Xerraire 58

38
Editorial 2 EL CASTELL Visitem un castell. Estances del castell. 3 CONSTRUÏM On vivim A dins de casa Construïm una casa El poble 9 UN MÓN DE CASES Parlem amb un arquitecte. Arquitectura popular. Les cases modernistes. 16 UNA HISTÒRIA DE CASES Museu d’Història de Catalunya. 25 TOT LLEGINT Ens informem per saber-ne més... 27 CONSTRUYENDO PALABRAS Casas y habitaciones Arquitectura con la pizarra digital Edificamos. 26 BUILDINGS Hänsel and Gretel. Our house. My home and our town 33 EL BLOC DE L’ESCOLA I LA INTRANET: Hi participes? MONTSE 36 ELS PARES DIUEN... 37 1

description

Revista de l'escola Segimon Comas

Transcript of Xerraire 58

Page 1: Xerraire 58

Editorial 2EL CASTELL Visitem un castell. Estances del castell.

3

CONSTRUÏM On vivim A dins de casa Construïm una casa El poble

9

UN MÓN DE CASES Parlem amb un arquitecte. Arquitectura popular. Les cases modernistes.

16

UNA HISTÒRIA DE CASES Museu d’Història de Catalunya. 25TOT LLEGINT Ens informem per saber-ne més... 27CONSTRUYENDO PALABRAS Casas y habitaciones Arquitectura con la pizarra digital Edificamos.

26

BUILDINGS Hänsel and Gretel. Our house. My home and our town

33

EL BLOC DE L’ESCOLA I LA INTRANET: Hi participes? MONTSE 36

ELS PARES DIUEN... 37

1

Page 2: Xerraire 58

Editorial

Construïm el dia a dia aprenent i gaudint

A cada instant de les nostres activitats,

Sabent que junts podem compartir.

Es tracta de tenir una mirada oberta i

Sorprendre’ns cada dia amb un nou somni.

Aquest Xerraire té com a eix central les cases, els edificis, el nostre entorn. No volíem deixar passar l’oportunitat de celebrar l’Any Cerdà i ho hem fet adaptant-lo al nostre entorn més proper i com a excusa per poder parlar i aprendre de les nostres cases. Un repàs de l’organització del nostre paisatge urbà actual i del passat ens porta a la reflexió i a la construcció del nostre futur a partir de criteris de sostenibilitat. El tema ja està obert i la descoberta ha estat un èxit de tots. Ara petits i grans tenim el deure d’anar forjant el nostre futur.

Cada cicle s’ha plantejat el tema a partir d’un eix temàtic i d’un punt de vista diferencial a partir de les activitats i sortides d’aquest trimestre. I com sempre ens hem adonat que som capaços de sumar esforços i quan ara repassem la feina conjuntament veiem una altra vegada que compartir un tema tots junts ens va sentir més grans i ens ajuda a compartir els nostres aprenentatges.

Hem treballat amb la intenció de poder-vos fer un tastet dels nostres treballs des de les diferents àrees que hi hem dedicat temps: Medi, català, castellà, anglès i tallers de plàstica.

I el Xerraire com cada curs en aquesta època es torna dolç, tranquil i s’emociona davant la màgia del Nadal i us diu a tota la comunitat educativa:

BONES FESTES!

2

Page 3: Xerraire 58

EL CASTELL VISITEM UN CASTELL : els cargols, els dracs i els dinosaures

OBSERVO I DIBUIXO: el Castell de Montesquiu

3

Page 4: Xerraire 58

ESTANCES DEL CASTELL: Cicle mitjà

Fotos de la nostra sortida al Castell de Montesquiu

Al fons s’hi veu la Masoveria. Dibuixant el Castell de Montesquiu.

També vam observar la flora i la fauna del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.

Dibuixant plantes de l’entorn.

Estances del castellEL CASTELL

El castell de Montesquiu està situat a la comarca d’Osona, a la subcomarca del Bisaura i a la població de Montesquiu. El castell de Montesquiu té forma de quadrilàter i al cap damunt té unes punxes que s’anomenen marlets.Justament a la terrassa sud a un costat hi ha una campana que antigament la feien servir per avisar els veïns quan hi havia un accident, casaments, un incendi, un enterrament... La campana es va construir l’any 1.999. Al davant de l’entrada del castell hi ha un pou que el feien servir per fer bonic, perquè aquest pou és fals. També tenen un jardí amb molts arbustos que a dins hi ha roses, aquest jardí sembla un laberint.Al voltant del jardí hi ha arbres que els hi va plantar l’ Emili Juncadella.

4

Page 5: Xerraire 58

ENTRADA

A l’entrada del castell hi ha una porta molt gran perquè abans hi entraven els carruatges. A les parets hi havia anelles per lligar els cavalls, però només en varem veure una, potser amb el temps s’havien espatllat. També hi ha una taula amb un ram i dos bancs de pedra amb forats. Les finestres són molt amples per dins i molt estretes per fora. Les parets no són planes estan fetes de pedres. Les escales estaven fetes de fusta, però quan va venir l'Emilli Juncadella les va reformar de pedra, que les va portar d’un palauet de Barcelona. El què no entenem és que quan muntaven a cavall s’assentaven de costat. A la porta a mà esquerra hi havia una porta, allà hi varem veure un audiovisual.

