Viu_Tarragona_9
-
Upload
viu-a-fons -
Category
Documents
-
view
236 -
download
6
description
Transcript of Viu_Tarragona_9
c`i|fpPMMÜ|q^oo^dlk^|ONMñRMKéÇÑ===N===OOLNMLNP===NOWRP
arragonaVIU TVIU Tarragona
EntrevistaOlga Xirinacs,escriptora
CulturaNova programaciódels teatres
EspecialinteriorismeLlar i jardí
Núm. 09 | Març-Abril 2014 | www.viutarragona.cat Preu 3 euros
Edició CIUTAT DE TARRAGONA
arra
go
na
VIU
TV
IU T
arra
go
na
Núm
. 09
| M
arç-
Abr
il 20
14 |
ww
w.v
iuta
rrag
ona.
cat
Materialitzem els teus somnisi fem realitat els teus projectes d’interiorisme i construcció
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 • 43002 de Tarragona • Tel. 977243364 • [email protected] • www.grupgcd.com
Segueix-nos a
DISSENY
QUALITAT
DISTINCIÓ
SumariCULTURA32
ESPORTS60
EMPRESA48
Gastronomia120
Setmana Santai Sant Jordi
Josep Mª AndreuPresident del Gimnàstic de Tarragona
Marc CollsGeneral Manager dePort Tarraco
Temps de monesi bunyols de Quaresma
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TEper només 18€ l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:c/ Fra Antoni Cardona i Grau 3 · bloc B-2, baixos,
43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
Nom o Raó social
DNI/CIF Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu Electrònic
Domiciliació bancària
VIU TarragonaEdició CIUTAT DE TARRAGONA
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLc/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2, baixos,43002 TarragonaTel. 977 225 229
Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesDepartament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Xavier GonzálezRedacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (Motor)Col·laboracions: Lluis Espuis, Marta Domènech i David SoléDisseny i maquetació: Marc Pascual (Marketing Land)Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signa-des. Només els seus autors en són responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]
Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 977 225 299
Entitat
Signatura/segell
Oficina D.C. Número de compte
7 Editorial
8 Ciutat
32 Cultura
48 Empresa
60 Esports
66 Motor
76 Interiorisme
104 Salut
120 Gastronomia i oci
134 Restaurants
Editorial
Prima veraLa nova estació que encetem aquest mes de març pren el nom
del llatí Prima vera, que vol dir el que precisament és, l’estació
abans de l’estiu. El refranyer té una coneguda frase que diu: “a
la primavera, res és com era” i, tot i que la saviesa popular es
refereix a que el bon temps fa oblidar el mal temps passat, po-
dem prendre’n també el sentit metafòric i donar la benvingu-
da a la primavera com una nova alenada d’aire fresc amb olor
d’estiu. No és casualitat que la primavera sigui també l’època
de moltes celebracions.
Enguany ens trobem amb una Setmana Santa tardana que
ens arriba ben entrat al mes d’abril, uns dies plens de tradi-
ció que tot just acabaran un parell de dies abans de la Diada
de Sant Jordi. Aquest és el dia dels enamorats a casa nostra i
també el dia del llibre, i és per això que hem volgut entrevistar
de nou a una escriptora de referència de casa nostra, l’Olga
Xirinacs. Una vegada més ens ha rebut a casa seva per ofe-
rir-nos una entrevista personal al voltant de la seva obra, les
seves inquietuds i la seva visió del món literari actual.
Amb la primavera ens arriben infinites propostes culturals. A
la secció de Cultura hi trobareu la programació dels Teatres
de la ciutat, dels centres cívics i d’altres entitats, entrevistes
a escriptors, a les llibreries de la ciutat, més propostes de lli-
bres de les habituals i una entrevista als Búhos, un grup de
música tarragoní que ha estat portada de la revista Enderrock.
No només són culturals les propostes amb les quals celebrem
l’arribada de la nova estació. A la secció de gastronomia, el
periodista gastronòmic Fèlix Llovell ens apropa al món de les
guies gastronòmiques i descobrim què fa que un restaurant
sigui considerat com “el millor de l’any”. Tot això, només és un
tast d’aquest número que teniu a les mans, us convidem a de-
gustar-lo.
Anna Escolà
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 8
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Aposta pel turismeTàrraco Viva i els Castells segueixensent els principals atractius
Març-Abril 2014
TURISME CIUTAT
VIU Tarragona | 9
de premsa com de touropera-
dors de tot el món aprofitant
esdeveniments previstos per
aquest 2014 com són el Festival
Tàrraco Viva, -que enguany se
celebrarà del 5 al 25 de maig-
Tarragona Ciutat de Castells o
el Concurs de Castells.
Pel que fa als diferents convenis
signats amb el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad que
va signar l’alcalde Josep Fèlix
Ballesteros, cal destacar el de
Turespaña, on les 13 ciutats
que formen el grup es podran
promocionar internacionalment
en les accions que desenvolu-
pi aquesta marca; amb Madrid Destino, que donarà a conèixer
el grup a països com el Brasil o
els Estats Units aquest 2014; així
com la celebració de l’Assamblea
de l’Alcaldes del mateix grup.
