EL PANTEÓ

Marta Roig Gómez-Casero 2n bach A

Història de l’Art, IES Ramon Llull

Professora: Assumpció Granero

Cueves

Índex

1. Fitxa tècnica

2. Context històric

3. Estructura (exterior i interior)

4. Contingut, significació i simbolisme

5. Funció

6. Entorn i integració urbana

7. Influència anterior i posterior

8. Bibliografia

Nom de l’edifici: El Panteó.

Arquitecte: Desconegut.

Cronologia: 118 – 125 dC.

Lloc on es troba: Camp de Mart, a Roma (Itàlia).

Materials utilitzats: Pedra, maó i fusta; marbre per a crear una rica decoració

i per a cobrir les zones més nobles; i la cúpula està feta de formigó i pedres

volcàniques.

Estil: Roma imperial.

Tipologia: Temple.

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

Dimensions: Pòrtic 35m ample, columnes 18m alt, tambor 58m diàmetre, cúpula

43‟3m alt i diàmetre.

1. Fitxa tècnica

2. Context històric- L'Imperi Romà va expandir notablement

els seus territoris i per tot arreu va

desenvolupar una arquitectura d‟obres

públiques i monumentals, deixant gran

quantitat de testimonis que encara es

conserven i contribueixen al progrés en

moltes àrees.

- Un d'aquests monuments és el Panteó

d‟Agripa.

- Aquest edifici correspon al gran avanç que

havien fet els romans respecte dels grecs

en les tècniques de construcció.

- És l‟obra culminant que jugà amb els

materials al límit de la resistència i posà a

prova tota la saviesa de l‟enginyeria romana.

- L‟any 27 a.C: Marc Agripa va edificar un temple dedicat als Déus de la gens Júlia.

- L‟any 80 d.C: va quedar molt afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir.

- L‟emperador Adrià va decidir bastir un nou temple dedicat a tots els Déus, però va

conservar la inscripció a la façana, en record d‟Agripa.

3. Estructura

Consta de dues parts: una cel·la de forma circular i un pòrtic octàstil.

La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un pròpylon.

Pòrtic octàstilPòrtic Octàstil

Pròpylon

Cel·la circular

Estructura exterior

Columnes: 16

monolítiques de granit

egipci. Bases de

marbre blanc.

Capitells:

corintis, originàriament

revestits de bronze.

Frontó: sense

decoracions.

Porxo o pòrtic:

perípter

i octàstil rectangular

i arquitravat.

Entaulament: hi havia una

inscripció que fa referència al

temple d‟Agripa.

Tambor

Línies d’imposta:

delimiten els tres

pisos d‟arcs

superposats.

L‟interior del porxo

està dividit en tres

naus, les laterals

tenen al fons dos

grans nínxols

destinats a contenir

les estàtues d‟August i

d‟Agripa.

Pòrtic

Nínxols

* Interior del pòrtic d‟entrada amb les

columnetes interiors.

El mur perimetral de la cel·la

o tambor, consisteix en un

cilindre de tres pisos sobre

el qual descansa la cúpula.

Està fet de formigó, morter i

maó i té un gruix d‟uns vuit

metres, al seu interior hi ha

arcs de descàrrega

superposats.

Arcs de

descàrrega

Tambor

Estructura interior

Cúpula:

de mitja

esfera.

Òcul: proporciona

una llum tranquila i

difusa.

Cassetons:

28 a cada

filera.

Àtic

Tambor

Vuit

obertures

La cel·la es de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i

entre cada pilar s‟obren vuit nínxols. Els murs interiors estant formats per

marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no

aguanten res (funció ornamental). Al nivell superior, hi ha una filera de

finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats

als que s‟hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt

ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l‟edifici, i

és un homenatge a l‟arquitectura grega.

La semiesfera de la cúpula

està feta de formigó barrejat

amb pedra volcànica. Els

cassetons disminueixen

progressivament en sentit

ascendent, i tenen una doble

funció:

- Alleugerir el pes de la

cúpula.

- Donar sentit d‟esfericitat i

de profunditat, gràcies al joc

de llums i ombres.

- El sol il·lumina l‟interior i actua com un rellotge solar a les parets

de l‟edifici.

- La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.

- La cel·la és circular

de 43,30 metres de

diàmetre coberta per

una cúpula de mitja

esfera que en el seu

punt zenital, arriba a

la mateixa alçada

que el diàmetre.

- L„altura total és

igual al diàmetre, per

la qual cosa es pot

inscriure una esfera

completa en l‟espai

interior.

