L’ultima reunió del ComitèOrganitzador va servir perquè eldirector general del ConsejoSuperior de Deportes anunciésque l’Estat aportarà 10,5 milionsa Tarragona 2018, que sumatsals 2,5 que ja s’havien transferit ia 2 més que arribaran en formade patrocini fan que l’aportacióestatal arribi als 15, el que dema-nava l’organització. Pàg. 8

Covestro fa marxa enrere i no tancarà la

seva planta d’MDIde Vila-seca

Pàg. 6

INFORME Cooperativa de FalsetCreix gràcies a la venda directa al seu celler

La Cooperativa de Falset-Marçà preveu seguir crei-xent a bon ritme aquest2017, passant del 7% de2016 al 10%. Uns resultatsque s’aconsegueixen enmolt bona part sense inter-mediaris, gràcies a la vendadirecta, que representa lameitat de la facturació, ambel conseqüent impacte posi-tiu en la rendibilitat. Pàg. 5

Les marques de fabricant recuperenterreny enfront les marques blanques

La millora de les perspectives econòmiques ide la renda disponible s’està notant en lesempreses del sector agroalimentari, queveuen que les seves xifres de negoci es recu-peren. Aquest context, permet que les mar-ques de fabricant recuperin terreny després

d’uns anys de crisi en els que les marquesblanques van experimentar un creixementimparable pel factor preu. El sector, però,alerta que cal més inversió en recerca percontinuar desenvolupant productes de valorafegit. Pág. 16-19

ESPECIAL AGROALIMENTARIO

Ferrari Land arranca motores en su carrerahacia los 5 millones de visitantes

En el punto de mira,mercados como el italiano,el alemán, el holandés, elbelga y los países nórdicos

Port Aventura esperaque su inversión másimportante le permitacrecer un 25%

Gràcies a la xarxa de fibraòptica de gran capacitatimpulsada per l’Ajunta-ment el municipi del BaixCamp es posiciona com apol d’atracció per a empre-ses de base tecnològica.Pàgs. 21-23

Vandellòs i l’Hospitalet,pol d’empreses 2.0

GuivernauAssessora els seus clients perfer-los plans a mida

Guivernau Equips d’Ofi-cina exerceix de consultoraen el seu àmbit de negoci, laimpressió i la digitalitzacióde documents. Des deGuivernau estudien lesnecessitats dels seus clientsperquè disposin de l’equipa-ment que més convé encada cas, un exercici en elque es poden aconseguirimportants estalvis. Pàg.24

VANDELLÒS I L’HOSPITALET

El sector turístico de la Costa Dauradaconfía en el empuje del complejo

L’Estat compromet 10,5 milions d’euros amb els Jocs Mediterranis Tarragona 2018

Foto: Xavi Jurío

Núm. 206 Any 17 - II EtapaPRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

www.indicadordeeconomia.comABRIL 2017

El primer creuer de la tempora-da va fer escala a Tarragona en elque serà un any de rècord. La novalínia de Costa Cruceros, amb baseestable a la ciutat, farà que lesxifres arribin als 40 vaixells i els40.000 creueristes, el doble del quees va registrar l’any passat, que ja vaser el millor de la curta història d’a-questa modalitat turística aTarragona. Pàg. 15

Tarragona enceta la temporada decreuers amb el luxós Silver Muse

El sector turístico de la CostaDaurada se prepara estaSemana Santa para el primertest real sobre el impacto deFerrari Land, la novedad estelarde la temporada dePortAventura World que abriósus puertas el pasado viernes.Los agentes económicos delterritorio van a pasar en los pró-ximos meses de las previsiones alos hechos, cuando puedanhacer balance y confirmar si se

nota la presencia de ese millónmás de personas -la barreraanual está estancada en los cua-tro millones de visitantes- queespera atraer el complejo lúdicotras la inauguración del espacioFerrari.

No se trata solamente de lacantidad, de por sí importante,sino también del asalto a losmercados tradicionalmente másesquivos del producto que ofre-ce la Costa Daurada. A día dehoy cerca del 55% de los usua-rios de PortAventura World sonextranjeros, principalmente bri-tánicos, franceses y rusos. Segúnel director general, FernandoAldecoa, la alianza con Ferrari,una de las marcas más valoradasdel mundo, deberá servir de tar-jeta de presentación "para atra-er otros mercados como Italia,Alemania, Países Bajos y el áreanórdica de Europa".

La orientación estratégica dePortAventura para ganar enprestigio y de este modo ganarpresencia en los citados merca-dos no es nueva. El Chairmande PortAventura World, ArturoMas-Sardá, recordó durante lainauguración el esfuerzo detransformación en un destinoglobal a través de alianzas conmarcas tan poderosas como lapropia Ferrari, Cirque du Soleilo Sesame Street, ésta última

dirigida al target del públicofamiliar.

Desde la cúpula dePortAventura World, Aldecoa,Mas-Sardá, y por supuesto

Sergio Feder, como presidentedel Comité Ejecutivo y hombrefuerte de la familia Bonomi(Investindustrial), destacan lainversión en la última décadamás de 400 millones de euros,con una cifra global desde sucreación que supera los 1.000millones, hasta convertirse en elúnico complejo europeo contres parques (Port Aventura,Caribe Aquatic Park y FerrariLand), cinco hoteles temáticos,tres campos de golf y un beachclub con acceso directo a laplaya.

Abril02 2017

INFORME

Turismo

El nuevo complejo abre puertas con el objetivo de que Port Aventura World pase de 4 a 5 millones de visitantes al año

Italia, Alemania, Holanda,Bélgica, países nórdicos…Ferrari Land, la nueva estrellarecién inauguraada dePortAventura World, simboliza elintento de acceder a mercadospoco propicios hasta la fecha aatravés de una poderosa estrate-gia liderada por la familiaBonomi (Investindustrial), máxi-mos acccionistas del complejovacacional, de alianzas congrandes marcas globales que,al menos sobre el paapel, debe-rán disparar el prestigio de laCosta Daurada. El tejido turísti-co del territorio comennzará com-probar desde esta mismaSemana Santa si ese millónextra de visitantes que auguranlas preevisiones deja algo de supresupuesto fuera de los hote-les y parques temáticos.

La Costa Daurada se viste derojo Ferrari para seducir a sus

mercados más esquivos

R.V. / SALOU - VILA-SECA

La principal estrella deFerrari Land, que ofrece res-taurantes, tiendas y espec-táculos tematizados bajo lainfluencia de Italia, es elacelerador vertical más altode Europa (112 metros),bautizado como 'Red Force'.Marc Gené, piloto de desa-rrollo de Ferrari, reitera cadavez que tiene ocasión que laaceleración -de 0 a 189km/hora en 5 segundos- ylas fuerzas de 4G que seexperimentan en la atracción"son lo más parecido alsueño de todo niño de pilo-tar un Ferrari de competi-ción". Además de 'RedForce', el nuevo parque apro-vecha los avances en elámbito de la realidad virtualcon varios simuladores deúltima generación.

Tres años y más de 100millones de euros despuésde que naciese la idea deenriquecer la Costa Dauradacon la icónica marca italia-na, PortAventura World -segundo destino más impor-tante de Europa dentro desu sector- da un paso másen la compleja tarea dedesestacionalizar un destinode éxito bajo el modelo desol y playa. Piero, único hijovivo del fundador EnzoFerrari, sintetizó mejor quenadie durante el acto deapertura los activos estanueva oferta diseñada paraalcanzar los cinco millonesde visitas: "Estoy contentode que los visitantes puedanapreciar una historia cons-truida trabajando duro conemoción y con el corazón,ese es el espíritu de mipadre, que estaría feliz deestar cerca de tanta genteque disfruta con los coches,la marca y la tecnología".

La fuerza del rojo

En el punto de mira, el

mercado italiano, el

alemán, los países bajos

y los nórdicos

Momento de la inauguración de Ferrari Land, con Arturo Mas Sardá, de Port Aventura, i Piero Ferrari, hijo del creador de la mítica marca italiana.

El guardián máximo de las esencias de lamarca Ferrari, Luca Fuso, reveló durante la inau-guración del parque, único de Europa que puedeexplotar en exclusiva el icono del cavallino ram-pante-, que antes de aceptar la propuesta llega-da desde Tarragona con el aval de los Bonomivaloraron "un partner a la altura para interpretarel mito Ferrari con el mejor equipo de desarrollo".

Quienes ha vivido desde dentro la creación deesta nueva división de negocio aseguran quenunca habían conocido una exigencia similar a lahora de mimar los detalles. "Creo que han sidoclaves los rasgos de identidad compartida, medi-terránea y europea", reflexiona este alto cargo,que no ha ocultado la obsesión por el detalle de

Ferrari con el fin de transmitir de forma adecua-da la atmósfera que rodea una de las marcasmás importantes del mundo: "Es lo que nos hallevado más horas", admite

En Ferrari han quedado satisfechos con elresultado de tantos roces y desvelos. Reconocenel enorme esfuerzo de los equipos creativos parareproducir fielmente el mundo Ferrari en un viajeque, además de la diversión que ofrecen las 11atracciones de un parque distribuido en sietehectáreas de superficie, permite repasar la tra-yectoria de un mito "nacido en el pequeño tallerde un visionario y que hoy es icono mundial detecnología, estilo, innovación e identidad italia-na".

Un partner de lo más exigente

El director del Gabinete deEstudios de la CEPTA, JuanGallardo, considera que proyec-tos como Ferrari Land o el nuevoBcn World van a crear unacorriente favorable para consoli-dar los resultados del tremendoesfuerzo realizado por los empre-sarios turísticos en la última déca-da, no sólo para no perder sinopara incrementar cuota de mer-cado. "En un examen en pers-pectiva, todos los subsectores(hoteles, cámpings, apartamen-tos y alojamiento rural) se hancomportado claramente al alza;diría que en estos últimos añosde la serie podemos hablar de unmomento dulce y de excelentesperspectivas".

El optimismo de Gallardo sesustenta en varios factores. Quizáel más relevante es la coyunturapolítica internacional, que hacecotizar a la baja a competidorestan duros como los países delnorte de África, Turquía y Grecia

"y sin perspectivas de cambio acorto plazo", pero sobre todo lacapacidad de las empresas parasaber fidelizar a esos clientes queno nos conocían con un excelen-te trato y magníficos servicios".

Desde 2008 se calcula que losempresarios turísticos de la CostaDaurada han invertido más de

100 millones de euros en la mejo-ra de sus instalaciones para darun salto cualitativo. El gerente dela Federación Empresarial deHostelería de Tarragona(FEHT), Joan Antón, destaca lamejora de los intangibles -restau-ración, animación, tematizacióno 'spa'- para mejorar los márge-

nes de beneficio: "Se da muchatrascendencia a las cifras de ocu-pación, pero lo que realmenteinteresa más para la salud delnegocio es poder mejorar el pre-cio medio".

Xavier Roig, presidente de laAsociación Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda -que en con-

junto oferta 30.000 habitaciones-,acostumbra a poner de relieve laconstancia con la que los empre-sarios han ido remozando sus ins-talaciones "sin los vaivenes ni elefecto de montaña rusa de otrossectores", y también el haberconstituido "un refugio parapequeñas y medianas constructo-ras en plena crisis".

Aunque no disponen de datossobre la rentabilidad de lasempresas turísticas deTarragona, la tradicional quejadel sector por los estrechos már-genes que manejan, tanto JuanGallardo como el presidente dela CEPTA, Antoni Belmonte,subrayan que la productividad noha parado de crecer en los últi-mos años, "lo que nos permiteintuir a través de datos indirectosque los beneficios han mejora-do". "Hay nuevos proyectos enmarcha, lo que sin duda quieredecir que el rendimiento de lainversión es atractivo", reflexionaGallardo.

Abril 032017

INFORME

Turismo

Las inversiones hoteleras y el crecimiento de visitantes en la Costa Dauradadibujan un sector dispuesto a aprovechar el empuje del nuevo complejo

La infraestructura turística de laCosta Daurada recibe la aperturade Ferrari Land con los deberesbien hechos. El último estudio rea-lizado por la FederaciónEmpresarial de la Provincia deTarragonaa (CEPTA) sobre el com-portamiento del turismo enTarragona desde 2008 arrojadatos interesantes parra confirmarla fortaleza de un sector que ha cre-cido sostenidamente incluso en lospeores años de la crisis: el númerode viajeros se ha incrementadocasi un 30% en esta serie histórica(3,28% en taasa anual acumulativa)y el de pernoctaciones más de un17% (2% anual).

Sobradamente preparados ante el 'efecto Ferrari'

ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA

El sector hotelero espera que Ferrari Land suba el nivel medio del visitante, como ya hizo Port Aventura.

El precedente de Port

Aventura hace que los

hoteleros esperen un

impacto muy positivo

de Ferrari Land

El optimismo que rezuma del análisis delGabinete de Estudios de la CEPTA se funda-menta en la correcta estrategia de diversifi-cación emprendida por el sector turístico. Alos grandes proyectos como Ferrari Land o elCRT deben sumarse nuevas líneas de nego-cio como la emprendida por el Port deTarragona con los grandes cruceros.

La compañía italiana Costa Crociere, líderen el Mediterráneo -integrante a su vez delCarnival Corporation, número uno mundial

de este subsector- continúa con un buenritmo de comercialización de 25.000 plazasrepartidas en 17 singladuras del buqueneoRiviera, un trasatlántico con capacidadpara 1.727 plazas que tendrá su base desalida y llegada en Tarragona. De agotarseeste producto, el impacto de Costa sesumaría a los 15.000 pasajes ya previstospor Tarragona Cruise Port Costa Daurada, elente liderado por el Port de Tarragona quegestiona este tipo de oferta náutica, que ha

pasado en menos de un lustro de cero a los40.000 cruceristas previstos este año. Laprincipal sombra, como siempre, es la exce-siva estacionalidad de la oferta. "Las nue-vas iniciativas -expone Juan Gallardo desdela CEPTA-, más o menos ambiciosas, ayuda-rán poco a poco a romper esta realidad,pero no hay que avergonzarse por ser undestino de sol y playa, aderezado con unacultura extraordinaria, sino ir enriqueciendoeste modelo".

La diversificación llega por mar

Els càmpings s'han transformat deforma espectacular els darrers anys, ia la Costa Daurada i Terres de l'Ebren'hem estat pioners.

Amb la incorporació de nous tipusd'allotjament, com els bungalous omobilhomes s'han apropat a tot untipus de públic que no disposa d'unacaravana o autocaravana i que no liagrada viatjar en tenda de campanya.

Amb la millora de les parcel·les iserveis generals, s'han fet seus elsclients nacionals i europeus, que bus-quen espais grans, cuidats, verds,amb ombra i amb serveis generals dequalitat.

Amb la reconversió de les piscines,gairebé com a parcs aquàtics, s'haaconseguit crear un espai de diversiórefrescant perfecte per tota la família.

Amb la incorporació de nousespais com spas, gimnasos, zonestemàtiques o restaurants, s'ha aconse-guit aportar nous serveis enfocats alrelax i la cura d'un mateix.

Amb la mirada posada en la quali-tat, el confort i els serveis, s'ha dotatels càmpings d'àmplies activitats d'a-nimació, per totes les edats, i de totesles tipologies (infantil, esportiva, d'a-dults...)

Amb reinversió contínua i l'escoltaactiva del client... gràcies a tot aixòavui parlem de tot un nou estil decàmpings, els càmpings amb glamur,o 'glamping'. "Així sí!", diuen lesfamílies que desconeixien el càm-

ping d'avui dia. I un cop ho proven...repeteixen!

Les persones som cada cop mésexigents, i aquest era el repte delcàmping, posar a l'abast del client totallò que demana, que ja fa anys queva deixar de ser només allotjament.Avui cal oferir experiències, i en uncàmping, pels seus valors, com són elcontacte amb la natura, la descober-ta, la convivència, l'espai obert, la vidatranquil·la a l'exterior, el relax,... lesexperiències de vida estan assegura-des!

I en aquest espai han trobat moltesfamílies la forma perfecta de fervacances, un espai on el que comptasón els petits detalls, els moments...aquella família sopant a la terrassadel seu bungalou o caravana mentreels nens juguen amb altres nens.Aquell nen aprenent a anar en bici-cleta per primer cop. Aquelles nenesque es fan amigues inseparables.Records quemai no s'oblida-ran. Momentsque et mar-quen... mentreestàs de càm-ping!

Berta Cabré i Prim Presidenta Associació de Càmpings

de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre

Abril04 2017

OPINIÓ

Editor: DAVID ARIASDirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, JAVI SERRANO, ACNFotografia: XAVI JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.com

Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43203 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: T 893-2016

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43203 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

El mateix dia que Ferrari Land va obrir portes unperiodista radiofònic de referència -al que admiro,vagi per endavant- editorialitzava sobre el tipus deturisme que representa el complex. El guru emergentde les ones catalanes va entrevistar un sociòleg de lesemocions (!) i tots dos van dibuixar un perfil borre-guístic del turista que gaudeix d'atraccions com elRed Force o de parcs temàtics com Ferrari Land. Vanparlar d'emocions falses, de massificació i d'adrenali-

na i es van qüestionar si aquest és el model de turismeconvenient pel país. Tot plegat, dibuixava els usuarisd'aquesta modalitat turística com una mena de zom-bies alienats que acudeixen en massa a que les atrac-cions dels parcs temàtics sacsegin la seva desorientacióexistencial, a falta de pulsions més refinades. Valgui'ml'exageració. Es va passar molt de puntetes per allòque, modestament, em sembla periodísticament mésrellevant d'aquesta inversió: el seu impacte econòmici el que suposa pel desenvolupament d'un sectoreconòmic fonamental pel territori (i pel país).

Podríem pensar que és tan sols un posicionamentpuntual d'un periodista puntual que té, no cal dir-ho,tot el dret a enfocar els temes com ell vulgui, tot i queen aquest cas el condicioni un determinat marc men-tal, com explica Noam Chomsky a 'Els guardians de lallibertat'. Un marc mental que té molta tirada al país ique criminalitza el desenvolupament del turisme,molt especialment pels efectes negatius que (també)ha tingut a Barcelona. El mateix marc mental que hasaturat de debats essencialistes la gestió del properrepte que té la Costa Daurada per continuar desen-volupant el seu model: el CRT, el projecte de turismede convencions, zones comercials i, sí, el satànic joc,conegut inicialment com a BCN World. Una inversió

caiguda del cel que, per efecte d'aquests debats, s'hatramitat amb una lentitud exasperant fins al punt deposar en perill els 2.500 milions d'euros i les desenesde milers de llocs de treball que generarà.

L'últim capítol és de fa només uns dies: l'inquietantajornament de 3 mesos de la concessió de les llicèn-cies per donar més temps als inversors a que presen-tin els seus projectes. Dic inquietant perquè m'expli-quen fonts properes al procés d'adjudicació -no m'a-

grada la fórmula, peròen aquest cas l'he defer servir- que la prò-rroga que la

Generalitat ha donat als aspirants -Hard Rock Cafe iels xinesos de Melco d'una banda, i els catalans delGrup Peralada amb el suport del grup malai Genting-té a veure amb un cert refredament dels inversors. Ino cal que els digui que sense inversors no hi ha pro-jecte.

Els estranya? Recordem que la idea es va presentarel 2012 i que sis mesos després els inversors xinesos jaestaven a la Cambra de Comerç de Tarragona amb labutxaca calenta. Han passat 4 anys, molts debats i unarebaixa considerable sobre l'envergadura inicial, peròencara no hem posat pedra sobre pedra. I això ésmotiu suficient per refredar-se. O per cansar-se defi-nitivament. Esperem queno sigui així. Bé, ho deixoaquí, que el periodista alque feia referència a l'inicid'aquest article comença aretransmetre un partit delBarça que promet emo-cions que en aquest cas nodeu pensar que són fal-ses, sinó reals com la vidamateixa. Fot-li!

El turisme i els marcs mentals La transformació dels càmpings

100 milions És la inversió que PortAventura World ha fet amb Ferrari Land, la mésimportant de la seva història i una quarta part deltotal de 400 milions que el parc ha invertit en el seudesenvolupament des de 1995.

La dada

Dani RevengaDirector

Al país hi ha un marc mental que satanitza el desenvolupament delturisme i que es mira amb recel projectes com Ferrari Land o el CRT

drevenga@indicadordeeconomia.com

Falset-Marçà és un emblemade la transformació que hanprotagonitzat les cooperativesagrícoles catalanes els últimsanys. Les societats de produc-tors agrícoles van assentar-se faun segle sobre els valors com lasolidaritat, la responsabilitat ila igualtat entre socis, principisque segueixen vigents enestructures empresarials reno-vades, adaptades als noustemps. Una de les reformes

més rellevants ha estat la capa-citació comercial, el prepararles organitzacions, tradicional-ment enfocades gairebé deforma exclusiva a la producciói al mercat a doll, produir viamb objectius de mercat i aanar a cercar clients globals.

Part d'aquesta captació declients la fa Falset-Marçà a tra-

vés de l'enoturisme. Aquestaaposta li permet projectar-secom una marca autèntica almercat de proximitat en unmoment en què l'economia i lapolítica semblen aliar-se enfavor dels productes locals aCatalunya. L'atracció de clientspotencials al celler -6.000 l'anypassat- permet fer pedagogiade producte, conèixer els seusgustos, reforçar la imatge demarca i mostrar-los games devins superiors.