SALA PRINCIPAL

La sala principal té tres portes molt grans, una llar de foc de fusta, és de fusta perquè el senyor Emili Juncadella només anava al castell a l’estiu, uns escacs que són del segle XVI, una taula per jugar a poker i cartes i també hi havia festejadors. El sostre està fet de fusta i sembla una rajola de xocolata.

5

Page 6: Xerraire 58

LA SALA DE LA MERCÈ

A la sala de la mercè hi ha tres o quatre paraigües al costat de la finestra. També hi ha un escriptori que s’obre amb una felpa perquè quan escrivien no es taqués la taula. Hi vàrem veure també dues cadires i una taula amb unes tasses per fer el te, i una cadira amb uns dibuixos d’incrustacions de marfil (que es treu dels ullals dels elefants).

HABITACIÓ DE LA MERCÈ

L'habitació de la Mercè és a la primera planta del castell de Montesquiu. A l'habitació hi ha uns festejadors que servien per festejar, estan al costat de la finestra. Hi ha un moble secreter que serveix per guardar-hi secrets, per obrir tots els calaixos s'han de tenir 15 claus, si et falta alguna clau no pots obrir cap calaix. Els dibuixos del secreter tots estan relacionats amb la caça perquè a l'Emili Juncadella li agradava anar a caçar al bosc.El llit de l’habitació de la Mercè era un llit curt perquè abans hi dormien incorporats.

MENJADORAl castell de Montesquiu hi ha un menjador amb una taula molt llarga i amb un conjunt de copes per veure licor molt delicades. A cada punta de la taula hi ha unes cadires molt diferents que les altres, hi seien la Mercè Juncadella i l´Emili Juncadella, per demostrar que eren els amos del castell. També hi ha una llar de foc de pedra que l’encenien a l’hivern perquè abans no hi havia calefacció, i al costat de la porta principal hi ha una caixa dels nuvis que servia per guardar la roba.

6

Page 7: Xerraire 58

SALA VENTALLS

La sala de ventalls és una habitació petita comparada amb les altres. Hi ha una taula amb 2 llibres: 1 llibre era amb llatí i 1 amb català, els dos eren molt antics. També hi ha una taula molt gran amb un vidre i dins s’hi podien veure molts ventalls, eren de la senyora Mercè Juncadella, els feia servir en diferents ocasions i en tenia de diferents colors. En aquesta sala igual que en moltes d’altres del castell també hi ha els festejadors a costat de la finestra.

LA SALA SERVEILa sala del servei era la sala dels criats, hi havia un telèfon que es comunicaven amb una centraleta a Montesquiu. Hi vàrem veure unes revistes d’anys passats, també hi havia una planxa com les d'abans que s’havia d'escalfar amb un radiador o amb pedres calentes. Hi havia una taula de fusta i unes cadires blaves també de fusta.En un racó de la sala hi havia una maquina de cosir antiga.

TERRASSAAl castell de Montesquiu hi ha dues terrasses, una situada cara nord i una altra cara sud. A la terrassa situada al Nord hi varem veure al costat de la porta un banc de fusta i al davant hi ha una barana de pedra, des d’on es pot observar un jardí amb una font. A la terrassa hi ha dos zones, la de les senyores i la dels senyors. A la zona dels senyors hi ha una taula més alta que la de les senyores, la taula és de ferro blanc, les cadires són del mateix color que la taula i tenen sanefes i dibuixos molt bonics per demostrar que eren dels senyors.A la de les senyores hi ha una taula de ferro baixa i blanca i cadires blanques amb dibuixos i sanefes més boniques que la dels senyors.Prenien el cafè en zones separades per demostrar que eren rics.

7

Page 8: Xerraire 58

CAPELLA

La capella del castell es troba a la planta baixa. Quan entres a la dreta hi ha una porta on varem veure un audiovisual que hi sortia un gos, en Guiu que és el fantasma del castell. Quan es va acabar l’audiovisual el fantasma Guiu ens va obrir la porta de la capella, va ser molt divertit. La capella és petitona, hi ha uns quants bancs, té dues portes i unes quantes finestres petites. Darrera l’altar també hi ha dues portes. És molt bonica.

8

Page 9: Xerraire 58

CONSTRUÏM UN POBLE

ON VIVIMON VIVIM???

LA CLOSCA ÉS LA CASADELS CARGOLS.

NOSALTRES PODEM VIURE:

XALET PIS CASA MASIA

HEM FET UNA ACTIVITAT PER SABERON VIUEN MÉS NENS I NENES:

MIREMLA FOTO

D’ONVIVIM

CAMINEM PER EL CAMÍ CAP

A CASA NOSTRA.

POSEMUNA PEÇA AL CAMÍ ON VIVIM

LA MAJORIA VIVIM EN UNA CASA O UN PIS.

9

Page 10: Xerraire 58

A DINS DE CASA

EL NOM DE LES PARTS DE LA CASA

LES PARTS DE LA CASA

LA CUINA EL MENJADOR

L’HABITACIÓ EL BANY

LLEGEIX I MARCA EL QUÈ HI HA A CASA TEVA:

10

Page 11: Xerraire 58

CONSTRUÏM UNA CASA

Els dracs, a l’hora de psicomotricitat, hem fet de paletes i hem construït cases. Tenen de tot, façana, porta, finestres, terrat... per la teulada però ens ha faltat temps i és que construir una casa és llarg i difícil!

