ANORÈXIA NERVIOSA

Sabeu que....

Els trastorns de la conducta alimentària són malalties psicosomàtiques considerades trastorns mentals?

Sabeu que....

Els trastorns de la ingesta es desenvolupen, majoritàriament, durant l’adolescència, època de grans canvis a nivell físic i emocional?

Sabeu que....

L’anorèxia no tractada pot acabar en osteoporosi?

Sabeu que....

Una bulímia greu pot portar a:– malalties gingivals greus

– trastorns metabòlics– lesions renals

Sabeu que....

Quan es pateix un trastorn d’ingesta és fàcil caure en s patologies psicològiques i psiquiàtriques:– trastorn d’angoixa– drogodependències– depressió– trastorns de la

personalitat...

Sabeu que....

L’anorèxia comença amb afany d’atraure,de cridar l’atenció,d’imitar o d’arribar a la perfecció però condueix a un profund refús del cos i la vida?

Sabeu que....

Al voltant d’un 5% de les persones amb anorèxia nerviosa moriran per inanició, atur cardíac o altres complicacions?

TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

És una greu desviació amb els hàbits i costums alimentaris.

Afecta a la salut física i emocional del pacient, perjudiquen la seva vida social i personal.

TIPUS DE TRASTORNS ALIMENTARIS

• Anorèxia nerviosa• Bulímia nerviosa• Trastorns de la conducta alimentària no

especificats:– Menjadors compulsius– Hiperfàgies– Menjadors nocturns– Vigorèxia– Ortorèxia– TCA per t.obsessiu-compulsiu– TCA per ansietat

TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTÀRI

VIGOREXIA:Addictes a

l’exercici físic

ANORÈXIA NERVIOSACriteris diagnòstics

Por exagerada a augmentar de pes o engreixar-se, fins i tot amb un pes inferior al normal.

Criteris diagnòstics

Distorsió de la imatge corporal: tamany, pes o forma del propi cos.

Criteris diagnòstics

Pèrdua de pes de al menys 15% del pes corporal original.

Criteris diagnòstics

Negativa a mantenir un pes igual o superior al pes normal mínim per edat i alçada.

Criteris diagnòstics

Amenorrea durant tres períodes consecutius.

Criteris diagnòstics

• Presència de a menys dos símptomes fisiològics-Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa-Presència lanugen-Caiguda de cabell-Hipotensió-Bradicàrdia-Restrenyiment-Indigestió, mal funcionament del tracte gastrointestinal-Problemes amb la deglució-Problemes de la son-Anormalitat hormonal-Sensació de debilitat o cansament-Edemes

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Privar-se de menjar per una por irracional al Privar-se de menjar per una por irracional al mateix.mateix.

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Negació de la malaltia Negació de la malaltia

ANORÈXIA: SIGNES D’ALARMA

Menjar com si estès a dietaMenjar com si estès a dieta

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Augment de l’exercici físicAugment de l’exercici físic

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Portar roba molt ample o gran. Portar roba molt ample o gran.

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Preocupació pel pesPreocupació pel pes

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Estar dèbil, deprimida.Estar dèbil, deprimida.

Experimentar vertigen, astènia, desmais, pèrdua Experimentar vertigen, astènia, desmais, pèrdua de coneixement i dificultats per concentrar-se.de coneixement i dificultats per concentrar-se.

ANORÈXIA:Signes d’alarma

Experimentar canvis de personalitatExperimentar canvis de personalitat

Epidemiologia

L’anorèxia nerviosa afecta a una de cada 100 noies de 14 a 24 anys.

Epidemiologia

En els últims anys apareixen casos iniciats abans de la pubertat.

Epidemiologia

Per a cada home anorèxic hi ha 9 o 10 dones.

Epidemiologia

No és una malaltia nova.

Santa Catalina de Siena va ser el primer cas d’anorèxia nerviosa.

Epidemiologia

Només es dóna en el món desenvolupatoccidental

GRUPS DE RISC

ETIOLOGIA DE L’ANOREXIA

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS

• Ser una adolescent• Tenir un historial de lleuger sobrepès. • Característiques de personalitat.

• Traumes físics o psíquics. • Elecció d’una carrera que concedeix gran

importància al pes

CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS• Psicopatologia dels pares. • Casos de TCA en la familia. • Insistència exagerada en l’aspecte i en les fites per part

dels pares

• Relació excessivament estreta amb els pares o excessiu control de la vida de la pacient per part dels pares.

• Estereotip de la primesa com a bellesa. • Excessiva valoració del pes i la silueta.• Insatisfacció per la pròpia imatge

• Creences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa.

FACTORS SOCIO-CULTURALS (valors estètics culturals)

BELLESA I DIETA SÓN INSEPARABLES

Model de bellesa del S.XVII

Model de bellesa del S.XXI

Model de bellesa del SXXI!!!???

L’ESTÈTICA ESPÀRREC

MODELS TALLA 0

UNA MODA MORTAL

Índice de masa corporal o Índice de Quetelet.

Pes en kgs. /talla en metres al quadrat

• IMC 18-24.9 Normoponderat• IMC < 18 Risc

• MC = 15 Hospitalització

NO TOT EL QUE VEIEM

ÉS VERITAT

10.000 webs promouen l’anorèxia

CAMPANYA KELLOG’S CONTRA L’ANORÈXIA

CAMPANYA DOBE PER LA BELLESA REAL

C A M P A N Y A

DOVE P E R L A B E L L E S A R E A L

LLEIS CONTRA LA MODA

Sanitat proposa perseguir la publicitat que fomenti l’anorèxia

LA OMS PREN MESURES CONTRA L’ANORÈXIA

ALS HOMES ELS AGRADEN ELS COSSOS PRIMS?