La promoció turística de la ciutat va més enllà del bon clima mediterrani i la platjai segueix apostant pels projectes relacionats amb Tàrraco i els castells. Així es va demostrar a FITUR el passat mes de gener
El passat mes de gener, a la
Fira Internacional de Turisme,
FITUR, Tarragona i el Patronat
Municipal de Turisme van do-
nar una imatge de ciutat que
promociona el seu atractiu tu-
rístic més enllà del sol i la pla-
tja amb projectes tan atractius
com són els relacionats amb
Tàrraco i els castells. A la Fira,
celebrada a Madrid, es van tan-
car contactes i avenços en el
marc del sector.
A FITUR, a banda de les signa-
tures dels diferents convenis
amb organismes com Renfe o
el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad (del qual Ta-
rragona en forma part), tam-
bé es va aprofitar per tancar
viatges de familiarització tant
Anna Escolà
TURISME CIUTAT
VIU Tarragona | 10
El Tancament de la temporada 2013 ens aporta algunes dades d’interès sobre el Turisme que ve a visitar la ciutat i els seus entorns. Una radiografia per conèixer quin és el perfil del turista i conèixer les seves preferències
L’Ajuntament i Tarragona Tu-
risme van presentar el balanç
gener-octubre 2013 el qual per-
met conèixer al detall el perfil
del turista i algunes dades d’in-
terès com ara la seva despesa
mitjana, l’ocupació que genera i
les activitats que realitza.
Perfil del turista de Tarragona:
El grup d’edat més freqüent de
turistes el configuren, en un
40%, el grup de 35 a 44 anys.
El percentatge per sexes es
decanta lleugerament superior
pel turista masculí respecte al
femení . Pel que fa a la classe
social, la mitjana-mitja seria la
més nombrosa seguida de la
mitjana-alta.
Balanç Turisme 2013
Despesa mitjana: La despesa
mitjana del turista ha estat de
237€ de mitjana per estància i
de 73€ de mitjana per excursionista.
Grups i activitats: El grup més
nombrós és el corresponent a
família amb nens de més de 12
anys, seguit del grup amb fami-
liars adults de 36 anys i més. Un
37.6% és fidel a la destinació,
mentre que un 62.4% visita la
ciutat per primera vegada. Les
activitats que solen realitzar a
la zona són visitar llocs cultu-
rals (amb un 77.8%), seguit d’
anar a la platja amb un 67.6%,
passejar i fer compres. El ba-
lanç destaca que l’any 2013, per
primera vegada, un 21% de tu-
ristes van venir a Tarragona mo-
tivats per la seva gastronomia.
Ocupació: Tarragona, durant
el 2013 va obtenir un total de
362.984 arribades als hotels
i càmpings de la ciutat i va as-
solir un total de 1,124.392 per-
noctacions. La mitja va ser de 2
dies d’estada en hotels i 4 dies
en càmpings.
Origen: De les consultes a l’ofi-
cina de Turisme entre gener i
setembre de l’any passat se
n’extreu que respecte el total
de visitants, uns 39% són ca-
talans. Un 17% de consultes
provenien del mercat espanyol
i, d’altra banda, es va apreciar
un augment dels visitants inter-
nacionals d’un 9.09% respecte
l’any anterior, un 44% sobre el
total. El primer mercat interna-
cional és el francès.
Monuments històrics: Les ico-
nes turístiques més emblemà-
tiques a Tarragona són l’amfi-
teatre i el circ-pretori.
Tarragona Ciutat de Castells:
L’esdeveniment es va celebrar
del 24 al 30 de juny i durant
tots els dimarts de juliol i agost
de 2013. La diada de la plaça del
Rei va comptar amb 1.200 as-
sistents i el taller de pilars amb
la participació de 500 persones
aproximadament.
Tarragona Història Viva: La 2a
edició de Tarragona Història
Viva, el 1r producte de recons-
trucció històrica pensat per als
visitants, va comptar amb un
84% d’ocupació i en van gaudir
1.153 persones.
Març-Abril 2014
Redacció
Consum mitjà (l/100 km): Gamma Yaris hybrid: 3,5 - 3,7. Gamma Auris hybrid: 3,6 - 3,9. Gamma Auris TS hybrid: 3,7 - 4. Gamma Prius: 3,9 - 4. Gamma Prius+: 4,1 - 4,4. Emissions CO2 (g/km): Gamma Yaris hybrid: 79 - 85. Gamma Auris hybrid: 84 - 91. Gamma Auris TS hybrid: 85 - 92. Gamma Prius: 89 - 92. Gamma Prius+: 96 - 101.
