La Unesco en diu "Escola de llibertat"
1
ns en sortirem. El passat 14 de maig, dissabte, més d’un cente- nar de docents de Filosofia vam ser a Mataró, per a una reunió anual, començada ara fa quatre anys. Hem recorregut ja Barcelona (Parc de la Ciutade- lla, 2008), Girona (Pont de Pedra, 2009) i, l’a- ny passat, Igualada (Biblioteca central i la plaça de Cal Font). Som positius i afirmati- us: no llencem pedres, mirem de posar-les, amb mà mestra. Els mitjans s’han fet ressò del to, a la vegada celebratiu i reivindicatiu: cal que «Salvem la Filosofia» (blocs.xtec.cat/ sphn) abans que l’ofegui la deixadesa de les administracions educatives. La Unesco (unesco.org) defensa la Filo- sofia en l’educació preuniversitària, arreu del món: recomano el document «Filosofia: una escola de llibertat» (), on es recla- ma una presència activa de continguts filo- sòfics en l’educació, ara més que mai. La Fi- losofia té una sòlida tradició acadèmica des de fa segles.Cal que els ciutadans tingu- em la capacitat de criticar les idees, d’ésser fins i tot rebels, amb racionalitat. Si no, nin- gú ens salvarà dels «ni-ni», dels manipula- dors o de tirans. La Unesco escriu que «un ciutadà obedient pot ben bé ser un bon ciu- tadà, però està en condicions de ser fàcil- ment manipulat» i, per tant, de conduir-nos a la desfeta. Ensenyar a pensar de manera autònoma i seriosa és «un element essen- cial en l’educació intel·lectual dels joves». Sòcrates va morir a Atenes, acusat de cor- rompre els joves i introduir noves divinitats: la història es repeteix. La filosofia no impe- deix el creixement personal, ni el domini de les tècniques, ni l’afany d’excel·lir personal- ment i de servir els altres. L’altre dia, a Mata- ró, enmig de l’àgora pública, el grup juvenil «Berkana Teatre» va escenificar la mort de Sòcrates: se’ns posa la pell de gallina, i hi ve- iem l’afany, anònim però gens innocent, d’ofegar l’ensenyament de la Filosofia als nostres Instituts. Un disbarat i una irrespon- sabilitat. La Conselleria d’Ensenyament ho sap, ho reconeix. Madrid torna a ser la llosa aquí també. El «Manifest de Mataró», amb suport de milers de catalans, proposa re- meis: accions positives. Ja el , l’alesho- res Conseller Maragall rebé una carta de tots els Degans de Filosofia del nostre petit país. Li recordaven que la Filosofia «ha estat sempre una disciplina bàsica al llarg de la història de la nostra cultura i continua es- sent fonamental (...) per al desenvolupa- ment de les ciències i del coneixement, i per tal d’ajudar a pensar i a repensar aspectes bàsics de l’existència humana». Sentencia- ven que «una societat que menysté la filo- sofia és una societat que tendeix a la incul- tura». Ho volem això? Necessitem polítics valents, responsables. Amb l’educació no s’hi juga: les hores no estan ben repartides. Els convido a venir a les nostres classes, als nostres Instituts. Veuran per què ens cal una assignatura respectada. Els joves no poden quedar tancats a la «caverna platòni- ca» ni ser víctimes dels mercenaris del con- sum o de l’apatia. Cal indignar-se, i cridar que l’ensenyament de la Filosofia a Secun- dària és educar per a la llibertat, que ajuda a totes les matèries, i que és «rellevant en el desenvolupament de la personalitat emer- gent dels nois i noies» (Unesco). El Parla- ment de Catalunya () i la nostra Llei d’Educació () ho ha proclamat. Per què tan silenci? E LA UNESCO EN DIU “ESCOLA DE LLIBERTAT” Professorat de filosofia als instituts gironins i catalans promouen des de fa temps una campanya en defensa d’aquest ensenyament als centres d’educació secundària PROFESSOR DE FILOSOFIA A L'INSTITUT ILLA DE RODES (ROSES) [email protected] Xavier Serra i Besalú Diari de Girona, 24/5/11 Supl. "Aula", p. 3. http://www.diaridegirona.cat/ (Suplements)
-
Upload
xavier-serra -
Category
Documents
-
view
216 -
download
2
description
Defensa de la filosofia
Transcript of La Unesco en diu "Escola de llibertat"
ns en sortirem. El passat 14 demaig, dissabte, més d’un cente-nar de docents de Filosofia vamser a Mataró, per a una reunió
anual, començada ara fa quatre anys. Hemrecorregut ja Barcelona (Parc de la Ciutade-lla, 2008), Girona (Pont de Pedra, 2009) i, l’a-ny passat, Igualada (Biblioteca central i laplaça de Cal Font). Som positius i afirmati-us: no llencem pedres, mirem de posar-les,amb mà mestra. Els mitjans s’han fet ressòdel to, a la vegada celebratiu i reivindicatiu:cal que «Salvem la Filosofia» (blocs.xtec.cat/sphn) abans que l’ofegui la deixadesa de lesadministracions educatives.