De fet, bona part de l'aug-ment d'ingressos de Falset-Marçà s'ha aconseguit perquèclients que ja són consumidorsdels vins joves -actualment, un50% de la producció- han estatconvençuts perquè provessinvins del mateix celler de gamasuperior, amb els que l'entitatobté més marge comercial.L'enoturisme, les visites alceller, les cates, els maridat-ges... ajuden a donar valor alque hi ha a dins i al darrerad'una copa de vi. De fet, "l'eno-turisme és un producte propimés enllà de la venda", explicaXavier Domènech, gerent del'entitat. "No podem aspirar amés persones. Però sí que

podem oferir-los més qualitat ala visita, més valor afegit",manté. La cooperativa va serpionera fa set anys amb visitesteatralitzades.

"Hi ha diferents maneres defer créixer la facturació. Apujarpreus és molt difícil. Però si

tenim contacte amb els clientsels podem intentar convèncerperquè modifiquin el segmentde vi, que pugin un nivell a lagama dels productes que ofe-rim", explica Domènech. Lagran majoria dels clients que

visiten el celler cooperatiu -unade les anomenades "catedralsdel vi"- són catalans, turistesque a la tornada poden seguirabonats a la marca a establi-ments com Bonpreu, Caprabo,Fragadis o El Corte Inglés. Un70% de les vendes són aCatalunya, i un 30% a una tren-tena de mercats estrangers,sobretot Alemanya i els EstatsUnits. A la resta d'Espanya, elvolum de negoci de la coopera-tiva és "mínim", afirmaDomènech.

"Hem canviat l'etiquetatge,el packaging. Som exigents iens mirem l'empresa amb visióde client", afirma Domènech.Però la innovació a la coopera-tiva va molt més enllà, i estàdonant resultats en àmbitsdiversos, que van del desplega-ment comercial a la millora dela qualitat de la producció, tantal camp com al celler.

Actualment, el celler participaen quatre importants projectesd'I+D, dos d'ells finançats ambel programa Life de la UnióEuropea. Un d'ells és el pro-jecte Rewine, una prova pilotper avaluar la possibilitat dereutilitzar les ampolles de vidredel vi. "Es calcula que, comp-tant transport i neteja, reutilit-zar les ampolles permetriaestalviar un 60% d'energiaenergètics i fins a un 40% decostos econòmics", destacaDomènech.

052017

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

Abril

Vi sense intermediarisLa Cooperativa de Falset-Marçà ven a 30 països, però la venda directa al cellerrepresenta la meitat de la facturació

L'entitat posa en circulaciócada any 750.000

ampolles de vi, de les qualsun 70% es comercialitzen a

Catalunya

CATALUNYA

El celler participa en quatreimportants projectes d'I+D,dos d'ells finançats amb el

programa Life de la Unió Europea

INNOVACIÓ

L'edifici cooperatiu, obrade Cèsar Martinell, és unreclam de primer ordre,un referent d'activitat

enoturística

ATRACTIU

La venda directa de vi s'ha convertit els últims anys en un autènticrevulsiu per al negoci de la coooperativa de Falset-Marçà. Aquestaentitat històrica produeix unes 700.000 ampolles de vi de lesgamees Ètim i Castell de Falset, factura uns 3 milions d'euros, i pre-veu incrementar un 10% les vendes aquest 2017. Bona part d'a-quest augment, com el 7% ja assolit l'any passat, es canalitzaràsense iintermediaris, via venda directa al celler, unes vendes que jarepresenten la meitat de la facturacióó. L'edifici cooperatiu, obra deCèsar Martinell, és a més un reclam de primer ordre, un referentd'aactivitat enoturística a la comarca vinícola per excel·lència.

ORIOL MARGALEF / FALSET

"Sentim orgull d'on venim, del que som". Xavier Domènech, gerent de la cooperativa de Falset-Marçà, és d'una generació de pagesos que ha fet història. Priorat i Montsant no haurien pujat alcarro dels millors vins del món sense la determinació i l'experiència de persones com ell, page-sos que van despertar la comarca fent feina amb les mans. Més enllà de l'èxit basat en person-alismes, la cooperativa Falset-Marçà representa la capacitat de lideratge de projectes col·lectius,assemblees de socis com també tenen a Capçanes o Masroig, que s'han sobreposat a complexoshistòrics i s'han transformat de dalt a baix per seguir sent referència al sector.

PERFIL PROPI

Foto: Xavi Jurío

L'empresa alemanya argu-menta que ha aconseguit teniraccés a matèries primes com elclor que garanteixen que elcentre productiu deTarragona pugui continuarfabricant aquest producte. Unargument de pes, perquè quanel desembre de 2015 s'anun-ciava el tancament, la compan-yia va argumentar que ho feiaperquè amb el tancament deplantes anunciat per Ercros esquedaven sense proveïdors d'a-quest producte, tot i que pos-teriorment van reconèixer quetambé havien pesat els dèficitsde competitivitat que afecten atot el sector químic tarragoní,com són els elevats costosenergètics i l'absència del

Corredor Mediterrani. En el mateix comunicat de

Covestro, el director generalde Covestro a Espanya, AndreaFirenze, assegura que l'empre-sa vol "continuar contribuint alcreixement dels nostresclients", en el que s'interpretacom una promesa de continuï-tat de l'activitat de l'empresa alpolígon de Tarragona. Fontsdel comitè d'empresa celebrenl'anunci, tot i que es mostrenprudents per veure si ambaquest canvi de plans se salva-ran tots els llocs de treball que

haurien estat afectats si el tan-cament de la planta es mate-rialitzava, uns 120. El tanca-ment es va anunciar el desem-bre de 2015 i s'havia de ferefectiu a finals d'aquest 2017.

La decisió de Covestro arribados mesos després que l'em-presa ratifiqués el tancamenten una roda de premsa en laque anunciaven una inversióde 3 milions d'euros al com-plex de Vila-seca per construir-hi un nou centre logístic persubministrar àcid clorhídric almercat ibèric, amb la creaciód'una quinzena de llocs de tre-ball. En aquell moment,Andrea Firenze, va assegurarque els plans de tancamentseguien endavant, tot i que nova precisar-ne la data concreta,i que Covestro buscava nouspartners per ocupar el recinteque la planta d'MDI ocupavadins les seves instal·lacions deVila-seca.

Abril06 2017

ACTUALITAT

Sector químic

L’empresa ha pogut garantir el subministrament declor, la seva principalmatèria prima

Covestro, antiga Bayer MaterialScience, rectifica i no tancarà elseu històric centre de producció deVila-seca (Tarragonès), que va inau-gurar-se a finals dels anys 60.L'empresa ha anunciat que conti-nuarà amb la producció aTarragona d'aquest producte quí-mic, que s'utilitza en la fabricaciódd'escumes de poliuretà, i que en elmoment d'anunciar el tancamentes va explicar que la producció toor-nava a les plantes de l'empresa aAlemanya. La decisió es pren perl'increment significatiu de lademanda de MDI.

Covestro fa marxa enrere i no tancarà la planta d'MDI de Tarragona

REDACCIÓ / TARRAGONA

L'empresa química Indús-trias Químicas del Óxido deEtileno (IQOXE) va inauguraruna planta amb una inversiósuperior als 10 milions d'euros.Aquesta nova unitat permetràincrementar la producció en45.000 tones de derivats de l'ò-xid d'etilè -fins ara a l'antigaunitat només se'n produïen3.000-, davant la forta deman-da del mercat. De fet, aquestestones "ja estan gairebé com-promeses amb els nostresclients, que són la indústriaquímica catalana i les quími-ques més importants del món",ha assegurat, satisfet, el conse-ller delegat d'IQOXE, JoséLuís Morlanes. Aquesta planta,ubicada a la Canonja, es vaposar en marxa l'any 1978 i vapassar per diverses mans, comla multinacional Shell o LaSeda de Barcelona. Amb una

producció global de 140.000tones d'òxid d'etilè anuals, lacompanyia es reafirma com alíder en el segment de la fabri-cació de derivats al sudd'Europa.

L'òxid d'etilè és un produc-te que s'empra per netejar elsinstruments quirúrgics. Ésnomés una de les múltiplesaplicacions d'aquesta matèriaintermitja, que es pot vendre"pura" o a través de derivats -que es destinen a sectors tandiversos com la cosmètica,aïllants per a la construcció,el sector de l'automòbil i laindústria farmacèutica. A laplanta d'IQOXE a laCanonja, dins del polígonpetroquímic de Tarragona, esprodueixen un total de140.000 tones anuals d'òxidd'etilè. L’empresa IQOXE ésl'únic productor d'òxid d'e-tilè i glicols a Espanya iPortugal.

IQOXE inverteix 10 milionsen una nova planta

REDACCIÓ / TARRAGONA

L’edifici central de Covestro, a Vila-seca.

Les instal·lacions d’IQOXE.

El creixement de la demanda d'aquest producte fa canviar de plans l'empresa alemanya

L'aposta permetrà incrementar la producció dederivats de l'òxid d'etilè en gairebé 50.0000 Tn

Abril 072017

Abril08 2017

ACTUALITAT

Promoció econòmica

"L'obra més important de lahistòria de la ciutat". Així cata-logava l'alcalde de Tarragona,Josep Fèlix Ballesteros (PSC),la remodelació del MercatCentral de la ciutat, que vadefinir el dia de la inauguraciócom a "la locomotora comer-cial del centre de la ciutat".L'esperadíssima estrena vaprovocar llargues cues perveure el resultat de 9 anys detreballs, un termini durant elqual els paradistes, que arareestrenen l'equipament, hanhagut d'aguantar a la carpaprovisional situada a la plaçaCorsini, just al davant delmajestuós edifici. A banda deles 40 parades -en queden 7pendents d'assignar- el nouMercat Central inclou un apar-cament i set locals comercials,entre ells un supermercat deMercadona.

La remodelació del Mercat

Central de Tarragona es vaplantejar l'any 2004, en èpocade l'alcalde de CiU JoanMiquel Nadal, amb una pres-supost inicial d'uns 15 milionsd'euros i la previsió d'inaugu-rar-se el 2007. Però la cadenade dificultats per les que hapassat -sobredimensionamentdel projecte inicial que va obli-gar a modificar-lo i els proble-mes tècnics i de finançament-

han anat dilatant la seva exe-cució, que tampoc va poderarribar a temps d'inaugurar-seel 2015, coincidint amb el cen-tenari de la construcció de l'e-difici, a càrrec de l'arquitectemodernista Josep Maria Pujol.Un procés que l'alcaldeBallesteros definia avui comun "via crucis" i que ha suposatun cost final de 47 milionsd'euros.

L'anunci el va fer el directorgeneral d'Esports del ConsejoSuperior de Deportes, JaimeGonzález Castaño, desprésd'una reunió del ComitèOrganitzador dels Jocs, que esva celebrar a Tarragona.L'alcalde de la ciutat, JosepFèlix Ballesteros, va mostrar-se"content, feliç i esperançat"."Hem celebrat la primera reu-nió del Comitè Organitzadorde la recta final i estem con-tents i emocionats perquè ambel compromís de l'Estat podemdir que els Jocs tiraran enda-vant". Ballesteros va constatarque "ara tots remem en lamateixa direcció" i va reiterarque "farem els millors jocs dela història malgrat l'ensurtd'haver-los hagut d'ajornar".

González Castaño va subratllarque ara el compromís de l'Estatamb Tarragona 2018 és "ferm".

Aquests 10,5 milions estansupeditats a l'aprovació delsPressupostos Generals del'Estat d'aquest 2017. Serviran,entre d'altres despeses de l'or-ganització, per costejar la cons-trucció de la piscina olímpica,

un dels equipaments estrellade l'esdeveniment i que finsara no tenia clar el seu finança-ment. La piscina, encara pen-dent de licitar-se, té un pressu-post de 2,7 milions d'euros i untermini d'execució de 6 mesos.També hi ha pendent de lici-tar-se la reforma del velòdrom,que acollirà les competicionsde petanca i bitlles. A 15 mesosde la inauguració dels Jocs, lesobres actualment en marxa al'Anella Mediterrània -queinclouen a banda de la piscinaun palau d'esports i una pistad'atletisme- es troben al 65%de la seva execució i es preveuque estiguin enllestides acomençaments de juliol, ambun any per davant per posar-lesa prova.

L'Estat es comprometa posar 10,5 milions a

Tarragona 2018

L'esperada injecció econòmicade l'Estat per fer possibles elsJocs Mediterranis de Tarragonaque s''han de celebrar l'any2018 ja s'ha concretat,almenys en les xifres. El governespanyol aportarà 10,,5 milionsal pressupost de l'esdeveni-ment, que se sumen als 2,5que havia aportat fins ara i alsque, segons les previsions de

Madrid, s'afegiran 2 milionsmés que arribaran en forma depatrocini de Loteries i Apostesde l'Estat. En total, 15 milionsd'euros, una xifra que era la quedes de sempre havia demanatl'Ajuntament de Tarragona ique, en no confirmar-se atemps, va obligar a ajornar unanys els Jocs, que estaven pre-vistos per aquest 2017.

DANI REVENGA / TARRAGONA

Si es compleixen les quantitats pactades, el Govern Central aportaria

15 milions als Jocs Mediterranis

El Comitè Organitzador davant del futur Palau d’Esports, una de les obres estrella.

La injecció de l’Estat

servirà per fer realitat

la piscina olímpica i

costejar les despeses

de l’organització

L’alcalde va tallar la cinta de l’obra més esperada.

Tarragona inaugura la remodelaciódel Mercat Central, el nou motor

comercial de la ciutatL'obra ha costat 47 milions d'euros i ha trigat 9 anys en materialitzar-se

DANI REVENGA / TARRAGONA

Abril 092017

ACTUALITAT

Esdeveniments empresarials

ACTIVA MUTUA

CELEBRARÀ A

REUS LA SEVA

DESENA CONVEN-CIÓ

Activa Mútua celebraràels propers 14, 15 i 16 demaig a la seu central deReus-Tecnoparc, la dese-na edició de la seva con-venció estatal. Un esdeve-niment al que concorre-ran més de 100 delegats idirectius de tot l'Estat ads-crits a l'entitat. Sota lapremissa: "Responsabilitatindividual en el canvicol·lectiu", l'esdeveni-ment té la intenció d'ana-litzar la capacitació i elsmoviments estratègics dela mútua per adaptar-seals abundants i canviantsreptes de futur en elpanorama econòmicactual d'incertesa. Unaconjuntura que requereixd'un elevat grau de prepa-ració i anticipació davantl'alt grau d'exigència delmercat i la clientela.

·BREUS·

Tarragona fue la sede del 6ºCongreso Español deMantenimiento, que establecióun record de asistencia con622 acreditados de más de 270empresas relacionadas directao indirectamente con el sectortecnológico y de mantenimien-to. El Congreso lo organizó laAsociación Española deMantenimiento (AEM), queaglutina profesionales yempresas de todo el Estado yde la que forma parte laAsociación Empresas deServicio de Tarragona, AEST,que en esta ocasión ejerció deanfitriona.

Durante los tres días deCongreso se organizaron diver-sas conferencias y más de 30sesiones de trabajo, entreponencias, workshops y mesasde debate donde la temáticaestrella fue el escenario 4.0 y su

incidencia en el suceso técni-co/económico, reflejando elinterés del sector por la evolu-ción de la tecnología y su inci-dencia en los procesos produc-tivos y sus consecuencias eco-nómico/sociales.

Miguel Ángel Rodríguez,

vicepresidente de AEM y, a suvez, presidente de AEST, cata-logó el Congreso como "unéxito en todos los sentidos, quedemuestra claramente el cam-bio de tendencia en las empre-sas que apuestan por la innova-ción, las nuevas tecnologías y

el conocimiento". Rodríguezatribuyo "parte del éxito a laelección de Tarragona comosede, una ciudad bien conecta-da, con buenos recursos parala organización de este tipo deeventos y muy atractiva indus-trialmente".

Tarragona acoge el 6º Congreso Español de Mantenimiento

REDACCIÓN / TARRAGONA

El evento se celebró en el Palau de Congressos de Tarragona.

El encuentro se centró en analizar el nuevo escenario que crea la dinámica 4.0 en los sectores productivos

L'Ajuntament de Vila-seca haaprovat recentment les basesdel programa "Impuls al'Ocupació" amb tot un seguitd'incentius a les empreses iemprenedors del municipi pertal de potenciar la contractacióde ciutadans de Vila-seca.Aquest programa permettambé la concessió d'incentiuseconòmics per a la creació denoves empreses i per aquestany 2017, l'Ajuntament haincorporat també nous ajutspel foment de la contractacióde majors de 45 anys. D'altrabanda, l'Ajuntament de Vila-seca ha posat recentment enfuncionament el primer Plad'Ocupació Municipal d'aquest2017 per a 25 treballadors,amb especial incidència també

amb les persones majors de 45anys.

L'Ajuntament de Vila-secaimpulsa un sistema d'ajutseconòmics a les empreses de lademarcació per tal d'incentivar

la creació de llocs de treball i lacontractació de persones atura-des del municipi.L'Ajuntament ha establert, amés, un sistema d'incentius a lapromoció de l'emprenedoria i

a l'afavoriment de la creació iestabliment de noves empresesal municipi amb l'objectiud'impulsar i fomentar la crea-ció de noves empreses i llocsde treball al municipi.

Abril10 2017

ACTUALITAT

Promoció econòmica

EL TARRAGONA

OPEN FUTURE

ANUNCIA EL NOM

DELS PROJECTES

GUANYADORSEls guanyadors de la 2a

edició del programa d'ac-celeració d'empreses,Tarragona Open Future,han estat: PetitsEnginyers, en primer lloc;Matrice3D, en segon, iKubykayac, en tercer. Elprograma de suport a l'ac-celeració d'empreses elrealitza l'Ajuntament deTarragona en col·labora-ció amb la xarxaTelefònica Open Future.Les tres empreses guanya-dores rebran del'Ajuntament, a través deTarragona Impulsa, unabeca de 3.000 euros (pel1r premi) i de 1.500 euros(pel segon i tercer), a mésde tres anys d'acompanya-ment amb el servei d'em-prenedoria de TarragonaImpulsa.

·BREUS·L'Ajuntament de Vila-seca renovael seu programa d'ajuts a l'emprenedoria

i l'ocupació

REDACCIÓ / VILA-SECA

Es crea una nova línia per incentivar la contractació de majors de 45 anys

Alguns dels participans en el programa amb representants de l’Ajuntament.

Abril 112017

ACTUALITAT

Promoció econòmica

Unes 450 persones van assisi-tir a la jornada de comerç i màr-queting digital de firaReus,Ficommerce, durant la qual esvan abordar les estratègies defidelització de clients utilitzantel màrqueting digital amb ítemscom l'atracció de tràfic a lapàgina web via keywords, comarribar a nous clients i millorarel retorn de campanyes publi-citàries, el videomarketing, l'in-bound marketing i GrowthDriven Design i de personalbranding 2.0, entre molts altrestemes.

En aquesta edició, la jornadaha comptat amb la col·labora-ció d'ESIC Business andMarketing School, de maneraque professionals del màrque-ting vinculats a empreses comNestlé, Microsoft o SEMrushhan impartit diferents ponèn-cies i tallers durant els qualss'han exposat les tendències encomunicació i vendes a travésd'internet. A més del professo-rat d'ESIC, Ficommerce tambéha comptat amb les ponènciesde Raquel Tejedor, responsablede negoci de Big Ads aMicrosoft Espanya; Rafa Liñán,CEO de Veziko, o Juan AntonioRobles, Co-fundadord'Adsmurai, entre d'altres.

El regidor de PromocióEconòmica, Marc Arza, varecordar que "una de les líniesde treball de firaReus és la de la

creació i potenciació de jorna-des especialitzades centrades ensectors clau de la ciutat i delterritori, com per exemple es fa

en el cas de Ficommerce ambles TIC". Es van lliurar també elsFicommerce Awards, que tenencom a objectiu distingir elmillor projecte de negoci onli-ne. El guanyador ha estat el pro-jecte BCN Foodies, un projecteque es basa en una pàginaweb/aplicació de menjar adomicili que té com a tret dis-tintiu el fet que els plats els ela-boraran particulars als quals elsagradi cuinar en el seu tempsde lleure. El premi és un ordi-nador per gentilesa de BEEPInformàtica i 5 hores d'assesso-rament a càrrec de l'empresaComercios Online.

450 persones participen en la jornada decomerç i màrqueting digital, Ficommerce

REDACCIÓ / REUS

Lliurament dels Ficommerce Awards.

REDESSA ha tancat el 2016amb 112 empresesinstal·lades que sumen mésd'un miler de treballadors ique han generat una inversiódirecta de 3 milions d'euros.Actualment REDESSA gestio-na 26.000 m2 d'oficinesrepartides en els centresd'empreses de REDESSA 1,Tecnoredessa i CEPID.D'altra banda, també gestio-na uns 38.000 m2 d'espaiindustrial: gairebé 8.000 m2de REDESSA 2 i 30.000 m2de REDESSA 3. En aquestsentit, l'any passat es van ven-dre tres parcel·les de REDES-SA 3 (al polígon AgroReus),que sumen gairebé 2.000 m2.Actualment la mitjana d'ocu-pació dels centres d'empre-ses de REDESSA se situa en71,5%, i en el cas deTecnoredessa l'ocupació arri-ba al 81%. Durant l'any pas-

sat es van invertir més de40.000 en millores a les ins-tal·lacions de REDESSA 1.Aquest centre d'empreses delCamí de Valls va passar del63% al gairebé 70% delsespais ocupats.