JA HO HAN FET 6 MILIONSJA HO HAN FET 6 MILIONS
Què esperes?
hibridizate.com
LA GAMMA HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT
TOYOTA AUTOFORUMwww.autoforum.toyota.es
C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada43006 - Tarragona 977 252 509
Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 243500 - Tortosa 977 446 105
Ctra. Alcolea del Pinar, 13643206 - Reus 977 326 487
AF_S&S_TOYOTA_210X297_AUTOFORUM_HIBRIDOS_ADAP_CAT_V5_BIS.indd 1 05/03/14 10:55
VIU TARRAGONA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 12
Agents turístics públics i privats s’alien per primer cop per a la promoció conjunta del territori en fires nacionals i internacionals a través del conveni Corner, signat per 11a vegada i el qual integra 7 entitats més
L’acord de col·laboració del
Conveni Corner, signat el mes
de gener a la Diputació de Ta-
rragona, s’ha ampliat i ara invo-
lucra 21 entitats. L’acord el van
signar el Patronat de Turisme
de la Diputació de Tarragona i
representants d’11 municipis, 2
entitats comarcals, 6 associa-
cions empresarials i 2 entitats
privades vinculades al sector
turístic. La signatura represen-
ta un acord que regula la par-
ticipació conjunta i coordinada
de totes aquestes entitats a
Conveni Corner
fires nacionals, estatals i inter-
nacionals.
L’onzena edició d’aquest con-
veni preveu la participació a
fires i promocions a nivell in-
ternacional, estatal i nacional
i l’ impuls de campanyes publi-
citàries i accions de comunica-
ció i màrqueting conjuntes. Es
tracta de cites importants com
ara la ITB de Berlín, la WTM de
Londres, el certamen MITT de
Moscou o FITUR de Madrid,
que va tenir lloc el gener pas-
sat. En aquesta darrera edició,
el conveni intensifica el paquet
d’accions i augmenta la parti-
cipació del sector privat amb
la voluntat de ser més eficaços
a l’hora de vendre el territori
als mercats internacionals i de
proximitat.
Enguany hi participen per pri-
mera vegada el Patronat Co-
marcal del Baix Camp amb la
marca Muntanyes de la Costa
Daurada i 7 noves entitats vin-
culades al sector turístic ( 6
empresarials i una privada) es
tracta de: l’Associació Hotelera
Salou-Cambrils – La Pineda,
l’Associació de Càmpings de
la Costa Daurada i les Terres
de l’Ebre, l’Associació d’Apar-
taments Turístics de la Costa
Daurada, l’Associació Priorat
Enoturisme, l’Associació Costa
Daurada Destinació de Golf i
Pitch and Putt, l’Estació Nàuti-
ca Costa Daurada i Aquopolis
Costa Daurada.
El conveni coordina les accions de 21
entitats turístiques públiques i privades
Viu Tarragona
VIU TARRAGONA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 14
El seminari reuneix els respon-
sables de promoció econòmi-
ca, comunicació i turisme de
bona part de les ciutats i muni-
cipis de Catalunya per intercan-
viar experiències i escoltar pro-
jectes innovadors en l’àmbit del
posicionament i la promoció
de les ciutats. Serà la primera
vegada que Tarragona l’acollirà.
Tradicionalment, el seminari
celebra abans de començar la
temporada turística, i represen-
ta un dels esdeveniments més
Seminari Marca Ciutat 2014 Seminari de referència en màrqueting i comunicació de ciutat de Catalunya
esperats per als professionals
del turisme i la comunicació.
L’any passat, el Marca ciutat va
estar centrat en el posiciona-
ment turístic.
Properament es presentarà el
programa que durant dos dies
tractaran alguns dels especia-
listes que passaran pel Centre
Cultural El Pallol (Aquesta era la
previsió en el moment del tan-
cament redaccional d’aquest
número març-abril de Viu Ta-
rragona).
Tarragona acollirà el semina-
ri en un moment clau per a la
seva projecció nacional i inter-
nacional com a ciutat organit-
zadora dels Jocs Mediterranis
del 2017. La cita ha de servir a
la ciutat per donar a conèixer
el seu caràcter històric, medi-
terrani i, a la vegada, innovador.
Ja el Pla Estratègic Tarragona
2022, des de la seva aprovació
a l’abril del 2011, preveia el des-
envolupament del projecte de
Marca Tarragona.
La cita servirà per donar a conèixer el caràcter històric,
mediterrani i innovador de Tarragona
Els propers 6 i 7 de juny, Tarragona serà la seu de la 5a edició del seminari de referènciaen màrqueting de ciutats i comunicació turística de Catalunya. Tindrà lloc al centre cultural El Pallol de l’Antiga Audiència.
