TEMA 9 DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES

(1918-1939)

Context històric• Etapa d’Entreguerres 1919-1939

• Feliços anys Vint : etapa de creixement econòmic.

“Prosperity” als Estats Units

• Crac de 1929

• Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica mundial..

New Deal als Estats Units.

• Sistemes polítics totalitaris: Ascens dels feixismes (Itàlia

i Alemanya) i Comunisme (URSS).

• Alemanya: República de Weimar (1919-1933). Dictadura

nazi de Hitler (1933-1945)

• Itàlia: Monarquia de Victor Manuel III (1900-1946).

Govern feixista de Mussolini a partir de 1922.

ETAPA D'ENTREGUERRES

1919-1939

FELIÇOS ANYS 20 1919-1929

ASCENS DELS FEIXISMES 1929-1939

CRISI 1919-1924PROSPERITY 1925-1929

GRAN DEPRESSIÓ1929-1939

Alemanya REPÚBLICA DE WEIMAR 1918-1933

DICTADURA NAZI

1933-1945 Hitler

Itàlia Monarquia de Victor Manuel III (1900-1946).

DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)

1. La crisi de les democràcies liberals

• Després de la Primera Guerra Mundial neixen nous països amb sistemes polítics liberals parlamentaris i desapareixen els imperis autoritaris.

• Crisi econòmica: inflació, fallida d’empreses i atur. Crack de 1929

• Crisi social: vagues i mobilitzacions obreres i oposició a les democràcies.

1. La crisi de les democràcies liberals

• Els estats amb democràcies més consolidades formen governs de coalició i integren el socialisme al govern per frenar la via revolucionària.

• Els països amb poca tradició democràtica adopten governs autoritaris per combatre les idees socialistes i comunistes.

• Mapa pàg. 178

Què és el feixisme?

• Model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya a l’etapa d’Entreguerres.

• Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa referència al tipus de sistema polític autoritari i violent contrari a la democràcia i al socialisme.

Característiques del feixisme• Nacionalisme exacerbat: La pàtria com a màxim valor i l'individu

supeditat a ella.• Dictadura de tipus totalitari• Líder carismàtic• Partit únic• Contraris al comunisme i a la democràcia• Xenofòbia: rebuig a l'estranger.• Militarització: Exaltació de l'exèrcit i dels valors de la guerra.• Mobilitzacions de masses• Organitzacions juvenils• Simbologia pròpia ( uniformes, banderes, emblemes,

salutacions)• Ús de la violència • Política econòmica autàrquica (autosuficient)• Contrari al capitalisme (antiburgès)• Defensen l'adopció de mesures socialitzants: nacionalització

de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema de seguretat social...

2.1 La crisi de la postguerra

• Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder adquisitiu d’abans de la guerra.

• Ocupació de terres dels grans propietaris.

• Forta repressió del govern contra aquests moviments.

• Inestabilitat política: molts canvis de govern i forta oposició.

• Partit comunista: fundat el 1921 per Gramsci

• Nacionalisme exaltat: fracàs de les terres irredemptes.

2.1 La formació del partit feixista

• 1919 Fundació dels “Fasci Italiani di Combattimento. Moviment amb un programa populista i nacionalista,fundat per Mussolini.

• 1921 Es transforma en un partit “Partito Nazionale Fascista”.

• Simbologia: camises negres i salutació romana.

• Programa: populista en temes socials, defensor de la propietat privada, nacionalista, expansionista i militarista.

• Anticomunista i antisocialista.

• Esquadres feixistes: actes violents amb la complicitat de la policia.

• 600 assassinats en un any

• Fort creixement de militants: 700.000 (1922)

2.3 La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder

• Capacitat d’organització dels feixistes.

• Marxa sobre Roma (octubre 1922)

• Reclamen restablir l’ordre i l’autoritat al país

• Marxen cap a la capital per reclamar el poder si el govern no és capaç d’imposar la seva autoritat.

• Dimissió del govern (28 d’octubre)

• El rei Victor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30 d’octubre)

• 1922-24 Procés de restricció de les llibertats, però el sistema parlamentari es manté.