Pel que fa al Servei deCreació d'Empreses i Suporta l'Emprenedoria que té coma finalitat assessorar i acom-panyar els nous emprenedorsen la tasca de fer realitat laseva idea de negoci, durant el2016 es va assessorar 360 per-sones. "És important donar aconèixer l'emprenedoriacom a alternativa a l'ocupa-ció, ja que el 43% de les con-sultes les han fet persones decol·lectius amb dificultats peraccedir al mercat laboral,com són els menors de 30anys i els majors de 45",segons el regidor dePromoció Econòmica del’Ajuntament de Reus, MarcArza.

Les empreses de REDESSAhan generat una inversió de

més de 3 milions d'euros

REDACCIÓ / REUS

L’edifici del CEPID, una de les seus que acull activitat empresarial.

La jornada

es va centrar

en les estratègies

de fidelització de

clients gràcies a

les eines 2.0

Abril 12 2017

ANALISI

Serveis TIC

Cuando hablamos de trans-formación digital en muchasocasiones lo confundimos conun posible concepto de inver-sión tecnológica, cuando a loque nos referimos es a la trans-formación de los modelos denegocio. Consiste más en unhacer que en un tener. Ahorabien, siendo la tecnología unelemento acelerador. La trans-formación digital es un ele-mento disruptor en la innova-ción. Consiste en poner la tec-nología al servicio del cliente.El cliente debe sentirse comoúnico y muy bien tratado.Debemos "customizar" nuestraoferta off line y online.

Ser digital es una nuevaforma de entender tu empresa.Una empresa debe ser máscolaborativa ("OpenInnovation"), esta mismaempresa debe conversar con elcliente y estar dispuesta a anali-zar la experiencia del usuario, ya su vez debe estar dispuesta acompartir. La empresa de hoyconsiste en un trabajo interdis-ciplinar y gestionando diferen-tes proyectos (estamos presen-ciando el fin de ciertas estruc-turas orgánicas cerradas; con-sistirá seguro en un nuevomodelo de liderazgo empresa-rial).

Intentando interpretar estarevolución innovadora, ActivaMutua considera que tambiénafectará al Sector de las Mutuasde Accidentes de Trabajo. Nosomos una realidad ajena a estaconvulsión. Es por ello quehace tiempo que nos pregunta-mos dónde nos afecta dichatransformación digital. Si bienpodríamos discutir si ello afec-taría al modelo, somos muchosque entendemos que así será,por ejemplo las consecuenciasdel e health y sus aplicacionesen la asistencia sanitaria.

Desde Activa Mutua estamostrabajando con intensidad paramejorar la experiencia delcliente. No sólo a nivel off linehemos sido pioneros, al inten-tar sectorializar nuestra activi-dad para que nuestros mutua-listas puedan disponer de untrato más particularizado, a suscircunstancias particulares desu propia actividad; sino quetambién a nivel online se harealizado una labor muy inten-sa.

Estamos inmersos en unmacro proyecto de creación delnuevo ERP que nos permitiráuna gestión exponencialmentemás eficiente, de la que disfru-tarán todas las empresas y tra-bajadores que confían enActiva Mutua. Igualmente conla voluntad de mejorar la movi-lidad de todos nuestros servi-cios se presentó en 2016 unanueva APP con una ofertainmejorable (estamos actual-mente en una versión 2.0 quenos permitirá sumar servicios).Igualmente estamos iniciandoun proyecto de gestión dedatos que nos permitirán intro-ducirnos definitivamente enuna estructura de Big Data y asíconseguir una gestión predicti-va que permita anticiparnos acualquier necesidad (trabajan-do con cualquier tipo de datosestructurados o no). Todo ellosin olvidar que nos hemosintroducido en las diferentesposibilidades que ofrece elCloud y su aplicación prácticaen nuestro Centro deProcesamiento de Datos.

Seguimos muy de cerca larevolución del "Internet ofThings" (IoT), al compartirjunto con Josep Lluís Cano,que: "Los mundos digitales y

real han estado tradicional-mente separados, pero, con elIoT, esta barrera desaparece,fusionándose ambos en unosolo. Y es que las cosas tienenuna identidad digital que per-mite identificarlas y comunicar-se con ellas, o entre ellas". Lasinteracciones entre sensores,conectividad, personas y proce-sos están creando nuevos tiposde aplicaciones inteligentes yde servicios. Las principales

aplicaciones son hogar, movili-dad, salud, edificios, infraes-tructuras, fábricas y ciudades,así como la posible combina-ción entre ellos. No puede esca-parse al mundo mutual que suadopción afecta de forma glo-bal a nuestras organizaciones.

En los últimos años hemostrabajado de forma intensa en

mejorar nuestro portal web cor-porativo, y hemos añadido dife-rentes opciones para dar unmejor servicio a través de SER-VIMUTUA a las empresas, perotambién a los pacientes (esteaño hemos presentado elnuevo portal del paciente quele permite gestionar toda larelación con nuestros serviciosmédicos), y en breve podremospresentar el portal del trabaja-dor para que pueda tener a sudisposición en todo momentola situación de sus trámites conla Mutua. El proyecto final serácrear la sede electrónica únicapara todos estos servicios.

No podemos olvidar que ennuestro ADN se encuentra elcurar a los trabajadores, ysiguiendo la senda que siemprehemos pretendido en ActivaMutua de innovar, estamosintroduciendo en todo nues-tros proyectos médicos las nue-vas tecnologías (ejemplos comola impresión 3D o las cintas antigravitatorias o los laboratoriosde biomecánica) y marcandouna estrategia definitiva en e-health.

Este bullicio de proyectos esobvio que ha comportado unarevisión profunda de todosnuestros procesos, viéndose

reforzada dicha reconsidera-ción con la gestión documentaly la introducción del proyectode firma biométrica.

Todos estos proyectos nopueden olvidar en ningúnmomento los requisitos deseguridad que nos vemos obli-

gados. Nos hemos auto exigidoel cumplimiento funcional detodos los requisitos que marcael Esquema Nacional deSeguridad.

Esta estrategia se ha seguidotras realizar unos análisis de lasituación de los objetivos estra-tégicos y líneas de acción aso-ciados al Plan deTransformación Digital de laAdministración General delEstado y sus Organismos públi-cos (Estrategia TIC 2015-2020),cuyos principales objetivos serí-an:

-Incremento de la productivi-dad y eficacia en el funcio-namiento interno de la AP.

-El canal digital ha de ser elmedio preferido por ciuda-danos y empresas para rela-cionarse con la AP.

-Mayor eficiencia en la presta-ción de los servicios TIC enel seno de la AP.

-Gestión corporativa inteli-gente del conocimiento, lainformación y los datos.

-Estrategia corporativa deseguridad y usabilidad.

Entendemos que el futuro nova a ser menos digital. Esto sig-nifica que innovar deja de seruna obligación sino que se haconvertido en una necesidad.Debemos dirigirnos haciadonde se dirige el mundo. Nopodemos permanecer estáticosante esta nueva realidad.Dentro de nuestro plan estraté-gico se ha introducido una for-mación específica para todoslos que trabajamos en Activa enhabilidades digitales imprescin-dibles para este futuro incierto.

Siendo conscientes que estatransformación digital afectaráa las relaciones humanas y a losmétodos de organización cor-porativa, hemos pretendido"refundar" Activa Mutua paraseguir liderando el Sector enéste nuevo mundo. Siempreintentando aportar valor anuestros mutualistas que lespermita seguir confiando ennosotros.

La transformación digital es un elementodisruptor que pone latecnología al serviciodel cliente para que sisienta ‘único’

El futuro es digital,por lo que innovar en este campo no esuna obligación, es una necesidad

La transformacióndigital obliga a haceruna revisión profundade los procesos deuna organización

Ferran Pellisé GuinjoanDirector Transformación Digital Activa Mutua

La transformación digital no es un cambio de tecnología,

es un cambio del modelo de negocio

Abril 132017

ANALISI

La información mostrada tiene carácter orientativo y no concede ninguna garantía sobre su exactitud, integridad o corrección y no asume ninguna responsabilidad directa o indirecta por los daños y perjuicios que puedanderivarse del uso de los datos contenidos en la misma. Esta información actualizada y facilitada mensualmente está basada en el consenso de analistas, sin que se garantice la exactitud de los mismos.

Actualidad

Mercados de renta variableLa bolsa sigue su tendencia alcista, en parte por los buenos

resultados empresariales. Podría ser buen momento de recogerbeneficios y disponer de una reserva de liquidez para comprara mejores precios la renta variable, sobretodo la europea.

Mercados de renta fijaSigue la alerta sobre su posible caída. La TIR de los Bonos a

10 años en EEUU ha superado la barrera del 2,60, según BillGross, el gurú de la Renta Fija, un nivel clave para el inicio de unatendencia bajista.

Noticias macroeconómicasEl BCE sigue manteniendo los tipos de interés al 0,00%

mientras que la Reserva Federal de EEUU (Fed) cumple con lasexpectativas y anuncia subida de los tipos de interés en 25 pun-tos básicos, quedando en un rango estimado entre el 0,75% y el1%, además, prevé dos subidas más para este año.

Comentario sobre los riesgos políticosDespués de los resultados de las elecciones de Holanda,

donde los mercados registraron una subida al interpretar que laeconomía se está comportando bien, nos queda esperar afinales de abril, que llega la primera ronda de las eleccionesfrancesas y el 7 de mayo la segunda ronda, donde el elementode riesgo sería que ganara Marie Le Pen. También hay que teneren cuenta Italia ya que podría adelantar elecciones. Por tanto,aunque de momento se puede decir que los mercadoseuropeos respiran aliviados, habrá que tener prudencia a laespera de los resultados.

Glosario

¿Qué es la inflación?En una economía de mercado los precios de los bienes y delos servicios están sujetos a cambios. Algunos aumentan yotros disminuyen. Se habla de inflación cuando se produce unaumento generalizado de los precios que no se limita a deter-minados artículos. Como resultado pueden adquirirse menosbienes y servicios por cada euro, es decir, cada euro valemenos que antes. Una medida habitual es el Índice de Preciosal Consumo (IPC).

Mentiras del marqueting

Los depósitos son más seguros que los fondos de inversiónNo tener personalidad jurídica le permite al fondo de inversión ser uno de los productos

financieros más seguros del mundo. Los activos en los que invierte el fondo pertenecen únicamentea los partícipes del fondo y por lo tanto, nunca son susceptibles de entrar a formar parte en la masaconcursal de ninguna de las entidades financieras que forman parte del proceso de gestión, custo-dia y distribución de los mismos. Otra cuestión es si se puede perder dinero. Perder o ganar dineroen un fondo de inversión dependerá de los activos en los que invierte.

Ejemplo: En caso de quiebra de un banco, del dinero que los clientes tengan en depósitos solorecuperaran los 100.000€ asegurados por el Fondo de Garantía de Depósitos mientras que eldinero invertido en fondos de inversión, como la gestora es completamente independiente delbanco, pueden pasar a ser gestionados por otra gestora. Si la gestora del fondo quebrara, cosa quenunca ha pasado, puede elegir entre mantenerlo o reembolsarlo.

TIPSPrudencia ante las citas elec-torales, después de Holanda,

empieza Francia.

La cotización del sector bancario se ha vistobeneficiados por la subida de los tipos deinterés liggado a mercados inflacionistas.

La mayoría de expertos consideran que los fondos demercados emergentes, sobre todo los de Latinoaméérica,

presentan valoraciones atractivas.

GráficoNúria NoguerónDirectora de Vallvé Gestión Patrimonial

Vallvé Gestión Patrimonial · Rambla Nova, 109 - 43001 Tarrgona977 219 700 · www.vallveseguros.com · nnogueron@vallveseguros.com

Abril14 2016

ANALISI

Comunicació

Vivim en un territori divers icomplex, i això també vol dir,tot sovint interessant. En ellconviuen espais naturals quenecessiten de molta protecció,un important sector primari,pols turístics de primer ordre,grans empreses i indústries,infraestructures, els ciutadans iels turistes. Potser aquí rau lagràcia de viure-hi i treballar-hi,tenir la capacitat i l'oportunitatd'executar projectes engresca-dors, oberts, amb molt depotencial per innovar.

Hores d'ara, a Ceres, estemconvençuts, i com nosaltresmolts altres, de que qualsevolorganització, cada dia és mésconscient de la necessitat d'in-corporar a la seva gestió i a ladefinició de la seva estratègia lespreocupacions i interessos de lasocietat assumint voluntària-ment una responsabilitat cap ala societat. No solament lesempreses, també les organitza-cions ja siguin públiques o pri-vades. Entenent que l'objectiufonamental de les empreses ésel negoci.

Les institucions i administra-cions públiques i especialmentel món local també està incor-porant cada vegada més als ciu-tadans en la seva gestió. Parlemde Participació, parlem deGovernança o de GovernObert, experimentant, ambèxits i fracassos, innovant i can-viant la manera de relacionar-seamb el ciutadà.

En les empreses, en aquestarticle ens hi centrem, aquestcompromís es podria emmar-car en el concepte deResponsabilitat Social, repre-senta un repte en la gestiócomunicativa de les organitza-cions i en particular de les

empreses que poden tenir unimpacte important sobre el seuentorn: ja sigui econòmic,ambiental, sobre la salut, en elsllocs de treball, o social...

Doncs bé, aquest compromís,implica també comprometre'samb el desenvolupament delterritori, amb un desenvolupa-ment més sostenible. Així dons,comporta que aquestes empre-ses i organitzacions acceptin unseguit de responsabilitats quevan molt més enllà dels resultatseconòmics.

Amb la finalitat de conciliaraquests objectius (desenvolupa-ment sostenible, responsabilitati resultat econòmic), cal estardisposat a acceptar algunsrequisits, com són:

1. Cal establir un clima deconfiança propici per al diàleg.

2. Cal un diàleg, comportabidireccionalitat entre empresai territori.

3. Cal conciliar les expectati-ves i limitacions pròpies i de

l'entorn.4. Cal generar beneficis per a

tots els actors (win-win).5. Cal estar disposat a com-

partir experiències i millores.6. Cal comunicar amb trans-

parència.A més, recordem que les pro-

blemàtiques relacionades ambl'activitat d'aquest tipus d'em-

preses, acostumen a ser com-plexes i per elles soles i deforma unilateral, és impossibleelaborar respostes, cal l'acciód'altres agents de l'entorn.

Així doncs, la organització hade generar i desenvoluparestructures definides per aaconseguir aquest diàleg i unsistema apropiat de gestió quepermeti mesurar l'impacte i elretorn dels compromisos ques'hagin acordat amb els grupsd'interès.

No hi ha una sola manera, niun sol instrument per compliramb aquests requisits, no obs-tant un dels instruments quemés s'està aplicant, cal dir queamb prou èxit, entre les empre-ses del nostre entorn mésimmediat, és l'anomenat PanelPúblic Assessor, conegut per lessigles PPA. Un instrument detrobada i de comunicació entrela societat civil i les empreses,que respon a un objectiu priori-tari: establir compromisos esta-bles entre els territoris, on esdesenvolupa l'activitat industriali la pròpia empresa.

La Química de Tarragonan´és un dels exemples clars i esposiciona a nivell estatal en ellideratge d'aquesta forma derelació amb el seu entorn.

Empreses com Repsol, BASF,Covestro, o Dow tenen el seupropi Panel Públic Assessor il'AEQT, l'associació que aplegales empreses del sector químic aTarragona, també.

En altres territoris les empre-ses que tenen activitats queimpacten en el seu territori méspròxim actuen encara d'esque-na a la població, intentant pas-sar desapercebuts.

I com haurien de fer-ho?:- Establint un diàleg entre

l'empresa i la comunitat, amb lavoluntat que sigui bidireccional.

- Centrant l'interès d'aquestdiàleg en la seguretat, l'ecolo-gia, la millora de la qualitat devida de l'entorn on està implan-tada l'empresa.

- Sent responsables sobre elsefectes de la seva activitat, par-lant-ne.

- Apostant per la confiabilitata través de la transparència dela informació.

- I, en definitiva, plantejantuna nova manera de relacionar-se amb la comunitat.

És només prerrogativa de certtipus d'empreses poder establiraquests compromisos, diàleg,amb el seu entorn territorial?

Avui en dia, les empreses noes poden només centrar en elnegoci, en la generació de pro-ductes per als seus clients i con-sumidors. Cada vegada més lesempreses incorporen la respon-sabilitat social no només comuna eina de comunicació i imat-ge, sinó com un compromís deresponsabilitat amb el seuentorn, la societat que el forma,les problemàtiques d'aquestasocietat, les seves preocupa-cions.

Per fer-ho, cal conèixer l'en-torn i els diferents actors que hiha i cal la voluntat, la "madura-ció" i la decisió d'adoptar aquestnou paradigma de diàleg ambl'entorn.

Per tant, si alguna empresas'ho està plantejant:

1. Vol dir que està molt més aprop d'assolir totes i cada unade les característiques que s'haanat desglossant.

2. Vol dir que l'esforç necessa-ri de desenfocament que cal ferper situar-se en aquest nouparadigma, l'ha començat arecórrer.

Des del Gabinet Ceres, fa anysque estem apostant i acompan-yant en aquest canvi en la mane-ra de relacionar-se a empreses ia administracions aportanteines de millora del coneixe-ment de l'entorn i eines de ges-tió i dinamització de les comu-nitats.

L’anàlisi

El Panell Públic Assessor:un instrument molt útil per garantir el 'feedback' de l'empresa amb el seu entorn

Una organitzaciónecessita crearestructures quegaranteixin el diàlegamb l’entorn

Fundación Repsol i el ConsellSocial de la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona han lliurat lesbeques convocades per les duesentitats a 20 joves estudiants per alcurs 2016-2017. Aquest acte cobraespecial rellevància, ja que aquestany la convocatòria també inclou aalumnes que completin la seva for-mació realitzant un màster univer-sitari.

El lliurament va tenir lloc alParanimf de la URV i ha estat pre-

sidit per Ignacio Egea, vicepresi-dent de Fundació Repsol; JosepAnton Ferré, rector de la URV iJoan Pedrerol president delConsell Social de la URV. Aquestprograma de beques té per objec-te col·laborar amb la universitatper facilitar l'accés i la permanèn-cia en els estudis universitaris aaquells alumnes d'educaciósecundària que, tenint un bonexpedient acadèmic i motivacióper emprendre aquests estudis, estroben amb dificultats econòmi-ques, socials o personals que ho

dificultin.Cada any s'adjudiquen 5 noves

beques, dotades amb 5.000 euroscadascuna, i es renoven pel mateiximport les existents, d'acord ambles bases de la convocatòria de lesmateixes. El pressupost total d'a-questa edició ascendeix a 100.000euros. Aquest programa debeques, suposa per FundaciónRepsol una mostra més del seucompromís amb l'educació i ambel desenvolupament de la societat,en particular en els entorns en quèla companyia té presència.

Les Beques Consell Social URV / FundaciónRepsol celebren la seva onzena edició REDACCIÓ / TARRAGONA

Foto de família dels becats.

2017 ABRIL 1i.UNIVERSITARI

Fòrum de l'Ocupació Universitària: punt de trobada d'empreses i candidats

Afavorir la inserció laboral delsestudiants és el principal objectiudel Fòrum d'Ocupació Univer-sitària, una trobada que s'organitzacada any amb part del sector socio-econòmic de la demarcació i estu-diants que volen trobar oportunitatslaborals. Enguany ja se'n va fer unaedició el 29 de març al campusBellissens (Reus), el 26 d'abril tindràlloc al campus Sescelades (Tarra-gona) i l'11 de maig serà al campusTerres de l'Ebre de Tortosa. Aquestafira d'empreses i entitats és d'accéslliure i està organitzada perl'Oficina d'Orientació Universitàriade la URV.

A l'edició de Bellissens centenarsde joves es van aproximar alsestands de les 18 empreses perdemanar informació o bé per dei-xar-hi el currículum i optar a undels llocs de treball que oferien. Elsensenyaments amb un perfil de gestió i administració -Ciències Econòmiques i Empresarials, Ciències Jurídiques iTurisme- són els que despertaven especial interès per aaquestes empreses, però no només aquests, ja que es busca-ven perfils molt variats per ocupar llocs de treball temporalsen alguns casos i amb opció de quedar-s'hi en d'altres.

Una de les que enguany es va estrenar va serIntercruises, empresa que fa d'enllaç entre els vaixells i lacosta i dóna resposta a les necessitats dels creueristes, delsvaixells i de la tripulació. Així, la companyia va participaral Fòrum per buscar personal que faci atenció als passat-

gers que arribaran al Port de Tarragona des del mes de junyfins a l'octubre.

Per segon any consecutiu va repetir l'Escola Innova, un cen-tre de formació d'idiomes que atén tant les necessitats de par-ticulars com les de les empreses. Per Marta Paniagua, respon-sable de l'empresa, la participació al Fòrum és una experièn-cia "gratificant", ja que els permet compartir amb altres empre-ses les situacions de reclutament de professionals amb què estroben i també acostar-se a un perfil de persones que podenacabar sent futurs treballadors de l'empresa. Els calen docentsi altres professionals, ja que les empreses amb les quals treba-

llen tenen necessitats de perfils moltvariats, "i nosaltres els els podemoferir". Per això obren les portes aprofessionals de diferents àmbits.

També hi ha qui repeteix des delprimer any. Un dels que no ha fallatmai a Bellissens és l'estand de PortAventura, que busca assistents, tantper a la restauració com per a lesatraccions del parc.