Consum combinat (l/100 km) 5,0. Emissions de CO2 (g/km) 133.Range Rover Evoque Pure 5 Portes eD4 4x2 des de 30.700 €. P.V.P. (IVA, transport, descompte promocional, aportació deFGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general.No obstant això, el tipus aplicable a l’IEMDT pot variar en funció de la Comunitat Autònoma de residència. Preu promocionatper a unitats finançades amb FGA Capital Spain EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançarde 19.000 €, a un termini mínim de 49 mesos. El vehicle mostrat no correspon al de l’oferta. Oferta vàlida per matriculatsabans del 31 de març de 2014.Prova realitzada en circuit tancat per professionals.
I per 2.250 € més, emporta’t aquest equipament addicional:Park Assist, navegador Premium, pantalla tàctil en color de 8", sensor davanter d’aparcament, llandes d’aliatge de 18”, equip de so Meridian Hi-Line de 380W, 11 altaveus i doble connexió USB, seients de pell, reposabraços davanters, il•luminació interior, ambient configurable.
Línea Land Rover 902 440 550
FULL TRACTIONCarretera de Valencia, 206 (entrada por Autovía de Tarragona a Salou, al costat del LiDL)43006Tarragona977 554111 [email protected]
RANGE ROVER EVOQUE
URBAN CAPABILITYDES DE 30.700 €landrover.es
Untitled - Page: 1 2014-02-25 16:41:48 +0000
ENTREVISTA CIUTAT
VIU Tarragona | 16
Olga XirinacsEscriptora i professora
Olga Xirinacs, reconeguda escriptora tarragonina, ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges i ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en poesia com en narrativa
Març-Abril 2014
perquè estem al 2014, any de
duríssimes batalles i esforços
personals i col·lectius.
Hi ha algun fet sobre el qual
encara tingui pendent escriu-
re? Els temes que més m’in-
teressen ja els he tractat tots.
De teatre no n’he fet perquè no
m’hi he vist escrivint-ne, però
qualsevol dels meus contes es
podria teatralitzar.
Què és el que li agrada més
escriure? Dietaris.
Quina és la seva font d’inspi-
ració? Podríem dir que els dub-
tes existencials els tradueixo a
llenguatge comú. Sempre he
pensat que hi ha qui neix amb
capacitats i després s’ha d’anar
treballant i educant... Una de les
meves primeres fonts d’inspira-
ció és el mar, que tinc davant de
casa. Un dels altres motius que
m’han portat a escriure han
estat els llibres de pintures de
museus dels meus avis. Sem-
pre m’ha agradat investigar-ne
les històries, tal com vaig fer
al llibre La tarda a Venècia. De
fet, aquests llibres ja m’havien
inspirat de ben petita, però no
ha estat fins més gran que m’hi
he posat. I és que el que vius
de petit es queda sempre a la
memòria i, quan hi busques,
sempre surt...som molt rics de
memòria i paisatges interiors.
Quan i com va començar la
passió per escriure? De ben
jove vaig començar a escriu-
re poesia imitant Verdaguer.
També pensaments meus molt
apassionats que reflectia en
llibretes. Sempre he estat de
caràcter molt apassionat i de
geni, suposo que perquè sóc
taure. Em penso que la passió
em va venir de la lectura, sem-
pre he llegit molt, i diuen que
Gairebé un any després, Olga
Xirinacs torna a obrir les portes
de casa seva a Viu Tarragona
per concedir-nos una entrevis-
ta personal al voltant de la seva
obra, les seves inquietuds i la
seva visió del món literari actual.
Quins projectes té ara ma-
teix entre mans? Aquest Sant
Jordi publica algun llibre? Als
voltants de la Diada està pre-
vist que surti al carrer el llibre
de poemes Balneari del nord
a càrrec de l’editorial Silva.
També estic treballant en una
novel·la que tinc gairebé aca-
bada i que planteja diferents
problemes, els quals gairebé
cadascun d’ells podria ser mo-
tiu de debat i que van sorgint a
mesura que la novel·la avança.
De moment prefereixo no re-
velar-ne res més, ja que l’estic
escrivint amb pausa i encara
em reservo discretament la in-
formació.
Parli’ns una mica del llibre
Balneari del Nord... El tema
dels balnearis s’ha tractat des
de sempre per part dels es-
criptors i van tenir un punt fort
al centre d’Europa, a Bohèmia,
entre finals del segle XIX i prin-
cipis del segle XX. Retratar un
balneari sempre ha estat re-
current i se’m va ocórrer par-
ticularment després de fer-hi
una estada. Balneari del Nord
transmet què significa per a mi
l’estada a un balneari, on tots
som un dins l’aigua i el nostre
dia pren un caire diferent...
Com viu el dia de Sant Jordi?
De diades de Sant Jordi n’he
viscut de molt variades. Més
que viure-la jo, m’agrada veure
com viuen els altres aquest dia.
Actualment té una gran signi-
ficació dins del context polític,
i estic convençuda que aquest
any serà molt especial perquè
aplegarà forces cíviques que
juntament amb les que ja hi ha
-com ara l’Assemblea Nacional-
poden reforçar el sentit de país.
