16. L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.

5. L'Administració pública. El dret administratiu.

L'Administració pública: concepte i principis.

L’Administració pública és aquella organització pública dirigida pel Govern, amb el qual forma el poder executiu, dotada de personalitat jurídica i amb caràcter servicial.

L'Administració pública: concepte i principis.Aristòtil

John Locke

Montesquieu

Divisió de poders

Checks and balances

L'Administració pública: concepte i principis.L’administració pública és un subjecte de dret, un subjecte que fa declaracions de voluntat, que contracta, que és titular de potestats, drets i obligacions, que és titular d’un patrimoni, que està subjecte a responsabilitat jurídica i que pot ser enjudiciat pels tribunals.

L'Administració pública: concepte i principis.L’article 103.1 de la Constitució espanyola (CE) determina que l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret.

L'Administració pública: concepte i principis.Administracions territorials:

Administració general de l’estat

Administracions de les comunitats autònomes

Administracions locals (municipis, províncies, comarques, cabildos, metropolitanes)

Administracions no territorials:

Administració institucional

Administració corporativa

L'Administració pública: concepte i principis.

1.Principis essencials.

2.Principis instrumentals organitzatius.

3.Principis instrumentals d’actuació.

L'Administració pública: concepte i principis.

1.Principis essencials:

Estat de dret (art 1 CE)

Estat democràtic (art 1 CE)

Estat social (art 1 CE)

Autonomia de les nacionalitats i regions (art 2 CE)

L'Administració pública: concepte i principis.

2.Principis instrumentals organitzatius:

Jerarquia administrativa (103.1 CE)

Descentralització (103.1 CE)

Desconcentració (103.1 CE)

Autonomia (137, 140 i 141 CE)

L'Administració pública: concepte i principis.

3.Principis instrumentals d’actuació:

L’actuació de les AP s’ha d’ajustar a les finalitats que la justifiquen (106.1 CE) i s’ha de sotmetre a control dels tribunals (106.1 i 153.c CE)

Principis rectors de la política social i econòmica (53.3 CE)

Accés a la Funció Pública per capacitat i mèrit.

Tractament comú dels ciutadans davant l’administració.

Participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica i social (9.2 CE)

El dret administratiu.

Dret administratiu = part del dret públic que té per objecte l’organització, els mitjans i l’activitat de les administracions públiques i les relacions jurídiques entre aquestes i altres subjectes.

El dret administratiu.

Sistema anglosaxó: l’administració pública es sotmet al dret ordinari (common law).

Sistema continental: l’administració pública es sotmet al dret administratiu.

El dret administratiu.Dret estatutari de les AP: conjunt de normes que s’aplica a la seva organització, mitjans i activitat.

Dret públic, molt vinculat al dret constitucional.

És autosuficient i pot cobrir les seves pròpies llacunes basant-se en els principis generals.

Persegueix un equilibri entre els privilegis de l’AP i els drets dels ciutadans.

Exigeix la presència d’una AP com a condición d’aplicació.

El dret administratiu.Principi de legalitat:

Subjecció a la llei i a l’ordenament jurídic dels poders públics i, en concret, de l’AP.

Sorgeix amb l’estat liberal. És l’essència de l’estat de dret.

CE el consagra als arts. 1.1, 9.1, 9.3, 103.1 i 106.1.

A diferència dels ciutadans, l’AP no pot fer tot allò que la llei no prohibeix (vinculació negativa a llei), sinó que requereix apoderaments legals concrets per part d’aquesta (vinculació positiva) > potestats.

El dret administratiu.Potestat administrativa = situació de poder que habilita el seu titular per imposar conductes a terceres persones, de manera unilateral, mitjançant la constitució, la modificació o l’extinció de relacions jurídiques o mitjançant la modificació de l’estat material de coses existent.

Poder efectiu, atribuït directament per l’ordenament, previ i independent de qualsevol relació jurídica.

S’exerceix en benefici dels interessos generals.

Les fonts del dret administratiu. Jerarquia.Què és una font de dret?

Les normes que integren l’ordenament jurídic administratiu s’articulen segons els principis de:

Jerarquia.

Competència

Les fonts del dret administratiu. Jerarquia.Tipus de fonts (I):

Lleis orgàniques (81 CE):

“Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin els estatuts d’autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.

L’aprovació, la modificació o la derogació de les lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte”.

Lleis de transferència o delegació (150.2 CE).

Les fonts del dret administratiu. Jerarquia.Tipus de fonts (II):

Lleis ordinàries:

Lleis del Ple i lleis aprovades en Comissió.

Les marc (150.1 CE) i lleis d’harmonització (150.3 CE).

Les lleis de bases.

Lleis de les comunitats autònomes.

Les fonts del dret administratiu. Jerarquia.

Tipus de fonts (III):

Decrets llei.

Decrets legislatius.

Reglaments.

Les fonts del dret administratiu. Jerarquia.Aplicació en l’espai (principi de territorialitat).

Només s’apliquen normes de dret estranger si s’han acceptat per tractats internacionals.

Aplicació en el temps (principi d’irretroactivitat):

Entrada en vigor de les normes (vacatio legis).

Pèrdua de vigència de les normes:

Són derogades o acaba el seu període de vigència.

Acabi la situació que les motiva.

El reglament: concepte i classes.

El Reglament és tota disposició jurídica de caràcter general dictada per l'Administració Pública i amb valor subordinat a la llei.

El reglament: concepte i classes.Segons l'administració que procedeixen:

Estatals, autonòmics, locals o institucionals.

Segons la forma que adopten:

Estatals: Reial decret (Consell de Ministres), Ordres ministerials (ministre), Instruccions, Circulars i resolucions (òrgans inferiors).

Autonòmics: Decret (Consell de Govern), Ordres (HC), Instruccions, Circulars i resolucions (òrgans inferiors).

Locals: Ordenances i Reglaments (Ple) i Bans (Alcalde).

El reglament: concepte i classes.Segons la seva relació amb la llei:

Reglaments executius: es dicten per desenvolupar la llei.

Reglaments independents: dictats per regular situacions, per l'absència de llei formal específica per a la matèria.

Reglaments de necessitat: es dicta en casos de necessitat, vulnerant fins i tot els principis de jerarquia normativa i de reserva de llei. S'estableix en els casos previstos en l'art. 116 de la CE (estats d'alarma, excepció i lloc).

El reglament: concepte i classes.

Segons el seu contingut:

Reglaments d'organització o interns, adreçats a persones vinculades a l'administració (funcionaris) i de relació o externs, que incideixen sobre l'administrat en general.

Fonament i límits de la potestat reglamentària. L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.

La potestat reglamentària:

Poder en virtut del qual l’administració dicta reglaments.

Art. 97 de la CE:"El Govern (...) exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la CE i les lleis”.

Procediment d’elaboració:

AGE: Llei 50/1997, del Govern.

GenCat: Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

AALL: Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el TR de la Llei municipal i de règim local de CAT.

Fonament i límits de la potestat reglamentària. L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. Les fonts del dret administratiu. Jerarquia. El reglament: concepte i classes. Fonament i límits de la potestat reglamentària.

Límits de la potestat reglamentària:

Límits materials fonamentats en el principi de reserva de llei.

Límits materials fonamentats en la jerarquia normativa.

Límits formals (p.ex.: publicació).

Control de la potestat reglamentària:

Control en via contenciosa administrativa.

Tècnica general d’inaplicació procesal.

La via penal.

bernatcostas.wordpress.com@bernatcostasbernat.costas@gmail.com

Bernat Costas i Castilla