43,30 mts

43,30 mts

El mur interior del tambor

està articulat amb vuit

obertures, alternades

semicirculars i rectangulars,

una de les quals

correspon a la porta d‟accés

(feta de bronze), i la del seu

davant forma un absis cobert

per volta de quart d’esfera,

on es trobaven les estàtues

de Mart, de Venus i de Juli

Cèsar.

Cúpula

de quart

d’esferaAbsis

Els murs interiors, estan

revestits de marbres

luxosos.

Columnes

corínties

Pilastres

corínties

La resta d‟obertures (sis) formen uns nínxols

profunds, amb capelles a l‟interior, emmarcades per

pilastres corínties i amb dues columnes corínties

també.

En els espais

tancats de la paret

sobresurten uns

templets rematats

per frontons

triangulars o de

segment de

cercle, alternativa

ment.

4. Contingut, significació i simbolisme

- És un edifici d‟estil romà tardà, de l‟Alt Imperi.

- Aquest temple no podia tenir altre nom més adequat. La paraula “panteó”

significa “casa de tots els déus”, i fa clara referència a la finalitat original del

temple.

-La cúpula està dividida en cinc cercles de 28 cassetons cadascun que

simbolitzen els dies del més lunar, que també es poden llegir com les 5 esferes

concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol, el gran òcul, en el

centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que

se'ls dedica.

- La forma de la cúpula plasma la volta celeste, il·luminada pel Sol al

centre, una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, que en aquells

moments era el centre de l‟univers entorn del qual girava el món conegut.

5. FuncióAquest edifici servia de culte

dedicat a totes les divinitats

planetàries i que honrava a tots els

déus romans antics, sobretot a

Venus, deessa de la bellesa i

lligada als orígens mítics de Roma

i a la família Júlia; a Mart, déu de la

guerra, i a August que era

divinitzat. Els set nínxols que

rodegen la cel·la contenien les

estàtues dels déus. Encara que el

temple tenia una clara funció

religiosa, també era lloc per a

celebrar diverses cerimònies de

tipus polític, i també va ser una

manera de retre culte, no tan sols

als emperadors anteriors ja

divinitzats sinó, també, de glorificar

indirectament a l‟emperador viu, és

a dir, a Adrià. Avui custodia les

restes dels reis d‟Itàlia i les de

l‟artista Rafael Sanzio.

6. Entorn i integració urbana

- Originàriament, havia d‟estar

envoltat d‟una plaça

porticada, que mai es va fer i que

només hauria permès veure el

pòrtic d‟entrada.

- Actualment, situat al centre de

Roma, està perfectament

integrat a l‟entorn urbanístic, tot i

no superar l‟alçada dels edificis

del voltant. Es troba en la plaça

de La Rotonda, nom que li ve del

Panteó.

7. Influència anterior i posterior- Allò important de l‟arquitectura romana és l‟espai

intern, i la captació i organització d‟aquest espai.

- És una arquitectura funcional que es manifesta

en l‟arquitectura civil d‟obres públiques:

carreteres, aqüeductes, ponts, banys públics

(termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.

- En època imperial es va desenvolupar també una

arquitectura commemorativa, simbòlica, evocadora

i monumental que representava el poder imperial:

fòrums imperials, arcs de triomf, columnes

commemoratives, mausoleus.

- Concretament, les influències anteriors més

directes del Panteó són els antics tholoi grecs

(temples circulars), que eren temples funeraris

dedicats a herois; també s‟hi detecta una

influència orientalitzant a la coberta en forma de

cúpula.

Les influències posteriors serien:

RENAIXEMENT

- Capella Pazzi de Brunelleschi

(1429).

- Cúpula de Brunelleschi (1434) a

la Catedral de Santa Maria di Fiore.

- Cúpula de Sant Pere del Vaticà

(Miquel Àngel).

BARROC

- San Carlo alle Quattro Fontane

(1638-1641) , Borromini.

- Sant‟Andrea al Quirinale (1658-

1670), Bernini.

NEOCLASSICISME

- El Panteó de Soufflot, París

(1757).

…I moltes més.

8. Bibliografia

- http://www.iesramonllull.net/moodle3/course/view.php?id=19

- http://es.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3n_de_Agripa

- http://www.arqweb.com/vitrum/panteon.asp

- http://sdelbiombo.blogia.com/2010/010501-un-arquitectura-romana-

comentada.-el-panteon-de-agripa.php

- http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/monumentos/898.htm

- http://www.slideshare.net/mcarmearanda/pante-2415971

…