Download - PLC (Projecte Lingüístic de Centre 2014-15)

INSTITUT ANTONI MARTÍ I FRANQUÈS TARRAGONA

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

1

0. Introducció

0.1. Presentació del document 1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat 1.2. Entorn 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Llengua oral 2.1.2.2. Llengua escrita 2.1.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.4. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

2.1.2.6.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials 2.1.2.6.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

2.1.2.7. Atenció de la diversitat 2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.10. Materials didàctics

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 2.1.3.4. Català i llengües d’origen

2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral 2.2.1.3. Llengua escrita 2.2.1.4. Activitats d’ús 2.2.1.5. Alumnat nouvingut

2.3. Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres - ANGLÈS

2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa



2

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum 2.3.1.1.2. Metodologia 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.1.2.1. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

2.3.2. Llengües estrangeres - ALEMANY 2.3.2.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.2.1.1. Desplegament del currículum 2.3.2.1.2. Metodologia 2.3.2.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.2.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.2.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.2.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

2.3.3. Llengües estrangeres - FRANCÈS

2.3.3.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.3.1.1. Desplegament del currículum 2.3.3.1.2. Metodologia 2.3.3.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.3.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.3.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.3.2. Projectes i programes plurilingües

2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua i documents del centre 2.4.1.2. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.3. Comunicació externa i relació amb les famílies 2.4.1.4. Activitats extraescolars

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.4.2.2. Alumnat nouvingut i mediació lingüística

2.4.3. Organització de la programació curricular 2.4.3.1. Coordinació cicles i nivells 2.4.3.2. Estructures lingüístiques comunes 2.4.3.3. Projectes d’innovació

2.4.4. Biblioteca escolar 2.4.4.1. Accés i ús de la informació



3

2.4.4.2. Pla de lectura 2.4.5. Projecció del centre

2.4.5.1. Pàgina web del centre 2.4.5.2. Revista 2.4.5.3. Exposicions

2.4.6. Intercanvis i dimensió internacional del centre

3. Concreció operativa del projecte (Pla anual)



4

0. Introducció Per elaborar aquest nou Projecte Lingüístic, hem tingut en compte la normativa actual però també hem revisat els altres tres projectes que s’havien fet abans en el centre. Així doncs, els anteriors projectes daten dels cursos 1996-1997, 2001-2002 i 2007-2008. Del primer, en podem destacar que encara hi havia cursos de BUP i COU, el segon remarcava que el català havia de ser la llengua vehicular de l'ensenyament i l'aprenentatge i el tercer va concretar el fet de poder iniciar un bloc de ciències naturals en anglès. És un fet fàcilment constatable que des del primer projecte s’ha avançat molt en la competència lingüística del professorat, l'alumnat i el personal d’ administració i serveis, aspecte molt positiu que s'ha d'agrair a tota la comunitat educativa. L'objectiu del present PLC és definir els tres grans temes que marca la normativa actual:

- el paper de la llengua vehicular del centre - el tractament de les llengües curriculars - i altres aspectes del centre amb repercussions lingüístiques

Cal esmentar que els Departaments i Seminaris de Llengües del nostre centre han anat seguint tot el procés de confecció del projecte ajudant a concretar i afegir totes les activitats de caire lingüístic del centre, tant les que són específiques de qualsevol de les llengües curriculars com les activitats conjuntes de totes les llengües.

0.1. Presentació del document

El projecte lingüístic del centre implica una presentació més unitària del currículum i això afavoreix tant les matèries lingüístiques com les no lingüístiques. També és una eina útil per desenvolupar la competència plurilingüe i intercultural i facilitar la necessària coordinació de totes les llengües ensenyades al centre. A més, un projecte que promou la competència oral (la interacció, l'escolta i la producció) facilita el fet d'elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del pensament propi.

D'aquest projecte, en cal remarcar que és essencial que els continguts de les llengües oficials estiguin ben coordinats i a més, també cal fer una tasca de coordinació amb les llengües estrangeres, sense oblidar que totes les matèries han d'oferir un tractament diferenciat, que afavoreixi els aprenentatges de tot l’alumnat. Així doncs, la necessària coordinació dels ensenyaments de les diferents llengües també cal completar-la amb els llenguatges audiovisuals emprats en diferents mitjans i/o tecnologies de la informació i la comunicació que es treballen en les diferents matèries curriculars. En una societat com la nostra, on malauradament els mitjans de comunicació més usuals no presenten pràcticament cap contingut en cap llengua estrangera com a primera opció, el resultat és que el centre educatiu es converteix en l'única font bàsica de



5

coneixement i aprenentatge d'una llengua estrangera com l'anglesa per a molts dels nostres alumnes. Per aquest motiu, l'aprenentatge de l'anglès (i de qualsevol altra llengua estrangera) seria molt més eficient i eficaç si a més del model lingüístic aportat pel centre, les llengües estrangeres tinguessin una presència quotidiana en els grans mitjans de comunicació com la televisió, el cinema i els diaris. 1. Context sociolingüístic 1.1. Alumnat En aquests últims cursos l'institut Antoni de Martí i Franquès el nombre total d'alumnes és aproximadament d'uns 1200 alumnes matriculats i el personal docent consta d'uns 85 professors a més del personal administratiu i de serveis. Els nostres alumnes poden cursar els estudis d'ESO i Batxillerat presencialment en horari diürn o nocturn o a distància a través de l’IOC. La major part d’aquest alumnat d’ESO prové dels CEIP Cèsar August i El Serrallo, tot i que acollim alumnes procedents d'altres escoles i fins i tot, d'altres municipis. De l’alumnat matriculat a Batxillerat, n'hi ha una part que ja ha cursat l’ESO al centre, mentre que els altres provenen de centres privats concertats de Tarragona o fins i tot d'instituts d’altres localitats properes, ja que el nostre centre ofereix la possibilitat de fer totes les modalitats del Batxillerat amb una gran diversitat d'opcions. Tant si l’alumnat procedeix de l’ESO del nostre centre com no, és important destacar que la composició sociolingüística del nostre alumnat és bastant homogènia ja que un alt percentatge dels nostres alumnes procedeixen de famílies de classe mitjana on treballen pare i mare. En la majoria dels casos els pares tenen un nivell d'estudis mitjà o alt, la qual cosa implica que la gran majoria de famílies estan molt o del tot compromeses amb l’educació dels seus fills. Sobre els usos lingüístics d’aquestes famílies, la majoria dels nostres alumnes coneixen bé el català i el castellà, independentment de quina és la llengua que predomini en l’àmbit domèstic. També cal esmentar que es promou que els nostres alumnes respectin totes les llengües i cultures presents en el nostre entorn i que tinguin una actitud positiva per aprendre una o dues llengües estrangeres.

1.2. Entorn L'institut Antoni de Martí i Franquès està situat entre els carrers Enric d'Ossó -on hi ha l'entrada principal-, Vidal i Barraquer i la plaça d'Orleans. Ocupa un espai de 22.000 m2, dels quals 20.000 són de patis, camps d'esport i aparcaments, i 2.000 constitueixen la base que ocupa l'edifici, amb 12.000 m2 construïts en quatre plantes. L’entorn del centre era fins els anys 90 una zona d’edificis de caire administratiu com la comissaria de policia, els jutjats, el govern civil o fins i tot una església. A partir de la meitat dels 90 aquesta zona va patir una transformació urbanística fruit de la qual són uns alts blocs plens d’ habitatges i la construcció d’un gran centre comercial, així com



6

l’ampliació del Carrer Vidal i Barraquer a partir de la plaça Salvador Allende fins enllaçar amb la zona del barri marítim de la ciutat, El Serrallo. Tots aquests nous habitatges que envolten el centre ens han proporcionat una bona part del nostre alumnat i també han afavorit que sigui un alumnat bastant homogeni en l'aspecte sociolingüístic. També tenim alumnes d'altres parts de la ciutat o de localitats pròximes a Tarragona, especialment en el Batxillerat ja que el centre ofereix totes modalitats i un nombre bastant gran de matèries optatives. El tractament de les llengües oficials i estrangeres al nostre centre sempre s'ha fet tenint en compte la zona on l'institut està ubicat, o sigui una localitat amb un alt grau d'industrialització química amb empreses procedents d'altres països d'Europa i una elevada presència de turisme (tan nacional com estranger) que vol viure i veure les nostres tradicions i història. Des d’aquesta perspectiva considerem que els alumnes han d’assolir unes competències lingüístiques per poder sentir-se integrats en la societat tarragonina i establir vincles amb parlants de qualsevol altra societat europea. També creiem que els nostres alumnes han d'adquirir una base tant de cultura llatina com de grega per entendre millor l'evolució de la nostra llengua i cultura i la transformació de la ciutat. A fi efecte d’aconseguir aquests objectius es duen a terme un gran nombre d'activitats curriculars en les quals hi ha diversos seminaris del centre implicats o fins i tot amb la col·laboració d'altres seminaris d'altres instituts. També cal destacar que som un centre docent profundament arrelat a la ciutat de Tarragona i per tant, sempre hem participat i seguirem participant molt activament en les activitats de caire cultural organitzades per les institucions de la ciutat: museus, teatres, arxiu, diaris, hemeroteca, biblioteca, etc... 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge

2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

Segons el decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria, s'explicita que: Article 4 La llengua catalana, eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe. 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i preferent en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies 4.2 L'objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I'alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar I'educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i



7

pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Tal com diu la normativa, el català és la llengua de totes les activitats d'ensenyament i aprenentatge del nostre centre i l'eina de cohesió i integració de tots els alumnes. Per tant, aquest objectiu ha de ser present en totes les línies d'actuació dels departaments i seminaris del centre de manera que totes les àrees curriculars han d'analitzar el tractament de la llengua oral i escrita per poder assolir una millor competència lingüística. En el nostre centre hi ha un ús generalitzat del català en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana, independentment de la llengua familiar i es garanteix el tractament metodològic més adequat de manera que tot els alumnes assoleixin el grau competencial adequat a la seva edat i a les seves possibilitats.

2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

2.1.2.1. Llengua oral

En el desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, el paper de la llengua oral és fonamental ja que implica aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar i es promou en totes les etapes educatives que tenim en el nostre centre. També cal copsar les habilitats verbals i no verbals pròpies dels intercanvis comunicatius distingint bé les diferents situacions i el registre de la llengua que cal emprar. A partir d'unes bones interaccions orals, els nostres alumnes també aprenen a llegir i comprendre millor els textos, a revisar com escriuen i a reflexionar. Les preguntes que realitza el professorat i les que han d'aprendre a formular ells mateixos són clau per consolidar, ampliar i/o reforçar la comprensió i expressió de manera que es vagi generant l'hàbit de fer reflexionar sobre la importància de qualsevol acte de comunicació. Totes aquestes consideracions comporten un repte molt difícil per al professorat del centre a causa de l'augment de la ràtio dels grups en els últims cursos (pot superar els 30 alumnes en els grups de l'ESO i fins i tot, els 40 en alguns grups de Batxillerat). A més, a aquesta elevada ràtio d'alumnes cal afegir-hi que la superfície de les aules no sempre és l'adequada i per tant, no permet la mobilitat per poder treballar cooperativament amb les mínimes condicions.

Malgrat aquests greus inconvenients, l'alumnat del centre és mostra participatiu quan es treballen les diverses modalitats de textos orals i es fan servir representacions, diàlegs, xerrades i exposicions per millorar la seva competència oral. L’alumnat sap que ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en qualsevol situació de comunicació ja que aquest fet l’ajudarà a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en el seu entorn. A més, la competència en llengua oral també és avaluada juntament amb les altres proves previstes pel programa curricular del Seminari de Català. Per tant, podem afirmar que es promou l’ús reflexiu de la parla com a eina d'aprenentatge per poder esdevenir ciutadans actius en una societat democràtica i participativa.



