19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació, l’avocació i la substitució. La coordinació administrativa.

5. L'Administració pública. El dret administratiu.

La competència administrativa: concepte.

Competència = conjunt de funcions, poders i responsabilitat que corresponen a cada òrgan d’uns ens públics en una matèria determinada.

La competència administrativa: concepte.La competència de cada òrgan s’assigna normativament (art. 11.2 b LRJPAC).

Tenir competències és un pressupòsit per l’existència d’un òrgan i un límit a la seva capacitat d’actuació > la manca de competència constitueix un vici de legalitat i pot comportar la invalidesa dels actes dictats per un òrgan incompetent (art. 62.1b LRJPAC).

La competència és (en principi) irrenunciable i intransmissible (art. 12 LRJPAC).

La competència administrativa: concepte.Tipus de competències segons els criteris fonamentals usats per atribuir-les:

Competència material.

Competència jeràrquica.

Competència territorial.

Competència temporal (ratione temporis).

La competència administrativa: concepte.

Tipus de competències segons el seu abats en relació amb les competències d’altres:

Competència exclusiva.

Competència compartida.

Competència indistinta.

Criteris de delimitació i formes d’atribució.“L’atribució de competència que l’ordenament jurídic efectua en favor de l’Administració té un caràcter rígid”.

Principi d’irrenunciabilitat / principi d’indisponibiltat de les competències per part dels òrgans titulars: les competències han de ser exercides pels òrgans que les tenen atribuïdes com a pròpies.

És una regla d’ordre intern i de bona administració per tal que els ciutadans puguin conèixer l’òrgan al qual s’han d’adreçar.

Criteris de delimitació i formes d’atribució.Malgrat això, l’ordenament permet un ampli ventall d’alteracions de l’exercici de la competència en l’àmbit de les relacions interorgàniques, és a dir, de les relacions entre òrgans que s’estableixen en el si d’una única administració.

Les tècniques d’alteració de l’exercici de la competència permeten que l’Administració s’adapti a les necessitats de l’organització i als canvis constants de la realitat.

Criteris de delimitació i formes d’atribució.La transferència o reassignació de competències significa la modificació de la norma atributiva: la titularitat de la competència s’atribueix a un ens o un òrgan diferent del que n’era titular fins aleshores.

En l’àmbit de les relacions interorgàniques, la LRJPAC únicament al·ludeix a la desconcentració, però res no impedeix, la concentració de les responsabilitats en els òrgans jeràrquicament superiors.

La delegació, l’avocació i la substitució.Delegació (art. 13 LRJPAC):

Els òrgans de les diferents AP poden delegar l'exercici de les competències que tinguin atribuïdes en altres òrgans de la mateixa AP, encara que no siguin jeràrquicament dependents, o de les entitats de dret públic vinculades o que en depenguin.

Competències indelegables.

La delegació, l’avocació i la substitució.Delegació (art. 13 LRJPAC):

Publicació.

Resolucions adoptades per delegació.

Delegació en cadena?

Revocació.

Delegació en òrgans col·legiats.

La delegació, l’avocació i la substitució.Avocació (art. 14 LRJPAC):

“Els òrgans superiors poden avocar per a si mateixos el coneixement d’un assumpte la resolució del qual correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius dependents, quan circumstàncies de tipus tècnic, econòmic, social, jurídic o territorial ho facin convenient”.

Acord motivat i notificat de forma prèvia.

Acte no recurrible.

La delegació, l’avocació i la substitució.

Modificacions que no impliquen alteració de la competència:

Encàrrec de gestió (art. 15 LRJPAC).

Delegació de signatura (art. 16 LRJPAC).

Substitució o suplència (art. 17 LRJPAC).

Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa.Les relacions interorgàniques pretenen assegurar la coherència i l’eficàcia de l’actuació administrativa, fragmentada en una gran multitud d’òrgans i de competències.

La jerarquia (que es dóna únicament en el si de cada AP) és la tècnica i el principi organitzatiu per excel·lència i confereix al superior jeràrquic un feix de facultats (organitzatives, funcionals, de vigilància i control) per dirigir i determinar la conducta dels òrgans subordinats fins on sigui necessari i per resoldre els conflictes que puguin sorgir.

La coordinació administrativa.

La coordinació persegueix la informació recíproca i l’actuació conjunta i coherent dels diversos òrgans d’una administració a través de tècniques de caràcter orgànic (òrgans col·legiats interdepartamentals, per exemple) o funcionals (plans o programes d’actuació, directrius dels òrgans superiors, etc.).