11

Page 12: Xerraire 58

No hem necessitat eines, tot i que teníem molts maons i totes les eines preparades:

CASC ESCAIRE MARTELL

PIC GAVETA

MAONSPALA PALETA

Hem après també que en una casa, a més de paletes, hi treballen altres persones: arquitectes, llauners, electricistes, pintors...

A més, els cargols, els dracs i els dinosaures hem fet també unes cases amb capses de sabates, en tenim tantes que gairebé sembla un poble!

12

Page 13: Xerraire 58

EL POBLE

A Cicle Inicial, en la classe de medi, hem estudiat l’escola i els altres edificis públics que hi ha en la majoria de pobles semblants al nostre.

Els edificis públics són diferents de les cases on vivim. Les parts de dins estan organitzades segons el servei que s’hi ofereix. Quan parlem d’aquests edificis també podem dir-ne equipaments urbans i es poden classificar en diferents tipus.

Els edificis públics de Sant Quirze de Besora són: l’escola, la llar d’infants, la SES, el CAP, l’Ajuntament, la biblioteca, el pavelló, l’estació de tren i l’església.

N’hem dibuixat alguns, també hem fet una petita descripció de com és i, finalment, ens hem decidit a construir-los.

ESGLÉSIAEstà al costat de la plaça Major, al centre del poble. Té una part més baixa amb la teulada en punxa i al costat hi ha el campanar.

ESTACIÓA l’estació hi paren molts trens que van cap a Vic i Barcelona. L’estació de la RENFE és de color vermall i groc. Té moltes portes amb despatxos i sales d’espera.

13

Page 14: Xerraire 58

Ajuntament Pavelló d’esports

Església Escola Segimon Comas

Piscina municipal Estació

14

Page 15: Xerraire 58

Després de treballar el tema de les cases i els edificis públics, hem après tantes coses que tenim ganes de construir un poble. Uns contrueixen les cases i els altres construeixen els edificis públics.

Per fer-ho, hem portat caixes de cartró de diferents mides, les hem posat fent la forma que té cada edifici, les hem empaperat amb cola i les hem pintat. També hi hem fet les portes, finestres, balcons, xemeneies... Quina feinada..., però ha quedat molt xulo! És Sant Quirze en miniatura!

MAQUETA DE SANT QUIRZE DE BESORA feta pels alumnes de Cicle Inicial

15

Page 16: Xerraire 58

UN MÓN DE CASESPARLEM AMB UN ARQUITECTE nens i nenes de Cicle Mitjà.

De cases de pagès n’hi ha de tres tipus:- Grans cases pairals: a la paret no s’hi veuen pedres, són de diferents maneres, no

tenen porticons i tenen la barbacana que surt una mica.- Gran masia: són les d’arquitectura popular, tenen una barbacana gran.- Petita casa de pagès: situades en llocs esquerps, gairebé no tenen barbacana, no s’hi

veu la pedra a la paret, no són molt decorades.Abans les cases s’arrebossaven amb morter de calç, però ara la gent que compra aquestes cases, pica el morter de calç, per veure les pedres. Així semblen més boniques, però les espatllen, perquè de veritat no són així. També hi posen barbacanes on no hi van. Canvien les xemeneies i les fan grosses.Les portes i porticons eren de color fosc, els pintaven amb tints, i sang de bou i una mica de llet per espantar els mosquits. Si l’habitació de dins era blava, pintaven el marc de la finestra del mateix color blau. Hi havia finestres que no tenien vidres.Ara sabem que davant les cases s’han de plantar arbres de fulla caduca, així fan ombra a l’estiu i a l’hivern, quan cauen les fulles, deixen passar el sol.En Santi ens va dir que cal conservar les cases de pagès com eren, no s’han de canviar, no s’han de copiar cases d’altres països.

ARQUITECTURA POPULAR nois i noies de Cicle Superior- Quines són les cases que formen el nostre paisatge urbanístic de l’abans?- Quina importància té aquest patrimoni a l’actualitat?- On es localitzaven les cases del món rural?- Quins són els seus trets d’identitat?- És important recuperar aquest patrimoni?- Com podem contribuir a preservar aquestes cases?- Som conscients del nostre patrimoni rural?Aquestes i moltes més són les qüestions que vàrem anar desglossant durant la xerrada amb l’arquitecte Santi Llagostera de Ripoll.La xerrada ens va provocar moltes preguntes i ens va fer descobrir una manera molt significativa de viure i valorar la nostra arquitectura popular. A partir de la xerrada ens hem

L’arquitecte Santi Llagostera ens va convèncer, “les masies catalanes s’han de conservar, no podem canviar la seva estructura”... El dia setze de novembre ens va venir a veure el senyor Santi Llagostera, que és arquitecte. Ens va explicar coses sobre el seu ofici i també ens va parlar de les cases de pagès.Ens va dir que en els llocs més alts de les muntanyes s’hi construïen castells, ens els vessants les cases de pagès i a prop dels rius o rieres, s’hi construïen molins.

16

Page 17: Xerraire 58

fet moltes preguntes i ens hem interessat pel tema de la conservació de les cases del nostre entorn.UNA XERRADA AMB MOLT DE CONTINGUT I AMB UN VOCABULARI MOLT ESPECÍFIC SOBRE ELTEMA Dibuixos: Ester, Laura i Sílvia de 6è.Al davant de les cases hi havia arbres de fulla caduca per garantir ombra a l’estiu i sol a l’hivern.

