Capcalera_144

144

ABRI

L20

09

portada144.qxd:portada 8/4/09 13:03 Página 1

REPORTATGE 4Els periodistes desembarquena les escolesAutor: Natàlia Araguàs

REPORTATGE 12Les associacions s’apuntenal model col·legialAutor: Yolanda Viñals

REPORTATGE 16Acord per un únic braçal identificatiuAutor: Eudald Coll

CRÒNICA 20Saviano i Cannavò, dos models a seguirAutor: Eudald CollFotos: Vicente Pruna

ENTREVISTA 26Roberto SavianoAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 32Els més joves ana-litzen la professióAutor: Anna GaldonFotos: Sergio Ruiz

ENTREVISTA 40Rosa María Calaf /Xavier BatallaAutor: Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE 46La memòria dels mitjans, a la XarxaAutor: Natàlia AraguàsFotos: Sergio Ruiz

OPINIÓ52Jordi Goula i Pilar de Yarza

REPORTATGE 112El domini lingüístic en els mitjans, a debatAutor: Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna

REPORTATGE 120El model ACN compleix deu anysAutor: Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

REPORTATGE126New New Journalism: vell periodisme nouAutor: Albert ChillonFotos: Arxiu

FOTOGRAFIA 130Els altres escenaris de la notíciaText i fotos: Pedro Madueño

REPORTATGE 138Japó: futur incert alpaís amb més lectorsAutor: Carme EscalesFotos: Sergio Ruiz

PREMIS 144WEBS 145LA FOTO 146Liu Heung Shing

LLIBRES 148EL CIC INFORMA 151OBITUARIS 153NOTÍCIES COL·LEGIALS 154DIA A DIA 158EN POCAS PALABRAS 170COM ENS VEU... 178Guillem Cifré

S U M A R I

NÚMERO 144 ABRIL 2009

Director: Jordi RoviraCap de fotografia: Sergio RuizCorrecció: Jordi SalesDocumentació: Carme TejeiroDisseny portada: Eloi CorberóDisseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.comSecretària: Alícia LlamazaresSubscripcions i distribució: Sònia RomeroPublicitat: Gilles Laurent 647 807 966

REDACCIÓ I EDICIÓCol·legi de Periodistes de CatalunyaRambla de Catalunya, 10, principal08007 BarcelonaTelèfon: 933 171 920Telefax: 933 178 386Correu electrònic: [email protected]: http://www.periodistes.org

Nou del Teatre, 1, 1r, 1a17004 GironaTelèfon: 972 209 162

Rbla. Ferran, 21, 8è A25007 LleidaTelèfon: 973 240 044

August, 5, 1r, 1a43003 TarragonaTelèfon: 977 245 454

Terres de l’EbreCarrer Cervantes, 743500 TortosaTelèfon: 977 441 537

Junta

DegàJosep Carles Rius i Baró

Vicedegans/VicedeganesÀngels Barceló SuárezNarcís Genís ReixachRamon Mesull SalatAmparo Moreno SardàIgnasi Soler Seras

SecretàriaPilar Casanova Seuma

TresoreraMaria Favà i Compta

VocalsPilar Antillach i BerguaIrene Caparrós GonzálezBernat Capell OllerJulià Castelló i JanoSalvador Cot BelmonteOriol CortacansEnric Frigola ViñasJordi Grau RamióAnna Grimau i BigarJoan Guerrero LuqueRicard Lahoz AvendañoJosep Martí GómezXavier Mas de Xaxàs FausMontserrat Melià RosetGustau Moreno PérezYolanda Jiménez SeséEduard Sanjuan AlonsoEnric Sierra DíazMontserrat Sintas i BellidoJoan Vila i Triadú

Gerent: Àngel Jiménez i LeseduarteSecretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens

Dipòsit Legal: GI.358-89ISSN 1135-1047Impressió: Printulibro Intergrup SA

DOSS I ER E SP E C IAL

La metamorfosi del model informatiuAutor: Pedro Farias / Sergio RosesFotos: Sergio Ruiz pàg. 82

Trenta veus a favor de la premsaAutor: Eudald CollFotos: Sergio Ruiz pàg. 56

La publicitat enfront la migració digitalAutor: Joaquim M. PujalsFotos: Vicente Pruna pàg. 94

Les redaccions diuen adéua una generacióAutors: Enric González/ Jaume Guillamet

pàg. 78

S’haurà de pagar per informar-sea la Xarxa?Autor: Eudald Coll pàg. 100Blocs: un mitjà creat a midade cadascúAutor: Karma PeiróFotos: Sergio Ruiz

pàg. 104

Sumari-144:Layout 1 8/4/09 13:02 Página 3

Si la muntanya no va a Mahoma, Ma-

homa anirà a la muntanya, que diuen.

Davant l’evidència que la lectura de

diaris cada cop és un hàbit més exòtic

entre els joves, el Col·legi de Perio-

distes, l’Associació de la Premsa deMa-

drid i la Fundació La Caixa han posat

en marxa La premsa a les escoles, una

iniciativa que pretén inocular als nois i

noies l’amor pel vell paper.

Per tal de fomentar l’interès per l’ac-

tualitat i la lectura, les tres institucions

han decidit que siguin els mateixos pe-

riodistes els que vagin a les aules per

explicar de primera mà temes d’interès

social (escollits pels mateixos estu-

diants) a partir de la seva experiència.

Els organitzadors de La premsa a les

escoles han rebut assessorament del

Departament d’Educació a l’hora de

triar els centres tot i tenir en compte fo-

namentalment el factor de l’heteroge-

neïtat.

S’han escollit col·legis tant públics

com privats, en barris de diversa ex-

tracció i estatus social i ubicats a les

cinc demarcacions del Col·legi (Bar-

celona, Girona, Lleida, Tarragona i

Terres de l’Ebre). La descentralització

territorial s’ha tingut molt en compte,

“per no caure en la temptació de

concentrar-nos a Barcelona”, explica

Javier Zuloaga, director de comunica-

ció de la Fundació La Caixa i de l’Obra

social d’aquesta l’entitat.

En el cas dels periodistes, s’ha valorat,

a més de les diferents especialitza-

cions, que procedeixin de mitjans amb

diverses línies editorials i que els

col·laboradors o freelance hi estiguin

representats.

En els cas de Madrid, l’APM, s’ha

marcat com a prioritat aprofitar el ta-

lent de “la gent bona i a l’atur” a

conseqüència de la crisi i el redimen-

sionament de plantilles. Tot plegat, es

tracta d’una prova pilot que a Catalu-

nya va portar-se a terme en vint insti-

tuts els mesos de febrer, març i abril

sota la coordinació d’Enric Frigola. La

intenció és que l’any vinent continuï.

En el marc de La premsa a les escoles,

els alumnes de geopolítica de 4t d’ESO

de l’Aula Escola Europea van tenir

l'ocasió d’assistir el passat 16 de març a

l’exposició sobre el conflicte palesti-

noisraelià de Kim Amor, corresponsal

durant anys a països de l’Orient Mitjà,

com Egipte i el Marroc, per a El Perió-

dico i Catalunya Ràdio, que acaba

d’instal·lar-se a Barcelona. En dema-

nar-los la seva opinió després de la xer-

rada, els nois van confessar que el torn

de preguntes se’ls havia quedat curt.

La curiositat, doncs, existeix, en estat la-

tent en molts dels casos. Ja hi ha inicia-

tives que porten el diari a les escoles

gratuïtament per als estudiants.El diari,

però, no parla ni exerceix aquest poder

de seducció que sembla necessari per-

R E P O R TAT G E

Els periodistesdesembarquena les escoles

La crisi de la premsa

escrita té en la baixada

de la inversió

publicitària el seu

problema més urgent i

imminent, però de

cara al futur el repte

és aconseguir que les

generacions joves

s’habituïn a la premsa

escrita a la qual donen

l’esquena en benefici

d’Internet.

El programa La

premsa a les escoles,

en què participa el

Col·legi de Periodistes,

acosta els professionals

de la informació

als instituts perquè en

primera persona

expliquin les seves

experiències

als més joves.

Natàlia Araguàs

PERIODISMO-AULAS:Layout 1 7/4/09 09:45 Página 4

què els nois es converteixen en consu-

midors habituals de premsa. “Com

podem aconseguir que una persona de

primer o de segon de batxillerat es

convenci que saber què passa al món és

tan important com saber matemà-

tiques?”, interpel·la Zuloaga.

És aquí on intervé la figura del perio-

dista, com a persona que aporta la seva

praxi a qüestions com la memòria his-

tòrica, el Pla Bolonya, la crisi econò-

mica o els drets civils als Estats Units,

alguns dels temes que es van abodar a

les xerrades. Sense la intervenció dels

periodistes aquestes matèries només es

tractarien des de l’antipatia que acos-

tumen a despertar els llibres de text en

els adolescents.

Periodistes com Cristina Mas,

Maite Coca, Enric González, Isa-

bel Ramos, Esther Armora i així

fins a una vintena de professio-

nals dels principals diaris que

s’editen a Barcelona, així com al-

tres de comarcals (Segre, Diari de Ter-

rassa, Diari de Girona, La Mañana de

Lleida o Diari de Sabadell) i gratuïts

(ADN i 20 minutos) van intentar trans-

metre la seva vocació als alumnes de

secundària. No perquè s’hi dediquin,

sinó perquè prenguin consciència de la

importància d’estar informats a través

5

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Kim Amor durant la seva xerrada a l’Aula Escola Europea, on va parlar del conflicte palestino-israelià. Foto: Vicente Pruna

Una vintena de professionalsde la informació varen visitarels instituts per explicarles seves experiències

Només un 11,9% dels lectors de

diaris tenen entre 14 i 24 anys, se-

gons el Baròmetre de la Comuni-

cació. A partir d’aquesta edat, i

fins als quaranta-quatre, creix l’in-

terès per la premsa, (41,4% sobre

el total de lectors). Amb tot, el

relleu generacional no està garan-

tit, ja que els joves s’inclinen més

per altres suports com Internet

per informar-se. “Costa que lle-

geixin premsa, si no insistíssim no

ho farien”, reconeix Remi Barder,

professor d’Aula Escola Europea.

Sense relleugeneracional?


6

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

COMARQUESDE BARCELONA:

IES Marina / La Llagosta

27 de febrer, 10.00h

Periodista: Cristina Mas

Tema: Conflicte Orient Mitjà

Aula Escola Europa / Barcelona

16 de març, 11h

Periodista: KimAmor


CC Sant Gabriel / Sant Adrià del

Besòs

18 de març, 11.30 h

Periodista: Maite Coca

Tema: Crisi Econòmica

IES Emperador Carlos / Barcelona

19 de març, 12.30h

Periodista: Josep Ramon Correal

Tema: Com es fa un diari

IES Josep Lluís Sert / Castelldefels

20 de març, 12.45h

Periodista: Isabel Ramos

Tema: Situació dona països islà-

mics / tercer món

CC Joviat / Manresa

24 de març, 16.00h

Periodista: Lluís Martínez

Tema: Com es fa un diari

IES Lluís de Peguera / Manresa

25 de març, 11.30h

Periodista: Ester Armora

Tema: Pla Bolonya

Escola Pia / Mataró

25 de març, 11h

Periodista:Albert Gomez

Tema: Ètica periodística

IES montbui / Santa Margarida de

Montbui

25 de març, 12.30h

Periodista:Ariadna Trillas

Tema: Crisi econòmica

IES La Llauna / Badalona

26 de març, 13.30h

Periodista: Felix Flores


IES Corbera / Corbera del Llobregat

27 de març, 12h

Periodista: Toni Orensanz

Tema: Memòria Històrica

IES Ausiàs March / Barcelona

27 de març, 12.30h

Periodista: Enric Gonzalez

Tema: Drets civils als EUA.

De Martin Luther King

a Obama

IES Alella / Alella

27 de març, 9.30h

Periodista: Olga Grau

Tema: La crisi

IES Mila i Fontanals / Barcelona

1 d’abril, 13.30h

Periodista: Josep M. Ureta

Tema: La crisi

IES Pablo Ruiz Picasso / Barcelona

1 d’abril, 13h

Periodista: Joaquim Ibarz

Tema: Cuba

COMARQUES DE GIRONA

IES Santiago Sobrequés / Girona

23 de febrer, 16h

Periodista:Vicent Partal


IES Llagostera / Llagostera

19 de març, 12h

Periodista: Josep Martinoy

Tema: Crisi econòmica

IES Vallvera / Salt

23 d’abril, 9.30h

Periodista: Pau Lanau

Tema: Memòria Històrica

COMARQUES DE LLEIDA

IES Ronda / Lleida

11 de març, 11h

Periodista:Alex Gutierrez

Tema: Situació / Perspectives

premsa en català

IES Joan Brudieu / La Seu d’Urgell

26 de març, 9h

Periodista: Boban Minic

Tema: Ètica periodística en

temps de conflictes

Maristes Montserrat / Lleida

31 de març, 12h

Periodista:Ana Alba

Tema: Situació dona països islà-

mics

COMARQUES DETARRAGONA

/ TERRES DE L’EBRE

IES M. Deu Candelera / l’Ametlla de

mar

23 de març, 13h

Periodista:Milagros Perez Oliva

Tema: L’eutanàsia

IES Martí Franques / Tarragona

24 de març, 9.00h

Periodista: Bru Rovira

Tema:Conflictes menys coneguts

IES Narcis Oller / Valls

24 de març, 12h

Periodista: Montse Arbos


IES Terra Alta / Gandesa

27 de març, 11.30h

Periodista: Montse Cartanyà

Tema: Pla Bolonya

Vint-i-cinc xerradas escollides pels alumnes

R E P O R TAT G E


d’aquells que viuen el dia a dia de l’ac-

tualitat. El format que s’ha triat és la

roda de premsa, en què el periodista es-

devé l’orador i l’estudiant adopta el rol

de preguntar, després de sentir la seva

exposició.

En la xerrada d’Aula Escola Europea,

una de les primeres a celebrar-se, a Kim

Amor li van caure preguntes sobre si

Israel hagués pogut consolidat el seu

Estat sense l’ajut dels Estats Units, com

és que es permet governar “un movi-

ment terrorista” com Hamàs, si hi ha

solucions possibles per assolir la pau,

com s’ho fa per obtenir informació en

zones de conflicte o la situació de la

dona als països àrabs, que serà un tema

en si mateix en una de les sessions que

tindrà lloc a Lleida. Malgrat que pugui

semblar-ho, cap dels assistents té pre-

vist ser periodista en un futur, tal i com

van deixar clar els joves quan se’ls va

sondejar. “Han fet preguntes intel·li-

gents, els he trobat interessats”, va va-

lorar Amor a la sortida. “S’han divertit

més en la segona part, de preguntes,

que en la primera, tot i que el vídeo que

els he posat ha ajudat a alleugerir el

tema una mica”, reconeixia.

Mariona, de 4t d’ESO, explicava que

havia trobat la xerrada “bé”. “Al prin-

cipi, ens ha explicat la història, ja la sa-

bíem. Ens ha agradat més la part de les

anècdotes, perquè són coses que no

diuen a les notícies del que està pas-

sant”. La seva companya, Silvia, coin-

cidia en què ja estaven al cas del

conflicte. “Jo he estat amb els pares a

Turquia i Egipte i m’ha canviat una

mica la perspectiva. M’interessen més

les històries de la gent”. José Luis, un

dels més actius en el torn de preguntes,

reconeixia que el tema ja li interessava

abans de la xerrada i que el periodista

havia aconseguit donar-li “una visió

més àmplia” i fer-li entendre que exis-

teixen “dos bàndols, amb les

seves opinions”. Tots ells van

coincidir en què la seva òptica

havia canviat. En canvi, el pro-

fessor Remi Bader atribueix a

“una confiança excessiva” dels

alumnes els coneixement que

diuen tenir del conflicte, tot i reco-

nèixer que els havia donat les claus, en

el context de la mundialització i el

paper d’Estats Units i Europa, i que la

lectura d’articles és una part ineludi-

ble de l’assignatura.

7

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Ens ha agradat la part de lesanècdotes perquè són cosesque no diuen a les notícies”,assegura una alumna

A la pàgina anterior i a dalt, Ana Alba amb els alumnes dels Maristes de Lleida el passat 31 de març. Fotos: Tony Alcántara


R E P O R TAT G E

8

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Preocupada per atansar els mitjans

escrits al seu públic més jove, l’Asso-

ciació Catalana de la Premsa Comar-

cal (ACPC) ha engegat dues

iniciatives. La primera, que ja va per

la tercera edició, pretén obrir un

espai de reflexió sobre la premsa

entre els que seran els seus futurs

professionals, els estudiants de Perio-

disme de les principals universitats

catalanes. La segona parteix del

convenciment que la “tasca pedagò-

gica” en el consum de diaris “no és

necessàriament vàlida per a nois que

ja tenen divuit anys, ja que si no tens

base cultural i experiència és difícil

que agafis l’hàbit”, segons argumenta

Estanis Alcover, president de

l’ACPC. És per això que l’entitat –en

col·laboració amb l’Associació Cata-

lana de la Premsa Gratuïta (ACPG) i

l’Associació Catalana d’Editors de

Diaris (ACED)– treballa en un pro-

jecte que planteja la premsa escrita

com un instrument d’ensenyament

més per als infants.

Aquesta concepció del diari com un

proveïdor de continguts que pot ser-

vir de complement als llibres de text i

altres materials ha estat importada

dels Estats Units. L’Associació Mun-

dial de Periòdics (WAN) desenvo-

lupa un programa similar des dels

anys trenta, quan The New York

Times va decidir organitzar-lo per pri-

mer cop. En l’actualitat, existeixen

més de set-centes iniciatives com

aquestes arreu del món i en breu la

catalana en serà una més. El Depar-

tament d’Educació i la Secretaria de

Comunicació van trobar la iniciativa

“magnífica” quan els responsables de

l’ACPC van portar-la al despatx. A

hores d’ara, es treballa per adaptar el

material pedagògic a la realitat cata-

lana des de la triple òptica de l’escola,

la família i els editors de premsa.

La idea és familiaritzar els nens amb

els diaris des de ben petits, entorn als

tres anys d’edat. D’aquesta manera,

se’ls fomenta l’interès pels temes

d’actualitat, així com l’hàbit de la lec-

tura.

Segons la WAN, les investigacions

realitzades sobre aquests programes

indiquen que els nens que aprenen

les matèries de lectura i escriptura a

partir de la premsa mostren més in-

terès pel món, se’ls estimula tant la

capacitat de comprensió lectora, l’ex-

pressió oral així com el pensament

crític.

Paral·lelament, l’ACPC organitza des

de fa tres anys la Trobada de Joves

Lectors. Cal afegir que qualificats,

atès que es tracta d’estudiants de pe-

riodisme que es troben en la recta

final de la carrera. Col·laboren en la

iniciativa les set principals facultats

catalanes. La intenció és que futurs

periodistes aportin les seves idees

sobre com haurien de ser els mitjans

escrits per tal de garantir el seu se-

guiment i supervivència.

En les últimes jornades, que van rea-

litzar-se l’abril de l’any passat a una

casa rural de Canyamars (Maresme)

una vuitantena de joves van apostar

per uns diaris més “pròxims i espe-

cialitzats”. També van arribar a la

conclusió que el periodista del futur

ha de conèixer i saber emprar el nou

entorn digital, “perdre la por i apro-

fitar-ne els avantatges”. Creuen que

el periodisme ciutadà ha de jugar un

paper complementari, enriquir la

tasca dels mitjans, però mai substituir

la figura del periodista. Durant prop

de 48 hores, van debatre sobre blocs,

el paper del periodista i l’estil del ci-

berperiodista, entre altres temes.

“Busquem que els futurs periodistes,

més preocupats per l’audiovisual i les

noves tecnologies que pel paper es-

crit, vegin què significa per ells la

premsa escrita”, exposa Alcover. La

intenció és que quan ells siguin pro-

fessionals “sàpiguen captar l’atenció

dels que avui són nens”.

Malgrat que els indicadors de lectura

de premsa entre el jovent no

conviden a l’eufòria, des de

l’ACPC no se’n fa una lectura

pessimista. Alcover recorda

que els diaris mai no han estat

un objecte de consum massiu

entre els nois, que acostumen a anar

“curts de butxaca” i tenen altres prio-

ritats a l’hora de gastar-se els diners.

El problema, suggereix, és que potser

el paper tampoc no abunda a les llars

i la possibilitat de llegir el diari del

pare cada cop és menor.

De totes formes, els joves sí que acce-

deixen a la informació escrita a través

d’Internet. “Cal motivar els nois per-

què adoptin l’hàbit de la lectura, que

es dirigeixin als llocs on venen el diari

i el comprin”, defensa el president de

l’ACPC, tot i recordar que l’amor per

la lectura s’ha d’inocular des de la in-

fància. No en va, la caiguda de la lec-

tura de premsa escrita és menor en

els països nòrdics, on els diaris for-

men part del paisatge habitual en la

formació dels nens.

Els nens i els diaris

Un projecte d’associacionsi editors planteja la premsaescrita com un instrumentd’ensenyament als infants


9

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ALUMNESATENTS

La majoria dels periodistes que van

participar en la iniciativa admeten

haver tingut una bona resposta per part

de l’alumnat. Fèlix Flores anava adver-

tit que la seva era una classe força pas-

siva. La seva xerrada era sobre Orient

Mitjà i admet que faltava una mica de

treball previ, una responsabilitat com-

partida entre l’escola i ell mateix.

“Haurien d’haver estat una mica més

conscients que la idea de l’assumpte és

estimular la lectura de la premsa. Sem-

blava que es tractava que jo parlés. I el

tema és dur com una pedra. Són xavals

de 17 anys i no pas universitaris. Els hi

faltava una mica d’introducció a l’as-

sumpte. Tot i això reconeix que varen

mostrar molt d’interès.

Remi Bader, que va estar present a la

xerrada de Kim Amor, també apunta

en aquest sentit. Al seu parer, la pri-

mera part de l’exposició es podria tre-

ballar abans a nivell d’escola, per tal

que els estudiants ja coneguin els ante-

cedents quan el professional els visiti a

l’institut i puguin extreure el màxim

profit a les seves vivències.

Malgrat aquest aspecte a millorar, un

dels punts més ben valorats va ser l’in-

terès mostrat per els adolescents. Bru

Rovira, que va parlar a un institut de

Tarragona sobre les guerres oblidades,

també va ser escoltat amb molta aten-

ció. “Tothom estava en silenci.Vaig tro-

bar nois amb més curiositat, més pre-

parats, amb més vocacio i més nivell

fins i tot que els estudiants de perio-

disme que estan més interessats pels fa-

mosos de la televisió.Aquests, en canvi,

estan més interessats pel món”. Per la

seva part, Vicent Parlat reconeix

que va disfrutar amb la seva xer-

rada sobre el conflicte d’Israel i

Palestina en un institut de Gi-

rona. “L’atenció va ser molt

constant. Vaig estar dues hores

parlant i no vaig tenir en cap moment

la sensació que estiguessin forçats a es-

coltar. “Va ser un diàleg molt sensat,

van preguntar moltes coses. Jo m’ho

vaig passar molt bé”.

Els alumnes de l’Ametlla de Mar als

quals Milagros Pérez Oliva va parlar-

“Va ser un diàleg molt sensat,van preguntar moltes coses.Jo m’ho vaig passar molt bé”(Vicent Partal)

El periodista d’El Periódico, corresponsal durant anys a països de l’Orient Mitjà, durant la xerrada. Foto: Vicente Pruna


los de l’eutanasia també van estar

atents: “Van seguir tota l’explicació

ambmolta atenció i es veia que estaven

força interessats. Fins i tot els que al

final de l’aula havien començat la sessió

amb un posat una mica disciplent, com

suposo que passa a totes les classes en

aquestes edats, van anar canviant de

posició a la cadira mica en mica i al

final escoltaven amb molta concentra-

ció”. “No hi va haver interrupcions ni

tampoc debat al final. El tema no era

fàcil ni divertit. Per tant, considero un

èxit que escoltessin amb tanta atenció”.

D’ESQUENAALS DIARIS

Els joves no viuen d’esquena als mit-

jans de comunicació, tot i que a l’hora

de triar tinguin les seves preferències.

En concret, els hi dediquen un total de

4,6 hores al dia, el mateix temps que els

adults, segons s’extreu de l’informe La

dieta mediàtica i cultural dels joves, ela-

borat per la FundacióAudiències de la

Comunicació i la Cultura.

La diferència entre els hàbits de lectura

dels joves i el dels adults rau, precisa-

ment, en què els nois prefereixen In-

ternet abans que els mitjans

tradicionals (premsa, ràdio i televisió),

dels quals estan pendents un total de

quaranta minuts menys: en canvi, es

passen trenta nou minuts més connec-

tats a la Xarxa que les generacions més

grans.

No obstant això, les infinites possibili-

tats d’Internet fan sospitar que no tot

aquest temps estiguin informant-se a

través de publicacions electròniques.

Del total de temps dedicat als mitjans,

de comunicació només dotze minuts

són per a la lectura de diaris, una xifra

baixa, però no gaire més que en la po-

blació adulta, que és de disset minuts.

Un 13% dels nois confessa que no lle-

geix mai diaris ni llibres, idèntic per-

centatge al de la gent gran. Com a

conclusió, s’aprecia que els índexs de

lectura de premsa són baixos en gene-

ral i no difereixen tant entre joves

i adults, com en un primer mo-

ment podria pensar-se.

L’escassa motivació que els nois

semblen mostrar pels diaris s’ha

d’interpretar com “coses d’estu-

diants, perquè han d'estudiar i un oci

ben ocupat”, ironitza Javier Zuloaga.

Ell, com la resta de consultats per

aquest reportatge, destaca la importàn-

cia del mestratge i la necessitat d’incul-

car des de ben petits l’amor per la

lectura. Com que el diari que abans

comprava el pare ara sovint no arriba a

casa, l’escola i els mateixos periodistes

assumeixen en ple segle XXI part

d’aquest rol.

“Crec que a l’escola s’ha de fomentar

l’esperit crític, la capacitat d’anàlisi i

lectura de diaris, i aquesta és una bona

manera de fer-ho”, opinaAnaAlba.

Milagros Pérez Oliva es va sorprendre

pel poc coneixement que es té “fins i tot

en els temes que han estat ob-

jecte d’un seguiment extens,

continuat i en molts mitjans, amb

força profunditat, com és el cas

de la mort digna i l’eutanàsia. En

canvi el coneixement que arriba

a una part de la població és molt su-

perficial”.

Fèlix Flores també es va sorprendre, en

el seu cas al preguntar sobre qui llegia

diaris. Cap dels trenta alumnes va res-

pondre afirmativament. També li va

xocar que al arribar al institut va trobar

a la consergeria un piló de diaris que es

R E P O R TAT G E

10

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Un dels primers mitjans a adonar-

se de la importància d’apropar els

diaris als joves va serEl Periódico

de Catalunya. Ja fa quinze anys, va

llançar El Periódico de l’Estu-

diant, versió reduïda (unes vuit

pàgines) i adaptada del diari es-

tàndard per tal de fer-lo atractiu

per als més joves. Segons recorda

Pep Puig, redactor en cap de su-

plements, Rafael Nadal –avui di-

rector del diari– va ser un dels

“pares espirituals” d’aquell pro-

jecte quan era subdirector d’El

Periódico.Nadal va prendre cons-

ciència de la necessitat de fomen-

tar la lectura de premsa a les

escoles.

Després de trobar una fórmula

que no fos “molt onerosa” per a

l’editora, El Periódico de l’Estu-

diant va posar-se en marxa.A dia

d’avui, continua i les activitats en

aquesta línia s’han eixamplat amb

El Periódico a l’Escola, que des de

1998 porta el periodisme a les

aules de secundària. Aquest pro-

grama passa per convertir la

classe en la redacció d’un diari, en

un primer moment a paper i ara

també digital. L’activitat es com-

plementa amb visites a la redacció

i a la rotativa d’El Periódico. Des

de la seva posada en marxa,

90.713 nois, de 37 comarques, han

participat en el projecte.Tot i que

resulta “molt difícil” avaluar si

aquestes iniciatives redunden en

un major nombre d’addictes als

diaris, reconeix Puig, l’acollida ha

estat immillorable. “No és un be-

nefici únic i exclusiu per a la nos-

tra capçalera”, destaca, sinó “pel

bé de la cultura i del país”.

El Periódico,primer de la classe

“Vaig trobar nois ambmés nivell fins i tot queels estudiants de periodisme”(Bru Rovira)

Fèlix Flores va preguntarquants dels joves llegien eldiari. Cap dels trenta alumnesva respondre afirmativament


podien agafar gratuïtament. “Però no

em va donar la sensació que els agafes-

sin”, admet.

Bru Rovira és força critic en aquest as-

pecte. “El que està passant amb la

premsa és un problema amb la realitat.

Parlem d’un món al qual no pertany la

gent, que té interès per altres coses”,

apunta.“La meva xerrada era sobre les

guerres oblidades. I són oblidades per-

què no parlem.A ells els interesses les

oblidades. Sabien que hi ha guerres al

món, que hi ha problemes de pobresa.

Però no en parlem ni en un breu, tan

sols ho fem de macroeconomia. Si fés-

sim més carrer els mitjans milloraríem

molt”.

Partal assegura els adolescents als que

va dirigir-se “s’informaven per la tele-

visió, per Internet. Els diaris en paper

no els gastaven” i apunta que “aquesta

generació no troba cap argument per

anar al paper. Això no vol dir que no

estiguin ben informats.Ho estaven i al-

guns fins i tot entraven en mitjans en

anglès a Internet. Però no estan fami-

liaritzats amb el suport físic del paper”.

Independentment dels diaris que

consumeixen els joves, la iniciativa acu-

mula bones crítiques. “M’ha semblat

una gran idea. És molt positiu que els

estudiants puguin conèixer amb més

detall temes que els mitjans tracten dià-

riament, però que a vegades es presen-

ten de forma distorsionada o poc acu-

rada, com és el cas del tema que he

tractat jo, el de la dona a l’Islam”, apun-

tava Ana Alba. “Crec que aquesta ini-

ciativa del Col·legi hauria de continuar.

Tot esforç és poc, em sembla”, assegura

Flores.

Per la seva part Vicent Partal re-

calca la importància de conèixer

el que pensen els estudiants de

secundària. “L’experiència està

realment bé. És molt interessant

escoltar-los a ells, saber el que els inte-

ressa, com veuen la nostra feina...A no-

saltres també ens va veure quins temes

els atrauen, quin no o què ignoren de la

professió”. “N'estem molt satisfets.

Ajudem els nois i les escoles, i indirec-

tament els mitjans de comunicació”, as-

segura Zuloaga.

11

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Els periodistes que participaren al programa varen destacar l’atenció dels estudiants durant les xerrades. Foto: Vicente Pruna

“És molt positiu que elsestudiants coneguin amb mésdetalls temes que els mitjanstracten diàriament” (Ana Alba)


Major influència. Lluitar contra la pre-

carietat. Evitar l’intrusisme. Potenciar

la formació. Dotar la professió d’un

major prestigi. Poder opinar sobre les

lleis que afecten o regulen el sector.

Donar visibilitat als professionals.

Millores fiscals.Aquests són els princi-

pals motius que es repeteixen alhora de

preguntar per què una associació de la

premsa, en molts casos centenària, vol

convertir-se en col·legi professional. La

FAPE compta amb quaranta-vuit asso-

ciacions federades (i deu de vinculades)

que integren catorze mil periodistes. I

Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella-

la Manxa, Castella i Lleó i La Rioja ja

han iniciat aquest procés.Madrid va ser

la primera, tot i que encara està en vies

d’aconseguir-ho, i es preveu que en mig

any serà col·legi. Múrcia l’acaba de

constituir.

Fernando González Urbaneja, expresi-

dent de la Federación de Asociaciones

de Periodistas de España (FAPE) i ac-

tual president de l’Asociación de la

Prensa de Madrid (APM), va capitane-

jar aquests canvis. Des de setembre de

2008, els continua i potenciaMagis Igle-

sias, actual presidenta de la FAPE, qui

està acabant el mandat d’Urbaneja. Per

primera vegada, el càrrec de màxim re-

presentant de la FAPE i de l’APM no

recau en la mateixa persona.“Tot i que

sempre havia estat així, no crec que ho

hagi de ser”, apunta Urbaneja.

Magis Iglesias segueix la filosofia ini-

ciada, que aposta per “l’ampliació i

l’obertura, buscant fórmules per dotar

els col·lectius professionals de major

utilitat”. Des de la FAPE, s’està poten-

ciant el model seguit per l’Asociación

de la Prensa de Múrcia. Un sistema

dual, en el qual conviuen el col·legi i

l’associació. “Aquest sistema és més

fàcil d’aplicar en localitats uniprovin-

cials. L’associació passa a ser un espai

més cultural,mentre que el col·legi car-

rega el pes més professional.Ambdues

entitats compten amb la mateixa direc-

tiva”, explica Iglesias.

De moment, i fins que no es resolgui la

nova junta directiva el proper 18 de

maig en les primeres eleccions, al cap-

davant del nou Col·legi de Múrcia es

troba el periodista Juan Tomás Frutos,

també vocal de la FAPE. Per ell, “els

col·legis són un impuls necessari pel

sector, un instrument modern” que

dóna confiança als professionals. Ens

els darrers dos anys han sumat més de

cinquanta altes de nous llicenciats.“Ha

augmentat l’interès per l’associació des

que es parlava de crear el col·legi”,

admet.A Múrcia, el canvi va estar pro-

mogut per la mateixa associació, “fet

que va evitar dubtes sobre la nostra le-

gitimitat per iniciar el procés”. I el

Model Múrcia implica la vigència

d’ambdós sistemes, el col·legial i l’asso-

ciatiu. “L’Asociación de la Prensa de

R E P O R TAT G E

Les associacionss’apunten almodel col·legial

Des de la Federación

de Asociaciones de

Periodistas de España

(FAPE) hi ha una

voluntat d’unificació

professional en el

conjunt del territori

espanyol. El model

col·legial és cap allò

que es vol tendir,

sense obligar a la

desaparició de les

associacions existents.

Aquest sistema dual,

que es coneix com a

Model de Múrcia, és el

que es vol potenciar.

El principal motiu

d’aquesta reforma

és la necessitat de

professionalitzar

la representació

periodística.

I per això s’ha

considerat que el

col·legi professional

és la millor eina per

fer-ho.

Yolanda Viñals

Collegis:Layout 1 6/4/09 12:16 Página 12

Múrcia compta amb cent dos anys

d’història, i era important capitalitzar-

la. Ella mantindrà el seu patrimoni i

serà un element clau de la cultura mur-

ciana”, apuntaTomás Frutos, per qui el

més important del paper de FAPE és la

“tenacitat per vertebrar els diferents

col·lectius, ja que la unió donarà la

força. Els sindicats defensen els drets

laborals, i els col·legis els professio-

nals”.Aquest esperit d’unió implica di-

versos canvis.N’és un el de reformar els

estatuts de la FAPE per poder acollir

associacions i col·legis.Una modificació

que Magis Iglesias va anunciar el pas-

sat mes de març durant la darrera as-

semblea nacional. “La idea és que la

futura FAPE sigui la veu de la profes-

sió”, considera Iglesias.

No obstant això, sorgeix un problema

legal. El Col·legi Professional de Perio-

distes o el Colexio de Xornalistas de

Galícia no poden formar part de la

FAPE, ja que no són associacions sinó

entitats de dret públic.Des del moment

que existeix més d’un col·legi, la fór-

mula legal que ha de regular-los és el

Consell de Col·legis. Josep Carles Rius,

degà del Col·legi de Periodistes,

confirma la “bona i estreta relació amb

la FAPE i l’APM, tant d’ell com del

desaparegut Josep Maria Huertas. Re-

presentem els mateixos objectius i va-

lors. La nostra voluntat passa per la

unitat i per establir al màxim la col·la-

boració, amb la intenció que l’Estatut

del Periodista sigui una realitat. Va ser

un procés liderat pels sindicats, si bé les

associacions no s’hi sentien represen-

tades. Catalunya busca apropar i

consensuar relacions. Però no podem

formar part de la FAPE”.

De manera més contundent, Xosé Ma-

nuel Pereiro, degà del Colexio de Xor-

nalistas deGalícia,òrgan constituït l’any

2000, considera que “la FAPE no tindrà

raó de ser quan aquest nou procés de

col·legis professionals hagi finalitzat.

Duplicar confondrà l’opinió pública

sobre qui representa a qui. La situació

ideal seria un consell de col·legis i,

potser, una federació de funda-

cions, si és que les associacions

passen a convertir-se en funda-

cions culturals. Sóc partidari de la

unió, encara que cadascú ha de

jugar el paper que li pertoca”.

A diferència de Catalunya, a Galícia

conviuen associacions de la premsa i

col·legi. La relació és força tensa, ja que

critiquen al col·legi que acceptés pro-

fessionals no titulats en el moment de

la seva creació. “Ara només es poden

col·legiar si acrediten titulació de Pe-

riodisme, o si són llicenciats en Comu-

nicacióAudiovisual i exerceixen com a

13

CAPÇALERA

ABRIL

2009

Una de les nombroses conferències –en aquest cas del cicle Experiència de Periodista– que té lloc al Col·legi. Foto: Ignasi Rodríguez

Es potencia un model dualen què conviuen l’associació,que seria un espai més cultural,i el col·legi, més professional


periodistes. En un primer moment, s’hi

van acceptar els càmeres de televisió i

els fotògrafs. Uns criteris d’admissió

que també van acceptar els professio-

nals de les mateixes associacions que

ara ens critiquen”, afirma Pereira. Se-

gons fonts del col·legi gallec, aquest

“pecat original està saldat, i ara qui

l’aplica són associacions de premsa de

Galícia que segueixen admetent gent

sense títol per veure si colen el criteri

d’admissió de la FAPE”. La controvèr-

sia existeix, quan Magis Iglesias asse-

gura que la FAPE “no admetrà cap

associació o col·legi amb professionals

no acreditats com a periodistes”.

LA MILLOR FÓRMULA?

A diferència de les associacions, els

col·legis professionals representen tots

els professionals, col·legiats o no. Les

noves directius de la UE sobre col·legis

professionals no obliguen a la col·legia-

litat per exercir. A diferència d’altres

àmbits professionals, els periodistes, des

de l’arribada de la democràcia, no han

estat obligats a registrar-se per dur a

terme la seva tasca professional. El

Col·legi de Periodistes es va crear per

llei parlamentària l’any 1985. Segons

Josep Carles Rius, aquesta llei “ha estat

útil per autoregular la professió i ga-

rantir les bones pràctiques professio-

nals davant la societat catalana. És

important el fet que el col·legi forma

part de la societat civil catalana.Ha de-

mostrat ser un interlocutor útil entre la

professió i la societat. I ha estat referent

a Espanya amb aportacions com el

Codi deontològic”.

Per Salvador Alsius, degà l’any 1992,

quan es va crear i presentar aquest

codi, “la fórmula de col·legi ha funcio-

nat bé a Catalunya. El model català ha

generat certa convicció, i altres profes-

sionals d’arreu d’Espanya s’hi han em-

mirallat. Ha estat una institució estable

i ha obtingut una gran prestigi”.

El 2010, el Col·legi de Periodistes cele-

brarà els vint-i-cinc anys.Un organisme

professional que “ha permès una millor

defensa del periodista i que treballa

amb els sindicats. La nostra voluntat és

sumar, no confrontar. Es calcula que a

Catalunya hi ha 10.000 professionals, i

4.000 d’ells estan col·legiats. La nostra

aspiració és intentar que aquests 6.000

restants també formin part del col·legi”,

explica Rius.

Amb aquesta voluntat integradora, el

Col·legi s’ha afegit a la Declaració de

Sevilla, sorgida a la darrera assemblea

de la FAPE,que vol ser una plataforma

de defensa del periodisme. Per Fer-

nando González Urbaneja,“Catalunya

és la clau, ja que ajuda a diluir el poder

que té Madrid; i això garanteix plurali-

tat i democràcia interna. Les relacions

entre Catalunya i Madrid són bones, i

ara tenim l’oportunitat de treballar en

comú i superar la ruptura moral que es

va produir al final de la dècada dels se-

tanta, quan Luis Maria Ansón va subs-

tituir Josep Pernau al capdavant de la

presidència de la FAPE. Val a dir que

la presidència de Pernau va ser un gran

encert”. Unes relacions que Madrid fa

anys que intenta potenciar, que perme-

ten el Col·legi de Periodistes tenir veu

(no vot) en les assemblees de la FAPE,

i que van portar fins i tot a oferir a

Montserrat Minobis la presidència de

la FAPE el 2004.“Podíem donar passes

de comú acord, però no presidir una

entitat de la qual no formaven part per

causa de les nostres naturaleses jurí-

diques”, recorda l’exdegana.

UN PAS LEGAL

Com a entitats de dret públic, els

col·legis professionals han de ser apro-

vats en el Parlament. En aquest

moment, Magis Iglesias està pre-

sentant el projecte de la FAPE

als màxims representants polítics

de les comunitats on les associa-

cions tenen voluntat de donar el

pas cap a col·legi. A Castella-la

Manxa es treballa per l’existència

només del col·legi; mentre que a Cas-

tella i Lleó s’aposta pel model dual.

Aquesta dualitat també és la que està

començant a treballar l’Asociación de

la Prensa de la Rioja, que ha iniciat el

debat intern per aprovar, o no, conver-

tir-se en col·legi. “Fa dos anys vàrem

conèixer l’instrument de l’Observatori

dels Col·legis i, en part, aquest movi-

ment ens va animar a discutir-ho”, ex-

plica Ana González, membre de

l’associació, que compta amb prop de

300 associats, tots titulats i el 90% dels

quals són recents promocions.

Pel que fa a Madrid, es troba en el mo-

ment en què el Govern de la comunitat

ha de proposar la llei que s’ha d’apro-

var al Parlament. I Andalusia, model

complicat pel nombre d’associacions

existents, ha desencallat el procés du-

rant la darrera assemblea de la

FAPE, que va tenir lloc a Sevilla.

Segons Iglesias, el president de la

Junta,Manuel Chaves, està “deci-

dit a transitar perquè el projecte

vegi la llum”. Iglesias confirma

que “no hi ha comunitats autò-

nomes reticents a fer el pas, sobretot des

que la pràctica professional no passa

per l’obligatorietat de col·legiar-se”.Un

sistema, aquest, pel que ja va optar Ca-

talunya fa quasi un quart de segle i que

en l’actualitat serveix demodel a alguns

dels col·legis que s’estan creant.

R E P O R TAT G E

14

CAPÇALERAABRIL

2009

A diferència de lesassociacions, els col·legisrepresenten tots elsprofessionals, col·legiats o no

El model català ha generatcerta convicció fins al puntque altres institucionss’hi han emmirallat


15

CAPÇALERA

ABRIL

2009

ASSOCIACIONSDE PREMSA A ESPANYAA CoruñaAlbaceteAlacantAlmeriaAragóBadajozBurgosCàceresCadisCamp de GibraltarCantàbriaCeutaCiutat RealCòrdovaConcaGranadaGuadalajaraHuelvaJaénJerez de la FronteraLa RiojaLanzarote-FuerteventuraLas PalmasLleó

LugoMadridMàlagaMelillaMèridaMúrciaOviedoPalènciaSalamancaSanta Cruz de TenerifeSantiago de Compostel·laSegòviaSevillaSòriaToledoValladolidVigoZamora

ASSOCIACIONSDE PERIODISTESAsociación de Periodistas de ÁvilaAsociación de Periodistas deCastellónAsociación de Periodistas de NavarraAsociación de Periodistas de Tala-vera de la Reina

Asociación de Periodistas VascosAsociación de Periodistas de Bizkaia

COL·LEGIS PROFESSIONALSCol·legi de Periodistes de Catalunya(demarcacions a Barcelona, Girona,Lleida,Tarragona i Terres de l’Ebre)Colexio Profesional de Xornalistas deGaliciaColegio Oficial de Periodistas deMurcia

UNIÓ DE PERIODISTESUnió de Periodistes Valencians

CENTRES DE PREMSAClub Internacional de PrensaCentro de Prensa de GuadalajaraCentro Internacional de Prensa deBilbaoCentro Internacional de Prensa deLa RiojaFundació Centre Internacionalde Premsa de BarcelonaFundación Centro de Prensa deZaragoza

El mapa dela professió

Associacionsde premsa a Espanya

Col·legisprofessionals

Associacionsde Periodistes

Unió Periodistes Centres de premsa

Font: Agenda de

la comunicació

(www.la-moncloa.es)


L’acord d’un protocol per al braçal

d’identificació dels periodistes subscrit

entre el Col·legi de Periodistes i el de-

partament d’Interior de la Generalitat

permetrà que, a partir d’ara, els fotò-

grafs que treballin a Catalunya utilitzin

un únic braçal. L’acord es va signar el

passat 1 d’abril, dues setmanes després

que una trentena de professionals de la

informació –molts d’ells fotògrafs que

anaven perfectament identificats– fos-

sin agredits per les forces policials du-

rant els aldarulls posteriors al

desallotjament dels estudiants que es-

taven tancats al rectorat de la Univer-

sitat de Barcelona per protestar contra

el Pla Bolonya.

En realitat els periodistes utilitzen bra-

çals identificatius des de finals de la dè-

cada dels vuitanta, però en aquell

temps, lluny de la unificació, existia una

diversificació de models. Mentre el

Col·legi de Periodistes tenia el seu

propi, les associacions de fotògrafs

n’utilitzaven altres. Quan el 1993 es

funda el Sindicat de Periodistes de Ca-

talunya (SPC) aquesta institució

també comença a distribuir un braçal i

la Unió de Professionals de la Imatge

i la Fotografia de Catalunya (UPIFC)–

fundada el 1994 i que amb el temps es

converteix en l’associació més repre-

sentativa dels fotoperiodistes– també

adopta un braçal identificatiu per als

seus associats.

“En unificar els braçals s’ha aconseguit

una reivindicació històrica”, assegura

Eduard Sanjuan, president de la Co-

missió de Defensa i Ètica Professional,

des d’on fa anys que es lideren les ne-

gociacions sobre aquest tema. Les as-

sociacions de professionals no eren les

úniques que en demanaven l’unificació.

Les autoritats policials també apunta-

ven al mateix camí.

Prova d’això és que mesos abans de la

reunió a Barcelona del Banc Mundial

prevista per a l’estiu del 2001 –i que fi-

nalment s’acabaria anul·lant per evitar

problemes amb el moviment antigloba-

lització– membres del Col·legi de Pe-

riodistes varen reunir-se amb els

responsables de la Delegació del Go-

vern quan aquesta estava encapçalada

per Julia García Valdecasas.Aquell dia

Miguel Ángel Fernández Rancaño, cap

superior de policia de Barcelona, ja va

suggerir als representants col·legials la

possibilitat d’unificar els braçals dels

periodistes.

Arran d’aquella petició es va convocar

una reunió entre representants del

Col·legi, la UPIFC i el Sindicat. En

principi aquelles negociacions acabaren

amb un acord a tres bandes, però final-

ment el Sindicat es desmarcà i va deci-

dir seguir donant els seus braçals. Així

doncs, l’acord no és total, però com a

mínim s’aconsegueix que el Col·legi i la

UPIFC pactin que a partir de llavors el

R E P O R TAT G E

Acord perun únic braçalidentificatiu

Els periodistes catalans

portaran un únic

distintiu.

L’acord, signat

l’1 d’abril entre el

Col·legi de Periodistes

i el departament

d’Interior, permetrà

clarificar l’aspecte

de l’identificació.

L’acord implica la fi

d’un llarg camí que va

començar a finals dels

anys vuitanta, quan

existien una diversitat

de braçals diferents.

A partir d’ara s’espera

que amb aquest acord

no es repeteixin

fets com

les agressions a una

trentena

d’informadors el

passat 18 de març.

Eudald Coll

brac?alet1:Layout 1 6/4/09 12:18 Página 16

Col·legi distribueixi els braçals que pas-

sen a ser de color vermell, els mateixos

que s’han utilitzat durant aquests dar-

rers vuit anys.

Quan al maig del 2006 Josep Maria

Huertas pren possessió com a degà hi

ha la voluntat de reprendre les nego-

ciacions per unificar els braçals de

forma definitiva. Comencen unes

converses a tres bandes (Col·legi,

UPIFC i Sindicat) que finalitzen pels

volts de la tardor de l’any passat.A par-

tir de llavors comencen les negocia-

cions amb el Departament d’Interior,

que finalment fructifiquen amb l’acord

de finals de març.

“Hem tingut constantment molt inter-

canvi d’informació”, apunta Eduard

Sanjuan.Aquest intercanvi s’ha jugat a

diverses bandes. Els negociadors de la

Comissió de Defensa han parlat, per

una part, amb membres de la comissió

que representen la UPIFC-Sindicat de

la Imatge (el seu president, Pere

Monés, i el secretari d’Organització i

Publicacions, Lluís Salom) i amb els re-

presentants del Sindicat. I d’altra part

s’ha negociat amb el Departament

d’Interior.

L’acord definitiu per tal de regular la

identificació dels periodistes es va rati-

ficar el passat 23 de març en una reunió

entre Joan Delort, (secretari de Segu-

retat) i Anna Oliva (del gabinet de

premsa) per part del Departament

d'Interior i Eduard Sanjuan (president

de la Comissió de Defensa) i Julià Cas-

telló, (membre de la Comissió)

per part del Col·legi.

L’acord “en relació amb la utilit-

zació d’elements visuals identifi-

catius” –tal i com consta

oficialment– té vuit punts que re-

gulen les condicions que seguiran des

del Col·legi i el Departament. El fun-

cionament és ben senzill: el braçal, que

no substituirà altres mitjans d’acredita-

ció dels professionals de la informació

que estiguin legalment previstos, serà

distribuït pel Col·legi de Periodistes a

totes les seves demarcacions “a tots

17

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Guillem Valle, fotògraf del diari ADN, fou agredit durant el desallotjament dels anti-Bolonia. Foto: Andreu Puig

El nou braçal, l’únicoficial que existirà a partird’ara, suposa la fi d’un llargprocés de negociacions


R E P O R TAT G E

18

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Pocs dies després dels aldarulls del 18

de març, posteriors al desallotjament

dels estudiants que estaven tancats al

rectorat de la Universitat de Barce-

lona per protestar contra el Pla Bolo-

nya, es va arribar a un acord amb el

Departament d’Interior sobre els ele-

ments identificatius dels periodistes.

Fonts de la negociació admeten que

els fets ocorreguts dies abans van aju-

dar a arribar ambmajor celeritat a un

acord final.

La prova és que, després dels alda-

rulls, Interior va demanar una reunió

urgent per signar el protocol per al

tema del braçal, una negociació que

ja portava mesos oberta entre repre-

sentants del Col·legi de Periodistes i

dels Mossos d’Esquadra.“Espero que

a partir d’ara hi haurà una sensibilitat

diferent per part de la policia”, afirma

Lluís Salom, secretari d’Organització

i Publicacions de lla UPIFC i membre

de la comissió de Defensa.

Respecte als periodistes lesionats du-

rant la càrrega policial, l’informe de

38 pàgines que els Mossos d’Esqua-

dra van entregar al Conseller d’Inter-

ior, l’ecosocialista Joan Saura,

assenyala que els representants de la

premsa no varen complir les pre-

misses destinades a minimitzar els ris-

cos, com portar una armilla,mantenir

una distància prudencial i no interpo-

sar-se entre la línia policial i la dels

manifestants.

Dos dies després de les agressions, la

professió es va concentrar a la plaça

Sant Jaume, davant de la Generalitat,

per expressar el rebuig a les actua-

cions policials.

Arran de les agressions, el Col·legi de

Periodistes va recollir les declara-

cions, documentació i proves grà-

fiques de les 33 agressions que van

denunciar professionals de la infor-

mació (fotògrafs, càmeres, redactors i

tècnics).En alguns casos van ser agre-

dits més d’una vegada durant la ma-

teixa jornada.Des del Col·legi també

es va demanar al conseller d’Interior,

una investigació, així com l’assumpció

de responsabilitats. El Col·legi exer-

cirà l’acusació popular per aquestes

agressions. Els ferits afiliats a la

UPIFC, en virtut d’un pacte amb el

Col·legi, seran derivats cap al seu ser-

vei jurídic.

PUNTS D’INFLEXIÓ

No és el primer cop que els perio-

distes són víctimes de la violència gra-

tuïta de la policia. El 24 de juny del

2001 a Barcelona, en el transcurs

d’una manifestació del moviment an-

tiglobalització, que va finalitzar amb

greus enfrontaments amb les forces

de l’ordre públic, van resultar ferits

disset informadors. Aquells fets im-

pulsaren el Manual

de bones pràctiques

Drets i límits del pe-

riodisme gràfic (edi-

tat pel Col·legi, la

UPIFC i la Unió de

Periodistes Valencians). És clar,

doncs, que els actes violents suposen

un punt d’inflexió. “Sap greu que ha-

guem d’avançar a costa d’incidèn-

cies”, critica Salom.

Avanços a cops de porra

El Col·legi es personarà en totsaquells processos que es posin enmarxa en l’àmbit legal per la càrregapolicial del passat 18 de març

Protesta a la plaça Sant Jaume contra les agressions a informadors. Foto: Sergio Ruiz


aquells que disposin dels requeriments

exigits, que els acreditin com a profes-

sionals de la informació”.El braçal serà

personal i intransferible, i tindrà una vi-

gència de dos anys.

Els professionals de la informació d’al-

tres països o comunitats autònomes po-

dran obtenir el braçal en les mateixes

condicions per al temps de la seva es-

tada a Catalunya. Ja siguin d’aquí o de

fora, els professionals que utilitzin el

braçal –que hauran de posar-se en un

lloc ben visible– hauran de prestar “es-

pecial atenció a les indicacions dels

membres de les oficines de premsa de

la policia de la Generalitat”o bé als res-

ponsables de l’operatiu.

BRAÇALS I ARMILLES

El nou braçal ja no serà de color ver-

mell (com era el que durant els darrers

anys s’ha distribuït des del Col·legi),

sinó que serà de color butà i es com-

plementarà amb una identificació pro-

fessional on constaran les dades del

propietari (fotografia, nom, cognoms,

mitjà, si escau, organització i data de ca-

ducitat).

El braçal anirà acompanyat d’una asse-

gurança voluntària que cobrirà l’assis-

tència jurídica i danys físics i materials.

El Col·legi també facilitarà una armilla

del mateix color del braçal que, segons

l’acord, serà “recomanable en situa-

cions en què el professional consideri

que la seva tasca ha de ser més visible”.

En aquest punt, però, els fotògrafs

varen mostrar les seves discrepàncies.

“No hi ha cap entusiasme per portar

una peça com l’armilla. En això hi

haurà reticències, tot i que vull pensar

que s’acabarà imposant el sentit comú”,

afirma Lluís Salom.

Per Joan Delort, secretari de seguretat

del Departament d’Interior, “els bra-

çals potser no són una solució defini-

tiva, pero són una garantia afegida.

Nosaltres recomanem més la

utilització de les armilles identi-

ficatives que repartirà el Col·legi

perquè són més visibles que els

braçals per a uns agents que tre-

ballen en moments de gran ten-

sió al carrer enmig d’un conflicte i que

de vegades tenen dificultats per identi-

ficar correctament una persona que

està al costat seu quan l’estan agredint

o llençant-li objectes. Els fotògrafs han

de prendre mesures, com ara no posar-

se entremig de policies i violents, i no

acostar-se massa en moments de molta

tensió. La seva identificació, al més

clara possible, és una necessitat i una

garantia”.

L’acord també contempla que el De-

partament d’Interior, dins els actuals

programes dels cursos que s’impar-

teixen en l’Institut de Seguretat Pública

adreçats als membres de la policia, re-

forçarà “la formació específica-

ment sobre el dret constitucional

a la informació i la tasca que en

aquest sentit realitzen els pro-

fessionals de la informació”.

“L'ensenyament dels drets

constitucionals és una matèria bàsica

per a un policia, perquè els policies són

els encarregats de vetllar per aquests

drets, també el dret a la informació i a

la llibertat d'expressió”, assegura De-

lort.

Finalment, l’acord també contempla un

“diàleg permanent” entre el Col·legi i

Interior. No en va, s’ha pactat la crea-

ció d’una comissió mixta que supervi-

sarà el seguiment i l’efectivitat de

l’acord i, en el cas que apareguin dubtes

i divergències, aquestes es puguin de-

batre. En situacions d’excepcionalitat

generades “per esdeveniments de gran

magnitud o transcendència” la Comis-

sió adoptarà les mesures adequades per

als casos excepcionals.

El dia de la signatura les valoracions

eren força positives. El degà Josep

Carles Rius va admetre que hauria pre-

ferit firmar aquest protocol “en un altra

context”, i va afegir que, tot i això, era

un acord benvingut ja que es tractava

d’una “antiga reivindicació dels fotope-

riodistes” que permetrà establir “les

bases de la col·laboració” amb la policia

per tal que es respecti l’exercici de la lli-

bertat d’informació. Al seu torn Joan

Saura, conseller d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació, va subratl-

lar que l’objectiu de l’acord és “millo-

rar la llibertat d’informació, crear

sinèrgies i complicitat”.

19

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

L’acord pretén facilitarles coses al clarificar elselements identificatius delsprofessionals de la informació

Els fotògrafs són reticents ales armilles mentre quea Interior les prefereixen,sobretot en moments de tensió

Document del protocol acordat entreel Col·legi i el Departament d’Interior


La cita anual de la professió que suposa

el lliurament del premi Periodisme In-

ternacional Manuel Vázquez Montal-

bán va tenir, en la seva cinquena edició,

accent italià. Roberto Saviano i Can-

dido Cannavò varen recollir els seus

guardons en les categories Periodisme

Cultural i Polític, i Periodisme Espor-

tiu, respectivament.

Enguany, la màxima expectació es

devia a la presència de l’autor de Go-

morra, que viu amenaçat i necessita

d’escorta policial constantment.Tant ell

com Cannavò, que fou director de La

Gazzetta dello Sport durant quasi dues

dècades, varen rebre elogis dels po-

nents, que en glossaren les figures.

En la primera de les intervencions,Ric-

cardo Cavallero, conseller delegat de

l’editorial Random House Mondadori,

va destacar que parlar de la importàn-

cia de la figura de Montalbán a la seva

ciutat natal és “una tasca quasi impos-

sible per la diversitat dels seus interes-

sos i talents, la profunditat de la mirada

i la intel·ligència de la paraula. La

millor prova d’això és que per honrar

la seva memòria s’hagi hagut d’organit-

zar no ja un premi, sinó dos”.També va

confessar que li agradava comprovar

com la història d’amor de Montalbán

cap a Itàlia –país d’origen de Caval-

lero– continuava, ja que els dos pre-

miats eren italians.

Tot seguit, glossà la figura de Saviano a

qui va definir com “un napolità que no

deixa que l’amor cap a la terra li enteli

la mirada”. El conseller delegat de

RandomHouseMondadori va destacar

l’èxit de Gomorra –que s’ha editat en

quaranta-sis països amb milions

d’exemplars– però va dir que per culpa

d’això l’autor ha hagut de pagar “un

preu molt alt”. Cavallero també va re-

cordar un comunicat de diferents pre-

mis Nobel, en què es deia que “la

llibertat de Saviano ens concerneix a

tots com a ciutadans” i va reconèixer

que cap premi pot compensar Saviano

per “la pèrdua de llibertat com a es-

criptor, periodista i ésser humà”, però

va assegurar que esperava que “com a

mínim li serveixi per sentir-se menys sol

en la lluita que, efectivament, és la lluita

de tots”.

A continuació, va prendre la paraula

Josep Carles Rius, degà del Col·legi de

Periodistes, qui va apuntar que en la

cinquena edició del guardó aquest es

convertís “en un premi al coratge, a la

coherència, al compromís amb els va-

lors del periodisme i de la llibertat”.

Rius va citar els anteriors premiats

(Anna Politkovskaya, Josep Pernau,

Tomàs Alcoverro i Seymour Hersh),

“que representen aquests valors. Ara

s’hi afegeix en Roberto Saviano, que

s’ha convertit en un símbol de la lliber-

tat d’expressió i d’informació a la vella

i civilitzada Europa”.

C R Ò N I C A

Saviano iCannavò, dosmodels a seguir

L’acte de lliurament

del premi de

Periodisme

Internacional Manuel

Vázquez Montalbán,

que va tenir lloc el

passat 6 de febrer a la

sala d’actes de

La Pedrera, va

convertir-se en un

homenatge a la

valentia de la

denúncia de Roberto

Saviano, autor de

Gomorra, que viu amb

escorta policial en

estar amenaçat per la

Camorra napolitana,

així com a la carrera

professional de

Candido Cannavò,

periodista esportiu

que dirigí durant

dinou anys La Gazzetta

dello Sport.

Eudald CollFotos: Vicente Pruna

premis-vazquezmoltaban:Layout 1 6/4/09 12:21 Página 20

“Saviano –prosseguí– va tenir el co-

ratge de trencar els silencis, els tabús de

la Camorra, del crim organitzat a Nà-

pols i en paga un preu molt car. Perquè

per defensar la llibertat col·lectiva, s’ha

vist obligat a renunciar a la seva lliber-

tat personal. Saviano és,malgrat que ell

no vol ser-ho, un símbol de la fragilitat

de la llibertat d’expressió, fins i tot en

una democràcia tan consolidada com la

italiana. Perquè en les democràcies, les

amenaces no vénen del poder de l’Es-

tat, com a les dictadures, sinó de grups

criminals que fan de la por i l’amenaça

el seu poder”.

Rius va assegurar que l’autor de Go-

morra recorda amb les seves paraules

“que la llibertat mai està conquerida

per sempre, que s’ha de lluitar cada dia.

Perquè els grups que tenen la tempta-

ció de recórrer als comportaments ma-

fiosos, a la corrupció, a l’extorsió són

aquí, esperant que els demòcrates

abaixem la guàrdia.A Itàlia, aquest ha

estat un mal endèmic, en profundes ar-

rels socials i històriques. Però totes les

democràcies es poden veure amena-

çades per les multinacionals del crim.

Segons Rius, l’obra de Saviano rea-

firma “la necessitat de lluitar cada dia

per la llibertat i contra tots els compor-

taments que amaguen actituds ma-

fioses” i va recordar que només que hi

hagi un sol ciutadà sense llibertat, ja

ningú es pot sentir plenament lliure.

“Ho saben a Sicília i a Nàpols. Ho

saben també a Euskadi, amb l’extorsió

d’ETA”, va dir per després recordar el

cas d’Anna Politkovskaya a qui

van assassinar. “Davant l’ame-

naça de les màfies, es necessita la

força de l’Estat, l’imperi de la llei,

la tasca de la Justícia i la Policia, i

l’autoritat moral del conjunt de la

societat. I també el periodisme. La de-

mocràcia és un projecte col·lectiu i els

mitjans de comunicació, i els perio-

distes, tenen el deure de defensar-los.

Saviano ha complert de manera heroica

amb aquest deure. I ho ha fet amb la

força del periodisme, de la veracitat, i

21

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

“Saviano és, malgrat queell no vol ser-ho, un símbolde la fragilitat de la llibertatd’expressió” (Josep Carles Rius)

Joan Laporta, Josep Carles Rius, Anna Sallés, José Montilla, Candido Cannavò, Ricardo Cavalllero i Roberto Saviano al final de l’acte.


de la literatura. Crec que és un

excel·lent exemple de l’aliança entre el

fons, la realitat, i la forma, la literatura.

Aquesta força és la que més mal ha fet

a la Camorra, que s’ha vist reflectida tal

com és, sense falsos romanticismes, amb

tota la seva misèria i crueltat”, va asse-

gurar.

El degà va apuntar que Vázquez Mon-

talbán se sentiria especialment orgullós

d’aquest premi, “un premi, a més, que

retrata la realitat d’Itàlia, un país i una

societat que l’apassionaven. Tant, que

l’Andrea Camilleri li va dedicar, com a

homenatge, un dels seus grans perso-

natges, el comissari Montalbano”.

Rius va parlar també de com la crisi ali-

menta els mals auguris sobre el pe-

riodisme i com l’obra de Saviano “de-

mostra que el periodisme sempre aca-

barà trobant el seu camí per arribar als

ciutadans” i va recordar que l’autor de

Gomorra ha patit “la incomprensió de

part de l’opinió pública italiana, que,

sota l’excusa d’un fals patriotisme, el

que fa és alimentar silencis i complici-

tats. En Seymour Hersh, premiat l’any

passat, també va patir la incomprensió

de bona part de l’opinió pública dels Es-

tats Units quan denunciava les atroci-

tats al Vietnam o aAbu Graib, a l’Iraq.

La història li ha donat la raó, com ja ho

ha fet amb Roberto Saviano”.

Per Rius, el lliurament del premi “és

una manera de dir a Roberto Saviano,

que no està sol, que la seva lluita és la

de tots els demòcrates. Però ell sap, que

mentre nosaltres ara tornarem a la vida

quotidiana, ell seguirà sota la llibertat

vigilada. Per tot això, volem que accepti

aquest premi com a reconeixement de

tots els periodistes, de tots els ciutadans.

Perquè la força dels criminals és la por

i avui, en aquest acte, hem de reafirmar-

nos que la por no pot fer-nos renunciar

a la llibertat”.

A continuació, va prendre la paraula el

president del F. C. Barcelona, Joan La-

porta, que va glosar la figura de Can-

dido Cannavò de qui va remarcar “la

vasta trajectòria periodística a Itàlia i

l’haver esdevingut un referent en l’àm-

bit esportiu europeu”. El màxim man-

datari barcelonista destacà que aquesta

trajectòria era “fruit d’una tossuderia,

d’una determinació molt important i

que entenem que d’alguna manera ha

estat un exemple per un valors de per-

severança, esforç i responsabilitat, va-

lors que no passen mai de moda i que

hem de procurar promoure i transme-

tre”. Segons Laporta, Cannavò ha anat

“més enllà de l’esport, sobretot pel seu

compromís amb la societat. I ens hau-

ríem de quedar amb aquesta lliçó”. Fi-

nalment, va destacar el compromís del

Barça amb els valors de l’esport i de la

ciutadania, que correspon “al que Can-

navò té envers el periodisme,perquè pe-

riodisme vol dir compromís i societat”.

LA DEFENSA DE LES PARAULES

Un cop finalitzats els parlaments que

van glossar la figura dels premiats,

aquests van rebre els guardons, prèvia

lectura de l’acta dels respectius jurats.

El parlament de Saviano, que va iniciar-

se lloant la figura de Vázquez Montal-

bán, fou el següent:

“És molt bonic rebre aquest premi per-

què porta el nom d’un dels escriptors

que més m’agraden. Els meus movi-

ments són sempre molt difícils, però

quan vaig saber que havia guanyat un

premi que duia el nom de Montalbán

he fet tot el possible per venir. Barce-

lona és una ciutat a la qual estic lligat

per diversos motius. Un és un llibre

molt bonic de George Orwell, Home-

natge a Catalunya, que m’ha ensenyat

la passió per la llibertat. Òbviament,

també pels escrits de Montalbán. I des-

prés per Lionel Messi, que em recorda

a quan era petit, que admirava

Maradona i ara mirant Messi

sembla que el torno a veure.Ami

em sorprèn com un equip de fut-

bol defensa tan bé les paraules i

la memòria d’un gran escriptor. I

això només passa a Espanya, i so-

bretot a Barcelona.No crec que hi hagi

un altre país on passi això. I tot plegat

és molt bonic i demostra la força que

tenen les paraules de Montalbán i

també la intel·ligència de l’esport que

comprèn que unint-se a altres formes

pot defensar també les paraules.

Voldria aturar-me uns moments per

parlar sobre la defensa de les paraules.

Comprenc que per un català o un espa-

nyol pot resultar difícil creure que les

paraules d’un llibre puguin enfurismar

tot un càrtel criminal. Com és possible

que quatre-centes pàgines escrites per

un jove de vint-i-cinc anys pogués fasti-

guejar tant un grup que factura mil mi-

lions d’euros a l’any? En realitat, no sóc

jo el que fastiguejo la màfia sinó els

meus lectors. Són ells de qui els grups

criminals tenen por i temen.Tenen por

al fet que s’estigui parlant de tot això,

que es publiqui a les primeres pàgines

dels diaris, que el flux de la infor-

mació s’interrompi i centri la seva

atenció en totes aquestes dinà-

miques. Unes dinàmiques que

també tenen a veure amb Espa-

nya, ja que aquí es viu en silenci

una infiltració perillosíssima de capitals

criminals de moltes màfies que estan

minant les democràcies des de dins.

L’única possibilitat de frenar-la és unint

totes les forces europees, perquè no es

pot pensar que les màfies són tan sols

C R Ò N I C A

22

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

“En realitat, no sóc jo el quefastiguejo la màfia sinó elsmeus lectors. Són ells de quitenen por” (Roberto Saviano)

“Molts italians creuen queexplicar els problemes és unamanera de fer malbé la sevapròpia terra” (Roberto Saviano)


un problema italià o del sud quan els

grans negocis es fan a Berlín, Madrid,

Londres o Toronto. Això és un pro-

blema perquè ja no hi ha fronteres, per-

què les màfies ja no les tenen, mentre

que la policia sí que en té i, a més a més,

són fronteres grans.

M’agradaria dedicar aquest premi als

italians que viuen a Catalunya. Italians

que hi van venir perquè la meva gene-

ració –vaig néixer l’any 1979– és una

generació d’immigrants. En els últims

deu anys, van emigrar dos milions de

persones, quasi tots diplomats, llicen-

ciats o bé treballadors especialitzats

que haurien de ser la força d’Itàlia i que

se n’han anat a fora.Molt sovint les ita-

lianes vénen a Espanya per poder ser

fecundades mitjançant fecundació as-

sistida. S’emigra a altres llocs i molt so-

vint és per ser feliços.Espanya ha donat

la possibilitat a molts italians de poder-

se realitzar aquí i la meva esperança és

que els recursos intel·lectuals de la

meva terra puguin tornar a ser útils per

a la meva terra, i que explicar les prò-

pies contradiccions de la meva terra

això no es considera un insult. Aquí, a

Espanya, el capità de la selecció ita-

liana, Favio Cannavaro, va declarar que

el meu llibre donava una imatge do-

lenta de Nàpols i d’Itàlia. Molts segui-

dors de Barcelona em van escriure

preguntant-me “què n’esperes, d’un ju-

gador del Madrid?”.En realitat, aquest

és un discurs que malauradament com-

parteixen molts italians.Creuen que ex-

plicar aquests problemes és una

manera de fer malbé la seva pròpia

terra. Montalbán deia que contar vol

dir resistir i que l’única possibilitat de

crear-se anticossos per a aquestes

contradiccions consisteix a contar i di-

fondre aquestes idees. I és això el que

necessitem tots.

M’agradaria acabar recordant un ca-

pellà que va fugir del meu poble quan

jo tenia setze anys. Es deia Don Pep-

pino Diana. Uns vegada, durant una

homilia d’una missa, va dir: ‘A mi no

m’importa saber qui és Déu’. Imagi-

neu-vos la reacció de la gent d’una es-

glésia petita d’un poble petit. Tots es

pensaven que s’havia tornat boig. I des-

prés va tornar a repetir ‘a mi no m’im-

porta saber qui és Déu. El que

m’importa és saber de quina banda

està’. I sempre he pensat que també es-

crivint havia triat estar en una banda”.

DUES FAMÍLIES

Després, Candido Cannavò va rebre el

premi en la seva vessant esportiva i va

agrair-lo en un discurs en espanyol. El

veterà periodista italià també va co-

mençar el seu parlament referint-se al

creador de Pepe Carvalho. El parla-

ment fou el següent:

“Aquest premi és un honor per a mi,

primer pel nom que porta, Vázquez

Montalbán, que és una gran figura de la

literatura europea,molt popular a Itàlia

i arreu del món, i la seva producció li-

terària és fantàstica. Aquesta és la pri-

mera raó, la segona raó per la qual és

un honor rebre el premi és que som

aquí, a Barcelona, una ciutat a la qual

tinc molt d’afecte i la meva família

també, on es van celebrar els famosos

Jocs Olímpics del 1992.Dels dotze Jocs

Olímpics que he cobert en la meva vida,

els poso al capdamunt de tot per l’im-

pacte emocional i per la humanitat jun-

tament amb Roma 1960 i Sidney 2000.

El pare d’aquestes Olimpíades és aquí

a la sala, és un dels meus millors amics,

va ser un gran president, un gran català,

un home que es diu Juan Antonio Sa-

maranch.

Aquest premi té sort, ja que arriba al

bell mig d’una fabulosa temporada

d’un equip que es diu Barça, que jo crec

que és el més espectacular del món. I

vostè, senyor president, deu estar-

ne orgullós, no en tinc cap dubte.

Aquest premi el dedico a la meva

família, aquí representada per

Franca, artista italiana però de

cultura totalment espanyola, i als

meus tres fills. Però també al diari

de la meva vida, La Gazzetta dello

Sport, que és el diari més antic del món,

té 113 anys.

Jo tinc dues famílies, una és la meva i

l’altra és laGazzetta, la primera vegada

que va aparèixer un article meu en

aquest diari de color rosa va ser fa cin-

quanta-quatre anys. Vaig ser-ne el di-

rector durant gairebé vint anys, encara

en sóc editorialista, i tinc una columna

cada dia de temes completament va-

riats. La d’avui està dedicada al Barça,

a Guardiola, preparant el terreny…

(riu). És un honor. I ara parlem una

mica més seriosament, de compartir

aquest premi amb Saviano.Roberto, tot

sembla petit davant de Roberto.Al ta-

lent en l’escriptura s’hi uneix el seu

exemple grandiós de coratge.

Senyors, l’esport és un patrimoni de la

humanitat, hem de defensar-ne els va-

lors. Els perills són molts: el dòping, la

violència, la corrupció dels molts

diners… El diner fa mal, és ma-

ligne. Espero que l’esport pugui

mantenir-ne els valors, i que

pugui també obrir-se a la solida-

ritat, perquè vivim en un món

sense justícia, en un món desigual, al

cor d’Europa hi ha nens que es moren

de desnutrició.He sabut amb molta sa-

tisfacció que el Barcelona està obert a

la solidaritat, com altres equips d’Itàlia,

l’Inter i el Milà.

23

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

“Espero que l’esport puguimantenir el seus valorsi obrir-se a la solidaritat”(Candido Cannavò)

“El premi arriba al bell migd’una fabulosa temporada delBarça, l’equip més espectacu-lar del món” (Candido Cannavò)


He saludat molt especialment i de ma-

nera afectuosa la senyora Montalbán,

també a totes les autoritats, el jurat, el

públic de la sala. I fer un homenatge al

gran esport d’Espanya. L’última pa-

raula és com la primera, gràcies”.

Finalment, el president de la Generali-

tat, José Montilla, va concloure l’acte

amb un parlament en què va destacar

que aquests premis representen “el tri-

but anual a una de les figures claus del

món literari, periodístic i intel·lectual

del nostre país en el darrer terç del

segle XX” i va destacar que els guardo-

nats d’aquesta cinquena edició són“dos

periodistes que no s’han deixat atemo-

rir pels que menyspreen la llibertat, els

drets humans i els drets democràtics.

VázquezMontalbán estaria orgullós de

veure associat el seu nom als de

Saviano i Cannavò”.

Per acabar es va referir a la “ra-

dical denúncia que conté l’obra

de Saviano” i a la “llarga trajec-

tòria humana i professional de

Cannavò” i com aquests dos periodistes

italians entenen la llibertat d’expressió

“com una eina bàsica de la democràcia

i de la llibertat”, ja que els dos coinci-

deixen en un aspecte com “el compro-

mís amb la societat a través de la

dignificació professional i cívica”.

C R Ò N I C A

24

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

“Vázquez Montalbán estariaorgullós de veure associatel seu nom als de Savianoi Cannavò” (José Montilla)

Candido Cannavò poc després de rebre el guardó en l’apartat de Periodisme Esportiu de mans del president de la Generalitat.

El periodisme va plorar la mort de

Candido Cannavò el 22 de febrer,

dues setmanes després de recollir

el premi Vázquez Montalbán.

L’exdirector de La Gazzetta dello

Sport entre 1983 i 2002 va patir

una hemorràgia cerebral que tres

dies després acabaria la seva vida.

Cannavò, de 78 anys, havia entre-

gat el seu darrer article minuts

abans de patir l’hemorràgia.Es re-

feria al rècord d’imbatibilitat del

porter del Manchester United,

EdwinVan der Sar.

El darrerreconeixement


Número ja disponible a

www.bcn.cat/obs

ervatoribcn

Acció Social i Ciutadania


Des de la publicació

l’octubre de 2006 de

Gomorra, la vida de

Roberto Saviano ha

canviat radicalment.

L’èxit del llibre

(1.300.000 exemplars

venuts a 147 països) ha

provocat que el seu

autor fos amenaçat de

mort per la Camorra i

que es vegi obligat a

viure clandestinament i

amb escorta policial.

Quan a finals de gener

va venir a Barcelona

per recollir el V Premi

Internacional de

Periodisme Manuel

Vázquez Montalbán,

CAPÇALERA va poder

parlar amb ell –sota

estrictes mesures de

seguretat– en una

conversa en què

Saviano reflexiona

sobre la seva obra i el

periodisme actual.

ENTREVISTA a Roberto Saviano, escriptor

Algun cop ha reconegut que la Ca-

morra ja l’havia matat. El passat 14 de

gener, després de la detenció de Giu-

seppe Setola, un dels capos de la màfia

napolitana i de qui es diu que va signar

la seva “condemna a mort”, se sent una

mica més viu?

En realitat el que volia dir és que visc

d’una manera que és com si estigués

mig mort i mig viu. Des de fa tres anys,

haig d’anar amb escorta i, tot i la de-

tenció, la meva vida no ha canviat gens,

així que crec que seguiré vivint així.

Però la Camorra no em tocarà encara.

S’esperaran un temps, el que ells consi-

deren més adequat, fins que jo estigui

menys protegit.

A Gomorra vostè explica una anècdota

quan va presenciar com la Camorra

utilitza els heroïnòmans com a coni-

llets d’Índies per tastar la droga. En un

moment determinat, vostè comença a

caminar amunt i avall nerviós. “Ho

faig sempre quan no entenc què passa”,

va escriure. Després de tres anys ame-

naçat de mort encara va tan amunt i

avall o ja s’ha resignat i ha assumit

viure així?

Tot ha canviat. Jo ja no puc passejar pel

carrer, ja no confio en res, ni tan sols en

les persones. Les veig com a interes-

sades, que volen alguna cosa de mi. Per

tant, aquesta experiència m’ha canviat

completament. Fins i tot no puc ni ob-

servar. Visc com un presoner. El que

em salva és que puc escriure en aquesta

vida que tinc entre quarters, fiscals i ca-

rabinieri.

Abans deia que la Camorra esperaria

que estigués menys protegit. Fins a quin

punt? Perquè vostè, d’alguna manera,

és esclau del futur èxit dels futurs lli-

bres per seguir sent protegit.

Efectivament, aquesta visibilitat futura

és l’única garantia de la meva protec-

ció, tot i que sé que no es perpetuarà

per sempre. En una entrevista que va

fer un diari britànic a Carmine Schia-

vone, un penedit, declarava que el clan

li ho faria pagar, però quan el temps ho

permetés, és a dir, quan estigués més

oblidat i menys fort. I això passa a qual-

sevol persona que s’ha enfrontat al

poder. Per tant, sí que sóc un esclau de

Gomorra, sobretot per l’èxit i tot el que

ha generat el llibre, però Gomorra

també al mateix temps em dóna

aquesta protecció que necessito.És una

paradoxa.

En el llibre, quan es refereix a l’assas-

sinat de Sebastiano Caterini després de

tretze anys d’amagar-se, vostè diu: “La

Camorra té una memòria llarguíssima

i és capaç d’una paciència infinita”.

“El futur de lapremsa estàen el reportatge”

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

EntrevistaSaviano:Layout 1 8/4/09 11:54 Página 26

27

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Quan va escriure aquestes paraules era

conscient que algun dia podien aplicar-

se a la seva persona?

No m’ho imaginava per res del món. Sí

que m’havia imaginat un conjunt de de-

núncies, de diaris, periodistes i polítics

contra mi, però no que m’amenacessin

de mort.

