovada pel Go-
vern espanyol el 2007, s’estigui com-
plint.”
FABIÁN NEVADO
Secretari d’Acció Sindical del Sindicat
de Periodistes de Catalunya (SPC)
Nevado va assegurar que “no podem
negar la crisi, però hi ha certes compa-
nyies que se n’aprofiten per prendre
mesures, principalment relacionades
amb la feina, que haurien d’haver pres
fa temps i haurien resultat menys trau-
màtiques que no pas ara”. “Bona part
de les dificultats de la premsa –va pros-
seguir– és que no s’ha gestionat bé
l’època de vaques grasses, i mentre els
beneficis eren suculents ningú no es
qüestionava si la gestió era l’adequada.
És incomprensible que els directors
dels mitjans facin de gerents i de res-
ponsables de recursos humans sense
tenir els coneixements necessaris per
fer un treball de gestió”.
Nevado va recordar que els sindicats
han proposat que els representants dels
treballadors participin en la gestió de
les companyies i que això sempre s’ha
vist “com una excentricitat, que deixa
de ser-ho quan hi ha dificultats, princi-
palment econòmiques, i llavors s’apel·la
a la responsabilitat dels treballadors i
dels sindicats”.
Segons el representant de l’ASP, “la
premsa superarà la crisi, com ho faran
altres sectors”, encara que aquesta
comportarà grans canvis. La seva pre-
visió és que quedaran quatre o cinc
grans diaris de referència nacional, un
parell de referència autonòmica a cada
capital de província i que la premsa de
proximitat té mercat. “I a més d’infor-
mació haurà de donar opinió, explica-
ció, punts de vista de les notícies,
anàlisi. La informació ja arriba per al-
tres canals i aquests són més ràpids i
immediats que el paper imprès, si bé el
paper imprès té un format que li per-
met d’analitzar-la, interpretar-la, etcè-
tera”, argumentà.
“Els sindicats –va prosseguir–
podem participar en la recerca de
solucions, però no de miracles.Hi
ha suficient marc jurídic laboral
perquè la precarietat no tingui
cabuda en els mitjans de premsa.
Sense feina de qualitat es difícil que hi
hagi una premsa de qualitat”. Nevado
va proposar diferents alternatives:
- Apostar per una informació de quali-
tat i no prescindir ni jubilar l’experièn-
cia de les redaccions.
- Fomentar una feina de qualitat que fi-
nalitzi amb la precarietat laboral en els
mitjans a través de la contractació la-
boral amb l’ampli ventall contractual
que té la legislació espanyola.
- Promoció dels mitjans en l’àrea de
l’ensenyament des de l’escola primària
fins a la universitat. Tan sols generant
un hàbit de lectura a l’escola podrem
tenir lectors i compradors de premsa.
- Ajudes o supressió de la fiscalitat de
l’IVA
- Subvencions transparents de les
administracions públiques i
control de les mateixes perquè es
destinin a potenciar la premsa i el
periodisme de qualitat i no siguin
utilitzades per a altres finalitats.
JOAN SABATÉ
Director general de FUNDACC
Joan Sabaté, director general de FUN-
DACC, entitat que impulsa el Baròme-
tre de la Comunicació i la Cultura, va
realitzar una ràpida lectura de les dades
del Baròmetre que apunten que la te-
levisió segueix sent líder i que entren
amb força la premsa, les revistes, Inter-
D O S S I E R E S P E C I A L
74
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Hi ha suficient marc jurídiclaboral perquè la precarietatno tingui cabuda enels mitjans” (Fabián Nevado)
“El segle XXI serà el deles audiències i no pas el de ladifusió. Això suposa treballarmolt la marca (Joan Sabaté)
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 74
net i la telefonia mòbil. “Cada individu
dedica divuit minuts al dia a informar-
se amb la premsa escrita. I això és poc
comparat amb la resta de mitjans”. Se-
gons Sabaté, les dades de les audiències
“s’han d’utilitzar per a altres àrees del
negoci més que per a l’estratègia de co-
municació dels mitjans”.“El segle XXI
–va prosseguir– serà el de les audièn-
cies i no pas el de la difusió. Això su-
posa treballar molt la marca, també a la
premsa local i comarcal, on no s’està
fent de manera prou eficient”. Sabaté
va apuntar que cal acostumar-se a tre-
ballar amb audiències petites i frag-
mentades. “I hem de tendir a sumar
audiències de paper amb les d’Internet
o ràdio. Cal que hi treballem metodo-
lògicament”, digué.
Respecte al tema del pagament dels
continguts, va admetre que no han tro-
bat a Internet el model de negoci,“però
hi ha programes de televisió que han
trobat via SMS la manera d’aconseguir
ingressos i estar més a prop del públic”.
Finalment, va admetre que el sector es
troba “en un moment de crisi bastant
nou” i que “la premsa en paper s’ha de
redefinir si no vol perdre el tren”.
MIGUEL ÁNGEL ESCOBAR
Director Comunicació UGTCatalunya
“Estaríem parlant de la precarietat
sense un problema de model o finan-
cer?”, es va preguntar. Segons Escobar
“la precarietat està instal·lada a les em-
preses i també a la Xarxa i als profes-
sionals que hi treballen. Ens preocupa
què passarà amb els professionals quan
aquesta crisi remeti i el model de mit-
jans s’hagi adaptat a la nova situació.
Per nosaltres, el debat es dóna ara,
quan és el moment de prendre deci-
sions empresarials, de model”.“Un tre-
ballador amb contracte precari no pot
complir la seva funció social. Ens preo-
cupa, doncs, el periodisme com a acti-
vitat professional i el periodisme com a
‘animal en vies d’extinció’”, va alertar
el representant de l’UGT.
Escobar va criticar que a les rodes de
premsa no assisteixin periodistes vete-
rans, sinó gent jove sense experiència.
D’aquests periodistes joves diu que
cada cop que parlen de la seva situació
laboral “ploren, i ploren molt perquè
tenien unes il·lusions i no poden fer el
seu treball com voldrien. S’han conver-
tit en obrers de la informació”.“El que
està passant afecta el rol del periodista.
I és ell i no les empreses el garant del
seu rol social. I sense unes condicions
laborals dignes això no funcionarà”.
Però Escobar també va tenir paraules
d’autocrítica: “En el terreny dels mit-
jans potser sí que a nivell sindical hau-
ríem de fer una actualització de
plantejaments.Ara ens hem adonat que
les empreses periodístiques han de gua-
nyar diners”.
Escobar va dir que cadascú en el sector
ha de saber “quins interessos defensa i
quin paper té”. També va criticar que
de la mateixa manera que les ajudes a
la SEAT estan vinculades a l’ocupació,
en els mitjans de comunicació no sigui
així. “Per tant, tenim diferents fronts
oberts i demanen una ordenació de les
interlocucions perquè no tots volem el
mateix”. Per finalitzar la seva interven-
ció Escobar digué que “la llibertat d’in-
formació es defensa en el camp de les
relacions laborals.Això ha estat empre
així, encara que ara ho veiem més que
mai”.
LLUÍS SALOM
Secretari d’organització de la UPIFC-
Sindicat de la Imatge
Salom va demanar d’incorporar a la
taula algú de la Conselleria de Treball
per abordar amb interlocutors vàlids
els aspectes laborals.“Si no hi són no sé
si servirà de gran cosa”, va criticar.
També va recordar que la UPIFC re-
presenta bona part d’aquest “món pre-
cari que són els informadors gràfics,
que és invisible per a l’administració,
senzillament perquè no es vol mirar”.
Va demanar que es reguli el sector
“perquè els treballadors en precari for-
men part del paisatge i perquè, en la
crisi, hi som tots”, va demanar mesures
de fiscalitat, de Seguretat Social i d’ins-
pecció de treball, i criticà que gran part
dels problemes ho siguin “per omissió
de l’Administració”.
Concretament va demanar:
1. Un epígraf fiscal específic per als
freelance i col·laboradors a la peça per-
què la situació actual és “un gran des-
gavell que crea inseguretat jurídica”.
2. Ser regulats com a qualsevol altra ac-
tivitat professional i va criticar la
“confusió interessada” que es dóna
amb la premsa. Va demanar que
aquesta no estigui exempta d’IVA, sinó
que calgui l’emissió de factures per a les
col·laboracions periodístiques com en
qualsevol altra activitat.“Podria ser tan
75
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Montserrat Puig (ADPC).
Lluís Salom (UPIFC).
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 75
simple com passar a considerar-nos tèc-
nicament proveïdors en comptes de
col·laboradors”, apuntà.
3. Incorporar la negociació de les tarifes
mínimes de les col·laboracions perio-
dístiques en paral·lel o com a annex als
convenis de premsa diària i no diària.
4. Demanar a l’Administració mesures
per compatibilitzar el mercat de treball
dels periodistes amb el dret constitu-
cional a informar de tots els ciutadans.
Salom va reconèixer que, a hores d’ara,
cap diari d’abast nacional català ha va-
riat el preu de les col·laboracions grà-
fiques –en algun cas és el mateix preu
des de fa més de deu anys– per adap-
tar-lo a lesTarifes mínimes orientatives,
que el Col·legi de Periodistes feu pú-
bliques el 2008. I opina que, atès que
aquestes tarifes, definides com el “llin-
dar de la dignitat professional”, no són
cap novetat, i per consideració a l’enti-
tat amfitriona de l’acte, haurien de ser
assumides per la taula com un dels punt
de consens.
PERE GUARDIOLA
Associació Catalana d’Editors deDiaris
i director general de La VanguardiaPere Guardiola, representant a la taula
de l’Associació Catalana d’Editors de
Diaris (ACED) i director general de
La Vanguardia, va destacar que la crisi
no és de consum d’informació. “Es
consumeix més informació que mai” i
va citar la difusió consolidada dels set
principals diaris d’àmbit estatal que
han vist com creix la seva difusió el
2008. Segons Guardiola, al buscar “un
nou equilibri dins el bon periodisme
amb empreses de futur” serà necessari:
1. Més productivitat i polivalència dels
professionals de la informació (perio-
distes, administratius i directius).
2. Grans aliances entre competidors en
allò que no sigui periodisme (produc-
ció, logística i comercialització) i divi-
dir les empreses en unitats espe-
cialitzades més eficients.
3. Els directius de diaris i revistes han
de trobar urgentment una nova manera
de distribuir i vendre els diaris. En els
últims sis anys, han tancat el 25% dels
quioscos i llibreries de Barcelona.
4.“Tots els que formem el panorama de
la comunicació ens hem de preparar
per guanyar menys, treballar més i
millor, amb més eficiència, i reforçar el
rol social que representem”
També va recalcar que “la millor ga-
rantia a l’hora de preservar la indepen-
dència i el rigor és que els periodistes
treballin en empreses rendibles”.Guar-
diola demanant valentia a l’Adminis-
tració, que aposti per l’IVA zero (“seria
un baló d’oxigen”) i prengui mesures
com eliminar la publicitat dels mitjans
públics.
Va apuntar que s’ha de potenciar la in-
vestigació i innovació per avançar-se a
les tendències.El seu diari disposa d’un
estudi sobre el perquè els ciutadans
deixen de consumir informació en
paper.Algunes conclusions són:
- El nivell d’informació que arriba als
ciutadans ha crescut exponencialment
els últims deu anys.Això provoca
saturació i que una part de la so-
cietat desconnecti, mentre que
una altra es torna més selectiva.
- La manca de temps de dilluns a
divendres per llegir sossegada-
ment és una tendència en tots els seg-
ments d’edat, excepte els jubilats,
provocant un descens de les vendes,
però sobretot la destrucció de l’hàbit
que és un factor determinant en la lec-
tura de premsa.
- Hi ha una uniformitat en els contin-
guts perquè cada vegada més, molts
mitjans “beuen” de la font de les agèn-
cies (com la premsa gratuïta) i no
elaboren continguts propis que és
el que diferencia les marques i les
capçaleres. Sovint, la principal di-
ferència entre mitjans que perce-
ben els lectors és ideològica i
relacionada amb la vida política.
I sabem pels estudis sociològics que
l’interès per la política disminueix ex-
cepte en períodes electorals.
- Internet està afavorint dues tendèn-
cies: que la informació pot ser gratuïta
i que per estar informat no es necessita
temps, perquè la lectura dels portals i
webs actualment, encara és una lectura
superficial, de titulars i destacats.
D O S S I E R E S P E C I A L
76
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Ens hem de preparar perguanyar menys i treballar mési millor, amb més eficiència”(Pere Guardiola)
Pere Guardiola (ACED).
“Potser si que a nivellsindical hauriem de fer unaactualització de planteja-ments” (Miguel Ángel Escobar)
Dardo Gómez (SPC).
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 76
Aquestes dues tendències van en
contra del que representa i ofereix la
premsa tradicional de pagament.
JOSEP CARLES RIUS
Degà del Col·legi de Periodistes
El degà va explicar que la iniciativa de
la taula “sorgeix d’una convicció: la crisi
que afecta els mitjans és profunda i
greu. Ens trobem davant d’una daval-
lada conjuntural, fruit de la crisi general
que pateix l’economia occidental, però
que en el cas dels mitjans té unes condi-
cions específiques que implica obligar
a repensar els models i la professió.Des
de la Junta, crèiem que es tractava de
parlar-ne tots els actors que estem im-
plicat en el món de la comunicació per
compartir i discutir el diagnòstic de
quina és la situació i reflexionar sobre
les alternatives”. Per això s’ha optat per
asseure en una mateixa taula “les veus
més autoritzades per fer aquest diag-
nòstic”.
Rius va assegurar que “no es tracta
d’inventar un nou periodisme, sinó de
recuperar-ne les arrels”.Va destacar el
missatge apuntat a la taula: La premsa
escrita és el motor del periodisme i,
com a tal,marca l’agenda de la resta de
mitjans.També va destacar altres punts
que s’havien abordat, com el paper fo-
namental de la Xarxa, les ajudes desti-
nades a plans de futur de les empreses
i les ajudes pel foment de la lectura de
premsa.Va criticar “les solucions dràs-
tiques” que s’estan prenent en alguns
mitjans i demanà “fórmules imagina-
tives abans d’acomiadar gent de cin-
quanta-cinc anys, que són una pèrdua
irreparable per a la qualitat de la infor-
mació”. Finalment, va augurar que en
el futur, en les redaccions més reduïdes
i àgils, els col·laboradors i freelance tin-
dran un major pes, amb tot, va advertir
que per això cal “un marc legal que els
protegeixi”. En aquest sentit, va dema-
nar que aquesta regulació tingui lloc a
partir de l’Estatut del Periodista.
77
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Un cop van haver parlat tots els as-
sistents que van participar en la
Mesa contra la crisi a la professió, el
degà del Col·legi de Periodistes de
Catalunya va apuntar que assumia
bona part del que s’havia dit i re-
marcà la importància de seguir tre-
ballant en aquesta direcció amb
noves reunions sectorials.
Josep Carles Rius també va demanar
als ponents poder consensuar una
primera declaració conjunta per
afrontar els canvis en el sector i que
es fes pública un cop finalitzada la
taula. El set punts que va proposar i
que es van aprovar –per després
donar-la a conèixer als mitjans de co-
municació– per a aquesta declaració
conjunta són els següents:
1. Malgrat la profunditat de la crisi,
cal preservar la qualitat de la infor-
mació com a instrument bàsic de la
democràcia, així com la funció social
dels mitjans.
2. És necessari garantir les condi-
cions dignes dels professionals da-
vant el risc que empitjori encara més
la precarietat. Cal que es garanteixin
unes retribucions mínimes per exer-
cir la professió amb independència.
Els sacrificis inevitables que implica
aquesta crisi s’haurien de repartir de
forma equitativa i, en cap cas, es
poden centrar en els més vulnera-
bles, com els col·laboradors, free-
lance o joves.
3. Cal la implicació de totes les parts
per garantir la viabilitat econòmica
de les empreses editores. La rendibi-
litat és la primera condició per a la
seva independència.
4. Totes les parts han de fer un es-
forç col·lectiu per buscar alternatives
que no se centrin únicament en els
acomiadaments i les jubilacions an-
ticipades. El principal valor dels mit-
jans és el talent i l’experiència dels
seus professionals.
5. La crisi implica un canvi profund
en el model comunicatiu que obliga
a un esforç de formació contínua per
part dels professionals i implica que
les universitats responguin a les
noves demandes socials.
6. Cal reforçar la figura del perio-
dista com a garant de la llibertat
d’informació i de l’exercici de la crí-
tica.Amb l’impacte de les noves tec-
nologies, es corre el risc de diluir el
paper del periodista, que té la res-
ponsabilitat de vetllar per una infor-
mació veraç i rellevant.
7. Per fer front a la crisi, els mitjans
han de reafirmar-se en la defensa
dels valors propis d’una societat de-
mocràtica i que inspiren les bones
pràctiques periodístiques.Aquest és
el millor camí per mantenir la credi-
bilitat i la confiança del públic i evi-
tar, així, la desafecció entre els
ciutadans i els mitjans de comunica-
ció.
S’aposta per la qualitatde la informació iper unes condicionslaborals dignes
Declaració conjuntade la Mesa
MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 77
La crisi econòmica
segueix afectant
de ple als mitjans
de comunicació.
Aquesta vegada les
seves víctimes han estat
alguns dels periodistes
més veterans de
les redaccions
de La Vanguardia
i El Periódico que
entre març i abril
han estat prejubilats
o acomiadats.
La retallada de
les plantilles
ha deixat, doncs,
a la professió
sense alguns dels
seus referents
més destacats.
D O S S I E R E S P E C I A L
Robert Fisk, el corresponsal més pres-
tigiós a Pròxim Orient, té 63 anys.
Meyer Berger, el mític cronista local
del New York Times, en tenia seixanta
quan va escriure una de les seves peces
més conegudes, la del captaire violi-
nista; Berger va morir dies després de
publicar-la, a causa d’una embòlia.Ann
Leslie, una de les més cèlebres repor-
teres britàniques, tenia 60 anys al 2001
i fou l’únic periodista que va aconseguir
desbordar els controls israelians i ser
testimoni del tiroteig a l’església de
Betlem; dos anys després, amb 62, va
cobrir la invasió d’Iraq. Edna Bucha-
nan, gran periodista de successos del
Miami Herald, en tenia 57 quan va gua-
nyar el premi Pulitzer. James Cameron,
considerat el patró dels corresponsals
britànics, va complir-ne 60 al 1971 men-
tre informava sobre la tensió bèl·lica
entre India i Pakistan.
Hauria estat impensable prescindir del
talent i l’experiència de tots aquests pe-
riodistes, citats com a simple exemple.
No tan sols eren, i alguns casos ho se-
gueixen sent, puntals dels seus diaris o
revistes, i fonts d’informació fiables per
a desenes de milers de persones.
Eren o són, a més, models per la resta
de la professió: la gent de la que
s’aprèn, la gent el treball de la qual
constitueix la unitat de mesura profes-
sional, la gent que dignifica aquesta di-
fícil baralla amb l’actualitat i la realitat
que anomenem periodisme.
No obstant això, la premsa catalana
prescindirà de molts d’aquests refe-
rents. Les prejubilacions aLa Vanguar-
dia, buc insígnia del periodisme
barcelonès, i els acomiadaments incen-
tivats o forçosos a El Periódico, que ha
estat la millor escola de l’ofici en les
darreres dècades, trenquen prematura-
ment una generació que estava arribant
al nivell magisterial. Parlem, a més,
d’una generació molt especial, la que es
va iniciar amb la fi de la dictadura i les
tensions de la transició.
Fou, tal vegada, la primera generació de
periodistes espanyols estrictament pro-
fessional, aliena a les pluriocupacions
administratives i als tripijocs establerts
durant el franquisme.Van voler ser pe-
riodistes, tan sols periodistes, i viure ex-
clusivament de la seva feina. Es van
plantejar l’exigència de ser indepen-
dents, una cosa que no s’havien pogut
permetre les generacions anteriors.Tin-
gueren una consciència social i política
molt superior a la dels seus antecessors
i, em temo, molt superiors també a la
dels que els succeeixen.
L’ofici de periodista mai es va aprendre
a les antigues escoles, l’oficial o la catò-
lica, o en les actuals facultats. Allà s’hi
aprèn, en tot cas, l’àmbit de l’exercici
professional i els rudiments teòrics. Un
metge no comença a obrir abdòmens al
dia següent de llicenciar-se. Alguna
Les redaccionsdiuen adéu auna generacióEnric González*
* Enric González (Barcelona,1959) és periodista i ha exercitcom a corresponsal d’El País a
Londres, París, Washington iRoma. Al 2006 va rebre el premi
Cirilio Rodríguez que reconeixla tasca de corresponsals
espanyols a l’estranger.
JUBILADOS5:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 78
cosa semblant passa amb els perio-
distes. Fa falta enfrontar-se amb la rea-
litat i habituar-se als seus matissos, i fa
falta preguntar, escriure, equivocar-se,
per anar fent-se al ofici. Aquesta solia
ser una de les funcions d’una redacció:
establir un àmbit formatiu. En aquest
àmbit, la presència de veterans il·lustres
constituïa una garantia.
Si se’m permet personalitzar aquest
text, jo, que vaig començar al 1976, vaig
aprendre el poc que sé mirant i copiant.
N’hi havia prou amb això. Podia mirar
i copiar a José Martí Gómez, a Josep
Maria Huertas Claveria, a Joan-Anton
Benach o a qualsevol altra dels joves
veterans als que veia quotidianament a
la redacció.
Un dels meus primers caps, a El
Correo Catalán i a El Periódico,
fou l’Enric Tintoré, qui em va
atraure a la informació econò-
mica, que fins ben entrada la
Transició era considerada un
apèndix redaccional no estrictament
vinculat als criteris periodístics i amb
moltes afinitats als interessos empresa-
rials. Ell va ensenyar-me que el que
podia fer-se bé amb tres trucades tele-
fòniques, es feia encara millor amb cinc.
Tintoré, que després coordinaria la in-
formació econòmica a La Vanguardia i
79
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Manifestació de periodistes del 18 de març de 1976 davant de la Delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Foto: Pilar Aymerich
Es prescindirà de referentsde la professió, delsprimers que van poder viureexclusivament de la seva feina
El 19 de gener Xavier Prats, di-
rector d’Ocupació, Estratègia de
Lisboa i Relacions Internacionals
de la Comissió Europea criticava
en una entrevista aEl País les pre-
jubilacions. “L’experiència de-
mostra –assegurava– que, en
termes de capital humà, d’eficàcia
del mercat de treball i de cohesió
social, és la pitjor de les solucions.
Els països on millor funciona el
mercat de treball tenen una taxa
d’activitat dels majors de cin-
quanta anys molt alta”.
“La pitjor deles solucions”
JUBILADOS5:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 79
D O S S I E R E S P E C I A L
80
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La generació de la transició desapa-
reix abruptament dels diaris. Un bon
nombre de periodistes que han com-
plert 55 anys, amb deu encara de vida
professional pel davant, són forçats a
la jubilació anticipada, en l’afany de
les empreses de retallar despeses per
la crisi financera. Allò que no és cap
novetat en altres sectors de l’econo-
mia, fa anys amb prejubilacions a
edats fins i tot menys avançades, té al-
guna significació en el periodisme.
Són periodistes que van començar a
treballar en els anys 1970, abans i des-
prés de la mort de Franco. Els més
grans es van titular a les antigues es-
coles de periodisme, la liberal de l’Es-
glésia catòlica i la oficial del Ministeri
d’Informació i Turisme. El més joves
van ser els primers llicenciats univer-
sitaris en Ciències de la Informació.
Van conèixer l’esperit del Grup De-
mocràtic de Periodistes i van partici-
par en la renovació de l’Associació de
la Premsa de Barcelona i la creació
del Col·legi de Periodistes.
És una generació amb un component
vocacional molt fort i un compromís
personal amb el canvi polític i amb
els valors professionals.De fet, és una
generació escapçada. Molts ja varen
ser víctimes de la crisi dels diaris dels
anys vuitanta, quan a Barcelona en
van quedar tres dels deu que hi havia
en aprovar-se la Constitució, i ja no
van tenir lloc en la novetat de l’au-
diovisual.
En contrast amb la baixa professio-
nalitat de la premsa anterior a la
guerra civil i amb el servilisme fran-
quista, és la primera generació plena-
ment professional, afillada als
mestres solitaris de la llarga dicta-
dura. Sense connexió directa amb la
tradició liberal i catalanista truncada
per la guerra civil, assaja un perio-
disme voluntarista d’inspiració fran-
cesa, lligat als moviments socials i
culturals, abans d’incorporar els mo-
dels informatius del periodisme
anglosaxó. Estrena la llibertat d’ex-
pressió, els viatges a l’estranger, el
fotoperiodisme, la informació radiofò-
nica i televisiva i els codis deontolò-
gics, però xoca amb la concentració
empresarial, l’hegemonia dels
nous mitjans, l’estagnació del
mercat i el poder definitiu de la
publicitat.
L’abaratiment i la desregulació
de la contractació, establerts
des de fa alguns anys en el sector, han
aprimat la informació i rebaixat la
competitivitat. És a dir, han reduït els
motius per atraure i retenir els lec-
tors. La jubilació avançada d’aquesta
generació accentua la precarització
professional, no tan sols laboral, de
les redaccions.
La sortida d’aquesta crisi és especial-
ment difícil per als diaris, però ho serà
més encara sinó es reforça la qualitat
i s’orienta de nou la seva funció en el
mercat informatiu, d’acord amb l’in-
terès específic del públic.Van perdre
l’hegemonia ja fa vint-i-cinc anys i
poden perdre alguna cosa més. Sense
la plena assumpció de la responsabi-
litat de la funció social del periodisme
en un sistema democràtic, recuperada
per la generació de la transició, el
futur dels diaris és més incert.
La generació de la transicióJaume Guillamet
Catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra
La jubilació anticipadad’aquesta generació accentuala precarització professional,no tan sols laboral
Redacció de Tele/eXpres el 1974 amb Huertas i Campo Vidal. Foto: Pepe Encinas
JUBILADOS5:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 80
81
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
darrerament escrivia editorials, acaba
de ser jubilat anticipadament.
Com Lluís Bonet, Santiago Fondevila,
Carles López o Carlos Núñez, que amb
més de trenta anys de carrera havien
acumulat uns coneixements de cine,
teatre i música possiblement iniguala-
bles. Com Mariano Guindal, que
coneixia com ningú amb pèls i senyals
els temes empresarials madrilenys i va
exercir per a un parell de generacions
d’amable introductor en el laberint de
la capital.ComEugeniMadueño, hereu
directe dels Huertas i els Martí Gómez,
extraordinari cronista de la vida ciuta-
dana. Com Bru Rovira, varis cops pre-
miat per la seva cobertura de conflictes
bèl·lics i socials en tot el món, i un dels
millor coneixedors d’Àfrica a la premsa
europea. Com Juanjo Caballero, un
mestre en el procés productiu de la in-
formació. Com Carles Salmurri, model
de documentalistes.Com Pepe Encinas,
Salvador Sansuán, Guillermina Puig,
Agustí Carbonell o Santiago Barto-
lomé, autors de fotografies històriques.
Com Carles Pastor, Moncho González
Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets
oMercè Beltran, cronistes de la política
catalana des de que va tornar a existir
la política catalana. Com tants d’altres
(Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez,
Carles Esteban, JosepMaria Orta,Car-
men Umbón, Jordi Corachan, Maria
Àngels López, Ferran Gerhard,Antoni
F. Sandoval, Xavier Adell, Jordi Subi-
rana, Paco Martínez Esquivel....) que
deixen un buit professional di-
fícil d’omplir.
Segueixen havent bons perio-
distes, alguns molt joves. I se-
guirà havent-ne. El que no està
clar, a la vista de les recents
prejubilacions i acomiadaments,
és si les empreses periodístiques volen
comptar amb ells. És a dir, si la indús-
tria de la premsa vol oferir als seus
clients el millor producte possible, o si
prefereix devaluar-se, i devaluar amb
ella al conjunt de la societat.
Els treballadors d’El Periódico de Catalunya manifestant-se contra la reducció de la plantilla del diari del Grupo Zeta. Foto: Sergio Ruiz
No està clar si la indústriade la premsa vol oferir alsseus clients el millor productepossible o prefereix devaluar-se
JUBILADOS5:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 81
“Ho heu fet tot bé, però hem de tan-
car”. Aquesta contundent frase de
l’amo del centenariRockieMountain de
Denver als seus treballadors resumeix
clarament els desesperats intents per
salvar publicacions a tot el món. Re-
duccions de plantilla, disminució dels ti-
ratges, adaptació a nous formats,
incorporació de tota mena de promo-
cions, transicions del pagament a la gra-
tuïtat, concentració d’empreses per
reduir costos… Tot o gairebé tot allò
convencional s’ha utilitzat i al final,ma-
lauradament, s’està fent habitual: el
tancament.
La crisi econòmica global és especial-
ment cruel amb el sector dels mitjans
de comunicació, però és la “crònica
d’una mort anunciada” fa temps: l’ex-
cessiva dependència de la publicitat
exigia la recerca de models de negoci
alternatius, que no es va realitzar.La in-
formació no pagada s’estenia arreu del
món gràcies als mitjans gratuïts primer
i Internet (amb una força devastadora)
després.
Mentre l’abundància publicitària ha
pogut sustentar els mitjans tradicionals,
el procés de canvi s’ha vist molt ate-
nuat, gairebé letàrgic. Però hi era. Les
previsions d’alguns grans grups eren les
migracions cap a nous models de ne-
goci amb una cadència de deu anys. La
crisi econòmica ha estat l’element ac-
celerador d’allò inevitable i n’hi ha
prou de fer una ullada al número ante-
rior d’aquesta mateixa revista per fer-
se’n una idea clara. I allò inevitable no
era ni més ni menys que el final del
model de la informació pagada com a
negoci per als suports convencionals.
Per això els que més pateixen són els
mitjans que tenen abundant informa-
ció: els diaris.
Durant dècades, la publicitat ha estat el
motor que generava els ingressos i no
la venda del producte, dels continguts.
Aquesta és, ambmatisos, una de les pe-
culiaritats dels mitjans: gairebé no
venen el que produeixen (continguts),
comercien les audiències dels seus
continguts als anunciants, i els que sí
que venen els continguts (diaris, re-
vistes, televisions de pagament, etc.),
gairebé no obtenen amb això suficients
ingressos per pagar els costos de la dis-
tribució del producte. Mentrestant, els
ciutadans s’han acostumat a la gratuï-
tat de la informació i de determinats
continguts (música, vídeos, etc.), les in-
dústries dels quals també han hagut de
canviar el seu model de negoci.Quan la
publicitat falla als mitjans, el compte de
resultats trontolla.
És més: els anunciants busquen amb la
publicitat arribar als ciutadans i persua-
dir-los cap a un producte o un servei.La
màxima efectivitat s’aconsegueix quan
som capaços de segmentar aquests des-
tinataris dels missatges i assolir la
D O S S I E R E S P E C I A L
Lametamorfosidel modelinformatiu
La greu crisi
econòmica afecta molt
especialment els
mitjans de
comunicació i amaga
un canvi de model de
negoci. L’agonia de la
premsa escrita a tot el
món demana un gir
radical. Les solucions
passades ja no
serveixen en l’actual
conjuntura. Potenciar
la qualitat del
producte i la seva
credibilitat, la
comercialització de
continguts
especialitzats, així com
la creació de serveis
que aportin valor
afegit s’apunten com
algunes solucions per
sobreviure en un futur
en que tan sols
resistiran els mitjans
més forts, als que
tinguin la capacitat
d’adaptar-s’hi.
Pedro Farias / Sergio RosesFotos: Sergio Ruiz
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 82
màxima eficàcia publicitària (anuncis
de refrescos de cola que només arriben
als consumidors de refrescos de cola i
als seus potencials consumidors). I això,
que és difícil d’aconseguir en els mitjans
convencionals (premsa, ràdio i televi-
sió), és fàcil a la Xarxa. Cosa que ens fa
pensar que els mitjans de comunicació
podrien deixar de ser el principal suport
per a la publicitat i, a més, es veurien
obligats a competir amb altres fórmules
de més audiència i possibilitats de per-
sonalització i segmentació (xarxes so-
cials, cercadors, portals, etc.), a un
menor cost.És per això que el model de
negoci actual necessita experimentar
una ràpida metamorfosi.
L’AGONIA DEL PAPER
Com a exemple de l’esgotament
de la fórmula de negoci n’hi ha
prou a confrontar les dades dels
últims anys en la premsa diària.A
Espanya, mentre que els ingres-
sos per vendes han baixat prop d’un
2%, els ingressos per publicitat han cai-
gut un 20% (22,5%, pel que fa als dia-
ris regionals). En el seu conjunt, els
beneficis dels grups de premsa escrita
s’han enfonsat des de 432 milions d’eu-
ros del 2007 a 92 milions de l’any pas-
sat, i el pitjor encara ha d’arribar. Els
83
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La premsa escrita és la principal perjudicada per la crisi de model i econòmica que està afectant als mitjans de comunicació.
Els que més pateixensón els diaris al tractar-sedels mitjans que tenenmés abundància d’informació
Els autors d’aquest article, que
han complementant amb nom-
broses dades, són Pedro Farias i
Sergio Roses. Farias és professor
d’Empresa Informativa de la Uni-
versitat de Malaga, director de
l’Informe de la Professió Periodís-
tica que anualment publica l’Aso-
ciación de la Prensa de Madrid –i
que medeix el pols de l’estat del
periodisme– i director del Projecte
d’Investigació del Ministeri d’In-
novació sobre credibilitat dels mit-
jans. Roses és investigador del
projecte del Ministeri citat.
Experts i dades
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 83
D O S S I E R E S P E C I A L
84
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 84
diaris gratuïts han perdut un 16% de la
publicitat (l’única font d’ingressos) i la
caiguda continua imparable, mentres-
tant el seu tiratge ha disminuït un 20%
en el conjunt del 2008 i més d’un 26%
només el passat mes de gener. Espanya
no és un escenari aïllat: als EUA dià-
riament es tanquen capçaleres, moltes
son centenàries, i els diaris han perdut
en l’última dècada un preocupant 10%
dels lectors i entre el 10 i el 15% de la
publicitat, i les estimacions per al 2009
són encara més catastrofistes.Al Regne
Unit, algunes capçaleres han perdut el
25% de la publicitat i els tancaments de
publicacions emblemàtiques també
continuen.
Davant d’aquesta situació de crisi, pa-
tronals i sindicats de tot el món dema-
nen actuacions dels estats encaminades
a ajudar la indústria periodística. Des
de França, on Nicolas Sarkozy ha deci-
dit injectar 200 milions d’euros en ajuts
als mitjans, fins a Itàlia, on Berlusconi
esquiva una confrontació amb els sin-
dicats evitant els acomiadaments (el
model de negoci italià es fonamenta en
un acord-base amb aquests), tots sol·li-
citen mesures que permetin resoldre la
crisi.
El problema és que les que s’estudien
són només solucions d’alt cost i baixa
efectivitat que no solucionen el pro-
blema de fons ja esmentat: estem da-
vant d’una reconversió del sector i del
model de negoci. I aquestes mesures
podrien servir si estiguéssim davant
d’una sotragada passatgera que, un cop
superada, permeti tornar al model de
negoci de partida, és a dir, a com està-
vem fa una dècada. Però no és així. El
negoci dels mitjans no tornarà a ser el
mateix. Ja no ho és, d’igual. I en aquesta
conjuntura el principal damnificat ha
estat la premsa.
A Espanya, les associacions editorials
de premsa de pagament (AEDE), de
diaris gratuïts (APG), de publica-
cions professionals (APP) i de re-
vistes (ARI) treballen en
l’elaboració d’un esborrany
d’ajudes al sector en la línia de
França. Pretenen el finançament
d’exemplars de diaris (a França als
joves se’ls regala el diari durant un any
en fer els divuit), aconseguir ajudes
econòmiques per a la modernització de
la indústria, la reducció o l’eliminació
de l’IVA i la gratuïtat de les tarifes pos-
tals per a les subscripcions. Amb tot,
85
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Els beneficis dels grups depremsa escrita s’han esfonsatdes de 432 milions d’eurosel 2007 als 92 de l’any passat
La premsa escrita està patint el canvi d’hàbits, sobretot entre els més joves, que prefereixen informar-se per Internet.
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 85
D O S S I E R E S P E C I A L
86
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Juntament amb la crisi del model, hi
ha altres factors que han estat deci-
sius per al deteriorament del conjunt
de la professió periodística:
PRECARITZACIÓ
A les deficients condicions laborals
històriques dels periodistes hi hem de
sumar, amb la crisi, els acomiada-
ments massius que dibuixen un mer-
cat laboral (ja per si mateix amb
excessiva oferta de mà d’obra) que
ara augmenta encara més.Una major
quantitat de periodistes per a cada
cop menys llocs de treball suposa un
increment de la precarietat.
La portada de l’últim número de pe-
riodistas, de la FAPE, deia: “Del be-
cari precari a la redacció precària”.
Cada vegada hi ha menys redactors
per realitzar les tasques i elaborar
continguts. Per tant, es continua este-
nent la mala praxi que implica la pro-
liferació d’informacions publicades la
base de les quals són continguts
d’agències o gabinets, que gairebé no
s’han reelaborat, i tot sovint, ni tan
sols contrastat. Lògicament, això re-
dunda, a més, en una clara degrada-
ció dels continguts. D’altra banda, les
dades d’ocupació són contundents.
L’estimació de les dades del nombre
de periodistes en atur és demolidora.
Tot i que la informació oficial facili-
tada pel Ministeri de Treball i Afers
Socials indica que la xifra de perio-
distes aturats el 2008 va experimentar
un descens respecte del 2007, hem de
recordar que aquestes dades es refe-
reixen al mes de setembre. Per tant,
encara no s’havien produït els aco-
miadaments massius que han trans-
cendit als mitjans de comunicació i
que hem incorporat a les nostres esti-
macions de la xifra total d’aturats del
mes de febrer i que, al setembre del
2009 assolirà 7.513 aturats. Malgrat
reconèixer que la nostra estimació és
pessimista, el càlcul s’ha realitzat a
partir de la profusa informació publi-
cada en mitjans especialitzats i de les
denúncies dels sindicats i d’altres or-
ganitzacions professionals. Potser allò
més inquietant és que els llocs dels
periodistes que han estat acomiadats
ni tan sols seran ocupats per altres
professionals amb menys exigències
salarials o laborals. Pràcticament la
seva totalitat són a extingir. Per tant,
el mercat de treball, quant a ocupació
redaccional, es redueix en unmoment
en què comptem amb el nombre més
gran de llicenciats en Periodisme en
actiu de la història.
UNIVERSITATS I MERCAT
La proliferació de facultats de Comu-
nicació (trenta-tres a Espanya) ha
millorat nombrosos aspectes forma-
tius dels periodistes. No obstant això,
està sent un dels elements que més
saturació produeix en el mercat labo-
ral per l’excessiu nombre de profes-
sionals que anualment surten de les
seves aules. Podríem dir que les facul-
tats de Periodisme s’estan tornant fà-
briques d’aturats. N’hi ha prou a
recordar que la xifra de llicenciats en
actiu el 2008 era de 69.036 periodistes,
mentre que el mercat de treball
només en podia absorbir 23.915.
És a dir, només el 34,64% dels llicen-
ciats en actiu treballava com a perio-
dista durant l’exercici passat. Si
observem l’evolució des de l’any
2005, podem veure que encara que
l’ocupació redaccional va experimen-
tar creixements anuals fins a l’any
2007, la creació d’ocupació del sector
ha estat sempre insuficient a causa de
la incorporació de les noves cohorts
de llicenciats estimada en 3.000 cada
any de mitjana per exercici.
Mentre que el creixement del total de
llicenciats augmenta de manera
constant, el comportament de l’ocu-
pació està condicionat per la situació
econòmica. La dada negativa llan-
çada per l’evolució de l’ocupació re-
daccional el 2008 és significatiu, ja
que l’increment del nombre total de
llicenciats en actiu serà pràctica-
ment el doble que l’experimentat
per l’ocupació.D’altra banda, el nom-
bre d’alumnes matriculats a Perio-
disme per al curs 2007-2008 va
augmentar un 11% respecte al curs
anterior, i va assolir 18.278 matricu-
lats. A més, tenint en compte que el
2008 hi havia tres llicenciats per cada
lloc de treball disponible, si es confir-
men les pitjors expectatives respecte
a l’ocupació el 2009, la ràtio pot aug-
mentar de manera preocupant.
L’estat de laprofessió periodística
El més inquietant és queels llocs dels periodistesacomiadats no seranocupats per ningú
El 2008 van sortir 69.036llicenciats de les facultatsde Comunicació que elmercat no pot absorbir
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 86
87
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
* Les dades s’han estimat a partir d’informacions sobre els possibles acomiadaments, recollides a través de diferents fonts.Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales / Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
*Llicenciats en Periodisme en actiu: la dada aglutina el total de llicenciats en Periodisme des de l’any 1976.La xifra s’ha estimat tenint en compte una reducció del total gràcies a jubilacions, defuncions i altres causes.**Les dades d’ocupació redaccional de 2008 són una estimació realitzada a partir d’informacions sobre el nombre deperiodistes acomiadats recopilades a partir de diferents fonts.Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 87
D O S S I E R E S P E C I A L
88
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
En la nostra anàlisi de la crisi del sec-
tor no podem deixar de recollir l’opi-
nió dels directors de diaris espanyols,
ja que la seva posició en l’organi-
grama —entre els propietaris i els
professionals— pot aportar llum a la
prospectiva.A través d’una enquesta
realitzada per l’Asociación de la
Prensa de Madrid (APM) a una mos-
tra de directors dels diaris publicats a
Espanya, sabem que més de la meitat
dels màxims responsables de les re-
daccions (56,7%) pensen que les no-
tícies (impreses o en línia) no seran
gratuïtes en el futur.
L’opinió dels directors xoca amb la
tendència que indica el mercat;Això
no obstant, és lògica en la mesura que
els professionals valoren justament el
fruit del seu treball.Encara que els di-
rectors es mostren incrèduls amb la
gratuïtat, visualitzen clarament com
la preeminència del paper ha arribat
al final del seu camí.Quan se’ls va de-
manar quina serà la forma més co-
muna de llegir notícies el 2018, els
directors atorgaren les puntuacions
més altes a l’ordinador (4,2 sobre 5),
seguit dels dispositius electrònics
(3,5). El paper ocupava la tercera po-
sició (3,2).
El fet que identifiquin quin serà el
canal predominant en el futur per lle-
gir notícies no vol dir que l’entenguin
com una oportunitat. Sinó al contrari,
ja que també van considerar Internet
i els mitjans digitals com la segona
major amenaça per a les seves redac-
cions en el futur (3,5 sobre 5), només
superada pel descens de la lectura en
els joves (3,6). Altres amenaces des-
tacades pels directors amb les seves
puntuacions van ser la manca d’inno-
vació (3) i la manca d’inversió en la
indústria (2,9).
També dibuixen el producte informa-
tiu del futur, ja que majoritàriament
(77,6%) pensen que els continguts
d’anàlisi i d’opinió augmentaran en
els propers anys. Afirmació que en-
llaça amb les apostes per millorar la
qualitat editorial en la seva redacció:
contractar més periodistes (3,9 sobre
5), augmentar el nombre d’articulistes
d’opinió i d’anàlisi (3,8) i invertir en
el reciclatge dels periodistes (3,5).
Són conscients que les redaccions ben
nodrides de professionalitat són la
clau de la qualitat, tot i que els aco-
miadaments actuals no aposten per la
qualitat com a estratègia.
La prospectiva dels directors de diaris
La majoria de responsablesde diaris creuenque en el futur lesnotícies s’hauran de pagar
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 88
aquest tipus de mesures estaven bé als
anys 80 i 90, quan la crisi de la publici-
tat i la desaparició de petits diaris a tot
Europa preocupava pel temor a la pèr-
dua de pluralisme en l’opinió pública,
en reduir-se les possibilitats d’una ex-
pressió lliure i independent, quelcom
que ara està garantit per la llibertat de
creació i accés a continguts a la Xarxa,
en què conviuen mitjans tradicionals de
qualitat amb altres d’emergents. Lla-
vors es va demanar a les institucions
mesures d’ajut.Testimonis d’aquesta in-
quietud van ser els informes francesos
per Serisé, Drancourt i —el més cele-
brat— Vedel; els estudis de Nixon i
Youl; l’informe de la Comissió Günter;
les resolucions del Consell d’Europa, i
els estudis de la Comissió de les Comu-
nitats Europees, sense oblidar l’informe
McBride de la UNESCO i les resolu-
cions del Parlament Europeu, per citar
els més concloents.
Una d’aquestes resolucions, a proposta
del luxemburguès Ben Fayot, el 1992,
recollia la necessitat de (vegeu el
paral·lelisme amb les demandes ac-
tuals):
a) Mesures legislatives i econòmiques
per “garantir la viabilitat econòmica de
la premsa en tractar-se en essèn-
cia i com a finalitat d’un servei
públic que depèn de les oscil·la-
cions de l’economia privada”. Se-
gons una recerca del mateix
Parlament, havien desaparegut
un 20% dels diaris de la CE, so-
bretot a Espanya, França i Gran Breta-
nya.
b) Ajudes com ara la disminució de ta-
rifes postals, IVA zero, suport a la in-
89
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Les mesures dels editorsper afrontar la crisi estavenbé als anys 80 i 90, peròno en la conjuntura actual
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 89
D O S S I E R E S P E C I A L
90
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Aquells que ens preocupem especial-
ment per la salut dels mitjans i dels
professionals que es dediquen al pe-
riodisme, és a dir, a la informació, sem-
pre hem analitzat les xifres d’exposició
als mitjans amb certa cautela, coneixe-
dors que el percentatge deminuts res-
pecte del total que veritablement els
ciutadans dediquen a informar-se és
reduït.
Conèixer exclusivament el temps d’ex-
posició als mitjans amb fins informa-
tius és un bon indicador de si
l’audiència en compra el producte in-
formatiu. Això ens confirma que mit-
jans diferents de la premsa, els
continguts majoritaris dels quals no
són informatius, tenen més recursos
per atreure audiències i, per tant, pu-
blicitat. Tanmateix, quan és possible
realitzar una anàlisi longitudinal,
podem afinar el nostre diagnòstic. Per
això, des del 2005 i per a l’informe de
l’Associació de la Premsa de Madrid
(APM), realitzem anualment una en-
questa sobre els seus hàbits de consum
de notícies.
La lectura de les dades acumulades
entre el 2005 i el 2008 indica que el
percentatge de ciutadans que afirmen
informar-se diàriament a través dels
mitjans ha augmentat en tots els casos
llevat de la premsa escrita. La pujada
percentual dels anys 2006 i 2007, ex-
plicada probablement per l’èxit dels
gratuïts, el 2008, va patir una baixada
a favor de la resta de mitjans.Cal des-
tacar que l’únic que no ha experimen-
tat pujades i baixades, sinó un
augment constant, és Internet. Tot i
que continuï sent el mitjà a través del
qual s’informa diàriament el menor
percentatge de població, no deixa de
ser significativa la seva tendència po-
sitiva.
És cert que,malgrat que el nombre de
ciutadans que afirma consumir notí-
cies a través dels diferents mitjans de
comunicació, es manté o augmenta,
en el cas de la televisió o la ràdio, els
minuts dedicats a les informacions es
redueixen anualment.
Mentre que el consum de notícies de
televisió i ràdio es torna més accele-
rat, Internet segueix la seva progres-
sió a l’alça encara que sigui el mitjà al
qual es dediquen menys minuts en
matèria informativa. En el cas de la
premsa escrita, després d’un incre-
ment en l’exposició el 2006, les xifres
s’han mantingut constants, i és el ter-
cer mitjà per dedicació de temps total.
És més interessant encara l’anàlisi de
les dades de consum de notícies en
minuts, el 2008, recollides per l’APM
en contrast amb les dades d’exposició
total al mitjà del mateix exercici. Tal
com hem exposat en aquest article, la
crisi del sector és informativa, per
tant, dèiem, afecta més aquells mit-
jans en què aquesta part dels seus
productes té un major pes. Òbvia-
ment, la premsa n’és el major damni-
ficat, perquè el temps total (100%)
que dedica el ciutadà al seu consum
és temps destinat a informar-se. És
per això que, en aquest cas, no cal
confrontar les dades amb l’EGM.
Una altra qüestió és la referida a la
televisió i la ràdio. En ambdós casos,
el percentatge de minuts que els
consumidors destinen a informar-se
no assoleix el 21%.Després, la major
part del temps els ciutadans consu-
meixen els mitjans amb altres finali-
tats, com ara l’entreteniment.
En qualsevol cas, la tendència positiva
i l’increment del temps dedicat pels
ciutadans a informar-se a través d’In-
ternet continua sent molt reduït en
comparació amb el temps total, per la
qual cosa es dedueix que els consumi-
dors no troben encara ofertes infor-
matives atractives a Internet o que
encara no hi ha una cultura de Xarxa
que garanteixi uns hàbits informatius
diferents. De moment, al marge del
nombre de visites als webs de televi-
sions, ràdios, cercadors, etc., el lide-
ratge en la freqüència d’ús informatiu
a Internet el tenen els diaris digitals.
El temps dedicat a la informació
Evolució del consum d’Internet
2005 2006 2007 2008
Minuts dedicats a la in-formació 0,27 4,3 4,8 6,4
Minuts dedicats a altresactivitats 27,13 27,5 30,8 35,3
Font: Informe Anual de la Professió Periodística 2008
Els consumidors notroben a Internet ofertesinformatives atractiveso bé no hi ha l’hàbit
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 90
versió, repartiment de la publicitat ins-
titucional o augment dels encàrrecs pú-
blics a impremtes de premsa.
El que va passar després de l’adopció
de part d’aquestes mesures és que
molts diaris van desaparèixer davant la
manca de mercat per a tots i l’enorme
competència d’altres mitjans gratuïts
(com la ràdio i la TV) per la publicitat.
