PANTEÓ D’AGRIPA

Judit i Miriam (Ins La Ribera)

PRESENTACIÓAutor: Desconegut

Cronologia: 118-128 dC

Materials principals: pedra, maó i fusta

Materials per decorar: mabre i granit

Sistema constructiu: L’arquitravat i el voltat

Dimensions:

Pòrtic → 35m d’ample

Columnes → 18m d’alt

Tambor → 58 m de diàmetre

Cúpula → 43,4 m de diàmetre i 43,3m d’alt

PRESENTACIÓ IIUbicació: Camp de Mart, Roma, Itàlia

Estil: Romà imperial

Funció: Temple dedicat als antics déus romans

Es diu Panteó d’Agripa, perquè el que el va impulsar a construir va ser Marc Agripa al 27 aC

CONTEXT HISTÒRICL’imperi romà va expandir els seus territoris.

Marc Vipsagni Agripa, construí un primer Panteó, que és el model d’aquest, però va ser cremat l’any 80.

Domicià el va reconstruir, però va tornar a ser cremat

Llavors als anys 118-128 dC Adrià, va manar construir un Panteó, on estava el d’Agripa.

Possiblement va ser reconstruït per Apol·lador de Damasc

La inscripció de la façana, és en record d’Agripa

Imperi romà

Anàlisi formalL’estructura té tres parts:

1. Cel·la, de forma circular

2. Pòrtic octàstil, amb columnes d’estil corinti.

3. Pròpylon, transició entre la cel·la i el pòrtic

Elements de suport i suportatsElements de suport:

-Les 8 columnes de la façana

-Els arcs de la cúpula, que fan la funció de contrafort

-Els pilars interiors que suporten la cúpula

Elements suportats:

-El frontó de la façana

-El sostre del pòrtic

-Els arcs que es recolzen sobre les columnes de dintre del pòrtic

-La cúpula hemisfèrica

Espai exteriorOriginàriament, hauria d’estar envoltada d’una plaça, que no es va fer. Només hauria permès que es veies el pòrtic de l’entrada

Actualment, està al centre de Roma, perfectament integrat a l’entorn urbanístic.

Està a la plaça de la rotonda, nom que li ve per el Panteó

Espai interior (pòrtic)Porxo o pòrtic → Perípter, octàstil, rectangular i arquitravat, amb 16 columnes monolítiques de granit egipci, de fustos llisos i que fan 18m d’alçada.

Les columnes estan en files, la primera és la que suporta l’entaulament.

Els capitells eren originàriament revestits de bronze i les bases eren de marbre blanc.

L’entaulament → Hi ha una inscripció que fa referència al temple d’Agripa. I és el que sosté el frontó triangular de la façana.

Frontó → No té decoració

Pòrtic

L’entaulament

El frontó

L’interior del pòrtic estava dividit en tres naus, les laterals tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir estàtues d’August i d’Agripa

Tres naus

Espai interior (Tambor)És un cilindre de tres pisos, on descansa la cúpula.

Està fet de formigó i maó, i té un gruix de 8 metres.

Hi han murs de descàrrega a l’interior, superposats, per alleugerir la massa del mur

Té tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs de maó

l’interior del tambor

A l’interior es pot inscriure una esfera completa perquè la cúpula de mitja esfera té en el seu punt zenital, la mateixa alçada que el diàmetre (43,3)

la semiesfera de la cúpula, està feta de formigó barrejat amb pedra volcànica

Els cassetons van disminuint progressivament en sentit ascendent. Tenen dos funcions

Alleugerir el pes de la cúpula

Donar sentit d’esfericitat i de profunditat, gràcies al joc de llums i ombres

l’interior del tamborCassetons

L’òcul, proporciona llum tranquil·la i difusa. Actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici

l’interior del tambor

Òcul

El mur interior del tambor està format per vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars.

Una d’elles és la porta d’entrada i just enfront hi ha l’absis, cobert d’una cúpula de quart d’esfera.

l’interior del tambor

Hi han sis obertures més, que formen nínxols profunds, amb capelles a l’interior emmarcades per pilastres, i dues columnes corínties.

l’interior del tambor

Pilastres

Columnes

ELEMENTS PROPIS DE L’ESTILArquitectura eclesiàstica (assimilen influències dels pobles conquerits)

Arquitectura unitària, pràctica i funcional.

Elements utilitzats molt variats

Gran desenvolupament en l’enginyeria. (noves construccions: basíliques, termes, etc.)

Importància dels romans per els espais interiors

Utilitza cinc ordres, els tres grecs: dòric, jònic i corinti, i els ordres nous: toscà i compost

ELEMENTS EN L’OBRA

És una arquitectura a la qual li donen molta importància als espais interiors

Utilitza l’arc i la volta

És el model de temple

Utilitza els ordres de la cultura grega.

SIGNIFICAT I FUNCIÓEl panteó és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus i als emperadors divinitzats també. (pan-tot, theos-déu)

Estava dedicat a tots els déus, però sobretot a Venus, perquè estava lligada amb els orígens mítics de Roma.

Els nínxols que rodegen la cel·la contenien estàtues dels déus.

SIMBOLISMEÉs un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) Cadascuna tenia un dels set absis.

La cúpula simbolitza que Roma era el centre de l’Univers entorn en qual girava el món sencer

Les cinc fileres de cassetons representen les cinc anelles del sistema planetari antic

Els vint-i-un cassetons de cada filera, corresponen als dies del mes lunar

ANTECEDENTSEl tholos grec, temples circulars, que eren edificis funeraris dedicats a herois

I el temple de Minerva a Roma

INFLUÈNCIES POSTERIORSCapella Pazzi de Brunelleschi (1429)

Cúpula de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti.