1

LI 58-febrer 05ESPECIAL

El 2 de febrer es compleixen 25anys de l'assassinat de la nostracompanya Yolanda González. Tenia19 anys. I en aquell moment, compart dels actuals companys del PRT-IR i de LI, militava en l'organitzaciótrotskista PST (Partit Socialista delsTreballadors).

L'assassinat de Yolanda es vaproduir enmig de l'onada demobilitzacions estudiantils de finalsdels 70 i primers mesos del 80, contrala LAU (Llei d'Autonomia Universitària)i el ECD (Estatut de Centres Docentsque afectava a secundària). La lluitava generar la Coordinadorad'Estudiants que convocaria jornadesde lluita i la posterior vaga general dedesembre. El govern de la UCD vaaugmentar la repressió assassinant ados estudiants per "tirs a l'aire" enuna mobilització contra l'Estatut delsTreballadors: Emilio Martínez i JoséLuís Montañés. La vaga general esva estendre i va arribar tots els centresde secundària.

Yolanda era una de les representantdels estudiants en la Coordinadora. Idavant l'ascens de la mobilització, elgovern i la patronal van decidiracompanyar la repressió policial amb"un cop selectiu al cap del movimentestudiantil". La nit del 1 de febrer,diversos membres del denominatBatallón Vasco-Español del'organització feixista Fuerza Nueva deMartínez Loza -després FrenteNacional-, van segrestar la Yolanda acasa seva, a Aluche (Madrid). El seucadàver va aparèixer al matí següent.

Emilio Hellín i Ignacio Abad van sercondemnats com autors materials del'assassinat. En el judici a més van

Yolanda,No oblidem!

11111 22222

33333 44444

Fotos extretes de l'opsucle delPST de febrer del 81

per la reobertura del sumari

aparèixer les connexions policials ambel Batallón Vasco-Español. No obstantaixò, després de la condemna, Hellínva escapar a Paraguai aprofitant unpermís i va caldre realitzar una duracampanya 9 anys després del'assassinat perquè fos extraditat icomplís la condemna de 43 anys quehavia rebut. No obstant això, lesconnivències entre l'estat i els feixistes,li facilitarien el 3er grau en el 93, ambmenys de 10 anys complerts a la presó,2 fugides i 7 intents fallits.... Avui capdels assassins de Yolanda compleixcondemna.

Les raons de la seva lluita, tant comel seu assassinat a mans dels feixistestenen la mateixa vigència avui.

A 25 anys del seu assassinat a mans del feixismeA 25 anys del seu assassinat a mans del feixismeA 25 anys del seu assassinat a mans del feixismeA 25 anys del seu assassinat a mans del feixismeA 25 anys del seu assassinat a mans del feixisme

22

25 anys després les tres raons enssemblen plenes de vida. Aquestes...i la lluita contra el feixisme assassí,que fa pocs mesos es cobrava unaaltra vida jove -una més-, al barribarceloní de Gràcia. Roger va passardiversos mesos en coma mentre ales dependències policialsdesapareixien les proves inculpatòriescontra els feixistes que van cometrel'assassinat, i que pocs dies desprésde l'agressió van ser posats enllibertat. De la mateixa manera el1980 al responsable polític del'assassinat -Martínez Loza- se'l vadeixar anar immediatament, i per quèl'assassí material -Hellín- complís partde la seva condemna va caldre feruna campanya internacional nouanys després per tornar a tancar-loa la presó de la qual s'havia lliuratamb tot tipus de connivències.

La lluita contra el feixisme és avuitan viva com fa 25 anys, i també lacomplicitat de l'aparell de l'estat, queprotegeix els feixistes mentre arremetcontra els manifestants als quiagredeixen -Madrid a lesmobilitzacions contra la guerra- odeté als antifeixistes mentre deixapassejar per Barcelona a Ynestrillascada 12 d'octubre. El feixismesegueix viu i protegit per sectors del'aparell d'estat de la Monarquia queté les seves arrels a l'aixecamentmilitar de juliol del 36 i que va costarla vida de centenars de milers detreballadors i joves. La monarquia haemmascarat el règim del Caudillo,però la seva essència perviu en lesseves entranyes i cada cert tempsllança una urpada sobre militantsd'esquerra o immigrants.

Yolanda va lluitar des de l'institutcontra les lleis educatives de la UCD,com milers de joves ho van fer fapoc més de dos anys contra la LOU

del PP. Ho va fer participant iimpulsant l'organització democràticadels estudiants, buscant la sevaconfluència amb el moviment obrer;els mateixos instruments que enscalen avui perquè la lluita i la ràbiaarrenquin una conquesta del governi l'estat. És la mateixa lluita que lad'avui en defensa de l'ensenyamentpúblic contra els plans perdesmantellar-la, una nova escomesaper a privatitzar sectors del'ensenyament públic sota lacobertura de les "exigències" de laUE, el seu acord de Bolonya i laConstitució Europea que preténsantificar-los.