Aquest Sant Jordi serà especial
Anna Escolà
“Una de les meves primeres fonts
d’inspiració és el mar, que el tinc davant
de casa”
ENTREVISTA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 18
“de llegir, llegir, ve l’escriure”.
Tenia un conseller – Joan Lla-
cuna- que era molt crític amb
el que jo li mostrava, i moltes
vegades, si no el convencia,
m’ho feia estripar. Ara bé, si ho
veia prou treballat, també m’ho
deia. Així que el primer que vaig
publicar va merèixer un premi
als Jocs Florals que es van ce-
lebrar a Lausana. Era l’època
franquista, així que en aquells
temps (a principis dels setanta)
els Jocs se celebraven a l’exili.
Què o a qui li agrada més lle-
gir? M’agrada la novel·la de
misteri, gairebé cada nit en lle-
geixo al meu Kindle. Sobretot,
literatura nòrdica i d’Alemanya
del nord. De dia, em decanto
per literatura de “més pes”. Ara
mateix, per a mi, l’escriptor ca-
talà més gran d’aquest moment
és Joan Francesc Mira, autor de
l’obra El professor d’història,
entre moltes altres.
Què llegeix actualment? El Evangelio según Jesucristo de
José Saramago i La muerte de Virgilio de Hermann Broch.
Té unes hores establertes per
llegir? Sí, a l’hora de la migdia-
da, al vespre abans de fer el so-
par, i abans d’anar a dormir.
Què li agrada fer quan no es-
criu? Dibuixar -faig portades
per a llibres de l’editorial Omi-
cron-, fer collages i llegir.
Cada dia troba una estona per
escriure? Sí, i també actualitzo
a diari el meu blog.
D’on sorgeixen els temes del
blog? De les reflexions del dia a
dia i de les notícies.
I la inspiració a l’hora de fer
els collages? Són composi-
cions de crítica social, de diver-
timent, i d’altres són seriosos.
Ara estic fent una col·lecció per
a mi: Últimes llums, perquè la
meva autobiografia en imatges
ja la tinc feta. Dels collages en
faig postals i àlbums i alguns els
penjo al blog.
Com valora el paper de les
noves tecnologies en la lectu-
ra? Doncs molt positivament,
ja que permeten la difusió dels
escriptors i les seves obres. Ara
bé, el que no tinc gaire clar és
que això es reflecteixi en un
benefici econòmic. Ara mateix,
avui en dia molta gent es paga
l’autoedició. Si cal pagar, acon-
sello un editor, ja que si reco-
rres a les editorials, aquestes et
faciliten uns canals de distribu-
ció que per un mateix és molt
difícil aconseguir.
Com li va afectar el tanca-
ment de l’escola que duia el
seu nom? Va ser una gran pèr-
dua, per a la ciutat i personal.
Era una Escola Verda amb dos
premis Baldiri Reixach. Va ser
una incògnita i un gran dolor
que la tanquessin quan funcio-
nava tan bé.
Quin és el seu vincle actual
amb el món de l’educació?
Sempre hi ha escoles que tre-
ballen llibres meus i, un cop
l’any, vaig a alguna escola a fer
una explicació d’algun llibre ju-
venil.
Com veu i valora el món lite-
rari a Tarragona i a Catalunya?
La situació actual de la literatu-
ra aquí la veig molt activa, viva,
al Camp de Tarragona tenim
bons escriptors, però li falta
projecció exterior i traducció,
ja sigui per part de les adminis-
tracions, dels sectors empresa-
rials, dels editors, distribuïdors,
dels mitjans de comunicació...
Per exemple, la projecció a Bar-
celona és mínima. Pel que fa a
Catalunya, al llarg de la meva
vida he observat canvis impor-
tants com és l’absorció de peti-
tes i mitjanes editorials per part
de les més grans. Això limita
l’accés a les editorials tradicio-
nals de tota la vida i ha provo-
cat que n’haguessin de sorgir
de molt petites que no dispo-
sen dels canals per difondre
les obres. Així doncs, diria que
la producció literària està “ato-
mitzada”, ja que hi ha moltes
obres en moltes editorials dife-
rents. Ara mateix prima l’escrit
polític, el de cuina, la negra...
sembla que les editorials ho ve-
nen molt bé. Però hi ha un gran
substrat de gent que escriu
poesia, novel·les, memòries,
etc. que potser no es venen tan
bé, però continuen existint.
Quins són els temes actuals
que més li preocupen? O que
sacsegen les seves emocions?
La marxa cap a la indepen-
dència. Ho explicaré amb una
anècdota arran d’un comentari
que li vaig fer al meu metge de
capçalera: “La meva edat no
em permetrà arribar a la terra
promesa”, i em va respondre:
“jo la cuidaré fins que la pugui
veure”. També em fa por la poca
fermesa de la gent, em refereixo
a gent nostra que no n’està con-
vençuda. Ara mateix, Tarragona
la veig “una plaça fluixa”. Les
darreres enquestes indicaven
que només entre un 10-11% es
consideraven “únicament ca-
talans”. També em preocupa
l’educació, crec que manca fer-
mesa en els valors socials.
