Actuació docent i innovació

Mònica Marqués Monner

Components de l’acte didàctic

Investigació de la funció docent

P r e s a g i - p r o d u c t e P r o c é s - p r o d u c t e M e d i a c i o n a l( p r o c e s s o s m e n t a l s )

C o n t e x t u a l o e c o l ò g i c

P r e s p e c t i v e s

Paradigma presagi-producte (1930)

• Eficàcia de l’ensenyament com a conseqüència de les característiques físiques i psicològiques del professor.

• Crítiques:– Considera el que el professor és, però no el que el

professor fa.– els elements contextuals, les activitats i el paper

de l’alumne i les activitats.

Paradigma procés-producte (1960)

• Busca relacions entre el comportament del professor (procés) i el rendiment dels alumnes (producte).

• Pretén identificar mètodes d’ensenyament general aplicables a qualsevol situació de E-A.

• Crítiques:– No te en compte el paper de l’alumne ni el

context.– Només dona importància als processos

observables.

Paradigma mediacional (1970)

• Els processos mentals en l’actuació docent i discent com a mediadors del procés d’E-A.

• Les creences, les expectatives, el sistema de valors,etc., afecten el comportament docent.

• Crítiques:– Excessiva i exclusiva preocupació pels processos

interns.– Oblit de les dimensions socials i contextuals que

afecten el procés d’E-A.

Paradigma contextual (1970)

• L’aula com un espai de comunicació i intercanvi sòcio-cultural.

• El professor ha de planificar i guiar situacions complexes, maneig de múltiples variables.

• El professor és un gestor de la pràctica a l’aula i no un mer transmissor de informació

Models de formació docent

Acadèmic Tècnic Personal Pràctic Social reconstruccionista

Domini del contingut.

Formació especialitzada

Professor com a transmissor.

Domini de les aplicacions del coneixement com a regles d’actuació.

Domini del contingut i les habilitats per tansmetre’l.

Domini d’unes característiques de personalitat que facilitin el procés d’autoeducació- autodesenvolupament de l’alumne.

Ensenyament com a activitat complexa determinada per el context.

Formació a partir de la pràctica i la interacció amb experts.

Escenari complex.

Reflexió constant sobre la pròpia actuació.

Importància dels valors i l’ideologia del professor

La innovació educativa

Perspectives teòriques:

Tecnològica (1960) Cultural (1970) Socio-política (1980)

• Disseny i elaboració deprocediments, programes,materials eficaços, etc.

• Conjunt de funcions basadesen l’anàlisi racional i lainvestigació científica (procés lineal).

• El professor com a executor

• Posada en pràctica dela innovació.

• Adequació al context. Procés essencial posat en pràctica.

• El professor com a implementador.

• Justificació i legitimació de la Innovació.

• Intervenció entre pràctica, ideologia del mestre i els interessos socials i culturals.

•El professor com a agent curricular.

Funcions del professor innovadorConjunt d’accions - activitats - tasques en les

que participa el professor en els diferents contextos d'intervenció educativa:

sociocultural, institucional i instructiu.

Comunitat

AulaCentre

Funció docent

El professional innovador ha de responsabilitzar-se de:

a) La necessitat del canvi, implica una transformació d’actitud i

adquirir noves competències professionals.

b) L’aplicació pràctica de la investigació-acció, element de millora de

la mateixa pràctica professional (innovació).

c) El treball en equip, noves habilitats socials (el professor

aïllat en la seva aula no té sentit). Nova concepció del centre educatiu i de

seu sistema relacional, dels valors i de les estructures.

d) L’ existència d’altres protagonistes (família, mitjans de comunicació,

altres professionals, etc.) amb els quals s’ha de relacionar.

e) La presència d’altres mitjans (les noves tecnologies) que li permeten

alliberar-se de la rutina, deixar de banda els plantejaments memorístics

tradicionals, etc.

El nou professional queda definit per:

Tenir un esperit innovador, ser flexible,

treballaren equip, amb coneixements

tecnològics, que creu el la seva professió i que te

sentit de la responsabilitat i el compromís.

(Tejada, 2000)

Perfil professional:

• Coneixement de l’entorn.• Capacitat de reflexió sobre la pràctica.• Actitud autocrítica i avaluació professional.• Capacitat d'adaptació als canvis (flexibilitat).• Tolerància a la incertesa.• Capacitat d’iniciativa i presa de decisions.• Autonomia per intervenir. • Treball en equip.• Voluntat d'autoperfeccionament.• Compromís ètic i professional.

(Tejada, 1998)

Bibliografia

• Tejada, J. (2000). “Innovación curricular en la formación docente”. II Seminario Internacional sobre Evaluación Implementación, Chile: Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educación.

• Tejada, J. (2000). El docent i l’acció mediadora. Barcelona: UOC.