D’altra banda, els diaris més grans o de
més prestigi es van mantenir a les mans
de grans conglomerats multimèdia que
van poder fer front als costos de gene-
rar la informació gràcies a les sinergies,
o sigui, aprofitant els continguts per a
diferents suports i mitjans, a més de re-
duir els costos que suposa generar-los.
És a dir, s’hi van adaptar. Llavors, la ba-
ralla era entre mitjans per la publicitat.
Aconseguir quota d’audiència per ven-
dre’s com a suport publicitari davant
d’altres mitjans.Avui, com hem dit, l’es-
quema ha canviat: l’audiència es troba
exposada a altres fórmules (no infor-
matives) molt segmentades en què la
publicitat pot ser (o és) més efectiva.
Aquesta llarga agonia de la premsa
convencional (caiguda de les vendes,dis-
minució de la publicitat, gratuïtat de la
informació) s’ha accelerat per la crisi
global de l’economia.L’èxit en la recon-
versió als mitjans en línia, que les ajudes
franceses estableixen com a fórmula
prioritària per modernitzar-se i sortir de
la crisi, és possible. El problema és tro-
bar la rendibilitat en unmitjà on impera
la gratuïtat i on la publicitat és de mo-
ment escassa, i on, sobretot, els mitjans
no en són ja el principal suport.
El repte (hi afegiríem l’èxit) rau a
aconseguir resoldre la momentània
oposició entre models amb una alta
participació ciutadana i rendibilitat. La
recerca de nous tipus de negoci neces-
sita poder associar una cosa amb l’al-
tra. Aquesta és la clau de volta i per
aquí passa, al nostre entendre, el futur
de la premsa.
Però, a banda del model de negoci i la
recerca del suport més adequat,
no podem oblidar-nos del pro-
ducte informatiu, dels contin-
guts. Al marge de la qualitat
formal aparent dels productes
periodístics —textos ben escrits,
dissenys excel·lents—, el vincle que
unia la ciutadania i els mitjans infor-
matius, és a dir, la credibilitat o la
confiança dels seus continguts, s’ha
anat esfilagarsant, s’ha buidat gradual-
91
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El repte rau a resoldre lamomentània oposició entremodels amb una alta partici-pació ciutadana i rendibilitat
Les redaccions de la majoria de mitjans de comunicació –sobretot dels diaris– estan patint retallades en la plantilla.
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 91
D O S S I E R E S P E C I A L
92
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La decisió d’apostar per la credibili-
tat i la confiança com a estratègia em-
presarial obliga, primer, a redefinir el
producte dels mitjans informatius i,
segon, que aquest estableixi certes ga-
ranties. Respecte al producte, és ne-
cessari assumir que els mitjans ja no
tenen l’exclusivitat pel que fa a la
transmissió d’informació rellevant
per al ciutadà en la seva concepció
més asèptica.Altres canals de comu-
nicació emergents s’han incorporat a
aquesta tasca, i alguns són més ràpids
i eficaços que els mitjans tradicionals.
Per tant, l’augment de la competèn-
cia obliga a oferir un producte amb
un valor afegit, quelcommés que ver-
sions polides de teletips d’agències o
comunicats de gabinets.
La credibilitat i la confiança en els
mitjans s’han d’entendre no només
com el respecte envers la veracitat de
la informació, sinó com el compromís
del mitjà amb l’interès i el servei pú-
blics. Aquest és el valor del qual els
mitjans podrien tenir l’exclusivitat, ja
que, actualment, el ciutadà pot acce-
dir a la informació i l’opinió més
ràpid que mai –i, a més, de forma gra-
tuïta– a través d’una multitud de ca-
nals que, a diferència dels mitjans, no
atenen res més que els seus propis in-
teressos.
La importància de la confiança en el
producte se sustenta en el fet que
vivim en un món complex i hiperes-
pecialitzat, caracteritzat, a més, per la
sobreabundància d’informació. El
ciutadà necessita més quemai un pro-
ducte informatiu en què pugui
confiar, perquè no pot controlar i fis-
calitzar cadascun dels àmbits que
l’afecten. En definitiva, el públic de-
mana uns continguts elaborats en
funció del seu interès.
L’anàlisi de les dades acumulades en
els successius Informes Anuals de la
Professió Periodística, elaborats per
l’Associació de la Premsa de Madrid,
indica que aparentment no hi ha una
crisi de credibilitat referida a la vera-
citat de les informacions publicades
en els mitjans de comunicació en el
període comprès entre el 2006 i el
2008, ja que la mitjana de la puntua-
ció assignada a la credibilitat de les
informacions pels ciutadans era de 6,
el 2006, de 6,1, el 2007 i de 6, el 2008.
Els enquestats han puntuat cada any
la credibilitat de les informacions
amb una mitjana de 6 sobre 10, una
puntuació que no és excel·lent, però
que aprova la feina informativa dels
mitjans. No obstant això, l’experièn-
cia dels analistes nord-americans en
aquesta matèria ens diu que, quan es
pregunta per la credibilitat de les in-
formacions de forma general, la valo-
ració del públic sol ser positiva. Per
tant, fóra bo situar-nos en un pla in-
ferior en què es qüestionés la
confiança en les informacions en fun-
ció de la seva temàtica.
És evident que les temàtiques que
haurien de gaudir de més confiança
entre la ciutadania haurien de ser les
que més l’afecten.Tan mateix, els In-
formes entre el 2005 i el 2008 diuen
que hi ha una crisi de confiança amb
relació a les àrees de l’agenda
que s’ocupen dels temes de
major interès públic.
De fet, l’any 2008 s’han obtin-
gut els pitjors valors dels úl-
tims quatre anys en les notícies
sobre política local i economia
i s’ha mantingut l’aclaparadora des-
confiança en les notícies de política
nacional.Més del 60% dels ciutadans
va manifestar “poca o cap confiança”
en aquestes informacions.
Una altra dada reveladora és que els
ciutadans perceben que creix el caire
polític de les notícies. Els directius
dels mitjans informatius haurien de
reflexionar-hi. Des de fa uns anys,
mantenim la hipòtesi que els mitjans
han optat pel posicionament ideolò-
gic com a estratègia per a la captació
d’audiències.
La creació de nínxols de mer-
cat ideològics limita en gran
manera les aspiracions dels
mitjans de comunicació d’aglu-
tinar grans audiències que pu-
guin oferir estabilitat a la
difusió. Potser per les exigències del
mercat publicitari –necessitat de tar-
gets ben definits–, s’han creat pro-
ductes informatius massa sectaris en
què les informacions no s’expliquen,
ni tan sols s’interpreten, sinó que
s’opinen. I quan el nostre producte, la
informació, no atén l’interès públic
perd el valor, la credibilitat, la nostra
confiança.
La confiança com a estratègia davant la crisi
Més del 60% dels ciutadansvan manifestar “poca o capconfiança” en les notíciesde política nacional
La creació de nínxols demercat ideològics limita engran manera les aspiracionsd’aglutinar grans audiències
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 92
93
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ment. D’altra banda, els massius aco-
miadaments de les redaccions a què
assistim només empitjoren la qualitat
de la informació. Per combatre la crisi
del model de negoci, les empreses han
apostat pel camí més curt i, aparent-
ment, menys lesiu per a l’estat dels
comptes de les seves organitzacions.
És a dir, s’han reduït despeses, sobre-
tot de personal, sense pensar gaire en
les conseqüències.
GATTOPARDISME PERIODÍSTIC
Il Gattopardo, la magnífica novel·la
de Giuseppe Tomasi di Lampedusa,
expressava la necessitat que, perquè tot
continuï com està, és necessari que
tot canviï.Això és el que sembla que es-
tigui passant amb el periodisme. Per
poder continuar complint amb la seva
funció bàsica i primordial, o sigui, la de
traslladar la informació al ciutadà, és
necessari que es trobi en constant canvi
i adaptació als temps i als entorns.
I novament aquesta crisi en suposa una
més.Dràstica,mal gestionada i amb ac-
tuacions a deshora, es tracta només
d’una etapa en què, malgrat tot, es
constata la necessitat de no allunyar-
se de l’essència periodística pura, de la
necessitat de buscar complicitats amb
els destinataris de la informació des del
rigor i la confiança.
Algunes solucions al model de negoci
passen per fórmules imaginatives. Els
models de pagament per informació no
han funcionat (el model itunes no és
vàlid, perquè la música és més dura-
dora que la informació). Potser tot passi
per la reducció del nombre de mitjans
existents que van néixer a l’empara
d’una sobreabundància publicitària
sense un buit real en les demandes de
la gent.Aquells que es mantinguin, els
més forts, necessitaran la qualitat del
seu producte i la credibilitat ciutadana
per continuar funcionant, buscant com-
plementarietats amb els serveis en línia
i migrant de manera progressiva. Sense
pausa i amb pressa.
La ràdio es troba millor adaptada, per-
què ja va fer la reconversió en els dar-
rers anys, i l’estructura de despeses està
reduïda i bastant optimitzada. És per
això que les necessitats per adaptar-se a
les noves demandes és menor, tot i que
necessita també buscar rendibilitats al
marge de la publicitat.
La televisió és qui més arguments té
per rendibilitzar els seus continguts en
el model tradicional, encara que també
en les possibilitats que ofereixen els
nous serveis a la Xarxa.Aquesta tindrà
en la interactivitat, però sobretot en la
segmentació dels continguts per au-
diències, el seu màxim atractiu publici-
tari i comercial.
Aquestes últimes idees (segmentació i
interactivitat, segons la indústria o per-
sonalització i participació segons els
ciutadans) són la clau per a tots. Hi ha
qui no pot entendre que Internet hagi
generat serveis que fins ara no existien
i que necessiten els continguts que ells
generen per mantenir-se.
Davant d’aquesta situació han d’enten-
dre que, com les agències d’informació
convencionals, aquesta demanda de
continguts pot produir beneficis si se
sap gestionar. El nou model de negoci
ha de buscar la difícil rendibilitat sobre
la base de la comercialització de contin-
guts especialitzats i personalitzats, però
també sobre la innovació i la recerca de
noves fórmules, la creació de serveis
que aportin valor afegit i el màxim
aprofitament dels continguts generats
per a més d’una plataforma.
La difícil tasca a què s’enfronten els
gestors dels mitjans rau en el fet de
conjugar aquests elements. La feina de
discernir més enllà en aquest futur in-
cert és tasca d’oracles.
Potser tot passi per lareducció dels mitjans quevan néixer en un mercatamb abundant publicitat
Font: Informe APM 2008.
Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 93
La crisi econòmica està accelerant la
migració digital. El procés de canvi cap
a un nou model comunicatiu en el qual
manaran nous suports i tecnologies, al-
guns potser avui encara desconeguts,
sembla ja imparable. Els mitjans tradi-
cionals perden audiència i quotes de
publicitat, la seva veritable font d’in-
gressos. I tal i com apunten els experts,
alguns d’aquests, com la premsa diària
sobre paper, només tindran l’oportu-
nitat de sobreviure si són capaços
d’adaptar-s’hi, acceptant que mai més
tornaran a tenir la influència i els bene-
ficis dels quals van gaudir durant dè-
cades.
Segons l’informe sobre la inversió pu-
blicitària en el 2008 d’Infoadex (em-
presa dedicada al control i anàlisi de la
publicitat), Internet és l’únic mitjà que
va resistir la davallada general de la fac-
turació registrada l’any passat, d’un
7,5% respecte a 2007 (de 16.121 a
14.915 milions d’euros), centrada de
manera especial en l’inesperadament
desastrós darrer trimestre.
Mentre els altres mitjans veien caure
els ingressos, el negoci publicitari a In-
ternet va créixer un 26,5%.En l’extrem
oposat, els diaris impresos, els més per-
judicats, van perdre un 20,4%. Tot i
això, van facturar gairebé el triple que
els competidors digitals (1.507 milions
d’euros enfront els 610 milions d’Inter-
net).
La televisió, malgrat perdre 11 punts,
continuà essent la reina dels anuncis,
amb el 43,3% del total de la inversió.
L’arribada de la Televisió Digital Ter-
restre (TDT), l’any vinent,multiplicarà
per deu el nombre de canals i contri-
buirà a accelerar un creixement vertigi-
nós de l’oferta mediàtica, que
comportarà una major dispersió de la
cada cop menor despesa en publicitat.
La construcció i l’automòbil van ser els
sectors que més van deixar d’invertir en
anuncis als mitjans. El sector del totxo
va dedicar a publicitar-se un 41,9%
menys. L’Asociación de Editores de
Diarios Españoles (AEDE) calcula
que l’any passat es van deixar de publi-
car unes 55.000 planes d’anuncis d’im-
mobiliàries i promocions, i altres 3.000
de publicitat de cotxes.
Es confirmen, doncs, els negres auguris
sobre la propera mort de la premsa en
paper? “Traiem-nos del cap això de la
desaparició dels diaris. La ràdio no els
va fer desaparèixer, ni la televisió ho va
fer amb la ràdio. Els nous mitjans no
destruiran els anteriors, ara bé, els mo-
dificaran. Publicitàriament sí que hi
haurà un gran canvi. La publicitat no
creix al ritme de l’aparició de nous mit-
jans i la fragmentació de l’audiència
comportarà la de la inversió”, vaticina
Eva Santana, doctora en Publicitat de
la Universitat Ramon Llull.
“Jo fa anys que ho deia, ara es una evi-
D O S S I E R E S P E C I A L
La publicitatenfront lamigració digital
Enmig d’una crisi
en els mitjans de
comunicació
propiciada, sobretot,
per la baixada en les
inversions
publicitàries, la
migració digital pren
encara més relleu a
mig i llarg termini.
De manera lenta,
però sense pausa,
Internet va guanyant
posicions en el mercat
de la informació i en
el de la publicitat.
El seu encara limitat
desenvolupament
publicitari i unes
tarifes més barates i
flexibles li permeten
aguantar el xoc de la
crisi millor que els
mitjans tradicionals.
Joaquin M PujalsFotos: Vicente Pruna
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 94
dència: la premsa tradicional no es re-
cuperarà. Se’n sortirà, dels problemes
conjunturals que pateix, però no dels
estructurals. Viurà una llarga agonia i
tan sols sobreviuran aquells que se sà-
piguen resituar en un escenari que no
s’assemblarà gens a l’actual”, assegura
el periodista Gumersindo Lafuente,
que en el seu moment va convertir El-
mundo.es en el mitjà digital més llegit
en llengua castellana i, actualment, di-
rigeix el portal Soitu (www.soitu.es),
que amb poc més d’un any de vida ha
assolit 1,9 milions d’usuaris únics.
Segons l’Estudio General de Medios
(EGM), els diaris digitals tenen ja set
milions de lectors a Espanya, gairebé la
meitat dels que conserva la premsa en
paper. Als Estats Units, segons el Pew
Research Center, Internet ha superat
els diaris com a font informativa més
consultada,malgrat això, les capçaleres
tradicionals d’aquell país han guanyat
un 1% de lectors.
“També estem notant la crisi, si bé som
dels mitjans que la patim menys. La
gent es passa moltes hores al dia a In-
ternet, i és molt més barat un bàner que
un espot”, valora Isabel Haba, del de-
partament de publicitat en línia del
diari Libertad Digital. Ella creu que
molts mitjans impresos tenen els dies
95
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La premsa escrita està vivint en l’actualitat una crisi conjuntural a causa de la baixada de les inversions publicitàries.
Les tarifes són mésbarates, però els anun-ciants encara prefereixenels mitjans convencionals
“Internet no ha sabut trobar una
fórmula d’èxit”, va admetre
Marta Coll, directora de Media
Planning Group Barcelona, el
passat 29 de gener, durant la taula
sobre la crisi en els mitjans. Coll
va referir-se a Facebook, “un fe-
nomen brutal a nivell mundial
que no saben com generar ne-
goci”. També va parlar d’un dels
grans handicaps: “el consumidor
s’ha acostumat a la gratuïtat i a no
ser impactat publicitàriament, li
molesta i refusa la publicitat”.
El problemade la gratuïtat
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 95
comptats: “gairebé tots tenen la seva
edició a la Xarxa, que pots llegir igual i
no et costa ni un duro. Fins i tot els gra-
tuïts estan tancant!”.
TARIFES MÉS BARATES
Els avantatges d’anunciar-se a Internet
són unes tarifes encara força barates i
molt flexibles. I també, la possibilitat
d’adreçar-se a un públic més definit i
d’interactuar amb ell, la qual cosa per-
met saber de manera immediata i
exacta quina audiència rep el missatge.
El problema és que la meitat dels espa-
nyols encara no naveguen, que el 60%
de les llars no tenen accés a la Xarxa i
que amplis sectors socials, com la gent
gran, ni hi entren ni hi entraran mai.
“A Internet, es poden alternar campa-
nyes, fer-les evolucionar en el temps,
planificar-les per dies o hores. Tens un
retorn, un contacte directe amb el po-
tencial client.El mitjà està desaprofitat.
Les grans agències no apliquen tot el
talent a la potencialitat que ofereix”, la-
menta Lafuente. De fet, “la publicitat
actual a Internet –bàners i anuncis
emergents (pop-ups)– no es diferencia
massa de la dels mitjans tradicionals.És
intrusiva i gira al voltant de la informa-
ció”, reflexiona Santana.
La publicitat creix a Internet però en-
cara és un territori per explorar. “Els
clients tenen molta por a entrar en un
món que desconeixen. Encara pensen
que la inversió en mitjans tradicionals
és més segura. Amb tot, els mitjans en
paper no han sabut evolucionar. Fins
ara els resultava massa fàcil fer diners”,
diagnostica Jordi Urbea, director de
l’agència publicitària OgilvyOne.
“Internet és ideal per a l’àmbit local, o
per a anunciants que volen conèixer el
96
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Internet permetadreçar-se a un públicmés definit i el contactedirecte amb el client
Són l’última moda en publicitat, i
una de les estratègies més barates i
eficaces: les anomenades campanyes
de màrqueting viral miren d’aconse-
guir que els mateixos usuaris siguin
els que difonguin la publicitat, reen-
viant-la als seus familiars i amics i es-
campant-la com ho farien amb un
virus –d’aquí ve el seu nom.
Quan el vídeo, la imatge, el joc o la
frase, la repercussió del qual creix de
manera exponencial, es converteix
en un fenomen social, els mitjans de
comunicació el transformen en notí-
cia, se’n fan ressò i encara el difonen
més, i a sobre de manera gratuïta.
“És el més buscat pels clients i el
més actual: costa quatre duros i no hi
ha res tan rendible”, destaca Xesco
Serrano. El truc consisteix a “tenir
gràcia i que no sembli publicitat”, ex-
plica l’Eva Quintana.
Un exemple de manual va ser el
famós videoclip de la cançó “Amo a
Laura”, creat dos anys enrere per a
la cadena MTV. Un altre, el vídeo
d’aquell mateix any sobre el suposat
robatori de l’escó de José Luis Ro-
dríguez Zapatero al Congrés dels
Diputats, que van produir des de la
campanya a favor dels Objectius del
Mil·lenni de l’ONU.
Quintana recorda un altre cas mo-
dèlic: el d’un vídeo que buscava su-
ports per a una suposada campanya
destinada a demanar a Al Gore que
la seva propera pel·lícula –després
d’Una veritat incòmoda, que denun-
ciava el canvi climàtic– la dediqués a
la lluita contra la fam al món.
La campanya, titulada No hunger
(Aturem la fam) i dissenyada per
l’agència Shackleton per a l’ONG
Acción contra el Hambre, va acon-
seguir el que pretenia: un gran nom-
bre de suports i una important
presència als mitjans. Fins i tot el ma-
teix exvicepresident dels Estats
Units va fer públic que se n’havia as-
sabentat de l’existència.
La redifusió de la campanya com a
notícia permet crear sinergies entre
els diferents mitjans de comunicació
que la reprodueixen o que en parlen,
que es retroalimenten. “Es perse-
gueix impactar amb la combinació de
mitjans”, afirma Serrano.
Altres tècniques de darrera
generació són les englobades
sota les denominacions d’am-
bient marketing o publicitat de
guerrilla.L’objectiu és conver-
tir en espais publicitaris elements del
nostre entorn no pensats per a ser-ho:
mobiliari urbà, túnels del metro –n’hi
ha un exemple a Barcelona–, places
d’aparcament... i buscar que els mit-
jans de comunicació en vagin plens.
El behavioral marketing, que ja es
comença a fer servir a Espanya, per-
met, gràcies a la detecció dels gustos
i interessos de cada usuari mitjan-
çant el control dels llocs que visita al
web, adreçar-li aquells missatges pu-
blicitaris més adients.Es creen bases
de dades que són ofertes als anun-
ciants que cerquen un determinat
perfil de client. “Com que les dades
recollides no inclouen la identitat de
la persona, només el perfil, no s’està
vulnerant el dret a la privacitat”,
aclareix Jordi Urbea.
Màrqueting viral(anuncis com a virus)
És l’última moda. Es tractad’aconseguir que siguin elsusuaris els que difonguin lapublicitat. És efectiu i barat
D O S S I E R E S P E C I A L
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 96
tipus de client i la resposta del públic,
però encara es tracta d’un mitjà com-
plementari i de creixement lent. Ara
per ara, els grans anunciants volen se-
guir als suports de sempre”, coincideix
Eva Santana, qui qüestiona els actuals
sistemes de mesura de l’impacte de les
campanyes, que són molt poc precisos
“malgrat l’avançada tecnologia de què
disposem i el fet que la televisió viu to-
talment de la publicitat”.
Produir continguts amb les noves tec-
nologies es més fàcil i molt més barat.
“Avui, gairebé tothom pot engegar una
campanya de tipus professional amb un
ordinador mediocre, i s’emeten a la te-
levisió o la Xarxa espots fets amb
imatges preses amb un mòbil. Un
d’aquests va arribar a guanyar un premi
a Cannes.Cada cop té més importància
la idea, i menys com està desenvolu-
pada”, diu Xesco Serrano, fundador de
l’agència Remake i professor de publi-
citat a l’Istituto Europeo di Design, així
com a la UAB, la UPF i la UOC.
Davant d’això, què fan els diaris en
paper, i què més podrien fer? De mo-
ment, “vendre planxes, coberts i gani-
vets de cuina”, bromeja Urbea fent
referència a les promocions.“Però això
té un límit”, adverteix. “Malaurada-
ment, les promocions són un camí
sense retorn. L’objectiu era fidelitzar
els lectors i ara cada cop hi ha més gent
que vol el producte i ignora el diari. Els
diaris ens les trepitgem els uns als al-
tres..., tot i axí, la promoció tira!”, reco-
neix Carles Mas, cap de publicitat
nacional dels diaris del grup Zeta.
També s’han intentat nous formats a
l’hora de presentar els anuncis sobre el
paper, “més petits, més grans, encarta-
ments, faixes, anuncis a la portada, en-
cara que es carregaven el disseny del
diari”, explica Serrano. “És cert que la
publicitat al diari és cara, però per als
anunciants tenim credibilitat, que és en
el que ens hem escudat fins ara. El que
podem fer és mantenir aquesta credibi-
97
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Google mana sense discussió en el
mercat mundial de la publicitat a In-
ternet. El cercador més utilitzat pels
internautes de tot el planeta controla
el 57%de la facturació global,mentre
el seu gran competidor, Yahoo!, s’ha
d’acontentar amb un 9,7%, segons un
estudi realitzat per la companya At-
tributor, que va analitzar 75 milions
de dominis el passat mes d’octubre.
En el cas dels llocs web petits, els que
reben menys d’un milió de visitants,
el domini del cercador fundat l’any
1998 pels llavors estudiants de com-
putació Larry Page i Sergey Brin ar-
riba a un aclaparador 98%.
Les empreses DoubleClick, que s’ha
fet amb el 31% de la publicitat en
línia mundial, i AdSense, amb el
26% –ambdues en mans de Google–
tenen cada una el doble de presèn-
cia al mercat queYahoo! i Microsoft
juntes. DoubleClick controla el
consum publicitari de 1.700 milions
d’internautes, i AdSense el de 1.400
milions, davant dels 556 de Yahoo! i
els 220 de Microsoft.
Google va comprar DoubleClick dos
anys enrere per un total de 2.300 mi-
lions d’euros. En el seu moment
aquella important operació empre-
sarial va ser qüestionada per les altes
instàncies de la Unió Europea des
d’on es deia que podia donar peu a
un possible monopoli, però final-
ment va ser autoritzada tal i com ho
havia estat als Estats Units.
L’empresa va anunciar la posada en
marxa d’un nou sistema de gestió
publicitària basat en el màrqueting
comportamental (behavioral marke-
ting), que remetrà a l’usuari anuncis
personalitzats segons les planes web
que visita i l’ús que en fa, que es
poden conèixer a través d’uns arxius
anomenats galetes. Fins ara, la seva
principal font d’ingressos eren els
anuncis vinculats amb la plana que
es visitava o amb la recerca feta amb
el seu motor.
Des de Google s’assegura
que les galetes no retenen
dades que permetin identifi-
car personalment l’usuari, i
que tampoc es conservaran
aquelles dades vinculades a
la visita a llocs web de temes sensibles
com els de contingut sexual o religiós.
Malgrat tot, no són poques les veus
que ja s’han aixecat contra el que re-
presenta aquesta possible violació de
la privacitat. Davant d’això, Google
ha creat un espai on l’usuari podrà
decidir quina mena d’anuncis vol
rebre o, si vol, suprimir directament
el servei.
Google,sense rival virtual
DoubleClick i AdSensecontrolen el consum publici-tari de 1.700 i 1.400 milionsd’internautes, respectivament
Google, un gegant criticat.
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 97
D O S S I E R E S P E C I A L
98
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ADSENSE
Sistema publicitari desenvolupat per
Google que permet mostrar anuncis
vinculats amb el contingut de la plana
que està visitant l’usuari i amb la seva
localització geogràfica, entre altres
paràmetres.
ANUNCI EMERGENT (POP-UP)
Finestra emergent que s’obre de
sobte sense sol·licitar-ho en accedir a
alguns llocs web.
BÀNER (BANNER)
Espai publicitari interactiu en una
plana d’Internet que actua d’enllaç al
lloc web de l’anunciant.
BÀNER DE TRUCATGE (TRICK
BANNER):
Bàner enganyós que imita un mis-
satge del sistema operatiu i que en ser
punxat porta a un altre lloc web.
CODIS BIDI
Senyals bidimensionals que es poden
fotografiar amb el mòbil i, enviats a
l’anunciant, permeten obtenir pro-
ductes, serveis i descomptes.
EMPLAÇAMENT DE PRODUCTE
(PRODUCT PLACEMENT)
Ubicació publicitària de productes
d’unamarca en les escenes d’una pel·lí-
cula, sèrie o programa de televisió.
GALETA (COOKIE)
Arxiu que emmagatzema al pro-
grama navegador informació sobre
els llocs visitats per l’usuari. Algunes
empreses han començat a usar
aquestes dades per adreçar-li anuncis
personalitzats.
MÀRQUETING DE CERCADORS
Aquell que insereix anuncis vinculats
amb les paraules clau introduïdes per
l’usuari en un motor de recerca.
MÀRQUETING COMPORTA-
MENTAL (BEHAVIORAL MAR-
KETING)
Estratègia publicitària que detecta els
gustos i interessos de l’usuari mitjan-
çant el seguiment de la seva navega-
ció per Internet i li adreça missatges
personalitzats.
MÀRQUETING DE GUERRILLA
Utilització publicitària d’un mitjà no
publicitari en l’espai públic de la ciu-
tat, o de qualsevol altra tècnica no
convencional i de baix cost.
MÀRQUETING VIRAL
Estratègia que busca que els usuaris
es reenviïn els missatges comercials i
els mitjans de comunicació els
converteixin en notícia ampliant-ne
la repercussió.
PAGAMENT PER ACCIÓ (PAY
PER CLICK)
Així és com es coneix el sistema pu-
blicitari que estableix el pagament
per part de l’anunciant d’una quota
cada vegada que algú punxa un
anunci.
PAGAMENT PER COMANDA
(PAY PER LEAD)
Sistema similar en què es paga quan
l’usuari demana més informa-
ció sobre el producte o servei
anunciat.
PUBLICITAT AMIGA
Es tracta de la publicitat que
és sol·licitada per l’usuari registrant-
se i oferint les dades a canvi de pro-
ductes o serveis.
PUBLICITAT GRATUÏTA (PU-
BLICITY)
Publicitat gratuïta en els mitjans
aconseguida a través de campanyes
virals o altres sistemes.
PUBLICITAT INTRAJOC (AD-
VERTGAMING)
Nom que engloba els anuncis inserits
en jocs en línia.
VISITANTS ÚNICS
Individus diferents que visiten un lloc
web durant un període de temps fix,
xifra diferent del nombre de visites,
que poden ser moltes per a cada un
dels usuaris.
Breu glossari (català/anglès)de publicitat a Internet
Hi ha bàners enganyosos,estragègies que detecten elsgustos dels usuaris i finestresque s’obren per sorpresa
L’evolució imparable de la Xarxaen els darrers anys, conjunta-ment amb els nous i constants
canvis que s’estan produínt enel sector de la publicitat, haimplicat que hagin aparegut
noves tècniques i estratègies. Acontinuació, n’oferim una se-lecció:
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 98
99
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
litat, mirar de baixar les tarifes i lluitar
amb innovació i especialització. I pot-
ser vendre els diaris més barats, a cin-
quanta cèntims”, opina Mas.
“Una possible solució per als diaris en
paper seria especialitzar-se en la infor-
mació ben contextualitzada i l’opinió
que a molts ens agrada llegir els caps de
setmana. Entre setmana no tenim
temps i consumim les notícies en una
mena de ‘menjar ràpid’. Podrien fer dos
formats, un per als laborables i un per
als caps de setmana. Una altra opció
podria ser el llibre electrònic, on et po-
dries descarregar el diari, encara que no
li veig massa possibilitats publicitàries:
seria tornar a l’anunci clàssic”, consi-
dera Xesco Serrano.
“La clau del futur és segmentar les au-
diències i personalitzar els missatges”,
deixa clar Jordi Urbea. Una de les fór-
mules podrien ser els codis bidi, una
nova eina publicitària nascuda al Japó
que ja ens ha arribat. Es tracta d’uns
dissenys bidimensionals que en ser fo-
tografiats amb el telèfon mòbil perme-
ten rebre ofertes o promocions
exclusives.Algunes revistes els han co-
mençat a usar per enviar vídeos rela-
cionats amb el tema tractat en el
reportatge al qual acompanyen.
La saturació publicitària i els mètodes
invasors (com els anuncis que esmico-
len les pel·lícules a la televisió o els que
de sobte s’obren a la pantalla de l’ordi-
nador) acostumen a aconseguir l’efecte
contrari al desitjat: molesten l’usuari,
que en fuig canviant de canal o tancant
la finestra. I l’objectiu de la publicitat
és adreçar-se només a aquelles per-
sones que consumeixen o podrien
consumir els teus productes, i no mal-
baratar els recursos empaitant la resta
de l’audiència.
Una manera d’aprofitar la inter-
activitat que fa possible Internet i
fer front a la necessitat de perso-
nalitzar els missatges és la inicia-
tiva de la publicitat amiga que
proposa l’empresa espanyola Ada-
greed. Aquesta tècnica consisteix en
què els missatges només són rebuts per
aquells usuaris que així ho sol·licitin re-
gistrant-se i facilitant-ne les dades. A
canvi, reben productes i serveis gratuïts.
Commés anuncis vegis,més punts acu-
mules. I l’anunciant sap que només veu
els seus missatges qui hi està realment
interessat. Així doncs, els anuncis,
només per a qui s’encarrassa!
La publicitat a Internet, tot i aconseguir una major personalització i gaudir d’uns preus més barats, encara hi troba reticències.
Algunes publicacions jausen els codis bidi, una einapublicitària nascuda al Japóque personalitza els missatges
Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 99
El 16 de febrer la revista Time obria la
caixa dels trons.“Les companyies estan
regalant les notícies”, escrivia Walter
Isaacson, exeditor en cap del conegut
setmanari, expresident de la CNN i
autor d’un article titulat “Com salvar el
seu diari?”, que el setmanari anunciava,
en portada amb una il·lustració on es
veia un exemplar del New York Times
que embolicava un peix.
L’article, que portava per subtítol “Una
modesta proposta”, suggereix que les
versions digitals dels mitjans tornin a
fer pagar per accedir a aquestes, tal i
com algunes havien fet anys enrere.
Isaacson defensa que els mitjans varen
cometre un greu error al començar a
oferir gratuïtament els continguts per
Internet. L’article va obrir el debat
sobre si, atesa la situació de crisi actual
a la premsa escrita, cal tornar o no a les
subscripcions en línia.
A principis del segle XXI les grans cap-
çaleres tant d’Europa com d’Estats
Units varen apostar per un model mixt
on es combinaven els continguts en
obert i els de pagament. Davant la
manca de resposta per part dels lectors
i el perill que el sistema beneficiés als
que ho oferien tot gratuïtament, la gran
majoria dels mitjans van decidir no fer
pagar per cap informació.
Així doncs, molts mitjans optaren per
la gratuïtat amb l’objectiu d’impulsar la
lectura, atraure anunciants a la versió
digital i potenciar la marca. El pro-
blema és que una dècada després els
ciutadans s’han acostumat a la gratuï-
tat i ara ningú sembla disposat a pagar
per informar-se. “La gent que fa servir
Internet assumeix que la informació és
gratuïta i és allà perquè ells la consu-
meixin, però no és gratuïta i s’ha de tro-
bar una manera de cobrar-la”, deia
Arlene Morgan, vicedegana de la fa-
cultat de Periodisme de la Universitat
de Columbia, enmig del debat.
Henry Luce, cofundador de Time, creu
que el camí assenyalat per Isaacson és
el correcte i és taxatiu a l’afirmar que
l’estratègia empresarial dels diaris en
els darrers anys consistent a bolcar gra-
tuïtament els seus continguts a la Xarxa
amb l’únic suport econòmic dels anun-
ciants és “moralment aberrant i econò-
micament autodestructiva”.
L’article del Time apareixia poc des-
prés que un estudi recent del Pew Re-
search Center revelés que el 40% dels
ciutadans s’informa per Internet de les
notícies enfront el 35% que compra
premsa escrita. En el cas dels joves, in-
dica l’estudi, la balança encara es de-
canta més cap a les noves tecnologies,
ja que un 59% usen la Xarxa per saber
què passa, mentre que tan tols un 28%
compra el diari.
I aquest canvi d’hàbits tenen lloc dins
un context de forta crisi en els diaris
nord-americans. Cal tenir en compte
D O S S I E R E S P E C I A L
S’haurà de pagarper informar-sea la Xarxa?
Als Estats Units un
article del 16 de febrer
de la revista Time, que
el setmanari anunciava
en la portada,
encetava un debat que
ha fet córrer rius de
tinta, ja que proposava
tornar a cobrar per les
versions digitals dels
diaris. Aquesta opció
ja s’havia descartat en
el passat, però la crisi
econòmica –que està
afectant molt
seriosament la premsa
nord-americana– és un
argument perquè
molts s’ho plantegin
una altra vegada. El
debat, de nou, està
obert.
Eudald Coll
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1 7/4/09 12:36 Página 100
que es tracta d’un país que combina
una gran abundància de diaris locals
amb una altíssima taxa de penetració
d’Internet entre la població.
Això ha provocat que molts diaris pa-
teixin greus problemes financers i al-
guns no han tingut més remei que
tancar. La paradoxa és que molts lec-
tors s’han passat a les edicions digitals
dels diaris que pateixen aquests pro-
blemes i, per tant, han deixat de com-
prar la versió en paper, mentre que les
empreses editores que sostenen
aquestes mitjans no saben com fer ren-
dibles les versions a la Xarxa.
En el seu article, Isaacson proposa que
per menys d’un dòlar l’usuari pugui lle-
gir un article, que per una mica més
pugui accedir a l’edició completa del
diari i amb una mica més de di-
ners hi tingui accés lliure durant
una setmana. Així doncs, segons
ell, el futur podria estar en el Pay-
Pal o Spare Change, sistemes de
micropagament a l’estil de
l’iTunes.
En aquest sentit apuntava també l’em-
presari i escriptor Steve Brill, que pro-
posava en una carta alNew York Times
que aquest diari lideri la tornada als
webs de pagament. Bill proposava un
sistema de pagament en el qual cada ar-
101
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
La lectura de la premsa gratuïtament a la Xarxa és una pràctica molt estesa des de fa una dècada. Foto: Vicente Pruna.
El magnat Rupert Murdoch és
ara un exemple pels que aposten
per sistema de subscripció. Mur-
doch és propietari del Wall Street
Journal, l’únic mitjà de rellevàn-
cia internacional, juntament amb
Financial Times, que té sistema de
subscripció.Tot i que l’any passat
va suggerir que ho eliminaria al
final no fou així i manté bona part
del contingut sota pagament. El
resultat: és dels pocs mitjans que
ha augmentat tirada i que té be-
neficis del sistema de subscripció.
Seguint l’estelade Murdoch
Al febrer la revista Time obriaun debat al proposar tornar apagar per accedir als websdels mitjans de comunicació
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1 7/4/09 12:36 Página 101
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1 7/4/09 12:36 Página 102
ticle costava 0,10 cèntims de dòlar, un
abonament diari valia 0,40 cèntims, un
abonament mensual uns 7,50 dòlars i
un anual uns 55 dòlars.
“Ho veig complicat”, va admetre en el
seu moment Marty Kaiser vicepresi-
dent de l’Asssociació Nord-americana
d’Editors de Diaris. Segons Kaiser és
difícil que algú pagui per una notícia
que pot llegir gratuïtament a Google.
Els crítics amb aquesta idea recorden
que és molt diferent baixar-se una
cançó que pots escoltar les vegades que
vulguis (com passa amb les llicències,
shareware o jocs),mentre que una notí-
cia o servei informatiu és un producte
que caduca ràpidament.
De totes maneres, els experts i els edi-
tors li donen voltes al tema. Kaiser
admet que la necessitat aguditza l’en-
giny i aventura que el 2009 serà l’any de
l’experimentació i la innovació. Santi
Nolla, que el 25 de març escrivia a
l’Avui un article sota el títolL’any de la
innovació?, es feia ressò de la notícia i
apuntava en el mateix sentit.Nolla afir-
mava que “el trasllat de lectors que
s’està produint del paper a l’entorn di-
gital està conformant una manera dife-
rent de llegir i de consumir els mitjans.
És el moment de posar-hi imaginació
perquè, de diners, serà molt difícil que
se n’hi posin”.
Unmes després de la publicació de l’ar-
ticle d’Isaacson, un informe de vuit-
centes pàgines del Projecte for
Excellence in Journalism (PEJ) sugge-
ria explorar un model similar al de la
televisió per cable, és a dir, una forma
de tarifa mensual als diaris i altres dis-
tribuïdors de notícies, com passa amb la
tarifa plana d’accés a Internet. Aquest
sistema, apunta l’informe, seria molt
millor que el dels micropagaments que
proposa Time, ja que és bastant més cò-
mode per a l’usuari que no pas
comprar notícies individuals. “La
gent paga –argumentava Rosens-
tiel, director del PEJ– quan entra
a l’autopista de peatge, no cada
cinquanta metres”.
L’informe del PEJ també propo-
sava que els diaris –a l’estil del model
Amazon.com– creïn centres comercials
en línia als seus webs, on es proporcio-
nin xarxes de recerca local per a petites
empreses. Així s’evitaria molestar els
lectors amb anuncis intrusius que
poques persones llegeixen. Una altra
proposta de l’informe és trobar una
manera de“desafiar seriosament” com-
panyies com Google i Yahoo per com-
partir més dels ingressos que treuen de
les notícies.
UN FRONT COMÚ
Per la seva part, en un article al New
York Times el periodista David Carr
proposava que els diaris s’unissin en un
front comú per convertir les seves edi-
cions en línia en un sistema de paga-
ment, en bloc.Altres personatges,
com Jon Stewart, el presentador
del programa Daily Show, apun-
tava en el mateix sentit i suggeria
que els mitjans en línia s’agru-
pessin i cobressin pel seu accés en
conjunt, una fórmula similar a la que
utilitza la televisió per cable.
Segons els experts, perquè la subscrip-
ció de pagament tingui èxit, cal arribar a
un acord entre molts editors, una tèc-
nica que ja es va intentar als Estats
Units a finals dels noranta amb la crea-
ció del New Century Network, plata-
forma que va fracassar davant la impos-
sibilitat d’arribar a acords per part de
les diferents empreses que la formaven.
De totes maneres, no són pocs els crí-
tics amb la proposta de tornar al sis-
tema de pagament per subscripció. El
periodista Jeff Jarvis escrivia, el passat
mes de març, a The Guardian que “el
debat sobre el pagament s’ha convertit
en una cosa emocional, per no dir man-
cat de dades, poc realista i alguna cosa
més que una quimera; en una paraula:
religiós”.
En canvi, altres experts tenen clar que
la qualitat té un cost. El periodista Ja-
vier Montalvo, expert en aspectes rela-
cionats amb mitjans de comunicació,
apostava a finals de març des d’Expan-
sión per una fórmula mixta: “L’únic
model de finançament a llarg termini
del mitjà en línia passaria per una fór-
mula mixta de subscripcions o paga-
ment per informació i publicitat.
D’altra manera, no es podria sostenir
l’estructura de costos, especialment de
periodistes, que garanteixen una infor-
mació de qualitat i diferenciada. Sense
aquests atributs, els continguts del mitjà
es perdrien en la jungla d’informació
inútil, no contrastada o irrellevant que
omple la xarxa de xarxes.Amb aquests
pressupostos assumits per bona part
dels grans editors, a Estats Units i Eu-
ropa, falta saber si faran el pas per
iniciativa pròpia o si serà la reestructu-
ració de l’actual model de premsa qui
ho faci per ells”.
103
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Portada del Timeamb l’article
El setmanari proposasistemes de micropagamentcom PayPal o Spare Changea l’estil de l’iTunes
Altres propostes són unatarifa mensual com la de latelevisió per cable o un frontcomú contra la gratuïtat
PAGAMENT-WEBS1:Layout 1 7/4/09 12:36 Página 103
Un bloc o bitàcola és un espai web a In-
ternet, un diari digital que permet pu-
blicar fàcilment continguts en text,
àudio, foto i vídeo. A aquest contingut
se li poden incorporar enllaços a les
fonts originals i acceptar comentaris de
qui ho llegeix. Aquestes caracterís-
tiques fan del bloc una de les eines més
populars que Internet ha tingut fins al
moment. El seu potencial comunicatiu
és infinit sobretot quan els continguts
d’uns i altres van teixint una xarxa infi-
nita d’informació que traspassa fron-
teres.
Ara farà uns cinc anys, que els webs
dels diaris tradicionals van incorporar
blocs sota les seves capçaleres amb les
firmes de periodistes que opinaven
sobre l’actualitat i atreien un nombre
considerable de visites. Actualment, hi
ha blocs dels corresponsals desplaçats,
que gaudeixen d’un espai il·limitat per
explicar el que no cap en el paper ni en
els minuts de l’informatiu radiofònic o
televisiu.
CAPÇALERA ha parlat amb uns quants
periodistes catalans que mantenen
actiu un bloc.Tots ells estan fidelitzant
miniaudiències que segueixen el que
escriuen únicament a Internet i s’hi re-
lacionen personalment. Reconeixen
que és un esforç publicar amb freqüèn-
cia a la Xarxa, però cap d’ells no està
disposat, ara per ara, a abandonar “el
mitjà” que s’han creat a la seva mida.
És impossible dir amb exactitud la
quantitat de bitàcoles que hi ha a In-
ternet. Milions de persones expliquen
la seva vida i escriuen sobre temes es-
pecialitzats o professionals. És clar que
també se n’abandonen molts. Segons
The State of the Blogosphere 2008
(http://technorati.com/blogging/state-
of-the-blogosphere) l’any passat hi
havia 133 milions de blocs a Internet.
Però de tots aquests, només 1,5 milions
(1,1%) s’actualitzaven almenys una ve-
gada per setmana.
En els darrers anys, han proliferat els
blocs d’anàlisi de l’actualitat informa-
tiva, realitzats per periodistes que cer-
quen un espai fora dels mitjans per
manifestar lliurement la seva opinió.
El professor de Periodisme de la Uni-
versitat de Navarra,Ramon Salaverria,
va fer una investigació (El estilo del
blog periodístico) en què analitza el
contingut de deu blocs escrits per pe-
riodistes influents i la seva producció
durant només dues setmanes del mes
de maig del 2006.
El resultat de la investigació fou: un
total de 292 articles, més de 50.000 pa-
raules, amb 1.169 enllaços, 95 fotogra-
fies i 25 vídeos.“Els blocs periodístics
gairebé no aporten notícies pròpies
sinó opinions”, explica Salaverria a la
seva bitàcola e-periodistas. “Lluny de
ser una alternativa periodística dels
mitjans tradicionals estan constituint-
Blocs: un mitjàcreat a midade cadascú
L’evolució d’Internet
també ha comportat la
proliferació dels blocs,
espais personals
d’escriptura que en els
darrers anys han
obtingut un alt grau
de popularitat entre
els internautes. Tot i la
dificultat de
comptabilitzar-los, les
darreres xifres parlen
de 133 milions de
blocs a la Xarxa i una
part d’aquests estan
escrits per
professionals de la
informació. En aquest
article, alguns
periodistes blocaires
expliquen com viuen
la relació amb el seu
bloc, així com el
contacte directe amb
els seus nombrosos
lectors.
Karma PeiróFotos: Sergio Ruiz
D O S S I E R E S P E C I A L
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 104
se en la seva caixa de ressonància a In-
ternet”, apunta el docent.
Per la seva part, José Luis Orihuela,
també professor de Periodisme a la ma-
teixa universitat, va publicar a e-Cua-
derno les conclusions de l’“Estudio
sobre el impacto de la blogosfera en el
entorno periodístico iberoamericano”
(http://tinyurl.com/b2d3uh), realitzat el
2007.
Les conclusions que s’apunten a la in-
vestigació ajuden a dibuixar el perfil del
periodista que manté un bloc a la
Xarxa.Algunes d’aquestes conclusions
són les següents:
• Tres de cada quatre enquestats
“consideren que amb el bloc practi-
quen periodisme d’opinió”.
• Els periodistes del sector au-
diovisual i els de comunicació ins-
titucional no se senten atrets pels
blocs.
• Més del 60% creuen que el
millor és relacionar-se amb la
seva audiència.
• Més del 50% ha aconseguit una lli-
bertat editorial que no tenia al seu
mitjà.
• El 63% ha rebut comentaris ofensius.
• Un 40% ha tingut ofertes de treball a
través del bloc.
105
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Jofre Llombart, cap de redacció de Catalunya Ràdio, manté L’Agulla del Paller des de l’any 2007 des d’on aborda temes socials.
Els estudis destaquenque els blocs periodísticsgairebé no aporten notíciespròpies sinó opinions
Els periodistes col·legiats ja poden
obrir un bloc al web del Col·legi.
N'hi ha prou amb identificar-se
amb el número de col·legiat i intro-
duir-hi la contrasenya (sol·liciteu-la
a col.legi@periodistes.org o trucant
al Col·legi). El bloc es pot perso-
nalitzar a nivell de continguts i
d’imatges.Desenes de col·legiats ja
han obert un bloc i les seves en-
trades o posts tracten de qüestions
de periodisme, culturals o polí-
tiques. Les entrades queden cate-
goritzades per temàtiques.
Blocairesal nou web
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 105
Catalunya també té una gran represen-
tació en els blocs periodístics. Els prin-
cipals diaris, com araLaVanguardia,El
Periódico de Catalunya o l’Avui, in-
clouen les veus dels seus periodistes.
Entre tots deuen sumar més d’un cen-
tenar de bitàcoles amb temàtiques tan
diverses com la realitat d’un altre país,
els esports, la tecnologia, la política,
l’art, la ciència, etc. La Corporació Ca-
talana de Mitjans Audiovisuals té cen-
tenars de blocs escrits pels seus
periodistes (http://www.interactiva.cat/
catosfera). Per exemple, els d’IcatFm,
especialistes en música, teatre, llibres o
cinema. I al 3cat24, el web de notícies
de TV3 i Catalunya Ràdio, correspon-
sals com l’Albert Elfa als EUA
(http://blogs.ccrtvi.com/ruta70.php) o
Sergi Vicente a la Xina (http://sergivi-
cente.blogspot.com) són molt seguits.
Vilaweb també n’és un altre referent.
Cap al 2004, va ser un dels primers
a oferir als seus lectors la possibili-
tat d’obrir blocs i ara reuneix cente-
nars, alguns de periodistes, com el
de Saül Gordillo, director de l’ACN
(http://www.saul.cat).
Fora d’aquestes agrupacions per mit-
jans, trobar blocs de periodistes cata-
lans que parlin sobre una temàtica
especialitzada, que escriguin amb assi-
duïtat, i mantinguin una comunicació
fluïda amb els seus lectors és una tasca
titànica. Perquè les seves bitàcoles ‘flo-
ten’ a Internet entre un mar de blocs
d’altra gent, que escriuen amb rigor el
que publiquen.Aquests últims no exer-
ceixen el periodisme en cap mitjà però
sí a la Xarxa. Al lector d’aquests blocs
no li fa res si qui l’informa és un asses-
sor d’empreses, un tecnòleg, un filòsof o
un periodista.
VETERANS DE LA XARXA
En Lluís Foix és un veterà en el perio-
disme tradicional i en el digital. L’any
2002 va ser dels primers i obria un bloc
anomenat La Libreta, lligat a la capça-
lera de La Vanguardia a Internet. Ac-
tualment publica a les capçaleres del
grup Godó,manté La Libreta i el Foix-
blog (http://foixblog.blogspot.com),
una altra bitàcola independent oberta
fa uns anys.
Segons Foix, en el blocs “no es pensa
tant en l’àmbit geogràfic de la difusió
del mitjà perquè els lectors et poden se-
guir des de molt lluny”.
