Les matrones de Tortosa
Autora: Pilar Salvador García
Tutor: José Luis Lacueva
Centre: INS Ègara
Les matrones de Tortosa és un treball de recerca que estudia i contextualitza
l’existència d’una Orde militar honorífica femenina que es fundà a mitjans del
segle XII a Tortosa. Es pretén investigar si els drets dels que gaudien aquestes
dones van perdurar escrits en el llibre de lleis de la ciutat.
Per poder investigar-ho i tenint en compte els coneixements de dret d’un
alumne de Batxillerat, s’ha plantejat una metodologia de treball factible;
començant per una recerca prèvia del context històric de la península, de
Catalunya i de Tortosa. D’Altre banda, s’ha dut a terme una recerca
bibliogràfica sobre l’Orde de l’Aixa o Orde del Passatemps, fundat al segle XII,
pel compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, format exclusivament per
dones i per la descendència d’aquestes que eren reconegudes per vestir
escapularis vermells i a més a més gaudien de certs reconeixements.
En segon lloc, es va fixar un treball pràctic, relacionat amb la llei. Aquest
consisteix en una comparació de furs o lleis del Liber Iudiciorum i Les Costums
de Tortosa, que siguin equivalents i tractin un aspecte relacionat amb les dones
tortosines. S’han contrastat deu lleis en total i de cada comparació, s’ha extret
una valoració.
L’objectiu del treball ha estat aclarir els privilegis que posseïen aquestes
dames i saber que les diferenciava de la resta. Les preguntes eren les
següents: Quins drets van ser adquirits per les matrones de Tortosa?, Com se
les diferenciava de la resta?, En que van consistir els seus privilegis?
Però la metodologia del treball s’amaga al darrere per poder administrar bé el
temps. Una investigació històrica no és tan simple com aparentment pot
semblar, requereix rigor i un concepte molt clar de temps i espai. Es
precisament per necessitat d’ordre que s’ha dut a terme un seguiment prou
rigorós del treball mitjançant un dietari del treball; cada dia que es treballava
quedava registrat i s’hi escrivien dubtes, aportacions pendents, idees, llibres
consultats i naturalment el què es va fer aquell dia. Les fonts en paper s’ha
endreçat degudament a una carpeta plena d’informació pertinent al treball. I
finalment, el que fa possible un bon ritme de treball és la fixació d’un calendari
per a dividir el temps que es pot dedicar a cada tasca.
A més a més, es va entrevistar al senyor Jesús Massip, antic director de l’arxiu
de Tortosa que ha estat responsable de l’última reedició de Les costums de
Tortosa.
Pel que fa a l’orde, es fundà a una Tortosa devastada per dos assetjaments, el
primer ben planejat i preparat pel compte de Barcelona i un segon en el que els
àrabs tenien avantatge. És en el segon assetjament de la ciutat, on prenen part
les dones, ja que els homes de la ciutat, planejaven matar aquells no aptes per
la guerra i morir en combat. Amb tota seguretat podem dir, que les dones
tortosines van fer molt i més per la seva ciutat. És també gràcies a aquesta
victòria, que la ciutat aconsegueix nous reconeixements.
La tradició explica que tenien el privilegi de caminar per davant dels homes
quan les acompanyaven a missa encara que en aquell moment hi hagués un
oficial o un rei davant, no pagaven dret per les toques1 i si sobrevivien als seus
marits, podien quedar-se amb tota la roba i joies que els hi haguessin regalat
per alt que fos el valor. La dona casada gaudia d’una condició igual que la del
seu marit, i si era soltera, igual que la del seu pare o germà. Aquests
reconeixements tan singulars a l’època van canviar el curs de la història de la
dona a la ciutat, com es va poder intuir parlant amb el Senyor Jesús Massip.
En lo referent al dret, s’ha escollit el Liber Iudiciorum com a punt de referència
de la comparació ja que és un llibre exemplar pel que fa a la història del dret
així com també el dret que s’aplicava a la ciutat cristiana abans de l’ocupació
1
f 1 INDUM 1 Lligadura femenina de tela que cobreix el cap i les espatlles. (impostos pel dret de pentinat) 2 Capellina.
3 Lligadura de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara.
4 Capell femení d'ala petita.
musulmana. Aquest s’ha comparat amb el llibre de costums de la ciutat, que es
considera també un referent degut a la seva modernitat.
Amb tot plegat, es pot dir que de manera directe, no hi ha res legislat, però no
podem afirmar que alguna de les lleis estudiades patís una alteració arrel dels
privilegis inicials. De manera concloent, es pot dir que no s’ha complert la
hipòtesi i en canvi si que s’ha trobat una resposta a cada pregunta plantejada.
Emperò, tímidament podem entreveure el reconeixement cap a les dones i les
seves llibertats. A nivell personal, considero que gràcies a aquest gest
d’agraïment cap a la dona, els tortosins van aconseguir incidir en la societat i
millorar-la, s’hauria de tenir present aquesta peculiaritat, perquè és la prova de
que sempre estem a temps de millorar.
Agraïments
En primer lloc, esmento el nom del meu tutor, José Luis Lacueva que m’ha
guiat fent el treball i m’ha dotat de llibertat per a poder fer-lo a la meva mida. I
sobretot perquè es va presentar disposat a ajudar-me i dirigir-lo des del principi.
Voldria agrair la implicació de la meva família que va fer possible els viatges a
Tortosa i em van empènyer a fer-los. Al meu pare, que generosament em va
ajudar i va fer la majoria de fotos que conté el treball i a la meva mare que va
organitzar els viatges.
No menys important van ser les col·laboracions dels meus tiets que em van
aportar idees, sobretot bibliogràfiques. I també vull destacar l’ajuda del meu
amic Rubén, estudiant de Tortosa que em va guiar pels carrers de la ciutat
fluvial.
I en efecte, li estic molt agraïda a Jesús Massip, que molt amablement em va
obrir les portes de casa seva i va dedicar el seu temps a les meves preguntes.
Sens dubte, aquest no és el treball fet en solitari, és fruit de molta col·laboració.
Imatges
Escuts de la ciutat al claustre de la catedral de Tortosa, alguns escriptors relacionen l’escut en el que podem veure un Aixa amb l’Orde de l’Aixa, d’altres amb el poder jurídic.
Vistes del barri jueu, des del Castell de la Suda a Tortosa. Podem distingir antics murs defensius.
Tomba de Guillem II de Montcada, al monestir de Santes Creus, a
Aiguamúrcia. Fou l’hereter de Guillem de Montcada i senyor de Tortosa.
Il·lustració que representa a una dama de l’Orde de l’Aixa vestint un
passatemps. Recuperada del llibre: Historia de las ordenes de caballería que
han existido y existen en España, D.M. de Iñigo y Miera y D.S. Castanzo.
La portada d’un curtmetratge sobre l’orde que no es va arribar a realitzar.
Recuperat de https://www.foropolicia.es/foros/ordenes-militares-t82030-60.html
Top Related