La companyia Basf hi és presentdes de l'inici del Fòrum. A l'estandofereixen informació als estudiantsque estan interessats a fer les pràc-tiques a l'estiu -del 26 de juny al 31d'agost- en diferents àrees de l'em-presa i també s'ofereix informaciósobre les beques de col·laboració,amb contractes per a nou mesos,així com de la possibilitat de ferestades laborals a Berlín.

26 d'abril, a Sescelades

La sessió del Fòrum que tindrà lloc el 26 d'abril al campusSescelades estarà adreçada a la major part d'ensenyamentsde la URV, però amb especial incidència en les carrerescientificotècniques, que són les que s'hi imparteixen. És lamés multitudinària del Fòrum i s'obrirà en horari de matí itarda, de 9 a 14 i de 15 a 18 h, a la zona externa del bar res-taurant del campus, a cobert. Hi participaran 31 empresesdel sector. A Tortosa, es preveu la participació d'una trente-na d'empreses a la fira, que s'ubicarà al vestíbul del campusTerres de l'Ebre.

El 26 d’abril el Fòrum de l’Ocupació es trasllada al campus Sescelades i l’11 de maig al campus Terres de l’Ebre.

Millorar la formació per fomen-tar la motivació personal i l'ex-pertesa universitària com a viesper aconseguir un bon lloc de tre-ball. Amb aquesta premissa, laURV ha dissenyat l'oferta de màs-ters per al curs 2017-18, per alsquals ja s'ha obert el termini depreinscripció.

Hi ha dues noves propostes: elmàster universitari en Gestió deDestinacions Turístiques i el màs-ter universitari en Genètica,Física i Química Forense.

En total s'han programat 47màsters per al curs vinent, 26postgraus propis i 10 màsterspropis, que abracen tots els

àmbits del coneixement: antro-pologia, arqueologia, comunica-ció, cultura i societat, dret iadministració pública, economiai empresa, educació, enginyeria,enologia, geografia, història,llengües, psicologia, química,salut, tecnologies de la informa-ció i turisme.

Oberta la preinscripció als màsters del curs 2017-18

Jornada de Portes Obertes

Aules, laboratoris, CRAI, escoles tècniques i tots els espaisdels campus que conformen la Universitaat Rovira i Virgiliobriran les seves portes perquè els futurs estudiants coneguinde primera mà com és estudiar a la URV.

Dijous, 20 d’abril6 de maig, per a les famílies

El Grup Regional d'Atenció a laVíctima i els Grups d'Atenció a laVíctima de la Regió Policial Camp deTarragona i la Regió Policial de lesTerres de l'Ebre dels Mossos d'Esqua-dra, que sumen 24 agents, han estatguardonats amb la Distinció MariaAntònia Ferrer 2017, que es va lliurarel 8 de març al campus Catalunya. Esreconeix així la tasca d'acompanya-ment i protecció de les víctimes deviolència masclista i de prevenció quefan des de l'any 2008, amb el desple-gament de la policia catalana al terri-tori. El jurat també els ha reconegut"fer, de la millora de l'atenció a les víc-times, una prioritat de la seva feina".

La distinció pren el nom de la Dra. M.Antònia Ferrer i Bosch, professora dela URV jubilada i historiadora de la

ciutat de Tarragona, que ha donat aconèixer en recerques la seva recercai publicacions que ha fet.

2017ABRIL2 i.UNIVERSITARI

Primer doctorat per a una exalumna del programa formatiu per a estudiants xinesosAmb una qualificació final d'excel·lent cum laude, Yun Luan s’ha convertit enla primera exalumna del programa formatiu per a estudiants xinesos en assolirel doctorat a la URV. La seva tesi, Propuesta de un diccionario cultural bilingüechino-español, va ser qualificada com a "arriscada i valenta" pel tribunal que l'a-valuava, que va acabar atorgant-li el màxim reconeixement. Aquest projecte volestablir les bases d'un diccionari cultural en línia per als xinesos que volenaprendre espanyol i ha rebut el finançament del Govern xinès per poder dur-loa terme. L'estudiant va participar al programa formatiu d'espanyol per a estu-diants xinesos que la URV té en marxa des de l'any 2005. Va estudiar els dosdarrers cursos de la seva carrera a Tarragona en el marc d'aquest programa i, enacabar, va tornar a la Xina per treballar a la Universitat d'Estudis Internacionalsde Zehijian. Allà va exercir de professora d'espanyol i va fundar el Departamentd'Espanyol en aquesta institució. El 2014 va tornar a Tarragona a fer la tesi doc-toral, en el marc del programa de doctorat en Estudis Humanístics, sota la direc-ció d'Esther Forgas, que també dirigeix el Centre d'Estudis Hispànics de la URV.

"Descobrir món junts" guanya el concurs de disseny de carpetes

Aran Salvans, estudiant d'Infermeria, i Vanna di Marco, estudiant de Psicologia,han guanyat el VI Concurs de Disseny de la Carpeta URV. La seva proposta,"Descobrir món junts", ha estat la més votada entre els estudiants de laUniversitat. En les votacions han participat 3.150 estudiants i la proposta guan-yadora ha obtingut 939 vots, un 30% dels emesos. Les autores presenten el seudisseny com "un mapa del món fet amb triangles, connectant els diferents paï-sos com a mostra de la unió de les persones". D'acord amb les bases del con-curs, el premi per a les guanyadores és de 600 i el seu disseny s'utilitzarà enla confecció de la carpeta d'estudiants del curs 2017-18 amb la referència a lesautores i la condició de guanyadores del concurs.

Es lliuren els certificats de deu nous Ajuts-Pont 2016-17 per a projectes educatiusDeu projectes educatius han obtingut el certificat dels Ajuts Pont 2016-17,que convoquen anualment l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i la URV.Les iniciatives, que ja estan en marxa, han estat premiades amb 1.500 euros,i van rebre els certificats en el marc d'una jornada que va tenir lloc el 29 demarç a l'Aula Magna del campus Catalunya. L'objectiu de la convocatòria,que ha arribat a la tercera edició, és promoure la col·laboració entre elsdocents de la URV i els d'ensenyament infantil, primari i secundari; impul-sar projectes educatius que contribueixin a millorar l'ensenyament des de lainnovació, i difondre els projectes i les bones pràctiques entre la comunitateducativa. En l'acte van participar un centenar de docents de totes les etapes,des de la infantil fins a la universitària.

La URV ha investit el metge endo-crinòleg Ramon Gomis de Barbaràdoctor honoris causa per la contri-bució al món de la recerca biomè-dica en la malaltia diabètica, l'obe-sitat i la nutrició. El professor RamonMaria Miralles, director delDepartament de Medicina i Cirurgiade la URV, va ser el padrí del doc-torand en l'acte d'investidura, quees va fer el 31 de març. La propostade concedir-li aquest títol, però, lava fer l'investigador Joan Vendrell.

Ramon Gomis, que va néixer i pas-sar la seva infància i joventut a Reus,ha col·laborat amb la URV com acientífic i com a gestor de la ciènciabiomèdica. Actualment és catedràticde Medicina de la Universitat deBarcelona, director de l'Institutd'Investigacions Biomèdiques AugustPi i Sunyer (IDIBAPS) des del 2004 iconsultor sènior en Endocrinologia al'Hospital Clínic de Barcelona, on haexercit de metge endocrinòleg desdel 1974 i de cap de la Secció deDiabetis i del Serveid'Endocrinologia.

En el seu discurs, Gomis va assegu-rar que va decidir especialitzar-se enel camp de l'endocrinologia perquè"la recerca científica biomèdica era -iés- l'única eina possible per donar-nosaquesta resposta que ens permetiavançar en la prevenció i la curacióde les malalties". Ara bé, va reconèixerque "hi ha qui pot pensar que la recer-ca biomèdica no és per als metges" i

va proclamar que "no es pot progres-sar en la medicina sense una recercamèdica amb metges", encara que això"exigeix canvis".

El valor de la recerca mèdica

Ramon Gomis té quatre patentssobre obesitat, malaltia d'Alzheimer,hemostàsia i marcador epigenèticper a la diabetis, i és avaluador demés d'una desena de publicacionscientífiques d'arreu del món. A més,acumula més de 350 articles cientí-fics, un dels quals ha estat citat enuna editorial pel professor K.Polonsky com un dels cinquanta mésrellevants en els darrers 200 anys derecerca i innovació en diabetis.

Ha rebut el Premi Nacional deRecerca de Catalunya, la MedallaNarcís Monturiol a la recerca i a la

innovació, la distinció com a mem-bre de l'Acadèmia Europea, la Creude Sant Jordi de la Generalitat deCatalunya i el nomenament de fillil·lustre de la ciutat de Reus.

En la cerimònia, el doctorandper la URV va rebre del rectorJosep Anton Ferré els símbols de lainvestidura, que vénen de la uni-versitat medieval: la medalla, elbirret, el llibre de la ciència i lasaviesa, l'anell i els guants blancs.L'acte el va presidir el rector,acompanyat del president delConsell Social, Joan Pedrerol, i elsecretari general de la Universitat,Esteve Bosch. Membres de laCoral, l'Orfeó i l'Orquestra de laURV van interpretar l'himne d'en-trada a l'inici de la sessió i el"Gaudeamus Igitur" al final de l'ac-te.

La URV investeix doctor honoriscausa l'endocrinòleg Ramon Gomis

Ramon Gomis, durant el seu discurs d’investidura. URV

Representants de la URV, conferenciant. membres del Grup Regional d'Atencióa la Víctima i alguns membres dels Grups d'Atenció a la Víctima, a l’acte.

Els Grups d'Atenció a la Víctima dels Mossosd'Esquadra reben la Distinció Maria Antònia Ferrer 2017

2017 ABRIL 3i.UNIVERSITARI

El tabaquisme passiu afectael fetus tant com l'actiuInvestigadores de la URV han demostrat perprimer cop que el tabaquisme passiu durantl'embaràs altera el desenvolupament cognitiudels infants de la mateixa manera que ho fa enles mares fumadores. El treball va analitzar 158nens i les seves mares. A les 48 hores d'havernascut, els nadons de mares fumadores i defumadores passives van presentar més tensiómuscular, excitabilitat i irritabilitat en compa-ració dels fills de les mares no fumadores o quehavien deixat de fumar al principi de l'em-baràs. Als 6, 12 i 30 mesos també es van veurediferències en el desenvolupament cognitiu, jaque els fills de mares fumadores i fumadorespassives van mostrar pitjors puntuacions en eldesenvolupament del llenguatge. Als 6 i 12mesos tenien més dificultats en el balboteig,

repetició i discriminació de sons, vocalitza-cions prelingüístiques, primeres paraules, etc. Ials 30 mesos (dos anys i mig) presentaven mésdificultats pel que fa al llenguatge expressiu ireceptiu.

Una dieta saludable milloral'esperma i la fecundabilitatUna dieta saludable, rica en alguns nutrientscom els àcids grassos omega-3, alguns antioxi-dants i altres vitamines, i un baix consum d'à-cids grassos saturats i àcids grassos trans s'asso-cien a una millora de la qualitat dels paràmetresespermàtics. A més, el peix, el marisc, el pollas-tre, els cereals, les verdures, la fruita i els làcticsbaixos en greixos també fan augmentar la qua-litat del semen o activitat espermàtica. Pel quefa a la fecundabilitat, un elevat consum d'alco-hol, cafeïna i carn vermella i processada en

homes s'ha relacionat negativament amb lesprobabilitats d'embaràs o taxes de fertilitzacióde les parelles. Són resultats d'un estudi fet perinvestigadors de la Unitat de Nutrició Humanade la URV i de l'Institut d'Investigació SanitàriaPere i Virgili (IISPV), que formen part de la XarxaCiberObn de l'Institut Carlos III.

Anàlisi de paràsits, virus i bacteris en aigua potableQuatre anys després d'haver posat en marxa elprojecte Aquavalens, els investigadors han creatnous sistemes de concentració que permetenanalitzar paràsits, virus i bacteris en volumsd'entre 100 i 1.000 litres d'aigua potable i araestan en període de validar-los. Amb aquestsnous mètodes es tindrà més certesa que l'aiguapotable que se subministra a la població estàlliure de microorganismes potencialment patò-

gens. Investigadors i representants de les empre-ses d'aquest projecte europeu es van trobar a laURV per parlar dels avenços d'aquest estudi, enquè s'inverteixen 11,7 milions d'euros.

Compartir cotxe protegintla privadesaInvestigadors de la URV han desenvolupat unaaplicació mòbil per compartir cotxe que pre-serva la privadesa dels usuaris. Co-car, disponi-ble per a dispositius Android, posa en contacteconductors que volen compartir el cotxe ambusuaris que busquen trajectes coincidents. Hofa de forma anònima, sense una empresa inter-mediària i afavorint la col·laboració mútua.D’aquesta manera no es publiquen ni emma-gatzemen dades personals ni de mobilitat, quepodrien comprometre la privadesa dels usuaris,i es pot oferir un servei completament gratuït.

Investigadors de la URV han descobert per què acostumen a fallar elsciberatacs a la xarxa fosca (Darknet), una internet accessible amb garantiesde privacitat i anonimat. Aquesta xarxa oculta, utilitzada per a propòsitssensibles i sovint il·legals com la venda de drogues o la compartició de por-nografia infantil, és capaç de corregir per si sola els atacs més importantsespontàniament afegint més capacitat a la xarxa.

La xarxa Darknet és un tipus d'internet en la qual es manté l'anonimat.Aquesta capacitat de privacitat i de treballar de forma amagada comportaque s'utilitzi per a intercanvis anònims d'informacions sensibles i molt sovintil·legals, o de continguts amb propietat intel·lectual de forma gratuïta.

Aquesta xarxa és un objectiu freqüent de ciberatacs que generalmentfallen. Ara, els investigadors Manlio De Domenico i Àlex Arenas, delDepartament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, hanaconseguit esbrinar els motius pels quals la xarxa Darknet és molt difícild'atacar. Segons que han explicat en un article publicat en la revistaPhysical Review E, la Darknet és pràcticament impenetrable per la sevatopologia única, significativament diferent de la resta d'internet.

Per demostrar-ho, els investigadors han quantificat, a partir de les dadespublicades pel Laboratori de Recerca d'Internet de la Universitat deCalifòrnia (Los Ángeles), la resiliència de la Darknet utilitzant l'anàlisi dexarxes. N'han caracteritzat la topologia i han desenvolupat un model quedescriu com es transmet la informació utilitzant la "ruta de capes de ceba",una tècnica que encripta els missatges en diverses capes.

Això els ha permès simular com la Darknet respondria davant de tres tipusd'alteracions: atacs que es dirigeixen a un node específic, que provoquenque fallin alguns nodes aleatòriament i que pretenen una cascada d'errorsque es propaga a través de la xarxa.

Els resultats d'aquest treball indiquen que, per causar una pertorbació mésimportant, es necessita atacar els diferents nodes de la Darknet quatre vega-des més que els d'internet. Però, a més, els atacs en cascada a través delsdiferents nodes són fàcilment corregibles afegint més capacitat a la xarxa.Els autors atribueixen aquesta resiliència a una topologia més descentralit-zada que emergeix espontàniament des del protocol de la "ruta de capes deceba" de la mateixa Darknet. En canvi, l'estructura d'internet és més hete-rogènia.

Resultats de l'estudi PREDIMED(Prevenció amb Dieta Mediterrània)mostren una associació protectoraentre el consum de llegums, especial-ment llenties, i el risc de desenvolu-par diabetis tipus 2. Els llegums sónun grup d'aliments rics en vitaminesdel grup B, contenen diferents mine-rals beneficiosos per a la salut (calci,potassi i magnesi), grans quantitats defibra i són considerats un aliment debaix índex glucèmic; per tant, gene-ren un increment més lent dels nivellsde glucosa en sang després d'haver-los ingerit. De tota manera, tot i ques'han considerat un dels possibles fac-tors dietètics que ofereixen protecciódavant de la diabetis tipus 2, l'asso-ciació entre el consum de llegums(excloent-ne la soja i derivats) i la dia-betis tipus 2 ha estat poc estudiada.

Així, doncs, amb la finalitat d'incre-mentar el coneixement en aquestaàrea, investigadors de la Unitat deNutrició Humana de la URV amb lacol·laboració d'altres grups de recer-ca de l'estudi PREDIMED, han ava-luat l'associació entre el consum dellegums, els diferents subtipus i el riscde tenir diabetis en persones amb altrisc cardiovascular. També han estu-diat l'efecte de substituir altres ali-ments rics en proteïnes i hidrats decarboni per llegums sobre el risc dedesenvolupar aquesta malaltia.

Els investigadors han analitzat 3.349participants amb alt risc cardiovascu-lar que no tenien diabetis tipus 2 a l'i-

nici de l'estudi PREDIMED. Desprésde quatre anys de seguiment, elsresultats han posat de manifest que,en comparació dels individus queconsumien menys llegums -llenties,cigrons, fesols i pèsols- (12,73 gramsdiaris, que aproximadament equival a1,5 racions a la setmana de 60 g encru), els participants que en menjavenmés (28,75 grams/dia, equivalent a3,35 racions a la setmana), presenta-ven un 35% menys de risc de desen-volupar diabetis tipus 2. Pel que fa alssubtipus de llegums, sobretot les llen-ties són les que es van associar aaquest risc menor de desenvolupardiabetis. Les persones que menjavenmés llenties durant l'estudi (aproxi-madament 1 ració a lasetmana) en

comparació dels individus amb unconsum més baix (menys de mitjaració a la setmana), tenien un 33%menys de risc de desenvolupar lamalaltia. L'efecte de substituir mitjaració al dia d'aliments rics en proteï-nes o hidrats de carboni, incloent-hious, pa, arròs i patata bullida per mitjaració de llegums, també es va asso-ciar amb un menor risc d'incidènciade diabetis tipus 2.

Els investigadors remarquen laimportància de consumir llegumsen la prevenció de malalties cròni-ques, incloent-hi la diabetis, peròafirmen que es necessiten més estu-dis duts a terme en altres poblacionsper acabar de confirmar aquestsresultats.

Consumir llegums s'associa a tenir menys risc de diabetis

La internet fosca s'autoprotegeix per

resistir els atacs

Els investigadors remarquen la importància de consumir llegums per prevenirles malalties cròniques.

2017ABRIL4 i.UNIVERSITARI

2.000 alumnes comparteixen recercai coneixement en l'onzè Fòrum TRiCSEl Complex Educatiu de Tarragona va acollir un any més el Fòrum TRiCSde Treballs de Recerca i Crèdits de Síntesi, organitzat pel Centre deRecursos Pedagògics de Tarragona, impulsat per l'Associació EmpresarialQuímica de Tarragona (AEQT) i des de l'any passat amb la col·laboracióde la URV. Aquesta onzena edició es va fer en dues jornades. La primera,que va tenir lloc el 30 de març, es va dedicar a les branques d'humanitats,ciències socials i arts, i hi van participar 981 alumnes i 86 treballs presen-tats. El primer premi, dotat amb un ajut de matrícula de 1.500 euros i unde 200 euros al centre de secundària, va ser per al treball "El llatí a lesnovel·les de Harry Potter", de l'estudiant Bertha Troté, de l'InstitutTorredembarra, amb la tutora Marisol Francesch. La segona jornada vaacollir els treballs relacionats amb l'àmbit de les ciències i la tecnologia.En aquesta branca científica van ser 928 alumnes els que van omplir lesaules de l'antiga Universitat Laboral, amb 126 treballs presentats. En aques-ta jornada, el primer premi va ser per a Raquel Martí, de l'Institut Cambrils,pel treball "Maqueta d'una casa domòtica", tutoritzat per Josep Costa.

Estudiants d'ADE guanyen el concurs de l'anunci del Tortosa English FestivalUn espot publicitari de trenta segons en què es veuen dos joves asseguts alcostat de l'antic pont del ferrocarril de Tortosa intentant compondre unacançó en anglès ha estat el treball escollit per la Tortosa English FestivalAssociation per difondre aquest certamen, que va tenir lloc del 31 de marçal 2 d'abril a Tortosa. El van realitzar els estudiants Kilian Caballé, DavidAdell i Pablo Grau, que fan tercer curs del grau d'Administració i Direcciód'Empreses (ADE) de la Facultat d'Economia i Empresa al campus Terres del'Ebre , que també van guanyar un lot de llibres i una motxilla.

Un equip de l'Institut Roseta Mauri obté una plaça per a la competició internacionalL'equip Lego Masters de l'Institut Roseta Mauri de Reus, format per estu-diants de 12 a 16 anys, ha aconseguit endur-se el premi a la cortesia pro-fessional a la final nacional de la FIRST LEGO League (FLL), que es va fer el18 de març a Logronyo. El premi els dóna plaça per competir al'International Open Championship, que tindrà lloc a Bath del 21 al 26 dejuny. En aquest torneig competiran amb els altres equips europeus ques'han classificat en tornejos similars en altres països.

Vint estudiants reben beques de laFundación Repsol i el Consell SocialUn total de vint estudiants s'han

beneficiat de les beques de grau imàster que cofinancen laFundación Repsol i el ConsellSocial de la URV. En aquesta onze-na edició, corresponent al curs2016-17, se n'ha ampliat l'abast.Els estudiants que se n'han benefi-ciat per cursar un grau i ja l'hanacabat han pogut continuar dema-nant-la per cursar un màster i com-pletar així la formació acadèmica.Enguany l'import total de lesbeques ha estat de 100.000 . Entotal, des de la primera convocatò-ria, s'han atorgat beques per unvalor superior a 800.000 .

De les vint beques que es vanlliurar l'11 de març, cinc són per aestudiants que inicien graus i quin-ze per a joves que les renoven percontinuar els estudis: dos que ini-cien un màster i tretze que encarafan un grau a la Universitat. Elsjoves becats fan estudis de pràcti-cament tots els àmbits del coneixe-ment: economia, química, filolo-gia, educació, enginyeria, ciènciesde la salut, pedagogia icomunica-ció.

Els ajuts atorgats són de periodi-citat anual amb un import de

5.000 euros cada una i comple-mentàries a les beques oficials, demanera que i faciliten a les famí-lies que viuen circumstànciesespecials l'accés i la permanènciadels seus fills als ensenyaments degrau i màster, per tal que puguincursar tota la carrera acadèmica.Per concedir-les es valora, en pri-mer lloc, els ingressos i el patri-moni de la unitat familiar, i ensegon lloc el rendiment acadèmicdels estudiants, a més d'altres cir-cumstàncies personals. Per pre-

sentar-s'hi, s'ha de ser estudiantd'últim curs de batxillerat o ciclesformatius de grau superior d'uncentre d'ensenyament secundaride les comarques de Tarragona.Per continuar rebent la beca, anyrere any, la persona ha d'haversuperat el 80% dels crèdits de quès'ha matriculat en el curs anterior(60% en el cas d'ensenyamentstècnics) i s'ha d'haver matriculatd'un mínim de 60 crèdits en elcurs acadèmic pel qual demana larenovació.

Un equip amb tres estudiants d'Administració iDirecció d'Empreses guanya el primer Ebre Challenge

Amb l'objectiu de fomentar la cre-ativitat i el talent entre els joves i quetambé puguin impulsar idees denegoci innovadores, l'Institut del'Ebre de Tortosa va organitzar alfebrer, amb la col·laboració delcampus Terres de l'Ebre de la URV,l'Ebre Challenge, un taller creatiu detres dies inspirat en l'Audi CreativeChallenge. S'hi van inscriure més de200 alumnes de secundària dediversos instituts de les Terres del'Ebre i una vintena d'estudiants deprimer del grau d'Administració iDirecció d'Empreses (ADE) del cam-pus ebrenc.

Els participants d'aquest taller,dividits en grups d'entre 5 i 6 per-sones, havien de crear en dueshores una idea de negoci i expo-sar-la. Dins d'aquest context, unequip integrat per Mariona

Casellas, Aida Martí i PaulaAccensi, de la URV; PetrisorToader i Melodie Gallardo, del'Institut de l'Ebre, i Marc Eixarch,de l'Institut Joaquín Bau, van guan-yar el premi per la proposta del'APP d'esports Mou-te, pensadaper fomentar l'esport al territori através de la creació de grups pernivell. Segons les instruccions, l'u-suari només s'hi ha d'inscriure,escollir el nivell que creu que té, ia partir d'aquí pot quedar per prac-ticar esport i fer amics. L'APPinclou la possibilitat de sumar-se aun esdeveniment ja creat, o propo-sar una sortida perquè altra gents'apunti. També es poden guanyardescomptes en botigues d'esports."A banda de la idea, s'ha valoratpositivament el fet que el finança-ment previst fos cent per cent pri-

vat sense subvencions públiques",va apuntar Pau Galiana, professord'ADE del campus Terres de l'Ebrei membre del jurat del taller, junta-ment amb el científic i comunica-dor Pere Estupinyà i representantsd'empreses tecnològiques comCaptio i Incubalia. El premi obreles portes a aquests estudiants perpoder participar en la segona edi-ció de l'Audi Creative Challenge,que enguany busca idees creativesvinculades a la cultura. Tenentemps fins al 17 d'abril per presen-tar els projectes dels quals s'esco-lliran deu finalistes. La final del'Audi Creative Challenge es farà aMadrid entre el 23 i el 24 de juny.L'equip guanyador tindrà un viatgepagat a Silicon Valley, a SanFrancisco (EUA) durant el mes dejuliol.

Els estudiants becats enguany al Paranimf, un cop acabat l'acte.

El Port de Tarragona va par-ticipar a la fira Seatrade CruiseGlobal que es va celebrar entreels dies 13 i 16 de març a FortLauderdale (Estats Units).L'equip comercial de creuersva mantingut una desena dereunions amb cruiselines iagents del sector en el marc dela fira, i va participar activa-ment dels diferents esdeveni-ments de networking. I enaquests fòrums, s'ha pogutconstatar que TarragonaCruise Port Costa Daurada ja ésuna marca posicionada, i l'a-posta de Costa Cruceros pelPort de Tarragona com a portbase ha suposat un pas enda-vant en el posicionament ireconeixement del territori enel sector dels creuers a nivellinternacional.

La delegació del Port deTarragona a la fira la vaencapçalar el president delPort, Josep Andreu, qui vavalorar positivament la feina

feta, destacant que "s'ha cons-tatat la progressió positiva queha fet Tarragona en aquestsdarrers quatre anys pel que faal tràfic de creuers que, si bé,

són xifres modestes s'ha fetpalès l'evolució positiva i elpotencial que tenim com aport de creuers". Andreu va

afegir que "l'oferta turística delnostre territori té prou atractiuperquè ens visitin. Tarragonaté icones pròpies de primernivell com la Tarragona

Romana, Reus Gaudí, la Rutadel Císter, Costa Daurada,PortAventura Ferrari Land. I lanostra tasca és donar a conèi-xer tot aquest potencial deTarragona com a destí decreuers".

El president del Port defensaque "esdeveniments com elSeatrade Cruise Global sónuna gran oportunitat per a pre-sentar les nostres ofertes i con-tactar amb les companyies navi-lieres de creuers. Però el tre-ball no és només preparar lafira i anar-hi, sinó que tenimuna gran tasca posterior comés la de gestionar i contactaramb les companyies navilieresper aconseguir acords con-crets, i que vinguin a conèixerel Port de Tarragona o la ciu-tat". L'estand del Port deTarragona es va ubicar al dePorts of Spain.

El 'Silver Muse' ha escollit elPort de Tarragona per fer el viat-ge inaugural del buc, tot aprofi-tant la preobertura del parc dedi-cat a Ferrari. Vingut de Marsella,el vaixell s'ha acabat de construiraquest mateix any i té una capa-citat per 596 passatgers i 411 tri-pulants i fa 212 metres d'eslora.Segons el president del Port,Josep Andreu, la temporadasuposarà un "salt cap endavant",ja que segons les previsionsentraran una quarantena de vai-xells i 40.000 passatgers, unaxifra que gairebé duplica la del'any anterior. A més, per prime-ra vegada i gràcies a l'atractiu deFerrari Land, Costa Crucerosoperarà com a port base aTarragona, a partir del 2 de juny

fins al 22 de setembre. Andreu va explicar que quan

des del Port s'intenta portarcreuers al territori hi ha diversosfactors que importen, com lescondicions que ofereix la termi-nal o la seguretat del port. Ambtot, el president assegura que"això suposa un 20% de l'aposta ila resta és tot allò que és capaçd'oferir el territori". Així, un delsavantatges que té el Port deTarragona per captar creuers és"les icones: Tarragona romana,Reus modernista, la Ruta delCister, el Delta de l'Ebre i, ara,Ferrari Land", va apuntarAndreu.

De fet, el recentment inaugu-rat Ferrari Land és un dels atrac-tius que hauria fet apostar per

operar a Tarragona com a portbase a l'empresa Costa Cruceros,és a dir, el vaixell no només faràescala a la ciutat sinó que "serviràper embarcar i desembarcar pas-satgers que iniciaran o acabaranla ruta a Tarragona". "Una majo-ria molt important dels passat-gers de Costa Cruceros és elclient italià i, per als italians,resulta molt atractiu visitar unsantuari com pot ser FerrariLand", explica Andreu, que hadetalla que els vaixells arribaran -cada divendres- a primera horadel matí i marxaran de matina-da. Així, i degut a la quantitatd'hores que faran estada, es pre-

veu que visitin el parc peròtambé la ciutat i el territori. Desdel 2 de juny fins al 22 de setem-bre han d'arribar 17 vaixells.

El president del Port aclareixque els 40 creuers que es pre-veuen per aquesta temporadasón "de tot tipus", tot i que cen-trats en els petits i mitjans. A més,en el cas dels més petits, s'intentapotenciar que siguin de luxe:"són creuers que busquen exclu-sivitat i donen nom i prestigi dinsdel sector dels creuers". "Desprésja intentarem que vinguin elsgrossos però de moment l'es-tratègia, segons els resultats, estàfuncionant", afegeix.

Els 400 passatgersvan fer el viatgeinaugural del vaixellper participar en lapreobertura deFerrari Land

Abril 152017

PORT

Creuers

El creuer al seu pas per Tarragona.

L’estand del Port de Tarragona a la fira nord-americana. La delegació tarrago-nina la va encapçalar el president del Port, Josep Andreu.

Tarragona enceta la temporada de creuers amb l'arribada del luxós Silver Muse

El 2017 portarà a la ciutat 40 vaixells i 40.000 passatgers, el doble que l'any passat

Tarragona va encetar dijous 6d'abril la temporada de creuersamb l'arribada del luxós 'SilverMuse'', un vaixell que va fer elseu viatge inaugural amb 400passatgers -entre els qualsagents de viatgee i periodistes-per visitar Ferrari Land un diaabans de l'obertura a tots elsvisitants. El creuer va atracar ala terminal del Port deTarragona a primera hora dematí procedent de Marsella i vasallpar el mateix dia, a la nit. Ésla primera entrega d'una tem-porada que serà de rècord.

REDACCIÓ / TARRAGONA

Tarragona es promociona com a destinació de creuers a la fira Seatrade Cruise Global, als EUA

REDACCIÓ / TARRAGONA

La presència a lafira va constatar l’evolució positiva deTarragona com adestinació decreuers

La piscina del Silver Muse.

La recuperació econòmica haposat sostre al creixement de lesmarques blanques en la distribu-ció aalimentària. Les marques defabricant coincideixen a assenya-lar que les seves xifres de mercates rrecuperen, tot i que la guerrade preus continua i els marges denegoci s'ajusten. L'Indicadord'Econnomia va aplegar a firaReusrepresentants de diverses empre-ses del territori per analitzar lasituaació del sector agroalimenta-ri.

La marca blanca ha assolit un35% de quota de mercat durantels anys més durs de la crisieconòmica en què el factor preuva exercir el seu totalitarisme,perjudicant a les marques delfabricant que veien com els seusproductes de més qualitat per-dien pes en el mercat. La tendèn-

cia, però, sembla haver-se invertit.Ho confirmen empreses comBorges, des d'on Juli Tecles diag-nostica que "la renda disponibledels consumidors s'ha recuperat iaixò, conjuntament amb la per-cepció de qualitat que es té de lesmarques del fabricant, fa que lesxifres vagin a més, i que la marcablanca estigui estancada". Hocomparteix Pepe Jofré, deLaboratoris Serra Pàmies, queconstata que "les marques blan-

ques han perdut hegemonia,amb més renda la gent començaexercir el seu dret a triar les mar-ques que més els satisfan".

Helena Rodríguez, deVirginias, confirma la recupera-ció de les vendes, però alerta que"hem hagut de baixar preus perser competitius davant d'un con-sumidor que coneix molt bé elmercat, i això ens ha ajustat elsmarges". Una situació per a laque Andreu Pintaluba llança la

recepta: "Els costos es mantenen ifins i tot pujaran, per tant el quehem de fer per recuperar margesés ser més productius i eficients,aquest es el repte de les empresesagroindustrials".

Rodríguez planteja també lanecessitat d'afinar a l'hora dellançar un producte: "S'ha d'estu-diar molt la seva rendibilitat, per-què si no han de ser rendibles nopaga la pena treure'l al mercat".Juli Tecles hi està d'acord, i reco-

neix que "al consumidor li hasdemostrar que un producte valmolt la pena per tal que paguimés". En aquest sentit, Pepe Jofréinsta a les empreses de no dor-mir-se en els llorers dels bonsresultats. Jofré creu que "els bonscostums s'obliden molt ràpid, iamb la recuperació de les carte-res de clients hi ha una certa rela-xació, però cal espavilar-se per sercompetitius davant dels nousparadigmes de consum".

Abril 16 2017

ESPECIAL AGROALIMENTARI

Taula rodona

PONENTS

La millora de la situació econòmica beneficia les marquesdels fabricants i frena l'auge de les marques blanques

Les empreses recuperen volums de venda, tot i que han d'ajustar marges

La taula rodona de l’Indicador es va celebrar a firaReus.

DANI REVENGA / REUS

JULI TECLESBORGES

"L'augment derenda disponible i lapercepció de qualitatde la marca del fabri-cant ens permetenrecuperar terrenydavant les marquesblanques"

PEPE JOFRÉLABORATORISSERRA PÀMIES

"La recuperacióexisteix, però cal noperdre els bons cos-tums per no perdrepistonada i adaptar-seals nous paradigmesdels consumidors"

HELENA RODRÍGUEZVIRGINIAS

"Hem hagut de bai-xar preus, i això reper-cuteix en els marges;hem d'estudiar moltbé la rendibilitat delsproductes abans dellançar-los"

ANDREU PINTALUBAGRUP PINTALUBA

"Amb preus baixos icostos que aniran amés, per recuperar elsmarges el repte de lesempreses del sectorés millorar la producti-vitat i l'eficiència"

LLUÍS AROLAEURECAT

"La investigació noes recupera: els pres-supostos públics sónínfims i les empresesno aprofiten la recupe-ració per invertir mésen I+D"

El Brexit, l'arribada deTrump a la Casa Blanca, elterrorisme i, en general, lainestabilitat internacionalcrea un escenari d'incerte-sa per a les empreses agro-alimentàries del territori,moltes d'elles amb unadilatada trajectòria interna-cional. Davant d'aquestpanorama, estan d'acorden recomanar tenir els ousa diverses paneres, perpoder reaccionar en casque un determinat mercates tanqui ja sigui per qües-tions polítiques o econòmi-ques. Un altre dels antídotsl'aporta Juli Tecles, deBorges, i consisteix en "noser una simple empresaexportadora que es pot que-dar fora de joc quan escomplica una regió, sinó serveritablement una empresainternacionalitzada, el quesuposa tenir aliances ambproveïdors i socis que etpermetin buscar nousangles per continuar venenta una determinada zona".

Helena Rodríguez, deVirginias creu que lesempreses "ens hem d'a-costumar a la inestabilitat,perquè el món està així;nosaltres fa anys que treba-llem a Aràbia Saudita,Yemen o el Líban i ja teniminterioritzada la incertesa"

Quan a àrees del plane-ta, les empreses coincidei-xen a assenyalar Europacom un mercat madur, iidentifiquen les millors opor-tunitats a Àsia, l'OrientMitjà i Àfrica. Pepe Jofréposa en valor "el prestigi i laimatge que tenen enaquests mercats els pro-ductes europeus, s'ha d'a-profitar aquest potencial".Andreu Pintaluba coincideixi subratlla que "Àfrica té ungran potencial, però encarano ha acabat d'arrencar".Com a alternativa enumerapaïsos com "Bangladesh,Filipines, Iran... que tenenuna gran població i que si hientres bé poden ser moltrendible".

Els ous a diverses paneres,l'antídot a la incertesa internacional

Abril 172017

ESPECIAL AGROALIMENTARI

Taula rodona

Lluís Arola, director de l'Àreade Biotecnologies d'Eurecat(organisme en el que s'ha inte-grat el Centre Tecnològic deNutrició i Salut de Reus), consta-ta l'estancament de la recerca,que s'explica per tres factors.D'una banda, la pírrica aportaciódels pressupostos públics: "Anivell d'Estat, portem dos anysamb molts programes paralitzatsper la situació política que hemviscut, i la Generalitat no tédiners", assegura Arola.L'acadèmic afegeix que a nivellempresarial la recuperació "no

s'ha notat en els pressupostosd'I+D, potser només en el fet queles marques blanques s'hicomencen a preocupar perquèhan deixat de créixer". Un altrefenomen del sector privat queescriu Arola, i que és negatiu perla I+D és que "les petites empre-ses que si que hi aposten sóncomprades per multinacionals ideixen de fer recerca". Arola afe-

geix que "la poca innovació quees fa no és disruptiva, es limita aadaptar els productes al quedemana el mercat".

Un panorama aquest que pre-ocupa a les empreses, conscientsde la importància de la recercacom a palanca de creixement enel futur. Andreu Pintaluba apun-ta que "hauria de canviar la men-talitat política, massa condiciona-

da per no acumular dèficit".Pintaluba creu que "els governshaurien d'assumir un cert dèficitcom una eina de treball i posardiners allà on poden generarcreixement i desenvolupament,perquè es puguin recollir fruitsen el futur".

Els productes saludables, una oportunitat

Sí es percep com un escenarifavorable a l'I+D la tendènciadels consumidors a apostar perproductes saludables, unademanda creixent que cal satis-

fer i per la qual és necessaridesenvolupar nous productes."El consumidor ha canviat, novol productes amb sucre o d'ori-gen animal, i hem de donar-losalternatives", reflexiona JuliTecles, de Borges, que afegeixque "hem de fer un esforç tambéen comunicació, que sigui trans-parent i ètica".

Tot i això, les empreses alertende les excessives exigències admi-nistratives en aquest mercat. "Ésun àmbit sobreregulat", es quei-xa Andreu Pintaluba, que expli-ca que "aconseguir una etiquetad'aliment funcional és molt difí-cil, hi ha massa obstacles", unaafirmació compartida perHelena Rodríguez. Lluís Arola hiestà d'acord, i afirma que "la UEs'ha passat de proteccionista desde la crisi de les vaques boges,s'ha de posar ordre a l'alimenta-ció funcional, perquè es diuenmoltes bestieses, però senseimpedir que el sector privat fun-cioni". Arola apunta un altraopció de creixement: "El creixe-ment demogràfic farà que hicreixi la demanda d'aliments, quiresolgui amb recerca com pro-duir més es farà un lloc al mer-cat".

La recerca continua estancadaTot i la millora de les perspectives, ni els pressupostos públics ni

els de les empreses acceleren l'aposta per l'I+D

La recerca en el sector agroali-mentari continua molt per sotadel que necessita el sector perafroontar el futur amb garanties.Ni les administracions ni, engeneral, les empreses hanreforçat la sevva aposta per lainnovació i la recerca, unapalanca de futur fonamental perevitar que l'actual creixementsigui un fenomen volàtil.

DANI REVENGA / REUS

Les pimes queaposten per l’I+D isón absorbides permultinacionals,perden pistonadaen recerca

Un investigador del CTNS de Reus.

Abril 18 2017

ESPECIAL AGROALIMENTARI

Agricultura

Entre el 2010 i el 2015, la super-fície de regadiu que es destina alcultiu d'ametllers va créixer un40%. Segons les últimes dades dis-ponibles del Departamentd'Agricultura, Ramaderia, Pesca iAlimentació, fa dos anys aCatalunya hi havia 4.639 hectàre-es de regadiu dedicades al cultiud'ametller, de les quals, 2.328hectàrees a la demarcació deTarragona. Al capdavant d'aques-tes noves plantacions hi ha lescomarques de la Ribera d'Ebre

(amb 602 hectàrees), el BaixCamp (418 hectàrees, gairebétantes com de secà) i la Terra Alta(332 hectàrees).

L'explicació s'ha de buscar enel mercat internacional, que haafavorit "un important incrementde preus", explica FrancescReguant, director del'Observatori d'EconomiaA g r o a l i m e n t à r i a(Obealimentària) i vicepresidentde la Comissió d'EconomiaAgroalimentària del Col·legid'Economistes de Catalunya. Ameitat anys noranta, la UE vasuprimir els aranzels a l'entradad'ametlles dels Estats Units -paíspioner en les plantacions intensi-ves i superintensives-, i això vaenfonsar els productors euro-peus.

En aquest context, el cultiu del'ametller, arrelat al paisatged'Espanya i Itàlia des de fa més de2.000 anys, semblava condemnata desaparèixer. Tanmateix, elsúltims anys s'han produït dos fetsde transcendència que han capgi-rat la situació, explica Reguant.Els Estats Units -pioner dels cul-tius intensius i líder mundial en

producció, vuit vegades l'espanyo-la- van patir una gran sequera ales zones productores l'any 2012 ien tres anys va perdre al voltantd'un 16% del potencial. Al mateixtemps, es produïa un elevat incre-ment de la demanda a la Xina i elsud-est asiàtic, un mercat dominatprincipalment distribuïdors ame-ricans i australians.

"L'ametller era fins fa poc un

cultiu rústic i marginal; però arasabem que si el regues i el tractesbé, respon. I s'ha convertit en unabona oportunitat", explica RogerPalau, responsable de la FruitaSeca de la Federació deCooperatives Agràries deCatalunya.

Mentrestant, Francesc Reguantqualifica de "boom" l'incrementde nous cultius d'ametller a

Catalunya, i aconsella als pagesosmirar més enllà de la conjuntura."Les plantacions tarden anys aarribar a la plena producció.Possiblement els preus tornaran abaixar en uns anys, per això s'hand'haver fet molt bé els números",afirma. Convertir una hectàrea desecà a regadiu intensiu d'ametllerpot costar uns 5.000 euros, i calassegurar la disponibilitat d'aigua.

L'ametlla torna al CampL'augment de preus dispara les noves plantacions d'ametllers de regadiu, que multipliquen el rendiment del secà

De cultiu de secà, tradicional ien regressió, a protagonista denoves plantacions intensives enàmpplies zones de regadiu alCamp de Tarragona i les Terresde Lleida. En un context de fortcreixement de la demanda mun-dial d'ametlles, sobretot la loca-litzada en nous mercats com laXina i el sud-eest asiàtic, el preude referència que fixa la Llotjade Reus s'ha gairebé triplicat iha revaloritzaat un conreu moltadaptat i amb varietats de granqualitat a Catalunya.