Un 44% de l’audiència
de La Libreta estan ubi-
cats fora del territori es-
panyol. Malgrat la feina
que pot donar publicar
totes dues bitàcoles, ell confessa no
haver-se plantejat mai tancar-les. “La
Libreta arriba a les bústies de 35.000
persones alhora, totes elles subscrites a
la newsletter. Com em podria permetre
deixar-ho?”, es pregunta.
Després d’anys d’experiència, està
convençut que hi ha diferències subs-
tancials entre els lectors de premsa i els
d’un bloc. “Els que em llegeixen a In-
ternet són més fidels, fan comentaris,
creen comunitat.Hi ha molta complici-
tat”, assegura. Aquest periodista és
molt seguit allà on deixi anar la seva
ploma, però sap de gent, ‘lectors del
paper de tota la vida’, que ara només el
llegeixen per la Xarxa. “Sóc conscient
que els meus escrits arriben als repre-
sentants del Govern de Catalunya i
d’institucions catalanes molt recone-
gudes”, apunta.
La Mercè Piqueras és una altra vete-
rana d’Internet. Es va connectar per
primera vegada el 1994 i, des de
llavors, ha participat en nombrosos de-
bats virtuals sobre diferents temà-
tiques. De professió és biòloga, a més
de ser la presidenta de l’Associació
Catalana de la Comunicació Científica
106
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Tenir un bloc no és una tasca fàcil.
Aquí teniu alguns consells extrets
de la Guía Completa del Blogging
de Huffington Post (més informa-
ció a http://tinyurl.com/85oz8y).
1. Jeff Atwood: “Escriu amb regu-
laritat. Faig sis actualitzacions per
setmana. Això és dur però quan
s’agafa l’hàbit ja no costa.”
2. “Escriu informalment però amb
claredat, com si estiguessis expli-
cant-li a un amic. No siguis críptic,
vés al gra”, continua Salmon.
3.Ryan Singel:“Comença amb una
bona primera frase. Imagina que el
teu lector no passarà del primer pa-
ràgraf.”
4. Arianna Huffington recomana
no fer entrades massa llargues.
“Màxim vuit-centes paraules per
història.”
5.Singel:“Afegeix alguna cosa nova
de tant en tant o els lectors no tor-
naran al teu bloc.Com a periodista,
pensa a ampliar la informació que
té tothom.”
6.EzraKlein:“Concentra el bloc en
un tema concret sense que sigui
massa especialitzat, es pot combi-
nar amb històries més generals.”
7. “Respon als comentaris!”, pun-
tualitza Klein.
8.Salmon:“Posa enllaços! és l’única
manera que trobin el teu bloc.”
9. Om Malik: “Espera almenys
quinze minuts abans de publicar
res.Això et donarà distància.”
10. Singel:“Fotos. Sempre. Internet
n’està plena, però cerca la llicència
Creative Commons de Flickr.”
12. Mike Masnick: “No t’amoïnis
per les poques visites.Només escriu
sobre el que t’interessa, comunica’t
amb altres i gaudeix-ne.”
Els professionals del mónaudiovisual i de la comunicacióinstitucional són els quese senten menys atrets pels blocs
Recomanacionsper tenir un bloc
D O S S I E R E S P E C I A L
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 106
(http://www.acccnet.net/). El 2004 va
obrir el bloc La Lectora Corrent, de-
dicat a lligar l’actualitat amb la ves-
sant científica. “Vull arribar a la gent
que creu que no li agrada la ciència”,
explica Piqueras. Actualment, rep
unes 17.000 visites mensuals i per les
estadístiques sap des de quins països
la llegeixen, o si l’han trobat pel Goo-
gle o bé per recomanació d’un altre
bloc.
Mercè no és periodista, però ha estat
triada en aquest article perquè aplica
en el seu treball les regles bàsiques de
la professió: correcció ortogràfica, ve-
racitat de la informació, les fonts origi-
nals, etc. Ella s’ha creat un nom a
Internet que no està lligat a la capça-
lera de cap mitjà gràcies a aquesta me-
todologia. Piqueras explica que podria
escriure en una llibreta el que publica
al bloc “però no podria afegir-li enlla-
ços ni fotos ni vídeos.És com la llista de
bibliografia de les revistes de divulga-
ció científiques, que ja no les posen per-
què ocupen massa espai”. També
destaca que és molt meticulosa amb els
enllaços:“Cada cerca per trobar la font
original és una petita investigació. Fins
i tot al recomanar un enllaç de la Vi-
quipèdia, abans el contrasto amb dos o
tres webs”.
RETROALIMENTACIÓ
El cap de redacció de Catalunya Ràdio,
Jofre Llombart, es va animar a obrir, a
finals del 2007 i sota la capçalera del
3cat24, el bloc L’Agulla del paller, on fa
comentaris reflexius d’algunes notícies
que toquen la vessant
més social. “Escriure a
Internet em permet fer
una altra construcció lin-
güística, utilitzar recursos
literaris que no puc fer
servir a la ràdio, en què el missatge ha
de ser concís i concret”, admet Llom-
bart, que destaca el perfil de l’audiència
dels dos mitjans:“Qui entra al bloc està
predisposat a llegir-me. Deixa comen-
taris que l’oient de ràdio no fa, és més
crític i participatiu, manté converses
107
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Lluís Foix manté actives dues bitàcoles a la Xarxa. Quasi la meitat dels lectors resideixen fora de Catalunya.
La majoria dels periodistesque tenen un bloc destaquenque el millor és poder relacionar-seamb la seva audiència
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 107
amb altres.A vegades és la mateixa per-
sona… això és el més curiós”.
D’altra banda, la Sílvia Cobo és una pe-
riodista de trenta anys que treballa com
a responsable de comunicació d’Inter-
net a l’ONG Mans Unides. Fa dos anys
va obrir Lola como mola per fer anàlisi
i crítica dels mitjans de comunicació en
un to informal. “La meva idea és recu-
perar la funció social i la credibilitat de
la professió”, afirma. Aquesta perio-
dista confessa que publicar a Internet
“és un motor d’aprenentatge constant.
Hi ha un món sencer a descobrir i tens
els experts a un clic de distància. Lola
como mola és el millor currículum que
tinc”. Cobo explica que la Xarxa li ha
permès conèixer altres professionals i,
fins i tot, rebre ofertes de treball.
Tot i els avantatges que comporta,man-
tenir actualitzat un bloc suposa invertir
moltes hores; ser constant en la tasca
d’opinar o reflexionar; conèixer bé
l’eina; donar-lo a difondre per Internet
i descobrir la reacció que provoquen les
paraules pròpies en la miniaudiència fi-
delitzada amb el pas del temps. Lluís
Foix comenta que “com a periodista, si
no escrius, és com deixar l’ofici. Ara
que estic jubilat és un gust i actualitzo
La Libreta tres o quatres vegades a la
setmana”. La Mercè Piqueras va tenir
desactualitzat un temps el seu bloc,
però a principis del 2008 es va plante-
jar el repte de mantenir-lo. “Ara cada
setmana hi incorporo nous continguts”,
assegura; mentre que en Jofre Llom-
bart destaca el temps que s’inverteix a
posar enllaços, retocar les fotos per
adaptar-les a una grandària, llegir i res-
pondre els comentaris que t’hi deixen,
etc. “Però tot és voluntat i és molt sen-
zill”, afirma.
La Sílvia Cobo llegeix diàriament arti-
cles d’experts en periodisme digital es-
crits en diferents idiomes. “Després ho
comunico a Lola comomola i intercan-
vio opinions. El Twitter i Del.icio.us
m’ajuden a compartir enllaços. Amb
108
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
BLOCS DE PERIODISTES CATALANS
La Libreta, de Lluís Foixhttp://www.lavanguardia.es/lalibreta/index.html
La lectora corrent,deMercè Piquerashttp://lectoracorrent.blogspot.com/
L’agulla del paller, de Jofre Llombarthttp://blogs.ccrtvi.com/lagulladelpaller.php
Lola como mola, de Sílvia Cobohttp://lolacomomola.blogspot.com/
Oh Europa!, de Jaume Masdeuhttp://blogs.ccrtvi.com/oheuropa.php
Desnoticias, de Mònica Ramonedahttp://desnoticias.wordpress.com/
Janquim, de Joan Carrerashttp://janquim.blogspot.com/
Port 666, de Mercè Molisthttp://filmica.com/port666/
Dutopia, de David Domingohttp://dutopia.cat
Fotoblog de la periodista Núria delMoralhttp://www.nuriadelmoral.blogspot.com/
BLOCS DE PERIODISTES NO CATALANS
PERÒ MOLT INFLUENTS
eCuaderno, de José L.Orihuelahttp://www.ecuaderno.com/enlaces/
e-periodistas, de Ramon Salaverria
http://e-periodistas.blogspot.com/
Digitalismo, d’Hugo Pardo i CarlosScolari
http://digitalismo.com
Periodistas21, de JuanVarela
http://periodistas21.blogspot.com/
MangasVerdes, de ManuelAlmeida
http://mangasverdes.es/
Escolar.net, de Nacho Escolar
http://www.escolar.net/
BLOCS DE PERIODISTES ESTRANGERS
DE GRAN POPULARITAT
TheHuffington Post, d’AriannaHuf-fington
http://www.huffingtonpost.com/
Jeff Jarvis
http://www.buzzmachine.com/
ChrisAnderson,director de la revistatecnològicaWired
http://www.longtail.com/the_long_tail
Coding Horror, de JeffAtwood
http://www.codinghorror.com/blog/
Portfolio.com, de Felix Samon
http://www.portfolio.com/views/blogs/market-movers
TheAtlantic, de Jeffrey Golberg
http://jeffreygoldberg.theatlantic.com
The American Prospect, d’EzraKleinhttp://www.prospect.org/csnc/blogs/ezraklein
Techdirt, de Mike Masnick
http://techdirt.com/
Talking PointsMemo,de JoshuaMicaMarshall
http://www.talkingpointsmemo.com/
BLOCS MÉS INFLUENTS DEL 2008, SE-GONS THE BEST OF BLOGS
TechCrunch
http://www.techcrunch.com/
Mashable!
http://mashable.com/
Engadget
http://www.engadget.com/
Gizmodo
http://www.gizmodo.es/
Boing Boing
http://boingboing.net/
Una selecció de blocs
D O S S I E R E S P E C I A L
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 108
l’RSS segueixo 170 blogs i m’assabento
del que escriuen altres periodistes”, as-
segura.
En Joan Carreras, periodista de la Cor-
poració Catalana de Mitjans Audiovi-
suals (CCMA) va obrir, el 2007, el bloc
Janquim, en què es pot llegir sobre ges-
tió del coneixement, innovació i perio-
disme. Diu que respon els comentaris
tan aviat com pot i publica un o dos
cops per setmana:“M’agrada molt bus-
car enllaços, dedicar certa cura a la re-
dacció, fer les fotos que publico (sovint
amb el mòbil pel carrer)”.
El 2007, la Mònica Ramoneda també es
va decidir a obrir Desnoticias, on escriu
sobre periodisme digital i comunicació
de conflictes.“És un vici: t’animes a pu-
blicar i si no pots, ho trobes a faltar. És
un bon exercici periodístic i et manté
actiu professionalment”, reconeix. Ex-
plica que és completament diferent es-
criure al bloc que fer-ho per a La
Vanguardia.es, on treballa coordinant
l’hemeroteca. “Els objectius, la meto-
dologia i el llenguatge són diferents.Al
Desnoticias faig més opinió o més lite-
ratura”, diu.
Un altre blocaire és Jaume Masdeu,
corresponsal de Catalunya Ràdio a
Brussel·les, que recomana l’experiència.
Ell va estrenar, el 2008,Oh! Europa de-
dicat a l’anàlisi sobre la política i l’eco-
nomia europea. “La pràctica és la
millor de les escoles, jo m’ho passo bé.
Puc publicar idees i interpretacions que
abans em quedava per a mi.Ara les ex-
poso a escrutini públic,
amb possibilitat de ser
contestat”, assegura. I
afegeix: “Porta feina,
francament”.
De cibercultura parla la
Mercè Molist al seu bloc Port 666, que
va obrir el 2006. L’actualitzo més o
menys un cop per setmana”, reconeix.
Ella publica regularment al Ciberpaís
(suplement de tecnologia d’El País) i
explica que el millor de Port 666 és que
no ha de passar pel filtre d’un editor i
els articles poden tenir la llargada que
109
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Sílvia Cobo té un bloc que sota el nom Lola como mola analitza els mitjans de comunicació des d’una òptica informal.
Els blocaires coincideixenen el fet que els lectors els ajudena corregir errors, complementartextos o resoldre dubtes
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 109
vulgui. “És el meu mitjà de comunica-
ció. I el millor és que la gent em pot
deixar comentaris perquè al Ciberpaís
no tinc retroalimentació dels lectors”,
afirma.
El feedback dels lectors en un bloc no
sempre és a la mida de l’autor.Després
d’hores polint un contingut que llegirà
gent anònima, es pot trobar amb co-
mentaris que li falten al respecte. En
Lluís Foix diu:“És clar que hi ha el que
t’insulta i el que no està d’acord amb el
que dius, però… això entra dins les re-
gles del joc”. En Jofre Llombart, en
canvi, no s’ho acaba de prendre tan bé.
“Un dia vaig fer un comentari a l’acti-
tud dels anti-Bolonya plantejant què
passaria si a ells els boicotegessin els
seus actes, com han fet els estudiants
més d’un cop amb actes d’altres. La
reacció dels comentaris va ser violenta
i el 3cat24 va retirar-ne uns quants que
m’agredien verbalment. L’anonimat els
empara”, critica.
La Sílvia Cobo, la Mercè Molist i la
Mònica Ramoneda, pel contrari,mai no
han tingut aquestes males experiències
amb els comentaris dels lectors. La
Mercè Piqueras diu que això passa so-
bretot en els mitjans grans.Tots coinci-
deixen que els lectors han ajudat a
corregir errors, complementar textos o
resoldre dubtes. “M’encanta quan opi-
nen, quan participen i encara més quan
dialoguen entre ells”, explica Joan Car-
reras. En Jaume Masdeu opina que “la
lliure expressió s’emmarca dins d’unes
normes de comporta-
ment i els insults s’han
d’esborrar directament”.
ELS ABANDONATS
Malgrat tanta voluntat de
fer bé les coses, a vegades la realitat su-
pera a qualsevol que hagi obert un bloc.
Es deixa setmanes sense actualitzar, els
temes perden sentit i mai es temps de
fer una bona entrada amb enllaços,
fotos, vídeos o àudios. I menys a res-
pondre comentaris!
N’hi ha molts, de blocs abandonats. Els
110
CA
PÇA
LER
AA
BR
IL2009
Mercè Piqueras és blocaire i presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.
Hi ha molts blocs abandonats.Els de poca audiència es quedenen els llimbs de la Xarxa fins quedesapareixen, passats uns anys
D O S S I E R E S P E C I A L
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 110
de poca audiència es queden en els
llimbs de la Xarxa fins que desapa-
reixen, passats uns anys. Encara es pot
veure l’última entrada, al setembre de
l’any passat, de la periodista Núria Al-
miron (http://www.almiron.org/). O el
Retiario, de Pepe Cervera, que el juny
de 2008 va anunciar una aturada tem-
poral per vacances d’estiu i encara no
ha tornat. Ara té un altre bloc ano-
menat Perogrullo (http://www.pero-
grullo.com/?cat=29), molt més al dia.
Però el pitjor és quan l’audiència es-
pera confiada que l’autor continuarà la
bitàcola. El bloc del periodista Martí
Perarnau (http://martiperarnau.blog-
spot.com/) n’és un exemple.Té acumu-
lats més de 1.400 comentaris en el seu
missatge de comiat.
SER PERIODISTA A INTERNET
Per acabar, deixem algunes reflexions
sobre els blocs. Per Joan Carreras “tenir
bloc permet intercanviar informació,
compartir coneixement i traçar –entre
molts– un mapa més ajustat de la reali-
tat”. Mercè Piqueras opina que “això
dels blocs és com la ‘selecció natural’.
Els millors seran els que sobreviuran al
pas del temps”,mentre queMercè Mo-
list admet que encara utilitza “el boli, la
llibreta i el telèfon, però el tant per cent
és ínfim comparat amb l’ús que faig de
Google, correu electrònic, blocs, RSS,
Jabber (‘messenger’ de Linux), etc.”.
Lluís Foix apunta que “la Xarxa és im-
parable. D’aquí a uns anys, els diaris
impresos no es vendran tant, seran més
explicatius, més pensats”. Jofre Llom-
bart creu que “el futur és una ràdio de
podcasts, en què els continguts s’escol-
ten a qualsevol hora”, mentre que Síl-
via Cobo destaca que la Xarxa és “una
oportunitat de redefinir el rol del pe-
riodista i els models de negoci dels mit-
jans”. Jaume Masdeu reconeix que
“seria un error desaprofitar la varietat
d’oportunitats que ens permet la
Xarxa”.
Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 111
Darrerament polítics, periodistes i lin-
güistes es qüestionen si la qualitat de la
llengua en els mitjans de comunicació
és l’adient. És cert que si mirem vint-i-
cinc anys enrere els mitjans han fet una
feina importantíssima en el procés de
normalització lingüística. Però en l’ac-
tualitat les crítiques fan referència a
l’empobriment de la llengua i la cultura,
i al fet que el català cada vegada utilitza
més recursos manllevats del castellà.
El novembre passat, el cap de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Cata-
lans, Joan Martí, va fer unes declara-
cions polèmiques a RAC1. Va apuntar
que en els mitjans de comunicació “s’ha
anat rebaixant el llistó” del nivell lin-
güístic dels periodistes. I va afegir que
“a aquella persona que no té una com-
petència molt bona de la llengua que
sigui, en aquest cas la catalana, se li ha
de recomanar que es retiri d’aquesta
funció fins que no tingui la competèn-
cia. Digui-n’hi sanció econòmica o des-
tinació laboral diferent”.
Aquest suggeriment va provocar reac-
cions de tota mena. Tot just l’endemà,
Martí va aclarir que es referia al fet que
“un comunicador ha de tenir un elevat
coneixement de la llengua que utilitza”
i afegí que les seves declaracions “no es
referien exclusivament als periodistes
en llengua catalana”, però que en qual-
sevol cas “ni em passa pel cap que es
puguin castigar els errors lingüístics”.
Tot i la rectificació, mesos després, di-
versos lingüistes i editors consultats per
aquesta revista encara reflexionen
sobre les declaracions de Martí.Albert
Rico, professor del Departament de Fi-
lologia catalana de la UAB i membre
fundador del grup de recerca Llengua i
Media considera que les paraules de
Martí en proposar possibles sancions
en tot cas haurien de referir-se a “una
sanció social”. No obstant això, reco-
neix que la demanda social no existeix
i “que l’exigència vingui des de més
amunt sempre serà vist com una impo-
sició. I aquí hi ha el conflicte”.
El cap d’edició deLaVanguardia,Magí
Camps, es manifesta “d’acord” amb
Joan Martí, “no tant amb el fet simbò-
lic de pagar una sanció”, sinó que creu
que el domini de la llengua “s’hauria de
tenir en compte en el moment de la
contractació de qualsevol professional
de la comunicació”. En canvi, el coor-
dinador lingüístic de l’edició en català
d’El Periódico, Ricard Fité, opina que
la reflexió deMartí “va ser un estirabot,
una reacció poc meditada, perquè no es
pot generalitzar. Quan llegeixo els dia-
ris, tant l’Avui, El Periódico com El
Punt, fins i tot els digitals, en general el
tema lingüístic està controlat. No em
sembla que sigui greu”.
Per la seva part, el cap de la secció
d’edició de l’Avui,Albert Pla, creu que
les sancions no funcionarien. “Pensar
R E P O R TAT G E
El dominilingüístic en elsmitjans, a debat
La polèmica es va
encetar el passat
novembre arran del
suggeriment d’en Joan
Martí, cap de la Secció
Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans,
d’aplicar sancions als
periodistes que
cometessin errades a
l’hora de comunicar-
se. Tot i que
posteriorment va
aclarir que només es
referia al fet que els
periodistes havien de
tenir un domini de la
seva eina de treball, és
a dir de la llengua
(sigui quina sigui), el
debat estava obert.
Mesos després,
continua la discussió
sobre si ha disminuït
el nivell d’exigència
lingüístic en els
mitjans de
comunicació.
Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 112
que un mitjà de comunicació multarà,
o no contractarà, un professional que li
porta audiència pel fet de no parlar bé
el català és no viure en la realitat del
mercat”, afirma.
Pla recorda que alguns mitjans ja han
mirat d’aplicar algunes sancions sense
gaire èxit:“AEl Punt van intentat pres-
cindir dels correctors. Si un redactor ne-
cessitava corrector, l’hi descomptaven
del sou.Amb tot, el sistema no va fun-
cionar i han acabat tenint un equip de
més de vint correctors. Per sort o per
desgràcia acaba sent la solució més
pràctica”.
D’altra banda, la cap d’assessorament
lingüístic de TV3, Maria Alba Agulló,
tot i que creu que “es van esbiaixar” les
declaracions de Martí, apunta que a la
cadena pública catalana no hi ha san-
cions, però sí que hi ha una sèrie de
“tocs d’atenció”. I en dóna un exemple:
“De vegades no es permet que un pe-
riodista posi veu als seus propis repor-
tatges, o no se li permet fer cròniques
en directe”, i aquesta és una manera de
vetllar per la correcció lingüística de
TV3. Ara bé, pel que fa a les sancions
econòmiques admet que mai no se les
han plantejades.
En aquest sentit, el lingüista de COM-
Ràdio, Rudolf Ortega, considera que si
un redactor té algun problema relacio-
nat amb la llengua se li han de donar
tots els mitjans per solucionar-ho. “Jo
no trauria mai ningú de la seva feina
per una qüestió de llengua. I si algú no
pot posar la veu a les infor-
macions que ha elaborat cal
oferir-li la formació necessà-
ria”, assegura.És per això que
admet que no creu en les san-
cions, sinó en l’assessorament.
NIVELL D’EXIGÈNCIA
La reflexió que en el seu moment va fer
el professor Martí ha constatat un tema
que ja fa temps que es debat als fòrums
d’opinió relacionats amb els mitjans de
comunicació com és una critica als mit-
jans audiovisuals per una certa laxitud
113
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Els programes de ràdio i televisió que es realitzen en directe són els que tenen més possibilitats de fer incorreccions lingüístiques.
“El domini de la llenguas’hauria de tenir en compte alcontractar qualsevol professionalde la comunicació” (Magí Camps)
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 113
en el que respecta al camp lingüístic.
Per exemple, l’escriptor i periodista
Quim Monzó ha denunciat que “el ca-
talà s’està convertint en un dialecte del
castellà” i que els mitjans de comunica-
ció hi estan contribuint, ja que s’ex-
pressen amb un català “que fa feredat”.
Lingüistes, correctors i editors matisen
les paraules de Monzó. En primer lloc,
la majoria d’experts consultats per
CAPÇALERA coincideixen a afirmar que
no es pot generalitzar. El segon punt és
que també creuen que els mitjans es-
crits tenen més eines a l’hora de vigilar
la correcció lingüística. I, per tant, a la
ràdio i a la televisió és a on es fa més di-
fícil la feina de l’assessorament, sobre-
tot en els programes amb un alt índex
d’improvisació. I aquí, inevitablement,
es parla dels espais d’humor i dels
esports. I, per acabar, s’ha de tenir en
compte també que cada vegada hi ha
més produccions externes, sobretot en
el cas de TV3, i això complica poder
portar un control tan exhaustiu com el
que es fa a les produccions pròpies.
Respecte al paper que han tingut dins
el procés de normalització lingüística, el
professor Rico afirma que, en el cas dels
mitjans audiovisuals, “les emissores de
la Corporació són un referent, un ins-
trument de socialització, que ens per-
meten veure el món en català a través
d’una mirada pròpia”. Aquí, apunta,
hem de fer un esment especial a la feina
que ha fet TV3 amb espais infantils,
com el Club Súper 3 i el 3XL omusicals
com l’Sputnik.
I pel que fa a la premsa escrita, els lin-
güistes han notat una gran evolució, ja
que, tal i com assevera Ricard Fité,
“s’estan recollint els fruits de la política
d’ensenyament que s’ha aplicat durant
l’últim quart del segle XX” i actual-
ment la gran majora de periodistes
estan alfabetitzats en les dues llengües.
I això ho noten especialment els cor-
rectors. Fité recorda que els originals
que havien de revisar als anys 70 o 80
eren “molt deficients. Era lògic perquè
no hi havia hagut ensenyament en ca-
talà, i des de l’època de la República no
hi havia hagut premsa escrita de
masses”.
ELS PROGRAMES D’HUMOR
Resulta evident que els mitjans escrits
tenen més facilitat a l’hora de corregir.
Camps afirma que “el registre escrit
sempre és més elaborat” perquè pot
passar pel filtre dels correctors. En
canvi, a la ràdio i la televisió els perio-
distes “han de tenir, d’entrada, un do-
mini lingüístic alt per tal de poder
expressar-se amb claredat i cor-
recció”. És a dir, en paraules
d’Albert Pla, els periodistes són
els qui “tenen la paella pel
mànec”. Tot i que es fa un segui-
ment tant anterior com posterior
a l’emissió, la tasca dels assessors
en els mitjans audiovisuals no és tan
clar en el producte final.
Els programes en què es nota més si un
periodista té o no té un bon domini lin-
güístic són els d’humor i els esportius,
ja que són els que requereixen més im-
R E P O R TAT G E
114
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El llibre d’estil de COMRàdiobusca respectar les variantspròpies de les emissoresmunicipals consorciades
La majoria de mitjans compten
amb un departament d’assessora-
ment lingüístic.A El Periódico és
especial per la doble edició.Hi ha
trenta-cinc lingüistes en plantilla i
vint col·laboradors que es dedi-
quen a l’edició en català que han
de corregir sense que sembli tra-
duït. Només hi ha originals en ca-
talà en la secció d’opinió, els quals
es revisen i se’n fa la traducció.
ALaVanguardia tots els originals
són en castellà i la feina és sobre-
tot d’assessorament i d’adequació
al llibre d’estil. Hi ha set editors
dividits per seccions. En canvi,
l’Avui compta amb nou correctors
que revisen els textos en l’ordre
que els van arribant, és a dir sense
àrees d’especialització.
Pel que fa a les ràdios, en el cas de
COMRàdio, per exemple, comp-
ten amb un lingüista, que corre-
geix els textos dels informatius,
assessora la resta de programes i
fa un seguiment posterior a
l’emissió. Cal destacar el seu re-
cent llibre d’estil que té per ob-
jectiu d’establir un model de
llengua que respecti les variants
pròpies de les emissores munici-
pals consorciades.
A TV3, en canvi, hi ha vint-i-cinc
lingüistes i molts col·laboradors i
traductors.Es distribueixen en les
seccions de doblatge, informatius,
producció de programes, segui-
ment, comercial i dramàtics. L’as-
sessorament passa per fases:
selecció de personal; correcció de
textos, dicció, recursos estilístics i
adequació al registre o varietat; i
seguiment personalitzat de cada
comunicador.
Correctors, editorsi lingüistes
A TV3 volen millorar la qualitat de lallengua.
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 114
mediatesa i improvisació. És per això
que sovint són els més criticats.
Quant a l’humor, es critica l’ús excessiu
de lèxic i expressions castellanes. Se-
gons Fité, això s’explica perquè encara
manca la “consolidació del llenguatge
col·loquial”. En els últims trenta anys
els mitjans han aconseguit establir un
model estàndard del català, però, en
canvi, quan es parla un llenguatge més
col·loquial o d’argot “la influència del
castellà està més present”.
Tot i així, des del servei d’assessora-
ment lingüístic de TV3 s’està fent una
tasca important per intentar evitar la
utilització del castellà de forma gra-
tuïta. Així, Agulló afirma que “tots els
catalans bilingües barregem i fem refe-
rències al castellà, encara que la nostra
feina és de mentalització constant. Per
exemple, un cas que sempre hem com-
batut és quan en un programa d’humor
a una nena índia sioux, a la Lady Di o a
una actriu nord-americana la fan parlar
en castellà”.
Rudolf Ortega apunta que de vegades
“hi ha hagut una tendència a pensar
que parlar pitjor faria riure més. Hem
acceptat una certa permissivitat estilís-
tica en l’ús de la llengua”. I posa com a
exemple el cas de la sèrie Plats Bruts,
en què “es parlava malament cons-
cientment buscant el toc humorístic”, o
casos concrets com el personatge del
Gilipollas al programa de Buena-
fuente.
Per Ortega, això “és una qüestió de po-
lítica interna, però penso que s’hauria
de poder fer humor sense haver de par-
lar malament”.
Malgrat l’existència inevitable de pa-
raules que es manlleven del castellà,
Ortega considera que no es pot afirmar
que el català s’estigui convertint en un
dialecte, i qualifica l’afirmació de
Monzó d’“hipèrbole”, ja que “sociolin-
güísticament és impossible”.
ELRIGORALES PRODUCTORES
La directora deTelevisió de Catalunya,
Mònica Terribas, ha reconegut recent-
ment que el nivell del català en aquesta
televisió pública “es pot millo-
rar moltíssim” i que “hi estem
treballant”. Argumenta, però,
que “TV3 està en minoria a Ca-
talunya a l’hora de reflectir la
nostra pròpia realitat, a causa
del número d’emissores que hi ha en
castellà”.
Maria Alba Agulló admet que el més
complicat de controlar a TV3 és l’àrea
de producció de programes, ja que cada
cop hi ha més productores associades.
“S’han de buscar mecanismes de
control perquè no es dispersi el rigor en
el seguiment de la qualitat lingüística.
Procurem que segueixin els nostres cri-
teris, que tinguin un lingüista assignat i
homologat per nosaltres, però de ve-
gades alguns col·laboradors no tenen el
nivell de competència que ens agrada-
ria”, afirma.
L’augment de castellanismes en
la llengua catalana no és tan sols
un fenomen dels mitjans de co-
municació, sinó que és un reflex
del que passa a la societat. És per
això que tal i com assegura Al-
bert Pla “quan es fa una producció prò-
pia que busca audiència i ha de
connectar amb la gent jove, es fa gai-
rebé inevitable parlar el català castella-
nitzat, o fins i tot mig barrejat, que
parlen els joves”.
115
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
A TV3 si un periodista noté el nivell lingüístic adequata vegades no se li permetlocutar o entrar en directe
Els periodistes esportius són els
més criticats pels experts pel que
fa al seu domini de l’eina lingüís-
tica. En el cas de la premsa es-
crita, l’especificitat del llenguatge
i els jocs de paraules que sovint
fan servir impliquen que hagin de
tenir un gran control de la llen-
gua. I no sempre és així. I pel que
fa als mitjans audiovisuals les crí-
tiques són també recurrents. La
majoria d’experts asseguren que
hi ha casos concrets que fan molt
de mal.
El cap de la secció d’edició de
l’Avui,Albert Pla creu que “hi ha
periodistes d’esports a TV3 que
veritablement et quedes una mica
parat que no hi hagi gent que
pugui parlar millor. Per exemple
a la Fórmula 1. De vegades es va-
lora més el fet que una persona
faci molts anys que es dedica a
allò i la llengua passa a segon
terme”.
La cap d’assessorament lingüístic
de TV3, Maria Alba Agulló,
també fa referència a aquest cas
concret i assegura que alguns cops
s’ha trobat que estan a punt de
contractar alguna persona perquè
mostra facilitat per “connectar
amb els joves o perquè té una ha-
bilitat immensa per transmetre la
Fórmula 1. La nostra feina és ex-
plicar que dins de la seva profes-
sionalitat hi ha també el domini
lingüístic”. Tot i això, Agulló surt
en defensa dels periodistes espor-
tius, ja que són els qui han “d’om-
plir més espai de temps amb més
improvisació i, segurament, també
han de donar més vivesa al llen-
guatge”.
El problemadels esports
A El Punt volien descomptarel cost del corrector, quan fosnecessari,del sou del redactor,però la fórmula no va funcionar
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 115
Per tant, en certs moments els interes-
sos econòmics estan per sobre de la
correcció lingüística i el que fan els mit-
jans és intentar imitar la llengua del
carrer. “Quan hi ha una llengua domi-
nant amb la qual s’arriba a molta més
gent, des del punt de vista econòmic,
s’aconsegueix l’objectiu amb menys in-
versió; aquí és on el català té totes les
de perdre”, diu Magí Camps des de La
Vanguardia.
En canvi,Ortega és de l’opinió que “els
mitjans de comunicació, tant els públics
com els privats, haurien de trobar un
equilibri entre ser propers i entenedors
i a la vegada aprofitar la potència de
què disposen dels mitjans de comuni-
cació per difondre un nivell de llen-
gua”.
Per tant, segons el lingüista de
COMRàdio, no es tracta tant
“d’inspirar-se en el català del car-
rer, sinó que també el català dels
mitjans serveixi de referent”.
D’altra banda, per a alguns cor-
rectors el més greu no són els manlleus,
sinó que és més important el fet que hi
hagi expressions que es tradueixen lite-
ralment del castellà, mentre altres ex-
pressions catalanes,molt més genuïnes,
estiguin caient en desús o arribin a sem-
blar folklòriques.
116
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Els periodistes solen cometre
algunes errades bàsiques amb
freqüència. Per evitar-les, els pe-
riodistes compten amb una eina
molt útil com l’ésAdir, el portal
lingüístic de la Corporació Cata-
lana de Mitjans Audiovisuals,
(http://esadir.cat), amb informació
sobre el model de llengua, gra-
màtica, lèxic, noms propis, do-
blatge, etc.
A continuació exposem alguns
exemples d’errades més habituals:
-L’absència de pronoms febles,una
utilització incorrecta d’aquests o
bé la seva reducció.
-La construcció de que. Sovint es
diuen frases com:“estic convençut
de que”, en lloc de dir “estic
convençut que”.
-La preposició davant d’infinitiu
quan aquest no és temporal: “van
ser els primers en arribar-hi”, en
comptes de “van ser els primers a
arribar-hi / d’arribar-hi”.
-L’ensordiment de la s sonora, so-
bretot als enllaços de dues pa-
raules. Per exemple. “els astres”.
-Els relatius. Construccions com:
“Aquell programa en el que vaig
veure”, en lloc d’“aquell pro-
grama en què / on / en el qual vaig
veure”.
-Errades lèxiques i castellanismes.
Com les paraules “transvasa-
ment”, “subidón”o “enfermetat”,
o expressions com “suar la gota
gorda” en comptes de “suar la
cansalada”, que seria més ge-
nuïna.
-Problemes d’expressió, tals com
utilitzar tòpics o construccions
pròpies de notes de premsa o te-
letips, o frases molt enrevessades.
Pronoms feblesi “enfermetats”
Les noves generacions de periodistes ja estan alfabetitzats en les dues llengües.
L’augment de castellanismes,que es donen sobretotals programes d’humor,no són exclusius dels mitjans
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 116
MILLOR EN CASTELLÀ?
El català i el castellà són dues llengües
en contacte i, per tant, ambdues reben
influències mútues. El problema és, se-
gons Albert Pla, que “el català està en
un marc sociolingüístic desfavorable
que el va acostant al castellà perquè,
mentre que el català no té res que
contraresti la interferència, el castellà
rep la constant alimentació del model
no interferit provinent de la resta del
món”.
En aquest sentit, es pot parlar d’un cert
complex per part dels catalanoparlants.
Pla creu que “el castellà té més recur-
sos que el català, de la mateixa manera
que l’anglès en té més que el castellà.
Potencialment, totes les llengües són
iguals, però en la pràctica les que estan
menys a la defensiva i s’obren més a
tota mena d’aportacions, acaben tenint
més recursos. Aquí tenim el complex
d’escriure malament perquè la interfe-
rència ens obsessiona, però el castellà
que s’escriu a La Vanguardia o a El Pe-
riódico segur que també té moltes ‘ca-
talanades’. La diferència és que ells no
ho viuen com un problema perquè no
tenen la identitat amenaçada. Fins i tot
ho poden veure com un substrat que els
enriqueix”.
Per al·lusions,Magí Camps es refereix a
l’existència de “catalanades” a La Van-
guardia. Explica que sovint s’hi troben
amb informacions sobretot polítiques,
en què les declaracions en català es tra-
dueixen literalment al castellà. “A ve-
gades hi ha coses que ens sentim
obligats a deixar-les en català perquè
en traduir-les perden tota la força o
perquè no hi ha una expressió equiva-
lent: ¿com diríem en castellà ‘el nostre
mal no vol soroll’, que va dir una ve-
gada el president Pujol?”, es pregunta.
Malgrat totes les crítiques que hem
anat enumerant, hi ha alguns lingüistes
que es mostren optimistes. És el cas
del professor Rico, que considera
que la gent sempre tendeix a
fixar-se en els errors, “i de ve-
gades aquests no són representa-
tius dins del global de la
producció”. També assegura que
quan tenen lloc algunes crítiques
per part de determinades institucions
“sembla que ho facin amb el periscopi
col·locat fa tres dècades”.Evidentment,
el model de llengua ha evolucionat amb
el pas del temps apunta, i “semblaria
utòpic pretendre que el model que te-
níem com a referència fa trenta anys
serà el model del futur”.
En algunes informacions,sobretot les polítiques,els lingüistes es troben ambexpressions difícils de traduir
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 117
R E P O R TAT G E
118
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
S’ha de diferenciar entre periodisme
escrit i periodisme audiovisual. I en el
primer cas, s’ha de diferenciar entre
la premsa que controla els articles,
que té correctors en plantilla, que en
general tenen un nivell acceptable, i
la que no els controla.
En el cas dels audiovisuals, hem de
diferenciar també entre els pro-
grames en què es llegeixen textos
preparats i corregits, dels magazins,
les entrevistes, les tertúlies, els pro-
grames d’humor... que es basen més
en la improvisació. I també cal dife-
renciar entre la llengua dels profes-
sionals, de l’emissora, i la dels
col·laboradors (tertulians) o entre-
vistats.
Les qüestions que destacarem, doncs,
afecten sobretot les emissores que
tenen menys cura de la correcció i els
programes en què la improvisació o el
paper dels participants de fora és més
important.
FONÈTICA (VARIETAT CENTRAL,
ÀREA BARCELONINA)
Són fenòmens que no se centren úni-
cament en registres informals, perquè
depenen molt de la competència lin-
güística del locutor. Vg., en especial,
les interferències ortogràfiques.
VOCALISME
Confusió d’obertura de é, è i ó, ò.
què – pronunciat qué
Besòs, home, dona - amb la o de córrer
Obertura excessiva de neutres
Articulació pròxima a la a.
Barsalona
No neutralització
que (pronunciat amb e tancada, en
comptes de neutra)
Neutralització
Fenomen nou: tres-cents, trenta-tres (hi
ha dos accents perquè hi ha dues pa-
raules, i es neutralitza la primera e).
Pèrdua de l’elisió en casos com
trenta anys (pronunciació tradicional:
trent’anys)
aquesta hora (pronunciació tradicio-
nal: aquest’hora)
una altra (pronunciació tradicional:
un’altra)
Consonantisme
Ieisme (que no s’ha de confondre
amb la iodització, que es dóna en al-
gunes paraules i en algunes co-
marques). O sigui, pronunciació
sistemàtica de la doble ela (ll) com si
fos una i (o y).
No distinció entre mai i mall, coll /
coi.
ioc per lloc; caiar per callar;mirai per
mirall
Ensordiments de sonores i palatals.
No és un fenomen nou.
viatge, passatge, metge, rodatge pro-
nunciats com el grup tx de metxa
dos homes (pronunciat dosshomes)
(Fenomens «clàssics», al qual ja es
referia Fabra fa noranta anys, a les
Converses filològiques.)
Pèrdua de sons en grups consonàntics
finals hivern, govern, etern, carn, corn
Confusió car / carn (no és el mateix
comprar car que comprar carn!)
Pronunciació interferida per l’orto-
grafia. Fenomen molt general, fins i
tot en textos preparats i en registres
formals.
setmana (o sedmana) per semmana
arbre – per abre
Blanes (amb e, no amb e neutra),
Begur (amb e i erra final, en comptes
de Begu, amb e neutra), Pallars (amb
erra final), Flix (pronunciat com fix, i
no com guix).
MORFOSINTAXI
Moltes interferències del castellà i
pèrdua d’elements molt característics
del sistema.
Pronoms en, hi
no vull – per no en vull
no em donis més – per no me’n donis
més
no tinc – per no en tinc
vaig parlar (amb ells) ahir – per vaig
parlar-hi ahir
El verb anar-hi perd el pronom:
no he anat mai – per no hi he anat mai
Pèrdua de distinció hi ha / n’hi ha
N’hi ha moltes dificultats – per hi ha
moltes dificultats
La llengua dels periodistes:necessita millorar
Els periodistes no estan exempts dels errors lin-güístics, i menys en els programes en directe.Al-bert Rico, professor del Departament de
Filologia catalana de la UAB i membre fundadordel grup de recerca Llengua i Media ha seleccio-nat per a CAPÇALERA els errors més comuns.
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 118
119
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
De partitiu
Dos grocs i dos blaus – per Dos de
grocs i dos de blaus
Perífrasi verbals interferides
anar a anem a mirar, anem a parlar,
anem a veure – per ara parlarem... mi-
rarem... veurem
hi ha que – per cal, s’ha de
igual – per potser
igual no n’hi ha
igual t’has equivocat
LÈXIC
Interferències del castellà, en espe-
cial quan s’usa un registre col·lo-
quial.
Canvi de codi (passar al castellà), per
raons humorístiques o per falta de
recursos en català.
Argot juvenil o informal molt inter-
ferit.
Vaig trobar un tio a la porta, rollo
palo per palplantat, parat, etc.
Dejen salir antes de entrar (en un dis-
curs en català)
Estoy / estamos en ello – perHi estem
treballant...
Anar sobrats – per tenir de tot (el
sentit figurat d’aquestes expressions
fa que l’equivalència no sigui clara
per al parlant)
Això no cola – per això no val
Que ho sàpigues (versió catalana de
que lo sepas) – per ja ho saps
Un aquí te pillo aquí te mato
(El parlant troba difícilment equiva-
lents d’aquesta mena de frase, repe-
tida insistentment en telesèries i
programes humorístics; podria ser un
passa que t’he vist)
m’entra mal de cap – per m’agafa...
garrulo, rollo, lo, liat (estic molt liat),
enrollat, xungo o txungo, txulo o xulo,
entre molts altres, alguns de «clàs-
sics», com carinyo
quantitat de vegades – per moltes ve-
gades, un munt de vegades
escoltar / sentir
Confusió del significat d’aquests dos
verbs, seguint la tendència del cas-
tellà:
T’he escoltat, no cal que cridis – per
T’he sentit, no cal que cridis
No t’escolto (locutor amb auriculars)
– per No et sento
Fenomen recent, confusió de règim
verbal olorar / fer olor
Li oloren els peus – per Li fan olor els
peus
Això olora a cremat – perAixò fa olor
de cremat
Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 119
En el principi hi hagué la paraula, la
de Ramon Barnils. A principi dels
anys vuitanta del segle passat, en ple
procés de recuperació de la Generali-
tat de Catalunya,Barnils va començar a
assenyalar de manera insistent una ob-
vietat en la qual ningú havia pensat:Ca-
talunya, si ha de ser un país normal, ha
de tenir una agència de notícies pròpia.
Ell ho va dir i ho va repetir a tort i a
dret, per ràdio i en diversos articles. I
molts professionals i ciutadans hi esta-
ven d’acord, és clar. Però les urgències
històriques i l’estratègia del primer go-
vern de la Generalitat en aquelles
dates, amb Jordi Pujol al capdavant en
el seu primer mandat, anaven a cobrir
dos elements que es consideraven prio-
ritaris: una televisió i una ràdio en ca-
talà.
Barnils ja ho deia, un cop més, a El
Temps el 1998: “Totes (les agències)
perden diners, com la sanitat i l’ense-
nyament per a tothom. Com les ra-
diotelevisions ‘públiques’. Fa uns anys
el senyor Prenafeta ja es gastà uns cen-
tenars de milers de les nostres pessetes
en un estudi com aquest, concretament
d’una empresa de Sabadell, situada al
passeig dels Semaiers. L’estudi va dir la
veritat, una agència de notícies és defi-
citària. Prenafeta –i els seus– van tenir
excusa per no fer-la. L’agència ens hau-
ria valgut cada any una desena part del
que llavors ens costaven la ràdio i la te-
levisió públiques. Però els vots són els
vots, per cars que siguin, mentre que la
informació és només informació, per
barata que resulti.”
Quan tot just acabem de festejar vint-
i-cinc anys de Catalunya Ràdio i TV3,
enguany l’Agència Catalana de Notí-
cies només celebra els seus deu anys.
Tornem, però, als orígens. A finals de
1998, els periodistes gironins Carles
Puigdemont i Xavier Fornells, van
posar definitivament fil a l’agulla, por-
tant a la pràctica els neguits tan repe-
tits per Barnils. Primer, es creà el
Consorci local i comarcal de comunica-
ció, constituït per confeccionar i opti-
mitzar estructures informatives, de
producció, d’implantació de noves tec-
nologies, de comercialització, de for-
mació i d’anàlisi als mitjans de
comunicació de proximitat.El consorci,
que té personalitat jurídica pròpia, va
rebre l’impuls de les diputacions de
Lleida, Girona i Tarragona i de diver-
sos ajuntaments i consells comarcals.
Més tard, el 1999, el Consorci va consti-
tuir una societat anònima, Intracatalò-
nia, que oferia com a servei principal
l’Agència Catalana de Notícies. Cap a
l’any 2000, les empreses Inversiones
Hemisferio, del grup Planeta, van en-
trar a la societat, així com Invercartera,
de Caixa Catalunya.El 2002, però,TVC
Multimèdia, empresa filial de la Cor-
poració Catalana de Ràdio i Televisió
R E P O R TAT G E
El modelACN compleixdeu anys
L’Agència Catalana de
Notícies, una de les
principals apostes del
Govern a l’hora
d’articular un espai
català de comunicació,
compleix una dècada
d’existència. L’ACN
arriba a aquest
aniversari amb bona
salut i amb ganes de
seguir creixent. La
seva manera de
treballar està basada
en les noves
tecnologies, en una
estructura lleugera, en
el teletreball i en la
figura del periodista
polivalent. Tot plegat,
una agència jove i
moderna al servei de
la vertebració
informativa del país.
Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 120
va adquirir-ne el 51% i, el 2005, es
quedà amb el 100%.
L’Agència Catalana de Notícies co-
mença a funcionar en fase de proves el
febrer de 1999 i el setembre del mateix
any engega definitivament. Les parti-
cularitats de l’ACN, en el moment de la
fundació són diverses i això mateix en
determina la personalitat: és la primera
agència catalana de notícies, es funda a
Girona, té com a objectiu primer la ver-
tebració informativa del país des dels
mitjans de proximitat i aposta de ma-
nera absoluta per les noves tecnologies:
l’ACN serà digital, i a través de la xarxa
d’Internet, o no serà.Tenim doncs, que
l’ACN comença a donar servei a qui
més el necessita i menys rep de les
agències tradicionals (bàsicament
EFE i Europa Press) com són els
diaris, setmanaris i publicacions i
les ràdios de fora l’àrea metropo-
litana barcelonina. Per això,
l’ACN compta amb acords am-
plis amb l’Associació Catalana de la
Premsa Comarcal, l’Associació Cata-
lana de Premsa Gratuïta. I a un altre ni-
vell, l’ACN comença a proveir
institucions i empreses, essent un dels
primers convenis que se signen el de
l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques.
121
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Dues redactores de la redacció de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) de la Via Laietana, que va inaugurar-se el 2005.
La primera agència catalanade notícies va néixer a Gironai aposta des dels seus inicisper les noves tecnologies
Els internautes poden consultar
cada dia les notícies sobre temes
de comunicació que l’ACN selec-
ciona per al nou web del Col·legi
de Periodistes, estrenat mesos en-
rere (www.periodistes.org).A pri-
mera hora del matí l’ACN
resumeix pel web els principals
temes de les portades de diaris,
mentre que al llarg del dia envia
informacions del sector periodís-
tic. Els teletips d’ACN són una
síntesi de la notícia que tenen el
valor afegit d’anar acompanyat
d’àudios i fotografies.
Selecció diària
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 121
R E P O R TAT G E
122
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
L’Agència Catalana de Notícies ha
tingut diverses vides. Tot i que va co-
mençar a partir d’una iniciativa pri-
vada, encara que amb personalitat i
impuls públic gràcies a les diputacions
de Lleida,Tarragona i Girona (llavors
en mans de CiU), l’accionariat de
l’empresa que la gestiona, Intracata-
lònia SA, ha tingut diferents titulari-
tats. El 2002, després de la breu etapa
en què Planeta va tenir-ne la gestió,
TVCMultimèdia, empresa filial de la
Corporació Catalana de Ràdio iTele-
visió va adquirir el 51% d’Intracata-
lònia i, el 2005, es quedà amb el 100%.
Som ja a l’eraMaragall. La Secretaria
de Mitjans de comunicació, aleshores
a Presidència, treballa decididament
per situar l’ACN en el mapa comuni-
catiu de Catalunya. Per això es co-
mença a dotar l’agència dels recursos
necessaris perquè sigui possible. Co-
mençant per la plantilla, que havia
quedat reduïda a dotze treballadors, i
continuant perquè tingués una seu a
Barcelona, que s’inaugura el novem-
bre de 2005 sota la direcció de Joan
Majó a la CCRTV.
A l’octubre del 2006 el Govern auto-
ritza una transmissió d’accions d’In-
tracatalònia, SA, a títol gratuït, en
virtut de la qual el 70% del capital
passa a mans de Presidència (llavors
provisionalment en mans de Joaquim
Nadal per causa de la sortida d’ERC
del Tripartit)Això permet a l’agència
tenir garantida una inversió del Go-
vern fins al 2009 amb gairebé deu mi-
lions d’euros.El 30% que resta queda
en mans de la CCRTV.