Quan llegeixes el llibre, sorprèn la

duresa dels càstigs que aplica la Ca-

morra. Vostè explica el cas de Fran-

cesco Salvo, propietari del bar

Tropicana, el varen cremar viu per atre-

vir-se a canviar una màquina escura-

butxaques d’un clan per la d’un altre.

Si a Salvo el van matar per això, no

podia imaginar que per un llibre en

què explica amb noms i cognoms els

detalls de la Camorra vostè també

seria castigat?

No, no m’ho vaig imaginar perquè

molta gent ha escrit llibres sobre la Ca-

morra i la Màfia. Però el que els ha mo-

lestat moltíssim no és el llibre sinó el

seu èxit. Per exemple, si s’haguessin pu-

blicat 20.000 còpies, que a Itàlia ja és

moltíssim, no haurien dit res.Ara bé, re-

sulta que és una obra que parla d’ells,

que ha tingut ressò i ha cridat l’atenció

a la televisió i a la premsa de tot el

món! I ara aquests lectors, ja siguin rus-

sos, espanyols o mexicans, volen saber-

ne més sobre el tema, cosa que implica

que l’Estat italià hagi de fer-hi alguna

cosa. Per tant, em culpen d’haver enge-

gat tot aquest mecanisme.

En el llibre, vostè es passa el dia amunt

i avall amb la Vespa. Aquesta manera

de treballar, sent constantment al car-

rer, seria la millor manera de definir la

seva metodologia?

El meu mètode de treball és unir les

sensacions del carrer i les dades que ob-

tenia dels successos locals. Però ara tot

això ho he perdut. I llavors,

què faig jo avui? Doncs, vaig

als processos judicials on és

molt divertit trobar-te els

capos tancats a les gàbies i

com reaccionen al veure’m.

Alguns no em coneixien i s’imaginaven

que era una persona alta i forta. Quan

veuen que sóc baixet es pregunten: “I

aquest és el que ens fa tanta por?”.Lla-

vors m’insulten, però jo em diverteixo.

No tinc por.Un d’ells va dir-me“Saluda

el senyor Peppino de part meva!”, en

Saviano en un moment de l’entrevista amb CAPÇALERA que va tenir lloc sota estrictes mesures de seguretat en un hotel de Barcelona.

”La Camorra no em tocaràencara. S’esperaran un temps,el que considerin més adequat,fins que estigui menys protegit”


29

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

referència a un capellà que va ser as-

sassinat. És una manera de dir que em

mataran. Alguns m’insulten i uns

quants al veure’m fan el signe de la

creu que és el que es fa a Itàlia quan es

passa davant d’un carro fúnebre.

Vostè més d’una vegada ha afirmat que

no es considera periodista, sinó que

prefereix definir-se més com a escriptor

o narrador a causa de la seva manera

de treballar.

Sí, és veritat.

Però en realitat compateix metodologia

amb periodistes com Kapuscinski, que

sempre era al carrer amb la gent. I la

manera de treballar que vostè explica,

unint les experiències amb les dades,

també és la que ja propugnaven als

anys seixanta els integrants del Nou Pe-

riodisme, gent comTruman Capote. No

sé fins a quin punt vostè no es vol defi-

nir com a periodista perquè té asso-

ciada la professió amb la imatge banal

i ridícula que ofereix a Gomorra quan

es refereix als periodistes, com unes per-

sones que apareixen tot de cops, bus-

quen com sigui la notícia espectacular

i fàcil sense investigar gens i tornen a

marxar. Si, en canvi, el comparem amb

gent com Kapuscinsky o Capote, lla-

vors se sent periodista?

Si jo hagués de definir-me diria que sóc

escriptor perquè quan hi havia una

lluita entre clans en un barri de Nàpols

i tenia un encàrrec del director per se-

guir el que estava passant jo anava allà

per fer el reportatge, encara que en rea-

litat la notícia no m’interessava i, per

contra, sí que m’importaven els rostres

de la gent...

... els detalls, l’ambient...

Fins al punt que no preguntava ni el

nom de la gent! El Nou Periodisme sor-

geix de l’escriptura i, en aquest sentit,

jo sóc un escriptor periodístic. Si se’m

defineix així,m’està bé.No em sento un

cronista perquè em fan molta mandra

tots els detalls dels successos, de la crò-

nica. Jo utilitzo els fets però per conver-

tir-ho en una novel·la. I als autors que

has citat hi afegiria altres comAnna Po-

litkovskaya o Primo Levi, dels quals he

après com expliquen la realitat. Jo em

baso en això. El mètode és periodístic,

l’estil és literari.

Molts dels que hem anomenat, com Ka-

puscinski o vostè mateix, s’han fet més

coneguts pels seus llibres que no pas

pels seus articles. Fins a quin punt en

l’era d’Internet el reportatge en profun-

ditat no disposa de l’espai necessari en

els mitjans convencionals?

Sí, és cert, és el problema de la premsa.

En realitat, crec que a dia d’avui el

futur de la premsa escrita està en el re-

portatge i no pas en la notícia, que quan

es dóna ja ha estat prèviament cremada

per la televisió i Internet. El diari me’l

compro per llegir el perquè de les coses,

per aprofundir en els detalls. La premsa

hauria d’entendre que aquesta és la via.

El reportatge avui té poc espai, però

seria una manera de superar la crisi I a

tot això també cal unir-hi la importàn-

cia desproporcionada que

donen a les notícies polítiques.

És increïble que les declara-

cions d’un alcalde siguin més

importants que no pas un fet.

A Gomorra vostè se situa a mig camí

entre la novel·la i el periodisme. En el

seu nou llibre, El contrari de la mort

(Empúries/Debate), torna a situar-se

entre dos gèneres. Aquest híbrid també

és inherent al seu mètode de treba-

llar?

Javier Cercas defineix allò que escriu

com un “relat real”. Jo penso el mateix.

I, per tant, els fets que escric

vull que siguin verdaders i lla-

vors el que faig és aportar

proves. L’estil literari es basa

en les sensacions, en les pa-

raules i en les mirades. Capote

deia una cosa que m’agrada molt, que

estava segur que la literatura del futur

seria l’única via que aniria en una sola

direcció. És com el camí de l’assaig i de

la novel·la que s’acaben trobant.

La Camorra és un fenomen molt antic,

però fins ara no hi havia hagut èxits

editorials com el que ha tingut el seu

llibre. S’havia explicat de maneres di-

ferents. Francis Ford Coppola, per

exemple, ho havia fet, encara que des

d’un altre punt de vista, molt més ro-

màntic. Per què no s’havia

contat abans de la manera

que vostè ho ha fet?

En realitat, en el passat, s’ha-

vien escrit molts llibres sobre

el crim organitzat. Amb tot,

s’havien escrit d’una manera científica i

rigorosa, i això ho allunyava dels lec-

tors. O bé eren novel·les inspirades. Jo

vaig pensar que podria unir aquestes

“Em fan molta mandra totsels detalls de la crònica.Jo utilitzo els fets però perconvertir-ho en una novel·la”

“D’autors com Truman Capote,Kapuscinski, Politkovskayao Primo Levi he aprèscom expliquen la realitat”

”Javier Cercas defineix allòque escriu com un ‘relat real’.Jo faig el mateix. Els fets queescric vull que siguin verdaders”


30

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

dues coses. I és això el que ha marcat la

diferència.

A Gomorra també parla del seu pare.

Explica com ell és qui li va ensenyar a

disparar, qui li explicava que un home

és algú que té una carrera i una pistola,

i qui li deia com n’era, d’important,

inspirar por. Què pensa ara de vostè el

seu pare? Ho dic perquè en lloc de dis-

parar amb una pistola ho ha fet amb

les paraules i en comptes d’inspirar por

ha fet enfadar la Camorra.

En el llibre, la figura del meu pare re-

presenta el símbol de la tradició del

meu país, on el respecte significa que et

tinguin por.Després de la publicació de

Gomorra, el meu pare no estava massa

content perquè al llibre parlo de coses

fastigoses i, segons ell, un escriptor ha

d’escriure de coses nobles. Ara, passat

un temps, ja n’està més orgullós i, so-

bretot, té en compte la meva resistèn-

cia perquè resistir és un fet noble. Però

hi ha un masclisme en el meu territori

que és l’educació sentimental de

l’home. Al sud, els homes som els

millors amants, apassionats amb les

dones. En canvi, els del nord són vistos

com mig homes. I, des de petit, creixes

amb aquesta idea. El codi sexual, per

exemple, diu que la dona mai no s’ha de

posar a sobre de l’home o que no pot

practicar sexe oral amb la dona perquè

és vist com un senyal d’homosexualitat.

A Los Soprano (sèrie que narra les vi-

vències d’una família mafiosa) hi ha

una escena en què volen matar un dels

protagonistes per haver

practicat sexe oral a una

dona.Tots aquests detalls

culturals conformen els

homes.

I aquesta herència cultu-

ral com ha inspirat el seu darrer llibre

El contrari de la mort?

En aquest nou llibre, explico dues his-

tòries que estan inspirades en casos del

sud d’Itàlia.Una d’aquestes conta el cas

d’un jove napolità que va a lluitar a

”Quan el diari dóna la notíciaja ha estat cremada per Interneti la televisió. El diari me’l comproper llegir el perquè de les coses”

L’autor de Gomorra viu constantment protegit. A la imatge, un moment de l’entrevista, amb un policia al fons de la sala.


l’Afganistan. Perquè tens dues opcions.

O bé entres en el crim organitzat o bé

estàs amb l’Estat. I aquest jove havia

marxat allà per poder-se pagar les des-

peses del seu casament, malaurada-

ment morirà allà. És la història no tan

sols dels que perden la vida en aquest

conflicte, sinó també dels que marxen a

lluitar a l’estranger i moren, ja que la

majoria són del sud d’Itàlia. Pel conte

m’inspiro en una cançó napolitana titu-

lada “Carmela”, que diu que l’amor és

el contrari a la mort. Perquè a Nàpols

la vida no és mai el contrari de la mort.

Allà tenim un sentit diferent que es

dóna a la mort i aquesta és, per nosal-

tres, l’única manera d’existir.

A Barcelona li han concedit el Premi

Internacional de Periodisme Manuel

Vázquez Montalbán. Què va pensar

quan va saber-ho?

Normalment, els premis no m’inspiren

confiança. Però quan em van dir que

era el Premi Manuel Vázquez Montal-

bán vaig acceptar ràpidament perquè la

seva obra ha estat fonamental. Penso

en les seves crítiques a Cuba, a Franco,

el seu amor pel Barça... Ell tenia una

capacitat d’explicar la realitat que

m’agradava moltíssim, perquè és histò-

rica però al mateix temps també és de

novel·la negra. Per tant, aquest premi

és especial per mi, encara que em sap

greu perquè m’hauria agradat conèixer-

lo personalment.

Quantes vegades li han preguntat si

s’ha penedit d’haver escrit Gomorra?

Centenars de vegades.

Però li he llegit diferents respostes. Al-

guns cops l’autor diu que el tornaria a

escriure, mentre que en d’altres la per-

sona, Roberto, assegura no ho faria. A

dia d’avui, amb quina de les dues res-

postes es queda?

És veritat. En públic, responc que l’es-

criuria de nou; però, en canvi, privada-

ment, reconec que no ho tornaria a fer.

Com a lector està bé que existeixi un lli-

bre com Gomorra; ara bé, personal-

ment, odio el llibre perquè m’ho ha tret

tot.

“Com a lector està béque existeixi Gomorraperò odio el llibreperquè m’ho ha tret tot”

“Per mi l’obra de VázquezMontalbán ha estat fona-mental. M’hauria agradatconèixer-lo personalment”

“Al llibre, el meu parerepresenta la tradició delmeu país, on el respecteés que et tinguin por”

Roberto Saviano (Nàpols, 1979) és

llicenciat en Filosofia. L’autor de

Gomorra (2006) també ha publi-

cat contes i reportatges.Col·labora

demanera regular a l’Espresso i és

membre del grup d’investigadors

de l’Observatori sobre la Camorra.

Gomorra li ha suposat nombrosos

guardons com el Viareggio, Gian-

carlo Siani i Stephen Dedalus, així

com el Premi Internacional de Pe-

riodisme Manuel Vázquez Mon-

talbán. Va participar en el guió de

la pel·lícula (Gomorra) que gua-

nyà el gran premi del Festival de

Cannes. El seu últim llibre és El

contrari de la mort (Empúries/De-

bate, 2009).

Investigadorde la Camorra


Segons un estudi realitzat l’any 2007

per la Consultoria PeopleMatters, prop

d’un 40% dels joves d’entre divuit i

trenta anys prefereixen exercir de fun-

cionaris abans que entrar a l’empresa

privada. Un fet que ha preocupat pro-

fessionals del sector i escoles de negoci,

que veuen com l’estabilitat laboral o la

por al canvi fan disminuir a passos de

gegant l’emprenedoria dels més joves.

Però a més, el citat article apuntava

també que la primera motivació que

tenen en el moment d’acceptar una

feina és la retribució econòmica, seguit

de la compaginació amb la vida perso-

nal i els horaris.

Cap d’aquestes premisses, però, encaixa

amb l’essència de la professió periodís-

tica. Un sector en què els horaris, la

seguretat o l’estabilitat laboral no acos-

tumen a ser els punts forts i decisius a

l’hora d’acceptar un lloc de treball.

És més, segons les dades del Llibre

blanc de la professió periodística a

Catalunya, editat l’any 2004, la preca-

rietat laboral (36,8%), la mala remune-

ració (18,8%) i l’estrès pels horaris

(15,5%) són els principals problemes

d’un sector que es manté en gran part

gràcies a la vocació dels seus professio-

nals.

Una vocació que va portar l’Alan Ca-

bañas, de vint-i-dos anys, redactor de la

Cadena Ser, a quedar-se sense opcions

que no fossin Periodisme a l’hora d’es-

collir la carrera que volia estudiar:

“Quan era petit jugava a fer retrans-

missions esportives i m’agradava molt

l’audiovisual, de manera que, en el mo-

ment d’escollir els estudis, no vaig tro-

bar més opcions que Periodisme”. La

Gemma Saura –que als 27 anys treballa

aLaVanguardia– admet que la seva vo-

cació també vé de lluny:“Des de petita

m’agradava molt escriure i sempre he

volgut ser periodista.M’agraden la lite-

ratura i les històries humanes”.

Una trajectòria molt diferent a la dels

seus companys, que asseguren haver

entrat en aquest món per casualitat: la

Núria Ramírez, redactora de Televisió

Espanyola, va plantejar-s’ho en el mo-

ment que una professora li ho va sug-

gerir; en Ruben Miró, d’El Punt, volia

ser publicista i en Josep Casulleras, de

Vilaweb, va quedar atrapat per “la

màgia de la ràdio”.

Ja sigui per atzar, sort o vocació, el fet

és que tots els entrevistats sabien

quines eren les condicions abans

d’exercir de periodista i, ara per ara, no

tornarien enrere.És més, es consideren

afortunats de poder treballar en allò

que més els agrada. Els cinc declaren

tenir companys d’universitat, amics o

coneguts que no han entrat en un mitjà

de comunicació convencional o que

han hagut de renunciar a part del seu

somni per motius econòmics o de salari.

“A fora fa molt fred”, afirma la Núria

R E P O R TAT G E

Els més jovesanalitzenla professió

La joventut està

marcada per

les noves tecnologies,

la implementació

d’Internet en el

mètode de treball

o els expedients de

regulació. Treballen

en un entorn incert

en el qual les

expectatives no són

gaire positives. Malgrat

tot, tenen il·lusió,

ganes de treballar i

veuen en la

conjuntura actual

l’oportunitat de

dignificar la professió

que tant estimen. Per

aquest motiu,

analitzen el seu futur i

expliquen com és ser

jove en un ofici

castigat per la

precarietat i la

inestabilitat laboral.

Anna GaldonFotos Sergio Ruiz

jovesarticle1:Layout 1 6/4/09 12:32 Página 32

referint-se a les condicions laborals que

hi ha més enllà de les parets de Televi-

sió Espanyola. I no va desencaminada.

Segons les dades de l’INEM del darrer

trimestre de 2008, recollides a l’informe

anual de la professió periodística ela-

borat per l’Associació de la Premsa de

Madrid (APM), a l’Estat espanyol hi ha

actualment 3.247 periodistes aturats i

uns altres 4.374 que estan buscant feina.

Unes dades que, en canvi, contrasten

amb el creixent índex d’inserció labo-

ral dels periodistes en els gabinets de

premsa, que ja representen un 22,3%

del total. Malgrat que la premsa es-

crita (31%) o els mitjans audiovisuals

(26,3%) continuen ocupant al gruix de

professionals, els gabinets ja es posicio-

nen com la tercera via laboral

dels periodistes. Essent cons-

cients d’aquest escenari global,

els pocs afortunats que, amb

només vint anys, gaudeixen de les

condicions d’un contracte laboral

en un gran mitjà de comunicació estan

agraïts no només a qui els va introduir

en aquest món sinó també a aquelles

persones que, dia rere dia, els ensenyen

a aprendre els secrets d’una professió

a la qual tot just acaben d’entrar.

“Agraeixes molt –afirma la Núria, de

vint-i-quatre anys d’edat– la determi-

33

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Núria Ramírez, que treballa amb tan sols vint-i-quatre anys a TVE, admet que molts joves tenen unes condicions laborals pitjors.

Sabien les condicions laboralsabans d’exercir la professiói es consideren afortunatsper treballar en mitjans grans

El 2004 l’escriptor Marc Prensky

va idear l’expressió natius digitals

(en oposició als immigrants digi-

tals) per definir la generació que ha

nascut envoltada de noves tecnolo-

gies. Tenen menys de dotze anys i

tenen assumida una concepció tec-

nològica mai vista abans. El mè-

tode de treball dels més joves

(encara immigrants digitals) és di-

ferent al dels més grans en part pel

salt tecnològic i caldrà veure com

els natius incorporaran aquesta

visió del món al periodisme.

Esperantels natius digitals


nació de la persona que va tenir fe en

tu en el primer moment, però també als

que diàriament confien en les teves

possibilitats, donant-te una peça més

gran o més responsabilitat en algun de-

terminat aspecte”.

EL VALOR DEL MESTRATGE

El mestratge generacional ha marcat,

des de l’inici, l’ofici de periodista. En el

passat, quan no hi havia escoles de co-

municació i la professió es nodria de les

habilitats comunicatives dels escriptors,

la formació intergeneracional era

l’única via per aprendre a exercir.Avui

en dia ja no és així, però sí que és la més

eficaç a llarg termini. Malgrat que les

facultats aportin la base sòlida del pro-

cés d’aprenentatge, la realitat demostra

que és en els mitjans de comunicació on

els joves es formen com a professionals.

O si més no, aquesta és la concep-

ció que comparteixen els periodistes

consultats en aquest reportatge.L’Alan

admet que ha après gràcies al mes-

tratge dels grans. “En entrar a for-

mar part d’un mitja de comunicació

t’adones que tot el que has estudiat a la

facultat no té res a veure amb la feina o

la rutina diària del periodista. I més si

tenim en compte el ritme radiofònic”,

assegura.

“Una de les coses que més m’agraden

de La Vanguardia –apunta la Gemma–

és el fet de treballar amb gent que té

molts anys d’experiència. Et corre-

geixen i t’ajuden. A mi m’han guiat

molt i he après molt també dels meus

companys”.

En alguns mitjans de comunicació però,

aquest procés d’aprenentatge s’ha alte-

rat pels problemes econòmics o estruc-

turals de les grans empreses de

comunicació. Parlem, per exemple, de

l’ERO que va afectar els treballadors

de Televisió Espanyola l’any 2007. La

Núria, que va entrar a la cadena pública

ara fa tres anys, nota el buit dels pro-

fessionals que, trobant-se en el moment

més àlgid de la carrera, van haver

d’abandonar: “Hi ha gent que porta

força anys a l’empresa, encara que

molts dels que ens podrien haver ense-

nyat han marxat, així que no hem tin-

gut l’oportunitat d’aprendre d’ells.”Un

fet que, a banda d’influir el mestratge

generacional, també ha alterat l’estruc-

tura interna dels mitjans i ha propiciat

que el jovent arribi a càrrecs de res-

ponsabilitat a falta de professionals

més grans. “Persones molt joves estan

assumint llocs de treball als quals, per

naturalesa, encara no els tocaria acce-

dir-hi”, reconeix la Núria.

Així, la mitjana d’edat de les redaccions

ha disminuït, situant-se a dia d’avui en-

torn dels trenta-cinc anys. Una tendèn-

cia que aporta molts aspectes positius

(dinamisme, il·lusió, renovació, etc.)

però que, en aquest sentit, pot haver

afectat la transmissió de continguts i

empobrit el bagatge dels més joves. Es

diu que, al març de 2007, quan va morir

el degà del Col·legi de Periodistes,

Josep Maria Huertas, un veterà perio-

dista va trucar a la redacció del diari on

treballava per informar del decés. La

seva sorpresa fou quan el redactor jove

de torn li contestà: “Qui?”. Un fet si

més no curiós que posa a sobre la taula

el debat sobre els coneixements dels

periodistes novells. Ells ho tenen clar:

malgrat que no hagin rebut mestratge

dels més grans, tots compten amb el seu

mentor, aquell qui els ha ensenyat el

que cal saber de l’ofici de periodista. La

Núria assenyala en Juan Manuel Sáez,

corresponsal de TVE a Amèrica del

Sud durant molts anys, com la persona

que “l’ha ensenyat a escriure”, mentre

que en Josep Casulleras, de vint-i-set

anys, cita el director deVilaweb,Vicent

Partal, a qui considera “l’ànima” del

diari electrònic.“He après a ser molt ri-

gorós amb la informació, cuidar i

contrastar les fonts, posar per davant el

codi ètic… Tot això, gràcies a la trajec-

tòria i el background dels grans

de la redacció, sobretot d’en Vi-

cent. Ell m’ha ensenyat el secret,

les potencialitats i els perills d’In-

ternet.”

Ara bé, si parlem de bagatge pe-

riodístic no hem d’oblidar les pràc-

tiques en els mitjans de comunicació

que, segons en Ruben, de vint-i-un anys,

foren l’oportunitat perfecta per veure

com funciona una redacció. “A banda

del mestratge, cal destacar el treball en

l’època de pràctiques. He tingut la sort

de ser becari durant dos anys en

aquesta mateixa empresa, i això

t’aporta molt rodatge. Quan et conver-

teixes en redactor ja saps quina és la di-

nàmica de la redacció i el ritme de

treball”, reconeix.

En tot cas, ja sigui per la formació uni-

versitària, les pràctiques o el mestratge,

les noves generacions senten el suport

dels professionals que els ajuden a for-

mar-se i agraeixen la paciència i les

ganes de tots ells a perpetuar i trans-

metre els coneixements periodístics als

més joves de les redaccions. Per-

què el periodisme no és només

una professió, és un estil de vida.

NOVA METODOLOGIA?

El mètode de treball d’aquest

estil de vida també és part consubstan-

cial del periodisme.No hi ha ofici sense

norma, ordre o regulació.Ara bé, en els

últims anys el sistema ha canviat. Els

més joves –habituats des de l’adoles-

cència a les noves tecnologies, la socie-

R E P O R TAT G E

34

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Persones molt joves estanassumint llocs de treball alsquals encara no els tocariaaccedir-hi” (Núria Ramírez)

“No tenim un mètode fundat,així que adaptem les habili-tats tecnològiques al sistematradicional” (Alan Cabañas)


tat i els nous formats informatius–

estan introduint pràctiques modernes,

tendències noves, al mètode periodístic.

Als anys setanta, la informàtica va subs-

tituir la composició tipogràfica per la

fotocomposició i, més tard, es va pro-

duir la digitalització de les redaccions.

En l’actualitat, les noves generacions

veuen com la seva manera de treballar

és a vegades diferent de la dels seus

mentors. “Avui dia estan molt de moda

programes que s’autoanomenen infor-

matius, però que no es regeixen per les

normes del periodisme, i sembla

que els informatius s’estan contagiant

d’aquesta manera de fer. Una notícia

d’un redactor deTVE de quaranta-cinc

anys és molt diferent a la d’un de

trenta, perquè no té la influència

d’aquests nous corrents. És natural i

forma part de l’evolució del dia a dia.

Ara es dóna més protagonisme a la

gent, es deixa respirar la imatge i no hi

ha tanta informació estricta”, afirma la

Núria.

Parlem, doncs, d’una manera de fer

d’una generació, pròpia i característica,

que els més joves ajusten al mètode de

cada mitjà de comunicació. Quan

l’Alan va entrar a la Cadena Ser, va

haver d’emmotllar-se a les normes es-

tablertes a falta d’un mètode propi. “A

la facultat no és matèria gaire impor-

tant la metodologia periodística, la

recerca de fonts o la comprovació d’in-

formació. Els joves no tenim un mè-

tode fundat, així que adaptem les

habilitats tecnològiques al sistema tra-

dicional”, afirma.

En aquest sentit, l’accés a les

fonts i la gestió de la informació

són potser els aspectes que més

han canviat en la darrera dècada.

La tecnologia possibilita infor-

mació a l’instant, i els novells en-

tren a les redaccions amb el xipGoogle

incorporat. Per ells, Internet és la pri-

mera presa de contacte amb les fonts i

el que els ajuda a contextualitzar

aquelles notícies que no coneixen en

profunditat. “La gran diferència amb

35

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Alan Cabañas, de 22 anys i que treballa com a redactor a la Cadena Ser, admet haver après gràcies al mestratge dels grans.

“La gran diferència amb elsmés grans és la concepciói el domini de les einesinformàtiques” (Ruben Miró)


els més grans –apunta en Ruben– és la

concepció i el domini de les eines in-

formàtiques, molt útils per conèixer els

antecedents o la informació relacio-

nada amb l’esdeveniment”.

La Gemma admet que els joves tenen

“una mirada més nova, no tant conta-

minada per tants anys de professió” i

són “més àgils a l’hora d’aconseguir

contactes o entrevistes”. Com a exem-

ple, recorda que arran de la notícia

d’una matança va trobar contactes de

primera mà gràcies al Myspace.

Amb tot, no estem parlant d’una frac-

tura digital entre aquells que han cres-

cut envoltats de les noves tecnologies i

aquells que s’hi han adaptat amb el

temps, ans el contrari, parlem d’una ge-

neralització del mètode amb compo-

nents d’ambdues generacions. En

Josep, com a cap de redacció d’un diari

electrònic, ha observat aquest procés

d’adaptació: “No ha estat fàcil per als

grans posar-se al dia amb les noves

tecnologies. És difícil fer el canvi de

xip, ser-ne conscient del potencial i,

sobretot, d’Internet”.Un noumitjà des-

centralitzat i obert que, com els tradi-

cionals dels quals parlavaMcLuhan, ha

adaptat als anteriors mitjans analògics

dins el seu format.

LA REVOLUCIÓ ÉS INTERNET

Queda clar, doncs, que la història del

periodisme va estretament lligada a

l’evolució de les noves tecnologies. Per

tant, parlar del mètode de treball dels

més joves és fer referència a Internet,

l’eina que més ha canviat la professió.

Sense anar més lluny, el passat desem-

bre es va fer públic que els premis Pu-

litzer tindran en compte a partir d’ara

tots aquells treballs publicats a la

Xarxa. L’administrador del certamen,

Sig Glissler, apuntava aleshores que la

mesura responia “al desig d’adaptar-se

al creixement del periodisme en línia”,

que segons les últimes dades regis-

trades ja compta amb més de setanta

publicacions editades a l’estat espanyol.

Aquests són només alguns dels molts

exemples que verifiquen l’entrada en

massa del periodisme a Internet, un fe-

nomen que posa a prova la capacitat de

renovar-se i d’adaptar-se de tota la pro-

fessió i que aixeca admiradors i detrac-

tors a parts iguals.

Per als més joves, Internet n’és la clau,

la gran diferència respecte dels mè-

todes de treball tradicionals i el que

més els separa dels seus mentors. En

Ruben està familiaritzat amb la nave-

gació en xarxa des que era un adoles-

cent: “Internet és molt útil però alhora

crea una divisió tecnològica entre

aquells que hi estem habituats i els que

han hagut de fer l’esforç i l’adaptació”.

Un fet que ha tingut menor incidència

en mitjans com la ràdio, on els profes-

sionals ja estaven acostumats a l’actua-

lització constant de continguts. En

aquest sentit, Josep Casulleras creu que

la divisió no es deu tant a l’edat del pe-

riodista com al mitjà de comunicació o

suport al qual s’està habituat: “L’as-

pecte generacional és secundari. És

mes fàcil que t’adaptis al ritme de tre-

ball d’Internet si estàs acostumat a tre-

ballar en un mitjà com la ràdio, perquè

la velocitat d’actualització de la Xarxa

és molt radiofònica, has de ser molt

ràpid.”

Però a banda de l’aplicació purament

tecnològica, Internet planteja noves

preguntes i molts reptes per al perio-

disme modern. La Xarxa ha fomentat

l’aparició de l’anomenat “periodisme

ciutadà”.Aquest nou fenomen obre les

portes perquè tothom pugui divulgar

opinió a través d’Internet, cosa que, se-

gons Jean Daniel, cofundador de Le

Nouvel Observateur, desacredita la

funció del periodista. Els més joves, so-

bretot els qui treballen en suports digi-

tals, en són conscients: “Avui en dia

–afirma en Josep– qualsevol persona

que disposi d’una càmera i un pro-

grama d’edició pot elaborar un

videobloc i difondre opinió. El

repte dels periodistes és saber de-

finir què és periodisme i diferen-

ciar-ho de les intervencions

ciutadanes”.

En aquest escenari, la Núria veu en el

“periodisme ciutadà” un potencial que

pot aportar coses molt positives als mit-

jans, i en concret a la televisió, on la

manca d’imatges impossibilita en molts

casos l’emissió de continguts. “Els ciu-

tadans –apunta– ens proporcionen in-

formació que pot ser essencial per

donar a conèixer la notícia. És evident

que els periodistes hem de fer de filtre,

però tampoc hem d’oblidar que trebal-

lem a la televisió i que la imatge és el

nostre suport bàsic”.

En aquest sentit, Vilaweb ha hagut de

superar molts prejudicis, com ara la

manca de rigor i de fiabilitat que els

ciutadans atribueixen a les informa-

cions en línia. Segons una enquesta en-

carregada per l’Associació de Premsa

deMadrid, el nivell de credibilitat d’In-

ternet (tot i haver augmentat res-

pecte dels últims anys) se situa

entorn del 7%, molt per sota de

la premsa escrita, que gaudeix de

la confiança del 34% de la pobla-

ció.

Una dada si més no significativa que

demostra el repte al qual s’enfronten

els suports periodístics digitals. Casul-

leras, cap de redacció del diari electrò-

nic, és conscient que molta gent associa

el suport digital a una falta de rigor, en-

R E P O R TAT G E

36

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Els joves tenim unamirada més nova, no tantcontaminada per tants anysde professió”(Gemma Saura)

“Hem de replantejar-nosl’objectiu dels informatius,saber si volem informaro audiència” (Núria Ramírez)


cara que es mostra optimista: “L’ho-

ritzó d’Internet és molt ample, hi ha

molt camí per recórrer. El nostre ob-

jectiu és continuar la nostra formació

per aprofitar els recursos de la Xarxa i,

sobretot, tenir molt clar qui fa perio-

disme i qui no”.

Les seves paraules recorden les de Ha-

rold Evans, històric editor del Sunday

Times, qui en una entrevista a El País

reflexionava sobre els motors de cerca

i pronosticava una possible edat d’or

del periodisme. “Amb Internet és més

fàcil descobrir coses –apuntava Evans–

però també és més fàcil publicar por-

queria. Què triomfarà?”. De moment,

només podem constatar que, a dia

d’avui, la Xarxa és el gran repte, la gran

revolució de la professió.

CRISI I FUTUR

Reptes a part, l’inici d’aquest nou segle

està marcat per una crisi que està casti-

gant de valent moltes redaccions a tot

el món. Del tancament de l’històric

Rocky Mountain News de Denver –dos

mesos abans de complir els 150 anys

d’història– a l’ERO de capçaleres com

l’ABC o El Periódico, la recessió eco-

nòmica està provocant estralls a la pro-

fessió, sobretot a la premsa escrita.

En el cas del periodisme la crisi és

doble, ja que, a més dels problemes eco-

nòmics evidents, també s’està notant un

canvi de model. Els més joves creuen

que existeix aquesta doble vessant, ara

bé, tenen consciència que la crisi és

també la gran oportunitat de definir un

ofici que sembla perdut. “Hem de re-

plantejar-nos quin és l’objectiu dels in-

formatius, tenir clares les

preferències i saber si volem in-

formar o volem audiència”,

afirma la Núria. L’Alan va més

enllà: “Estem en un moment en

què hem de definir el model pe-

riodístic. Potser no és una crisi però sí

que hi ha la necessitat d’adaptar-nos a

l’entorn”. Ells han viscut el trànsit des

que van entrar als mitjans on treballen.

“Durant la carrera em parlaven d’espe-

cialització, –continua l’Alan– però ara,

37

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Durant la carrera emparlaven d’especialització,però ara en canvi es tendeix ala polivalència” (Alan Cabañas)

Gemma Saura, de 27 anys, porta treballant a La Vanguardia des del 2006 i des de fa poc més d’un any ja treballa amb contracte.


en canvi, es tendeix a la polivalència. Jo

he anat a rodes de premsa on hi ha pe-

riodistes que agafen una fotografia, fan

un tall de veu i estan gravant un vídeo.

I els joves hem de saber treballar en

aquestes noves condicions”. Per molts

joves, la interdisciplinarietat n’és la

clau. “La situació és complicada i per

tenir opcions de futur haurem de saber

dominar tots els mitjans”, assegura en

Ruben. “Es tracta, –afegeix– de reno-

var-se o morir. Els joves ho tenim bé,

som una generació que ja venim amb la

tecnologia incorporada i això ens faci-

lita l’adaptació a les noves necessitats.

Però la clau per tenir possibilitats en la

professió serà, sense cap mena de

dubte, dominar tots els mitjans, tant els

escrits com els audiovisuals.”

Pels més joves, una de les solucions a la

crisi és la presència a la Xarxa, on la

producció de continguts és més barata

que no pas en paper.Així com els grans

veuen perillós el creixement d’Internet,

les noves generacions creuen que es

tracta de la gran ocasió. “Els digitals

són una gran oportunitat. Cada vegada

n’hi ha més i això significa que hi ha

més lectors en línia i, per si mateix, és

positiu”, assegura en Josep.Molts rota-

tius ja han constatat que tenen més lec-

tors en el suport digital que en paper,

fet que, de moment, no preocupa els

editors, que veuen en la Xarxa una via

per poder guanyar nous clients. “La

qüestió del suport influeix en la soste-

nibilitat. És molt més car el man-

teniment d’un diari en paper, per

tot el que implica en impressió o

distribució. Uns costos afegits

que Internet no té”, creu en

Josep, que porta tres anys trebal-

lant al portal dirigit per Vicent

Partal.

En aquest context tecnològic i en

aquesta conjuntura econòmica, algunes

redaccions de diaris convencionals han

apostat per la deslocalització, com la

d’El Punt, que ha reduït el nombre de

delegacions sense acomiadar els perio-

R E P O R TAT G E

38

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Josep Casulleras és cap de redacció al diari electrònic Vilaweb, mitjà on fa tres anys que treballa.

“Em produeix vertigen noser capaç d’atrapar els canvis,que aquests em superin”(Josep Casulleras)


distes, que ara treballen des de casa.En

aquests casos, la crisi ha obligat a re-

plantejar les estructures i el resultat ha

rebut bones crítiques dels treballadors,

atès que ho veuen com una via de man-

tenir la feina tot i el tancament de les

redaccions que això ha suposat. Una

mostra més del fet que les crisis afavo-

reixen els canvis, impulsen les idees i

acceleren noves solucions socials i tec-

nològiques.

Per la seva part, la Gemma aposta per

unir les redaccions digitals i les del diari

en paper.“Que estiguin separades no té

cap sentit. S’hauria de treballar més

junts. Hauria de ser el mateix producte

en dos suports diferents, però un pro-

ducte i prou”, afirma.

Però tampoc cal caure en l’error d’as-

sociar l’actual moment econòmic amb

el gruix de problemes de la professió.

Abans de la crisi l’optimisme tampoc

estava en l’ordre del dia en el sector.

Cinc anys enrera, el 2004, el Llibre

blanc de la professió periodística xi-

frava en un 55,8% els professionals

catalans que contemplaven amb pessi-

misme el futur de la professió. I ara les

coses han empitjorat.

La Gemma Saura és conscient que

mentre ella s’està fent un futur en el

diari, hi ha molta gent que proclama la

fi de la premsa escrita. “Jo crec que la

gent no està disposada a renunciar al

gust per la lectura.Ara bé, si serà amb

Internet, paper o a través dels llibres di-

gitals, això ja no ho sé”.

Respecte a les possibilitats laborals, la

Núria Ramírez creu que l’entrada dels

joves al món professional serà més difí-

cil d’ara en endavant: “Nosaltres hem

pogut entrar perquè hi ha hagut expe-

dients de regulació, prejubilacions i

baixes voluntàries, però en el futur serà

més complicat. Jo he estat en el lloc i el

moment adequat, tot i així no crec que

quan arribi a cinquanta anys hi hagi un

ERO. Els que vinguin darrere meu no

ho tindran fàcil”.

En Josep no ha pensat en les prejubila-

cions. “Sí que m’he plantejat què estaré

fent d’aquí a trenta anys,encara que no

en aquest sentit. El que em pregunto és

si continuaré treballant a aquest ritme

tan frenètic”, admet.En cap cas els més

joves visualitzen un futur sense oportu-

nitats periodístiques, sense opcions la-

borals. El que sí creuen és que falta

esperit crític en molts companys de la

seva edat. “Hauríem de ser més crítics,

pressionar més la classe política. Hi ha

rodes de premsa en les quals ningú pre-

gunta res. Què vol dir això? Hem de

preguntar, és la nostra feina”, sentencia

la Núria.

La crisi, però sobretot l’aplicació de les

noves tecnologies, creen molta incer-

tesa en el si de la professió. “Tot el sec-

tor de la premsa escrita no sap molt bé

on va. I això és el que fa por”, reconeix

la Gemma.

Precisament la velocitat de canvi és el

que més preocupa els joves periodistes

com en Josep. “Em produeix –reco-

neix– vertigen no ser capaç d’atrapar

els canvis, que aquests em superin. La

meva por és veure que el món m’ha

passat per davant i no he estat capaç

de seguir-lo. Perquè avui, quan has

après a utilitzar un suport, ja n’ha apa-

regut un de nou”.

39

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Ruben Miró, de vint-i-un anys, a la redacció del diari El Punt.


Des de novembre de 2006 has presidit

el CIPB. Quins deures deixes pendents

a la nova presidència?

Xavier Batalla - No crec que quedi res

pendent, però la tasca de la nova presi-

denta és refundar el CIPB. En els dar-

rers anys hi havia una sèrie de

problemes econòmics que no és que

fessin perillar l’existència del Centre

encara que, en qualsevol cas, eren un

problema de futur. En l’actualitat, par-

tim d’un plantejament renovat, un com-

promís per part dels patrons.En aquest

sentit, si bé el CIPB no té el futur del

tot aclarit, sí que s’enceta una etapa

nova. I una nova presidència és el més

adient per començar-la.

Per què acceptes el càrrec i què vols

millorar del CIPB?

RosaMaria Calaf - Estic agraïda pel fet

que hagin comptat amb mi perquè una

té la sensació que pot ser útil, però

també molta inquietud, ja que no

m’agraden gens els càrrecs, no sóc gens

de despatx i em fa molta por no poder-

ho combinar amb els meus viatges.

Però ho vaig plantejar i em van dir que

es pot combinar. Em fa molta il·lusió

aportar el que pugui de la meva expe-

riència, que ha estat a l’altra costat, com

a usuària de centres de premsa. Inten-

taré continuar el que s’ha fet fins ara.

L’únic tema que volemmillorar és el re-

latiu a les noves tecnologies.

Tots dos heu voltat força pel món i, per

tant, esteu acostumats a utilitzar cen-

tres de premsa. Si el comparem amb al-

tres centres, com queda el CIPB?

XB La gran diferència és que, al no ser

capital d’estat,Barcelona no té una pre-

sència de periodistes estrangers com

Londres, Roma o Washington, per

exemple, i les necessitats són diferents.

I, per tant, el CIPB no ha de tenir el

plantejament d’un centre de premsa

com aquests. Però el sentit de donar el

servei al periodista estranger sí que és

la seva raó fonamental.A diferència de

centres com el de Londres, on s’ofereix

servei als 3.500 periodistes que hi viuen,

el CIPB no és per al periodista que hi

resideix (hi ha uns quaranta periodistes

estrangers acreditats), sinó bàsicament

per als que, de tant en tant, vénen a

Barcelona. El canvi fonamental, tal i

com ha comentat la Rosa Maria, és el

tecnològic. Abans, per raons econò-

miques, això era més difícil, però en

l’actualitat el compromís dels patrons a

l’hora de mantenir el finançament és

cabdal per a la modernització.

RMC Jo porto vint-i-sis anys fora i et

puc assegurar que és molt important

trobar un suport com el del CIPB quan

ets en una ciutat on no resideixes i on

no disposes d’una estructura de treball.

Té una importància extraordinària i,

per tant, a Barcelona cal un centre

d’aquestes característiques.

E N T R E V I S TA a Rosa Maria Calaf / Xavier Batalla

“La premsaviu el momentmés difícil”

Jordi RoviraFotos: Sergio Ruiz

El passat 5 de març

el Patronat de la

Fundació del Centre

Internacional de

Premsa de Barcelona

(CIPB) nomenava

Rosa Maria Calaf nova

presidenta de l’entitat

en substitució de

Xavier Batalla. En una

entrevista a dues

bandes, aquests dos

periodistes amb força

anys d’experiència a

l’esquena

–ella en el món de la

televisió, ell en la

premsa escrita– i un

gran bagatge en

l’àmbit internacional,

reflexionen sobre el

futur de la institució,

així com dels perills

que afronta una

professió a la qual tots

dos s’han dedicat amb

cos i ànima.

calaf:Layout 1 7/4/09 09:53 Página 40

Durant la presentació de la nova presi-

dència vas dir que seria important fer

“una campanya de sensibilització

sobre la importància del periodisme”.

A què et refereixes exactament?

RMC Penso que aquesta és una feina

paral·lela del CIPB. No és l’objectiu de

la institució però sí que, aprofitant el

contacte amb la societat civil que s’ha

fet sota la presidència d’en Xavier, hem

d’intentar que també es pugui parlar de

la qualitat del periodisme. Provar, d’al-

guna manera, de formar sobre el que

s’ha d’exigir de la informació.

Quan es parla de qualitat periodística

també es parla de formació contínua.

Sovint aquest és un dels dèficits de

molts professionals de la informació.

Sembla que les presses no ens permeten

el temps necessari per reciclar-nos.

XB Això és veritat, si bé aquest és un

tema molt personal. El CIPB pot aju-

dar i ser un complement important,

però la primera responsabilitat és del

mateix professional que es vol especia-

litzar i del mitjà de comunicació que li

dóna suport, que també hi té un paper

important.

RMC Pel que fa a la qualitat periodís-

tica, és inquietant la barreja de gèneres

a la televisió, la frivolització, la banalit-

zació, la selecció de notícies no pas per

la importància del ciutadà sinó per l’au-

diència. Es busca el que impacta i no el

que importa. I sempre que sigui possi-

ble, des del CIPB hem d’intentar aler-

tar, sensibilitzar, preocupar-nos

perquè no es perdin els objectius

de la professió i que aquesta es

converteixi en una altra cosa, so-

bretot en el cas de la televisió, on

no estem fent informació sinó

entreteniment informatiu. I això és im-

portant que ho tinguem present fem el

que fem.Com a institució, hem de tenir

clar que s’ha de protegir la professió de

tot plegat.

XBEn premsa escrita passa exactament

el mateix.La banalització de la informa-

ció, buscar l’entreteniment, etc.Històri-

41

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Rosa Maria Calaf, nova presidenta del CIPB, i Xavier Batalla, president sortint, durant la conversa amb CAPÇALERA.

“Al CIPB també hem d’intentaralertar, sensibilitzar perquèno es perdin els objectius dela professió” (Rosa Maria Calaf)


cament, la premsa volia formar i ajudava

la gent a aprendre a llegir i escriure.Des-

prés, l’objectiu era informar i, més tard,

és entretenir. I aquesta vulgarització és

un problema. La responsabilitat és, pri-

mer de tot, dels mitjans i de les em-

preses. Els periodistes han de tractar de

superar-ho, igual que la democràcia se-

para la religió de l’estat. I, malaurada-

ment, cada vegada és més clar que

l’empresa i la redacció són una mateixa

cosa quan, almenys en un estat de dret,

haurien de ser-ne dues de diferents.

RMC Aquesta barreja de negocis i in-

formació és absolutament perjudicial. I

des del punt de vista del CIPB també

seria interessant conèixer quina és la si-

tuació en altres països.

Dins d’aquest moment de canvi, uns

dels més afectats són els periodistes ve-

terans als quals les empreses estan pre-

jubilant.

XB S’està prejubilant persones que

possiblement estan en el millor mo-

ment de la seva carrera periodística.A

Gran Bretanya hi ha un periodista,Tre-

vorMcDonald, que presentavaNews at

ten, el telenotícies de les deu del vespre

a la ITV. Es va jubilar el 2005, tot i així,

l’any passat, els responsables de la ca-

dena el varen anar a buscar i ara el

torna a presentar. Aquí, en canvi, si ja

superes els quaranta anys...

...però és que tradicionalment als paï-

sos anglosaxons els periodistes veterans

dirigeixen els noticiaris que aquí pre-

senten els joves.

RMCTornem al problema de la barreja

de gèneres. És lògic que un programa

d’entreteniment del dissabte al vespre

busqui un presentador jove per al pú-

blic al qual va dirigit, ara bé, un infor-

matiu ha de buscar, sobretot,

credibilitat. I aquesta s’aconsegueix tan

sols amb el pas dels anys i amb la

confiança de l’espectador. Per tant, es-

combrar això... Fer-ho a la televisió pú-

blica, em sembla una malversació de

fons públics, perquè han invertit en for-

mar una sèrie de gent de la qual ara

prescindeixen i que probablement

aprofitarà algú altre. Em sembla com-

pletament absurd. Sobre la credibilitat,

m’agradaria citar el cas de Paul Harvey,

una icona de la ràdiodifusió nord-ame-

ricana que va morir recentment i a qui

la CBS havia fet un contracte de cent

milions de dòlars per deu anys quan ja

en tenia vuitanta-dos!

Aquí això és impensable.

RMC Quan he explicat als meus

col·legues anglosaxons que me n’anava

de la televisió es quedaven esfereïts ja

que allà fan el contrari. Intenten espré-

mer-te i que no te’n vagis perquè, per

ells, del que es tracta és d’aprofitar al

màxim la persona.

XB Aquesta política de prejubilacions

demostra el desinterès per la informa-

ció i com les empreses periodístiques

E N T R E V I S TA

42

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Calaf critica la barreja de gèneres que s’està donant en la televisió actual.

Rosa Maria Calaf (Barcelona,

1945) és llicenciada en Dret i Pe-

riodisme, i en el moment de preju-

bilar-se era la corresponsal més

veterana amb vuit corresponsalies

de TVE (Moscou, Viena, Buenos

Aires,NovaYork,Roma,Pakistan,

Hong Kong i Pequín) on començà

a treballar el 1970.Va ser membre

fundador de l’equip deTV3 com a

directora de programació i pro-

ducció. Al llarg de la seva carrera,

ha aconseguit guardons, com el

premi Ondas a la millor tasca pro-

fessional (2001), l’Ofici de Perio-

dista, del Col·legi de Periodistes

(2003) i el Cirilo Rodríguez (2007),

entre molts altres.

La corresponsalmés veterana

“Les notícies no sónmercaderies sinó unacosa molt més seriosa ”(Rosa Maria Calaf)


confien en la banalització d’aquesta in-

formació. Perquè per ser gran o tenir

una edat determinada un no és neces-

sàriament bo, però els errors sí que es

cometen per la manca d’experiència,

així que quan un té experiència pot evi-

tar-los.

RMC Sobretot, allò que no es pot fer és

un tall net. A TVE, ara tan sols hi ha

gent sense experiència. I hi ha d’haver

gent sense i amb experiència, i a partir

d’aquí fer un engranatge.

Un diàleg entre generacions.

RMCExacte. Perquè ningú no neix en-

senyat. I també és tremend el missatge

que hi ha darrere tot això: tot val i no

importa no saber de les coses, quan en

realitat sí que és important. I no vull

que sembli que el que volem és tancar

el pas a la gent jove perquè és absolu-

tament necessari que hi hagi un relleu

però aquest ha de ser combinat.

XBAmés, s’ha de tenir en compte que

als joves se’ls tracta malament, ja que

quan es jubila o prejubila un periodista

no es fa per beneficiar les generacions

joves. La prova d’això està en la preca-

rietat laboral amb què es troben.

I ara que som enmig d’aquest debat, us

imagineu un futur sense premsa escrita?

RMC No, quin horror!

XB No me l’imagino.

RMC El més terrible és que sembla

que serà així. Als Estats Units ja estan

fent estudis que apunten que desapa-

reixeran. No ho sé, jo sóc de tocar

paper... Si el que ve i ho substitueix és

de la mateixa qualitat o fins i tot ho

millora gràcies a les noves tecnologies i

tan sols canvia el suport, llavors seria

perfecte i no importaria. El problema

és que tot apunta que la qualitat se’n

ressentirà. I la informació és un dret fo-

namental del ciutadà. Diaris sense

paper? Potser sí. Estic oberta a qualse-

vol canvi que sigui per millorar, no per

anar enrere.

XB Jo no em vull imaginar un futur

sense diaris en paper. De totes ma-

neres, crec que seria un pas enrere bru-

tal. Gràcies a la premsa escrita avui és

possible Internet. La premsa escrita

està relacionada amb la llibertat de

premsa, la llibertat d’expressió, el dià-

leg, l’intercanvi d’opinions.... Tan sols

cal visitar una redacció d’una televisió

o ràdio a les set del matí per veure com

s’alimenten de la premsa escrita.

RMC S’anirà cap a noves formes i això

és perfecte perquè s’ha d’estar obert a

tot això, però sense oblidar quin és

l’objectiu del periodisme i de la infor-

mació, així com la importància d’una

informació ben feta. I que l’objectiu

final de la informació no és el compte

de resultats. Les notícies no són mer-

caderies. No són sabates ni cotxes ni

places d’hotel, sinó una cosa molt més

seriosa que tot això. No es pot funcio-

nar amb criteris comercials a l’hora de

donar resposta a un dret. Perquè ara

43

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

“La política deprejubilacions demostrael desinterès per lainformació” (Xavier Batalla)

Batalla no vol imaginar-se un futur sense premsa escrita.

Xavier Batalla (Barcelona, 1948)

és llicenciat en Periodisme i Filo-

sofia i Lletres. Comença el 1972 a

El Correo Catalán –on va ser cap

d’Internacional–, el 1997 s’incor-

pora alDiario de Barcelona com a

redactor en cap, càrrec que també

ocupa el 1982 aEl País, on arriba a

sotsdirector. Entre 1986 i 1989 fou

corresponsal de La Vanguardia a

Londres. Actualment, és corres-

ponsal diplomàtic de LaVanguar-

dia a més de director adjunt de

“Vanguardia Dossier”. Ha publi-

cat Afganistán, la guerra del siglo

XXI i ¿Por qué Irak? (DeBolsillo).

Entre novembre de 2006 i març de

2009 ha estat president del CIPB.

Expert en afersinternacionals


des de les televisions el que estem fent

és creant societats de consumidors, no

de ciutadans.

XB I, en el cas espanyol, hi ha un motiu

de reflexió respecte a la premsa escrita.

Al Regne Unit, els diaris que més es

venen són els sensacionalistes, però

aquí són els diaris de qualitat. Per tant,

l’èxit de la premsa a Espanya també va

lligada a la qualitat.

En els darrers anys alguns diaris gra-

tuïts han apostat per fórmules més

aviat populistes.

XB I la premsa de qualitat pretén ba-

nalitzar la informació per arribar als

lectors de la premsa gratuïta quan allò

que ha de fer és no decebre el lector de

tota la vida.

RMC En la televisió l’equivalent hau-

ria de ser la televisió pública. Que una

vegada per totes s’expliqui quin és el

model de televisió pública que es vol i

que s’expliqui al ciutadà! Que s’expli-

qui que tenir una bona televisió publica

costa diners, de la mateixa manera que

també costa diners un bon hospital de

la seguretat social o un bon centre edu-

catiu públic. Però resulta que això no

s’ha explicat.

Tota aquesta transformació de la pro-

fessió és molt interessant, si bé també és

preocupant.

RMC És molt interessant des del punt

de vista de la transformació dels instru-

ments, ara bé, molt inquietant veure a

on anirem a parar. I la crisi econòmica

és terrible perquè pot acabar precarit-

zant encara més les redaccions.

XB La premsa viu el moment més di-

fícil. Fa temps la televisió no va aca-

bar amb la premsa escrita però en

l’actualitat, entre el fraccionament de

l’audiència i la competència d’Inter-

net, els joves ja no llegeixen diaris ni

tampoc veuen la televisió! Estan en-

ganxats a la Xarxa i això afecta tant la

ràdio, la televisió com els diaris. I, a

més, en un moment de crisi econòmica

en el qual les empreses aprofiten per

fer neteja!

RMC Jo sóc defensora de les noves tec-

nologies i Internet em sembla una eina

magnífica, però s’ha d’explicar a la gent

que tot el que surt a Internet s’ha d’aga-

far amb molt de compte. S’ha d’ense-

nyar els escolars a veure la televisió i

E N T R E V I S TA

44

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Tant Calaf com Batalla critiquen la política de prejubilacions que estan aplicant nombrosos mitjans de comunicació.

“Avui en dia la líniadifusa entre empresa iredacció ho és més quemai” (Xavier Batalla)


Internet i a llegir la premsa.A Internet

no hi ha cap autoritat cibernètica que

decideixi que quan posem una paraula

al cercador apareguin les millors en-

trades sobre un tema determinat. Més

aviat aquestes les han posades allà per-

què algú té uns interessos determinats.

I això la gent ha de saber-ho.

XB Un dels aspectes que donava més

credibilitat a la premsa escrita era que

ordenava el món, ordenava tota la

quantitat d’informació que rebem. I si

el lector no estava d’acord en com or-

denaven el món canviava de diari! Però

ara cada cop això és més difícil fer-ho

perquè aquests desapareixen i també

perquè la tendència és no ordenar el

món.

En tot aquest debat, sempre s’assenyala

com a culpables els gestors dels mit-

jans. Però, i els periodistes, quin grau

de culpa tenim?

RMC És una responsabilitat compar-

tida, però és clar que qui té més poder

també témés responsabilitat.Tu pots dir

que per un lloc no hi passes, ara bé, cada

cop és més complicat fer-ho perquè la

gent jove té moltes despeses que ha de

pagar.Així que el llistó del que és o no

és acceptable està baixant constant-

ment.

XBAbans parlava de la confusió entre

empresa i redacció. Aquesta línia que

sempre ha estat difusa avui en dia ho és

més que mai. I per part del poder polí-

tic, la pressió cada dia és més gran.

RMC Però és que cada vegada aquesta

pressió és menys política i més econò-

mica. Ja no és un problema ideològic,

sinó que la política està sotmesa a l’eco-

nomia. Actualment, els politics són

homes de negocis. Quan els veus viat-

jant pel món al final el que van és a ven-

dre, mentre que temes com l’ètica i els

drets humans sempre els citen amb la

boca petita. I aquest és el gran canvi.

Ara els controls són econòmics i ho són

per a tothom.


Sota el lema “La memòria de l’esport”,

El Mundo Deportivo obria al febrer

tota la seva hemeroteca. Els 103 anys

d’història del diari esportiu, materia-

litzats en més de 27.000 números i

1.170.000 pàgines, eren posats a l’abast

d’un clic de forma totalment gratuïta.

El grup Godó refermava, així, l’aposta

que ja havia realitzat abans amb La

Vanguardia, que va anunciar el 26 d’oc-

tubre a través de les seves pàgines que

havia dut a terme el gens menyspreable

esforç editorial d’obrir el seu arxiu his-

tòric als internautes sense cap contra-

prestació.

“Es tracta del major patrimoni perio-

dístic del món hispanoparlant posat a

disposició dels ciutadans, completa-

ment gratis i sense restricció d’accés”,

deia aleshores el rotatiu, que tan sols va

reservar als subscriptors el privilegi de

tenir accés a les edicions dels darrers

trenta dies.Dins l’encès debat sobre pa-

gament o gratuïtat per consultar a tra-

vés de la Xarxa els continguts dels

diaris en paper, el grup Godó ha tirat

pel dret. I es declara plenament satisfet

amb la seva elecció.

“Jo no he vist res similar en tota la

meva carrera com la resposta super-

agraïda i entusiasta de centenars de

persones que ens envien correus per fe-

licitar-nos”, exposa el director de

continguts digitals de La Vanguardia,

Ismael Nafría, que va coordinar el pro-

jecte de l’hemeroteca en línia.A part de

l’aplaudiment general, Nafría assegura

que “un 10% de les pàgines vistes a La-

Vanguardia.es són visites a l’hemero-

teca”. Pels correus electrònics que

reben, aquest servei és utilitzat per una

tipologia de gent diversa.“Hi ha de tot.

Des de persones que han pogut recons-

truir part de la seva vida familiar grà-

cies al diari, a estudiosos fent la tesi,

representants d’associacions i clubs, his-

toriadors, periodistes, sociòlegs, gent

d’immobiliàries...” enumera Nafría en

un interminable etcètera de casos.

La gent percep, doncs, l’alt valor d’un

arxiu que repassa 127 anys d’història,

digitalitzat al complet en només una

dècada, que ha incorporat en la darrera

fase un potent cercador –després d’in-

dexar els continguts de cada PDF– per

tal de facilitar-ne les consultes. El ma-

teix entusiasme ha suscitat la iniciativa

d’El Mundo Deportivo. “Quan el diari

ja tenia vint-i-tres anys naixia la Lliga

de futbol espanyola”, fa notar el seu

sotsdirector, Enric Belil. Tot una enci-

clopèdia de l’especialitat, ja que el ro-

tatiu “cobreix tot L’'esport des del

1906”.

No queda tan clar l’apartat quantitatiu,

és a dir: com l’accés lliure a l’hemero-

teca s’ha traduït efectivament en un

major nombre de visites i com aquesta

afluència pot redundar en beneficis

econòmics. Segons dades d’OJDin-

R E P O R TAT G E

La memòriadels mitjans,a la Xarxa

Els diaris han passat

de menysprear

Internet a llançar-se

als seus braços.

Les principals

capçaleres s’afanyen

a posicionar-se

a la Xarxa.

La digitalització dels

arxius s’ha convertit

en un valor afegit.

Igual que ha passat en

el món televisiu, els

dos diaris més antics

de Barcelona, La

Vanguardia i El Mundo

Deportivo, han

proporcionat accés

lliure i gratuït a una

hemeroteca de més de

cent anys. El debat

està servit:

és preferible cobrar

pels continguts o

esdevenir referència

a Internet, aquesta

“gran barra lliure”?

Natàlia AraguàsFotos: Sergio Ruiz

Article-hemeroteca:Layout 1 6/4/09 12:38 Página 46

teractiva, LaVanguardia.es va tenir

2.360.095 usuaris únics el gener passat,

cosa que representa un ascens de

l’11,53% respecte de l’anterior. En

comparació amb l’octubre, quan va co-

mençar a funcionar l’hemeroteca de

lliure accés, s’ha registrat, però, un lleu-

ger descens, ja que aleshores la marca

era de 2.405.729 usuaris únics. El mes

de l’estrena sí que va notar-se un re-

punt de les visites al web, amb un as-

cens del 16,27% respecte al setembre.

Les dades oscil·len i no en permeten

una lectura clara.

Tot i que obrir l’arxiu a Internet sense

restriccions és “una decisió molt gene-

rosa”, reconeix Nafría, si La Vanguar-

dia hi ha optat és perquè creu que

existeixen beneficis de tot tipus, no

només estrictament econòmics sinó en

termes de rellevància i difusió.“El ren-

diment de més de dos milions de pà-

gines de contingut a Internet ve de

múltiples maneres” exposa. A més, “la

gent compra amb comptagotes” contin-

guts informatius a Internet, de manera

que sembla que la línia que marquen

els nous temps és que “la informació

flueixi i estigui disponible” a la Xarxa.

El fet que el grup Godó hagi repetit la

jugada ambElMundo Deportivo porta

a pensar que, fent balanç, estan satisfets

amb la decisió. Un punt de vista que

també comparteix el consultor de mit-

jans i exdirector d’ADN.es, JuanVarela,

convençut que “val la pena obrir-ho

tot”.D’altra manera, les hemeroteques

esdevenen“continguts morts”, per molt

valor sentimental que tinguin

per un grup “molt reduït” de

gent amb interessos professio-

nals o històrics. “Una hemero-

teca és un conjunt de prestatges

totalment morts. Quan ho

poses a la Xarxa és viu permanentment.

És un bon mitjà per no tenir un actiu

totalment ineficient”, defensa.

Malgrat que la crisi ha fet ressuscitar a

l’altra banda de l’Atlàntic la vella polè-

mica sobre si cal cobrar per consultar a

Internet els continguts històrics dels

47

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La massiva resposta a causade la gratuïtat de la consultacontrasta amb el poc èxit de lescompres de continguts en línia

Els diaris en paper que es poden consultar a les redaccions comencen a estar també a la Xarxa, fent-ho més còmode i accessible.


diaris, Varela creu que es tracta d’un

“debat fals”, fruit de “la histèria pel

tema de la rendibilitat” que ha generat

l’actual conjuntura econòmica. En

aquest context s’han d’interpretar, creu,

la recent proposta del columnista

David Carr, que en un article al The

New York Times proposava crear un

model a l’estil iTunes per a continguts

periodístics. Així com les declaracions

posteriors del director executiu de

l’editora del mateix diari, Billy Keller,

que va considerar que si s’ofereix in-

formació “molt bona, de veracitat com-

provada”, és lògic i just que tingui un

preu.Entre altres veus que, sobretot als

Estats Units, han començat a plantejar

si la “barra lliure” que a la pràctica és

Internet no acabarà per frustrar qual-

sevol possibilitat de negoci.

El problema, observaVarela, és que els

grups mediàtics no han construït xarxes

pròpies per comercialitzar els seus

continguts, que deu o quinze anys des-

prés de la irrupció d’Internet estan en

mans de Google o Yahoo.A més, a dia

d’avui cap sistema de micropagament

per notícies ha prosperat, la publicitat

en línia no acaba de funcionar i les

subscripcions també s’han demostrat

poc efectives. Un altre dilema al qual

s’enfronten els diaris decidits a em-

prendre el costós projecte de la digita-

lització és si fer-ho en solitari, cas deLa

Vanguardia iElMundoDeportivo, o de

la mà de Google, que l’ha emprès a es-

cala mundial amb la intenció de fer

consultable mitjançant el cercador des

dels diaris de tirada nacional a aquells

més insignificants. Amb Google com a

company es comparteixen despeses

però també beneficis. D’una manera o

altra, rendibilitzar els continguts a la

Xarxa es fa, com amínim,difícil i la gra-

tuïtat en temps de crisi no s’imposa

com el millor sistema. “Els mitjans po-

dran crear en el futur certes àrees de

pagament, encara que més aviat de ser-

veis o d’interrelació”, apunta Varela,

que no creu que sigui factible que els

internautes paguin per la informació en

si mateixa, que mai serà prou di-

ferenciada. “És com si vas a un

mercat a vendre roba de marca.

El mercat és Internet, on gairebé

tot és gratis. En aquestes condi-

cions, no pots muntar una botiga

en què s’hagi de pagar”, exempli-

fica. A problemes nous, no valen les

velles estratagemes.

ALTRES OPCIONS

Davant la incertesa, un altre dels prin-

cipals diaris catalans, El Periódico, ha

optat per esperar.El web estàndard pot

consultar-se de forma gratuïta fins al

2006,mentre que si es vol anar més en-

rere ja és territori vedat, només acces-

sible als subscriptors. “Ara mateix no

R E P O R TAT G E

48

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ElMinisteri de Cultura ha posat a

disposició dels ciutadans la Bi-

bliotecaVirtual de Premsa Histò-

rica (http://prensahistorica.mcu.

es) des d’on es poden consultar

dues mil capçaleres de diaris edi-

tats a tot l’estat entre els anys

1777 i 2005.En total, 4.300.000 pà-

gines accessibles a través d’un

simple clic. Aquest projecte s’ha

pogut portar a terme en posar al

servei de tothom els fons que es

conserva a les Biblioteques Pú-

bliques de l’Estat, així com en al-

tres entitats amb les quals s’han

firmat acords.

La Biblioteca Virtual de Premsa

Històrica és el resultat d’un pro-

cés de digitalització cooperativa

del Ministeri, comunitats autò-

nomes i altres institucions de la

memòria, amb el qual es pretén

preservar i fer accessibles un ma-

terial bibliogràfic que es caracte-

ritza per ser exemplars únics i, per

tant, de difícil accés. És un dels

principals projectes de digitalitza-

ció de l’Estat i té un gran pes in-

ternacional, tant pel seu volum –a

Europa només s’hi acosta Àustria,

amb gairebé tres milions de pà-

gines– com per les seves funcio-

nalitats. En aquesta base de dades

estan representades 15 comuni-

tats autònomes, 45 províncies i

140 localitats. Es preveu incloure-

hi col·leccions de les comunitats

autònomes i províncies que en-

cara no hi estan representades.

L’objectiu és preservar un mate-

rial que es troba en risc de des-

aparició i difondre de la manera

més àmplia possible uns recursos

informatius molt demanats.

Es digitalitzala premsa històrica

Es pot emprendre el costósprojecte de digitalització ensolitari o compartint despesesi beneficis amb Google

Tres portades d’El Mundo Deportivo dels

anys 1919, 1958 i 1992.


tenim cap projecte per canviar això”,

reconeix David Sacha, coordinador de

l’edició digital del diari del grup Zeta.

“Si tens l’hemeroteca tancada, pots

tenir uns beneficis o ingressos perquè

la gent pagarà. Si no ho cobres amb pu-

blicitat i entrades al web pots obtenir-

los per aquí. Si amb això pots

rendibilitzar-ho, perfecte.El nostre dar-

rer estudi ens deia que no”, explica.

ElPeriodico.com va patir l’última re-

modelació el 2006. A la pròxima, tor-

narà a plantejar-s’ho i decidirà, amb

nous elements de judici, quina fórmula

li interessa. En l’actualitat, té més de

60.000 abonats a la seva hemeroteca,

segons fonts del diari.

Sovint, tenir l’arxiu històric disponible

a Internet respon, més que a una deci-

sió deliberada, al fet de no tenir-ho

completament digitalitzat. No és el cas

d’El Periódico, aclareix la seva cap de

documentació, Miren Casado: “L’any

2001 va fer-se un projecte per a tot el

material anterior al 1994.Una digitalit-

zació expressa, des de l’any 1978, que és

de consum intern”. Tots els PDF del

diari estan indexats, de forma que es

poden fer cerques per paraules.A més,

la col·lecció de DVD que agrupa tots

els números des de la seva fundació

s’ha posat a la venda i ha estat adqui-

rida per institucions com la Biblioteca

Nacional. Obrir aquest fons a Internet

tan sols necessita un sí empresarial.

En el cas de l’Avui, un dels pocs diaris

que ha optat per la fórmula de propor-

cionar als internautes accés totalment

obert al seu arxiu històric, només es

poden consultar els continguts fins a

l’agost del 2006. “Simplement perquè

ara mateix és el que tenim”, reconeix la

directora de l’Avui.cat, Sílvia Barroso.

“Algun dia ens agradaria digitalitzar

tots els anys anteriors, fins al Sant Jordi

de 1976, però és una feinada de bojos

que hem d’encarregar a algú i en el

context actual no ho farem”, admet. La

intenció és que en un futur, al més pro-

per possible, els continguts del diari pu-

guin ser consultats a la Xarxa de forma

gratuïta. “És una limitació purament

tècnica i de diners”, reconeix Barroso.

Pel que fa a El Punt, el 25 de febrer es-

trenava web pròpia, després de vuit

anys compartint domini amb Vilaweb.

En aquesta nova etapa, el diari no ha

acabat de resoldre el fet de tenir el seu

arxiu històric dispers en tres llocs web,

els quals enllacen el ElPunt.cat perquè

els internautes puguin fer-hi cerques.

Els continguts publicats en format digi-

tal entre els anys 2001 i 2008 es poden

trobar mitjançant el cercador de Vila-

web i els anteriors al web de

l’Arxiu Històric de Girona (des

del 1979 fins a l’actualitat) o bé al

Quiosc.cat (del 2003 fins ara). La

intenció del diari és agrupar-ho

però en aquest moments, amb un

lloc web acabat d’estrenar, existeixen

altres prioritats.

TV3, PIONERA

Pel que respecta al camp televisiu,TV3

va ser pionera a l’Estat en posar els

seus continguts a l’abast dels inter-

nautes a través del 3alacarta, que va

néixer al gener del 2004 plantejat com

un servei de vídeo personalitzat.El pro-

jecte va anar de la mà de la digitalitza-

ció dels arxius de la casa, que va

començar un any abans i encara no ha

culminat. Segons explicaAlícia Conesa,

cap del servei de documentació de

TVC, a hores d’ara s’ha digitalitzat un

30% del fons antic. Amb vint-i-cinc

anys d’història, la tasca de digitalitzar

tot l’arxiu de Televisió de Catalunya

–que ja produeix tot en el nou format, a

excepció d’alguns programes– s’ende-

vina titànica i costosa. En aquests mo-

49

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Algunes veus crítiquesja es plantegen si la “barralliure” dels arxius a Internetno frustarà possibles negocis

Una de les professions associades

als mitjans que més ha evolucio-

nat en els darrers vint anys les ru-

tines de treball és la de documen-

talista. Aquells temps en què els

tous dels dits s’ennegrien de tan

manipular diaris i retallar articles

ja semblen la prehistòria.

Tot i que la majoria dels diaris

conserven una col·lecció física

–que els lectors poden consultar si

ho demanen amb antelació– el

seu ús és escàs i inspirat pel ro-

manticisme. Segons Miren Ca-

sado, cap de documentació d’El

Periódico, en aquest diari el vo-

lums físics ja no són utilitzats ni

pels documentalistes. L’hemero-

teca d’ús habitual és en línia i, en

base a aquesta, es fan les re-

cerques d’informació que dema-

nen els periodistes de la casa, que

també s’han reduït substancial-

ment, atès que l’arxiu digital

també és consultable. “Abans re-

bíem unes 150 peticions diàries.

Ara s’han quedat en unes vint,

però molt més saboroses ja que

són més concretes,més especials”.

Dossiers de temàtiques per fer

comparacions o creuar dades, per

exemple. “La nostra feina s’està

anant més cap a l’elaboració de

productes, efemèrides, cronolò-

giques”, afirma. Des del departa-

ment de documentació de TV3,

Alícia Conesa observa que la di-

gitalització és necessària per evi-

tar que alguns materials quedin

obsolets. “El que més ens inte-

ressa digitalitzar és el que està en

el format més antic perquè d’aquí

a dos dies no tindrem magnetos-

copis per llegir-ho”, adverteix.

L’ofici “mutant”de documentalista


ments, ningú aventura quan haurà cul-

minat, tot i que el projecte continua

avançant en funció del temps i els re-

cursos que s’hi destinen cada any.

En aparèixer el 3alacarta va optar-se

per un sistema amb dues variants: una

de gratuïta per als continguts recents i

una de subscripció, que permetia re-

muntar-se més enrere i oferia major

qualitat d’imatge. El preu de la subs-

cripció era de 7 euros al mes, 18 al tri-

mestre o 65 cada l’any, amb l’opció de

visionar vídeos de forma puntual a tra-

vés de SMS. “Era la tendència del mo-

ment i els costos que hi havien.És molt

diferent fer arribar un HTML que un

vídeo; en aquest cas, cada cop que

l’emissor dóna un vídeo té una despesa.

Això ha anat evolucionant, els preus

han baixat. Hi ha un canvi tecnològic i

de mentalitat”, explica Roser Plana,

coordinadora del servei 3alacarta.

A partir del maig del 2007, el 3alacarta

comença a ampliar la seva gratuïtat, tot

i introduint la possibilitat que els usua-

ris gaudeixin durant una setmana de

tots els vídeos de producció pròpia,

amb un període encara més llarg per als

continguts informatius. Aleshores, la

popularitat de portals comYou Tube o

Google Videos ja era massa gran com

per ignorar-la: com succeeix amb tants

altres productes, els internautes s’ha-

vien acostumat a no pagar per consu-

mir continguts audiovisuals. TV3 va

acabar per sucumbir a la realitat al no-

vembre passat, quan va oferir accés

lliure a tots els vídeos del 3alacarta.

Encara que, en el dilema accés gratis o

restringit TV3 va haver de rectificar, el

3alacarta no ha parat de créixer en

volum de continguts des que es va

crear, quan el servei constava de només

300 vídeos.Al cap de dos anys i mig ha-

vien crescut fins a 42.000. En esdevenir

gratuït, tenia un arxiu històric de

75.000, que creixia al ritme de 600 peces

per setmana.A dia d’avui, n’hi ha més

de 85.000. L’evolució ha estat, doncs,

R E P O R TAT G E

50

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La rebregada dita “renovar-se o

morir” ha adquirit una dimensió més

que certa en el cas de les revistes en

català, que semblen haver trobat a

Internet una sortida als perennes

problemes de distribució que pa-

teixen, l’elevat preu del paper i la

crisi dels quioscos com a punt de

venda. Coincidint amb la Fira de

Frankfurt, l’Associació de Publica-

cions Periòdiques en Català

(APPEC) va presentar el projecte

de digitalització de revistes, un am-

biciós projecte fruit d’un acord amb

el cercador mundial Zinio.com.Fun-

dada als Estats Units l’any 2000,

Zinio és líder internacional de la dis-

tribució per Internet de revistes, amb

més de quatre milions de clients i

una disponibilitat de més de 500 cap-

çaleres com Playboy o National

Geographic.

Segons Frederic Callís, vicepresident

de l’APPEC i coordinador del pro-

jecte, un any i mig després una qua-

rantena de revistes de les 150 que

integren l’associació s’han apuntat a

la digitalització, que avança a bon

ritme. La passada diada de Sant

Jordi, l’APPEC es va aplicar a pro-

mocionar el quiosc digital, que va

sumar en menys d’una setmana més

de 3.000 subscriptors.“És una via de

present, més que de futur”, valora

Callís.“I més en la situació actual, en

què la distribució al quiosc és molt

conflictiva i el preu de les trameses

comença a ser prohibitiu”.

Després d’una intensa campanya,

s’està aconseguint vèncer les reti-

cències dels associats i convèncer-los

que poden trobar a Internet una via

alternativa per arribar als

seus lectors. Sense patir els

problemes d’invisibilitat al

punt de venda ni de distribu-

ció, endèmics en el sector de

les publicacions periòdiques

en català.

El quiosc digital està pensat per co-

mercialitzar les revistes a través d’un

sistema de subscripció o bé com-

prant números puntuals, a un preu

un 50% inferior que en paper. El

software de Zinio ofereix continguts

multimèdia, cercador per continguts,

possibilitat de retallar articles i en-

viar-los per correu electrònic

i un llarg etcètera. Callís no

s’atreveix a aventurar que les

revistes digitals acabin amb

l’edició en paper de les cap-

çaleres. Sí que algunes, so-

bretot les més especialitzades, poden

plantejar-s’ho per estalviar recursos.

Segons Callís la digitalització permet

“comercialitzar arreu del món les

nostres revistes per primera vegada

en la història del país”. D’aquesta

manera capçaleres que abans no po-

dien ser comercialitzades ni a Ma-

drid pel fet de ser en català ara

creuen fronteres i arriben a Canadà

o Malàisia. Aplana el camí la possi-

bilitat que ofereix Zinio d’introduir

briefings en altres idiomes.

La tercera viade les revistes en català

Una quarantena de revistesde l’APPEC s’ha digitalitzatfruit d’un acord ambel cercador mundial Zinio

S’ofereixen contingutsmultimèdia, la possibilitatde retallar articles, així combriefings en altres idiomes


imparable i TV3 ha viscut tot aquest

procés d’assaig pràcticament sola. No

es descarta que en un futur la cadena

pública obri altres finestres en línia a

través de les quals puguin veure’s els

continguts.En l’actualitat participa, per

exemple, en el projecte europeuVideo

Activa, que posa a la Xarxa materials

de televisions de diferents països.

No va ser fins al maig del 2008 que

RTVE va crear el seu propi servei de

televisió per Internet, amb el sospitós

web www.rtve.es/alacarta, coincidint

amb el rellançament dels portals de la

corporació. S’havien digitalitzat, ales-

hores, un milió d’hores de l’arxiu de

RTVE.En l’actualitat, la majoria de te-

levisions espanyoles compten amb ser-

veis similars: La Sexta va inaugurar

l’any passat www.misexta.tv, Antena 3

permet als internautes mirar capítols

sencers de les sèries de producció prò-

pia a través de la seva pàgina web

(www.antena3.com) i Telecinco també

disposa d’un canal exclusiu de vídeos

(www.mitele.telecinco.es).

Tot plegat mostra la consciència que úl-

timament han pres les cadenes sobre la

importància d’Internet com a finestra.

La qual cosa porta a preguntar-se si

l’acte de mirar la televisió deixarà

d’estar associat algun dia amb l’aparell

en si. “Això en cert target (audiència

útil) de gent més nova ja va començar a

passar”, observa la coordinadora del

3alacarta. “L’adolescent mira la tele

tancat a la seva habitació, no amb la fa-

mília. Hi ha joves que et miren a través

d’altres dispositius, com la PlayStation.

En el futur no importarà la plataforma,

sinó el que mires.El repte és aconseguir

que et mirin a tot arreu”. Al cas

d’aquesta tendència, la CCMA s’afanya

a fer arribar els continguts per terra,

mar i aire. Entre els últims serveis que

ha posat en marxa, hi figura TV3 mi-

nuts, que permet consultar des d’Inter-

net, el mòbil o en podcast petits resums

de tres minuts dels seus espais i una

aplicació que possibilita programar gra-

vacions des del telèfon mòbil dels pro-

grames a l’ordinador personal.

A l’espera que aquests consums es de-

mocratitzin, Internet es consolida com

la segona petita pantalla. El 2007, es

van mirar 853.676 hores a l’arxiu a la

carta de TV3, que el 2008 van ascendir

a 2.341.450. Entre els continguts que

més triomfen, destaquen les sèries i els

programes estrella: últimament el 3ala-

carta viu un boom amb el Cracòvia,

Plana també recorda el “consum bru-

tal” que va tenir l’entrevista que Mò-

nica Terribas va fer al president del PP,

Mariano Rajoy, a La Nit al Dia.

Entre els avantatges d’Internet hi des-

taca que s’elimina el concepte de terri-

torialitat: els continguts arriben allà on

no els ho permeten les ones hertzianes.

En el cas d’una televisió comTV3, això

suposa captar teleespectadors que no

poden mirar-la per cap altre canal.

“Reps missatges de gent que et mira

des d’Austràlia, són pocs però et se-

gueixen i de seguida es queixen el dia

que deixes de posar alguna cosa.

Tenen necessitat d’aquest servei,

de seguida t’alerten. No poden

mirar TV3 de cap altra manera”,

argumenta Plana. Amb la Xarxa

no hi problemes de reciprocitat.

Així doncs, uns en el camp de la premsa

escrita i els altres en la petita pantalla,

el camí de la digitalització, que tots els

consultats consideren bàsica en l’era

d’Internet, es va completant. Cadascú

en la mesura de les seves possibilitats i

a l’espera que en un futur s’aclareixi

una situació ara per ara incerta.

51

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Amb un sol clic poden visitar-se les pàgines de diaris centenaris en pocs segons.

