1. Situació geogràfica

2. Periodització

3. Antecedents: Creta i Micenes

4. Característiques generals de l’art grec

5. L’urbanisme i la concepció de l’espai

6. La pintura

7. L’arquitectura

8. L’escultura

MAPA DE LA GRÈCIA ANTIGA

Període Arcaic: s.VII aC- 475 aCMoment en què comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.

Període Clàssic: s. 475 aC- 323 aCMoment de màxima esplendor de l’art grec

Període Hel·lenístic: s. 323 aC- 31 aC Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis fins a ser absorbida per Roma.

Representacions artístiques de la illa de Cretai de les ciutats de Micenes i Tirint.

Destaca el palau de Cnossos amb les seves columnes vermelles i les seves pintures al fresc.

Destaca el recinte emmurallat del palau de Micenes. Porta dels lleons

Tomba d’Atreu (thólos)

Màscara d’Agamèmnon i aixovar funerari

MASCARA D’AGAMÈMNON

Època Arcaica: Oligarquia

Època Clàssica: Democràcia (Teòrics: Soló, Efialtes, Clístenes i Pèricles...) Protàgores: Cada home posseeix una parcel·la de sentit

cívic que es pot perfeccionar amb l’experiència. Institucions democràtiques, necessitat d’edificis i

espais específics (Ekklesía, Bouleuterion ...)

Època Hel·lenística: Filip de Macedònia substituït per Alexandre el Gran.

El pensament racionalista, a partir del discurs lògic, al marge de la mitologia (ciència, filosofia...)

La religiositat: Sentiment de relació amb els déus

Importància dels grans santuaris.

Mitologia recollida a la “Teogonia” d’Hesíode

El Santuari dedicat a Apol·lo a Delfos,

un dels grans centres de pelegrinatge

de la Grècia antiga,

situat sota el mont Parnàs,

domina el golf de Corint,

era la seu mitològica de les Muses,

protectores de les arts.

El Temple de Zeus Olímpic en Olímpia (construït entre 470 i 456 aC),

model dels temples clàssics grecs d’ordre dòric.

La societat: Desigual i jerarquitzada

- Ciutadans lliures

- Estrangers (“Metecs”)

- Esclaus

- Dones

POLIS: No només són una forma d’organització política, sinó també social.

Ciutat-estat, amb govern independent.

Elements:

Muralla

Acròpoli (zona alta amb edificis públics civils i religiosos)

Àgora: Plaça major porticada. Centre comercial i de trobada social i política. Envoltada dels edificis públics.

Stoa: Pòrtic cobert centre d’oci i establiments comercials

Palestra: Gimnàs i zona d’entrenament. Pati porticat

Hipòdrom: Curses de “quadrigues”... Teatre Necròpolis...

ÀgoraStoa

Palestra

Dimensió humana

L’home és la mesura de totes les coses (Protàgores)

• Antropocentrisme

• (cànon, bellesa, proporció...)

• Abandó del monumentalisme oriental

• Edificis més esvelts i proporcionats, elegants. Correccions visuals.

• Escultura: naturalisme de la figura humana.

Canvia les tècniques anteriors per adaptar-les als nous principis (ordre i raó)

Adaptació de les mides a l’escala humana.

Recerca de la bellesa (perfecció i equilibri de les formes i els elements).

Sistema constructiu: ARQUITRAVAT

Plataforma

Columna (base, fust i capitell)

Entaulament (arquitrau, fris i cornissa)

Coberta (dos aiguavessos)

Frontó

Temple: estructura més comuna planta rectangular dividida en tres espais:

Pronaos

Naos o cel.la

Opistòdom

S’hi representaven comèdies i tragèdies.

Forma al servei del públic

Aprofitament desnivell muntanya.

Parts:

Grades o càvea (semicircular)

Escena

orquestra

Estadis i palestres

TEMPLE DE POSIDÓ. PESTUM Dòric

És un dels millors conservats, de caràcter molt auster,

sense decoració escultòrica a l’exterior.

Vista dels murs de la fortificació de C. Sounion

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/Tr%C3%A9sor_des_Ath%C3%A9niens.jpg

Materials: principalment bronze i marbre

Tipologies escultòriques:

Relleu: decoració de timpans i frisos en temples i altars

Escultura exempta: reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel.lènic.

Tema central: la figura humana

Policromia

Koúroi o curos

Kórai o cores

Clara influència de l’art de l’Antic Egipte:

Rigidesa i frontalitat del cos

Monumentalitat

Concepció esquemàtica parts del cos (geometria)

Kouros d’Anavyssos (510-500 aC), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes /

Dama d’Auxerre (cap 650 aC), Musée du Louvre, París

KOUROS D’ANAVYSSOS (Museu Arqueològic Nacional, Atenes) IKORE DEL PÈPLUM

(Museu Acròpoli, Atenes) (510 // 500 aC)

ART GREC

Època arcàica

Dama d’Auxerre (650 aC, Louvre)

Kore del pèplum (500 aC, Acròpoli)

Art Grec

Època arcàica

Kouros

Efebus de Crítios (480 aC) Museu

Acròpoli. Transició a l’època

clàssica. Expressió plàstica i

moviment més naturalista i

tractament de la pell més delicada

AURIGA DE DELFOS, Museu de Delfos, Grècia (477 aC). Escultura de bronze.

AURIGA DE DELFOSEscultura de bronze que destaca per la mirada,

ulls d’ònix i esmalt.

Auriga de Delfos (477 aC) Museu del Santuari de Delfos, Grècia. Actitud serena i elegància amb

que cauen els plecs de la vestidura, semblen estries d’una columna.

Preocupació per reproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades.