8

2.1.2.2. Llengua escrita Pensem que cal potenciar la competència comunicativa escrita en totes les seves dimensions: les receptives (lectura) i les productives (escriptura) i cal relacionar-la amb les interaccions orals que n'afavoreixen el seu aprenentatge. Els processos de lectura i escriptura poden ser força complexos depenent del tipus de text i del seu contingut. A més, entenem que cal avançar progressivament cap a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, així com presentar-los en els diferents suports i formats existents habituals avui dia. Les activitats de lectura i escriptura previstes tant per als cursos de l'ESO com per als de Batxillerat estan indicades per millorar l'ortografia, el lèxic, la sintaxi i la morfologia dels nostres alumnes i han de tenir el nivell adequat al seu ritme d'aprenentatge. Per exemple, en els grups d'ESO es realitzen dictats i redaccions tot sovint, mentre que no cal fer-ho amb tanta freqüència en els grups de Batxillerat. També es demanen tasques complementàries de tot tipus que els alumnes normalment han de realitzar a casa per practicar, revisar i consolidar tot allò que s'ha treballat a l'aula. Quan són tasques de creació literària, es fomenta la diversa tipologia textual tenint en compte que siguin tasques de caire pràctic i adequades a la seva edat, com per exemple el fet d'escriure una instància al centre per demanar un canvi de grup o per proposar alguna activitat extracurricular. Tot l'ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu el fet de formar lectors i escriptors competents i per tant, hi ha d'haver un plantejament global de centre de manera que el fet de millorar la competència escrita sigui present en totes les matèries curriculars del centre i una responsabilitat compartida per tots els docents de l'institut.

2.1.2.3. Relació llengua oral i llengua escrita

Hi ha un plantejament integrat d'aquestes habilitats lingüístiques i la relació entre les dues és constant i permanent. S'utilitzen la llengua oral i la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar l'altra habilitat, ja que es fan activitats en què la relació entre la llengua oral i la llengua escrita és completament indestriable com: - fer la lectura expressiva - preparar un tema per fer-ne l'exposició - preparar un CV per fer una simulació d'una entrevista de treball - escriure un esquetx i representar-lo, etc... En totes aquestes i altres activitats on hi ha una interrelació de les dues habilitats, els alumnes treballen cooperativament o en parelles en alguns casos per processar la informació i comunicar-la de manera més eficaç possible. Mentre ho practiquen a l'aula, els altres companys i el professor poden ajudar-los a millorar els aspectes no verbals que han de tenir en compte en la llengua oral com el llenguatge corporal que inclouen: el to de veu adequat, la postura del cos més convenient i fins i tot, algunes tècniques de relaxació.



9

2.1.2.4. La llengua en les diverses àrees Es potencia la llengua en les diverses àrees quan es duen a terme algunes de les activitats multidisciplinars com les exposicions, recitals de poesia i representacions teatrals. Tot sovint es fan al centre però també a altres indrets de la ciutat de Tarragona i a altres poblacions. De fet, durant tot el curs es promou una participació directa i activa en festivals, activitats i concursos de tot tipus. Un exemple és quan per celebrar la Diada de Sant Jordi, s'han dut a terme activitats amb la implicació d'altres àrees com la recreació de la llegenda de Sant Jordi (llengua) representada a la sala d'actes (teatre) amb un bestiari de creació personal (visual i plàstica) i una melodia original (música). Totes aquestes activitats han estat molt reeixides i han comptat amb el suport i la col·laboració d'una gran part de la comunitat educativa. Aquests darrers cursos, s'ha potenciat també la llengua en les diverses àrees ja que amb l'ajut de l'assessor LIC del centre s'han fet projectes per millorar la comprensió oral i l'expressió escrita de la llengua catalana des de les matèries de matemàtiques i de tecnologia, amb uns bons resultats que encoratgen a seguir treballant en aquest línia. Cal tenir en compte que l’ús oral i escrit de la llengua catalana i les metodologies que hem especificat anteriorment també han de formar part dels programes de la resta d’àrees o de departaments. També cal que es consideri que l’assoliment d’un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat de tot el professorat de totes les àrees i per tant, caldria crear els mecanismes adequats de seguiment i avaluació. 2.1.2.5. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells Es promou la continuïtat i coherència entre cicles i nivells concretant aspectes didàctics i organitzatius per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge. Les reunions dels professors de llengua per efectuar la coordinació de nivell són les més sistemàtiques però també hi pot haver reunions en equips intercicles si la temàtica així ho requereix. Cal una coordinació efectiva per poder fer amb les màximes garanties: Traspassar informació sobre l'alumnat Revisar el material didàctic Comentar les preavaluacions i les avaluacions Ajustar nivells Concretar els elements d'avaluació Establir els objectius mínims Fer els agrupaments flexibles Revisar el currículum

Per poder dur a terme totes aquestes i d'altres tasques, les reunions de seminari estan planificades des de bon principi, tant pel que fa a la temporització com la temàtica, per poder establir la continuïtat i la coherència que es necessiten per afavorir l'aprenentatge dels nostres alumnes.



10

2.1.2.6. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular El nostre centre disposa d'un nou Pla d'Acollida (des del curs 2011-2012) on es va tornar a sistematitzar el seguit de mesures d’atenció previstes per als alumnes nouvinguts (normalment estrangers) que s’incorporen per primera vegada al sistema educatiu de Catalunya i que per tant, no entenen la llengua vehicular. Aquest procés d’adaptació i integració es fa a l’aula d’acollida amb l’objectiu principal que l’alumne vagi adquirint una major autonomia personal i competència lingüística per poder seguir el currículum establert amb les millors condicions possibles. Cal esmentar que el nostre centre disposa d’una llarga experiència en aquest tema ja que abans de tenir una aula d’acollida, va tenir un TAE (Taller d’Adaptació Escolar) que va començar a funcionar el curs 1998-1999 amb alumnes provinents de llengües no romàniques. Després va passar a ser aula d’acollida el curs 2004-2005 amb un gran nombre d’alumnes i dues professores a jornada completa. En aquests darrers dos cursos, s’ha pogut observar una progressiva davallada del nombre d’alumnes i actualment, hi ha una dotació dues professores tot i que només una disposa de jornada sencera. Som plenament conscients que el centre ha de donar a cada alumne nouvingut una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i el seu procés de socialització, i per tant, cal establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a l’aula ordinària des del primer moment. Totes aquestes actuacions són responsabilitat de la coordinadora LIC i la professora de l’aula d’acollida (amb el suport de l’assessor LIC del centre) i el departament d’orientació i l’EAP, si són necessaris. També es compta amb el tutor de l’aula ordinària així com els professors de les matèries que l'alumne nouvingut cursa amb el grup classe i els seus companys de grup per poder anar adquirint les competències bàsiques en llengua catalana. Un cop l'alumne nouvingut està matriculat al centre, es fa una avaluació inicial a través de les proves objectives que marca l’administració al lloc web del departament d'ensenyament (xtec.cat) per poder mesurar el grau de coneixements de l’alumne de les diferents matèries junt amb un qüestionari personal progressiu. Totes aquestes eines i l'observació a l'aula són útils per obtenir la informació personal i escolar de l’alumne a fi efecte que pugui disposar d'un currículum personalitzat amb les estratègies didàctiques adients al seu aprenentatge i coneixement de la llengua vehicular. En essència, es tracta de comptar amb un seguit de professionals que treballen en equip, de forma global i seguint la mateixa línia pedagògica de manera que els alumnes nouvinguts puguin assolir una bona competència en llengua tant aviat com sigui possible.

2.1.2.6.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials Tant l’acollida inicial com el procés d’integració de l’alumnat nouvingut ha de ser una de les prioritats i dels principals objectius del centre educatiu. Per això, cada alumne nouvingut que desconeix les dues llengües oficials disposa d'un currículum personalitzat



11

on hi ha reflectides les hores d’aula d’acollida i les matèries que fa amb el grup classe. Els alumnes que no tenen cap coneixement de les dues llengües, cursen amb el grup-classe les matèries on poden participar-hi millor i sentir-s'hi més integrats com són: música educació física educació visual i plàstica religió o alternativa i tutoria

A mesura que l’alumne va assolint més competència comunicativa, es redueixen les hores d’aula d’acollida i s’augmenten les que fa amb el grup classe. Les reunions dels equips docents, les sessions d'avaluació i/o la comissió per l'atenció a la diversitat són els espais idonis per comentar i decidir aquests temes. En cas que l’alumne nouvingut presenti un desnivell curricular significatiu i amb l’ajust d’estratègies d’aprenentatge, materials i activitats no n’hi hagi prou, s’informarà a la comissió de diversitat del centre. Aquesta comissió valorarà el seu progrés i es poden replantejar metodologies, continguts i materials així com els ajustaments curriculars necessaris (NEE, ACI ..) i l’atenció dels professionals adequats (assessor LIC, EAP, departament d’orientació, ..). En el segon curs en el centre, normalment, s'estableix que l'alumne faci de tres a sis hores a l’aula d’acollida i que coincideixen amb les matèries curriculars que li presenten més dificultats de comprensió pel tema lingüístic. Cal ser conscients que per assolir un eficaç aprenentatge de la llengua i la plena integració, hi ha d’haver la implicació de tota la comunitat educativa i un alt grau de motivació de l'alumnat.

2.1.2.6.2. Alumnat sud-americà de parla hispana

A l'aula d'acollida es diferencia l'alumnat que desconeix les dues llengües oficials de l'alumnat d'origen sud-americà de parla hispana, ja que això és un criteri a l'hora d'organitzar el currículum personalitzat de l'alumne. Per tant, s'apliquen els criteris tot just esmentats però pensant que a més pot assistir a les classes de llengua castellana amb tota normalitat i en algunes altres matèries, on la proximitat entre el català i el castellà faciliten la comprensió oral i la comunicació. També és pot usar la llengua castellana com a recurs en alguns casos de manca de comunicació en els primers temps d'arribada al nostre centre però s'afavoreix que usin el català com a llengua d'aprenentatge i de comunicació entre iguals, amb els professors i amb el seu entorn. Si aquests alumnes han estat escolaritzats adequadament en el seu país d'origen i estan motivats per aprendre la llengua, en un curs escolar n'hi ha d'haver prou per poder assolir la competència lingüística que els permet seguir el currículum ordinari (almenys en el 1r cicle de l'ESO) amb unes certes garanties. En cas contrari, els equips docents i la comissió d'atenció a la diversitat junt amb els professionals adequats (assessor LIC, EAP,



12

departament d’orientació, ..) valoraran el seu progrés i es poden replantejar metodologies, continguts i materials així com els ajustaments curriculars més convenients (NEE, ACI ..).

2.1.2.7. Atenció de la diversitat

El nostre centre disposa de la Comissió d'Atenció de la Diversitat des del curs 2008-2009, presidida per coordinació pedagògica i composta pels següents membres: Coordinadora Pedagògica Cap de Departament de Llengua Catalana i Literatura Cap de Departament de Llengua Castellana i Literatura Cap del Departament de Matemàtiques; Cap del Departament de Llengües Estrangeres (Seminari d'Anglès) Cap del Departament d'Orientació Professora de l'aula d'acollida Professora de la USEE Coordinadora LIC del centre Assessor LIC assignat al centre i Psicopedagoga de l'EAP

La Comissió d'Atenció de la Diversitat defineix els mecanismes curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat amb la finalitat que tots els alumnes puguin assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa de l'ESO. Cal recordar que ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats han de suposar cap tipus de discriminació que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent. Per poder treballar en agrupaments flexibles, cal tenir ben presents aquests condicions: Els alumnes poden treballar a temps parcial o total agrupats de manera diferent al

grup ordinari, segons s'estableixi en el seu Pla Individualitzat. Els alumnes poden ser ubicats en un altre grup en qualsevol moment del curs si es

creu que aquest fet pot afavorir la seva evolució. Els alumnes han de ser avaluats segons el Pla Individualitzat i els objectius mínims

de cada matèria.