La gratuïtat de portals comYou Tube o Google Videos feuque TV3 acabés oferint accéslliure als vídeos del 3alacarta


www.printulibro.com902 108 701

144-Opinio:Layout 1 7/4/09 12:46 Página 52

53

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ATÈS QUE UN DELS PRINCIPIS

bàsics del periodisme és el deure d’efec-

tuar diagnòstics precisos de la realitat, és

gairebé obligat començar afirmant allò

evident: la premsa passa per moments de

dificultat. Com a empresa periodística,

els diaris pateixen les conseqüències de

la recessió global que afecta pràctica-

ment totes les economies del món occi-

dental.

En totes les crisis anteriors, els mitjans

escrits han estat un dels primers sectors

a notar el canvi de cicle en forma d’un

descens acusat dels ingressos publicita-

ris. Ara està succeint el mateix, fet que

situa les empreses periodístiques en una

posició complicada i les obliga a extre-

mar esforços per poder continuar oferint

una informació rigorosa i de qualitat.

Hi ha, no obstant això, un fet diferencial

i esperançador en què val la pena aturar-

se: la caiguda de la publicitat, que aca-

barà remuntant com ha succeït en el

passat, no ve acompanyada d’un descens

en la distribució. No hi ha crisi de

confiança, cosa que suposa la millor no-

tícia i la major garantia de futur per als

nostres mitjans. Cada matí, milions de

lectors busquen la informació contras-

tada i les anàlisis reposades que ofereix

la premsa escrita. Al costat de la daval-

lada econòmica conjuntural, els diaris

viuen immersos des de fa anys en una

crisi estructural derivada de les innova-

cions tecnològiques, la irrupció i creixe-

ment dels mitjans digitals, l’auge i la

fortíssima competència dels audiovisuals

i l’aparició de la premsa gratuïta.

Periòdicament, s’alcen veus augurant la

fi dels rotatius de paper i de pagament,

tal com els hem conegut tradicional-

ment. Per fortuna, cap d’aquests auguris

s’ha complert. Ben al contrari, la premsa

s’ha consolidat com a garantia de vera-

citat i ha enfortit la seva identificació

amb el sistema de drets i llibertats que

va consagrar la Constitució de 1978 a Es-

panya.

És una feliç casualitat que hàgim pogut

celebrar, durant els últims mesos, l’ani-

versari del text que simbolitza la conver-

sió del nostre país en un Estat de dret i,

alhora, el de la fundació d’AEDE, l’As-

sociació d’Editors de Diaris Espanyols.

L’esperit de consens, l’impuls democrà-

tic d’aquests moments fonamentals en la

nostra història van fer possible que la

premsa fes el salt a la modernitat i, al seu

torn, fos un instrument bàsic en la trans-

formació de la societat espanyola.

Recordar el naixement d’AEDE és

constatar que la tasca de les empreses

periodístiques mai no ha estat

fàcil. La història dels últims

trenta anys és la d’un esforç

constant d’adaptació a les noves

tecnologies, per posar-les al ser-

vei dels interessos dels ciuta-

dans. L’experiència ha demostrat que

més informació, o més vistosa i sensa-

cionalista, no equival a millor informa-

ció. Potser és per això que totes les

amenaces s’han acabat convertint en

oportunitats: ha succeït, de manera es-

pecial, amb els mitjans digitals. La com-

plementarietat, i no la competència, és el

camí. Edicions en línia i diaris conven-

cionals uneixen forces per fer el pro-

ducte més atractiu, per donar al ciutadà

més vies de participació.

Respondre a la fidelitat de milions de

persones requereix un esforç enorme

que creiem que mereix un suport per

part de les administracions. Tots els paï-

sos del nostre entorn europeu donen

ajudes a la premsa en el convenciment

que són un puntal bàsic del sistema de-

mocràtic i un instrument insubstituïble i

eficaç per a la formació d’una opinió pú-

blica crítica i informada. En el

sistema educatiu, llegir la

premsa és una eina eficaç per

formar els alumnes en l’hàbit

de la lectura. Com a exemple

del desavantatge dels editors

espanyols respecte dels euro-

peus, però sobretot com a in-

dicatiu de l’ampli ventall de

mesures que es podrien pren-

dre, des del suport a la forma-

ció de professionals fins a la

política impositiva: hi ha paï-

sos en què l’IVA per a la

venda de diaris és zero,mentre que a Es-

panya està en el 4%. Hi ha marge per

donar suport al sector de manera que, en

cap cas, es comprometi la independència

dels editors i dels professionals.

Mantenir la confiança dels lectors, de la

qual parlava al principi, depèn, no obs-

tant això, del compromís de tots els qui

fem possible l’apassionant aventura de

la premsa diària. Coneixem la fórmula:

qualitat, serietat, honestedat i solvència,

i estem disposats a continuar-la aplicant

com a garantia del futur que construïm

cada dia.

Pilar de Yarza,Presidenta del’Asociaciónde Editoresde Diarios

Españoles (AEDE)

“L’experiència ha demostratque més informació,

o més vistosa i sensacionalista,no equival a millor informació”

O P I N I Ó

Mantenirla confiança

JordiT

arragó


55

CAPÇALE

RA

GENER-M

ARÇ

2008

D’UNS QUANTS MESOS ENÇÀ,quan et trobes amb algun empresari o

comerciant,després de parlar una estona

del tema recurrent del dia, la crisi, sem-

pre llença un comentari final punyent de

l’estil “ja sabem que això no rutlla, però

els mitjans ens vàreu ben estovar el per-

sonal abans d’hora. Potser que us ho feu

mirar”.La gent delmón acadèmic, la crí-

tica, que tampoc no falta mai, et diuen:

“Les coses van malament però ho trac-

teu amb tan poc rigor i poca creativi-

tat...”. Anem a parar a la mateixa plaça

per un carrer diferent.Amics i coneguts

no van més enllà de “mira, és que jo no

hi entenc d’economia, ara bé, tot el que

dieu des de fa molt de temps és tan ne-

gatiu que vénen ganes d’apagar la ràdio

o la tele”.Al capdavall, t’adones que el

personal està esverat i té molta por.

I els qui escrivim, com ens ho prenem?

Fem autocrítica o estem satisfets amb

la feina feta? Cadascú fa el que sap i

pot al millor possible.Encara que, atesa

la gravetat del moment, potser que da-

vant l’allau de crítiques hi reflexionem.

Per a mi, hi ha tres fets cabdals i previs

que no podem oblidar:

1. Estem dins una situació econòmica

global d’una gravetat mai vista i econo-

mistes i polítics no semblen saber com

sortir-ne.

2. La importància de l’economia en els

mitjans, a diferència d’anteriors crisis,

així com el ressò de la informació des-

prés de la revolució d’Internet.

3. Probablement, l’estat d’ànim a l’hora

d’escriure ve condicionat pels entorns

individuals –molts de ben difícils– que

travessa la professió.

Potser per això en molts moments –i ja

portem un any i mig– hem caigut en la

desmesura. Portades i titulars exagerats

o tertúlies i enquestes al carrer, a cop

de micròfon, no han aportat cap infor-

mació i, en canvi, han generat més an-

goixa. Recordo les preguntes que a

l’octubre feien ràdios i televisions a la

gent sobre si sentien segurs els seus es-

talvis, quan tot eren rumors sobre la

solvència de les entitats. On duia això?

O el titular d’un diari nacional que ens

informava que les famílies que s’havien

acollit a la suspensió de pagaments

s’havien quintuplicat al tercer trimestre

del 2008 i al text veies que no arribaven

al centenar a tot Espanya. I la borsa?,

amb el que s’ha dit ja no hauria d’exis-

tir… Excepcions? Potser sí, però que-

den i fan forat.

Parlar d’economia –i més en aquests

temps– és anar al nucli de l’es-

tat d’ànim de la persona.

Aquesta és una responsabilitat

addicional que tenim.

De totes maneres, encara que

l’entorn actual ha influït, la des-

proporció no és tan sols d’ara. És possi-

ble que sigui per la forta competència

entre mitjans –o per incompetències

personals– però ja ve de lluny, encara

que ningú ara ho recordi.Agafeu diaris

de tres o quatre anys enrere. No en

fèiem un gra massa ensabonant els que

guanyavenmolts diners amb el“totxo”?

On són aramolts d’aquells personatges?

No els busqueu, no els trobareu. I quan

engrescàvem la gent parlant dels bene-

ficis meteòrics del metro quadrat o de la

facilitat per comprar a crèdit amb els

tipus baixos? No ens ho inventàvem,

cert, n’era només el reflex i probable-

ment el que volia sentir i llegir una so-

cietat embogida. Al capdavall, no som

més que uns missatgers, ara bé, uns mis-

satgers qualificats que tenim la tendèn-

cia i el defecte d’anar a favor del cicle,

multiplicar-lo, i no sempre estem dispo-

sats a travessar l’epiteli dels fets.

Quan les coses anaven bé ningú

no ens criticava… perquè l’exa-

geració esbiaixada a l’alça volia

dir més negoci per a molts que

ara remuguen. I potser llavors

vàrem engrescar el personal amb

tanta o més força, com ara l’hem

desanimat…, i amb el mateix poc

rigor. Amb una diferència petita

de temps hem viscut les dues

cares de la moneda d’un sistema

que avui fa aigües per totes

bandes, perquè la desmesura –

malauradament– no és un mal propi

dels mitjans, sinó d’una societat que ha

tingut en els diners l’única fita i s’ha

cregut que era possible viure pel da-

munt de les seves possibilitats, substi-

tuint l’esforç pel crèdit. Ara el crèdit

ha dit adéu i queda l’esforç per a qui

el vulgui o el pugui fer. La despropor-

ció s’ha acabat i cal buscar urgentment

un nou equilibri. I no oblidem que una

de les víctimes d’aquesta cultura del

diner fàcil ha estat la idea fundacional

de la premsa com a servei públic. No

tot s’hi val.

Jordi Goula,Periodista

Recuperarl’equilibri perdut

“Hem caigut en la desmesura.Portades i titulars exagerats,tertúlies i enquestes al carrerque han generat més angoixa”

O P I N I Ó

Ferran

Pous


La premsa escrita es troba en el mo-

ment més delicat de tota la seva histò-

ria. Mentre uns fan números i aposten

per quin any desapareixeran els diaris,

d’altres intenten trobar a contracor-

rent la solució a una doble crisi: la de

model i la conjuntural, provocada per

la recessió econòmica. La primera

s’estava larvant i la segona no ha fet

res més que multiplicar els efectes de

la primera i n’ha evidenciat els de-

fectes.

Dins aquesta crisi que viu la professió,

la premsa escrita és el mitjà que està

sortint més malparat. A dia d’avui; no

cal mirar a fora –on el panorama és

força descoratjador– per trobar em-

preses amb problemes. A Espanya, els

Expedients de Regulació d’Ocupació,

les prejubilacions i els tancaments de

mitjans estan a l’ordre del dia. Davant

d’aquest panorama, el Col·legi de Pe-

riodistes de Catalunya va decidir as-

seure en una mateixa taula els diferents

actors que juguen un paper en les em-

preses periodístiques per intentar tro-

bar solucions conjuntes.

Així, el 29 de gener, tenia lloc la la taula

sobre la crisi en els mitjans de comuni-

cació, convocada pel Col·legi que va

reunir associacions d’editors, represen-

tants dels professionals, sindicats, uni-

versitats i experts en comunicació. Per

part de l’Administració, hi havia el

conseller de Cultura i Mitjans de Co-

municació, Joan Manuel Tresserras, i el

secretari de Mitjans de Comunicació,

Carles Mundó.

El degà del Col·legi, Josep Carles Rius,

va explicar als assistents que la inicia-

tiva sorgia “d’una convicció que la crisi

que afecta els mitjans és profunda i

d’una certa gravetat. Ens trobem da-

vant d’un trànsit conjuntural, fruit de la

crisi general que pateix l’economia oc-

cidental, però que en el cas dels mitjans

de comunicació té unes condicions es-

pecífiques que implica que també obli-

gui a repensar els models i la professió

en general.A més, és una crisi que pot

produir canvis profunds en l’exercici

del periodisme”.

Unes setmanes després, el 9 de març, es

reunia la primera de les quatre taules

sectorials, concretament la dedicada a

la premsa escrita. Tant en una trobada

com en l’altra varen sorgir nombroses

reflexions, propostes i idees entorn el

present i futur del sector. CAPÇALERA,

que va ser present en les dues reunions,

ha recopilat i resumit algunes

d’aquelles intervencions.A continuació,

oferim als lectors de la revista les po-

nències que aborden la problemàtica

que viu la premsa escrita, que és l’ob-

jecte d’aquest dossier especial. L’objec-

tiu de l’article és que les paraules dels

assistents a aquelles dues taules vagin

més enllà de les quatre parets del

Col·legi.

D O S S I E R E S P E C I A L

Trenta veusa favor dela premsa

Ens trobem davant la

fi de la premsa escrita?

Acabarà Internet el

fenomen centenari

dels diaris impresos?

Són moltes les

preguntes que es fa la

professió. La situació

econòmica ha agreujat

la crisi de model de la

premsa escrita fins a

límits insospitats.

En aquestes pàgines

es recullen algunes

intervencions dels

ponents de la Mesa

sobre la crisi en els

mitjans i de la Mesa

sectorial sobre premsa

escrita que van tenir

lloc el 29 de gener i

el 9 de març,

respectivament.

Les que versaren sobre

la televisió i la ràdio

es reserven per a

propers articles.

Eudald Coll / Fotos: Sergio Ruiz

MESACRISIS:Layout 1 7/4/09 12:33 Página 56

JOSEP GIFREU

Catedràtic de Teoria de la Comunica-

ció de la Universitat Pompeu Fabra

“Hi ha tres elements tecnològics de

canvi fonamentals: la digitalització, el

flux en xarxa d’informació d’imatges i

de discurs, i la interactivitat que han ar-

ribat per quedar-hi. I això està generant

un nou ecosistema de la comunicació,

de les imatges, del discurs, dels mis-

satges, que ens obliga a replantejar els

estatus tradicionals dels dos pols (pro-

ductor-emissor i consumidor-receptor)

dels professionals de la comunicació.”

En opinió de Gifreu, “aquesta crisi tin-

drà molts efectes en els mitjans, però el

calat vindrà dels canvis estructurals que

modificaran d’una manera radical els

coneixements adquirits, les habi-

litats, les rutines professionals an-

teriors.Aquesta evolució de l’era

de la informació digitalitzada

abasta molts nivells”. Gifreu va

ressaltar-ne tres:

1.“Què és i què ha de ser unmitjà

de comunicació.Abans el suport –o in-

terfície– determinava en bona part el

mitjà. Però ara la pantalla és una única

interfície universal on ens hem de tro-

bar. De totes maneres, un mitjà mai no

podrà deixar de ser allò que el defineix,

57

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Participants de la Mesa sobre la crisi en els mitjans, que va tenir lloc el 29 de gener, durant l’inici de la mateixa.

Els diferents ponentsvan debatre sobre comafrontar tant la criside model com l’econòmica

Un dels estudis que adverteixen

del terrabastall que espera a la

premsa escrita és l’informe TMT

Trends 2009, de la consultora De-

loitte presentat al febrer. L’estudi

apunta que els mitjans es troben

en una “revolució sense prece-

dents”. La causa és la caiguda de

les inversions publicitàries i les

noves formes d’oci. També asse-

nyala la qualitat del contingut edi-

torial com una de les claus per

afrontar el futur d’aquestes em-

preses.

“Revolució senseprecedents”


que és el poder editorial que conti-

nuarà justificant l’existència de mitjans

al servei de la societat.”

2. “Què entenem per una redacció. En

el nou edifici de la UPF del 22@ ja s’ha

dissenyat una sola redacció integrada, i

aquesta és una via.”Gifreu ressalta que

cal plantejar-se les redaccions “amb un

espai físic i un espai presencial absolu-

tament imprescindibles. En les noves

circumstàncies es poden proposar al-

tres tipus de redaccions.”

3.Què és un periodista.“És una qüestió

estrictament professional que té efectes

sobre la seva formació. La idea del per-

fil polivalent és absolutament necessà-

ria. I hauríem de destacar que el bon

professional forçosament ha de tenir

una sòlida formació generalista i alguna

especialització.”

MARTA COLL

Directora de Media Planning Group

Barcelona

Aquesta experta en el món publicitari

va recordar que les inversions publici-

tàries, el 2007, s’incrementaren un 9%.

“Estàvem en una època d’expansió en

què no pensàvem què era el que en el

fons afectava els mitjans. Estàvem una

mica “borratxos”, tots érem rics i ningú

no s’adonava que per sota hi havia un

terratrèmol. A partir del segon semes-

tre del 2008 comencen unes baixades

importants d’inversió”. Segons Coll,

l’any 2009 “pinta molt malament” i

apunta que l’estimació del creixement

d’Internet és d’un 10%,mentre que per

a la resta de mitjans és força pessimista.

“Em temo que les xifres són força de-

vastadores. Es parla d’un 15-20% de

baixada d’inversió publicitària en la

resta de mitjans.” Coll ho atribueix a :

1. La crisi econòmica. “En el moment

que els anunciants deixen d’invertir

també deixen de vendre, ja que el pri-

mer efecte de la publicitat és generar

més vendes. Per això, les marques que

aprofiten les circumstàncies estan acon-

La inversió publicitària no ha parat

de minvar en els darrers anys. Se-

gons les dades d’Infoadex, el 2008, va

caure un 7,5% respecte a l’any ante-

rior (de 16.121 a 14.915 milions d’eu-

ros) i la baixada va ser més acusada

en el sector dels mitjans convencio-

nals (premsa, ràdio, televisió, cinema

i Internet), en què es va perdre un

11,1% (de 7.985 a 7.102 milions

d’euros) que en el dels no conven-

cionals (correu personalitzat, publi-

citat a les bústies, fulletons, catàlegs i

màrqueting telefònic, que van veure

baixar la facturació un 4% (de 8.136

a 7.813 milions).

Entre els mitjans de comunicació, els

diaris van perdre un 20,4%, els do-

minicals un 22,2%, les revistes un

14,5%, la ràdio un 5,3%, les televi-

sions estatals i autonòmiques un

11% i les locals un 25,5%.

Dels diaris, els que més van patir la

caiguda van ser els regionals, amb un

22,5% menys d’ingressos publicita-

ris; els estatals van perdre un 19,3%;

els gratuïts, un 16%; els econòmics,

un 13,8% i els esportius van aguan-

tar millor el xoc i van reduir la cai-

guda a un 12,6%.

Els sector que més van deixar d’in-

vertir en anuncis han estat el de la

construcció i l’automòbil, afectats de

ple per la crisi econòmica.Concreta-

ment, el sector del totxo va publici-

tar-se un 41,9% menys que l’any

anterior. Una altra dada preocupant

és que segons l’Asociación de Edi-

tores de Diarios Españoles (AEDE)

es calcula que l’any passat es van

deixar de publicar unes 55.000

planes d’anuncis d’immobiliàries i

promocions, així com altres 3.000 de

publicitat de cotxes.

58.000pàgines menys

Els diaris han retallat pàgines amb l’arribada de la crisi econòmica.



seguint més per menys, atès que està

baixant el preu de la publicitat, tenen

major notorietat i estarien més ben po-

sicionats quan es recuperi l’economia.”

2. La crisi de confiança.“L’efecte nega-

tiu de la pèrdua de confiança en el sis-

tema financer és un cercle viciós. La

gent deixa de consumir i al seu torn de-

creix l’economia, i entrem en un cercle

del qual és difícil sortir. La gent és

capaç d’acostumar-se a consumir

menys. De fet, té un estoc important

acumulat que li permet passar molt de

temps sense consumir.”

3. Els avanços tecnològics i la conver-

gència digital. “Els mitjans convencio-

nals se senten amenaçats per Internet i

confosos pels avanços de les noves tec-

nologies. Però s’ha d’entendre que In-

ternet és més que un mitjà, és un

contenidor de mitjans en el qual hi ha

un nou entorn de comunicació amb les

seves pròpies regles que ha arribat per

quedar-se i canviar les nostres vides, per

modificar-ho tot i generar noves opor-

tunitats per als mitjans convencionals,

que sàpiguen com afrontar-los.”

4. Els hàbits de consum. “Les coses no

es revolucionen sinó que evolucionen,

ja que l’ésser humà no és capaç d’assu-

mir canvis radicals.El que sí que és cert

és que les coses s’estan transformant

molt més ràpid de com ho feien fa uns

anys. El consumidor 2.0 vol immedia-

tesa, consumir contingut i sota de-

manda. Per tant, aquesta manera de

funcionar a poc a poc arriba a un major

nombre d’edats i d’estils.”

5. Els nous models de negoci en la dis-

tribució. “Hi ha canvis en la forma de

distribuir.El venedor de cotxes més im-

portant a nivell mundial és eBay. Però

hi ha uns canvis que ens afecten més.

Mercadona, per exemple, està deixant

de banda una sèrie de marques i això

agreuja la crisi i les inversions publici-

tàries. Fins ara s’havia considerat que la

marca de distribució era la que estava

més a prop del consumidor, però ningú

s’havia parat a pensar que si les

marques no investiguen, no milloren,

aquests deixaran de tenir valor i afec-

tarà els llocs de treball que es generen

per aquesta via.” Per acabar, Coll reco-

mana als mitjans: construir confiança, ja

que els consumidors necessiten hones-

tedat, revisar els missatges perquè tot

ha canviat i s’hi han d’adaptar, aprofitar

els nous punts de contacte, atès que no

es pot lluitar contra una realitat i pujar-

se al carro de la digitalització.

RAFAEL NADAL

Director d’El Periódico de Catalunya

“No negaré la crisi perquè fer-ho seria

insensat. És evidentment perquè se’ns

ha desplomat la publicitat en els mit-

jans escrits i hi ha hagut una lleugerís-

sima baixada de les vendes.”

Nadal va mostrar-se segur que, el 2009,

hi haurà “unes baixades importants”

que va xifrar entre un 3% i un 4%,“te-

nint en compte que les promocions es-

taven aportant un 10% de mitjana

anual complementari. En els darrers

anys hauríem mantingut les vendes si

haguéssim continuat exercint la ma-

teixa pressió”. “És veritat –va prosse-

guir– que la publicitat en els mitjans

escrits ha minvat, però el 2007 ha

baixat, respecte del 2006, un 1,6%. És

per això que segueix sent el segon su-

port preferit.Així que no hem de negar

la crisi, ara bé, tampoc no ens hem de

fer ‘l’harakiri’. No podem oblidar que

venim dels deu anys més esplèndids de

la història dels mitjans de comunicació

escrits, en què les empreses han gua-

nyat més diners que mai.”

Es va preguntar per les raons d’aquest

descens i va destacar-ne tres:

1. “Expliquen la crisi els que l’han

creada. No accepten que són els culpa-

bles d’estar fent malament les coses i

necessiten una excusa com la crisi. ”

2. “Tenim una xarxa de vendes obso-

leta. Resulta que els quioscos que no

ens deixaven regalar màquines al metro

ara regalen diaris gratuïts. Hem de fer

una reflexió molt important perquè la

població se’ns ha desplaçat, està vivint

a llocs on no hi ha quiosc”. També va

referir-se a la publicitat. “Tenim una

xarxa de comercialització molt desen-

ganxada dels clients, que s’ha acostu-

mat durant molt anys a la bonança, a la

rendibilitat de les reunions amb les

companyies de planificació de mitjans

o amb les grans companyies i que ha

59

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Bona part del futur delsmitjans escrits passa pertrepitjar el territori, per‘picar pedra’ ”(Rafael Nadal)

“Aquesta crisi modificaràd’una manera radical elsconeixements adquirits,les rutines”(Josep Gifreu)

Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra).

Rafael Nadal (El Periódico).


oblidat que som per fer informació, en-

cara que també per servir de suport pu-

blicitari en proximitat. Bona part del

futur dels mitjans escrits i de la ràdio

passa per tornar a trepitjar el territori,

per ‘picar pedra’, fer edicions, canvis de

planxes, etc.”

3. “És molt important que, malgrat

l’existència d’uns pocs editors profes-

sionals en els mitjans escrits d’Espanya,

aquests han caigut a mans d’executius

que no coneixen el sector.Executius de

manual que de les dues línies d’ingres-

sos i despeses tan sols saben operar

sobre despeses. No s’està operant gens

en els ingressos perquè els desconeixen.

Si ara comento a un executiu de fer edi-

cions no saben de què els estic parlant.

I aquí tenim un problema molt gros.”

Segons el director d’El Periódico, tots

aquests problemes són estructurals, si

bé va referir-se a un de conjuntural (la

caiguda de la publicitat) que pot

convertir-se en estructural.“En els dar-

rers anys la publicitat ha desaparegut.

Tenim un problema de confiança dels

planificadors en els nostres mitjans. I és

un error. Enguany als Estats Units la

banca està retallant a Internet i està po-

sant paper perquè han descobert que

els aporta la credibilitat que necessiten.

Les companyies han oblidat que hi ha

mitjans que encara són líders, que tenen

una entrada molt important en la clien-

tela. Però ara això no es porta i anem a

fer invents a la Xarxa que arriben a

molt poca gent.”

“La Xarxa va venint inexorablement,

això és evident. Vàrem ser pioners en

el seu moment i ara estem anant massa

lents. Amb tot, a la Xarxa, els perio-

distes encara no hi estem treballant,

l’estan definint els tècnics, ja que encara

no hi ha mitjans de comunicació reals.

La Xarxa l’acabarem fent els perio-

distes. Hi haurà equips de direcció

únics Xarxa-paper. No crec en les re-

daccions integrades perquè han estat

un fracàs a tot el món.” Nadal va acla-

rir que està a favor “de la integrada

pura” i en contra de la integrada “com

a sinònim de multimèdia, és a dir en la

qual el periodista ha d’anar amb el mi-

cròfon, amb la càmera, etc., perquè això

ha estat un fracàs estrepitós. Però tam-

poc estic a favor de redaccions inte-

grades com a sinònim d’estalvi de cos-

tos.Això, que és el que s’està plantejant

ara i serà un autèntic fiasco”, va pro-

nosticar. Finalment, també va referir-

se a la precarització del treball. “Se’ns

vol fer ‘colar’ per culpa de la crisi una

reforma perquè substituïm determinats

salaris per uns de nous que ja han in-

troduït en altres mitjans. (...) Perquè al

final no tindran problemes els

que paguen sis-cents euros per-

què estan fora del sistema i

perquè no els controlen, men-

tre que els que estem dins del

sistema amb mecanismes de

control potser sí que en tenim.

I això seria bastant injust.”

MARCEL·LÍ PASCUAL

Associació Catalana de la Premsa

Gratuïta (ACPG)

“Hi ha diferents crisis (financera, ideo-

lògica, ètica) que han confluït en una

sola i tot això ha comportat la primera

crisi global perquè ens ha afectat a tots

en major o menor mesura”.

Pel que representa l’ACPG, Pascual va

assegurar que eren conscients que

vénen d’uns anys molt bons marcats, so-

bretot, per l’expansió immobiliària.

“Però la situació ha anat canviant des

de fa dos anys. No ens queda més

remei, que canviar. Hem d’apostar

per la qualitat dels continguts i per

administrar bé les eines de gestió

públiques i privades que tenim a

l’abast. I estem en aquesta línia”.

Es va mostrar-se preocupat per al-

gunes practiques que es duen a terme

des d’alguns ajuntaments, que inclouen

publicitat als butlletins locals. “Això

afecta el nostre sector. Encara que, de

totes maneres, centrem els esforços a

buscar nous formats que arribin als

joves, als col·lectius més desafavorits i

als immigrants oferint una funció social

dels mitjans que cada dia ens esforcem

a fer-ho una mica millor.”


60

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Marcel·lí Pascual (ACPG). “Hem d’apostar per la qualitatdels continguts i administrarbé les eines de gestió públiquesi privades” (Marcel·lí Pascual)

“S’ha d’entendreque Internet és més queun mitjà, és un contenidorde mitjans”(Marta Coll)

Marta Coll (Media Planning Group).


LLUÍS GENDRAU

President de l’Associació de Publica-

cions Periòdiques en Català (APPEC)

El president de l’APPEC, que repre-

senta 150 editors de mitjans en català

(“periodistes convertits en editors”) va

citar el Baròmetre, segons el qual les re-

vistes en català són, després de la tele-

visió, el segon mitjà en difusió a

Catalunya.“És un sector important per

això i per la seva dimensió social, ja que

ha viscut fracassos empresarials conti-

nus. Així que aquesta crisi és una de

tantes que hem patit les revistes en ca-

talà, un sector amb una gran capacitat

de supervivència”. Segons Gendrau,

aquests “empresaris privats de difusió

nacional” estan creant “una xarxa de

comunicació que és la fotografia del

país”, considera que seria “molt greu”

la seva destrucció i va citar quatre pro-

blemes “fonamentals”:

1. El model de difusió i la necessitat de

trobar alternatives al quiosc.

2. La caiguda lenta de la subscripció, al

voltant d’un 5%, que no és excessiva-

ment greu, si bé cal tenir en compte que

un volum important de la distribució

d’aquestes revistes és per subscripció.

3. La publicitat privada influeix direc-

tament, tot i que en ser mitjans espe-

cialitzats implica que la confiança amb

els anunciants propers no els afecti de

manera important.

El que sí que afecta és la davallada (en

les publicacions de l’APPEC d’un 25%,

el 2008) en la publicitat pública.

4. La importància de la distribució per

correu en el cas de les publicacions pe-

riòdiques en català (el 80% de les pu-

blicacions de l’APPEC s’envien per

correu) pel fet de tenir subscriptors. Per

tant, l’augment de les tarifes postals

minva les capacitats i la competitivitat

d’aquestes publicacions. Per tant són

conscients del que està passant i apos-

ten per una evolució del sector que re-

sumeix en quatre punts:

1.Aquesta premsa especialitzada és im-

prescindible per als lectors, per als

anunciants i per al teixit comunicatiu

del país.Aposten per l’especialització i

les redaccions integrades.

2. L’àmbit territorial. “L’aposta de

futur, del territori de parla catalana,

dels Països Catalans és clar també pel

futur d’aquestes publicacions.”

3. La innovació tecnològica. “Ja hi

estem apostant des de fa temps amb la

digitalització de les revistes.”

4. Les polítiques públiques. “Són im-

prescindibles per fer possible aquesta

capacitat d’expressió i de creixement i

per aprofitar les oportunitats.”

ESTANIS ALCOVER

President de l’Associació Catalana de

Premsa Comarcal (ACPC)

L’entitat que presideix Alcover agrupa

130 editors. “Som la premsa petita”, va

dir per recordar que “no és el mateix

que la publicitat baixi un 20% en els

grans diaris que en un mitjà local”.

Alcover va explicar que, arran del

Fòrum Espai Català de Premsa, l’APC

va demanar a la Secretaria de Mitjans

de Comunicació que solucionés els ex-

pedients de suport corresponents al

2008, que n’instés al pagament imme-

diat, i que estudiés nous ajuts al sector

de la premsa en català amb l’objecte

d’afrontar aquesta crisi, tal i com pro-

mouen diferents estats europeus.

L’APC també va demanar a l’Adminis-

tració que “desenvolupin immediata-

ment l’anunciat programa de foment de

la lectura de premsa a les escoles i que

en promoguin la implantació al més rà-

pidament possible”.També va demanar

suport si el Govern de l’Estat decideix

alguna mesura d’ajuda a la premsa de

manera que també hi tingui accés la

premsa local editada en català. “No

ens agrada demanar, som partidaris de

tenir la canya i no el peix, si bé l’evi-

dència imposa”. Segons Alcover, en

aquesta crisi els editors de premsa

local i comarcal són “especialment

conscients” de tres coses:

- La crisi afecta profundament el

consum de les llars i de les empreses

fins a nivells que encara no hem asso-

lit, i que desequilibrarà els nego-

cis durant un període de temps

llarg.

- S’haurà de conviure amb

aquesta crisi almenys vint-i-

quatre mesos més abans de

veure l’inici de la recuperació, cosa que

obliga a prendre mesures profundes.

- És una crisi profunda i estructural i

que a la sortida de la mateixa moltes

coses en l’entorn del negoci dels editors

de premsa de proximitat ja no seran

com abans, com la inversió publicitària,

les relacions amb els anunciants i en la

manera d’oferir els continguts.

Alcover va destacar que aquests canvis

han de ser fruit d’una “actuació preme-

ditada i amb un pla”.Va citar les reco-

manacions de l’ACPC per orientar

l’editor a aplicar aquests canvis:

- Concentrar els esforços i recursos en

allò essencial i rendible per al negoci i

rebutjar el que no ho és. No és el mo-

ment de crear nous productes ni d’in-

vestigar nous llançaments.

61

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“S’ha de desenvoluparimmediatament el programa defoment de la lectura de premsaa les escoles” (Estanis Alcover)

Estanis Alcover (ACPC).


- Ajustar l’estructura de costos i d’in-

gressos per mantenir equilibrada l’ex-

plotació del negoci. Hi ha maneres

d’aconseguir ajustar els costos fixos

(convertint-los en variables, externalit-

zant treballs a proveïdors que fins ara

es feien dins l’empresa, invertint en tec-

nologia i amortitzant els llocs de treball

que la crisi ha deixat sense activitat).

-Actuar a curt termini però planificant

a mig termini. Les crisi són èpoques

idònies per introduir canvis estructurals

i els editors de premsa han d’aprofitar

l’ocasió per guanyar productivitat i

poder ser més competitius quan finali-

tizi la crisi.

“No vull donar una visió pessimista.

Recordem la capacitat de conversió de

la premsa comarcal enfront de l’estatal,

que és molt rígida. Això ens dóna re-

corregut”, va assegurar.“Finalment –va

concloure– en una època de recessió

com l’actual, l’editor de premsa comar-

cal i local s’ha de proposar un únic ob-

jectiu: sobreviure. Per això la millor

estratègia és mantenir l’equilibri d’ex-

plotació de la publicació.Això no signi-

fica, però, renunciar a incrementar els

ingressos, ni a buscar una més gran ren-

dibilitat en altres segments de clients”.

LLÚCIA OLIVA

Presidenta del Consell de la Informa-

ció de Catalunya (CIC)

La presidenta del CIC va sorprendre

els assistents amb una original compa-

rativa: “Els que teniu fills amants d’en

Harry Potter sabeu que quan les forces

del mal estan desfermades, la protecció

dels principis i valors de la bona màgia

són més difícils i febles.El mateix passa

amb el periodisme en temps de crisi.

L’actual crisi econòmica s’afegeix ara a

la de valors i principis del periodisme

que ve de deu anys enrere. La revolu-

ció tecnològica, els canvis en les estruc-

tures empresarials i en la filosofia de les

empreses de comunicació, han conver-

tit el servei públic de la informació en

un producte més del mercat”. Oliva es

va sumar al suggeriment d’aprofitar la

crisi per fer autocrítica professional

“sobre cap a on estem anant i com

estem gestionant els valors i els refe-

rents de la professió”.

“La necessitat –va prosseguir– de gua-

nyar cada any més i més, la competèn-

cia ferotge, la lluita per l’audiència com

a bé suprem, l’aparició de guerres me-

diàtiques, de gurus del periodisme, i

d’un bon nombre d’impostors han can-

viat molt la professió.Han giravoltat un

edifici de principis i valors que va co-

star molt de construir al nostre país. I

potser tampoc mai no s’havia acabat de

fer del tot. La idea que el periodisme és

un pilar bàsic de la societat democrà-

tica fa temps que trontolla o que es fa

servir de manera equivocada. Els pe-

riodistes estem desarmats i desorien-

tats, en general, com a professió”.

I tornant a la comparativa amb Harry

Potter, va admetre que el Consell de la

Informació, que presideix, és a dia

d’avui “un lloc tan amagat com la cam-

bra secreta de Hogwarts, el famós in-

ternat dels aprenents de bruixot. Hi

arriben poques queixes dels ciutadans, i

no és per falta de motius. Però les que

ens arriben són una mostra del descon-

cert i els problemes de la professió

d’avui: pèrdua de rigor, oblit del prin-

cipi de la presumpció d’innocència,

manca de rutines professionals bà-

siques, com ara comprovar fonts, etc.”

Oliva va assegurar que el CIC està en

crisi i va explicar que en la primera reu-

nió els consellers ja van demanar una

reforma perquè sigui més útil a la so-

cietat. “Ens manquen diners i recursos,

tot i així penso que l’autoregulació res-

ponsable i la defensa del dret del ciu-

tadà a ser informat de manera honesta,

independent i rigorosa és ara més ne-

cessària que mai.” Oliva va dir que el

CIC “ha recollit les queixes dels

ciutadans i ha fet d’intermediari,

però ara creiem que amb això no

n’hi ha prou i que hem de tenir

un paper clau en la societat per

defensar un periodisme més rigo-

rós. I per fer això necessitem una insti-

tució com el CIC”. Oliva, que aposta

per preservar “els valors ètics” de la

professió, va criticar que els mitjans de

comunicació que financen el CIC “no

se’l prenguin seriosament: a vegades ni

contesten les preguntes que els formu-

lem”, així que va aprofitar per dema-

nar-los que les contestin. “Volem

refundar el CIC, girar-lo com un mitjó.

Creiem que ens ha d’ajudar a ser

millors periodistes”.

ALBERT PARÍS

Responsable de comunicació d’El Punt

“La situació actual de crisi en la premsa

escrita comporta conseqüències extra-

ordinàriament negatives en el sector.

Hem de coincidir que no són

temps fàcils per al periodisme i

som al davant de tres problemes:

l’estructural del sector, de model

de la premsa escrita, el segon la

crisi econòmica i, finalment, un

específic de Catalunya com és la

realitat de la premsa escrita en català.

Davant d’aquests problemes, provoca

perplexitat la manca de serenitat i al-

guns estils informatius de la premsa

que es poden qualificar, com a mínim,

d’esbiaixats i que han sorgit les darrers

setmanes: “L’enfrontament a causa de

les dades d’audiència i difusió no aju-

62

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“La idea que el periodismeés un pilar bàsic de la societatdemocràtica fa tempsque trontolla” (Llúcia Oliva)

“Hem estat massa anysobviant la crisi del sectori mirant cap a una altrabanda”(Albert París)


den a crear confiança i credibilitat en

els mitjans.Cal dir que estan molt lluny

del paper que hem de desenvolupar des

de la premsa escrita, independent, do-

cumentada i que exerceix amb o sense

til·la o vàlium”.

“Però, què hem de fer?”, es va pregun-

tar París. “Cal reconèixer la dura reali-

tat econòmica que està atravessant el

sector i que ens portarà a un nou esce-

nari que, segurament, mai més no tor-

narà a ser igual amb la desaparició de

molts mitjans actualment existents a la

premsa de pagament, gratuïta o en el

sector de les revistes.

Tot i així, no podem ser presoners del

fatalisme i pensar que la fi del paper és

a tocar de la cantonada, com han anun-

ciat alguns teòrics. Nosaltres pensem

que, almenys, la mort del paper és un

tema que va per llarg si bé, evident-

ment, el món digital tindrà molt a dir

en el futur del sector”.

“Hem estat massa anys obviant la crisi

del sector i mirant cap a una altra

banda indiferents als problemes estruc-

turals , esdevenint possiblement còm-

plices de la realitat i sense tenir

consciència dels problemes que se’ns

plantejaven a la premsa escrita. (...)

Què hem de fer davant l’actual pano-

rama? Des del grup El Punt pensem

que es tracta de gestionar la realitat, re-

duir les despeses i mirar a l’interior de

les nostres empreses apostant pel cor

del negoci (en el nostre cas, la informa-

ció de proximitat), cercant el nínxol per

a cada companyia i no oblidant que el

més important és la credibilitat. (..).

“També estem d’acord –va concloure–

a demanar el suport de les institucions

i a expressar la profunda preocupació

per l’impacte de la crisi en els mitjans,

perquè es mantinguin i, si pot ser, s’in-

crementin els suports via subvencions,

reducció de l’IVA, increments de les

partides publicitàries de la Generalitat

i de l’Estat als mitjans de premsa es-

crita. etc.

CARLES FLO

Director general Corporació Catalana

de Comunicació, editora de l’Avui

“Hi ha moltes coses que els diaris ens

hem de replantejar. Hem regalat diaris

al mateix temps que criticàvem els gra-

tuïts quan en realitat n’hem regalat més

que ells a llocs com la universitat. Ens

hem tornat bojos fent promocions i ara

tot això se’ns tira a sobre perquè no

hem augmentat vendes i a més la gent

jove no ha entès que la informació es

paga.” (...) “Aquesta crisi ens ha de per-

metre adequar la realitat dels mitjans

perquè estàvem sobredimensionats”.

“Som l’únic sector de l’economia ba-

rallat amb el seu canal de distribució.

No hem estat capaços de crear-ne de

nous i els quiosquers han acabat per-

metent que els gratuïts siguin allà al

costat”. Respecte a la lluita per la pu-

blicitat i a la rebaixa de tarifes, fou

contundent: “Ens hauria de caure la

cara de vergonya. L’anunciant voldrà

pagar després de la crisi els preus

d’abans?”.

També va denunciar la manca d’ajudes

i de previsió: “Durant anys, hem viscut

en època de bonança i no ens hem pre-

parat per a res. El primer que hem de

pensar és plantejar-nos què és el que

volem fer. Seguim regalant diaris i fent

promocions? I si aquests diners

els haguéssim gastat formant

periodistes? No estàvem prepa-

rats per a aquesta crisi”.

PERE PUJADÓ

Gerent de Prensa Ibérica

“Internet i la premsa gratuïta ens han

deixat l’autoestima per terra”, va dir.

Davant d’aquest panorama, va apostar

per dedicar-se als valors de la premsa

per “recuperar la confiança en el mer-

cat. Hi ha més de tres milions de per-

sones a Espanya que cada dia van a

‘votar’ (en referència a la compra del

63

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Aquesta crisi ens ha depermetre adequar la realitatdels mitjans perquè estàvemsobredimensionats” (Carles Flo)

Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya.


diari). Sobre la fidelitat dels lectors, va

donar xifres: en els darrers deu anys, 85

diaris han guanyat dos milions de lec-

tors i 38 d’aquests –quasi tots locals–

tenen la mateixa lectura des de fa deu

anys. Va advertir que “la informació

que surt a les pàgines web no és massa

fiable i, per tant, ens ho posen fàcil per-

què tenim bones marques. Sóc opti-

mista si en reconduïm i reforcem els

continguts”.

També va criticar que els negocis dels

quioscos és insostenible: “Ens hem de

replantejar el tema de la distribució”.

Segon ell, el diari encara es cobra massa

barat i aviat podria costar entre 1,50€ ifins i tot 2€. Després de llegir dadessobre el negoci dels diaris actuals va

alertar d’una disminució del 50% de la

inversió publicitària en els propers dos

anys, “el que representaria una pèrdua

de 800 milions d’euros, el que implica

una pèrdua de 500 milions d’euros al

sector. Cal, doncs, repensar el tema de

les promocions, la pujada de preu de

l’exemplar i, segurament, baixar les pa-

ginacions. Esperem que després de les

reestructuracions tornarem a ser rendi-

bles”. Sobre el tema de la publicitat, va

apuntar que s’haurien de reinventar les

tarifes. “Sabem que l’anunci de premsa

és efectiu, que és valorat pels anun-

ciants. Els hi tenim que recordar...”.

CARLES MUNDÓ

Secretari de Mitjans de Comunicació

Carles Mundó va apuntar que s’ha

d’aprofitar la crisi econòmica per “ana-

litzar els canvis en el sector, que hi són

i molt profunds, però no hauríem de

confondre crisi amb canvis i, per tant,

segurament tampoc no hauríem d’atri-

buir a la crisi molts dels aspectes que

afecten les empreses de mitjans i que,

segurament, tenen un objecte d’anàlisi

diferent”.

Va referir-se a la possibilitat d’obrir

nous ventalls en la consecució de nous

ingressos:“el negoci dels mitjans de co-

municació es basa en la publicitat. No

hi ha un combustible diferent que la

publicitat que els faci funcionar. És un

moment d’evolució tecnològica i la im-

portància indiscutible de l’entorn mul-

timèdia i de tot el que té a veure amb

el món digital. Hem aprofundit poc en

tot això, que és el motor dels altres can-

vis: el d’hàbits en el consum de contin-

guts i de mitjans de comunicació. I

aquest no és homogeni perquè la mo-

dificació d’hàbits no es dóna en la ma-

teixa intensitat en les generacions més

grans. I això afecta les decisions que

s’han de prendre.No tota l’aposta és In-

ternet ni el paper ni la televisió. Cal fer

l’esforç de decidir a qui ens volem adre-

çar”. Per això va recalcar la importàn-

cia d’unes bones eines d’anàlisi de les

audiències.També va referir-se al valor

de la marca: “la marca és un element

imprescindible perquè és el que dife-

rencia un producte d’un altre. I els va-

lors associats a aquella marca són el

que acaben conformant la comunitat, el

target, dels que consumeixen aquell

mitjà. I és imprescindible que aquests

valors siguin congruents, certs.”

Finalment, va reconèixer que des de

l’Administració han d’estar atents a les

demandes del sector i als canvis que

van més enllà del dia a dia”. I destacà

que les empreses han d’utilitzar els

ajuts públics per ser més fortes i efi-

caces. I hem ser honestos i saber reco-

nèixer quan un projecte ha fracassat”.

JOANMANUEL TRESSERRAS

Conseller de Cultura i Mitjans de

Comunicació

El conseller va parlar d’aspectes citats a

la Mesa. Els d’ordre laboral va dir que

els comentaria a la consellera de Tre-

ball, Mar Serna al tractar-se d’un “sec-

tor econòmic rellevant”. Sobre la xarxa

de venda de premsa, va reconèixer que

és “un punt clau” i que en el mateix sec-

tor dels quiosquers també tenen un

conjunt de problemes greus que hi

estan treballant.“Hauríem de tro-

bar una bona opció per als mit-

jans, com la multiplicació dels

punts de venda, encara que no

estic segur que sigui una opció

bona per als quiosquers.”

També va referir-se com “una qüestió

clau” a la coincidència històrica d’una

multiplicació de l’oferta com no es

dóna en cap altre sector econòmic, “en

un context de canvis tecnològics. I això

és molt rellevant i ens obliga a reconsi-

derar l’economia del sector. Tot això

anirà acompanyat també d’una modifi-

cació dels procediments de canalització

de les inversions publicitàries (...) I, per

tant, l’esmicolament de l’oferta, el fet

que la gent tingui la possibilitat de crear

el seu canal, es produirà en un termini

relativament breu”.

Tresserras va augurar que “en els pro-

pers cinc o sis anys a Internet hi serà

tot. L’explosió de l’oferta es produirà

en un termini relativament breu. You-

Tube és el paleolític del que pas-

sarà a través de la Xarxa, que es

podrà veure per televisió, confor-

tablement, amb menys dificultat

que la que ara té el percentatge

de població que no va mai a In-

ternet”.

Tot seguit, va respondre sobre algunes

reivindicacions fetes a la Mesa:

Hem de negar les subvencions a les em-

preses que no estan al dia amb la Segu-

retat Social?, es va preguntar. “La

veritat és que ens estalviaria molts pro-


64

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Esperem que desprésde les reestructuracionstornarem a ser rendibles”(Pere Pujadó)

“Crec que anem cap a coopera-tives de gent sortida de les fa-cultats i periodistes veterans”(Joan Manuel Tresserras)


blemes perquè hem de fer una retal-

lada. És una decisió que haurem de

prendre sectorialment i és possible que

algunes de les empreses que més ne-

cessitin aquestes ajudes siguin les que

estan en una situació més delicada”.

Sobre les redaccions integrades, va citar

“un tema de fons com és el canvi del

tipus de treball dels periodistes”. “La

meva impressió –va dir– és que anem

inevitablement cap a un predomini

creixent del periodisme especialitzat.El

diferencial és la qualitat i ajudar la gent

a entendre, i no pot fer-se si no és des

d’una certa especialització. Una part

d’això haurà de ser assumit per les em-

preses, si bé no totes ho podran fer.Tinc

el convenciment que anem cap a la

configuració de cooperatives de gent

sortida de les facultats que, juntament

amb periodistes veterans, s’especialit-

zaran a proporcionar continguts als

mitjans en àmbits restringits de manera

constant, fluïda. Em sembla que pot

anar així per una qüestió d’eficiència”.

En referir-se a les centrals de mitjans,

va dir que en la mesura que es tingui in-

formació de més qualitat a nivell local

potser hauran de descentralitzar la ges-

tió de les inversions, perquè ser més efi-

cients en determinats àmbits locals.“De

fet –va recalcar– els pocs estudis que

hem pogut elaborar a partir de dades

del Baròmetre hem vist que en molts

espais dins de Catalunya els mitjans de

referència són de caràcter local. I això

és relativament pertinent.”

També va referir-se a les peculiaritats

del mercat català: “És un mercat

convencional en primera instància, en-

cara que després és una mica peculiar.

El mateix estat espanyol que regula i té

capacitat de gestionar l’espectre ra-

dioelèctric ens reconeix com a part

d’un mercat més general a partir d’una

de les dues llengües oficials. I, per tant,

som un mercat compartit en castellà

amb els valencians i les Illes Balears.

Però, en canvi, no ho som en català. En

català, ells tenen l’instrument legal i la

capacitat tecnològica per facilitar, per

65

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Lluís Gendrau (APPEC), Josep Carles Rius, Joan Manuel Treserras i Carles Mundó escolten les intervencions de la Mesa sobre la crisis.

“Hem de ser honestosi saber reconèixer quanun projecte ha fracassat”(Carles Mundó)


exemple, la reciprocitat televisiva i per

habilitar operadors privats que puguin

estar presents en tot el territori de

l’àrea catalana. I no ho fan. I això, des

d’un punt de vista democràtic, és gra-

víssim. Espero que quan s’hagi resolt el

tema del finançament es pugui plante-

jar amb tota la contundència. Us asse-

guro que des del Departament ho

farem. El President ho sap i hi està a

favor. És inacceptable aquesta frag-

mentació del mercat per mala voluntat

des de les instàncies que poden facilitar

la vertebració del mercat. Després la

gent el constitueix o no, però com a

mínim tenim els instruments per verte-

brar-lo”.

JERONI ROCA

Gerent de Catalunya d’El País

Roca va citar les vendes de diaris de

1997 i 2007, amb un petit increment

d’un 0,7% i un índex de difusió actual

de 93 diaris per cada mil habitants, el

que, segons la UNESCO, implica que

Espanya és un país subdesenvolupat en

aquest aspecte, mentre que alguns paï-

sos de la UE estan per sobre dels 200

diaris per cada mil habitants. “I també

tenen Internet!”, va indicar.

Va mostrar el seu escepticisme sobre

els programes de foment de la lectura:

“De veritat creiem que una persona

que fins al divuit anys no li ha arribat el

diari i que té tres mesos de subscripció

agafarà l’hàbit de llegir?”, va preguntar.

Roca aposta perquè la premsa sigui una

assignatura curricular.“L’hem de posar

a les escoles”, va dir. En aquest sentit,

és crític amb el fet que “fins i tot els

alumnes del darrer curs de periodisme

tampoc compren el diari”.

Un tema capital per ell és la xarxa de

distribució de premsa. “I en aquests

moments no tenim alternatives. Hem

d’aconseguir que el punt de venda torni

a ser rendible”. Finalment va proposar

tres taules de treball amb l’Administra-

ció que abordin l’assignatura obligatò-

“Malgrat la profunditat de la crisi,

cal preservar la qualitat de la infor-

mació com a instrument bàsic de la

democràcia”.Així començava el pri-

mer dels set punts consensuats en

una declaració conjunta feta per la

trentena d’integrants de la taula

sobre la crisi en els mitjans de co-

municació que es van reunir al

Col·legi a finals de gener.

Però aquesta petició pot quedar-se

en paper mullat si es compleixen els

mals auguris que apunta un estudi

sobre la premsa que va presentar-se

a principis de febrer al Regne Unit.

L’informe indica que la confiança en

els diaris es veurà ressentida encara

més en temps de crisi a causa de les

retallades que estan patint les plan-

tilles dels mitjans de comunicació.

Aquest treball –encarregat pel

Media Standard Trust i dirigit per

veterans de la professió i advocats–

apunta que les retallades perjudica-

ran els estàndards de qualitat i van

en detriment de la precisió en les no-

tícies. Segons els autors del citat tre-

ball, els periodistes cada cop tenen

menys possibilitats de contrastar les

notícies en benefici de l’exactitud

que s’espera d’ells. L’informe cita

casos, com el de la petita Madeleine

McCann, desapareguda al sud de

Portugal, en què hi ha hagut “infor-

macions inexactes o fins i tot difa-

matòries”.

S’ha de tenir en compte, però, que al

Regne Unit els tabloides sensacio-

nalistes afecten negativament l’opi-

nió dels ciutadans respecte a la

premsa escrita, ja que els diaris gau-

deixen d’un nivell de confiança més

baix, fins i tot més del que els inspi-

ren els bancs.

Les retalladesi la qualitat

Les retallades de plantilles afecten la qualitat de la feina. Foto: Josep Cano



ria de foment de la lectura a les escoles,

la xarxa de distribució i com recuperar

el prestigi social dels lectors de premsa.

MIQUEL DEMORAGAS

Institut de la Comunicació de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona

Va abordar tres temes:

1. Universitats: En els propers anys,

s’oferiran a Catalunya vint-i-set graus

de comunicació a les universitats. “És

urgent la coordinació interuniversitària

amb el sector per tenir un diàleg més

aprofundit entre facultats”.

2. Polítiques de comunicació: “En les

darreres tres dècades les polítiques de

comunicació han estat quasi en exclu-

siva per al sector audiovisual i s’ha vist

que ara també li toca a la premsa es-

crita”.A l’hora d’argumentar el perquè

d’aquestes ajudes va citar la defensa del

pluralisme, la preservació del rigor i la

qualitat de la informació. Segons Mo-

ragas, aquestes polítiques haurien de

fer-se mitjançant subvencions a la dis-

tribució i ajuts a les empreses per a

l’adaptació a la convergència multimè-

dia, etc.“Però, qui ha d’atorgar aquests

ajuts?”, es va preguntar. Doncs, la res-

posta, segons Moragas,“organismes in-

dependents dels governs”. I va prevenir

del perill que aquests ajuts impliquin

una menor competitivitat.

3. Causes estructurals de la crisi: “La

propagació d’emissors provoca la mul-

tiplicació de fonts no fiables o induïdes

pel mateix protagonista. I davant d’això

hi ha el periodisme. La premsa escrita

n’ha de ser el motor i la garantia. És on

hi ha la llavor d’un periodisme de qua-

litat”.

JAUME GUILLAMET

Catedràtic de Periodisme de la Univer-

sitat Pompeu Fabra

1. La crisi de la premsa també és la crisi

del periodisme i comença als anys 80.

És un fenomen universal, per la com-

petència de l’audiovisual en l’ocupació

de l’espai públic de la comunicació i per

l’avançament en la publicació de les no-

tícies. Des de llavors, els diaris han per-

dut posició en el mercat de la difusió i

en els recursos publicitaris. L’aparició i

incidència posterior d’Internet agreuja

el problema, planteja un punt d’inflexió

històric i un repte més radical: la des-

aparició dels diaris.Tot i que probable-

ment no succeirà, hi ha una qüestió de

fons que afecta el futur del periodisme.

L’alternativa digital, sumada a la com-

petència audiovisual, no incideix tan

sols sobre la pervivència dels formats

impresos, també ho fa sobre els contin-

guts i la funció social dels mitjans.

2. El periodisme ha estat absorbit per

una indústria de la comunicació en què

l’espectacle i la sensació són el gran re-

clam per assegurar els nivells de difusió

i audiència exigits per la publicitat, font

de finançament comuna a tots. El de-

cantament cap a l’entreteniment més

espectacular pot arrossegar en excés la

informació cap a formats i llenguatges

impropis, per col·loquials, subjectius i

ambivalents. La imitació dels models

gràfics i d’impacte de les notícies au-

diovisuals tendeix a produir, a més, un

empobriment informatiu dels diaris, en

què l’entreteniment guanya espai.

La Xarxa, que s’ha obert a formes de

periodisme participatiu i autogestionat

pel ciutadà, acaba posant en dubte la

necessitat originària del missatger i me-

diador que és el periodista. Com si el

periodisme esgotés el seu cicle històric.

La qüestió és si hi haurà lloc per al pe-

riodisme en l’espai buit que resulti de

l’accentuació d’aquestes tendències.

Una altra qüestió és si el periodisme

podria sobreviure a una eventual des-

aparició dels diaris impresos. Costa

d’imaginar el periodisme sense periò-

dics, tot i que ja es comencen a veure

diaris amb poc periodisme. Si més no,

amb poc periodisme propi. Diaris ba-

sats en notícies d’agència

amanides amb notes locals,

algun reportatge i comentaris

signats, informació de serveis i

una influència creixent de

temes d’interès publicitari.Hi

ha una raó històrica simple per suposar

que els diaris no han de desaparèixer:

cap mitjà nou ha provocat la desapari-

ció dels anteriors, en tot cas, els ha obli-

gat a transformar-se. Però els diaris no

han mostrat, en el darrer quart de segle,

gaire disposició ni capacitat de recrear

un espai propi.

3. Com han afrontat els diaris la com-

petència de la ràdio i televisió?

-No han renunciat al seu paper tradi-

cional d’oferir les notícies a tot el pú-

blic possible.

-Han ampliat pàgines i temes a tractar.

-Han mirat d’assemblar-s’hi amb un

llenguatge més directe i una presenta-

ció més atractiva.

-Han parat molta atenció als programes

i als personatges de l’audiovi-

sual.

-Han incorporat el seus perso-

natges com a col·laboradors.

-Han intentat d’atreure els com-

pradors amb regals i promocions

comercials.

-En el context de concentració multi-

mèdia, els més importants diaris estan

molt lligats als interessos de les princi-

pals cadenes de ràdio i de televisió, dels

quals actuen molt sovint com a defen-

sors.

-Han perdut difusió i quota de mercat.

-L’aparició de la premsa gratuïta només

67

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Els diaris no han mostratgaire disposició ni capacitatde recrear un espai propi”(Jaume Guillamet)

“La propagació d’emissorsprovoca la multiplicació de fontsno fiables. I davant d’això hi hael periodisme” (Miquel de Moragas)


ha accentuat una crisi anterior.

-La incidència d’Internet ha obligat a

plantejar noves alternatives.

-La crisi financera de 2008 ha agreujat

la situació, amb una caiguda de la pu-

blicitat que en els diaris trenca un equi-

libri precari i inestable.

4. Els diaris han actuat a la defensiva.

En una trobada a Bolonya amb profes-

sors de periodisme, Umberto Eco par-

lava de l’abraçada de l’ós.Els diaris han

abraçat la televisió per evitar-ne les es-

garrapades, però la força de l’ós els pot

acabar asfixiant. Destinats tots els re-

cursos a aquesta defensa infructuosa,

s’ha invertit poc o gens en el perio-

disme. La qualitat ha perdut importàn-

cia davant els comptes de resultats.

5. Es podrien salvar els diaris sacrifi-

cant-ne la qualitat?Amb o sense perio-

disme de qualitat, els diaris patiran, si

bé probablement no desapareixeran.

Amb periodisme de qualitat, a més,

compliran amb la funció social.

6. El bon periodisme és car. Com es

paga? Com se’n pot assegurar la per-

manència en el sistema de mitjans?

Aquest és el gran problema. No afron-

tar-lo ens aboca a un problema pitjor.

EVA DOMÍNGUEZ

Periodista, consultora de mitjans, espe-

cialitzada en temes d’Internet

“Internet és un mitjà molt més exigent

del que ens imaginem.La dicotomia In-

ternet-paper és un gran error” . I va

enumerar tres aspectes importants que

aporta la Xarxa:

1.“Internet és una eina a mig i llarg ter-

mini. I això vol dir donar entrada a tot

tipus d’àrees especialitzades. Aporta

dades de l’audiència que van més enllà

de la idea abstracta que en teníem fins

ara. Els mitjans tradicionals no tenen

els interessos informatius de les au-

diències. Un altre aspecte és la transpa-

rència. “El periodisme fet a Internet et

recorda constantment per a qui tre-

balles”.

2. Noves formes de canals i distribució

per arribar a l’audiència.

3. Formació contínua. Internet es trans-

forma constantment.

“Aquestes –apuntà– són les grans opor-

tunitats que ens ofereixen les noves tec-

nologies, però “encara no ens hi hem

posat”. Tenim els professionals neces-

saris per a aquest repte? Hi ha més ta-

lent digital a fora de les redaccions que

no pas a dintre. I va concloure dient:

“Estem perdent una gran ocasió”.

ANTONI BAQUERO

Comitès professionals

Antoni Baquero va assegurar que “el

periodisme no està en crisi. Més aviat

ho està un determinat model de negoci

que hem de replantejar. Si agafem les

notícies que apareixen a les televisions,

veurem que sempre surten primer els

diaris, que són els que tracten aquests

temes. El periodisme de profunditat és

als diaris.Davant la crisi, hem de fer pe-

riodisme”.

En referència a les reduccions de plan-

tilla va alertar que “allò barat surt car”.

“Els grans diaris espanyols han guanyat

molts diners en els darrers anys i no

han invertit en el negoci. Necessitem

empresaris que creguin en el perio-

disme. Les empreses s’estan concen-

trant massa a retallar les redaccions” i

va demanar saber “per què els diaris no

tenen més difusió i més lectors. Potser

és perquè els lectors han començat a

veure una pèrdua de competitivitat als

diaris”, va argumentar.

Baquero va defensar que “la informa-

ció de la premsa escrita té pes”, que la

gent encara creu (“a diferència de l’en-

conament de la premsa deMadrid”) en

els diaris catalans. “La premsa no pot

ser una cosa sectària, simplement per-

què els lectors no ho són”. Respecte a

Internet, va mostrar-se defensor de la

integració de les redac-

cions, tot i que criticar

que “Internet és un mitjà

de treball fonamental

que no s’ha explicat als

periodistes”. Sobre els

més veterans, va dir: “no es pot jubilar

l’experiència, si bé hi ha més ‘oficials

que tropa’. I la premsa necessita redac-

tors”.

XABIERARKOTXA

Comitès d’empresa

“Ens preocupa sobretot la precarietat”,

va dir, centrant-se en els col·laboradors

i falsos col·laboradors,“els que més pa-

teixen la crisi” i va recalcar que la pre-

carietat “no és d’ara, sinó des de fa

molts anys”. També va criticar les pre-

jubilacions i va advertir que l’absència

dels prejubilats es pot cobrir amb estu-

diants. A més, va carregar contra la

universitat: “no és veritat que els estu-

diants vinguin ben preparats. S’estan

estudiant coses que no tenen res a

veure amb la professió”.

També va alertar de “la

superpoblació de facul-

tats. Cada any surten

entre sis-cents i vuit-cents

llicenciats, mà d’obra ba-

rata disposada a acceptar el que sigui”.

Respecte a la convergència amb Inter-

net, va destacar que a les redaccions es

veu “amb preocupació, com una ma-

nera de produir més precarietat perquè

els redactors han de fer de càmeres, de

fotògrafs, de periodistes, etc.Darrere la

polivalència hi ha una trampa, ja que

ambmenys gent es fan més coses”. “En


68

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“El periodisme de profunditatés als diaris. Davant la crisi,hem de fer periodisme”(Antoni Baquero)

“Cada any surten entre sis-centsi vuit-cents llicenciats, mà d’obrabarata disposada a acceptarel que sigui” (Xabier Arkotxa)


definitiva, –conclou– són decisions que

redunden en una precarietat cada cop

més gran que ja existia abans de la crisi

i que esperem que no serveixi per aca-

bar drets que hem trigat anys a aconse-

guir”.

JUAN LÓPEZ

Representant de Comissions Obreres

Juan López va advertir que la crisi no

ha provocat una precarització en el

mercat laboral sinó que aquesta ja exis-

tia. “Abans de la crisi hi havia treballa-

dors de televisió que cobraven, i que

encara cobren, 600 euros. I, tot i així, en

aquest mitjà s’han fet retallades en la

plantilla. I això és una realitat. De la

mateixa manera que hi ha persones que

porten set o vuit anys treballant com a

periodistes i que són acomiadats sense

cap tipus d’indemnització ni de presta-

ció d’atur. I si optes per fer la recla-

mació corresponent o bé pressiones

l’empresa potser ho aconsegueixes,

però la por que afecti el futur profes-

sional fa que en alguns casos es coar-

tin.”

Segons López, la crisi aguditza aquesta

precarització i implica que els profes-

sionals que es trobaven en aquestes

condicions estiguin en una situació

força més difícil. El representant de

CCOO va admetre “que és hora que la

professió s’assegui i comenci a nego-

ciar” i va apuntar que en aquesta nego-

ciació ells serien flexibles: “Si el temor

és que puguem demanar coses irres-

ponsables vull que quedi clar que

sabem adaptar-nos a la situació i ho

hem demostrat altres cops. En la me-

sura que ens hi puguem adaptar, hem

d’arribar a acords possibles, fins i tot te-

nint en compte que les relacions labo-

rals són molt heterogènies. Hem

d’intentar treballar perquè d’una ve-

gada per sempre a Catalunya els tre-

balladors treballin en unes condicions

normals, de qualitat.No podem esperar

que des deMadrid ens ho solucionin en

precari”. Per acabar, va deixar clar que

la representació sindical present a la

taula són els interlocutors vàlids. López

va destacar que “l’Administració ens

pot ajudar moltíssim com a àrbitre i

mediador en el tema”, però que són les

parts socials afectades les que han

d’agafar “el toro per les banyes”.

69

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Juan López, representant de Comissions Obreres, durant la seva intervenció és escoltat per la resta de ponents.


DARDO GÓMEZ

President del Sindicat de Periodistes de

Catalunya

Dardo Gómez va admetre que “és una

mica viciós sortir de la crisi sense tenir

en compte com hi hem entrat i qui en

són els responsables. Si fos així, sorti-

ríem d’aquesta crisi amb els mateixos

vicis i sense incorporar l’experiència

que ens ha portat fins aquí”. També va

criticar les empreses que proposen “su-

posats plans de viabilitat que no tenen

més recorregut que la reducció de cos-

tos, posant en primera línia els llocs de

treball i, com a conseqüència directa, la

pèrdua de qualitat dels productes”. Se-

gons ell, d’aquesta manera “no s’asse-

gura la viabilitat de les empreses, sinó

que s’apanya una situació que per lò-

gica es tornarà a repetir d’aquí a un

temps, com ja ha anat passant”.

El president del Sindicat de Perio-

distes admet “el minvament en la cap-

tació de publicitat que estan patint els

mitjans” però, segons ell, “tampoc es

pot silenciar que moltes empreses de

comunicació pretenen portar a terme

acomiadaments desmesurats en tots els

seus mitjans, fins i tot en els rendibles. I

això ho fan al mateix temps que impul-

sen plans d’una nova organització de la

producció i de la responsabilitat dels

treballadors d’eficàcia discutible i que

ja han fracassat en molts casos. I tot ple-

gat sense la participació dels treballa-

dors”.

Segons Gómez, les empreses pretenen

arreglar “la mala gestió, en alguns casos

acumulada durant anys, emparant-se en

els problemes econòmics actuals. “És

important recordar que molts cops la

gestió en moments de forts ingressos va

provocar projectes i expansions poc

meditades, que mai van comptar amb

l’opinió del personal de les empreses, i

que sovint va témer per les conseqüèn-

cies d’aquelles aventures empresarials.

Quan des dels comitès d’empreses es va

suggerir la participació dels treballa-

dors en la millora de la qualitat, en la

gran majoria dels casos l’oferta va ser

menyspreada i es va optar per campa-

nyes de màrqueting recolzades en els

més diversos recursos promocionals,

però mai en elevar la qualitat de la in-

formació”.

FREDERIC MONELL

Vicesecretari general de la Unió Gene-

ral de Treballadors (UGT) a Catalunya

Monell es va centrar en els impactes de

la crisi: en les condicions laborals, en les

condicions professionals i en els drets

dels ciutadans per la funció social del

periodista “que elabora un producte

que no està fet com s’hi féssim cotxes,

sinó que té altres elements de valor, ja

que estem parlant de la llibertat i el

dret a la informació dels ciutadans”.

Segons Monell, aquests impactes tenen

a veure amb el sistema de relacions la-

borals. En funció de les condicions de

treball, el periodista té una capacitat o

una altra per produir aquesta informa-

ció. “I això té un impacte en el ciudatà

que rep la informació. Aquesta és una

de les dimensions que ens preocupa”,

va afirmar, per després reconèixer que

seria convenient treballar en la consti-

tució d’un marc laboral “més compacte,

que surti una mica de la fragmentació

actual i anar cap a la unificació”. Mo-

nell va demanar una implicació dels po-

ders públics: “no és possible que els

governs surtin a rescatar el sistema fi-

nancer i no ho facin al nostre àmbit”.

Finalment, també va referir-se als va-

lors. “Les crisi econòmiques –va con-

cloure– també afecten els valors,

perquè quan canvien les condicions

amb què es fa tot això, també ho fan els

valors. S’ha de saber sortir d’aquesta

crisi amb valors i no tan sols

amb el compte de resultats.”

DAVIDVIDAL

Representant de les facul-

tats de comunicació

“Fa deu anys que l’Acadèmia està indi-

cant la crisi del canvi de model. I fa deu

anys que en sento parlar els directors

dels mitjans. Però aquest canvi no s’ha

produït”. Amb aquestes paraules va

iniciar el seu parlament el representant

de les facultats de comunicació. Vidal

va criticar l’aposta que s’ha fet de les

promocions als diaris així com de les re-

tallades de plantilles.Respecte a aquest

darrer aspecte feu comparativa que

després utilitzaren d’altres ponents:

“S’estan acomiadant periodistes de les

redaccions, i això és com acomiadar els

pastissers de les pastisseries. Qui farà

els pastissos?”. “S’ha de prendre cons-

ciència que el periodisme és un ofici

intel·lectual i que cal prendre riscos”, va

apuntar. “A l’Acadèmia –va prosse-

guir– tenim estudiants excel·lents que

vénen de la societat del web 2.0, però

quan els enviem als mitjans

els tenen asseguts mirant

com altres repiquen notes

de premsa”. Per tant, va de-

manar flexibilitat a les re-

daccions perquè aquests

estudiants puguin ajudar a

superar “aquest ‘gap’ existent entre la

societat i la professió”.

Vidal també va explicar que els estu-

diants els expliquen que els periodistes

veterans, aquells que podrien estar més

per ells, “cada cop tenen un paper

menys important a les redaccions”.Tot

seguit, va criticar que els mitjans “es

70

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“No és possible que els governssurtin a rescatar el sistemafinancer i no ho facin al nostreàmbit” (Frederic Monell)

“S’ha de prendre consciènciaque el periodisme és un oficiintel·lectual i que cal prendreriscos” (David Vidal)


miren el melic” i va demanar-los que

aprofitin més “la sang jove dels llicen-

ciats”. “Estem molt preocupats –pros-

seguí– perquè hi hagi un diàleg obert

amb el món empresarial” i va convidar

les empreses a participar en el debat

sobre la revisió dels plans d’estudis.

Després de fer una crida “a favor del

periodisme de qualitat” es referí als

mals auguris sobre el final de la premsa

escrita –i concretament sobre la predic-

ció del periodista Philip Meyer, que va

pronosticar el 1943 com l’any de la des-

aparició dels diaris en paper– i va asse-

gurar que “les tendències es poden

subvertir”.“Però per això cal arreman-

gar-nos i posar-nos-hi tots alhora”, va

concloure.

XAVIER PONS

Global Media Agency

Xavier Pons, de MPG (agència de mit-

jans del grup Havas Media) va donar

xifres de la caiguda de la inversió pu-

blicitària en la premsa escrita. Dels

1.800 milions d’euros del 2007 s’ha pas-

sat als 1.420 del 2008 i la previsió per al

2009 està per sota dels 1.200. Segons

Pons, el fet que la crisi castigui més la

premsa escrita es deu al fet que sectors

com les finances, l’automoció i els clas-

sificats –habituals de la premsa escrita–

lideren les caigudes en inversió. “La si-

tuació avui en dia és de fallida tècnica

del sector amb caigudes d’un 30% d’in-

versions publicitàries a les televisions”.

Respecte a com afrontar el futur, Pons

va apuntar diferents aspectes:

1. Convergència digital. “La gent jove

té uns altres canals per informar-se. El

problema és com treure-hi rendibilitat.

En aquest aspecte s’ha de progressar”.

2. Millorar la marca dels mitjans.“Això

a Madrid ho estan fent molt bé”.

3. Treure rendiment als continguts. “El

futur passa per la seva integració. I sé

que això que estic dient és complicat.El

món audiovisual cada cop n’és més

conscient.



72

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

INTRODUCCIÓ

Atenent a la convocatòria realitzada

pel Col·legi de Periodistes de Catalu-

nya per tal d’analitzar l’impacte de la

crisi econòmica en els mitjans de co-

municació, us fem arribar el docu-

ment que recull les aportacions de

docents de diferents facultats que ofe-

reixen estudis de Comunicació a Ca-

talunya.

Abans, però, de realitzar les aporta-

cions al debat, creiem oportú realitzar

unes matisacions prèvies d’ordre pro-

fessional que semblen importants

com a marc a la diagnosi i a les apor-

tacions que es realitzen des de la uni-

versitat a la taula.

1. UNA SÈRIE DE REFLEXIONS

D’ORDRE PROFESSIONAL

a) Tot i l’estreta connexió entre la

professió i les empreses, caldria sepa-

rar-ne les respectives crisis. La dels

mitjans té aspectes diversos. Així, no

és el mateix la situació en els mitjans

impresos que en els mitjans audiovi-

suals, ni la de les grans empreses que

formen part de conglomerats empre-

sarials que les de les petites indepen-

dents.

b) Pel que fa la crisi, en la professió

periodística s’ha de dir que no és nova

i que potser en aquests moments està

afectant sectors “consolidats” del

col·lectiu. Potser la reducció dels be-

neficis a algunes empreses s’aprofi-

tarà per accentuar els processos de

precarització que fins ara alguns sec-

tors de la professió només veien de

lluny, però que ja eren presents al

col·lectiu fa anys.

c) En els darrers deu anys o més, s’ha

posat molt d’èmfasi en l’excel·lència

dels continguts periodístics i molt poc

en la qualitat dels llocs de treball.Des

de les institucions més representa-

tives de la professió, especialment el

Col·legi de Periodistes i òrgans afins,

han insistit en la defensa d’estàndards

de qualitat de continguts (amb la pro-

liferació de codis sobre el tractament

informatiu de l’actualitat), mentre

que altres grups, com el Sindicat de

Periodistes, han primat més l’opció de

l’excel·lència i la qualitat periodís-

tiques per la via de la millora de les

condicions laborals.

d)Amb els temps que corren, una de

les conclusions més lògiques és la de

la necessitat d’establir un consens en

el col·lectiu sobre els mínims irrenun-

ciables de la relació qualitat/preu de

la feina periodística. Un cop assolits

aquests acords, caldrà que la profes-

sió estigui cohesionada en una de-

fensa conjunta d’aquests, per damunt

d’interessos empresarials. Un primer

pas han estat les “Tarifes mínimes

orientatives per a l’exercici professio-

nal periodístic 2008”, proposta elabo-

rada pel Col·legi de Periodistes.

2. DIAGNOSI I APORTACIONSA

LATAULA

a) L’actual situació ens fa creure més

que mai en la necessitat d’una forma-

ció de qualitat dels futurs professio-

nals del periodisme i de la comunicació

que ha de dur-se a terme a facultats

avalades per la seva vocació forma-

tiva i de transferència de coneixement

en aquest àmbit.

b) En aquest sentit, reivindiquem el

model periodístic explicat des de la

universitat, producte d’una anàlisi

profunda i un estudi acurat, i que,

d’acord amb el seu compromís de re-

torn a la societat, ha de traduir-se en

l’aportació d’agents de canvi, que

amb els coneixements adquirits i el

respecte pels valors d’una societat de-

mocràtica i per un comportament

ètic, es converteixin en renovadors

que millorin tot el que afecta i im-

porta a la comunicació periodística.

c) Cal potenciar i treballar la innova-

ció i la creativitat a les aules, per tal

que els nous professionals afrontin els

reptes, derivats o no de la crisi, i ofe-

reixin formats i continguts periodís-

tics realitzats amb rigor i qualitat i

atractius per a la societat en un en-

torn caracteritzat, avui dia, per la

massificació i atomització d’ofertes

informatives a ràdio, televisió, premsa

i nous mitjans.

d) La pràctica de la professió en unes

condicions dignes garanteix als nous

periodistes formats a les facultats de

Ciències de la Comunicació un perio-

disme de qualitat que beneficia la so-

La universitat convida al debat

“Reivindiquem el modelperiodístic explicat des dela universitat, producted’una anàlisi profunda”

Les quatre facultats de comunicació catalanesvan consensuar per l’ocasió un document –Apor-tacions al debat des de la universitat– que va lle-

gir Josep Maria Blanco, degà de la facultat deCiències de la Comunicació de la UAB. A conti-nuació publiquem el text íntegre.


73

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

cietat i l’empresa que li dóna suport.

e) Aquests nous periodistes han de

poder compartir la seva formació

amb el testimoni dels professionals

que ja practiquen el periodisme de

qualitat en els mitjans, que a la ve-

gada han de poder transmetre

l’exemple d’exercici de la professió

rebent a canvi una justa contrapres-

tació a nivell de reconeixement social,

empresarial i, per tant, també econò-

mic per part del mitjà.

f) L’estada en pràctiques regulada

s’ha de veure com una necessitat de

l’etapa final d’aquells que en un futur

hauran d’incorporar-se al món labo-

ral del periodisme i garantir el relleu

professional i no com una competèn-

cia als professionals en actiu. Cal tro-

bar l’equilibri necessari perquè

tothom surti afavorit, a més d’evitar i

eliminar les “males pràctiques”. A

Catalunya, la bona relació entre mit-

jans i universitat des del naixement de

les primeres facultats i fins avui ha

permès consolidar aquests vincles i

renovar de manera continuada els

quadres dels professionals dels dife-

rents àmbits de la producció i edició

periodística al llarg dels últims qua-

ranta anys.

g) Els periodistes han de desenvolu-

par destreses en els usos de les dife-

rents tecnologies i saber adequar els

llenguatges i les tècniques a les ca-

racterístiques del mitjà i suport en

què apareguin les produccions infor-

matives tenint en compte els públics

als quals van dirigides.Aquestes des-

treses no poden ser utilitzades com a

excusa per exigir a un periodista que

cobra un únic sou una feina que, per

tal de ser de qualitat i realitzada en

un temps molt limitat, haurien de

desenvolupar diferents professionals.

La precarització laboral afecta des de

fa temps, abans de l’aparició de la

crisi, els qui procuren fer-se camí en

el món del periodisme i també

aquells professionals amb experièn-

cia que reben sous baixos amb l’ex-

cusa de no realitzar tasques de gestió

o coordinació d’altres professionals.

L’exercici de la gestió d’un mitjà o

d’una empresa generadora de contin-

guts i produccions informatives per

part d’un professional del periodisme

hauria d’anar acompanyada d’una

sensibilitat cap a aquestes qüestions,

cosa que alguns cops, paradoxalment,

es troba a faltar.

h) Cal perseguir, evitar i denunciar

l’intrusisme i les diferents fórmules de

suplantació de llocs de treball reals

per tal de dignificar la professió pe-

riodística de qualitat.

3. NECESSITATS D’ESTUDIS I

ANÀLISIS

Finalment, per tal de poder realitzar

un seguiment acurat de l’evolució de

l’exercici de la professió periodística,

i pal·liar a l’avançada efectes de pos-

sibles crisis del sector de la comuni-

cació o d’altres, es creu oportú

proposar que, atesa la importància es-

tratègica del sector de la comunicació

periodística a Catalunya i la seva in-

cidència social, les institucions polí-

tiques considerin la necessitat de

crear un observatori de seguiment de

la professions de la comunicació o

dotar de recursos per tal de dur a

terme recerques i anàlisis com les que

ja es van mencionar al Llibre blanc de

la professió periodística a Catalunya,

l’any 2006, i que són:

1.Comparatives sincròniques amb al-

tres països que han entrat en crisi i

com estan encarant el procés i com-

paratives diacròniques amb situa-

cions de crisi professional passades

per no cometre els mateixos errors.