Mesos abans, a les portes de la cam-
panya electoral al Parlament del 2006,
ERC presentava el programa de prio-
ritats en matèria de mitjans de comu-
nicació. L’ACN n’era una. Per Puig-
cercós, “ha de ser l’agència de notícies
referència de Catalunya”.Després de
les eleccions, el govern va tornar a ser
per al tripartit, amb Montilla de pre-
sident. A ERC li atorguen la conse-
lleria de Cultura i hi va traslladar els
Mitjans de Comunicació.
Al capdavant de la conselleria hi
haurà JoanManuelTresserras, doctor
en Ciències de la Informació, qui ja
havia reivindicat una agència de notí-
cies en clau catalana des de la univer-
sitat –juntament amb Salvador
Cardús– així com en la seva època
com a conseller del CAC.
El desembre del 2006,Albert Sáez era
nomenat secretari de Mitjans de Co-
municació. Al febrer del 2007 Saül
Gordillo –amb una llarga trajectòria
a El Punt– es converteix en el nou di-
rector de l’ACN, en substitució de
Joan Besson, que passaria a ser direc-
tor de la televisió d’Andorra.Al maig
Tresserras i Sáez signaren un acord
amb l’agència ANSAMED per a la
col·laboració i l’intercanvi de contin-
guts entre l’ACN i l’agència italiana.
Era una mostra del queTresserras i el
Govern tenien en ment per tal que
abandonés l’etiqueta d’agència “de
comarques” per convertir-se definiti-
vament en l’agència nacional amb
projecció internacional.
Sáez és nomenat president del
Consell de Govern de la CCMA i
Carles Mundó, fins aleshores cap de
Gabinet del conseller Tresserras,
passa a convertir-se en el secretari de
Mitjans de Comunicació i, per tant, a
actuar també de president de l’ACN.
PerMundó,“l’aposta del Govern, res-
pon a una lògica nacional. En cap cas
l’ACN pot ser l’instrument de cap
partit ni s’hi pot identificar de cap
manera.Des del 2005, el 100% del ca-
pital de la societat que
gestiona l’agència té ti-
tularitat pública i, per
tant, és feina de l’Ad-
ministració catalana
convertir-la en una
peça fonamental per enfortir l’espai
català de comunicació”. Segons
Mundó, “en l’actualitat, l’ACN
compta amb un gruix de clients sufi-
cient per a la seva subsistència, uns
220, i, atesa la seva varietat –serveix
notícies, àudios, vídeos i fotografies a
la majoria de mitjans locals, comar-
cals i nacionals– s’ha convertit en un
referent per a tothom”.“Els orígens i
la dinàmica de l’ACN –prossegueix–
converteixen l’agència en la més pre-
parada per produir
continguts en diversos
formats i per fer front
als reptes i col·labora-
cions més diversos. Pel
que fa a la internacio-
nalització de l’agència, es farà sobre-
tot a partir d’acords amb altres
agències, ja que no disposem de re-
cursos suficients com per muntar una
xarxa de delegacions o corresponsals
arreu del món.”
Una peça de l’espai català de comunicació
El Govern tripartit ha apostatfort per treure-li l’etiquetad’agència ‘de comarques’i fer-la un referent nacional
El conseller Tresserras ja haviareinvindicat una agència de notí-cies catalana des de la universitati en la seva època al CAC
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 122
APOSTA TECNOLÒGICA
Com ja hem assenyalat, l’aposta per les
noves tecnologies per part de l’ACN no
és només una tria visionària sinó una
decisió motivada pel realisme. Una
agència basada en Internet permet
dotar-se d’una estructura lleugera, amb
el teletreball com a eina bàsica. La re-
dacció fundacional és a Girona i per tot
el territori s’estableix una xarxa de re-
dactors connectats amb la central que
s’ocupen de treballar la informació per
zones. L’ACN compta aviat amb una
seu a Barcelona i allí treballaran els pe-
riodistes especialitzats en àrees temà-
tiques que cobriran per als mitjans
perifèrics els temes que es decideixen a
la capital però que tenen transcendèn-
cia directa a nivell territorial.
Saül Gordillo, actual director de l’ACN,
recorda les suspicàcies que el “model
ACN” va generar en els orígens: el pe-
riodista arribava al lloc de la notícia o a
la roda de premsa amb una motxilla
d’on treia un portàtil, una càmera foto-
gràfica digital, una càmera de vídeo i un
MiniDisc. Així, un únic periodista fa
fotos, enregistra veu i imatge i final-
ment escriu i envia la informació sense
passar per la redacció. “Fa deu anys”,
recorda Gordillo, “els periodistes de
l’ACN feien, a més, pedagogia tecnolò-
gica i demanaven a les institucions que
els comunicats de premsa s’enviessin
per correu electrònic i no per fax...”.
El periodista de l’ACN és, a més d’un
membre d’una redacció virtual, un pro-
fessional polivalent. Al principi l’ACN
ja preveia que els textos
anessin acompanyats de
documents adjunts: talls
de veu enregistrats en
MiniDisc i fotografies di-
gitals. El món de la
imatge és la que ha sofert més canvis:
si, fa deu anys, enviar fotografies per In-
ternet es feia, però amb una qualitat no
del tot resolta; avui, la banda ampla
permet la difusió d’imatges que es
poden reproduir en qualsevol suport.
Pel que fa al vídeo, en l’actualitat,
123
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Un únic periodista fa fotos,enregistra veu i imatge i finalmentescriu i envia la informaciósense passar per la redacció
Saül Gordillo, director de l’ACN, Oriol Burgada, sotscap de redacció, i Anna Nogué, sotsdirectora, durant una entrevista a Joaquim Nadal.
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 123
l’ACN disposa d’un sistema propi que
permet als seus clients baixar d’Inter-
net les imatges de vídeo gairebé en
temps real, amb una qualitat òptima
per ser emeses per televisió. La trans-
missió de notícies per SMS als telèfons
mòbils és un altre servei que fa deu
anys no s’imaginava. Ara mateix,
l’Agència estudia desenvolupar contin-
guts informatius per al mòbil.
Saül Gordillo explica que l’habilitat
dels periodistes de l’ACN a l’hora d’uti-
litzar els diversos ginys tecnològics dels
quals disposa no és res si no va acom-
panyada d’una altra habilitat: la poliva-
lència pel que fa als temes i l’adaptació
mental per projectar la informació a
través de les diferents plataformes. Per
això, els periodistes reben una forma-
ció especial en fotografia i vídeo.Tenen,
a més, un assessorament lingüístic en
línia, cosa que facilita l’edició posterior
de les notícies, ja que els textos no han
de passar per una correcció abans de
ser difosos.
Actualment, treballen a l’ACN un total
de cinquanta-vuit periodistes en plan-
tilla més una vintena de col·laboradors.
N’hi ha dos a Madrid i dos més a Brus-
sel·les. Gordillo assenyala que en el
futur immediat l’ACN s’obrirà al món.
Amés de comptar ambmés periodistes
a l’estranger, l’Agència comença a tre-
R E P O R TAT G E
124
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
A la redacció de l’ACN és habitual veure-hi càmeres al costat dels redactors.
Jaume Clotet, subdirector de
l’ACN dedicat a l’àrea internacio-
nal, explica com el referent nacio-
nal ha esdevingut el punt de vista
des del qual s’elaboren les infor-
macions. “El punt de vista català
per explicar el món és una obvie-
tat a l’ACN i ho fem per convicció
però també per necessitat, ja que
és una agència petita i jove, a Eu-
ropa n’hi ha que tenen més de 150
anys. Ara mateix, estem centrats
informativament en temes que,
majoritàriament, passen a Catalu-
nya però també ens interessen les
qüestions que, des de qualsevol
punt del món, afecten i interessen
el nostre país”. “D’aquí a un
temps –prossegueix Clotet– ja
serem capaços d’informar sobre
què fa l’Obama, tant si el tema
afecta Catalunya o no. Es tracta
d’una línea que ara podríem dir
que és ideològica o de llibre d’es-
til, encara que el que tractem és
normalitzar el discurs normal, val-
gui la redundància. Si l’ACN diu
‘el president’ és clar que és en
Montilla. Zapatero no és ‘el presi-
dent’ sinó ‘el president espanyol’”.
Un punt de vistadiferent
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 124
ballar la imatge que difon del nostre
país a tot el planeta.Així, i tot i que ja
en l’actualitat l’ACN col·labora amb
l’agència ANSA d’Itàlia i LUSA de
Portugal, també està previst créixer més
en aquest sentit. Gordillo reconeix
també que les Balears i el PaísValencià
continuen essent les assignatures pen-
dents de l’ACN, ja que, malgrat que hi
tenen delegats, no hi disposen d’un
gruix de clients.
En l’actualitat els clients de l’ACN pas-
sen dels 220 i, de moment, no hi ha
baixes. Entre aquests hi ha els princi-
pals mitjans de comunicació del país,
institucions i empreses. Es preveu que
les notícies per a la televisió i per mit-
jans digitals creixeran en els pròxims
anys perquè cada cop hi ha més de-
manda. El director de l’agència indica
que ben aviat es produiran vídeos amb
locució per a les televisions locals o re-
gionals (en aquest sentit a finals de
març es va signar un acord amb Comu-
nicàlia) i també per a les diverses emis-
sores de la TDT, ja que amb l’actual
situació econòmica tindran problemes
per produir determinats continguts.
L’actual recessió econòmica no espanta
Gordillo: “Estem acostumats a trebal-
lar amb totes les dificultats conjunturals
possibles. El control de la despesa i
l’aprofitament de tots els recursos han
estat sempre constants per nosaltres.
Per això afrontem aquests temps do-
lents amb ànim i més empenta que
mai.”Així, i en temps de vaques magres,
Gordillo té entre les prin-
cipals preocupacions que
els periodistes de l’ACN
tornin amb convenci-
ment a les fonts de l’ofici:
el periodisme que tre-
pitja el carrer. “Els redactors que no
s’acontentin a cobrir una roda de
premsa i ja està.Els temes que s’han de
tractar són vius i estan esperant que els
analitzem i els expliquem als ciutadans.
La llei de la dependència, de l’habi-
tatge.Això la gent ho viu cada dia. I ho
hem d’explicar.”
125
CA
PÇ
ALE
RA
AB
RIL
20
09
Es preveu que en els propers anyscreixi la demanda de les notíciesque ofereixen per a la televisiói per a mitjans digitals
L’Agència Catalana de Notícies compta amb més de dos-cents clients, tot i que la seva presència a les Balears i València és minsa.
Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 125
Res no indica que el New New Journa-
lism que darrerament publicita Robert
Boynton afegeixi una espurna d’origi-
nalitat al New Journalism a seques que
va galvanitzar les redaccions els anys
seixanta i setanta del passat segle.
Hereu d’una rica i intensa tradició de
relacions entre literatura i periodisme,
el New Journalism original va trobar en
Truman Capote la figura més influent, i
enA sang freda la conjunció de recerca
minuciosa i ambició artística en què es
van mirar els cronistes, entrevistadors i
reporters literaris de casa nostra i ara
recreen els autors que Boynton consa-
gra. Ja és hora, però, de suprimir els
prefixos i de reconèixer que els succes-
sius nous periodismes són fecundament
vells: ras i curt, periodisme literari.
Quan, el 1965,A sang freda va veure la
llum, acompanyada del subtítol Relat
veritable d’un assassinat múltiple i les
seves conseqüències, va causar un for-
midable impacte en el medi periodístic
i literari nord-americà. Capote, que ja
era un escriptor conegut, havia consu-
mat l’experiment que els seus mestres
John Hersey (Hiroshima) i Lillian Ross
(Picture) havien prefigurat anys abans,
i alhora l’herència molt més diversa i
antiga del millor periodisme literari: la
recerca exhaustiva sobre un fet real es-
crita mitjançant els recursos composi-
tius i la voluntat d’estil propis de les
grans novel·les de nissaga realista.
Tot actuant, a la manera dels seus ad-
mirats Flaubert i Maupassant, com un
demiürg ubic i omniscient, va sotmetre
els fets que explorà a un intens i extens
treball d’investigació que va durar cinc
anys, i alhora a una exigent elaboració
literària deutora de la millor ficció rea-
lista. La transmutació novel·lística de
les circumstàncies, vivències i detalls re-
cordats per les nombroses fonts que
aplegà, revelava la seva ambició d’as-
solir no només la simple veracitat docu-
mental que cerca i obté –en el millor
dels casos– el periodisme ortodox, sinó
una veritat d’experiència d’alè profund
i universal, un món artístic autònom,
persuasiu i coherent.
Publicada per lliuraments a la revista
The New Yorker abans de ser-ho en
volum, In Cold Blood suscitava l’efecte
de versemblança característic del pe-
ríode daurat de l’estètica realista, de
Balzac, Dickens i Flaubert a Tolstoi,
Dostoievski i Zola. Però el que la feia
innovadora no era l’aplicació de recur-
sos literaris al reportatge, ja assajada
per molts autors abans, sinó la radicali-
tat i l’encert de l’experiment: més que
un altre reportatge novel·lat de mèrit,
en la brillant tradició que va de Jack
London i John Reed a John Dos Passos
i James Agee, l’autor presentava el lli-
bre com una non fiction novel, una
novel·la de no ficció, que harmonitzava
la pruïja documentadora del bon perio-
R E P O R TAT G E
New NewJournalism: vellperiodisme nou
Cinquanta anys
després de l’assassinat
que, el 1959, va acabar
amb quatre membres
d’una família pagesa
benestant d’un poble
de Kansas a mans de
dos rodamons i que
Truman Capote va
immortalitzar al seu
llibre A Sang Freda, des
dels Estats Units es
promou el New New
Journalism, que recrea
el corrent de
periodisme literari
que, als anys seixanta i
setanta, van
popularitzar plomes
insignes com Tom
Wolfe, Gay Talese,
Norman Mailer i el
mateix Capote.
Albert ChillonFotos: Arxiu
Article-capote:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 126
disme amb el coneixement pregon i el
virtuosisme estilístic que cerca la litera-
tura excel·lent.
Capote no s’atribuí l’invent, de fet. Però
considerava amb força raó que l’obra
inaugurava un gènere nou i seriós, una
modalitat d’escriptura híbrida cisellada
amb enorme talent. L’assassinat d’una
família pagesa benestant a mans de dos
pàries rodamons, esdevingut el 1959 en
un poblet de Kansas li facilità l’excusa
i la matèria per dur a terme un assaig
que rumiava des de feia anys. “No vaig
escollir aquell tema perquè m’interes-
sés gaire”, va explicar-li a Lawence
Grobel.“Va ser perquè volia escriure el
que jo anomenava una novel·la real, un
llibre que es llegís exactament igual que
una novel·la, només que cada paraula
fos rigorosament certa.”
La gestació del llibre va ser àrdua i molt
més llarga del previst. L’autor s’havia
començat a sentir seriosament atret per
la recreació literària de fets reals durant
els anys cinquanta, quan a més de relats
de ficció com ara Breakfast at Tiffany’s
iOtherVoices,Other Rooms va escriure
el reportatge de viatges The Muses are
Heard –a propòsit de la visita a la Unió
Soviètica– i peces breus publicades
principalment a The New Yorker, on
destaquen retrats i entrevistes com l’ex-
tensa i punyent que li va fer a Marlon
Brando,The Duke in His Domains.
Al voltant del 1960, però, Capote se
sentia massa neguitós per concentrar-
se en la ficció.“No podia estar-me quiet
escrivint”, li va confessar a Glenway
Wescott. “Era com si hi hagués una
capsa de bombons a l’habitació del cos-
tat i no m’hi pogués resistir. Els
bombons significaven que jo
volia escriure fets i no ficcions.Hi
havia tantes coses que podia in-
dagar, tantes que sabia que podia
esbrinar. De sobte, els diaris em
semblaven objectes vius i vaig com-
prendre que la meva faceta de
novel·lista corria un terrible perill”. I va
ser així, embargat per aquest ànim, com
el 16 de novembre del 1959 va obrir un
exemplar de The New York Times que
informava d’aquell crim múltiple ocor-
regut a Holcomb, al cor de l’Amèrica
127
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
L’escriptor nord-americà Truman Capote en una imatge presa a Nova York el 1980. Capote va liderar el corrent del Nou Periodisme.
El periodisme que promouBoyton recrea el de Capote,Wolfe i Mailer, i la tradició delperiodisme literari anglosaxó
Article-capote:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 127
profunda: “Ric agricultor i tres mem-
bres de la seva família, assassinats”.
Després de mostrar el retall a William
Shawn, l’editor delYorker, que des dels
anys quaranta fomentava el periodisme
literari de postguerra, va viatjar a Hol-
comb per fer les primeres investiga-
cions. Portava al cap la idea de copsar
l’atmosfera del poble i les reaccions
dels habitants, i d’enllestir el reportatge
setmanes després. Però el cas es com-
plicava i a mesura que la recerca anava
apamant-ne la fondària i els matisos,
l’interès de l’escriptor creixia més: se-
duït, d’una banda, per la dissort terrible
dels Clutter, les quatre víctimes; i, de
l’altra, per la personalitat dels dos victi-
maris, Dick Hickcock i, sobretot, Perry
Smith.
Domiciliat temporalment a la Costa
Brava, on escriuria parts essencials de
l’obra, s’adonà de l’abast del que tenia
entre mans: una investigació periodís-
tica sobre un fait divers que mentre
progressava i es perfilava el desafia-
ment narratiu, anava assolint ressonàn-
cies de tragèdia grega. “Potser trigaré
un any més.No hi fa res..., ha de ser per-
fecte, perquè estic entusiasmat, total-
ment dedicat a això, i si m’armo de
paciència podria ser una obra mestra”,
va dir al seu amic Cecil Newton.
La gran obra, però, li va exigir un es-
forç descomunal, i durant els sis anys
compresos entre el crim i l’edició del
llibre va viatjar sovint a Holcomb, on
va entrevistar veïns, amics, botiguers,
policies i qualsevol particular o font
oficial que li permetés de reconstruir la
vida de les víctimes in absentia.Va exa-
minar documentació i interrogar advo-
cats, fiscals, testimonis i magistrats, a
més de seguir fil per randa l’evolució
del sumari judicial. I sobretot va fre-
qüentar els assassins, especialment
Perry Smith, amb qui va establir un vin-
cle quasi familiar.
Les penes i treballs de l’autor van retre
fruits, tanmateix, i la non fiction novel
va assolir un ressonant succés. Conju-
gava harmònicament tots els ingre-
dients típics del naturalisme literari: la
subtil, polièdrica caracterització dels
personatges; la complexa arquitectura
del relat, compost de sumaris i escenes,
diàlegs i descripcions, bocins autobio-
gràfics i retrats, el·lipsis i digressions;
l’ús minuciós del detall, emprat com a
recurs idoni per condensar un tarannà
o situació; i la depurada conducció de
la història per mitjà d’un narrador om-
niscient.Va saber transmutar la seva re-
cerca en un cosmos novel·lístic que
satisfeia les exigències de veracitat del
depth reporting i les de versemblança
de la ficció d’estirp realista. I així asso-
lia la veritat d’experiència que l’art
cerca i destil·la: un coneixement capaç
d’atorgar valor arquetípic i universal a
un afer que els mitjans havien des-
patxat amb reduccionismes maniqueus,
confinant-lo a les planes de sang i fetge.
TENDÈNCIA INNOVADORA
El reeixit experiment de Capote va sac-
sejar el medi literari nord-americà i
molt aviat va esdevenir alhora mascaró
de proa i catalitzador del New Journa-
lism, una innovadora tendència perio-
dística que portava alguns anys
germinant, almenys d’ençà que a prin-
cipis dels seixanta van començar a
veure la llum, dispersament encara que
insistent, les seves proteiques expres-
sions. No era pas una etiqueta nova,
però. El crític anglès Matthew Arnold
ja l’havia emprada a finals del XIX per
batejar el despertar de la nova premsa
de masses: la penny press, el naixement
dels grans diaris generalistes adreçats a
públics multitudinaris, l’era de la infor-
mació a gran escala que trobà expres-
sió als yellow papers de Joseph Pulitzer
iWilliamRandolph Hearst, entre altres.
New Journalism va ser l’apel·latiu que
llavors va quallar, i també el que es co-
mençà a sentir vuitanta anys després,
quan l’esclatant èxit d’A sang freda va
il·luminar un nou tipus de periodisme
d’avantguarda que estava sorgint
tant a magazins consolidats –Es-
quire, The New Yorker, Ram-
parts– com a noves publicacions
lligades a la contracultura emer-
gent –Rolling Stone, The Village
Voice–, tant als grans diaris gene-
ralistes com a mitjans minoritaris arte-
sanalment generats pel corrent
underground i l’escenari hippie, la mú-
sica rock i el pop-art, la protesta contra
Vietnam i, en general, pels molt actius i
diversos moviments de defensa dels
drets civils com el feminisme, la lluita
homosexual o la vindicació de la igual-
tat racial.
Mancat de manifestos programàtics i
d’explícita cohesió, el New Journalism
no va adquirir mai la dimensió i cohe-
rència d’unmoviment o escola, sinómés
aviat l’imprecís contorn d’un corrent o
tendència integrat per obres, mitjans i
autors força heterogenis que tenien al-
guns trets essencials en comú, però. El
primer era l’obert rebuig de la doctrina,
la cultura professional i bona part de les
rutines productives dominants en el
gremi, sobretot de la per ells injuriada
ideologia de l’objectivitat i el seu corre-
lat retòric, els dos dispositius discursius
R E P O R TAT G E
128
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
“Si m’armo de paciènciapodria ser una obra mestra”va reconèixer-li Capotea un amic seu
Antologia de Tom Wolfe onreprodueix articles del Nou Periodisme.
Article-capote:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 128
i expressius que formen el nucli del pe-
riodisme ortodox –i alhora la base del
mal anomenat estil periodístic consagrat
pel cèlebre apotegma“Facts are Sacred,
comments are Free”, falsament transpa-
rent i reproductor.Els “neoperiodistes”
es mostraven molt crítics, així mateix,
amb els criteris de valoració i selecció
de notícies (tematització) que els grans
mitjans de comunicació aplicaven, una
tria que es pretenia tan exhaustiva com
el lema “All the News That’s is Fit to
Print”, imprès a la capçalera de The
New York Times, encara pregona. Tan-
mateix, opinaven, els media no actuen
com a finestres o miralls capaços de re-
flectir acuradament el món, sinó com a
aparadors que construeixen una realitat
mediàtica enganyosa i esbiaixada, un es-
pill deformant que sovint tergiversa, o
fins i tot eclipsa, la realitat de debò.
A l’ombra de Truman Capote, Gay Ta-
lese i NormanMailer i, sobretot, bevent
de la gran tradició del periodisme lite-
rari, aquests heterodoxos rebels di-
rigien l’atenció a rellevants afers –tan-
mateix bandejats o silenciats– de la seva
època convulsa, aquella en què arrencà
la postmodernitat que ara vivim de ple.
A parer del conspicuTomWolfe, que el
1973 va publicar una influent antologia
que diagnosticava el fenomen, ni els
mitjans convencionals ni els escriptors
de ficció estaven en condicions d’abor-
dar els canvis apuntats i d’“escoltar les
palpitacions del temps”, per emprar els
mots d’Eugeni d’Ors.
I era aquesta generació alhora benes-
tant i contestatària –filla del Welfare
State i de l’hegemonia nord-americana
de postguerra– la que es trobava en
millor disposició de fer-ho a través
d’una estètica d’inspiració i ambició ar-
tístiques, i d’una ètica que qüestionava
la fal·làcia de l’objectivitat a favor de
l’observació curosa, la recerca exhaus-
tiva i l’exercici –responsable i equà-
nime encara que no pas neutral– d’una
subjectivitat, al capdavall, inevitable.
NOTABLE INFLUÈNCIA
L’impacte que el New Journalism va
tenir a Europa va ser sensible, i ben no-
table el que va exercir a casa nostra, atès
que l’antologia de Wolfe, traduïda el
1977, va arribar a les llavors adolescents
facultats de Ciències de la Informació –
les de Barcelona iMadrid: no n’hi havia
més– en un moment efervescent, quan
el país deixava enrere la dictadura i es-
trenava un estat de dret precari.La lleva
de periodistes adults que preconitzà i va
protagonitzar aquelles transformacions
–Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo
Bayo, Francisco Umbral, Montserrat
Roig, Rosa Montero, Maruja Torres,
Ramon Barnils o Manuel Vicent, per
citar-ne alguns– no va ser pas tributària
d’aquella influència, al meu parer. Al-
trament, va cultivar un valuós perio-
disme literari deutor en bonamesura de
la tradició autòctona i generat de ma-
nera autònoma i paral·lela, per bé que
establint un diàleg tàcit amb les contri-
bucions que arribaven dels Estats Units
i d’Europa,on una brillant fornada d’es-
criptors-periodistes –Oriana Fallaci,
Ryszard Kapuscinski, Leonardo Scias-
cia, Günter Wallraff– estava oferint la
seva millor saó.
Menys bolcats, en general, a la investi-
gació que els seus col·legues americans,
els “nous periodistes” indígenes van
tenir un paper insubstituïble durant la
transició, i van practicar un periodisme
demarcat accent crític i intel·lectual ne-
tament hereu de la millor tradició pe-
riodisticoliterària hispana, que té en
Larra una fita cabdal. Diaris i revistes
com Triunfo, Destino, Cuadernos para
el diálogo, Por Favor, Hermano Lobo,
Ajoblanco, Cambio 16, La Calle, Infor-
maciones o El País hi van oferir un
medi favorable, i les audiències,
assedegades de qualitat informa-
tiva i llibertat d’expressió, van fer
la resta.
En el sorgiment del neoperio-
disme autòcton van intervenir
factors com el relaxament de la censura
franquista; la majoria d’edat d’una ge-
neració nascuda després de la Guerra
Civil i influïda pels ecos de la contra-
cultura ianqui i el Maig del 68; l’apari-
ció de noves capçaleres no controlades
per la premsa del Moviment i vincu-
lades a la cultura d’esquerra, l’augment
general de la qualitat dels mitjans, més
orientats –llavors més que ara– a la in-
terpretació crítica del present; i, és clar,
la cerca de noves formes d’escriptura
híbrides que copsessin l’esperit del
temps.
Un avisat periodista i professor de la
Universitat de Nova York, Robert S.
Boynton, va publicar The New New
Journalism (Vintage Books, 2005), un
volum de cobertes pop que presentava
una nova lleva de periodistes literaris
hereus dels primersmuckrakers o aple-
gafems –Lincoln Steffens, Ida
Tarbell, Stephen Crane– i d’una
facció només dels nous perio-
distes dels seixanta, aquella que
cultivava el new muckraking a la
manera de l’eximi i rigorós Gay
Talese, més que els experiments
subjectivistes i pirotècnics al mode de
Tom Wolfe. Aquest periodisme renou
no suposa però, fins on tinc coneixe-
ment, cap aportació genuïnament inno-
vadora, com proposa l’antòleg, sinó una
enèsima versió, i desitjablement fe-
cunda, del periodisme literari d’ahir,
avui i demà.
129
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Francisco Umbral, MontserratRoig o Maruja Torres forenalguns dels que van apostarper aquell periodisme literari
Es compleixen cinquantaanys de l’assassinat queva inspirar A Sang Freda i queva consagrar el seu autor
Article-capote:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 129
De vegades el periodista acudeix al lloc
de la concentració i ja està tot disposat,
es troba encarrilats els passos perquè
difícilment puguis sortir del recorregut.
És llavors quan cal fer l’esforç de sos-
treure-se’n i veure-ho tot sota el nostre
prisma.
Els nostres interessos i els del contrari
segurament són diferents i rau en la
nostra perspicàcia, astúcia i curiositat el
fet que afrontem el tema amb segure-
tat. Observem que la gent del carrer,
potser per la seva curta experiència, són
molt fàcilment dirigibles, es deixen por-
tar pel camí marcat i, alguns cops,
només ens preocupa com obtenir
aquesta informació el mes ràpidament i
còmodament possible. Indagar i inves-
tigar sempre ens comportarà un esforç
addicional, sens dubte, però ens arri-
barà la recompensa en forma d’èxit
professional.
Els fotògrafs –quina terminologia més
bonica (foto: llum, grafia: escriptura)–
també pequem a vegades de tenir molt
clar el que volem: fotografiar sense dur
a terme ni tan sols una primera pros-
pecció sobre el terreny, cosa que ens
pot fer caure senzillament en la tera-
nyina que ens han teixit.
En arribar als escenaris on es treballa
en equip amb altres col·legues, tendim a
buscar una complicitat amb la resta de
fotògrafs. És molt més còmode segura-
ment per fer la nostra feina això de ser
un més, ficar-nos en el grup i deixar-nos
arrossegar pel núvol.Això ens portarà a
afrontar la tasca amb una certa garantia
i, així, obtenir-ne un resultat òptim.
Però sortir d’aquest núvol és l’única
manera d’afrontar l’exclusivitat, la nos-
tra i la del mitjà per al qual treballem,
que espera de nosaltres que la feina
que fem sigui diferent, que sapiguem
captar d’una manera original i peculiar
la notícia. Sens dubte això comporta un
risc, ara bé, haurem d’aprendre a
conviure-hi si volem caminar amb pas
ferm.
Als escenaris trobarem diversos punts
de vista;mirarem endavant però també
enrere, abans (també més tard) de la
posada en escena. No serà casual que
trobem més oportunitats per demanar
informació gràfica o escrita, abans o
després dels actes.
A l’entrevistat, per exemple, se’l retra-
tarà sempre millor després que s’hagi
acostumat a la nostra presència en un
escenari nou per a l’entrevistador i l’en-
trevistat. A l’escenari de l’entrevista,
que el periodista tria normalment,
aquest demanarà una posada en escena
còmoda: una bona butaca, un cafè, ab-
sència de sorolls, etc. Tot això serà ne-
cessari per crear l’atmosfera necessària
per poder realitzar un treball òptim.
En el marc dels ambients palatins, com
la Zarzuela, els moviments són lents i
cada paraula mesurada. Cal vigilar no
F O T O G R A F I A
Els altresescenarisde la notícia
El fotògraf Pedro
Madueño, amb més de
trenta anys de
professió a l’esquena,
ha anat acumulant
experiència en
nombrosos actes de
caire periodístic, ja
fossin rodes de
premsa, entrevistes o
viatges de feina. En tot
aquest temps, la seva
mirada ha apostat per
oferir a l’espectador
una alternativa a la
imatge convencional.
D’aquesta manera de
veure les coses
sorgeixen aquest
seguit de fotografies
que ens traslladen als
escenaris on té lloc la
notícia, encara que
ens els mostra des
d’una òptica diferent,
despreocupada i
curiosa.
Text i fotos: Pedro Madueño
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 130
passar mai dels límits de la cordialitat,
que sovintegen entre alguns periodistes
quan aquests tenen una certa confiança.
Els palaus amb un decorat estancat en
el passat es basen en la tradició, són
marcs encotillats i és difícil que els seus
elements pateixin cap canvi que ens fa-
ciliti el nostre treball. Així mateix, els
seus personatges també seran moderats
en les reaccions i només en la seva es-
pontaneïtat podrem trobar una bona
imatge. El guió establert prèviament a
la visita recorrerà inexorablement el
seu camí.
Als escenaris del poder de la política i
les altes finances, la moqueta i la cor-
bata teixeixen de vegades una malla
que atrapa i et transporta a un
món desconegut, on les regles del
joc tenen coordenades que des-
coneixem. La política sap millor
que ningú com captar l’atenció de
l’informador, com vestir-la, ma-
quillar-la i vendre-la. Són escenaris on
es copia i es mira el contrincant, on
s’emula el guanyador, on es realça
l’orador, on els símbols es posen amb
calçador.
Seguint el protocol, els professionals de
l’escenificació seran els encarregats de
131
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
A dalt, Lluís Bonet durant una entrevista als directors de la pel·lícula REC. A la pàgines següents, a l’esquerra, periodistes al
Parlament de Catalunya. A dalt a la dreta, després d’una roda de premsa a l’Auditori. A baix, els seients que el príncep Felip i Letizia
Ortiz van utilitzar a l’església de l’Almudena el dia de la seva boda.
Sortir del núvol que implicatreballar en equip amb altrescol·legues és l’única manerad’afrontar l’exclusivitat
Pedro Madueño (Còrdova, 1961)
ha publicat a Tele/Expres, Mundo
Diario, El Noticiero Universal, El
Periódico, Diario de Barcelona,
però sobretot a La Vanguardia, on
hi treballa des de fa vint-i-cinc
anys. És autor de la imatge oficial
del príncep Felip i és professor as-
sociat de la UPF. Ha guanyat el
Laus d’Or de Fotografía, sis Foto-
Press, l’Award of Excellence So-
ciety of Newspaper Design i el
Godó de Fotoperiodisme.
Tres dècades defotoperiodisme
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 131
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 132
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 133
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 134
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 135
fer que la imatge i el missatge arribin
perfectament als fotògrafs i redactors.
Saber disposar tots els elements for-
marà part de la seva tasca, un logotip
just darrere la cara, un grup de joves o
una bandera són elements que utilitza-
ran per dur a terme la seva estratègia.
El reporter experimenta un canvi d’es-
cenari cada cop que es desplaça a co-
brir una informació; l’amfiteatre el
canviarà per complet. Adaptar-se a un
nou hàbitat li suposarà un esforç addi-
cional.
La “soledat de l’enviat especial”, de la
qual tant s’ha parlat, és una altra carac-
terística quan ets fora de casa. En els
moments en què hem deixat de banda
la nostra jornada laboral, el nostre es-
cenari canviarà de matís. Amb un
whisky a la mà a la barra de l’hotel
mentre escoltem un pianista malenco-
niós, evitarem pensar que hi estem
sols.
El temps que dura el vol quan et tras-
llades a un altre país és molt curt per al
canvi de context, amb la son difícil de
conciliar pel soroll dels motors, la gola
seca per l’aire condicionat o la incomo-
ditat del seient.Aixeques la cortineta de
l’avió i veus una lluna plena immersa en
un cel negre, un sol vermellós que des-
punta per un immens desert, unes
muntanyes nevades que no tenen
fi o un mar blanc pintat pel vent.
Tot plegat fa que assimilis a poc a
poc el teu nou context.
Quan l’hostessa obre la porta de
l’avió i entra un cop d’aire fresc de l’ex-
terior ja no hi ha tornada. Fem una
passa endavant i pronunciem la frase
que durant tants i tants viatges teníem
el costum de pronunciar amb els repor-
ters Martí, Bru o Eugenio: “Una nova
ciutat, una nova aventura, sempre a la
recerca de la notícia”.
136
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
A la pàgina anterior, a dalt a l’esquerra, preparatius de la inauguració de la Fundació Godia. A sota, butaca que va ocupar Joan Pau II
a Madrid el 2003. A la dreta, una periodista recull el material després d’una entrevista. En aquesta pàgina, escenari improvisat per a
una foto a Carme Ruscalleda quan es va conèixer la notícia de la tercera estrella Michelin. A dalt a la dreta, una conferència d’Artur
Mas a La Pedrera. A sota, expectació davant de l’Administració de loteria que va guanyar el segon premi de la Loteria de Nadal el 2007.
La política sap millor queningú com captar l’atencióde l’informador, com vestir-la,maquillar-la i vendre-la
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 136
Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 137
Dels 100 diaris més venuts a tot el món,
una setantena es publiquen a l’Àsia i 62
d’aquests s’editen entre la Xina, el Japó
i l’Índia. La Xina avantatja el Japó amb
un major nombre de publicacions, 22,
entre les 100 més venudes (el Japó, 17).
Però el rànquing mundial de lectors el
segueix encapçalant el Japó. Més del
80% dels japonesos llegeix almenys un
diari al dia. El 90% de les vendes de
premsa diària, al seu país, arriben a casa
per subscripció.
“Els japonesos sempre han tingut un alt
nivell d’alfabetització. Després de l’ar-
ribada a l’illa del missioner navarrès
Francisco Javier, que hi va portar els
primers binocles, els portuguesos varen
muntar una pròspera indústria d’ulleres
fetes al sud-est asiàtic, que després en-
viaven al Japó, on n’hi havia gran de-
manda per la seva important afició a la
lectura”.Aquesta és la peculiar manera
de cercar l’origen de les altes xifres de
lectors al Japó, que fa servir el perio-
dista Gonzalo Robledo, colombià resi-
dent al Japó des de fa vint-i-vuit anys,
excorresponsal d’El País,TVE i EFE a
l’illa, i productor audiovisual. “Així és
com m’ho va explicar un dissenyador
d’ulleres”, assegura. Segons Robledo,
“la cultura japonesa té un alt element
preceptiu, els agrada llegir instruccions,
manuals, índex i els molesta no tenir in-
formació sobre alguna cosa. Això
també pot tenir a veure amb la seva afi-
ció als diaris”, opina el periodista.
Igual que els hàbits de lectura propis de
la població japonesa tenen les seves pe-
culiaritats, també les té la indústria pe-
riodística. La majoria del grans diaris
japonesos, encapçalats pel Yomiuri
Shimbun (número u del món, sent el
més venut amb 10.032.441 exemplars
diaris), l’Asahi (segon amb vuit mi-
lions) i el Mainichi (tercer amb quasi
quatre milions) tenen dues edicions.
L’edició del matí ofereix continguts edi-
torials molt desgranats sobre política,
negocis, internacional, espais d’esports i
entreteniment. Els homes de negocis
són el gran públic d’aquestes edicions.
Les edicions de la tarda són plenes de
contingut de cròniques, relats de notí-
cies i d’entreteniment. “En general, a
tots els diaris hi ha molta informació
local i internacional, als japonesos els
agrada saber què passa a fora. Les in-
formacions no tenen mai una construc-
ció dramàtica, no s’hi recreen com a
Occident. Neutralitzen la violència im-
plícita a les notícies, suposo que se’n
pot dir censura. El mateix llenguatge –
també a la vida real– fa servir molts eu-
femismes. Per això jo prefereixo els
diaris en anglès. El llenguatge permet
la contundència, en el cas del japonès, i,
per tant,molts cops el contingut és bas-
tant asèptic”, destaca Robledo. Ell
també publica reportatges en els suple-
ments japonesos Asahi Shimbun i
P E R I O D I S M E A L M Ó N
Japó: futurincert al paísamb més lectors
A pesar de mantenir el
lideratge mundial de
lectors de diaris, de la
mà de les
subscripcions, el Japó,
el país amb la
població més envellida
del planeta no resta
aliè a la crisi de la
premsa escrita. El país
nipó busca fórmules
per compensar la
davallada de publicitat
i vendes al quiosc. La
possibilitat de
traspassar el negoci
del paper a les més
petites pantalles, en el
gran país tecnològic,
no garanteix guanys.
Els continguts
periodístics ja són a
webs i mòbils, però els
joves japonesos no es
postulen com a relleu
dels grans
consumidors de
notícies del món.
Carme EscalesFotos: Sergio Ruiz
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 138
Mainichi Shimbun, entre altres.
Les edicions de tarda estan dirigides
bàsicament a mestresses de casa i
homes de negocis que, un cop pleguen
de la feina, prefereixen continguts
menys densos. Vendre diferents edi-
cions incrementa els guanys i la circu-
lació de diaris i fa present la marca. A
més, al Japó,molta gent utilitza el trans-
port públic per anar a treballar i, si no
aprofiten el temps al vagó dormint, ho
fan llegint. Els diaris de tarda arriben a
les companyies cap a les 12.30 h, a les
altres empreses cap a les 15.30 h i a les
llars dels barris perifèrics cap a les 17 h.
Segons puntualitza Gonzalo Robledo,
la idiosincràsia japonesa combrega amb
la venda per subscripció, ja que tenen
en l’ordre i l’organització les bases de
la seva rutina diària.“Un altre factor és
el gust per tot allò previst.D’aquí
que la majoria dels grans diaris
tinguin tantes subscripcions fixes.
La gent vol tenir el diari a la ma-
teixa hora cada dia a casa seva”,
explica el periodista.
El lliurament a domicili del periòdic na-
cional costa, al Japó, uns 368 euros a
l’any. I aquestes subscripcions repre-
senten, per als diaris, un 54% dels in-
gressos, mentre que la publicitat li
suposa només el 20% dels guanys.Això
fa que la repercussió de l’actual crisi fi-
nancera mundial sobre la indústria de
139
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Ciutadans japonesos consulten algunes publicacions en una botiga al centre de Tòquio.
El país nipó encapçalael rànquing mundial.Més del 80% dels ciutadansllegeix almenys un diari al dia
A punt de celebrar el 135è ani-
versari, The Yomiuri Shimbun, té
la tirada més gran del món, amb
10.032.441 exemplars. El nombre
de lectors estimat supera els 26
milions de persones. El segueixen
l’Asahi (8.066.707), el Mainichi
(3.880.632)Nikkei (3.040.509) del
Japó i, per darrere, el Chosun
Iibo, de Corea del Sud
(2.380.000), i l’USA Today dels
EUA, amb 2.273.000 diaris. Se-
gons la World Association News-
paper, al Japó es venen 69,7
milions d’exemplars al dia.
69,7 milions deperiòdics venuts
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 139
la premsa escrita al Japó no estigui sent,
per ara, tan dolorosa com als Estats
Units o a Europa. Si a la darrera dè-
cada, les vendes de diaris als Estats
Units han caigut més del 15%, al Japó
només han baixat un 3,2%. Els cinc
grans diaris del país mantenen gairebé
tots els lectors, gràcies als quals, el Japó
continua liderant les vendes mundials
amb 624 diaris per cada 1.000 adults.
I si als Estats Units i Europa les redac-
cions de diaris estan prescindint de
nombrosos llocs de treball, al Japó no
se sent a parlar de grans retallades.“Un
dels problemes de la premsa de qualitat
són les grans despeses de personal. No
hi ha grans reduccions de plantilla, de
moment, però, per exemple l’Asahi està
rebaixant les edicions locals i aplicant
restriccions de despeses a la redacció”,
explica Jordi Juste, corresponsal d’El
Periódico de Catalunya al país nipó fa
més de deu anys. “Els meus amics que
treballen en plantilla als diaris comen-
ten que cada cop els hi demanen més
que utilitzin el metro en lloc del taxi i
és possible que les pagues extra de l’es-
tiu i la de final d’any es redueixin”, afe-
geix el periodista David Taranco,
col·laborador, entre altres mitjans, de la
ràdio estatal NHK, a més de traductor
i professor d’espanyol.
De totes maneres, no tots se salven de
les retallades. Un diari que n’està apli-
cant és el Sankei Shimbun (amb unes
vendes de 2.000.000 d’exemplars diaris)
que ha anunciat el seu programa de
prejubilacions incentivades que
contempla la necessitat d’un centenar
de baixes voluntàries, entre enguany i
l’any vinent, per tal de garantir la sos-
tenibilitat financera de l’empresa. S’hi
poden acollir els empleats de 40 a 49
anys que han estat a l’empresa durant
almenys deu anys. Igualment, ha anun-
ciat que rebaixaria substancialment els
sous dels membres del seu equip direc-
tiu i van des del 15% de sou per als di-
rectors, fins al 50% del president.
140
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Malgrat l’important desenvolupa-
ment i arrelament de la tecnologia al
Japó, els diaris del país nipó no aca-
ben d’atrevir-se a fer-la servir per
adequar el negoci a les noves genera-
cions. No saben com diferenciar els
webs dels diaris impresos en termes
de contingut o de relació amb el
client però, sobretot, no hi veuen el
negoci.Acostumats a la seguretat del
90% de les vendes per subscripció,
Internet els desconcerta. Segons un
estudi fet l’any 2006 per The Bivings
Group, en el qual es compararen les
pàgines web dels 21 diaris més difo-
sos al Japó i als Estats Units, “és evi-
dent que els diaris japonesos no estan
treballant de manera agressiva amb
les eines de web, això no obstant, cal
destacar que ja estavenmolt avançats
en la difusió de continguts via telèfon
mòbil”. El treball tractava de deter-
minar en quina mesura els diaris em-
praven les eines delWeb 2.0 (segona
generació de webs que fomentaven la
participació i interacció dels usuaris).
I dels resultats es desprenia que els
diaris japonesos no valoren la Xarxa
com una eina útil per promocionar la
lectura de diaris.
Segons,ToruMaegawa, analista d’In-
ternet a l’Institut de Recerca Fujitsu,
“la majoria de mitjans japonesos no
han vist a Internet l’oportunitat d’ex-
pandir el seu negoci”. De fet, Mae-
gawa considera que són poques les
organitzacions que n’han tret profit.
En realitat, ho veuen com una com-
petència. “Molts dels seus webs no
ofereixen més que la còpia en línia
del diari, sense ni tan sols facilitar un
arxiu d’articles antics”, afirma.“A poc
a poc, els mitjans han esdevingut vells
per a les noves generacions a qui els
despertenmolt més interès altresmit-
jans interactius.Potser Internet haurà
de canviar i esdevenir més regulat i
conservador. El cibermón és encara
massa caòtic i desconstruït si el com-
parem amb elmón real del Japó.Però
si la premsa escrita s’aguanta ara,pot-
ser ja no ho farà en els propers anys”,
apuntava Maegawa en unes
declaracions al Japan Media
Review.
Per explorar conjuntament,
compartint riscos, en una so-
cietat on els lectors són tre-
mendament tradicionalistes, atrapats
en els hàbits de lectura sobre paper i
molt fidels a la credibilitat dels diaris
tradicionals, els tres principals diaris
del Japó han decidit anar plegats i ara
fa un any varen constituir el Nikkei-
Asahi-Yomiuri Internet Business
Partnership (http://allatanys.jp) una
plataforma conjunta que presenta els
continguts de cadascun d’aquests.
La col·laboració ha anat més enllà i
al febrer van posar enmarxa un altre
tentacle per atrapar els “addictes a
les tecnologies”, (iPhone/ iPodTouch
application) que permet accedir, en-
cara a més petita escala i des de qual-
sevol lloc, als continguts dels tres
diaris amb notícies, editorials i fotos
per als propietaris dels aparells de te-
lefonia d’Apple, que permet compa-
rar la cobertura d’una mateixa
notícia en les tres capçaleres.
Internet o el negocique no es creuen
Acostumats a la seguretatdel 90% de les vendesper subscripció, ara no sabenadaptar-se a la Xarxa
P E R I O D I S M E A L M Ó N
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 140
CAIGUDA HISTÒRICA
El 2008, segons l’NSK’s circulation sur-
vey, (l’equivalent japonès de l’OJD), els
diaris varen reduir les vendes en un 1%.
La distribució per llars ha baixat a 0,98
exemplars i han caigut per sota de l’1
per primer cop en la història dels diaris
japonesos. Els periòdics d’informació
general han caigut un 0,9%, i ja és el
quart any consecutiu de caiguda. Els
diaris esportius varen baixar les vendes
un 2,7%, per sota dels cinc milions per
primer cop des de l’any 1977.
El paquet conjunt de venda de diaris de
matí i tarda (una pràctica molt estesa
entre els subscriptors japonesos) va
minvar un 4,2%, en part perquè molts
compradors varen preferir abonar-se
només a l’edició del matí. I les vendes
d’aquesta han incrementat un 0,7%,
perquè han recollit els clients que aban-
donen la subscripció de tarda, que va
disminuir un 5,1%.
“Seria una il·lusió pensar que els diaris
japonesos encara gaudeixen de les ma-
jors tirades del món. Molts dels seus
exemplars són, en realitat, abandonats
sense ser llegits ni distribuïts. Les com-
panyies periodístiques fingeixen tenir
grans tirades, per treure’n més guanys
de publicitat. El que passa aquí al Japó
és el mateix que a Espanya o a qualse-
vol altre país.Més i més subscriptors de
diaris, especialment els joves, consulten
Internet com la major font d’informa-
ció”, afirma Satoru Nagoya que, a 41
anys, es mostra ben crític amb els diaris
del seu país. Nagoya, periodista que
fins al 2001 havia estat treballant onze
anys al The Japan Times deTòquio, ac-
tualment escriu com a freelance per a
l’edició internacional en anglès de la re-
vista sobre art contemporani Flash Art,
deMilà, i per publicacions tant del Japó
com d’altres països. En realitat, és molt
difícil accedir a declaracions com les
seves. La majoria de periodistes en
plantilla al Japó prefereixen no pro-
nunciar-se “per no deixar malament els
diaris on treballen”.
De fet, per això, Satoru Nagoya creu
que, tot i que la majoria de diaris van
obrir els seus webs, com s’ha fet arreu
del món,“cap dels del Japó ha gosat ac-
ceptar i mostrar-hi comentaris de lec-
tors generals sobre els seus articles
publicats. Suposo que per por a rebre
opinions en contra. Mentre que a In-
ternet hi ha moltes crítiques als diaris
famosos”, explica el periodista japonès.
“Avui al Japó sembla que molts joves
desconfien del periodisme en ge-
neral i especialment d’alguns dia-
ris en paper, com els de més
tirada,Asahi Shimbun iMainichi
Shimbun. Se’ls acusa principal-
ment d’atacar, sota presumpta
política de redacció liberalista, la
dignitat de l’actualitat del Japó i la seva
història moderna, sempre afavorint, en
canvi, els veïns enemics (polítics) Corea
i la Xina”, comenta Nagoya.
La Kazuko Nishikawa, lectora habitual
de tres rotatius japonesos, tot i no mos-
141
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
La crisi fa que molts lectorsdeixin l’edició de la tarda,una pràctica molt estesa, is’abonin tan sols a la del matí
La gran majoria de japonesos reben el diari a casa seva així que no és habitual veure lectors pel carrer. A la foto, un bar de Kyoto.
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 141
trar-se tan crítica amb els diaris del seu
país, sí que troba que respecte als cata-
lans o espanyols, “els diaris japonesos
no exposen a penes opinions”. La Ka-
zuko va néixer al Japó, on va viure vint-
i-dos anys. Cada any hi torna per
passar-hi entre tres i quatre mesos.Ac-
tualment, la Kazuko viu a Igualada,
està casada i té dues filles. Cada dia lle-
geix les versions en línia de l’Asahi, el
Yomiuri i el Nikkei. “No en rebo cap a
casa perquè seria molt car”, expressa.