• 1924 Assassinat de Mateotti, diputat socialista. Implicació directa dels feixistes.

• Mussolini assumeix tots els poders de l’estat per aturar l’oposició.

La marxa sobre Roma 1922

2.4 La dictadura feixista

• Mussolini es nomena “Duce” i estableix un estat totalitari.

• Identificació entre l’Estat i el Partit Feixista.

• Mussolini assumeix tots els poders

• 1929 Pactes del Laterà amb l’Església Catòlica: reinici de les relacions entre el Vaticà i Itàlia, trencades el 1870.

• El Papa reconeix l’Estat Italià a canvi d’una renda anual.

• Re militarització

• Política expansionista: campanya per recuperar els territoris irredempts.

• Ocupació d'Abissínia (actual Etiòpia), Eritrea, Líbia i Somàlia

Els Pactes del Laterà 1929

• Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu(representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

• Són anomenats així perquè foren signats al Palau del Laterà, antic palau dels papes. Aquesta signatura tancà el conflicte polític de la Qüestió Romana iniciat a mitjans del segle XIX.

2.5 Un fort dirigisme econòmic: autarquia• Intervenció de l’estat en l’economia

• Autarquia

• Creació de l’IRI per anar controlant sectors de l’economia.

• Proteccionisme

• Producció industrial de baixa qualitat i costos elevats.

• Industria d’armaments

• Estancament de la industria lleugera i de consum.

• Inversió en obres públiques

• Impulsa obres públiques per disminuir l’atur

• Programa agrari per fomentar la producció

• Impuls a la natalitat

• Minoria beneficiada pels negocis

• Baixa el nivell de vida dels italians respecte de la mitjana europea.

• Disminució dels salaris i augment de l’atur.

AUTARQUIAAUTARQUIAAUTARQUIAAUTARQUIAL'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia és un sistema econòmic basat és un sistema econòmic basat és un sistema econòmic basat és un sistema econòmic basat en l'autoen l'autoen l'autoen l'auto----abastiment i el rebuig de l'ajuda abastiment i el rebuig de l'ajuda abastiment i el rebuig de l'ajuda abastiment i el rebuig de l'ajuda

externa. Per tant, un país autàrquic és externa. Per tant, un país autàrquic és externa. Per tant, un país autàrquic és externa. Per tant, un país autàrquic és aquell que tanca el seu mercat aquell que tanca el seu mercat aquell que tanca el seu mercat aquell que tanca el seu mercat

internacional per a cobrir tota la demanda internacional per a cobrir tota la demanda internacional per a cobrir tota la demanda internacional per a cobrir tota la demanda del país amb productes nacionals, així del país amb productes nacionals, així del país amb productes nacionals, així del país amb productes nacionals, així

doncs, per aplicardoncs, per aplicardoncs, per aplicardoncs, per aplicar----ho a un país és condició ho a un país és condició ho a un país és condició ho a un país és condició necessària que aquest tingui necessària que aquest tingui necessària que aquest tingui necessària que aquest tingui

suficientssuficientssuficientssuficients recursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturals com per no com per no com per no com per no dependre de les importacions.dependre de les importacions.dependre de les importacions.dependre de les importacions.

L'autarquia, amb diferents finalitats, fou defensada com a sistema econòmic

pels partits feixistes.

2.6 Un control social estricte

• El feixisme vol controlar i dirigir la societat

• Promou l’afiliació al partit o el sindicat feixista.

• Control sobre l’educació

• Catolicisme: religió oficial

• Control sobre els mitjans de comunicació

El feix romà

• El feix era, a l'antiga Roma, un conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt.

• Les barres simbolitzaven la força, i la destral la justícia.

Qüestionari apartat 2• Quins eren els principals problemes d’Itàlia abans de

l’arribada de Mussolini al poder?

• Com va aconseguir arribar al poder?

• Quins motius van provocar la Marxa sobre Roma?

• Què són les esquadres feixistes?

• Quin sistema polític existia a Itàlia abans de l’arribada de Mussolini al poder?

• Explica la situació de l’església catòlica i els pactes amb Mussolini.