2. Elaboració d’un cens, com més

exhaustiu possible, dels periodistes en

actiu a Catalunya que serveixi de

base de sondeig per a futurs mostre-

jos amb vistes a prendre el pols de la

professió de forma ràpida.

3. Desenvolupament d’una línia de

recerca que intenti aprofundir en el

coneixement de les redaccions a Ca-

talunya, inventariar de la manera més

exhaustiva possible el nombre de re-

daccions que hi ha, conèixer-ne les di-

mensions, l’estructura jeràrquica i la

dinàmica.

4. Anàlisi del desenvolupament tec-

nològic que ha transformat tan pro-

fundament la professió. La influència

de la tecnologia afecta directament

els processos de formació i d’inserció

laboral dels periodistes. Les empreses

demanen cada cop més competències

i habilitats tecnològiques als perio-

distes. La qüestió a estudiar és si cal

regular les competències i habilitats

tecnològiques dels periodistes en el

sentit de posar-hi algun tipus de límits

i veure com afecta la tecnologia a la

qualitat de la tasca informativa.

Dues estudiants durant les pràctiques de ràdio a la UAB. Foto: Xavier Sulé


MONTSERRAT PUIG

Presidenta de l’Associació de Dones

Periodistes de Catalunya

La presidenta de l’ADPC va apuntar

que totes les crisis econòmiques i tec-

nològiques “escombren amb força les

dones fora dels llocs de treball”. Segons

Puig, en els deu últims anys s’ha donat

un notable augment de noies a les fa-

cultats de Comunicació, però això no es

correspon amb les possibilitats i reali-

tats d’entrada al món del treball degut

a “una inèrcia en el mercat, una ten-

dència que fa que es contractin homes

abans que dones”. “Tot i que això –va

admetre– no és homogeni i hi ha sec-

tors, com la ràdio o Internet, que estan

molt mal pagats, on hi ha una presència

important de noies”. També va alertar

que s’ha aconseguit una millora que no

voldrien que la crisi esvaís, com les me-

sures de conciliació laboral. Va adme-

tre que no saben a quantes empreses de

comunicació s’hi estan aplicant, si bé va

apuntar que intentaran esbrinar-ho

amb una recerca a finals d’any.

“Aquesta taula també ha de servir per

airejar la quantitat de contractes tem-

porals, així com les situacions paupèr-

rimes de molts freelance. L’ADPC vol

realitzar una diagnosi de les professio-

nals que treballen als mitjans catalans,

saber les condicions laborals i els nivells

salarials. I un altre element que també

cal tenir present és saber quant de

temps els ha costat arribar a ocupar el

lloc de treball en comparació amb els

companys masculins. Una de les qües-

tions que sempre hem treballat i que

seguirem fent-ho és l’accés als llocs de

responsabilitat, així com la duració en

aquest càrrec”. Puig va mostrar l’in-

terès de l’ADPC per saber l’aplicació

dels plans d’igualtat a les empreses de

més de 250 treballadors. “Malaurada-

ment no disposem d’informació que

aquesta legislació, aprovada pel Go-

vern espanyol el 2007, s’estigui com-

plint.”

FABIÁN NEVADO

Secretari d’Acció Sindical del Sindicat

de Periodistes de Catalunya (SPC)

Nevado va assegurar que “no podem

negar la crisi, però hi ha certes compa-

nyies que se n’aprofiten per prendre

mesures, principalment relacionades

amb la feina, que haurien d’haver pres

fa temps i haurien resultat menys trau-

màtiques que no pas ara”. “Bona part

de les dificultats de la premsa –va pros-

seguir– és que no s’ha gestionat bé

l’època de vaques grasses, i mentre els

beneficis eren suculents ningú no es

qüestionava si la gestió era l’adequada.

És incomprensible que els directors

dels mitjans facin de gerents i de res-

ponsables de recursos humans sense

tenir els coneixements necessaris per

fer un treball de gestió”.

Nevado va recordar que els sindicats

han proposat que els representants dels

treballadors participin en la gestió de

les companyies i que això sempre s’ha

vist “com una excentricitat, que deixa

de ser-ho quan hi ha dificultats, princi-

palment econòmiques, i llavors s’apel·la

a la responsabilitat dels treballadors i

dels sindicats”.

Segons el representant de l’ASP, “la

premsa superarà la crisi, com ho faran

altres sectors”, encara que aquesta

comportarà grans canvis. La seva pre-

visió és que quedaran quatre o cinc

grans diaris de referència nacional, un

parell de referència autonòmica a cada

capital de província i que la premsa de

proximitat té mercat. “I a més d’infor-

mació haurà de donar opinió, explica-

ció, punts de vista de les notícies,

anàlisi. La informació ja arriba per al-

tres canals i aquests són més ràpids i

immediats que el paper imprès, si bé el

paper imprès té un format que li per-

met d’analitzar-la, interpretar-la, etcè-

tera”, argumentà.

“Els sindicats –va prosseguir–

podem participar en la recerca de

solucions, però no de miracles.Hi

ha suficient marc jurídic laboral

perquè la precarietat no tingui

cabuda en els mitjans de premsa.

Sense feina de qualitat es difícil que hi

hagi una premsa de qualitat”. Nevado

va proposar diferents alternatives:

- Apostar per una informació de quali-

tat i no prescindir ni jubilar l’experièn-

cia de les redaccions.

- Fomentar una feina de qualitat que fi-

nalitzi amb la precarietat laboral en els

mitjans a través de la contractació la-

boral amb l’ampli ventall contractual

que té la legislació espanyola.

- Promoció dels mitjans en l’àrea de

l’ensenyament des de l’escola primària

fins a la universitat. Tan sols generant

un hàbit de lectura a l’escola podrem

tenir lectors i compradors de premsa.

- Ajudes o supressió de la fiscalitat de

l’IVA

- Subvencions transparents de les

administracions públiques i

control de les mateixes perquè es

destinin a potenciar la premsa i el

periodisme de qualitat i no siguin

utilitzades per a altres finalitats.

JOAN SABATÉ

Director general de FUNDACC

Joan Sabaté, director general de FUN-

DACC, entitat que impulsa el Baròme-

tre de la Comunicació i la Cultura, va

realitzar una ràpida lectura de les dades

del Baròmetre que apunten que la te-

levisió segueix sent líder i que entren

amb força la premsa, les revistes, Inter-


74

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Hi ha suficient marc jurídiclaboral perquè la precarietatno tingui cabuda enels mitjans” (Fabián Nevado)

“El segle XXI serà el deles audiències i no pas el de ladifusió. Això suposa treballarmolt la marca (Joan Sabaté)


net i la telefonia mòbil. “Cada individu

dedica divuit minuts al dia a informar-

se amb la premsa escrita. I això és poc

comparat amb la resta de mitjans”. Se-

gons Sabaté, les dades de les audiències

“s’han d’utilitzar per a altres àrees del

negoci més que per a l’estratègia de co-

municació dels mitjans”.“El segle XXI

–va prosseguir– serà el de les audièn-

cies i no pas el de la difusió. Això su-

posa treballar molt la marca, també a la

premsa local i comarcal, on no s’està

fent de manera prou eficient”. Sabaté

va apuntar que cal acostumar-se a tre-

ballar amb audiències petites i frag-

mentades. “I hem de tendir a sumar

audiències de paper amb les d’Internet

o ràdio. Cal que hi treballem metodo-

lògicament”, digué.

Respecte al tema del pagament dels

continguts, va admetre que no han tro-

bat a Internet el model de negoci,“però

hi ha programes de televisió que han

trobat via SMS la manera d’aconseguir

ingressos i estar més a prop del públic”.

Finalment, va admetre que el sector es

troba “en un moment de crisi bastant

nou” i que “la premsa en paper s’ha de

redefinir si no vol perdre el tren”.

MIGUEL ÁNGEL ESCOBAR

Director Comunicació UGTCatalunya

“Estaríem parlant de la precarietat

sense un problema de model o finan-

cer?”, es va preguntar. Segons Escobar

“la precarietat està instal·lada a les em-

preses i també a la Xarxa i als profes-

sionals que hi treballen. Ens preocupa

què passarà amb els professionals quan

aquesta crisi remeti i el model de mit-

jans s’hagi adaptat a la nova situació.

Per nosaltres, el debat es dóna ara,

quan és el moment de prendre deci-

sions empresarials, de model”.“Un tre-

ballador amb contracte precari no pot

complir la seva funció social. Ens preo-

cupa, doncs, el periodisme com a acti-

vitat professional i el periodisme com a

‘animal en vies d’extinció’”, va alertar

el representant de l’UGT.

Escobar va criticar que a les rodes de

premsa no assisteixin periodistes vete-

rans, sinó gent jove sense experiència.

D’aquests periodistes joves diu que

cada cop que parlen de la seva situació

laboral “ploren, i ploren molt perquè

tenien unes il·lusions i no poden fer el

seu treball com voldrien. S’han conver-

tit en obrers de la informació”.“El que

està passant afecta el rol del periodista.

I és ell i no les empreses el garant del

seu rol social. I sense unes condicions

laborals dignes això no funcionarà”.

Però Escobar també va tenir paraules

d’autocrítica: “En el terreny dels mit-

jans potser sí que a nivell sindical hau-

ríem de fer una actualització de

plantejaments.Ara ens hem adonat que

les empreses periodístiques han de gua-

nyar diners”.

Escobar va dir que cadascú en el sector

ha de saber “quins interessos defensa i

quin paper té”. També va criticar que

de la mateixa manera que les ajudes a

la SEAT estan vinculades a l’ocupació,

en els mitjans de comunicació no sigui

així. “Per tant, tenim diferents fronts

oberts i demanen una ordenació de les

interlocucions perquè no tots volem el

mateix”. Per finalitzar la seva interven-

ció Escobar digué que “la llibertat d’in-

formació es defensa en el camp de les

relacions laborals.Això ha estat empre

així, encara que ara ho veiem més que

mai”.

LLUÍS SALOM

Secretari d’organització de la UPIFC-

Sindicat de la Imatge

Salom va demanar d’incorporar a la

taula algú de la Conselleria de Treball

per abordar amb interlocutors vàlids

els aspectes laborals.“Si no hi són no sé

si servirà de gran cosa”, va criticar.

També va recordar que la UPIFC re-

presenta bona part d’aquest “món pre-

cari que són els informadors gràfics,

que és invisible per a l’administració,

senzillament perquè no es vol mirar”.

Va demanar que es reguli el sector

“perquè els treballadors en precari for-

men part del paisatge i perquè, en la

crisi, hi som tots”, va demanar mesures

de fiscalitat, de Seguretat Social i d’ins-

pecció de treball, i criticà que gran part

dels problemes ho siguin “per omissió

de l’Administració”.

Concretament va demanar:

1. Un epígraf fiscal específic per als

freelance i col·laboradors a la peça per-

què la situació actual és “un gran des-

gavell que crea inseguretat jurídica”.

2. Ser regulats com a qualsevol altra ac-

tivitat professional i va criticar la

“confusió interessada” que es dóna

amb la premsa. Va demanar que

aquesta no estigui exempta d’IVA, sinó

que calgui l’emissió de factures per a les

col·laboracions periodístiques com en

qualsevol altra activitat.“Podria ser tan

75

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Montserrat Puig (ADPC).

Lluís Salom (UPIFC).


simple com passar a considerar-nos tèc-

nicament proveïdors en comptes de

col·laboradors”, apuntà.

3. Incorporar la negociació de les tarifes

mínimes de les col·laboracions perio-

dístiques en paral·lel o com a annex als

convenis de premsa diària i no diària.

4. Demanar a l’Administració mesures

per compatibilitzar el mercat de treball

dels periodistes amb el dret constitu-

cional a informar de tots els ciutadans.

Salom va reconèixer que, a hores d’ara,

cap diari d’abast nacional català ha va-

riat el preu de les col·laboracions grà-

fiques –en algun cas és el mateix preu

des de fa més de deu anys– per adap-

tar-lo a lesTarifes mínimes orientatives,

que el Col·legi de Periodistes feu pú-

bliques el 2008. I opina que, atès que

aquestes tarifes, definides com el “llin-

dar de la dignitat professional”, no són

cap novetat, i per consideració a l’enti-

tat amfitriona de l’acte, haurien de ser

assumides per la taula com un dels punt

de consens.

PERE GUARDIOLA

Associació Catalana d’Editors deDiaris

i director general de La VanguardiaPere Guardiola, representant a la taula

de l’Associació Catalana d’Editors de

Diaris (ACED) i director general de

La Vanguardia, va destacar que la crisi

no és de consum d’informació. “Es

consumeix més informació que mai” i

va citar la difusió consolidada dels set

principals diaris d’àmbit estatal que

han vist com creix la seva difusió el

2008. Segons Guardiola, al buscar “un

nou equilibri dins el bon periodisme

amb empreses de futur” serà necessari:

1. Més productivitat i polivalència dels

professionals de la informació (perio-

distes, administratius i directius).

2. Grans aliances entre competidors en

allò que no sigui periodisme (produc-

ció, logística i comercialització) i divi-

dir les empreses en unitats espe-

cialitzades més eficients.

3. Els directius de diaris i revistes han

de trobar urgentment una nova manera

de distribuir i vendre els diaris. En els

últims sis anys, han tancat el 25% dels

quioscos i llibreries de Barcelona.

4.“Tots els que formem el panorama de

la comunicació ens hem de preparar

per guanyar menys, treballar més i

millor, amb més eficiència, i reforçar el

rol social que representem”

També va recalcar que “la millor ga-

rantia a l’hora de preservar la indepen-

dència i el rigor és que els periodistes

treballin en empreses rendibles”.Guar-

diola demanant valentia a l’Adminis-

tració, que aposti per l’IVA zero (“seria

un baló d’oxigen”) i prengui mesures

com eliminar la publicitat dels mitjans

públics.

Va apuntar que s’ha de potenciar la in-

vestigació i innovació per avançar-se a

les tendències.El seu diari disposa d’un

estudi sobre el perquè els ciutadans

deixen de consumir informació en

paper.Algunes conclusions són:

- El nivell d’informació que arriba als

ciutadans ha crescut exponencialment

els últims deu anys.Això provoca

saturació i que una part de la so-

cietat desconnecti, mentre que

una altra es torna més selectiva.

- La manca de temps de dilluns a

divendres per llegir sossegada-

ment és una tendència en tots els seg-

ments d’edat, excepte els jubilats,

provocant un descens de les vendes,

però sobretot la destrucció de l’hàbit

que és un factor determinant en la lec-

tura de premsa.

- Hi ha una uniformitat en els contin-

guts perquè cada vegada més, molts

mitjans “beuen” de la font de les agèn-

cies (com la premsa gratuïta) i no

elaboren continguts propis que és

el que diferencia les marques i les

capçaleres. Sovint, la principal di-

ferència entre mitjans que perce-

ben els lectors és ideològica i

relacionada amb la vida política.

I sabem pels estudis sociològics que

l’interès per la política disminueix ex-

cepte en períodes electorals.

- Internet està afavorint dues tendèn-

cies: que la informació pot ser gratuïta

i que per estar informat no es necessita

temps, perquè la lectura dels portals i

webs actualment, encara és una lectura

superficial, de titulars i destacats.


76

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Ens hem de preparar perguanyar menys i treballar mési millor, amb més eficiència”(Pere Guardiola)

Pere Guardiola (ACED).

“Potser si que a nivellsindical hauriem de fer unaactualització de planteja-ments” (Miguel Ángel Escobar)

Dardo Gómez (SPC).


Aquestes dues tendències van en

contra del que representa i ofereix la

premsa tradicional de pagament.

JOSEP CARLES RIUS

Degà del Col·legi de Periodistes

El degà va explicar que la iniciativa de

la taula “sorgeix d’una convicció: la crisi

que afecta els mitjans és profunda i

greu. Ens trobem davant d’una daval-

lada conjuntural, fruit de la crisi general

que pateix l’economia occidental, però

que en el cas dels mitjans té unes condi-

cions específiques que implica obligar

a repensar els models i la professió.Des

de la Junta, crèiem que es tractava de

parlar-ne tots els actors que estem im-

plicat en el món de la comunicació per

compartir i discutir el diagnòstic de

quina és la situació i reflexionar sobre

les alternatives”. Per això s’ha optat per

asseure en una mateixa taula “les veus

més autoritzades per fer aquest diag-

nòstic”.

Rius va assegurar que “no es tracta

d’inventar un nou periodisme, sinó de

recuperar-ne les arrels”.Va destacar el

missatge apuntat a la taula: La premsa

escrita és el motor del periodisme i,

com a tal,marca l’agenda de la resta de

mitjans.També va destacar altres punts

que s’havien abordat, com el paper fo-

namental de la Xarxa, les ajudes desti-

nades a plans de futur de les empreses

i les ajudes pel foment de la lectura de

premsa.Va criticar “les solucions dràs-

tiques” que s’estan prenent en alguns

mitjans i demanà “fórmules imagina-

tives abans d’acomiadar gent de cin-

quanta-cinc anys, que són una pèrdua

irreparable per a la qualitat de la infor-

mació”. Finalment, va augurar que en

el futur, en les redaccions més reduïdes

i àgils, els col·laboradors i freelance tin-

dran un major pes, amb tot, va advertir

que per això cal “un marc legal que els

protegeixi”. En aquest sentit, va dema-

nar que aquesta regulació tingui lloc a

partir de l’Estatut del Periodista.

77

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Un cop van haver parlat tots els as-

sistents que van participar en la

Mesa contra la crisi a la professió, el

degà del Col·legi de Periodistes de

Catalunya va apuntar que assumia

bona part del que s’havia dit i re-

marcà la importància de seguir tre-

ballant en aquesta direcció amb

noves reunions sectorials.

Josep Carles Rius també va demanar

als ponents poder consensuar una

primera declaració conjunta per

afrontar els canvis en el sector i que

es fes pública un cop finalitzada la

taula. El set punts que va proposar i

que es van aprovar –per després

donar-la a conèixer als mitjans de co-

municació– per a aquesta declaració

conjunta són els següents:

1. Malgrat la profunditat de la crisi,

cal preservar la qualitat de la infor-

mació com a instrument bàsic de la

democràcia, així com la funció social

dels mitjans.

2. És necessari garantir les condi-

cions dignes dels professionals da-

vant el risc que empitjori encara més

la precarietat. Cal que es garanteixin

unes retribucions mínimes per exer-

cir la professió amb independència.

Els sacrificis inevitables que implica

aquesta crisi s’haurien de repartir de

forma equitativa i, en cap cas, es

poden centrar en els més vulnera-

bles, com els col·laboradors, free-

lance o joves.

3. Cal la implicació de totes les parts

per garantir la viabilitat econòmica

de les empreses editores. La rendibi-

litat és la primera condició per a la

seva independència.

4. Totes les parts han de fer un es-

forç col·lectiu per buscar alternatives

que no se centrin únicament en els

acomiadaments i les jubilacions an-

ticipades. El principal valor dels mit-

jans és el talent i l’experiència dels

seus professionals.

5. La crisi implica un canvi profund

en el model comunicatiu que obliga

a un esforç de formació contínua per

part dels professionals i implica que

les universitats responguin a les

noves demandes socials.

6. Cal reforçar la figura del perio-

dista com a garant de la llibertat

d’informació i de l’exercici de la crí-

tica.Amb l’impacte de les noves tec-

nologies, es corre el risc de diluir el

paper del periodista, que té la res-

ponsabilitat de vetllar per una infor-

mació veraç i rellevant.

7. Per fer front a la crisi, els mitjans

han de reafirmar-se en la defensa

dels valors propis d’una societat de-

mocràtica i que inspiren les bones

pràctiques periodístiques.Aquest és

el millor camí per mantenir la credi-

bilitat i la confiança del públic i evi-

tar, així, la desafecció entre els

ciutadans i els mitjans de comunica-

ció.

S’aposta per la qualitatde la informació iper unes condicionslaborals dignes

Declaració conjuntade la Mesa


La crisi econòmica

segueix afectant

de ple als mitjans

de comunicació.

Aquesta vegada les

seves víctimes han estat

alguns dels periodistes

més veterans de

les redaccions

de La Vanguardia

i El Periódico que

entre març i abril

han estat prejubilats

o acomiadats.

La retallada de

les plantilles

ha deixat, doncs,

a la professió

sense alguns dels

seus referents

més destacats.


Robert Fisk, el corresponsal més pres-

tigiós a Pròxim Orient, té 63 anys.

Meyer Berger, el mític cronista local

del New York Times, en tenia seixanta

quan va escriure una de les seves peces

més conegudes, la del captaire violi-

nista; Berger va morir dies després de

publicar-la, a causa d’una embòlia.Ann

Leslie, una de les més cèlebres repor-

teres britàniques, tenia 60 anys al 2001

i fou l’únic periodista que va aconseguir

desbordar els controls israelians i ser

testimoni del tiroteig a l’església de

Betlem; dos anys després, amb 62, va

cobrir la invasió d’Iraq. Edna Bucha-

nan, gran periodista de successos del

Miami Herald, en tenia 57 quan va gua-

nyar el premi Pulitzer. James Cameron,

considerat el patró dels corresponsals

britànics, va complir-ne 60 al 1971 men-

tre informava sobre la tensió bèl·lica

entre India i Pakistan.

Hauria estat impensable prescindir del

talent i l’experiència de tots aquests pe-

riodistes, citats com a simple exemple.

No tan sols eren, i alguns casos ho se-

gueixen sent, puntals dels seus diaris o

revistes, i fonts d’informació fiables per

a desenes de milers de persones.

Eren o són, a més, models per la resta

de la professió: la gent de la que

s’aprèn, la gent el treball de la qual

constitueix la unitat de mesura profes-

sional, la gent que dignifica aquesta di-

fícil baralla amb l’actualitat i la realitat

que anomenem periodisme.

No obstant això, la premsa catalana

prescindirà de molts d’aquests refe-

rents. Les prejubilacions aLa Vanguar-

dia, buc insígnia del periodisme

barcelonès, i els acomiadaments incen-

tivats o forçosos a El Periódico, que ha

estat la millor escola de l’ofici en les

darreres dècades, trenquen prematura-

ment una generació que estava arribant

al nivell magisterial. Parlem, a més,

d’una generació molt especial, la que es

va iniciar amb la fi de la dictadura i les

tensions de la transició.

Fou, tal vegada, la primera generació de

periodistes espanyols estrictament pro-

fessional, aliena a les pluriocupacions

administratives i als tripijocs establerts

durant el franquisme.Van voler ser pe-

riodistes, tan sols periodistes, i viure ex-

clusivament de la seva feina. Es van

plantejar l’exigència de ser indepen-

dents, una cosa que no s’havien pogut

permetre les generacions anteriors.Tin-

gueren una consciència social i política

molt superior a la dels seus antecessors

i, em temo, molt superiors també a la

dels que els succeeixen.

L’ofici de periodista mai es va aprendre

a les antigues escoles, l’oficial o la catò-

lica, o en les actuals facultats. Allà s’hi

aprèn, en tot cas, l’àmbit de l’exercici

professional i els rudiments teòrics. Un

metge no comença a obrir abdòmens al

dia següent de llicenciar-se. Alguna

Les redaccionsdiuen adéu auna generacióEnric González*

* Enric González (Barcelona,1959) és periodista i ha exercitcom a corresponsal d’El País a

Londres, París, Washington iRoma. Al 2006 va rebre el premi

Cirilio Rodríguez que reconeixla tasca de corresponsals

espanyols a l’estranger.

JUBILADOS5:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 78

cosa semblant passa amb els perio-

distes. Fa falta enfrontar-se amb la rea-

litat i habituar-se als seus matissos, i fa

falta preguntar, escriure, equivocar-se,

per anar fent-se al ofici. Aquesta solia

ser una de les funcions d’una redacció:

establir un àmbit formatiu. En aquest

àmbit, la presència de veterans il·lustres

constituïa una garantia.

Si se’m permet personalitzar aquest

text, jo, que vaig començar al 1976, vaig

aprendre el poc que sé mirant i copiant.

N’hi havia prou amb això. Podia mirar

i copiar a José Martí Gómez, a Josep

Maria Huertas Claveria, a Joan-Anton

Benach o a qualsevol altra dels joves

veterans als que veia quotidianament a

la redacció.

Un dels meus primers caps, a El

Correo Catalán i a El Periódico,

fou l’Enric Tintoré, qui em va

atraure a la informació econò-

mica, que fins ben entrada la

Transició era considerada un

apèndix redaccional no estrictament

vinculat als criteris periodístics i amb

moltes afinitats als interessos empresa-

rials. Ell va ensenyar-me que el que

podia fer-se bé amb tres trucades tele-

fòniques, es feia encara millor amb cinc.

Tintoré, que després coordinaria la in-

formació econòmica a La Vanguardia i

79

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Manifestació de periodistes del 18 de març de 1976 davant de la Delegació del Ministeri d’Informació i Turisme. Foto: Pilar Aymerich

Es prescindirà de referentsde la professió, delsprimers que van poder viureexclusivament de la seva feina

El 19 de gener Xavier Prats, di-

rector d’Ocupació, Estratègia de

Lisboa i Relacions Internacionals

de la Comissió Europea criticava

en una entrevista aEl País les pre-

jubilacions. “L’experiència de-

mostra –assegurava– que, en

termes de capital humà, d’eficàcia

del mercat de treball i de cohesió

social, és la pitjor de les solucions.

Els països on millor funciona el

mercat de treball tenen una taxa

d’activitat dels majors de cin-

quanta anys molt alta”.

“La pitjor deles solucions”



80

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La generació de la transició desapa-

reix abruptament dels diaris. Un bon

nombre de periodistes que han com-

plert 55 anys, amb deu encara de vida

professional pel davant, són forçats a

la jubilació anticipada, en l’afany de

les empreses de retallar despeses per

la crisi financera. Allò que no és cap

novetat en altres sectors de l’econo-

mia, fa anys amb prejubilacions a

edats fins i tot menys avançades, té al-

guna significació en el periodisme.

Són periodistes que van començar a

treballar en els anys 1970, abans i des-

prés de la mort de Franco. Els més

grans es van titular a les antigues es-

coles de periodisme, la liberal de l’Es-

glésia catòlica i la oficial del Ministeri

d’Informació i Turisme. El més joves

van ser els primers llicenciats univer-

sitaris en Ciències de la Informació.

Van conèixer l’esperit del Grup De-

mocràtic de Periodistes i van partici-

par en la renovació de l’Associació de

la Premsa de Barcelona i la creació

del Col·legi de Periodistes.

És una generació amb un component

vocacional molt fort i un compromís

personal amb el canvi polític i amb

els valors professionals.De fet, és una

generació escapçada. Molts ja varen

ser víctimes de la crisi dels diaris dels

anys vuitanta, quan a Barcelona en

van quedar tres dels deu que hi havia

en aprovar-se la Constitució, i ja no

van tenir lloc en la novetat de l’au-

diovisual.

En contrast amb la baixa professio-

nalitat de la premsa anterior a la

guerra civil i amb el servilisme fran-

quista, és la primera generació plena-

ment professional, afillada als

mestres solitaris de la llarga dicta-

dura. Sense connexió directa amb la

tradició liberal i catalanista truncada

per la guerra civil, assaja un perio-

disme voluntarista d’inspiració fran-

cesa, lligat als moviments socials i

culturals, abans d’incorporar els mo-

dels informatius del periodisme

anglosaxó. Estrena la llibertat d’ex-

pressió, els viatges a l’estranger, el

fotoperiodisme, la informació radiofò-

nica i televisiva i els codis deontolò-

gics, però xoca amb la concentració

empresarial, l’hegemonia dels

nous mitjans, l’estagnació del

mercat i el poder definitiu de la

publicitat.

L’abaratiment i la desregulació

de la contractació, establerts

des de fa alguns anys en el sector, han

aprimat la informació i rebaixat la

competitivitat. És a dir, han reduït els

motius per atraure i retenir els lec-

tors. La jubilació avançada d’aquesta

generació accentua la precarització

professional, no tan sols laboral, de

les redaccions.

La sortida d’aquesta crisi és especial-

ment difícil per als diaris, però ho serà

més encara sinó es reforça la qualitat

i s’orienta de nou la seva funció en el

mercat informatiu, d’acord amb l’in-

terès específic del públic.Van perdre

l’hegemonia ja fa vint-i-cinc anys i

poden perdre alguna cosa més. Sense

la plena assumpció de la responsabi-

litat de la funció social del periodisme

en un sistema democràtic, recuperada

per la generació de la transició, el

futur dels diaris és més incert.

La generació de la transicióJaume Guillamet

Catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra

La jubilació anticipadad’aquesta generació accentuala precarització professional,no tan sols laboral

Redacció de Tele/eXpres el 1974 amb Huertas i Campo Vidal. Foto: Pepe Encinas


81

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

darrerament escrivia editorials, acaba

de ser jubilat anticipadament.

Com Lluís Bonet, Santiago Fondevila,

Carles López o Carlos Núñez, que amb

més de trenta anys de carrera havien

acumulat uns coneixements de cine,

teatre i música possiblement iniguala-

bles. Com Mariano Guindal, que

coneixia com ningú amb pèls i senyals

els temes empresarials madrilenys i va

exercir per a un parell de generacions

d’amable introductor en el laberint de

la capital.ComEugeniMadueño, hereu

directe dels Huertas i els Martí Gómez,

extraordinari cronista de la vida ciuta-

dana. Com Bru Rovira, varis cops pre-

miat per la seva cobertura de conflictes

bèl·lics i socials en tot el món, i un dels

millor coneixedors d’Àfrica a la premsa

europea. Com Juanjo Caballero, un

mestre en el procés productiu de la in-

formació. Com Carles Salmurri, model

de documentalistes.Com Pepe Encinas,

Salvador Sansuán, Guillermina Puig,

Agustí Carbonell o Santiago Barto-

lomé, autors de fotografies històriques.

Com Carles Pastor, Moncho González

Cabezas, Joan Barrera, Joan Busquets

oMercè Beltran, cronistes de la política

catalana des de que va tornar a existir

la política catalana. Com tants d’altres

(Rosa Paz, Margarita Saenz-Diez,

Carles Esteban, JosepMaria Orta,Car-

men Umbón, Jordi Corachan, Maria

Àngels López, Ferran Gerhard,Antoni

F. Sandoval, Xavier Adell, Jordi Subi-

rana, Paco Martínez Esquivel....) que

deixen un buit professional di-

fícil d’omplir.

Segueixen havent bons perio-

distes, alguns molt joves. I se-

guirà havent-ne. El que no està

clar, a la vista de les recents

prejubilacions i acomiadaments,

és si les empreses periodístiques volen

comptar amb ells. És a dir, si la indús-

tria de la premsa vol oferir als seus

clients el millor producte possible, o si

prefereix devaluar-se, i devaluar amb

ella al conjunt de la societat.

Els treballadors d’El Periódico de Catalunya manifestant-se contra la reducció de la plantilla del diari del Grupo Zeta. Foto: Sergio Ruiz

No està clar si la indústriade la premsa vol oferir alsseus clients el millor productepossible o prefereix devaluar-se


“Ho heu fet tot bé, però hem de tan-

car”. Aquesta contundent frase de

l’amo del centenariRockieMountain de

Denver als seus treballadors resumeix

clarament els desesperats intents per

salvar publicacions a tot el món. Re-

duccions de plantilla, disminució dels ti-

ratges, adaptació a nous formats,

incorporació de tota mena de promo-

cions, transicions del pagament a la gra-

tuïtat, concentració d’empreses per

reduir costos… Tot o gairebé tot allò

convencional s’ha utilitzat i al final,ma-

lauradament, s’està fent habitual: el

tancament.

La crisi econòmica global és especial-

ment cruel amb el sector dels mitjans

de comunicació, però és la “crònica

d’una mort anunciada” fa temps: l’ex-

cessiva dependència de la publicitat

exigia la recerca de models de negoci

alternatius, que no es va realitzar.La in-

formació no pagada s’estenia arreu del

món gràcies als mitjans gratuïts primer

i Internet (amb una força devastadora)

després.

Mentre l’abundància publicitària ha

pogut sustentar els mitjans tradicionals,

el procés de canvi s’ha vist molt ate-

nuat, gairebé letàrgic. Però hi era. Les

previsions d’alguns grans grups eren les

migracions cap a nous models de ne-

goci amb una cadència de deu anys. La

crisi econòmica ha estat l’element ac-

celerador d’allò inevitable i n’hi ha

prou de fer una ullada al número ante-

rior d’aquesta mateixa revista per fer-

se’n una idea clara. I allò inevitable no

era ni més ni menys que el final del

model de la informació pagada com a

negoci per als suports convencionals.

Per això els que més pateixen són els

mitjans que tenen abundant informa-

ció: els diaris.

Durant dècades, la publicitat ha estat el

motor que generava els ingressos i no

la venda del producte, dels continguts.

Aquesta és, ambmatisos, una de les pe-

culiaritats dels mitjans: gairebé no

venen el que produeixen (continguts),

comercien les audiències dels seus

continguts als anunciants, i els que sí

que venen els continguts (diaris, re-

vistes, televisions de pagament, etc.),

gairebé no obtenen amb això suficients

ingressos per pagar els costos de la dis-

tribució del producte. Mentrestant, els

ciutadans s’han acostumat a la gratuï-

tat de la informació i de determinats

continguts (música, vídeos, etc.), les in-

dústries dels quals també han hagut de

canviar el seu model de negoci.Quan la

publicitat falla als mitjans, el compte de

resultats trontolla.

És més: els anunciants busquen amb la

publicitat arribar als ciutadans i persua-

dir-los cap a un producte o un servei.La

màxima efectivitat s’aconsegueix quan

som capaços de segmentar aquests des-

tinataris dels missatges i assolir la


Lametamorfosidel modelinformatiu

La greu crisi

econòmica afecta molt

especialment els

mitjans de

comunicació i amaga

un canvi de model de

negoci. L’agonia de la

premsa escrita a tot el

món demana un gir

radical. Les solucions

passades ja no

serveixen en l’actual

conjuntura. Potenciar

la qualitat del

producte i la seva

credibilitat, la

comercialització de

continguts

especialitzats, així com

la creació de serveis

que aportin valor

afegit s’apunten com

algunes solucions per

sobreviure en un futur

en que tan sols

resistiran els mitjans

més forts, als que

tinguin la capacitat

d’adaptar-s’hi.

Pedro Farias / Sergio RosesFotos: Sergio Ruiz

Article-farias:Layout 1 7/4/09 12:34 Página 82

màxima eficàcia publicitària (anuncis

de refrescos de cola que només arriben

als consumidors de refrescos de cola i

als seus potencials consumidors). I això,

que és difícil d’aconseguir en els mitjans

convencionals (premsa, ràdio i televi-

sió), és fàcil a la Xarxa. Cosa que ens fa

pensar que els mitjans de comunicació

podrien deixar de ser el principal suport

per a la publicitat i, a més, es veurien

obligats a competir amb altres fórmules

de més audiència i possibilitats de per-

sonalització i segmentació (xarxes so-

cials, cercadors, portals, etc.), a un

menor cost.És per això que el model de

negoci actual necessita experimentar

una ràpida metamorfosi.

L’AGONIA DEL PAPER

Com a exemple de l’esgotament

de la fórmula de negoci n’hi ha

prou a confrontar les dades dels

últims anys en la premsa diària.A

Espanya, mentre que els ingres-

sos per vendes han baixat prop d’un

2%, els ingressos per publicitat han cai-

gut un 20% (22,5%, pel que fa als dia-

ris regionals). En el seu conjunt, els

beneficis dels grups de premsa escrita

s’han enfonsat des de 432 milions d’eu-

ros del 2007 a 92 milions de l’any pas-

sat, i el pitjor encara ha d’arribar. Els

83

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La premsa escrita és la principal perjudicada per la crisi de model i econòmica que està afectant als mitjans de comunicació.

Els que més pateixensón els diaris al tractar-sedels mitjans que tenenmés abundància d’informació

Els autors d’aquest article, que

han complementant amb nom-

broses dades, són Pedro Farias i

Sergio Roses. Farias és professor

d’Empresa Informativa de la Uni-

versitat de Malaga, director de

l’Informe de la Professió Periodís-

tica que anualment publica l’Aso-

ciación de la Prensa de Madrid –i

que medeix el pols de l’estat del

periodisme– i director del Projecte

d’Investigació del Ministeri d’In-

novació sobre credibilitat dels mit-

jans. Roses és investigador del

projecte del Ministeri citat.

Experts i dades



84

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.




diaris gratuïts han perdut un 16% de la

publicitat (l’única font d’ingressos) i la

caiguda continua imparable, mentres-

tant el seu tiratge ha disminuït un 20%

en el conjunt del 2008 i més d’un 26%

només el passat mes de gener. Espanya

no és un escenari aïllat: als EUA dià-

riament es tanquen capçaleres, moltes

son centenàries, i els diaris han perdut

en l’última dècada un preocupant 10%

dels lectors i entre el 10 i el 15% de la

publicitat, i les estimacions per al 2009

són encara més catastrofistes.Al Regne

Unit, algunes capçaleres han perdut el

25% de la publicitat i els tancaments de

publicacions emblemàtiques també

continuen.

Davant d’aquesta situació de crisi, pa-

tronals i sindicats de tot el món dema-

nen actuacions dels estats encaminades

a ajudar la indústria periodística. Des

de França, on Nicolas Sarkozy ha deci-

dit injectar 200 milions d’euros en ajuts

als mitjans, fins a Itàlia, on Berlusconi

esquiva una confrontació amb els sin-

dicats evitant els acomiadaments (el

model de negoci italià es fonamenta en

un acord-base amb aquests), tots sol·li-

citen mesures que permetin resoldre la

crisi.

El problema és que les que s’estudien

són només solucions d’alt cost i baixa

efectivitat que no solucionen el pro-

blema de fons ja esmentat: estem da-

vant d’una reconversió del sector i del

model de negoci. I aquestes mesures

podrien servir si estiguéssim davant

d’una sotragada passatgera que, un cop

superada, permeti tornar al model de

negoci de partida, és a dir, a com està-

vem fa una dècada. Però no és així. El

negoci dels mitjans no tornarà a ser el

mateix. Ja no ho és, d’igual. I en aquesta

conjuntura el principal damnificat ha

estat la premsa.

A Espanya, les associacions editorials

de premsa de pagament (AEDE), de

diaris gratuïts (APG), de publica-

cions professionals (APP) i de re-

vistes (ARI) treballen en

l’elaboració d’un esborrany

d’ajudes al sector en la línia de

França. Pretenen el finançament

d’exemplars de diaris (a França als

joves se’ls regala el diari durant un any

en fer els divuit), aconseguir ajudes

econòmiques per a la modernització de

la indústria, la reducció o l’eliminació

de l’IVA i la gratuïtat de les tarifes pos-

tals per a les subscripcions. Amb tot,

85

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Els beneficis dels grups depremsa escrita s’han esfonsatdes de 432 milions d’eurosel 2007 als 92 de l’any passat

La premsa escrita està patint el canvi d’hàbits, sobretot entre els més joves, que prefereixen informar-se per Internet.



86

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Juntament amb la crisi del model, hi

ha altres factors que han estat deci-

sius per al deteriorament del conjunt

de la professió periodística:

PRECARITZACIÓ

A les deficients condicions laborals

històriques dels periodistes hi hem de

sumar, amb la crisi, els acomiada-

ments massius que dibuixen un mer-

cat laboral (ja per si mateix amb

excessiva oferta de mà d’obra) que

ara augmenta encara més.Una major

quantitat de periodistes per a cada

cop menys llocs de treball suposa un

increment de la precarietat.

La portada de l’últim número de pe-

riodistas, de la FAPE, deia: “Del be-

cari precari a la redacció precària”.

Cada vegada hi ha menys redactors

per realitzar les tasques i elaborar

continguts. Per tant, es continua este-

nent la mala praxi que implica la pro-

liferació d’informacions publicades la

base de les quals són continguts

d’agències o gabinets, que gairebé no

s’han reelaborat, i tot sovint, ni tan

sols contrastat. Lògicament, això re-

dunda, a més, en una clara degrada-

ció dels continguts. D’altra banda, les

dades d’ocupació són contundents.

L’estimació de les dades del nombre

de periodistes en atur és demolidora.

Tot i que la informació oficial facili-

tada pel Ministeri de Treball i Afers

Socials indica que la xifra de perio-

distes aturats el 2008 va experimentar

un descens respecte del 2007, hem de

recordar que aquestes dades es refe-

reixen al mes de setembre. Per tant,

encara no s’havien produït els aco-

miadaments massius que han trans-

cendit als mitjans de comunicació i

que hem incorporat a les nostres esti-

macions de la xifra total d’aturats del

mes de febrer i que, al setembre del

2009 assolirà 7.513 aturats. Malgrat

reconèixer que la nostra estimació és

pessimista, el càlcul s’ha realitzat a

partir de la profusa informació publi-

cada en mitjans especialitzats i de les

denúncies dels sindicats i d’altres or-

ganitzacions professionals. Potser allò

més inquietant és que els llocs dels

periodistes que han estat acomiadats

ni tan sols seran ocupats per altres

professionals amb menys exigències

salarials o laborals. Pràcticament la

seva totalitat són a extingir. Per tant,

el mercat de treball, quant a ocupació

redaccional, es redueix en unmoment

en què comptem amb el nombre més

gran de llicenciats en Periodisme en

actiu de la història.

UNIVERSITATS I MERCAT

La proliferació de facultats de Comu-

nicació (trenta-tres a Espanya) ha

millorat nombrosos aspectes forma-

tius dels periodistes. No obstant això,

està sent un dels elements que més

saturació produeix en el mercat labo-

ral per l’excessiu nombre de profes-

sionals que anualment surten de les

seves aules. Podríem dir que les facul-

tats de Periodisme s’estan tornant fà-

briques d’aturats. N’hi ha prou a

recordar que la xifra de llicenciats en

actiu el 2008 era de 69.036 periodistes,

mentre que el mercat de treball

només en podia absorbir 23.915.

És a dir, només el 34,64% dels llicen-

ciats en actiu treballava com a perio-

dista durant l’exercici passat. Si

observem l’evolució des de l’any

2005, podem veure que encara que

l’ocupació redaccional va experimen-

tar creixements anuals fins a l’any

2007, la creació d’ocupació del sector

ha estat sempre insuficient a causa de

la incorporació de les noves cohorts

de llicenciats estimada en 3.000 cada

any de mitjana per exercici.

Mentre que el creixement del total de

llicenciats augmenta de manera

constant, el comportament de l’ocu-

pació està condicionat per la situació

econòmica. La dada negativa llan-

çada per l’evolució de l’ocupació re-

daccional el 2008 és significatiu, ja

que l’increment del nombre total de

llicenciats en actiu serà pràctica-

ment el doble que l’experimentat

per l’ocupació.D’altra banda, el nom-

bre d’alumnes matriculats a Perio-

disme per al curs 2007-2008 va

augmentar un 11% respecte al curs

anterior, i va assolir 18.278 matricu-

lats. A més, tenint en compte que el

2008 hi havia tres llicenciats per cada

lloc de treball disponible, si es confir-

men les pitjors expectatives respecte

a l’ocupació el 2009, la ràtio pot aug-

mentar de manera preocupant.

L’estat de laprofessió periodística

El més inquietant és queels llocs dels periodistesacomiadats no seranocupats per ningú

El 2008 van sortir 69.036llicenciats de les facultatsde Comunicació que elmercat no pot absorbir


87

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

* Les dades s’han estimat a partir d’informacions sobre els possibles acomiadaments, recollides a través de diferents fonts.Font: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales / Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.

*Llicenciats en Periodisme en actiu: la dada aglutina el total de llicenciats en Periodisme des de l’any 1976.La xifra s’ha estimat tenint en compte una reducció del total gràcies a jubilacions, defuncions i altres causes.**Les dades d’ocupació redaccional de 2008 són una estimació realitzada a partir d’informacions sobre el nombre deperiodistes acomiadats recopilades a partir de diferents fonts.Font: Informe APM 2008 / Elaboració pròpia.




88

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

En la nostra anàlisi de la crisi del sec-

tor no podem deixar de recollir l’opi-

nió dels directors de diaris espanyols,

ja que la seva posició en l’organi-

grama —entre els propietaris i els

professionals— pot aportar llum a la

prospectiva.A través d’una enquesta

realitzada per l’Asociación de la

Prensa de Madrid (APM) a una mos-

tra de directors dels diaris publicats a

Espanya, sabem que més de la meitat

dels màxims responsables de les re-

daccions (56,7%) pensen que les no-

tícies (impreses o en línia) no seran

gratuïtes en el futur.

L’opinió dels directors xoca amb la

tendència que indica el mercat;Això

no obstant, és lògica en la mesura que

els professionals valoren justament el

fruit del seu treball.Encara que els di-

rectors es mostren incrèduls amb la

gratuïtat, visualitzen clarament com

la preeminència del paper ha arribat

al final del seu camí.Quan se’ls va de-

manar quina serà la forma més co-

muna de llegir notícies el 2018, els

directors atorgaren les puntuacions

més altes a l’ordinador (4,2 sobre 5),

seguit dels dispositius electrònics

(3,5). El paper ocupava la tercera po-

sició (3,2).

El fet que identifiquin quin serà el

canal predominant en el futur per lle-

gir notícies no vol dir que l’entenguin

com una oportunitat. Sinó al contrari,

ja que també van considerar Internet

i els mitjans digitals com la segona

major amenaça per a les seves redac-

cions en el futur (3,5 sobre 5), només

superada pel descens de la lectura en

els joves (3,6). Altres amenaces des-

tacades pels directors amb les seves

puntuacions van ser la manca d’inno-

vació (3) i la manca d’inversió en la

indústria (2,9).

També dibuixen el producte informa-

tiu del futur, ja que majoritàriament

(77,6%) pensen que els continguts

d’anàlisi i d’opinió augmentaran en

els propers anys. Afirmació que en-

llaça amb les apostes per millorar la

qualitat editorial en la seva redacció:

contractar més periodistes (3,9 sobre

5), augmentar el nombre d’articulistes

d’opinió i d’anàlisi (3,8) i invertir en

el reciclatge dels periodistes (3,5).

Són conscients que les redaccions ben

nodrides de professionalitat són la

clau de la qualitat, tot i que els aco-

miadaments actuals no aposten per la

qualitat com a estratègia.

La prospectiva dels directors de diaris

La majoria de responsablesde diaris creuenque en el futur lesnotícies s’hauran de pagar


aquest tipus de mesures estaven bé als

anys 80 i 90, quan la crisi de la publici-

tat i la desaparició de petits diaris a tot

Europa preocupava pel temor a la pèr-

dua de pluralisme en l’opinió pública,

en reduir-se les possibilitats d’una ex-

pressió lliure i independent, quelcom

que ara està garantit per la llibertat de

creació i accés a continguts a la Xarxa,

en què conviuen mitjans tradicionals de

qualitat amb altres d’emergents. Lla-

vors es va demanar a les institucions

mesures d’ajut.Testimonis d’aquesta in-

quietud van ser els informes francesos

per Serisé, Drancourt i —el més cele-

brat— Vedel; els estudis de Nixon i

Youl; l’informe de la Comissió Günter;

les resolucions del Consell d’Europa, i

els estudis de la Comissió de les Comu-

nitats Europees, sense oblidar l’informe

McBride de la UNESCO i les resolu-

cions del Parlament Europeu, per citar

els més concloents.

Una d’aquestes resolucions, a proposta

del luxemburguès Ben Fayot, el 1992,

recollia la necessitat de (vegeu el

paral·lelisme amb les demandes ac-

tuals):

a) Mesures legislatives i econòmiques

per “garantir la viabilitat econòmica de

la premsa en tractar-se en essèn-

cia i com a finalitat d’un servei

públic que depèn de les oscil·la-

cions de l’economia privada”. Se-

gons una recerca del mateix

Parlament, havien desaparegut

un 20% dels diaris de la CE, so-

bretot a Espanya, França i Gran Breta-

nya.

b) Ajudes com ara la disminució de ta-

rifes postals, IVA zero, suport a la in-

89

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Les mesures dels editorsper afrontar la crisi estavenbé als anys 80 i 90, peròno en la conjuntura actual



90

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Aquells que ens preocupem especial-

ment per la salut dels mitjans i dels

professionals que es dediquen al pe-

riodisme, és a dir, a la informació, sem-

pre hem analitzat les xifres d’exposició

als mitjans amb certa cautela, coneixe-

dors que el percentatge deminuts res-

pecte del total que veritablement els

ciutadans dediquen a informar-se és

reduït.

Conèixer exclusivament el temps d’ex-

posició als mitjans amb fins informa-

tius és un bon indicador de si

l’audiència en compra el producte in-

formatiu. Això ens confirma que mit-

jans diferents de la premsa, els

continguts majoritaris dels quals no

són informatius, tenen més recursos

per atreure audiències i, per tant, pu-

blicitat. Tanmateix, quan és possible

realitzar una anàlisi longitudinal,

podem afinar el nostre diagnòstic. Per

això, des del 2005 i per a l’informe de

l’Associació de la Premsa de Madrid

(APM), realitzem anualment una en-

questa sobre els seus hàbits de consum

de notícies.

La lectura de les dades acumulades

entre el 2005 i el 2008 indica que el

percentatge de ciutadans que afirmen

informar-se diàriament a través dels

mitjans ha augmentat en tots els casos

llevat de la premsa escrita. La pujada

percentual dels anys 2006 i 2007, ex-

plicada probablement per l’èxit dels

gratuïts, el 2008, va patir una baixada

a favor de la resta de mitjans.Cal des-

tacar que l’únic que no ha experimen-

tat pujades i baixades, sinó un

augment constant, és Internet. Tot i

que continuï sent el mitjà a través del

qual s’informa diàriament el menor

percentatge de població, no deixa de

ser significativa la seva tendència po-

sitiva.

És cert que,malgrat que el nombre de

ciutadans que afirma consumir notí-

cies a través dels diferents mitjans de

comunicació, es manté o augmenta,

en el cas de la televisió o la ràdio, els

minuts dedicats a les informacions es

redueixen anualment.

Mentre que el consum de notícies de

televisió i ràdio es torna més accele-

rat, Internet segueix la seva progres-

sió a l’alça encara que sigui el mitjà al

qual es dediquen menys minuts en

matèria informativa. En el cas de la

premsa escrita, després d’un incre-

ment en l’exposició el 2006, les xifres

s’han mantingut constants, i és el ter-

cer mitjà per dedicació de temps total.

És més interessant encara l’anàlisi de

les dades de consum de notícies en

minuts, el 2008, recollides per l’APM

en contrast amb les dades d’exposició

total al mitjà del mateix exercici. Tal

com hem exposat en aquest article, la

crisi del sector és informativa, per

tant, dèiem, afecta més aquells mit-

jans en què aquesta part dels seus

productes té un major pes. Òbvia-

ment, la premsa n’és el major damni-

ficat, perquè el temps total (100%)

que dedica el ciutadà al seu consum

és temps destinat a informar-se. És

per això que, en aquest cas, no cal

confrontar les dades amb l’EGM.

Una altra qüestió és la referida a la

televisió i la ràdio. En ambdós casos,

el percentatge de minuts que els

consumidors destinen a informar-se

no assoleix el 21%.Després, la major

part del temps els ciutadans consu-

meixen els mitjans amb altres finali-

tats, com ara l’entreteniment.

En qualsevol cas, la tendència positiva

i l’increment del temps dedicat pels

ciutadans a informar-se a través d’In-

ternet continua sent molt reduït en

comparació amb el temps total, per la

qual cosa es dedueix que els consumi-

dors no troben encara ofertes infor-

matives atractives a Internet o que

encara no hi ha una cultura de Xarxa

que garanteixi uns hàbits informatius

diferents. De moment, al marge del

nombre de visites als webs de televi-

sions, ràdios, cercadors, etc., el lide-

ratge en la freqüència d’ús informatiu

a Internet el tenen els diaris digitals.

El temps dedicat a la informació

Evolució del consum d’Internet

2005 2006 2007 2008

Minuts dedicats a la in-formació 0,27 4,3 4,8 6,4

Minuts dedicats a altresactivitats 27,13 27,5 30,8 35,3

Font: Informe Anual de la Professió Periodística 2008

Els consumidors notroben a Internet ofertesinformatives atractiveso bé no hi ha l’hàbit


versió, repartiment de la publicitat ins-

titucional o augment dels encàrrecs pú-

blics a impremtes de premsa.

El que va passar després de l’adopció

de part d’aquestes mesures és que

molts diaris van desaparèixer davant la

manca de mercat per a tots i l’enorme

competència d’altres mitjans gratuïts

(com la ràdio i la TV) per la publicitat.

D’altra banda, els diaris més grans o de

més prestigi es van mantenir a les mans

de grans conglomerats multimèdia que

van poder fer front als costos de gene-

rar la informació gràcies a les sinergies,

o sigui, aprofitant els continguts per a

diferents suports i mitjans, a més de re-

duir els costos que suposa generar-los.

És a dir, s’hi van adaptar. Llavors, la ba-

ralla era entre mitjans per la publicitat.

Aconseguir quota d’audiència per ven-

dre’s com a suport publicitari davant

d’altres mitjans.Avui, com hem dit, l’es-

quema ha canviat: l’audiència es troba

exposada a altres fórmules (no infor-

matives) molt segmentades en què la

publicitat pot ser (o és) més efectiva.

Aquesta llarga agonia de la premsa

convencional (caiguda de les vendes,dis-

minució de la publicitat, gratuïtat de la

informació) s’ha accelerat per la crisi

global de l’economia.L’èxit en la recon-

versió als mitjans en línia, que les ajudes

franceses estableixen com a fórmula

prioritària per modernitzar-se i sortir de

la crisi, és possible. El problema és tro-

bar la rendibilitat en unmitjà on impera

la gratuïtat i on la publicitat és de mo-

ment escassa, i on, sobretot, els mitjans

no en són ja el principal suport.

El repte (hi afegiríem l’èxit) rau a

aconseguir resoldre la momentània

oposició entre models amb una alta

participació ciutadana i rendibilitat. La

recerca de nous tipus de negoci neces-

sita poder associar una cosa amb l’al-

tra. Aquesta és la clau de volta i per

aquí passa, al nostre entendre, el futur

de la premsa.

Però, a banda del model de negoci i la

recerca del suport més adequat,

no podem oblidar-nos del pro-

ducte informatiu, dels contin-

guts. Al marge de la qualitat

formal aparent dels productes

periodístics —textos ben escrits,

dissenys excel·lents—, el vincle que

unia la ciutadania i els mitjans infor-

matius, és a dir, la credibilitat o la

confiança dels seus continguts, s’ha

anat esfilagarsant, s’ha buidat gradual-

91

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El repte rau a resoldre lamomentània oposició entremodels amb una alta partici-pació ciutadana i rendibilitat

Les redaccions de la majoria de mitjans de comunicació –sobretot dels diaris– estan patint retallades en la plantilla.



92

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La decisió d’apostar per la credibili-

tat i la confiança com a estratègia em-

presarial obliga, primer, a redefinir el

producte dels mitjans informatius i,

segon, que aquest estableixi certes ga-

ranties. Respecte al producte, és ne-

cessari assumir que els mitjans ja no

tenen l’exclusivitat pel que fa a la

transmissió d’informació rellevant

per al ciutadà en la seva concepció

més asèptica.Altres canals de comu-

nicació emergents s’han incorporat a

aquesta tasca, i alguns són més ràpids

i eficaços que els mitjans tradicionals.

Per tant, l’augment de la competèn-

cia obliga a oferir un producte amb

un valor afegit, quelcommés que ver-

sions polides de teletips d’agències o

comunicats de gabinets.

La credibilitat i la confiança en els

mitjans s’han d’entendre no només

com el respecte envers la veracitat de

la informació, sinó com el compromís

del mitjà amb l’interès i el servei pú-

blics. Aquest és el valor del qual els

mitjans podrien tenir l’exclusivitat, ja

que, actualment, el ciutadà pot acce-

dir a la informació i l’opinió més

ràpid que mai –i, a més, de forma gra-

tuïta– a través d’una multitud de ca-

nals que, a diferència dels mitjans, no

atenen res més que els seus propis in-

teressos.

La importància de la confiança en el

producte se sustenta en el fet que

vivim en un món complex i hiperes-

pecialitzat, caracteritzat, a més, per la

sobreabundància d’informació. El

ciutadà necessita més quemai un pro-

ducte informatiu en què pugui

confiar, perquè no pot controlar i fis-

calitzar cadascun dels àmbits que

l’afecten. En definitiva, el públic de-

mana uns continguts elaborats en

funció del seu interès.

L’anàlisi de les dades acumulades en

els successius Informes Anuals de la

Professió Periodística, elaborats per

l’Associació de la Premsa de Madrid,

indica que aparentment no hi ha una

crisi de credibilitat referida a la vera-

citat de les informacions publicades

en els mitjans de comunicació en el

període comprès entre el 2006 i el

2008, ja que la mitjana de la puntua-

ció assignada a la credibilitat de les

informacions pels ciutadans era de 6,

el 2006, de 6,1, el 2007 i de 6, el 2008.

Els enquestats han puntuat cada any

la credibilitat de les informacions

amb una mitjana de 6 sobre 10, una

puntuació que no és excel·lent, però

que aprova la feina informativa dels

mitjans. No obstant això, l’experièn-

cia dels analistes nord-americans en

aquesta matèria ens diu que, quan es

pregunta per la credibilitat de les in-

formacions de forma general, la valo-

ració del públic sol ser positiva. Per

tant, fóra bo situar-nos en un pla in-

ferior en què es qüestionés la

confiança en les informacions en fun-

ció de la seva temàtica.

És evident que les temàtiques que

haurien de gaudir de més confiança

entre la ciutadania haurien de ser les

que més l’afecten.Tan mateix, els In-

formes entre el 2005 i el 2008 diuen

que hi ha una crisi de confiança amb

relació a les àrees de l’agenda

que s’ocupen dels temes de

major interès públic.

De fet, l’any 2008 s’han obtin-

gut els pitjors valors dels úl-

tims quatre anys en les notícies

sobre política local i economia

i s’ha mantingut l’aclaparadora des-

confiança en les notícies de política

nacional.Més del 60% dels ciutadans

va manifestar “poca o cap confiança”

en aquestes informacions.

Una altra dada reveladora és que els

ciutadans perceben que creix el caire

polític de les notícies. Els directius

dels mitjans informatius haurien de

reflexionar-hi. Des de fa uns anys,

mantenim la hipòtesi que els mitjans

han optat pel posicionament ideolò-

gic com a estratègia per a la captació

d’audiències.

La creació de nínxols de mer-

cat ideològics limita en gran

manera les aspiracions dels

mitjans de comunicació d’aglu-

tinar grans audiències que pu-

guin oferir estabilitat a la

difusió. Potser per les exigències del

mercat publicitari –necessitat de tar-

gets ben definits–, s’han creat pro-

ductes informatius massa sectaris en

què les informacions no s’expliquen,

ni tan sols s’interpreten, sinó que

s’opinen. I quan el nostre producte, la

informació, no atén l’interès públic

perd el valor, la credibilitat, la nostra

confiança.

La confiança com a estratègia davant la crisi

Més del 60% dels ciutadansvan manifestar “poca o capconfiança” en les notíciesde política nacional

La creació de nínxols demercat ideològics limita engran manera les aspiracionsd’aglutinar grans audiències


93

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ment. D’altra banda, els massius aco-

miadaments de les redaccions a què

assistim només empitjoren la qualitat

de la informació. Per combatre la crisi

del model de negoci, les empreses han

apostat pel camí més curt i, aparent-

ment, menys lesiu per a l’estat dels

comptes de les seves organitzacions.

És a dir, s’han reduït despeses, sobre-

tot de personal, sense pensar gaire en

les conseqüències.

GATTOPARDISME PERIODÍSTIC

Il Gattopardo, la magnífica novel·la

de Giuseppe Tomasi di Lampedusa,

expressava la necessitat que, perquè tot

continuï com està, és necessari que

tot canviï.Això és el que sembla que es-

tigui passant amb el periodisme. Per

poder continuar complint amb la seva

funció bàsica i primordial, o sigui, la de

traslladar la informació al ciutadà, és

necessari que es trobi en constant canvi

i adaptació als temps i als entorns.

I novament aquesta crisi en suposa una

més.Dràstica,mal gestionada i amb ac-

tuacions a deshora, es tracta només

d’una etapa en què, malgrat tot, es

constata la necessitat de no allunyar-

se de l’essència periodística pura, de la

necessitat de buscar complicitats amb

els destinataris de la informació des del

rigor i la confiança.

Algunes solucions al model de negoci

passen per fórmules imaginatives. Els

models de pagament per informació no

han funcionat (el model itunes no és

vàlid, perquè la música és més dura-

dora que la informació). Potser tot passi

per la reducció del nombre de mitjans

existents que van néixer a l’empara

d’una sobreabundància publicitària

sense un buit real en les demandes de

la gent.Aquells que es mantinguin, els

més forts, necessitaran la qualitat del

seu producte i la credibilitat ciutadana

per continuar funcionant, buscant com-

plementarietats amb els serveis en línia

i migrant de manera progressiva. Sense

pausa i amb pressa.

La ràdio es troba millor adaptada, per-

què ja va fer la reconversió en els dar-

rers anys, i l’estructura de despeses està

reduïda i bastant optimitzada. És per

això que les necessitats per adaptar-se a

les noves demandes és menor, tot i que

necessita també buscar rendibilitats al

marge de la publicitat.

La televisió és qui més arguments té

per rendibilitzar els seus continguts en

el model tradicional, encara que també

en les possibilitats que ofereixen els

nous serveis a la Xarxa.Aquesta tindrà

en la interactivitat, però sobretot en la

segmentació dels continguts per au-

diències, el seu màxim atractiu publici-

tari i comercial.

Aquestes últimes idees (segmentació i

interactivitat, segons la indústria o per-

sonalització i participació segons els

ciutadans) són la clau per a tots. Hi ha

qui no pot entendre que Internet hagi

generat serveis que fins ara no existien

i que necessiten els continguts que ells

generen per mantenir-se.

Davant d’aquesta situació han d’enten-

dre que, com les agències d’informació

convencionals, aquesta demanda de

continguts pot produir beneficis si se

sap gestionar. El nou model de negoci

ha de buscar la difícil rendibilitat sobre

la base de la comercialització de contin-

guts especialitzats i personalitzats, però

també sobre la innovació i la recerca de

noves fórmules, la creació de serveis

que aportin valor afegit i el màxim

aprofitament dels continguts generats

per a més d’una plataforma.

La difícil tasca a què s’enfronten els

gestors dels mitjans rau en el fet de

conjugar aquests elements. La feina de

discernir més enllà en aquest futur in-

cert és tasca d’oracles.

Potser tot passi per lareducció dels mitjans quevan néixer en un mercatamb abundant publicitat

Font: Informe APM 2008.


La crisi econòmica està accelerant la

migració digital. El procés de canvi cap

a un nou model comunicatiu en el qual

manaran nous suports i tecnologies, al-

guns potser avui encara desconeguts,

sembla ja imparable. Els mitjans tradi-

cionals perden audiència i quotes de

publicitat, la seva veritable font d’in-

gressos. I tal i com apunten els experts,

alguns d’aquests, com la premsa diària

sobre paper, només tindran l’oportu-

nitat de sobreviure si són capaços

d’adaptar-s’hi, acceptant que mai més

tornaran a tenir la influència i els bene-

ficis dels quals van gaudir durant dè-

cades.

Segons l’informe sobre la inversió pu-

blicitària en el 2008 d’Infoadex (em-

presa dedicada al control i anàlisi de la

publicitat), Internet és l’únic mitjà que

va resistir la davallada general de la fac-

turació registrada l’any passat, d’un

7,5% respecte a 2007 (de 16.121 a

14.915 milions d’euros), centrada de

manera especial en l’inesperadament

desastrós darrer trimestre.

Mentre els altres mitjans veien caure

els ingressos, el negoci publicitari a In-

ternet va créixer un 26,5%.En l’extrem

oposat, els diaris impresos, els més per-

judicats, van perdre un 20,4%. Tot i

això, van facturar gairebé el triple que

els competidors digitals (1.507 milions

d’euros enfront els 610 milions d’Inter-

net).

La televisió, malgrat perdre 11 punts,

continuà essent la reina dels anuncis,

amb el 43,3% del total de la inversió.

L’arribada de la Televisió Digital Ter-

restre (TDT), l’any vinent,multiplicarà

per deu el nombre de canals i contri-

buirà a accelerar un creixement vertigi-

nós de l’oferta mediàtica, que

comportarà una major dispersió de la

cada cop menor despesa en publicitat.

La construcció i l’automòbil van ser els

sectors que més van deixar d’invertir en

anuncis als mitjans. El sector del totxo

va dedicar a publicitar-se un 41,9%

menys. L’Asociación de Editores de

Diarios Españoles (AEDE) calcula

que l’any passat es van deixar de publi-

car unes 55.000 planes d’anuncis d’im-

mobiliàries i promocions, i altres 3.000

de publicitat de cotxes.

Es confirmen, doncs, els negres auguris

sobre la propera mort de la premsa en

paper? “Traiem-nos del cap això de la

desaparició dels diaris. La ràdio no els

va fer desaparèixer, ni la televisió ho va

fer amb la ràdio. Els nous mitjans no

destruiran els anteriors, ara bé, els mo-

dificaran. Publicitàriament sí que hi

haurà un gran canvi. La publicitat no

creix al ritme de l’aparició de nous mit-

jans i la fragmentació de l’audiència

comportarà la de la inversió”, vaticina

Eva Santana, doctora en Publicitat de

la Universitat Ramon Llull.

“Jo fa anys que ho deia, ara es una evi-


La publicitatenfront lamigració digital

Enmig d’una crisi

en els mitjans de

comunicació

propiciada, sobretot,

per la baixada en les

inversions

publicitàries, la

migració digital pren

encara més relleu a

mig i llarg termini.

De manera lenta,

però sense pausa,

Internet va guanyant

posicions en el mercat

de la informació i en

el de la publicitat.

El seu encara limitat

desenvolupament

publicitari i unes

tarifes més barates i

flexibles li permeten

aguantar el xoc de la

crisi millor que els

mitjans tradicionals.

Joaquin M PujalsFotos: Vicente Pruna

Migracio1:Layout 1 7/4/09 12:35 Página 94

dència: la premsa tradicional no es re-

cuperarà. Se’n sortirà, dels problemes

conjunturals que pateix, però no dels

estructurals. Viurà una llarga agonia i

tan sols sobreviuran aquells que se sà-

piguen resituar en un escenari que no

s’assemblarà gens a l’actual”, assegura

el periodista Gumersindo Lafuente,

que en el seu moment va convertir El-

mundo.es en el mitjà digital més llegit

en llengua castellana i, actualment, di-

rigeix el portal Soitu (www.soitu.es),

que amb poc més d’un any de vida ha

assolit 1,9 milions d’usuaris únics.

Segons l’Estudio General de Medios

(EGM), els diaris digitals tenen ja set

milions de lectors a Espanya, gairebé la

meitat dels que conserva la premsa en

paper. Als Estats Units, segons el Pew

Research Center, Internet ha superat

els diaris com a font informativa més

consultada,malgrat això, les capçaleres

tradicionals d’aquell país han guanyat

un 1% de lectors.

“També estem notant la crisi, si bé som

dels mitjans que la patim menys. La

gent es passa moltes hores al dia a In-

ternet, i és molt més barat un bàner que

un espot”, valora Isabel Haba, del de-

partament de publicitat en línia del

diari Libertad Digital. Ella creu que

molts mitjans impresos tenen els dies

95

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La premsa escrita està vivint en l’actualitat una crisi conjuntural a causa de la baixada de les inversions publicitàries.

Les tarifes són mésbarates, però els anun-ciants encara prefereixenels mitjans convencionals

“Internet no ha sabut trobar una

fórmula d’èxit”, va admetre

Marta Coll, directora de Media

Planning Group Barcelona, el

passat 29 de gener, durant la taula

sobre la crisi en els mitjans. Coll

va referir-se a Facebook, “un fe-

nomen brutal a nivell mundial

que no saben com generar ne-

goci”. També va parlar d’un dels

grans handicaps: “el consumidor

s’ha acostumat a la gratuïtat i a no

ser impactat publicitàriament, li

molesta i refusa la publicitat”.

El problemade la gratuïtat


comptats: “gairebé tots tenen la seva

edició a la Xarxa, que pots llegir igual i

no et costa ni un duro. Fins i tot els gra-

tuïts estan tancant!”.

TARIFES MÉS BARATES

Els avantatges d’anunciar-se a Internet

són unes tarifes encara força barates i

molt flexibles. I també, la possibilitat

d’adreçar-se a un públic més definit i

d’interactuar amb ell, la qual cosa per-

met saber de manera immediata i

exacta quina audiència rep el missatge.

El problema és que la meitat dels espa-

nyols encara no naveguen, que el 60%

de les llars no tenen accés a la Xarxa i

que amplis sectors socials, com la gent

gran, ni hi entren ni hi entraran mai.

“A Internet, es poden alternar campa-

nyes, fer-les evolucionar en el temps,

planificar-les per dies o hores. Tens un

retorn, un contacte directe amb el po-

tencial client.El mitjà està desaprofitat.

Les grans agències no apliquen tot el

talent a la potencialitat que ofereix”, la-

menta Lafuente. De fet, “la publicitat

actual a Internet –bàners i anuncis

emergents (pop-ups)– no es diferencia

massa de la dels mitjans tradicionals.És

intrusiva i gira al voltant de la informa-

ció”, reflexiona Santana.

La publicitat creix a Internet però en-

cara és un territori per explorar. “Els

clients tenen molta por a entrar en un

món que desconeixen. Encara pensen

que la inversió en mitjans tradicionals

és més segura. Amb tot, els mitjans en

paper no han sabut evolucionar. Fins

ara els resultava massa fàcil fer diners”,

diagnostica Jordi Urbea, director de

l’agència publicitària OgilvyOne.

“Internet és ideal per a l’àmbit local, o

per a anunciants que volen conèixer el

96

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Internet permetadreçar-se a un públicmés definit i el contactedirecte amb el client

Són l’última moda en publicitat, i

una de les estratègies més barates i

eficaces: les anomenades campanyes

de màrqueting viral miren d’aconse-

guir que els mateixos usuaris siguin

els que difonguin la publicitat, reen-

viant-la als seus familiars i amics i es-

campant-la com ho farien amb un

virus –d’aquí ve el seu nom.

Quan el vídeo, la imatge, el joc o la

frase, la repercussió del qual creix de

manera exponencial, es converteix

en un fenomen social, els mitjans de

comunicació el transformen en notí-

cia, se’n fan ressò i encara el difonen

més, i a sobre de manera gratuïta.

“És el més buscat pels clients i el

més actual: costa quatre duros i no hi

ha res tan rendible”, destaca Xesco

Serrano. El truc consisteix a “tenir

gràcia i que no sembli publicitat”, ex-

plica l’Eva Quintana.

Un exemple de manual va ser el

famós videoclip de la cançó “Amo a

Laura”, creat dos anys enrere per a

la cadena MTV. Un altre, el vídeo

d’aquell mateix any sobre el suposat

robatori de l’escó de José Luis Ro-

dríguez Zapatero al Congrés dels

Diputats, que van produir des de la

campanya a favor dels Objectius del

Mil·lenni de l’ONU.

Quintana recorda un altre cas mo-

dèlic: el d’un vídeo que buscava su-

ports per a una suposada campanya

destinada a demanar a Al Gore que

la seva propera pel·lícula –després

d’Una veritat incòmoda, que denun-

ciava el canvi climàtic– la dediqués a

la lluita contra la fam al món.

La campanya, titulada No hunger

(Aturem la fam) i dissenyada per

l’agència Shackleton per a l’ONG

Acción contra el Hambre, va acon-

seguir el que pretenia: un gran nom-

bre de suports i una important

presència als mitjans. Fins i tot el ma-

teix exvicepresident dels Estats

Units va fer públic que se n’havia as-

sabentat de l’existència.

La redifusió de la campanya com a

notícia permet crear sinergies entre

els diferents mitjans de comunicació

que la reprodueixen o que en parlen,

que es retroalimenten. “Es perse-

gueix impactar amb la combinació de

mitjans”, afirma Serrano.

Altres tècniques de darrera

generació són les englobades

sota les denominacions d’am-

bient marketing o publicitat de

guerrilla.L’objectiu és conver-

tir en espais publicitaris elements del

nostre entorn no pensats per a ser-ho:

mobiliari urbà, túnels del metro –n’hi

ha un exemple a Barcelona–, places

d’aparcament... i buscar que els mit-

jans de comunicació en vagin plens.

El behavioral marketing, que ja es

comença a fer servir a Espanya, per-

met, gràcies a la detecció dels gustos

i interessos de cada usuari mitjan-

çant el control dels llocs que visita al

web, adreçar-li aquells missatges pu-

blicitaris més adients.Es creen bases

de dades que són ofertes als anun-

ciants que cerquen un determinat

perfil de client. “Com que les dades

recollides no inclouen la identitat de

la persona, només el perfil, no s’està

vulnerant el dret a la privacitat”,

aclareix Jordi Urbea.

Màrqueting viral(anuncis com a virus)

És l’última moda. Es tractad’aconseguir que siguin elsusuaris els que difonguin lapublicitat. És efectiu i barat



tipus de client i la resposta del públic,

però encara es tracta d’un mitjà com-

plementari i de creixement lent. Ara

per ara, els grans anunciants volen se-

guir als suports de sempre”, coincideix

Eva Santana, qui qüestiona els actuals

sistemes de mesura de l’impacte de les

campanyes, que són molt poc precisos

“malgrat l’avançada tecnologia de què

disposem i el fet que la televisió viu to-

talment de la publicitat”.

Produir continguts amb les noves tec-

nologies es més fàcil i molt més barat.

“Avui, gairebé tothom pot engegar una

campanya de tipus professional amb un

ordinador mediocre, i s’emeten a la te-

levisió o la Xarxa espots fets amb

imatges preses amb un mòbil. Un

d’aquests va arribar a guanyar un premi

a Cannes.Cada cop té més importància

la idea, i menys com està desenvolu-

pada”, diu Xesco Serrano, fundador de

l’agència Remake i professor de publi-

citat a l’Istituto Europeo di Design, així

com a la UAB, la UPF i la UOC.

Davant d’això, què fan els diaris en

paper, i què més podrien fer? De mo-

ment, “vendre planxes, coberts i gani-

vets de cuina”, bromeja Urbea fent

referència a les promocions.“Però això

té un límit”, adverteix. “Malaurada-

ment, les promocions són un camí

sense retorn. L’objectiu era fidelitzar

els lectors i ara cada cop hi ha més gent

que vol el producte i ignora el diari. Els

diaris ens les trepitgem els uns als al-

tres..., tot i axí, la promoció tira!”, reco-

neix Carles Mas, cap de publicitat

nacional dels diaris del grup Zeta.

També s’han intentat nous formats a

l’hora de presentar els anuncis sobre el

paper, “més petits, més grans, encarta-

ments, faixes, anuncis a la portada, en-

cara que es carregaven el disseny del

diari”, explica Serrano. “És cert que la

publicitat al diari és cara, però per als

anunciants tenim credibilitat, que és en

el que ens hem escudat fins ara. El que

podem fer és mantenir aquesta credibi-

97

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Google mana sense discussió en el

mercat mundial de la publicitat a In-

ternet. El cercador més utilitzat pels

internautes de tot el planeta controla

el 57%de la facturació global,mentre

el seu gran competidor, Yahoo!, s’ha

d’acontentar amb un 9,7%, segons un

estudi realitzat per la companya At-

tributor, que va analitzar 75 milions

de dominis el passat mes d’octubre.

En el cas dels llocs web petits, els que

reben menys d’un milió de visitants,

el domini del cercador fundat l’any

1998 pels llavors estudiants de com-

putació Larry Page i Sergey Brin ar-

riba a un aclaparador 98%.

Les empreses DoubleClick, que s’ha

fet amb el 31% de la publicitat en

línia mundial, i AdSense, amb el

26% –ambdues en mans de Google–

tenen cada una el doble de presèn-

cia al mercat queYahoo! i Microsoft

juntes. DoubleClick controla el

consum publicitari de 1.700 milions

d’internautes, i AdSense el de 1.400

milions, davant dels 556 de Yahoo! i

els 220 de Microsoft.

Google va comprar DoubleClick dos

anys enrere per un total de 2.300 mi-

lions d’euros. En el seu moment

aquella important operació empre-

sarial va ser qüestionada per les altes

instàncies de la Unió Europea des

d’on es deia que podia donar peu a

un possible monopoli, però final-

ment va ser autoritzada tal i com ho

havia estat als Estats Units.

L’empresa va anunciar la posada en

marxa d’un nou sistema de gestió

publicitària basat en el màrqueting

comportamental (behavioral marke-

ting), que remetrà a l’usuari anuncis

personalitzats segons les planes web

que visita i l’ús que en fa, que es

poden conèixer a través d’uns arxius

anomenats galetes. Fins ara, la seva

principal font d’ingressos eren els

anuncis vinculats amb la plana que

es visitava o amb la recerca feta amb

el seu motor.

Des de Google s’assegura

que les galetes no retenen

dades que permetin identifi-

car personalment l’usuari, i

que tampoc es conservaran

aquelles dades vinculades a

la visita a llocs web de temes sensibles

com els de contingut sexual o religiós.

Malgrat tot, no són poques les veus

que ja s’han aixecat contra el que re-

presenta aquesta possible violació de

la privacitat. Davant d’això, Google

ha creat un espai on l’usuari podrà

decidir quina mena d’anuncis vol

rebre o, si vol, suprimir directament

el servei.

Google,sense rival virtual

DoubleClick i AdSensecontrolen el consum publici-tari de 1.700 i 1.400 milionsd’internautes, respectivament

Google, un gegant criticat.



98

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ADSENSE

Sistema publicitari desenvolupat per

Google que permet mostrar anuncis

vinculats amb el contingut de la plana

que està visitant l’usuari i amb la seva

localització geogràfica, entre altres

paràmetres.

ANUNCI EMERGENT (POP-UP)

Finestra emergent que s’obre de

sobte sense sol·licitar-ho en accedir a

alguns llocs web.

BÀNER (BANNER)

Espai publicitari interactiu en una

plana d’Internet que actua d’enllaç al

lloc web de l’anunciant.

BÀNER DE TRUCATGE (TRICK

BANNER):

Bàner enganyós que imita un mis-

satge del sistema operatiu i que en ser

punxat porta a un altre lloc web.

CODIS BIDI

Senyals bidimensionals que es poden

fotografiar amb el mòbil i, enviats a

l’anunciant, permeten obtenir pro-

ductes, serveis i descomptes.

EMPLAÇAMENT DE PRODUCTE

(PRODUCT PLACEMENT)

Ubicació publicitària de productes

d’unamarca en les escenes d’una pel·lí-

cula, sèrie o programa de televisió.

GALETA (COOKIE)

Arxiu que emmagatzema al pro-

grama navegador informació sobre

els llocs visitats per l’usuari. Algunes

empreses han començat a usar

aquestes dades per adreçar-li anuncis

personalitzats.

MÀRQUETING DE CERCADORS

Aquell que insereix anuncis vinculats

amb les paraules clau introduïdes per

l’usuari en un motor de recerca.

MÀRQUETING COMPORTA-

MENTAL (BEHAVIORAL MAR-

KETING)

Estratègia publicitària que detecta els

gustos i interessos de l’usuari mitjan-

çant el seguiment de la seva navega-

ció per Internet i li adreça missatges

personalitzats.

MÀRQUETING DE GUERRILLA

Utilització publicitària d’un mitjà no

publicitari en l’espai públic de la ciu-

tat, o de qualsevol altra tècnica no

convencional i de baix cost.

MÀRQUETING VIRAL

Estratègia que busca que els usuaris

es reenviïn els missatges comercials i

els mitjans de comunicació els

converteixin en notícia ampliant-ne

la repercussió.

PAGAMENT PER ACCIÓ (PAY

PER CLICK)

Així és com es coneix el sistema pu-

blicitari que estableix el pagament

per part de l’anunciant d’una quota

cada vegada que algú punxa un

anunci.