De més a prop•El principal tret del seu caràcter: la tossu-
deria que m’ajuda a tirar endavant
•I el principal defecte: el sentimentalisme
•El que més valora de les persones... la bon-dat
•I el que menys li agrada? La traïdoria
•De petita volia ser... capitana de vaixell
•Un llibre? La novel·la de Ferrara de Giorgio Bassani
•Una cançó? White Christmas cantada per Bing Crosby
•Una pel·lícula? Els morts (de Dublinesos)
•Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona... La Muralla
•No pot sortir de casa sense... els dos anells que porto
POSEML’ACCENTEN LA CULTURA CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.
CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.
BARRIS CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 20
Boscos i Cala RomanaLa platja de la ciutat
tuada davant la Platja Llarga,
la més gran de les platges de la
ciutat. Els Boscos és una urba-
nització que compta amb grans
xalets i zones enjardinades, és
una zona tranquil•la situada a
pocs minuts de la ciutat.
Entre ambdues urbanitza-
cions hi viuen al voltant de les
3.000 persones. Ambdues van
néixer a finals de la dècada
dels 60, quan van començar a
ser poblades per persones que
buscaven una 2a residència a
prop de la ciutat. Actualment,
aquesta condició ha canviat, ja
que tant Boscos com Cala Ro-
mana han passat a ser unes ur-
banitzacions de 1a residència.
Boscos, per exemple, compta
amb una desena d’urbanitza-
cions i és la zona més gran de
l’àrea de Llevant. Aquest canvi
- el fet que aquesta zona sigui
la primera residència i no l’ in-
dret on anar-hi a passar el cap
de setmana o les vacances- ha
anat acompanyat de noves ne-
cessitats, de serveis i equipa-
ments que fa uns anys no eren
tan necessaris en unes zones
que representaven la segona
residència per a moltes famílies
tarragonines.
A finals de l’any passat, va sortir
la notícia que l’Ajuntament de la
ciutat impulsarà un pla estratè-
gic de la zona de Llevant dotat
amb 50.000 €, el qual recollirà
necessitats educatives, de ne-
teja, de seguretat i socials de
la zona. La motivació d’aquest
Pla ve donada pel nou Pla d’Or-
denació Urbanística Municipal
(POUM), el qual preveu que el
nombre total d’habitants de Ta-
rragona se situï en 185.000 fins
l’any 2025. I, precisament , una
de les zones que més creixe-
ment urbanístic i demogràfic
experimentarà és Llevant.
N’hem parlat amb el conseller
de la zona, Xavier Tarrés, i amb
el president de la Federació de
l’Associació de Veïns de l’Àrea
de Llevant, Carlos Pedreño.
Boscos i Cala Romana són dues de les urbanitzacions més grans de l’àrea de Llevant, el barri més llarg de la ciutat de Tarragona. A Llevant hi trobem les cales més privilegiades de la ciutat i una de les reserves verdes més importants de les ciutats del sud de Catalunya
Quan sortim de Tarragona des
del barri de l’Arrabassada per
la Via Augusta en direcció a
Altafulla, de seguida arribem a
Cala Romana, un barri de xalets
de la ciutat que compten amb
una de les cales més privile-
giades de la zona, la platja dels
capellans, més coneguda com
la Cala Romana. És una de les
més petites de la ciutat i més
tranquil•les, no només per l’es-
tat del mar. Cala Romana ens
ofereix un espai reservat entre
la vegetació aïllat del nucli urbà.
Sense deixar la costa, i seguint
en direcció a Altafulla, arribem
a Els Boscos, una de les zones
residencials de Tarragona si-
VIU Tarragona
Entre ambdues urbanitzacions hi viuen unes 3.000 persones
Març-Abril 2014
Xavier TarrésRegidor de la zona de Llevant
dur a terme altres equipaments
al barri com ara un dispensari
mèdic, però això ho hem de dur
a terme juntament amb la Ge-
neralitat. El que volem també
és millorar les connexions d’ac-
cés als equipaments turístics i
de càmpings i la seva connexió.
Quin és el full de ruta? En
quin moment es troba, ac-
tualment? És un treball que
s’encarregarà a professionals
i tècnics que valoraran les ne-
cessitats dels barris de Llevant,
les prioritzaran i, per últim, se’n
farà l’execució. Ho hem fet així
perquè a l’haver-hi tants barris,
era una mica de descontrol i, a
vegades, moltes reclamacions
eren paral·leles. Volem saber
d’acord amb el POUM , els llocs
concrets on es podrien ubicar
els equipaments, i el nostre pro-
pòsit, d’acord amb la Federació
de Veïns de l’Àrea de Llevant, és
fer-ho el més aviat possible, si
pot ser, aquest mateix mandat.