En l'etapa de l'ESO, sempre s'ha previst disposar d'agrupaments de diversa tipologia per atendre els diferents ritmes d'aprenentatge en les matèries de: llengua castellana, llengua catalana, llengua anglesa i matemàtiques. Des de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, s'intervé per tal de promoure, garantir i supervisar la diversitat del nostre centre, que s'atén de la següent manera:

AGRUPAMENTS FLEXIBLES

Els alumnes amb més dificultats a l'hora d'aprendre qualsevol de les llengües oficials o l'anglès tenen la possibilitat d'anar a un grup flexible més reduït on treballaran els mateixos continguts curriculars però amb més deteniment. Hi ha un criteri diferenciat pels



13

dos cicles de l'ESO: En el primer cicle, és recomanat per als alumnes amb un nivell acadèmic inicial més baix i en el segon, per als alumnes que no tenen un nivell tan baix i per tant, poden experimentar una millora amb aquesta oportunitat. L'organització dels agrupaments flexibles és diferent a la del grup classe en funció del procés d’aprenentatge, dels coneixements previs, del ritme de treball i del grau de motivació.

ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA Està especialment indicada per aquells alumnes amb més carències socioafectives que presenten una problemàtica caracterial i d'inhibició emocional que pertorba les seves capacitats per aprendre. Els responsables són els docents del Departament d'Orientació junt amb els professionals de l'EAP i, pel que fa al suport en les matèries de llengües, s'incideix sobretot en les estructures comunes.

USEE (Unitat de suport d’educació especial) Els alumnes de la USEE del centre tenen el dictamen de l’EAP de Tarragona i se’ls fa el seguiment a través del CSMIJ també de Tarragona. La gran majoria ja té dictamen des de primària i per poder ser atesos en aquesta unitat, cal la signatura dels pares que també han de fer constar si és el tipus A (alumnat amb discapacitats, trastorns greus de la personalitat o de conducta o amb malalties degeneratives greus) o el tipus B (alumnat en situacions socioeconòmiques o socioculturals desfavorides). Els professionals assignats a aquesta unitat treballen en l’elaboració i desenvolupament de materials específics o adaptats, en l’acompanyament d’aquests alumnes en les activitats de l’aula ordinària i en la coordinació amb els altres docents.

UEC (Unitats d’escolarització compartida)

Poden ser atesos en aquesta unitat, els alumnes amb necessitats educatives derivades de la inadaptació al medi escolar, els que a més d’un retard en l'aprenentatge presentin de manera reiterada i contínua desajustos de conducta greus, els alumnes absentistes i/o quan hi ha un rebuig escolar que posa en perill la convivència del centre.

AULA D'ACOLLIDA

Tot i que pensem que l'aula d'acollida també forma part de l'atenció a la diversitat, ja ha estat tractat en l'apartat 2.1.2.6. La Comissió d'Atenció de la Diversitat del centre valora molt positivament la tipologia d'agrupaments ja que compleixen els objectius d'ajudar al desenvolupament integral de l'alumne, millorar el seu procés d’ aprenentatge, rebre un tractament més individualitzat, una atenció més personalitzada i establir relacions afectives més properes.



14

2.1.2.8. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua La gran majoria de les activitats curriculars i extracurriculars previstes en el projecte educatiu del centre són en llengua catalana. Totes aquestes activitats estan plenament consolidades ja que hi ha una llarga tradició cultural al centre i han estat valorades molt positivament per tota la comunitat educativa:

TEATRE: Hi ha alumnes que formen part del grup de teatre de l'institut Vis De Vanadi i la resta d'alumnes van al teatre a veure obres fetes tant per actors professionals com amateurs.

TROBADES LITERÀRIES: S'organitzen trobades amb alguns autors dels seus llibres de lectura on tenen la possibilitat de presentar-los, fer preguntes i conversar-hi.

CONFERÈNCIES: S'organitzen conferències de diversa temàtica adreçades als alumnes de les diferents etapes educatives del centre: les de l'ESO són de caire més general i /o social i les de Batxillerat tenen amb un major grau d'especialització.

DIADA DE SANT JORDI: És la Diada on s'organitzen un major nombre d'actes com: recitals de poesia, representacions de teatre, exposicions, concerts de l'orquestra i la coral i el concurs literari de Sant Jordi que disposa de quatre modalitats (poesia, prosa, assaig i teatre). El dia de Sant Jordi es lliuren els tres premis per cada categoria (primer cicle d'ESO, segon cicle d'ESO i Batxillerat). La major part d'aquestes activitats es fan al centre però també se'n duen a terme en altres indrets de la ciutat de Tarragona i fins i tot en altres municipis.

CONCURSOS del Departament d'Ensenyament: Es participa en els concursos organitzats pel Departament d'Ensenyament com En Veu Alta i El Gust per la Lectura amb uns resultats molt satisfactoris.

ALTRES CONCURSOS: També es promou la participació en altres concursos en els seves diverses modalitats: escrits, audiovisuals, etc.

2.1.2.9. Avaluació del coneixement de la llengua

Existeixen criteris d'avaluació consensuats sobre els elements que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar els aprenentatges i l'ús de la llengua pensant que s'avaluen les competències relacionades amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària. S'apliquen diferents instruments d'avaluació en els diferents moments del procés d'aprenentatge que inclouen la valoració de la creació literària, les proves objectives, el treball per tasques, la presentació i el contingut de les activitats fetes a l'aula i a casa, la lectura comprensiva, l'expressió oral i l'interès per la matèria. L'avaluació és contínua i per tant, els alumnes poden superar la llengua de l'avaluació anterior si en l'actual obtenen una nota global igual o superior a 5. Per aquest motiu, no cal fer proves complementàries de recuperació durant el curs escolar, excepte en el mes de setembre quan hi ha previstes les avaluacions extraordinàries de tots els cursos de l'ESO i 1r de Batxillerat.



15

Tots els alumnes de l'ESO que no han pogut superar la llengua han de fer tasques d'estiu per reforçar la matèria seguint les indicacions del Seminari de Català que proposa que facin un quadern de reforç i llegeixin algun dels llibres recomanats. Aquesta tasca s'ha presentar el dia que han d'anar a fer la prova extraordinària de setembre ja que se'ls valorarà la feina feta. Tots els alumnes que han superat la matèria també poden fer les mateixes tasques d'estiu però de manera opcional. Es fa un seguiment de l'aplicació dels criteris d'avaluació durant tot el curs ja que és un element de reflexió per prendre decisions sobre l'organització del currículum del centre i per decidir els enfocaments metodològics i didàctics més adients. També es podrien crear uns indicadors i mecanismes de seguiment que incloguessin l’ús de la llengua –per exemple, a l’àmbit de la llengua escrita hi podria haver uns criteris de correcció conjunts en totes les àrees per quan s’hagin de valorar els treballs i les proves objectives escrites. 2.1.2.10. Materials didàctics La tria dels materials didàctics bàsics per l'alumnat s'efectua cada quatre anys (tot i que pot ser abans quan hi ha canvis en el currículum que així ho justifiquin) seguint uns criteris pedagògics de coherència entre els diferents nivells i tenint molt en compte que sigui un material que contempli tant la diversitat com l'ampliació dels coneixements i la seva adequació al currículum del centre, incloent-hi la dimensió literària. L'alumne ha de tenir un llibre de text de referència que farà servir durant tot el curs escolar adient al seu nivell de coneixements i que serveixi per crear situacions d'aprenentatge variades i amb una dificultat creixent progressiva. L'alumne també ha de llegir alguns llibres de lectura i poder consultar llibres de referència (com poden ser diccionaris i/o gramàtiques) que pot adquirir o demanar en préstec a la biblioteca del centre o a la pública de Tarragona. També es poden fer servir materials complementaris com textos reals extrets d'algun mitjà de comunicació escrit i/o recursos audiovisuals que siguin rellevants per la seqüència didàctica que s'està treballant a l'aula. Per als alumnes de l'ESO, que aprenen la llengua catalana en algun dels agrupaments flexibles abans esmentats, s'efectua l'adaptació i/o creació de materials didàctics per atendre la diversitat de necessitats d'aprenentatge.

2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àmbit de llengua. Atès que la llengua i la comunicació són la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les matèries són també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. Una bona mostra d'aquest aspecte són tots els projectes Comenius en els quals el nostre centre ha participat i encara segueix participant per treballar sobre un tema



16

d'interès comú amb instituts d'altres països europeus i implicant-hi el major nombre de matèries. Sempre s'ha potenciat que els projectes Comenius siguin interdisciplinars i promoguin la cooperació entre diferents centres europeus. Tots els projectes Comenius ajuden a crear un entorn favorable per a l'aprenentatge de les llengües i fomenten la participació activa de tota la nostra comunitat educativa i també de l'entorn. Tots els projectes europeus (tant els coordinats pel nostre centre o els altres en els quals hi hem col·laborat com a participants) han estat sempre molt ben valorats ja que han suposat treballar en un marc plurilingüe i intercultural.

2.1.3.1. Informació multimèdia

Per a un ensenyament adequat de les llengües, és important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb què es construeixen les comunicacions ja que les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen l'aprenentatge de la llengua. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació afavoreixen l’elaboració del coneixement. Així mateix, la lectura i escriptura de textos de diversa tipologia presentats en diferents suports, faciliten la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític.

Quan el nostre centre es va acollir al projecte digital 1 x1 (el curs 2009- 2010), es va començar a dur a terme una progressiva digitalització de les aules del centre que malauradament encara no s'ha pogut completar. Tot i així, es fa la tria del material didàctic com els llibres de text tenint en compte que el mètode pugui incloure la versió interactiva per pissarra digital, ja que els recursos tecnològics i audiovisuals afavoreixen un millor aprenentatge. També s'aprofiten alguns dels molts recursos que hi ha a la xarxa (material de suport de l'xtec.cat) i els alumnes tenen la possibilitat de treballar al centre (a les aules d'informàtica) i a casa els materials dels llocs web recomanats pel professor o de la plataforma moodle del centre. En la presentació oral que fan els alumnes en el crèdit de síntesi de 2n d'ESO, el projecte de 4t d'ESO o el treball de recerca de 2n de batxillerat, fan servir recursos multimèdia per complementar la seva exposició oral amb els recursos tecnològics més adients. De fet, tenen recursos multimèdia al seu abast per poder ampliar la seva competència tecnològica i lingüística i l'ajut del professorat per obtenir-ne el màxim profit.

2.1.3.2. Usos lingüístics

En una societat multilingüe com la catalana d'avui dia es fa del tot imprescindible fomentar els usos socials de la llengua catalana, ja que no pot ser només la llengua per vehicular l'aprenentatge de les diferents matèries. Sortosament, en el nostre centre hi ha una majoria d'alumnat catalanoparlant i per tant, des del centre només cal incidir més els usos lingüístics de l'alumnat, sobretot en l'esbarjo, ja que en alguns casos, se'ls ha d'ajudar a entendre que la llengua que fan servir a l'aula, la poden fer servir en qualsevol circumstància escolar i/o personal.



17

És evident que també és part de la nostra tasca educativa afavorir la transferència de coneixements entre llengües i que els nostres alumnes desenvolupin una actitud oberta i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat.