Les cases estaven situades en diferents llocs: en aquest cas la casa està a la plana.

Dibuix d’una pallissa. Les xemeneies tenien el barret curt o de colfa.

A dalt de les calmes és un lloc on també es situaven les cases.

Representació de l’arquitectura popular que s’ha de protegir.

LA CRÒNICA DE LA XERRADA per Laura Gallegos, Joan Mena, Sílvia Folch i Ester Domínguez.El dia 16 de novembre a la biblioteca de l’Escola Segimon Comas va venir el Sr. Santi Llagostera i Güell a explicar-nos aspectes d’interès sobre l’arquitectura popular.

En Santi s’encarrega de preservar l’IEN i ens va explicar que hi ha tres tipus de cases:CASA TIPUS 1: Són les cases pairals amb barreges d’estils de diferents èpoques, però amb parts històriques. Algunes tenen barbacanes, no es veu la pedar i estan pintades.

CASA TIPUS 2: Són les grans masies que ja podem considerar d’arquitectura popular. No tenen cap estil particular.

CASA TIPUS 3: Són les petites cases de pagès. Situades en indrets esquerps i en feixes més estretes.

17

Page 18: Xerraire 58

Els trets característics de l’arquitectura popular són generalment la barbacana petita, un arrebossat a la façana, portes i finestres pintades amb pintura natural (sang de bou), sense paravents, amb els brancals pintats del mateix color que l’habitació per saber com era la casa pintada per dins, la xemeneia de barret curt, els vidres poc fragmentats, els porticons per dins i a l’exterior de la casa arbres de fulla caduca perquè a l’estiu fan ombra i a l’hivern deixen entrar el sol.

CURIOSITATS DE LA XERRADA La conclusió que he tret d’aquesta xerrada és que hem de conservar l’arquitectura pròpia

d’aquí Catalunya. Cal aplicar una normativa per fer un pla per conservar les cases d’arquitectura popular. Nosaltres pensem que la Generalitat s’hauria d’encarregar d’aquest tema. Pau Reolid.

En Santi ens ha parlat de la importància de l’arquitectura popular i de com es menysprea tot i que és la més abundant a Catalunya. Hauria de tenir un respecte especial. Jo proposo que tota la gent que es construeixi una casa de pagès la faci com les de veritat i que no es deixi influenciar per altres formes d’arquitectura. També seria una bona que no es deixessin enderrocar si se’ls ho donés un segon ús. En definitiva tal i com va dir en Santi, no som ni alpins, ni suïssos. Tenim la nostra pròpia arquitectura. Joan Mena

A MÉS A MÉS...• A la xerrada vàrem descobrir

que en Santi Llagostera és l’arquitecte que va projectar la Plaça Bisaura i l’edifici que hi ha costat del riu.

• També vàrem aprendre que a través de les fotografies es poden aprendre moltes topònims del nostre entorn que desconeixiem.

PROGRAMA DE REUTILITZACIÓ, un èxit de tots!Ja tenim preparats els llibres de lectura del 2n trimestre:Educació Infantil: La llegenda de Sant Jordi, La cigonya i la guineu i La llebre i la torutga.

Cicle Inicial: Els dos ratolins de bosc.

Cicle Mitjà: 29 contes bojos-

Cicle Superior: Els tres minyons de Vallairosa.SOCIANILITZEM I COMPARTIM!

18

Page 19: Xerraire 58

LES CASES MODERNISTESMODERNISME AL PASSEIG DE GRÀCIA:

PEDRERA - MANÇANA DE LA DISCÒRDIAUna proposta del CdA de Barcelona adreçada als nois i noies de cicle superior

EL TRAJECTEUna sortida que va esdevenir un repte: Anar a Barcelona fent servir el transports públics.

El dijous, 21 d’octubre a les 8 del matí tots estàvem més desperts que mai a l’estació de Sant Quirze de Besora. Empreníem la sortida que feia dies que estàvem preparant a la classe i calia estar ben informat perquè el trajecte el fèiem amb tren i metro.Prèviament a la sortida ens havíem estudiat a fons el trajecte del tren i del metro. Per a tots i totes el que més ens preocupava eren els trajectes amb metro.

Per aquest motiu tots disposàvem d’un plànol i ens havíem memoritzat totes les estacions d’anada i tornada. Durant el viatge de tornada més d’un digué en veu alta:- Seria capaç d’anar i tornar tot sol!

A l’escola fem sortides sostenibles.

Vallcarca és una parada de metro de la línea L3.

Trajecte amb metro Passeig de Gràcia/Diagonal – Vallcarca.

El viatge a punt de començar. Orientar-se amb els rètols és important quan viatgem amb metro.

Esperant el metro a Gràcia per anar a dinar al CdA de Barcelona.

LES CASES MODERNISTESLa visita a les cases modernistes era l’objectiu de la sortida. A l’escola ens havíem preparat de valent perquè l’activitat consistia en fer de guies turístics davant de cada una de les cases. Per això abans de la sortida ens vàrem dividir en tres grups i dins de cada grup vàrem fer quatre grups per distribuir-nos cada una de les quatre cases.