Yolanda tenia un segon motiu pera lluitar, com a dona. Quants milersde dones que quotidianamentdefensen els drets de lestreballadores se senten identificadesamb la seva lluita? La doble opressiósegueix avui tenallant-les: doblejornada, salaris un trenta per centmés baixos, violència... Yolanda erabasca i a Deusto es va fer el seuenterrament, i va lluitar amb el PSTpel dret d'autodeterminaciód'Euskadi, un dret que l'acabadad'estrenar monarquia del 80 negavaper tots els mitjans, inclosos elsassassinats de militants bascosexecutats -com en el cas deYolanda- sota les sigles del'anomenat "Batallón Vasco-Español" o més tard, amb els GAL.Llavors tot just imposàvem la legalitatde partits i sindicats al franquisme,avui lleis com la de Partits han tancatpartits i associacions, il·legalitzatdiaris, detingut centenars delluitadors bascos. Un Pla com eld'Ibarretxe, que no passa de ser unamoderada reforma estatutària, estàcondemnat per la Inquisiciócentralista dels monàrquics. La lluitaper la defensa dels pobles contra laMonarquia és més vigent que mai.

Yolanda a més d'aquestes lluitesen les quals es poden identificarmilions de joves, dones o poblesoprimits havia decidit unir-les, alcostat de molts altres motius, en unsol projecte: construir un partitrevolucionari, pel socialisme. El queals seus assassins els va dur a

declarar en el judici que davant lainsistència de Yolanda de reivindicar-se trotskista, li cridessin "Roja demerda, esteu embrutant Espanya!",o al fer-la baixar del cotxe que la duiensegrestada i clavar-li dos trets primeri el de gràcia després, dir-li "Aquí s'haacabat el passeig, roja. Baixa". Aixòper a molts companys és d'aquellescoses que ja va caducar. No obstantaixò, nosaltres reivindiquem el símbolde Yolanda per totes i cadascuna deles seves lluites, però moltespecialment perquè entenem queés actual i necessària la construcciódel partit revolucionari.

Com deia Manrique i canta PacoIbáñez: "un hombre solo. Una mujer,así tomados de uno en uno son comopolvo, no son nada, no son nada".La clau de la nostra força està enl'organització, i aquesta ha retroceditsubstancialment en els últims 25anys. I amb ella la capacitat deresposta.

Avui molts busquen "altres" formesnoves d'organització o simplementles estructures que anomenenhoritzontals "en xarxa" i queredueixen a l'extrem que la gent esreuneixi per a discutir i decidir el quevol fer, que fan de qui té el control dela llista de correus (instrumentconvertit en decisiu) qui determinaquè i amb quines prioritats discutiruna o altra cosa, que no garanteixtampoc el compromís en la respostadoncs pocs la senten com a pròpia...El mateix passa en la recerca de"noves alternatives" al capitalismeque reprodueixen ni més ni menysels vells debats de mitjans del segleXIX: amb les alternativescooperativistes (siguin de producció,distribució o consum), amb modelssocials que es pretenenautogestionaris i al marge del sistema(encara molt lluny del que van serels fracassats falansteris i icàries (*)del XIX), amb la negativa a la lluitapel poder -"doncs el poder corromp",com ja deia Sant Tomàs d'Aquino-,deixant als que el posseeixen que hosegueixin fent, o les versions mésrecents que a l'anterior afegeixen elcant a l'individualisme i carreguencontra tota organització, com Negri.

Dona, jove i basca"Yolanda era jove, era dona, era basca.Tenia tres raons fonamentals per a lluitar. (…)Tot això ho va englobar en una sola batalla:en la batalla pel socialisme, per la revolució,en la batalla per un partit revolucionari".Eren les paraules de comiat del nostrepartit, llavors el Partit Socialista delsTreballadors (PST), a una companya que enshavien assassinat.