Falsetats relacionades amb l’alimentació

• Qualsevol greix en el menjar és dolent• La rodonesa no és saludable, la primesa si• El greix i el pes poden perdre's sense perill

• El greix de la cel·lulitis està causat per toxines• Es pot reduir la grandària de parts específiques

del cos, concretament de malucs i cuixes• La gent prima té més èxit en la vida

• Als homes els agraden els cossos prims

Valeria Mazza: elegida

IMATGE ANTIANORÈXICA

COS 10?

Nivells assistencials

• Nivell bàsic: Assistència primària de salut (CAP)

• Nivell 1: Centres de salut mental (CMA/CSMIJ)

• Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA)

• Nivell 3: Hospitalització total (UAP/URPI)

TRACTAMENT DE L’ANOREXIA NERVIOSA

El TRACTAMENT AMBULATORI •Presenta una anorèxia de menys de 4 mesos d'evolució•No presenta ni vòmits ni episodis bulímics•Tenen pares disposats a cooperar i participar en la teràpia .

L’HOSPITALITZACIÓ PARCIAL

•Pèrdues ponderals severes IMC inferior a 16 o la pèrdua arriba a un 20% del pes.•Severitat del cicle d’afartament-purga-restricció.•Necessitat de monitoratge d’àpats•Falta de cooperació del pacient en el tractament ambulatori•Conflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana un mínim de control en les ingestions.•Absentisme laboral o escolar.•Greu distorsió de l’esquema corporal

L'HOSPITALITZACIÓ TOTAL

•Criteris mèdics-biològics: Quan a causa de la desnutrició l'estadi biològic de la pacient entra en la zona de risc. Sol ésser quan la pèrdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les constants i els signes vitals de la pacient (hipotensió, bradicàrdia i hipotèrmia). Alteracions de la consciència, convulsions, deshidratació, dilatació gàstrica aguda...•Criteris familiars: Quan la relació és molt conflictiva (angoixa, saturació emocional de les situacions que impliquen menjar, pertorbació de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra alternativa, l'hospitalització sol ser indicada.•Criteris psicològics individuals. A vegades hi ha la presencia de sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol d’impulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir idees d’autòlisi.

Teràpia cognitiva-conductual

• Adquirir o millorar la consciencia de malaltia • Modificar el patró alimentari i aconseguir la normalització ponderal• S’aconsella tractament farmacològic de les possibles complicacions

mèdiques o psicopatològiques.• Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal.• Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons

de pensament. • Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les

creences errònies per idees més apropiades• Millorar l’autoestima i adquirir habilitats social i interpersonals.• Aconseguir la rehabilitació i reinserció social.

Objectius d’un programa terapeùtic

• Normalitzar l’estat nutricional• Regular els àpats i les formes de menjar• Corregir les distorsions de la imatge corporal• Disminuir l’ansietat davant del cos, el pes i els aliments• Subministrar informació bàsica sobre l’AN, nutrició, fisiologia

digestiva,etc• Normalitzar i fer adaptativa l’activitat física• Normalitzar les relacions alterades• Tractar els possibles trastorns associats• Abordar terapèuticament les característiques de personalitat

problemàtica, les situacions estressants i les relacions conflictives.

Evolució

• Estudis a mig termini indiquen que:

– 50% de pacients estan completament curats.

– 25% mantenen sintomatologia anorèxica però significativament millorada: alteracions menstruals, preocupació pel pes, fan dietes...

– 20% dels pacient es cronifiquen.

– 5% es moren.

- 20% del total d’anorèxics sol evolucionar cap a la bulímia nerviosa.

Criteris de curació

• L’alta: 6 a 12 mesos amb ausència de simptomes– Normalització del pes– Restablert la menstruació un mímin de tres

mesos consecutius– Millores en l’estat d’ànim, preocupació

obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en les relacions amb els altres.

El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys

BULIMIA

• És la ingesta excessiva i obsessiva compulsiva d’aliments

• S’intenta compensar aquests excessos amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants, diürètics o dietes restrictives intermitents

BULIMIA: Critèris diagnòstics

• Atipar-se o menjar descontroladament• Provocar-se vòmits. Abús de laxants i diürètics.• Menstruacions irregulars.• Augment de l’exercici físic• Aspecte aparentment saludable• Canvis d’humor i depressions fàcilment

detectables.• Factors individuals• Sensació de no poder para de menjar• Fer dejunis o dietes molt rigorosos

• Problemes dentals• Irritació crònica de la gola. Inflamació de les

paròtides i glàndules salivals. • Ruptura i hemorràgia de l’esòfag, hèrnies... Els

casos més severs requereixen cirurgia. • La deshidratació i desequilibri de electròlits• Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc

temps).

Signes fisiològics

Factors individuals

• Excessiva preocupació per l’ordre i la neteja de la casa.

• Perfeccionisme i autocontrol• Evitar anar a llocs públics on hi hagi

menjar

• Dèficits d’autoestima. Necessitat de rebre l’aprovació de l’altre gent.

Prevenció dels t. de la ingesta• Una correcta informació i el coneixement de la

importància d’aquestes malalties • Cal aprendre a valorar positivament les

característiques personals i socials diferents de l’aparença física.

• Acceptar el propi cos • Qüestionar-se una gran part de les normes

estètiques que imposa la societat.• Mantenir uns bons hàbits alimentaris • No dubtar mai en consultar al metge dietista

No tothom pot tenir un cos perfecte, però si que tothom pot estar sa