Però un parell de dies a la setmana, re-
visa la versió en paper de l’Asahi, a la
biblioteca de l’Escola Oficial d’Idiomes
de Drassanes, on estudia xinès. La lec-
tura del diari, per ella, és un ritual des
que va entrar a la universitat i reconeix
que no recorda cap família en el seu en-
torn més proper, al Japó, que no estès
subscrita, almenys, a un diari. “Societat
i política són les seccions que més m’in-
teressen i, tot i no haver-hi massa opi-
nió, me n’adono que l’Asahi és potser
el més socialista dels tres que acostumo
a llegir”, diu.
“El Japó havia estat el país on el diari
era el mitjà principal per a totes les ge-
neracions. I la premsa escrita era un
dels materials que s’empraven per pre-
parar-se per l’examen d’ingrés a la uni-
versitat, sobretot per aprendre redacció
i enriquir el vocabulari”, recorda, des
deTòquio, la periodista japonesa Celia
Tomiyama, redactora del diari interna-
cional IPC World.
La Celia reconeix que, “en els darrers
anys, el periodisme de la premsa escrita
s’enfronta a una situació summament
difícil”.
CANVI D’HÀBITS
Per a la Kazuko, mare de dues adoles-
cents, els interessos del jovent ni aquí
ni al Japó, no dibuixen un panorama
gaire encoratjador per als empresaris
de la premsa.“Els joves ja no llegeixen
com els de la meva generació,
ni molt menys”, assegura. “En
aquest sentit, la situació del pe-
riòdic de pagament al Japó és si-
milar a la d’altres països. Tots els
mitjans perden lectors per falta
de renovació generacional.
Una part dels lectors es va morint per
l’envelliment de la població i els nous
lectors no arriben a cobrir-ne les baixes.
La gent jove s’informa del que l’inte-
ressa mitjançant la televisió i Internet i
sobretot a través del telèfon mòbil”,
afirma Jordi Juste.
“No hi ha joves que se subscriguin a
cap diari.Els diaris, és clar que pateixen
la crisi per l’envelliment de la població,
però aquesta no és la gran causa, en-
cara! La d’ara és la Xarxa i el mòbil. I
una altra raó és que la publicitat no de-
cideix posar els seus anuncis als diaris.
Saben que ja no hi resulta efectiva”,
sentencia el director de la productora
de dibuixos animats DLE,Ryuta Shiiki.
En els darrers anys, els ingressos
en publicitat al Japó han dismi-
nuït un 9% i es calcula que si el
país continua en la recessió en la
que es troba immers podria se-
guir fent-ho fins arribar a una dis-
minució del 20%.
L’ingrés dels diaris al Japó es divideix
en dues parts: una és de la publicitat i
l’altra, de la venda.En el cas dels Estats
Units, més del 80% dels ingressos de-
penen de la publicitat. Però, en canvi,
en el cas del Japó, la dependència de la
publicitat només és el 40%.
142
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El negoci a la segona potència
econòmica del món és ben sagrat.
Els diferents intents d’implantar
diaris gratuïts a l’illa han estat
avortats. “L’oposició dels grans
grups de premsa tradicionals se-
gurament també hi ha tingut el
seu paper. Per posar a caminar un
negoci al Japó, primer t’has de
guanyar la confiança del sector
empresarial, i fer-te amb el suport
dels grups de premsa, per repartir
diaris gratuïts... A més, el costum
dels japonesos a la subscripció,
que molts cops passa de pares a
fills, ha fet encara més difícil la im-
plantació de la premsa de franc”,
explica Taranco.
De tota manera, malgrat que els
diaris gratuïts no s’hi han implan-
tat, sí ho han fet revistes amb al-
tres periodicitats. “Hi ha diverses
publicacions gratuïtes de les com-
panyies de tren i metro, així com
revistes de franc amb informa-
cions de serveis i cupons de des-
compte a restaurants i botigues”,
aclareix Jordi Juste, periodista re-
sident al Japó. “El 2005 es distri-
buïen al Japó unes 300.000.000 de
còpies de setmanaris o mensuals
gratuïts”, explica l’empresari ja-
ponès Ryuta Shiiki. El periodista
Satoru Nagoya reconeix que, “els
diaris gratuïts no s’han pogut des-
envolupar, però de revistes gra-
tuïtes sí que n’hi ha” i cita
capçaleres comR25 (té una circu-
lació setmanal de prop de 600.000
exemplars i es distribueix en di-
versos llocs de la regió metropoli-
tana de Tòquio) o Big Issue.
“Aquestes sí que funcionen”,
apunta Satoru Nagoya
Els diaris gratuïtsno van quallar
A diferència dels diariscatalans o espanyols,els rotatius japonesos publi-quen molt poques opinions
Els joves ja no es subscriuenals diaris. Tots els mitjansperden lectors per faltade relleu generacional
P E R I O D I S M E A L M Ó N
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 142
Com a empresari i coneixedor de les
noves plataformes tecnològiques, Shiiki
creu que els diaris “no tenen més remei
que canviar de direcció. S’han d’adap-
tar a les noves tecnologies.Alguns ja ho
fan i molt bé, per exemple el diari eco-
nòmic Nikkei, que ha esdevingut un
web molt poderós”, diu el productor,
recentment premiat per una pel·lícula
que s’acaba d’estrenar als cinemes ja-
ponesos. “Amés,molts dels grans diaris
tenen una televisió, per tant, tenen al
seu abast mitjans per atraure l’atenció
de la gent”, suggereix l’empresari
Shiiki.
És clar que els joves japonesos tenen
més tendència a consultar les informa-
cions electròniques, sigui a través de
l’ordinador o del mòbil, però això passa
en un país amb l’índex de naixements
més baix del món (7,8 per cada 1000
habitants), després de Hong Kong
(amb un 7,1). Per tant, si tal i com el
mateix Govern ha anunciat, en cin-
quanta anys el Japó perd un terç de la
seva població, el mercat dels venedors
de diaris haurà d’aprendre a conviure
amb la tecnologia i obrir-se camp entre
una minoria de joves i una gran pobla-
ció de la tercera edat.
Per mirar de torejar la davallada dels
números, algunes capçaleres han deci-
dit despendre’s de les seves edicions de
tarda.A finals de febrer ho va fer el The
Minami-Nippon Shimbutn, amb seu a
Kagoshima. En anunciar-ho als seus
lectors, la companyia editora va dir que
l’acció responia a un canvi en l’estil de
vida dels lectors i a la diversifica-
ció dels mitjans de comunicació.
La tirada del seu vespertí era de
23.000 exemplars. Abans del Mi-
nami-Nippon, també elMainichi
Shimbun, de Hokkaido, al nord
del Japó, s’havia desprès de la seva edi-
ció de tarda el passat 1 de setembre.
D’altres, miren de compartir logística,
com ara les plantes d’impressió i distri-
bució. Tot, per gaudir, probablement,
dels seus darrers anys gloriosos de
consum de diaris.
143
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Un quiosc d’Osaka on es poden trobar alguns dels rotatius japonesos, alguns lideren el rànquing de vendes mundial.
A la crisi de lectors calsumar-hi que és el segon paísamb l’índex de naixementsmés baix del món
Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 143
144
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
P R E M I S
PREMI FRANCISCO VALDÉS DEPERIODISME
Convoca: Ajuntament de Don BenitoÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Plaza de España, s/n. 06400-
Don Benito (Badajoz)Telèfon: 924 811 450URL:www.donbenito.es/bases.htmE-mail: biblioteca@donbenito.esRequisits: treballs publicats en
mitjans espanyols al 2008redactats en castellà quetractin aspectes culturals dela vida espanyola.
Dotació: Un primer premi de3.000 euros, record comme-moratiu i accèssit de 1.000euros
Termini: 11 de maig de 2009
PREMI DE PERIODISME ACCENTURESOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ ITECNOLOGIA
Convoca: AccentureÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Ramírez deArellano, 35.
28043-MadridTelèfon: 915 966 323URL: www.premioperiodismoacenture.esE-mail: lucia.cimadevilla@accenture.comRequisits: treballs publicats
entre setembre de 2008 imaig de 2009, tant en su-port paper com electrònic,que tractin la influènciade la innovació i la tecnolo-gia en l’economia espa-nyola.
Dotació: 10.000 euros i dos accèssitsde 2.500 euros
Termini: 31 de maig de 2009
PREMI INTERNACIONAL JOSÉRAMÓN PIÑEIRO LEÓN
Convoca: Casa de Puerto Rico en Es-paña y Gabinete Interna-cional de Traductores
Àrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: LlatinoamèricaAdreça: Casa de Puerto Rico en Es-
paña (CAPRE)Apartado8.300. 28080-Madrid
Telèfon: 913 077 592Requisits: treballs del 2008 i 2009 pu-
blicats en premsa, ràdio, te-levisió i soport electrònicsobre Puerto Rico.
Dotació: 3.000 eurosTermini: 15 de gener de 2010
PREMI ANDALUSIA DE PERIODISME
Convoca: Junta deAndalucíaÀrea: Premsa escrita, ràdio, tele-
visió, fotoperiodisme i pe-riodisme electrònic
Àmbit: GeneralAdreça: Oficina del Portavoz del
Gobierno (Casa Rosa)Paseo de la Palmera s/n.41013-Sevilla
Telèfon: 955 035 546/ 500URL: www.juntadeandalucia.esRequisits: treballs publicats al 2008
sobre la realitat andalusa.Dotació: 12.000 euros per categoriaTermini: 29 de maig de 2009
PREMI SOBRE BIOÈTICA
Convoca: Fundación Víctor Grífols iLucas
Àrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: GeneralAdreça: Jesús i Maria, 6. 08022-Bar-
celonaTelèfon: 935 710 410URL: www.fundaciogrifols.orgE-mail: fundacio.grifols@grifols.comRequisits: Treballs difosos el 2008 en
català o castellà que tractinsobre la bioètica.
Dotació: 3.000 eurosTermini: 31 de maig de 2009
PREMI PERIODÍSTIC INTERNACIO-NAL SOBRE EPILÈPSIA
Convoca: Oficina Internacional parala Epilepsia (IBE) / UCBPHARMA
Àrea: Mitjans Audiovisuals ipremsa escrita.
Àmbit: GeneralAdreça: Bueso Pineda, 12, local.
28043.MadridTelèfon: 915 640 725URL: www.ucbpharma.esE-mail: premioepilepsia@infopress.esRequisits: treballs sobre epilèpsia eme-
sos o publicats entre l’1 dejuliol de 2008 i el 23 de junyde 2009 en premsa especia-litzada (paper o Internet).
Dotació: 4.000 euros en bons deviatge i un premi addicionalde 2.000 euros per categoria.
Termini: 23 de juny de 2009
CLIC/09 FOTOGRAFIA
Convoca: Secretaria de JoventutÀrea: FotoperiodismeÀmbit: CatalunyaAdreça: Calàbria, 147. 08015-Barce-
lonaTelèfon: 924 838 361URL: www.gencat.net/joventutE-mail: artjovepresidencia@gentcat.netRequisits: Imatges fotogràfiques, fetes
per joves de 18 a 30 anys,que mostrin sensibilitat iinterès per l’entorn social.
Dotació: 700 euros, 200 euros i expo-sició a la Casa de la Gene-ralitat, a Perpinyà.
Termini: 15 de maig de 2009
PREMI DE PERIODISME I INVESTI-GACIÓ COMARCAL EUGENI MOLERO
Convoca: Consell Comarcal GarrafÀrea: Premsa escrita, ràdio, tele-
visió, fotoperiodisme i in-vestigació.
Àmbit: EspanyaAdreça: Pça. Beatriu de Claramunt,
5-8, baixos. 08800-Vilanovai la Geltrú
Telèfon: 938 100 400URL: www.ccgarraf.catE-mail: serveispersonals@ccgarraf.netRequisits: Treballs del 2008 sobre la
comarca del Garraf.Dotació: 2.000 euros per cada catego-
ria, excepte en investigació(2.500 euros).
Termini: 29 de maig de2009
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:39 Página 144
145
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
ESPANYA, RADIOGRAFIA 2008
www.apmadrid.es/content/view/1333/191/L’Informe Anual de la Profesión Perio-
dística de l’any 2008, és una radiografia
que destaca els principals punts de l’ac-
tual crisi de la professió en l’àmbit espa-
nyol. Inclou apartats interessants, com
una enquesta sobre l’autoestima i la iden-
titat professional dels periodistes. És de
pagament i es pot comprar complet o per
peces.
OBSERVATORI SUD-AMERICÀ
www.observatoriofucatel.clDes de Colòmbia, l’Observatorio Fucatel
segueix la crisi del periodisme i dels mit-
jans, especialment des del punt de vista
sud-americà.Té enllaços a altres observa-
toris d’aquella zona i articles sobre els dia-
ris que tanquen als Estats Units i altres
països.
HIPERLOCAL
http://www.patch.com/Una altra prova de publicació en línia
que vol substituir els diaris de paper i que
es concentra en informacions locals.
Aquesta està impulsada per Polar Capi-
tal, un grup que pertany a Tim Arms-
trong, un del directius de Google. The
New York Times té un projecte semblant
anomenat The Local.
D’INTERNET AL PAPER
www.theprintedblog.comA les ciutats de Chicago i San Francisco
estan provant aquest nou model de diari
en paper que està confeccionat amb arti-
cles de blocs d’Internet dedicats a les di-
ferents zones de cada ciutat. Té una
periodicitat setmanal i planteja una sèrie
d’enigmes, com la subsistència amb ti-
rades adaptades a cada barri i la publici-
tat local de baix cost.
PLATAFORMA CONJUNTA
http://gannettblog.blo-gspot.com/2009/01/text-of-contentone-memo-on-obama.htmlLa cadena Gannett, que té quasi noranta
diaris, entre ells l’USAToday, ha posat en
marxa el projecte ContentOne, en què
vol concentrar els continguts de tots els
seus mitjans i consolidar una plataforma
informativa i de publicitària amb més de
cinquanta milions de visitants.
PROVA FRANCESA
www.slate.frJohan Hufnagel, exdirector del 20mi-
nutes.fr en línia, i Jean-Marie Colombani,
antic editor de LeMonde, són els respon-
sables d’aquest diari llançat a França i que
fa servir la capçalera Slate,molt coneguda
en l’àmbit nord-americà de la Xarxa.
INTEGRACIÓ ANGLESA
www.editorsweblog.org/ana-lysis/2009/01/_guardian_news_media.phpEditors Weblog publica aquesta entre-
vista amb els responsables de la integra-
ció de les redaccions de dos diaris de
paper, The Guardian i The Observer, i la
publicació en línia Guardian.co.uk, totes
del mateix grup. Al llarg de l’entrevista
expliquen les circumstàncies, els pro-
blemes i els reptes als quals s’enfronten.
NOUS FORMATS
www.amazon.com/Kindle-Amazons-Wireless-Reading-De-vice/dp/B000FI73MAEl nou llibre electrònic d’Amazon, que de
moment no es ven a Europa, té poc a
veure amb la crisi dels mitjans, però in-
dica noves tendències en l’escenari infor-
matiu. El Kindle 2, a més de l’accés a
llibres, permet subscripcions a diaris i
blocs que costen entre un i dos dòlars.
CASOS PARTICULARS
www.bbc.co.uk/blogs/therep-orters/robertpestonEl periodista Robert Preston, responsa-
ble de la informació econòmica de la
BBC que ha destapat alguns dels pro-
blemes dels bancs anglesos, ha negat da-
vant d’una comissió parlamentària que
els seus articles hagin agreujat la crisi al
Regne Unit. En el seu bloc n’explica tots
els detalls del cas.
www.editorandpublisher.com/eandp/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1003941514Anthony Suau, guanyador del World
Press Photo 2008 amb una foto sobre el
registre policial d’una de les cases aban-
donades a Cleveland a causa de la crisi
econòmica, explica com s’ha quedat pràc-
ticament sense feina i com s’està ensor-
rant un model de fer fotoperiodisme.
W E B S À l e x B a r n e t
www.innovationsinnewspapers.comcom
Altres causes de la crisiJuan Antonio Giner, vicepresidentd’International Media ConsultingGroup, periodista i professor a dife-rents universitats nord-americanespublica aquí diversos articles sobrealtres causes de la crisi, més enllàd’Internet i la baixada de publicitat.Parla de la mala gestió i cobdíciad’algunes empreses.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 145
146
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
LA FOTO Liu Heung Shing
FOTOPERIODISME XINÈS. Casa Àsia acull “Xina, retrat d’un país (1949-2008)”, una mostra que fins a finals de maig ofereix al visi-tant un seguit d’imatges del fotoperiodisme del país més habitat del món.L’exposició, composta per un mig centenar d’imatges d’arxiu, documenta
la Xina contemporània, ja que comprèn des de la proclamació de la República Popular fins a l’actualitat. La mostra es basa en les imatges reco-
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 146
147
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
pilades pel comissari de la mostra, el periodista i fotògraf Liu Heung Shing i es va poder visitar la tardor passada al Today Art Museum de Pe-
quín. Es completa amb la projecció continuada de la trilogiaXina: A Century of Revolution, formada per tres pel·lícules que abracen diferents pe-
ríodes de la història moderna xinesa i que es projecta per primer cop al nostre país. Més informació a www.casaasia.es
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 147
148
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
L L I B R E S E l e n a S e r r a n o
UN PAÍS DE REVISTES. HISTÒRIA DELSMAGAZINS EN CATALÀCarme Ferré Pavia.Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català (APPECC), 2009
169 pàgines
Editat per l’Associació de Publicacions Periòdi-ques (APPEC) en el seu 25è aniversari, aquest lli-bre recull textos de diferents autors que aportenen conjunt una radiografia exhaustiva d’un àmbit,el de les publicacions periòdiques en català, quecontribueix a fornir d’informacions i opinions lapercepció del món que ens envolta. L’anàlisi quees realitza, tant en els aspectes més generals comen l’aproximació detinguda a l’espai català de co-municació que s’ha anat configurant al llarg de lahistòria, es complementa amb una eina ben útil:el primer catàleg de revistes en català de tots elstemps. L’APPEC edita L’anuari de l’espai catalàde comunicació (que enguany aborda el temaCrisi i transformació) i laGuia des mitjans de co-municació en català. Es tracta de publicacions queuneixen la seva eficàcia a la presència electrònicadels portals www.lesrevistes.cat i www.quiosc.cat,a més de l’instrument habitual de difusió, que éselQuiosc.cat de les revistes en català.
L’HUMOR GRÀFIC DE TÍSNER. UNAAPROXIMACIÓ A LES CARICATURESD’AVEL·LÍ ARTÍS GENER
Jaume CapdevilaPagès Editors, 2009
159 pàgines
Jaume Capdevila s’aproxima en aquest llibre a lafaceta d’humorista gràfic de l’Avel·líArtís Gener,un personatge clau en el panorama de la culturacatalana que, amb l’àlies de Tísner, va signarobres com a escriptor, periodista, escenògraf i di-buixant. Va publicar vinyetes satíriques a lapremsa catalana en dos moments cabdals de lahistòria d’aquest país: els anys de la República iels del final del franquisme. Resseguint de ma-nera detallada el seu periple per diverses publi-cacions, descobrim l’important artista que feianinots aEl Be Negre,La Publicitat,L’Esquella dela Torratxa, El Correo Catalán, Tele/Exprés o LaVanguardia; alhora que ens apropem, a través deles vinyetes, a la realitat d’uns moments històricsapassionants. L’autor, llicenciat en BellesArts perla Universitat de Barcelona, utilitza el pseudònimde Kap per signar les vinyetes als diaris La Van-guardia iMundo Deportivo, entre altres mitjans.1998 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.
REVISTAS CULTURALES DE ESPAÑA2008-2009
Asociación de Revistas Culturalesde España (ARCE), 2008
117 pàgines
L’Asociación de Revistas Culturales de Españaens apropa amb aquest llibre a les revistes asso-ciades. A la presentació d’aquesta guia, fa al·lu-sions a la crisi econòmica que afecta el sectoreditorial i aposta per un ferm posicionament dedefensa d’aquest producte que, segons explica, re-ivindica “el ciutadà enfront el consumidor, la de-fensa d’un subjecte actiu que pretén trobar espaison formar-se i participar, enfront dels models quepropugnen un ésser acrític que s’adapta a les in-formacions que rep”.“Si les revistes culturals es-tiguessin de cara a un moment de crisi –s’apuntades d’ARCE–, si estiguessin perdent la seva im-portància, seria una mala notícia, sobretot per a lasocietat en què operen. Perquè només un contextsense interès pel debat i la innovació, que no in-daga en el present per perfilar el futur, podriaprescindir d’aquests projectes culturals. Seguiremfent l’impossible perquè això no passi”.
INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓNPERIODÍSTICA 2007
Pedro Farias BatlleAsociación de la Prensa de Madrid
421 pàgines
Pedro Farias Batlle és el director d’aquest in-forme, el quart sobre l’estat de la professió pe-riodística que edita l’Asociación de la Prensa deMadrid. La junta directiva que va prendre pos-sessió el novembre de 2003 va adquirir el com-promís de promoure treballs consistents per“conèixer millor la professió, investigar sobre elscanvis, indagar sobre les aspiracions i sentimentsdels periodistes i tractar de sistematitzar-los”. Esvan comprometre a l’edició de quatre informes,entre el 2004 i el 2007, per disposar d’un quadreal més complet possible sobre el panorama pro-fessional, i aquest n’és l’últim. El treball permetcomprovar el deteriorament de les condicions la-borals i professionals, al mateix temps que l’apa-rició de noves oportunitats i nous mitjans aconseqüència, sobretot, del desenvolupament tec-nològic. Com a conclusions: el sector està viu i téfutur; però experimenta dificultats que han deportar a l’adopció d’estratègies intel·ligents.
LLIÇONS DE PERIODISME DE JOSEPMARIA HUERTAS CLAVERIA. PROFESSORHUERTAS
Joaquim Roglan.Trípodos, 2009
160 pàgines
Aquest llibre és un homenatge al periodista JosepMaria Huertas Claveria, en què exalumnes i ex-companys de feina –tant professors com perio-distes– han volgut dedicar-li un article per la sevaextensa i rica trajectòria en l’àmbit de la comuni-cació. El monogràfic també recull articles, firmatsper ell mateix, que havia publicat en els diferentsdiaris en què va escriure, com ara elDiari de Bar-celona, el Regió 7, El Periódico de Catalunya ol’Avui; així com una bibliografia dels nombrososllibres i articles sobre periodisme que va signar.Nascut a Barcelona el 1939, Huertas va iniciar laseva carrera al setmanari Signo i va participar enla redacció de més de 104 llibres. Va ser profes-sor de la Facultat de Comunicació Blanquerna dela URL i degà del Col·legi de Periodistes.Va serdistingit amb el Premi Nacional de Periodisme, laMedalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i l’O-fici de Periodista per la seva trajectòria.
LA RUPTURA DEL MAPA MEDIÁTICO.DEBATES DEL CURSO 2007/2008
Nueva Economía Fórum, 2008
172 pàgines
Un any més, aquest llibre presenta la col·lecciódels debats sobre mitjans de comunicació orga-nitzats per Nueva Economía Fórum durant elcurs 2007/2008, a través de les seves tribunes Forode la Nueva Comunicación, Foro de la Nueva So-ciedad i Fórum Europa. Després de quatre anys,aquesta plataforma es consolida com un obser-vatori del sector, les seves transformacions, ten-dències i protagonistes. La publicació reculll’anàlisi fet per representants dels grups medià-tics espanyols més importants, a més de la pers-pectiva del primer responsable de la política decomunicació del Govern Espanyol, el llavors se-cretari d’Estat, Fernando Moraleda. La lecturadel llibre conclou que durant els últims anys s’haproduït una ruptura radical del nostre sistemamediàtic. Entre les causes, alguns especialistesciten la política de comunicació del president delGovern, José Luis Rodríguez Zapatero.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 148
149
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
JOAN MARTÍ, FOTÒGRAF.BELLESES DEL XIX
Rafel Torrella i David IglesiasAjuntament de Barcelona, 2008
256 pàgines
Amb el títol deBellezas de Barcelona, el fotògrafJoan Martí i Centellas va aplegar, l’any 1874, unconjunt de fotografies amb la idea de donar unavisió àmplia i innovadora de la ciutat. Amb vo-luntat documental, recollia imatges d’indrets quehavien de canviar en poc temps, i d’altres que jaeren emblemàtics. Oferia aquest material enforma d’àlbum i creava un producte útil, fins i totcom a record per als viatgers. La particularitat delseu treball rau en l’ús innovador de la fotografiade paisatge urbà i en el recurs de l’àlbum com aforma de presentació. El seu nom ha quedat as-sociat a aquest treball, però la seva trajectòriaabraça altres camps, alhora que es mou per les di-ferents innovacions tècniques d’un període cro-nològic força ampli, que comença cap a final de1850 i arriba a l’inici del segle XX. La recercamostra les facetes d’un fotògraf del segle XIX aBarcelona, amb la voluntat d’anar conformant lahistòria de la fotografia a la nostra ciutat.
PARA INVESTIGAR LA COMUNICACIÓN.PROPUESTAS TEÓRICO-METODOLÓGICAS
Manuel Martínez NicolásTecnos, 2008
244 pàgines
L’actual repte per a la comunitat científica delsinvestigadors de la comunicació és assolir unestat de maduresa dotat d’una progressiva sol-vència científica.Els treballs que han estat reunitsen aquest llibre pretenen ajudar a contribuir-hides d’Espanya. Els diferents textos recopilatsestan plantejats com a síntesis dels coneixementsmés recents sobre una qüestió determinada; va-loren els resultats que se n’han obtingut; i propo-sen enfocaments teòrics i procedimentsmetodològics per avançar i millorar el que es co-neix sobre cada tema.Amb aquesta idea el volumen qüestió aborda l’estat del coneixement cientí-fic en cinc àrees o dominis importants per la pro-fessió com són la història de la comunicació aEspanya, la investigació d’audiències, història dela comunicació i del periodisme, la comunicaciópolítica, la societat de la informació i economiapolítica de la comunicació, i la professió perio-dística.
FE DE ERRORES. UNA HISTORIA PARAPERIODISTAS
Albert MontagutTemas de Hoy, 2009
478 pàgines
Què és la informació? Sobreviu a Espanya el bonperiodisme? Quina és l’essència del reporte-risme? Com seran els diaris del futur? De quinaforma pot afectar l’actual crisi a la professió? Elperiodista Albert Montagut intenta donar res-posta a aquestes preguntes teixint a la notícia laseva pròpia vida, des dels inicis com a reporterdurant el període de la transició, l’experiènciacom a redactor de successos a la dècada dels 80,o la feina com a corresponsal als Estats Units, finsa la tasca com a director del diariADN, on va in-corporar les més modernes tendències portant-lo a formar part de l’avantguarda del periodismedel segle XXI. En aquesta societat internauta,acostumada a la notícia en directe i a participaren la informació arrossegada per la filosofia del2.0, la mirada de la seva memòria pretén ense-nyar-nos a comprendre el passat i el present delperiodisme per avançar-nos a un futur que trans-forma les redaccions de tots els diaris del món.
EL PRIMER PODER. EL NOU PROTAGO-NISME DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Josep Maria CarbonellMina, 2008
144 pàgines
Amb la globalització, els mitjans de comunicacióde masses es converteixen en el primer poder, persobre del poder sobirà que ostenta el poble. Però,què passa quan aquest poder esdevé tan gran?Què passa amb la globalització que dilueix elpoder del poble? I què passa quan els mitjans decomunicació estan en poques mans? JosepMariaCarbonell respon aquestes qüestions i en plantejaaltres de ben apassionants: la informació i la co-municació com a bé social són substituïdes per unbé estrictament comercial i mercantil; els mitjansde comunicació han perdut part de la seva missiósocial, el paper de vigilant dels poders democrà-tics, per convertir-se en un poder esclau de lesseves lògiques mercantils i un nou actor polític.L’autor era fins fa poc president del CAC, insti-tució de la qual va ser conseller, i professor de laFacultat de Ciències de la Comunicació Blan-querna de la URL.
LAS NORMAS JURÍDICAS DE LOS PERIO-DISTAS. DERECHO ESPAÑOL DE LAINFORMACIÓNLluís de Carreras Serra. Editorial UOC, 2008
396 pàgines
Llicenciat en Dret i advocat en actiu, Lluís deCarreras Serra és l’autor d’aquest llibre, pensattant per a estudiants de Periodisme, Comunica-ció Audiovisual o Dret com per a professionalsd’aquests camps. En definitiva, està dirigit a totsaquells qui considerin que el lliure i respectuósexercici de la llibertat d’expressió i de la infor-mació és condició indispensable per a l’aprofun-diment de la democràcia, en què els mitjans decomunicació són l’eina educativa habitual de l’o-pinió pública, tot i que l’actual règim legal no enfaciliti la independència. Els professionals de lacomunicació poden trobar-hi les normes que re-gulen l’exercici de la professió i les solucions ques’han donat a casos en què hi ha hagut una recla-mació judicial en defensa de la llibertat d’expres-sió, d’informació o dels drets que la limiten, comsón els de l’honor, la intimitat o la pròpia imatge.Està redactat evitant els tecnicismes jurídics.
LA AGONÍA DEL CUARTO PODER.PRENSA CONTRA DEMOCRACIA
Carlos RuizTrípodos, 2008
446 pàgines
Carlos Ruiz és doctor en Periodisme per la URLi professor d’Ètica de la Comunicació a la Facul-tat de Comunicació Blanquerna de la mateixauniversitat.Després de dotze anys d’exercici pro-fessional en mitjans de comunicació de Barce-lona, va tornar a la universitat per reflexionarsobre el periodisme que es fa i el que s’hauria defer per no allunyar-se de la seva significant funciódemocràtica. La llibertat d’empresa que pro-pugna el liberalisme i la llibertat d’informacióque aquest creu imprescindible perquè una so-cietat sigui democràtica han col·lidit, segons l’au-tor. Parla sobre la importància de la llibertatd’informació en democràcia i de la censura queresulta dels pactes de visibilitat que estableixenels mitjans amb actors dels sistemes econòmic ipolític. Ruiz és també coautor del llibre La tornade la torna. Salvador Puig Antich i el Mil (1984) iautor de Ética de la audiencia (2003).
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 149
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 150
151
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Reconeixeu la fotografia? Molts mit-
jans de premsa escrita i en línia la van
publicar el 19 d’agost de 2008, quan es
va anunciar que el Consell de Seguretat
Nuclear (CSN) proposava la multa més
alta que es recorda a Europa per conta-
minació radioactiva i vulneració de
normes de seguretat a la Central Nu-
clear d’Ascó.
Els periodistes que van traginar
aquesta fotografia de l’agència EFE,
realitzada pel fotògraf Jaume Sellart,
van trobar normal que, en ple mes
d’agost, una noia prengués el sol davant
de la central, com si estigués en un
anunci de vermut.
En canvi, el moviment Tanquem les
Nuclears - Coordinadora per una Nova
Cultura de l’Energia desconfià
d’aquella foto i amb imatges de satèl·lit,
seguides d’una investigació per la zona,
va trobar que la fotografia havia estat
presa en un lloc inhòspit, on no hi ar-
riba cap carretera. En la seva opinió,
“qualsevol persona que desconegui
l’entorn d’Ascó podria creure que a
prop de la central existeix un indret de
descans, on recrear-se amb la idíl·lica
panoràmica de la nuclear. La realitat és
que no existeix tal lloc i que la fotogra-
fia és un muntatge calculat per comba-
tre el descrèdit de l’energia nuclear, de
l’empresa gestora,ANAV, i de les com-
panyies ENDESA i IBERDROLA,
propietàries de la central”.
La seva queixa va arribar al CIC que
demanà les oportunes explicacions a
l’agència EFE. Finalment, el passat 16
de febrer de 2009, EFE reitera que
l’agència havia realitzat mecanismes de
control intern que havien determinat
que“el fotògraf Jaume Sellart va actuar
correctament en el procés d’elaboració,
descripció i transmissió de la fotografia,
sense haver-hi cap tipus de manipula-
ció”. Així mateix, nega que hi hagués
“un muntatge o preparació de l’esce-
nari”.
En la seva sessió del darrer 11 de març,
el CIC decideix donar per bona la ver-
sió de l’agència, però aprofita per re-
cordar que les fotografies també són in-
formació “diligent”. El concepte de
diligència implica que la fotografia ha
de ser feta respectant les normes deon-
tològiques i la informació que dóna ha
de reflectir la realitat del que va passar
i ha de ser creada amb bona fe.
Així mateix, l’annex I del Codi deonto-
lògic diu que “no estan permeses mani-
pulacions que suposin alteració de la
informació visual enregistrada originà-
riament per l’objectiu de la càmera”.
El Consell recomana que les fotogra-
fies de premsa siguin distribuïdes amb
informació que respongui al “què, qui,
com, quan, per què i on”, tal com passa
a la premsa anglosaxona. Si els perio-
distes exigeixen de les fotografies el
mateix que es demana de qualsevol no-
tícia, s’estalviarien molts malentesos i
errors que no fan altra cosa que perju-
dicar la credibilitat de la professió.
En el cas que comentem, el peu de foto
de l’agència EFE era lacònic i faltava
informació que justifiqués l’interès in-
formatiu de la foto: què, qui, com, quan
per què i on.
Per a més informació sobre altres
queixes i resolucions del CIC, vegeu la
nostra pàgina web.
LLÚCIA OLIVA
Presidenta del CIC
E L C I C I N F O R M A
Les fotografies hauriende distribuïrse ambinformació del ‘què, qui,com, quan, on i per què’
La noia que feia el vermut
Polèmica imatge publicada el 19 d’agost en diferents mitjans Foto: Jaume Sellart.
www.periodistes.org/fcic/home.php
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 151
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 152
153
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El 3 de febrer moria, a 55 anys d’edat,
la periodista Mercè Conesa, víctima
d’una llarga malaltia que va suportar
amb molta enteresa.
Dedicada al periodisme social, primer
fent informació de tribunals a l’Au-
diència de Barcelona i després entre els
sectors més marginades en alguns bar-
ris o en el de les dones maltractades, als
quals va dedicar en tot moment una
gran atenció professional. Conesa va
ser també pionera de la premsa me-
diambiental a Barcelona.
Aquesta periodista havia iniciat la car-
rera periodística, el 1975, com a corres-
ponsal de l’Hospitalet de Llobregat per
La Vanguardia. Quatre anys més tard
va treballar a Ràdio Olot fins que el
1981 entra al diari l’Avui on escriu per
a la secció d’Internacional fins que el
1982 comença a fer-ho sobre informa-
ció de tribunals cobrint els judicis del
23-F i el “cas Almeria”. Aquell mateix
any es va incorporar a la redacció d’El
Periódico de Catalunya per escriure
també sobre tribunals.A principis dels
anys noranta comença a cobrir temes
socials i més tard assumeix les informa-
cions de medi ambient.
Mercè Conesa va rebre el premi Soli-
daritat, que atorga l’Institut Català de
Drets Humans, el de Benestar Social de
l’Ajuntament de Barcelona i el de la
comunitat de gais i lesbianes.El mes de
desembre de 2008, va ser homenatjada
amb el guardó Ofici de Periodista, que
concedeix el Col·legi de Periodistes i
que valora el conjunt d’una trajectòria
professional. Aquella fou la seva dar-
rera aparició pública. “Disposo d’una
fórmula per seguir engrescada en
aquesta professió: sortir al carrer i pre-
guntar, saber el que passa i explicar-
ho”, va dir aquell cop.
Dedicada al periodismesocial, va ser guardonadapels seus treballsen aquest camp
Conesa durant l’entrevista a CAPÇALERA de principis del 2008. Foto: Sergio Ruiz.
Tota una vida coma realitzador a TVEEl 7 de gener de 2009, va morirRicardo
Soria Fontes. Nat a Múrcia el 1931
havia seguit la carrera militar.Més tard,
va exercir el periodisme com a realitza-
dor de programes de Televisió Espa-
nyola (TVE) de 1958 a 1993. En els
últims anys, passà a treballar com a
freelance en l’àmbit digital, radiofònic i
de la docència.
Una professionalde llarga trajectòriaCarmen Maluenda Bastos morí l’11 de
gener a Barcelona a l’edat de 81 anys.
Havia treballat en diferents mitjans des
del principi de la seva carrera de perio-
dista, havia col·laborat a Orbis Catholi-
cus el 1958, redactora de Gaceta
Ilustrada de 1960 a 1965, corresponsal
de Genial entre 1966 i 1967; col·labora-
dora de Jóvenes, Duwarin i TBO. Fou
redactora de Diario Femenino de 1968
a 1974 i de Mundo Diario de 1974 a
1979. Casada amb el periodista Anto-
nio Roma Aguilar, actualment estava
jubilada.
Fundador de l’Escola dePeriodisme de l’EsglésiaEl passat 17 de desembre va morir
d’una insuficiència cardíaca el sacerdot
JoanAlemany i Esteve, que fou funda-
dor i director de l’Escola de Periodisme
de l’Església, entitat que va representar
un vent de civisme i llibertat en el sec-
tor de la comunicació.Es va ordenar sa-
cerdot el 1948. Estudià teologia a la
Pontifícia Universitat de Comillas i So-
ciologia a Lovaina. Fou professor de re-
ligió a la Facultat d’Econòmiques de la
Universitat de Barcelona. La implica-
ció en la docència el va conduir a la for-
mació de periodistes durant la transició.
Pel seu tarannà demòcrata i catalanista
Alemany va ser denunciat en diverses
vegades.
La veu delsmés desfavorits
O B I T UA R I S
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 153
154
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Les receptes d’Hereu contra la crisiConstruir Barcelona amb ganes i moti-vació és la principal recepta per ferfront a una crisi que no aturarà la ciu-tat, segons l’alcalde Jordi Hereu. Aixího va assegurar en la conferència anualde balanç i perspectives de futur orga-nitzada pel Col·legi de Periodistes deCatalunya, que va tenir lloc el 15 degener a l’Auditori de La Pedrera.
A Hereu va acompanyar-lo el presidentMontilla, l’expresident Pasqual Mara-gall, el president de Caixa de Catalunya,Narcís Serra; regidors de l’Ajuntament,
el degà del Col·legi de Periodistes, JosepCarles Rius; polítics de diverses forma-cions i la societat civil.
Hereu va presentar els projectes defutur a través d’un audiovisual i a copde Power Point, a la manera d’una “crò-nica de la Barcelona de 2008.” Va re-passar els objectius assolits: quinzeescoles noves, un centre cultural a l’an-tiga fàbrica Fabra & Coats, serveis so-cials, l’arribada de l’AVE a Barcelona,l’ordenació de la plaça Gardunya, bi-blioteques, Montjuïc per a la ciutat, elMetro a laTrinitat, quatre noves escoles
bressol, etc.“Contra la crisi,més Barce-lona” va ser l’eslògan de l’alcalde, repe-tit més d’una vegada durant laconferència.
Alguns exemples van servir de punt dereferència per donar batalla a la crisi aBarcelona: Creixement cap a l’àrea me-tropolitana, posar al dia els sectorstradicionals, com l’alimentari, tirarendavant el sector de l’automòbil, po-tenciar el comerç... En aquest aspecte,posà com a exemple els nous mercatsde la Llibertat i de Sant Antoni, així
com la rehabilitació dels barris,punts bàsics de convivència.
Hereu també va esmentar d’al-tres exemples, com la nova uni-versitat al 22@ de Poble Nou, unpla per l’ocupació de qualitat mit-jançant escoles-taller; el nou cam-
pus Diagonal-Besòs per a un espai del’ensenyament superior, ajuts en els ha-bitatges de lloguer, millor educació as-solida juntament amb el Govern deCatalunya i moltes altres, com ara eldesplegament sanitari i el de la capitali-tat mediterrània, més línies aèries, in-fraestructures i la recuperació delsantics pavellons modernistes de l’Hos-pital de Sant Pau, un cop aquest estiguitotalment traslladat al nou edifici.Contra la crisi, doncs? “Desenvoluparmés que mai el projecte de Barcelona.Treballarem amb la gent i al seu costat.”
El 23 de gener la demarcació de lesTerres de l’Ebre del Col·legi inaugurànova seu, situada a Tortosa (plaçaRamon Cabrera, número 7, primer pis),i deixa definitivament l’espai que finsara ocupava als locals de la cambra decomerç d’aquesta ciutat.
L’acte d’inauguració, va estar presiditper l’alcalde deTortosa, Ferran Bel iAc-censi; pel president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet i Tous; pel dele-gat del Govern a les Terres de l’Ebre,Lluís Salvadó i Tenesa, pel degà delCol·legi, Josep Carles Rius i AmparoMoreno, presidenta de demarcació de
Terres de l’Ebre i autèntica artífex de lanova seu.Aquest nou espai acull el Cen-tre de Premsa de la demarcació i les ac-tivitats a desenvolupar compten amb elsuport de la Diputació de Tarragona. ElCentre serà un espai obert a la societat i,especialment, a les entitats que necessi-ten un lloc per comunicar les seves acti-vitats o fer rodes de premsa.
D’altra banda, el passat desembre,l’Ajuntament de Tortosa i el Col·legi dePeriodistes de Catalunya van retre ho-menatge al periodista Carles SánchezPastor pels seus cent anys.Va començara escriure a quinze anys i estudiava a
Barcelona.Els primers treballs eren crò-niques del Barça que enviava a El He-raldo de Tortosa.
Denúncia perl’atac a una periodista
El Col·legi de Periodistes de Catalunyaenvia, el 9 de febrer, una carta de pro-testa formal a l’ambaixador d’Israel aEspanya, Rafael Schutz, per l’agressióde l’Exèrcit israelià a una periodista delprograma 30 minuts, de TV3, a la ciutatde Bilis (Cisjordània), on es celebravauna manifestació contra el mur de se-paració aixecat per Israel. El Col·legidenuncia en la seva carta el tret d’unprojectil antiavalots disparat per un sol-dat israelià que va ferir greument la pe-riodista a la cama. La reportera estavaperfectament acreditada, assenyala elCol·legi.
Condemna a l’atemptatde la televisió basca
El Col·legi de Periodistes de Catalunyava fer públic, el passat 31 de desembrede 2008, un comunicat en què escondemnava “amb fermesa” l’atemptatd’ETA contra la llibertat d’expressió id’informació a Bilbao després que unabomba explotés davant l’edifici de laràdio i la televisió basca EITT, en elqual també es troben les instal·lacionsd’Antena 3,Onda Cero i els diarisDeia,El Mundo i Expansión. El Col·legi ex-pressa en el l’escrit “el rebuig total aaquesta agressió i manifesta la seva so-lidaritat amb els mitjans de comunica-ció afectats”.
N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S
Terres de l’Ebre inaugura nova seu
L’alcalde va repetir enmés d’una ocasió durant laconferència l’eslògan ‘Contrala crisis, més Barcelona’
Moreno durant la seva intervenció.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 154
155
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Guia de bonespràctiques a Lleida
La demarcació de Lleida, conjuntamentamb l’Ajuntament de la ciutat, va pre-sentar la Guia de bones pràctiques per amitjans de comunicació. El documentmostra un seguit de recomanacions enl’ús del llenguatge i la terminologia al’hora de tractar informacions i molt es-pecialment de la violència masclista.D’altra banda, organitzat conjuntamentpel Col·legi de Periodistes de Catalunya il’Obra Social i Cultural Ibercaja, esconvoca per tercer any consecutiu aLleida el concurs periodístic Josep Per-nau, destinat a l’alumnat dels centreseducatius de Lleida d’ESO, de Batxille-rat i de Cicles Formatius.
Criteris de bones pràctiques per als gabinetsLa comissió de Gabinets de Comunica-ció del Col·legi va presentar, el 26 de fe-brer, el document “Els gabinets decomunicació. Criteris de bones pràc-tiques professionals”, elaborat per la co-missió de Gabinets de Comunicació delCol·legi. L’acte va comptar amb la pre-sència de Mònica Terribas, directora deTV3; Pilar Casanova, presidenta de laComissió de Gabinets i Josep CarlesRius, degà del Col·legi, que va expres-sar el seu reconeixement a l’esforç de laComissió en la realització del treball.
La importància creixent de la comuni-cació com a factor estratègic de gestióde les organitzacions, la mateixa de-manda social d’informació que registraaquest inici de segle i l’increment deprofessionals del periodisme que hanenfocat la seva trajectòria envers els ga-binets de premsa i comunicació, ha fetnecessària una reflexió sobre aquestaespecialitat, que s’ha traduït en un pri-mer recull de definicions i d’expressióde bones pràctiques basades en tres va-lors bàsics: Pacte entre els periodistesde mitjans i els de fonts, mantenimentd’un espai de llibertat davant les insti-tucions públiques per poder respondrea la funció social dels periodistes i clàu-sula de consciència per a tots.
MònicaTerribas va admetre que “el pa-norama de la comunicació ha canviat ipot acabar fent desaparèixer el perio-
disme”, perquè quin periodista avui noestà condicionat per l’empresa o la pre-carietat? “Si volem reivindicar uns mit-jans eficaços hem de fer-ho totsplegats”, afegí Terribas, i va concloureque s’ha de fer respectar la feina d’ungabinet de comunicació, comprovant iampliant la informació que enviensense perdre l’ofici. Entre les conclu-sions aportades a la taula es va reclamar“una bona tècnica de formació per talque surtin bons professionals”. També
que “el professional que treballa en ungabinet no pot servir només els interes-sos de les empreses.” “Els periodistesdemanem respecte, però l’hem de gua-nyar amb una formació rigorosa, ja queels mitjans no dubtin del que els donenels gabinets.” “La nota de premsa és unpunt de partida per elaborar una infor-mació”. En definitiva, es tracta de des-envolupar la professió mitjançant unacomunicació interna i externa amb elsprofessionals de fora del gabinet.
Casanovas, Terribas i Rius escolten a una persona del públic. Foto: David Campos.
Tarragona: Conferènciaanual de l’alcalde
Organitzada per la demarcació delCol·legi de Periodistes de Tarragona tin-gué lloc el 20 de gener la conferènciaanual de l’alcalde de la ciutat, Josep FèlixBallesteros, celebrada al Col·legi d’Ad-vocats. L’alcalde va avançar algunes deles mesures econòmiques per fer front ala crisi, la modernització de l’administra-ció, impuls al futur estadi del Nàstic i apa-drinament per part de l’alcalde, en nomde l’Ajuntament de Tarragona, de totesles nenes que neixin a partir d’enguany ies diguin Tecla. L’Ajuntament les becaràamb llibres de text i els estudis.Una altracosa que posarà en marxa Ballesterosseran les estades als barris.
Girona: Premis iexposicions
El 8 de gener, s’obrí a la Casa de Cul-tura de Girona l’exposició “L’arribada”,del fotoperiodista Pere Duran, quemostra imatges històriques dels immi-grants a les comarques gironines. PereDuran (Banyoles, 1967) ha treballat pera El Punt, l’Agència EFE i El País. Lamostra ha estat organitzada amb el su-port de la demarcació de Girona delCol·legi de Periodistes. El 14 de gener,la demarcació i la Diputació de Gironavan inaugurar a la Casa de Cultura l’ex-posició “Fotoperiodisme a Catalunya1976-2000” amb l’objectiu de presentarla feina col·lectiva dels fotoperiodistescatalans de finals del segle XX.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 155
N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S
156
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El 5 de març, el Patronat de la FundacióCentre Internacional de Premsa de Bar-celona (CIPB) va nomenar Rosa MariaCalaf nova presidenta de l’entitat ensubstitució de Xavier Batalla, que n’haestat al capdavant des de novembre de2006.
Calaf, que ha ocupat nombroses corres-ponsalies de TVE al llarg dels últimstrenta anys, torna a Barcelona per assu-
mir la presidència del Centre, que va serfundat el 1988 pel Col·legi de Perio-distes i que es dedica a la internaciona-lització de Barcelona, Catalunya iEspanya a través d’actes, cursos i aten-ció als periodistes.
La nova presidenta del CIPB va mani-festar que la seva voluntat és continuarla tasca de l’antecessor, Xavier Batalla,fent del CIPB un“lloc de trobada de pe-riodistes i de debat al voltant dels temesd’interès de la professió i de l’actuali-
tat”. Calaf creu que el CIPB també hade participar en la “campanya de sensi-bilització sobre la importància del pe-riodisme” i que tota la societat civil sen’hauria de conscienciar.
La nova presidenta del Centre consi-dera que des d’alguns mitjans ja no esdistingeix entre informació i espectacle,que ja no abunda la cultura de l’esforç itampoc la reivindicació del periodisme
rigorós. “Llocs com el CIPB, onno hi ha interessos comercials, sónla plataforma idònia des d’on de-nunciar-ho i treballar per fomen-tar el bon periodisme”, vadeclarar.
Per la seva part, el degà delCol·legi de Periodistes de Catalu-
nya, Josep Carles Rius, va manifestat elseu agraïment al periodista Xavier Ba-talla per haver garantit durant més dedos anys la tasca del CIPB. Batalla haexplicat que “els últims anys hem reno-vat els contactes amb la premsa i amb lasocietat civil catalana”, i que “el princi-pal esforç ha estat fer del CIPB un llocon es tracten temes que preocupen a lanostra societat, que molt sovint són elsmateixos que preocupen en altres paï-sos del món”.
Medalla al Treballper a Carles Sentís
El 26 de gener el ministre de Treball,Celestino Corbacho va atorgar la Me-dalla d’Or al Mèrit al Treball al perio-dista Carles Sentís. L’acte, que va tenirlloc al Col·legi de Periodistes, va comp-tar amb la presència del degà queconstatà que Sentís “va començar a tre-ballar com a periodista quan encara noteniamajoria d’edat i avui, quasi vuitantaanys després, segueix amb el seu articlesetmana a LaVanguardia”.
També recordà que després de la GuerraCivil va venir la repressió i la dictadura“on, des del periodisme, hi va haver, evi-dentment, entusiastes defensors. Moltsperiodistes van ser represaliats o forçatsa l’exili. D’altres es van jugar la lliber-tat escrivint entre línees i, d’altres, vanoptar per centrar la mirada en les de-mocràcies occidentals, que era unaforma d’apostar per la llibertat i, també,de mantenir viva la vocació universal deCatalunya”.