PAGAMENT PER COMANDA

(PAY PER LEAD)

Sistema similar en què es paga quan

l’usuari demana més informa-

ció sobre el producte o servei

anunciat.

PUBLICITAT AMIGA

Es tracta de la publicitat que

és sol·licitada per l’usuari registrant-

se i oferint les dades a canvi de pro-

ductes o serveis.

PUBLICITAT GRATUÏTA (PU-

BLICITY)

Publicitat gratuïta en els mitjans

aconseguida a través de campanyes

virals o altres sistemes.

PUBLICITAT INTRAJOC (AD-

VERTGAMING)

Nom que engloba els anuncis inserits

en jocs en línia.

VISITANTS ÚNICS

Individus diferents que visiten un lloc

web durant un període de temps fix,

xifra diferent del nombre de visites,

que poden ser moltes per a cada un

dels usuaris.

Breu glossari (català/anglès)de publicitat a Internet

Hi ha bàners enganyosos,estragègies que detecten elsgustos dels usuaris i finestresque s’obren per sorpresa

L’evolució imparable de la Xarxaen els darrers anys, conjunta-ment amb els nous i constants

canvis que s’estan produínt enel sector de la publicitat, haimplicat que hagin aparegut

noves tècniques i estratègies. Acontinuació, n’oferim una se-lecció:


99

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

litat, mirar de baixar les tarifes i lluitar

amb innovació i especialització. I pot-

ser vendre els diaris més barats, a cin-

quanta cèntims”, opina Mas.

“Una possible solució per als diaris en

paper seria especialitzar-se en la infor-

mació ben contextualitzada i l’opinió

que a molts ens agrada llegir els caps de

setmana. Entre setmana no tenim

temps i consumim les notícies en una

mena de ‘menjar ràpid’. Podrien fer dos

formats, un per als laborables i un per

als caps de setmana. Una altra opció

podria ser el llibre electrònic, on et po-

dries descarregar el diari, encara que no

li veig massa possibilitats publicitàries:

seria tornar a l’anunci clàssic”, consi-

dera Xesco Serrano.

“La clau del futur és segmentar les au-

diències i personalitzar els missatges”,

deixa clar Jordi Urbea. Una de les fór-

mules podrien ser els codis bidi, una

nova eina publicitària nascuda al Japó

que ja ens ha arribat. Es tracta d’uns

dissenys bidimensionals que en ser fo-

tografiats amb el telèfon mòbil perme-

ten rebre ofertes o promocions

exclusives.Algunes revistes els han co-

mençat a usar per enviar vídeos rela-

cionats amb el tema tractat en el

reportatge al qual acompanyen.

La saturació publicitària i els mètodes

invasors (com els anuncis que esmico-

len les pel·lícules a la televisió o els que

de sobte s’obren a la pantalla de l’ordi-

nador) acostumen a aconseguir l’efecte

contrari al desitjat: molesten l’usuari,

que en fuig canviant de canal o tancant

la finestra. I l’objectiu de la publicitat

és adreçar-se només a aquelles per-

sones que consumeixen o podrien

consumir els teus productes, i no mal-

baratar els recursos empaitant la resta

de l’audiència.

Una manera d’aprofitar la inter-

activitat que fa possible Internet i

fer front a la necessitat de perso-

nalitzar els missatges és la inicia-

tiva de la publicitat amiga que

proposa l’empresa espanyola Ada-

greed. Aquesta tècnica consisteix en

què els missatges només són rebuts per

aquells usuaris que així ho sol·licitin re-

gistrant-se i facilitant-ne les dades. A

canvi, reben productes i serveis gratuïts.

Commés anuncis vegis,més punts acu-

mules. I l’anunciant sap que només veu

els seus missatges qui hi està realment

interessat. Així doncs, els anuncis,

només per a qui s’encarrassa!

La publicitat a Internet, tot i aconseguir una major personalització i gaudir d’uns preus més barats, encara hi troba reticències.

Algunes publicacions jausen els codis bidi, una einapublicitària nascuda al Japóque personalitza els missatges


El 16 de febrer la revista Time obria la

caixa dels trons.“Les companyies estan

regalant les notícies”, escrivia Walter

Isaacson, exeditor en cap del conegut

setmanari, expresident de la CNN i

autor d’un article titulat “Com salvar el

seu diari?”, que el setmanari anunciava,

en portada amb una il·lustració on es

veia un exemplar del New York Times

que embolicava un peix.

L’article, que portava per subtítol “Una

modesta proposta”, suggereix que les

versions digitals dels mitjans tornin a

fer pagar per accedir a aquestes, tal i

com algunes havien fet anys enrere.

Isaacson defensa que els mitjans varen

cometre un greu error al començar a

oferir gratuïtament els continguts per

Internet. L’article va obrir el debat

sobre si, atesa la situació de crisi actual

a la premsa escrita, cal tornar o no a les

subscripcions en línia.

A principis del segle XXI les grans cap-

çaleres tant d’Europa com d’Estats

Units varen apostar per un model mixt

on es combinaven els continguts en

obert i els de pagament. Davant la

manca de resposta per part dels lectors

i el perill que el sistema beneficiés als

que ho oferien tot gratuïtament, la gran

majoria dels mitjans van decidir no fer

pagar per cap informació.

Així doncs, molts mitjans optaren per

la gratuïtat amb l’objectiu d’impulsar la

lectura, atraure anunciants a la versió

digital i potenciar la marca. El pro-

blema és que una dècada després els

ciutadans s’han acostumat a la gratuï-

tat i ara ningú sembla disposat a pagar

per informar-se. “La gent que fa servir

Internet assumeix que la informació és

gratuïta i és allà perquè ells la consu-

meixin, però no és gratuïta i s’ha de tro-

bar una manera de cobrar-la”, deia

Arlene Morgan, vicedegana de la fa-

cultat de Periodisme de la Universitat

de Columbia, enmig del debat.

Henry Luce, cofundador de Time, creu

que el camí assenyalat per Isaacson és

el correcte i és taxatiu a l’afirmar que

l’estratègia empresarial dels diaris en

els darrers anys consistent a bolcar gra-

tuïtament els seus continguts a la Xarxa

amb l’únic suport econòmic dels anun-

ciants és “moralment aberrant i econò-

micament autodestructiva”.

L’article del Time apareixia poc des-

prés que un estudi recent del Pew Re-

search Center revelés que el 40% dels

ciutadans s’informa per Internet de les

notícies enfront el 35% que compra

premsa escrita. En el cas dels joves, in-

dica l’estudi, la balança encara es de-

canta més cap a les noves tecnologies,

ja que un 59% usen la Xarxa per saber

què passa, mentre que tan tols un 28%

compra el diari.

I aquest canvi d’hàbits tenen lloc dins

un context de forta crisi en els diaris

nord-americans. Cal tenir en compte


S’haurà de pagarper informar-sea la Xarxa?

Als Estats Units un

article del 16 de febrer

de la revista Time, que

el setmanari anunciava

en la portada,

encetava un debat que

ha fet córrer rius de

tinta, ja que proposava

tornar a cobrar per les

versions digitals dels

diaris. Aquesta opció

ja s’havia descartat en

el passat, però la crisi

econòmica –que està

afectant molt

seriosament la premsa

nord-americana– és un

argument perquè

molts s’ho plantegin

una altra vegada. El

debat, de nou, està

obert.

Eudald Coll

PAGAMENT-WEBS1:Layout 1 7/4/09 12:36 Página 100

que es tracta d’un país que combina

una gran abundància de diaris locals

amb una altíssima taxa de penetració

d’Internet entre la població.

Això ha provocat que molts diaris pa-

teixin greus problemes financers i al-

guns no han tingut més remei que

tancar. La paradoxa és que molts lec-

tors s’han passat a les edicions digitals

dels diaris que pateixen aquests pro-

blemes i, per tant, han deixat de com-

prar la versió en paper, mentre que les

empreses editores que sostenen

aquestes mitjans no saben com fer ren-

dibles les versions a la Xarxa.

En el seu article, Isaacson proposa que

per menys d’un dòlar l’usuari pugui lle-

gir un article, que per una mica més

pugui accedir a l’edició completa del

diari i amb una mica més de di-

ners hi tingui accés lliure durant

una setmana. Així doncs, segons

ell, el futur podria estar en el Pay-

Pal o Spare Change, sistemes de

micropagament a l’estil de

l’iTunes.

En aquest sentit apuntava també l’em-

presari i escriptor Steve Brill, que pro-

posava en una carta alNew York Times

que aquest diari lideri la tornada als

webs de pagament. Bill proposava un

sistema de pagament en el qual cada ar-

101

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

La lectura de la premsa gratuïtament a la Xarxa és una pràctica molt estesa des de fa una dècada. Foto: Vicente Pruna.

El magnat Rupert Murdoch és

ara un exemple pels que aposten

per sistema de subscripció. Mur-

doch és propietari del Wall Street

Journal, l’únic mitjà de rellevàn-

cia internacional, juntament amb

Financial Times, que té sistema de

subscripció.Tot i que l’any passat

va suggerir que ho eliminaria al

final no fou així i manté bona part

del contingut sota pagament. El

resultat: és dels pocs mitjans que

ha augmentat tirada i que té be-

neficis del sistema de subscripció.

Seguint l’estelade Murdoch

Al febrer la revista Time obriaun debat al proposar tornar apagar per accedir als websdels mitjans de comunicació


ticle costava 0,10 cèntims de dòlar, un

abonament diari valia 0,40 cèntims, un

abonament mensual uns 7,50 dòlars i

un anual uns 55 dòlars.

“Ho veig complicat”, va admetre en el

seu moment Marty Kaiser vicepresi-

dent de l’Asssociació Nord-americana

d’Editors de Diaris. Segons Kaiser és

difícil que algú pagui per una notícia

que pot llegir gratuïtament a Google.

Els crítics amb aquesta idea recorden

que és molt diferent baixar-se una

cançó que pots escoltar les vegades que

vulguis (com passa amb les llicències,

shareware o jocs),mentre que una notí-

cia o servei informatiu és un producte

que caduca ràpidament.

De totes maneres, els experts i els edi-

tors li donen voltes al tema. Kaiser

admet que la necessitat aguditza l’en-

giny i aventura que el 2009 serà l’any de

l’experimentació i la innovació. Santi

Nolla, que el 25 de març escrivia a

l’Avui un article sota el títolL’any de la

innovació?, es feia ressò de la notícia i

apuntava en el mateix sentit.Nolla afir-

mava que “el trasllat de lectors que

s’està produint del paper a l’entorn di-

gital està conformant una manera dife-

rent de llegir i de consumir els mitjans.

És el moment de posar-hi imaginació

perquè, de diners, serà molt difícil que

se n’hi posin”.

Unmes després de la publicació de l’ar-

ticle d’Isaacson, un informe de vuit-

centes pàgines del Projecte for

Excellence in Journalism (PEJ) sugge-

ria explorar un model similar al de la

televisió per cable, és a dir, una forma

de tarifa mensual als diaris i altres dis-

tribuïdors de notícies, com passa amb la

tarifa plana d’accés a Internet. Aquest

sistema, apunta l’informe, seria molt

millor que el dels micropagaments que

proposa Time, ja que és bastant més cò-

mode per a l’usuari que no pas

comprar notícies individuals. “La

gent paga –argumentava Rosens-

tiel, director del PEJ– quan entra

a l’autopista de peatge, no cada

cinquanta metres”.

L’informe del PEJ també propo-

sava que els diaris –a l’estil del model

Amazon.com– creïn centres comercials

en línia als seus webs, on es proporcio-

nin xarxes de recerca local per a petites

empreses. Així s’evitaria molestar els

lectors amb anuncis intrusius que

poques persones llegeixen. Una altra

proposta de l’informe és trobar una

manera de“desafiar seriosament” com-

panyies com Google i Yahoo per com-

partir més dels ingressos que treuen de

les notícies.

UN FRONT COMÚ

Per la seva part, en un article al New

York Times el periodista David Carr

proposava que els diaris s’unissin en un

front comú per convertir les seves edi-

cions en línia en un sistema de paga-

ment, en bloc.Altres personatges,

com Jon Stewart, el presentador

del programa Daily Show, apun-

tava en el mateix sentit i suggeria

que els mitjans en línia s’agru-

pessin i cobressin pel seu accés en

conjunt, una fórmula similar a la que

utilitza la televisió per cable.

Segons els experts, perquè la subscrip-

ció de pagament tingui èxit, cal arribar a

un acord entre molts editors, una tèc-

nica que ja es va intentar als Estats

Units a finals dels noranta amb la crea-

ció del New Century Network, plata-

forma que va fracassar davant la impos-

sibilitat d’arribar a acords per part de

les diferents empreses que la formaven.

De totes maneres, no són pocs els crí-

tics amb la proposta de tornar al sis-

tema de pagament per subscripció. El

periodista Jeff Jarvis escrivia, el passat

mes de març, a The Guardian que “el

debat sobre el pagament s’ha convertit

en una cosa emocional, per no dir man-

cat de dades, poc realista i alguna cosa

més que una quimera; en una paraula:

religiós”.

En canvi, altres experts tenen clar que

la qualitat té un cost. El periodista Ja-

vier Montalvo, expert en aspectes rela-

cionats amb mitjans de comunicació,

apostava a finals de març des d’Expan-

sión per una fórmula mixta: “L’únic

model de finançament a llarg termini

del mitjà en línia passaria per una fór-

mula mixta de subscripcions o paga-

ment per informació i publicitat.

D’altra manera, no es podria sostenir

l’estructura de costos, especialment de

periodistes, que garanteixen una infor-

mació de qualitat i diferenciada. Sense

aquests atributs, els continguts del mitjà

es perdrien en la jungla d’informació

inútil, no contrastada o irrellevant que

omple la xarxa de xarxes.Amb aquests

pressupostos assumits per bona part

dels grans editors, a Estats Units i Eu-

ropa, falta saber si faran el pas per

iniciativa pròpia o si serà la reestructu-

ració de l’actual model de premsa qui

ho faci per ells”.

103

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Portada del Timeamb l’article

El setmanari proposasistemes de micropagamentcom PayPal o Spare Changea l’estil de l’iTunes

Altres propostes són unatarifa mensual com la de latelevisió per cable o un frontcomú contra la gratuïtat


Un bloc o bitàcola és un espai web a In-

ternet, un diari digital que permet pu-

blicar fàcilment continguts en text,

àudio, foto i vídeo. A aquest contingut

se li poden incorporar enllaços a les

fonts originals i acceptar comentaris de

qui ho llegeix. Aquestes caracterís-

tiques fan del bloc una de les eines més

populars que Internet ha tingut fins al

moment. El seu potencial comunicatiu

és infinit sobretot quan els continguts

d’uns i altres van teixint una xarxa infi-

nita d’informació que traspassa fron-

teres.

Ara farà uns cinc anys, que els webs

dels diaris tradicionals van incorporar

blocs sota les seves capçaleres amb les

firmes de periodistes que opinaven

sobre l’actualitat i atreien un nombre

considerable de visites. Actualment, hi

ha blocs dels corresponsals desplaçats,

que gaudeixen d’un espai il·limitat per

explicar el que no cap en el paper ni en

els minuts de l’informatiu radiofònic o

televisiu.

CAPÇALERA ha parlat amb uns quants

periodistes catalans que mantenen

actiu un bloc.Tots ells estan fidelitzant

miniaudiències que segueixen el que

escriuen únicament a Internet i s’hi re-

lacionen personalment. Reconeixen

que és un esforç publicar amb freqüèn-

cia a la Xarxa, però cap d’ells no està

disposat, ara per ara, a abandonar “el

mitjà” que s’han creat a la seva mida.

És impossible dir amb exactitud la

quantitat de bitàcoles que hi ha a In-

ternet. Milions de persones expliquen

la seva vida i escriuen sobre temes es-

pecialitzats o professionals. És clar que

també se n’abandonen molts. Segons

The State of the Blogosphere 2008

(http://technorati.com/blogging/state-

of-the-blogosphere) l’any passat hi

havia 133 milions de blocs a Internet.

Però de tots aquests, només 1,5 milions

(1,1%) s’actualitzaven almenys una ve-

gada per setmana.

En els darrers anys, han proliferat els

blocs d’anàlisi de l’actualitat informa-

tiva, realitzats per periodistes que cer-

quen un espai fora dels mitjans per

manifestar lliurement la seva opinió.

El professor de Periodisme de la Uni-

versitat de Navarra,Ramon Salaverria,

va fer una investigació (El estilo del

blog periodístico) en què analitza el

contingut de deu blocs escrits per pe-

riodistes influents i la seva producció

durant només dues setmanes del mes

de maig del 2006.

El resultat de la investigació fou: un

total de 292 articles, més de 50.000 pa-

raules, amb 1.169 enllaços, 95 fotogra-

fies i 25 vídeos.“Els blocs periodístics

gairebé no aporten notícies pròpies

sinó opinions”, explica Salaverria a la

seva bitàcola e-periodistas. “Lluny de

ser una alternativa periodística dels

mitjans tradicionals estan constituint-

Blocs: un mitjàcreat a midade cadascú

L’evolució d’Internet

també ha comportat la

proliferació dels blocs,

espais personals

d’escriptura que en els

darrers anys han

obtingut un alt grau

de popularitat entre

els internautes. Tot i la

dificultat de

comptabilitzar-los, les

darreres xifres parlen

de 133 milions de

blocs a la Xarxa i una

part d’aquests estan

escrits per

professionals de la

informació. En aquest

article, alguns

periodistes blocaires

expliquen com viuen

la relació amb el seu

bloc, així com el

contacte directe amb

els seus nombrosos

lectors.

Karma PeiróFotos: Sergio Ruiz


Article_blog_periodistes:Layout 1 7/4/09 12:45 Página 104

se en la seva caixa de ressonància a In-

ternet”, apunta el docent.

Per la seva part, José Luis Orihuela,

també professor de Periodisme a la ma-

teixa universitat, va publicar a e-Cua-

derno les conclusions de l’“Estudio

sobre el impacto de la blogosfera en el

entorno periodístico iberoamericano”

(http://tinyurl.com/b2d3uh), realitzat el

2007.

Les conclusions que s’apunten a la in-

vestigació ajuden a dibuixar el perfil del

periodista que manté un bloc a la

Xarxa.Algunes d’aquestes conclusions

són les següents:

• Tres de cada quatre enquestats

“consideren que amb el bloc practi-

quen periodisme d’opinió”.

• Els periodistes del sector au-

diovisual i els de comunicació ins-

titucional no se senten atrets pels

blocs.

• Més del 60% creuen que el

millor és relacionar-se amb la

seva audiència.

• Més del 50% ha aconseguit una lli-

bertat editorial que no tenia al seu

mitjà.

• El 63% ha rebut comentaris ofensius.

• Un 40% ha tingut ofertes de treball a

través del bloc.

105

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Jofre Llombart, cap de redacció de Catalunya Ràdio, manté L’Agulla del Paller des de l’any 2007 des d’on aborda temes socials.

Els estudis destaquenque els blocs periodísticsgairebé no aporten notíciespròpies sinó opinions

Els periodistes col·legiats ja poden

obrir un bloc al web del Col·legi.

N'hi ha prou amb identificar-se

amb el número de col·legiat i intro-

duir-hi la contrasenya (sol·liciteu-la

a [email protected] o trucant

al Col·legi). El bloc es pot perso-

nalitzar a nivell de continguts i

d’imatges.Desenes de col·legiats ja

han obert un bloc i les seves en-

trades o posts tracten de qüestions

de periodisme, culturals o polí-

tiques. Les entrades queden cate-

goritzades per temàtiques.

Blocairesal nou web


Catalunya també té una gran represen-

tació en els blocs periodístics. Els prin-

cipals diaris, com araLaVanguardia,El

Periódico de Catalunya o l’Avui, in-

clouen les veus dels seus periodistes.

Entre tots deuen sumar més d’un cen-

tenar de bitàcoles amb temàtiques tan

diverses com la realitat d’un altre país,

els esports, la tecnologia, la política,

l’art, la ciència, etc. La Corporació Ca-

talana de Mitjans Audiovisuals té cen-

tenars de blocs escrits pels seus

periodistes (http://www.interactiva.cat/

catosfera). Per exemple, els d’IcatFm,

especialistes en música, teatre, llibres o

cinema. I al 3cat24, el web de notícies

de TV3 i Catalunya Ràdio, correspon-

sals com l’Albert Elfa als EUA

(http://blogs.ccrtvi.com/ruta70.php) o

Sergi Vicente a la Xina (http://sergivi-

cente.blogspot.com) són molt seguits.

Vilaweb també n’és un altre referent.

Cap al 2004, va ser un dels primers

a oferir als seus lectors la possibili-

tat d’obrir blocs i ara reuneix cente-

nars, alguns de periodistes, com el

de Saül Gordillo, director de l’ACN

(http://www.saul.cat).

Fora d’aquestes agrupacions per mit-

jans, trobar blocs de periodistes cata-

lans que parlin sobre una temàtica

especialitzada, que escriguin amb assi-

duïtat, i mantinguin una comunicació

fluïda amb els seus lectors és una tasca

titànica. Perquè les seves bitàcoles ‘flo-

ten’ a Internet entre un mar de blocs

d’altra gent, que escriuen amb rigor el

que publiquen.Aquests últims no exer-

ceixen el periodisme en cap mitjà però

sí a la Xarxa. Al lector d’aquests blocs

no li fa res si qui l’informa és un asses-

sor d’empreses, un tecnòleg, un filòsof o

un periodista.

VETERANS DE LA XARXA

En Lluís Foix és un veterà en el perio-

disme tradicional i en el digital. L’any

2002 va ser dels primers i obria un bloc

anomenat La Libreta, lligat a la capça-

lera de La Vanguardia a Internet. Ac-

tualment publica a les capçaleres del

grup Godó,manté La Libreta i el Foix-

blog (http://foixblog.blogspot.com),

una altra bitàcola independent oberta

fa uns anys.

Segons Foix, en el blocs “no es pensa

tant en l’àmbit geogràfic de la difusió

del mitjà perquè els lectors et poden se-

guir des de molt lluny”.

Un 44% de l’audiència

de La Libreta estan ubi-

cats fora del territori es-

panyol. Malgrat la feina

que pot donar publicar

totes dues bitàcoles, ell confessa no

haver-se plantejat mai tancar-les. “La

Libreta arriba a les bústies de 35.000

persones alhora, totes elles subscrites a

la newsletter. Com em podria permetre

deixar-ho?”, es pregunta.

Després d’anys d’experiència, està

convençut que hi ha diferències subs-

tancials entre els lectors de premsa i els

d’un bloc. “Els que em llegeixen a In-

ternet són més fidels, fan comentaris,

creen comunitat.Hi ha molta complici-

tat”, assegura. Aquest periodista és

molt seguit allà on deixi anar la seva

ploma, però sap de gent, ‘lectors del

paper de tota la vida’, que ara només el

llegeixen per la Xarxa. “Sóc conscient

que els meus escrits arriben als repre-

sentants del Govern de Catalunya i

d’institucions catalanes molt recone-

gudes”, apunta.

La Mercè Piqueras és una altra vete-

rana d’Internet. Es va connectar per

primera vegada el 1994 i, des de

llavors, ha participat en nombrosos de-

bats virtuals sobre diferents temà-

tiques. De professió és biòloga, a més

de ser la presidenta de l’Associació

Catalana de la Comunicació Científica

106

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Tenir un bloc no és una tasca fàcil.

Aquí teniu alguns consells extrets

de la Guía Completa del Blogging

de Huffington Post (més informa-

ció a http://tinyurl.com/85oz8y).

1. Jeff Atwood: “Escriu amb regu-

laritat. Faig sis actualitzacions per

setmana. Això és dur però quan

s’agafa l’hàbit ja no costa.”

2. “Escriu informalment però amb

claredat, com si estiguessis expli-

cant-li a un amic. No siguis críptic,

vés al gra”, continua Salmon.

3.Ryan Singel:“Comença amb una

bona primera frase. Imagina que el

teu lector no passarà del primer pa-

ràgraf.”

4. Arianna Huffington recomana

no fer entrades massa llargues.

“Màxim vuit-centes paraules per

història.”

5.Singel:“Afegeix alguna cosa nova

de tant en tant o els lectors no tor-

naran al teu bloc.Com a periodista,

pensa a ampliar la informació que

té tothom.”

6.EzraKlein:“Concentra el bloc en

un tema concret sense que sigui

massa especialitzat, es pot combi-

nar amb històries més generals.”

7. “Respon als comentaris!”, pun-

tualitza Klein.

8.Salmon:“Posa enllaços! és l’única

manera que trobin el teu bloc.”

9. Om Malik: “Espera almenys

quinze minuts abans de publicar

res.Això et donarà distància.”

10. Singel:“Fotos. Sempre. Internet

n’està plena, però cerca la llicència

Creative Commons de Flickr.”

12. Mike Masnick: “No t’amoïnis

per les poques visites.Només escriu

sobre el que t’interessa, comunica’t

amb altres i gaudeix-ne.”

Els professionals del mónaudiovisual i de la comunicacióinstitucional són els quese senten menys atrets pels blocs

Recomanacionsper tenir un bloc



(http://www.acccnet.net/). El 2004 va

obrir el bloc La Lectora Corrent, de-

dicat a lligar l’actualitat amb la ves-

sant científica. “Vull arribar a la gent

que creu que no li agrada la ciència”,

explica Piqueras. Actualment, rep

unes 17.000 visites mensuals i per les

estadístiques sap des de quins països

la llegeixen, o si l’han trobat pel Goo-

gle o bé per recomanació d’un altre

bloc.

Mercè no és periodista, però ha estat

triada en aquest article perquè aplica

en el seu treball les regles bàsiques de

la professió: correcció ortogràfica, ve-

racitat de la informació, les fonts origi-

nals, etc. Ella s’ha creat un nom a

Internet que no està lligat a la capça-

lera de cap mitjà gràcies a aquesta me-

todologia. Piqueras explica que podria

escriure en una llibreta el que publica

al bloc “però no podria afegir-li enlla-

ços ni fotos ni vídeos.És com la llista de

bibliografia de les revistes de divulga-

ció científiques, que ja no les posen per-

què ocupen massa espai”. També

destaca que és molt meticulosa amb els

enllaços:“Cada cerca per trobar la font

original és una petita investigació. Fins

i tot al recomanar un enllaç de la Vi-

quipèdia, abans el contrasto amb dos o

tres webs”.

RETROALIMENTACIÓ

El cap de redacció de Catalunya Ràdio,

Jofre Llombart, es va animar a obrir, a

finals del 2007 i sota la capçalera del

3cat24, el bloc L’Agulla del paller, on fa

comentaris reflexius d’algunes notícies

que toquen la vessant

més social. “Escriure a

Internet em permet fer

una altra construcció lin-

güística, utilitzar recursos

literaris que no puc fer

servir a la ràdio, en què el missatge ha

de ser concís i concret”, admet Llom-

bart, que destaca el perfil de l’audiència

dels dos mitjans:“Qui entra al bloc està

predisposat a llegir-me. Deixa comen-

taris que l’oient de ràdio no fa, és més

crític i participatiu, manté converses

107

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Lluís Foix manté actives dues bitàcoles a la Xarxa. Quasi la meitat dels lectors resideixen fora de Catalunya.

La majoria dels periodistesque tenen un bloc destaquenque el millor és poder relacionar-seamb la seva audiència


amb altres.A vegades és la mateixa per-

sona… això és el més curiós”.

D’altra banda, la Sílvia Cobo és una pe-

riodista de trenta anys que treballa com

a responsable de comunicació d’Inter-

net a l’ONG Mans Unides. Fa dos anys

va obrir Lola como mola per fer anàlisi

i crítica dels mitjans de comunicació en

un to informal. “La meva idea és recu-

perar la funció social i la credibilitat de

la professió”, afirma. Aquesta perio-

dista confessa que publicar a Internet

“és un motor d’aprenentatge constant.

Hi ha un món sencer a descobrir i tens

els experts a un clic de distància. Lola

como mola és el millor currículum que

tinc”. Cobo explica que la Xarxa li ha

permès conèixer altres professionals i,

fins i tot, rebre ofertes de treball.

Tot i els avantatges que comporta,man-

tenir actualitzat un bloc suposa invertir

moltes hores; ser constant en la tasca

d’opinar o reflexionar; conèixer bé

l’eina; donar-lo a difondre per Internet

i descobrir la reacció que provoquen les

paraules pròpies en la miniaudiència fi-

delitzada amb el pas del temps. Lluís

Foix comenta que “com a periodista, si

no escrius, és com deixar l’ofici. Ara

que estic jubilat és un gust i actualitzo

La Libreta tres o quatres vegades a la

setmana”. La Mercè Piqueras va tenir

desactualitzat un temps el seu bloc,

però a principis del 2008 es va plante-

jar el repte de mantenir-lo. “Ara cada

setmana hi incorporo nous continguts”,

assegura; mentre que en Jofre Llom-

bart destaca el temps que s’inverteix a

posar enllaços, retocar les fotos per

adaptar-les a una grandària, llegir i res-

pondre els comentaris que t’hi deixen,

etc. “Però tot és voluntat i és molt sen-

zill”, afirma.

La Sílvia Cobo llegeix diàriament arti-

cles d’experts en periodisme digital es-

crits en diferents idiomes. “Després ho

comunico a Lola comomola i intercan-

vio opinions. El Twitter i Del.icio.us

m’ajuden a compartir enllaços. Amb

108

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

BLOCS DE PERIODISTES CATALANS

La Libreta, de Lluís Foixhttp://www.lavanguardia.es/lalibreta/index.html

La lectora corrent,deMercè Piquerashttp://lectoracorrent.blogspot.com/

L’agulla del paller, de Jofre Llombarthttp://blogs.ccrtvi.com/lagulladelpaller.php

Lola como mola, de Sílvia Cobohttp://lolacomomola.blogspot.com/

Oh Europa!, de Jaume Masdeuhttp://blogs.ccrtvi.com/oheuropa.php

Desnoticias, de Mònica Ramonedahttp://desnoticias.wordpress.com/

Janquim, de Joan Carrerashttp://janquim.blogspot.com/

Port 666, de Mercè Molisthttp://filmica.com/port666/

Dutopia, de David Domingohttp://dutopia.cat

Fotoblog de la periodista Núria delMoralhttp://www.nuriadelmoral.blogspot.com/

BLOCS DE PERIODISTES NO CATALANS

PERÒ MOLT INFLUENTS

eCuaderno, de José L.Orihuelahttp://www.ecuaderno.com/enlaces/

e-periodistas, de Ramon Salaverria

http://e-periodistas.blogspot.com/

Digitalismo, d’Hugo Pardo i CarlosScolari

http://digitalismo.com

Periodistas21, de JuanVarela

http://periodistas21.blogspot.com/

MangasVerdes, de ManuelAlmeida

http://mangasverdes.es/

Escolar.net, de Nacho Escolar

http://www.escolar.net/

BLOCS DE PERIODISTES ESTRANGERS

DE GRAN POPULARITAT

TheHuffington Post, d’AriannaHuf-fington

http://www.huffingtonpost.com/

Jeff Jarvis

http://www.buzzmachine.com/

ChrisAnderson,director de la revistatecnològicaWired

http://www.longtail.com/the_long_tail

Coding Horror, de JeffAtwood

http://www.codinghorror.com/blog/

Portfolio.com, de Felix Samon

http://www.portfolio.com/views/blogs/market-movers

TheAtlantic, de Jeffrey Golberg

http://jeffreygoldberg.theatlantic.com

The American Prospect, d’EzraKleinhttp://www.prospect.org/csnc/blogs/ezraklein

Techdirt, de Mike Masnick

http://techdirt.com/

Talking PointsMemo,de JoshuaMicaMarshall

http://www.talkingpointsmemo.com/

BLOCS MÉS INFLUENTS DEL 2008, SE-GONS THE BEST OF BLOGS

TechCrunch

http://www.techcrunch.com/

Mashable!

http://mashable.com/

Engadget

http://www.engadget.com/

Gizmodo

http://www.gizmodo.es/

Boing Boing

http://boingboing.net/

Una selecció de blocs



l’RSS segueixo 170 blogs i m’assabento

del que escriuen altres periodistes”, as-

segura.

En Joan Carreras, periodista de la Cor-

poració Catalana de Mitjans Audiovi-

suals (CCMA) va obrir, el 2007, el bloc

Janquim, en què es pot llegir sobre ges-

tió del coneixement, innovació i perio-

disme. Diu que respon els comentaris

tan aviat com pot i publica un o dos

cops per setmana:“M’agrada molt bus-

car enllaços, dedicar certa cura a la re-

dacció, fer les fotos que publico (sovint

amb el mòbil pel carrer)”.

El 2007, la Mònica Ramoneda també es

va decidir a obrir Desnoticias, on escriu

sobre periodisme digital i comunicació

de conflictes.“És un vici: t’animes a pu-

blicar i si no pots, ho trobes a faltar. És

un bon exercici periodístic i et manté

actiu professionalment”, reconeix. Ex-

plica que és completament diferent es-

criure al bloc que fer-ho per a La

Vanguardia.es, on treballa coordinant

l’hemeroteca. “Els objectius, la meto-

dologia i el llenguatge són diferents.Al

Desnoticias faig més opinió o més lite-

ratura”, diu.

Un altre blocaire és Jaume Masdeu,

corresponsal de Catalunya Ràdio a

Brussel·les, que recomana l’experiència.

Ell va estrenar, el 2008,Oh! Europa de-

dicat a l’anàlisi sobre la política i l’eco-

nomia europea. “La pràctica és la

millor de les escoles, jo m’ho passo bé.

Puc publicar idees i interpretacions que

abans em quedava per a mi.Ara les ex-

poso a escrutini públic,

amb possibilitat de ser

contestat”, assegura. I

afegeix: “Porta feina,

francament”.

De cibercultura parla la

Mercè Molist al seu bloc Port 666, que

va obrir el 2006. L’actualitzo més o

menys un cop per setmana”, reconeix.

Ella publica regularment al Ciberpaís

(suplement de tecnologia d’El País) i

explica que el millor de Port 666 és que

no ha de passar pel filtre d’un editor i

els articles poden tenir la llargada que

109

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Sílvia Cobo té un bloc que sota el nom Lola como mola analitza els mitjans de comunicació des d’una òptica informal.

Els blocaires coincideixenen el fet que els lectors els ajudena corregir errors, complementartextos o resoldre dubtes


vulgui. “És el meu mitjà de comunica-

ció. I el millor és que la gent em pot

deixar comentaris perquè al Ciberpaís

no tinc retroalimentació dels lectors”,

afirma.

El feedback dels lectors en un bloc no

sempre és a la mida de l’autor.Després

d’hores polint un contingut que llegirà

gent anònima, es pot trobar amb co-

mentaris que li falten al respecte. En

Lluís Foix diu:“És clar que hi ha el que

t’insulta i el que no està d’acord amb el

que dius, però… això entra dins les re-

gles del joc”. En Jofre Llombart, en

canvi, no s’ho acaba de prendre tan bé.

“Un dia vaig fer un comentari a l’acti-

tud dels anti-Bolonya plantejant què

passaria si a ells els boicotegessin els

seus actes, com han fet els estudiants

més d’un cop amb actes d’altres. La

reacció dels comentaris va ser violenta

i el 3cat24 va retirar-ne uns quants que

m’agredien verbalment. L’anonimat els

empara”, critica.

La Sílvia Cobo, la Mercè Molist i la

Mònica Ramoneda, pel contrari,mai no

han tingut aquestes males experiències

amb els comentaris dels lectors. La

Mercè Piqueras diu que això passa so-

bretot en els mitjans grans.Tots coinci-

deixen que els lectors han ajudat a

corregir errors, complementar textos o

resoldre dubtes. “M’encanta quan opi-

nen, quan participen i encara més quan

dialoguen entre ells”, explica Joan Car-

reras. En Jaume Masdeu opina que “la

lliure expressió s’emmarca dins d’unes

normes de comporta-

ment i els insults s’han

d’esborrar directament”.

ELS ABANDONATS

Malgrat tanta voluntat de

fer bé les coses, a vegades la realitat su-

pera a qualsevol que hagi obert un bloc.

Es deixa setmanes sense actualitzar, els

temes perden sentit i mai es temps de

fer una bona entrada amb enllaços,

fotos, vídeos o àudios. I menys a res-

pondre comentaris!

N’hi ha molts, de blocs abandonats. Els

110

CA

PÇA

LER

AA

BR

IL2009

Mercè Piqueras és blocaire i presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Hi ha molts blocs abandonats.Els de poca audiència es quedenen els llimbs de la Xarxa fins quedesapareixen, passats uns anys



de poca audiència es queden en els

llimbs de la Xarxa fins que desapa-

reixen, passats uns anys. Encara es pot

veure l’última entrada, al setembre de

l’any passat, de la periodista Núria Al-

miron (http://www.almiron.org/). O el

Retiario, de Pepe Cervera, que el juny

de 2008 va anunciar una aturada tem-

poral per vacances d’estiu i encara no

ha tornat. Ara té un altre bloc ano-

menat Perogrullo (http://www.pero-

grullo.com/?cat=29), molt més al dia.

Però el pitjor és quan l’audiència es-

pera confiada que l’autor continuarà la

bitàcola. El bloc del periodista Martí

Perarnau (http://martiperarnau.blog-

spot.com/) n’és un exemple.Té acumu-

lats més de 1.400 comentaris en el seu

missatge de comiat.

SER PERIODISTA A INTERNET

Per acabar, deixem algunes reflexions

sobre els blocs. Per Joan Carreras “tenir

bloc permet intercanviar informació,

compartir coneixement i traçar –entre

molts– un mapa més ajustat de la reali-

tat”. Mercè Piqueras opina que “això

dels blocs és com la ‘selecció natural’.

Els millors seran els que sobreviuran al

pas del temps”,mentre queMercè Mo-

list admet que encara utilitza “el boli, la

llibreta i el telèfon, però el tant per cent

és ínfim comparat amb l’ús que faig de

Google, correu electrònic, blocs, RSS,

Jabber (‘messenger’ de Linux), etc.”.

Lluís Foix apunta que “la Xarxa és im-

parable. D’aquí a uns anys, els diaris

impresos no es vendran tant, seran més

explicatius, més pensats”. Jofre Llom-

bart creu que “el futur és una ràdio de

podcasts, en què els continguts s’escol-

ten a qualsevol hora”, mentre que Síl-

via Cobo destaca que la Xarxa és “una

oportunitat de redefinir el rol del pe-

riodista i els models de negoci dels mit-

jans”. Jaume Masdeu reconeix que

“seria un error desaprofitar la varietat

d’oportunitats que ens permet la

Xarxa”.


Darrerament polítics, periodistes i lin-

güistes es qüestionen si la qualitat de la

llengua en els mitjans de comunicació

és l’adient. És cert que si mirem vint-i-

cinc anys enrere els mitjans han fet una

feina importantíssima en el procés de

normalització lingüística. Però en l’ac-

tualitat les crítiques fan referència a

l’empobriment de la llengua i la cultura,

i al fet que el català cada vegada utilitza

més recursos manllevats del castellà.

El novembre passat, el cap de la Secció

Filològica de l’Institut d’Estudis Cata-

lans, Joan Martí, va fer unes declara-

cions polèmiques a RAC1. Va apuntar

que en els mitjans de comunicació “s’ha

anat rebaixant el llistó” del nivell lin-

güístic dels periodistes. I va afegir que

“a aquella persona que no té una com-

petència molt bona de la llengua que

sigui, en aquest cas la catalana, se li ha

de recomanar que es retiri d’aquesta

funció fins que no tingui la competèn-

cia. Digui-n’hi sanció econòmica o des-

tinació laboral diferent”.

Aquest suggeriment va provocar reac-

cions de tota mena. Tot just l’endemà,

Martí va aclarir que es referia al fet que

“un comunicador ha de tenir un elevat

coneixement de la llengua que utilitza”

i afegí que les seves declaracions “no es

referien exclusivament als periodistes

en llengua catalana”, però que en qual-

sevol cas “ni em passa pel cap que es

puguin castigar els errors lingüístics”.

Tot i la rectificació, mesos després, di-

versos lingüistes i editors consultats per

aquesta revista encara reflexionen

sobre les declaracions de Martí.Albert

Rico, professor del Departament de Fi-

lologia catalana de la UAB i membre

fundador del grup de recerca Llengua i

Media considera que les paraules de

Martí en proposar possibles sancions

en tot cas haurien de referir-se a “una

sanció social”. No obstant això, reco-

neix que la demanda social no existeix

i “que l’exigència vingui des de més

amunt sempre serà vist com una impo-

sició. I aquí hi ha el conflicte”.

El cap d’edició deLaVanguardia,Magí

Camps, es manifesta “d’acord” amb

Joan Martí, “no tant amb el fet simbò-

lic de pagar una sanció”, sinó que creu

que el domini de la llengua “s’hauria de

tenir en compte en el moment de la

contractació de qualsevol professional

de la comunicació”. En canvi, el coor-

dinador lingüístic de l’edició en català

d’El Periódico, Ricard Fité, opina que

la reflexió deMartí “va ser un estirabot,

una reacció poc meditada, perquè no es

pot generalitzar. Quan llegeixo els dia-

ris, tant l’Avui, El Periódico com El

Punt, fins i tot els digitals, en general el

tema lingüístic està controlat. No em

sembla que sigui greu”.

Per la seva part, el cap de la secció

d’edició de l’Avui,Albert Pla, creu que

les sancions no funcionarien. “Pensar

R E P O R TAT G E

El dominilingüístic en elsmitjans, a debat

La polèmica es va

encetar el passat

novembre arran del

suggeriment d’en Joan

Martí, cap de la Secció

Filològica de l’Institut

d’Estudis Catalans,

d’aplicar sancions als

periodistes que

cometessin errades a

l’hora de comunicar-

se. Tot i que

posteriorment va

aclarir que només es

referia al fet que els

periodistes havien de

tenir un domini de la

seva eina de treball, és

a dir de la llengua

(sigui quina sigui), el

debat estava obert.

Mesos després,

continua la discussió

sobre si ha disminuït

el nivell d’exigència

lingüístic en els

mitjans de

comunicació.

Sònia OrtizFotos: Vicente Pruna

Article-LENGUAJE1:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 112

que un mitjà de comunicació multarà,

o no contractarà, un professional que li

porta audiència pel fet de no parlar bé

el català és no viure en la realitat del

mercat”, afirma.

Pla recorda que alguns mitjans ja han

mirat d’aplicar algunes sancions sense

gaire èxit:“AEl Punt van intentat pres-

cindir dels correctors. Si un redactor ne-

cessitava corrector, l’hi descomptaven

del sou.Amb tot, el sistema no va fun-

cionar i han acabat tenint un equip de

més de vint correctors. Per sort o per

desgràcia acaba sent la solució més

pràctica”.

D’altra banda, la cap d’assessorament

lingüístic de TV3, Maria Alba Agulló,

tot i que creu que “es van esbiaixar” les

declaracions de Martí, apunta que a la

cadena pública catalana no hi ha san-

cions, però sí que hi ha una sèrie de

“tocs d’atenció”. I en dóna un exemple:

“De vegades no es permet que un pe-

riodista posi veu als seus propis repor-

tatges, o no se li permet fer cròniques

en directe”, i aquesta és una manera de

vetllar per la correcció lingüística de

TV3. Ara bé, pel que fa a les sancions

econòmiques admet que mai no se les

han plantejades.

En aquest sentit, el lingüista de COM-

Ràdio, Rudolf Ortega, considera que si

un redactor té algun problema relacio-

nat amb la llengua se li han de donar

tots els mitjans per solucionar-ho. “Jo

no trauria mai ningú de la seva feina

per una qüestió de llengua. I si algú no

pot posar la veu a les infor-

macions que ha elaborat cal

oferir-li la formació necessà-

ria”, assegura.És per això que

admet que no creu en les san-

cions, sinó en l’assessorament.

NIVELL D’EXIGÈNCIA

La reflexió que en el seu moment va fer

el professor Martí ha constatat un tema

que ja fa temps que es debat als fòrums

d’opinió relacionats amb els mitjans de

comunicació com és una critica als mit-

jans audiovisuals per una certa laxitud

113

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Els programes de ràdio i televisió que es realitzen en directe són els que tenen més possibilitats de fer incorreccions lingüístiques.

“El domini de la llenguas’hauria de tenir en compte alcontractar qualsevol professionalde la comunicació” (Magí Camps)


en el que respecta al camp lingüístic.

Per exemple, l’escriptor i periodista

Quim Monzó ha denunciat que “el ca-

talà s’està convertint en un dialecte del

castellà” i que els mitjans de comunica-

ció hi estan contribuint, ja que s’ex-

pressen amb un català “que fa feredat”.

Lingüistes, correctors i editors matisen

les paraules de Monzó. En primer lloc,

la majoria d’experts consultats per

CAPÇALERA coincideixen a afirmar que

no es pot generalitzar. El segon punt és

que també creuen que els mitjans es-

crits tenen més eines a l’hora de vigilar

la correcció lingüística. I, per tant, a la

ràdio i a la televisió és a on es fa més di-

fícil la feina de l’assessorament, sobre-

tot en els programes amb un alt índex

d’improvisació. I aquí, inevitablement,

es parla dels espais d’humor i dels

esports. I, per acabar, s’ha de tenir en

compte també que cada vegada hi ha

més produccions externes, sobretot en

el cas de TV3, i això complica poder

portar un control tan exhaustiu com el

que es fa a les produccions pròpies.

Respecte al paper que han tingut dins

el procés de normalització lingüística, el

professor Rico afirma que, en el cas dels

mitjans audiovisuals, “les emissores de

la Corporació són un referent, un ins-

trument de socialització, que ens per-

meten veure el món en català a través

d’una mirada pròpia”. Aquí, apunta,

hem de fer un esment especial a la feina

que ha fet TV3 amb espais infantils,

com el Club Súper 3 i el 3XL omusicals

com l’Sputnik.

I pel que fa a la premsa escrita, els lin-

güistes han notat una gran evolució, ja

que, tal i com assevera Ricard Fité,

“s’estan recollint els fruits de la política

d’ensenyament que s’ha aplicat durant

l’últim quart del segle XX” i actual-

ment la gran majora de periodistes

estan alfabetitzats en les dues llengües.

I això ho noten especialment els cor-

rectors. Fité recorda que els originals

que havien de revisar als anys 70 o 80

eren “molt deficients. Era lògic perquè

no hi havia hagut ensenyament en ca-

talà, i des de l’època de la República no

hi havia hagut premsa escrita de

masses”.

ELS PROGRAMES D’HUMOR

Resulta evident que els mitjans escrits

tenen més facilitat a l’hora de corregir.

Camps afirma que “el registre escrit

sempre és més elaborat” perquè pot

passar pel filtre dels correctors. En

canvi, a la ràdio i la televisió els perio-

distes “han de tenir, d’entrada, un do-

mini lingüístic alt per tal de poder

expressar-se amb claredat i cor-

recció”. És a dir, en paraules

d’Albert Pla, els periodistes són

els qui “tenen la paella pel

mànec”. Tot i que es fa un segui-

ment tant anterior com posterior

a l’emissió, la tasca dels assessors

en els mitjans audiovisuals no és tan

clar en el producte final.

Els programes en què es nota més si un

periodista té o no té un bon domini lin-

güístic són els d’humor i els esportius,

ja que són els que requereixen més im-

R E P O R TAT G E

114

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El llibre d’estil de COMRàdiobusca respectar les variantspròpies de les emissoresmunicipals consorciades

La majoria de mitjans compten

amb un departament d’assessora-

ment lingüístic.A El Periódico és

especial per la doble edició.Hi ha

trenta-cinc lingüistes en plantilla i

vint col·laboradors que es dedi-

quen a l’edició en català que han

de corregir sense que sembli tra-

duït. Només hi ha originals en ca-

talà en la secció d’opinió, els quals

es revisen i se’n fa la traducció.

ALaVanguardia tots els originals

són en castellà i la feina és sobre-

tot d’assessorament i d’adequació

al llibre d’estil. Hi ha set editors

dividits per seccions. En canvi,

l’Avui compta amb nou correctors

que revisen els textos en l’ordre

que els van arribant, és a dir sense

àrees d’especialització.

Pel que fa a les ràdios, en el cas de

COMRàdio, per exemple, comp-

ten amb un lingüista, que corre-

geix els textos dels informatius,

assessora la resta de programes i

fa un seguiment posterior a

l’emissió. Cal destacar el seu re-

cent llibre d’estil que té per ob-

jectiu d’establir un model de

llengua que respecti les variants

pròpies de les emissores munici-

pals consorciades.

A TV3, en canvi, hi ha vint-i-cinc

lingüistes i molts col·laboradors i

traductors.Es distribueixen en les

seccions de doblatge, informatius,

producció de programes, segui-

ment, comercial i dramàtics. L’as-

sessorament passa per fases:

selecció de personal; correcció de

textos, dicció, recursos estilístics i

adequació al registre o varietat; i

seguiment personalitzat de cada

comunicador.

Correctors, editorsi lingüistes

A TV3 volen millorar la qualitat de lallengua.


mediatesa i improvisació. És per això

que sovint són els més criticats.

Quant a l’humor, es critica l’ús excessiu

de lèxic i expressions castellanes. Se-

gons Fité, això s’explica perquè encara

manca la “consolidació del llenguatge

col·loquial”. En els últims trenta anys

els mitjans han aconseguit establir un

model estàndard del català, però, en

canvi, quan es parla un llenguatge més

col·loquial o d’argot “la influència del

castellà està més present”.

Tot i així, des del servei d’assessora-

ment lingüístic de TV3 s’està fent una

tasca important per intentar evitar la

utilització del castellà de forma gra-

tuïta. Així, Agulló afirma que “tots els

catalans bilingües barregem i fem refe-

rències al castellà, encara que la nostra

feina és de mentalització constant. Per

exemple, un cas que sempre hem com-

batut és quan en un programa d’humor

a una nena índia sioux, a la Lady Di o a

una actriu nord-americana la fan parlar

en castellà”.

Rudolf Ortega apunta que de vegades

“hi ha hagut una tendència a pensar

que parlar pitjor faria riure més. Hem

acceptat una certa permissivitat estilís-

tica en l’ús de la llengua”. I posa com a

exemple el cas de la sèrie Plats Bruts,

en què “es parlava malament cons-

cientment buscant el toc humorístic”, o

casos concrets com el personatge del

Gilipollas al programa de Buena-

fuente.

Per Ortega, això “és una qüestió de po-

lítica interna, però penso que s’hauria

de poder fer humor sense haver de par-

lar malament”.

Malgrat l’existència inevitable de pa-

raules que es manlleven del castellà,

Ortega considera que no es pot afirmar

que el català s’estigui convertint en un

dialecte, i qualifica l’afirmació de

Monzó d’“hipèrbole”, ja que “sociolin-

güísticament és impossible”.

ELRIGORALES PRODUCTORES

La directora deTelevisió de Catalunya,

Mònica Terribas, ha reconegut recent-

ment que el nivell del català en aquesta

televisió pública “es pot millo-

rar moltíssim” i que “hi estem

treballant”. Argumenta, però,

que “TV3 està en minoria a Ca-

talunya a l’hora de reflectir la

nostra pròpia realitat, a causa

del número d’emissores que hi ha en

castellà”.

Maria Alba Agulló admet que el més

complicat de controlar a TV3 és l’àrea

de producció de programes, ja que cada

cop hi ha més productores associades.

“S’han de buscar mecanismes de

control perquè no es dispersi el rigor en

el seguiment de la qualitat lingüística.

Procurem que segueixin els nostres cri-

teris, que tinguin un lingüista assignat i

homologat per nosaltres, però de ve-

gades alguns col·laboradors no tenen el

nivell de competència que ens agrada-

ria”, afirma.

L’augment de castellanismes en

la llengua catalana no és tan sols

un fenomen dels mitjans de co-

municació, sinó que és un reflex

del que passa a la societat. És per

això que tal i com assegura Al-

bert Pla “quan es fa una producció prò-

pia que busca audiència i ha de

connectar amb la gent jove, es fa gai-

rebé inevitable parlar el català castella-

nitzat, o fins i tot mig barrejat, que

parlen els joves”.

115

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

A TV3 si un periodista noté el nivell lingüístic adequata vegades no se li permetlocutar o entrar en directe

Els periodistes esportius són els

més criticats pels experts pel que

fa al seu domini de l’eina lingüís-

tica. En el cas de la premsa es-

crita, l’especificitat del llenguatge

i els jocs de paraules que sovint

fan servir impliquen que hagin de

tenir un gran control de la llen-

gua. I no sempre és així. I pel que

fa als mitjans audiovisuals les crí-

tiques són també recurrents. La

majoria d’experts asseguren que

hi ha casos concrets que fan molt

de mal.

El cap de la secció d’edició de

l’Avui,Albert Pla creu que “hi ha

periodistes d’esports a TV3 que

veritablement et quedes una mica

parat que no hi hagi gent que

pugui parlar millor. Per exemple

a la Fórmula 1. De vegades es va-

lora més el fet que una persona

faci molts anys que es dedica a

allò i la llengua passa a segon

terme”.

La cap d’assessorament lingüístic

de TV3, Maria Alba Agulló,

també fa referència a aquest cas

concret i assegura que alguns cops

s’ha trobat que estan a punt de

contractar alguna persona perquè

mostra facilitat per “connectar

amb els joves o perquè té una ha-

bilitat immensa per transmetre la

Fórmula 1. La nostra feina és ex-

plicar que dins de la seva profes-

sionalitat hi ha també el domini

lingüístic”. Tot i això, Agulló surt

en defensa dels periodistes espor-

tius, ja que són els qui han “d’om-

plir més espai de temps amb més

improvisació i, segurament, també

han de donar més vivesa al llen-

guatge”.

El problemadels esports

A El Punt volien descomptarel cost del corrector, quan fosnecessari,del sou del redactor,però la fórmula no va funcionar


Per tant, en certs moments els interes-

sos econòmics estan per sobre de la

correcció lingüística i el que fan els mit-

jans és intentar imitar la llengua del

carrer. “Quan hi ha una llengua domi-

nant amb la qual s’arriba a molta més

gent, des del punt de vista econòmic,

s’aconsegueix l’objectiu amb menys in-

versió; aquí és on el català té totes les

de perdre”, diu Magí Camps des de La

Vanguardia.

En canvi,Ortega és de l’opinió que “els

mitjans de comunicació, tant els públics

com els privats, haurien de trobar un

equilibri entre ser propers i entenedors

i a la vegada aprofitar la potència de

què disposen dels mitjans de comuni-

cació per difondre un nivell de llen-

gua”.

Per tant, segons el lingüista de

COMRàdio, no es tracta tant

“d’inspirar-se en el català del car-

rer, sinó que també el català dels

mitjans serveixi de referent”.

D’altra banda, per a alguns cor-

rectors el més greu no són els manlleus,

sinó que és més important el fet que hi

hagi expressions que es tradueixen lite-

ralment del castellà, mentre altres ex-

pressions catalanes,molt més genuïnes,

estiguin caient en desús o arribin a sem-

blar folklòriques.

116

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Els periodistes solen cometre

algunes errades bàsiques amb

freqüència. Per evitar-les, els pe-

riodistes compten amb una eina

molt útil com l’ésAdir, el portal

lingüístic de la Corporació Cata-

lana de Mitjans Audiovisuals,

(http://esadir.cat), amb informació

sobre el model de llengua, gra-

màtica, lèxic, noms propis, do-

blatge, etc.

A continuació exposem alguns

exemples d’errades més habituals:

-L’absència de pronoms febles,una

utilització incorrecta d’aquests o

bé la seva reducció.

-La construcció de que. Sovint es

diuen frases com:“estic convençut

de que”, en lloc de dir “estic

convençut que”.

-La preposició davant d’infinitiu

quan aquest no és temporal: “van

ser els primers en arribar-hi”, en

comptes de “van ser els primers a

arribar-hi / d’arribar-hi”.

-L’ensordiment de la s sonora, so-

bretot als enllaços de dues pa-

raules. Per exemple. “els astres”.

-Els relatius. Construccions com:

“Aquell programa en el que vaig

veure”, en lloc d’“aquell pro-

grama en què / on / en el qual vaig

veure”.

-Errades lèxiques i castellanismes.

Com les paraules “transvasa-

ment”, “subidón”o “enfermetat”,

o expressions com “suar la gota

gorda” en comptes de “suar la

cansalada”, que seria més ge-

nuïna.

-Problemes d’expressió, tals com

utilitzar tòpics o construccions

pròpies de notes de premsa o te-

letips, o frases molt enrevessades.

Pronoms feblesi “enfermetats”

Les noves generacions de periodistes ja estan alfabetitzats en les dues llengües.

L’augment de castellanismes,que es donen sobretotals programes d’humor,no són exclusius dels mitjans


MILLOR EN CASTELLÀ?

El català i el castellà són dues llengües

en contacte i, per tant, ambdues reben

influències mútues. El problema és, se-

gons Albert Pla, que “el català està en

un marc sociolingüístic desfavorable

que el va acostant al castellà perquè,

mentre que el català no té res que

contraresti la interferència, el castellà

rep la constant alimentació del model

no interferit provinent de la resta del

món”.

En aquest sentit, es pot parlar d’un cert

complex per part dels catalanoparlants.

Pla creu que “el castellà té més recur-

sos que el català, de la mateixa manera

que l’anglès en té més que el castellà.

Potencialment, totes les llengües són

iguals, però en la pràctica les que estan

menys a la defensiva i s’obren més a

tota mena d’aportacions, acaben tenint

més recursos. Aquí tenim el complex

d’escriure malament perquè la interfe-

rència ens obsessiona, però el castellà

que s’escriu a La Vanguardia o a El Pe-

riódico segur que també té moltes ‘ca-

talanades’. La diferència és que ells no

ho viuen com un problema perquè no

tenen la identitat amenaçada. Fins i tot

ho poden veure com un substrat que els

enriqueix”.

Per al·lusions,Magí Camps es refereix a

l’existència de “catalanades” a La Van-

guardia. Explica que sovint s’hi troben

amb informacions sobretot polítiques,

en què les declaracions en català es tra-

dueixen literalment al castellà. “A ve-

gades hi ha coses que ens sentim

obligats a deixar-les en català perquè

en traduir-les perden tota la força o

perquè no hi ha una expressió equiva-

lent: ¿com diríem en castellà ‘el nostre

mal no vol soroll’, que va dir una ve-

gada el president Pujol?”, es pregunta.

Malgrat totes les crítiques que hem

anat enumerant, hi ha alguns lingüistes

que es mostren optimistes. És el cas

del professor Rico, que considera

que la gent sempre tendeix a

fixar-se en els errors, “i de ve-

gades aquests no són representa-

tius dins del global de la

producció”. També assegura que

quan tenen lloc algunes crítiques

per part de determinades institucions

“sembla que ho facin amb el periscopi

col·locat fa tres dècades”.Evidentment,

el model de llengua ha evolucionat amb

el pas del temps apunta, i “semblaria

utòpic pretendre que el model que te-

níem com a referència fa trenta anys

serà el model del futur”.

En algunes informacions,sobretot les polítiques,els lingüistes es troben ambexpressions difícils de traduir


R E P O R TAT G E

118

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

S’ha de diferenciar entre periodisme

escrit i periodisme audiovisual. I en el

primer cas, s’ha de diferenciar entre

la premsa que controla els articles,

que té correctors en plantilla, que en

general tenen un nivell acceptable, i

la que no els controla.

En el cas dels audiovisuals, hem de

diferenciar també entre els pro-

grames en què es llegeixen textos

preparats i corregits, dels magazins,

les entrevistes, les tertúlies, els pro-

grames d’humor... que es basen més

en la improvisació. I també cal dife-

renciar entre la llengua dels profes-

sionals, de l’emissora, i la dels

col·laboradors (tertulians) o entre-

vistats.

Les qüestions que destacarem, doncs,

afecten sobretot les emissores que

tenen menys cura de la correcció i els

programes en què la improvisació o el

paper dels participants de fora és més

important.

FONÈTICA (VARIETAT CENTRAL,

ÀREA BARCELONINA)

Són fenòmens que no se centren úni-

cament en registres informals, perquè

depenen molt de la competència lin-

güística del locutor. Vg., en especial,

les interferències ortogràfiques.

VOCALISME

Confusió d’obertura de é, è i ó, ò.

què – pronunciat qué

Besòs, home, dona - amb la o de córrer

Obertura excessiva de neutres

Articulació pròxima a la a.

Barsalona

No neutralització

que (pronunciat amb e tancada, en

comptes de neutra)

Neutralització

Fenomen nou: tres-cents, trenta-tres (hi

ha dos accents perquè hi ha dues pa-

raules, i es neutralitza la primera e).

Pèrdua de l’elisió en casos com

trenta anys (pronunciació tradicional:

trent’anys)

aquesta hora (pronunciació tradicio-

nal: aquest’hora)

una altra (pronunciació tradicional:

un’altra)

Consonantisme

Ieisme (que no s’ha de confondre

amb la iodització, que es dóna en al-

gunes paraules i en algunes co-

marques). O sigui, pronunciació

sistemàtica de la doble ela (ll) com si

fos una i (o y).

No distinció entre mai i mall, coll /

coi.

ioc per lloc; caiar per callar;mirai per

mirall

Ensordiments de sonores i palatals.

No és un fenomen nou.

viatge, passatge, metge, rodatge pro-

nunciats com el grup tx de metxa

dos homes (pronunciat dosshomes)

(Fenomens «clàssics», al qual ja es

referia Fabra fa noranta anys, a les

Converses filològiques.)

Pèrdua de sons en grups consonàntics

finals hivern, govern, etern, carn, corn

Confusió car / carn (no és el mateix

comprar car que comprar carn!)

Pronunciació interferida per l’orto-

grafia. Fenomen molt general, fins i

tot en textos preparats i en registres

formals.

setmana (o sedmana) per semmana

arbre – per abre

Blanes (amb e, no amb e neutra),

Begur (amb e i erra final, en comptes

de Begu, amb e neutra), Pallars (amb

erra final), Flix (pronunciat com fix, i

no com guix).

MORFOSINTAXI

Moltes interferències del castellà i

pèrdua d’elements molt característics

del sistema.

Pronoms en, hi

no vull – per no en vull

no em donis més – per no me’n donis

més

no tinc – per no en tinc

vaig parlar (amb ells) ahir – per vaig

parlar-hi ahir

El verb anar-hi perd el pronom:

no he anat mai – per no hi he anat mai

Pèrdua de distinció hi ha / n’hi ha

N’hi ha moltes dificultats – per hi ha

moltes dificultats

La llengua dels periodistes:necessita millorar

Els periodistes no estan exempts dels errors lin-güístics, i menys en els programes en directe.Al-bert Rico, professor del Departament de

Filologia catalana de la UAB i membre fundadordel grup de recerca Llengua i Media ha seleccio-nat per a CAPÇALERA els errors més comuns.


119

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

De partitiu

Dos grocs i dos blaus – per Dos de

grocs i dos de blaus

Perífrasi verbals interferides

anar a anem a mirar, anem a parlar,

anem a veure – per ara parlarem... mi-

rarem... veurem

hi ha que – per cal, s’ha de

igual – per potser

igual no n’hi ha

igual t’has equivocat

LÈXIC

Interferències del castellà, en espe-

cial quan s’usa un registre col·lo-

quial.

Canvi de codi (passar al castellà), per

raons humorístiques o per falta de

recursos en català.

Argot juvenil o informal molt inter-

ferit.

Vaig trobar un tio a la porta, rollo

palo per palplantat, parat, etc.

Dejen salir antes de entrar (en un dis-

curs en català)

Estoy / estamos en ello – perHi estem

treballant...

Anar sobrats – per tenir de tot (el

sentit figurat d’aquestes expressions

fa que l’equivalència no sigui clara

per al parlant)

Això no cola – per això no val

Que ho sàpigues (versió catalana de

que lo sepas) – per ja ho saps

Un aquí te pillo aquí te mato

(El parlant troba difícilment equiva-

lents d’aquesta mena de frase, repe-

tida insistentment en telesèries i

programes humorístics; podria ser un

passa que t’he vist)

m’entra mal de cap – per m’agafa...

garrulo, rollo, lo, liat (estic molt liat),

enrollat, xungo o txungo, txulo o xulo,

entre molts altres, alguns de «clàs-

sics», com carinyo

quantitat de vegades – per moltes ve-

gades, un munt de vegades

escoltar / sentir

Confusió del significat d’aquests dos

verbs, seguint la tendència del cas-

tellà:

T’he escoltat, no cal que cridis – per

T’he sentit, no cal que cridis

No t’escolto (locutor amb auriculars)

– per No et sento

Fenomen recent, confusió de règim

verbal olorar / fer olor

Li oloren els peus – per Li fan olor els

peus

Això olora a cremat – perAixò fa olor

de cremat


En el principi hi hagué la paraula, la

de Ramon Barnils. A principi dels

anys vuitanta del segle passat, en ple

procés de recuperació de la Generali-

tat de Catalunya,Barnils va començar a

assenyalar de manera insistent una ob-

vietat en la qual ningú havia pensat:Ca-

talunya, si ha de ser un país normal, ha

de tenir una agència de notícies pròpia.

Ell ho va dir i ho va repetir a tort i a

dret, per ràdio i en diversos articles. I

molts professionals i ciutadans hi esta-

ven d’acord, és clar. Però les urgències

històriques i l’estratègia del primer go-

vern de la Generalitat en aquelles

dates, amb Jordi Pujol al capdavant en

el seu primer mandat, anaven a cobrir

dos elements que es consideraven prio-

ritaris: una televisió i una ràdio en ca-

talà.

Barnils ja ho deia, un cop més, a El

Temps el 1998: “Totes (les agències)

perden diners, com la sanitat i l’ense-

nyament per a tothom. Com les ra-

diotelevisions ‘públiques’. Fa uns anys

el senyor Prenafeta ja es gastà uns cen-

tenars de milers de les nostres pessetes

en un estudi com aquest, concretament

d’una empresa de Sabadell, situada al

passeig dels Semaiers. L’estudi va dir la

veritat, una agència de notícies és defi-

citària. Prenafeta –i els seus– van tenir

excusa per no fer-la. L’agència ens hau-

ria valgut cada any una desena part del

que llavors ens costaven la ràdio i la te-

levisió públiques. Però els vots són els

vots, per cars que siguin, mentre que la

informació és només informació, per

barata que resulti.”

Quan tot just acabem de festejar vint-

i-cinc anys de Catalunya Ràdio i TV3,

enguany l’Agència Catalana de Notí-

cies només celebra els seus deu anys.

Tornem, però, als orígens. A finals de

1998, els periodistes gironins Carles

Puigdemont i Xavier Fornells, van

posar definitivament fil a l’agulla, por-

tant a la pràctica els neguits tan repe-

tits per Barnils. Primer, es creà el

Consorci local i comarcal de comunica-

ció, constituït per confeccionar i opti-

mitzar estructures informatives, de

producció, d’implantació de noves tec-

nologies, de comercialització, de for-

mació i d’anàlisi als mitjans de

comunicació de proximitat.El consorci,

que té personalitat jurídica pròpia, va

rebre l’impuls de les diputacions de

Lleida, Girona i Tarragona i de diver-

sos ajuntaments i consells comarcals.

Més tard, el 1999, el Consorci va consti-

tuir una societat anònima, Intracatalò-

nia, que oferia com a servei principal

l’Agència Catalana de Notícies. Cap a

l’any 2000, les empreses Inversiones

Hemisferio, del grup Planeta, van en-

trar a la societat, així com Invercartera,

de Caixa Catalunya.El 2002, però,TVC

Multimèdia, empresa filial de la Cor-

poració Catalana de Ràdio i Televisió

R E P O R TAT G E

El modelACN compleixdeu anys

L’Agència Catalana de

Notícies, una de les

principals apostes del

Govern a l’hora

d’articular un espai

català de comunicació,

compleix una dècada

d’existència. L’ACN

arriba a aquest

aniversari amb bona

salut i amb ganes de

seguir creixent. La

seva manera de

treballar està basada

en les noves

tecnologies, en una

estructura lleugera, en

el teletreball i en la

figura del periodista

polivalent. Tot plegat,

una agència jove i

moderna al servei de

la vertebració

informativa del país.

Xènia BusséFotos: Sergio Ruiz

Article_ACN:Layout 1 7/4/09 12:37 Página 120

va adquirir-ne el 51% i, el 2005, es

quedà amb el 100%.

L’Agència Catalana de Notícies co-

mença a funcionar en fase de proves el

febrer de 1999 i el setembre del mateix

any engega definitivament. Les parti-

cularitats de l’ACN, en el moment de la

fundació són diverses i això mateix en

determina la personalitat: és la primera

agència catalana de notícies, es funda a

Girona, té com a objectiu primer la ver-

tebració informativa del país des dels

mitjans de proximitat i aposta de ma-

nera absoluta per les noves tecnologies:

l’ACN serà digital, i a través de la xarxa

d’Internet, o no serà.Tenim doncs, que

l’ACN comença a donar servei a qui

més el necessita i menys rep de les

agències tradicionals (bàsicament

EFE i Europa Press) com són els

diaris, setmanaris i publicacions i

les ràdios de fora l’àrea metropo-

litana barcelonina. Per això,

l’ACN compta amb acords am-

plis amb l’Associació Catalana de la

Premsa Comarcal, l’Associació Cata-

lana de Premsa Gratuïta. I a un altre ni-

vell, l’ACN comença a proveir

institucions i empreses, essent un dels

primers convenis que se signen el de

l’Associació Catalana de Municipis i

Comarques.

121

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Dues redactores de la redacció de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) de la Via Laietana, que va inaugurar-se el 2005.

La primera agència catalanade notícies va néixer a Gironai aposta des dels seus inicisper les noves tecnologies

Els internautes poden consultar

cada dia les notícies sobre temes

de comunicació que l’ACN selec-

ciona per al nou web del Col·legi

de Periodistes, estrenat mesos en-

rere (www.periodistes.org).A pri-

mera hora del matí l’ACN

resumeix pel web els principals

temes de les portades de diaris,

mentre que al llarg del dia envia

informacions del sector periodís-

tic. Els teletips d’ACN són una

síntesi de la notícia que tenen el

valor afegit d’anar acompanyat

d’àudios i fotografies.

Selecció diària


R E P O R TAT G E

122

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

L’Agència Catalana de Notícies ha

tingut diverses vides. Tot i que va co-

mençar a partir d’una iniciativa pri-

vada, encara que amb personalitat i

impuls públic gràcies a les diputacions

de Lleida,Tarragona i Girona (llavors

en mans de CiU), l’accionariat de

l’empresa que la gestiona, Intracata-

lònia SA, ha tingut diferents titulari-

tats. El 2002, després de la breu etapa

en què Planeta va tenir-ne la gestió,

TVCMultimèdia, empresa filial de la

Corporació Catalana de Ràdio iTele-

visió va adquirir el 51% d’Intracata-

lònia i, el 2005, es quedà amb el 100%.

Som ja a l’eraMaragall. La Secretaria

de Mitjans de comunicació, aleshores

a Presidència, treballa decididament

per situar l’ACN en el mapa comuni-

catiu de Catalunya. Per això es co-

mença a dotar l’agència dels recursos

necessaris perquè sigui possible. Co-

mençant per la plantilla, que havia

quedat reduïda a dotze treballadors, i

continuant perquè tingués una seu a

Barcelona, que s’inaugura el novem-

bre de 2005 sota la direcció de Joan

Majó a la CCRTV.

A l’octubre del 2006 el Govern auto-

ritza una transmissió d’accions d’In-

tracatalònia, SA, a títol gratuït, en

virtut de la qual el 70% del capital

passa a mans de Presidència (llavors

provisionalment en mans de Joaquim

Nadal per causa de la sortida d’ERC

del Tripartit)Això permet a l’agència

tenir garantida una inversió del Go-

vern fins al 2009 amb gairebé deu mi-

lions d’euros.El 30% que resta queda

en mans de la CCRTV.

Mesos abans, a les portes de la cam-

panya electoral al Parlament del 2006,

ERC presentava el programa de prio-

ritats en matèria de mitjans de comu-

nicació. L’ACN n’era una. Per Puig-

cercós, “ha de ser l’agència de notícies

referència de Catalunya”.Després de

les eleccions, el govern va tornar a ser

per al tripartit, amb Montilla de pre-

sident. A ERC li atorguen la conse-

lleria de Cultura i hi va traslladar els

Mitjans de Comunicació.

Al capdavant de la conselleria hi

haurà JoanManuelTresserras, doctor

en Ciències de la Informació, qui ja

havia reivindicat una agència de notí-

cies en clau catalana des de la univer-

sitat –juntament amb Salvador

Cardús– així com en la seva època

com a conseller del CAC.

El desembre del 2006,Albert Sáez era

nomenat secretari de Mitjans de Co-

municació. Al febrer del 2007 Saül

Gordillo –amb una llarga trajectòria

a El Punt– es converteix en el nou di-

rector de l’ACN, en substitució de

Joan Besson, que passaria a ser direc-

tor de la televisió d’Andorra.Al maig

Tresserras i Sáez signaren un acord

amb l’agència ANSAMED per a la

col·laboració i l’intercanvi de contin-

guts entre l’ACN i l’agència italiana.

Era una mostra del queTresserras i el

Govern tenien en ment per tal que

abandonés l’etiqueta d’agència “de

comarques” per convertir-se definiti-

vament en l’agència nacional amb

projecció internacional.

Sáez és nomenat president del

Consell de Govern de la CCMA i

Carles Mundó, fins aleshores cap de

Gabinet del conseller Tresserras,

passa a convertir-se en el secretari de

Mitjans de Comunicació i, per tant, a

actuar també de president de l’ACN.

PerMundó,“l’aposta del Govern, res-

pon a una lògica nacional. En cap cas

l’ACN pot ser l’instrument de cap

partit ni s’hi pot identificar de cap

manera.Des del 2005, el 100% del ca-

pital de la societat que

gestiona l’agència té ti-

tularitat pública i, per

tant, és feina de l’Ad-

ministració catalana

convertir-la en una

peça fonamental per enfortir l’espai

català de comunicació”. Segons

Mundó, “en l’actualitat, l’ACN

compta amb un gruix de clients sufi-

cient per a la seva subsistència, uns

220, i, atesa la seva varietat –serveix

notícies, àudios, vídeos i fotografies a

la majoria de mitjans locals, comar-

cals i nacionals– s’ha convertit en un

referent per a tothom”.“Els orígens i

la dinàmica de l’ACN –prossegueix–

converteixen l’agència en la més pre-

parada per produir

continguts en diversos

formats i per fer front

als reptes i col·labora-

cions més diversos. Pel

que fa a la internacio-

nalització de l’agència, es farà sobre-

tot a partir d’acords amb altres

agències, ja que no disposem de re-

cursos suficients com per muntar una

xarxa de delegacions o corresponsals

arreu del món.”

Una peça de l’espai català de comunicació

El Govern tripartit ha apostatfort per treure-li l’etiquetad’agència ‘de comarques’i fer-la un referent nacional

El conseller Tresserras ja haviareinvindicat una agència de notí-cies catalana des de la universitati en la seva època al CAC


APOSTA TECNOLÒGICA

Com ja hem assenyalat, l’aposta per les

noves tecnologies per part de l’ACN no

és només una tria visionària sinó una

decisió motivada pel realisme. Una

agència basada en Internet permet

dotar-se d’una estructura lleugera, amb

el teletreball com a eina bàsica. La re-

dacció fundacional és a Girona i per tot

el territori s’estableix una xarxa de re-

dactors connectats amb la central que

s’ocupen de treballar la informació per

zones. L’ACN compta aviat amb una

seu a Barcelona i allí treballaran els pe-

riodistes especialitzats en àrees temà-

tiques que cobriran per als mitjans

perifèrics els temes que es decideixen a

la capital però que tenen transcendèn-

cia directa a nivell territorial.

Saül Gordillo, actual director de l’ACN,

recorda les suspicàcies que el “model

ACN” va generar en els orígens: el pe-

riodista arribava al lloc de la notícia o a

la roda de premsa amb una motxilla

d’on treia un portàtil, una càmera foto-

gràfica digital, una càmera de vídeo i un

MiniDisc. Així, un únic periodista fa

fotos, enregistra veu i imatge i final-

ment escriu i envia la informació sense

passar per la redacció. “Fa deu anys”,

recorda Gordillo, “els periodistes de

l’ACN feien, a més, pedagogia tecnolò-

gica i demanaven a les institucions que

els comunicats de premsa s’enviessin

per correu electrònic i no per fax...”.

El periodista de l’ACN és, a més d’un

membre d’una redacció virtual, un pro-

fessional polivalent. Al principi l’ACN

ja preveia que els textos

anessin acompanyats de

documents adjunts: talls

de veu enregistrats en

MiniDisc i fotografies di-

gitals. El món de la

imatge és la que ha sofert més canvis:

si, fa deu anys, enviar fotografies per In-

ternet es feia, però amb una qualitat no

del tot resolta; avui, la banda ampla

permet la difusió d’imatges que es

poden reproduir en qualsevol suport.

Pel que fa al vídeo, en l’actualitat,

123

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Un únic periodista fa fotos,enregistra veu i imatge i finalmentescriu i envia la informaciósense passar per la redacció

Saül Gordillo, director de l’ACN, Oriol Burgada, sotscap de redacció, i Anna Nogué, sotsdirectora, durant una entrevista a Joaquim Nadal.


l’ACN disposa d’un sistema propi que

permet als seus clients baixar d’Inter-

net les imatges de vídeo gairebé en

temps real, amb una qualitat òptima

per ser emeses per televisió. La trans-

missió de notícies per SMS als telèfons

mòbils és un altre servei que fa deu

anys no s’imaginava. Ara mateix,

l’Agència estudia desenvolupar contin-

guts informatius per al mòbil.

Saül Gordillo explica que l’habilitat

dels periodistes de l’ACN a l’hora d’uti-

litzar els diversos ginys tecnològics dels

quals disposa no és res si no va acom-

panyada d’una altra habilitat: la poliva-

lència pel que fa als temes i l’adaptació

mental per projectar la informació a

través de les diferents plataformes. Per

això, els periodistes reben una forma-

ció especial en fotografia i vídeo.Tenen,

a més, un assessorament lingüístic en

línia, cosa que facilita l’edició posterior

de les notícies, ja que els textos no han

de passar per una correcció abans de

ser difosos.

Actualment, treballen a l’ACN un total

de cinquanta-vuit periodistes en plan-

tilla més una vintena de col·laboradors.

N’hi ha dos a Madrid i dos més a Brus-

sel·les. Gordillo assenyala que en el

futur immediat l’ACN s’obrirà al món.

Amés de comptar ambmés periodistes

a l’estranger, l’Agència comença a tre-

R E P O R TAT G E

124

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

A la redacció de l’ACN és habitual veure-hi càmeres al costat dels redactors.

Jaume Clotet, subdirector de

l’ACN dedicat a l’àrea internacio-

nal, explica com el referent nacio-

nal ha esdevingut el punt de vista

des del qual s’elaboren les infor-

macions. “El punt de vista català

per explicar el món és una obvie-

tat a l’ACN i ho fem per convicció

però també per necessitat, ja que

és una agència petita i jove, a Eu-

ropa n’hi ha que tenen més de 150

anys. Ara mateix, estem centrats

informativament en temes que,

majoritàriament, passen a Catalu-

nya però també ens interessen les

qüestions que, des de qualsevol

punt del món, afecten i interessen

el nostre país”. “D’aquí a un

temps –prossegueix Clotet– ja

serem capaços d’informar sobre

què fa l’Obama, tant si el tema

afecta Catalunya o no. Es tracta

d’una línea que ara podríem dir

que és ideològica o de llibre d’es-

til, encara que el que tractem és

normalitzar el discurs normal, val-

gui la redundància. Si l’ACN diu

‘el president’ és clar que és en

Montilla. Zapatero no és ‘el presi-

dent’ sinó ‘el president espanyol’”.

Un punt de vistadiferent


ballar la imatge que difon del nostre

país a tot el planeta.Així, i tot i que ja

en l’actualitat l’ACN col·labora amb

l’agència ANSA d’Itàlia i LUSA de

Portugal, també està previst créixer més

en aquest sentit. Gordillo reconeix

també que les Balears i el PaísValencià

continuen essent les assignatures pen-

dents de l’ACN, ja que, malgrat que hi

tenen delegats, no hi disposen d’un

gruix de clients.