2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum

Tal com s'ha esmentat abans, no hi ha una gran diversitat lingüística en el nostre centre ja que la majoria dels nostres alumnes són catalanoparlants. A més, també hi ha alumnes castellanoparlants provinents d'alguns països de Sud-amèrica o de famílies de Tarragona provinents d'altres parts de l'Estat espanyol i que es van establir a la ciutat a causa de l'oferta de feina en el sector petroquímic. I també trobem alguns parlants de romanès, rus i altres llengües eslaves, xinès i 'àrab i amàzic procedents del Marroc. Per tant, s'han establert estratègies de manera que aquesta diversitat lingüística en el nostre centre pugui potenciar el domini del català i la valoració de la pròpia cultura, com per exemple, quan s'exposen contes d'arreu del món amb la seva traducció al català o per la Diada de Sant Jordi, també es reciten poesies dels mateixos alumnes o d'autors que escriuen en altres llengües (amb la corresponent traducció o explicació en català) davant de la resta d'alumnes de l'ESO del centre.

2.1.3.4. Català i llengües d’origen

Hi ha una bona convivència i col·laboració entre els parlants del català i altres llengües de manera que s'ha incentivat que tots els alumnes dins de l'aula s'ajudin i col·laborin en millorar les seves competències de comunicació i l'aprenentatge de totes les matèries i fora de l'aula creïn vincles d'amistat independentment de la seva llengua d'origen.. És evident que aquests vincles afavoreixen la participació de tots els alumnes en la vida escolar, la transferència de coneixements sobre diferents tradicions i cultures, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A més, aquest coneixement i reconeixement potencia el domini del català i la valoració de la pròpia cultura. 2.2. La llengua castellana

2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: La llengua castellana en el nostre centre docent està reduïda a tres hores

setmanals a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i dues hores setmanals tant a 1r com a 2n de batxillerat i 4 hores de matèria optativa que poden escollir a 1r o 2n de batxillerat només els alumnes que cursen el batxillerat humanístic. La llengua oral i d’ús habitual de la majoria d’alumnes d’aquest centre ha estat i és la llengua catalana i com és preceptiu, la llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge també és la catalana, per la qual cosa se’ns fa difícil entendre com podem posar a la pràctica el punt 2.2.1.4. Activitats d’ús de la llengua



18

castellana, ja que tot el material didàctic i pedagògic així com totes les activitats curriculars i extracurriculars es desenvolupen només en llengua catalana.

2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana

A causa de la diversitat de l’alumnat procedent de diferents centres docents i de contextos socioeconòmics també molt diversos, el nivell d’assoliment de la llengua castellana és totalment heterogeni; de manera que es pot trobar alumnes que parlen la llengua castellana amb dificultat i tenen un registre escrit molt pobre i d’altres que tenen un domini acceptable. Per això, trobem que aquesta tasca és d’una extrema dificultat considerant que la llengua castellana només es redueix a les hores establertes per la legislació vigent.

2.2.1.2. Llengua oral

En les poques sessions de les quals podem disposar practiquem la fonètica i pronúncia de la llengua castellana, així com efectuem diverses pràctiques destinades a assolir la varietat de registres dels quals disposa la llengua castellana. Aprofitem l’avinentesa que a la majoria dels nostres grups hi ha alumnes de parla castellana d’origen hispanoamericà per remarcar la diversitat i la riquesa de registres i accents dels quals disposa la llengua castellana. També hi ha activitats destinades a reforçar la lectura i la comprensió lectora adequades per tots els nivells i que estan previstes en la memòria didàctica del seminari de llengua castellana i literatura.

2.2.1.3. Llengua escrita

Apart de vetllar que els nostres alumnes escriguin la llengua castellana fent servir el més ampli registre semàntic, correcció ortogràfica i la sintaxi adequada, també hem de procurar tenir molt de compte en les diverses interferències lingüístiques que causen alguns calcs fraseològics i semàntics totalment inacceptables en les dues llengües.

2.2.1.4. Activitats d’ús

Entre les activitats d'ús que es posen en pràctica a classe destaquem: -La lectura en veu alta, que permet detectar les errades de pronunciació i dicció dels alumnes i corregir-les. -Les preguntes que requereixen una resposta oral. Procurem que l´ alumne construeixi frases complertes, sense elidir-ne cap element. -Les preguntes que requereixen una resposta escrita. S'insisteix en que l'alumnat copiï integrament els enunciats i respongui de forma acurada, amb frases complertes. Es penalitzen les respostes monosil·làbiques i els enunciats sense subjecte o sense verb.



19

-Els resums, redaccions i composicions, tant orals com escrits. Es mira que l'alumne no faci servir paraules “comodí” ajudant-lo a substituir-les per termes nous que puguin enriquir el seu vocabulari. També es presta molta atenció a corregir els calcs fraseològics i sintàctics causats per les interferències lingüístiques amb el català i l'anglès. -Les representacions teatrals i la lectura dramatitzada de textos ens ajuden a perfilar l'entonació correcta de la llengua castellana. -Els concursos literaris potencien la creativitat de l'alumnat i l'ús del castellà com a llengua artística. -El material audiovisual ens ajuda a que l'alumnat conegui la riquesa dialectal del castellà i aprengui a respectar-la -El comentari de textos literaris de diferents èpoques ens permet treballar aspectes lexicosemàntics i enriquir el vocabulari de l'alumnat. -La llengua vehicular a classe de castellà i a les alternatives que s'imparteixen i figuren com a hores del nostre Seminari és, única i exclusivament, el castellà

2.2.1.5. Alumnat nouvingut

Al nostre centre, l'alumnat nouvingut augmenta any rere any, i pensem que de moment no s'està donant resposta adequada a les noves situacions lingüístiques que planteja. Constatem que els alumnes arriben a les nostres classes després de passar la primària amb uns coneixements molt escassos, i de vegades nuls, de llengua castellana, i d'altres es van afegint al llarg de l´ESO, acabats d'arribar dels seus països, amb una situació semblant o pitjor. Així ens trobem amb un alumnat que, dins l'àmbit de la llengua castellana, està per alfabetitzar, i en aquests moments no tenim cap eina per fer-ho, com sí que en disposa, en canvi, el Departament de Llengua catalana. Per aquesta raó, ens sembla que un any d´”aula d'acollida” en castellà és absolutament indispensable. D'altra banda, pensem que aquesta alfabetització en castellà l'haurien de portar a terme professionals especialistes en la nostra matèria, ja que no ens sembla correcte tenir professorat de tres o quatre departaments aliens al nostre impartint hores de castellà. Creiem que la nostra prioritat i la del centre és garantir que tots els nostres alumnes assoleixin unes competències en llengua castellana similars a les que ja tenen en llengua catalana, gràcies a l'èxit de la normalització lingüística que, al seu moment, va ser necessària per a fer del català una llengua vehicular, però que ara ha provocat una descompensació que fa del castellà una llengua poc menys que estrangera per un alumnat, com el del nostre centre, que o bé és catalanoparlant o bé procedeix d'àmbits lingüístics que no tenen res a veure amb les llengües romàniques.



20

Si l'objectiu final és el bilingüisme, estem molt lluny d'assolir-lo en el cas de l'alumnat nouvingut, on s'arriba a observar el desconeixement total de la llengua castellana. Plantegem-nos la situació, per exemple, dels alumnes que arriben al Batxillerat sense cap competència en castellà, com ja ens trobem amb l'alumnat xinès. Quina solució hi donem? Perquè, a la selectivitat, ningú els farà cap rebaixa… 2.3. Altres llengües 2.3.1. Llengües estrangeres - ANGLÈS


En acabar les dues etapes que els alumnes estudien en el nostre institut (ESO i Batxillerat) han de tenir uns coneixements d'una o dues llengües estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. D’una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones. Aprendre llengües estrangeres és, principalment, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió amb una actitud d'obertura als altres. Els objectius finals de l'ESO i el Batxillerat són bàsicament els mateixos tot i que el nivell de l'ESO és assolir una competència bàsica en anglès i en canvi, els alumnes de Batxillerat han d'assolir un nivell avançat que els permeti desenvolupar estudis superiors. Així doncs, en acabar el batxillerat, l’alumne ha de comprendre i saber expressar-se amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit, en el registre estàndard de la llengua anglesa. D'una manera molt esquemàtica es tracta que els alumnes de llengua anglesa del centre assoleixin: - La comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals - L'expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals - Els coneixements del funcionament de la llengua anglesa i el seu aprenentatge

2.3.1.1.1. Desplegament del currículum

S'estableix una distribució coherent i progressiva de la matèria de llengua anglesa, estructurada en activitats d'ensenyament i d'aprenentatge que integrin reptes lingüístics i cognitius de manera que es pugin aconseguir els objectius tot just esmentats en l'apartat anterior. En el nostre centre, la gran majoria d'alumnes opta per l'anglès com a primera llengua estrangera i els alumnes que escullen l'alemany, tenen l'opció d'aprendre l'anglès com a segona llengua estrangera en l'etapa de l'ESO. Malauradament, no poden seguir



21

fent-ho a Batxillerat ja que el professorat d'anglès ja no té més hores de disponibilitat lectiva. Tots els alumnes de llengua anglesa disposen de 3 hores lectives per setmana en tots els cursos de les dues etapes educatives, excepte a 1r d'ESO ja que es va decidir incrementar una hora setmanal d'anglès a partir del curs 2007-2008. En l'etapa de l'ESO, sempre s'ha previst disposar d'agrupaments de diversa tipologia per atendre els diversos ritmes d'aprenentatge: els alumnes amb més dificultats a l'hora d'aprendre una llengua estrangera tenen la possibilitat d'anar a un grup flexible més reduït on treballaran els mateixos continguts curriculars però amb més deteniment. Si amb aquesta possibilitat experimenten una millora de la seva competència en llengua anglesa, poden tornar a l'aula ordinària i deixar el lloc a algun altre alumne que ho necessiti. Els alumnes de la USEE o amb NEE tenen la possibilitat d'aprendre la llengua anglesa a l'aula ordinària amb un currículum i material adaptat al seu ritme d'aprenentatge, al grup flexible amb un altre professor d'anglès o amb l'ajut dels professors del departament d'orientació. Des del curs 2010-2011, en l'etapa de Batxillerat disposem de la possibilitat de dividir cada grup de Batxillerat en dos en un 1/3 de les hores comunes de llengua estrangera per programar tasques d’aprenentatge (en aquesta part de l’horari lectiu) que incideixen molt especialment en el desenvolupament de les competències d’expressió i interacció oral. S'han establert pautes d'observació sistemàtica per poder avaluar la competència oral dels alumnes de Batxillerat.

2.3.1.1.2. Metodologia S'ha consensuat un enfocament comunicatiu de la llengua anglesa i una coordinació efectiva entre els professors d'anglès del centre de manera que hi hagi continuïtat metodològica en els diferents cursos de les dues etapes educatives del centre. La metodologia emprada també prioritza que l'alumne adquireixi habilitats lingüístiques que l'ajudin des d'un bon principi a esdevenir prou autònom per seguir aprenent l'anglès. L'alumne ha de tenir possibilitats i oportunitats de millorar la seva competència oral des dels primers estadis fins al seu màxim desenvolupament, de manera que sigui capaç d'utilitzar els seus coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva. Per tant, la metodologia es basa en el fet que les tasques d'ensenyament i d'aprenentatge han de contemplar la major diversitat possible (diàlegs, entrevistes, descripcions, dramatitzacions, resums, diaris, narracions, etc...) on es van practicant les diverses destreses, sense menystenir el fet que cal preveure mecanismes de revisió, consolidació i ampliació tant de destreses com de coneixements. També cal que durant tota l'etapa educativa, l'alumne pugui consolidar a casa el que ha treballat a l'aula (especialment la competència escrita) de manera que pugui assolir la competència de llengua anglesa que li pertoca segons el seu nivell i comprengui que l'esforç personal és imprescindible per assolir les fites que hom es proposa.