Rius destacà que Sentís va fer aquestpaper des de LaVanguardia i, mes tard,es va implicar en la transició cap a la de-mocràcia, des del periodisme i des dela política. Una confluència aquesta(periodisme i política) que era fruitd’aquells temps de compromís col·lec-tiu, en els que no eren possibles la neu-tralitat que precisa el periodisme en unademocràcia consolidada”.
Per la seva part, Corbacho va destacarla capacitat d’observació del veterà pe-riodista, primer com a cronista de l’arri-bada d’immigrants de la resta de l’Estata Barcelona i després de la segonaGuerra Mundial. “Avui continua obser-vant el món”, apuntà.
Uns dies després cinquanta-quatrecol·legiats –entre ells sis vocals de lajunta– van signar una carta de protestapromoguda des del Grup Barnils on cri-ticaven l’homenatge a un “periodistafranquista” i demanaven al degà que esretractés de les seves paraules d’elogi.Davant d’aquesta carta,Rius va apuntar“l’esperit de concòrdia de la transició ireconciliació que hem de seguir reivin-dicant” i recordà que la Medalla alMèrit al Treball és “un guardó estricta-ment laboral, un reconeixement profes-sional sense implicacions ideològiques”.
Rosa Maria Calaf davant del logotip del CIPB, entitat que presideix. Foto: Sergio Ruiz.
Rosa Maria Calaf,nova presidenta del CIPB
La veterana periodistava manifestar la voluntatde continuar la tasca delseu antecessor, Xavier Batalla
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 156
157
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El Col·legi demanaun òrgan regulador
audiovisualEl 20 de febrer, a través d’un comunicatpúblic, el Col·legi va reclamar de ma-nera “inajornable” la creació d’un òrganregulador audiovisual estatal. La des-aparició de la jove Marta del Castillo vaprovocar que alguns mitjans no respec-tessin la deontologia periodística, espe-cialment les televisions que van difondreinformació sobre vides privades focalit-zada testimonis de menors d’edat.“Aquest tipus de cobertura qüestiona lafunció social que han de complir els mit-jans de comunicació, obligats a evitar ladifusió de dades o informacions no fo-namentades.”, diu el comunicat.
La demarcació de Girona va inaugurarel desembre la mostra d’imatges “Fi-nestra indiscreta”, del fotoperiodistaDani Duch. Formada per catorzeimatges, Duch presenta des de retratsde polítics fins a instantànies obtin-gudes en llocs públics, com un camp defutbol. La mostra és, segons l’autor, un“petit recull” del seu arxiu d’imatges.L’exposició destaca una foto de duesdones fent-se un petó el Dia de l’OrgullGai i Lesbià a Madrid, al carrer Serranoun dels més luxosos de la capital.
Dani Duch va néixer a Cassà de laSelva. Començà a treballar al diari ElPunt. Exercí de fotoperiodista en dife-rents mitjans entre ells aDiario 16 i LaVanguardia, va ser cap de fotografia delDiari de Girona, corresponsal del’Agència EFE i fotògraf en països enconflicte de l’Amèrica central i del Sud.A l’Àfrica Occidental es va especialit-zar en reportatges sobre el Front Poli-sari. L’exposició ha estat oberta fins al31 de gener per després passar a la seude Barcelona on ha estat fins a l’abril.
Dani Duch exposala seva “finestra indiscreta”
Una de les fotografies més provocatives de l’exposició de Dani Duch.
Entrega dels premisMila de Periodisme
La Paeria va acollir el 13 de març l’en-trega de premisMila de Periodisme, ambla presència d’Àngel Ros, l’alcalde deLleida i de Ramon Mesull, president dela demarcació de Lleida com a entitat co-organitzadora. Els guardonats foren perDiego Aránega (premsa escrita), JavierRicou (televisió) i Jordi Boleda (fotogra-fia). Aránega fou guardonat per “Entre-vistes”, publicat aLaMañana,Ricou per“Dona reclusa: víctima per partidadoble”, emès a Lleida TV i Boleda pel“Dones de la terra, dones del segle XXI,dones pageses”, publicat a LaMañana.
Terres de l’Ebrepremia la PDE
La demarcació de Terres de l’Ebre vaatorgar el 23 de gener els premis MicroObert i Micro Tancat. El Col·legi ha dis-tingit la Plataforma en defensa de l’Ebreamb el Micro Obert, que es dedica a lespersones o institucions que han facilitatla feina dels periodistes. Amb el MicroTancat, els organismes que no han desta-cat per una comunicació transparent, s’hadestacat l’Associació NuclearAscóVan-dellós II i el Departament de Medi Am-bient i Habitatge i l’Oficina de PremsadelsMossos d’Esquadra.També es va ho-menatjar el periodista DanielArasa.
“Experiència dePeriodista” a TarragonaEntre el 16 de febrer i el 30 de març vatenir lloc a l’Auditori CaixaTarragona elcicle de conferències ‘Experiència de Pe-riodista’, organitzat per la demarcació deTarragona del Col·legi. El cicle començàamb Xavier Graset, director de l’espaiL’Oracle, de Catalunya Ràdio. La restade conferències foren de Ferran Espada,director de l’edició de Barcelona d’ElPunt; Josep Capella, delegat de TV3 aMadrid; Josep M. Martí, director de laràdio i la televisió local; Olga Viza, BruRovira, reporter deLaVanguardia i la fo-tògrafa PilarAymerich.
Santa Coloma dedica uncarrer a Huertas ClaveriaJosep Maria Huertas Claveria, exdegàdel Col·legi de Periodistes, té un carreral seu nom al barri del Raval de SantaColoma de Gramenet des del passat 29de març. L’acte va comptar amb l’assis-tència de Bartomeu Muñoz, alcalde dela ciutat, Joan Guerrero, president deGramenet Imatge Solidària (entitatpromotora de la iniciativa),Araceli Ai-guaviva i Guillem Huertas, la vídua i elfill del periodista traspassat ara fa dosanys i Josep Carles Rius, degà delCol·legi de Periodistes que va succeirHuertas al capdavant del Col·legi.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 157
158
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
D I A A D I A S a r a M a s ó
Desembre 20081 de desembreJOAN ARMENGOL PREMIAT PERPROMOURE L’ESPORT. El periodistaigualadí, Joan Armengol ha rebut en eltranscurs de la 36a Nit del Dirigent del’Esport el Micròfon d’Or per la seva dila-tada promoció de l’esport. Una carrera ini-ciada a Ràdio Joventut Igualada icontinuada a Ràdio Barcelona-SER, RNE,TVE i El Correo Catalán. El guardó li éslliurat per Pere Sus, president de l’Associa-ció Catalana del Dirigent de l’Esport. Ar-mengol, per la seva banda, destaca els valorspositius de servei a la societat que aportal’esport.
ANDORRA CREA LA SEVAAGÈNCIADE NOTÍCIES. El Principat d’Andorraposa en marxa l’Agència de Notícies An-dorrana (ANA) amb l’objectiu de pro-moure, i divulgar, a través de canalsprofessionals, la informació que generin lesinstitucions, entitats, empreses o personesdel país. Els abonats accediran a la informa-ció a través d’Internet, des d’on podran des-carregar imatges de vídeo, talls d’àudio,fotografies i textos. L’ANA està dirigida pelperiodista Albert Roig.
PROTAGONISTAS DE 2008. Es lliurenal Palau de Congressos de la Diagonal deBarcelona els premis Protagonistas 2008,atorgats pel programa d’aquest nom dePunto Ràdio, de Luís del Olmo. Entre elspremiats,Televisió Espanyola (TVE), per laseva feina de servei públic; Antoni Bassas,exdirector d’Els matins de Catalunya Ràdio;
el futbolista Leo Messi; la ministra de De-fensa, Carme Chacón; La Contra, de LaVanguardia; el cantant Pitingo; els actorsTitoValverde (El comisario) i Paco Morán il’escriptor Chufo Llorens, han estat igual-ment premiats. Un premi de caràcter espe-cial és el dedicat a Jesús Neyra, que es debatentre la vida i la mort per haver defensat unadona maltractada. Recull aquest premi l’es-posa de Neyra, Isabel Cepeda.
2 de desembreTROBADA AMB L’AMBAIXADORD’ESPANYAA EGIPTE.Té lloc al CentreInternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) una trobada de periodistes ambl’ambaixador espanyol a la República Àrabd’Egipte,Antonio López Martínez. Naturalde Múrcia, també és director general del’Institut de Cooperació amb el món àrabdes de novembre de 1993. Durant la reuniós’aborden temes socioeconòmics propisd’Egipte, com la industrialització, el turisme,l’educació, l’afluència de capitals del Golf, laimportància del canal de Suez, entre altres.L’ambaixador López Martínez té una pro-funda experiència professional en temes depolítica exterior tant pel que fa a l’Àfricacom a l’Orient Mitjà.
3 de desembreCOMIATS EN ELS GRATUÏTS. La cai-guda publicitària i l’ambient de crisi ocasio-nen un descens de 3,4 milions d’exemplarsdels periòdics gratuïts en els últims dotzemesos amb els consegüents comiats, que estradueixen en un ERO de 106 persones aldiari Què! Abans, ja han minvat plantillal’ADN i 20 minutos.Metro aguanta amb di-ficultats. En el I Congrés de Premsa Gra-tuïta celebrat a Madrid l’expert en aquestmercat, Piet Bakker, va assegurar que elsanys daurats han passat i que a l’Estat espa-nyol no hi poden sobreviure quatre gratuïts.“En sobren un o dos”, sentencia.
4 de desembreOFICI DE PERIODISTA A MERCÈCONESA. Té lloc el lliurament del premiOfici de Periodista, que atorga anualment elCol·legi de Periodistes de Catalunya en re-coneixement a una trajectòria professionalque pugui servir de referència a la professiói als estudiants que es preparen per accedir-hi. Enguany s’atorga el guardó a MercèConesa, que ha practicat el periodisme endiversos mitjans, en l’àmbit judicial i, sobre-tot, veïnal, amb la radiografia de centenarsde persones i de molts col·lectius marginals.Presideixen l’acte, el degà del Col·legi de Pe-riodistes, Josep Carles Rius;Arcadi Oliveres,president de Justícia i Pau, i la mateixa ho-menatjada, que parla de l’ofici de periodistades de la seva visió professional i personal.
5 de desembreREGIÓ 7 SIGNA LA CONCESSIÓ RA-DIOFÒNICA.Té lloc l’acte de signatura delcontracte d’adjudicació de la freqüència ra-diofònica atorgada pel Consell de l’Audiovi-sual de Catalunya (CAC) a EdicionsIntercomarcals, que va concórrer al concurspúblic de freqüències resolt el 7 de novem-bre passat.L’adjudicació significarà l’entradade Regió 7 en el món de la radiodifusió, quejuntament amb el diari del mateix nom i laseva activitat a Televisió de Manresa i del’edició digital (www.regio7.cat) el reconeixcom a grup de comunicació multimèdia de lacomarca manresana. Signen el contracte, elpresident del CAC, Josep Maria Carbonell, iFèlix Noguera, conseller delegat d’EdicionsIntercomarcals SA.
TANCA LA REVISTA RAGAZZA. Elgrup Hachette Filipacchi anuncia el tanca-ment de la revistaRagazza, adreçada a noiesjoves. La publicació té vint anys de vida. Laseva desaparició afecta tretze empleats. Unmes enrere, el grup va tancar el setmanariTeleindiscreta, que va afectar altres deu tre-balladors. Últimament,Hachette ha venut larevistaQué leer, dedicada a la informació li-terària.
6 de desembreLES FOTOS DE LIFE JA NAVEGUEN.La revista Life, referent del fotoperiodisme,navega per Internet, divuit mesos desprésque arribés als quioscs l’últim número enpaper. L’empresa Time Inc, la seva propie-tària, ha obert els arxius centenaris durantun mes i ha llançat deu milions de fotos a laXarxa (www.life.com) de les quals un 97%no havien sortit mai a la llum. Les imatgesque apareixen a Internet reflecteixen mo-ments clau de la història i rostres de famo-sos i famoses del món del cinema o de lesarts.
7 de desembreCATALUNYA RÀDIO I CATALUNYAINFORMACIÓ PER LATDT. Les emis-sores de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA), Catalunya Ràdio iCatalunya Informació, es poden escoltartambé per la Televisió Digital Terrestre. Lesemissions per TDT permeten emetre a tra-vés d’un múltiplex o freqüència fins a quatrecanals amb qualitat digital. Televisió de Ca-talunya (TVC) té dos múltiplex, el primerdels quals té una cobertura del 90% de lapoblació.Des d’aquests múltiplex, s’emetenTV3, el 33 digital, els canals K3/300, el 3/24 i,des d’ara, les emissions de Catalunya Ràdioi Catalunya Informació. Pel segon, s’emetTV3, el 3/24, Canal 9, el 33 analògic i lesemissions de Catalunya Música i IcatFM.
Joan Armengol(dreta) després derecollir el guardóFo
to:A
noiadiari.com
Albert Roig, director de l’ANA
Foto:A
NA
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 158
159
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
8 de desembreTRENTÈANIVERSARI DEVIAJAR. Larevista Viajar, del grup Zeta celebra en unafesta a Madrid el seu 30è aniversari amb lapresència dels escriptors Javier Reverte,Luís Pancorbo, JesúsTorbado, el director dela publicació, Mariano López, i el fundadorde la mateixa, Javier Gómez Navarro, presi-dent del Consell Superior de Càmeres deComerç. Hi assisteixen representants defirmes turístiques, oficines de turisme i agèn-cies de publicitat.
TVC PREMIADA PEL SUPORT ALSDISCAPACITATS. L’Associació Catalanaper a la Promoció de les Persones Sordes(ACAPPS), ACTAS,Ammfeina i FundacióECIM concedeixen un premi a Televisió deCatalunya (TVC) pel seu suport a la inserciólaboral de persones amb discapacitats i perhaver millorat l’accessibilitat dels contingutsaudiovisuals a les persones amb discapacitatauditiva.
LA NIT DEL MÀSTER. Estrena a TV3del programaLa nit del màster, impulsat perTelevisió de Catalunya (TVC) en col·labo-ració amb la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) i la Universitat PompeuFabra (UPF).Es tracta d’un especial que re-produeix els quatre treballs audiovisuals defi de curs elaborats per la primera promociód’estudiants del mòdul de ficció que es va in-corporar al pla d’estudis de periodisme uni-versitari el curs passat. El programa s’obreamb un homenatge als pioners del gènereque van produir obres com Vostè jutja, LaGranja, o La vida en un xip, entre altres.
9 de desembreNOU DIARI DE PAPER A GALÍCIA.Estrena delXornal de Galicia, una nova cap-çalera bilingüe, en gallec i castellà, tretzè pe-riòdic de pagament que s’edita a laComunitat autònoma gallega. És propietatdel constructor Jacinto Rey, compta amb se-tanta empleats, entre ells una redacció for-mada per joves professionals. Té la seucentral aA Coruña i delegacions a Santiagoi Vigo. El dirigeix el periodista José LuísGómez, exdirector de La Voz de Galicia,
antic executiu del grup Zeta i editor delXor-nal.com, que actualment serà el diari digitaldel rotatiu en paper. Es presenta com undiari “galleguista i progressista.” La Voz deGalicia ha irromput amb fúria davant l’apa-rició del nou diari, assenyalant que proce-deix del “món polític”. Critica que apareguiquan el sector camina “cap a la ruïna” i as-segura que el finançarà la Xunta a través depresumptes llicencies eòliques que ha de re-soldre pròximament la Conselleria d’Indús-tria del BNG a les quals opta la constructoraSan José, empresa de Jacinto Rey.
EL CAC DEMANA EXPLICACIONSATV3. El Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya (CAC) renya TV3 per la pintadad’una diana amb les sigles del PP en el seuinterior que va aparèixer a la sèrie Vent-delplà. El mateix president del CAC, JosepMaria Carbonell, ha enviat una carta a la di-rectora de TV3,Mònica Terribas, perquè in-formi sobre “les causes i circumstàncies”quevan donar lloc a l’aparició de la pintada enl’esmentada sèrie. L’ens regulador exigeix ala cadena pública catalana que extremi la vi-gilància per evitar “l’aparició d’imatges quereflecteixin i difonguin actes d’amenaçacontra una força política democràtica.” Ladirecció de TV3 va negar qualsevol inten-cionalitat política després de les queixes delPP l’endemà de l’incident. El CAC, però,opina que al tractar-se d’una sèrie de ficcióles localitzacions i els enquadraments “no esfan a l’atzar”. Hauria estat diferent, segonsel CAC, si un grafit s’hagués colat indegu-dament en un programa informatiu en di-recte.
JOAN RUEDA, PREMI PIRENE DEPERIODISME. El redactor en cap d’ElPunt, Joan Rueda, és guardonat amb elpremi Pirene, que atorga el Govern d’An-dorra en la modalitat de premsa escrita. Elstreballs guardonats es van publicar aEl Puntel 30 de setembre. El jurat ha valorat enaquests la lluita entre el desenvolupamentbasat en la construcció i la sostenibilitat.
10 de desembreRÀDIO GIRONA COMPLEIX SE-TANTA-CINC ANYS. Una sèrie de pro-grames especials amb apunts històrics
celebraran durant sis mesos els setanta-cincanys de Ràdio Girona.L’emissora, degana deles comarques gironines, va començar a eme-tre el 10 de desembre de 1933 a través de lafreqüència EAJ 38,que actualment pertany ala cadena SER. Ràdio Girona emetrà fins alpròxim mes d’abril fragments que considerade valor històric. Intervindran també perso-natges de la ràdio actual, com Josep Cuní,Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas. El directorde Ràdio Girona, Jaume Serra, destaca en lacelebració de l’aniversari la importància de laràdio en la informació de proximitat.
LA CE PREMIA MIGUEL MORA. LaComissió Europea atorga el seu premi espe-cial al periodista d’El PaísMiguel Mora perl’article “Querida Europa”, publicat al diaride Prisa el passat 13 de juliol. En aquest esnarraven els avatars de la nena romanesaRe-becca Covaciu des del poble nadiu (Arad)fins a Potenza (Itàlia). El premi té com alema:“Per la diversitat, contra la discrimina-ció” i reconeix el dret dels ciutadans de totEuropa a no ser víctimes de la marginació.
CODI INFANTIL INCOMPLERT.L’Agrupació de Teleespectadors i Ra-diooients (ATR) i el Centre UniversitariVil-lanueva publiquen el VIII Informe deSeguiment al Codi d’Autoregulació de lesTelevisions, en què es palesa una mitjana desetanta-cinc incompliments diaris de l’horaride protecció del menor, un acord aprovatper les televisions fa quatre anys. La xifrad’incompliments és superior a la detectadaanteriorment a l’acord, segons l’informe.
11 de desembreL’SPC RECLAMA DRETS D’AUTORPERALS FOTÒGRAFS. El Sindicat de Pe-riodistes de Catalunya (SPC) ha recollit mésde 2.500 signatures de suport al manifest quereclama drets d’autoria per als fotògrafs. Elcomunicat emès per l’SPC explica que enuna sèrie de sentències alguns jutges han re-butjat la categoria d’“obra fotogràfica” a tre-balls de fotoperiodisme per incloure-les en“meres fotografies”, entitat que no gaudeixde protecció legal. El Sindicat recorda queen els països de la Unió Europea els dretsd’autor dels fotògrafs estan “plenament re-coneguts”. El col·lectiu de fotògrafs lamenta
Unmoment de la celebració
Foto:V
iajar
Joan Rueda (esquerra) recollint el premi
Foto:ElPunt
Jaume Serra, director de Ràdio Girona
Foto:R
adioGirona
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 159
que altres grups creatius com músics, can-tants, il·lustradors i dibuixants que van si-gnar l’adhesió contra la venda de CD pirata,no hagin subscrit ara el manifest dels dretsdels fotògrafs. Finalment, l’SPC reivindica lacreació d’una entitat de gestió per dur aterme la iniciativa al Congrés.
LLUÍS BONET, PREMI RABAL DEPERIODISME CULTURAL. El periodistade LaVanguardia, Lluís Bonet, rep el premiinternacional de periodisme cultural PacoRabal de mans de la vídua de l’actor,Asun-ción Balanguer, en un acte celebrat a la Fun-dació Aisge. L’article premiat tractava del’actor d’Àguilas i el també actor FernandoFernán Gómez.
ELS EDITORS DE PREMSA DEMA-NEN AJUTS. L’Associació d’Editors deDiaris Espanyols (AEDE) demana ajuts perfer front a la crisi econòmica semblant a al-tres països de la Unió Europea. La presi-denta de l’AEDE, Pilar de Yarza, avisa quel’actual crisi globalitzada també afectarà elsdiaris, que veuran retallada la venda brutad’espais publicitaris. Per mitigar els efectesde la caiguda, l’AEDE reclama un plad’ajudes públiques impulsat pel Govern.
COMRÀDIO PRESENTA EL LLIBRED’ESTIL. L’emissora del Consorci de Co-municació Local,COMRàdio, presenta el lli-bre d’estil de les emissores municipals enresposta a una demanda de les ràdios.Es de-fineix com “un recurs amb voluntat de serútil” amb un model de llengua “plural, ente-nedor i dinàmic, inspirat en un estàndard dellengua, lligat al territori i a les diferents va-rietats dialectals.” La presentació té lloc a laseu del Col·legi de Periodistes de Catalunyasota la presidència del director general deCOMRàdio, FrancescTriola, i la intervenciódel lingüista Rudolf Ortega.
12 de desembreTERRIBAS ES DISCULPA PER LADIANA CONTRA EL PP. La directora deTV3, Mònica Terribas, assegura davant delParlament que “no hi va haver mala fe” enl’aparició “per descuit” de la pintada d’unadiana amb les sigles del PP en un episodi de
la sèrie de ficció de TV3 Ventdelplà. Ho as-segura a la Comissió de Control de la Cor-poració Catalana de Mitjans Audiovisuals.
13 de desembreEL MINIPUT TRACTA L’ÈTICA A LATELEVISIÓ. Té lloc al Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB) la14a edició del certamen Miniput 2008 ambla programació d’una sèrie de propostes rea-litzades per televisions públiques.Està orga-nitzat conjuntament per la UniversitatPompeu Fabra, el Departament de Comuni-cació Audiovisual de la Universitat Autò-noma de Barcelona, la Universitat Rovira iVirgili, la Universitat Oberta de Catalunya,TVE, TVE-Catalunya, BTV, l’ESCAC (Es-cola de Cinema i Audiovisuals de Catalu-nya) i la Xarxa de televisions Locals.Durantla celebració del Miniput, es projectaranonze programes seguits de debat, en què esparlarà dels límits ètics de la televisió. Coma exemple, s’analitza el xou de la televisióholandesa en el qual una presumpta malaltainventava donar els seus òrgans entre tresconcursants.
LA PREMSA COMARCAL SE SENTMENYSPREADA. El Diari de Girona re-produeix l’article publicat ahir al setmanariEl Vallenc, de Valls, que manifesta una crí-tica oberta envers les subvencions de la Ge-neralitat als mitjans comarcals. Desprésd’anotar els puntuals ajuts destinats pelGovern a alguns diaris catalans, El Vallencdiu que les publicacions comarcals “enssentim menyspreades, ja que totes lesajudes per a projectes presentades aquestany pel nostre setmanari, així com les pu-blicacions del nostre grup, han estat totesdesestimades.” La queixa inclou la baixa dela subscripció que tenia la Delegació Terri-torial de la Generalitat a Tarragona amb ElVallenc quan “estem parlant de setanta-vuiteuros l’any”. Insisteix l’escrit que “nos’ajuda pas la premsa comarcal perexcel·lència” i es pregunta quantes publica-cions s’hauria pogut ajudar amb una millordistribució dels dos milions d’euros desti-nats a subvencions,“ridícules” quan arribena la premsa comarcal.
16 de desembreNOU WEB DE COMUNICÀLIA. ELCONSORCI LOCAL i Comarcal de Co-municació (Comunicàlia) posa en marxa unnou web (www.comunicalia.cat) que suposauna renovació total de l’actual, tant pel quefa al disseny com als continguts. Comunicà-lia valora la iniciativa, tant pel que fa al dis-seny com als continguts que presenten “unaimatge moderna, atractiva i dinàmica que fa-cilitarà una navegació senzilla a través de lesdiferents seccions”.
18 de desembreEL SUPREM CONDEMNA L’ÚS DELA CÀMERA OCULTA. El ple de la SalaCivil del Tribunal Suprem prohibeix l’ús dela càmera oculta per gravar imatges senseconeixement ni consentiment de les fonts enreportatges de televisió.El tribunal qualificad’“intromissió il·legítima en la intimitat”emetre “imatges robades”.El dictamen seràde compliment obligat perquè estableix ju-risprudència. La utilització de la càmeraoculta és freqüent en reportatges de pro-grames del cor. La sentència del Suprem esfarà pública en els pròxims dies i condemnaels demandats a indemnitzar.
19 de desembreDECÉS DE MARK FELT, “GOLAPROFUNDA” DELWATERGATE. Mora Santa Rosa (Califòrnia) a noranta-cincanys Mark Felt, anomenat “Gola Profunda”del casWatergate, la font que va fer possibleals periodistesWoodward i Bernstein desta-par, a partir de 1972, un escàndol polític queli va costar la presidència dels Estat Units aRichard Nixon. L’anonimat del personatgeque filtrava les notícies als joves periodistesdel Post es va mantenir fins al 2005, en quèva reconèixer ser la “Gola Profunda” i lamotivació que el va empènyer per frenar la“corrupció de l’Administració Nixon” i la“necessitat de frenar els abusos polítics”.
INFORME ANUAL DE LA PROFES-SIÓ PERIODÍSTICA. L’Associació de laPremsa de Madrid (APM) presenta l’últimInforme Anual de la Professió Periodística.L’estudi recull a més de la tradicional en-questa adreçada a 1.000 periodistes de totEspanya, l’opinió de 67 directors de diarisespanyols, un terç del total. Entre aquests, el58% creu que la crisi comportarà acomiada-ments a les redaccions. Un 18% no es pro-nuncia i només un 24% descarta que elprevisible ajustament dels comptes afecti laplantilla de les redaccions. El document rei-tera la preocupació per la precarietat laboralque toca particularment les dones.Una altradiferència per qüestió de gènere assenyalaque només un 5,3% de les periodistes gua-nya més de 3.000 euros nets mensuals encomparació amb el 20% d’homes que els
D I A A D I A
160
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Lluís Bonetva ser guardonatamb el premi RabalFo
to:LaVanguardia
Felt després de saber-se que eraGolaProfunda
Foto:A
gències
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 160
perceben. El president de l’APM, FernandoGonzález Urbaneja calcula que podriahaver-hi una pèrdua de llocs de treball méspròxima als 2.000 que als 1.000. Si la xifra su-perés els 3.000 es produiria “una catàstrofeen el sector”.
20 de desembreLA CCMA ESTRENA PORTALS. LaCorporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals, TV3, Catalunya Ràdio i Elses-ports.cat, estrenen els nous portals per amòbils que tindran “més continguts, imme-diatesa i una oferta d’alertes per seguirl’actualitat”.
FUSIÓ DEL GRUP GODÓ I YAEN-CONTRÉ. Dedicat al mercat publicitari enlínia, té lloc l’acord entre el grupGodó i l’em-presa de classificats en líniaYaencontré-Jahe-trobat, editora del portal immobiliariTencontre.com. En virtut de l’operació,Yaen-contré es fa càrrec del desenvolupament, ex-plotació i impuls del negoci conjunt d’anuncisclassificats a Internet.El grupYaencontre.comté vuit anys d’experiència a oferir solucionstecnològiques i de promoció en línia als pro-fessionals del sector immobiliari.
22 de desembreEXPOSICIÓ D’ORIOL MASPONS. Télloc a la Kowasa Gallery de Barcelona l’ex-posició “Oriol Maspons: un fotògraf insòlit”,que consisteix en una selecció exclusiva demés de setanta imatges en blanc i negre cap-tades entre 1950 i 1979 en indrets moltcontradictoris de la societat d’aquells anys:Des de les barraques del Carmel o la co-marca deprimida de Les Hurdes, les foto-grafies de Maspons constitueixen unexponent alternatiu i contracultural de laBarcelona de la dècada dels 60. Nat el 1928en el si d’una família burgesa, va viure unatemporada al París dels anys 50, on es vaperfilar com a fotògraf freelance. El 1956,tornava a Barcelona amb un bagatge cultu-ral renovador.
TREBALLADORS D’EL PAÍS CON-VOQUEN DOS DIES DE VAGA.Una as-semblea de treballadors d’El País aprova per336 vots a favor, 76 en contra i 10 abstencionsuna vaga per als propers dies 26 i 27 del mesde desembre en protesta per la creació d’unaempresa publicitària per a tots els mitjans im-presos del grup Prisa. La mesura suposaria eltrasllat a la nova empresa de 57 empleats deldiari, encara que no faria perdre cap lloc detreball, segons fonts de Prisa.El comitè d’em-presa addueix, però, que el “procés de segre-gació s’ha fet de forma unilateral sense donarmarge a la negociació.”A dia d’avui, falta lavotació dels treballadors de Barcelona i Se-villa pel tema de la vaga.
23 de desembreCOSMOPOLITAN ES DISCULPA PERHAVER INVENTAT UNA ENTRE-VISTA. La revista Cosmopolitan demanadisculpes a l’actriu nord-americana ScarlettJohansson, protagonista de Vicky, Cristina,Barcelona, per haver inventat una entrevistaque, segons la versió de l’actriu, contenia ci-tacions sobre la seva vida conjugal que ellano havia pronunciat. Johansson s’ha casatrecentment amb l’actor canadenc RyanReynolds. L’entrevista titulava la portadaamb la frase: “Scarlett: Per què em vaighaver de casar?” (Scarlett:Why I had to getmarried?). La disculpa de la revista arribades de la pàgina web, que reconeix “impre-cisions” en l’entrevista.
26 de desembreLA SEXTA ESTRENA CANALAYOU-TUBE. Un acord entre Youtube i La Sextapermetrà que la cadena engegui el seu propicanal a la plataforma www.youtube.com/la-sexta, en la qual s’oferiran vídeos d’espaiscom Sé lo que hicisteis, el Intermedio, Bue-nafuente, Qué vida más triste...Aquesta acti-vitat se suma a la de la “televisió a la carta”en alta definició.
29 de desembreDESÈ ANIVERSARI D’ENTRE LÍ-NIES. L’informatiu Entre línies, de TV3,celebra el desè aniversari amb l’emissiód’un especial de durada superior a cin-quanta minuts, en què s’inclouen tres re-portatges, un des d’Hondures després delpas de l’huracà Mitch. Segueixen el de lesmàquines escurabutxaques i el dels estu-diants d’edat avançada. Francesc BuxedaAliu, director de l’espai, explica que al’inici el programa va representar una “no-vetat perquè intentava parlar de la realitatmés quotidiana”.
31 de desembreETA ATEMPTA CONTRA LA TELE-VISIÓ BASCA. Una furgoneta bomba car-regada amb cent quilos d’explosius esclata
contra la seu de la televisió pública basca,Euskal Irrati Telebista, fent miques la façanade vidre d’un edifici que queda entre l’estadide San Mamés i l’antiga zona de la Fira deBilbao. El fet té lloc cap a les deu del matíamb una trucada en nom d’ETA, aquest copals bombers de Bilbao.Altres mitjans tenenla seva seu al mateix edifici. És el cas d’An-tena 3,Onda Cero,Catalunya Ràdio i els pe-riòdics El Mundo, Deia, Expansión iMarca.L’Ertzaintza busca tres etarres que havienrobat a Arrigorriaga, a pocs quilòmetres deBilbao, el cotxe que va explotar i que vandeixar el propietari lligat a un arbre. Elsdanys materials són importants, però sorto-sament no hi ha ferits. L’atemptat despertaparticular indignació en el sector de la co-municació, que expressa la solidaritat alsmitjans afectats i defensa de la llibertat d’ex-pressió El Col·legi de Periodistes de Catalu-nya emet un comunicat en el mateix sentit.
ZETA PRESENTA UN ERO QUEAFECTA 531 TREBALLADORS. El grupZeta anuncia la presentació d’un Expedientde Regulació d’Ocupació (ERO) que afec-tarà 531 treballadors dels aproximadament2.300 que conformen la plantilla del grup entot l’Estat. L’anunci el fa públic el comitèd’empresa a través d’un comunicat. La re-ducció de llocs de treball s’inclou en elpla de viabilitat presentat el novembre des-prés de l’operació fallida de venda de Zeta,segons la nota.
PREMIS DE LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA DETV LOCALS. CanalReus TV, Canal Català Tarragona i TVCambrils són guardonats en la V edició delPremi Diputació de Tarragona de Televi-sions Locals. Canal Reus rep el premi en lamodalitat de programa d’entreteniment iCanal Català Tarragona rep el de millor in-formatiu de divulgació. En la mateixa mo-dalitat, es guardona amb un accèssit al’emissora TV Cambrils. Per quart anyconsecutiu, s’atorga un guardó a la creati-vitat audiovisual adreçat a estudiants i lli-cenciats en Periodisme o ComunicacióAudiovisual. Aquest premi ha estat en-guany per a David Fernández pel seu tre-ball La vila closa d’Altafulla. Un accèssits’ha dispensat a Ambaixadors d’un pobleoblidat, de Ricard Latorre. Han format eljurat, el vicepresident de la Diputació, Al-bert Vallvé; el president de la Coordina-dora de Televisions Locals Públiques deCatalunya, Xavier Abelló; el director de laUnitat de Comunicació Audiovisual, Pu-blicitat i Periodisme de la URV, BernatLópez; el president del Col·legi de Perio-distes de Catalunya a Tarragona, IgnasiSoler; la coordinadora de La Vanguardia aTarragona, Sara Sans; el cap de premsa dela Diputació de Tarragona, Elies Pujol, i eldirector del Diari de Tarra-gona, JordiJaria.
161
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009Imatge d’un dels documentals emesos
Foto:TV3
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 161
Gener 20092 de generMANIFESTACIÓ DE PERIODISTES ABILBAO. Centenars de professionals de lacomunicació de diferents mitjans esconcentren davant la seu de la televisióbasca (EITB) a Bilbao acompanyats de re-presentants de partits polítics, d’institu-cions i ciutadans per expressar el seurebuig a l’atemptat amb una furgonetabomba perpetrat per ETA el passat 31 dedesembre. Els concentrats resten quinzeminuts en silenci davant l’edifici de l’EITB,on també es troben les dependències deCatalunya Ràdio, El Mundo, Deia, OndaCero, Antena 3 i altres empreses de dife-rents sectors.
LA CCMAREMODELARÀ EL 33.Elpresident de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA), AlbertSáez, anuncia en una entrevista a l’Agèn-cia Catalana de Notícies (ACN) que TVCconvertirà el 33 en un canal cultural. Amés, la CCMA estudia la possibilitat detirar endavant un canal infantil. Asseguraque la Corporació treballa amb “criterisprofessionals i empresarials, defugint ”elspartidismes excessius”.
3 de generCINQUANTENARI DETVEACATA-LUNYA. La directora deTVE a Catalunya,Montse Abbad, avança alguns dels actesamb els quals la cadena celebrarà els cin-quanta anys de l’arribada a Catalunya, pri-mer al estudis de Miramar i actualment aSant Cugat. L’estrena es va produir amb laretransmissió d’un Real Madrid-Barça.El 14de juliol, José Luís Barcelona estrenava aMiramar el centre territorial de l’ens televi-siu. La commemoració s’aprofitarà per retreun homenatge als pioners de la televisió aCatalunya abans que existís TVC. Successi-vament, es desenvoluparan actes comme-moratius, com ara la presentació per SantJordi d’un llibre amb la història de RTVE aCatalunya.
EFE COMPLEIX SETANTA ANYS.L’agència EFE celebra el seu setantè ani-versari.Va ser creada pel Govern de Burgos,el 3 de gener de 1939, un cop acabada laGuerra Civil espanyola.A llarg del temps, hadeixat enrere els orígens i s’ha convertit enla quarta agència en el rànquing mundial.Defèn tres objectius principals: rigor infor-matiu, vocació envers l’Amèrica Llatina idefensa del castellà.Té una plantilla de mésde tres mil professionals i compta amb dosmil abonats.
4 de generJOSÉ CENDÓN, ALLIBERAT. El fotò-graf gallec José Cendón i el periodista brità-nic Colin Freeman són alliberats aquest matídesprés de trenta-nou dies de segrest al nordde Somàlia. S’hauria pagat un rescat de200.000 euros, segons fonts properes als se-grestadors. Per part del Govern espanyol,s’assegura no haver pagat res. Els mateixosportaveus governamentals expliquen queagents dels serveis diplomàtics i d’intel·li-gència d’Espanya, Regne Unit i Somàlia,van “participar conjuntament en les nego-ciacions” per obtenir la llibertat dels dos pe-riodistes segrestats. L’editora per a la qualtreballa el periodista britànic podria tambéhaver aportat el seu suport. Cendón, detrenta-quatre anys, treballa com a autònomi col·labora a l’agència France Press en zonesconflictives d’Àfrica. Freeman escriu per aldiari britànic Sunday Telegraph. Cendóni Freeman van ser segrestats el passat el dia26 de novembre a la regió somali de Punt-làndia després d’haver realitzat un repor-tatge sobre la pirateria. El fotògraf gallec éstraslladat en avió a Nairobi, la capital deKenya, on té previst passar la nit. Despréstornarà a la seu de treball que té a AddisAbeba (Etiòpia).
5 de generHUERTAS CLAVERIA I JAUMEFABRE, PREMIS CANDEL. El perio-dista Jaume Fabra i Josep Maria HuertasClaveria (aquest a títol pòstum), guanyen elsprimers premis Memorial Candel que esta-bleix amb caràcter anual la Fundació Can-del. Han estat distingits per les seves obrespublicades conjuntament sobre la ciutat deBarcelona i la realitat social dels barris. Elguardó consisteix en una escultura de Fer-ran Soriano que es lliurarà el pròxim dia 8al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
8 de generEDUARD SANJUÁN ENCETA ELNOU 30 MINUTS. La directora d’Infor-matius deTVC,Rosa Marqueta, presenta lanova etapa de 30 minuts, que a partir d’aradirigeix Eduard Sanjuán en substitució de
Joan Salvat. Rosa Marqueta presenta San-juán com un periodista que“ha estat presenten els grans moments de la història de l’úl-tim quart de segle, en què ha cobert per alsinformatius de TV3 grans esdevenimentsmundials, des de la caiguda del mur de Ber-lín fins a les últimes guerres a l’Orient Mitjà.El pròxim diumenge, 30 minuts oferirà endues sessions el programa especial Franco iFidel, una amistat incòmoda.
TANCA L’EDICIÓ DIGITAL D’ADN.El grup Planeta acorda tancar l’edició digitaldel seu diari gratuït, l’ADN. L’empresa honotifica a la plantilla, que compta amb unsquaranta treballadors. El web tenia entornd’1,3 milions d’usuaris, segons dades del’OJD de novembre.El motiu del tancamentapunta a la crisi econòmica i la davallada delmercat publicitari.
MANIFEST DELS PROFESSIONALSD’EL PERIÓDICO. La presentació, el 31de desembre, d’un Expedient de Regulaciód’Ocupació (ERO) per part del grup Zetaque afectaria 531 treballadors, el comitè pro-fessional d’El Periódico de Catalunya fa pú-blic un manifest en el qual defèn lanecessària presència dels actuals treballa-dors per mantenir la qualitat del diari. L’eli-minació de setanta-tres llocs de treballprevista per l’empresa impediria que el diarimantingués el seu bon nivell actual. L’escritdestaca el paper dels professionals de la re-dacció que no han flaquejat en cap moment,inclús en els de la frustrada venda l’estiupassat, fent que obtingués 15.000 nous se-guidors respecte de 2007. Els treballadorsdestaquen la contribució que, des dels pri-mer moment, va tenir el rotatiu en el plura-lisme de la societat. El Col·legi dePeriodistes manifesta el suport a les inicia-tives dels professionals d’El Periódico deCatalunya. D’altra banda, el comitè d’em-presa del grup Zeta anuncia la convocatòriad’una vaga dels treballadors per als dies 14,15 i 16 de gener en protesta per l’Expedientde Regulació. L’anunci coincideix amb lamanifestació de mig miler de treballadorspel centre de Barcelona, des de la seu d’ElPeriódico fins a la plaça Sant Jaume, on télloc una concentració de suport als afectatsper l’ERO.
D I A A D I A
162
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Montse Abbad,directora de TVEFo
to:TeresaPeyri
Eduard Sanjuan substitueix Joan Salvat
Foto:TV3
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 162
9 de generTVE A CATALUNYA RENOVA ELWEB. Televisió Espanyola a Catalunya(centre territorial de Sant Cugat, no sola-ment ha renovat el seu web, sinó que hi in-corpora nous continguts amb la intenció queaviat hi hagi una “TVE-Catalunya a lacarta”.
10 de generCARBONELL DEIXARÀ DE PRESI-DIR EL CAC. Josep Maria Carbonell,president del Consell de l’Audiovisual deCatalunya (CAC) anuncia la dimissió del’organisme regulador i es desvincula de lapolèmica adjudicació de llicències radiofò-niques de la passada tardor. El pròxim dia14 té previst comunicar-ho oficialment alpresident Montilla, amb qui ja havia parlattemps enrere del seu desig de deixar el CAC.Marxarà a dirigir la fundació privada Digi-talent, dedicada al foment de la cultura di-gital i la innovació. Ho compaginarà amb lafeina com a professor de Ciència Política a laFacultat de Ciències de la ComunicacióBlanquerna de la Universitat Ramon llull.
12 de generPREMIAT UN ARTICLE SOBREL’ENERGIA. “Quant costa un quilovat?”és el títol del reportatge de Baltasar Mon-taño, redactor d’El Mundo, guanyador delVI Premi de Periodisme Tecnalia. El treballes va publicar al suplement “Mercados” delrotatiu. L’autor havia explicat de forma“amena per al públic en general” el camí del’electricitat fins a les llars.
GUARDONS DE L’APM. L’Associacióde la Premsa de Madrid (APM) atorga elsguardons anuals.El president deTele 5,Ale-jandro Echevarría, és distingit amb el premiMiguel Moya, concedit en reconeixement auna trajectòria i una feina dintre del campperiodístic realitzada per una persona no es-pecíficament periodista. L’APM atorga aAl-fonso Sánchez, corresponsal de RNE aBrussel·les fins al 2008, el premi RodríguezSantamaria. El premi Víctor de la Serna
recau en RosaMaria Calaf com a periodistamés destacada de l’any. S’ha premiat Flo-rencio Domínguez, cap de l’Agència VascoPress i corresponsal de La Vanguardia ambel Javier Bueno en reconeixement a una de-dicació excel·lent en qualsevol aspecte delperiodisme; Beatriz García Fernández deNotícias Cuatro i CNN+ obté el premiLarra, dedicat al periodista menor de trentaanys que més s’hagi distingit durant el 2008.També és premiat Pedro Montoliu Camps,director de Madridiario.es.
13 de generELS MIL MATINS AL LICEU. El pro-grama deTV3ElsMatins, de Josep Cuní, ce-lebra l’emissió número mil des del Liceu. Lapopular salutació “Bon dia,Catalunya” sonades del gran teatre seguida dels contingutshabituals, com entrevistes, tertúlies, serveis i,avui, en especial, amb un gran esment a lamúsica. El programa de Josep Cuní mantéaquesta temporada una mitjana de 85.000espectadors amb una quota de pantalla del17,5%.
14 de generNOU DIRECTOR DE PÚBLICO. Me-diapubli, empresa editora del diari Públicoacomiada Ignacio Escolar, el director. Ocu-parà el seu lloc, Félix Monteira, un dels fun-dadors del diari El País, on va romandretrenta-tres anys ostentant càrrecs diversos,entre els quals: cap de política i corresponsala Brussel·les. Escolar escriurà dos o tres ar-ticles setmanals d’opinió, però “desvinculatdel diari”.
ZETA SUSPÈN TEMPORALMENTL’ERO. La direcció del grup Zeta suspèntemporalment l’expedient de regulaciód’ocupació (ERO) que afecta 531 treballa-dors del grup. La vaga convocada pels tre-balladors per als dies 14, 15 i 16 de gener,doncs, ha estat desconvocada.
FINANCIAL TIMES ACOMIADA EL5%DE LA PLANTILLA. El diari britànicespecialista en economia Financial Timesacomiadarà el 5% de la plantilla, entorn devuitanta llocs de treball. El comiat es deu ala recessió econòmica i al pla de reestructu-ració que busca impulsar la seva àrea enlínia. El grup Financial Times va tenir un in-crement de l’11% en vendes i un augmentdel 21% en beneficis, en la primera meitatde l’any passat, segons Reuter.
15 de generLES RELACIONS D’OBAMA AMBEUROPA. El Centre Internacional dePremsa de Barcelona (CIPB) du a termeuna trobada conjunta dels cònsols generalsdels Estats Units i de França, Todd Robin-son i Pascal Brice, respectivament. La reu-nió, amb assistència de periodistes,analitzarà la nova etapa en les relacionsentre els Estats Units i Europa amb BarackObama a la Casa Blanca.
ATURADA LA VENDA DE DIGI-TAL+. Prisa anuncia que les ofertes re-budes per Digital+ no complien els requisitsestablerts per ells “d’acord amb els bancsagents HSBC i Morgan Stanley”. Els bancsde crèdit pont “estan plenament informatsde la situació i donen el seu suport alsplans”, segons l’empresa. En aquesta situa-ció, Prisa es fa més exigent davant l’ofertade Telefónica-Vivendi que seria, segons es-timen diversos analistes, de 2.000 milionsd’euros. La quantitat sembla “massa baixa”a Prisa.
16 de generPREMI DELS PERIODISTES VILANO-VINS. El periodista vilanoví Francesc Es-cribano rep el reconeixement dels seuscompanys de professió a Vilanova per laseva trajectòria professional. El lliuramentté lloc en el transcurs de la IV edició de laNit Canallesca, organitzada pels periodistesde Vilanova i la Geltrú.
17 de generTRENTAANYS DEVIDA CIUTADANAAMB HUERTAS I MUSONS. L’Ajunta-ment de Barcelona aplega en un treball pe-riodístic col·lectiu, Trenta anys de la vidaciutadana a Barcelona. L’obra va néixer grà-
163
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Josep MaríaCarbonell acaba laseva etapa al CACFo
to:CAC
Alejandro Echevar-ría és guardonatper l’APMFo
to:Tele5
FélixMonteira substitueix Ignacio Escolar
Foto:P
úblico
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 163
cies a l’entusiasme dels malaurats Josep M.Huertas i Albert Musons en el marc del seucompromís ininterromput amb la ciutat i laseva gent.GerardMaristany iMaria EugèniaIbáñez aporten al llibre les experiències enuna ciutat que fa trenta anys començava aconquerir la llibertat i a construir la democrà-cia. A les primeres pàgines, apareixen traçatsbiogràfics dels alcaldes JosepM.SociasHum-bert, Narcís Serra, Pasqual Maragall i JoanClos a càrrec deMaria Eugènia Ibáñez.La se-lecció fotogràfica és de Guillem Huertas.
18 de generRECONEIXEMENT A MONTSERRATARMENGOU I RICARD BELIS. L’or-ganització Comissió de la Dignitat distingeixamb el premi Dignitat els reporters de Tele-visió de Catalunya (TVC) Montserrat Ar-mengou i Ricard Belis per la contribució ala recuperació de la memòria històrica. Ar-mengou treballa aTVC des de 1985.Belis ésrealitzador de televisió des de 1987.El 2002,van rebre el Premi Nacional de Periodismeper l’aportació rellevant al periodisme d’in-vestigació històrica.
19 de generVICENT SANCHÍS NOU DIRECTORDE BARÇATV. El periodistaVicent San-chís pren possessió del càrrec de director deBarça TV, el canal televisiu del club blau-grana. Es pot seguir per la plataforma deTDT del grup Godó. Sanchís ha estat direc-tor del diariAvui i d’El Observador. L’emis-sió del canal per TDT està pendent del’autorització del CAC.
SETMANA DE LES REVISTES ENCATALÀ. L’Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català (APPEC) celebra desd’avui fins al proper dia 23 la tradicional Set-mana de les Revistes. El 25è aniversari del’APPEC es tancarà amb l’habitual Nit deles Revistes i la presentació de l’Anuari de laComunicació, enguany titulat Crisi i trans-formació. També es presentarà el llibre Unpaís de revistes, una primera història de lesrevistes en català coordinat per CarmeFerré.L’obra censa un miler de publicacions
periòdiques catalanes que s’han editat desde la segona meitat del segle XIX.
EL PERIÓDICO FA UNA DONACIÓ ACÀRITAS. Edicions Primera Plana, l’em-presa editorial d’El Periódico de Catalunya,dóna a Càritas els 15.000 euros que va rebredel Premi Nacional de Comunicació per laseva edició en català.
20 de generRAMON FONT, NOU PRESIDENTDEL CAC. La Generalitat ha escollitRamon Font com a nou president delConsell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) en substitució de Josep Maria Car-bonell. Serà nomenat oficialment el dia 27 degener, després d’escoltar l’opinió majoritàriadels nou membres del Consell elegits pelParlament. Ramon Font i Bové (Cervera,1952) es va formar a l’Escola Oficial de Pe-riodisme de Barcelona, va ser responsabled’informatius de la cadena SER a Catalunyai durant el 1992 va dirigir la Ràdio Olímpica.Fou director d’informatius d’Antena 3, di-rector de RNE a Catalunya i de TVE-Cata-lunya. Deixà el càrrec el 2003, a peticiópròpia, i es traslladà a Portugal on va ser cor-responsal de Catalunya Ràdio i de l’AgènciaCatalana de Notícies. El 2006 va substituirEnricMarin com a secretari de Comunicacióde la Generalitat. En el discurs de possessiódel càrrec, el 30 de gener, assegura que laseva única militància és la del Col·legi de Pe-riodistes.