ORIOL MARGALEF / REUS

Per zona de cobertura i interèsdels pagesos, Reguant consideraque el canal Segarra Garrigues -amb el que es pretenen regar68.645 ha- pot actuar com a revul-siu en l'expansió de l'ametller.

Les noves plantacions d'inten-siu arriben a ple rendiment enuns cinc anys, i principalments'estan fent amb varietat comú.Tanmateix, les varietats marconai la llargueta, de més qualitat, iamb una cotització més alta demercat, estan cridades a recupe-rar protagonisme en el futur."L'IRTA està treballant en lamillora de la marcona, i també enaltres varietats de floració més tar-dana, que ens ajudarien a evitarels efecte de les gelades", explicaPalau.

Segons el Departamentd'Agricultura, l'any 2015 el rendi-ment mitjà d'ametlla en gra vaassolir els 876 quilos per hectàreade regadiu, el triple que la mitja-na en plantacions de secà. Enalgunes d'aquestes noves planta-cions intensives s'ha arribat alsmil quilos d'ametlla en gra.

Mentrestant, el cultiu de secàsegueix sent majoritari aCatalunya (33.403 hectàrees el2015), però es troba estancat perfalta de rendibilitat. L'any 2010 escomptabilitzaven 38.881 hectàre-es, un 16% més de superfície deconreu que fa dos anys. En con-junt, però, amb l'entrada en pro-ducció de les plantacions de rega-diu, el potencial de producció aCatalunya ha crescut lleugera-ment, i també la demanda delmercat interior ha augmentat.

Los grupos de SensometríaInstrumental y deQuimiometría, Cualimetría yNanosensores del departa-mento de Química Analítica yQuímica Orgánica de laFacultat Rovira i Virgili anali-zan meticulosamente todo elproceso de elaboración: desdeque la uva está en la vid hastael embotellado. Ciencia al ser-vicio del sector vitivinícola.Monitorizan todo el procedi-miento y programan algorit-mos con múltiples paráme-tros. "La calidad final de unvino depende fundamental-mente del estado de madurezy el nivel sanitario del fruto ydel proceso de vinificación,que implica la transformaciónde los azúcares del mosto enalcohol. Es un proceso com-plejo en el que intervienendiferentes factores, como elnivel de azúcar, el tipo de leva-dura, el pH o la temperatura",explica Olga Busto, jefa delgrupo de SensometríaInstrumental y vicedecana dela Facultad de Enología.

Analizan la uva (piel ypulpa), el mosto mientras fer-menta y el vino mediante téc-nicas instrumentales rápidas,como la espectroscopia deinfrarrojo. A partir de losdatos obtenidos de muchasmuestras y de los modelosmatemáticos que emplean,pueden determinar elmomento óptimo de la vendi-mia o controlar la evoluciónde la fermentación para saber"si nos va a llevar a un produc-to final aceptable".

Este proyecto, financiadopor el Ministerio deEconomía y Competitividad,arrancó con la pasada vendi-mia, en septiembre, y se cen-tra en dos variedades de uva:la Garnacha blanca y elCavernet sauvignon (tinta).Proceden de la finca y bodegaexperimental de Mas delsFrares, en Constantí, pertene-ciente a la URV. Realizan losanálisis in situ o en su labora-torio, en el CampusSescelades. "La instrumenta-ción que utilizamos es porta-

ble. Podemos medir uvas en lamisma cepa -su posición en elracimo también influye- omosto en el propio depósito",

apunta Ricard Boqué, profe-sor del grupo deQuimiometría, Cualimetría yNanosensores.

El equipo de investigación,integrado por diversos perfilesprofesionales, entre ellos unenólogo y especialistas en tra-tamiento y análisis de datos,sigue el proceso a tiempo real,lo que le permite hacer modi-ficaciones si detecta algunaanomalía. "En caso, por ejem-

plo, de que la fermentaciónno evolucione como debe,podemos tener una idea de loque está pasando pues dispo-nemos de información quími-ca. Es ahí donde entra el enó-logo, que con su conocimien-to y experiencia puede recon-ducir el proceso", señalaBusto. Cuentan con la colabo-ración de compañeros de laFacultad de Enología y deVitec.

Los investigadores creanmicrovinificaciones (elabora-ción de vino a pequeña esca-la) a partir de las uvas vendi-miadas, prensadas y fermenta-das o de mosto concentrado,que se inocula directamentecon las levaduras y fermenta.En ambos casos, controlan latemperatura, la densidad yotros parámetros de interésdurante la transformación delos azúcares en etanol.Cuando el proceso termina, elvino es descubado, filtrado yembotellado. Unos dos kilosde uva originan algo más deun litro de caldo. Y en el casodel mosto concentrado, par-ten de 250 mililitros paraobtener un volumen parecidode vino. "El objetivo es probarel resultado final. Siempre esel análisis sensorial del pro-ducto el que valida finalmenteel proceso", indica Boqué. Enello están y pronto esperantener conclusiones.

Su idea es trasladar despuéseste conocimiento científico aempresas vitivinícolas intere-sadas. "Cuando realizamos lasolicitud del proyecto hubonumerosas bodegas y empre-sas del sector alimentario quenos preguntaron por su ejecu-ción y evolución", concluyeBusto.

ESPECIAL AGROALIMENTARI

Recerca

Abril 192017

Radiografías del vinoDos grupos del departamento de Química Analítica y Química Orgánica de la URV

analizan todo el proceso de elaboración: de la vid al embotellado

El vino que bebía Baco en susbacanales estaba hecho con lospies. La mitología clásica cuen-ta quee las ninfas se encargabande pisar las uvas para abaste-cer a los dioses de este jugoembriagador. No debían ser depaladar exquisito. La técnica delpisado se mantuvo hasta bienentrado el siglo XX.. Nada deI+D+i. El sabor y el aroma sedejaban prácticamente al azar.Después de machacar el fruto,eel mosto se metía en tinajas y acruzar los dedos para que elvino saliese bueno. Aquello yaes histooria. Casi prehistoria.

JAVI SERRANO / TARRAGONA

Los datos obtenidospermiten fijar elmomento óptimo de la vendimia ocontrolar la fermentación

“Possiblement elspreus tornaran abaixar en uns anys.Per això s'han defer molt bé elsnúmeros”

Los investigadores de la URV.

Hace unos meses me enzarcéen una discusión de blog - sí, ya losé, baja intensidad, espero queno evalueis mi valentía por eseincidente - sobre este tema. El ori-gen era una respuesta, dada porWhatsapp, del departamento deSelección de una aseguradoramuy conocida cuyo nombre noviene al caso, a un candidato quesuperaba la edad requerida; elcoro de críticas a la empresa, desolidaridad con el afectado, depropuestas de inducción a laacción ("Tenemos que haceralgo", ¿os suena?), de intentos deboicot, era la corriente primaria yyo cometí el error de discrepar.Mi argumento se basaba en laexperiencia y la estadística:

Llevo 25 años contratandoempleados para empresas multi-nacionales y nacionales, grandesy medianas. He visto muchoscandidatos y me cuesta muchorecordar posiciones cubiertasexternamente por un candidatode más de 50 años

Si nacimos en el baby boom -habrás descubierto, avezado lec-tor, que me incluyo en ese cortedemografico - eso quiere decirque la presencia de candidatosde más de 50 va a ser una reali-dad mayor. La tasa de desempleopara mayores de 55 se situa en el17%, equivalente a la del corte de25 a 54 años; teniendo en cuentaque hay 9 millones de personasentre 50 y 65 años, estadistica-

mente deberiamos encontrarnosmás de 1,5 millones de personasde esa edad, desempleados y conganas de trabajar. Es una inter-pretación sesgada porque habrápensionistas y otros que han deci-dido quedarse fuera del mercado

laboral, por lo que 1 millónpuede ser una buena aproxima-ción.

Hay que añadir a los ocupadosde más de 50 años que son can-didatos a otros puestos, que apor-tan experiencia y madurez paracontrapesar equipos jóvenes.

Por lo tanto, sería más que nor-mal encontrarse candidatos deesa edad y también sería habitualcontratarlos en el debido porcen-taje. Pero no pasa. En públicotodos respondemos que sí a lapregunta que encabeza el artícu-lo, pero en privado esgrimimosrazones más peregrinas:a)¡Huy! Igual ya está de vuelta de

todo, un poco resabiado. ¿Perono decíamos que la experien-cia es un grado?

b)Mejor uno más joven que ten-drá más energía y vitalidad.Energía y vitalidad van con lapersona, no con la edad; mire-mos bien las características dela generaciones Y y Z.

c)El joven será más flexible, seadaptará mejor. ¿Quieres decirque te será más fácil de mane-jar a ti? Ah…

d)Tengo uno más joven que esta-rá más años en la empresa.¿Empleo de por vida? Curiosoargumento condenado al fra-caso.

e)El joven cobrará menos y meofrece mejor formación, y máscapacidad de aprender.Probablemente cierto, peropara eso debería conocer alcandidato mayor y saber cuán-to quiere cobrar y qué puedeaprender, difícil si no le llamasa las entrevistas. ¿Sabes quésacrificio salarial está dispuestoa hacer?

f)Seguro que no es móvil o noquerrá viajar. ¿Y qué me dicesde esos empleados jóvenes conniños pequeños que prefierenestar en casa y que no les culpopor ello?

Pues con razones como estas yo, y

los jefes que seleccionabanconmigo, hemos descartado aalgunos candidatos; para serhonestos no había muchos por-que los habíamos cribado pre-viamente por otros motivos,nunca por edad (modo ironíaon). Y remataba la polémica dicien-

do que si yo se lo había hecho aotros, ¿por qué me extraña queme lo hagan a mí ahora?

Afortunadamente tú no erescomo yo y no te dejas manipular

por una forma de pensar tan fari-seica. Por eso la proxima vez quetengas que seleccionar a alguieny te llegue un candidato vas avalorar sus competencias, susconocimientos específicos en elárea que te interesa, sus habilida-des sociales, sus referencias, etc yno lo vas a discriminar por géne-ro, religión, raza, afinidad políti-ca o futbolística…ni por edad.Rompo una lanza por los cin-cuentones y te pido que los con-sideres igual que a cualquier otrocandidato.

Y a ti, querido cincuentón,puesto que el eco de mi llamadoes relativamente bajo, te pido queno te frustres ni caigas en el auto-lamento porque las posibilidadesde que el mercado cambie noson muy grandes. Estarás atento,resaltarás tus virtudes, te mante-drás empleable a base de forma-ción, te mantendrás en buenaforma física y mental, y llamarás atodas las puertas; y no te vas adesanimar aunque el proceso sealargo, que lo va a ser. Y sobre todono te ciñas a lo que ya conoces;explora fuera de la caverna, pue-des hacer una infinidad de cosasdistintas a las que hacías y teneréxito; sé que es difícil cuando tie-nes una hipoteca y unos hijos quete piden para la matrícula de launiversidad y para el esquí y paraotra infinidad de cosas, pero nolo descartes: da un paso atrás,amplia la visión y gana este pulso.

Y desde la atalaya de mi bola decristal puedo responder a la pre-gunta del título: continuará sien-do que no para empleos estruc-turales estables, aunque respon-damos que sí en público, perocon las nuevas formas de empleobasadas en proyectos, por tiempobreve, más independientes y conmenos nexo contractual, estoyseguro de que la tendencia va adesplazarse. Estemos todos pre-parados.

Abril20 2017

ANALISI

RRHH

He visto muchos candidatos y me cuesta mucho recordar puestos cubiertos por uno demás de 50 años

La estructura delmercado debería propiciar más contratos a los mayores de 50 años,pero no pasa

Javier FañanásDirector de proyectos y consultorwww.smart-management.es

¿Ficharías a un cincuentón?Ya. ¿Y has fichado a muchos?

CaixaBank ha concedit crèdits pervalor de 171 milions d'euros a lesempreses del Camp de Tarragona iles Terres de l'Ebre durant 2016.Aquesta xifra representa un incre-ment d'un 6,6% respecte a l'exercicianterior. Aquests préstecs, adreçatsa petites, mitjanes i grans empresesde la província de Tarragona, s'handestinat principalment a inversionsper al creixement dels seus negocis.En el conjunt de Catalunya,CaixaBank va concedir préstecs a

empreses per valor de 4.500 milionsd'euros.

Aquesta xifra de crèdits inclou tantpréstecs com leasing, un producteamb el que s'obtenen importantsavantatges fiscals, a més de finançarl'IVA. La xifra també inclou les opera-cions sindicades, en les queCaixaBank posa a disposició de lesempreses la seva experiència com abanc agent. A més d'aquests prés-tecs, CaixaBank ofereix a les empre-ses diverses línies de finançament

especialitzat, como factoring, confir-ming o renting, per garantir tant lesnecessitats de circulant com les inver-sions a llarg termini.

CaixaBank té la vocació de recolzarel creixement de les empreses i ayu-dar-les en la seva gestió financera dià-ria, amb serveis d'alt valor afegit com,por exemple, el Mur, que permetmantenir una comunicació directa itotalment segura dels gestors de lesempreses amb el seu assessor per-sonal de CaixaBank mitjançant d'in-

ternet. L'entitat financera també orga-nitza periòdicament trobades ambempresaris a les principals ciutats peranalitzar la situació econòmica(Coffee & Break), així como sessionsespecífiques d'actualitat de mercats(Enfoc Expert).

Tres centres especialitzats a lademarcació de Tarragona

CaixaBank posa disposició de lesempreses del Camp de Tarragona iles Terres de l'Ebre tres centres espe-cialitzats per donar resposta, exclusi-vament, a les necessitats de lesempreses. En els centres, ubicats aTarragona, Reus i Tortosa, treballenvint-i-nou experts en la gestió integral

de les empreses que dónen serveiactualment a 1.800 empreses de laprovíncia de Tarragona, oferint unaproposta de valor única i diferenciada.

Segons l'estudi de FRS Inmarksobre comportament financer de lesempreses, el 44,9% de les empresesha escollit a CaixaBank com a banc.Durant 2016, l'entitat presidida perJordi Gual i amb Gonzalo Gortázarcom a conseller delegat, va concedir130.504 crèdits a les empresesespanyoles que han contribuít aseguir impulsant el desenvolupamentempresarial i la internacionalitzaciód'aquestes empreses. En aquestsentit, CaixaBank treballa a 127 paï-sos i amb 89 divises.

Caixabank concedeix 171 milions d'euros a les empreses delCamp de Tarragona i les Terres de l'Ebre durant 2016

Abril 212017

VANDELLOS I L’HOSPITALET

Entrevista

- Vandellòs i l'Hospitalet del'Infant es continua posicionantcom a pol d'atracció per a empre-ses 2.0. Com ho han aconseguit? Creant les condicions que aques-tes empreses necessiten. El queestà passant és la conseqüèncialògica de disposar d'un xarxa defibra òptica de gran capacitat.Per això vam fer l'aposta, i araestem veient els resultats. Mésenllà de les prestacions tecnolò-giques, algunes d'aquestesempreses i els seus treballadorsvaloren la qualitat de vida d'unmunicipi com el nostre. La com-binació dels dos factors fa que abanda de diversificar la nostraeconomia també aconseguimconsolidar una política d'equili-bri territorial, ja que frenem l'è-xode de la gent jove cap a lesgrans ciutats. - Les empreses que acull el ViverTecnològic del polígon Les Tàpiessón de mides diverses... Si, en un principi era un viverd'emprenedors que s'ha transfor-

mat en un centre de negocis, onhi conviuen projectes joves ambempreses més consolidades.Aquesta diversitat és bona tambéperquè es generen sinergiesentre elles. - IDETSA, l'organisme municipalque vetlla pel desenvolupamenteconòmic, és el motor de tot ple-gat? Si, i hem aconseguit que tinguiun rol molt divers. Ja no ésnomés on els emprenedors tro-ben suport i orientació. Ara exer-ceix d'operador de telecomuni-cacions per garantir aquestesprestacions tecnològiques queens permeten atreure activitat.Tenim un objectiu ambiciós: queels diners que ingressa IDETSAper aquest concepte serveixinper finançar les polítiques depromoció econòmica, així l'apor-tació de l'Ajuntament seràmenor. - La diversificació econòmica con-

tinua en el punt de mira? Sense cap dubte. Tenim moltclar que som un Ajuntament quedisposa d'uns recursos extra, grà-cies a tenir al terme municipaluna central nuclear. Però s'hand'utilitzar bé. I la prioritat ésfomentar la diversificació econò-mica per assegurar el nostrefutur, més enllà de quan ja notinguem aquest gran motoreconòmic. Tenim molt clara lavisió i obrem en conseqüència,treballant a llarg termini: hem deplantar, mantenir el que tenim ibuscar noves opcions alternativesal sector nuclear. - Un sector nuclear que semblaque podria allargar la seva vida,després que s'obrís la porta a lacontinuïtat de Garoña. Què n'opi-nen? Hi estem a favor. I esperem que,quan arribi el moment,Vandellòs II allargui la seva vida.Pel nostre model econòmic,

però també perquè és la manerade complir els compromisos deParís de reducció d'emissions deCO2. Sense oblidar que calgarantir la inversió i la seguretat,i que els organismes reguladorsho avalin. I solucionar el temadels residus, construint el magat-zem centralitzat, perquè encarahi ha marge a les piscines de lescentrals, però l'opció de centra-litzar-ho és clarament millor. - Més enllà de l'emergent sectortecnològic, els polígons deVandellòs i l'Hospitalet acullenactivitat d'empreses de sectorsdiversos sectors: industrial,comercial, transport, agroalimen-tari, etc. Continuen apostat pernoves inversions? Si, i per això els anem millorant.Hem invertit 20.000 euros permillorar la senyalització.Precisament estem tramitant unanova inversió que crearà 12 llocsde treball. Es tracta de l’empresamultinacional del sector de lainspecció SGS, que hem aconse-guit que implanti una oficina degestió al Viver Tecnològic. Iestem treballant en alguna altraopció que esperem concretaraviat. - Un polígon competitiu que hoserà més si algun dia s'acaba elCorredor Mediterrani... Si, és una infraestructura absolu-tament necessària. El mateixavantatge competitiu que tenimper estar al costat de l'autopistaAP-7 es multiplicaria amb unCorredor Mediterrani que per-metés que els costos d'exportacióde les diverses empreses quetenim que operen al centred'Europa fossin més competitius.

I segur que n'atrauria de noves. - Una altra via important de diver-sificació és el comerç. Com tre-ballen el seu desenvolupament? Els donem suport a diversosnivells. Tenim unes associacionsde comerciants i restauradorsrenovades i molt dinàmiques.Hem fet un pla de dinamitzaciócomercial nou que preveu unseguit d'ajuts i accions que estemimplantant. Busquem que elcomerç es desenvolupi i siguimés atractiu, gràcies a millorar eltracte amb el client, les xarxessocials, l'aparadorisme... És moltimportant que els comerciantsestigui formats, que es professio-nalitzin i tinguin una ofertaatractiva que ofereixi coses queno estan a internet o a les granssuperfícies per poder ser compe-titius. Si millorem l'oferta,podrem treure-li més profit alturisme que tenim, també desdel punt de vista comercial. - En aquest sector, el del turisme,s'acaba d'inaugurar una novagran inversió: Ferrari Land.N'esperen rebre algun impacte? Evidentment sumarà. Dins lanostra modalitat turística, nomassificada, molt familiar i cen-trada en la segona residència.Però està clar que serà un incen-tiu més per atreure turistes alnostre municipi, perquè el tenimal costat. Com també ho serà elCRT. I pot fins i tot estimularl'activitat immobiliària. Tenim elmunicipi endreçat i el POUMvigent contempla àrees per onpodríem créixer de manera equi-librada. - L'assignatura pendent són elshotels... Si, el POUM també preveu espaisatractius per que es desenvolupiel sector hoteler, però demoment no han aparegut elsinversors. Tenim un model fami-liar, tranquil, a primera línia deplatja... Hem de posar en valor elnostre model per atraure aques-tes inversions.

"Som un pol d'atracció per a empreses tecnològiques perquè hem creat les condicions adequades"

Miguel Ángel GarcésRegidor de Promoció Econòmica de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infantcontinua aprofundint en la seva deci-dida aposta per la diverssificacióeconòmica. Després del desenvolu-pament de les dues fases delPolígon Industrial Les Tàpiees, la cre-ació d'un Viver Tecnològic i unaxarxa de fibra òptica de grans pres-tacions ha atret enn els últims anysdiverses inversions d'empreses tec-nològiques, que han accelerat el pro-cés de diversificació econòmica.Miguel Ángel Garcés ens explica elmodel de promoció econòmica delmunicipi..

Garcés aposta per aprofundir en la diversificació econòmica del municipi.

La nova eina té un disseny"responsive", és a dir, que s'a-dapta als diferents dispositiusmòbils, tant smartphones comtablets. El regidor d'Ocu-pació, Miguel Ángel Garcés,apunta que "l'objectiu d'a-questa eina és millorar l'aten-ció a les persones que es tro-ben en recerca i/o millora defeina, perquè puguin fer-nosarribar el seu currículum iactualitzar-lo via Internet,d'una forma còmoda i ràpida;i alhora millorar l'atenció ales empreses que busquencandidats per a cobrir llocs detreball, subministrant-los elscontactes de les persones quemés s'ajusten als perfils que

cerquen i captant nous talentsper donar-los un millor ser-vei".

