ns en sortirem. El passat 14 demaig, dissabte, més d’un cente-nar de docents de Filosofia vamser a Mataró, per a una reunió

anual, començada ara fa quatre anys. Hemrecorregut ja Barcelona (Parc de la Ciutade-lla, 2008), Girona (Pont de Pedra, 2009) i, l’a-ny passat, Igualada (Biblioteca central i laplaça de Cal Font). Som positius i afirmati-us: no llencem pedres, mirem de posar-les,amb mà mestra. Els mitjans s’han fet ressòdel to, a la vegada celebratiu i reivindicatiu:cal que «Salvem la Filosofia» (blocs.xtec.cat/sphn) abans que l’ofegui la deixadesa de lesadministracions educatives.

La Unesco (unesco.org) defensa la Filo-soKa en l’educació preuniversitària, arreudel món: recomano el document «FilosoKa:una escola de llibertat» (), on es recla-ma una presència activa de continguts Klo-sòKcs en l’educació, ara més que mai. La Fi-losoKa té una sòlida tradició acadèmica desde fa segles.Cal que els ciutadans tingu-em la capacitat de criticar les idees, d’ésserKns i tot rebels, amb racionalitat. Si no, nin-gú ens salvarà dels «ni-ni», dels manipula-

dors o de tirans. La Unesco escriu que «unciutadà obedient pot ben bé ser un bon ciu-tadà, però està en condicions de ser fàcil-ment manipulat» i, per tant, de conduir-nosa la desfeta. Ensenyar a pensar de maneraautònoma i seriosa és «un element essen-cial en l’educació intel·lectual dels joves».Sòcrates va morir a Atenes, acusat de cor-rompre els joves i introduir noves divinitats:la història es repeteix. La KlosoKa no impe-deix el creixement personal, ni el domini deles tècniques, ni l’afany d’excel·lir personal-ment i de servir els altres. L’altre dia, a Mata-ró, enmig de l’àgora pública, el grup juvenil«Berkana Teatre» va esceniKcar la mort deSòcrates: se’ns posa la pell de gallina, i hi ve-iem l’afany, anònim però gens innocent,d’ofegar l’ensenyament de la FilosoKa alsnostres Instituts. Un disbarat i una irrespon-sabilitat. La Conselleria d’Ensenyament hosap, ho reconeix. Madrid torna a ser la llosaaquí també. El «Manifest de Mataró», ambsuport de milers de catalans, proposa re-meis: accions positives. Ja el , l’alesho-res Conseller Maragall rebé una carta detots els Degans de FilosoKa del nostre petit

país. Li recordaven que la FilosoKa «ha estatsempre una disciplina bàsica al llarg de lahistòria de la nostra cultura i continua es-sent fonamental (...) per al desenvolupa-ment de les ciències i del coneixement, i pertal d’ajudar a pensar i a repensar aspectesbàsics de l’existència humana». Sentencia-ven que «una societat que menysté la Klo-soKa és una societat que tendeix a la incul-tura». Ho volem això? Necessitem políticsvalents, responsables. Amb l’educació nos’hi juga: les hores no estan ben repartides.Els convido a venir a les nostres classes, alsnostres Instituts. Veuran per què ens caluna assignatura respectada. Els joves no poden quedar tancats a la «caverna platòni-ca» ni ser víctimes dels mercenaris del con-sum o de l’apatia. Cal indignar-se, i cridarque l’ensenyament de la FilosoKa a Secun-dària és educar per a la llibertat, que ajuda atotes les matèries, i que és «rellevant en eldesenvolupament de la personalitat emer-gent dels nois i noies» (Unesco). El Parla-ment de Catalunya () i la nostra Lleid’Educació () ho ha proclamat. Per quètan silenci?

E

LA UNESCO EN

DIU “ESCOLA

DE LLIBERTAT”

Professorat de filosofia als institutsgironins i catalans promouen desde fa temps una campanya endefensa d’aquest ensenyament alscentres d’educació secundària

PROFESSOR DE FILOSOFIA A L'INSTITUT ILLA DE RODES

(ROSES)

� fserra@catalonia.net

Xavier Serra i Besalú

Diari de Girona, 24/5/11 Supl. "Aula", p. 3.

http://www.diaridegirona.cat/ (Suplements)