19

Page 20: Xerraire 58

EL TREBALL ABANS DE LA SORTIDANom: Casa AmatllerAny de construcció 1898/1900Arquitecte: Nom: Josep Puig i Cadafalch

Lloc de naixement:Mataró. Va néixer el dia 17 d'octubrede 1867 i va morir el 23 de desembre de 1956 amb 89 anys.a Barcelona.Obres seves:Casa Amatller,Casa Terrades i Fabrica Casaramona.Estil modernista.

Col·laboradors: Antoni Falguera i Josep Goday i CasalsDescripció: És gran crida molt l'atencio per la teulada que sembla una escala. És

modernista. Té un balcó gran. La porta d'entrada és bastant gran.Localització: Passeig de Gràcía nº 41.

BCNLa casa Amatller és al costat de la casa Lleó Morera i a l’altra costat hi ha la casa Batlló.

Observacions: Hem après que en aquell temps havies de ser ric per tenir una casa d'aquestes.

Galeria d’imatges

Es una foto completa. Imatge del començament de la ruta del modernisme Km 0.

Una foto per dintre. Les formes de les cases modernistes ens van sobtar a tots.

Guies turístics Alex P., Jose, Tarek i Foad

Nom: Casa Batlló

Any de construcció: 1905-1907Arquitecte: Antoni Gaudí, nascut el dia 25 de juny del 1852 a Reus.

Era un arquitecte molt conegut que va construirla Casa Amatller, la Pedrera, la Sagrada Familia , la casa Batlló i el Parc Güell.Totes són de l’estil del Modernisme Català. Es va morir el dia 10 de juny de 1.926 a Barcelona. Està enterrat a la Sagrada Familia.

Col·laboradors: El van ajudar a construir algunes de les obres els arquitectes Jujol Rubió, Martinell Llimona i Riquer.

Descripció: -La casa Batlló té uns colors molt vius.-Les seves finestres són ovalades o quadrades i tenen una barra al mig.-La teulada té forma d’onades i té una xemeneia en forma de creu.

Localització: La Casa Batlló és troba al passeig de Gràcia nº 43 al costat de la casa Amatller .

20

Page 21: Xerraire 58

Galeria d’imatges

La casa Batlló per davant . La teulada de la casa Batlló juntament amb la casa Amatller.

Un dels sostres de la casa Batlló.

Una finestra de la casa Batlló.

Guies turístics Mar, Fiona i Àlex M.

Nom: Casa Lleó-Morera.Abans es deia Rocamora.

Any de construcció: 1902-1903Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner, va néixer a Barcelona(1850), va residir

freqüentment a Canet de Mar on casa seva ha estat convertida en un museu.Va estudiar ciències físico-matemàtiques i arquitectura i en acabar va viatjar per Europa per conèixer les tendències arquitectòniques. Va ser director de l’escola d’arquitectura de Barcelona i va ser diputat a Madrid. Va escriure diversos llibres i va col·laborar en multitud de publicacions Catalanes.Va morir a Barcelona l’any 1923.Les seves obres més destacades van ser el Palau de la Música Catalana i l’hospital de Sant Pau que han estat declarades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.Va ser impulsor de l’estil modernista.

Col·laboradors: Escultors: Eusebi Arnau i Alfons Juyol; ceramista: Antoni Serra; vidrier; Rigalt; mosaicistes: Mario Maragliano i Bru i el mobilista: Gaspar Homar.

Descripció: La casa Lleó i Morera té unes estàtues a la part de baix una mica més amunt uns balcons condecorats. També un balconet en forma de rodona com un ou i al seu costat un balcó una mica estrany. Més amunt gaire bé a la teulada un pilot de finestretes i al terrat és com el dels castells.Té els balcons plens de dibuixos de gàrgoles i té les finestres molt grans. Els balcons són rodons, però també hi ha quadriculats. A dalt de tot té un costat de punxes com els castells, però és diferent perquè té uns dibuixos, unes espirals.

Localització: La casa Lleó-Morera està situada al passeig de Gràcia nº 35 de Barcelona els dos carrers que la travessen són el carrer Aragó i el carrer Consell del Cent.Està situada a la Mansana de la Discòrdia i està al costat de la casa Amatller.

Observacions: L’ any 1936 hi va haver greus destrosses pel foc de metralladores durant la guerra Civil Espanyola.També és una restauració de la casa Rocamora de l’ any 1864.

21

Page 22: Xerraire 58

Galeria d’imatges

La casa l’ any 1903. La galeria del tercer pis. Una de les sales de l’ interior de la casa.

El coronament del terrat de la casa.

Guies turístics Esther, Núria, Laura, Ariadna i Joana.

Nom: La PedreraRep aquest nom per la presència monumental de la pedra del Garraf i Vilafranca de Penedès a la façana. Casa Milà

Any de construcció: Del 1906 al 1910.Arquitecte: Antoni Gaudí Antoní Gaudí era un arquitecte català, conegut mundialment.

Va néixer l’any 1852 i 74 anys desprès va morir, l’any 1926.Algunes de les seves millors obres va ser la Sagrada Família i La Pedrera.El seu estil preferit era el trencadís una tècnica que va inventar ell. El senyor Antoní Gaudí i Cornet.

Col·laboradors: Domènech Sugrañes i Gras, Joan Rubió i Bellver i Josep Canaleta i Cuadras.

Descripció: Està construïda de pedra i té xemeneies que s'assemblen a fantasmes. És un edifici modernista.La casa té com forma d'onades que criden molt l'atenció.A la teulada hi ha com cent xemeneies i als balcons hi ha dibuixos impressionants.