La Unesco (unesco.org) defensa la Filo-soKa en l’educació preuniversitària, arreudel món: recomano el document «FilosoKa:una escola de llibertat» (), on es recla-ma una presència activa de continguts Klo-sòKcs en l’educació, ara més que mai. La Fi-losoKa té una sòlida tradició acadèmica desde fa segles.Cal que els ciutadans tingu-em la capacitat de criticar les idees, d’ésserKns i tot rebels, amb racionalitat. Si no, nin-gú ens salvarà dels «ni-ni», dels manipula-
dors o de tirans. La Unesco escriu que «unciutadà obedient pot ben bé ser un bon ciu-tadà, però està en condicions de ser fàcil-ment manipulat» i, per tant, de conduir-nosa la desfeta. Ensenyar a pensar de maneraautònoma i seriosa és «un element essen-cial en l’educació intel·lectual dels joves».Sòcrates va morir a Atenes, acusat de cor-rompre els joves i introduir noves divinitats:la història es repeteix. La KlosoKa no impe-deix el creixement personal, ni el domini deles tècniques, ni l’afany d’excel·lir personal-ment i de servir els altres. L’altre dia, a Mata-ró, enmig de l’àgora pública, el grup juvenil«Berkana Teatre» va esceniKcar la mort deSòcrates: se’ns posa la pell de gallina, i hi ve-iem l’afany, anònim però gens innocent,d’ofegar l’ensenyament de la FilosoKa alsnostres Instituts. Un disbarat i una irrespon-sabilitat. La Conselleria d’Ensenyament hosap, ho reconeix. Madrid torna a ser la llosaaquí també. El «Manifest de Mataró», ambsuport de milers de catalans, proposa re-meis: accions positives. Ja el , l’alesho-res Conseller Maragall rebé una carta detots els Degans de FilosoKa del nostre petit
país. Li recordaven que la FilosoKa «ha estatsempre una disciplina bàsica al llarg de lahistòria de la nostra cultura i continua es-sent fonamental (...) per al desenvolupa-ment de les ciències i del coneixement, i pertal d’ajudar a pensar i a repensar aspectesbàsics de l’existència humana». Sentencia-ven que «una societat que menysté la Klo-soKa és una societat que tendeix a la incul-tura». Ho volem això? Necessitem políticsvalents, responsables. Amb l’educació nos’hi juga: les hores no estan ben repartides.Els convido a venir a les nostres classes, alsnostres Instituts. Veuran per què ens caluna assignatura respectada. Els joves no poden quedar tancats a la «caverna platòni-ca» ni ser víctimes dels mercenaris del con-sum o de l’apatia. Cal indignar-se, i cridarque l’ensenyament de la FilosoKa a Secun-dària és educar per a la llibertat, que ajuda atotes les matèries, i que és «rellevant en eldesenvolupament de la personalitat emer-gent dels nois i noies» (Unesco). El Parla-ment de Catalunya () i la nostra Lleid’Educació () ho ha proclamat. Per quètan silenci?
E
LA UNESCO EN
DIU “ESCOLA
DE LLIBERTAT”
Professorat de filosofia als institutsgironins i catalans promouen desde fa temps una campanya endefensa d’aquest ensenyament alscentres d’educació secundària
PROFESSOR DE FILOSOFIA A L'INSTITUT ILLA DE RODES
(ROSES)
Xavier Serra i Besalú
Diari de Girona, 24/5/11 Supl. "Aula", p. 3.
http://www.diaridegirona.cat/ (Suplements)