• Quina era la simbologia feixista?

• Quines mesures va aplicar per millorar l’economia? Quins van ser els resultats?

• Perquè es diu “Partit feixista?

• Quins territoris colonials va incorporar a Itàlia?

3. La República de Weimar

(1918-1933)

3.1 La feblesa de la República de Weimar1918-1933

• República democràtica creada després de la Primera Guerra Mundial (1918)

• Sistema polític inestable

• 1919 Aixecament de la Lliga Espartaquista (comunistes), reprimit amb duresa.

• 1920 Cop d’estat. Intent d’ocupació de Berlín.

• 1923 Putsch de la cerveseria. Cop nacionalista i antidemocràtic contra el govern, impulsat per Hitler. Fracassa per l’esclat d’una vaga general.

• Crisi econòmica. Reparacions de guerra, inflació, depreciació del marc alemany, atur.

• 1923 Ocupació de la zona minera del Rhur per part de França com a garantia de cobrament del deute.

• 1924-1929 Estabilitat relativa, petita millora econòmica.

• 1929 Crack del 1929 Augmenta la inestabilitat del govern i perilla el sistema democràtic parlamentari.

3.2 La formació del partit nazi

• 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu, anticapitalista, antisemita (contra els jueus).

• 1921 Hitler funda les SA (seccions d’assalt), esquadrons paramilitars violents que utilitzen l’amenaça i la coacció.

• Simbolismes: camisa marró, salutació romana, creu gammada...

• 1923 Hitler escriu el “Mein Kampf” a la presó. En aquest llibre explica la seva ideologia( menyspreu per la democràcia, odi als bolxevics, i necessitat d’un líder fort, superioritat de la raça ària, antisemitisme, necessitat d’un Gran Reich amb tots els territoris germànics i programa d’expansió territorial).

• Hitler reforça el seu lideratge al partit en sortir de la presó i és conegut com a “Führer”

• 1925 Creació de la SS (grup de protecció), milícia pròpia de Hitler.

• 1924-1929 Pèrdua de terreny polític dels nazis per l’estabilitat política d’aquests anys.

4. L’Alemanya Nazi (1933-1939)

4.1 L’arribada al poder del nazisme

• Crack de 1929: malestar i crisi econòmica.

• 1932: Polarització política: nazis i comunistes.

• 1933 Hitler és nomenat canceller d’un govern de

coalició. Va jurar la constitució però la seva

intenció era convertir la República en un estat

autoritari.

Raons de l’èxit electoral dels nazis: la misèria i

l’atur, el nacionalisme radical i la seva imatge de

defensor de l’ordre enfront del comunisme.

4.2 El camí cap a la dictadura

• 1933 Hitler dissol el Parlament i convoca noves eleccions, amb el permís del president Hindenburg.

• Prohibició de les reunions i les publicacions dels opositors.

• Els “camises marrons”

• Febrer 1933 Incendi del Reichtag (parlament alemany). S’acusa els comunistes però en realitat havia estat provocat per Hitler.

• Suspensió de les llibertats individuals, del control judicial sobre les detencions i restabliment de la pena de mort.

• El Parlament concedeix plens poders a Hitler i la facultat de promulgar lleis sense necessitat de tràmits.

• Agost 1934 Hitler acumula els càrrecs de canceller i president i es declara Führer i canceller del Reich, després de la mort de Hindenburg (president de la República de Weimar).

4.3 La construcció d’un règim totalitari

• 1934 Dissolució dels partits i sindicats i supressió de les llibertats individuals.

• Partit únic: NSDAP• Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista.

• Depuració de funcionaris

• La justícia va quedar sotmesa al poder polític.

• Els poders locals dels Landers es van suprimir.

• Estat unitari i centralitzat.

• La policia és substituïda per les SS.

• 1934 Es crea la Gestapo (policia secreta)

• 1933 Es creen els primers camps de concentració (Dachau)• 1934 “Nit dels ganivets llargs” S’eliminen dirigents de les SA que

tenien divergències polítiques amb Hitler.

• Control absolut de Hitler sobre el poder de l’estat.

4.4 Autarquia econòmica i rearmament• L’estat controla l’economia

• Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient).