Localització: Passeig de Gràcia Número 92, en la unió amb el carrer Provença.

Observacions: La va encarregar Pere Milà a Gaudí.Els veïns es queixaven perquè no els hi agradava la façana.

Galeria d’imatges

Peu de fotoUna part de la teulada de La Pedrera.

Quatre xemeneies de La Pedrera, una casa modernista.

La Pedrera, una casa modernista de l’edat contemporània.

El pati interior de La Pedrera, vist des de dalt.

Guies turístics Pau Reolid, Ricard Parcerisas, Veselin Yavorov, Eloi de Miguel i Jordi Garcia.

22

Page 23: Xerraire 58

GALERIA DE FOTOS DE LA SORTIDA

Vista general de La Pedrera. Fent de guies davant de La Pedrera. La teulada de La Pedrera és un espai turístic.

Primer pla de la Casa Batlló. El monitor del CdA escoltant la nostra exposició oral.

Guies turístics de 5è informant de les característiques de la casa.

La Casa Amatller recorda les cases dels Països Baixos.

Molts nervis per fer la nostra exposició oral.

La de la façana símbol de la família.

La Casa Lleó-Morera sembla un palauet.

Les exposicions orals es varen preparar prèviament a la classe.

Detalls de la façana de la Casa Lleó-Morera.

23

Page 24: Xerraire 58

EL TALLER DE TRENCADÍSUna de les activitats que ens va agradar més de la sortida va ser el taller de trencadís que vàrem fer a l’aula de treball del CdA de Barcelona.Treballar la tècnica de Gaudí et feia sentir el modernisme més proper. Dividits en grups vàrem desenvolupar els nostres propis projectes que ara podeu visitar als passadissos de l’escola.

A partir d’un projecte la idea pren forma.

Cal posar-hi atenció, el temps té preu!

L’expressió ho diu tot: un èxit!

LES NOSTRES PRODUCCIONS ESCRITES DE DESPRÉS DE LA SORTIDAI després de la sortida dins del projecte d’expressió tots hem aprofundit més en el tema i hem escrit els nostres propis textos:1. La biografia de l’arquitecte.2. La descripció de la casa modernista.3. La valoració de la sortida.Ah, i ens hem descuidàvem tots tenim al nostre pen les fotos del dia de la sortida perquè des del CdA ens van deixar una càmera de fotos per cada grup i al final ens van regalar un CD amb totes les fotos de cada grup.

Al bloc de l’escola i a l’àlbum d’aquest trimestre hi ha una mostra dels nostres textos: consulteu-los!

I si en voleu saber més us deixem els següents enllaços:http://maps.google.es/mapshttp://phobos.xtec.cat/cda-barcelona/http://phobos.xtec.cat/cda-barcelona/index.php?option=content&task=view&id=129

PROGRAMA DE FRUITA

I pel gener + fruita:

mandarina – poma vermella – taronja - pera

24

Page 25: Xerraire 58

UNA HISTÒRIA DE CASES

Museu d’Història de CatalunyaEl passat mes de novembre els alumnes de cicle superior vam anar a visitar el Museu D’ història de Catalunya. A l’ escola havíem treballat el tema de les cases i aquesta visita va servir per completar la nostra informació

Entrem al Museu

Ens van dividir en dos grups per fer les explicacions més entenedores i més fàcils. Cada grup duia una monitora que ens anava explicant tot el recorregut del museu. Calia fer silenci, mirar i escoltar molt. No sempre hi havia temps per demanar-ho tot i veure-ho tot!!!

Prehistòria

Ens van explicar com era la vida a l’ etapa final de la prehistòria i van fer disfressar al Roger amb un sac, simulant els vestits d’ aquella època. També què feien , que menjaven.

Tots els temes de la nostra visita els vàrem treballar prèviament a l’aula amb el nostre dossier del Museu d’Història de Catalunya

Edat Antiga

L’ època dels romans, amb les seves cases luxoses, que tenien un pati interior. Epoca de grans edificis públics.Aquí la Lídia anava amb un vestit de l`època.

25

Page 26: Xerraire 58

Edat Mitjana

Dues classes socials, dues maneres de viure i dos tipus de vivendes:les cases dels pagesos a muntanya que són senzilles, simples i els castells dels senyors amb torres de guaita i grans espais.

Edat Moderna

La vida pren força a les ciutats. Els oficis agrupats en gremis. Hem vist una maqueta d’ una sabateria: l’ obrador, la vivenda, el magatzem,etc… Tot al mateix lloc.

Edat Contemporània

Tot va molt de pressa: una escola de les d’ abans, una cuina molt antiga i una cuina no tant antiga.

El SEAT 600 un cotxe que va fer història.

Els nostres polítics que també han fet història.A part de tot això dedicat a les cases, el museu tenia coses molt maques: un dels primers cotxes , es a dir un 600, imatges i records de la guerra civil,polítics, maneres de viure.

No teniem prous ulls ni temps, per veure-ho tot!!!! Alumnes de 5è.

26

Page 27: Xerraire 58

TOT LLEGINTENS INFORMEM PER SABER-NE MÉSA grup de lectura de cicle superior hem volgut aprendre més coses sobre l’urbanisme de la ciutat de Barcelona i ho hem fet llegint la lectura EL pla Cerdà: L’Eixample publicada a la revista Tretzevents.