El pla està consensuat amb la
Federació d’Associacions de
Veïns de Llevant. Quines són
les principals reclamacions
per part dels veïns? La N-340,
un equipament de Centre Cívic,
un servei de transport públic
adequat a les seves necessitats
i els serveis. Els veïns i veïnes
de la zona de Llevant reclamen
que ja no són “barris d’estiu”, de
segona residència tal com van
néixer a la dècada dels seixan-
ta, i que ja tenen necessitats
tan fonamentals com barris de
l’eixample.
Com veu el barri? Què li agra-
da i què creu que li manca? La
zona de Llevant diria que és la
més bonica de Tarragona, per
les seves platges, per la reserva
verda més important de moltes
ciutats del sud de Catalunya....
D’altra banda, la qualitat de vida
és probablement de les més al-
tes de Tarragona i l’entrada per
Llevant és la més bonica de la
ciutat. Ara bé, el barri és un dels
de Tarragona amb menys com-
petència municipal, i això repre-
senta una complexitat.
Quina és la seva relació amb
el barri? Com a regidor em
reuneixo cada 15 dies amb les
associacions de veïns, i com a
membre de la federació anem
fent trobades. Com a regidor és
una zona complexa perquè és
molt allargada i plena d’urba-
nitzacions i has d’atendre una
situació que no és la mateixa
que d’altres zones. Aquí valoro
molt la Federació de veïns, ja
que va voler aglutinar tots els
veïns i veïnes de la zona. Com a
tarragoní, sóc usuari de les se-
ves platges i dels seus equipa-
ments esportius. D’altra banda,
visc en una punta de la zona de
Llevant.
Algú que hi vingui no pot mar-
xar sense... Sense fer un pas-
seig per totes les platges, els
camins de ronda, el Bosc de
la Marquesa, fer una ruta per
l’anella verda...tan sols ha de
respirar i obrir els pulmons.
Quins són els principals pro-
jectes que s’han dut a terme
els darrers anys a Boscos i
Cala Romana? Des de principis
del mandat actual se n’han dut
a terme molts, alguns d’ells són
l’endreçament de certes zones
verdes i enjardinades; l’arran-
jament del camí que connecta
Boscos amb Cala Romana;
l’arranjament dels accessos i
les tanques a la platja Cape-
llans; la ubicació de semàfors a
la Savinosa i Cala Romana per
tal de creuar la N-340; l’arran-
jament i manteniment del pont
de la Residencial fins a la Platja
Llarga; l’arranjament de la zona
boscosa darrere de la Ciutat
de Repòs; s’ha refermat el pas
d’autobusos a la zona...
A finals d’any es va conèixer
que l’Ajuntament impulsarà
un Pla estratègic a la zona
de Llevant dotat amb 50.000
euros. Quines són les princi-
pals accions que contempla?
Principalment, la reclamació
de la N-340, que actualment
encara és particularitat de l’Es-
tat. Aquest és l’origen de molts
problemes de mala comunica-
ció entre els barris de la zona.
És una carretera, per tant, no
podem regular-hi el trànsit com
voldríem, i el seu pas dificulta
la comunicació entre els ba-
rris. La petició al Ministeri de
Foment està feta, però estem
a l’espera de veure quan es re-
sol. Una altra qüestió és l’anella
verda, protegida pel POUM i en
la qual ja hem començat a fer-hi
la senyalització de senders i ca-
mins. Tenim previst la construc-
ció d’un Centre Cívic -Centre
Cívic Llevant- a Els Monnars i
Anna Escolà
ENTREVISTA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 22
La zona de Llevant és l’àrea de la ciutat que comprèn des de la Savinosa fins a Ferran i La Mora i va néixer com a barri d’urbanitzacions de segona residència
“L’entrada per Llevant és la més bonica
de la ciutat”
FOTO: Mauri
ENTREVISTA BARRIS
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 24
Carlos PedreñoPresident de la Federació d’AAVV de Llevant
Pedreño viu a la Savinosa i fa 3 anys que és president de la Federa-ció, la qual es va fundar l’any 2009. Entre les principals prioritats dels veïns i veïnes de Llevant s’hi troba el traspàs de la N-340 i la millora de la seguretat
Quines accions duu a terme
la Federació? La principal és
conèixer el barri de Llevant, po-
tenciar-hi les activitats socials,
culturals i de reintegració de la
gent. Fins al moment ja hem fet
un parell de caminades per di-
ferents zones del barri i poten-
ciem les activitats culturals que
fan les associacions de veïns
federades.
Quins són els principals pro-
jectes que s’han dut a terme
a l’àrea de Llevant? Els prin-
cipals han estat la millora de la
xarxa EMT i la recollida selecti-
va dels residus i brossa.