22

2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

La tria dels materials didàctics bàsics per l'alumnat s'efectua cada quatre anys (tot i que pot ser abans quan hi ha canvis en el currículum que així ho justifiquen) seguint uns criteris pedagògics de coherència entre els diferents nivells i tenint molt en compte que sigui un material que contempli la major diversitat possible, des del reforç fins l'ampliació dels coneixements. L'alumne que aprèn l'anglès com a primera llengua estrangera ha de tenir un llibre de text i un llibre de lectura. El llibre de text és comú per tots els grups del cada nivell, tot i que el grup de 4t d'ESO que cursa l'itinerari tècnic/professional o alguns alumnes amb NEE disposen d'un altre llibre de text més adequat al seu nivell d'aprenentatge. Hi ha un llibre de lectura obligatori per cada nivell i curs (que van des de lectures simplificades de nivell molt elemental fins obres que són molt semblants a les originals escrites en llengua anglesa) que es treballa extensivament tant a l'aula com a casa. També en aquest cas, hi ha alumnes que han de llegir un altre lectura simplificada més adequada al seu coneixement de l'idioma. Els alumnes de l'ESO que no superen la matèria de llengua anglesa han de fer tasques d'estiu per reforçar la matèria seguint les indicacions del Seminari d'Anglès, que proposa que facin un dels quaderns de reforç recomanats. Aquesta tasca s'ha presentar el dia que han d'anar a fer la prova extraordinària de setembre ja que se'ls valorarà la feina feta. Els alumnes d'anglès que han superat la matèria també poden fer les mateixes tasques d'estiu però de manera opcional.

2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

Per a un ensenyament adequat de les llengües, és important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals ja que les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen l'aprenentatge de la llengua anglesa. Així mateix, la lectura i escriptura d’informacions presentades en anglès i en diferents suports, facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític.

La progressiva digitalització de les aules del centre (que malauradament encara no s'ha pogut completar) comporta la tria del material didàctic, com els llibres de text, tenint en compte que el mètode ha d'incloure la versió interactiva per pissarra digital, ja que els recursos tecnològics i audiovisuals afavoreixen l'aprenentatge més efectiu de la llengua anglesa. També s'aprofiten alguns dels molts recursos que hi ha a la xarxa a les classes d'anglès i s'ofereix als alumnes la possibilitat de treballar a casa amb els llocs web recomanats pel professor (les editorials amb les quals treballem solen oferir aquesta possibilitat) o a través de la plataforma moodle del centre. En qualsevol dels casos, tenen molts recursos al seu abast per poder ampliar la seva competència lingüística.



23

El Seminari també disposa d'una sèrie de DVDs amb pel·lícules amb adequades a la seva edat per poder treballar alguns temes d'especial interès. D'aquestes propostes han resultat especialment reeixides la visió de les pel·lícules Diary of a Wimpy Kid i Rodrick Rules (El diari de Greg i Rodrick mana) sobre la vida familiar i escolar d'un adolescent nord-americà. Cal esmentar que els alumnes han fet tota una sèrie de tasques com diaris cooperatius sobre la seva vida escolar i familiar o comparacions entre la vida escolar presentada a les dues pel·lícules i la seva pròpia, que posteriorment han explicat oralment davant dels seus companys i també s'han exposat a les parets de l'aula.

2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula

Atesa la necessitat de garantir un aprofitament màxim de les hores de contacte de l’alumnat amb la llengua anglesa, aquesta ha de ser el vehicle principal de comunicació no sols durant el desenvolupament de les tasques d’aprenentatge sinó en qualsevol moment que requereixi una interacció de caire funcional dins l’aula. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge i els alumnes han d'adquirir la capacitat d’utilitzar-los en diferents situacions comunicatives Per tant, el professorat utilitza la llengua anglesa com l'habitual en les interaccions (formals i informals) amb els alumnes procurant establir un clima favorable de manera que l'alumnat vagi utilitzant-la progressivament. Per això, també s'anima a tots els alumnes tant de l'ESO com de Batxillerat que també ho han de seguir fent en el treball curricular que es du a terme fora de l'aula (en les converses amb els professors d'anglès) i del centre (en l'apartat en llengua anglesa dels crèdits de síntesi, en l'intercanvi de l'ESO o en el viatge a Londres de 1r de Batxillerat). A més, hi ha una llarga tradició en el nostre centre de l'ús de la llengua anglesa en les activitats artístiques, ja sigui en les de cant coral o en les representacions musicals.

Cal recordar que des del curs 2009-2010, hi ha estudiants del Regne Unit o Irlanda de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que s'inscriuen en el programa Smile i assisteixen a algunes de les nostres classes d'anglès (normalment un semestre) com a auxiliars de conversa. Aquest fet requereix un esforç suplementari de coordinació del professor d'anglès amb aquestes persones però suposa un gran benefici per als alumnes ja que a l'aula poden escoltar un altre accent de la llengua anglesa d'una manera més natural i poden interactuar amb molta més facilitat. També creiem que l'aspecte que cal potenciar sempre és l'ús de la llengua anglesa entre els mateixos alumnes i per això, es prioritzen les tasques en parella o en petits grups de treball, on hi ha d'haver un ús exclusiu de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació. Tot i així, cal esmentar que en el cas d'haver-hi algun problema lingüístic que impedeixi la comunicació entre iguals o amb el professor (cas que es pot observar sobretot en la primera etapa de l'ESO), la llengua de suport ésel català.



24

2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres El fet d'haver anat reduint el nombre de professors del Seminari d'anglès (ja que les places que deixen els professors que es jubilen queden automàticament amortitzades) comporta que no puguem oferir matèries optatives i alternatives en anglès que serien destinades a ampliar els coneixements de la matèria. Per això, només podem oferir activitats d'ampliació que no impliquin un major nombre d'hores lectives per part del professorat. En aquest moment, tenim endegades tres activitats: 1. INTERCANVI AMB MIDDLETON CHENEY (OXFORDSHIRE, ANGLATERRA) Des del curs 2004-2005 el seminari d'anglès organitza un intercanvi bianual amb la Chenderit School de Middleton Cheney (Oxfordshire, Anglaterra) destinada a un conjunt de 25 a 30 alumnes que fan 2n o 3r d’ESO amb una durada de 8 a 10 dies. Els nostres alumnes efectuen el viatge a Middleton Cheney la setmana abans de Setmana Santa i ells venen a Tarragona durant la setmana anterior al crèdit de síntesi (normalment la primera de juny). Els objectius de l'intercanvi són el fet de poder practicar l'anglès en una òptima situació d'immersió lingüística, poder viure i conviure amb un/a estudiant de la seva mateixa edat i la seva família, a més de tenir l'oportunitat de fer visites culturals de gran interès com Londres, Bath, Stratford-upon-Avon i Oxford. 2. VIATGE A LONDRES (1r BATXILLERAT) Des del curs 2009-2010 s'ofereix la possibilitat de fer el viatge d’estudis de 1r de batxillerat a Londres per un grup de 25 a 30 alumnes. El viatge inclou una estada de 5 nits (6 dies) en un hotel cèntric, els bitllets d’avió, les entrades als museus i els viatges en transport públic de Londres (autobús i metro). Els professors acompanyants són membres del Seminari d’Anglès i a més, de les visites culturals de més interès, també es fan itineraris literaris per la ciutat. Aquí cal esmentar l'itinerari dickensià que es va fer per Londres en el viatge del mes de març del 2012 amb motiu del 2n centenari del naixement de l'il·lustre novel·lista anglès Charles Dickens (1812-1870). 3. CONCURS D'ANGLES INTERESCOLAR DE CATALUNYA – THE FONIX Des del curs 2010-2011 el nostre centre participa en el Concurs d'Angles Interescolar de Catalunya – THE FONIX organitzat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En cada edició hi participen un nombre total de sis alumnes (un per cada nivell) amb un molt bon nivell d'anglès que representen el centre. La participació en el concurs és totalment gratuïta i es tracta de passar diferents proves eliminatòries fins arribar a la fase final, que es realitza a Barcelona. És una prova molt complerta on es valora la comprensió lectora, l’expressió escrita i la competència oral dels alumnes. Hi hem participat en les quatre últimes edicions i sempre hi ha hagut alumnes nostres que han arribat a la final.

A més de totes aquestes activitats, des del seminari d'anglès s'ha proposat de fer una matèria optativa d'ampliació per alumnes de 1r de batxillerat amb l'objectiu d'adquirir el coneixement de la llengua anglesa per poder obtenir el Cambridge FCE (First Certificate in English) for Schools. Es tracta d'un títol internacional que certifica un nivell d'anglès



25

intermedi-alt o sigui, B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües i es pot fer dins l'horari lectiu de l'alumnat amb la qual cosa no comporta cap despesa addicional per a la família (tret dels llibres i les taxes de la prova). Aquesta proposta va ser portada a la reunió de caps de seminari amb l'equip directiu del centre i posteriorment va ser rebutjada per l'equip directiu del centre.

2.3.1.2.1. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera

En l'anterior PLC (del curs 2007-2008) es va establir que a partir del curs 2008-2009 s'impartirien en llengua anglesa continguts de la matèria de Ciències de la Natura (llavors anomenat PELE) a dos grups de 1r d'ESO d'acord amb les famílies dels alumnes implicats. Aquest implement curricular havia de tenir una durada de tres cursos i podia atènyer altres matèries en el següents cursos de l'ESO. Per dur a terme aquest projecte, els professors de llengua anglesa i ciències de la natura van participar activament en els cursos de formació del professorat organitzats pel Departament d'Ensenyament. Des de llavors s'ha fet un seguiment del projecte i se n'ha comprovat la consolidació al centre. També cal esmentar que sempre ha estat molt ben acollit i valorat tant pels alumnes que hi han participat com per les seves famílies. Per això, en aquest moment el PILE o AICLE del nostre centre està establert de la següent manera: 1r d’ESO: Ciències de la natura en anglès. 2n d’ESO: Física i química en anglès. 3r d’ESO: Biologia i tecnologia en anglès.

Els alumnes del nostre centre que participen en el projecte AICLE són alumnes amb un bon rendiment acadèmic i molt motivats per millorar la seva competència lingüística en anglès, la qual cosa ja afavoreix que presentin una progressió molt satisfactòria en un període de temps relativament breu. Els professors d’anglès del grups on hi ha aquests alumnes del projecte AICLE han de treballar en coordinació permanent amb els docents que imparteixen els blocs de ciències en anglès dels Seminaris de Biologia, Física i Química i Tecnologia.

2.3.2. Llengües estrangeres - ALEMANY


La continuïtat del professorat d’alemany en els últims anys ha millorat sensiblement la coordinació entre cicles i entre cursos. En el procés de reflexió previ a l’elaboració de programacions i selecció de material sempre es valora el grau de coneixement de l’alumnat de determinats conceptes gramaticals i semàntics. A més a més, hi juguen un paper molt important les temàtiques tractades, tot intentant que siguin les més properes possibles als interessos actuals dels alumnes. Si en un primer cicle ens centrem en temàtiques relacionades amb el medi directe: casa, família, escola, temps lliure, etc, al tercer i quart curs els temes es refereixen més a qüestions



26

mediambientals, de comunicació interpersonal i nous mitjans, la ciutat, els viatges, professions. Tanmateix hi ha una progressiva integració de totes les habilitats, des del punt de vista actiu i receptiu.

