Les matrones de Tortosa

Autora: Pilar Salvador García

Tutor: José Luis Lacueva

Centre: INS Ègara

Les matrones de Tortosa és un treball de recerca que estudia i contextualitza

l’existència d’una Orde militar honorífica femenina que es fundà a mitjans del

segle XII a Tortosa. Es pretén investigar si els drets dels que gaudien aquestes

dones van perdurar escrits en el llibre de lleis de la ciutat.

Per poder investigar-ho i tenint en compte els coneixements de dret d’un

alumne de Batxillerat, s’ha plantejat una metodologia de treball factible;

començant per una recerca prèvia del context històric de la península, de

Catalunya i de Tortosa. D’Altre banda, s’ha dut a terme una recerca

bibliogràfica sobre l’Orde de l’Aixa o Orde del Passatemps, fundat al segle XII,

pel compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, format exclusivament per

dones i per la descendència d’aquestes que eren reconegudes per vestir

escapularis vermells i a més a més gaudien de certs reconeixements.

En segon lloc, es va fixar un treball pràctic, relacionat amb la llei. Aquest

consisteix en una comparació de furs o lleis del Liber Iudiciorum i Les Costums

de Tortosa, que siguin equivalents i tractin un aspecte relacionat amb les dones

tortosines. S’han contrastat deu lleis en total i de cada comparació, s’ha extret

una valoració.

L’objectiu del treball ha estat aclarir els privilegis que posseïen aquestes

dames i saber que les diferenciava de la resta. Les preguntes eren les

següents: Quins drets van ser adquirits per les matrones de Tortosa?, Com se

les diferenciava de la resta?, En que van consistir els seus privilegis?

Però la metodologia del treball s’amaga al darrere per poder administrar bé el

temps. Una investigació històrica no és tan simple com aparentment pot

semblar, requereix rigor i un concepte molt clar de temps i espai. Es

precisament per necessitat d’ordre que s’ha dut a terme un seguiment prou

rigorós del treball mitjançant un dietari del treball; cada dia que es treballava

quedava registrat i s’hi escrivien dubtes, aportacions pendents, idees, llibres

consultats i naturalment el què es va fer aquell dia. Les fonts en paper s’ha

endreçat degudament a una carpeta plena d’informació pertinent al treball. I

finalment, el que fa possible un bon ritme de treball és la fixació d’un calendari

per a dividir el temps que es pot dedicar a cada tasca.

A més a més, es va entrevistar al senyor Jesús Massip, antic director de l’arxiu

de Tortosa que ha estat responsable de l’última reedició de Les costums de

Tortosa.

Pel que fa a l’orde, es fundà a una Tortosa devastada per dos assetjaments, el

primer ben planejat i preparat pel compte de Barcelona i un segon en el que els

àrabs tenien avantatge. És en el segon assetjament de la ciutat, on prenen part

les dones, ja que els homes de la ciutat, planejaven matar aquells no aptes per

la guerra i morir en combat. Amb tota seguretat podem dir, que les dones

tortosines van fer molt i més per la seva ciutat. És també gràcies a aquesta

victòria, que la ciutat aconsegueix nous reconeixements.

La tradició explica que tenien el privilegi de caminar per davant dels homes

quan les acompanyaven a missa encara que en aquell moment hi hagués un

oficial o un rei davant, no pagaven dret per les toques1 i si sobrevivien als seus

marits, podien quedar-se amb tota la roba i joies que els hi haguessin regalat

per alt que fos el valor. La dona casada gaudia d’una condició igual que la del

seu marit, i si era soltera, igual que la del seu pare o germà. Aquests

reconeixements tan singulars a l’època van canviar el curs de la història de la

dona a la ciutat, com es va poder intuir parlant amb el Senyor Jesús Massip.

En lo referent al dret, s’ha escollit el Liber Iudiciorum com a punt de referència

de la comparació ja que és un llibre exemplar pel que fa a la història del dret

així com també el dret que s’aplicava a la ciutat cristiana abans de l’ocupació

1

f 1 INDUM 1 Lligadura femenina de tela que cobreix el cap i les espatlles. (impostos pel dret de pentinat) 2 Capellina.

3 Lligadura de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara.

4 Capell femení d'ala petita.

musulmana. Aquest s’ha comparat amb el llibre de costums de la ciutat, que es

considera també un referent degut a la seva modernitat.

Amb tot plegat, es pot dir que de manera directe, no hi ha res legislat, però no

podem afirmar que alguna de les lleis estudiades patís una alteració arrel dels

privilegis inicials. De manera concloent, es pot dir que no s’ha complert la

hipòtesi i en canvi si que s’ha trobat una resposta a cada pregunta plantejada.

Emperò, tímidament podem entreveure el reconeixement cap a les dones i les

seves llibertats. A nivell personal, considero que gràcies a aquest gest

d’agraïment cap a la dona, els tortosins van aconseguir incidir en la societat i

millorar-la, s’hauria de tenir present aquesta peculiaritat, perquè és la prova de

que sempre estem a temps de millorar.

Agraïments

En primer lloc, esmento el nom del meu tutor, José Luis Lacueva que m’ha

guiat fent el treball i m’ha dotat de llibertat per a poder fer-lo a la meva mida. I

sobretot perquè es va presentar disposat a ajudar-me i dirigir-lo des del principi.

Voldria agrair la implicació de la meva família que va fer possible els viatges a

Tortosa i em van empènyer a fer-los. Al meu pare, que generosament em va

ajudar i va fer la majoria de fotos que conté el treball i a la meva mare que va

organitzar els viatges.

No menys important van ser les col·laboracions dels meus tiets que em van

aportar idees, sobretot bibliogràfiques. I també vull destacar l’ajuda del meu

amic Rubén, estudiant de Tortosa que em va guiar pels carrers de la ciutat

fluvial.

I en efecte, li estic molt agraïda a Jesús Massip, que molt amablement em va

obrir les portes de casa seva i va dedicar el seu temps a les meves preguntes.

Sens dubte, aquest no és el treball fet en solitari, és fruit de molta col·laboració.

Imatges

Escuts de la ciutat al claustre de la catedral de Tortosa, alguns escriptors relacionen l’escut en el que podem veure un Aixa amb l’Orde de l’Aixa, d’altres amb el poder jurídic.

Vistes del barri jueu, des del Castell de la Suda a Tortosa. Podem distingir antics murs defensius.

Tomba de Guillem II de Montcada, al monestir de Santes Creus, a

Aiguamúrcia. Fou l’hereter de Guillem de Montcada i senyor de Tortosa.

Il·lustració que representa a una dama de l’Orde de l’Aixa vestint un

passatemps. Recuperada del llibre: Historia de las ordenes de caballería que

han existido y existen en España, D.M. de Iñigo y Miera y D.S. Castanzo.

La portada d’un curtmetratge sobre l’orde que no es va arribar a realitzar.

Recuperat de https://www.foropolicia.es/foros/ordenes-militares-t82030-60.html