En l’actualitat els clients de l’ACN pas-

sen dels 220 i, de moment, no hi ha

baixes. Entre aquests hi ha els princi-

pals mitjans de comunicació del país,

institucions i empreses. Es preveu que

les notícies per a la televisió i per mit-

jans digitals creixeran en els pròxims

anys perquè cada cop hi ha més de-

manda. El director de l’agència indica

que ben aviat es produiran vídeos amb

locució per a les televisions locals o re-

gionals (en aquest sentit a finals de

març es va signar un acord amb Comu-

nicàlia) i també per a les diverses emis-

sores de la TDT, ja que amb l’actual

situació econòmica tindran problemes

per produir determinats continguts.

L’actual recessió econòmica no espanta

Gordillo: “Estem acostumats a trebal-

lar amb totes les dificultats conjunturals

possibles. El control de la despesa i

l’aprofitament de tots els recursos han

estat sempre constants per nosaltres.

Per això afrontem aquests temps do-

lents amb ànim i més empenta que

mai.”Així, i en temps de vaques magres,

Gordillo té entre les prin-

cipals preocupacions que

els periodistes de l’ACN

tornin amb convenci-

ment a les fonts de l’ofici:

el periodisme que tre-

pitja el carrer. “Els redactors que no

s’acontentin a cobrir una roda de

premsa i ja està.Els temes que s’han de

tractar són vius i estan esperant que els

analitzem i els expliquem als ciutadans.

La llei de la dependència, de l’habi-

tatge.Això la gent ho viu cada dia. I ho

hem d’explicar.”

125

CA

PÇ

ALE

RA

AB

RIL

20

09

Es preveu que en els propers anyscreixi la demanda de les notíciesque ofereixen per a la televisiói per a mitjans digitals

L’Agència Catalana de Notícies compta amb més de dos-cents clients, tot i que la seva presència a les Balears i València és minsa.


Res no indica que el New New Journa-

lism que darrerament publicita Robert

Boynton afegeixi una espurna d’origi-

nalitat al New Journalism a seques que

va galvanitzar les redaccions els anys

seixanta i setanta del passat segle.

Hereu d’una rica i intensa tradició de

relacions entre literatura i periodisme,

el New Journalism original va trobar en

Truman Capote la figura més influent, i

enA sang freda la conjunció de recerca

minuciosa i ambició artística en què es

van mirar els cronistes, entrevistadors i

reporters literaris de casa nostra i ara

recreen els autors que Boynton consa-

gra. Ja és hora, però, de suprimir els

prefixos i de reconèixer que els succes-

sius nous periodismes són fecundament

vells: ras i curt, periodisme literari.

Quan, el 1965,A sang freda va veure la

llum, acompanyada del subtítol Relat

veritable d’un assassinat múltiple i les

seves conseqüències, va causar un for-

midable impacte en el medi periodístic

i literari nord-americà. Capote, que ja

era un escriptor conegut, havia consu-

mat l’experiment que els seus mestres

John Hersey (Hiroshima) i Lillian Ross

(Picture) havien prefigurat anys abans,

i alhora l’herència molt més diversa i

antiga del millor periodisme literari: la

recerca exhaustiva sobre un fet real es-

crita mitjançant els recursos composi-

tius i la voluntat d’estil propis de les

grans novel·les de nissaga realista.

Tot actuant, a la manera dels seus ad-

mirats Flaubert i Maupassant, com un

demiürg ubic i omniscient, va sotmetre

els fets que explorà a un intens i extens

treball d’investigació que va durar cinc

anys, i alhora a una exigent elaboració

literària deutora de la millor ficció rea-

lista. La transmutació novel·lística de

les circumstàncies, vivències i detalls re-

cordats per les nombroses fonts que

aplegà, revelava la seva ambició d’as-

solir no només la simple veracitat docu-

mental que cerca i obté –en el millor

dels casos– el periodisme ortodox, sinó

una veritat d’experiència d’alè profund

i universal, un món artístic autònom,

persuasiu i coherent.

Publicada per lliuraments a la revista

The New Yorker abans de ser-ho en

volum, In Cold Blood suscitava l’efecte

de versemblança característic del pe-

ríode daurat de l’estètica realista, de

Balzac, Dickens i Flaubert a Tolstoi,

Dostoievski i Zola. Però el que la feia

innovadora no era l’aplicació de recur-

sos literaris al reportatge, ja assajada

per molts autors abans, sinó la radicali-

tat i l’encert de l’experiment: més que

un altre reportatge novel·lat de mèrit,

en la brillant tradició que va de Jack

London i John Reed a John Dos Passos

i James Agee, l’autor presentava el lli-

bre com una non fiction novel, una

novel·la de no ficció, que harmonitzava

la pruïja documentadora del bon perio-

R E P O R TAT G E

New NewJournalism: vellperiodisme nou

Cinquanta anys

després de l’assassinat

que, el 1959, va acabar

amb quatre membres

d’una família pagesa

benestant d’un poble

de Kansas a mans de

dos rodamons i que

Truman Capote va

immortalitzar al seu

llibre A Sang Freda, des

dels Estats Units es

promou el New New

Journalism, que recrea

el corrent de

periodisme literari

que, als anys seixanta i

setanta, van

popularitzar plomes

insignes com Tom

Wolfe, Gay Talese,

Norman Mailer i el

mateix Capote.

Albert ChillonFotos: Arxiu

Article-capote:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 126

disme amb el coneixement pregon i el

virtuosisme estilístic que cerca la litera-

tura excel·lent.

Capote no s’atribuí l’invent, de fet. Però

considerava amb força raó que l’obra

inaugurava un gènere nou i seriós, una

modalitat d’escriptura híbrida cisellada

amb enorme talent. L’assassinat d’una

família pagesa benestant a mans de dos

pàries rodamons, esdevingut el 1959 en

un poblet de Kansas li facilità l’excusa

i la matèria per dur a terme un assaig

que rumiava des de feia anys. “No vaig

escollir aquell tema perquè m’interes-

sés gaire”, va explicar-li a Lawence

Grobel.“Va ser perquè volia escriure el

que jo anomenava una novel·la real, un

llibre que es llegís exactament igual que

una novel·la, només que cada paraula

fos rigorosament certa.”

La gestació del llibre va ser àrdua i molt

més llarga del previst. L’autor s’havia

començat a sentir seriosament atret per

la recreació literària de fets reals durant

els anys cinquanta, quan a més de relats

de ficció com ara Breakfast at Tiffany’s

iOtherVoices,Other Rooms va escriure

el reportatge de viatges The Muses are

Heard –a propòsit de la visita a la Unió

Soviètica– i peces breus publicades

principalment a The New Yorker, on

destaquen retrats i entrevistes com l’ex-

tensa i punyent que li va fer a Marlon

Brando,The Duke in His Domains.

Al voltant del 1960, però, Capote se

sentia massa neguitós per concentrar-

se en la ficció.“No podia estar-me quiet

escrivint”, li va confessar a Glenway

Wescott. “Era com si hi hagués una

capsa de bombons a l’habitació del cos-

tat i no m’hi pogués resistir. Els

bombons significaven que jo

volia escriure fets i no ficcions.Hi

havia tantes coses que podia in-

dagar, tantes que sabia que podia

esbrinar. De sobte, els diaris em

semblaven objectes vius i vaig com-

prendre que la meva faceta de

novel·lista corria un terrible perill”. I va

ser així, embargat per aquest ànim, com

el 16 de novembre del 1959 va obrir un

exemplar de The New York Times que

informava d’aquell crim múltiple ocor-

regut a Holcomb, al cor de l’Amèrica

127

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

L’escriptor nord-americà Truman Capote en una imatge presa a Nova York el 1980. Capote va liderar el corrent del Nou Periodisme.

El periodisme que promouBoyton recrea el de Capote,Wolfe i Mailer, i la tradició delperiodisme literari anglosaxó


profunda: “Ric agricultor i tres mem-

bres de la seva família, assassinats”.

Després de mostrar el retall a William

Shawn, l’editor delYorker, que des dels

anys quaranta fomentava el periodisme

literari de postguerra, va viatjar a Hol-

comb per fer les primeres investiga-

cions. Portava al cap la idea de copsar

l’atmosfera del poble i les reaccions

dels habitants, i d’enllestir el reportatge

setmanes després. Però el cas es com-

plicava i a mesura que la recerca anava

apamant-ne la fondària i els matisos,

l’interès de l’escriptor creixia més: se-

duït, d’una banda, per la dissort terrible

dels Clutter, les quatre víctimes; i, de

l’altra, per la personalitat dels dos victi-

maris, Dick Hickcock i, sobretot, Perry

Smith.

Domiciliat temporalment a la Costa

Brava, on escriuria parts essencials de

l’obra, s’adonà de l’abast del que tenia

entre mans: una investigació periodís-

tica sobre un fait divers que mentre

progressava i es perfilava el desafia-

ment narratiu, anava assolint ressonàn-

cies de tragèdia grega. “Potser trigaré

un any més.No hi fa res..., ha de ser per-

fecte, perquè estic entusiasmat, total-

ment dedicat a això, i si m’armo de

paciència podria ser una obra mestra”,

va dir al seu amic Cecil Newton.

La gran obra, però, li va exigir un es-

forç descomunal, i durant els sis anys

compresos entre el crim i l’edició del

llibre va viatjar sovint a Holcomb, on

va entrevistar veïns, amics, botiguers,

policies i qualsevol particular o font

oficial que li permetés de reconstruir la

vida de les víctimes in absentia.Va exa-

minar documentació i interrogar advo-

cats, fiscals, testimonis i magistrats, a

més de seguir fil per randa l’evolució

del sumari judicial. I sobretot va fre-

qüentar els assassins, especialment

Perry Smith, amb qui va establir un vin-

cle quasi familiar.

Les penes i treballs de l’autor van retre

fruits, tanmateix, i la non fiction novel

va assolir un ressonant succés. Conju-

gava harmònicament tots els ingre-

dients típics del naturalisme literari: la

subtil, polièdrica caracterització dels

personatges; la complexa arquitectura

del relat, compost de sumaris i escenes,

diàlegs i descripcions, bocins autobio-

gràfics i retrats, el·lipsis i digressions;

l’ús minuciós del detall, emprat com a

recurs idoni per condensar un tarannà

o situació; i la depurada conducció de

la història per mitjà d’un narrador om-

niscient.Va saber transmutar la seva re-

cerca en un cosmos novel·lístic que

satisfeia les exigències de veracitat del

depth reporting i les de versemblança

de la ficció d’estirp realista. I així asso-

lia la veritat d’experiència que l’art

cerca i destil·la: un coneixement capaç

d’atorgar valor arquetípic i universal a

un afer que els mitjans havien des-

patxat amb reduccionismes maniqueus,

confinant-lo a les planes de sang i fetge.

TENDÈNCIA INNOVADORA

El reeixit experiment de Capote va sac-

sejar el medi literari nord-americà i

molt aviat va esdevenir alhora mascaró

de proa i catalitzador del New Journa-

lism, una innovadora tendència perio-

dística que portava alguns anys

germinant, almenys d’ençà que a prin-

cipis dels seixanta van començar a

veure la llum, dispersament encara que

insistent, les seves proteiques expres-

sions. No era pas una etiqueta nova,

però. El crític anglès Matthew Arnold

ja l’havia emprada a finals del XIX per

batejar el despertar de la nova premsa

de masses: la penny press, el naixement

dels grans diaris generalistes adreçats a

públics multitudinaris, l’era de la infor-

mació a gran escala que trobà expres-

sió als yellow papers de Joseph Pulitzer

iWilliamRandolph Hearst, entre altres.

New Journalism va ser l’apel·latiu que

llavors va quallar, i també el que es co-

mençà a sentir vuitanta anys després,

quan l’esclatant èxit d’A sang freda va

il·luminar un nou tipus de periodisme

d’avantguarda que estava sorgint

tant a magazins consolidats –Es-

quire, The New Yorker, Ram-

parts– com a noves publicacions

lligades a la contracultura emer-

gent –Rolling Stone, The Village

Voice–, tant als grans diaris gene-

ralistes com a mitjans minoritaris arte-

sanalment generats pel corrent

underground i l’escenari hippie, la mú-

sica rock i el pop-art, la protesta contra

Vietnam i, en general, pels molt actius i

diversos moviments de defensa dels

drets civils com el feminisme, la lluita

homosexual o la vindicació de la igual-

tat racial.

Mancat de manifestos programàtics i

d’explícita cohesió, el New Journalism

no va adquirir mai la dimensió i cohe-

rència d’unmoviment o escola, sinómés

aviat l’imprecís contorn d’un corrent o

tendència integrat per obres, mitjans i

autors força heterogenis que tenien al-

guns trets essencials en comú, però. El

primer era l’obert rebuig de la doctrina,

la cultura professional i bona part de les

rutines productives dominants en el

gremi, sobretot de la per ells injuriada

ideologia de l’objectivitat i el seu corre-

lat retòric, els dos dispositius discursius

R E P O R TAT G E

128

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

“Si m’armo de paciènciapodria ser una obra mestra”va reconèixer-li Capotea un amic seu

Antologia de Tom Wolfe onreprodueix articles del Nou Periodisme.


i expressius que formen el nucli del pe-

riodisme ortodox –i alhora la base del

mal anomenat estil periodístic consagrat

pel cèlebre apotegma“Facts are Sacred,

comments are Free”, falsament transpa-

rent i reproductor.Els “neoperiodistes”

es mostraven molt crítics, així mateix,

amb els criteris de valoració i selecció

de notícies (tematització) que els grans

mitjans de comunicació aplicaven, una

tria que es pretenia tan exhaustiva com

el lema “All the News That’s is Fit to

Print”, imprès a la capçalera de The

New York Times, encara pregona. Tan-

mateix, opinaven, els media no actuen

com a finestres o miralls capaços de re-

flectir acuradament el món, sinó com a

aparadors que construeixen una realitat

mediàtica enganyosa i esbiaixada, un es-

pill deformant que sovint tergiversa, o

fins i tot eclipsa, la realitat de debò.

A l’ombra de Truman Capote, Gay Ta-

lese i NormanMailer i, sobretot, bevent

de la gran tradició del periodisme lite-

rari, aquests heterodoxos rebels di-

rigien l’atenció a rellevants afers –tan-

mateix bandejats o silenciats– de la seva

època convulsa, aquella en què arrencà

la postmodernitat que ara vivim de ple.

A parer del conspicuTomWolfe, que el

1973 va publicar una influent antologia

que diagnosticava el fenomen, ni els

mitjans convencionals ni els escriptors

de ficció estaven en condicions d’abor-

dar els canvis apuntats i d’“escoltar les

palpitacions del temps”, per emprar els

mots d’Eugeni d’Ors.

I era aquesta generació alhora benes-

tant i contestatària –filla del Welfare

State i de l’hegemonia nord-americana

de postguerra– la que es trobava en

millor disposició de fer-ho a través

d’una estètica d’inspiració i ambició ar-

tístiques, i d’una ètica que qüestionava

la fal·làcia de l’objectivitat a favor de

l’observació curosa, la recerca exhaus-

tiva i l’exercici –responsable i equà-

nime encara que no pas neutral– d’una

subjectivitat, al capdavall, inevitable.

NOTABLE INFLUÈNCIA

L’impacte que el New Journalism va

tenir a Europa va ser sensible, i ben no-

table el que va exercir a casa nostra, atès

que l’antologia de Wolfe, traduïda el

1977, va arribar a les llavors adolescents

facultats de Ciències de la Informació –

les de Barcelona iMadrid: no n’hi havia

més– en un moment efervescent, quan

el país deixava enrere la dictadura i es-

trenava un estat de dret precari.La lleva

de periodistes adults que preconitzà i va

protagonitzar aquelles transformacions

–Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo

Bayo, Francisco Umbral, Montserrat

Roig, Rosa Montero, Maruja Torres,

Ramon Barnils o Manuel Vicent, per

citar-ne alguns– no va ser pas tributària

d’aquella influència, al meu parer. Al-

trament, va cultivar un valuós perio-

disme literari deutor en bonamesura de

la tradició autòctona i generat de ma-

nera autònoma i paral·lela, per bé que

establint un diàleg tàcit amb les contri-

bucions que arribaven dels Estats Units

i d’Europa,on una brillant fornada d’es-

criptors-periodistes –Oriana Fallaci,

Ryszard Kapuscinski, Leonardo Scias-

cia, Günter Wallraff– estava oferint la

seva millor saó.

Menys bolcats, en general, a la investi-

gació que els seus col·legues americans,

els “nous periodistes” indígenes van

tenir un paper insubstituïble durant la

transició, i van practicar un periodisme

demarcat accent crític i intel·lectual ne-

tament hereu de la millor tradició pe-

riodisticoliterària hispana, que té en

Larra una fita cabdal. Diaris i revistes

com Triunfo, Destino, Cuadernos para

el diálogo, Por Favor, Hermano Lobo,

Ajoblanco, Cambio 16, La Calle, Infor-

maciones o El País hi van oferir un

medi favorable, i les audiències,

assedegades de qualitat informa-

tiva i llibertat d’expressió, van fer

la resta.

En el sorgiment del neoperio-

disme autòcton van intervenir

factors com el relaxament de la censura

franquista; la majoria d’edat d’una ge-

neració nascuda després de la Guerra

Civil i influïda pels ecos de la contra-

cultura ianqui i el Maig del 68; l’apari-

ció de noves capçaleres no controlades

per la premsa del Moviment i vincu-

lades a la cultura d’esquerra, l’augment

general de la qualitat dels mitjans, més

orientats –llavors més que ara– a la in-

terpretació crítica del present; i, és clar,

la cerca de noves formes d’escriptura

híbrides que copsessin l’esperit del

temps.

Un avisat periodista i professor de la

Universitat de Nova York, Robert S.

Boynton, va publicar The New New

Journalism (Vintage Books, 2005), un

volum de cobertes pop que presentava

una nova lleva de periodistes literaris

hereus dels primersmuckrakers o aple-

gafems –Lincoln Steffens, Ida

Tarbell, Stephen Crane– i d’una

facció només dels nous perio-

distes dels seixanta, aquella que

cultivava el new muckraking a la

manera de l’eximi i rigorós Gay

Talese, més que els experiments

subjectivistes i pirotècnics al mode de

Tom Wolfe. Aquest periodisme renou

no suposa però, fins on tinc coneixe-

ment, cap aportació genuïnament inno-

vadora, com proposa l’antòleg, sinó una

enèsima versió, i desitjablement fe-

cunda, del periodisme literari d’ahir,

avui i demà.

129

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Francisco Umbral, MontserratRoig o Maruja Torres forenalguns dels que van apostarper aquell periodisme literari

Es compleixen cinquantaanys de l’assassinat queva inspirar A Sang Freda i queva consagrar el seu autor


De vegades el periodista acudeix al lloc

de la concentració i ja està tot disposat,

es troba encarrilats els passos perquè

difícilment puguis sortir del recorregut.

És llavors quan cal fer l’esforç de sos-

treure-se’n i veure-ho tot sota el nostre

prisma.

Els nostres interessos i els del contrari

segurament són diferents i rau en la

nostra perspicàcia, astúcia i curiositat el

fet que afrontem el tema amb segure-

tat. Observem que la gent del carrer,

potser per la seva curta experiència, són

molt fàcilment dirigibles, es deixen por-

tar pel camí marcat i, alguns cops,

només ens preocupa com obtenir

aquesta informació el mes ràpidament i

còmodament possible. Indagar i inves-

tigar sempre ens comportarà un esforç

addicional, sens dubte, però ens arri-

barà la recompensa en forma d’èxit

professional.

Els fotògrafs –quina terminologia més

bonica (foto: llum, grafia: escriptura)–

també pequem a vegades de tenir molt

clar el que volem: fotografiar sense dur

a terme ni tan sols una primera pros-

pecció sobre el terreny, cosa que ens

pot fer caure senzillament en la tera-

nyina que ens han teixit.

En arribar als escenaris on es treballa

en equip amb altres col·legues, tendim a

buscar una complicitat amb la resta de

fotògrafs. És molt més còmode segura-

ment per fer la nostra feina això de ser

un més, ficar-nos en el grup i deixar-nos

arrossegar pel núvol.Això ens portarà a

afrontar la tasca amb una certa garantia

i, així, obtenir-ne un resultat òptim.

Però sortir d’aquest núvol és l’única

manera d’afrontar l’exclusivitat, la nos-

tra i la del mitjà per al qual treballem,

que espera de nosaltres que la feina

que fem sigui diferent, que sapiguem

captar d’una manera original i peculiar

la notícia. Sens dubte això comporta un

risc, ara bé, haurem d’aprendre a

conviure-hi si volem caminar amb pas

ferm.

Als escenaris trobarem diversos punts

de vista;mirarem endavant però també

enrere, abans (també més tard) de la

posada en escena. No serà casual que

trobem més oportunitats per demanar

informació gràfica o escrita, abans o

després dels actes.

A l’entrevistat, per exemple, se’l retra-

tarà sempre millor després que s’hagi

acostumat a la nostra presència en un

escenari nou per a l’entrevistador i l’en-

trevistat. A l’escenari de l’entrevista,

que el periodista tria normalment,

aquest demanarà una posada en escena

còmoda: una bona butaca, un cafè, ab-

sència de sorolls, etc. Tot això serà ne-

cessari per crear l’atmosfera necessària

per poder realitzar un treball òptim.

En el marc dels ambients palatins, com

la Zarzuela, els moviments són lents i

cada paraula mesurada. Cal vigilar no

F O T O G R A F I A

Els altresescenarisde la notícia

El fotògraf Pedro

Madueño, amb més de

trenta anys de

professió a l’esquena,

ha anat acumulant

experiència en

nombrosos actes de

caire periodístic, ja

fossin rodes de

premsa, entrevistes o

viatges de feina. En tot

aquest temps, la seva

mirada ha apostat per

oferir a l’espectador

una alternativa a la

imatge convencional.

D’aquesta manera de

veure les coses

sorgeixen aquest

seguit de fotografies

que ens traslladen als

escenaris on té lloc la

notícia, encara que

ens els mostra des

d’una òptica diferent,

despreocupada i

curiosa.

Text i fotos: Pedro Madueño

Article-escenarios:Layout 1 7/4/09 12:38 Página 130

passar mai dels límits de la cordialitat,

que sovintegen entre alguns periodistes

quan aquests tenen una certa confiança.

Els palaus amb un decorat estancat en

el passat es basen en la tradició, són

marcs encotillats i és difícil que els seus

elements pateixin cap canvi que ens fa-

ciliti el nostre treball. Així mateix, els

seus personatges també seran moderats

en les reaccions i només en la seva es-

pontaneïtat podrem trobar una bona

imatge. El guió establert prèviament a

la visita recorrerà inexorablement el

seu camí.

Als escenaris del poder de la política i

les altes finances, la moqueta i la cor-

bata teixeixen de vegades una malla

que atrapa i et transporta a un

món desconegut, on les regles del

joc tenen coordenades que des-

coneixem. La política sap millor

que ningú com captar l’atenció de

l’informador, com vestir-la, ma-

quillar-la i vendre-la. Són escenaris on

es copia i es mira el contrincant, on

s’emula el guanyador, on es realça

l’orador, on els símbols es posen amb

calçador.

Seguint el protocol, els professionals de

l’escenificació seran els encarregats de

131

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

A dalt, Lluís Bonet durant una entrevista als directors de la pel·lícula REC. A la pàgines següents, a l’esquerra, periodistes al

Parlament de Catalunya. A dalt a la dreta, després d’una roda de premsa a l’Auditori. A baix, els seients que el príncep Felip i Letizia

Ortiz van utilitzar a l’església de l’Almudena el dia de la seva boda.

Sortir del núvol que implicatreballar en equip amb altrescol·legues és l’única manerad’afrontar l’exclusivitat

Pedro Madueño (Còrdova, 1961)

ha publicat a Tele/Expres, Mundo

Diario, El Noticiero Universal, El

Periódico, Diario de Barcelona,

però sobretot a La Vanguardia, on

hi treballa des de fa vint-i-cinc

anys. És autor de la imatge oficial

del príncep Felip i és professor as-

sociat de la UPF. Ha guanyat el

Laus d’Or de Fotografía, sis Foto-

Press, l’Award of Excellence So-

ciety of Newspaper Design i el

Godó de Fotoperiodisme.

Tres dècades defotoperiodisme


fer que la imatge i el missatge arribin

perfectament als fotògrafs i redactors.

Saber disposar tots els elements for-

marà part de la seva tasca, un logotip

just darrere la cara, un grup de joves o

una bandera són elements que utilitza-

ran per dur a terme la seva estratègia.

El reporter experimenta un canvi d’es-

cenari cada cop que es desplaça a co-

brir una informació; l’amfiteatre el

canviarà per complet. Adaptar-se a un

nou hàbitat li suposarà un esforç addi-

cional.

La “soledat de l’enviat especial”, de la

qual tant s’ha parlat, és una altra carac-

terística quan ets fora de casa. En els

moments en què hem deixat de banda

la nostra jornada laboral, el nostre es-

cenari canviarà de matís. Amb un

whisky a la mà a la barra de l’hotel

mentre escoltem un pianista malenco-

niós, evitarem pensar que hi estem

sols.

El temps que dura el vol quan et tras-

llades a un altre país és molt curt per al

canvi de context, amb la son difícil de

conciliar pel soroll dels motors, la gola

seca per l’aire condicionat o la incomo-

ditat del seient.Aixeques la cortineta de

l’avió i veus una lluna plena immersa en

un cel negre, un sol vermellós que des-

punta per un immens desert, unes

muntanyes nevades que no tenen

fi o un mar blanc pintat pel vent.

Tot plegat fa que assimilis a poc a

poc el teu nou context.

Quan l’hostessa obre la porta de

l’avió i entra un cop d’aire fresc de l’ex-

terior ja no hi ha tornada. Fem una

passa endavant i pronunciem la frase

que durant tants i tants viatges teníem

el costum de pronunciar amb els repor-

ters Martí, Bru o Eugenio: “Una nova

ciutat, una nova aventura, sempre a la

recerca de la notícia”.

136

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

A la pàgina anterior, a dalt a l’esquerra, preparatius de la inauguració de la Fundació Godia. A sota, butaca que va ocupar Joan Pau II

a Madrid el 2003. A la dreta, una periodista recull el material després d’una entrevista. En aquesta pàgina, escenari improvisat per a

una foto a Carme Ruscalleda quan es va conèixer la notícia de la tercera estrella Michelin. A dalt a la dreta, una conferència d’Artur

Mas a La Pedrera. A sota, expectació davant de l’Administració de loteria que va guanyar el segon premi de la Loteria de Nadal el 2007.

La política sap millor queningú com captar l’atencióde l’informador, com vestir-la,maquillar-la i vendre-la


Dels 100 diaris més venuts a tot el món,

una setantena es publiquen a l’Àsia i 62

d’aquests s’editen entre la Xina, el Japó

i l’Índia. La Xina avantatja el Japó amb

un major nombre de publicacions, 22,

entre les 100 més venudes (el Japó, 17).

Però el rànquing mundial de lectors el

segueix encapçalant el Japó. Més del

80% dels japonesos llegeix almenys un

diari al dia. El 90% de les vendes de

premsa diària, al seu país, arriben a casa

per subscripció.

“Els japonesos sempre han tingut un alt

nivell d’alfabetització. Després de l’ar-

ribada a l’illa del missioner navarrès

Francisco Javier, que hi va portar els

primers binocles, els portuguesos varen

muntar una pròspera indústria d’ulleres

fetes al sud-est asiàtic, que després en-

viaven al Japó, on n’hi havia gran de-

manda per la seva important afició a la

lectura”.Aquesta és la peculiar manera

de cercar l’origen de les altes xifres de

lectors al Japó, que fa servir el perio-

dista Gonzalo Robledo, colombià resi-

dent al Japó des de fa vint-i-vuit anys,

excorresponsal d’El País,TVE i EFE a

l’illa, i productor audiovisual. “Així és

com m’ho va explicar un dissenyador

d’ulleres”, assegura. Segons Robledo,

“la cultura japonesa té un alt element

preceptiu, els agrada llegir instruccions,

manuals, índex i els molesta no tenir in-

formació sobre alguna cosa. Això

també pot tenir a veure amb la seva afi-

ció als diaris”, opina el periodista.

Igual que els hàbits de lectura propis de

la població japonesa tenen les seves pe-

culiaritats, també les té la indústria pe-

riodística. La majoria del grans diaris

japonesos, encapçalats pel Yomiuri

Shimbun (número u del món, sent el

més venut amb 10.032.441 exemplars

diaris), l’Asahi (segon amb vuit mi-

lions) i el Mainichi (tercer amb quasi

quatre milions) tenen dues edicions.

L’edició del matí ofereix continguts edi-

torials molt desgranats sobre política,

negocis, internacional, espais d’esports i

entreteniment. Els homes de negocis

són el gran públic d’aquestes edicions.

Les edicions de la tarda són plenes de

contingut de cròniques, relats de notí-

cies i d’entreteniment. “En general, a

tots els diaris hi ha molta informació

local i internacional, als japonesos els

agrada saber què passa a fora. Les in-

formacions no tenen mai una construc-

ció dramàtica, no s’hi recreen com a

Occident. Neutralitzen la violència im-

plícita a les notícies, suposo que se’n

pot dir censura. El mateix llenguatge –

també a la vida real– fa servir molts eu-

femismes. Per això jo prefereixo els

diaris en anglès. El llenguatge permet

la contundència, en el cas del japonès, i,

per tant,molts cops el contingut és bas-

tant asèptic”, destaca Robledo. Ell

també publica reportatges en els suple-

ments japonesos Asahi Shimbun i

P E R I O D I S M E A L M Ó N

Japó: futurincert al paísamb més lectors

A pesar de mantenir el

lideratge mundial de

lectors de diaris, de la

mà de les

subscripcions, el Japó,

el país amb la

població més envellida

del planeta no resta

aliè a la crisi de la

premsa escrita. El país

nipó busca fórmules

per compensar la

davallada de publicitat

i vendes al quiosc. La

possibilitat de

traspassar el negoci

del paper a les més

petites pantalles, en el

gran país tecnològic,

no garanteix guanys.

Els continguts

periodístics ja són a

webs i mòbils, però els

joves japonesos no es

postulen com a relleu

dels grans

consumidors de

notícies del món.

Carme EscalesFotos: Sergio Ruiz

Article-japon:Layout 1 7/4/09 12:39 Página 138

Mainichi Shimbun, entre altres.

Les edicions de tarda estan dirigides

bàsicament a mestresses de casa i

homes de negocis que, un cop pleguen

de la feina, prefereixen continguts

menys densos. Vendre diferents edi-

cions incrementa els guanys i la circu-

lació de diaris i fa present la marca. A

més, al Japó,molta gent utilitza el trans-

port públic per anar a treballar i, si no

aprofiten el temps al vagó dormint, ho

fan llegint. Els diaris de tarda arriben a

les companyies cap a les 12.30 h, a les

altres empreses cap a les 15.30 h i a les

llars dels barris perifèrics cap a les 17 h.

Segons puntualitza Gonzalo Robledo,

la idiosincràsia japonesa combrega amb

la venda per subscripció, ja que tenen

en l’ordre i l’organització les bases de

la seva rutina diària.“Un altre factor és

el gust per tot allò previst.D’aquí

que la majoria dels grans diaris

tinguin tantes subscripcions fixes.

La gent vol tenir el diari a la ma-

teixa hora cada dia a casa seva”,

explica el periodista.

El lliurament a domicili del periòdic na-

cional costa, al Japó, uns 368 euros a

l’any. I aquestes subscripcions repre-

senten, per als diaris, un 54% dels in-

gressos, mentre que la publicitat li

suposa només el 20% dels guanys.Això

fa que la repercussió de l’actual crisi fi-

nancera mundial sobre la indústria de

139

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Ciutadans japonesos consulten algunes publicacions en una botiga al centre de Tòquio.

El país nipó encapçalael rànquing mundial.Més del 80% dels ciutadansllegeix almenys un diari al dia

A punt de celebrar el 135è ani-

versari, The Yomiuri Shimbun, té

la tirada més gran del món, amb

10.032.441 exemplars. El nombre

de lectors estimat supera els 26

milions de persones. El segueixen

l’Asahi (8.066.707), el Mainichi

(3.880.632)Nikkei (3.040.509) del

Japó i, per darrere, el Chosun

Iibo, de Corea del Sud

(2.380.000), i l’USA Today dels

EUA, amb 2.273.000 diaris. Se-

gons la World Association News-

paper, al Japó es venen 69,7

milions d’exemplars al dia.

69,7 milions deperiòdics venuts


la premsa escrita al Japó no estigui sent,

per ara, tan dolorosa com als Estats

Units o a Europa. Si a la darrera dè-

cada, les vendes de diaris als Estats

Units han caigut més del 15%, al Japó

només han baixat un 3,2%. Els cinc

grans diaris del país mantenen gairebé

tots els lectors, gràcies als quals, el Japó

continua liderant les vendes mundials

amb 624 diaris per cada 1.000 adults.

I si als Estats Units i Europa les redac-

cions de diaris estan prescindint de

nombrosos llocs de treball, al Japó no

se sent a parlar de grans retallades.“Un

dels problemes de la premsa de qualitat

són les grans despeses de personal. No

hi ha grans reduccions de plantilla, de

moment, però, per exemple l’Asahi està

rebaixant les edicions locals i aplicant

restriccions de despeses a la redacció”,

explica Jordi Juste, corresponsal d’El

Periódico de Catalunya al país nipó fa

més de deu anys. “Els meus amics que

treballen en plantilla als diaris comen-

ten que cada cop els hi demanen més

que utilitzin el metro en lloc del taxi i

és possible que les pagues extra de l’es-

tiu i la de final d’any es redueixin”, afe-

geix el periodista David Taranco,

col·laborador, entre altres mitjans, de la

ràdio estatal NHK, a més de traductor

i professor d’espanyol.

De totes maneres, no tots se salven de

les retallades. Un diari que n’està apli-

cant és el Sankei Shimbun (amb unes

vendes de 2.000.000 d’exemplars diaris)

que ha anunciat el seu programa de

prejubilacions incentivades que

contempla la necessitat d’un centenar

de baixes voluntàries, entre enguany i

l’any vinent, per tal de garantir la sos-

tenibilitat financera de l’empresa. S’hi

poden acollir els empleats de 40 a 49

anys que han estat a l’empresa durant

almenys deu anys. Igualment, ha anun-

ciat que rebaixaria substancialment els

sous dels membres del seu equip direc-

tiu i van des del 15% de sou per als di-

rectors, fins al 50% del president.

140

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Malgrat l’important desenvolupa-

ment i arrelament de la tecnologia al

Japó, els diaris del país nipó no aca-

ben d’atrevir-se a fer-la servir per

adequar el negoci a les noves genera-

cions. No saben com diferenciar els

webs dels diaris impresos en termes

de contingut o de relació amb el

client però, sobretot, no hi veuen el

negoci.Acostumats a la seguretat del

90% de les vendes per subscripció,

Internet els desconcerta. Segons un

estudi fet l’any 2006 per The Bivings

Group, en el qual es compararen les

pàgines web dels 21 diaris més difo-

sos al Japó i als Estats Units, “és evi-

dent que els diaris japonesos no estan

treballant de manera agressiva amb

les eines de web, això no obstant, cal

destacar que ja estavenmolt avançats

en la difusió de continguts via telèfon

mòbil”. El treball tractava de deter-

minar en quina mesura els diaris em-

praven les eines delWeb 2.0 (segona

generació de webs que fomentaven la

participació i interacció dels usuaris).

I dels resultats es desprenia que els

diaris japonesos no valoren la Xarxa

com una eina útil per promocionar la

lectura de diaris.

Segons,ToruMaegawa, analista d’In-

ternet a l’Institut de Recerca Fujitsu,

“la majoria de mitjans japonesos no

han vist a Internet l’oportunitat d’ex-

pandir el seu negoci”. De fet, Mae-

gawa considera que són poques les

organitzacions que n’han tret profit.

En realitat, ho veuen com una com-

petència. “Molts dels seus webs no

ofereixen més que la còpia en línia

del diari, sense ni tan sols facilitar un

arxiu d’articles antics”, afirma.“A poc

a poc, els mitjans han esdevingut vells

per a les noves generacions a qui els

despertenmolt més interès altresmit-

jans interactius.Potser Internet haurà

de canviar i esdevenir més regulat i

conservador. El cibermón és encara

massa caòtic i desconstruït si el com-

parem amb elmón real del Japó.Però

si la premsa escrita s’aguanta ara,pot-

ser ja no ho farà en els propers anys”,

apuntava Maegawa en unes

declaracions al Japan Media

Review.

Per explorar conjuntament,

compartint riscos, en una so-

cietat on els lectors són tre-

mendament tradicionalistes, atrapats

en els hàbits de lectura sobre paper i

molt fidels a la credibilitat dels diaris

tradicionals, els tres principals diaris

del Japó han decidit anar plegats i ara

fa un any varen constituir el Nikkei-

Asahi-Yomiuri Internet Business

Partnership (http://allatanys.jp) una

plataforma conjunta que presenta els

continguts de cadascun d’aquests.

La col·laboració ha anat més enllà i

al febrer van posar enmarxa un altre

tentacle per atrapar els “addictes a

les tecnologies”, (iPhone/ iPodTouch

application) que permet accedir, en-

cara a més petita escala i des de qual-

sevol lloc, als continguts dels tres

diaris amb notícies, editorials i fotos

per als propietaris dels aparells de te-

lefonia d’Apple, que permet compa-

rar la cobertura d’una mateixa

notícia en les tres capçaleres.

Internet o el negocique no es creuen

Acostumats a la seguretatdel 90% de les vendesper subscripció, ara no sabenadaptar-se a la Xarxa



CAIGUDA HISTÒRICA

El 2008, segons l’NSK’s circulation sur-

vey, (l’equivalent japonès de l’OJD), els

diaris varen reduir les vendes en un 1%.

La distribució per llars ha baixat a 0,98

exemplars i han caigut per sota de l’1

per primer cop en la història dels diaris

japonesos. Els periòdics d’informació

general han caigut un 0,9%, i ja és el

quart any consecutiu de caiguda. Els

diaris esportius varen baixar les vendes

un 2,7%, per sota dels cinc milions per

primer cop des de l’any 1977.

El paquet conjunt de venda de diaris de

matí i tarda (una pràctica molt estesa

entre els subscriptors japonesos) va

minvar un 4,2%, en part perquè molts

compradors varen preferir abonar-se

només a l’edició del matí. I les vendes

d’aquesta han incrementat un 0,7%,

perquè han recollit els clients que aban-

donen la subscripció de tarda, que va

disminuir un 5,1%.

“Seria una il·lusió pensar que els diaris

japonesos encara gaudeixen de les ma-

jors tirades del món. Molts dels seus

exemplars són, en realitat, abandonats

sense ser llegits ni distribuïts. Les com-

panyies periodístiques fingeixen tenir

grans tirades, per treure’n més guanys

de publicitat. El que passa aquí al Japó

és el mateix que a Espanya o a qualse-

vol altre país.Més i més subscriptors de

diaris, especialment els joves, consulten

Internet com la major font d’informa-

ció”, afirma Satoru Nagoya que, a 41

anys, es mostra ben crític amb els diaris

del seu país. Nagoya, periodista que

fins al 2001 havia estat treballant onze

anys al The Japan Times deTòquio, ac-

tualment escriu com a freelance per a

l’edició internacional en anglès de la re-

vista sobre art contemporani Flash Art,

deMilà, i per publicacions tant del Japó

com d’altres països. En realitat, és molt

difícil accedir a declaracions com les

seves. La majoria de periodistes en

plantilla al Japó prefereixen no pro-

nunciar-se “per no deixar malament els

diaris on treballen”.

De fet, per això, Satoru Nagoya creu

que, tot i que la majoria de diaris van

obrir els seus webs, com s’ha fet arreu

del món,“cap dels del Japó ha gosat ac-

ceptar i mostrar-hi comentaris de lec-

tors generals sobre els seus articles

publicats. Suposo que per por a rebre

opinions en contra. Mentre que a In-

ternet hi ha moltes crítiques als diaris

famosos”, explica el periodista japonès.

“Avui al Japó sembla que molts joves

desconfien del periodisme en ge-

neral i especialment d’alguns dia-

ris en paper, com els de més

tirada,Asahi Shimbun iMainichi

Shimbun. Se’ls acusa principal-

ment d’atacar, sota presumpta

política de redacció liberalista, la

dignitat de l’actualitat del Japó i la seva

història moderna, sempre afavorint, en

canvi, els veïns enemics (polítics) Corea

i la Xina”, comenta Nagoya.

La Kazuko Nishikawa, lectora habitual

de tres rotatius japonesos, tot i no mos-

141

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

La crisi fa que molts lectorsdeixin l’edició de la tarda,una pràctica molt estesa, is’abonin tan sols a la del matí

La gran majoria de japonesos reben el diari a casa seva així que no és habitual veure lectors pel carrer. A la foto, un bar de Kyoto.


trar-se tan crítica amb els diaris del seu

país, sí que troba que respecte als cata-

lans o espanyols, “els diaris japonesos

no exposen a penes opinions”. La Ka-

zuko va néixer al Japó, on va viure vint-

i-dos anys. Cada any hi torna per

passar-hi entre tres i quatre mesos.Ac-

tualment, la Kazuko viu a Igualada,

està casada i té dues filles. Cada dia lle-

geix les versions en línia de l’Asahi, el

Yomiuri i el Nikkei. “No en rebo cap a

casa perquè seria molt car”, expressa.

Però un parell de dies a la setmana, re-

visa la versió en paper de l’Asahi, a la

biblioteca de l’Escola Oficial d’Idiomes

de Drassanes, on estudia xinès. La lec-

tura del diari, per ella, és un ritual des

que va entrar a la universitat i reconeix

que no recorda cap família en el seu en-

torn més proper, al Japó, que no estès

subscrita, almenys, a un diari. “Societat

i política són les seccions que més m’in-

teressen i, tot i no haver-hi massa opi-

nió, me n’adono que l’Asahi és potser

el més socialista dels tres que acostumo

a llegir”, diu.

“El Japó havia estat el país on el diari

era el mitjà principal per a totes les ge-

neracions. I la premsa escrita era un

dels materials que s’empraven per pre-

parar-se per l’examen d’ingrés a la uni-

versitat, sobretot per aprendre redacció

i enriquir el vocabulari”, recorda, des

deTòquio, la periodista japonesa Celia

Tomiyama, redactora del diari interna-

cional IPC World.

La Celia reconeix que, “en els darrers

anys, el periodisme de la premsa escrita

s’enfronta a una situació summament

difícil”.

CANVI D’HÀBITS

Per a la Kazuko, mare de dues adoles-

cents, els interessos del jovent ni aquí

ni al Japó, no dibuixen un panorama

gaire encoratjador per als empresaris

de la premsa.“Els joves ja no llegeixen

com els de la meva generació,

ni molt menys”, assegura. “En

aquest sentit, la situació del pe-

riòdic de pagament al Japó és si-

milar a la d’altres països. Tots els

mitjans perden lectors per falta

de renovació generacional.

Una part dels lectors es va morint per

l’envelliment de la població i els nous

lectors no arriben a cobrir-ne les baixes.

La gent jove s’informa del que l’inte-

ressa mitjançant la televisió i Internet i

sobretot a través del telèfon mòbil”,

afirma Jordi Juste.

“No hi ha joves que se subscriguin a

cap diari.Els diaris, és clar que pateixen

la crisi per l’envelliment de la població,

però aquesta no és la gran causa, en-

cara! La d’ara és la Xarxa i el mòbil. I

una altra raó és que la publicitat no de-

cideix posar els seus anuncis als diaris.

Saben que ja no hi resulta efectiva”,

sentencia el director de la productora

de dibuixos animats DLE,Ryuta Shiiki.

En els darrers anys, els ingressos

en publicitat al Japó han dismi-

nuït un 9% i es calcula que si el

país continua en la recessió en la

que es troba immers podria se-

guir fent-ho fins arribar a una dis-

minució del 20%.

L’ingrés dels diaris al Japó es divideix

en dues parts: una és de la publicitat i

l’altra, de la venda.En el cas dels Estats

Units, més del 80% dels ingressos de-

penen de la publicitat. Però, en canvi,

en el cas del Japó, la dependència de la

publicitat només és el 40%.

142

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El negoci a la segona potència

econòmica del món és ben sagrat.

Els diferents intents d’implantar

diaris gratuïts a l’illa han estat

avortats. “L’oposició dels grans

grups de premsa tradicionals se-

gurament també hi ha tingut el

seu paper. Per posar a caminar un

negoci al Japó, primer t’has de

guanyar la confiança del sector

empresarial, i fer-te amb el suport

dels grups de premsa, per repartir

diaris gratuïts... A més, el costum

dels japonesos a la subscripció,

que molts cops passa de pares a

fills, ha fet encara més difícil la im-

plantació de la premsa de franc”,

explica Taranco.

De tota manera, malgrat que els

diaris gratuïts no s’hi han implan-

tat, sí ho han fet revistes amb al-

tres periodicitats. “Hi ha diverses

publicacions gratuïtes de les com-

panyies de tren i metro, així com

revistes de franc amb informa-

cions de serveis i cupons de des-

compte a restaurants i botigues”,

aclareix Jordi Juste, periodista re-

sident al Japó. “El 2005 es distri-

buïen al Japó unes 300.000.000 de

còpies de setmanaris o mensuals

gratuïts”, explica l’empresari ja-

ponès Ryuta Shiiki. El periodista

Satoru Nagoya reconeix que, “els

diaris gratuïts no s’han pogut des-

envolupar, però de revistes gra-

tuïtes sí que n’hi ha” i cita

capçaleres comR25 (té una circu-

lació setmanal de prop de 600.000

exemplars i es distribueix en di-

versos llocs de la regió metropoli-

tana de Tòquio) o Big Issue.

“Aquestes sí que funcionen”,

apunta Satoru Nagoya

Els diaris gratuïtsno van quallar

A diferència dels diariscatalans o espanyols,els rotatius japonesos publi-quen molt poques opinions

Els joves ja no es subscriuenals diaris. Tots els mitjansperden lectors per faltade relleu generacional



Com a empresari i coneixedor de les

noves plataformes tecnològiques, Shiiki

creu que els diaris “no tenen més remei

que canviar de direcció. S’han d’adap-

tar a les noves tecnologies.Alguns ja ho

fan i molt bé, per exemple el diari eco-

nòmic Nikkei, que ha esdevingut un

web molt poderós”, diu el productor,

recentment premiat per una pel·lícula

que s’acaba d’estrenar als cinemes ja-

ponesos. “Amés,molts dels grans diaris

tenen una televisió, per tant, tenen al

seu abast mitjans per atraure l’atenció

de la gent”, suggereix l’empresari

Shiiki.

És clar que els joves japonesos tenen

més tendència a consultar les informa-

cions electròniques, sigui a través de

l’ordinador o del mòbil, però això passa

en un país amb l’índex de naixements

més baix del món (7,8 per cada 1000

habitants), després de Hong Kong

(amb un 7,1). Per tant, si tal i com el

mateix Govern ha anunciat, en cin-

quanta anys el Japó perd un terç de la

seva població, el mercat dels venedors

de diaris haurà d’aprendre a conviure

amb la tecnologia i obrir-se camp entre

una minoria de joves i una gran pobla-

ció de la tercera edat.

Per mirar de torejar la davallada dels

números, algunes capçaleres han deci-

dit despendre’s de les seves edicions de

tarda.A finals de febrer ho va fer el The

Minami-Nippon Shimbutn, amb seu a

Kagoshima. En anunciar-ho als seus

lectors, la companyia editora va dir que

l’acció responia a un canvi en l’estil de

vida dels lectors i a la diversifica-

ció dels mitjans de comunicació.

La tirada del seu vespertí era de

23.000 exemplars. Abans del Mi-

nami-Nippon, també elMainichi

Shimbun, de Hokkaido, al nord

del Japó, s’havia desprès de la seva edi-

ció de tarda el passat 1 de setembre.

D’altres, miren de compartir logística,

com ara les plantes d’impressió i distri-

bució. Tot, per gaudir, probablement,

dels seus darrers anys gloriosos de

consum de diaris.

143

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Un quiosc d’Osaka on es poden trobar alguns dels rotatius japonesos, alguns lideren el rànquing de vendes mundial.

A la crisi de lectors calsumar-hi que és el segon paísamb l’índex de naixementsmés baix del món


144

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

P R E M I S

PREMI FRANCISCO VALDÉS DEPERIODISME

Convoca: Ajuntament de Don BenitoÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Plaza de España, s/n. 06400-

Don Benito (Badajoz)Telèfon: 924 811 450URL:www.donbenito.es/bases.htmE-mail: [email protected]: treballs publicats en

mitjans espanyols al 2008redactats en castellà quetractin aspectes culturals dela vida espanyola.

Dotació: Un primer premi de3.000 euros, record comme-moratiu i accèssit de 1.000euros

Termini: 11 de maig de 2009

PREMI DE PERIODISME ACCENTURESOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ ITECNOLOGIA

Convoca: AccentureÀrea: Premsa escritaÀmbit: EspanyaAdreça: Ramírez deArellano, 35.

28043-MadridTelèfon: 915 966 323URL: www.premioperiodismoacenture.esE-mail: [email protected]: treballs publicats

entre setembre de 2008 imaig de 2009, tant en su-port paper com electrònic,que tractin la influènciade la innovació i la tecnolo-gia en l’economia espa-nyola.

Dotació: 10.000 euros i dos accèssitsde 2.500 euros


PREMI INTERNACIONAL JOSÉRAMÓN PIÑEIRO LEÓN

Convoca: Casa de Puerto Rico en Es-paña y Gabinete Interna-cional de Traductores

Àrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: LlatinoamèricaAdreça: Casa de Puerto Rico en Es-

paña (CAPRE)Apartado8.300. 28080-Madrid

Telèfon: 913 077 592Requisits: treballs del 2008 i 2009 pu-

blicats en premsa, ràdio, te-levisió i soport electrònicsobre Puerto Rico.

Dotació: 3.000 eurosTermini: 15 de gener de 2010

PREMI ANDALUSIA DE PERIODISME

Convoca: Junta deAndalucíaÀrea: Premsa escrita, ràdio, tele-

visió, fotoperiodisme i pe-riodisme electrònic

Àmbit: GeneralAdreça: Oficina del Portavoz del

Gobierno (Casa Rosa)Paseo de la Palmera s/n.41013-Sevilla

Telèfon: 955 035 546/ 500URL: www.juntadeandalucia.esRequisits: treballs publicats al 2008

sobre la realitat andalusa.Dotació: 12.000 euros per categoriaTermini: 29 de maig de 2009

PREMI SOBRE BIOÈTICA

Convoca: Fundación Víctor Grífols iLucas

Àrea: Mitjans de comunicacióÀmbit: GeneralAdreça: Jesús i Maria, 6. 08022-Bar-

celonaTelèfon: 935 710 410URL: www.fundaciogrifols.orgE-mail: [email protected]: Treballs difosos el 2008 en

català o castellà que tractinsobre la bioètica.

Dotació: 3.000 eurosTermini: 31 de maig de 2009

PREMI PERIODÍSTIC INTERNACIO-NAL SOBRE EPILÈPSIA

Convoca: Oficina Internacional parala Epilepsia (IBE) / UCBPHARMA

Àrea: Mitjans Audiovisuals ipremsa escrita.

Àmbit: GeneralAdreça: Bueso Pineda, 12, local.

28043.MadridTelèfon: 915 640 725URL: www.ucbpharma.esE-mail: [email protected]: treballs sobre epilèpsia eme-

sos o publicats entre l’1 dejuliol de 2008 i el 23 de junyde 2009 en premsa especia-litzada (paper o Internet).

Dotació: 4.000 euros en bons deviatge i un premi addicionalde 2.000 euros per categoria.

Termini: 23 de juny de 2009

CLIC/09 FOTOGRAFIA

Convoca: Secretaria de JoventutÀrea: FotoperiodismeÀmbit: CatalunyaAdreça: Calàbria, 147. 08015-Barce-

lonaTelèfon: 924 838 361URL: www.gencat.net/joventutE-mail: [email protected]: Imatges fotogràfiques, fetes

per joves de 18 a 30 anys,que mostrin sensibilitat iinterès per l’entorn social.

Dotació: 700 euros, 200 euros i expo-sició a la Casa de la Gene-ralitat, a Perpinyà.


PREMI DE PERIODISME I INVESTI-GACIÓ COMARCAL EUGENI MOLERO

Convoca: Consell Comarcal GarrafÀrea: Premsa escrita, ràdio, tele-

visió, fotoperiodisme i in-vestigació.

Àmbit: EspanyaAdreça: Pça. Beatriu de Claramunt,

5-8, baixos. 08800-Vilanovai la Geltrú

Telèfon: 938 100 400URL: www.ccgarraf.catE-mail: [email protected]: Treballs del 2008 sobre la

comarca del Garraf.Dotació: 2.000 euros per cada catego-

ria, excepte en investigació(2.500 euros).

Termini: 29 de maig de2009

Seccions144:Layout 1 8/4/09 12:39 Página 144

145

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

ESPANYA, RADIOGRAFIA 2008

www.apmadrid.es/content/view/1333/191/L’Informe Anual de la Profesión Perio-

dística de l’any 2008, és una radiografia

que destaca els principals punts de l’ac-

tual crisi de la professió en l’àmbit espa-

nyol. Inclou apartats interessants, com

una enquesta sobre l’autoestima i la iden-

titat professional dels periodistes. És de

pagament i es pot comprar complet o per

peces.

OBSERVATORI SUD-AMERICÀ

www.observatoriofucatel.clDes de Colòmbia, l’Observatorio Fucatel

segueix la crisi del periodisme i dels mit-

jans, especialment des del punt de vista

sud-americà.Té enllaços a altres observa-

toris d’aquella zona i articles sobre els dia-

ris que tanquen als Estats Units i altres

països.

HIPERLOCAL

http://www.patch.com/Una altra prova de publicació en línia

que vol substituir els diaris de paper i que

es concentra en informacions locals.

Aquesta està impulsada per Polar Capi-

tal, un grup que pertany a Tim Arms-

trong, un del directius de Google. The

New York Times té un projecte semblant

anomenat The Local.

D’INTERNET AL PAPER

www.theprintedblog.comA les ciutats de Chicago i San Francisco

estan provant aquest nou model de diari

en paper que està confeccionat amb arti-

cles de blocs d’Internet dedicats a les di-

ferents zones de cada ciutat. Té una

periodicitat setmanal i planteja una sèrie

d’enigmes, com la subsistència amb ti-

rades adaptades a cada barri i la publici-

tat local de baix cost.

PLATAFORMA CONJUNTA

http://gannettblog.blo-gspot.com/2009/01/text-of-contentone-memo-on-obama.htmlLa cadena Gannett, que té quasi noranta

diaris, entre ells l’USAToday, ha posat en

marxa el projecte ContentOne, en què

vol concentrar els continguts de tots els

seus mitjans i consolidar una plataforma

informativa i de publicitària amb més de

cinquanta milions de visitants.

PROVA FRANCESA

www.slate.frJohan Hufnagel, exdirector del 20mi-

nutes.fr en línia, i Jean-Marie Colombani,

antic editor de LeMonde, són els respon-

sables d’aquest diari llançat a França i que

fa servir la capçalera Slate,molt coneguda

en l’àmbit nord-americà de la Xarxa.

INTEGRACIÓ ANGLESA

www.editorsweblog.org/ana-lysis/2009/01/_guardian_news_media.phpEditors Weblog publica aquesta entre-

vista amb els responsables de la integra-

ció de les redaccions de dos diaris de

paper, The Guardian i The Observer, i la

publicació en línia Guardian.co.uk, totes

del mateix grup. Al llarg de l’entrevista

expliquen les circumstàncies, els pro-

blemes i els reptes als quals s’enfronten.

NOUS FORMATS

www.amazon.com/Kindle-Amazons-Wireless-Reading-De-vice/dp/B000FI73MAEl nou llibre electrònic d’Amazon, que de

moment no es ven a Europa, té poc a

veure amb la crisi dels mitjans, però in-

dica noves tendències en l’escenari infor-

matiu. El Kindle 2, a més de l’accés a

llibres, permet subscripcions a diaris i

blocs que costen entre un i dos dòlars.

CASOS PARTICULARS

www.bbc.co.uk/blogs/therep-orters/robertpestonEl periodista Robert Preston, responsa-

ble de la informació econòmica de la

BBC que ha destapat alguns dels pro-

blemes dels bancs anglesos, ha negat da-

vant d’una comissió parlamentària que

els seus articles hagin agreujat la crisi al

Regne Unit. En el seu bloc n’explica tots

els detalls del cas.

www.editorandpublisher.com/eandp/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1003941514Anthony Suau, guanyador del World

Press Photo 2008 amb una foto sobre el

registre policial d’una de les cases aban-

donades a Cleveland a causa de la crisi

econòmica, explica com s’ha quedat pràc-

ticament sense feina i com s’està ensor-

rant un model de fer fotoperiodisme.

W E B S À l e x B a r n e t

www.innovationsinnewspapers.comcom

Altres causes de la crisiJuan Antonio Giner, vicepresidentd’International Media ConsultingGroup, periodista i professor a dife-rents universitats nord-americanespublica aquí diversos articles sobrealtres causes de la crisi, més enllàd’Internet i la baixada de publicitat.Parla de la mala gestió i cobdíciad’algunes empreses.


146

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

LA FOTO Liu Heung Shing

FOTOPERIODISME XINÈS. Casa Àsia acull “Xina, retrat d’un país (1949-2008)”, una mostra que fins a finals de maig ofereix al visi-tant un seguit d’imatges del fotoperiodisme del país més habitat del món.L’exposició, composta per un mig centenar d’imatges d’arxiu, documenta

la Xina contemporània, ja que comprèn des de la proclamació de la República Popular fins a l’actualitat. La mostra es basa en les imatges reco-


147

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

pilades pel comissari de la mostra, el periodista i fotògraf Liu Heung Shing i es va poder visitar la tardor passada al Today Art Museum de Pe-

quín. Es completa amb la projecció continuada de la trilogiaXina: A Century of Revolution, formada per tres pel·lícules que abracen diferents pe-

ríodes de la història moderna xinesa i que es projecta per primer cop al nostre país. Més informació a www.casaasia.es


148

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

L L I B R E S E l e n a S e r r a n o

UN PAÍS DE REVISTES. HISTÒRIA DELSMAGAZINS EN CATALÀCarme Ferré Pavia.Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català (APPECC), 2009

169 pàgines

Editat per l’Associació de Publicacions Periòdi-ques (APPEC) en el seu 25è aniversari, aquest lli-bre recull textos de diferents autors que aportenen conjunt una radiografia exhaustiva d’un àmbit,el de les publicacions periòdiques en català, quecontribueix a fornir d’informacions i opinions lapercepció del món que ens envolta. L’anàlisi quees realitza, tant en els aspectes més generals comen l’aproximació detinguda a l’espai català de co-municació que s’ha anat configurant al llarg de lahistòria, es complementa amb una eina ben útil:el primer catàleg de revistes en català de tots elstemps. L’APPEC edita L’anuari de l’espai catalàde comunicació (que enguany aborda el temaCrisi i transformació) i laGuia des mitjans de co-municació en català. Es tracta de publicacions queuneixen la seva eficàcia a la presència electrònicadels portals www.lesrevistes.cat i www.quiosc.cat,a més de l’instrument habitual de difusió, que éselQuiosc.cat de les revistes en català.

L’HUMOR GRÀFIC DE TÍSNER. UNAAPROXIMACIÓ A LES CARICATURESD’AVEL·LÍ ARTÍS GENER

Jaume CapdevilaPagès Editors, 2009

159 pàgines

Jaume Capdevila s’aproxima en aquest llibre a lafaceta d’humorista gràfic de l’Avel·líArtís Gener,un personatge clau en el panorama de la culturacatalana que, amb l’àlies de Tísner, va signarobres com a escriptor, periodista, escenògraf i di-buixant. Va publicar vinyetes satíriques a lapremsa catalana en dos moments cabdals de lahistòria d’aquest país: els anys de la República iels del final del franquisme. Resseguint de ma-nera detallada el seu periple per diverses publi-cacions, descobrim l’important artista que feianinots aEl Be Negre,La Publicitat,L’Esquella dela Torratxa, El Correo Catalán, Tele/Exprés o LaVanguardia; alhora que ens apropem, a través deles vinyetes, a la realitat d’uns moments històricsapassionants. L’autor, llicenciat en BellesArts perla Universitat de Barcelona, utilitza el pseudònimde Kap per signar les vinyetes als diaris La Van-guardia iMundo Deportivo, entre altres mitjans.1998 pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

REVISTAS CULTURALES DE ESPAÑA2008-2009

Asociación de Revistas Culturalesde España (ARCE), 2008

117 pàgines

L’Asociación de Revistas Culturales de Españaens apropa amb aquest llibre a les revistes asso-ciades. A la presentació d’aquesta guia, fa al·lu-sions a la crisi econòmica que afecta el sectoreditorial i aposta per un ferm posicionament dedefensa d’aquest producte que, segons explica, re-ivindica “el ciutadà enfront el consumidor, la de-fensa d’un subjecte actiu que pretén trobar espaison formar-se i participar, enfront dels models quepropugnen un ésser acrític que s’adapta a les in-formacions que rep”.“Si les revistes culturals es-tiguessin de cara a un moment de crisi –s’apuntades d’ARCE–, si estiguessin perdent la seva im-portància, seria una mala notícia, sobretot per a lasocietat en què operen. Perquè només un contextsense interès pel debat i la innovació, que no in-daga en el present per perfilar el futur, podriaprescindir d’aquests projectes culturals. Seguiremfent l’impossible perquè això no passi”.

INFORME ANUAL DE LA PROFESIÓNPERIODÍSTICA 2007

Pedro Farias BatlleAsociación de la Prensa de Madrid

421 pàgines

Pedro Farias Batlle és el director d’aquest in-forme, el quart sobre l’estat de la professió pe-riodística que edita l’Asociación de la Prensa deMadrid. La junta directiva que va prendre pos-sessió el novembre de 2003 va adquirir el com-promís de promoure treballs consistents per“conèixer millor la professió, investigar sobre elscanvis, indagar sobre les aspiracions i sentimentsdels periodistes i tractar de sistematitzar-los”. Esvan comprometre a l’edició de quatre informes,entre el 2004 i el 2007, per disposar d’un quadreal més complet possible sobre el panorama pro-fessional, i aquest n’és l’últim. El treball permetcomprovar el deteriorament de les condicions la-borals i professionals, al mateix temps que l’apa-rició de noves oportunitats i nous mitjans aconseqüència, sobretot, del desenvolupament tec-nològic. Com a conclusions: el sector està viu i téfutur; però experimenta dificultats que han deportar a l’adopció d’estratègies intel·ligents.

LLIÇONS DE PERIODISME DE JOSEPMARIA HUERTAS CLAVERIA. PROFESSORHUERTAS

Joaquim Roglan.Trípodos, 2009

160 pàgines

Aquest llibre és un homenatge al periodista JosepMaria Huertas Claveria, en què exalumnes i ex-companys de feina –tant professors com perio-distes– han volgut dedicar-li un article per la sevaextensa i rica trajectòria en l’àmbit de la comuni-cació. El monogràfic també recull articles, firmatsper ell mateix, que havia publicat en els diferentsdiaris en què va escriure, com ara elDiari de Bar-celona, el Regió 7, El Periódico de Catalunya ol’Avui; així com una bibliografia dels nombrososllibres i articles sobre periodisme que va signar.Nascut a Barcelona el 1939, Huertas va iniciar laseva carrera al setmanari Signo i va participar enla redacció de més de 104 llibres. Va ser profes-sor de la Facultat de Comunicació Blanquerna dela URL i degà del Col·legi de Periodistes.Va serdistingit amb el Premi Nacional de Periodisme, laMedalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i l’O-fici de Periodista per la seva trajectòria.

LA RUPTURA DEL MAPA MEDIÁTICO.DEBATES DEL CURSO 2007/2008

Nueva Economía Fórum, 2008

172 pàgines

Un any més, aquest llibre presenta la col·lecciódels debats sobre mitjans de comunicació orga-nitzats per Nueva Economía Fórum durant elcurs 2007/2008, a través de les seves tribunes Forode la Nueva Comunicación, Foro de la Nueva So-ciedad i Fórum Europa. Després de quatre anys,aquesta plataforma es consolida com un obser-vatori del sector, les seves transformacions, ten-dències i protagonistes. La publicació reculll’anàlisi fet per representants dels grups medià-tics espanyols més importants, a més de la pers-pectiva del primer responsable de la política decomunicació del Govern Espanyol, el llavors se-cretari d’Estat, Fernando Moraleda. La lecturadel llibre conclou que durant els últims anys s’haproduït una ruptura radical del nostre sistemamediàtic. Entre les causes, alguns especialistesciten la política de comunicació del president delGovern, José Luis Rodríguez Zapatero.


149

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

JOAN MARTÍ, FOTÒGRAF.BELLESES DEL XIX

Rafel Torrella i David IglesiasAjuntament de Barcelona, 2008

256 pàgines

Amb el títol deBellezas de Barcelona, el fotògrafJoan Martí i Centellas va aplegar, l’any 1874, unconjunt de fotografies amb la idea de donar unavisió àmplia i innovadora de la ciutat. Amb vo-luntat documental, recollia imatges d’indrets quehavien de canviar en poc temps, i d’altres que jaeren emblemàtics. Oferia aquest material enforma d’àlbum i creava un producte útil, fins i totcom a record per als viatgers. La particularitat delseu treball rau en l’ús innovador de la fotografiade paisatge urbà i en el recurs de l’àlbum com aforma de presentació. El seu nom ha quedat as-sociat a aquest treball, però la seva trajectòriaabraça altres camps, alhora que es mou per les di-ferents innovacions tècniques d’un període cro-nològic força ampli, que comença cap a final de1850 i arriba a l’inici del segle XX. La recercamostra les facetes d’un fotògraf del segle XIX aBarcelona, amb la voluntat d’anar conformant lahistòria de la fotografia a la nostra ciutat.

PARA INVESTIGAR LA COMUNICACIÓN.PROPUESTAS TEÓRICO-METODOLÓGICAS

Manuel Martínez NicolásTecnos, 2008

244 pàgines

L’actual repte per a la comunitat científica delsinvestigadors de la comunicació és assolir unestat de maduresa dotat d’una progressiva sol-vència científica.Els treballs que han estat reunitsen aquest llibre pretenen ajudar a contribuir-hides d’Espanya. Els diferents textos recopilatsestan plantejats com a síntesis dels coneixementsmés recents sobre una qüestió determinada; va-loren els resultats que se n’han obtingut; i propo-sen enfocaments teòrics i procedimentsmetodològics per avançar i millorar el que es co-neix sobre cada tema.Amb aquesta idea el volumen qüestió aborda l’estat del coneixement cientí-fic en cinc àrees o dominis importants per la pro-fessió com són la història de la comunicació aEspanya, la investigació d’audiències, història dela comunicació i del periodisme, la comunicaciópolítica, la societat de la informació i economiapolítica de la comunicació, i la professió perio-dística.

FE DE ERRORES. UNA HISTORIA PARAPERIODISTAS

Albert MontagutTemas de Hoy, 2009

478 pàgines

Què és la informació? Sobreviu a Espanya el bonperiodisme? Quina és l’essència del reporte-risme? Com seran els diaris del futur? De quinaforma pot afectar l’actual crisi a la professió? Elperiodista Albert Montagut intenta donar res-posta a aquestes preguntes teixint a la notícia laseva pròpia vida, des dels inicis com a reporterdurant el període de la transició, l’experiènciacom a redactor de successos a la dècada dels 80,o la feina com a corresponsal als Estats Units, finsa la tasca com a director del diariADN, on va in-corporar les més modernes tendències portant-lo a formar part de l’avantguarda del periodismedel segle XXI. En aquesta societat internauta,acostumada a la notícia en directe i a participaren la informació arrossegada per la filosofia del2.0, la mirada de la seva memòria pretén ense-nyar-nos a comprendre el passat i el present delperiodisme per avançar-nos a un futur que trans-forma les redaccions de tots els diaris del món.

EL PRIMER PODER. EL NOU PROTAGO-NISME DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Josep Maria CarbonellMina, 2008

144 pàgines

Amb la globalització, els mitjans de comunicacióde masses es converteixen en el primer poder, persobre del poder sobirà que ostenta el poble. Però,què passa quan aquest poder esdevé tan gran?Què passa amb la globalització que dilueix elpoder del poble? I què passa quan els mitjans decomunicació estan en poques mans? JosepMariaCarbonell respon aquestes qüestions i en plantejaaltres de ben apassionants: la informació i la co-municació com a bé social són substituïdes per unbé estrictament comercial i mercantil; els mitjansde comunicació han perdut part de la seva missiósocial, el paper de vigilant dels poders democrà-tics, per convertir-se en un poder esclau de lesseves lògiques mercantils i un nou actor polític.L’autor era fins fa poc president del CAC, insti-tució de la qual va ser conseller, i professor de laFacultat de Ciències de la Comunicació Blan-querna de la URL.

LAS NORMAS JURÍDICAS DE LOS PERIO-DISTAS. DERECHO ESPAÑOL DE LAINFORMACIÓNLluís de Carreras Serra. Editorial UOC, 2008

396 pàgines

Llicenciat en Dret i advocat en actiu, Lluís deCarreras Serra és l’autor d’aquest llibre, pensattant per a estudiants de Periodisme, Comunica-ció Audiovisual o Dret com per a professionalsd’aquests camps. En definitiva, està dirigit a totsaquells qui considerin que el lliure i respectuósexercici de la llibertat d’expressió i de la infor-mació és condició indispensable per a l’aprofun-diment de la democràcia, en què els mitjans decomunicació són l’eina educativa habitual de l’o-pinió pública, tot i que l’actual règim legal no enfaciliti la independència. Els professionals de lacomunicació poden trobar-hi les normes que re-gulen l’exercici de la professió i les solucions ques’han donat a casos en què hi ha hagut una recla-mació judicial en defensa de la llibertat d’expres-sió, d’informació o dels drets que la limiten, comsón els de l’honor, la intimitat o la pròpia imatge.Està redactat evitant els tecnicismes jurídics.

LA AGONÍA DEL CUARTO PODER.PRENSA CONTRA DEMOCRACIA

Carlos RuizTrípodos, 2008

446 pàgines

Carlos Ruiz és doctor en Periodisme per la URLi professor d’Ètica de la Comunicació a la Facul-tat de Comunicació Blanquerna de la mateixauniversitat.Després de dotze anys d’exercici pro-fessional en mitjans de comunicació de Barce-lona, va tornar a la universitat per reflexionarsobre el periodisme que es fa i el que s’hauria defer per no allunyar-se de la seva significant funciódemocràtica. La llibertat d’empresa que pro-pugna el liberalisme i la llibertat d’informacióque aquest creu imprescindible perquè una so-cietat sigui democràtica han col·lidit, segons l’au-tor. Parla sobre la importància de la llibertatd’informació en democràcia i de la censura queresulta dels pactes de visibilitat que estableixenels mitjans amb actors dels sistemes econòmic ipolític. Ruiz és també coautor del llibre La tornade la torna. Salvador Puig Antich i el Mil (1984) iautor de Ética de la audiencia (2003).


151

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Reconeixeu la fotografia? Molts mit-

jans de premsa escrita i en línia la van

publicar el 19 d’agost de 2008, quan es

va anunciar que el Consell de Seguretat

Nuclear (CSN) proposava la multa més

alta que es recorda a Europa per conta-

minació radioactiva i vulneració de

normes de seguretat a la Central Nu-

clear d’Ascó.

Els periodistes que van traginar

aquesta fotografia de l’agència EFE,

realitzada pel fotògraf Jaume Sellart,

van trobar normal que, en ple mes

d’agost, una noia prengués el sol davant

de la central, com si estigués en un

anunci de vermut.

En canvi, el moviment Tanquem les

Nuclears - Coordinadora per una Nova

Cultura de l’Energia desconfià

d’aquella foto i amb imatges de satèl·lit,

seguides d’una investigació per la zona,

va trobar que la fotografia havia estat

presa en un lloc inhòspit, on no hi ar-

riba cap carretera. En la seva opinió,

“qualsevol persona que desconegui

l’entorn d’Ascó podria creure que a

prop de la central existeix un indret de

descans, on recrear-se amb la idíl·lica

panoràmica de la nuclear. La realitat és

que no existeix tal lloc i que la fotogra-

fia és un muntatge calculat per comba-

tre el descrèdit de l’energia nuclear, de

l’empresa gestora,ANAV, i de les com-

panyies ENDESA i IBERDROLA,

propietàries de la central”.

La seva queixa va arribar al CIC que

demanà les oportunes explicacions a

l’agència EFE. Finalment, el passat 16

de febrer de 2009, EFE reitera que

l’agència havia realitzat mecanismes de

control intern que havien determinat

que“el fotògraf Jaume Sellart va actuar

correctament en el procés d’elaboració,

descripció i transmissió de la fotografia,

sense haver-hi cap tipus de manipula-

ció”. Així mateix, nega que hi hagués

“un muntatge o preparació de l’esce-

nari”.

En la seva sessió del darrer 11 de març,

el CIC decideix donar per bona la ver-

sió de l’agència, però aprofita per re-

cordar que les fotografies també són in-

formació “diligent”. El concepte de

diligència implica que la fotografia ha

de ser feta respectant les normes deon-

tològiques i la informació que dóna ha

de reflectir la realitat del que va passar

i ha de ser creada amb bona fe.

Així mateix, l’annex I del Codi deonto-

lògic diu que “no estan permeses mani-

pulacions que suposin alteració de la

informació visual enregistrada originà-

riament per l’objectiu de la càmera”.

El Consell recomana que les fotogra-

fies de premsa siguin distribuïdes amb

informació que respongui al “què, qui,

com, quan, per què i on”, tal com passa

a la premsa anglosaxona. Si els perio-

distes exigeixen de les fotografies el

mateix que es demana de qualsevol no-

tícia, s’estalviarien molts malentesos i

errors que no fan altra cosa que perju-

dicar la credibilitat de la professió.

En el cas que comentem, el peu de foto

de l’agència EFE era lacònic i faltava

informació que justifiqués l’interès in-

formatiu de la foto: què, qui, com, quan

per què i on.

Per a més informació sobre altres

queixes i resolucions del CIC, vegeu la

nostra pàgina web.

LLÚCIA OLIVA

Presidenta del CIC

E L C I C I N F O R M A

Les fotografies hauriende distribuïrse ambinformació del ‘què, qui,com, quan, on i per què’

La noia que feia el vermut

Polèmica imatge publicada el 19 d’agost en diferents mitjans Foto: Jaume Sellart.

www.periodistes.org/fcic/home.php


153

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El 3 de febrer moria, a 55 anys d’edat,

la periodista Mercè Conesa, víctima

d’una llarga malaltia que va suportar

amb molta enteresa.

Dedicada al periodisme social, primer

fent informació de tribunals a l’Au-

diència de Barcelona i després entre els

sectors més marginades en alguns bar-

ris o en el de les dones maltractades, als

quals va dedicar en tot moment una

gran atenció professional. Conesa va

ser també pionera de la premsa me-

diambiental a Barcelona.

Aquesta periodista havia iniciat la car-

rera periodística, el 1975, com a corres-

ponsal de l’Hospitalet de Llobregat per

La Vanguardia. Quatre anys més tard

va treballar a Ràdio Olot fins que el

1981 entra al diari l’Avui on escriu per

a la secció d’Internacional fins que el

1982 comença a fer-ho sobre informa-

ció de tribunals cobrint els judicis del

23-F i el “cas Almeria”. Aquell mateix

any es va incorporar a la redacció d’El

Periódico de Catalunya per escriure

també sobre tribunals.A principis dels

anys noranta comença a cobrir temes

socials i més tard assumeix les informa-

cions de medi ambient.

Mercè Conesa va rebre el premi Soli-

daritat, que atorga l’Institut Català de

Drets Humans, el de Benestar Social de

l’Ajuntament de Barcelona i el de la

comunitat de gais i lesbianes.El mes de

desembre de 2008, va ser homenatjada

amb el guardó Ofici de Periodista, que

concedeix el Col·legi de Periodistes i

que valora el conjunt d’una trajectòria

professional. Aquella fou la seva dar-

rera aparició pública. “Disposo d’una

fórmula per seguir engrescada en

aquesta professió: sortir al carrer i pre-

guntar, saber el que passa i explicar-

ho”, va dir aquell cop.

Dedicada al periodismesocial, va ser guardonadapels seus treballsen aquest camp

Conesa durant l’entrevista a CAPÇALERA de principis del 2008. Foto: Sergio Ruiz.

Tota una vida coma realitzador a TVEEl 7 de gener de 2009, va morirRicardo

Soria Fontes. Nat a Múrcia el 1931

havia seguit la carrera militar.Més tard,

va exercir el periodisme com a realitza-

dor de programes de Televisió Espa-

nyola (TVE) de 1958 a 1993. En els

últims anys, passà a treballar com a

freelance en l’àmbit digital, radiofònic i

de la docència.

Una professionalde llarga trajectòriaCarmen Maluenda Bastos morí l’11 de

gener a Barcelona a l’edat de 81 anys.

Havia treballat en diferents mitjans des

del principi de la seva carrera de perio-

dista, havia col·laborat a Orbis Catholi-

cus el 1958, redactora de Gaceta

Ilustrada de 1960 a 1965, corresponsal

de Genial entre 1966 i 1967; col·labora-

dora de Jóvenes, Duwarin i TBO. Fou

redactora de Diario Femenino de 1968

a 1974 i de Mundo Diario de 1974 a

1979. Casada amb el periodista Anto-

nio Roma Aguilar, actualment estava

jubilada.

Fundador de l’Escola dePeriodisme de l’EsglésiaEl passat 17 de desembre va morir

d’una insuficiència cardíaca el sacerdot

JoanAlemany i Esteve, que fou funda-

dor i director de l’Escola de Periodisme

de l’Església, entitat que va representar

un vent de civisme i llibertat en el sec-

tor de la comunicació.Es va ordenar sa-

cerdot el 1948. Estudià teologia a la

Pontifícia Universitat de Comillas i So-

ciologia a Lovaina. Fou professor de re-

ligió a la Facultat d’Econòmiques de la

Universitat de Barcelona. La implica-

ció en la docència el va conduir a la for-

mació de periodistes durant la transició.

Pel seu tarannà demòcrata i catalanista

Alemany va ser denunciat en diverses

vegades.

La veu delsmés desfavorits

O B I T UA R I S


154

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Les receptes d’Hereu contra la crisiConstruir Barcelona amb ganes i moti-vació és la principal recepta per ferfront a una crisi que no aturarà la ciu-tat, segons l’alcalde Jordi Hereu. Aixího va assegurar en la conferència anualde balanç i perspectives de futur orga-nitzada pel Col·legi de Periodistes deCatalunya, que va tenir lloc el 15 degener a l’Auditori de La Pedrera.

A Hereu va acompanyar-lo el presidentMontilla, l’expresident Pasqual Mara-gall, el president de Caixa de Catalunya,Narcís Serra; regidors de l’Ajuntament,

el degà del Col·legi de Periodistes, JosepCarles Rius; polítics de diverses forma-cions i la societat civil.

Hereu va presentar els projectes defutur a través d’un audiovisual i a copde Power Point, a la manera d’una “crò-nica de la Barcelona de 2008.” Va re-passar els objectius assolits: quinzeescoles noves, un centre cultural a l’an-tiga fàbrica Fabra & Coats, serveis so-cials, l’arribada de l’AVE a Barcelona,l’ordenació de la plaça Gardunya, bi-blioteques, Montjuïc per a la ciutat, elMetro a laTrinitat, quatre noves escoles

bressol, etc.“Contra la crisi,més Barce-lona” va ser l’eslògan de l’alcalde, repe-tit més d’una vegada durant laconferència.

Alguns exemples van servir de punt dereferència per donar batalla a la crisi aBarcelona: Creixement cap a l’àrea me-tropolitana, posar al dia els sectorstradicionals, com l’alimentari, tirarendavant el sector de l’automòbil, po-tenciar el comerç... En aquest aspecte,posà com a exemple els nous mercatsde la Llibertat i de Sant Antoni, així

com la rehabilitació dels barris,punts bàsics de convivència.