2.3.2.1.1. Desplegament del currículum

Al nostre centre es comença a estudiar la primera llengua estrangera a primer curs de l`ESO amb 4 hores setmanals. La resta de cursos de primer i segon cicle disposen de 3 hores setmanals, així com a Batxillerat. Pel que fa la segona llengua estrangera, hi ha la possibilitat d’iniciar un apropament mitjançant una matèria Alternativa a la Religió que s´anomena “Parlem Alemany” durant un quadrimestre d’aquest mateix primer o segon curs de l’ESO. D’altra banda, com a assignatura optativa es pot començar a estudiar com a segona llengua a partir de segon de l’ ESO, amb 2 hores setmanals, 2 a tercer, 3 a quart i 4 a primer i segon de Batxillerat. A més a més s’ofereixen altres blocs quadrimestrals de temàtica variada: jocs i cançons, cultura actual alemanya, etc, tant sigui en forma d’assignatures optatives o com a part integrada dins la nostra programació. Considerem que la integració d’aquests blocs temàtics suposa una part substancial del currículum, ja que aprendre una llengua viva implica necessariament conèixer la cultura i la quotidianitat del lloc on es parla. D’altra banda, el coneixement d’ aquests aspectes resulta molt enriquidor des del punt de vista intercultural i un important foment de la tolerància entre nacions, religions, creences, aficions, etc.

2.3.2.1.2. Metodologia

Des del Seminari d’Alemany, l’atenció a la competència oral es coordina de manera progressiva al llarg dels cursos de l’ ESO i el Batxillerat, diferenciant entre primera i segona llengua només a l’hora de considerar la major exposició a la llengua dels primers, a causa del nombre d’hores de classe que reben. Tot i així, tractant-se d’una llengua nova, que els alumnes no coneixen en absolut, el període inicial d’exposició (comprensió oral) resulta una mica més ample, per donar marge a familiaritzar l’alumne amb els nous vocables. L’horitzó de l’ intercanvi anual amb Alemanya que té lloc quan els alumnes cursen 4rt ESO suposa una considerable motivació pels nostres alumnes a l’hora d’intentar assumir i posar en pràctica el màxim de recursos orals. Aprofitem aquest impuls tant abans com després de l'intercanvi per aprofundir en la competència oral dins i fora de les aules, animant la comunicació amb els companys alemanys mitjançant les noves tecnologies i amb la immersió que suposa l’estada amb una família. Tanmateix val a dir que el Seminari d’Alemany està duent a terme un nou projecte d’oralitat que suposa un impuls molt important en aquest aspecte, en introduir un 50% del temps lectiu un tractament exclusivament oral del temari: és a dir, durant la meitat de les classes setmanals totes les nostres activitats es basen en l’ús actiu i receptiu de la llengua, amb activitats que siguin realitzables només de manera oral. A aquest impuls a la oralitat hi contribueix de manera notable el fet de poder disposar dels assistents de conversa alemanys del projecte SMILE, projecte amb el qual col·labora el Seminari



27

d’Alemany des dels seus inicis ja que tenir un parlant nadiu de l’idioma motiva molt els alumnes per parlar en alemany.


Els materials d’ensenyament de llengua alemanya a secundària estan en continua renovació, i el professorat d’aquest centre està en contacte amb les editorials més prestigioses per mantenir aquesta actualització, especialment pel que fa la introducció de les noves tecnologies. En aquests moments estem treballant amb els llibres de text de l’Editorial Langenscheidt (“Berliner Platz NEU 1, 2 i 3”). A més, hem introduït l’ús del Moodle com a eina quotidiana, així com el treball d’alguns aspectes de gramàtica i vocabulari en format DVD. El visionat de vídeos en versió original és també pràctica habitual, la qual cosa suposa un repte i alhora una motivació important per als alumnes.

2.3.2.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera

La utilització de noves tecnologies a l’aula d’alemany o de qualsevol altra llengua estrangera és una realitat i una necessitat, a més a més d’una eina estimable per afavorir l’atenció de l’alumnat fent servir un mitjà que els hi és proper. El Seminari d’Alemany té a la seva disposició un aula amb canó, DVD i vídeo que s’adequa a les nostres necessitats. Podem treballar part del temari amb el canó a classe, fem presentacions (tant el professorat com els alumnes) amb Power-Points i els DVDs que acompanyen el nostre material didàctic resulten un complement més de la nostra feina.


El professorat d’alemany estimula i fomenta la implantació progressiva de la llengua alemanya com a llengua vehicular a l’aula. Com hem comentat a l’apartat 2.3.1.1.2., el projecte d’impuls a l’oralitat abans esmentat és una mostra del nostre interès per l’ús de la llengua estrangera a l’aula.

2.3.2.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

En el nostre cas disposem a més a més de l’objectiu de l’ intercanvi amb Alemanya com a focus clau de motivació durant l’ ESO i del nostre viatge cultural a Berlín al Batxillerat. Totes dues activitats curriculars apropen l’alumnat a la llengua viva i actual, tot activant la seva capacitat receptiva i productiva tant a nivell oral com escrit i facilitant l’assumpció amb normalitat de l’ús de la llengua estrangera. D’altra banda, el Seminari d’Alemany participa en el Pla d’Impuls de l’Alemany que duen a terme conjuntament el Goethe Institut de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Els nostres alumnes es van poder examinar al nostre centre dels exàmens oficials del Goethe Institut de Barcelona. Així, molts d’ells van obtenir el títol “Start Deutsch 2”, necessari per poder fer una estada com a estudiant ERASMUS a Alemanya.



28

2.3.3. Llengües estrangeres - FRANCÈS


Tot i que coneixem la importància de l’aprenentatge d'una altra llengua estrangera, el francès, el nostres alumnes només el poden aprendre com a matèria optativa a l'ESO ja que des del curs 2011-2012 no hi ha cap professor amb jornada sencera de francès i són dos professors d'anglès els que imparteixen la llengua francesa. Els nostres alumnes que opten per aprendre el francès com a segona llengua estrangera poden fer-ho de la següent manera: 1 hora a 2n d'ESO, 2 hores a 3r d'ESO i 3 hores a 4t d'ESO per afavorir un desenvolupament progressiu de la seva competència en llengua francesa. El major problema que tenen els alumnes de francès del centre és que, malgrat l'esforç, motivació i dedicació que hi han destinat, aquest aprenentatge no pot tenir cap continuïtat a Batxillerat ja que els professors d'anglès que imparteixen aquests cursos no tenen suficient disponibilitat lectiva en els seus horaris.

2.3.3.1.1. Desplegament del currículum La majoria d'alumnes que opten per la llengua francesa com a 2a llengua estrangera tenen un molt baix o inexistent nivell d'aquesta llengua francesa ja que no hi ha pràcticament cap escola de la ciutat de Tarragona que contempli l'aprenentatge del francès en el seu projecte curricular. Només es fa un grup per nivell i no es preveu cap mena d'agrupament flexible ja que la ràtio d'aquests grups és normalment més reduïda que la de les matèries obligatòries. També cal considerar que els alumnes que trien una segona llengua estrangera saben que es una matèria optativa de continuïtat, ja que les hores anuals van augmentant progressivament (tal com hem esmentat en l'apartat anterior) i per tant, no té cap sentit aprendre una llengua d'una manera discontinua i a més, alentiria el ritme d'aprenentatge de la resta dels companys. Per tant, existeix en una gran diversitat (com en tots els grups de llengua estrangera) i per això, es potencien activitats d'ensenyament i aprenentatge de diversos estils i característiques de manera que tots els alumnes arribin a assolir un nivell de comunicació bàsic però efectiu en llengua francesa.

2.3.3.1.2. Metodologia

Es vetlla perquè l'enfocament emprat en l'aprenentatge de la llengua francesa sigui el comunicatiu i que l'alumne adquireixi habilitats lingüístiques amb especial èmfasi en la competència oral des del primer dia que entra en contacte amb la llengua francesa.



29

Totes les activitats d'ensenyament i aprenentatge estan situades en contextos el més similars possibles als de la vida diària, tenint en compte la dimensió social d'una llengua tot promovent que l'alumne participi activament en l’activitat dialògica, ja sigui en parelles o en petits grups de treball. Per tant, es potencien espais de comunicació suficientment variats per a fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge i es promou que tots els alumnes arribin a ser cada vegada més autònoms en el seu aprenentatge i, alhora, aprenguin a treballar cooperativament. Considerant que el francès és una llengua romànica que presenta moltes estructures lingüístiques similars al català i al castellà, cal una coordinació efectiva entre el professorat d'aquestes matèries per no repetir aprenentatges que els alumnes ja tenen consolidats i construir sobre tot allò que ja saben.


El material didàctic per a l'aprenentatge del francès consta de llibres de text que són emprats els tres cursos de l'ESO que els alumnes cursen el francès. Es tracta d'un mètode que prioritza la competència oral dels alumnes i que a més, disposa de material d'ampliació i reforç i dels continguts digitalitzats per poder fer ús de les pissarres digitals que hi ha en totes les aules de l'ESO. Quan calen més materials didàctics, es pot fer ús de tots els recursos que hi ha a la xarxa i el moodle del centre és una altra eina que serveix per poder ampliar coneixements i revisar tot allò que s'ha vist i practicat a l'aula. També es poden incloure pel·lícules, documentals i altres materials de caire audiovisual que ajuden a tenir més bona comprensió del la llengua i també a copsar les realitats d'altres llocs, cosa que serveix per comparar les similituds i diferències dels diferents entorns i els seus habitants. El nostre centre també va participar a Les Journées du Français Langue Etrangère 2013 per entrar en contacte i consolidar noves pràctiques docents. 2.3.3.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera S'empren tots els recursos tecnològics que tenim al centre per afavorir un major temps d'exposició a la llengua francesa, de manera que són una part indispensable en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de la llengua francesa. També s'anima als alumnes a exposar oralment en petits grups amb l'ajuda d'un suport audiovisual creat per ells mateixos, de manera que treballen cooperativament i els discursos orals produïts són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge.


Hi ha un ús habitual de la llengua en totes les classes de francès i es promou que totes les interaccions en l'aula, tant formals com informals, siguin fetes en aquesta llengua. També es vetlla d'establir un clima favorable en el qual els alumnes se sentin segurs i s'animin a anar utilitzant la llengua francesa de manera progressiva.



30

L'objectiu d'aquesta etapa educativa en llengua francesa és que els alumnes han de disposar d’una competència comunicativa bàsica, sobretot en comprensió i expressió orals i pensar que aquest idioma pot ser el vehicle principal de comunicació amb molts ciutadans del món i els pot facilitar l’aprenentatge d'altres continguts curriculars.

2.3.3.2. Projectes i programes plurilingües

Durant el curs 2012-2013, es va projectar i dur a terme un programa plurilingüe i intercultural amb la participació de tres centres de secundària. Es tractava de la iniciació i aproximació a llengua francesa en un lloc de parla francesa (a Nimes en el mes de novembre de 2012) ja que aquesta localitat i el seu entorn presenten unes característiques similars a les de Tarragona, especialment la presència de nombrosos monuments de l'època romana. Hi van participar els alumnes de 3r i 4t d'ESO que aprenen francès i els que van optar per les matèries de llatí i cultura clàssica tant del nostre institut com de dos altres centres del nostre entorn: Institut Baix Camp de Reus i Institut Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Tota aquesta diversitat d'alumnes de diferent procedència viatjant i treballant cooperativament les tasques encomanades va suposar un enriquiment personal de tots els alumnes i va influir molt positivament tant en l'aprenentatge de matèries lingüístiques com en les no lingüístiques.