SUSPENEN EL CONGRÉS MUNDIALDE DIARIS. El 62è Congrés Mundial dePeriòdics i el 16 Fòrum Mundial d’Editors,que s’havia de celebrar a Hyderabad (Índia)del 22 al 25 de març vinents s’han suspès acausa de la crisi econòmica. Organitza lestrobades l’Associació Mundial de Periòdics(WAN).Estava previst abordar els reptes del’activitat multimèdia.
EL PAÍS ÉS REESTRUCTURA. Elconseller delegat d’El País, JuanLuís Cebrián,anuncia a la redacció el canvi estructural mésgran en el diari des del seu naixement,el 1976.A partir del pròxim 1 de març, El País s’es-
tructura en una empresa de producció decontinguts de qualitat per a paper, Interneti telèfons mòbils. Per dur a terme aquestprojecte es fusionaran les redaccions del diaride paper i d’Internet. En el projecte hitreballaran 500 professionals dirigits perJavier Moreno. La nova organització comp-tarà amb altres dues empreses, una per a ser-vei administratius i tecnològics amb unaplantilla d’unes 200 persones. L’altra agluti-narà l’àrea de producció i tindrà 150 empleats.“És un pla de supervivència per continuarexistint dintre de deu anys, afirma Cebrián.
21 de generPRÒXIMAVAGA DE CINC DIES AELPAÍS. La plantilla d’El País aprova majori-tàriament la convocatòria de cinc jornades devaga per a cinc dissabtes successius a partirdel proper 31 de gener.El 70% dels treballa-dors ha votat a favor i el 19% en contra. Laconvocatòria del comitè d’empresa és conse-qüència del comiat d’un dels treballadors perla seva participació en un piquet durant lesdues jornades de vaga del passat desembre.Els treballadors n’exigeixen la readmissió.
22 de generLLIURAMENT DELS PREMISAPPEC. L’Associació de Publicacions Pe-riòdiques en Català (APPEC) celebra la Nitde les Revistes durant la qual es lliuren els XPremis APPEC. L’editorial Gavarres, deCassà de la Selva (Gironès) –que edita les pu-blicacions semestrals Gavarres, Cadí-Pe-draforca, i Les Garrotxes)– rep el premi a lamillor editorial per “posar al mercat revistesque són testimonis d’uns espais, d’una gent id’uns temps, a més de ser una eina de conser-vació del territori.” Es guardona la nova re-vistaTimeOut com a“una de lesmillors guiesd’oci del món.” Cavall Fort rep el premi perser la“publicaciómés popular”.També es pre-mia la revistaCupatges de referència vinícola.El premi APPEC a la millor acció digitalrecau en Enderrock i la millor acció promo-cional a Castells.Es guardonen les revistes demés de vint-i-cinc anys Els marges, Infogai, laCircular i Fitness Dir. El premi especial de laJunta és per al periodista Vicent Sanchís.L’acte festiu ha estat presentat per Lídia He-redia i Xavier Graset.
D I A A D I A
164
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
El periodistaVicent Sanchís
Foto:w
ww.fcbarcelona.cat
Ramon Font pren elrelleu de CarbonellFo
to:CAC
Foto de família dels premiats per l’APPEC
Foto:A
PPEC
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 164
23 de generAGREDIDA UNA PERIODISTA DETV3 A CISJORDÀNIA. Cristina Rivas,productora del programa 30 minuts deTV3,resulta ferida en una cama per les bengalesde fum disparades per agents antiavalots dela policia israeliana contra el grup de perio-distes que cobrien una manifestació a Bilinper donar suport als habitants de Gaza.Cris-tina Rivas està ingressada en un hospital dela ciutat de Ramala on se li ha practicat unacura d’urgència. Es preveu que pugui serevacuada a Barcelona els pròxims dies. Lasecció sindical del Sindicat de Periodistes deCatalunya (SPC) aTelevisió de Catalunya fapública una nota de protesta per l’agressió,ja que “l’equip format per redactor, càmerai productora, estava perfectament identificatamb indicacions de TV als cascos que duieni amb una càmera que n’evidenciava les fun-cions. La policia ha disparat diverses ben-gales cap als periodistes, una de les quals haferit Cristina Rivas”.
26 de generLLIURAMENT DELS PREMIS DIGNI-TAT.Té lloc el lliurament de premis que or-ganitza la Comissió de la Dignitat, queenguany coincideix amb el setantè aniver-sari de l’entrada de les tropes franquistes aBarcelona. Entre els guardonats amb elspremis Dignitat hi ha la Comissió del Cen-tenari de l’Estelada i la Xarxa d’Entitats, perla seva tasca de recuperació de les quatre co-lumnes de Puig i Cadafalch. Durant l’acte,presentat per l’actriu Carme Sansa, es de-dica un recordatori especial per a JosepBenet,Ermengol Passola i Joan Brossa.Unatrentena de guardonats amb la Creu de SantJordi tenen la intenció de fer pública unacarta adreçada al president Montilla que de-mani una “ràpida anul·lació de la sentènciacontra l’expresident de la Generalitat, LluísCompanys.
TAULA DEL CAC PERA LA DIVER-SITAT. El Consell de l’Audiovisual de Ca-talunya celebra al Col·legi de Periodistesuna taula sobre “La diversitat cultural enels mitjans de comunicació” durant la quales presenten les Eines per a la diversitat, unmaterial produït per la Unió Europea deRadiodifusió. La taula demana una nor-malització de la diversitat per lluitar con-tra els estereotips. Avui per avui elsimmigrants no es veuen reflectits en els mit-jans.
28 de generSEMINARI “PERIODISME I MEDIAMBIENT”. Organitzat per la FundacióGas Natural amb la col·laboració del De-partament de Cultura i Mitjans de Comuni-
cació de la Generalitat de Catalunya, té lloca l’Auditori de la seu de Gas Natural a Bar-celona (plaça del Gas, 1) el seminari “Perio-disme i medi ambient”, que té com aobjectiu principal analitzar el paper essen-cial que juguen els mitjans de comunicacióen la percepció que té la societat dels reptesmediambientals.La sessió inaugural és a càr-rec del conseller de Cultura i Mitjans de Co-municació, JoanManuelTresserras; del degàdel Col·legi de Periodistes de Catalunya,Josep Carles Rius, i del director general de laFundació Gas Natural, Pere-A.Fàbregas.Enel programa es tractaran temes com el puntde vista de les administracions públiques, elde les empreses i el de la percepció que té lasocietat en els reptes mediambientals.
29 de generTAULA PER A ANALITZAR L’IM-PACTE DE LA CRISI.Té lloc la taula sobrela crisi dels mitjans de comunicació convo-cada pel Col·legi de Periodistes de Catalunyaa la qual assisteixen diverses associacionsd’editors, representants dels professionals,sindicats, universitats i experts en comunica-ció. En representació de l’Administració, hiparticipa el conseller de Cultura i Mitjans deComunicació, JoanManuelTresserras, i el se-cretari de Mitjans de Comunicació, CarlesMundó. Al llarg de quatre hores, gairebétrenta ponents, reunits a la seu del Col·legi aBarcelona, fan un diagnòstic de la crisi en elsdiversos aspectes relacionats amb els mèdia,com les tendències del mercat publicitari, lesxarxes de distribució de diaris, el repte digitalen les redaccions actuals, el desenvolupamentde la TDT i la vulnerabilitat de joves i autò-noms, entre altres. Els assistents consensuenuna primera declaració conjunta de set puntsper afrontar els canvis al sector
.
TANCA EL DIARI GRATUÏTMETRO.Metro International anuncia el tancamentdel diari gratuït Metro, que ja no sortiràdemà divendres dia 30 al carrer. La decisióafecta totes les seves edicions a l’Estat –a setciutats espanyoles– excepte les del País Va-lencià, que no pertanyen a Metro Interna-tional. La mesura afecta tota la plantilla, unsvuitanta treballadors, que ara seran acomia-dats i que, tan sols fa unes setmanes, van su-perar l’Expedient de Regulació d’Ocupació
(ERO) que va costar la feina a vint-i-vuittreballadors. Els directius de l’empresa afir-men que han analitzat diverses opcions defusió al llarg de l’any 2008 –entre aquestesuna fusió amb el diari 20Minutos–, però queel volum de pèrdues del mercat de la premsagratuïta ha fet “difícil” trobar una alterna-tiva per a Metro a Espanya, que s’haviaconvertit en el cinquè diari més llegit a l’Es-tat, amb més d’1,8 milions de lectors.
GERVASIO SÁNCHEZ, PREMI REID’ESPANYA. El fotoperiodista GervasioSánchez obté el premi Rei d’Espanya de Pe-riodisme que concedeix l’agència EFE en lacategoria de fotografia. La imatge premiadapalesa el drama que pateixen les personesmutilades per les mines antipersona.
BLOCS SOBRE PAPER. Neix als EstatsUnits el periòdic The Printed Blog, el primerque traspassa a un diari de paper contingutsdels blocs d’Internet. Comença amb una ti-rada de 2.600 exemplars a Chicago i la ma-teixa xifra de difusió a San Francisco. NovaYork tindrà la seva versió a partir del 10 defebrer. Joshua Karp el seu creador, és un de-fensor dels mitjans de paper. “Espero quemai desapareguin”.
31 de generPREMIS PICA D’ESTATS, DE LA DI-PUTACIÓ DE LLEIDA. Els premis turís-tics internacionals Pica d’Estats guardonenla sèrie de reportatges “Territori Lleida”, uncol·leccionable dominical que el diari Segreva regalar als seus lectors del 30 de març al29 de juny de 2008.Aquest treball “convidaa conèixer a fons totes les comarques deLleida i els seus productes artesanals”, se-gons el president del Col·legi de Periodistesde Lleida, Ramon Mesull, un dels membresdel jurat.Ràdio Segre obté el premi al millortreball de ràdio amb el programa Complexde Lleida, emès a l’emissora del 19 de se-tembre al 17 d’octubre També ha estat pre-miat el periodista de l’Agència Catalana deNotíciesXavierAlsinet, juntament amb Fer-ran Grau Brescó, en la categoria de ràdio.Catalunya Ràdio s’enduu el premi a la tra-jectòria per la seva participació en cadascunade les vint edicions. El reportatge Terres deLleida de Jordi Basart publicat a laGuía delOcio de Barcelona ha estat seleccionat comel millor treball de premsa escrita d’infor-mació general. Castillos de frontera en laSegarra, de Carlos Pascual, publicat a la re-vistaViajar, obté el de premsa especialitzada.El millor treball de TV és per al reportatge“Dies de Fira”, de Miquel Dalmau, emès enel programa Gran Angular, de TVE. Elmillor reportatge fotogràfic és per a Bramsal Boumort, de Jordi Bas, publicat a Desco-brir Catalunya. El millor treball internacio-nal ha recaigut en la cadena alemanyaARD.
165
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Ponents de la taula reunits al Col·legi
Foto:SergioRuiz
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 165
Febrer 20091 de febrerREDES TORNA A LA TELEVISIÓ.Eduard Punset torna a La 2 de TVE amb elprograma de divulgació científica Redes (ala 1.00 h). S’estrena amb un reportatge sobrel’accelerador de partícules de Ginebra, queinclou entrevistes amb dos físics teòrics, elbritànic Jonathan R. Ellis, assessor del di-rector general de l’Organització Europeaper a la Recerca Nuclear (CERN) i el ma-drileny Luís Álvarez Gaumé, també delCERN.
PREMIS DE BENESTAR SOCIAL.L’Ajuntament de Barcelona lliura al Saló deCent els Premis del Consell Municipal deBenestar Social als Mitjans de Comunicaciócorresponents a 2008. La revista Presènciaen rep un pel dossier sobre la sordceguesadel qual és autora la periodista Mercè Mi-ralles. Altres premis han correspost a la re-vista Estris, de la Fundació Pere Tarrés; elsprogrames 30 minuts i Entre línies, de TV3;Gent gran, de Ràdio 4 i De cap i de nou, deRàdio Estel. També s’ha premiat la pàginaweb Sicom.cat i Bipolars.org.
3 de febrerZETA REBAIXA EL NOMBRED’AFECTATS PER L’ERO. La repre-sentació dels treballadors i la direcció delgrup Zeta arriben a un acord sobre l’Expe-dient de Regulació d’Ocupació (ERO) queafectarà 442 persones de les diferents em-preses del grup en lloc de les 531 que pro-posava al començament. Part de la regulacióde plantilla es podria produir a través debaixes incentivades voluntàries, i prejubila-cions. La dura negociació i la mobilització dela plantilla, que havia anunciat una vaga peral pròxim dia 20 de febrer, ha pogut salvar84 llocs de treball i millorar l’import de lesindemnitzacions, segons l’acta del preacord.El document haurà de ser ratificat d’aquí ados dies per les diferents empreses del grup.Les més afectades semblen ser Zeta, Serveisi Equips, amb 63 baixes i Ediciones PrimeraPlana, editora d’El Periódico de Catalunya,que en tindria 59.Hi ha un temps marcat pera aquestes pèrdues de llocs de treball. El
2009 se’n produirien 414.Les 28 restants po-drien dur-se a terme fins al 31 de desembrede 2011.
PIRATERIA EN EL MÓN RADIOFÒ-NIC CATALÀ. L’Associació Catalana deRàdio (ACR) envia un “Manifest contra elmercat negre radiofònic” a totes les admi-nistracions que regulen el sector a Catalu-nya. El text reclama l’establiment de lalegalitat contra la impunitat de la pirateriaperquè “a Catalunya hi ha gairebé una emis-sora il·legal per cada emissora legalmentconcedida.”Mentre les emissores legalmentautoritzades contribueixen pagant les taxescorresponents, realitzen contractes regularsals seus treballadors i compleixen els deuresamb la Hisenda Pública, les pirates se situenen “una zona fosca” sense cap control admi-nistratiu i sense respectar la legislació.
6 de febrerPREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN ASAVIANO I CANNAVÒ. Té lloc a l’audi-tori de La Pedrera el lliurament delV PremiInternacionalVázquezMontalbán convocatpel Col·legi de Periodistes de Catalunya, laFundació F. C. Barcelona, el Grup editorialRandom House Mondadori, Grup Planeta iels diaris Avui, El Periódico de Catalunya iEl País. S’atorga en la doble versió culturali política, i de periodisme esportiu.El primercorrespon a Roberto Saviano, autor de Go-morra, obra que li ha valgut amenaces demort per part de la Camorra napolitana. Enla categoria esportiva, el premi és per a Can-dido Cannavò, director durant dinou anys deLa gazetta dello sport. L’acte compta amb lapresència del president de la Generalitat,José Montilla; el conseller de Cultura i Mit-jans de Comunicació, Joan Manuel Tresser-ras; el president del F. C. Barcelona, JoanLaporta; i el degà del Col·legi de Periodistes,Josep Carles Rius, entre altres personalitats.
7 de febrerREGIÓ 7 RENOVA DISSENY ICONTINGUTS. El diari Regió 7 estrenanova presentació gràfica i un contingut quemanté allò familiar als lectors, però amplia
el ventall d’informacions.Manté la prioritatdels temes locals de les comarques manre-sanes i incorpora l’Anoia, que des del 1995havia tingut una edició separada. S’incre-menta el contingut de serveis, inclosa la in-formació meteorològica. Calidoscopipresentarà les darreres novetats científiquesi divulgarà notícies de tot el món. Les pà-gines d’opinió ampliaran el nombre de si-gnatures. L’autor del nou disseny ésHerminio Javier Fernández, professor deDisseny Periodístic a la Universitat de Va-lència i director d’art en l’àrea mediterràniad’Editorial Prensa Ibérica.
EXPOSICIÓ DE JOAN GUERREROAARENYS DEMAR.Quaranta fotografiesde Joan Guerrero s’exposen a la sala del Ca-lisay, a Arenys de Mar, sota el títol “Primerde tot la persona”. Joan Guerrero ha desen-volupat una extensa carrera com a fotope-riodista a El Periódico de Catalunya, Diaride Barcelona, El Observador i El País. Hapublicat diversos llibres de fotografia, entreells Santa Coloma en el corazón. Imatge iParaula i El Parc.Col·laboren en l’exposició,l’Ajuntament d’Arenys de Mar, el Col·legide Periodistes, l’Associació Fotogràficad’Arenys i la LAIA (l’Associació d’Infor-madors Arenyencs).
9 de febrerNOVES TELEVISIONS AUTONÒ-MIQUES. L’espai radioelèctric compta úl-timament amb noves emissores públiquesautonòmiques, entre aquestes Castilla laMancha TV. La Televisió de Galícia (TVG)va estrenar segona cadena la setmana pas-sada. Televisió Valenciana acaba d’endegarl’emissió en proves d’un canal de notícies. Laradiotelevisió pública basca EITB, ja va es-trenar el canal ETB 3 el passat més d’octu-bre i en prepara un altre (ETB 4), queapareixerà ben aviat.
10 de febrerFIRMA DE L’ERODEL GRUP ZETA.Els representants de les vint-i-cinc empresesdel grup Zeta –de les quals forma part Pri-mera Plana, editora d’El Periódico deCatalunya– i els delegats dels treballadorsfirmen l’acord definitiu sobre les condicionsde l’expedient de regulació d’Ocupació(ERO) pactat entre ambdues parts.Això su-posarà la sortida de 442 empleats dels propde 2.300 que composen la plantilla del grup.El preacord entre l’empresa i els treballa-dors va tenir lloc, després d’intenses reu-nions entre directius de l’empresa i elscomitès i sindicats que representen els tre-balladors. Amb aquest expedient el grupZeta adaptarà les publicacions als reptes ac-tuals i recuperarà els nivells de rendibilitatper mantenir-ne la independència.
D I A A D I A
166
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Eduard Puntset torna a la petita pantalla
Foto:TVE
Candido Cannavò al recollir el premi
Foto:SergioRuiz
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 166
MIREIA MALLOL PRESENTADORADE LA NIT DELS IGNORANTS. Lanova presentadora de La nit dels ignorants,de Catalunya Ràdio, manifesta en una en-trevista publicada a l’Avui que cada dia des-cobreix, a través de les preguntes dels oients,coses que ha tingut sempre al davant i nos’havia parat a pensar-hi. La nova etapa delprograma està més marcada pel pas d’Inter-net, ja que l’oient pot participar a l’hora quevulgui des del lloc més remot.
12 de febrerPORTAL DE NOTÍCIES D’EUROPAPRESS EN CATALÀ. Europa Press de Ca-talunya ha començat avui la transmissió d’unportal de notícies íntegrament en català(www.europapress.cat), que oferirà en obertles principals informacions de l’actualitatdiària, no només catalana sinó també estatali internacional. El portal es gestionarà desde la redacció de Barcelona i es nodrirà delsdiversos serveis informatius de l’agència.Amb la posada en marxa d’aquest portal,Europa Press es converteix en el primermitjà de comunicació estatal i amb implan-tació a tot el territori que crea un portal denotícies exclusivament en català.
LLIURAMENT DELS PREMIS CIUTATDE BARCELONA. Té lloc el lliuramentdels premis Ciutat de Barcelona 2008, queenguany han distingit autors i obres relacio-nades amb la història. En aquest àmbit, espremia Julià Guillamon per l’assaig El diarevolt, literatura catalana de l’exili i a VicentAlonso per la traducció al català dels As-saigs de Montaigne. En la categoria de Mit-jans de Comunicació de premsa escrita, elpremi recau en Juan Villoro pel reportatge“Descubiertas 3.000 fotos de Capa de laGuerra Civil”.El guardó al millor programade ràdio és per a L’ofici de viure, quecondueix Gaspar Hernández, a CatalunyaRàdio. El de televisió és per a 30 minuts deTV3, que ha celebrat vint-i-cinc anys devida.
13 de febrerKAP GUANYA EL GAT PERICH.Jaume Capdevila, KAP, (Berga, 1974) gua-
nya el Gat Perich pels seus dibuixos d’hu-mor social polític i esportiu publicats a LaVanguardia i El Mundo Deportivo. El jovedibuixant creu que “l’humor és un instru-ment importantíssim per interpretar la rea-litat. Però no es tracta només de fer riure.També has de dir alguna cosa”.Afirma queels polítics estan més acostumats a la carica-tura, mentre que els esportistes no hoaguanten tan bé”.
UNA FOTO DE LA CRISI PREMIWORLD PRESS PHOTO. El fotògrafnord-americà Anthony Suau és el guanya-dor del World Press Photo 2008 en la cate-goria Foto de l’Any. És una instantània enblanc i negre d’un agent armat, a l’estatd’Ohio, que registra la casa d’una famíliadesnonada per la crisi. La presidenta deljurat, Mary Anne Golon, comenta que totsels membres del jurat han comparat la foto-grafia a una imatge de guerra.
DIARI DIGITAL A SABADELL I CO-MARCA. ASabadell.cat és el nou diari elec-trònic que oferirà les notícies de Sabadell icomarca, minut a minut, a mesura que esvagin produint, de dilluns a diumenge i alllarg de tot l’any. El nou mitjà en línia ésl’edició electrònica del bisetmanari Avui-Sabadell, que des de fa un any i mig es distri-bueix encartat en l’edició nacional de l’Avui.
14 de febrerPREMI SOLIDARI AMB EL NOM DEMERCÈ CONESA. El premi Millor Ini-ciativa Solidària que convoca El Periódicode Catalunya s’anomenaràMercè Conesa enhomenatge a la periodista d’aquest diaritraspassada el 3 de febrer passat. Conesa va
aplicar a la feina professional de cada diatotes les seves conviccions en favor dels mésfebles, desvalguts i marginats.
INVOLUCREN UN PERIODISTA ENUN CAS DE NARCOTRÀFIC. La titulard’instrucció del jutjat número 3 deMartorellque investiga la trama de corrupció policialvinculada a una xarxa de narcotraficants,acordamesures cautelars contra el periodistaNando García de la redacció d’ElMundo deBarcelona per haver demanat, presumpta-ment, diners en forma de préstec a una fontinformativa l’any 2007. El cas que es ventilaés una presumpta trama de corrupció poli-cial i de narcotràfic localitzada al port deBarcelona, d’on va desaparèixer un carrega-ment de cocaïna camuflada entre el marisc.La jutge decreta presó provisional per al pe-riodista, eludible sota fiança de 18.000 eurosper suposats indicis de delictes, encara sotasecret de sumari. El diari El Mundo suspènde feina i sou el periodista imputat esperantde conèixer més dades sobre la instrucció delprocediment i l’evolució del cas.
17 de febrerPREMI SOLIDARITAT PER A CAR-LOS NADAL. El periodista de La Van-guardia Carlos Nadal rep al Parlament deCatalunya la menció especial del premi So-lidaritat, que atorga l’Institut de Drets Hu-mans de Catalunya (IDHC) per la sevalluita en favor de la llibertat d’expressió.Nadal començà a exercir, el 1956, a LaVan-guardia, on va ser redactor en cap de la sec-ció d’Internacional. El premi Solidaritatrecau en Jordi Cots, primer adjunt del Sín-dic de Greuges per la seva dedicació alsdrets de la infància. Lliura els guardons elpresident del Parlament, Ernest Benach.
PRESÈNCIA DIGITALITZADA. Té lloca l’Ajuntament de Girona la presentació dela versió digitalitzada de la revista Presènciaentre el 1965 i el 2002.A partir d’ara ja hi hadisponibles a Internet 66.396 pàgines ambdiverses possibilitats de consulta entre lesquals hi ha la d’obrir un número sencer dela revista i descarregar-lo ràpidament en for-mat PDF.En el mateix acte, es du a terme lasignatura del conveni per a la donació i ces-
167
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
MireiaMallol presentarà el programa
Foto:Francec
Falcó
Kap és guardonat amb el Gat Perich
Foto:Francec
Falcó
Imatge que va guanyar elWorld Press Photo
Foto:A
nthony
Suau
El veterà periodista Carlos Nadal
Foto:LaVanguardia
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 167
sió de drets del fons documental de la revistaPresència a l’arxiu municipal gironí. Estracta d’uns 2.700 documents guardats finsara pel periodista Narcís-JordiAragó, direc-tor de la publicació entre el 1967 i el 1979.La documentació resta a disposició dels in-vestigadors i de tota la ciutadania interes-sada en la història de la comunicació en unperíode que era especialment difícil per lamanca de llibertats.
18 de febrerINTERCANVI ENTRE LES LOCALS ITVE. El director general de la Xarxa deTelevisions Locals (XTVL),Marc Melillas,anuncia un acord d’intercanvi de contin-guts amb TVE, especialment pel que fa al’àmbit de les notícies. Entre les produc-cions acordades figura un documentalsobre els trenta anys d’ajuntaments demo-cràtics. L’anunci es fa a Cardedeu dins dela celebració del desè aniversari de laXTVL. A la localitat de Cardedeu vanéixer la primera televisió local catalana,el 7 de juny de 1980. Actualment dirigidaper Manel Calbet, alberga el projecte decrear un museu de l’audiovisual amb el lle-gat d’un dels fundadors, el desaparegutJoan Grifols, amb una important col·leccióde ràdios i micròfons antics.
19 de febrer.JOSEP MARIA BACHS S’INCOR-PORA A BTV. Després d’uns anys allu-nyat de les càmeres, Josep Maria Bachstorna a la televisió. Inicia una nova etapa aBarcelonaTelevisió (BTV), on s’encarregaràde conduir un nou magazín informatiu diarique l’emissora engegarà a mitjan abril. Elprograma tindrà reporters desplaçats a dife-rents enclavaments de la ciutat on s’esde-vinguin notícies del dia. El director de BTV,Àngel Casas, vol dedicar molta atenció a lesnotícies de proximitat.
PREMIS ZAPPING DE TELEESPEC-TADORS DE CATALUNYA. Teleespec-tadorsAssociats de Catalunya lliura els 14nspremis Zapping.Els guanyadors en l’apartatde televisió local són Els temps del Picó, deBTV, centrat en els fenòmens meteorològicsi L’aigua del teu futur, de LleidaTV, sobre la
importància del canal Segarra-Garrigues. Eld’actualitat informativa recau enÀgora, del33. Altres guanyadors han estat els actorsJoan Pera per 13 anys i un dia, de TV3;Emma Suárez (Cazadores de hombre, An-tena 3);Sé lo que hicisteis (entreteniment, LaSexta); la Fórmula 1, (esportiu de TV3)Ajuste de cuentas (cultural divulgatiu, Cua-tro); Jorge Fernández (La ruleta de la suerte,Antena 3), Berni (animació, TVE) i Frei-xenet (anunci).
ABSOLEN ELS ACUSATS PER L’AS-SASSINAT DE POLITKOVSKAIA. El tri-bunal encarregat de jutjar l’assassinat de laperiodista Anna Politkovskaia, el 7 d’octu-bre de 2006, a Moscou dicta per unanimitatla innocència dels germans txetxens Ibra-guim i Djabrail Makhmúdov, l’expolicia Ser-guei Khadjikurbànov, sospitosos de sercòmplices del crim. També es declara inno-cent Pàvel Riàguzov, oficial dels serveis se-crets. El jurat considera que les provesaportades per l’acusació no aconsegueixendemostrar-ne la implicació.La fiscalia anun-cia que recorrerà contra la sentència.
LA DEFENSA RECORRE CONTRA LAFIANÇA DE NANDOGARCÍA. FermínMorales, advocat defensor del periodistad’El MundoNando García, interposa un re-curs davant l’Audiència de Barcelona contrala fiança de 18.000 euros que li va imposarel passat dia 13 el jutjat deMartorell, que in-vestiga la desaparició de quatre-cents quilosde cocaïna al port de Barcelona el gener de2005. Un altre imputat en el cas és el cap depremsa dels Mossos d’Esquadra, Marc Ho-medes, per presumpta revelació de secrets alhaver advertit, per telèfon i correu electrò-nic, Nando García que “la policia autonò-mica l’estava investigant”. El periodista haestat acomiadat d’El Mundo per “motiusdisciplinaris”. Homedes abandonarà demàel càrrec.
20 de febrerJOAN GUERRERO GUANYA EL JU-DICI CONTRA UN POLICIA. La sala se-gona del Penal del Tribunal Supremdesestima el recurs de cassació que va ser in-terposat per l’advocat de l’Estat contra lasentència dictada el 31 d’octubre de 2007 per
l’Audiència Provincial de Barcelona, quecondemnava el policia nacional Héctor JoséCordido Varela per un delicte de coaccionscontra el fotoperiodista Joan Guerrero. Enconseqüència, s’ha fet ferma la sentència quecondemna l’esmentat policia nacional a unapena demulta de 12mesos, amb quota diàriade 3 euros, i a la responsabilitat personal sub-sidiària d’un dia de privació de llibertat percada 2 quotes impagades per insolvència.Tanmateix se’l condemna a indemnitzar ambla quantitat de 200 euros a Joan Guerreroper danys morals, amb responsabilitat civilsubsidiària de l’Estat a través de la DirecciónGeneral de la Policia, així com al pagamentdels costos processals, inclusivament els del’acusació particular.Aquest llarg procés ju-dicial ha estat sostingut pel sindicat de laimatge UPIFC des que l’11 de desembre de2002 es van produir els fets.
HISTORIETES DE CIFRÉ. S’inaugura ala Sala Oberta del Museu de Joguet de Ca-talunya (Figueres,Alt Empordà) l’exposicióCifré&Cifré historietes inolvidables dels di-buixants Guillermo Cifré (Traiguera BaixMaestrat 1922-1962) i del seu fill GuillemCifré (Barcelona 1952), ambdós molt cone-guts amb el nom de Cifré. El primer Cifréva treballar a l’editorial Bruguera per a lesrevistes Pulgarcito, DDT i TIOVIVO entred’altres. Fou creador de coneguts perso-natges com El repórter Tribulete (1947),PepeDespiste (1959) iDonTele (1960).Va col·la-borar al diari esportiuDicen per al qual creàla tiraDon Césped. El segon Cifré també ésun dibuixant de cómics, pintor i il.lustrador.Aprengué a dibuixar amb el seu pare i al-tres membres de “l’escola Bruguera” Hapublicat tires i ha il·lustrat articles als diarisAvui, LaVanguardia i El Periódico de Cata-lunya. La mostra està oberta fins el 19d’abril.
21 de febrerPÉREZ OLIVA DEFENSORA DELLECTOR D’EL PAÍS. La periodista Mi-lagros Pérez Oliva (Eriste, 1955) és la novadefensora del lector d’El País en substitucióde José Miguel Larraya, que ha ocupat elcàrrec dues vegades.Va entrar en aquest pe-
D I A A D I A
168
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Foto de família dels premis Zapping
Foto:TAC
Ramon Font,MarcMelillas i Manel Calbet
Foto:R
oger
Castellon
Cartellde l’exposició
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 168
riòdic fa vint-i-sis anys. Des de 1999, és re-dactora en cap encarregada de coordinar elsuplement mensual de salut. Especialista entemes biomèdics, Pérez Oliva és professorade l’Escola de Periodisme UAM-EL País iho ha estat també de la UPF, de la qual ésmembre del consell social. S’ha ocupat deltema de la deontologia, tant en el camp pe-riodístic com en el de la medicina. Entre1993 i 2001, va pertànyer a la Junta delCol·legi de Periodistes de Catalunya, delqual va ser vicedegana des de 1997.Ha rebutnombrosos premis professionals. PérezOliva és la tercera dona que ocupa el càrrecdesprés de Soledad Gallego Díaz i MalenAznárez.
LIBERALITZACIÓ DE LES TELEVI-SIONS PRIVADES. El Govern aprova unreal decret que permetrà una significativa li-beralització del sector de la televisió privada.El decret llei aprovat permet que una ma-teixa persona o entitat pugui tenir participa-cions en més d’una cadena, sempre i quanles audiències del conjunt de televisions quecontroli no superi el 27%. Amb aquestesmesures, s’eliminaran barreres en el mercataudiovisual espanyol i s’ajudarà el sector te-levisiu, víctima de la retallada publicitària,segons el mateix Govern.
23 de febrerLES TELEVISIONS LOCALS RENO-VEN MARCA I INFORMATIUS. Coinci-dint amb els deu anys d’emissions, la XarxadeTelevisions Locals ha dut a terme un pro-cés de renovació que s’ha traduït amb l’es-trena d’una marca i un conjunt de novetatsen l’àmbit dels informatius. Així, les televi-sions de proximitat adherides podran oferiruna franja informativa d’una hora de duradaal migdia, inscrivint l’informatiuAl dia de laXarxa en els seus propis informatius.El nomd’aquesta franja prendrà el nom genèricd’Al dia, al qual se sumarà el nom de la ciu-tat, comarca o demarcació on s’emet, i do-narà lloc a exemples com Garraf Al dia oGranollers Al dia.
24 de febrerDEBAT PER LA RELACIÓ ONG /MITJANS DE COMUNICACIÓ. Té efectea la seu del Col·legi de Periodistes una reu-nió de representants de les Federacionsd’ONG pel Desenvolupament, Drets Hu-mans, Pau i Voluntariat Social amb perio-distes dels principals mitjans de comunicaciói amb l’objectiu d’analitzar com es produeixel flux d’informació de les ONG als perio-distes i fer propostes de millora. “Les ONG,fonts d’informació” és el primer del cicle dedebats que organitza la Comissió de Perio-disme Solidari sobre les relacions entre mit-jans i organitzacions no governamentals. El
debat ha comptat amb la intervenció de pe-riodistes de l’Avui, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, El País, El Periódico, El Punt, LaVanguardia i Televisió de Catalunya. La tro-bada ha estat oberta a tothom, periodistes ipersones relacionades amb el món de lesONG, i el públic en general.
TRENTÈ ANIVERSARI D’EL PUNT.El diari El Punt distribueix avui conjunta-ment amb els diaris de les comarques giro-nines un especial de 170 pàgines en coloramb temes històrics que van des de la ma-teixa sortida del diari fins a l’actualitat. Elspintors Quim Domene i Vicenç Huedo sónels autors de la portada. La celebració del’aniversari té lloc avui a la FarineraTeixidorde Girona amb la presència del presidentMontilla i els consellers de la GeneralitatJoaquim Nadal (Política Territorial i ObresPúbliques) i Carme Capdevila (Benestar iFamília).Obre l’acte el president del grup ElPunt, Joan Bosch.
PRESENTACIÓ DEL CONSELLASSES-SOR DE LA CCMA. Els vint-i-un mem-bres del Consell Assessor de Continguts iProgramació de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA) prenen pos-sessió del càrrec un cop designats pel Ple elpassat dia 18. En representació del Col·legide Periodistes de Catalunya figura JosepMartí Gómez, membre de la Junta de Go-vern. L’acte l’ha encapçalat el president delParlament, Ernest Benach, que els n’ha lliu-rat les designacions.
25 de febrerJOAQUIM CLEMENTE, PRESIDENTDE LA UPV. Joaquim Clemente, delegatdel diari econòmic Cinco Días a la Comuni-tat Valenciana, és el nou president de laUnió de Periodistes Valencians. SubstituiràAmparo Bou, de la Cadena SER, en els pro-pers quatre anys. Clemente ha assenyalatentre els seus objectius, i davant la “precàriasituació de la professió”poder dotar els socisde més formació i eines per exercir el perio-disme. La propera setmana, un cop consti-
tuïda la nova comissió executiva, seran no-menades les vicepresidències, les secretariesgenerals i la tresoreria d’entre els membres,que són:Remei Castelló,Cristina Chirivella,Carla Aliño, María Quesada, Kai Förster-ling, Andrés Hernández de Sá, JoanOleaque,Antonio Rubio, Sergi Pitarch i Ja-vier Alfonso.
CAROD-ROVIRA INAUGURA UNATELEVISIÓ PER INTERNET. El vicepre-sident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, estrena el seu propi canal detelevisió per Internet.Carod-tv té com a ob-jectiu establir una veu directa amb els ciuta-dans. Es tracta d’una versió ampliada de lapàgina web, amb apunts d’agenda, confe-rències i recull de les seves intervencions alParlament. En la primera gravació destacala importància d’utilitzar les noves tecnolo-gies com a instrument per “combatre la des-afectació política i la llunyania entre políticsi ciutadania”.
ELS MITJANS DIGITALS S’ASSO-CIEN. Els mitjans de comunicació en líniadels grups Godó, (La Vanguardia) UnidadEditorial (El Mundo), Prisa (El País), Vo-cento (ABC,El Correo), Zeta (El Periódicode Catalunya), 20 Minutos.es, EditorialPrensa Ibérica (Regió 7, Diari de Girona) iAntena 3 constitueixen l’associació Medio-sON. La nova entitat té per principals ob-jectius la creació de continguts de qualitat,fomentar el creixement de la inversió pu-blicitària en línia i assolir un marc legal quepermeti a tots els associats créixer en elmercat de la comunicació amb unes normescomunes.
27 de febrerLA CCMA DECIDEIX MANTENIRELS BLOCS ELECTORALS. El consell degovern de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA) ha decidit man-tenir el sistema de blocs electorals en lainformació de les campanyes d’eleccionsdels mitjans públics. La CCMA va dur a vo-tació una proposta per acabar amb els blocsque només va comptar amb el vot del repre-sentant d’ERC.
169
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
Portada delnúmero especiald’El PuntFo
to:Q
uimDomene/Vicenç
Huedo
Clemente,president dels periodistes valencians
Foto:Cinco
Días
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 169
E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
170
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
LOS PERIODISTAS DESEMBAR-CAN EN LAS ESCUELASLa crisis de la prensa escrita tiene en la dis-minución de la inversión publicitaria su pro-blema más urgente, pero de cara al futuro elreto es conseguir que las jóvenes genera-ciones se habitúen a la prensa escrita a la quedan la espalda en beneficio de Internet. ElprogramaLa prensa en las escuelas, en el queparticipa el Colegio de Periodistas, laAsocia-ción de la Prensa de Madrid y la FundaciónLa Caixa acerca a los profesionales de la in-formación a los institutos para que expliquenen primera persona sus experiencias a losmás jóvenes, con el fin de fomentar el interéspor la actualidad y el hábito de la lectura. Setrata de una prueba piloto que, en el caso deCataluña, se ha llevado a término en veintecolegios—tanto públicos como privados y enbarrios de diverso extracto social— durantelos meses de febrero, marzo y abril. El for-mato elegido es la rueda de prensa, donde elperiodista actúa como orador y el estudianteadopta su rol para preguntar, después de es-cuchar la exposición, aquellos aspectos queno le han quedado claros o en los que quiereprofundizar.Periodistas como Cristina Mas, Maite Coca,Enric González, Isabel Ramos, Esther Ar-mora y hasta una veintena de profesionalesde los principales diarios que se editan enBarcelona, así como de otras comarcas, in-tentarán aportar su praxis a los alumnos desecundaria a cuestiones como la memoriahistórica, el Plan Bolonia o la crisis econó-mica, algunos de los temas que están previs-tos para las charlas.En el marco de esta iniciativa, los alumnos degeopolítica de 4º de ESO deAula Escola Eu-ropea tuvieron la ocasión de asistir, el 16 demarzo, a la exposición sobre el conflicto pa-lestino-israelí deKimAmor, corresponsal du-rante varios años en países deOrienteMediopara El Periódico y Catalunya Ràdio. “Hanhecho preguntas inteligentes, los he encon-trado interesados”valorabaAmor a la salida,y reflexionaba preguntado por CAPÇALERAsobre que los educadores “mucho más dia-lécticos”, se centran en la vertiente históricadel conflicto aunque no pueden aportar lasexperiencias de primera mano y las anécdo-tas que han vivido en el ejercicio de su profe-sión los periodistas. José Luís, de 16 años, unode los alumnos más activos en el turno depreguntas, reconocía que el tema ya le inter-esaba mucho antes de la charla y que el pe-riodista había conseguido darle “una visiónmás amplia” y hacerle entender que existen“dos bandos, con sus opiniones”. En defini-tiva, todos coincidieron en que su ópticahabía cambiado. Otros participantes en elprograma como los periodistas MilagrosPérez Oliva, Vicent Partal, Ana Alba, BruRovira o Félix Flores destacaron aspectoscomo la atención que mostraron los estu-diantes y la importancia de programas de estetipo para promover la lectura de las notícias.
LAS ASOCIACIONES TRANSITANHACIA MODELOS COLEGIALESDesde la Federación deAsociaciones de Pe-riodistas de España (FAPE) existe una vo-luntad de unificación profesional en elconjunto del territorio español.Elmodelo co-legial es hacia donde se quiere tender, sinobligar a la desaparición de las distintas aso-ciaciones existentes.Este sistema dual que seconoce como Modelo de Murcia –en el quela asociación pasa a ser un espacio más cul-tural, mientras que el colegio carga el pesomás profesional– es lo queMagis Iglesias, ac-tual presidenta de la federación estatal,quiere potenciar. El principal motivo que hallevado a esta reforma es la necesidad de pro-fesionalizar la representación periodística,por lo que se ha considerado que el colegioprofesional es la mejor herramienta para ha-cerlo.Para JuanTomás, al frente del nuevo ColegiodeMurcia y vocal de FAPE,el papel más im-portante de FAPE, añade, “es la tenacidadpara vertebrar a los diferentes colectivos, yaque la unión dará la fuerza.Los sindicatos de-fienden los derechos laborales, y los colegios,a los profesionales”. Este espíritu de uniónimplica cambios.Uno de ellos es reformar losestatutos de FAPE, para poder acoger a aso-ciaciones y colegios. No obstante, surge unproblema legal. El Col·legi Professional dePeriodistes o el Colexio de Xornalistas deGalicia no pueden formar parte de FAPE,yaque no son asociaciones sino entidades de de-recho público.A pesar de este inconvenientelegal, para Fernando González Urbaneja,presidente de laAPM,“Cataluña es la clave,ya que ayuda a diluir el poder que tiene Ma-drid, y eso garantiza pluralidad y democraciainterna”.
ACUERDO PARA UN ÚNICOBRAZALETE IDENTIFICATIVOA partir de ahora, los periodistas catalanesllevarán un único distintivo. El acuerdo fir-mado el 1 de abril entre el Colegio de Perio-distas y el Departamento de Interior de laGeneralitat pone el punto final a una serie denegociaciones que permitirán clarificar unpoco más este aspecto. El acuerdo pretendeevitar que se repitan hechos como las agre-siones por parte de los Mossos d’Esquadra auna treintena de informadores el 18 demarzo, durante los disturbios posteriores aldesalojo de los estudiantes anti-Bolonia.“Al unificar los brazaletes se ha conseguidouna reivindicación histórica de reglamentarla profesión”, asegura Eduard Sanjuan, pre-sidente de la Comisión de Defensa y ÉticaProfesional; aunque las asociaciones de pro-fesionales no eran las únicas que demanda-ban esta unificación, ya que las autoridadespoliciales también se sumaban a este reque-rimiento.El funcionamiento del distintivo es muy sen-cillo: el brazalete, que no sustituirá a otros
medios de acreditación de los profesionalesde la información que estén legalmente pre-vistos, será distribuido por el Colegio de Pe-riodistas, será personal e intransferible ytendrá una vigencia de dos años.El nuevo brazalete será de color butano y secomplementará con una identificación profe-sional donde constarán los datos de su pro-pietario. El Colegio también facilitará unchaleco del mismo color que, según elacuerdo, será “recomendable en situacionesen que el profesional considere que su tareaha de ser más visible”; aunque en este puntoalgunos fotógrafos mostraron sus discrepan-cias. El acuerdo también contempla que In-terior, dentro de los actuales programas delos cursos que se imparten en el Institut deSeguretat Pública dirigido a los miembros dela policía,“reforzará la formación específica-mente sobre el derecho constitucional a la in-formación y a la tarea que en este sentido
realizan los profesionales de la información”.Finalmente, el acuerdo también contemplaun “diálogo permanente” entre el Colegio eInterior. Para ello se ha pactado la creaciónde una comisión mixta que supervisará el se-guimiento y efectividad del acuerdo.
SAVIANO Y CANNAVÒ,DOS MODELOS A SEGUIREl acto de entrega del premio de PeriodismoInternacionalManuelVázquezMontalbán, el6 de febrero, se convirtió en un homenaje ala valentía de Roberto Saviano, autor deGo-morra y que vive con escolta policial al estaramenazado por la Camorra napolitana, asícomo a la carrera profesional de CandidoCannavò, periodista deportivo que estuvo 19años al frente de La Gazzetta dello Sport yque moriría el 22 de febrero, días después derecibir el galardón en Barcelona.De los vencedores en las categorías de Pe-riodismo Cultural y Periodismo Deportivo,respectivamente, se dijeron muchas cosas.Riccardo Cavallero, consejero delegado de laeditorial RandomHouseMondadori, definióa Saviano como “un napolitano que no dejaque el amor hacia su tierra entele sumirada”.Por su parte, Josep Carles Rius, degano delColegio de Periodistas, afirmó del escritor ita-liano“que se ha convertido en un símbolo dela libertad de expresión y de información”aunque,a su vez, representa la fragilidad de lamisma, incluso en una democracia consoli-dada como la italiana, “porque en las demo-
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 170
171
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
cracias, las amenazas no vienen del poder delEstado (…), sino de grupos criminales quehacen del miedo y la amenaza su poder”. Fi-nalmente añadió que “la democracia es unproyecto colectivo y los medios de comuni-cación, y los periodistas, tienen el deber dedefenderla”. Saviano ha cumplido heroica-mente con este deber,pagando por ello un al-tísimo precio.En su discurso de agradecimiento al premio,Saviano hizo un alegato de defensa de las pa-labras, de la importancia de contar y difundirlas ideas.Afirmó que “en realidad no soy yoel que fastidia a la mafia sino mis lectores.Son ellos a quienes los grupos criminales tie-nen miedo y temen. Tienen miedo al hechode que se esté hablando de ello, de que se pu-blique en las primeras páginas de los perió-dicos, de que el flujo de la información seinterrumpa y centre su atención en todasestas dinámicas.Unas dinámicas que tambiéntienen que ver con España, ya que aquí sevive en silencio una infiltración peligrosísimade capitales criminales de muchas mafias. Laúnica posibilidad de frenar la infiltración deestos capitales criminales que estánminandolas democracias desde dentro es uniendotodas las fuerzas europeas”.Por su parte, Candido Cannavò (que fallece-ría pocos días después del acto) también semostró muy agradecido por el premio quelleva el nombre de un autor al que admira, enuna ciudad por la que siente un cariño espe-cial, sobretodo desde que cubriera los JuegosOlímpicos del 92.De Saviano dijo que “todoparece pequeño ante Roberto: a su talento enla escritura se une su ejemplo grandioso decoraje”, y en cuanto al deporte, destacó que“tenemos que defender sus valores”, comoPatrimonio de la Humanidad.
ENTREVISTA AROBERTO SAVIANODesde la publicación en octubre de 2006 deGomorra, la vida de Roberto Saviano hacambiado radicalmente. El éxito del libro(1.300.000 ejemplares vendidos en 147países) ha provocado que su autor esté ame-nazado de muerte por la Camorra y se veaobligado a vivir clandestinamente y con es-colta policial.Cuando a finales de enero vinoa Barcelona para recoger el V Premio Inter-nacional de Periodismo Manuel VázquezMontalbán, CAPÇALERA pudo hablar con él–bajo estrictas medidas de seguridad– en unaconversación donde Saviano reflexiona sobresu obra y el periodismo actual.Incluso después de la detención el pasado 14de enero de Giuseppe Setola, uno de loscapos de la mafia napolitana y de quien sedice que firmó su ‘sentencia de muerte’, Sa-viano reconoce seguir viviendo “de una ma-nera que es como si estuviera medio muertoy medio vivo”. “Pero la Camorra no me to-cará todavía. Se esperarán un tiempo, el queellos consideren adecuado, hasta que yo estémenos protegido”. De hecho, el autor reco-
noce ser esclavo del futuro éxito de sus próxi-mos libros para seguir estando protegido,porque cuando esté más olvidado y menosfuerte, el clan se lo hará pagar. “Por tanto, síque soy un esclavo de Gomorra, sobre todopor el éxito que ha generado el libro, peroGomorra también al mismo tiempo me daprotección. Es una paradoja”.Saviano en más de una ocasión ha recono-cido que no se considera periodista, sino queprefiere definirse como un escritor o narra-dor. Pero comparte metodología con perio-distas como Kapuscinski, y la manera detrabajar que explica también es la que pro-pugnaban en los años sesenta los integrantesdel Nuevo Periodismo comoTrumanCapote.A esta lista de autores Saviano añadiría a“Anna Politkovskaya o Primo Levi, de loscuales he aprendido cómo explican la reali-dad.Yome baso en esto.El método es perio-dístico, el estilo es literario”. Y añade, “elNuevo Periodismo surge de la escritura y, eneste sentido, yo soy un escritor periodístico”.“A día de hoy el futuro de la prensa escritaestá en el reportaje y no en la noticia quecuando se da ya ha sido previamente que-mada por la televisión e Internet”, respondeSaviano cuando se le pregunta sobre el espa-cio del reportaje en profundidad.En relación con el Premio Vázquez Montal-bán dice que “normalmente los premios nome inspiran confianza. Pero cuando me dije-ron que era elVázquezMontalbán acepté rá-pidamente”. Para Saviano los libros deVázquez Montalbán han sido “fundamen-tales”.