• Pla quadriennal d’autoproveïment econòmic.

• Industria de substitució.

• Control sobre els preus i salaris per frenar la inflació.

• Fortes inversions i obres públiques per posar fi a l’atur.

• Prioritat a la industria pesant, sobretot d’armament (remilitarització).

• 1939 Alemanya segona potència industrial del món, però amb resultats desiguals.

• Desequilibri molt gran entre el creixement de la producció de bens d’equipaments (156%) i de consum (19%).

• S’aconsegueix la plena ocupació.

• Salaris baixos, jornades laborals llargues i manca absoluta de drets sindicals.

• Paralització del comerç exterior.

• El dèficit exterior es manté malgrat l’autarquia.

4.4 Autarquia econòmica i rearmament

• El sistema capitalista no és qüestionat ni posat en perill, al contrari, reafirma alguns dels seus trets característics.

• Concentració de capital i augment de beneficis de les empreses.

• Millora de la situació econòmica de les classes mitjanes.

• La classe obrera empitjora la seva situació econòmica però desapareix l’atur.

4.5 El control ideològic i social• Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda.• Objectiu: garantir una cultura i un pensament basats en el racisme i

el nacionalisme.

• Desapareix la llibertat intel·lectual.

• Llista d’autors prohibits i crema de llibres.

• Censura a les aules i als llibres de text.

• Fundació de les “Joventuts Hitlerianes”• Es redueix el paper de la dona a la societat (fills, església, cuina).

• Repressió i persecució contra l’oposició (comunistes i socialistes).

• Certa adhesió de la població a Hitler, que exaltava els valors alemanys, l’orgull de la raça, el progrés... al marge dels mètodes utilitzats.

• Molts intel·lectuals, artistes, polítics d’esquerra, científics... van fugir d’Alemanya.

4.6 La puresa racial• Superioritat de la raça ària.• La resta es consideraven impures.

• Discapacitats físics, minories ètniques, dissidents... eren considerats perillosos i perseguits per l’estat nazi.

• S’esterilitzava els individus amb possibilitats de transmetre malalties hereditàries.

• Antisemitisme exacerbat. Utilitza els jueus com a cap de turc per explicar les calamitats que havien sofert els alemanys.

• Alguns jueus eren rics i això provocava ressentiment de la població.

• 1933 Boicot als negocis dels jueus.

• 1935 Lleis de Nuremberg: prohibició dels matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.

• 1938 “Nit dels Vidres Trencats”: milers de jueus detinguts, assassinats, comerços destruïts i sinagogues incendiades.

4.7 L’expansió territorial

• Vocació expansionista

• Rebuig a les condicions del Tractat de Versalles.

• Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya i havia de sotmetre els pobles eslaus per recuperar l’espai vital de la raça ària.

• Això comportaria l’ocupació directa de territoris (Ucraïna, Polònia) i l’eliminació del bolxevisme rus.

Característiques partit nazi:

• Racisme: Superioritat de la raça ària

• Expansionisme: necessitat d’espai vital. Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya

• Antisemitisme: odi als jueus

• Autarquia: estat autosuficient

• Rearmament d’Alemanya

• Simbologia: esvàstica, camisa marró, salutació romana.

Hitler i

Mussolini van

donar suport

militar a

Franco durant

la Guerra

Civil

Espanyola

1936-39

Personatges

• Benito Mussolini

• Victor Manuel III

• Mateotti

• Adolf Hitler

• Thyssen

• Hindenburg

• Heydrich

• Himmler

• Röhm

• Goering

• Goebbels

Conceptes i fets destacats

• Feixisme• Duce• Camises negres• Fasci italiani di combattimento• Esquadres feixistes• Autarquia• Irredemptisme• Marxa sobre Roma 1922• Pactes del Laterà 1929

• Nazisme• Führer• Mein Kampf• Landers• Joventuts Hitlerianes• Antisemitisme• Lleis de Nuremberg • Nit dels Ganivets Llargs 1934• Nit dels vidres trencats 1938• Incendi del Reistag• Gestapo• SS• SA• NSDAP