Durant el curs 2012-2013, el nostre centre va participar en el projecte: Sciences et Société. A més, els alumnes de 3r d'ESO van treballar les activitats preparades i adaptades al seu nivell, per la seva professora, del tema: Manger, bouger pour ma santé. A causa del fet que el nostre centre està desenvolupant aquest projecte, hem obtingut la concessió d’un auxiliar de conversa, la qual cosa afavoreix moltíssim la presència del francès al centre i serà un element de motivació important pels alumnes i els professors. Com que encara continuem amb aquest projecte, aquest any repetirem el tema : Manger, bouger pour ma santé i hi incorporarem el tema: Vivre avec le soleil amb l’ajuda de l’auxiliar de conversa. 2.4. Organització i gestió

2.4.1. Organització dels usos lingüístics

2.4.1.1. Llengua i documents del centre

En el nostre centre sempre s'ha seguit un criteri lingüístic favorable a l'ús de la llengua catalana en el rètols, els cartells i la l'ambientació general. A la pràctica no hi ha hagut mai cap inconvenient ja que la proximitat lingüística de les dues llengües oficials eviten que hi hagi dificultats insalvables.

2.4.1.2. Ús no sexista del llenguatge

El centre vetlla i seguirà vetllant de manera que es faci un ús no sexista del llenguatge. Això s'ha de complir en els documents del centre, en els comunicats amb les



31

famílies dels nostres alumnes i sobretot, pensem que cal observar-ho ben acuradament en tot el material didàctic i pedagògic que els alumnes treballen. Per tant, cal tenir molta cura quan es fa la tria dels llibres de text ja que s'ha de revisar que el llenguatge no sigui sexista però sobretot que no sigui un material que perpetuï els estereotips sexistes i masclistes, que ja s'haurien d'haver superat, de manera que els nostres alumnes siguin del tot conscients que les actituds sexistes denigren les persones i incrementen les desigualtats per motiu de sexe. De tot això també cal tenir-ne una cura molt especial a l'hora de triar qualsevol altre material d'ensenyament i aprenentatge: llibres de lectura, articles de premsa, DVDs, vídeos, cançons, etc... Si volem que els nostres alumnes tinguin ben assolits els valors democràtics de la nostra societat, també cal vetllar que el material tot just esmentat no perpetuï ni el racisme, ni l'homofòbia ni el menyspreu d'altres religions i/o creences.

2.4.1.3. Comunicació externa i relació amb les famílies

El nostre centre fa servir la llengua catalana en la seva relació amb totes les institucions i també en les notificacions i comunicacions amb totes les famílies dels alumnes del centre. No es fan versions bilingües (català - castellà) ni en altres llengües tot i que es fa un seguiment personalitzat dels alumnes nouvinguts per part de la professora de l'aula d'acollida de manera que la informació pugui ser traslladada a les seves famílies. En el cas dels alumnes sud-americans de parla hispana la professora de l'aula d'acollida ajuda que els alumnes comprenguin el contingut de la notificació o comunicació de manera que en puguin informar les seves famílies amb totes les garanties. Quan es tracta d'alumnes nouvinguts que no entenen ni el català ni el castellà, es troba un alumne que parli la mateixa llengua i es fa un petit acte de traducció simultània a tres bandes amb l'ajut de la professora de l'aula d'acollida de manera que es pugui garantir que la seva família rebi la informació del centre. Per tant, el català és la llengua de treball i de projecció interna i externa del nostre centre, i el seu desconeixement per part d'algunes famílies en cap cas suposa que puguin quedar excloses de les activitats del centre ni que el centre hagi de disminuir l'ús de la llengua catalana.

2.4.1.4. Activitats extraescolars

El nostre centre educatiu té una llarga tradició en l'organització i realització d'activitats extraescolars al mateix centre. Hi ha activitats que estan plenament consolidades ja que acumulen més anys de presència al centre com són el bàsquet, el teatre, el cant coral i l'orquestra. Des del curs 2012-2013, amb la jornada lectiva compactada als matins, s'ha ampliat l'oferta d'activitats extraescolars amb la possibilitat de poder triar entre un ventall més ampli d'activitats extraescolars com el futbol, el patinatge, el taekwondo, la robòtica, el ball, els escacs, la fotografia, etc...



32

En la majoria d'aquestes activitats hi ha monitors coordinats per l'equip del centre però n'hi ha algunes que són responsabilitat directa de professors del centre o fins i tot d'algun pare o mare que s'ha ofert per dur a terme l'activitat. Es tracta d'activitats que comencen el mes d'octubre i acaben el mes de maig i en totes la llengua catalana és la llengua d'ús, ja que és la llengua d'ensenyament i aprenentatge del centre.

2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu

2.4.2.1. Actituds lingüístiques Des del centre, sempre s'ha treballat en el sentit que tota la comunitat educativa tingui una actitud favorable a la diversitat lingüística de l'alumnat i a l'enriquiment cultural que això suposa. En la vida quotidiana del centre no s'han detectat pas conflictes entre els alumnes causats per la diversitat lingüística però existeix un servei de mediació en el centre (en el qual hi participen dues professores i alguns alumnes del centre) que pot ajudar a la resolució d'aquests conflictes si en sorgeix algun. En el currículum del centre, es disposa d'un seguit de matèries alternatives, optatives, així com les matèries d'educació per la ciutadania i l'educació eticocívica i la mateixa tutoria on es promou una actitud positiva vers el plurilingüisme i la diversitat cultural.

2.4.2.2. Alumnat nouvingut i mediació lingüística En el moment actual, ja no hi ha cap administració que ofereixi serveis de traducció a disposició dels centres educatius i per tant, quan es preveu que hi haurà dificultats greus per entendre's amb alguna família nouvinguda, se'ls recomana que han de portar algun familiar o amic que entengui alguna de les dues llengües oficials. En cas que aquestes famílies no ho hagin entès o bé no hagin pogut trobar ningú que els ajudi (especialment important en el moment de la matriculació en el centre), ens veiem en la obligació de demanar l'ajut d'algun alumne del centre que parli la mateixa llengua. Normalment són alumnes que ja fa temps que estan escolaritzats a Catalunya i per tant, coneixen bé la llengua catalana i el nostre centre. En aquests casos, es fa entendre a la família que aquest alumne ha deixat la seva aula habitual per ajudar i se'ls demana que siguin no s'allarguin innecessàriament. Si aquest fet es torna a repetir, es demana la col·laboració d'algun altre alumne del centre que també parli la llengua de la família nouvinguda. Per tant, el nostre centre sempre opta per donar la oportunitat d'integració als alumnes nouvinguts de manera que amb el seu esforç i el suport de tota la comunitat educativa esdevinguin parlants competents de la nostra llengua catalana i puguin conèixer la nostra història i cultura així com totes les tradicions més arrelades.



33

2.4.3. Organització de la programació curricular 2.4.3.1. Coordinació cicles i nivells

El nostre centre sempre ha prioritzat la coordinació en totes les etapes educatives i s'estableixen reunions periòdiques per aconseguir una màxima coordinació dins del mateix curs, dins del cicle, entre els cicles i entre les dues etapes educatives que impartim (ESO i Batxillerat). També s'ha treballat sempre per obtenir la màxima coordinació amb les escoles de primària del nostre entorn ja que en la majoria de casos, els seus alumnes opten per estudiar l'etapa de l'educació secundària obligatòria en el nostre centre. Primer, cal que els professors de llengües del mateix curs i els dels grups de reforç o desdoblament treballin plegats i cal comptar també amb els docents de la USEE i la AI, ja que imparteixen les matèries instrumentals als alumnes amb NEE diagnosticades. Seguidament cal establir la coordinació entre el professorat del mateix cicle, ja sigui 1r cicle d'ESO, 2n cicle d'ESO o Batxillerat. Llavors la coordinació s'amplia al professorat dels dos cicles d'ESO fins acabar amb la tasca de coordinació de les dues etapes educatives del nostre centre (ESO i Batxillerat). Considerant el nombre d'alumnes, de docents i grups del centre, la tasca de coordinació és força complexa però s'ha aconseguit una satisfactòria coordinació entre els diferents docents del curs, del cicle, dels cicles i de les etapes.

2.4.3.2. Estructures lingüístiques comunes

El tractament de les estructures lingüístiques comunes a les dues llengües oficials d'una manera coordinada és un principi bàsic de la metodologia del centre que evita la repetició de continguts, desajustos en l'aprenentatge i permet atendre millor l'especificitat dels continguts. Per aquest motiu, ja fa temps que els Departaments de Llengua Catalana i el de Llengua Castellana van optar per fer una estreta tasca de coordinació que suposa que els alumnes puguin obtenir uns millors coneixements en les dues llengües. Tot i així, per poder optimitzar l'esforç fet per aquests dos departaments del centre caldria que es baixés significativament la ràtio d'alumnes (sobretot en les matèries lingüístiques) i al mateix temps s'incrementés el nombre d'hores lectives dedicades cada setmana a l'aprenentatge de les llengües curriculars. Per tant, un cop ja consolidada la metodologia de les estructures lingüístiques comunes entre la llengua catalana i la llengua castellana, s'estan fent propostes i esforços de manera que les altres llengües curriculars no en quedin al marge, perquè s'ha demostrat que amb una més gran coordinació dels professionals docents de les matèries afins, els alumnes obtenen uns millors resultats en el seu aprenentatge ja que tenen diverses matèries lingüístiques per poder practicar i consolidar els seus coneixements.



34

2.4.3.3. Projectes d’innovació

El centre sempre ha participat en projectes d'innovació educativa pel que fa referència a l'aprenentatge i ensenyament de les llengües com també en la digitalització i informatització del centre. Cal recordar que vam ser dels primers centres en participar en el projecte 1X1 així com en el PELE (posteriorment PILE) que segueix sent un important projecte curricular que are s'anomena AICLE. També s'ha dut a terme el projecte d'innovació de la biblioteca escolar anomenat PUNTEDU i es participa en el programa d'impuls de la lectura anomenat ILEC. A més, seguim participant en projectes d'innovació europeus o Comenius i en el programa SMILE amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Per tant,sempre hi ha hagut i hi haurà la voluntat de prendre part de manera ben activa en tots els projectes i plans que comportin una millora en l'aprenentatge i ensenyament de les llengües en el nostre centre.

2.4.4. Biblioteca escolar

La biblioteca del nostre institut es troba a la planta baixa de l'edifici, al costat de l’entrada, en un espai relativament ample i lluminós que ha estat pràcticament totalment remodelat recentment. A causa de l’antiguitat del centre, la biblioteca ha anat acumulant una bona quantitat de publicacions de diverses temàtiques i èpoques i conté un conjunt important de llibres de coneixement i referència, un fons molt ric d'enciclopèdies especialitzades en diferents àmbits del coneixement i diccionaris de totes les llengües curriculars. També hi ha llibres de text de caire científic (matemàtiques, química, biologia... ) i obres de ficció, ja que tenim col·leccions completes de llibres clàssics traduïts al català i una extensa gama d'obres de narrativa i poesia tant de la literatura catalana com de la castellana. També hi ha un nombre important de llibres de lectura de diferents nivells en llengua anglesa i a més, disposem de llibres d'un alt valor històric com volums de literatura i història del segle XIX i principis del XX. Des del curs 2008- 2009, la Biblioteca Escolar del nostre centre està inclosa dins del Programa d'Innovació Educativa "Puntedu", cosa que ha facilitat l’actualització i dinamització d’aquest espai. En aquests moments la biblioteca disposa de 10 ordinadors, un canó, un racó de lectura informal i té gairebé tot el seu fons documental catalogat amb el programa e-Pèrgam.