Amb la lectura hem après moltes més coses de com Barcelona ha anat esdevenint una gran ciutat. Vet aquí que us en fem cinc cèntims:

He après tot llegint...

L’ idea del senyor Cerdà era que les illes de cases tinguessin placetes i jardins amb arbres i gronxadors i que alguns estiguessin a l’ interior de les illes de cases.

Van decidir ampliar la ciutat perquè hi vivien moltes persones i queien malaltes de contagis.

La gent fins aquesta època vivia dins les muralles. L’ Eixample té uns carrers molt amples, rectes, arbrats i amb xamfrans. Algunes illes en comptes de ser jardins són garatges i magatzems, però

cada vegada se’n estan recuperant més. El senyor Ildefons Cerdà no va guanyar el concurs però es va realitzar la

seva idea. Cerdà va néixer a Centelles 1815, per tant això vol dir que és osonenc. Es va treure el títol d’ enginyer a Madrid. L’urbanisme és la ciència que s’encarrega d’estudiar les ciutats, la seva

organització, funcionament i millora.Grup de Lectura de Cicle Superior.

I també us volem dir que hem llegit i subratllat molt a fons el dossier del CdA de Barcelona sobre el modernisme. Tota una manera d’aprendre a partir de les nostres recerques, les informacions dels monitors de la sortida i la informació escrita del dossier. Si us interessa el modernisme o voleu gaudir d’un dia turístic a Barcelona el podeu llegir i consultar.http://phobos.xtec.cat/cda-barcelona/index.php?option=com_content&task=view&id=78&Itemid=95

PROJECTE MALETES VIATGERESUn projecte compartit amb la Biblioteca Pompeu Fabra

EL CARNET DE LA BIBLIOTECA ENS OBRE LA PORTA A UN MUNT DE LLIBRES…

LA BIBLIOTECA, un espai de consulta i imaginació!

27

Page 28: Xerraire 58

CONSTRUYENDO PALABRAS

CASAS Y HABITACIONES

En la classe de lengua castellana hemos estudiado la casa y las habitaciones que tiene. ¿Te atreves a hacer esta sopa de letras que te hemos preparado los alumnos de 2º?Observa el dibujo y piensa en las habitaciones que ves, tienes que encontrar 7 partes de la casa.

28

Page 29: Xerraire 58

ARQUITECTURA CON LA PIZARRA DIGITAL Cicle Mitjà

Los alumnos de C.M. hemos practicado con la pizarra digital que tenemos en clase.Nos facilitaron los planos del castillo y después de la visita que hicimos al castillo pusimos nombres a las diferentes habitaciones y partes del castillo: terraza, recibidor, escaleras, comedor, sala principal,…

29

Page 30: Xerraire 58

Ponte a prueba, encuentra los siete nombres de partes del castillo en esta sopa de letras.

PER PASSAR-T’HO BÉ AQUEST NADAL...

.....VISITA L’EDU365!

30

Page 31: Xerraire 58

EDIFICAMOS Cicle Superior 5è.

En clase de lengua castellano trabajamos las acciones. Hemos trabajamos la construcción. Venga, pues: ACCIÓN!!!

comprar Mezclar TirarVender Atornillar HacerSubir Colocar DoblarBajar Cubrir EscribirEnyesar Pensar ContarProyectar Decorar SumarEscribir Dibujar RepartirConstruir Sustituir DescargarSudar Comprimir OrganizarTrabajar Esbozar CumplirPulir Cansarse BloquearSerrar Fatigarse ElectrificarPintar Enfdarse RecogerBarnizar Partir DiscutirMedir Romper DisolverSuponer Caer RebozarContratar Humedecer IluminarCortar Colaborar PavimentarTaladrar Proteger AcanalarAgujerear Clavar Inspeccionarcimentar Acolchar ventilar

Estas acciones y muchas y muchas más son las que se realizan al edificar una casa: todo un proceso!!!!!

31

Page 32: Xerraire 58

CICLE SUPERIOR 6è: “ ALGUNOS OFICIOS DE LA CONSTRUCCIÓN”

En l’assignatura de Llengua Castellana també hem parlat dels oficis que poden intervenir a l’hora de construir un edifici. Es van anomenar alguns oficis i activitats com: decorador, paleta, electricista, obrer, constructor d’obres, arquitecte, soldador, pintor…Els més votats entre els nens va ser: l’arquitecte i entre les nenes: decoradora.JORDI ALBA: “ De los oficios de la construcción yo escogería el de carpintero, porqué me gusta mucho hacer cosas con madera…” Un carpintero es una persona que arregla y construye cosas de madera…”ELOI GIL: “ De los oficios de la construcción yo escogería el de arquitecto, porqué no se hace daño en la espalda. El arquitecto se encarga de proyectar edificios y espacios urbanos…”LAURA GALLEGO: “ De los oficios de la construcción yo escogería el de delineante de la construcción, porqué me gustaría hacer los planos de casas o edificios. Es un profesional de la geometría y el espacio y se tiene que adaptar a las nuevas tecnologías…”ANDREA LÓPEZ: “ Decoradora. Siempre me hubiera gustado crear la decoración de un hogar. Quién trabaja en este oficio puede decorar oficinas, viviendas y hogares…”RICARD PARCERISAS: “ Electricista, porqué me encargaría de toda la electricidad de la casa..”. VESELIN: “Se conoce como técnico electricista y se ocupa de la electricidad de toda una casa…”. ÓSCAR FERNÁNDEZ: “ Sí el topógrafo, hace que la construcción sea equilibrada y me parece que pagan muy bién…”.NÚRIA MARCÉ: “ Topógrafa porqué hace fotografías. No sólo en el terreno de la construcción. Por ejemplo en un accidente de tráfico también acude como investigador…”L’activitat consistia en veure amb quin ofici de la construcció s’identificaven més i en fer una breu investigació sobre aquest. A partir d’aquí, cadascú deia la seva.