Unir les lluites en un parUnir les lluites en un parUnir les lluites en un parUnir les lluites en un parUnir les lluites en un partit rtit rtit rtit rtit revolucionarievolucionarievolucionarievolucionarievolucionari

3

Creiem en la necessàriaorganització dels moviments peròamb això no hi ha prou per a derrotaral sistema. Perquè l'enemic és globali només el derrotarem si actuemglobalment, unificant les lluites ambun objectiu ferm. I això, com ens handemostrat els milers de lluitesnacionals i internacionals que hansacsejat aquests 25 anys, no es dónaespontàniament. És per això queheroiques baralles que es cobrenmilers de vides de lluitadors acabensense arribar al fruit del canvi social.Falta la proposta globalitzadora queles unifiqui, la del partit revolucionari,la d'aquell que en cada lluitaquotidiana proposa als lluitadors comnord la lluita intransigent contra elgovern i l'estat de torn i contra elsistema capitalista. La d'aquell ques'ha guanyat la confiança delstreballadors i els joves en cadascunade les petites lluites de cada dia, ladel que ni es ven ni pacta ambl'enemic de classe, aquell queconstruït nacional i internacionalment,és l'instrument perquè quan elslluitadors surten al carrer es puguinembastar lluites i coordinar processosd'una a altre banda del món.

Avui, a 25 anys, aquest objectiunecessari està més lluny que llavors.I en això el sistema i amb ell elfeixisme es creix i segueixassassinant. Per això reivindiquemespecialment la síntesi que va ferYolanda dels seus motius per a lluitar,la construcció d'un partit profunda-ment democràtic en el seu si, inseriten cada confrontació del movimentobrer i popular i profundamentintransigent amb el nostre enemic declasse. Això és el trotskisme.Aquesta era la lluita de Yolanda, iaquesta és avui la nostra lluita. A 25anys del seu assassinat, manté totala vigència que va tenir el 80 repetiramb el puny tancat i les dentapretades, el nostre compromís ambla nostra camarada assassinada:

Yolanda González, fins alsocialisme sempre!

(*) Els falansteris de Fourier (1772-1837),així com les icàries de Cabet (1788-1856)van ser comunitats igualitàries iautogestionàries, que van arribar aimplantar-se amb el sacrifici de centenarsde treballadors que van deixar tota la sevavida en l'esforç de construir a partir d'ellesuna alternativa al capitalisme. El seu fi tràgicel simbolitza el suïcidi de Cabet després delfracàs i fins i tot la reintegració al sistemacapitalista de les icaries d'Illinois (EEUU).

Què ha passat en aquests 25 anysper a retrocedir en aquest objectiu quellavors era comú entre treballadors ijoves de la necessitat d'organització?Potser el capitalisme s'ha tornat mésamable? No, al contrari avui presentaamb el neoliberalisme un rostre molt mésdur i brutal que llavors i ens apropa permoments a escenaris de barbàrie.Potser l'estat s'ha democratitzat? Noal revés, amb la consolidació de laMonarquia les l l ibertats que vam

arrencar al franquisme s'han anatdissolent en un estat cada vegada méspolicial (mesures antiterroristes, retalladallibertats, Llei de Partits, eleccions cadavegada més insultantment destinadesa reproduir els partits del règim, ...). Elsmotius contra l'estat i el sistemacapitalista són més forts a mesura quepassa el temps. No obstant això moltsdubten de la possibilitat d'una alternativaal capitalisme, la validesa del partitrevolucionari com a instrument, fins i totde la necessitat d'organitzar-se. El triomfmés important en aquests 25 anys del'estat monàrquic i del sistema capitalistai el seu aparell de propaganda ha estatintroduir la desorganització als caps demolts lluitadors, propiciar la concepcióparalitzant de l'individualisme per aafrontar les lluites, la del temor al'organització estable, la del'espontaneïsme com a bandera, en llocde l'organització, de la unitat de classefront patronal i el govern.

Per a això han contat ambl'inestimable suport de doscol·laboradors: la socialdemocràcia -aquíel PSOE que a més dirigia la UGT- queva mostrar com un partit que elstreballadors creien republicà, que

parlava de l'autodeterminació, de lesllibertats contra el franquisme, quedenunciava l'imperialisme, fins i tot ambun Boyer que en el 75 clamava perl'expropiació de la banca, sense el que -escrivia- era impossible un programad'esquerres, arribava al govern per a"descobrir" la Guàrdia Civil, reprimir elspobles, aprovar la LOAPA, construir elsGAL, potenciar la banca i les gransmultinacionals mentre aplicava lareconversió i destruïa 5 milions de llocs

de treball, impulsar l'imperialisme en elMagrib i Amèrica Llatina, ficar-nos enl'OTAN darrera dels ianquis... i rendia unhomenatge insultant al monarca. Tot aixòva dur al desencantament i una grandesmoralització en la mateixa proporcióamb la que milions de treballadors i joveshavien dut al PSOE al Govern en el 82esperant un canvi.