També es va crear la Comissió de la Biblioteca Escolar que es reuneix trimestralment, les funcions de la qual són:

- Elaborar del pla de treball anual amb les activitats de cada curs i la seva temporització. - Coordinar les propostes dels diferents Departaments. - Elaborar la memòria anual. - Avaluar el pla de treball. En acabar cada curs, la comissió elabora la memòria i a partir d’aquest document s’avalua el desenvolupament de les accions previstes en el pla fet a començament de curs i la consecució dels objectius plantejats. S’analitzen també els objectius que no s’han



35

assolit i, si cal, les activitats que no han funcionat prou bé. Les conclusions a què s’arriben serveixen com a base per elaborar el pla del curs següent. També cal remarcar que s'aprofita l'avinentesa d'algunes diades assenyalades, com la de Sant Jordi, per organitzar diferents actes de caire acadèmic i literari, des dels concursos de poesia, prosa, assaig i teatre tant en català com en castellà com una exposició d'art, una parada de venda de llibres i una d'intercanvi de llibres. Els alumnes es responsabilitzen d'algunes d'aquestes activitats amb l'ajut d'algun membre de la comissió que vetlla pel bon funcionament dels diferents actes que es duen a terme a la biblioteca. La biblioteca del centre també organitza actes literaris per commemorar el centenari del naixement d'escriptors tant en llengua catalana com castellana. Normalment es programen exposicions i lectures en veu alta i/o dramatitzades de l'autor, actes en els quals també hi col·laboren tants els alumnes com els professors de llengua i literatura com els dels alumnes i professors dels Batxillerats de Visual i Plàstica com els d'Arts Escèniques. Així, cal esmentar que aquests darrers cursos s'han organitzat actes per celebrar el naixement de Màrius Torres, Miguel Hernández i Salvador Espriu, entre d'altres. Alguns dels actes programats i que han estat més reeixits, s'han tornat a repetir a l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona amb l'assistència d'un públic molt més ampli i variat. Gràcies a la realització d’aquest projecte s’ha creat una matèria alternativa a 4t d'ESO anomenada Estratègies per a la Recerca així com itineraris específics per a la recerca a la Biblioteca Pública de Tarragona, també adreçats als alumnes de 4t d'ESO de manera que els serveixin per realitzar el seu Projecte de Recerca. Aquests itineraris i altres activitats han estat possibles gràcies a tasca de col·laboració i coordinació amb la Biblioteca Pública de Tarragona.

2.4.4.1. Accés i ús de la informació Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina

d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència, a més de ser una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres eines escolars com la revista ja que són dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor

Pel que fa a l’accés a la informació, sempre s'ha potenciat l’ús de la biblioteca, especialment per realitzar els Projectes de Recerca de 4t d'ESO i els Treballs de Recerca de 2n de Batxillerat tot i que la quantitat d’equips informàtics encara és insuficient per al nombre d'alumnes del centre. També ens complau que tot sovint es realitzin treballs de recerca de 2n de Batxillerat relacionats amb la catalogació i l'estudi d’alguns documents de l’arxiu. Per tant, es va incrementant progressivament l’ús de la biblioteca, de manera que sigui per a tots els alumnes del centre un lloc on puguin potenciar les seves habilitats i millorar el seu aprenentatge.



36

2.4.4.2. Pla de lectura

Un altre programa en el qual participa l’institut és el programa Impuls de la lectura en un Centre Educatiu (ILEC). Va ser el Seminari de Matemàtiques el primer a realitzar la formació relativa a l’ILEC i a posar en marxa un procés de comprensió lectora per tal de millorar la resolució dels problemes matemàtics. Posteriorment hi va entrar el Seminari de Tecnologia, que també l’està aplicant a les seves classes. Aquest programa forma part del Pla de Lectura de Centre (PLEC) que és un document del centre on cada Departament i Seminari fa la seva aportació sobre com està treballant cadascun dels apartats del PLEC: la competència lectora, la competència informacional i el gust per llegir. Així, en un sol document es reflecteixen totes les activitats al voltant de la lectura que ja es duen a terme o bé hi ha programades. Pel que fa al primer eix del PLEC, la comprensió lectora, els nostres alumnes tenen un molt bon nivell de lectura, tal i com es desprèn de l’anàlisi dels indicadors de les competències bàsiques de 4t d'ESO i dels resultats obtinguts en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) pels alumnes de segon de batxillerat, on els nostres alumnes estan per sobre de la mitjana dels instituts de Catalunya. Pel que fa a la competència informacional, el segon eix del PLEC, considerem que aquest és l’apartat que cal treballar més ja que en sortir de l’institut els alumnes han de ser capaços de gestionar, buscar i fer servir tot tipus d’informació per tal d’elaborar treballs a la universitat o a qualsevol altre lloc on desenvolupin la seva activitat. Tant a primer, segon i tercer d’ESO amb els crèdits de síntesi, a quart amb el Projecte de Recerca i al Treball de Recerca de segon de Batxillerat, els alumnes han d'aprendre a presentar qualsevol treball amb un òptim nivell de qualitat tant en el contingut com en la forma. Tot sovint hi ha hagut alumnes nostres que han guanyat premis del CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica) així com altres premis i distincions que fomenten l’esperit científic del jovent, convocats per universitats, altres institucions educatives i/o empreses. Pel que fa a l’últim eix del PLEC, el gust per llegir, des de la Biblioteca Escolar i des de la biblioteca d’aula ja es fan activitats per incentivar a la lectura. És en aquest punt on potser cal que fem tots un major esforç de manera que tots els nostres alumnes desenvolupin el gust per la lectura malgrat la tendència audiovisual de la societat, la implicació dels joves en les xarxes socials i el fet alguns alumnes provenen d'entorns familiars de nivell socioeconòmic més desafavorit.

2.4.5. Projecció del centre

2.4.5.1. Pàgina web del centre El centre disposa d'una pàgina web on es dóna informació relativa a les etapes educatives que el centre ofereix (ESO i Batxillerat). Per tant, hi ha informació permanent



37

sobre el currículum i els departaments del centre però també hi ha informació de caire més temporal que s'ha d'anar actualitzant i sempre s'utilitza la llengua catalana. La pàgina web del centre és una eina especialment important en els períodes de preinscripció i matrícula ja que hi ha tota la informació que les famílies dels alumnes i futurs alumnes necessiten tenir present. També és molt útil durant els mesos d'estiu i principis de curs ja que hi consten els llibres de text de cada curs, els quaderns d'estiu, les dates de les proves de setembre i de les reunions generals dels tutors amb els pares. També és en aquests moments una pàgina de referència per a tota la comunitat educativa del centre ja que ofereix una sèrie d'enllaços útils tant per a l'alumnat (moodle, edu365.cat, IOC, ...) com per al professorat (ATRI, SAGA, ALEXIA, ...). Cal dir que amb la progressiva informatització i digitalització del centre, la pàgina web ha esdevingut un recurs habitual i imprescindible per a tota la comunitat educativa.

2.4.5.2. Revista

El primer exemplar de la revista FULL RAS del nostre institut correspon als mesos d'octubre-novembre de 2003. Al principi tenia una impressió en suport de paper i més endavant, es va passar al suport digital tot i que encara se'n imprimeixen alguns exemplars en paper. Gradualment s'ha incrementat notablement el nombre de pàgines de cada revista fins a tenir-ne unes 16 en l'actualitat i cal esmentar que l'últim exemplar del curs 2013-14 va ser el número 36 de la revista del centre. Des de sempre ha estat una revista d'actualitat del centre oberta a la participació de tota la comunitat educativa i és la veu de l'institut però també la veu personal de cada un dels membres de la comunitat educativa. Per col·laborar-hi, només cal fer arribar el material a l'adreça electrònica de la revista o deixar-ho a la consergeria del centre indicant que és per a la revista. La revista FULL RAS inclou articles informatius i d'opinió, entrevistes, dibuixos, jocs, passatemps i concursos amb premis. També inclou una gran varietat de reportatges fotogràfics de les més recents activitats curriculars i extracurriculars que els nostres alumnes duen a terme dins i fora del nostre centre. Per tant, considerant el gran nombre d'alumnes del centre, és un mitjà ideal per ajudar a tota la comunitat educativa a conèixer i tenir constància de totes les activitats del centre. Com a novetat d'aquest curs, cal indicar que els responsables de la nova etapa de la revista són els alumnes d'informàtica comunicativa de 4t d'ESO junt amb el seu professor i cada exemplar de la revista es penja en suport de paper a la cartellera principal del centre i digitalment a la pàgina web del centre. A més s'envia per correu electrònic a totes les famílies del centre en format PDF ja que també conté informació acadèmica important per a tothom.



38

2.4.5.3. Exposicions

Tradicionalment el nostre institut ha organitzat esdeveniments com exposicions per donar a conèixer el centre i la seva història a la ciutat. Així, es van dur a terme una sèrie d'actes importants tant al centre com en altres institucions de la ciutat per celebrar el 150è aniversari de la creació de l'institut en el curs 1994-95 que van incloure diverses exposicions, xerrades i conferències i fins i tot la presentació del llibre amb la història del nostre institut.

Avui en dia se segueixen organitzant actes d'aquest tipus en el mateix centre i en altres institucions de Tarragona amb la col·laboració de diferents organismes públics de la nostra ciutat. Aquesta tasca la porta a terme la Coordinadora d'Activitats Escolars i inclou exposicions de les matèries de visual i plàstica però també de les matèries lingüístiques i algunes de caire interdisciplinar que uneixen textos i imatges.

També es fan exposicions dels millors Treballs de Recerca de 2n de Batxillerat tant al centre com a l’espai Jove Kesse de Tarragona ja que és un lloc de trobada i de relació per a joves i al mateix temps es mira de fomentar la participació dels nostres alumnes en la vida del municipi.

2.4.6. Intercanvis i dimensió internacional del centre En el nostre institut sempre s'han fomentat i se segueixen fomentant les activitats conjuntes amb centres docents d'altres països europeus. Totes aquestes activitats han estat esmentats anteriorment dins dels apartats dels departaments de llengües que en són els màxims responsables d'aquestes activitats. Per tant, es poden resumir en: - Departament de llengua catalana i literatura: Projectes Comenius - Departament de llengua castellana i literatura: Projectes Comenius - Departament de llengües estrangeres: - Seminari d'anglès: Intercanvi amb Anglaterra i viatge a Londres. - Seminari de francès: Viatge a França -Departament de llengua alemanya: Intercanvi amb Alemanya i viatge a Berlín. 3. Concreció operativa del projecte (Pla anual) Per poder tractar la concreció operativa del projecte i elaborar els plans anuals corresponents es va constituir una comissió lingüístics en la qual hi figuren: Un membre de l’equip directiu, els caps de seminaris i/o representants de les llengües catalana, castellana, anglesa, alemanya i francesa, coordinació pedagògica, l’assessor Lic, l'inspector del centre i la coordinadora lingüística. En primer lloc, aquesta comissió va anar seguint tot el procés de confecció del projecte, tot afegint i concretant totes les activitats de caire lingüístic del centre, tant les que són específiques de qualsevol de les llengües curriculars com les activitats conjuntes en els quals hi participen tots els departaments del centre. En el temps de confecció d'aquest PLC, s'ha pogut constatar que tots els departaments i seminaris tenen establertes moltes activitats per promoure les competències lingüístiques. També s'ha



39

constatat un bon funcionament de la coordinació dins dels departaments i seminaris però potser caldria millorar el transvasament d’informació interdepartamental. Més endavant, la tasca d'aquesta comissió ha estat i segueix sent la de fer propostes per prioritzar els objectius en concrecions anuals, tot establint i especificant les actuacions pertinents de manera que es puguin aconseguir en la temporització prevista. Cal remarcar que sempre es parteix de la diagnosi prèvia i s'assenyalen els indicadors que s’hauran de fer servir per fer-ne el seguiment més adequat i que el PLC, com tots els altres documents del centre, ha de ser periòdicament revisat i actualitzat de manera que pugui ser una eina útil en l'aprenentatge i l'ensenyament del català i les altres llengües curriculars.