LOS MÁS JÓVENES ANALIZANLA PROFESIÓNLas nuevas generaciones ya ocupan cargos deresponsabilidad en las redacciones del país.Marcados por las nuevas tecnologías, la in-corporación de Internet en el método de tra-bajo o los expedientes de regulación, los másjóvenes trabajan en un entorno inciertodonde la doble crisis –económica y de mo-delo– hace que les expectativas no sean de-masiado positivas.Por ello analizan su futuroy explican cómo es ser joven en una profe-sión donde la precariedad laboral, la mala re-muneración y el estrés por los horarios sonlos principales problemas de un sector que semantiene en gran parte gracias a la vocaciónde sus profesionales.El método de trabajo es parte consubstancialdel periodismo.Losmás jóvenes –habituadosdesde la adolescencia a las nuevas tecnolo-gías, la sociedad y a los nuevos formatos in-formativos– están introduciendo nuevasprácticas, nuevas tendencias, al método pe-riodístico. Para ellos Internet es la primeratoma de contacto con las fuentes y una granayuda para contextualizar aquellas noticiasque no conocen en profundidad.El inicio de este nuevo siglo estámarcado poruna crisis que en el caso del periodismo esdoble, ya que a parte de los evidentes pro-
blemas económicos, también se está notandoun cambio demodelo.Losmás jóvenes creenque existe esta doble vertiente pero tienenmuy claro que la crisis es también una granoportunidad para definir un oficio que pareceperdido.“Hemos de replantearnos cuál es elobjetivo de los informativos, tener claras laspreferencias y saber si queremos informar oqueremos audiencia”, afirmaNuria Ramírez,redactora de TVE, de 24 años. “Estamos enun momento en que hemos de definir el mo-delo periodístico.Puede que no sea una crisispero sí que existe la necesidad de adaptarnosal entorno”, explica Alan Cabañas, de 22años, redactor de la Cadena Ser.
Para muchos la interdisciplinariedad es laclave. Según Ruben Miró, de El Punt, “la si-tuación actualmente es complicada y paratener opciones de futuro deberemos dominartodos los medios”. Pero sigue,“los jóvenes lotenemos bien, somos una generación que yavenimos con la tecnología incorporada y estonos facilita adaptarnos a las nuevas necesi-dades”. Otra de las soluciones a la crisis es lapresencia en la Red, donde la producción decontenidos es más barata que en el papel.
ENTREVISTA A ROSA MARIACALAF Y XAVIER BATALLAEl 5 demarzo, el Patronat de la Fundació delCentre Internacional de Premsa de Barce-lona (CIPB) nombraba a Rosa Maria Calafnueva presidenta de la entidad en substitu-ción de Xavier Batalla. En una entrevista ados bandas estos dos periodistas, conmuchosaños de experiencia a sus espaldas –ella en elmundo de la televisión, él en la prensa es-crita– y un gran bagaje en el ámbito interna-cional, reflexionan sobre el futuro de lainstitución así como de los peligros queafronta la profesión.Batalla, que ha ostentado el cargo de presi-dente del CIPB entre noviembre del 2006 ymarzo del 2009, no cree dejar tareas pen-dientes a la nueva presidenta. Al parecer,Calaf, que reconoce no sentirse a gusto conlos cargos, debe afrontar la responsabilidadde refundar el CIPB ahora que empieza unanueva etapa.“Intentaré continuar con lo quese ha hecho hasta ahora. El único tema quequeremos mejorar es el relativo a las nuevastecnologías”, confiesa la veterana periodista.Ambos están acostumbrados a viajar portodo el mundo y, por lo tanto, a utilizar cen-
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 171
E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
172
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
tros de prensa, creen que la gran diferenciaentre el CIPB y otros centros es que al no sercapital de estado Barcelona las necesidadesson diferentes. A diferencia de Londres,donde se da servicio a los 3.500 periodistasque viven en la capital británica, aquí este ser-vicio se da a periodistas que eventualmentepasan por Barcelona. Batalla asegura que esmuy importante encontrar un soporte comoel del CIPB cuando estás en una ciudaddonde no resides y donde no dispones de unaestructura de trabajo.Respecto a la calidad periodística, Calaf en-cuentra “muy inquietante” la mezcla de gé-neros, la frivolización, la banalización yselección de noticias que se escogen en fun-ción de la audiencia. “Siempre que sea posi-ble desde el CIPB tenemos que intentaralertar, sensibilizar y preocuparnos, para queno se pierdan los objetivos de la profesión yésta se convierta en otra cosa”.“En la prensa
escrita pasa exactamente lo mismo” cuentaBatalla,“desgraciadamente cada vez estámásclaro que la empresa y la redacción son unamisma cosa cuando,al menos en un estado dederecho, deberían ser dos diferentes”.Xavier Batalla no quiere imaginar un futurosin periódicos en papel. “La prensa escritaestá relacionada con la libertad de prensa, lalibertad de expresión, el diálogo, el intercam-bio de opiniones... sólo hay que visitar una re-dacción de una televisión o radio a las sietede la mañana para ver cómo se alimentan dela prensa escrita”. “Ahora nos encontramosen el momento más difícil que ha vivido laprensa”, afirma Batalla. Entre el fracciona-miento de la audiencia y la competencia deInternet, los jóvenes ya no leen periódicos nitampoco ven televisión.A Calaf, gran defen-sora de las nuevas tecnologías, Internet le pa-rece “una herramienta magnífica”, aunquetodo lo que sale en la Red“se ha de coger conmucha precaución”.
LAS HEMEROTECAS DE LOS ME-DIOS, EN LA REDLos periódicos han pasado de menospreciarInternet a lanzarse a sus brazos.Ante la evi-dencia de la crisis del papel y de que elconsumo informativo cada vezmás se realizaa través de las ediciones digitales, las princi-pales cabeceras se afanan a posicionarse enla Red.La digitalización de los archivos se haconvertido en un importante valor añadido.
Al igual que ha pasado en el mundo televi-sivo, los dos diarios más antiguos de Barce-lona,LaVanguardia yMundoDeportivo, hanoptado por sacar pecho proporcionando ac-ceso libre y gratuito a una hemeroteca demásde cien años. El debate está servido: ¿es pre-ferible cobrar por los contenidos o devenirreferencia en Internet, esta gran barra libre?“Yo no he visto nada similar en toda mi car-rera como la respuesta súper agradecida y en-tusiasta de centenares de personas que nosenvían correos para felicitarnos”, expone eldirector de contenidos digitales de La Van-guardia, Ismael Nafría, que coordinó todo elproyecto de la hemeroteca on line.A pesar de que abrir el archivo en Internetsin restricciones es “una decisión muy gene-rosa”, reconoce Nafría, si La Vanguardia haoptado por ella es porque cree que existenbeneficios de todo tipo,no solo estrictamenteeconómicos, sino en temas de relevancia y di-fusión. Otro dilema al que se enfrentan losdiarios decididos a emprender el costosoproyecto de la digitalización es si hacerlo ensolitario o de la mano de Google, que lo haemprendido a escala mundial. Con Googlecomo partenaire, se comparten gastos perotambién beneficios.Ante la incertidumbre,ElPeriódico ha optado por esperar. La web es-tándar puede consultarse de forma gratuitahasta el 2006,mientras que si se quiere llegarmás lejos, ya es territorio vedado para sus-criptores. En el Avui la intención es que enun futuro todos los contenidos puedan serconsultados en la Red de forma gratuita.Por lo que respecta al campo televisivo,TV3fue pionera en el Estado en poner sus conte-nidos al alcance de los internautas a través de3alacarta, que nació en enero del 2004 plan-teado como un servicio de video personali-zado. Al parecer se optó por un sistema condos variantes: una gratuita para los conteni-dos más recientes y otra de suscripción, peroa partir del 2007, ante la popularidad de por-tales como YouTube o Google, el 3alacartaempieza a ampliar su gratuidad. En la actua-lidad, lamayoría de las televisiones españolascuentan con servicios similares.
TREINTA VOCES EN FAVOR DELA PRENSALa recesión económica ha agravado la crisisde modelo de negocio de la prensa escritahasta límites insospechados. En este artículose recogen algunas de las intervenciones delos ponentes de la Mesa sobre la crisis en losmedios y de la Mesa sectorial sobre prensaescrita que tuvieron lugar el 29 de enero y el9 demarzo, respectivamente. CAPÇALERA es-tuvo presente y resume algunas de las inter-venciones que tuvieron lugar:Para Josep Gifreu, catedrático de Teoría dela Comunicación de la UPF, "esta crisis ten-drá muchos efectos en los medios, pero el ca-lado vendrá de los cambios estructurales quemodificarán de una manera radical los cono-cimientos adquiridos, las habilidades, las ru-
tinas profesionales anteriores".Esta era de lainformación digitalizada abarca muchos ni-veles, añade, pero nos hará reflexionar sobretres de ellos, en especial: qué es y qué ha deser un medio de comunicación, aunque elpoder editorial seguirá justificando la exis-tencia de medios al servicio de la sociedad;qué entendemos por una redacción, que seperfilará con un modelo de redacción inte-grada, entre otras propuestas posibles; y quées un periodista, cuya idea del perfil poliva-lente se hace absolutamente necesaria.Por su parte,Marta Coll, directora de MediaPlanning Group Barcelona, recordó que lasinversiones publicitarias en 2007 se incre-mentaron un 9%. "Estábamos en una épocade expansión en que no pensábamos qué eralo que en el fondo afectaba a los medios. Es-tábamos algo 'borrachos', todos éramos ricosy nadie se daba cuenta de que por debajohabía un terremoto". Para ella, 2009 "pintamuymal" y apunta que la estimación del cre-cimiento de Internet es de un 10%,mientrasque para el resto de medios es bastante pesi-mista. "Me temo que las cifras son bastantedevastadoras. Se habla de un 15-20% debajón publicitario en la resta de medios”.Rafael Nadal, director de El Periódico, sus-cribe la idea de que en 2009 habrá "unas caí-das importantes" de los medios escritos porel desplome publicitario,que cifró entre un 3-4%,pero se niega a caer en el pesimismo.Losmotivos que explican este descenso, según él,son tres principalmente: 1. "Explican la crisislos que la han creado.No aceptan que son losculpables de estar haciendo mal las cosas ynecesitan una excusa como la crisis". 2. "Te-nemos una red de venta obsoleta", ya quemucha gente vive en lugares donde no hayquioscos, pero también tenemos "una red decomercialización muy desenganchada de losclientes", que obliga a replantearse cambiosimportantes. 3. Hay una falta grave de edi-tores profesionales en los medios escritos enEspaña; estos han caído enmanos de ejecuti-vos que no conocen el sector, lo que supone"un gran problema".En cuanto al papel de Internet, Nadal dijo:“Fuimos pioneros en sumomento y ahora es-tamos yendo demasiado lento. Con todo, enla Red, los periodistas aún no estamos traba-jando, la están definiendo los técnicos, ya quetodavía no hay medios de comunicaciónreales. La Red la acabaremos haciendo losperiodistas”. Nadal está a favor "de la re-dacción integrada pura" y en contra de la in-tegrada "como sinónimo de multimedia, esdecir, en la que el periodista tiene que ir conel micrófono, con la cámara, etc., porque estoha sido un fracaso estrepitoso.SegúnMarcel·lí Pascual, de laAssociació Ca-talana de la Premsa Gratuïta (ACPG), "estáclaro que no estamos hablando de una solacrisis; hay diferentes crisis que han confluidoen una sola, y todo ello ha comportado la pri-mera crisis global, porque nos ha afectado atodos en mayor o menor medida". Esconsciente de que los medios deben cambiar
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 172
173
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
y “apostar por la calidad de los contenidos”,así como “administrar bien las herramientasde gestión públicas y privadas” a su alcance.Para Lluís Gendrau, presidente de la Asso-ciació de Publicacions Periòdiques en Català(APPEC), “esta crisis es una de tantas quehemos sufrido las revistas en catalán, un sec-tor con una gran capacidad de superviven-cia", y apunta problemas "fundamentales"como el modelo de difusión y la necesidad deencontrar alternativas al quiosco, la caídalenta de la suscripción (alrededor de un 5%),la caída de la publicidad pública (de un 25%en 2008 en las publicaciones del APPEC) yel aumento de las tarifas postales, dada la im-portancia de la distribución por correo en elcaso de las publicaciones periódicas en cata-lán (el 80% de ellas se envía por correo). Porello, el futuro de las mismas pasa por unaapuesta firme por la especialización y las re-dacciones integradas, por la innovación tec-nológica y por las políticas públicas.Estanis Alcover, presidente de la AssociacióCatalana de Premsa Comarcal (ACPC), em-pezó su discurso recordando que “no es lomismo que la publicidad baje un 20% en losgrandes periódicos que en un medio local”.Desde la ACPC se piden nuevas ayudas alsector de la prensa en catalán con el objetivode afrontar esta crisis, tal como promuevenya algunos estados europeos.Y es necesariotambién que la Administración “desarrolleinmediatamente el anunciado programa defomento de la lectura de prensa en las escue-las”.AñadeAlcover que esta crisis profundadesequilibrará los negocios durante un pe-riodo largo de tiempo, es decir, al menos 24meses más antes de ver el inicio de la recu-peración, lo que obliga a tomarmedidas tam-bién profundas.Por su parte,Albert París, responsable de co-municación de El Punt reconoce que la durarealidad del sector “nos llevará a un nuevoescenario que, seguramente, nunca más vol-verá a ser igual, con la desaparición de mu-chos medios actualmente existentes en laprensa de pago, gratuita o en el sector de lasrevistas”. Es evidente que “el mundo digitaltendrá mucho que decir en el futuro del sec-tor”. Ahora se trata de gestionar la realidad,reducir costes ymirar dentro de nuestras em-presas apostando por el corazón del negocio,buscando el nicho para cada compañía y noolvidándose de que lo más importante es lacredibilidad. También se muestra a favor depedir el apoyo de las instituciones (vía sub-venciones, reducción del IVA…) en este pe-riodo de transición a la digitalización.Para Carles Flo,director general de la editoradel Avui, reconoce que “esta crisis nos debepermitir adecuar la realidad de los medios,porque estábamos sobredimensionados”.“Somos el único sector de la economía pe-leado con su canal de distribución.No hemossido capaces de crear otros nuevos y losquiosqueros han acabado permitiendo quelos gratuitos estén allí al lado”.Respecto a lalucha por la publicidad y la rebaja de tarifas,
afirmó rotundamente que “se nos deberíacaer la cara de vergüenza. ¿El anunciantequerrá pagar después de la crisis los preciosde antes?”.Pere Guardiola, de la Associació Catalanad’Editors deDiaris (ACED) y director gene-ral deLaVanguardia, aseguró que la caída delos ingresos publicitarios, que ha causado lacrisis actual, empezó a finales de 2007 y queen 2009 “está alcanzando cifras muy preocu-pantes”. Para él, la crisis no es de consumo deinformación,puesto que“se consumemás in-formación que nunca”. Y el futuro pasa porpotenciar la productividad y polivalencia delos profesionales del sector; por las grandesalianzas entre competidores en lo que no seaperiodismo, así como dividir las empresas enunidades especializadas más eficientes;porque los directivos de revistas y periódicosencuentren urgentemente una nuevamanerade distribuir los diarios y prepararse paraganar menos y trabajar mas y con mayor efi-ciencia. Pidió valentía a la Administraciónpara que apueste por el IVA cero y elimine lapublicidad de los medios públicos.
Según Pere Pujadó, de Prensa Ibérica, “In-ternet y la prensa gratuita nos han dejado laautoestima por los suelos”, así que hay queapostar por “recuperar la confianza en elmercado”. Alertó de una disminución del50% de la inversión publicitaria en los próxi-mos dos años, "lo que representaría una pér-dida de 800 millones de euros. Es necesario,pues, replantearse el tema de las promo-ciones, la subida de precio del ejemplar y, se-guramente, bajar las paginaciones".Jeroni Roca, de El País, recordó que, encuanto a cifras de ventas de periódicos, Es-paña es un país subdesarrollado, con una di-fusión actual de 93 periódicos por cada 1.000habitantes (frente a la media de 200 diariosde algunos países de la Unión Europea). "¡Ytambién tienen Internet!”. Un tema capitalpara él es la red de distribución de prensa,sobre la que dijo que“en estos momentos notenemos alternativas.Tenemos que conseguirque el punto de venta vuelva a ser rentable”.Carles Mundó, secretario de Medios de Co-municación, apuntó que se debe aprovecharla crisis económica para“analizar los cambiosen el sector, que hay y son muy profundos,pero no deberíamos confundir crisis con cam-bios y,por lo tanto, seguramente tampoco de-beríamos atribuir a la crisis muchos de losaspectos que afectan a las empresas de me-
dios y que, seguramente, tienen un objeto deanálisis diferente”. También reconoce que"no toda la apuesta es Internet ni el papel nila televisión.Es necesario decidir a quién nosqueremos dirigir”, y para ello son fundamen-tales unas buenas herramientas de análisis delas audiencia.JoanManuelTresserras, consejero de Culturay Medios de Comunicación, se refirió como“una cuestión clave” a la coincidencia histó-rica de una multiplicación de la oferta comono se da en ningún otro sector económico,“en un contexto de cambios tecnológicos. Yeso es muy relevante y nos obliga a reconsi-derar la economía del sector. Todo ello iráacompañado también de unamodificación delos procedimientos de canalización de las in-versiones (...) Y, por lo tanto, el desmenuza-miento de la oferta, el hecho de que la gentetenga la posibilidad de crear su canal se pro-ducirá en un plazo relativamente breve”.Asi-mismo, Tresserras auguró que “en lospróximos cinco o seis años en Internet estarátodo”, y que absolutamente todo, incluso latelevisión, se podrá ver por la Red.En cuanto a las redacciones integradas dijoque“vamos inevitablemente hacia un predo-minio creciente del periodismo especializado.El diferencial es la calidad y ayudar a la gentea comprender, y esto no puede hacerse si noes desde una cierta especialización (...).Tengoel convencimiento de que vamos hacia laconfiguración de cooperativas de gente salidade las facultades que, junto a periodistas ve-teranos, se especializarán en proporcionarcontenidos a los medios en ámbitos restrin-gidos de manera constante, fluida”.Por su parte,Miquel de Moragas, del Institutde Comunicació de laUAB,abordó tres cues-tiones esenciales: universidades, políticas decomunicación y causas estructurales de la cri-sis: Respecto a la primera, afirmó que“es ur-gente la coordinación interuniversitaria conel sector para mantener un diálogo más pro-fundo entre facultades”. En cuanto a las po-líticas de comunicación, es necesario que seaprueben políticas de ayuda a la prensa es-crita, del mismo modo en que se ha estadoapoyando al sector audiovisual en las últimastres décadas. Estas políticas deberían canali-zarse a través de subvenciones a la distribu-ción y ayudas a las empresas para laadaptación a la convergencia multimedia.Para Jaume Guillamet, catedrático de Perio-dismo de la UPF, la crisis de la prensa es tam-bién la crisis del periodismo,y empieza en losaños 80. Se trata de un fenómeno universal,originado por la competencia del medio au-diovisual en la ocupación del espacio públicode la comunicación y por el avance en la pu-blicación de las noticias. Desde entonces, losperiódicos han perdido posiciones en el mer-cado. La aparición e incidencia posterior deInternet agrava el problema, plantea unpunto de inflexión histórico y plantea un retomás radical: la desaparición de los rotativos(aunque probablemente no desaparezcan).Por otro lado, la Red, que se ha abierto a for-
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 173
E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
174
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
mas de periodismo participativo y autoges-tionado por el ciudadano, acaba poniendo enduda la necesidad original del mediador quees el periodista, cosa que plantea cuestionesde fondo como si habrá lugar para el perio-dismo en el espacio vacío que resulte de laacentuación de estas tendencias o si el perio-dismo podría sobrevivir a una eventual des-aparición de los diarios impresos. Sinembargo, existe una razón histórica para su-poner que los periódicos no desaparecerán:ningún medio nuevo ha provocado la des-aparición de los anteriores. En todo caso, lesha obligado a transformarse.Eva Domínguez, periodista y consultora demedios especializada en Internet, opina que“la dicotomía Internet-papel es un granerror”, porque la Red es una herramienta amedio y largo plazo que dará entrada a todotipo de áreas especializadas.Otra de sus ven-tajas es la transparencia, ya que “el perio-dismo hecho en Internet te recuerdaconstantemente para quien trabajas”. Tam-bién ofrece nuevos canales de distribuciónpara llegar a la audiencia y obliga a una for-mación continua, estas“son las grandes opor-tunidades que ofrecen las nuevastecnologías”.Antoni Baquero, de los Comités profesio-nales, aseguró que “el periodismo no está encrisis. Más bien, lo está un determinado mo-delo de negocio que es necesario replan-tearse”, y que “ante la crisis, tenemos quehacer periodismo”. En cuanto a las reduc-ciones de plantilla, alertó de que “lo baratosale caro”.“Los grandes periódicos españoleshan ganado mucho dinero en los últimosaños pero no han invertido en el negocio”.Las empresas en lugar de concentrarse en re-cortar las redacciones, deberían preguntarsepor qué sus diarios han perdido competitivi-dad, y pensar en cómo integrar las nuevastecnologías a sus plantillas.XabierArkotxa, de los Comités de empresa,se mostró preocupado por la precariedad la-boral, así como por las prejubilaciones.Tam-bién cargó contra la universidad, afirmandoque“no es verdad que los estudiantes venganbien preparados”. Respecto a la convergen-cia con Internet, destacó que en las redac-ciones se ve “con preocupación, como unamanera de producir más precariedad,porquelos redactores tienen que hacer de cámaras,fotógrafos, periodistas, etc. Detrás de la poli-valencia hay una trampa, ya que con menosgente se hacen más cosas”.FredericMonell, vicesecretario de laUGT enCataluña, se centró en los impactos de la cri-sis en la profesión: las condiciones laborales,las condiciones profesionales y los derechosde los ciudadanos a estar informados. SegúnMonell, estos impactos tienen que ver con elsistema de relaciones laborales. En funciónde las condiciones de trabajo, el periodistatiene una capacidad u otra de producir estainformación, lo que “tiene un impacto en elciudadano que recibe la información.Esta esuna de las dimensiones que nos preocupa”,
afirmó. Desde la UGT se propone trabajaren la constitución de unamarco laboral “máscompacto”y se pide la implicación de los po-deres públicos.Juan López, representante de CC.OO., re-cuerda que no es la crisis la que ha provocadola precarización del mercado laboral, sinoque ésta ya existía. “Antes de la crisis, habíatrabajadores de televisión que cobraban, yaún cobran, 600 euros.Y, sin embargo, en estemedio se han hecho recortes de plantilla.Esto es una realidad”. Para afrontar esta si-tuación, propone, “es hora de que la profe-sión se siente y empiece a negociar”,y apuntóque en esta negociación ellos serían flexibles:“Si el temor es que podamos pedir cosas ir-responsables quiero que quede claro que sa-bemos adaptarnos a la situación (...) Hemosde intentar trabajar para que de una vez por
todas en Cataluña los trabajadores trabajenen condiciones normales, de calidad. No po-demos esperar que desde Madrid nos lo so-lucionen en precario”.SegúnDardoGómez,presidente del Sindicatde Periodistes de Catalunya, para salir refor-zados de la crisis es esencial “incorporar laexperiencia que nos ha traído hasta aquí”,para no caer en los mismos vicios de antes.También criticó a las empresas que proponen“supuestos planes de viabilidad que no tie-nen más recorrido que la reducción decostes”,poniendo en juego los puestos de tra-bajo y la calidad del producto.Además, mu-chas de estas empresas pretenden arreglar“lamala gestión, en algunos casos acumulada du-rante años, amparándose en los problemaseconómicos actuales”.Montserrat Puig, presidenta de laAssociacióde Dones Periodistes de Catalunya, lamentóque las crisis económicas y tecnológicas “bar-ran con fuerza a las mujeres fuera de sus lu-gares de trabajo”. A pesar del notableaumento de chicas en las facultades de Co-municación, este avance no se traslada almundo laboral, que sigue prefiriendo al hom-bre en el momento de la contratación,aunque no es igual en todos los medios.Desde la ADPC se pretende saber cómo seestán aplicando los planes de igualdad en lasempresas de más de 250 trabajadores.Lluís Salom, secretario de organización deUPIFC Sindicato de la Imagen, pidió regularel sector“porque los trabajadores en precariotambién forman parte del paisaje y en la cri-sis estamos todos”.Exigiómedidas de fiscali-
dad, seguridad social y de inspección de tra-bajo, y criticó que gran parte de los proble-mas lo sean “por omisión de laAdministración”. Las medidas que propusofueron un epígrafe especial para los freelancey colaboradores en la pieza; ser reguladoscomo cualquier otra actividad profesional, encuanto al tema del IVA; incorporar la nego-ciación de las tarifas mínimas de las colabo-raciones periodísticas, o pedir a laAdministraciónmedidas para compatibilizarel mercado de trabajo de los periodistas conel derecho constitucional a informar.Xavier Pons, de Global Media Agency(MPG), se refirió a la caída de la inversiónpublicitaria en la prensa escrita, que se prevépor debajo de los 1.200 millones de eurospara 2009.Según Pons, el hecho de que la cri-sis económica castiguemás a la prensa escritaque al resto demedios se debe a que sectorescomo las finanzas, la automoción y los clasifi-cados lideran las caídas en inversión. Las so-luciones pasan por la convergencia digital, lamejora de lamarca de losmedios y sacar ren-dimiento a los contenidos.David Vidal, representante de las facultadesde Comunicación, criticó la apuesta que se hahecho de las promociones en los periódicos,así como los recortes de plantilla. Por otrolado, recordó que “tenemos estudiantes ex-celentes” que no encuentran su lugar en lasredacciones, por lo que es necesario pedirlesflexibilidad para que estos estudiantes pue-dan superar “el ‘gap’ existente entre la socie-dad y la profesión”.Finalmente,pidió diálogoabierto con el mundo empresarial, para quelas empresas participen en el debate sobre larevisión de los planes de estudios de las fa-cultades.Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la In-formació de Catalunya (CIC),explicó que“laactual crisis económica se añade ahora a lade valores y principios del periodismo”, quehace diez años que dura. Se sumó a la pro-puesta de aprovechar la crisis para hacer au-tocrítica profesional “sobre hacia dondeestamos yendo y cómo estamos gestionandolos valores y los referentes de la profesión”.Aseguró que el CIC está en crisis y reconocióque “nos faltan dinero y recursos, aunquepienso que la autorregulación responsable yla defensa del derecho del ciudadano a ser in-formado de manera honesta, independientey rigurosa es ahora más necesaria quenunca”.Fabián Nevado, secretario de Acció Sindicaldel Sindicat de Periodistes de Catalunya ase-guró que “no podemos negar la crisis, perohay ciertas compañías que se aprovechan deella para tomar medidas, principalmente re-lacionadas con el trabajo, que deberían dehaber tomado hace tiempo y habrían resul-tado menos traumáticas que ahora”. Encuanto al futuro,Nevado pronostica que que-darán 4 o 5 grandes periódicos de referenciaa nivel nacional, un par de referencia auto-nómica en cada capital de provincia y que laprensa de proximidad tienemercado.“Y,ade-
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 174
175
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
más de información, se deberá dar opinión,explicación, puntos de vista de las noticias,análisis”.Joan Sabaté,director general de FUNDACC,entidad que impulsa el Barómetro de la Co-municación y la Cultura, explicó que “cadaindividuo dedica 18 minutos al día a infor-marse en la prensa escrita. Eso es poco com-parado con el resto de medios”. SegúnSabaté, “el siglo XXI será el siglo de las au-diencias y no de la difusión.Esto supone tra-bajar mucho la marca, también en prensalocal y comarcal, donde no se está haciendodemanera lo suficientemente eficiente”.Hayque acostumbrarse a trabajar con audienciaspequeñas y fragmentadas, y “hemos de ten-der a sumar audiencias de papel con las deInternet o radio”.Por su parte,Miguel Ángel Escobar, directorde Comunicación de la UGT de Cataluña, sepreguntó si estaríamos hablando de la preca-riedad sin un problema de modelo o finan-ciero. Para él, “la precariedad está instaladaen las empresas y también en la Red y en losprofesionales que trabajan en ella”. Perotambién tuvo palabras de autocrítica: “En elterreno de los medios quizás sí que a nivelsindical deberíamos de hacer una actualiza-ción de planteamientos. Ahora nos hemosdado cuenta de que las empresas periodísti-cas tienen que ganar dinero”.Finalmente, Josep Carles Rius, decano delCol·legi de Periodistes, explicó que “no setrata de inventar un nuevo periodismo sinode recuperar las raíces”, algo que no deberíapasar por “despedir a gente de 55 años queson una pérdida irreparable para la calidadde la información”. Y auguró que “en el fu-turo, en las redacciones más reducidas yágiles, los colaboradores y freelance tendránun mayor peso”, pero advirtió que para elloes necesario un marco legal y pidió que éstesea el Estatuto del Periodista.
LAS REDACCIONES DICEN ADIÓSA UNA GENERACIÓNRobert Fisk, el más prestigioso corresponsalen Oriente Próximo, tiene 63 años,Ann Les-lie, una de las más célebres reporteras britá-nicas, tenía 60 en 2001 y fue el únicoperiodista que logró desbordar los controlesisraelíes y ser testigo del tiroteo en la iglesiade Belén; dos años después, con 62, cubrió lainvasión de Irak. Edna Buchanan, gran pe-riodista de sucesos del“MiamiHerald”, tenía57 cuando ganó el premio Pulitzer. Habríasido impensable prescindir del talento y la ex-periencia de todos estos periodistas, citadoscomo simple ejemplo.La prensa catalana, sinembargo, va a prescindir de muchos de esosreferentes. Las prejubilaciones en La Van-guardia y El Periódico quiebran prematura-mente una generación que se inició con el finde la dictadura y las tensiones de la Transi-ción. Fue, tal vez, la primera generación deperiodistas españoles estrictamente profesio-nal, ajena a pluriempleos administrativos y a
las componendas establecidas durante elfranquismo. Como Lluís Bonet, SantiagoFondevila,Carles López o Carlos Núñez,quecon más de 30 años de carrera habían acu-mulado unos conocimientos de cine, teatro ymúsica posiblemente inigualables.ComoMa-riano Guindal, que conocía como nadie losentresijos empresariales madrileños , comoEugeni Madueño, heredero directo de losHuertas y los Martí Gómez, extraordinariocronista de la vida ciudadana.ComoBruRo-vira, varias veces premiado por su coberturade conflictos bélicos y sociales en todo elmundo, como Juanjo Caballero, un maestroen el proceso productivo de la información.ComoCarles Salmurri,modelo de documen-talistas. Como Pepe Encinas, Salvador San-suán, Guillermina Puig,Agustí Carbonell oSantiago Bartolomé, autores de fotografías
históricas. Como Carles Pastor, MonchoGonzález Cabezas, Joan Barrera, Joan Bus-quets o Mercè Beltran, cronistas de la polí-tica catalana desde que volvió a existir lapolítica catalana. Como tantos otros (RosaPaz, Margarita Saenz-Diez, Carles Esteban,JosepMariaOrta,CarmenUmbón, Jordi Co-rachan,MariaÀngels López…) que dejan unhueco, un vacío profesional difícil de llenar.
LA METAMORFOSIS DELMODELO INFORMATIVOLa crisis económica global está siendo espe-cialmente cruel con el sector de losmedios decomunicación, pero es la crónica de unamuerte hace tiempo anunciada.Reduccionesde plantilla, disminución de las tiradas, adap-tación a nuevos formatos, incorporación detodo tipo de promociones, transiciones delpago a la gratuidad, concentración de em-presas para reducir costes…, todo o casi todolo convencional se ha utilizado y el final, pordesgracia, se está haciendo habitual: el cierre.Durante décadas, la publicidad ha sido elmotor que generaba los ingresos y no la ventadel producto, de los contenidos. Ésta es, conmatizaciones, una de las peculiaridades de losmedios: casi no venden lo que producen(contenidos), comercian las audiencias de suscontenidos a los anunciantes y, los que sí ven-den los contenidos (periódicos, revistas, tele-visiones de pago, etc.), apenas obtienen conello suficientes ingresos para pagar los costesde la distribución del producto. Y mientrastanto los ciudadanos se han acostumbrado a
la gratuidad de la información y de determi-nados contenidos (música, vídeos, etc.), cuyasindustrias han tenido también que cambiar sumodelo de negocio. Pero aún hay más: losanunciantes buscan con la publicidad llegar alos ciudadanos y persuadirles hacia un pro-ducto o un servicio.Lamáxima efectividad selogra cuando somos capaces de segmentaresos destinatarios de losmensajes y lograr asíla máxima eficacia publicitaria.Y eso, que esdifícil de conseguir en los medios convencio-nales. El problema es que las medidas que sebarajan son tan sólo soluciones de alto costey baja efectividad que no solucionan el pro-blema de fondo yamencionado:estamos anteuna reconversión del sector y del modelo denegocio.El negocio de los medios no volveráa ser igual. Pero junto al modelo de negocioy la búsqueda del soporte más adecuado nopodemos olvidarnos del producto informa-tivo, de los contenidos.Para poder seguir cumpliendo con su funciónbásica y primordial, o sea, la de trasladar lainformación al ciudadano, es necesario quese encuentre en constante cambio y adapta-ción a los tiempos y a los entornos. Y denuevo esta crisis supone una adaptaciónmás.Drástica,mal gestionada y con actuaciones adestiempo,es sólo una etapa en la que,pese atodo, se reafirma la necesidad de no alejarsede la pura esencia periodística, de la necesi-dad de buscar complicidades con los destina-tarios de la información desde el rigor y laconfianza.
LA PUBLICIDAD FRENTE A LAMIGRACIÓN DIGITALLa crisis económica está acelerando la mi-gración digital. De manera lenta pero sinpausa, Internet va ganando posiciones en elmercado de la información y en el de la pu-blicidad. Su todavía limitado desarrollo pu-blicitario y unas tarifasmás baratas y flexiblesle están permitiendo aguantar el impacto dela crisis mejor que a los medios tradicionales.El proceso de cambio hacia un nuevomodelocomunicativo en el quemandarán nuevos so-portes y tecnologías parece ya imparable.Losmedios tradicionales pierden audiencia ycuotas de publicidad, su verdadera fuente deingresos.¿Se confirman entonces los negros auguriossobre la próxima muerte de la prensa enpapel? “Quitémonos de la cabeza esto de ladesaparición de los periódicos. La radio nolos hizo desaparecer, ni la televisión lo hizocon la radio. Los nuevos medios no destrui-rán a los anteriores, pero los modificarán”,vaticina EvaQuintana,doctora en Publicidadde la Universidad Ramon Llull.Por su parte, el periodista Gumersindo La-fuente, que en su momento convirtió el-mundo.es en el medio digital más leído enlengua castellana y que actualmente dirige elportal Soitu (www.soitu.es), opina que “laprensa tradicional no se recuperará. Vivirá
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 175
176
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O
una larga agonía y solo sobrevivirán aquellosque sepan resituarse en un escenario que nose parecerá nada al actual”.“También estamos notando la crisis, perosomos de los medios que menos la padece-mos. La gente se pasa muchas horas al díafrente a Internet, y es mucho más barato unbanner que un spot”, valora Isabel Haba, deldepartamento de publicidad online del diarioLibertadDigital.No obstante,producir conte-nidos con las nuevas tecnologías es muchomás fácil y barato.Ante esto, ¿qué hacen los periódicos enpapel, y qué más podrían hacer? De mo-mento, “vender planchas, cubiertos y cu-chillos de cocina”, bromea Jordi Urbea,director de la agencia publicitariaOgilvyOne,refiriéndose a las promociones. Otra posiblesolución para los diarios en papel sería “es-pecializarse en la información bien contex-tualizada y la opinión que amuchos nos gustaleer los fines de semana.Entre semana no te-nemos tiempo y consumimos las noticias enuna especie de fast-food. Podrían ser dos for-matos, uno para los laborables y otro para losfines de semana”, propone Carles Mas, de 55años, jefe de publicidad nacional de los pe-riódicos del Grupo Zeta.
¿SE TENDRÁ QUE PAGAR PARAINFORMARSE EN LA RED?El 16 de febrero la revista Time abría la cajade truenos. “Las compañías están regalandolas noticias”, escribíaWalter Isaacson, ex edi-tor en jefe del conocido semanario, ex presi-dente de la CNN y autor de un artículotitulado: “¿Cómo salvar su diario?”. El artí-culo, sugiere que las versiones digitales de losmedios vuelvan a hacer pagar para acceder aéstas, tal y como algunas habían hecho añosatrás. El artículo abrió el debate sobre si,dada la situación de crisis actual en la presaescrita, se debe volver o no a las subscrip-ciones en línea. Isaacson propone que pormenos de un dólar el usuario pueda leer unartículo, que por un poco más pueda accedera la edición completa del diario y que con unpoco más tenga acceso libre durante una se-mana. “Lo veo complicado”, admitió en sumomentoMarty Kaiser, vicepresidente de laAsociación Norteamericana de Editores deDiarios. Según Kaiser es difícil que alguienpague por una noticia que puede leer gratui-tamente en Google.Unmes después de la publicación del artículode Isaacson, un informe de 800 páginas delProject for Excellence in Journalism (PEJ)sugería explorar un modelo similar al de latelevisión por cable, es decir, una forma de ta-rifa mensual a los diarios y otros distribui-dores de noticias.
BLOGS: UN MEDIO HECHO AMEDIDALa evolución de Internet también ha su-puesto la proliferación de blogs, espacios per-sonales de escritura que en los últimos años
han obtenido un alto grado de popularidadentre los internautas, y donde millones depersonas explican su vida y escriben sobretemas especializados o profesionales. Su po-tencial comunicativo es infinito sobre todocuando los contenidos de unos y otros van te-jiendo una red infinita de información quetraspasa fronteras.A pesar de la dificultad decontabilizarlos —las últimas cifras hablan de133 millones de blogs en la Red— una partede estos están escritos por profesionales de lainformación.“Los blogs periodísticos casi no aportan no-ticias propias sino opiniones”explica RamónSalaverria, profesor de Periodismo de laUni-versidad de Navarra en su bitácora e-perio-distas. “Lejos de ser una alternativaperiodística de los medios tradicionales estánconstituyéndose en su caja de resonancia enInternet”, apunta.CAPÇALERA ha hablado con unos cuantos pe-riodistas catalanes que mantienen en activoun blog.Lluís Foix fue uno de los primeros en abrirun blog en 2002 llamado ‘La Libreta’, ligado
a la cabecera de La Vanguardia en Internet.Según Foix, “La Libreta llega a los buzonesde 35.000 personas al mismo tiempo, ¿cómopodría permitirme el dejarlo?”, se pregunta.Después de años de experiencia, está conven-cido de que hay diferencias substancialesentre los lectores de prensa y los de un blog,y sabe de gente, “lectores de toda la vida”,que ahora solo lo leen a través de la Red.Mercè Piqueras es otra veterana de Internet.De profesión bióloga, además de la presi-denta de l’Associació Catalana de la Comu-nicació Científica, en 2004 abrió el blog ‘LaLectora Corrent’, dedicado a unir la actuali-dad con la vertiente científica.Actualmente,recibe unas 17.000 visitas.Mercè no es perio-dista pero aplica en su trabajo las reglas bási-cas de la profesión: corrección ortográfica,veracidad de la información, las fuentes ori-ginales, etc. “Cada búsqueda para encontrarla fuente original es una pequeña investiga-ción. Incluso al recomendar un enlace de laWikipedia, antes lo contrasto con dos o treswebs”. El jefe de redacción de CatalunyaRàdio, Jofre Llombart, se animó a abrir, a fi-nales del 2007 y bajo la cabecera del 3cat24, elblog ‘L’Agulla del paller’, donde reflexionasobre algunas de las noticias que tocan la ver-tiente más social. “Escribir en Internet mepermite realizar otra construcción lingüística,utilizar recursos literarios que no puedo
hacer servir en la radio, donde el mensaje hade ser conciso y concreto”, admite.Por otro lado, Sílvia Cobo es una periodistade 30 años que trabaja como responsable decomunicación de Internet en la ONGManosUnidas. Hace dos años abrió ‘Lola comomola’ para hacer análisis y crítica de los me-dios de comunicación en un tono informal.“Mi idea es recuperar la función social y lacredibilidad de la profesión”, afirma.Otro creador de blogs es JaumeMasdeu, cor-responsal de Catalunya Ràdio en Bruselas,que estrenó en 2008 ‘Oh! Europa’ dedicadoal análisis sobre la política y la economía eu-ropea. “Puedo publicar ideas e interpreta-ciones que antes me quedaba paramí.Ahoralas expongo al escrutinio público, con posibi-lidad de ser contestado”, asegura.De cibercultura habla Mercè Molist en sublog ‘Port 666’, que abrió en 2006.“Lo actua-lizo más omenos una vez por semana”, reco-noce. Ella publica regularmente enCiberpaís(suplemento de tecnología de El País), y ex-plica que lo mejor es que no ha de pasar porel filtro de un editor y los artículos puedentener la longitud que quiera.“Y que la genteme puede dejar comentarios, porque en Ci-berpaís no tengo el feedback de los lectores”.Aunque dicho feedback no siempre está a laaltura del autor del blog. Después de horaspuliendo un contenido que leerá gente anó-nima, uno se puede encontrar con comenta-rios que le falten al respeto.Lluís Foix lo tienebien asumido, Jofre Llombart, en cambio,cree que el anonimato ampara a ciertos lec-tores de blogs que se dedican a agredir ver-balmente a sus autores.
EL DOMINO LINGÜÍSTICO ENLOS MEDIOS, A DEBATEÚltimamente políticos, periodistas y lingüis-tas se cuestionan si la calidad de la lenguacatalana en los medios de comunicación esadecuada. La polémica surgió el pasado no-viembre a raíz de la sugerencia de JoanMartí, jefe de la sección filológica del Insti-tut d’Estudis Catalans, de aplicar sancionesa los periodistas que cometiesen errores a lahora de comunicarse. Meses después diver-sos lingüistas y editores consultados porCAPÇALERA todavía reflexionan sobre lasdeclaraciones de Martí. El profesor AlbertRico, profesor del departamento de filologíacatalana de la UAB ymiembro fundador delgrupo de investigación Llengua i Mediaconsidera que las palabras de Martí propo-niendo posibles sanciones en todo caso de-berían referirse a “una sanción social”.En cambio, el jefe de edición deLaVanguar-dia, Magí Camps, se manifiesta “de acuerdo”con Joan Martí, “no tanto con el hecho sim-bólico de pagar una sanción”, sino que creeque el dominio de la lengua“se debería teneren cuenta en el momento de la contrataciónde cualquier profesional de la comunica-ción”. Por su parte, el jefe de la sección deedición delAvui,Albert Pla, cree que“pensar
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 176
177
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
que unmedio de comunicaciónmultará, o nocontratará, a un profesional que le aporta au-diencia por el hecho de no hablar bien el ca-talán es no vivir en la realidad del mercado”,afirma. Por otro lado, la jefe de asesora-miento lingüístico de TV3, Maria AlbaAgulló apunta que en la cadena pública ca-talana no es que se apliquen sanciones, perosí que hay una serie de“toques de atención”.Y pone un ejemplo: “a veces no se permiteque un periodista ponga voz a sus propios re-portajes, o no se le permite hacer crónicas endirecto”, y esta es unamanera de velar por lacorrección lingüística de TV3. En este sen-tido, el lingüista de COMRadio, Rudolf Or-tega, considera que si un redactor tiene algúnproblema relacionado con la lengua se le hande facilitar todos los medios para solucio-narlo. “Si alguien no puede poner su voz (alas informaciones que ha elaborado) se le hade dar la formación necesaria”, asegura.Lamayoría de expertos consultados por CAP-ÇALERA cree que los medios escritos tienenmás herramientas a la hora de velar por la cor-rección lingüística.Y, por lo tanto, en la radioy en la televisión es donde más difícil se hacela tarea de asesoramiento, sobre todo en losprogramas con un alto nivel de improvisación.
DIEZ AÑOS DEL MODELO ACNLa Agència Catalana de Notícies (ACN) esuna de las principales apuestas del Govern ala hora de articular un espacio catalán de co-municación, cumple una década de existen-cia. La ACN llega a este aniversario conbuena salud y con ganas de seguir creciendo.Sumanera de trabajar está basada en las nue-vas tecnologías, en una estructura ligera, enel teletrabajo y en la figura del periodista po-livalente. En definitiva, una agencia joven ymoderna al servicio de la vertebración infor-mativa del país.Las particularidades de la ACN, en el mo-mento de su fundación son diversas y estomismo determina su personalidad: es la pri-mera agencia catalana de noticias, se fundaen Girona, tiene como objetivo principal lavertebración informativa del país desde losmedios de proximidad y apuesta de maneraabsoluta por las nuevas tecnologías. LaACNserá digital y a través de la red de Internet, ono será.Tenemos entonces, que la ACN empieza adar servicio a quien más lo necesita y menosrecibe de las agencias tradicionales (básica-mente Efe y Europa Press), como son los dia-rios, semanales y publicaciones, y las radiosfuera del áreametropolitana de Barcelona.Yen otro nivel, la ACN empieza a proveer ainstituciones y empresas, siendo uno de losprimeros convenios que se firman el de laAs-sociació Catalana deMunicipis i Comarques.“Hace diez años –recuerda Gordillo– los pe-riodistas de laACN hacían, además, pedago-gía tecnológica y pedían a las institucionesque los comunicados de prensa se enviaranpor correo electrónico y no por fax…”.
NEW NEW JOURNALISM: UNVIEJO PERIODISMO NUEVOCincuenta años después del asesinato que en1959 acabó con una familia de Kansas amanos de dos vagabundos, y queTrumanCa-pote inmortalizó en su célebre A sangre fría,el estadounidense Robert Boynton pro-mueve el NewNew Journalism,que recrea elmovimiento del periodismo literario que enlos años 60 y 70 popularizaron plumas in-signes comoTomWolfe,GayTalese,NormanMailer y el mismo Capote, aunque al parecersin aportar nada nuevo.La publicación deA sangre fría en 1965 causóun formidable impacto en el medio periodís-tico y literario norteamericano. Capotepronto se convirtió en el catalizador delNewJournalism, una innovadora tendencia perio-dística que primero supuso el rechazo abiertode la doctrina, la cultura profesional y buenaparte de las rutinas productivas dominantesen el gremio, sobre todo de la para ellos de-nostada ideología de la objetividad y su cor-relato retórico, los dos dispositivosdiscursivos y expresivos que forman el núcleodel periodismo ortodoxo.El impacto que el New Journalism tuvo enEuropa fue sensible.No obstante, en España,la generación de periodistas que preconizó yprotagonizó aquellas transformaciones —Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo Bayo,
FranciscoUmbral,Montserrat Roig,RicardoCid-Cañaveral, Rosa Montero, MarujaTorres, Ramon Barnils o Manuel Vicent,entre otros— no fue tributaria de aquella in-fluencia, a mi parecer, sino que cultivó, másbien, un valioso periodismo literario deudorde la tradición autóctona. En cuanto al NewNew Journalism que desde hace unos pocosaños publicita el periodista y profesor RobertS.Boynton,poco cabe añadir,porque no haceninguna aportación innovadora más allá deversionar por enésima vez el periodismo lite-rario de ayer, hoy y mañana.
LOS OTROS ESCENARIOS DE LANOTÍCIAA veces el periodista acude al lugar de la no-ticia y ya está todo dispuesto, para evitar quese salga del guión, pero nuestros intereses ylos del contrario seguramente son distintos yradicará en nuestra astucia y curiosidad queafrontemos el tema con firmeza.Observamosen la gente que hace calle que por su corta
experiencia son fácilmente dirigibles, y aveces sólo les preocupa cómo obtener una in-formación lo más rápidamente posible.Al llegar a los escenarios donde se trabaja engrupo con otros colegas, resulta mucho máscómodo ser unomás y dejarnos arrastrar porla nube. Pero salirse de esta nube es la únicaforma de afrontar la exclusividad, la nuestray la del medio para el que trabajamos,que es-pera de nosotros que nuestro trabajo sea di-ferente y original. En los escenariosencontraremos varios puntos de vista, podre-mosmirar delante pero también detrás, antesde la puesta en escena pero también mástarde. En los escenarios del poder de la polí-tica y las altas finanzas, la moqueta y la cor-bata tejen a veces una malla que te atrapa ytransporta a un mundo desconocido, dondelas reglas del juego tienen coordenadas quedesconocemos. La política sabe mejor quenadie cómo captar la atención del informa-dor, cómo vestirla, maquillarla y venderla.
JAPÓN: FUTURO INCIERTO EN ELPAÍS CON MÁS LECTORES DE PE-RIÓDICOSApesar demantener el liderazgomundial delectores de periódicos, gracias a las subscrip-ciones, Japón no permanece ajeno a la crisisde la prensa escrita. El país nipón busca fór-mulas para compensar la caída de publicidady ventas en el quiosco.De los 100 diarios másvendidos en todo el mundo, una séptimaparte se publican enAsia y 62 de ellos se edi-tan entre China, Japón y la India. Más del80% de los japoneses lee al menos un perió-dico al día. La mayoría de los grandes perió-dicos japoneses, encabezado por el YomiuriShimbun (número uno del mundo con10.032.441 ejemplares), tienen dos ediciones.Y estas subscripciones representan, para losrotativos, un 54% de sus ingresos, mientrasque la publicidad no supone más del 20% desus ganancias. Esto deja a Japón en una si-tuaciónmás ventajosa frente a la repercusiónde la actual crisis financiera.No obstante, el país nipón no es inmune a lacrisis, y aunque no se están produciendograndes reducciones de plantilla, algunos ro-tativos empiezan aplicar restricciones de gas-tos en sus redacciones y prejubilacionesincentivadas.Al fin y al cabo, lo que pasa en Japón es lomismoque ocurre enEspaña:más ymás subs-criptores de periódicos, especialmente los jó-venes, consultan Internet como fuente deinformación.A este panorama hay que añadirel relevo generacional, en el país más enveje-cido del mundo, y la falta de interés de los jó-venes por la prensa. A los periódicos no lesquedamás remedio que cambiar de direcciónadaptándose a las nuevas tecnologías,algo quesorprendentemente no les resulta tan sencillo,ya sea porque no saben cómo diferenciar suswebs de los diarios impresos o porque no aca-ban de ver cómo sacarle provecho al negocio.
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 177
178
CAPÇALE
RA
ABRIL
2009
C O M E N S V E U . . . G u i l l e m C i f r é
Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:40 Página 178
portada144.qxd:portada 8/4/09 13:03 Página 2
144
ABRI
L20
09
portada144.qxd:portada 8/4/09 13:03 Página 1