Una vegada donats d'alta ala Borsa, els usuaris s'incorpo-ren a una base de dades querelaciona els perfils quedemanden les empreses ambels currículums, i els candi-dats reben un avís per inscriu-re's a l'oferta. A partir d'aquí,és l'empresa la que es posa encontacte directe i personalit-zat amb els candidats que con-sideri oportuns per a realitzarel procés de selecció i con-tractació de personal. El ser-vei és gratuït, tant per a treba-

lladors com per a empreses. La posada en funcionament

d'aquesta borsa de treball 2.0ha tingut un gran impacte enel volum de persones inscritesa la base de dades d’IDETSA.Abans de posar-se en servei,n'hi havia unes 500 i actual-ment ja n'hi ha al voltant de860. Durant l'any passat es vangestionar 56 ofertes, que vanpermetre que 13 persones tro-bessin feina en sectors diver-sos com la logística, elcomerç, l'administració ol'hostaleria. Actualment hi ha19 ofertes obertes esperantcandidats.

Abril22 2017

VANDELLOS I L’HOSPITALET

Promoció econòmica

IDETSA dinamitza les contractacions amb

una borsa de treball 2.0La nova plataforma virtual creua de manera àgil

les ofertes de treball amb les demandes

Les empreses i les persones quebusquen feina a Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant i el seuentornn tenen des de l'any passatun nou punt de trobada que facilitamolt la seva relació. Es tracta d'unaanova eina informàtica, que es pottrobar a la pàgina web d'Idetsa,que millora i agilitza la gestióó delscurrículums de la Borsa de TreballMunicipal, així com la seva conne-xió amb les ofertes que fan lesempreses.

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

La plataforma relaciona els currículums amb les ofertes de treball.

L'oferta formativad'IDETSA busca els nínxolsd'ocupació que van configu-rant-se al municipi i el seuentorn. En aquest sentit, sónimportants àmbits en desen-volupament com la logística oles noves tecnologies i altresja més consolidats com elturisme o la restauració. Elresponsable de l'ens munici-pal, Joan Ramon Benaiges,explica que "hem d'estar moltatents al que passa al nostrevoltant per tal que la forma-ció que donem a les personesque acudeixen a nosaltres, jasiguin aturats o treballadorsen actiu, sigui útil per a laseva ocupabilitat".

En aquest sentit, també sónimportants els certificats deprofessionalitat que espodran assolir des d'IDETSA

aquest any: el de gestió i orga-nització de magatzems, el d'o-peracions bàsiques de serveisadministratius, el mòdul d'o-peracions bàsiques de comu-nicació i el de gestió de lesoperacions d'emmagatzemat-ge. "Són titulacions que afa-voreixen la contractació per-què avalen els coneixementsdels aspirants a un lloc defeina, és important tenir-les",afirma Benaiges. Els cursosen col·laboració amb altresorganismes com el ConsellComarcal del Baix Camp,Mas Carandell o els ajunta-ments de Cambrils, Mont-roig o La Selva del Campcomplementen una ofertaque presta especial atencióals col·lectius més afectats perl'atur: els joves o els majors de50 anys.

Formació amb punteria

El programa de formació posa el focus en sectors emergents com les noves tec-nologies o la logística, i en d’altres més clàssics com el turisme i la restauració.

Els cursos d'IDETSA es programen enfunció de les necessitats de les empresesde l'entorn per millorar l'ocupabilitat dels

treballadors del municipi

Abril 232017

VANDELLOS I L’HOSPITALET

Empreses

Aquest rànquing s'elabora mit-jançant una investigació indepen-dent que inclou un estudi a travésd'enquestes a més de 25.000 edi-tors en línia i anunciants de tot elmón, a més de l'opinió d'unpanell d'experts, dades de tràfic ialtres variables com l'influencia ila reputació. Dins de les duescategories que reconeix, empre-ses de màrqueting de resultats igrans portals de comerç electrò-nic, es troben gegants comAmazon, Ebay, Rakuten, Matomyo Zanox.

En poc més de quatre anys devida, Toro Advertising ha aconse-guit erigir-se como un dels refe-rents del sector del màrquetingde resultats o performance màr-

queting a nivell mundial, entrantdirectament al Top 20 el primercop que ha estat nominada. Caldestacar que només unes 100

corporacions de tot el món, entreles quals no sol haver-hi gairebécap europea, són nominades. Enun sector dominat per les empre-ses nord-americanes i israelianes,Toro Advertising és l'única decapital espanyol que ha entrat alTop 20 i una de las dues europe-es.

"Ser nominats ja era un èxit pernosaltres. No esperàvem entrar alrànquing aquesta vegada, peròsembla que hem rebut moltssuports dels nostres col·labora-dors i empreses del sector, i hoagraïm enormement", explicaJose M. Chacón, CEO de ToroAdvertising. "Entrar al Top 20

ens dóna un nou impuls i renovales nostres energies per a conti-nuar creixent i afermant-nos enun sector tan competitiu com ésel màrqueting digital. El nostreobjectiu és que aquest no sigui unfet anecdòtic, seguirem treballantper mantenir-nos i escalar posi-cions en el rànquing", afegeix.

El Top 20 del PerformanceMarketing Blue Book és recone-gut com el rànquing més presti-giós del sector a nivell mundialgràcies a la investigació totalmentindependent que realitza de lesempreses dedicades al màrque-ting online. Es publica anual-ment i serveix de referència a lesparts principals de la indústria:anunciants, editors i xarxes.Consta de dues categories, elsTop 20 de les xarxes de CPA (ode màrqueting de resultats), en laque Toro Advertising ha obtingutel lloc número 20, i els Top 20 deCPS (grans portals de comerçelectrònic). Al Top 20 de màr-queting de resultats es trobenempreses com Maxbounty,Peerfly o Matomy (aquesta últi-ma cotitza al mercat de valorsNasdaq). Al Top 20 de grans por-tals de comerç electrònic estanEbay, Amazon o Rakuten, entred'altres.

Toro Advertising aconsegueix entrar alTop 20 de les empreses de màrqueting

de resultats a nivell mundial És una de les empreses 2.0 que van aterrar al Viver Tecnològic

gràcies a les prestacions de la nova xarxa de fibra òptica

Toro Advertising, empresa dedica-da al màrqueting digital, ha acon-seguit entrar en el rànquing dee les20 millors companyies de màrque-ting de resultats que reconeixanualment el PerformanceMarketting Blue Book, propietat dela corporació nord-americanamThink LLC. La companyia haobtingut el llooc número 20 d'a-questa classificació, referent anivell mundial, gràcies al suport delsector.

REDACCIÓ / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

L’equip de Toro Advertising.

És l'única de capital

espanyol al Top 20

del Performance

Marketing Blue Book

i una de les dues

europees

SGS OBRE

DELEGACIÓ

AL VIVER

TECNOLÒGIC

En les properes setma-nes, el Viver Tecnològicacollirà una oficina de ges-tió de l'empresa SGS, ungegant del sector de la ins-pecció amb més de 90.000treballadors repartits pertot el món. A la delegacióde l'Hospitalet hi treballa-ran 12 persones. Aquestnou aterratge consolida elmodel d'aquest equipa-ment, que combinaempreses consolidadescom aquesta amb projectesd'emprenedoria i un espaide coworking compartitper professionals de diver-sos àmbits.

·BREUS·

Abril24 2017

EMPRESES

Serveis

"Venem impressores i multi-funcionals, però el nostre valorafegit no és aquest, és la nostraproximitat amb el client, somuna empresa familiar i el tracteés molt directe i la nostra actua-ció en molts casos gairebéimmediata i el client això hovalora molt. Gairebé semprequan un client necessita impri-mir o escanejar ho necessita deforma urgent i valora molt lanostra predisposició". Així resu-meix Víctor Guivernau, segonageneració d'aquesta empresafamiliar, l'estratègia i el modelde negoci. "Quan entrem a casad'un client fem una mena d'au-ditoria estudiant què fan i qui-nes necessitats tenen. A partird'aquí, els plantegem la milloropció per a ells, basant-nos enquè estalviïn costos i quepuguin disposar de la millortecnologia possible", explicaGuivernau, que defineix aquestprocés com una feina de "con-sultoria personalitzada, en elfons fem d'assessors, la nostraexperiència i coneixement delmercat ens permet trobar la fór-mula més equilibrada en cadacas".

Un altre avantatge pels seusclients és que poden "oblidar-sede que tenen impressores,"nosaltres les monitoritzem desdel núvol i ens anticipem alsmoments en els que s'ha de can-viar el tòner o s'ha de fer algunatasca de manteniment", o fins itot quan creiem que s'ha desubstituir algun model per unde nou que pot fer millor lestasques que necessiten". El ser-vei post-venda automatitzat per-met estar a sobre del funciona-ment de les màquines, un serveitransparent ja que "el clienttambé hi pot accedir, perònosaltres n'assumim la gestió, iaixò els estalvia molts malde-caps".

Estalvi i valor afegit

Amb aquests plans a midadels clients, des de Guivernauasseguren que es poden assolir

estalvis d'entre un 30 i un 35%en els costos per impressió dedocuments. "Hi ha moltes inèr-cies o males praxis que, per des-coneixement, fan que lesempreses gastin més del quehaurien de gastar en aquestapartida. El nostre assessoramentpermet racionalitzar l'ús de laimpressió, en el fons es tractade replantejar-se el que fem al'hora d'imprimir, i això és unainversió, amb un retorn demos-trable", diu el Victor.

Guivernau Equips d'Oficinaté un catàleg que inclou lesprincipals marques del mercat,com Develop (Konica Minolta),HP o Toshiba. Guivernau expli-ca que "l'evolució del mercatens obliga a ser molt competi-tius en la nostra oferta, però aldisposar de les millors marquesi un ampli ventall de solucions,sempre trobem la proposta tec-nològica que s'ajusta més encada cas". "Això ens permettambé oferir serveis que vanuna mica més enllà de laimpressió o l'escaneig i digitalit-

zació de documents", i posacom a exemples establir nivellsd'autorització per a determina-des prestacions, monitoritzarl'estat de les màquines, tenirinformació sobre els consums,l'escaneig amb reconeixementde text per a que sigui editable idiverses fórmules avançades perautomatitzar processos dins del'empresa, per exemple, pergestionar internament albaranso factures.

Gestió de documents

Un problema real a lesempreses de qualssevol sectorés el creixement exponencialde documentació escanejada.Cercar un document pel con-tingut, o organitzar tota aquestadocumentació pot resultar cos-tós i complex. GuivernauEquips D'Oficina ofereix solu-cions integrables als seus equipsi xarxes, que permeten gestio-nar, trobar i organitzar totaaquesta documentació, estal-viant recursos i temps. Aquestesmateixes eines permeten, entred'altres funcions, convertir undocument ja imprès a formatsdigitals editables com Word,Power Point o Excel.

A nivell de preus, assegurenque "tenim prou varietat per aquè cada client trobi la solucióque millor s'acomodi a la sevaeconomia i necessitats comp-tant amb diferents fórmules decontractació, ja que a part de lacompra d'equips també oferim

opcions de lloguer o renting,que poden ser puntuals o per-manents", explica Guivernau,que remarca la fidelització delsseus clients: "En tenim a lamajoria de sectors del nostreentorn, com a l'ensenyament icentres de formació, el món del'assessoria, el sector químic, elturístic, jurídic, notarial, i moltsens acompanyen des dels inicisde la història de l'empresa ... Esqueden amb nosaltres, perquèracionalitzar els serveis d'im-pressió és una aposta rentable ique el client valora molt i els hidemostrem al llarg del temps",afirma Guivernau, que asseguraque "les empreses que gestio-nen elles mateixes les sevesimpressores a llarg termini noels hi surt a compte, per la pèr-dua de temps i recursos queaixò implica".

Finalment, Guivernau pun-tualitza "crec que el nostre puntfort davant dels nostres clientsés la proximitat, la transparèn-cia, la inmediatesa i la cercaconstant per posar la tecnologiamés avançada a l'abast de lesseves necessitats". Degut aaquesta constant diversificacióde productes com a novetat al'any 2017 guivernau ha incor-porat la venda de terminals depunt de venda i tot el necessariper a la posada en marxa d'unnegoci: TPV tàctils, impressoresde tickets, softwares per a tpv,solucions de mobilitat, tablets,PDA, caixes registradores i

calaixos portamonedes adaptatsper a negocis d'hosteleria,comerç, kioscos.... "Ens hodemanaven els propis clientsque com coneixen la nostra ges-tió moltes vegades ens confiencada cop més aspectes per lagestió del seu negoci, és unacosa que ens fa sentir moltorgullosos".

Impressions intel·ligents

Amb gairebé mig segle d'història iels reptes que suposa afrontar ladigitalització i la transformacció tec-nològica constant, GuivernauEquips d'Oficina posa en valor elseu vessant de consultors eneequips d'impressió. El seu catàleginclou les opcions tecnològiquesmés capdavanteres del mercat,perrò tenen clar que el seu millorcapital és el servei.

DANI REVENGA / TARRAGONA

Guivernau Equips d'Oficina assessora els seus clients per trobar solucions a mida de les seves necessitats i reduir costos, tant en impressió com en digitalització i gestió de documents

Marta i Víctor Guivernau, segona generació de l’empresa.

La digitalitzacióavançada dedocuments facilitala gestió dels seuscontinguts

Guivernau Equips d'Oficinaés una empresa familiar crea-da el 1970 amb la intenció dedonar servei en tot el quenecessitava una empresa,des del mobiliari, les prestat-geries pel seu magatzem finsa la impressió (en aquellaèpoca, la funció la feien lesmàquines d'escriure). VíctorGuivernau mira enrere i con-clou que "hem trobat la mane-ra d'adaptar-nos al canvi denecessitats que han experi-mentat les empreses. Fa 10anys, la segona generacióvam agafar el relleu i crec quepodem dir que hem sabut con-solidar-nos encara més al nos-tre sector".

Una empresaamb

capacitatd'adaptació

REDACCIÓ / TARRAGONA

L'empresa tarragonina SAHI-CASA (Serveis Antiplagues,Higiene i Control AmbientalS.A.) va celebrar el 55è aniver-sari d'ençà la seva creació ambun acte a la salaMediterraneum de la MarinaPort Tarraco al que van acudirunes 150 persones de la socie-tat civil tarragonina. El direc-tor general de l'empresa, JosepJoaquim Sendra, va destacar 'lainnovació tecnològica constanti la proximitat al client' com elssecrets de l'èxit de l'empresaque li han permès arribar aaquests 55 anys de vida.

REDACCIÓ / REUS

La Ganxet Pintxo de Reus vatancar l'edició d'aquesta prima-vera havent complert ambescreix les expectatives desprésd'un pletòric segon cap de set-mana on la climatologia s'haaliat amb la ruta de tapes. Els 48establiments participants hanregistrar xifres d'assistència moltelevades i bona part d'ells hanaconseguit superar el seu propimàxim històric. La gran innova-ció d'aquesta ruta, el menús detapes que han servit un total deset establiments, també ha regis-trat una major demanda durantaquest segon cap de setmana, elque demostra l'oportunitat de lainiciativa que, de mica en mica,s'anirà consolidant en el con-

junt de l'oferta de l'operatiu.El president de la Cambra deComerç de Reus, IsaacSanromà, va destacar les bones

sensacions que novament hadeixat la Ganxet Pintxo i que haconvertit la ruta en un referentgastronòmic i també social. "El

millor que es pot dir d'una rutad'aquestes característiques ésque la gent l'espera. Més enllàde l'interès dels establiments,

que per nosaltres és tot un estí-mul, el més important és que elclient la té anotada a la sevaagenda com una cita ineludible.Això fa que la Ganxet Pintoformi part de l'agenda de Reusdins dels actes de referència d'a-questa ciutat", va apuntar.Sanromà també va posar envalor el progressiu augment dela qualitat de les tapes que es varegistrant any rere any. Bonamostra d'aquest fet és que alconcurs la Tapa de l'Any queDamm organitza arreu deCatalunya amb els establimentsguanyadors de les diferentsrutes. La Ganxet Pintxo ha tor-nat a situar un dels seus establi-ments a la finalíssima que s'hadisputat avui a Sitges. En aquestcas ha estat Tapes i Tapes.

ESTIL DE VIDA

Abril 252017

Esdeveniments

La Ganxet Pintxo de primavera tanca complint expectatives

Foto de família dels establiments participants.

SAHICASA celebra el seu 55è aniversari

Foto de família de l'equip de SAHICASA.

REDACCIÓ / TARRAGONA

El passat cap de setmana esva celebrar a la Rambla dePonent de Camp Clar, ambgran èxit de participació, elprimer dels esdevenimentsdel programa Feel Vermut2017, la marca que es creal'any 2012 per potenciar elfet social de "fer el vermut",una tradició popular moltarrelada a Tarragona. S'hanfet, doncs, durant quatreanys de forma ininterrompu-da esdeveniments multitudi-naris i de petit format amb lacomplicitat dels bars i de laAdministració de la ciutat deTarragona i els barris. Decara a aquest 2017 s'han dis-senyat DOS esdevenimentsFeel Vermut 'més gran delmòn' per entre 1.000 i 2.000persones amb el ja famós gotYzaguirre de 2,50 metresd'alçada i 1,25 d'ample. Cadaun dels actes previstos es rea-litza en benefici d'una ONGdiferent, en aquesta ocasió afavor de la AssociacióSolidària Sosciathlon, que

vol vincular la pràctica del'esport amb fins solidaris.Una altra de les escollides ésla Fundació Aurora, creadaper estimular la cultura i l'e-ducació des d'edats prime-renques, especialment ennens pertanyents a famíliesdesfavorides o amb risc d'ex-clusió social. A més, FeelVermut prosseguirà la sevacol·laboració amb l'hospitalSant Joan de Déu, que pre-tén crear el centre d'oncolo-gia pediàtrica més impor-tant d'Europa. Durant elspropers mesos estan previs-tos també dos esdeveni-ments populars per unes500 persones. Tot i que elformat és més reduït, no fal-taran el vermut, les patates,tallers, jocs infantils, regals,djs i actuació musical.Després de Camp Clar, laidea és que Feel Vermut estraslladi a la zona del MercatCentral del Tarragona(entorn de la plaça Corsini),al barri del Serrallo i a unaàrea de platja, previsible-ment La Mòra.

Primer Feel Vermut gegantde la temporada

Una imatge del primer Feel Vermut de l'any.

REDACCIÓ / CAMBRILS

Cambrils acogerá del 11 al 14 demayo la 10ª edición de la FiraMarítima de la Costa Daurada,un acontecimiento que año trasaño mejora sus cifras con másactividad, expositores y númerode visitantes. En esta edición, laFira Marítima de la CostaDaurada quiere posicionarse denuevo como un referente de lanáutica en la Costa Daurada y suzona de influencia, así como uncertamen abierto a todos lospúblicos. El comité organizadorestá diseñando una agenda com-pleta de actividades que conju-gue los intereses de los aficiona-dos a la náutica, con aquellosque simplemente tienen curiosi-dad. Un programa cargado deposibilidades que incide espe-

cialmente en hacer llegar a unpúblico familiar todo el atractivoque ofrece la náutica.Además de conferencias, exposi-ciones y otros actos culturales, laFira ofrecerá al visitante un aba-nico de prácticas náuticas comola vela, paddle surf, kayak, sub-marinismo, entre otras muchas.

La Fira Marítima será presenta-da en Lleida y Zaragoza, lugaresen los que se aprecian de formasingular los atractivos deCambrils. La Feria Marítima dela Costa Daurada está organiza-da por el Club Nàutic deCambrils por delegación delAyuntamiento de Cambrils.

La Fira Marítima de la Costa Dauradaya prepara su 10ª edición

Una imagen de la edición de 2016.