Intent d’assolir el model de bellesa humana. Arrodoniment musculatura

Postures més naturals

Corba praxiteliana (S invertida)

Cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

POLICLET, MIRÓ, FÍDIES, PRAXÍTELES

Guerrers de Riace (460- 430 aC)

Miró. Discòbol

EL DISCÒBOL. MIRÓ (460-450 a. C.)

EL DORÍFOR. POLICLET (~440 a. C.)

Políclet : El Dorífor

Dorífor

(440 aC) i

Diadumen

(430 aC),

Políclet

DIADUMEN, POLÍCLET

Políclet

Diadumen

Policlet. Dorífor. S. V aC. Museu Arqueològic d’Atenes

Culminació de l’evolució de l’escultura grega.

Composicions dinàmiques

Trencament amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.

Recerca de la tensió i el moviment.

Expressivitat dels rostres

Grups escultòrics

Retrat i anècdota.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Homer_British_Museum.jpg

EL NEN

DE L’ESPINA

(s. III-II aC)Musei Capitolini,

Roma

VENUS DE MILO (130-100 aC), Alexandre d’Antioquia?, Louvre, París

GAL MORIBUNDO

Gal moribund que formava part del monuments erigits per celebrar la gran victòria sobre els gals a l’acròpoli de Pèrgam

GAL SUICIDANT-SE ABANS QUE SER ESCLAU

(ACRÒPOLI DE PÈRGAM)

LAOCOONT I ELS SEUS FILLSAGESANDRE, ATENODOR I POLIDOR S. III aC)

Agesandre, Polidor i Atenodor. Laocoonte. Còpia en marbre (S. III aC) Museu Vaticà

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS(DETALLS)

Toro Farnesio

Autor: Apolini

d’Atenes

Data:130 aC

Museo:Arqueològic

de Nàpols

Característiques:370

cm altura

Material: Marbre

Estil:Grecia

VICTÒRIA ALADA DE SAMOTRÀCIA

Possible reconstrucció de la policromia d’una escultura hel·lenística

Fauno Barberini Heracles Farnese

Còpia en márbre, d’un

original en bronze (cap

al 200 – 200).

Gliptoteca de Munic

Museo Archeologico

Nazionale, Naples, Italy

Title: "Farnese Hercules"

Material: Marble

Height: 3.25 metres (colossus)

Context: Found in B aths of

Caracalla, Rome

Original / Copy: Roman copy signed

by Glykon of Athens.

Exaggerated version in style of Greek

bronze statue by Lysippos.

Antikythera Discovery

Heracles Farnese

Type Sculpture (Head

missing, A Farnese type

added)

National Achaeological

Museum of Athens

VISTA GENERAL DE L’ACRÒPOLI

Acròpoli d’Atenes (s. V aC), Grècia

RECONSTRUCCIÓ DE L’ACRÒPOLI

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC)

Atenes, Grècia (planta)

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC)

Atenes, Grècia (dibuix)

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC) Atenes,

Grècia (exterior)

EL PARTENÓ. ICTINOS, CAL·LÍCRATES I FÍDIES (447-432 aC)

EL PARTENÓ. PLANTA I ALÇAT

EL PARTENÓ. CORRECCIONS ÒPTIQUES

EL PARTENÓ. ESTRUCTURA

Acròpoli d’Atenes. Erectèon (421-406 aC), Mnèsicles o Filocles.

ERECTÈON. MNÈSICLES o FILOCLES (421-406 aC)

ERECTÈON.PLÀNOL

A: Pròstil i hexàstil

(columnes façana est)

B: Santuari d’ Atena;

C: Santuari de Butes

D: Santuari d’ Hefest

E: Santuari de Posidó

F: Santuari d’ Erecteu-

Posidó

G: Pòrtic nord (voltat 6

columnes)

H: Pòrtic de les

Cariátides.

ERECTÈON. ALÇAT

ERECTÈON. GALERIA DE LES CARIÀTIDES I DETALL

TEMPLE D’ATENA NIKE O NIKE ÀPTERA, CAL·LÍCRATES (projecte 449 aC i realització 421 aC)

PROPILEUS. MNÈSICLES

PLÀNOL AMB LA DECORACIÓ DELS RELLEUS DEL PARTENÓ. FÍDIES (447-432 aC)

Fídies. El fris de les Panatenees. S. V aC. Partenó

d’Atenes

FÍDIES. Relleu del partenó

Escola de Fídies. NIKÉ

THOLOS DEL SANTUARI D’APOLO. DELFOS. Dòric i perípter

HERMES I

DIONÍS

INFANT, (

S. IV aC)

Praxíteles

HERMES I

DIONÍS

INFANT,

(S. IV aC)

Praxíteles

MÈNADE. ESCOPES (330 aC)

APOXIOMENOS.LISIP(325 aC)

ZEUS DEL CAP ARTEMISION

.

POSIDÓ

ART GREC. El bronze clàssic

Guerrers de Riace (460- 430 aC)

GUERRERS DE RIACE (460-430 aC)

Praxíteles. Afrodita de Cnido. S. IV aC. Museu Vaticà

TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (S. IV Ac, 330 aC, 15.000, Santuari d’Esculapi)

TEATRE D’EPIDAURE. PLANTA

Policlet. Teatre d’Epidaure. S. IV aC.

STOA D’ÀTAL

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM (181 aC)

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. PLANTA

Museu de Pèrgam, Staatliche Museen Berlín

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM. DETALLS

EL FRIS DE L’ALTAR DE PÈRGAM

Ceto amb Pontus i un lleó atacant als Titans

ZEUS

ALEGORIA DEL NIL AMB ELS SEU AFLUENTS