MontserraMontserrat Roigt Roig

Vida i obra

INSTITUT J.V. FOIX DE RUBÍ

Vida

“Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos

per tres”

Els primers anysEls primers anys• Montserrat Roig és la sisena de set germans• Pertany a una família de la petita burgesia del

barri de l’Eixample de Barcelona.• Família relacionada intensament amb la vida

cultural catalana d’abans de la guerra. • L’ensenyament primari el fa a l’escola de la

Divina Pastora, molt a prop de casa seva.• L’ensenyament secundari el fa a l’Institut

Montserrat, al barri de Sant Gervasi.

Vaig començar a escriure perquè el meu pare em fes cas, l’havia de seduir i li deixava els primers contes –que eren esgarrifosos- damunt la taula del seu despatx... I ell me’ls tornava corregits

Anys de Anys de formacióformació

La dècada dels seixanta significarà una certa obertura de les possibilitats

culturals dins de la literatura.

“Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.”

FormacióFormació• L’any 1961 es va matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.• Als divuit anys, ja publicava contes a Cavall Fort.• El 1963 inicia els estudis universitaris. Estudia Filosofia i Lletres a la

Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1968.• El 1966 participa en la constitució del Sindicat Democràtic

d’Estudiants a Barcelona. La Caputxinada.*• 1966 es casa amb tan sols vint anys• Treballa en la primera etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana

(GEC)• Té el primer fill• El 1968 ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).• A finals dels anys seixanta, guanya els primers premis literaris. - Jocs Florals de Caracas, -Jocs Florals de Sant Adrià

-Reportatges de Serra d’Or per a Escriptors Joves.

• El 1970, guanya amb <<Aquella petita volta blava>> el premi de narració Recull de Blanes.

“Escriure és, doncs, plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, ens farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s’acaba la nostra feina.”

Els setantaEls setantaEscriure, doncs, per escapar de la mort, però també

per alliberar les paraules de la presó. De totes les presons. No escrivim sobre les coses, sinó sobre els seus noms, i així les coses, nosaltres, no ens morim. Els escriptors són fills del que queda, de

l’esplendor i de la derrota..., sí, però quan ja ha estat oblidat. Encara que els objectes, les imatges,

s’entestin a tornar una i altra vegada com fantasmes errants que no troben repòs enlloc. Hem de ser

cautelosos amb els mots, perquè només el nom de les coses és innocent.

• Participa en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar pel “Procés de Burgos” contra setze militants d’ETA en què sis van ser condemnats a mort,

• Durant la tancada, s’assabenta que ha guanyat el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen (1971)

• 1972 apareix la 1a novel·la: Ramona, adéu• 1976, El temps de les cireres, que guanya el

premi Sant Jordi.• M.Roig combina la idea de viure de la literatura

amb la docència a diferents universitats estrangeres com la de Bristol, Phoenix...

A l’escriptura, hi pots dir allò que no diries mai en veu alta. Després,

intentes, sense gaires sort, de posar ordre al caos, i és que t’has fet adulta.

Has esdevingut l’arquitecte que construeix els plànols dels teus desigs

i les teves obsessions.

Mort de FrancoMort de Franco• Franco va morir el 20 de Novembre de 1975 , Juan Carles nomenat

successor, assumeix les funcions de cap d’estat i les últimes corts de la dictadura van aprovar la llei per fer possible el restabliment de la democràcia

• 1975-1978 conrea el periodisme: a) El periodisme amb un aire literari, -en català, en que fa el retrat de personatges de l’època per

la revista Serra d’Or -en castellà, com per exemple Los Hechiceros de la palabra b) El periodisme d’investigació històrica -Els catalans als camps nazis (1977) on rescata l’oblit dels

deportats als camps de concentració alemanys

• A partir de 1977 conviu amb Joaquim Sempere amb qui té un segon fill.• 1977 presenta un programa d’entrevistes, “Personatges”, en els inicis

de la televisió en català a Catalunya.

Els vuitantaEls vuitanta

“ Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya […] ; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. […] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.”