Todos estamos familiarizados conel arquetipo del "macho alfa" quehemos visto continuamente enpublicidad. Desde aquella campa-ña de Soberano en la que se afir-maba que el brandy era "cosa dehombres", a los anuncios de com-pañías como Gillette, en los quese animaba a los hombres a afei-tarse desde el nacimiento, lapublicidad (por suerte) ha evolu-cionado considerablementedurante el último medio siglo.Como sabrán los fanáticos de laserie de televisión Mad Men, larepresentación del hombre en susentido más patriarcal se debió engran parte a aquel reducidogrupo de agencias publicitariasde los cincuenta que trabajabanen la avenida Madison. Sus creati-vos representaban una ópticamachista del hombre comogobernador de su familia y quemostraba muy pocas veces susemociones. En definitiva, unhombre como el que se buscabaen el spot de la frangacia Jacq's:"alto, fuerte, muy especial, que noretrocede ante nada y que dejatras de sí un aroma único e incon-fundible".Afortunadamente, esta caricaturabidimensional comienza a desa-parecer. Como un periodistaseñaló hace poco en la revistaFortune, "esa visión del jefe de lacasa que bebe Martini, acompa-ñado por su esposa vestida conun delantal, hace tiempo quedesapareció". La imagen delhombre que le ha reemplazado,de todas formas, no es nada sim-ple. Solo es necesario centrarse

en marcas de artículos para elhogar para entender esta meta-morfosis. Hubo un momento enel que Persil quiso hacernos creerque solo las madres elegían losproductos de limpieza para suscasas. Sin embargo, en los últimosaños, la marca ha adoptado unenfoque mucho más equitativo,llamando la atención de la figuradel padre. Esto ha sido sin dudapromovido por la introducciónde la paternidad conjunta y elconsiguiente aumento de lo que

se ha acuñado con el término"Dadvertising", después de unaserie de anuncios durante laSuper Bowl en la que ensalzabana los hombres y la paternidad.Los publishers, las marcas, losanunciantes y las agencias ya notienen miedo de resaltar la indivi-dualidad, celebrar la paternidad eincluso abordar los tabúes querodean a la salud mental. Una delas últimas campañas de AXEanima a los hombres a prescindirde la conformidad y los estereoti-pos machistas y, en cambio, valo-rar lo que es único en ellos. Y enEspaña, la marca de productos delimpieza Asevi rompió todos losesquemas utilizando como prota-gonistas a una viuda, una parejagay y también un padre de fami-lia. El hecho de transmitir el men-saje a los hombres de que esmaravilloso mostrar sus emocio-nes supone un cambio crucial a lahora de romper estereotipos ycambiar la forma de hablar sobreellos. Está claro que la masculini-dad ha evolucionado y los hom-bres cada vez pueden mostrarmás sus emociones. El hecho de

que los jóvenes se aferren a losestereotipos, embotellen sus emo-ciones y no busquen ayuda parasolucionar problemas relaciona-dos con su salud mental, contri-buye en gran medida a la alta tasade suicidios en varones jóvenesen todo el mundo. Según losexpertos en psiquiatría, las nor-mas de la masculinidad funcio-nan a través de las expectativassociales que se tienen de los varo-nes y de su propio autoconcepto,de la imagen que tienen de ellosmismos. Estas normas dictan quelos hombres siempre tienen queser fuertes, racionales, dominan-tes, autónomos, independientes,activos, competitivos, poderosos einvulnerables, entre otras cosas.Una de las principales causas desuicidios en hombres, cuya tasasupera a la de las mujeres segúnla OMS, es precisamente por nocumplir con las normas de mas-culinidad que se presumen obli-gatorias según en qué culturas yclases sociales. La publicidad es solo uno de losmuchos factores que contribuyena ejercer influencia en los hom-bres, pero creemos que los publis-hers, anunciantes y agencias tie-nen la responsabilidad de ensal-zar la diversidad para ayudar acambiar la percepción pública delos hombres y beneficiar a las pró-ximas generaciones. Las marcasque siguen representando al"macho alfa" tradicional se van aquedar cada vez más atrás.Trabajemos juntos para crear unretrato masculino mucho másmultifacético, acertado y real.

Por qué las marcas deben replantearse el papel del hombre en la publicidad

MÀRKETING

TRIBUNA

Abril26 2017

L'any 1983, Lorne Whiteheadva escriure a la revistaAmerican Journal Physics queuna fitxa de dòmino pot fercaure una altra fitxa un 50%més gran si estan correctamentalineades. Seguint aquesta teo-ria, l'any 2001 un físic del'Exploratorium de SanFrancisco va reproduir l'experi-ment on la primera fitxa teniauna mida de 5 centímetres i lessegüents anaven incrementant-se en un 50% consecutiva-ment. Amb aquesta progressióva concloure que la fitxa núme-ro divuit seria tan alta com laTorre de Pisa, la vint-i-tres comla Torre Eiffel, la trenta-umesuraria un quilòmetre mésque l'Everest i la fitxa cinquan-ta-set seria com la distància quehi ha de la Terra a la Lluna.

Evidentment aquesta teoriademostra que en una progres-sió geomètrica els creixementssón exponencials i els resultatsagafen ràpidament grans mag-nituds. Fer arrancar el movi-ment pot ser lent i comportargrans dificultats, però arribaun moment que agafa unavelocitat que quasi és impossi-ble de parar. Aplicant aquestateoria al món de l'empresa, enspreguntem per què hi haempreses que van com un"coet"? com poden manteniraquests constants ritmes decreixement? quins són algunstrets que les caracteritzen i quepermeten extreure conclu-sions que si més no poden ser-vir-nos de base per una bonareflexió? és la sort? és el sectoro el mercat d'activitat en el

qual actuen? quina incidènciatenen el seus gestors en aquestsbons resultats?Seguint la teoria del dòmino,

són empreses que estan focalit-zades, que tenen els objectiusclars i sobretot que disposen detota l'organització alineada enla consecució d'aquests objec-

tius. No hi ha dubtes sobrequin és el focus i quina és l'es-tratègia que dóna sentit alnegoci. La gent sap quin és elseu rol, quines són les sevesfuncions i sobretot què és elque s'espera d'ells i perquèseran valorats. Evidentmentaixò ajuda a l'autonomia delsnostres treballadors i permettenir en tot moment molt clarquè és realment important i nodistreure's en coses no priorità-ries que a vegades consumei-xen molts recursos i sobretotmolta energia. Quan s'arriba aaquest punt, l'empresa actuacom una seqüència de dòminoque va enderrocant els obsta-cles que es troba pel camí, unautèntic treball en un equipsòlid i cohesionat que permetassolir els objectius i les fitesproposades. És en aquestmoment quan apareixen millo-res interessants en els ratis deproductivitat, quan la gent potextreure la seva millor versió iaprofitar les seves capacitatsreals. Si això s'assoleix, alesho-res el talent de l'equip es posaal servei de l'interès comú de

l'empresa per sobre dels inte-ressos individuals dels seus tre-balladors. Aquestes empreses acostumena ser les que cerquen elsclients, aquelles en les qualsvolen confiar i troben aquellfactor que marca realment ladiferència. S'assoleix unamàquina perfectament greixa-da que és capaç de generarvalor per als seus clients, perals seus treballadors i tambéper a la seva comunitat.Per arribar aquí, s'han de tenirels objectius clars i ben defi-nits, s'han de comunicar ober-tament a tota l'organització pertal que la gent sàpiga allò ques'espera d'ells, i s'ha de fer totel que sigui possible per crearel clima laboral apropiat pertal d'aprofitar tot el talent exis-tent dins de l'organització.Només així serem capaços d'a-rribar als resultats esperats.Alineem les fitxes de dòminode forma correcta, fem caure laprimera i veurem com succeei-xen coses molt interessants. Alfinal el resultat és una conse-qüència.

La màgia del dòmino

MANAGEMENT

Las marcas que siguenrepresentando al “macho alfa” tradicionalse van a quedar cada vez más atrás

Les empreses ben focalitzades són les quefuncionen com un dòmino, enderrocant elsobstacles que es troben pel camí

La novetat més significativa dela campanya de la renda 2016 ésla generalització de Renda WEBcom únic servei de confecció ipresentació de la declaració dela Renda, per a tot tipus de ren-des, incloses les d'ActivitatsEconòmiques.

Això suposa que la Renda2016 serà la primera campanyasense el programa PADRE, desde la seva creació. Renda WEBpot utilitzar-se amb tot tipus dedispositiu i des de qualsevol llocamb una connexió a Internet, ique permet iniciar la declaracióen un dispositiu i finalitzar-la enaltre diferent, ja que laInformació s'emmagatzema en

el servidor de l'AgènciaTributària.

L'AEAT, amb motiu de lageneralització del "Servei trami-tació esborrany / Declaració(Renda WEB)", s'ha avançat enla publicació a Internet del por-tal de Campanya de Renda2016, amb tots els contingutsinformatius disponibles, aixícom el servei d'obtenció delnúmero de referència. Per lamateixa raó, s'avança a aquestadata la publicació del portal dePatrimoni 2016.

Pel que fa al calendari, el 5d'abril es van iniciar els serveistelemàtics per confirmar i/omodificar l'esborrany i presen-

tar les declaracions de Renda iPatrimoni, tot per via electròni-ca. Des d'aleshores també estàdisponible el telèfon d'informa-ció per resoldre dubtes i traslla-dar consultes. A més per inter-net es pot obtenir el número dereferència de l'esborrany i/odades fiscals. El 4 de maigcomençarà el servei de cita prè-via i l'11 de maig l'atenció pre-sencial en oficines per confec-cionar, modificar i presentaresborranys o declaracions. Pelque fa als terminis, el 30 de junyserà el darrer dia per presentarla declaració. Un termini ques'escurça al 26 de juny per alsque vulguin domiciliar el paga-

ment de les declaracions. D'altrabanda el 6 de novembre seràl'últim dia per realitzar el paga-ment del segon termini de laquota de l'IRPF 2016.

Si bé la Renda WEB és, for-malment, la novetat de la Renda2016, la novetat de contingutmés important és el tractamentfiscal de la devolució dels inte-ressos (els ordinaris i els indem-nitzatoris) de les clàusules solhipotecàries.

Les quantitats retornades,derivades d'acords subscrits ambEntitats financeres, ja sigui enefectiu, o bé mitjançant l'adop-ció de mesures equivalents decompensació, prèviament satis-fetes en concepte d'interessosper l'aplicació de clàusules delimitació de tipus d'interès depréstecs, no s'han d'integrar enla ase imposable de l'impost.Tampoc s'integraran en la baseimposable els interessos indem-nitzatoris relacionats amb elsmateixos. Per aquest motiu, s'hamodificat la normativa del'IRPF, amb efectes des del 21 degener de 2017 i exercicis ante-

riors no prescrits (4 anys).Quan el contribuent hagués

aplicat en declaracions ja pre-sentades, la deducció per inver-sions en habitatge habitual o dededuccions autonòmiques perles quantitats ara cobrades, perdel dret a la seva deducció. Enaquest cas, haurà d'incloure els

imports deduïts en la declaracióde l'IRPF de l'exercici en ques'hagués produït la sentencia, ellaudo arbitral o l'acord ambl'Entitat financera, però senseliquidar cap tipus d'interès dedemora.

TRIBUNA

Abril 272017

En 1930 Tolkien pronunciauna conferencia bajo el atrayen-te título de "Un vicio secreto" enel que una de sus conclusionesviene a decir que los lenguajesestán muertos si nunca se inven-ta una leyenda en ellos, "la cons-trucción de su lenguaje engen-drará una mitología". Sabemosque él sí que construyó todo ununiverso imaginario habitadopor elfos, hadas, enanos,... quese mueven por paisajes y tierrasmedias, y cuentan y hacen cosas,lejos de las vidas y paisajescorrientes. Crea incluso un len-guaje y otras maravillosas artesque hacen tan irresistible y atrac-tiva la historia. Desde entonces,esa forma de personajear y enso-ñar es imitada por muchos.

También este escritor juegacon palabras que va asociandoirremisiblemente a conceptos,para que todos hablemos unmismo lenguaje y nos podamosidentificar plenamente, asíquien lo domina es como sifuera de los míos. No hay con-trapesos, es seducción y autoen-gaño. Necesitamos la imagina-ción y el poder de la palabra

para sentirnos protegidos en unentorno, que hacemos nuestro.Necesitamos la pertenenciacomo arma de utilidad, recono-cimiento e inspiración.

De hecho, los imperios hangobernado a través de la estan-darización de un idioma, asícomo las multinacionales hanvisto su expansión soportada porun idioma dominante. Huboensayos de lenguajes construidosque evitaran esa identidad étni-ca, como el lojban, esperanto,...idiomas artificiales, ideolen-guas, o conlang, y todos fracasa-dos en su intento de llegar a esacomunicación internacionalguardando una neutralidad cul-tural, porque los idiomas, desdeque hay hombres, también estánen guerra y necesitan de la pre-ponderancia clara, de la victoria.Por contra, los lenguajes de pro-gramación (que no son conside-rados ideolenguas propiamentedicho) son los que han ganadoesta partida: los números y algo-ritmos todo el mundo los entien-de, y ahora comienzan su impe-rialismo.

Poco imaginaría Tolkien que

el lenguaje universal dominantesería la estadística, y menos aúnque en su primacía no cuentecon una narrativa común sinoque cada colectivo engendra

sobre ella una mitología. Son losdatos, amigo mío, lo que impor-ta, son la avaricia de cuantos másmejor, antes que el análisis y laacción. Particularmente meagradan más otros lenguajes, lasonoridad de aquellos inventa-dos, tan útiles en el mundo almenos literario, cinematográficoy de ensoñación. A veces estoslenguajes frente a los naturalescomo que dan más credibilidada las cosas; basta escuchar algo

tan sonoro como el idioma klin-gon (Star Trek), o el idiomana'vi que hablaban los indígenasde Avatar, y es que parece no sonlas mismas conversaciones o elmismo sentido.

Los lenguajes y las palabras secrean. Cuando las empresasempiezan a crear su mundo y susleyendas y dotarlas de distinciónviene el denominador comúnque son los números, y todo lounifica, todo lo traduce; de locontrario ni existe. Las grandescorporaciones están hoy agrade-cidas por esta ayuda a su gober-nabilidad global. Lengualizamosla estadística como una de nues-tras diosas, obedecemos a lasmatemáticas en su creación deindicadores, y ahora comenza-mos a observar más que curiososa los algoritmos. Y a pesar de estaunificación, escuchamos idiomasdiferentes cuando lo traducimosa palabras; o ante un mismodato, no se genera la misma con-versación en una planta de pro-ducción que en un despacho deun banco de inversiones.

Así pues, el lenguaje algorítmi-co nos brinda nuevas variantesen la comunicación, comohablar con un nuevo interlocu-tor, una máquina: "vamos, ahorano te me quedes colgado", dán-dola animación en sí misma; o lautilizamos como escudo: "no, siyo no lo digo, lo dice la máqui-na", y si el sistema se cae es comosi no existiéramos, como si desa-pareciera nuestra alma. Es distin-to a la renuncia de la responsabi-lidad personal, el "yo no lo digo,son las normas", o el "habla con

la oficina", que igualmente vio-lento es menos perturbador quelas respuestas que ahora encami-namos a la máquina. Nos cambianuestras conversaciones y apare-cen otras al añadir a la máquinaatributos no sólo ya hacedoressino pensantes. Traspasado elesfuerzo de memorizar y hacer,ya empezamos a que nos diga loque hacer e incluso qué pensar,que ¿cuánto falta para escuchar-la lo que hemos de desear?Estamos precisados de inventarun nuevo lenguaje para mediarentre la máquina y el hombre,no ya el interfaz, y ampliar depaso el espectro profesional delos mediadores.

En fin, es la tecnología y elnúmero quien domina la deci-sión, el espíritu y el alma en lasempresas; desengañémonos, noes la organización su gran fuerza,ni siquiera el liderazgo, que estáal servicio de la tecnología y eltalento. Ha pasado al capital sinalma y a la tecnología con curio-sidad la base del éxito, y las ideassolo tienen vida si van acompa-ñadas de números y de algorit-mos. Y éstos cada día son loadosy narrados épicamente. ¡Ay,Tolkien y su secreto que ya no esvicio, sino cotidianidad!, pero suanimismo retorna amalgamadocompletamente. Los enanos,elfos, espíritus, aguas sagradas,animales y árboles dejan de estarsolos y dan paso al advenimientode los objetos en este internetalgorítmico de las cosas, deTodas las Cosas en red y núme-ro, donde se hibridan a un únicoespíritu animado y almado.

Jugando a palabras (V/..):lenguajes inventados

MANAGEMENT

Principals novetats de la campanya de la Renda 2016

TRIBUTARI

La principal novetat d’enguany és que serà laprimera campanya senseel programa PADRE, jaque Renda WEB passa aser l’únic sistema

La tecnología y el númerodominan las decisionesde las empresas, lasideas sólo tienen vida sivan acompañadas dealgoritmos

- Hablamos de África como un todo,pero seguro que usted aprecia maticesy singularidades…Sólo en la zona que yo más domino (lacosta centro-oeste de África), existenimportantes diferencias y en cada paísobservas peculiaridades. En primer tér-mino hay una división entre los paísesfrancófonos (Costa de Marfil, Senegal,Benín, Togo…) y anglófonos (Ghana,Nigeria…). Los primeros son máscomo el sur de Europa, más movidos ycon más burocracia. Realmente senotan esas influencias, y luego hay unabismo entre los cuatro más desarrolla-dos, -Senegal, Costa de Marfil, Ghana yNigeria-, y todo el resto.- ¿Por qué ese abismo?En estos cuatro países ha nacido unaclase media, lo que es toda una nove-dad en África. Supone un cambio radi-cal, ya que antes sólo las élites accedíana los bienes de consumo habituales enEuropa. Hace una década comenzaba adespegar y ahora se ha fortalecido, -secalcula que llega al 30% de la pobla-ción-, aunque todavía es pequeña enzonas como Burkina Faso, Benín oTogo; cada vez da más juego, porque essólo el inicio. Costa de Marfil lleva cua-tro años con crecimientos cercanos al10% del PIB- ¿Qué demanda esa clase media?De todo. Por ejemplo la construcciónes un boom, ya que quieren barrios resi-denciales y viviendas unifamiliares. Esnecesario levantarlos porque no hay.- ¿Cree que es un crecimiento sosteni-

ble?Sí, porque la base demográfica es muysólida. Las previsiones son optimistas sino hay cambios radicales, siempreteniendo en cuenta que la estabilidadpolítica no es total, aunque últimamen-te no hay apenas conflictos.- ¿Qué nos puede contar de la seguri-

dad física?Es casi total. No es habitual que existanproblemas con los extranjeros. Losíndices de criminalidad indican queson países relativamente seguros. Conrespecto a la sanidad, todo depende delbolsillo. Hay hospitales privados de cali-dad más que aceptable; el resto estámás retrasado.- ¿Y la seguridad jurídica?Todavía algo floja, aunque en fase declara mejoría con la implantación deuna normativa más rigurosa. En todocaso, si vendes, no hay ningún proble-ma. La estabilidad económica de losúltimos años se deja notar, y en generalse respetan las reglas de los tratadosinternacionales de libre comercio. Entodo caso nuestra recomendación siem-pre pasa por ir con alguien que conoz-ca cómo funciona internamente el país.Todo allí es muy distinto y es relativa-

mente fácil equivocarse. A modo deejemplo, en una compra de terrenos,los registros no garantizan un controltotal. No es la primera vez que apare-cen varios propietarios.- ¿Qué sectores pueden hallar buenasoportunidades de negocio?Todas las que estén relacionadas con la

construcción: mate-riales, muebles…, ytambién el sectoralimentario y dehigiene personal.La agricultura y laganadería estándando el salto de

profesionalización que vivió Europahace décadas, por lo que todo este tipode equipamientos es muy solicitado.También todo lo relacionado conrecambios y material industrial, comobombas, válvulas y equipos de transmi-sión de potencia. En países como Costade Marfil se nota una explosión indus-trial, además con incentivos fiscalesmuy interesantes. También juegan afavor los costes logísticos, pues son paí-ses relativamente cercanos al nuestro.- ¿Cómo reciben a las compañías cata-lanas?A los empresarios que deciden viajar lesllama la atención que la saturación delmercado es mucho menor que en elnorte de África o en el área de influen-cia de Sudáfrica. Hay competencia,pero no es la guerra total de estas zonasque he mencionado. Creo que haymucho recorrido, porque además la

imagen del producto español y catalánes muy buena.- ¿A qué se debe ese sello de prestigio?Nos beneficia la enorme influencia delos intermediarios libaneses en lasredes industriales y de distribución.Tienen una tendencia a apreciar elproducto español e italiano por encimadel francés o alemán. Lo ven como pro-ducto europeo de calidad con mejorprecio. Los franceses tienen fama decaros.- ¿Qué factores considera claves parano fracasar?Hay que conocer muy bien el terrenoque pisas. Hay mucha empresa queviaja, pero poca que vende. Van, llegan,se emocionan y el 90% se queda ennada por un error en la acción comer-cial. El secreto está en cómo tratarles, lagestión de los tiempos y el seguimientodel proceso, que es muy distinto a loque se da en Europa.- ¿Realmente hay tanta diferencia?La clave del éxito en África está en rom-per las barreras de comunicación. Esdifícil en ocasiones, pero el vínculo per-sonal y humano resulta absolutamentedeterminante.

"En África, las empresas llegan,se emocionan y el 90% se queda en nada

al errar en la acción comercial"Desde hace algunos años, África se vislumbra como el continente de las grandesoportunidades de futuuro. Por ello, en su afán por ofrecer a las empresas del territo-rio la información que requieren suus procesos de internacionalización, la Cambra de

Comerç de Reus invitó a Daniel Vives a un encuentroo con empresarios interesadosen conocer las oportunidades que ofrecen los mercados de África Occidenntal, dondeejerce como representante de las Cambras de Catalunya, Acció 10 y Aragón Exterior.

Text: Roberto Villarreal / ReusFoto: CEDIDA

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

No llega a los 40 pero arrastra tras desí una más que notable experiencia enpaíses como Costa de Marfil, Ghana,Senegal o Camerún. Hace diez años,cuando estaba terminando quinto de con-sultoría y auditoría en ESADE, se interesópor el puesto de trabajo que una empre-sa ofrecía en África Occidental. El princi-pal requisito, además de la formación ylos idiomas, era la disponibilidad paravivir allí, de modo que el 'fichaje' le costóhacer las maletas y asentarse en Abiyán,la capital de Costa de Marfil, donde pasóel primer año solo al frente de una oficinadedicada a la venta de material industrial.Vivió allí hasta 2012, cuando decidióregresar y se percató de que podría dedi-carse a facilitar la entrada de empresasespañolas en esos mercados ignotos.Unas 60 empresas de Valencia, Aragón yValencia han recurrido ya a los serviciosde su empresa, Inafrica Strategy.

Un salto de vértigo: de ESADE a Abiyán

Daniel Vives Santacana, experto en misiones a África. Socio fundador de Inafrica Strategy

“El secreto está en cómo tratarles, la gestión delos tiempos y el seguimiento del proceso, quees muy distinto a lo que se da en Europa”

www.cambrareus.org/es/internacionalizacion