Hereu també va esmentar d’al-tres exemples, com la nova uni-versitat al 22@ de Poble Nou, unpla per l’ocupació de qualitat mit-jançant escoles-taller; el nou cam-

pus Diagonal-Besòs per a un espai del’ensenyament superior, ajuts en els ha-bitatges de lloguer, millor educació as-solida juntament amb el Govern deCatalunya i moltes altres, com ara eldesplegament sanitari i el de la capitali-tat mediterrània, més línies aèries, in-fraestructures i la recuperació delsantics pavellons modernistes de l’Hos-pital de Sant Pau, un cop aquest estiguitotalment traslladat al nou edifici.Contra la crisi, doncs? “Desenvoluparmés que mai el projecte de Barcelona.Treballarem amb la gent i al seu costat.”

El 23 de gener la demarcació de lesTerres de l’Ebre del Col·legi inaugurànova seu, situada a Tortosa (plaçaRamon Cabrera, número 7, primer pis),i deixa definitivament l’espai que finsara ocupava als locals de la cambra decomerç d’aquesta ciutat.

L’acte d’inauguració, va estar presiditper l’alcalde deTortosa, Ferran Bel iAc-censi; pel president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet i Tous; pel dele-gat del Govern a les Terres de l’Ebre,Lluís Salvadó i Tenesa, pel degà delCol·legi, Josep Carles Rius i AmparoMoreno, presidenta de demarcació de

Terres de l’Ebre i autèntica artífex de lanova seu.Aquest nou espai acull el Cen-tre de Premsa de la demarcació i les ac-tivitats a desenvolupar compten amb elsuport de la Diputació de Tarragona. ElCentre serà un espai obert a la societat i,especialment, a les entitats que necessi-ten un lloc per comunicar les seves acti-vitats o fer rodes de premsa.

D’altra banda, el passat desembre,l’Ajuntament de Tortosa i el Col·legi dePeriodistes de Catalunya van retre ho-menatge al periodista Carles SánchezPastor pels seus cent anys.Va començara escriure a quinze anys i estudiava a

Barcelona.Els primers treballs eren crò-niques del Barça que enviava a El He-raldo de Tortosa.

Denúncia perl’atac a una periodista

El Col·legi de Periodistes de Catalunyaenvia, el 9 de febrer, una carta de pro-testa formal a l’ambaixador d’Israel aEspanya, Rafael Schutz, per l’agressióde l’Exèrcit israelià a una periodista delprograma 30 minuts, de TV3, a la ciutatde Bilis (Cisjordània), on es celebravauna manifestació contra el mur de se-paració aixecat per Israel. El Col·legidenuncia en la seva carta el tret d’unprojectil antiavalots disparat per un sol-dat israelià que va ferir greument la pe-riodista a la cama. La reportera estavaperfectament acreditada, assenyala elCol·legi.

Condemna a l’atemptatde la televisió basca

El Col·legi de Periodistes de Catalunyava fer públic, el passat 31 de desembrede 2008, un comunicat en què escondemnava “amb fermesa” l’atemptatd’ETA contra la llibertat d’expressió id’informació a Bilbao després que unabomba explotés davant l’edifici de laràdio i la televisió basca EITT, en elqual també es troben les instal·lacionsd’Antena 3,Onda Cero i els diarisDeia,El Mundo i Expansión. El Col·legi ex-pressa en el l’escrit “el rebuig total aaquesta agressió i manifesta la seva so-lidaritat amb els mitjans de comunica-ció afectats”.

N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

Terres de l’Ebre inaugura nova seu

L’alcalde va repetir enmés d’una ocasió durant laconferència l’eslògan ‘Contrala crisis, més Barcelona’

Moreno durant la seva intervenció.


155

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Guia de bonespràctiques a Lleida

La demarcació de Lleida, conjuntamentamb l’Ajuntament de la ciutat, va pre-sentar la Guia de bones pràctiques per amitjans de comunicació. El documentmostra un seguit de recomanacions enl’ús del llenguatge i la terminologia al’hora de tractar informacions i molt es-pecialment de la violència masclista.D’altra banda, organitzat conjuntamentpel Col·legi de Periodistes de Catalunya il’Obra Social i Cultural Ibercaja, esconvoca per tercer any consecutiu aLleida el concurs periodístic Josep Per-nau, destinat a l’alumnat dels centreseducatius de Lleida d’ESO, de Batxille-rat i de Cicles Formatius.

Criteris de bones pràctiques per als gabinetsLa comissió de Gabinets de Comunica-ció del Col·legi va presentar, el 26 de fe-brer, el document “Els gabinets decomunicació. Criteris de bones pràc-tiques professionals”, elaborat per la co-missió de Gabinets de Comunicació delCol·legi. L’acte va comptar amb la pre-sència de Mònica Terribas, directora deTV3; Pilar Casanova, presidenta de laComissió de Gabinets i Josep CarlesRius, degà del Col·legi, que va expres-sar el seu reconeixement a l’esforç de laComissió en la realització del treball.

La importància creixent de la comuni-cació com a factor estratègic de gestióde les organitzacions, la mateixa de-manda social d’informació que registraaquest inici de segle i l’increment deprofessionals del periodisme que hanenfocat la seva trajectòria envers els ga-binets de premsa i comunicació, ha fetnecessària una reflexió sobre aquestaespecialitat, que s’ha traduït en un pri-mer recull de definicions i d’expressióde bones pràctiques basades en tres va-lors bàsics: Pacte entre els periodistesde mitjans i els de fonts, mantenimentd’un espai de llibertat davant les insti-tucions públiques per poder respondrea la funció social dels periodistes i clàu-sula de consciència per a tots.

MònicaTerribas va admetre que “el pa-norama de la comunicació ha canviat ipot acabar fent desaparèixer el perio-

disme”, perquè quin periodista avui noestà condicionat per l’empresa o la pre-carietat? “Si volem reivindicar uns mit-jans eficaços hem de fer-ho totsplegats”, afegí Terribas, i va concloureque s’ha de fer respectar la feina d’ungabinet de comunicació, comprovant iampliant la informació que enviensense perdre l’ofici. Entre les conclu-sions aportades a la taula es va reclamar“una bona tècnica de formació per talque surtin bons professionals”. També

que “el professional que treballa en ungabinet no pot servir només els interes-sos de les empreses.” “Els periodistesdemanem respecte, però l’hem de gua-nyar amb una formació rigorosa, ja queels mitjans no dubtin del que els donenels gabinets.” “La nota de premsa és unpunt de partida per elaborar una infor-mació”. En definitiva, es tracta de des-envolupar la professió mitjançant unacomunicació interna i externa amb elsprofessionals de fora del gabinet.

Casanovas, Terribas i Rius escolten a una persona del públic. Foto: David Campos.

Tarragona: Conferènciaanual de l’alcalde

Organitzada per la demarcació delCol·legi de Periodistes de Tarragona tin-gué lloc el 20 de gener la conferènciaanual de l’alcalde de la ciutat, Josep FèlixBallesteros, celebrada al Col·legi d’Ad-vocats. L’alcalde va avançar algunes deles mesures econòmiques per fer front ala crisi, la modernització de l’administra-ció, impuls al futur estadi del Nàstic i apa-drinament per part de l’alcalde, en nomde l’Ajuntament de Tarragona, de totesles nenes que neixin a partir d’enguany ies diguin Tecla. L’Ajuntament les becaràamb llibres de text i els estudis.Una altracosa que posarà en marxa Ballesterosseran les estades als barris.

Girona: Premis iexposicions

El 8 de gener, s’obrí a la Casa de Cul-tura de Girona l’exposició “L’arribada”,del fotoperiodista Pere Duran, quemostra imatges històriques dels immi-grants a les comarques gironines. PereDuran (Banyoles, 1967) ha treballat pera El Punt, l’Agència EFE i El País. Lamostra ha estat organitzada amb el su-port de la demarcació de Girona delCol·legi de Periodistes. El 14 de gener,la demarcació i la Diputació de Gironavan inaugurar a la Casa de Cultura l’ex-posició “Fotoperiodisme a Catalunya1976-2000” amb l’objectiu de presentarla feina col·lectiva dels fotoperiodistescatalans de finals del segle XX.


N O T Í C I E S C O L · L E G I A L S

156

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El 5 de març, el Patronat de la FundacióCentre Internacional de Premsa de Bar-celona (CIPB) va nomenar Rosa MariaCalaf nova presidenta de l’entitat ensubstitució de Xavier Batalla, que n’haestat al capdavant des de novembre de2006.

Calaf, que ha ocupat nombroses corres-ponsalies de TVE al llarg dels últimstrenta anys, torna a Barcelona per assu-

mir la presidència del Centre, que va serfundat el 1988 pel Col·legi de Perio-distes i que es dedica a la internaciona-lització de Barcelona, Catalunya iEspanya a través d’actes, cursos i aten-ció als periodistes.

La nova presidenta del CIPB va mani-festar que la seva voluntat és continuarla tasca de l’antecessor, Xavier Batalla,fent del CIPB un“lloc de trobada de pe-riodistes i de debat al voltant dels temesd’interès de la professió i de l’actuali-

tat”. Calaf creu que el CIPB també hade participar en la “campanya de sensi-bilització sobre la importància del pe-riodisme” i que tota la societat civil sen’hauria de conscienciar.

La nova presidenta del Centre consi-dera que des d’alguns mitjans ja no esdistingeix entre informació i espectacle,que ja no abunda la cultura de l’esforç itampoc la reivindicació del periodisme

rigorós. “Llocs com el CIPB, onno hi ha interessos comercials, sónla plataforma idònia des d’on de-nunciar-ho i treballar per fomen-tar el bon periodisme”, vadeclarar.

Per la seva part, el degà delCol·legi de Periodistes de Catalu-

nya, Josep Carles Rius, va manifestat elseu agraïment al periodista Xavier Ba-talla per haver garantit durant més dedos anys la tasca del CIPB. Batalla haexplicat que “els últims anys hem reno-vat els contactes amb la premsa i amb lasocietat civil catalana”, i que “el princi-pal esforç ha estat fer del CIPB un llocon es tracten temes que preocupen a lanostra societat, que molt sovint són elsmateixos que preocupen en altres paï-sos del món”.

Medalla al Treballper a Carles Sentís

El 26 de gener el ministre de Treball,Celestino Corbacho va atorgar la Me-dalla d’Or al Mèrit al Treball al perio-dista Carles Sentís. L’acte, que va tenirlloc al Col·legi de Periodistes, va comp-tar amb la presència del degà queconstatà que Sentís “va començar a tre-ballar com a periodista quan encara noteniamajoria d’edat i avui, quasi vuitantaanys després, segueix amb el seu articlesetmana a LaVanguardia”.

També recordà que després de la GuerraCivil va venir la repressió i la dictadura“on, des del periodisme, hi va haver, evi-dentment, entusiastes defensors. Moltsperiodistes van ser represaliats o forçatsa l’exili. D’altres es van jugar la lliber-tat escrivint entre línees i, d’altres, vanoptar per centrar la mirada en les de-mocràcies occidentals, que era unaforma d’apostar per la llibertat i, també,de mantenir viva la vocació universal deCatalunya”.

Rius destacà que Sentís va fer aquestpaper des de LaVanguardia i, mes tard,es va implicar en la transició cap a la de-mocràcia, des del periodisme i des dela política. Una confluència aquesta(periodisme i política) que era fruitd’aquells temps de compromís col·lec-tiu, en els que no eren possibles la neu-tralitat que precisa el periodisme en unademocràcia consolidada”.

Per la seva part, Corbacho va destacarla capacitat d’observació del veterà pe-riodista, primer com a cronista de l’arri-bada d’immigrants de la resta de l’Estata Barcelona i després de la segonaGuerra Mundial. “Avui continua obser-vant el món”, apuntà.

Uns dies després cinquanta-quatrecol·legiats –entre ells sis vocals de lajunta– van signar una carta de protestapromoguda des del Grup Barnils on cri-ticaven l’homenatge a un “periodistafranquista” i demanaven al degà que esretractés de les seves paraules d’elogi.Davant d’aquesta carta,Rius va apuntar“l’esperit de concòrdia de la transició ireconciliació que hem de seguir reivin-dicant” i recordà que la Medalla alMèrit al Treball és “un guardó estricta-ment laboral, un reconeixement profes-sional sense implicacions ideològiques”.

Rosa Maria Calaf davant del logotip del CIPB, entitat que presideix. Foto: Sergio Ruiz.

Rosa Maria Calaf,nova presidenta del CIPB

La veterana periodistava manifestar la voluntatde continuar la tasca delseu antecessor, Xavier Batalla


157

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El Col·legi demanaun òrgan regulador

audiovisualEl 20 de febrer, a través d’un comunicatpúblic, el Col·legi va reclamar de ma-nera “inajornable” la creació d’un òrganregulador audiovisual estatal. La des-aparició de la jove Marta del Castillo vaprovocar que alguns mitjans no respec-tessin la deontologia periodística, espe-cialment les televisions que van difondreinformació sobre vides privades focalit-zada testimonis de menors d’edat.“Aquest tipus de cobertura qüestiona lafunció social que han de complir els mit-jans de comunicació, obligats a evitar ladifusió de dades o informacions no fo-namentades.”, diu el comunicat.

La demarcació de Girona va inaugurarel desembre la mostra d’imatges “Fi-nestra indiscreta”, del fotoperiodistaDani Duch. Formada per catorzeimatges, Duch presenta des de retratsde polítics fins a instantànies obtin-gudes en llocs públics, com un camp defutbol. La mostra és, segons l’autor, un“petit recull” del seu arxiu d’imatges.L’exposició destaca una foto de duesdones fent-se un petó el Dia de l’OrgullGai i Lesbià a Madrid, al carrer Serranoun dels més luxosos de la capital.

Dani Duch va néixer a Cassà de laSelva. Començà a treballar al diari ElPunt. Exercí de fotoperiodista en dife-rents mitjans entre ells aDiario 16 i LaVanguardia, va ser cap de fotografia delDiari de Girona, corresponsal del’Agència EFE i fotògraf en països enconflicte de l’Amèrica central i del Sud.A l’Àfrica Occidental es va especialit-zar en reportatges sobre el Front Poli-sari. L’exposició ha estat oberta fins al31 de gener per després passar a la seude Barcelona on ha estat fins a l’abril.

Dani Duch exposala seva “finestra indiscreta”

Una de les fotografies més provocatives de l’exposició de Dani Duch.

Entrega dels premisMila de Periodisme

La Paeria va acollir el 13 de març l’en-trega de premisMila de Periodisme, ambla presència d’Àngel Ros, l’alcalde deLleida i de Ramon Mesull, president dela demarcació de Lleida com a entitat co-organitzadora. Els guardonats foren perDiego Aránega (premsa escrita), JavierRicou (televisió) i Jordi Boleda (fotogra-fia). Aránega fou guardonat per “Entre-vistes”, publicat aLaMañana,Ricou per“Dona reclusa: víctima per partidadoble”, emès a Lleida TV i Boleda pel“Dones de la terra, dones del segle XXI,dones pageses”, publicat a LaMañana.

Terres de l’Ebrepremia la PDE

La demarcació de Terres de l’Ebre vaatorgar el 23 de gener els premis MicroObert i Micro Tancat. El Col·legi ha dis-tingit la Plataforma en defensa de l’Ebreamb el Micro Obert, que es dedica a lespersones o institucions que han facilitatla feina dels periodistes. Amb el MicroTancat, els organismes que no han desta-cat per una comunicació transparent, s’hadestacat l’Associació NuclearAscóVan-dellós II i el Departament de Medi Am-bient i Habitatge i l’Oficina de PremsadelsMossos d’Esquadra.També es va ho-menatjar el periodista DanielArasa.

“Experiència dePeriodista” a TarragonaEntre el 16 de febrer i el 30 de març vatenir lloc a l’Auditori CaixaTarragona elcicle de conferències ‘Experiència de Pe-riodista’, organitzat per la demarcació deTarragona del Col·legi. El cicle començàamb Xavier Graset, director de l’espaiL’Oracle, de Catalunya Ràdio. La restade conferències foren de Ferran Espada,director de l’edició de Barcelona d’ElPunt; Josep Capella, delegat de TV3 aMadrid; Josep M. Martí, director de laràdio i la televisió local; Olga Viza, BruRovira, reporter deLaVanguardia i la fo-tògrafa PilarAymerich.

Santa Coloma dedica uncarrer a Huertas ClaveriaJosep Maria Huertas Claveria, exdegàdel Col·legi de Periodistes, té un carreral seu nom al barri del Raval de SantaColoma de Gramenet des del passat 29de març. L’acte va comptar amb l’assis-tència de Bartomeu Muñoz, alcalde dela ciutat, Joan Guerrero, president deGramenet Imatge Solidària (entitatpromotora de la iniciativa),Araceli Ai-guaviva i Guillem Huertas, la vídua i elfill del periodista traspassat ara fa dosanys i Josep Carles Rius, degà delCol·legi de Periodistes que va succeirHuertas al capdavant del Col·legi.


158

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

D I A A D I A S a r a M a s ó

Desembre 20081 de desembreJOAN ARMENGOL PREMIAT PERPROMOURE L’ESPORT. El periodistaigualadí, Joan Armengol ha rebut en eltranscurs de la 36a Nit del Dirigent del’Esport el Micròfon d’Or per la seva dila-tada promoció de l’esport. Una carrera ini-ciada a Ràdio Joventut Igualada icontinuada a Ràdio Barcelona-SER, RNE,TVE i El Correo Catalán. El guardó li éslliurat per Pere Sus, president de l’Associa-ció Catalana del Dirigent de l’Esport. Ar-mengol, per la seva banda, destaca els valorspositius de servei a la societat que aportal’esport.

ANDORRA CREA LA SEVAAGÈNCIADE NOTÍCIES. El Principat d’Andorraposa en marxa l’Agència de Notícies An-dorrana (ANA) amb l’objectiu de pro-moure, i divulgar, a través de canalsprofessionals, la informació que generin lesinstitucions, entitats, empreses o personesdel país. Els abonats accediran a la informa-ció a través d’Internet, des d’on podran des-carregar imatges de vídeo, talls d’àudio,fotografies i textos. L’ANA està dirigida pelperiodista Albert Roig.

PROTAGONISTAS DE 2008. Es lliurenal Palau de Congressos de la Diagonal deBarcelona els premis Protagonistas 2008,atorgats pel programa d’aquest nom dePunto Ràdio, de Luís del Olmo. Entre elspremiats,Televisió Espanyola (TVE), per laseva feina de servei públic; Antoni Bassas,exdirector d’Els matins de Catalunya Ràdio;

el futbolista Leo Messi; la ministra de De-fensa, Carme Chacón; La Contra, de LaVanguardia; el cantant Pitingo; els actorsTitoValverde (El comisario) i Paco Morán il’escriptor Chufo Llorens, han estat igual-ment premiats. Un premi de caràcter espe-cial és el dedicat a Jesús Neyra, que es debatentre la vida i la mort per haver defensat unadona maltractada. Recull aquest premi l’es-posa de Neyra, Isabel Cepeda.

2 de desembreTROBADA AMB L’AMBAIXADORD’ESPANYAA EGIPTE.Té lloc al CentreInternacional de Premsa de Barcelona(CIPB) una trobada de periodistes ambl’ambaixador espanyol a la República Àrabd’Egipte,Antonio López Martínez. Naturalde Múrcia, també és director general del’Institut de Cooperació amb el món àrabdes de novembre de 1993. Durant la reuniós’aborden temes socioeconòmics propisd’Egipte, com la industrialització, el turisme,l’educació, l’afluència de capitals del Golf, laimportància del canal de Suez, entre altres.L’ambaixador López Martínez té una pro-funda experiència professional en temes depolítica exterior tant pel que fa a l’Àfricacom a l’Orient Mitjà.

3 de desembreCOMIATS EN ELS GRATUÏTS. La cai-guda publicitària i l’ambient de crisi ocasio-nen un descens de 3,4 milions d’exemplarsdels periòdics gratuïts en els últims dotzemesos amb els consegüents comiats, que estradueixen en un ERO de 106 persones aldiari Què! Abans, ja han minvat plantillal’ADN i 20 minutos.Metro aguanta amb di-ficultats. En el I Congrés de Premsa Gra-tuïta celebrat a Madrid l’expert en aquestmercat, Piet Bakker, va assegurar que elsanys daurats han passat i que a l’Estat espa-nyol no hi poden sobreviure quatre gratuïts.“En sobren un o dos”, sentencia.

4 de desembreOFICI DE PERIODISTA A MERCÈCONESA. Té lloc el lliurament del premiOfici de Periodista, que atorga anualment elCol·legi de Periodistes de Catalunya en re-coneixement a una trajectòria professionalque pugui servir de referència a la professiói als estudiants que es preparen per accedir-hi. Enguany s’atorga el guardó a MercèConesa, que ha practicat el periodisme endiversos mitjans, en l’àmbit judicial i, sobre-tot, veïnal, amb la radiografia de centenarsde persones i de molts col·lectius marginals.Presideixen l’acte, el degà del Col·legi de Pe-riodistes, Josep Carles Rius;Arcadi Oliveres,president de Justícia i Pau, i la mateixa ho-menatjada, que parla de l’ofici de periodistades de la seva visió professional i personal.

5 de desembreREGIÓ 7 SIGNA LA CONCESSIÓ RA-DIOFÒNICA.Té lloc l’acte de signatura delcontracte d’adjudicació de la freqüència ra-diofònica atorgada pel Consell de l’Audiovi-sual de Catalunya (CAC) a EdicionsIntercomarcals, que va concórrer al concurspúblic de freqüències resolt el 7 de novem-bre passat.L’adjudicació significarà l’entradade Regió 7 en el món de la radiodifusió, quejuntament amb el diari del mateix nom i laseva activitat a Televisió de Manresa i del’edició digital (www.regio7.cat) el reconeixcom a grup de comunicació multimèdia de lacomarca manresana. Signen el contracte, elpresident del CAC, Josep Maria Carbonell, iFèlix Noguera, conseller delegat d’EdicionsIntercomarcals SA.

TANCA LA REVISTA RAGAZZA. Elgrup Hachette Filipacchi anuncia el tanca-ment de la revistaRagazza, adreçada a noiesjoves. La publicació té vint anys de vida. Laseva desaparició afecta tretze empleats. Unmes enrere, el grup va tancar el setmanariTeleindiscreta, que va afectar altres deu tre-balladors. Últimament,Hachette ha venut larevistaQué leer, dedicada a la informació li-terària.

6 de desembreLES FOTOS DE LIFE JA NAVEGUEN.La revista Life, referent del fotoperiodisme,navega per Internet, divuit mesos desprésque arribés als quioscs l’últim número enpaper. L’empresa Time Inc, la seva propie-tària, ha obert els arxius centenaris durantun mes i ha llançat deu milions de fotos a laXarxa (www.life.com) de les quals un 97%no havien sortit mai a la llum. Les imatgesque apareixen a Internet reflecteixen mo-ments clau de la història i rostres de famo-sos i famoses del món del cinema o de lesarts.

7 de desembreCATALUNYA RÀDIO I CATALUNYAINFORMACIÓ PER LATDT. Les emis-sores de la Corporació Catalana de MitjansAudiovisuals (CCMA), Catalunya Ràdio iCatalunya Informació, es poden escoltartambé per la Televisió Digital Terrestre. Lesemissions per TDT permeten emetre a tra-vés d’un múltiplex o freqüència fins a quatrecanals amb qualitat digital. Televisió de Ca-talunya (TVC) té dos múltiplex, el primerdels quals té una cobertura del 90% de lapoblació.Des d’aquests múltiplex, s’emetenTV3, el 33 digital, els canals K3/300, el 3/24 i,des d’ara, les emissions de Catalunya Ràdioi Catalunya Informació. Pel segon, s’emetTV3, el 3/24, Canal 9, el 33 analògic i lesemissions de Catalunya Música i IcatFM.

Joan Armengol(dreta) després derecollir el guardóFo

to:A

noiadiari.com

Albert Roig, director de l’ANA

Foto:A

NA


159

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

8 de desembreTRENTÈANIVERSARI DEVIAJAR. Larevista Viajar, del grup Zeta celebra en unafesta a Madrid el seu 30è aniversari amb lapresència dels escriptors Javier Reverte,Luís Pancorbo, JesúsTorbado, el director dela publicació, Mariano López, i el fundadorde la mateixa, Javier Gómez Navarro, presi-dent del Consell Superior de Càmeres deComerç. Hi assisteixen representants defirmes turístiques, oficines de turisme i agèn-cies de publicitat.

TVC PREMIADA PEL SUPORT ALSDISCAPACITATS. L’Associació Catalanaper a la Promoció de les Persones Sordes(ACAPPS), ACTAS,Ammfeina i FundacióECIM concedeixen un premi a Televisió deCatalunya (TVC) pel seu suport a la inserciólaboral de persones amb discapacitats i perhaver millorat l’accessibilitat dels contingutsaudiovisuals a les persones amb discapacitatauditiva.

LA NIT DEL MÀSTER. Estrena a TV3del programaLa nit del màster, impulsat perTelevisió de Catalunya (TVC) en col·labo-ració amb la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) i la Universitat PompeuFabra (UPF).Es tracta d’un especial que re-produeix els quatre treballs audiovisuals defi de curs elaborats per la primera promociód’estudiants del mòdul de ficció que es va in-corporar al pla d’estudis de periodisme uni-versitari el curs passat. El programa s’obreamb un homenatge als pioners del gènereque van produir obres com Vostè jutja, LaGranja, o La vida en un xip, entre altres.

9 de desembreNOU DIARI DE PAPER A GALÍCIA.Estrena delXornal de Galicia, una nova cap-çalera bilingüe, en gallec i castellà, tretzè pe-riòdic de pagament que s’edita a laComunitat autònoma gallega. És propietatdel constructor Jacinto Rey, compta amb se-tanta empleats, entre ells una redacció for-mada per joves professionals. Té la seucentral aA Coruña i delegacions a Santiagoi Vigo. El dirigeix el periodista José LuísGómez, exdirector de La Voz de Galicia,

antic executiu del grup Zeta i editor delXor-nal.com, que actualment serà el diari digitaldel rotatiu en paper. Es presenta com undiari “galleguista i progressista.” La Voz deGalicia ha irromput amb fúria davant l’apa-rició del nou diari, assenyalant que proce-deix del “món polític”. Critica que apareguiquan el sector camina “cap a la ruïna” i as-segura que el finançarà la Xunta a través depresumptes llicencies eòliques que ha de re-soldre pròximament la Conselleria d’Indús-tria del BNG a les quals opta la constructoraSan José, empresa de Jacinto Rey.

EL CAC DEMANA EXPLICACIONSATV3. El Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya (CAC) renya TV3 per la pintadad’una diana amb les sigles del PP en el seuinterior que va aparèixer a la sèrie Vent-delplà. El mateix president del CAC, JosepMaria Carbonell, ha enviat una carta a la di-rectora de TV3,Mònica Terribas, perquè in-formi sobre “les causes i circumstàncies”quevan donar lloc a l’aparició de la pintada enl’esmentada sèrie. L’ens regulador exigeix ala cadena pública catalana que extremi la vi-gilància per evitar “l’aparició d’imatges quereflecteixin i difonguin actes d’amenaçacontra una força política democràtica.” Ladirecció de TV3 va negar qualsevol inten-cionalitat política després de les queixes delPP l’endemà de l’incident. El CAC, però,opina que al tractar-se d’una sèrie de ficcióles localitzacions i els enquadraments “no esfan a l’atzar”. Hauria estat diferent, segonsel CAC, si un grafit s’hagués colat indegu-dament en un programa informatiu en di-recte.

JOAN RUEDA, PREMI PIRENE DEPERIODISME. El redactor en cap d’ElPunt, Joan Rueda, és guardonat amb elpremi Pirene, que atorga el Govern d’An-dorra en la modalitat de premsa escrita. Elstreballs guardonats es van publicar aEl Puntel 30 de setembre. El jurat ha valorat enaquests la lluita entre el desenvolupamentbasat en la construcció i la sostenibilitat.

10 de desembreRÀDIO GIRONA COMPLEIX SE-TANTA-CINC ANYS. Una sèrie de pro-grames especials amb apunts històrics

celebraran durant sis mesos els setanta-cincanys de Ràdio Girona.L’emissora, degana deles comarques gironines, va començar a eme-tre el 10 de desembre de 1933 a través de lafreqüència EAJ 38,que actualment pertany ala cadena SER. Ràdio Girona emetrà fins alpròxim mes d’abril fragments que considerade valor històric. Intervindran també perso-natges de la ràdio actual, com Josep Cuní,Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas. El directorde Ràdio Girona, Jaume Serra, destaca en lacelebració de l’aniversari la importància de laràdio en la informació de proximitat.

LA CE PREMIA MIGUEL MORA. LaComissió Europea atorga el seu premi espe-cial al periodista d’El PaísMiguel Mora perl’article “Querida Europa”, publicat al diaride Prisa el passat 13 de juliol. En aquest esnarraven els avatars de la nena romanesaRe-becca Covaciu des del poble nadiu (Arad)fins a Potenza (Itàlia). El premi té com alema:“Per la diversitat, contra la discrimina-ció” i reconeix el dret dels ciutadans de totEuropa a no ser víctimes de la marginació.

CODI INFANTIL INCOMPLERT.L’Agrupació de Teleespectadors i Ra-diooients (ATR) i el Centre UniversitariVil-lanueva publiquen el VIII Informe deSeguiment al Codi d’Autoregulació de lesTelevisions, en què es palesa una mitjana desetanta-cinc incompliments diaris de l’horaride protecció del menor, un acord aprovatper les televisions fa quatre anys. La xifrad’incompliments és superior a la detectadaanteriorment a l’acord, segons l’informe.

11 de desembreL’SPC RECLAMA DRETS D’AUTORPERALS FOTÒGRAFS. El Sindicat de Pe-riodistes de Catalunya (SPC) ha recollit mésde 2.500 signatures de suport al manifest quereclama drets d’autoria per als fotògrafs. Elcomunicat emès per l’SPC explica que enuna sèrie de sentències alguns jutges han re-butjat la categoria d’“obra fotogràfica” a tre-balls de fotoperiodisme per incloure-les en“meres fotografies”, entitat que no gaudeixde protecció legal. El Sindicat recorda queen els països de la Unió Europea els dretsd’autor dels fotògrafs estan “plenament re-coneguts”. El col·lectiu de fotògrafs lamenta

Unmoment de la celebració

Foto:V

iajar

Joan Rueda (esquerra) recollint el premi

Foto:ElPunt

Jaume Serra, director de Ràdio Girona

Foto:R

adioGirona


que altres grups creatius com músics, can-tants, il·lustradors i dibuixants que van si-gnar l’adhesió contra la venda de CD pirata,no hagin subscrit ara el manifest dels dretsdels fotògrafs. Finalment, l’SPC reivindica lacreació d’una entitat de gestió per dur aterme la iniciativa al Congrés.

LLUÍS BONET, PREMI RABAL DEPERIODISME CULTURAL. El periodistade LaVanguardia, Lluís Bonet, rep el premiinternacional de periodisme cultural PacoRabal de mans de la vídua de l’actor,Asun-ción Balanguer, en un acte celebrat a la Fun-dació Aisge. L’article premiat tractava del’actor d’Àguilas i el també actor FernandoFernán Gómez.

ELS EDITORS DE PREMSA DEMA-NEN AJUTS. L’Associació d’Editors deDiaris Espanyols (AEDE) demana ajuts perfer front a la crisi econòmica semblant a al-tres països de la Unió Europea. La presi-denta de l’AEDE, Pilar de Yarza, avisa quel’actual crisi globalitzada també afectarà elsdiaris, que veuran retallada la venda brutad’espais publicitaris. Per mitigar els efectesde la caiguda, l’AEDE reclama un plad’ajudes públiques impulsat pel Govern.

COMRÀDIO PRESENTA EL LLIBRED’ESTIL. L’emissora del Consorci de Co-municació Local,COMRàdio, presenta el lli-bre d’estil de les emissores municipals enresposta a una demanda de les ràdios.Es de-fineix com “un recurs amb voluntat de serútil” amb un model de llengua “plural, ente-nedor i dinàmic, inspirat en un estàndard dellengua, lligat al territori i a les diferents va-rietats dialectals.” La presentació té lloc a laseu del Col·legi de Periodistes de Catalunyasota la presidència del director general deCOMRàdio, FrancescTriola, i la intervenciódel lingüista Rudolf Ortega.

12 de desembreTERRIBAS ES DISCULPA PER LADIANA CONTRA EL PP. La directora deTV3, Mònica Terribas, assegura davant delParlament que “no hi va haver mala fe” enl’aparició “per descuit” de la pintada d’unadiana amb les sigles del PP en un episodi de

la sèrie de ficció de TV3 Ventdelplà. Ho as-segura a la Comissió de Control de la Cor-poració Catalana de Mitjans Audiovisuals.

13 de desembreEL MINIPUT TRACTA L’ÈTICA A LATELEVISIÓ. Té lloc al Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB) la14a edició del certamen Miniput 2008 ambla programació d’una sèrie de propostes rea-litzades per televisions públiques.Està orga-nitzat conjuntament per la UniversitatPompeu Fabra, el Departament de Comuni-cació Audiovisual de la Universitat Autò-noma de Barcelona, la Universitat Rovira iVirgili, la Universitat Oberta de Catalunya,TVE, TVE-Catalunya, BTV, l’ESCAC (Es-cola de Cinema i Audiovisuals de Catalu-nya) i la Xarxa de televisions Locals.Durantla celebració del Miniput, es projectaranonze programes seguits de debat, en què esparlarà dels límits ètics de la televisió. Coma exemple, s’analitza el xou de la televisióholandesa en el qual una presumpta malaltainventava donar els seus òrgans entre tresconcursants.

LA PREMSA COMARCAL SE SENTMENYSPREADA. El Diari de Girona re-produeix l’article publicat ahir al setmanariEl Vallenc, de Valls, que manifesta una crí-tica oberta envers les subvencions de la Ge-neralitat als mitjans comarcals. Desprésd’anotar els puntuals ajuts destinats pelGovern a alguns diaris catalans, El Vallencdiu que les publicacions comarcals “enssentim menyspreades, ja que totes lesajudes per a projectes presentades aquestany pel nostre setmanari, així com les pu-blicacions del nostre grup, han estat totesdesestimades.” La queixa inclou la baixa dela subscripció que tenia la Delegació Terri-torial de la Generalitat a Tarragona amb ElVallenc quan “estem parlant de setanta-vuiteuros l’any”. Insisteix l’escrit que “nos’ajuda pas la premsa comarcal perexcel·lència” i es pregunta quantes publica-cions s’hauria pogut ajudar amb una millordistribució dels dos milions d’euros desti-nats a subvencions,“ridícules” quan arribena la premsa comarcal.

16 de desembreNOU WEB DE COMUNICÀLIA. ELCONSORCI LOCAL i Comarcal de Co-municació (Comunicàlia) posa en marxa unnou web (www.comunicalia.cat) que suposauna renovació total de l’actual, tant pel quefa al disseny com als continguts. Comunicà-lia valora la iniciativa, tant pel que fa al dis-seny com als continguts que presenten “unaimatge moderna, atractiva i dinàmica que fa-cilitarà una navegació senzilla a través de lesdiferents seccions”.

18 de desembreEL SUPREM CONDEMNA L’ÚS DELA CÀMERA OCULTA. El ple de la SalaCivil del Tribunal Suprem prohibeix l’ús dela càmera oculta per gravar imatges senseconeixement ni consentiment de les fonts enreportatges de televisió.El tribunal qualificad’“intromissió il·legítima en la intimitat”emetre “imatges robades”.El dictamen seràde compliment obligat perquè estableix ju-risprudència. La utilització de la càmeraoculta és freqüent en reportatges de pro-grames del cor. La sentència del Suprem esfarà pública en els pròxims dies i condemnaels demandats a indemnitzar.

19 de desembreDECÉS DE MARK FELT, “GOLAPROFUNDA” DELWATERGATE. Mora Santa Rosa (Califòrnia) a noranta-cincanys Mark Felt, anomenat “Gola Profunda”del casWatergate, la font que va fer possibleals periodistesWoodward i Bernstein desta-par, a partir de 1972, un escàndol polític queli va costar la presidència dels Estat Units aRichard Nixon. L’anonimat del personatgeque filtrava les notícies als joves periodistesdel Post es va mantenir fins al 2005, en quèva reconèixer ser la “Gola Profunda” i lamotivació que el va empènyer per frenar la“corrupció de l’Administració Nixon” i la“necessitat de frenar els abusos polítics”.

INFORME ANUAL DE LA PROFES-SIÓ PERIODÍSTICA. L’Associació de laPremsa de Madrid (APM) presenta l’últimInforme Anual de la Professió Periodística.L’estudi recull a més de la tradicional en-questa adreçada a 1.000 periodistes de totEspanya, l’opinió de 67 directors de diarisespanyols, un terç del total. Entre aquests, el58% creu que la crisi comportarà acomiada-ments a les redaccions. Un 18% no es pro-nuncia i només un 24% descarta que elprevisible ajustament dels comptes afecti laplantilla de les redaccions. El document rei-tera la preocupació per la precarietat laboralque toca particularment les dones.Una altradiferència per qüestió de gènere assenyalaque només un 5,3% de les periodistes gua-nya més de 3.000 euros nets mensuals encomparació amb el 20% d’homes que els

D I A A D I A

160

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Lluís Bonetva ser guardonatamb el premi RabalFo

to:LaVanguardia

Felt després de saber-se que eraGolaProfunda

Foto:A

gències


perceben. El president de l’APM, FernandoGonzález Urbaneja calcula que podriahaver-hi una pèrdua de llocs de treball méspròxima als 2.000 que als 1.000. Si la xifra su-perés els 3.000 es produiria “una catàstrofeen el sector”.

20 de desembreLA CCMA ESTRENA PORTALS. LaCorporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals, TV3, Catalunya Ràdio i Elses-ports.cat, estrenen els nous portals per amòbils que tindran “més continguts, imme-diatesa i una oferta d’alertes per seguirl’actualitat”.

FUSIÓ DEL GRUP GODÓ I YAEN-CONTRÉ. Dedicat al mercat publicitari enlínia, té lloc l’acord entre el grupGodó i l’em-presa de classificats en líniaYaencontré-Jahe-trobat, editora del portal immobiliariTencontre.com. En virtut de l’operació,Yaen-contré es fa càrrec del desenvolupament, ex-plotació i impuls del negoci conjunt d’anuncisclassificats a Internet.El grupYaencontre.comté vuit anys d’experiència a oferir solucionstecnològiques i de promoció en línia als pro-fessionals del sector immobiliari.

22 de desembreEXPOSICIÓ D’ORIOL MASPONS. Télloc a la Kowasa Gallery de Barcelona l’ex-posició “Oriol Maspons: un fotògraf insòlit”,que consisteix en una selecció exclusiva demés de setanta imatges en blanc i negre cap-tades entre 1950 i 1979 en indrets moltcontradictoris de la societat d’aquells anys:Des de les barraques del Carmel o la co-marca deprimida de Les Hurdes, les foto-grafies de Maspons constitueixen unexponent alternatiu i contracultural de laBarcelona de la dècada dels 60. Nat el 1928en el si d’una família burgesa, va viure unatemporada al París dels anys 50, on es vaperfilar com a fotògraf freelance. El 1956,tornava a Barcelona amb un bagatge cultu-ral renovador.

TREBALLADORS D’EL PAÍS CON-VOQUEN DOS DIES DE VAGA.Una as-semblea de treballadors d’El País aprova per336 vots a favor, 76 en contra i 10 abstencionsuna vaga per als propers dies 26 i 27 del mesde desembre en protesta per la creació d’unaempresa publicitària per a tots els mitjans im-presos del grup Prisa. La mesura suposaria eltrasllat a la nova empresa de 57 empleats deldiari, encara que no faria perdre cap lloc detreball, segons fonts de Prisa.El comitè d’em-presa addueix, però, que el “procés de segre-gació s’ha fet de forma unilateral sense donarmarge a la negociació.”A dia d’avui, falta lavotació dels treballadors de Barcelona i Se-villa pel tema de la vaga.

23 de desembreCOSMOPOLITAN ES DISCULPA PERHAVER INVENTAT UNA ENTRE-VISTA. La revista Cosmopolitan demanadisculpes a l’actriu nord-americana ScarlettJohansson, protagonista de Vicky, Cristina,Barcelona, per haver inventat una entrevistaque, segons la versió de l’actriu, contenia ci-tacions sobre la seva vida conjugal que ellano havia pronunciat. Johansson s’ha casatrecentment amb l’actor canadenc RyanReynolds. L’entrevista titulava la portadaamb la frase: “Scarlett: Per què em vaighaver de casar?” (Scarlett:Why I had to getmarried?). La disculpa de la revista arribades de la pàgina web, que reconeix “impre-cisions” en l’entrevista.

26 de desembreLA SEXTA ESTRENA CANALAYOU-TUBE. Un acord entre Youtube i La Sextapermetrà que la cadena engegui el seu propicanal a la plataforma www.youtube.com/la-sexta, en la qual s’oferiran vídeos d’espaiscom Sé lo que hicisteis, el Intermedio, Bue-nafuente, Qué vida más triste...Aquesta acti-vitat se suma a la de la “televisió a la carta”en alta definició.

29 de desembreDESÈ ANIVERSARI D’ENTRE LÍ-NIES. L’informatiu Entre línies, de TV3,celebra el desè aniversari amb l’emissiód’un especial de durada superior a cin-quanta minuts, en què s’inclouen tres re-portatges, un des d’Hondures després delpas de l’huracà Mitch. Segueixen el de lesmàquines escurabutxaques i el dels estu-diants d’edat avançada. Francesc BuxedaAliu, director de l’espai, explica que al’inici el programa va representar una “no-vetat perquè intentava parlar de la realitatmés quotidiana”.

31 de desembreETA ATEMPTA CONTRA LA TELE-VISIÓ BASCA. Una furgoneta bomba car-regada amb cent quilos d’explosius esclata

contra la seu de la televisió pública basca,Euskal Irrati Telebista, fent miques la façanade vidre d’un edifici que queda entre l’estadide San Mamés i l’antiga zona de la Fira deBilbao. El fet té lloc cap a les deu del matíamb una trucada en nom d’ETA, aquest copals bombers de Bilbao.Altres mitjans tenenla seva seu al mateix edifici. És el cas d’An-tena 3,Onda Cero,Catalunya Ràdio i els pe-riòdics El Mundo, Deia, Expansión iMarca.L’Ertzaintza busca tres etarres que havienrobat a Arrigorriaga, a pocs quilòmetres deBilbao, el cotxe que va explotar i que vandeixar el propietari lligat a un arbre. Elsdanys materials són importants, però sorto-sament no hi ha ferits. L’atemptat despertaparticular indignació en el sector de la co-municació, que expressa la solidaritat alsmitjans afectats i defensa de la llibertat d’ex-pressió El Col·legi de Periodistes de Catalu-nya emet un comunicat en el mateix sentit.

ZETA PRESENTA UN ERO QUEAFECTA 531 TREBALLADORS. El grupZeta anuncia la presentació d’un Expedientde Regulació d’Ocupació (ERO) que afec-tarà 531 treballadors dels aproximadament2.300 que conformen la plantilla del grup entot l’Estat. L’anunci el fa públic el comitèd’empresa a través d’un comunicat. La re-ducció de llocs de treball s’inclou en elpla de viabilitat presentat el novembre des-prés de l’operació fallida de venda de Zeta,segons la nota.

PREMIS DE LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA DETV LOCALS. CanalReus TV, Canal Català Tarragona i TVCambrils són guardonats en la V edició delPremi Diputació de Tarragona de Televi-sions Locals. Canal Reus rep el premi en lamodalitat de programa d’entreteniment iCanal Català Tarragona rep el de millor in-formatiu de divulgació. En la mateixa mo-dalitat, es guardona amb un accèssit al’emissora TV Cambrils. Per quart anyconsecutiu, s’atorga un guardó a la creati-vitat audiovisual adreçat a estudiants i lli-cenciats en Periodisme o ComunicacióAudiovisual. Aquest premi ha estat en-guany per a David Fernández pel seu tre-ball La vila closa d’Altafulla. Un accèssits’ha dispensat a Ambaixadors d’un pobleoblidat, de Ricard Latorre. Han format eljurat, el vicepresident de la Diputació, Al-bert Vallvé; el president de la Coordina-dora de Televisions Locals Públiques deCatalunya, Xavier Abelló; el director de laUnitat de Comunicació Audiovisual, Pu-blicitat i Periodisme de la URV, BernatLópez; el president del Col·legi de Perio-distes de Catalunya a Tarragona, IgnasiSoler; la coordinadora de La Vanguardia aTarragona, Sara Sans; el cap de premsa dela Diputació de Tarragona, Elies Pujol, i eldirector del Diari de Tarra-gona, JordiJaria.

161

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009Imatge d’un dels documentals emesos

Foto:TV3


Gener 20092 de generMANIFESTACIÓ DE PERIODISTES ABILBAO. Centenars de professionals de lacomunicació de diferents mitjans esconcentren davant la seu de la televisióbasca (EITB) a Bilbao acompanyats de re-presentants de partits polítics, d’institu-cions i ciutadans per expressar el seurebuig a l’atemptat amb una furgonetabomba perpetrat per ETA el passat 31 dedesembre. Els concentrats resten quinzeminuts en silenci davant l’edifici de l’EITB,on també es troben les dependències deCatalunya Ràdio, El Mundo, Deia, OndaCero, Antena 3 i altres empreses de dife-rents sectors.

LA CCMAREMODELARÀ EL 33.Elpresident de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA), AlbertSáez, anuncia en una entrevista a l’Agèn-cia Catalana de Notícies (ACN) que TVCconvertirà el 33 en un canal cultural. Amés, la CCMA estudia la possibilitat detirar endavant un canal infantil. Asseguraque la Corporació treballa amb “criterisprofessionals i empresarials, defugint ”elspartidismes excessius”.

3 de generCINQUANTENARI DETVEACATA-LUNYA. La directora deTVE a Catalunya,Montse Abbad, avança alguns dels actesamb els quals la cadena celebrarà els cin-quanta anys de l’arribada a Catalunya, pri-mer al estudis de Miramar i actualment aSant Cugat. L’estrena es va produir amb laretransmissió d’un Real Madrid-Barça.El 14de juliol, José Luís Barcelona estrenava aMiramar el centre territorial de l’ens televi-siu. La commemoració s’aprofitarà per retreun homenatge als pioners de la televisió aCatalunya abans que existís TVC. Successi-vament, es desenvoluparan actes comme-moratius, com ara la presentació per SantJordi d’un llibre amb la història de RTVE aCatalunya.

EFE COMPLEIX SETANTA ANYS.L’agència EFE celebra el seu setantè ani-versari.Va ser creada pel Govern de Burgos,el 3 de gener de 1939, un cop acabada laGuerra Civil espanyola.A llarg del temps, hadeixat enrere els orígens i s’ha convertit enla quarta agència en el rànquing mundial.Defèn tres objectius principals: rigor infor-matiu, vocació envers l’Amèrica Llatina idefensa del castellà.Té una plantilla de mésde tres mil professionals i compta amb dosmil abonats.

4 de generJOSÉ CENDÓN, ALLIBERAT. El fotò-graf gallec José Cendón i el periodista brità-nic Colin Freeman són alliberats aquest matídesprés de trenta-nou dies de segrest al nordde Somàlia. S’hauria pagat un rescat de200.000 euros, segons fonts properes als se-grestadors. Per part del Govern espanyol,s’assegura no haver pagat res. Els mateixosportaveus governamentals expliquen queagents dels serveis diplomàtics i d’intel·li-gència d’Espanya, Regne Unit i Somàlia,van “participar conjuntament en les nego-ciacions” per obtenir la llibertat dels dos pe-riodistes segrestats. L’editora per a la qualtreballa el periodista britànic podria tambéhaver aportat el seu suport. Cendón, detrenta-quatre anys, treballa com a autònomi col·labora a l’agència France Press en zonesconflictives d’Àfrica. Freeman escriu per aldiari britànic Sunday Telegraph. Cendóni Freeman van ser segrestats el passat el dia26 de novembre a la regió somali de Punt-làndia després d’haver realitzat un repor-tatge sobre la pirateria. El fotògraf gallec éstraslladat en avió a Nairobi, la capital deKenya, on té previst passar la nit. Despréstornarà a la seu de treball que té a AddisAbeba (Etiòpia).

5 de generHUERTAS CLAVERIA I JAUMEFABRE, PREMIS CANDEL. El perio-dista Jaume Fabra i Josep Maria HuertasClaveria (aquest a títol pòstum), guanyen elsprimers premis Memorial Candel que esta-bleix amb caràcter anual la Fundació Can-del. Han estat distingits per les seves obrespublicades conjuntament sobre la ciutat deBarcelona i la realitat social dels barris. Elguardó consisteix en una escultura de Fer-ran Soriano que es lliurarà el pròxim dia 8al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

8 de generEDUARD SANJUÁN ENCETA ELNOU 30 MINUTS. La directora d’Infor-matius deTVC,Rosa Marqueta, presenta lanova etapa de 30 minuts, que a partir d’aradirigeix Eduard Sanjuán en substitució de

Joan Salvat. Rosa Marqueta presenta San-juán com un periodista que“ha estat presenten els grans moments de la història de l’úl-tim quart de segle, en què ha cobert per alsinformatius de TV3 grans esdevenimentsmundials, des de la caiguda del mur de Ber-lín fins a les últimes guerres a l’Orient Mitjà.El pròxim diumenge, 30 minuts oferirà endues sessions el programa especial Franco iFidel, una amistat incòmoda.

TANCA L’EDICIÓ DIGITAL D’ADN.El grup Planeta acorda tancar l’edició digitaldel seu diari gratuït, l’ADN. L’empresa honotifica a la plantilla, que compta amb unsquaranta treballadors. El web tenia entornd’1,3 milions d’usuaris, segons dades del’OJD de novembre.El motiu del tancamentapunta a la crisi econòmica i la davallada delmercat publicitari.

MANIFEST DELS PROFESSIONALSD’EL PERIÓDICO. La presentació, el 31de desembre, d’un Expedient de Regulaciód’Ocupació (ERO) per part del grup Zetaque afectaria 531 treballadors, el comitè pro-fessional d’El Periódico de Catalunya fa pú-blic un manifest en el qual defèn lanecessària presència dels actuals treballa-dors per mantenir la qualitat del diari. L’eli-minació de setanta-tres llocs de treballprevista per l’empresa impediria que el diarimantingués el seu bon nivell actual. L’escritdestaca el paper dels professionals de la re-dacció que no han flaquejat en cap moment,inclús en els de la frustrada venda l’estiupassat, fent que obtingués 15.000 nous se-guidors respecte de 2007. Els treballadorsdestaquen la contribució que, des dels pri-mer moment, va tenir el rotatiu en el plura-lisme de la societat. El Col·legi dePeriodistes manifesta el suport a les inicia-tives dels professionals d’El Periódico deCatalunya. D’altra banda, el comitè d’em-presa del grup Zeta anuncia la convocatòriad’una vaga dels treballadors per als dies 14,15 i 16 de gener en protesta per l’Expedientde Regulació. L’anunci coincideix amb lamanifestació de mig miler de treballadorspel centre de Barcelona, des de la seu d’ElPeriódico fins a la plaça Sant Jaume, on télloc una concentració de suport als afectatsper l’ERO.

D I A A D I A

162

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Montse Abbad,directora de TVEFo

to:TeresaPeyri

Eduard Sanjuan substitueix Joan Salvat

Foto:TV3


9 de generTVE A CATALUNYA RENOVA ELWEB. Televisió Espanyola a Catalunya(centre territorial de Sant Cugat, no sola-ment ha renovat el seu web, sinó que hi in-corpora nous continguts amb la intenció queaviat hi hagi una “TVE-Catalunya a lacarta”.

10 de generCARBONELL DEIXARÀ DE PRESI-DIR EL CAC. Josep Maria Carbonell,president del Consell de l’Audiovisual deCatalunya (CAC) anuncia la dimissió del’organisme regulador i es desvincula de lapolèmica adjudicació de llicències radiofò-niques de la passada tardor. El pròxim dia14 té previst comunicar-ho oficialment alpresident Montilla, amb qui ja havia parlattemps enrere del seu desig de deixar el CAC.Marxarà a dirigir la fundació privada Digi-talent, dedicada al foment de la cultura di-gital i la innovació. Ho compaginarà amb lafeina com a professor de Ciència Política a laFacultat de Ciències de la ComunicacióBlanquerna de la Universitat Ramon llull.

12 de generPREMIAT UN ARTICLE SOBREL’ENERGIA. “Quant costa un quilovat?”és el títol del reportatge de Baltasar Mon-taño, redactor d’El Mundo, guanyador delVI Premi de Periodisme Tecnalia. El treballes va publicar al suplement “Mercados” delrotatiu. L’autor havia explicat de forma“amena per al públic en general” el camí del’electricitat fins a les llars.

GUARDONS DE L’APM. L’Associacióde la Premsa de Madrid (APM) atorga elsguardons anuals.El president deTele 5,Ale-jandro Echevarría, és distingit amb el premiMiguel Moya, concedit en reconeixement auna trajectòria i una feina dintre del campperiodístic realitzada per una persona no es-pecíficament periodista. L’APM atorga aAl-fonso Sánchez, corresponsal de RNE aBrussel·les fins al 2008, el premi RodríguezSantamaria. El premi Víctor de la Serna

recau en RosaMaria Calaf com a periodistamés destacada de l’any. S’ha premiat Flo-rencio Domínguez, cap de l’Agència VascoPress i corresponsal de La Vanguardia ambel Javier Bueno en reconeixement a una de-dicació excel·lent en qualsevol aspecte delperiodisme; Beatriz García Fernández deNotícias Cuatro i CNN+ obté el premiLarra, dedicat al periodista menor de trentaanys que més s’hagi distingit durant el 2008.També és premiat Pedro Montoliu Camps,director de Madridiario.es.

13 de generELS MIL MATINS AL LICEU. El pro-grama deTV3ElsMatins, de Josep Cuní, ce-lebra l’emissió número mil des del Liceu. Lapopular salutació “Bon dia,Catalunya” sonades del gran teatre seguida dels contingutshabituals, com entrevistes, tertúlies, serveis i,avui, en especial, amb un gran esment a lamúsica. El programa de Josep Cuní mantéaquesta temporada una mitjana de 85.000espectadors amb una quota de pantalla del17,5%.

14 de generNOU DIRECTOR DE PÚBLICO. Me-diapubli, empresa editora del diari Públicoacomiada Ignacio Escolar, el director. Ocu-parà el seu lloc, Félix Monteira, un dels fun-dadors del diari El País, on va romandretrenta-tres anys ostentant càrrecs diversos,entre els quals: cap de política i corresponsala Brussel·les. Escolar escriurà dos o tres ar-ticles setmanals d’opinió, però “desvinculatdel diari”.

ZETA SUSPÈN TEMPORALMENTL’ERO. La direcció del grup Zeta suspèntemporalment l’expedient de regulaciód’ocupació (ERO) que afecta 531 treballa-dors del grup. La vaga convocada pels tre-balladors per als dies 14, 15 i 16 de gener,doncs, ha estat desconvocada.

FINANCIAL TIMES ACOMIADA EL5%DE LA PLANTILLA. El diari britànicespecialista en economia Financial Timesacomiadarà el 5% de la plantilla, entorn devuitanta llocs de treball. El comiat es deu ala recessió econòmica i al pla de reestructu-ració que busca impulsar la seva àrea enlínia. El grup Financial Times va tenir un in-crement de l’11% en vendes i un augmentdel 21% en beneficis, en la primera meitatde l’any passat, segons Reuter.

15 de generLES RELACIONS D’OBAMA AMBEUROPA. El Centre Internacional dePremsa de Barcelona (CIPB) du a termeuna trobada conjunta dels cònsols generalsdels Estats Units i de França, Todd Robin-son i Pascal Brice, respectivament. La reu-nió, amb assistència de periodistes,analitzarà la nova etapa en les relacionsentre els Estats Units i Europa amb BarackObama a la Casa Blanca.

ATURADA LA VENDA DE DIGI-TAL+. Prisa anuncia que les ofertes re-budes per Digital+ no complien els requisitsestablerts per ells “d’acord amb els bancsagents HSBC i Morgan Stanley”. Els bancsde crèdit pont “estan plenament informatsde la situació i donen el seu suport alsplans”, segons l’empresa. En aquesta situa-ció, Prisa es fa més exigent davant l’ofertade Telefónica-Vivendi que seria, segons es-timen diversos analistes, de 2.000 milionsd’euros. La quantitat sembla “massa baixa”a Prisa.

16 de generPREMI DELS PERIODISTES VILANO-VINS. El periodista vilanoví Francesc Es-cribano rep el reconeixement dels seuscompanys de professió a Vilanova per laseva trajectòria professional. El lliuramentté lloc en el transcurs de la IV edició de laNit Canallesca, organitzada pels periodistesde Vilanova i la Geltrú.

17 de generTRENTAANYS DEVIDA CIUTADANAAMB HUERTAS I MUSONS. L’Ajunta-ment de Barcelona aplega en un treball pe-riodístic col·lectiu, Trenta anys de la vidaciutadana a Barcelona. L’obra va néixer grà-

163

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Josep MaríaCarbonell acaba laseva etapa al CACFo

to:CAC

Alejandro Echevar-ría és guardonatper l’APMFo

to:Tele5

FélixMonteira substitueix Ignacio Escolar

Foto:P

úblico


cies a l’entusiasme dels malaurats Josep M.Huertas i Albert Musons en el marc del seucompromís ininterromput amb la ciutat i laseva gent.GerardMaristany iMaria EugèniaIbáñez aporten al llibre les experiències enuna ciutat que fa trenta anys començava aconquerir la llibertat i a construir la democrà-cia. A les primeres pàgines, apareixen traçatsbiogràfics dels alcaldes JosepM.SociasHum-bert, Narcís Serra, Pasqual Maragall i JoanClos a càrrec deMaria Eugènia Ibáñez.La se-lecció fotogràfica és de Guillem Huertas.

18 de generRECONEIXEMENT A MONTSERRATARMENGOU I RICARD BELIS. L’or-ganització Comissió de la Dignitat distingeixamb el premi Dignitat els reporters de Tele-visió de Catalunya (TVC) Montserrat Ar-mengou i Ricard Belis per la contribució ala recuperació de la memòria històrica. Ar-mengou treballa aTVC des de 1985.Belis ésrealitzador de televisió des de 1987.El 2002,van rebre el Premi Nacional de Periodismeper l’aportació rellevant al periodisme d’in-vestigació històrica.

19 de generVICENT SANCHÍS NOU DIRECTORDE BARÇATV. El periodistaVicent San-chís pren possessió del càrrec de director deBarça TV, el canal televisiu del club blau-grana. Es pot seguir per la plataforma deTDT del grup Godó. Sanchís ha estat direc-tor del diariAvui i d’El Observador. L’emis-sió del canal per TDT està pendent del’autorització del CAC.

SETMANA DE LES REVISTES ENCATALÀ. L’Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català (APPEC) celebra desd’avui fins al proper dia 23 la tradicional Set-mana de les Revistes. El 25è aniversari del’APPEC es tancarà amb l’habitual Nit deles Revistes i la presentació de l’Anuari de laComunicació, enguany titulat Crisi i trans-formació. També es presentarà el llibre Unpaís de revistes, una primera història de lesrevistes en català coordinat per CarmeFerré.L’obra censa un miler de publicacions

periòdiques catalanes que s’han editat desde la segona meitat del segle XIX.

EL PERIÓDICO FA UNA DONACIÓ ACÀRITAS. Edicions Primera Plana, l’em-presa editorial d’El Periódico de Catalunya,dóna a Càritas els 15.000 euros que va rebredel Premi Nacional de Comunicació per laseva edició en català.

20 de generRAMON FONT, NOU PRESIDENTDEL CAC. La Generalitat ha escollitRamon Font com a nou president delConsell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC) en substitució de Josep Maria Car-bonell. Serà nomenat oficialment el dia 27 degener, després d’escoltar l’opinió majoritàriadels nou membres del Consell elegits pelParlament. Ramon Font i Bové (Cervera,1952) es va formar a l’Escola Oficial de Pe-riodisme de Barcelona, va ser responsabled’informatius de la cadena SER a Catalunyai durant el 1992 va dirigir la Ràdio Olímpica.Fou director d’informatius d’Antena 3, di-rector de RNE a Catalunya i de TVE-Cata-lunya. Deixà el càrrec el 2003, a peticiópròpia, i es traslladà a Portugal on va ser cor-responsal de Catalunya Ràdio i de l’AgènciaCatalana de Notícies. El 2006 va substituirEnricMarin com a secretari de Comunicacióde la Generalitat. En el discurs de possessiódel càrrec, el 30 de gener, assegura que laseva única militància és la del Col·legi de Pe-riodistes.

SUSPENEN EL CONGRÉS MUNDIALDE DIARIS. El 62è Congrés Mundial dePeriòdics i el 16 Fòrum Mundial d’Editors,que s’havia de celebrar a Hyderabad (Índia)del 22 al 25 de març vinents s’han suspès acausa de la crisi econòmica. Organitza lestrobades l’Associació Mundial de Periòdics(WAN).Estava previst abordar els reptes del’activitat multimèdia.

EL PAÍS ÉS REESTRUCTURA. Elconseller delegat d’El País, JuanLuís Cebrián,anuncia a la redacció el canvi estructural mésgran en el diari des del seu naixement,el 1976.A partir del pròxim 1 de març, El País s’es-

tructura en una empresa de producció decontinguts de qualitat per a paper, Interneti telèfons mòbils. Per dur a terme aquestprojecte es fusionaran les redaccions del diaride paper i d’Internet. En el projecte hitreballaran 500 professionals dirigits perJavier Moreno. La nova organització comp-tarà amb altres dues empreses, una per a ser-vei administratius i tecnològics amb unaplantilla d’unes 200 persones. L’altra agluti-narà l’àrea de producció i tindrà 150 empleats.“És un pla de supervivència per continuarexistint dintre de deu anys, afirma Cebrián.

21 de generPRÒXIMAVAGA DE CINC DIES AELPAÍS. La plantilla d’El País aprova majori-tàriament la convocatòria de cinc jornades devaga per a cinc dissabtes successius a partirdel proper 31 de gener.El 70% dels treballa-dors ha votat a favor i el 19% en contra. Laconvocatòria del comitè d’empresa és conse-qüència del comiat d’un dels treballadors perla seva participació en un piquet durant lesdues jornades de vaga del passat desembre.Els treballadors n’exigeixen la readmissió.

22 de generLLIURAMENT DELS PREMISAPPEC. L’Associació de Publicacions Pe-riòdiques en Català (APPEC) celebra la Nitde les Revistes durant la qual es lliuren els XPremis APPEC. L’editorial Gavarres, deCassà de la Selva (Gironès) –que edita les pu-blicacions semestrals Gavarres, Cadí-Pe-draforca, i Les Garrotxes)– rep el premi a lamillor editorial per “posar al mercat revistesque són testimonis d’uns espais, d’una gent id’uns temps, a més de ser una eina de conser-vació del territori.” Es guardona la nova re-vistaTimeOut com a“una de lesmillors guiesd’oci del món.” Cavall Fort rep el premi perser la“publicaciómés popular”.També es pre-mia la revistaCupatges de referència vinícola.El premi APPEC a la millor acció digitalrecau en Enderrock i la millor acció promo-cional a Castells.Es guardonen les revistes demés de vint-i-cinc anys Els marges, Infogai, laCircular i Fitness Dir. El premi especial de laJunta és per al periodista Vicent Sanchís.L’acte festiu ha estat presentat per Lídia He-redia i Xavier Graset.

D I A A D I A

164

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

El periodistaVicent Sanchís

Foto:w

ww.fcbarcelona.cat

Ramon Font pren elrelleu de CarbonellFo

to:CAC

Foto de família dels premiats per l’APPEC

Foto:A

PPEC


23 de generAGREDIDA UNA PERIODISTA DETV3 A CISJORDÀNIA. Cristina Rivas,productora del programa 30 minuts deTV3,resulta ferida en una cama per les bengalesde fum disparades per agents antiavalots dela policia israeliana contra el grup de perio-distes que cobrien una manifestació a Bilinper donar suport als habitants de Gaza.Cris-tina Rivas està ingressada en un hospital dela ciutat de Ramala on se li ha practicat unacura d’urgència. Es preveu que pugui serevacuada a Barcelona els pròxims dies. Lasecció sindical del Sindicat de Periodistes deCatalunya (SPC) aTelevisió de Catalunya fapública una nota de protesta per l’agressió,ja que “l’equip format per redactor, càmerai productora, estava perfectament identificatamb indicacions de TV als cascos que duieni amb una càmera que n’evidenciava les fun-cions. La policia ha disparat diverses ben-gales cap als periodistes, una de les quals haferit Cristina Rivas”.

26 de generLLIURAMENT DELS PREMIS DIGNI-TAT.Té lloc el lliurament de premis que or-ganitza la Comissió de la Dignitat, queenguany coincideix amb el setantè aniver-sari de l’entrada de les tropes franquistes aBarcelona. Entre els guardonats amb elspremis Dignitat hi ha la Comissió del Cen-tenari de l’Estelada i la Xarxa d’Entitats, perla seva tasca de recuperació de les quatre co-lumnes de Puig i Cadafalch. Durant l’acte,presentat per l’actriu Carme Sansa, es de-dica un recordatori especial per a JosepBenet,Ermengol Passola i Joan Brossa.Unatrentena de guardonats amb la Creu de SantJordi tenen la intenció de fer pública unacarta adreçada al president Montilla que de-mani una “ràpida anul·lació de la sentènciacontra l’expresident de la Generalitat, LluísCompanys.

TAULA DEL CAC PERA LA DIVER-SITAT. El Consell de l’Audiovisual de Ca-talunya celebra al Col·legi de Periodistesuna taula sobre “La diversitat cultural enels mitjans de comunicació” durant la quales presenten les Eines per a la diversitat, unmaterial produït per la Unió Europea deRadiodifusió. La taula demana una nor-malització de la diversitat per lluitar con-tra els estereotips. Avui per avui elsimmigrants no es veuen reflectits en els mit-jans.

28 de generSEMINARI “PERIODISME I MEDIAMBIENT”. Organitzat per la FundacióGas Natural amb la col·laboració del De-partament de Cultura i Mitjans de Comuni-

cació de la Generalitat de Catalunya, té lloca l’Auditori de la seu de Gas Natural a Bar-celona (plaça del Gas, 1) el seminari “Perio-disme i medi ambient”, que té com aobjectiu principal analitzar el paper essen-cial que juguen els mitjans de comunicacióen la percepció que té la societat dels reptesmediambientals.La sessió inaugural és a càr-rec del conseller de Cultura i Mitjans de Co-municació, JoanManuelTresserras; del degàdel Col·legi de Periodistes de Catalunya,Josep Carles Rius, i del director general de laFundació Gas Natural, Pere-A.Fàbregas.Enel programa es tractaran temes com el puntde vista de les administracions públiques, elde les empreses i el de la percepció que té lasocietat en els reptes mediambientals.

29 de generTAULA PER A ANALITZAR L’IM-PACTE DE LA CRISI.Té lloc la taula sobrela crisi dels mitjans de comunicació convo-cada pel Col·legi de Periodistes de Catalunyaa la qual assisteixen diverses associacionsd’editors, representants dels professionals,sindicats, universitats i experts en comunica-ció. En representació de l’Administració, hiparticipa el conseller de Cultura i Mitjans deComunicació, JoanManuelTresserras, i el se-cretari de Mitjans de Comunicació, CarlesMundó. Al llarg de quatre hores, gairebétrenta ponents, reunits a la seu del Col·legi aBarcelona, fan un diagnòstic de la crisi en elsdiversos aspectes relacionats amb els mèdia,com les tendències del mercat publicitari, lesxarxes de distribució de diaris, el repte digitalen les redaccions actuals, el desenvolupamentde la TDT i la vulnerabilitat de joves i autò-noms, entre altres. Els assistents consensuenuna primera declaració conjunta de set puntsper afrontar els canvis al sector

.

TANCA EL DIARI GRATUÏTMETRO.Metro International anuncia el tancamentdel diari gratuït Metro, que ja no sortiràdemà divendres dia 30 al carrer. La decisióafecta totes les seves edicions a l’Estat –a setciutats espanyoles– excepte les del País Va-lencià, que no pertanyen a Metro Interna-tional. La mesura afecta tota la plantilla, unsvuitanta treballadors, que ara seran acomia-dats i que, tan sols fa unes setmanes, van su-perar l’Expedient de Regulació d’Ocupació

(ERO) que va costar la feina a vint-i-vuittreballadors. Els directius de l’empresa afir-men que han analitzat diverses opcions defusió al llarg de l’any 2008 –entre aquestesuna fusió amb el diari 20Minutos–, però queel volum de pèrdues del mercat de la premsagratuïta ha fet “difícil” trobar una alterna-tiva per a Metro a Espanya, que s’haviaconvertit en el cinquè diari més llegit a l’Es-tat, amb més d’1,8 milions de lectors.

GERVASIO SÁNCHEZ, PREMI REID’ESPANYA. El fotoperiodista GervasioSánchez obté el premi Rei d’Espanya de Pe-riodisme que concedeix l’agència EFE en lacategoria de fotografia. La imatge premiadapalesa el drama que pateixen les personesmutilades per les mines antipersona.

BLOCS SOBRE PAPER. Neix als EstatsUnits el periòdic The Printed Blog, el primerque traspassa a un diari de paper contingutsdels blocs d’Internet. Comença amb una ti-rada de 2.600 exemplars a Chicago i la ma-teixa xifra de difusió a San Francisco. NovaYork tindrà la seva versió a partir del 10 defebrer. Joshua Karp el seu creador, és un de-fensor dels mitjans de paper. “Espero quemai desapareguin”.

31 de generPREMIS PICA D’ESTATS, DE LA DI-PUTACIÓ DE LLEIDA. Els premis turís-tics internacionals Pica d’Estats guardonenla sèrie de reportatges “Territori Lleida”, uncol·leccionable dominical que el diari Segreva regalar als seus lectors del 30 de març al29 de juny de 2008.Aquest treball “convidaa conèixer a fons totes les comarques deLleida i els seus productes artesanals”, se-gons el president del Col·legi de Periodistesde Lleida, Ramon Mesull, un dels membresdel jurat.Ràdio Segre obté el premi al millortreball de ràdio amb el programa Complexde Lleida, emès a l’emissora del 19 de se-tembre al 17 d’octubre També ha estat pre-miat el periodista de l’Agència Catalana deNotíciesXavierAlsinet, juntament amb Fer-ran Grau Brescó, en la categoria de ràdio.Catalunya Ràdio s’enduu el premi a la tra-jectòria per la seva participació en cadascunade les vint edicions. El reportatge Terres deLleida de Jordi Basart publicat a laGuía delOcio de Barcelona ha estat seleccionat comel millor treball de premsa escrita d’infor-mació general. Castillos de frontera en laSegarra, de Carlos Pascual, publicat a la re-vistaViajar, obté el de premsa especialitzada.El millor treball de TV és per al reportatge“Dies de Fira”, de Miquel Dalmau, emès enel programa Gran Angular, de TVE. Elmillor reportatge fotogràfic és per a Bramsal Boumort, de Jordi Bas, publicat a Desco-brir Catalunya. El millor treball internacio-nal ha recaigut en la cadena alemanyaARD.

165

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Ponents de la taula reunits al Col·legi

Foto:SergioRuiz


Febrer 20091 de febrerREDES TORNA A LA TELEVISIÓ.Eduard Punset torna a La 2 de TVE amb elprograma de divulgació científica Redes (ala 1.00 h). S’estrena amb un reportatge sobrel’accelerador de partícules de Ginebra, queinclou entrevistes amb dos físics teòrics, elbritànic Jonathan R. Ellis, assessor del di-rector general de l’Organització Europeaper a la Recerca Nuclear (CERN) i el ma-drileny Luís Álvarez Gaumé, també delCERN.

PREMIS DE BENESTAR SOCIAL.L’Ajuntament de Barcelona lliura al Saló deCent els Premis del Consell Municipal deBenestar Social als Mitjans de Comunicaciócorresponents a 2008. La revista Presènciaen rep un pel dossier sobre la sordceguesadel qual és autora la periodista Mercè Mi-ralles. Altres premis han correspost a la re-vista Estris, de la Fundació Pere Tarrés; elsprogrames 30 minuts i Entre línies, de TV3;Gent gran, de Ràdio 4 i De cap i de nou, deRàdio Estel. També s’ha premiat la pàginaweb Sicom.cat i Bipolars.org.

3 de febrerZETA REBAIXA EL NOMBRED’AFECTATS PER L’ERO. La repre-sentació dels treballadors i la direcció delgrup Zeta arriben a un acord sobre l’Expe-dient de Regulació d’Ocupació (ERO) queafectarà 442 persones de les diferents em-preses del grup en lloc de les 531 que pro-posava al començament. Part de la regulacióde plantilla es podria produir a través debaixes incentivades voluntàries, i prejubila-cions. La dura negociació i la mobilització dela plantilla, que havia anunciat una vaga peral pròxim dia 20 de febrer, ha pogut salvar84 llocs de treball i millorar l’import de lesindemnitzacions, segons l’acta del preacord.El document haurà de ser ratificat d’aquí ados dies per les diferents empreses del grup.Les més afectades semblen ser Zeta, Serveisi Equips, amb 63 baixes i Ediciones PrimeraPlana, editora d’El Periódico de Catalunya,que en tindria 59.Hi ha un temps marcat pera aquestes pèrdues de llocs de treball. El

2009 se’n produirien 414.Les 28 restants po-drien dur-se a terme fins al 31 de desembrede 2011.

PIRATERIA EN EL MÓN RADIOFÒ-NIC CATALÀ. L’Associació Catalana deRàdio (ACR) envia un “Manifest contra elmercat negre radiofònic” a totes les admi-nistracions que regulen el sector a Catalu-nya. El text reclama l’establiment de lalegalitat contra la impunitat de la pirateriaperquè “a Catalunya hi ha gairebé una emis-sora il·legal per cada emissora legalmentconcedida.”Mentre les emissores legalmentautoritzades contribueixen pagant les taxescorresponents, realitzen contractes regularsals seus treballadors i compleixen els deuresamb la Hisenda Pública, les pirates se situenen “una zona fosca” sense cap control admi-nistratiu i sense respectar la legislació.

6 de febrerPREMI VÁZQUEZ MONTALBÁN ASAVIANO I CANNAVÒ. Té lloc a l’audi-tori de La Pedrera el lliurament delV PremiInternacionalVázquezMontalbán convocatpel Col·legi de Periodistes de Catalunya, laFundació F. C. Barcelona, el Grup editorialRandom House Mondadori, Grup Planeta iels diaris Avui, El Periódico de Catalunya iEl País. S’atorga en la doble versió culturali política, i de periodisme esportiu.El primercorrespon a Roberto Saviano, autor de Go-morra, obra que li ha valgut amenaces demort per part de la Camorra napolitana. Enla categoria esportiva, el premi és per a Can-dido Cannavò, director durant dinou anys deLa gazetta dello sport. L’acte compta amb lapresència del president de la Generalitat,José Montilla; el conseller de Cultura i Mit-jans de Comunicació, Joan Manuel Tresser-ras; el president del F. C. Barcelona, JoanLaporta; i el degà del Col·legi de Periodistes,Josep Carles Rius, entre altres personalitats.

7 de febrerREGIÓ 7 RENOVA DISSENY ICONTINGUTS. El diari Regió 7 estrenanova presentació gràfica i un contingut quemanté allò familiar als lectors, però amplia

el ventall d’informacions.Manté la prioritatdels temes locals de les comarques manre-sanes i incorpora l’Anoia, que des del 1995havia tingut una edició separada. S’incre-menta el contingut de serveis, inclosa la in-formació meteorològica. Calidoscopipresentarà les darreres novetats científiquesi divulgarà notícies de tot el món. Les pà-gines d’opinió ampliaran el nombre de si-gnatures. L’autor del nou disseny ésHerminio Javier Fernández, professor deDisseny Periodístic a la Universitat de Va-lència i director d’art en l’àrea mediterràniad’Editorial Prensa Ibérica.

EXPOSICIÓ DE JOAN GUERREROAARENYS DEMAR.Quaranta fotografiesde Joan Guerrero s’exposen a la sala del Ca-lisay, a Arenys de Mar, sota el títol “Primerde tot la persona”. Joan Guerrero ha desen-volupat una extensa carrera com a fotope-riodista a El Periódico de Catalunya, Diaride Barcelona, El Observador i El País. Hapublicat diversos llibres de fotografia, entreells Santa Coloma en el corazón. Imatge iParaula i El Parc.Col·laboren en l’exposició,l’Ajuntament d’Arenys de Mar, el Col·legide Periodistes, l’Associació Fotogràficad’Arenys i la LAIA (l’Associació d’Infor-madors Arenyencs).

9 de febrerNOVES TELEVISIONS AUTONÒ-MIQUES. L’espai radioelèctric compta úl-timament amb noves emissores públiquesautonòmiques, entre aquestes Castilla laMancha TV. La Televisió de Galícia (TVG)va estrenar segona cadena la setmana pas-sada. Televisió Valenciana acaba d’endegarl’emissió en proves d’un canal de notícies. Laradiotelevisió pública basca EITB, ja va es-trenar el canal ETB 3 el passat més d’octu-bre i en prepara un altre (ETB 4), queapareixerà ben aviat.

10 de febrerFIRMA DE L’ERODEL GRUP ZETA.Els representants de les vint-i-cinc empresesdel grup Zeta –de les quals forma part Pri-mera Plana, editora d’El Periódico deCatalunya– i els delegats dels treballadorsfirmen l’acord definitiu sobre les condicionsde l’expedient de regulació d’Ocupació(ERO) pactat entre ambdues parts.Això su-posarà la sortida de 442 empleats dels propde 2.300 que composen la plantilla del grup.El preacord entre l’empresa i els treballa-dors va tenir lloc, després d’intenses reu-nions entre directius de l’empresa i elscomitès i sindicats que representen els tre-balladors. Amb aquest expedient el grupZeta adaptarà les publicacions als reptes ac-tuals i recuperarà els nivells de rendibilitatper mantenir-ne la independència.

D I A A D I A

166

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Eduard Puntset torna a la petita pantalla

Foto:TVE

Candido Cannavò al recollir el premi

Foto:SergioRuiz


MIREIA MALLOL PRESENTADORADE LA NIT DELS IGNORANTS. Lanova presentadora de La nit dels ignorants,de Catalunya Ràdio, manifesta en una en-trevista publicada a l’Avui que cada dia des-cobreix, a través de les preguntes dels oients,coses que ha tingut sempre al davant i nos’havia parat a pensar-hi. La nova etapa delprograma està més marcada pel pas d’Inter-net, ja que l’oient pot participar a l’hora quevulgui des del lloc més remot.

12 de febrerPORTAL DE NOTÍCIES D’EUROPAPRESS EN CATALÀ. Europa Press de Ca-talunya ha començat avui la transmissió d’unportal de notícies íntegrament en català(www.europapress.cat), que oferirà en obertles principals informacions de l’actualitatdiària, no només catalana sinó també estatali internacional. El portal es gestionarà desde la redacció de Barcelona i es nodrirà delsdiversos serveis informatius de l’agència.Amb la posada en marxa d’aquest portal,Europa Press es converteix en el primermitjà de comunicació estatal i amb implan-tació a tot el territori que crea un portal denotícies exclusivament en català.

LLIURAMENT DELS PREMIS CIUTATDE BARCELONA. Té lloc el lliuramentdels premis Ciutat de Barcelona 2008, queenguany han distingit autors i obres relacio-nades amb la història. En aquest àmbit, espremia Julià Guillamon per l’assaig El diarevolt, literatura catalana de l’exili i a VicentAlonso per la traducció al català dels As-saigs de Montaigne. En la categoria de Mit-jans de Comunicació de premsa escrita, elpremi recau en Juan Villoro pel reportatge“Descubiertas 3.000 fotos de Capa de laGuerra Civil”.El guardó al millor programade ràdio és per a L’ofici de viure, quecondueix Gaspar Hernández, a CatalunyaRàdio. El de televisió és per a 30 minuts deTV3, que ha celebrat vint-i-cinc anys devida.