Narrativa de ficció:Narrativa de ficció:

– 1980, L’hora violeta (llibre que tanca la trilogia iniciada amb Ramona,adéu)• - 1982, L’òpera quotidiana• - 1987, La veu melodiosa• 1989, El cant de la joventut (recull de contes marcats per un to

malenconiós) Narrativa de no-ficció:Narrativa de no-ficció:• 1985, L’agulla daurada, extraordinari document periodístic del setge de • Leningrad a la Segona Guerra Mundial.• 1980, ¿Tiempo de mujer?• 1987, Barcelona a vol d’ocell• 1988, 100 pàgines triades per mi

• M. Roig també va treballar a la televisió:• -Clar i català (premi Òmnium Cultural, 1981), cicle d’entrevistes a líders polítics parlamentaris catalans.• Com a guionista i presentadora en:- Los padres de nuestros padres (1984) dedicat a la gent gran- Búscate la vida (1986) on tot el protagonisme és dels més joves.

“Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè invento històries. Bé, no me les invento, les exagero.”

“La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat.”

Els últims anysEls últims anys

• 1991, Digues que m’estimes encara que sigui mentida, llibre de proses literàries.

• 1991, Reivindicació de la senyora Clito Mestres, obra de teatre que interpretarà la seva germana Glòria al Teatre Romea.

• 1992 (de publicació pòstuma), Un pensament de sal, un pessic de pebre, recull els articles publicats al diari Avui fins als darrers dies de la seva vida.

• Al llarg de la seva carrera, va col·laborar també, entre d’altres, a Serra d’Or, Oriflama, Presència, L’Avenç, Els Marges, Cavall Fort, Avui, Destino, Mundo, Cuadernos para el Diálogo, La Calle, Mundo Diario, Arreu, Triunfo, Vindicación Feminista.

• La seva obra ha estat traduïda, a part de les principals llengües europees, al búlgar, l’hongarès, el neerlandès, l’hebreu, el rus i el suec.

• El 10 de novembre de 1991, diumenge, un càncer molt agressiu estronca la vida d’una escriptora que encara tenia molt a dir.

“Escriure és, doncs, plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, ens farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s’acaba la nostra feina.”

Obra

“Una de les seves virtuts més clares va ser la de saber comunicar-se amb els seus lectors. Poques vegades he vist

autors que poden despertar tant entusiasme entre els lectors com ella”

Josep Maria Castellet, antic director literari d’Edicions 62.

• Es va publicar al 1971.

• Va guanyar el premi Víctor Català al 1970.

• Es va publicar a l’any 1972.• Va ser la seva primera

novel·la.

• Es va publicar al 1977.

• Va guanyar el premi de la Crítica Serra d'Or.

• Es va publicar en el 1977.

• Va rebre el premi de Sant Jordi en el 1978.

• Es va publicar al 1982.

• Es va publicar al 1985.

• Va guanyar el premi Nacional de la Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.

• Es va publicar l’any 1980.

“ Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.

[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la persona.”

Actualment, sobre la

Montserrat Roig...

Podem trobar places que porten el nom de Montserrat Roig a:

• Rubí• Sant Boi de Llobregat • Santa Coloma de Gramenet• Sant Joan Despí• Mataró• Cunit• Sabadell

Podem trobar escoles que porten el nom de Montserrat Roig a:

• Terrassa

• Sant Andreu de la Barca

També trobem biblioteques:

• Sant Feliu de Llobregat

I sobretot, associacions de dones i escriptors, centres cívics, que porten el seu nom, concursos literaris...

Els llibres de la Montserrat són valuosos precisament perquè poden apropar a

les generacions actuals la realitat de la societat barcelonina i catalana de

temps anteriors, amb les seves problemàtiques.

Fi

Alumnes de Primer de Batxillerat B de Alumnes de Primer de Batxillerat B de l’assignatura de Literatura Catalanal’assignatura de Literatura Catalana

Esther FernandezAlba Garcia

Sofia MorillasCarlos MartínAnnas Triback

Jeremi MartinezYlenia ConesaLaya PardinesSergio LorenzoNuria SarasaIvette Padrós

Carolina LagunaMeritxell Embuena

Paula NogalesJuan Carlos Arias

Acompanyament de guitarra

Helena Estella José Manuel Jáimez

Sergio Lorenzo Daniel Morcillo

Cançons

Yesterday (The Beatles) Wish You Were Here (Pink Floyd)

Tears in Heaven (Eric Clapton) Stairway to Heaven (Led Zeppelin)

My Heart Will Go On (BSO 'Titanic') (Céline Dion) Guaranteed (BSO 'Into the Wild') (Eddie Vedder)

Sweet Home Alabama (Lynyrd Skynyrd)