Però no va ser menor l'aportació del'estalinisme, no només a escalainternacional quan la classe obrera i lajoventut mundial va poder descobrir labrutalitat d'uns règims burocràtics quevan usurpar el nom del socialisme i queres tenien a veure amb ell. En l'estatespanyol l'aportació del PCE va sersubstancial. Era el gran partit ambinfluència de masses -molt superior alPSOE- doncs controlava absolutamentCCOO i bona part del movimentorganitzat. El PCE, va ser el primer partit"d'esquerres" que va posar la banderamonàrquica-franquista en un míting, quiva fer callar el clam que van aixecar elsassassinats feixistes d'Atocha, qui vaimposar al moviment obrer i la joventutla "transició" monàrquica a costad'esclafar als milers de militants quecreien en el socialisme i la revolució.

Què ha passat?RetrRetrRetrRetrRetrocés en l'orocés en l'orocés en l'orocés en l'orocés en l'organitzacióganitzacióganitzacióganitzacióganització

44

Mentre això passava, CCOO iUGT de la mà de PSOE i PCE queels controlaven iniciaven un camí delliurament a la patronal i l'Estat ambels Pactes de la Moncloa, van seguiracceptant per activa i per passivales Reformes Laborals que vandividir profundament la classe obrerai van allunyar als nous sectors dejoves treballadors i immigrants de lalluita sindical quotidiana condemnats

a la precarietat, a escales salarialsdobles o triples, a ser venuts commoneda de canvi... mentre lesseves nòmines dels "alliberats"creixien sense parar i les sevesarques s'omplien per "aportacions"de l'Estat i de l'empresa pública.

No podem deixar de situar lesnostres pròpies responsabilitats pera frenar aquest procés dedesmoralització, divisió idesorganització que es va estendrecom una pesta per fàbriques,instituts, universitats i barris.

Perquè el trotskisme havia dut unabatalla de decennis contral'estalinisme, a la URSS contra ladegeneració estalinista, ambcentenars de militants assassinatsen els camps d'extermini. Havíemanunciat que la continuïtat de laburocràcia estalinista duiairremeiablement a la restauraciócapitalista i amb ella a una profundareculada en les condicions de vidade la classe obrera, i així va ocórrer.Havíem denunciat l'anomenateurocomunisme com a cobertura

de Carri l lo i Cia i a la social-democràcia per imposar la renúnciaa les ànsies de llibertat, a la rupturademocràtica i socialista de bonapart de la militància obrera i jove.Lluitàvem per la reconstrucciósindical i contra els Pactes de laMoncloa i les reformes laborals, perla l l ibertat dels pobles... I noobstant, tot això no va ser suficientperquè els partits trotskistesresistissin el vendaval de la crisi deles organitzacions: la inexperiència,la marginalitat respecte dels centresobrers essencials en els quals elcontrol estalinista era pràcticamenttotal, els errors i ... al final la recercade "dreceres" per a construir el partitvan allunyar a les organitzacionstrotskistes de la possibil itatd'aprofitar aquest rebuigl'estalinisme i la socialdemocràciaper a construir l'alternativa. Peròconstatar els errors del passat noens porta a considerar que elnecessari sigui impossible: i avui ésmés necessària que mai unaalternativa mundial al capitalisme, lalluita per unificar els sectors declasse obrera i la reconstrucció delsindicalisme, la presa del poder pelstreballadors/as, la llibertat delspobles, la lluita contra la Monarquia.I això, per a nosaltres ho engloba elprojecte de construcció d'un partitrevolucionari i el d'una Internacional.La tasca està encara pendent, però-rectificant passats errors- segueixsent urgent i necessària.

DerDerDerDerDerrrrrrotar el feixismeotar el feixismeotar el feixismeotar el feixismeotar el feixisme

Ap. Correu 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correu 206 CP- 17080 de GironaAp. Correu 92 CP-28320 de Madride-mail: luchaint@telefonica.nethttp://www.li-litci.com

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellào en català) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrésper un any al compte corrent: La Caixa 2100- 3459-31-La Caixa 2100- 3459-31-La Caixa 2100- 3459-31-La Caixa 2100- 3459-31-La Caixa 2100- 3459-31-2100220515 2100220515 2100220515 2100220515 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviar per correu dins del'Estat espanyol i 3.000 pessetes si cal fer-ho fora de l'estat espanyol).La subscripció de lliurament en mà és de 17 euros i la podeu ferposant-vos en contacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en elsarticles signats.

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

No és en els tribunals ni en les urnes onpodrem parar al feixisme, sinó en elscarrers, organitzant-nos, com en lamobilització de masses que a l'octubre de2000 va arraconar als feixistes aBarcelona. Organitzant tambél'autodefensa com fruit de l'organitzaciódel moviment de masses, perquè quetractin de prendre-la en les seves mansnomés uns pocs no fa sinó retreure alconjunt de la tasca insoslaiable que hemde prendre tots, en la convicció que alfeixisme no se li discuteix, se'l destrueix.

31 de gener de 2005