13 de febrerKAP GUANYA EL GAT PERICH.Jaume Capdevila, KAP, (Berga, 1974) gua-

nya el Gat Perich pels seus dibuixos d’hu-mor social polític i esportiu publicats a LaVanguardia i El Mundo Deportivo. El jovedibuixant creu que “l’humor és un instru-ment importantíssim per interpretar la rea-litat. Però no es tracta només de fer riure.També has de dir alguna cosa”.Afirma queels polítics estan més acostumats a la carica-tura, mentre que els esportistes no hoaguanten tan bé”.

UNA FOTO DE LA CRISI PREMIWORLD PRESS PHOTO. El fotògrafnord-americà Anthony Suau és el guanya-dor del World Press Photo 2008 en la cate-goria Foto de l’Any. És una instantània enblanc i negre d’un agent armat, a l’estatd’Ohio, que registra la casa d’una famíliadesnonada per la crisi. La presidenta deljurat, Mary Anne Golon, comenta que totsels membres del jurat han comparat la foto-grafia a una imatge de guerra.

DIARI DIGITAL A SABADELL I CO-MARCA. ASabadell.cat és el nou diari elec-trònic que oferirà les notícies de Sabadell icomarca, minut a minut, a mesura que esvagin produint, de dilluns a diumenge i alllarg de tot l’any. El nou mitjà en línia ésl’edició electrònica del bisetmanari Avui-Sabadell, que des de fa un any i mig es distri-bueix encartat en l’edició nacional de l’Avui.

14 de febrerPREMI SOLIDARI AMB EL NOM DEMERCÈ CONESA. El premi Millor Ini-ciativa Solidària que convoca El Periódicode Catalunya s’anomenaràMercè Conesa enhomenatge a la periodista d’aquest diaritraspassada el 3 de febrer passat. Conesa va

aplicar a la feina professional de cada diatotes les seves conviccions en favor dels mésfebles, desvalguts i marginats.

INVOLUCREN UN PERIODISTA ENUN CAS DE NARCOTRÀFIC. La titulard’instrucció del jutjat número 3 deMartorellque investiga la trama de corrupció policialvinculada a una xarxa de narcotraficants,acordamesures cautelars contra el periodistaNando García de la redacció d’ElMundo deBarcelona per haver demanat, presumpta-ment, diners en forma de préstec a una fontinformativa l’any 2007. El cas que es ventilaés una presumpta trama de corrupció poli-cial i de narcotràfic localitzada al port deBarcelona, d’on va desaparèixer un carrega-ment de cocaïna camuflada entre el marisc.La jutge decreta presó provisional per al pe-riodista, eludible sota fiança de 18.000 eurosper suposats indicis de delictes, encara sotasecret de sumari. El diari El Mundo suspènde feina i sou el periodista imputat esperantde conèixer més dades sobre la instrucció delprocediment i l’evolució del cas.

17 de febrerPREMI SOLIDARITAT PER A CAR-LOS NADAL. El periodista de La Van-guardia Carlos Nadal rep al Parlament deCatalunya la menció especial del premi So-lidaritat, que atorga l’Institut de Drets Hu-mans de Catalunya (IDHC) per la sevalluita en favor de la llibertat d’expressió.Nadal començà a exercir, el 1956, a LaVan-guardia, on va ser redactor en cap de la sec-ció d’Internacional. El premi Solidaritatrecau en Jordi Cots, primer adjunt del Sín-dic de Greuges per la seva dedicació alsdrets de la infància. Lliura els guardons elpresident del Parlament, Ernest Benach.

PRESÈNCIA DIGITALITZADA. Té lloca l’Ajuntament de Girona la presentació dela versió digitalitzada de la revista Presènciaentre el 1965 i el 2002.A partir d’ara ja hi hadisponibles a Internet 66.396 pàgines ambdiverses possibilitats de consulta entre lesquals hi ha la d’obrir un número sencer dela revista i descarregar-lo ràpidament en for-mat PDF.En el mateix acte, es du a terme lasignatura del conveni per a la donació i ces-

167

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

MireiaMallol presentarà el programa

Foto:Francec

Falcó

Kap és guardonat amb el Gat Perich

Foto:Francec

Falcó

Imatge que va guanyar elWorld Press Photo

Foto:A

nthony

Suau

El veterà periodista Carlos Nadal

Foto:LaVanguardia


sió de drets del fons documental de la revistaPresència a l’arxiu municipal gironí. Estracta d’uns 2.700 documents guardats finsara pel periodista Narcís-JordiAragó, direc-tor de la publicació entre el 1967 i el 1979.La documentació resta a disposició dels in-vestigadors i de tota la ciutadania interes-sada en la història de la comunicació en unperíode que era especialment difícil per lamanca de llibertats.

18 de febrerINTERCANVI ENTRE LES LOCALS ITVE. El director general de la Xarxa deTelevisions Locals (XTVL),Marc Melillas,anuncia un acord d’intercanvi de contin-guts amb TVE, especialment pel que fa al’àmbit de les notícies. Entre les produc-cions acordades figura un documentalsobre els trenta anys d’ajuntaments demo-cràtics. L’anunci es fa a Cardedeu dins dela celebració del desè aniversari de laXTVL. A la localitat de Cardedeu vanéixer la primera televisió local catalana,el 7 de juny de 1980. Actualment dirigidaper Manel Calbet, alberga el projecte decrear un museu de l’audiovisual amb el lle-gat d’un dels fundadors, el desaparegutJoan Grifols, amb una important col·leccióde ràdios i micròfons antics.

19 de febrer.JOSEP MARIA BACHS S’INCOR-PORA A BTV. Després d’uns anys allu-nyat de les càmeres, Josep Maria Bachstorna a la televisió. Inicia una nova etapa aBarcelonaTelevisió (BTV), on s’encarregaràde conduir un nou magazín informatiu diarique l’emissora engegarà a mitjan abril. Elprograma tindrà reporters desplaçats a dife-rents enclavaments de la ciutat on s’esde-vinguin notícies del dia. El director de BTV,Àngel Casas, vol dedicar molta atenció a lesnotícies de proximitat.

PREMIS ZAPPING DE TELEESPEC-TADORS DE CATALUNYA. Teleespec-tadorsAssociats de Catalunya lliura els 14nspremis Zapping.Els guanyadors en l’apartatde televisió local són Els temps del Picó, deBTV, centrat en els fenòmens meteorològicsi L’aigua del teu futur, de LleidaTV, sobre la

importància del canal Segarra-Garrigues. Eld’actualitat informativa recau enÀgora, del33. Altres guanyadors han estat els actorsJoan Pera per 13 anys i un dia, de TV3;Emma Suárez (Cazadores de hombre, An-tena 3);Sé lo que hicisteis (entreteniment, LaSexta); la Fórmula 1, (esportiu de TV3)Ajuste de cuentas (cultural divulgatiu, Cua-tro); Jorge Fernández (La ruleta de la suerte,Antena 3), Berni (animació, TVE) i Frei-xenet (anunci).

ABSOLEN ELS ACUSATS PER L’AS-SASSINAT DE POLITKOVSKAIA. El tri-bunal encarregat de jutjar l’assassinat de laperiodista Anna Politkovskaia, el 7 d’octu-bre de 2006, a Moscou dicta per unanimitatla innocència dels germans txetxens Ibra-guim i Djabrail Makhmúdov, l’expolicia Ser-guei Khadjikurbànov, sospitosos de sercòmplices del crim. També es declara inno-cent Pàvel Riàguzov, oficial dels serveis se-crets. El jurat considera que les provesaportades per l’acusació no aconsegueixendemostrar-ne la implicació.La fiscalia anun-cia que recorrerà contra la sentència.

LA DEFENSA RECORRE CONTRA LAFIANÇA DE NANDOGARCÍA. FermínMorales, advocat defensor del periodistad’El MundoNando García, interposa un re-curs davant l’Audiència de Barcelona contrala fiança de 18.000 euros que li va imposarel passat dia 13 el jutjat deMartorell, que in-vestiga la desaparició de quatre-cents quilosde cocaïna al port de Barcelona el gener de2005. Un altre imputat en el cas és el cap depremsa dels Mossos d’Esquadra, Marc Ho-medes, per presumpta revelació de secrets alhaver advertit, per telèfon i correu electrò-nic, Nando García que “la policia autonò-mica l’estava investigant”. El periodista haestat acomiadat d’El Mundo per “motiusdisciplinaris”. Homedes abandonarà demàel càrrec.

20 de febrerJOAN GUERRERO GUANYA EL JU-DICI CONTRA UN POLICIA. La sala se-gona del Penal del Tribunal Supremdesestima el recurs de cassació que va ser in-terposat per l’advocat de l’Estat contra lasentència dictada el 31 d’octubre de 2007 per

l’Audiència Provincial de Barcelona, quecondemnava el policia nacional Héctor JoséCordido Varela per un delicte de coaccionscontra el fotoperiodista Joan Guerrero. Enconseqüència, s’ha fet ferma la sentència quecondemna l’esmentat policia nacional a unapena demulta de 12mesos, amb quota diàriade 3 euros, i a la responsabilitat personal sub-sidiària d’un dia de privació de llibertat percada 2 quotes impagades per insolvència.Tanmateix se’l condemna a indemnitzar ambla quantitat de 200 euros a Joan Guerreroper danys morals, amb responsabilitat civilsubsidiària de l’Estat a través de la DirecciónGeneral de la Policia, així com al pagamentdels costos processals, inclusivament els del’acusació particular.Aquest llarg procés ju-dicial ha estat sostingut pel sindicat de laimatge UPIFC des que l’11 de desembre de2002 es van produir els fets.

HISTORIETES DE CIFRÉ. S’inaugura ala Sala Oberta del Museu de Joguet de Ca-talunya (Figueres,Alt Empordà) l’exposicióCifré&Cifré historietes inolvidables dels di-buixants Guillermo Cifré (Traiguera BaixMaestrat 1922-1962) i del seu fill GuillemCifré (Barcelona 1952), ambdós molt cone-guts amb el nom de Cifré. El primer Cifréva treballar a l’editorial Bruguera per a lesrevistes Pulgarcito, DDT i TIOVIVO entred’altres. Fou creador de coneguts perso-natges com El repórter Tribulete (1947),PepeDespiste (1959) iDonTele (1960).Va col·la-borar al diari esportiuDicen per al qual creàla tiraDon Césped. El segon Cifré també ésun dibuixant de cómics, pintor i il.lustrador.Aprengué a dibuixar amb el seu pare i al-tres membres de “l’escola Bruguera” Hapublicat tires i ha il·lustrat articles als diarisAvui, LaVanguardia i El Periódico de Cata-lunya. La mostra està oberta fins el 19d’abril.

21 de febrerPÉREZ OLIVA DEFENSORA DELLECTOR D’EL PAÍS. La periodista Mi-lagros Pérez Oliva (Eriste, 1955) és la novadefensora del lector d’El País en substitucióde José Miguel Larraya, que ha ocupat elcàrrec dues vegades.Va entrar en aquest pe-

D I A A D I A

168

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Foto de família dels premis Zapping

Foto:TAC

Ramon Font,MarcMelillas i Manel Calbet

Foto:R

oger

Castellon

Cartellde l’exposició


riòdic fa vint-i-sis anys. Des de 1999, és re-dactora en cap encarregada de coordinar elsuplement mensual de salut. Especialista entemes biomèdics, Pérez Oliva és professorade l’Escola de Periodisme UAM-EL País iho ha estat també de la UPF, de la qual ésmembre del consell social. S’ha ocupat deltema de la deontologia, tant en el camp pe-riodístic com en el de la medicina. Entre1993 i 2001, va pertànyer a la Junta delCol·legi de Periodistes de Catalunya, delqual va ser vicedegana des de 1997.Ha rebutnombrosos premis professionals. PérezOliva és la tercera dona que ocupa el càrrecdesprés de Soledad Gallego Díaz i MalenAznárez.

LIBERALITZACIÓ DE LES TELEVI-SIONS PRIVADES. El Govern aprova unreal decret que permetrà una significativa li-beralització del sector de la televisió privada.El decret llei aprovat permet que una ma-teixa persona o entitat pugui tenir participa-cions en més d’una cadena, sempre i quanles audiències del conjunt de televisions quecontroli no superi el 27%. Amb aquestesmesures, s’eliminaran barreres en el mercataudiovisual espanyol i s’ajudarà el sector te-levisiu, víctima de la retallada publicitària,segons el mateix Govern.

23 de febrerLES TELEVISIONS LOCALS RENO-VEN MARCA I INFORMATIUS. Coinci-dint amb els deu anys d’emissions, la XarxadeTelevisions Locals ha dut a terme un pro-cés de renovació que s’ha traduït amb l’es-trena d’una marca i un conjunt de novetatsen l’àmbit dels informatius. Així, les televi-sions de proximitat adherides podran oferiruna franja informativa d’una hora de duradaal migdia, inscrivint l’informatiuAl dia de laXarxa en els seus propis informatius.El nomd’aquesta franja prendrà el nom genèricd’Al dia, al qual se sumarà el nom de la ciu-tat, comarca o demarcació on s’emet, i do-narà lloc a exemples com Garraf Al dia oGranollers Al dia.

24 de febrerDEBAT PER LA RELACIÓ ONG /MITJANS DE COMUNICACIÓ. Té efectea la seu del Col·legi de Periodistes una reu-nió de representants de les Federacionsd’ONG pel Desenvolupament, Drets Hu-mans, Pau i Voluntariat Social amb perio-distes dels principals mitjans de comunicaciói amb l’objectiu d’analitzar com es produeixel flux d’informació de les ONG als perio-distes i fer propostes de millora. “Les ONG,fonts d’informació” és el primer del cicle dedebats que organitza la Comissió de Perio-disme Solidari sobre les relacions entre mit-jans i organitzacions no governamentals. El

debat ha comptat amb la intervenció de pe-riodistes de l’Avui, Catalunya Ràdio, COM-Ràdio, El País, El Periódico, El Punt, LaVanguardia i Televisió de Catalunya. La tro-bada ha estat oberta a tothom, periodistes ipersones relacionades amb el món de lesONG, i el públic en general.

TRENTÈ ANIVERSARI D’EL PUNT.El diari El Punt distribueix avui conjunta-ment amb els diaris de les comarques giro-nines un especial de 170 pàgines en coloramb temes històrics que van des de la ma-teixa sortida del diari fins a l’actualitat. Elspintors Quim Domene i Vicenç Huedo sónels autors de la portada. La celebració del’aniversari té lloc avui a la FarineraTeixidorde Girona amb la presència del presidentMontilla i els consellers de la GeneralitatJoaquim Nadal (Política Territorial i ObresPúbliques) i Carme Capdevila (Benestar iFamília).Obre l’acte el president del grup ElPunt, Joan Bosch.

PRESENTACIÓ DEL CONSELLASSES-SOR DE LA CCMA. Els vint-i-un mem-bres del Consell Assessor de Continguts iProgramació de la Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals (CCMA) prenen pos-sessió del càrrec un cop designats pel Ple elpassat dia 18. En representació del Col·legide Periodistes de Catalunya figura JosepMartí Gómez, membre de la Junta de Go-vern. L’acte l’ha encapçalat el president delParlament, Ernest Benach, que els n’ha lliu-rat les designacions.

25 de febrerJOAQUIM CLEMENTE, PRESIDENTDE LA UPV. Joaquim Clemente, delegatdel diari econòmic Cinco Días a la Comuni-tat Valenciana, és el nou president de laUnió de Periodistes Valencians. SubstituiràAmparo Bou, de la Cadena SER, en els pro-pers quatre anys. Clemente ha assenyalatentre els seus objectius, i davant la “precàriasituació de la professió”poder dotar els socisde més formació i eines per exercir el perio-disme. La propera setmana, un cop consti-

tuïda la nova comissió executiva, seran no-menades les vicepresidències, les secretariesgenerals i la tresoreria d’entre els membres,que són:Remei Castelló,Cristina Chirivella,Carla Aliño, María Quesada, Kai Förster-ling, Andrés Hernández de Sá, JoanOleaque,Antonio Rubio, Sergi Pitarch i Ja-vier Alfonso.

CAROD-ROVIRA INAUGURA UNATELEVISIÓ PER INTERNET. El vicepre-sident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, estrena el seu propi canal detelevisió per Internet.Carod-tv té com a ob-jectiu establir una veu directa amb els ciuta-dans. Es tracta d’una versió ampliada de lapàgina web, amb apunts d’agenda, confe-rències i recull de les seves intervencions alParlament. En la primera gravació destacala importància d’utilitzar les noves tecnolo-gies com a instrument per “combatre la des-afectació política i la llunyania entre políticsi ciutadania”.

ELS MITJANS DIGITALS S’ASSO-CIEN. Els mitjans de comunicació en líniadels grups Godó, (La Vanguardia) UnidadEditorial (El Mundo), Prisa (El País), Vo-cento (ABC,El Correo), Zeta (El Periódicode Catalunya), 20 Minutos.es, EditorialPrensa Ibérica (Regió 7, Diari de Girona) iAntena 3 constitueixen l’associació Medio-sON. La nova entitat té per principals ob-jectius la creació de continguts de qualitat,fomentar el creixement de la inversió pu-blicitària en línia i assolir un marc legal quepermeti a tots els associats créixer en elmercat de la comunicació amb unes normescomunes.

27 de febrerLA CCMA DECIDEIX MANTENIRELS BLOCS ELECTORALS. El consell degovern de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA) ha decidit man-tenir el sistema de blocs electorals en lainformació de les campanyes d’eleccionsdels mitjans públics. La CCMA va dur a vo-tació una proposta per acabar amb els blocsque només va comptar amb el vot del repre-sentant d’ERC.

169

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

Portada delnúmero especiald’El PuntFo

to:Q

uimDomene/Vicenç

Huedo

Clemente,president dels periodistes valencians

Foto:Cinco

Días


E N P O C A S PA L A B R A SR E S U M E N E N C A S T E L L A N O

170

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

LOS PERIODISTAS DESEMBAR-CAN EN LAS ESCUELASLa crisis de la prensa escrita tiene en la dis-minución de la inversión publicitaria su pro-blema más urgente, pero de cara al futuro elreto es conseguir que las jóvenes genera-ciones se habitúen a la prensa escrita a la quedan la espalda en beneficio de Internet. ElprogramaLa prensa en las escuelas, en el queparticipa el Colegio de Periodistas, laAsocia-ción de la Prensa de Madrid y la FundaciónLa Caixa acerca a los profesionales de la in-formación a los institutos para que expliquenen primera persona sus experiencias a losmás jóvenes, con el fin de fomentar el interéspor la actualidad y el hábito de la lectura. Setrata de una prueba piloto que, en el caso deCataluña, se ha llevado a término en veintecolegios—tanto públicos como privados y enbarrios de diverso extracto social— durantelos meses de febrero, marzo y abril. El for-mato elegido es la rueda de prensa, donde elperiodista actúa como orador y el estudianteadopta su rol para preguntar, después de es-cuchar la exposición, aquellos aspectos queno le han quedado claros o en los que quiereprofundizar.Periodistas como Cristina Mas, Maite Coca,Enric González, Isabel Ramos, Esther Ar-mora y hasta una veintena de profesionalesde los principales diarios que se editan enBarcelona, así como de otras comarcas, in-tentarán aportar su praxis a los alumnos desecundaria a cuestiones como la memoriahistórica, el Plan Bolonia o la crisis econó-mica, algunos de los temas que están previs-tos para las charlas.En el marco de esta iniciativa, los alumnos degeopolítica de 4º de ESO deAula Escola Eu-ropea tuvieron la ocasión de asistir, el 16 demarzo, a la exposición sobre el conflicto pa-lestino-israelí deKimAmor, corresponsal du-rante varios años en países deOrienteMediopara El Periódico y Catalunya Ràdio. “Hanhecho preguntas inteligentes, los he encon-trado interesados”valorabaAmor a la salida,y reflexionaba preguntado por CAPÇALERAsobre que los educadores “mucho más dia-lécticos”, se centran en la vertiente históricadel conflicto aunque no pueden aportar lasexperiencias de primera mano y las anécdo-tas que han vivido en el ejercicio de su profe-sión los periodistas. José Luís, de 16 años, unode los alumnos más activos en el turno depreguntas, reconocía que el tema ya le inter-esaba mucho antes de la charla y que el pe-riodista había conseguido darle “una visiónmás amplia” y hacerle entender que existen“dos bandos, con sus opiniones”. En defini-tiva, todos coincidieron en que su ópticahabía cambiado. Otros participantes en elprograma como los periodistas MilagrosPérez Oliva, Vicent Partal, Ana Alba, BruRovira o Félix Flores destacaron aspectoscomo la atención que mostraron los estu-diantes y la importancia de programas de estetipo para promover la lectura de las notícias.

LAS ASOCIACIONES TRANSITANHACIA MODELOS COLEGIALESDesde la Federación deAsociaciones de Pe-riodistas de España (FAPE) existe una vo-luntad de unificación profesional en elconjunto del territorio español.Elmodelo co-legial es hacia donde se quiere tender, sinobligar a la desaparición de las distintas aso-ciaciones existentes.Este sistema dual que seconoce como Modelo de Murcia –en el quela asociación pasa a ser un espacio más cul-tural, mientras que el colegio carga el pesomás profesional– es lo queMagis Iglesias, ac-tual presidenta de la federación estatal,quiere potenciar. El principal motivo que hallevado a esta reforma es la necesidad de pro-fesionalizar la representación periodística,por lo que se ha considerado que el colegioprofesional es la mejor herramienta para ha-cerlo.Para JuanTomás, al frente del nuevo ColegiodeMurcia y vocal de FAPE,el papel más im-portante de FAPE, añade, “es la tenacidadpara vertebrar a los diferentes colectivos, yaque la unión dará la fuerza.Los sindicatos de-fienden los derechos laborales, y los colegios,a los profesionales”. Este espíritu de uniónimplica cambios.Uno de ellos es reformar losestatutos de FAPE, para poder acoger a aso-ciaciones y colegios. No obstante, surge unproblema legal. El Col·legi Professional dePeriodistes o el Colexio de Xornalistas deGalicia no pueden formar parte de FAPE,yaque no son asociaciones sino entidades de de-recho público.A pesar de este inconvenientelegal, para Fernando González Urbaneja,presidente de laAPM,“Cataluña es la clave,ya que ayuda a diluir el poder que tiene Ma-drid, y eso garantiza pluralidad y democraciainterna”.

ACUERDO PARA UN ÚNICOBRAZALETE IDENTIFICATIVOA partir de ahora, los periodistas catalanesllevarán un único distintivo. El acuerdo fir-mado el 1 de abril entre el Colegio de Perio-distas y el Departamento de Interior de laGeneralitat pone el punto final a una serie denegociaciones que permitirán clarificar unpoco más este aspecto. El acuerdo pretendeevitar que se repitan hechos como las agre-siones por parte de los Mossos d’Esquadra auna treintena de informadores el 18 demarzo, durante los disturbios posteriores aldesalojo de los estudiantes anti-Bolonia.“Al unificar los brazaletes se ha conseguidouna reivindicación histórica de reglamentarla profesión”, asegura Eduard Sanjuan, pre-sidente de la Comisión de Defensa y ÉticaProfesional; aunque las asociaciones de pro-fesionales no eran las únicas que demanda-ban esta unificación, ya que las autoridadespoliciales también se sumaban a este reque-rimiento.El funcionamiento del distintivo es muy sen-cillo: el brazalete, que no sustituirá a otros

medios de acreditación de los profesionalesde la información que estén legalmente pre-vistos, será distribuido por el Colegio de Pe-riodistas, será personal e intransferible ytendrá una vigencia de dos años.El nuevo brazalete será de color butano y secomplementará con una identificación profe-sional donde constarán los datos de su pro-pietario. El Colegio también facilitará unchaleco del mismo color que, según elacuerdo, será “recomendable en situacionesen que el profesional considere que su tareaha de ser más visible”; aunque en este puntoalgunos fotógrafos mostraron sus discrepan-cias. El acuerdo también contempla que In-terior, dentro de los actuales programas delos cursos que se imparten en el Institut deSeguretat Pública dirigido a los miembros dela policía,“reforzará la formación específica-mente sobre el derecho constitucional a la in-formación y a la tarea que en este sentido

realizan los profesionales de la información”.Finalmente, el acuerdo también contemplaun “diálogo permanente” entre el Colegio eInterior. Para ello se ha pactado la creaciónde una comisión mixta que supervisará el se-guimiento y efectividad del acuerdo.

SAVIANO Y CANNAVÒ,DOS MODELOS A SEGUIREl acto de entrega del premio de PeriodismoInternacionalManuelVázquezMontalbán, el6 de febrero, se convirtió en un homenaje ala valentía de Roberto Saviano, autor deGo-morra y que vive con escolta policial al estaramenazado por la Camorra napolitana, asícomo a la carrera profesional de CandidoCannavò, periodista deportivo que estuvo 19años al frente de La Gazzetta dello Sport yque moriría el 22 de febrero, días después derecibir el galardón en Barcelona.De los vencedores en las categorías de Pe-riodismo Cultural y Periodismo Deportivo,respectivamente, se dijeron muchas cosas.Riccardo Cavallero, consejero delegado de laeditorial RandomHouseMondadori, definióa Saviano como “un napolitano que no dejaque el amor hacia su tierra entele sumirada”.Por su parte, Josep Carles Rius, degano delColegio de Periodistas, afirmó del escritor ita-liano“que se ha convertido en un símbolo dela libertad de expresión y de información”aunque,a su vez, representa la fragilidad de lamisma, incluso en una democracia consoli-dada como la italiana, “porque en las demo-


171

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

cracias, las amenazas no vienen del poder delEstado (…), sino de grupos criminales quehacen del miedo y la amenaza su poder”. Fi-nalmente añadió que “la democracia es unproyecto colectivo y los medios de comuni-cación, y los periodistas, tienen el deber dedefenderla”. Saviano ha cumplido heroica-mente con este deber,pagando por ello un al-tísimo precio.En su discurso de agradecimiento al premio,Saviano hizo un alegato de defensa de las pa-labras, de la importancia de contar y difundirlas ideas.Afirmó que “en realidad no soy yoel que fastidia a la mafia sino mis lectores.Son ellos a quienes los grupos criminales tie-nen miedo y temen. Tienen miedo al hechode que se esté hablando de ello, de que se pu-blique en las primeras páginas de los perió-dicos, de que el flujo de la información seinterrumpa y centre su atención en todasestas dinámicas.Unas dinámicas que tambiéntienen que ver con España, ya que aquí sevive en silencio una infiltración peligrosísimade capitales criminales de muchas mafias. Laúnica posibilidad de frenar la infiltración deestos capitales criminales que estánminandolas democracias desde dentro es uniendotodas las fuerzas europeas”.Por su parte, Candido Cannavò (que fallece-ría pocos días después del acto) también semostró muy agradecido por el premio quelleva el nombre de un autor al que admira, enuna ciudad por la que siente un cariño espe-cial, sobretodo desde que cubriera los JuegosOlímpicos del 92.De Saviano dijo que “todoparece pequeño ante Roberto: a su talento enla escritura se une su ejemplo grandioso decoraje”, y en cuanto al deporte, destacó que“tenemos que defender sus valores”, comoPatrimonio de la Humanidad.

ENTREVISTA AROBERTO SAVIANODesde la publicación en octubre de 2006 deGomorra, la vida de Roberto Saviano hacambiado radicalmente. El éxito del libro(1.300.000 ejemplares vendidos en 147países) ha provocado que su autor esté ame-nazado de muerte por la Camorra y se veaobligado a vivir clandestinamente y con es-colta policial.Cuando a finales de enero vinoa Barcelona para recoger el V Premio Inter-nacional de Periodismo Manuel VázquezMontalbán, CAPÇALERA pudo hablar con él–bajo estrictas medidas de seguridad– en unaconversación donde Saviano reflexiona sobresu obra y el periodismo actual.Incluso después de la detención el pasado 14de enero de Giuseppe Setola, uno de loscapos de la mafia napolitana y de quien sedice que firmó su ‘sentencia de muerte’, Sa-viano reconoce seguir viviendo “de una ma-nera que es como si estuviera medio muertoy medio vivo”. “Pero la Camorra no me to-cará todavía. Se esperarán un tiempo, el queellos consideren adecuado, hasta que yo estémenos protegido”. De hecho, el autor reco-

noce ser esclavo del futuro éxito de sus próxi-mos libros para seguir estando protegido,porque cuando esté más olvidado y menosfuerte, el clan se lo hará pagar. “Por tanto, síque soy un esclavo de Gomorra, sobre todopor el éxito que ha generado el libro, peroGomorra también al mismo tiempo me daprotección. Es una paradoja”.Saviano en más de una ocasión ha recono-cido que no se considera periodista, sino queprefiere definirse como un escritor o narra-dor. Pero comparte metodología con perio-distas como Kapuscinski, y la manera detrabajar que explica también es la que pro-pugnaban en los años sesenta los integrantesdel Nuevo Periodismo comoTrumanCapote.A esta lista de autores Saviano añadiría a“Anna Politkovskaya o Primo Levi, de loscuales he aprendido cómo explican la reali-dad.Yome baso en esto.El método es perio-dístico, el estilo es literario”. Y añade, “elNuevo Periodismo surge de la escritura y, eneste sentido, yo soy un escritor periodístico”.“A día de hoy el futuro de la prensa escritaestá en el reportaje y no en la noticia quecuando se da ya ha sido previamente que-mada por la televisión e Internet”, respondeSaviano cuando se le pregunta sobre el espa-cio del reportaje en profundidad.En relación con el Premio Vázquez Montal-bán dice que “normalmente los premios nome inspiran confianza. Pero cuando me dije-ron que era elVázquezMontalbán acepté rá-pidamente”. Para Saviano los libros deVázquez Montalbán han sido “fundamen-tales”.

LOS MÁS JÓVENES ANALIZANLA PROFESIÓNLas nuevas generaciones ya ocupan cargos deresponsabilidad en las redacciones del país.Marcados por las nuevas tecnologías, la in-corporación de Internet en el método de tra-bajo o los expedientes de regulación, los másjóvenes trabajan en un entorno inciertodonde la doble crisis –económica y de mo-delo– hace que les expectativas no sean de-masiado positivas.Por ello analizan su futuroy explican cómo es ser joven en una profe-sión donde la precariedad laboral, la mala re-muneración y el estrés por los horarios sonlos principales problemas de un sector que semantiene en gran parte gracias a la vocaciónde sus profesionales.El método de trabajo es parte consubstancialdel periodismo.Losmás jóvenes –habituadosdesde la adolescencia a las nuevas tecnolo-gías, la sociedad y a los nuevos formatos in-formativos– están introduciendo nuevasprácticas, nuevas tendencias, al método pe-riodístico. Para ellos Internet es la primeratoma de contacto con las fuentes y una granayuda para contextualizar aquellas noticiasque no conocen en profundidad.El inicio de este nuevo siglo estámarcado poruna crisis que en el caso del periodismo esdoble, ya que a parte de los evidentes pro-

blemas económicos, también se está notandoun cambio demodelo.Losmás jóvenes creenque existe esta doble vertiente pero tienenmuy claro que la crisis es también una granoportunidad para definir un oficio que pareceperdido.“Hemos de replantearnos cuál es elobjetivo de los informativos, tener claras laspreferencias y saber si queremos informar oqueremos audiencia”, afirmaNuria Ramírez,redactora de TVE, de 24 años. “Estamos enun momento en que hemos de definir el mo-delo periodístico.Puede que no sea una crisispero sí que existe la necesidad de adaptarnosal entorno”, explica Alan Cabañas, de 22años, redactor de la Cadena Ser.

Para muchos la interdisciplinariedad es laclave. Según Ruben Miró, de El Punt, “la si-tuación actualmente es complicada y paratener opciones de futuro deberemos dominartodos los medios”. Pero sigue,“los jóvenes lotenemos bien, somos una generación que yavenimos con la tecnología incorporada y estonos facilita adaptarnos a las nuevas necesi-dades”. Otra de las soluciones a la crisis es lapresencia en la Red, donde la producción decontenidos es más barata que en el papel.

ENTREVISTA A ROSA MARIACALAF Y XAVIER BATALLAEl 5 demarzo, el Patronat de la Fundació delCentre Internacional de Premsa de Barce-lona (CIPB) nombraba a Rosa Maria Calafnueva presidenta de la entidad en substitu-ción de Xavier Batalla. En una entrevista ados bandas estos dos periodistas, conmuchosaños de experiencia a sus espaldas –ella en elmundo de la televisión, él en la prensa es-crita– y un gran bagaje en el ámbito interna-cional, reflexionan sobre el futuro de lainstitución así como de los peligros queafronta la profesión.Batalla, que ha ostentado el cargo de presi-dente del CIPB entre noviembre del 2006 ymarzo del 2009, no cree dejar tareas pen-dientes a la nueva presidenta. Al parecer,Calaf, que reconoce no sentirse a gusto conlos cargos, debe afrontar la responsabilidadde refundar el CIPB ahora que empieza unanueva etapa.“Intentaré continuar con lo quese ha hecho hasta ahora. El único tema quequeremos mejorar es el relativo a las nuevastecnologías”, confiesa la veterana periodista.Ambos están acostumbrados a viajar portodo el mundo y, por lo tanto, a utilizar cen-



172

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

tros de prensa, creen que la gran diferenciaentre el CIPB y otros centros es que al no sercapital de estado Barcelona las necesidadesson diferentes. A diferencia de Londres,donde se da servicio a los 3.500 periodistasque viven en la capital británica, aquí este ser-vicio se da a periodistas que eventualmentepasan por Barcelona. Batalla asegura que esmuy importante encontrar un soporte comoel del CIPB cuando estás en una ciudaddonde no resides y donde no dispones de unaestructura de trabajo.Respecto a la calidad periodística, Calaf en-cuentra “muy inquietante” la mezcla de gé-neros, la frivolización, la banalización yselección de noticias que se escogen en fun-ción de la audiencia. “Siempre que sea posi-ble desde el CIPB tenemos que intentaralertar, sensibilizar y preocuparnos, para queno se pierdan los objetivos de la profesión yésta se convierta en otra cosa”.“En la prensa

escrita pasa exactamente lo mismo” cuentaBatalla,“desgraciadamente cada vez estámásclaro que la empresa y la redacción son unamisma cosa cuando,al menos en un estado dederecho, deberían ser dos diferentes”.Xavier Batalla no quiere imaginar un futurosin periódicos en papel. “La prensa escritaestá relacionada con la libertad de prensa, lalibertad de expresión, el diálogo, el intercam-bio de opiniones... sólo hay que visitar una re-dacción de una televisión o radio a las sietede la mañana para ver cómo se alimentan dela prensa escrita”. “Ahora nos encontramosen el momento más difícil que ha vivido laprensa”, afirma Batalla. Entre el fracciona-miento de la audiencia y la competencia deInternet, los jóvenes ya no leen periódicos nitampoco ven televisión.A Calaf, gran defen-sora de las nuevas tecnologías, Internet le pa-rece “una herramienta magnífica”, aunquetodo lo que sale en la Red“se ha de coger conmucha precaución”.

LAS HEMEROTECAS DE LOS ME-DIOS, EN LA REDLos periódicos han pasado de menospreciarInternet a lanzarse a sus brazos.Ante la evi-dencia de la crisis del papel y de que elconsumo informativo cada vezmás se realizaa través de las ediciones digitales, las princi-pales cabeceras se afanan a posicionarse enla Red.La digitalización de los archivos se haconvertido en un importante valor añadido.

Al igual que ha pasado en el mundo televi-sivo, los dos diarios más antiguos de Barce-lona,LaVanguardia yMundoDeportivo, hanoptado por sacar pecho proporcionando ac-ceso libre y gratuito a una hemeroteca demásde cien años. El debate está servido: ¿es pre-ferible cobrar por los contenidos o devenirreferencia en Internet, esta gran barra libre?“Yo no he visto nada similar en toda mi car-rera como la respuesta súper agradecida y en-tusiasta de centenares de personas que nosenvían correos para felicitarnos”, expone eldirector de contenidos digitales de La Van-guardia, Ismael Nafría, que coordinó todo elproyecto de la hemeroteca on line.A pesar de que abrir el archivo en Internetsin restricciones es “una decisión muy gene-rosa”, reconoce Nafría, si La Vanguardia haoptado por ella es porque cree que existenbeneficios de todo tipo,no solo estrictamenteeconómicos, sino en temas de relevancia y di-fusión. Otro dilema al que se enfrentan losdiarios decididos a emprender el costosoproyecto de la digitalización es si hacerlo ensolitario o de la mano de Google, que lo haemprendido a escala mundial. Con Googlecomo partenaire, se comparten gastos perotambién beneficios.Ante la incertidumbre,ElPeriódico ha optado por esperar. La web es-tándar puede consultarse de forma gratuitahasta el 2006,mientras que si se quiere llegarmás lejos, ya es territorio vedado para sus-criptores. En el Avui la intención es que enun futuro todos los contenidos puedan serconsultados en la Red de forma gratuita.Por lo que respecta al campo televisivo,TV3fue pionera en el Estado en poner sus conte-nidos al alcance de los internautas a través de3alacarta, que nació en enero del 2004 plan-teado como un servicio de video personali-zado. Al parecer se optó por un sistema condos variantes: una gratuita para los conteni-dos más recientes y otra de suscripción, peroa partir del 2007, ante la popularidad de por-tales como YouTube o Google, el 3alacartaempieza a ampliar su gratuidad. En la actua-lidad, lamayoría de las televisiones españolascuentan con servicios similares.

TREINTA VOCES EN FAVOR DELA PRENSALa recesión económica ha agravado la crisisde modelo de negocio de la prensa escritahasta límites insospechados. En este artículose recogen algunas de las intervenciones delos ponentes de la Mesa sobre la crisis en losmedios y de la Mesa sectorial sobre prensaescrita que tuvieron lugar el 29 de enero y el9 demarzo, respectivamente. CAPÇALERA es-tuvo presente y resume algunas de las inter-venciones que tuvieron lugar:Para Josep Gifreu, catedrático de Teoría dela Comunicación de la UPF, "esta crisis ten-drá muchos efectos en los medios, pero el ca-lado vendrá de los cambios estructurales quemodificarán de una manera radical los cono-cimientos adquiridos, las habilidades, las ru-

tinas profesionales anteriores".Esta era de lainformación digitalizada abarca muchos ni-veles, añade, pero nos hará reflexionar sobretres de ellos, en especial: qué es y qué ha deser un medio de comunicación, aunque elpoder editorial seguirá justificando la exis-tencia de medios al servicio de la sociedad;qué entendemos por una redacción, que seperfilará con un modelo de redacción inte-grada, entre otras propuestas posibles; y quées un periodista, cuya idea del perfil poliva-lente se hace absolutamente necesaria.Por su parte,Marta Coll, directora de MediaPlanning Group Barcelona, recordó que lasinversiones publicitarias en 2007 se incre-mentaron un 9%. "Estábamos en una épocade expansión en que no pensábamos qué eralo que en el fondo afectaba a los medios. Es-tábamos algo 'borrachos', todos éramos ricosy nadie se daba cuenta de que por debajohabía un terremoto". Para ella, 2009 "pintamuymal" y apunta que la estimación del cre-cimiento de Internet es de un 10%,mientrasque para el resto de medios es bastante pesi-mista. "Me temo que las cifras son bastantedevastadoras. Se habla de un 15-20% debajón publicitario en la resta de medios”.Rafael Nadal, director de El Periódico, sus-cribe la idea de que en 2009 habrá "unas caí-das importantes" de los medios escritos porel desplome publicitario,que cifró entre un 3-4%,pero se niega a caer en el pesimismo.Losmotivos que explican este descenso, según él,son tres principalmente: 1. "Explican la crisislos que la han creado.No aceptan que son losculpables de estar haciendo mal las cosas ynecesitan una excusa como la crisis". 2. "Te-nemos una red de venta obsoleta", ya quemucha gente vive en lugares donde no hayquioscos, pero también tenemos "una red decomercialización muy desenganchada de losclientes", que obliga a replantearse cambiosimportantes. 3. Hay una falta grave de edi-tores profesionales en los medios escritos enEspaña; estos han caído enmanos de ejecuti-vos que no conocen el sector, lo que supone"un gran problema".En cuanto al papel de Internet, Nadal dijo:“Fuimos pioneros en sumomento y ahora es-tamos yendo demasiado lento. Con todo, enla Red, los periodistas aún no estamos traba-jando, la están definiendo los técnicos, ya quetodavía no hay medios de comunicaciónreales. La Red la acabaremos haciendo losperiodistas”. Nadal está a favor "de la re-dacción integrada pura" y en contra de la in-tegrada "como sinónimo de multimedia, esdecir, en la que el periodista tiene que ir conel micrófono, con la cámara, etc., porque estoha sido un fracaso estrepitoso.SegúnMarcel·lí Pascual, de laAssociació Ca-talana de la Premsa Gratuïta (ACPG), "estáclaro que no estamos hablando de una solacrisis; hay diferentes crisis que han confluidoen una sola, y todo ello ha comportado la pri-mera crisis global, porque nos ha afectado atodos en mayor o menor medida". Esconsciente de que los medios deben cambiar


173

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

y “apostar por la calidad de los contenidos”,así como “administrar bien las herramientasde gestión públicas y privadas” a su alcance.Para Lluís Gendrau, presidente de la Asso-ciació de Publicacions Periòdiques en Català(APPEC), “esta crisis es una de tantas quehemos sufrido las revistas en catalán, un sec-tor con una gran capacidad de superviven-cia", y apunta problemas "fundamentales"como el modelo de difusión y la necesidad deencontrar alternativas al quiosco, la caídalenta de la suscripción (alrededor de un 5%),la caída de la publicidad pública (de un 25%en 2008 en las publicaciones del APPEC) yel aumento de las tarifas postales, dada la im-portancia de la distribución por correo en elcaso de las publicaciones periódicas en cata-lán (el 80% de ellas se envía por correo). Porello, el futuro de las mismas pasa por unaapuesta firme por la especialización y las re-dacciones integradas, por la innovación tec-nológica y por las políticas públicas.Estanis Alcover, presidente de la AssociacióCatalana de Premsa Comarcal (ACPC), em-pezó su discurso recordando que “no es lomismo que la publicidad baje un 20% en losgrandes periódicos que en un medio local”.Desde la ACPC se piden nuevas ayudas alsector de la prensa en catalán con el objetivode afrontar esta crisis, tal como promuevenya algunos estados europeos.Y es necesariotambién que la Administración “desarrolleinmediatamente el anunciado programa defomento de la lectura de prensa en las escue-las”.AñadeAlcover que esta crisis profundadesequilibrará los negocios durante un pe-riodo largo de tiempo, es decir, al menos 24meses más antes de ver el inicio de la recu-peración, lo que obliga a tomarmedidas tam-bién profundas.Por su parte,Albert París, responsable de co-municación de El Punt reconoce que la durarealidad del sector “nos llevará a un nuevoescenario que, seguramente, nunca más vol-verá a ser igual, con la desaparición de mu-chos medios actualmente existentes en laprensa de pago, gratuita o en el sector de lasrevistas”. Es evidente que “el mundo digitaltendrá mucho que decir en el futuro del sec-tor”. Ahora se trata de gestionar la realidad,reducir costes ymirar dentro de nuestras em-presas apostando por el corazón del negocio,buscando el nicho para cada compañía y noolvidándose de que lo más importante es lacredibilidad. También se muestra a favor depedir el apoyo de las instituciones (vía sub-venciones, reducción del IVA…) en este pe-riodo de transición a la digitalización.Para Carles Flo,director general de la editoradel Avui, reconoce que “esta crisis nos debepermitir adecuar la realidad de los medios,porque estábamos sobredimensionados”.“Somos el único sector de la economía pe-leado con su canal de distribución.No hemossido capaces de crear otros nuevos y losquiosqueros han acabado permitiendo quelos gratuitos estén allí al lado”.Respecto a lalucha por la publicidad y la rebaja de tarifas,

afirmó rotundamente que “se nos deberíacaer la cara de vergüenza. ¿El anunciantequerrá pagar después de la crisis los preciosde antes?”.Pere Guardiola, de la Associació Catalanad’Editors deDiaris (ACED) y director gene-ral deLaVanguardia, aseguró que la caída delos ingresos publicitarios, que ha causado lacrisis actual, empezó a finales de 2007 y queen 2009 “está alcanzando cifras muy preocu-pantes”. Para él, la crisis no es de consumo deinformación,puesto que“se consumemás in-formación que nunca”. Y el futuro pasa porpotenciar la productividad y polivalencia delos profesionales del sector; por las grandesalianzas entre competidores en lo que no seaperiodismo, así como dividir las empresas enunidades especializadas más eficientes;porque los directivos de revistas y periódicosencuentren urgentemente una nuevamanerade distribuir los diarios y prepararse paraganar menos y trabajar mas y con mayor efi-ciencia. Pidió valentía a la Administraciónpara que apueste por el IVA cero y elimine lapublicidad de los medios públicos.

Según Pere Pujadó, de Prensa Ibérica, “In-ternet y la prensa gratuita nos han dejado laautoestima por los suelos”, así que hay queapostar por “recuperar la confianza en elmercado”. Alertó de una disminución del50% de la inversión publicitaria en los próxi-mos dos años, "lo que representaría una pér-dida de 800 millones de euros. Es necesario,pues, replantearse el tema de las promo-ciones, la subida de precio del ejemplar y, se-guramente, bajar las paginaciones".Jeroni Roca, de El País, recordó que, encuanto a cifras de ventas de periódicos, Es-paña es un país subdesarrollado, con una di-fusión actual de 93 periódicos por cada 1.000habitantes (frente a la media de 200 diariosde algunos países de la Unión Europea). "¡Ytambién tienen Internet!”. Un tema capitalpara él es la red de distribución de prensa,sobre la que dijo que“en estos momentos notenemos alternativas.Tenemos que conseguirque el punto de venta vuelva a ser rentable”.Carles Mundó, secretario de Medios de Co-municación, apuntó que se debe aprovecharla crisis económica para“analizar los cambiosen el sector, que hay y son muy profundos,pero no deberíamos confundir crisis con cam-bios y,por lo tanto, seguramente tampoco de-beríamos atribuir a la crisis muchos de losaspectos que afectan a las empresas de me-

dios y que, seguramente, tienen un objeto deanálisis diferente”. También reconoce que"no toda la apuesta es Internet ni el papel nila televisión.Es necesario decidir a quién nosqueremos dirigir”, y para ello son fundamen-tales unas buenas herramientas de análisis delas audiencia.JoanManuelTresserras, consejero de Culturay Medios de Comunicación, se refirió como“una cuestión clave” a la coincidencia histó-rica de una multiplicación de la oferta comono se da en ningún otro sector económico,“en un contexto de cambios tecnológicos. Yeso es muy relevante y nos obliga a reconsi-derar la economía del sector. Todo ello iráacompañado también de unamodificación delos procedimientos de canalización de las in-versiones (...) Y, por lo tanto, el desmenuza-miento de la oferta, el hecho de que la gentetenga la posibilidad de crear su canal se pro-ducirá en un plazo relativamente breve”.Asi-mismo, Tresserras auguró que “en lospróximos cinco o seis años en Internet estarátodo”, y que absolutamente todo, incluso latelevisión, se podrá ver por la Red.En cuanto a las redacciones integradas dijoque“vamos inevitablemente hacia un predo-minio creciente del periodismo especializado.El diferencial es la calidad y ayudar a la gentea comprender, y esto no puede hacerse si noes desde una cierta especialización (...).Tengoel convencimiento de que vamos hacia laconfiguración de cooperativas de gente salidade las facultades que, junto a periodistas ve-teranos, se especializarán en proporcionarcontenidos a los medios en ámbitos restrin-gidos de manera constante, fluida”.Por su parte,Miquel de Moragas, del Institutde Comunicació de laUAB,abordó tres cues-tiones esenciales: universidades, políticas decomunicación y causas estructurales de la cri-sis: Respecto a la primera, afirmó que“es ur-gente la coordinación interuniversitaria conel sector para mantener un diálogo más pro-fundo entre facultades”. En cuanto a las po-líticas de comunicación, es necesario que seaprueben políticas de ayuda a la prensa es-crita, del mismo modo en que se ha estadoapoyando al sector audiovisual en las últimastres décadas. Estas políticas deberían canali-zarse a través de subvenciones a la distribu-ción y ayudas a las empresas para laadaptación a la convergencia multimedia.Para Jaume Guillamet, catedrático de Perio-dismo de la UPF, la crisis de la prensa es tam-bién la crisis del periodismo,y empieza en losaños 80. Se trata de un fenómeno universal,originado por la competencia del medio au-diovisual en la ocupación del espacio públicode la comunicación y por el avance en la pu-blicación de las noticias. Desde entonces, losperiódicos han perdido posiciones en el mer-cado. La aparición e incidencia posterior deInternet agrava el problema, plantea unpunto de inflexión histórico y plantea un retomás radical: la desaparición de los rotativos(aunque probablemente no desaparezcan).Por otro lado, la Red, que se ha abierto a for-



174

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

mas de periodismo participativo y autoges-tionado por el ciudadano, acaba poniendo enduda la necesidad original del mediador quees el periodista, cosa que plantea cuestionesde fondo como si habrá lugar para el perio-dismo en el espacio vacío que resulte de laacentuación de estas tendencias o si el perio-dismo podría sobrevivir a una eventual des-aparición de los diarios impresos. Sinembargo, existe una razón histórica para su-poner que los periódicos no desaparecerán:ningún medio nuevo ha provocado la des-aparición de los anteriores. En todo caso, lesha obligado a transformarse.Eva Domínguez, periodista y consultora demedios especializada en Internet, opina que“la dicotomía Internet-papel es un granerror”, porque la Red es una herramienta amedio y largo plazo que dará entrada a todotipo de áreas especializadas.Otra de sus ven-tajas es la transparencia, ya que “el perio-dismo hecho en Internet te recuerdaconstantemente para quien trabajas”. Tam-bién ofrece nuevos canales de distribuciónpara llegar a la audiencia y obliga a una for-mación continua, estas“son las grandes opor-tunidades que ofrecen las nuevastecnologías”.Antoni Baquero, de los Comités profesio-nales, aseguró que “el periodismo no está encrisis. Más bien, lo está un determinado mo-delo de negocio que es necesario replan-tearse”, y que “ante la crisis, tenemos quehacer periodismo”. En cuanto a las reduc-ciones de plantilla, alertó de que “lo baratosale caro”.“Los grandes periódicos españoleshan ganado mucho dinero en los últimosaños pero no han invertido en el negocio”.Las empresas en lugar de concentrarse en re-cortar las redacciones, deberían preguntarsepor qué sus diarios han perdido competitivi-dad, y pensar en cómo integrar las nuevastecnologías a sus plantillas.XabierArkotxa, de los Comités de empresa,se mostró preocupado por la precariedad la-boral, así como por las prejubilaciones.Tam-bién cargó contra la universidad, afirmandoque“no es verdad que los estudiantes venganbien preparados”. Respecto a la convergen-cia con Internet, destacó que en las redac-ciones se ve “con preocupación, como unamanera de producir más precariedad,porquelos redactores tienen que hacer de cámaras,fotógrafos, periodistas, etc. Detrás de la poli-valencia hay una trampa, ya que con menosgente se hacen más cosas”.FredericMonell, vicesecretario de laUGT enCataluña, se centró en los impactos de la cri-sis en la profesión: las condiciones laborales,las condiciones profesionales y los derechosde los ciudadanos a estar informados. SegúnMonell, estos impactos tienen que ver con elsistema de relaciones laborales. En funciónde las condiciones de trabajo, el periodistatiene una capacidad u otra de producir estainformación, lo que “tiene un impacto en elciudadano que recibe la información.Esta esuna de las dimensiones que nos preocupa”,

afirmó. Desde la UGT se propone trabajaren la constitución de unamarco laboral “máscompacto”y se pide la implicación de los po-deres públicos.Juan López, representante de CC.OO., re-cuerda que no es la crisis la que ha provocadola precarización del mercado laboral, sinoque ésta ya existía. “Antes de la crisis, habíatrabajadores de televisión que cobraban, yaún cobran, 600 euros.Y, sin embargo, en estemedio se han hecho recortes de plantilla.Esto es una realidad”. Para afrontar esta si-tuación, propone, “es hora de que la profe-sión se siente y empiece a negociar”,y apuntóque en esta negociación ellos serían flexibles:“Si el temor es que podamos pedir cosas ir-responsables quiero que quede claro que sa-bemos adaptarnos a la situación (...) Hemosde intentar trabajar para que de una vez por

todas en Cataluña los trabajadores trabajenen condiciones normales, de calidad. No po-demos esperar que desde Madrid nos lo so-lucionen en precario”.SegúnDardoGómez,presidente del Sindicatde Periodistes de Catalunya, para salir refor-zados de la crisis es esencial “incorporar laexperiencia que nos ha traído hasta aquí”,para no caer en los mismos vicios de antes.También criticó a las empresas que proponen“supuestos planes de viabilidad que no tie-nen más recorrido que la reducción decostes”,poniendo en juego los puestos de tra-bajo y la calidad del producto.Además, mu-chas de estas empresas pretenden arreglar“lamala gestión, en algunos casos acumulada du-rante años, amparándose en los problemaseconómicos actuales”.Montserrat Puig, presidenta de laAssociacióde Dones Periodistes de Catalunya, lamentóque las crisis económicas y tecnológicas “bar-ran con fuerza a las mujeres fuera de sus lu-gares de trabajo”. A pesar del notableaumento de chicas en las facultades de Co-municación, este avance no se traslada almundo laboral, que sigue prefiriendo al hom-bre en el momento de la contratación,aunque no es igual en todos los medios.Desde la ADPC se pretende saber cómo seestán aplicando los planes de igualdad en lasempresas de más de 250 trabajadores.Lluís Salom, secretario de organización deUPIFC Sindicato de la Imagen, pidió regularel sector“porque los trabajadores en precariotambién forman parte del paisaje y en la cri-sis estamos todos”.Exigiómedidas de fiscali-

dad, seguridad social y de inspección de tra-bajo, y criticó que gran parte de los proble-mas lo sean “por omisión de laAdministración”. Las medidas que propusofueron un epígrafe especial para los freelancey colaboradores en la pieza; ser reguladoscomo cualquier otra actividad profesional, encuanto al tema del IVA; incorporar la nego-ciación de las tarifas mínimas de las colabo-raciones periodísticas, o pedir a laAdministraciónmedidas para compatibilizarel mercado de trabajo de los periodistas conel derecho constitucional a informar.Xavier Pons, de Global Media Agency(MPG), se refirió a la caída de la inversiónpublicitaria en la prensa escrita, que se prevépor debajo de los 1.200 millones de eurospara 2009.Según Pons, el hecho de que la cri-sis económica castiguemás a la prensa escritaque al resto demedios se debe a que sectorescomo las finanzas, la automoción y los clasifi-cados lideran las caídas en inversión. Las so-luciones pasan por la convergencia digital, lamejora de lamarca de losmedios y sacar ren-dimiento a los contenidos.David Vidal, representante de las facultadesde Comunicación, criticó la apuesta que se hahecho de las promociones en los periódicos,así como los recortes de plantilla. Por otrolado, recordó que “tenemos estudiantes ex-celentes” que no encuentran su lugar en lasredacciones, por lo que es necesario pedirlesflexibilidad para que estos estudiantes pue-dan superar “el ‘gap’ existente entre la socie-dad y la profesión”.Finalmente,pidió diálogoabierto con el mundo empresarial, para quelas empresas participen en el debate sobre larevisión de los planes de estudios de las fa-cultades.Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la In-formació de Catalunya (CIC),explicó que“laactual crisis económica se añade ahora a lade valores y principios del periodismo”, quehace diez años que dura. Se sumó a la pro-puesta de aprovechar la crisis para hacer au-tocrítica profesional “sobre hacia dondeestamos yendo y cómo estamos gestionandolos valores y los referentes de la profesión”.Aseguró que el CIC está en crisis y reconocióque “nos faltan dinero y recursos, aunquepienso que la autorregulación responsable yla defensa del derecho del ciudadano a ser in-formado de manera honesta, independientey rigurosa es ahora más necesaria quenunca”.Fabián Nevado, secretario de Acció Sindicaldel Sindicat de Periodistes de Catalunya ase-guró que “no podemos negar la crisis, perohay ciertas compañías que se aprovechan deella para tomar medidas, principalmente re-lacionadas con el trabajo, que deberían dehaber tomado hace tiempo y habrían resul-tado menos traumáticas que ahora”. Encuanto al futuro,Nevado pronostica que que-darán 4 o 5 grandes periódicos de referenciaa nivel nacional, un par de referencia auto-nómica en cada capital de provincia y que laprensa de proximidad tienemercado.“Y,ade-


175

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

más de información, se deberá dar opinión,explicación, puntos de vista de las noticias,análisis”.Joan Sabaté,director general de FUNDACC,entidad que impulsa el Barómetro de la Co-municación y la Cultura, explicó que “cadaindividuo dedica 18 minutos al día a infor-marse en la prensa escrita. Eso es poco com-parado con el resto de medios”. SegúnSabaté, “el siglo XXI será el siglo de las au-diencias y no de la difusión.Esto supone tra-bajar mucho la marca, también en prensalocal y comarcal, donde no se está haciendodemanera lo suficientemente eficiente”.Hayque acostumbrarse a trabajar con audienciaspequeñas y fragmentadas, y “hemos de ten-der a sumar audiencias de papel con las deInternet o radio”.Por su parte,Miguel Ángel Escobar, directorde Comunicación de la UGT de Cataluña, sepreguntó si estaríamos hablando de la preca-riedad sin un problema de modelo o finan-ciero. Para él, “la precariedad está instaladaen las empresas y también en la Red y en losprofesionales que trabajan en ella”. Perotambién tuvo palabras de autocrítica: “En elterreno de los medios quizás sí que a nivelsindical deberíamos de hacer una actualiza-ción de planteamientos. Ahora nos hemosdado cuenta de que las empresas periodísti-cas tienen que ganar dinero”.Finalmente, Josep Carles Rius, decano delCol·legi de Periodistes, explicó que “no setrata de inventar un nuevo periodismo sinode recuperar las raíces”, algo que no deberíapasar por “despedir a gente de 55 años queson una pérdida irreparable para la calidadde la información”. Y auguró que “en el fu-turo, en las redacciones más reducidas yágiles, los colaboradores y freelance tendránun mayor peso”, pero advirtió que para elloes necesario un marco legal y pidió que éstesea el Estatuto del Periodista.

LAS REDACCIONES DICEN ADIÓSA UNA GENERACIÓNRobert Fisk, el más prestigioso corresponsalen Oriente Próximo, tiene 63 años,Ann Les-lie, una de las más célebres reporteras britá-nicas, tenía 60 en 2001 y fue el únicoperiodista que logró desbordar los controlesisraelíes y ser testigo del tiroteo en la iglesiade Belén; dos años después, con 62, cubrió lainvasión de Irak. Edna Buchanan, gran pe-riodista de sucesos del“MiamiHerald”, tenía57 cuando ganó el premio Pulitzer. Habríasido impensable prescindir del talento y la ex-periencia de todos estos periodistas, citadoscomo simple ejemplo.La prensa catalana, sinembargo, va a prescindir de muchos de esosreferentes. Las prejubilaciones en La Van-guardia y El Periódico quiebran prematura-mente una generación que se inició con el finde la dictadura y las tensiones de la Transi-ción. Fue, tal vez, la primera generación deperiodistas españoles estrictamente profesio-nal, ajena a pluriempleos administrativos y a

las componendas establecidas durante elfranquismo. Como Lluís Bonet, SantiagoFondevila,Carles López o Carlos Núñez,quecon más de 30 años de carrera habían acu-mulado unos conocimientos de cine, teatro ymúsica posiblemente inigualables.ComoMa-riano Guindal, que conocía como nadie losentresijos empresariales madrileños , comoEugeni Madueño, heredero directo de losHuertas y los Martí Gómez, extraordinariocronista de la vida ciudadana.ComoBruRo-vira, varias veces premiado por su coberturade conflictos bélicos y sociales en todo elmundo, como Juanjo Caballero, un maestroen el proceso productivo de la información.ComoCarles Salmurri,modelo de documen-talistas. Como Pepe Encinas, Salvador San-suán, Guillermina Puig,Agustí Carbonell oSantiago Bartolomé, autores de fotografías

históricas. Como Carles Pastor, MonchoGonzález Cabezas, Joan Barrera, Joan Bus-quets o Mercè Beltran, cronistas de la polí-tica catalana desde que volvió a existir lapolítica catalana. Como tantos otros (RosaPaz, Margarita Saenz-Diez, Carles Esteban,JosepMariaOrta,CarmenUmbón, Jordi Co-rachan,MariaÀngels López…) que dejan unhueco, un vacío profesional difícil de llenar.

LA METAMORFOSIS DELMODELO INFORMATIVOLa crisis económica global está siendo espe-cialmente cruel con el sector de losmedios decomunicación, pero es la crónica de unamuerte hace tiempo anunciada.Reduccionesde plantilla, disminución de las tiradas, adap-tación a nuevos formatos, incorporación detodo tipo de promociones, transiciones delpago a la gratuidad, concentración de em-presas para reducir costes…, todo o casi todolo convencional se ha utilizado y el final, pordesgracia, se está haciendo habitual: el cierre.Durante décadas, la publicidad ha sido elmotor que generaba los ingresos y no la ventadel producto, de los contenidos. Ésta es, conmatizaciones, una de las peculiaridades de losmedios: casi no venden lo que producen(contenidos), comercian las audiencias de suscontenidos a los anunciantes y, los que sí ven-den los contenidos (periódicos, revistas, tele-visiones de pago, etc.), apenas obtienen conello suficientes ingresos para pagar los costesde la distribución del producto. Y mientrastanto los ciudadanos se han acostumbrado a

la gratuidad de la información y de determi-nados contenidos (música, vídeos, etc.), cuyasindustrias han tenido también que cambiar sumodelo de negocio. Pero aún hay más: losanunciantes buscan con la publicidad llegar alos ciudadanos y persuadirles hacia un pro-ducto o un servicio.Lamáxima efectividad selogra cuando somos capaces de segmentaresos destinatarios de losmensajes y lograr asíla máxima eficacia publicitaria.Y eso, que esdifícil de conseguir en los medios convencio-nales. El problema es que las medidas que sebarajan son tan sólo soluciones de alto costey baja efectividad que no solucionan el pro-blema de fondo yamencionado:estamos anteuna reconversión del sector y del modelo denegocio.El negocio de los medios no volveráa ser igual. Pero junto al modelo de negocioy la búsqueda del soporte más adecuado nopodemos olvidarnos del producto informa-tivo, de los contenidos.Para poder seguir cumpliendo con su funciónbásica y primordial, o sea, la de trasladar lainformación al ciudadano, es necesario quese encuentre en constante cambio y adapta-ción a los tiempos y a los entornos. Y denuevo esta crisis supone una adaptaciónmás.Drástica,mal gestionada y con actuaciones adestiempo,es sólo una etapa en la que,pese atodo, se reafirma la necesidad de no alejarsede la pura esencia periodística, de la necesi-dad de buscar complicidades con los destina-tarios de la información desde el rigor y laconfianza.

LA PUBLICIDAD FRENTE A LAMIGRACIÓN DIGITALLa crisis económica está acelerando la mi-gración digital. De manera lenta pero sinpausa, Internet va ganando posiciones en elmercado de la información y en el de la pu-blicidad. Su todavía limitado desarrollo pu-blicitario y unas tarifasmás baratas y flexiblesle están permitiendo aguantar el impacto dela crisis mejor que a los medios tradicionales.El proceso de cambio hacia un nuevomodelocomunicativo en el quemandarán nuevos so-portes y tecnologías parece ya imparable.Losmedios tradicionales pierden audiencia ycuotas de publicidad, su verdadera fuente deingresos.¿Se confirman entonces los negros auguriossobre la próxima muerte de la prensa enpapel? “Quitémonos de la cabeza esto de ladesaparición de los periódicos. La radio nolos hizo desaparecer, ni la televisión lo hizocon la radio. Los nuevos medios no destrui-rán a los anteriores, pero los modificarán”,vaticina EvaQuintana,doctora en Publicidadde la Universidad Ramon Llull.Por su parte, el periodista Gumersindo La-fuente, que en su momento convirtió el-mundo.es en el medio digital más leído enlengua castellana y que actualmente dirige elportal Soitu (www.soitu.es), opina que “laprensa tradicional no se recuperará. Vivirá


176

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009


una larga agonía y solo sobrevivirán aquellosque sepan resituarse en un escenario que nose parecerá nada al actual”.“También estamos notando la crisis, perosomos de los medios que menos la padece-mos. La gente se pasa muchas horas al díafrente a Internet, y es mucho más barato unbanner que un spot”, valora Isabel Haba, deldepartamento de publicidad online del diarioLibertadDigital.No obstante,producir conte-nidos con las nuevas tecnologías es muchomás fácil y barato.Ante esto, ¿qué hacen los periódicos enpapel, y qué más podrían hacer? De mo-mento, “vender planchas, cubiertos y cu-chillos de cocina”, bromea Jordi Urbea,director de la agencia publicitariaOgilvyOne,refiriéndose a las promociones. Otra posiblesolución para los diarios en papel sería “es-pecializarse en la información bien contex-tualizada y la opinión que amuchos nos gustaleer los fines de semana.Entre semana no te-nemos tiempo y consumimos las noticias enuna especie de fast-food. Podrían ser dos for-matos, uno para los laborables y otro para losfines de semana”, propone Carles Mas, de 55años, jefe de publicidad nacional de los pe-riódicos del Grupo Zeta.

¿SE TENDRÁ QUE PAGAR PARAINFORMARSE EN LA RED?El 16 de febrero la revista Time abría la cajade truenos. “Las compañías están regalandolas noticias”, escribíaWalter Isaacson, ex edi-tor en jefe del conocido semanario, ex presi-dente de la CNN y autor de un artículotitulado: “¿Cómo salvar su diario?”. El artí-culo, sugiere que las versiones digitales de losmedios vuelvan a hacer pagar para acceder aéstas, tal y como algunas habían hecho añosatrás. El artículo abrió el debate sobre si,dada la situación de crisis actual en la presaescrita, se debe volver o no a las subscrip-ciones en línea. Isaacson propone que pormenos de un dólar el usuario pueda leer unartículo, que por un poco más pueda accedera la edición completa del diario y que con unpoco más tenga acceso libre durante una se-mana. “Lo veo complicado”, admitió en sumomentoMarty Kaiser, vicepresidente de laAsociación Norteamericana de Editores deDiarios. Según Kaiser es difícil que alguienpague por una noticia que puede leer gratui-tamente en Google.Unmes después de la publicación del artículode Isaacson, un informe de 800 páginas delProject for Excellence in Journalism (PEJ)sugería explorar un modelo similar al de latelevisión por cable, es decir, una forma de ta-rifa mensual a los diarios y otros distribui-dores de noticias.

BLOGS: UN MEDIO HECHO AMEDIDALa evolución de Internet también ha su-puesto la proliferación de blogs, espacios per-sonales de escritura que en los últimos años

han obtenido un alto grado de popularidadentre los internautas, y donde millones depersonas explican su vida y escriben sobretemas especializados o profesionales. Su po-tencial comunicativo es infinito sobre todocuando los contenidos de unos y otros van te-jiendo una red infinita de información quetraspasa fronteras.A pesar de la dificultad decontabilizarlos —las últimas cifras hablan de133 millones de blogs en la Red— una partede estos están escritos por profesionales de lainformación.“Los blogs periodísticos casi no aportan no-ticias propias sino opiniones”explica RamónSalaverria, profesor de Periodismo de laUni-versidad de Navarra en su bitácora e-perio-distas. “Lejos de ser una alternativaperiodística de los medios tradicionales estánconstituyéndose en su caja de resonancia enInternet”, apunta.CAPÇALERA ha hablado con unos cuantos pe-riodistas catalanes que mantienen en activoun blog.Lluís Foix fue uno de los primeros en abrirun blog en 2002 llamado ‘La Libreta’, ligado

a la cabecera de La Vanguardia en Internet.Según Foix, “La Libreta llega a los buzonesde 35.000 personas al mismo tiempo, ¿cómopodría permitirme el dejarlo?”, se pregunta.Después de años de experiencia, está conven-cido de que hay diferencias substancialesentre los lectores de prensa y los de un blog,y sabe de gente, “lectores de toda la vida”,que ahora solo lo leen a través de la Red.Mercè Piqueras es otra veterana de Internet.De profesión bióloga, además de la presi-denta de l’Associació Catalana de la Comu-nicació Científica, en 2004 abrió el blog ‘LaLectora Corrent’, dedicado a unir la actuali-dad con la vertiente científica.Actualmente,recibe unas 17.000 visitas.Mercè no es perio-dista pero aplica en su trabajo las reglas bási-cas de la profesión: corrección ortográfica,veracidad de la información, las fuentes ori-ginales, etc. “Cada búsqueda para encontrarla fuente original es una pequeña investiga-ción. Incluso al recomendar un enlace de laWikipedia, antes lo contrasto con dos o treswebs”. El jefe de redacción de CatalunyaRàdio, Jofre Llombart, se animó a abrir, a fi-nales del 2007 y bajo la cabecera del 3cat24, elblog ‘L’Agulla del paller’, donde reflexionasobre algunas de las noticias que tocan la ver-tiente más social. “Escribir en Internet mepermite realizar otra construcción lingüística,utilizar recursos literarios que no puedo

hacer servir en la radio, donde el mensaje hade ser conciso y concreto”, admite.Por otro lado, Sílvia Cobo es una periodistade 30 años que trabaja como responsable decomunicación de Internet en la ONGManosUnidas. Hace dos años abrió ‘Lola comomola’ para hacer análisis y crítica de los me-dios de comunicación en un tono informal.“Mi idea es recuperar la función social y lacredibilidad de la profesión”, afirma.Otro creador de blogs es JaumeMasdeu, cor-responsal de Catalunya Ràdio en Bruselas,que estrenó en 2008 ‘Oh! Europa’ dedicadoal análisis sobre la política y la economía eu-ropea. “Puedo publicar ideas e interpreta-ciones que antes me quedaba paramí.Ahoralas expongo al escrutinio público, con posibi-lidad de ser contestado”, asegura.De cibercultura habla Mercè Molist en sublog ‘Port 666’, que abrió en 2006.“Lo actua-lizo más omenos una vez por semana”, reco-noce. Ella publica regularmente enCiberpaís(suplemento de tecnología de El País), y ex-plica que lo mejor es que no ha de pasar porel filtro de un editor y los artículos puedentener la longitud que quiera.“Y que la genteme puede dejar comentarios, porque en Ci-berpaís no tengo el feedback de los lectores”.Aunque dicho feedback no siempre está a laaltura del autor del blog. Después de horaspuliendo un contenido que leerá gente anó-nima, uno se puede encontrar con comenta-rios que le falten al respeto.Lluís Foix lo tienebien asumido, Jofre Llombart, en cambio,cree que el anonimato ampara a ciertos lec-tores de blogs que se dedican a agredir ver-balmente a sus autores.

EL DOMINO LINGÜÍSTICO ENLOS MEDIOS, A DEBATEÚltimamente políticos, periodistas y lingüis-tas se cuestionan si la calidad de la lenguacatalana en los medios de comunicación esadecuada. La polémica surgió el pasado no-viembre a raíz de la sugerencia de JoanMartí, jefe de la sección filológica del Insti-tut d’Estudis Catalans, de aplicar sancionesa los periodistas que cometiesen errores a lahora de comunicarse. Meses después diver-sos lingüistas y editores consultados porCAPÇALERA todavía reflexionan sobre lasdeclaraciones de Martí. El profesor AlbertRico, profesor del departamento de filologíacatalana de la UAB ymiembro fundador delgrupo de investigación Llengua i Mediaconsidera que las palabras de Martí propo-niendo posibles sanciones en todo caso de-berían referirse a “una sanción social”.En cambio, el jefe de edición deLaVanguar-dia, Magí Camps, se manifiesta “de acuerdo”con Joan Martí, “no tanto con el hecho sim-bólico de pagar una sanción”, sino que creeque el dominio de la lengua“se debería teneren cuenta en el momento de la contrataciónde cualquier profesional de la comunica-ción”. Por su parte, el jefe de la sección deedición delAvui,Albert Pla, cree que“pensar


177

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

que unmedio de comunicaciónmultará, o nocontratará, a un profesional que le aporta au-diencia por el hecho de no hablar bien el ca-talán es no vivir en la realidad del mercado”,afirma. Por otro lado, la jefe de asesora-miento lingüístico de TV3, Maria AlbaAgulló apunta que en la cadena pública ca-talana no es que se apliquen sanciones, perosí que hay una serie de“toques de atención”.Y pone un ejemplo: “a veces no se permiteque un periodista ponga voz a sus propios re-portajes, o no se le permite hacer crónicas endirecto”, y esta es unamanera de velar por lacorrección lingüística de TV3. En este sen-tido, el lingüista de COMRadio, Rudolf Or-tega, considera que si un redactor tiene algúnproblema relacionado con la lengua se le hande facilitar todos los medios para solucio-narlo. “Si alguien no puede poner su voz (alas informaciones que ha elaborado) se le hade dar la formación necesaria”, asegura.Lamayoría de expertos consultados por CAP-ÇALERA cree que los medios escritos tienenmás herramientas a la hora de velar por la cor-rección lingüística.Y, por lo tanto, en la radioy en la televisión es donde más difícil se hacela tarea de asesoramiento, sobre todo en losprogramas con un alto nivel de improvisación.

DIEZ AÑOS DEL MODELO ACNLa Agència Catalana de Notícies (ACN) esuna de las principales apuestas del Govern ala hora de articular un espacio catalán de co-municación, cumple una década de existen-cia. La ACN llega a este aniversario conbuena salud y con ganas de seguir creciendo.Sumanera de trabajar está basada en las nue-vas tecnologías, en una estructura ligera, enel teletrabajo y en la figura del periodista po-livalente. En definitiva, una agencia joven ymoderna al servicio de la vertebración infor-mativa del país.Las particularidades de la ACN, en el mo-mento de su fundación son diversas y estomismo determina su personalidad: es la pri-mera agencia catalana de noticias, se fundaen Girona, tiene como objetivo principal lavertebración informativa del país desde losmedios de proximidad y apuesta de maneraabsoluta por las nuevas tecnologías. LaACNserá digital y a través de la red de Internet, ono será.Tenemos entonces, que la ACN empieza adar servicio a quien más lo necesita y menosrecibe de las agencias tradicionales (básica-mente Efe y Europa Press), como son los dia-rios, semanales y publicaciones, y las radiosfuera del áreametropolitana de Barcelona.Yen otro nivel, la ACN empieza a proveer ainstituciones y empresas, siendo uno de losprimeros convenios que se firman el de laAs-sociació Catalana deMunicipis i Comarques.“Hace diez años –recuerda Gordillo– los pe-riodistas de laACN hacían, además, pedago-gía tecnológica y pedían a las institucionesque los comunicados de prensa se enviaranpor correo electrónico y no por fax…”.

NEW NEW JOURNALISM: UNVIEJO PERIODISMO NUEVOCincuenta años después del asesinato que en1959 acabó con una familia de Kansas amanos de dos vagabundos, y queTrumanCa-pote inmortalizó en su célebre A sangre fría,el estadounidense Robert Boynton pro-mueve el NewNew Journalism,que recrea elmovimiento del periodismo literario que enlos años 60 y 70 popularizaron plumas in-signes comoTomWolfe,GayTalese,NormanMailer y el mismo Capote, aunque al parecersin aportar nada nuevo.La publicación deA sangre fría en 1965 causóun formidable impacto en el medio periodís-tico y literario norteamericano. Capotepronto se convirtió en el catalizador delNewJournalism, una innovadora tendencia perio-dística que primero supuso el rechazo abiertode la doctrina, la cultura profesional y buenaparte de las rutinas productivas dominantesen el gremio, sobre todo de la para ellos de-nostada ideología de la objetividad y su cor-relato retórico, los dos dispositivosdiscursivos y expresivos que forman el núcleodel periodismo ortodoxo.El impacto que el New Journalism tuvo enEuropa fue sensible.No obstante, en España,la generación de periodistas que preconizó yprotagonizó aquellas transformaciones —Manuel Vázquez Montalbán, Eliseo Bayo,

FranciscoUmbral,Montserrat Roig,RicardoCid-Cañaveral, Rosa Montero, MarujaTorres, Ramon Barnils o Manuel Vicent,entre otros— no fue tributaria de aquella in-fluencia, a mi parecer, sino que cultivó, másbien, un valioso periodismo literario deudorde la tradición autóctona. En cuanto al NewNew Journalism que desde hace unos pocosaños publicita el periodista y profesor RobertS.Boynton,poco cabe añadir,porque no haceninguna aportación innovadora más allá deversionar por enésima vez el periodismo lite-rario de ayer, hoy y mañana.

LOS OTROS ESCENARIOS DE LANOTÍCIAA veces el periodista acude al lugar de la no-ticia y ya está todo dispuesto, para evitar quese salga del guión, pero nuestros intereses ylos del contrario seguramente son distintos yradicará en nuestra astucia y curiosidad queafrontemos el tema con firmeza.Observamosen la gente que hace calle que por su corta

experiencia son fácilmente dirigibles, y aveces sólo les preocupa cómo obtener una in-formación lo más rápidamente posible.Al llegar a los escenarios donde se trabaja engrupo con otros colegas, resulta mucho máscómodo ser unomás y dejarnos arrastrar porla nube. Pero salirse de esta nube es la únicaforma de afrontar la exclusividad, la nuestray la del medio para el que trabajamos,que es-pera de nosotros que nuestro trabajo sea di-ferente y original. En los escenariosencontraremos varios puntos de vista, podre-mosmirar delante pero también detrás, antesde la puesta en escena pero también mástarde. En los escenarios del poder de la polí-tica y las altas finanzas, la moqueta y la cor-bata tejen a veces una malla que te atrapa ytransporta a un mundo desconocido, dondelas reglas del juego tienen coordenadas quedesconocemos. La política sabe mejor quenadie cómo captar la atención del informa-dor, cómo vestirla, maquillarla y venderla.

JAPÓN: FUTURO INCIERTO EN ELPAÍS CON MÁS LECTORES DE PE-RIÓDICOSApesar demantener el liderazgomundial delectores de periódicos, gracias a las subscrip-ciones, Japón no permanece ajeno a la crisisde la prensa escrita. El país nipón busca fór-mulas para compensar la caída de publicidady ventas en el quiosco.De los 100 diarios másvendidos en todo el mundo, una séptimaparte se publican enAsia y 62 de ellos se edi-tan entre China, Japón y la India. Más del80% de los japoneses lee al menos un perió-dico al día. La mayoría de los grandes perió-dicos japoneses, encabezado por el YomiuriShimbun (número uno del mundo con10.032.441 ejemplares), tienen dos ediciones.Y estas subscripciones representan, para losrotativos, un 54% de sus ingresos, mientrasque la publicidad no supone más del 20% desus ganancias. Esto deja a Japón en una si-tuaciónmás ventajosa frente a la repercusiónde la actual crisis financiera.No obstante, el país nipón no es inmune a lacrisis, y aunque no se están produciendograndes reducciones de plantilla, algunos ro-tativos empiezan aplicar restricciones de gas-tos en sus redacciones y prejubilacionesincentivadas.Al fin y al cabo, lo que pasa en Japón es lomismoque ocurre enEspaña:más ymás subs-criptores de periódicos, especialmente los jó-venes, consultan Internet como fuente deinformación.A este panorama hay que añadirel relevo generacional, en el país más enveje-cido del mundo, y la falta de interés de los jó-venes por la prensa. A los periódicos no lesquedamás remedio que cambiar de direcciónadaptándose a las nuevas tecnologías,algo quesorprendentemente no les resulta tan sencillo,ya sea porque no saben cómo diferenciar suswebs de los diarios impresos o porque no aca-ban de ver cómo sacarle provecho al negocio.


178

CAPÇALE

RA

ABRIL

2009

C O M E N S V E U . . . G u i l l e m C i f r é


144

ABRI

L20

09


Capcalera_144

Documents

Transcript of Capcalera_144