BUILDINGS32

Page 33: Xerraire 58

HÄNSEL AND GRETEL

THE CHOCOLATE HOUSE

The dragons and dinosaurs have been working

around the tale “Hänsel and Gretel” recorded by

the Brothers Grimm.

Hänsel and Gretel are lost in the forest until they

found a chocolate house where a “lovely” witch

lives.

HÄNSEL GRETEL THE WITCH

At the end, we made our own chocolate house:Colours here… … sponges there... … Let’s play!

33

Page 34: Xerraire 58

OUR HOUSE

The girls and boys from Cicle Inicial have been working around our dream house.

That’s the process to build and learn about it:

1) Colour the big posters and the small pieces

2) Decorate the walls and paint the garden

3) Play domino with cards related to the house!

A TOUR AROUND…our house the bathroom the bedroom

the kitchen the living room the garden

For those feeling nostalgic, you can listen to this Madness hit, that inspired this

project, at: http://www.youtube.com/watch?v=shVdK2cbRuA

34

Page 35: Xerraire 58

MY HOUSE AND OUR TOWNMY HOUSEThe 3rd level pupils have been working about the houses in English, too. We’ve drawn our own house in the way we imagine it without the façade and we’ve learnt the vocabulary of the rooms in a house.We show you some results:

OUR TOWNThe 4th level pupils have been working on the different buildings you can find in a town; we’ve built them with carton boxes in different sizes, we’ve designed “OUR TOWN” where to place them on, and we’ve practised their situation orally and written forms (NEXT TO, OPPOSITE, IN FRONT OF, BEHIND, NEAR).You can see here the pictures of our work:

35

Page 36: Xerraire 58

EL BLOC I LA INTRANET DE L’ESCOLA: Hi participes?

Aquest curs hem iniciat un nou bloc!

El trobareu a l’adreça:http://blocs.xtec.cat/segimoncomas/

Continua sent un espai on veure el nostre dia a dia: recull de treballs, fotos de sortides, vídeos d’activitats,... i també un lloc on alumnes i famílies podeu deixar-hi les vostres impressions.

Us animem a visitar-lo i sobretot, a participar-hi!

Enguany encetem també un nou canal d’informació, la Intranet de l’escola!

Visiteu-la a :http://agora.xtec.cat/ceipsegimoncomas/intranet/index.php

És una nova eina de treball pels mestres i de consulta per les famílies. Hi trobareu novetats, informacions d’escola de caire més general adreçades a les famílies, el calendari amb les activitats del centre, dates de sortides, enllaços a webs d’interès, enllaç al Xerraire digital, tauler d’anuncis...

Consulteu-lo!

36

Page 37: Xerraire 58

ELS PARES DIUEN...Fa tres mesos es va donar el tret de sortida a un nou curs escolar. A lesportes de les festes, des de la junta de l’AMPA volem aprofitar aquesta novaedició del xerraire per explicar tot el que s’ha fet durant aquest temps.Segurament ja l’haureu vist, però ens famolta il.lusió presentar-vos el logo del’AMPA que s’ha creat per acompanyar elsnostres documents. Uns vailets somrientsper identificar-nos com a pares i mares.Fantàstic oi ?

Aquests curs se’ns va presentar un repte especial : una setmana devacances a mig hivern. Després d’estudiar diverses propostes, s’haacordat organitzar un casal la dinamització del qual anirà a càrrec del'empresa Quiràlia, de Manlleu.

També és un any de canvis a les extraescolars. S’ha establert elsistema de prepagament trimestral per a les activitats extraescolars.Atents als terminis! Abans d’acabar un trimestre hem de pagar elsegüent per poder continuar.

Amb afany de promoure l’esport entre els nostres fills, l’intens treballde la comisió del pla de l’esport (on participa l’AMPA) ha donat elssegüents fruits:Un ampli ventall d’activitas esportives a un preu assequible(15€ per trimestre).Jornades de portes obertes.Assistència a aconteixements esportius.

Agraïnt l’àmplia participació, també volem aprofitar aquest espai perinformar dels resultats de l'enquesta que van realitzar els pares i mares dela comissió de menjador (no l’AMPA directament) i les millores que es vanacordar a la reunió.Amb una acollida positiva dels resultats de l’enquesta, Vespella prenia elcompromís de promoure la comunicació amb els pares mitjançant reunionsinformatives a principi de curs, facilitant el contacte pares-monitors i elsinformes periòdics. També treballarà en la millora del sistema de pagamentdels tiquets.

En general la valoració del servei de menjador va ser bona, amb una notamitjana tant pels alumnes esporàdics dels servei com fixes ha set un 3,62sobre 5.

37

Page 38: Xerraire 58

Santi Llagostera, arquitecte de Ripoll

38