I quines són les prioritats ac-
tuals? La principal prioritat és
el traspàs de la nacional 340,
juntament amb l’acondicio-
nament i senyalització de la
Anna Escolàcarretera. Mentre això no sigui
possible, cal millorar el servei
d’autobusos, el de la brossa, el
tema de la seguretat i la crea-
ció d’un local social. Respecte
això, està previst aprofitar el
local que hi ha a Sol i Mar per
fer-hi el Centre Cívic Llevant i,
en principi, hauria d’estar llest
durant aquest any. Pel que fa
a la seguretat, la seguretat ciu-
tadana correspon a la Guàrdia
Urbana i els Mossos (els quals
regulen l’accés a la platja en
època d’estiu) però, pel que fa
a la vigilància nocturna, i des-
prés de parlar amb molta gent,
encara no està definida la línia
d’actuació entre la Guàrdia Ur-
bana i els Mossos.
En quin moment es troben
els treballs pel Pla estratègic
de la zona? Ja vam anunciar
els punts a tractar i ara està en
estudi el conveni del pla d’ac-
tuació. Ja s’ha firmat protocol
d’intencions entre l’Ajuntament
i la Federació. El primer objectiu
per aquest any és el Centre Cí-
vic. Els altres dos són el traspàs
de la Nacional-340 i la lluita per
les edificacions del Preventori
(el qual és competència de la
Diputació de Tarragona i la Ge-
neralitat) i la Ciutat Residencial.
Quines són les principals re-
clamacions per part dels veïns
que li agradaria veure reflecti-
des en aquest Pla? La nostra
principal reclamació és ser
considerat un barri de Tarra-
gona amb tots els serveis que
això comporta ( Llar d’Infants,
farmàcia, dispensari mèdic,
un centre d’atenció al ciutadà
(de la Guàrdia Urbana o l’Ajun-
tament), un bus del barri... Sí
que Llevant era una zona de se-
gones residències fa uns anys,
però això ja no és així, i gràcies
al barri de l’Arrabassada i a la
Via Augusta ens connectem al
centre de la ciutat. Hem de te-
nir en compte, que Tarragona
s’està expandint per Llevant.
Al marge d’això, fins ara, el que
hem reclamat molt és la millora
de la xarxa de busos – ja que
amb la retallada de línies molts
barris es van veure afectats- i la
seguretat, la qual és molt im-
portant perquè en època de ba-
tudes hi va haver vàries zones
afectades. Sembla que l’Ajunta-
ment està apostant per Llevant,
espero que això no es quedi en
un protocol d’intencions.
Com veu el barri? Què és el
que més li agrada i que és
el que menys? El que més
m’agrada és la seva ubicació
estratègica i, el que menys, el
poc ús que en fan els ciutadans.
L’àrea de Llevant compta amb
moltes urbanitzacions, això fa
que sigui una zona dispersa
o bé hi ha sentit de cohesió i
pertinença al barri? Les asso-
ciacions de veïns en general i
federació de veïns en particular
han lluitat per aquesta cohesió
i, per això, les activitats s’es-
tructuren en aquesta via.
Algú que vingui a l’àrea de
Llevant no pot marxar sense...
Sense conèixer les platges i la
zona verda , hi ha camins habili-
tats on es pot passejar tranqui-
l·lament i fer senderisme. Aquí
s’hi respira un aire més pur que
en altres zones de la ciutat.
La principal prioritat és el traspàs de la
Nacional 340
ENTREVISTA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 26
Xavi PueyoDirector de Tennispark
mascotes dels socis), etc.
Quin és el perfil del soci? La
majoria són de Tarragona, i al-
guns també de poblacions pro-
peres i d’arreu de la província.
Gairebé tots es coneixen i més
de la meitat fan vida al club. Un
dels signes d’identitat del Ten-
nisPark és el bon ambient que
hi regna sempre. Intentem ser
propers amb els nostres socis
i aconseguir que hi hagi molta
interactuació entre ells, tothom
es fa amb tothom... El nostre
soci sempre ha estat molt actiu!
Amb quants alumnes compta
l’Escola? La de tennis infantil i
juvenil ha començat l’any amb
més de 125 alumnes i amb
l’objectiu d’aconseguir que els
seus equips de competició tin-
guin cada cop més presència i
pes en les diferents proves es-
portives que es disputen tant a
nivell local com català. L’escola
de tennis va començar la tem-
porada 2013/2014 amb 85
alumnes i a dia d’avui ja estem
amb 130. L’objectiu no és altre
que fomentar l’esport del ten-
nis entre els més joves del nos-
tre club. Amb la base consolida-
da aquest any participarem en
varies competicions per equips
federades com són els campio-
nats per equips de Catalunya
i Provincials. Seguirem treba-
llant per consolidar aquesta
secció que tant ens il·lusiona.
L’escola de pàdel d’adults està
més que consolidada amb més
de 100 alumnes i l’escola infan-
til està agafant forma i ja són
uns 40. Cal dir que l’equip de
pàdel absolut és l’únic repre-
sentant de Tarragona en la pri-
mera categoria Catalana.
A partir de quina edat s’hi
pot començar i quins nivells
hi ha? S’hi pot començar als 4
anys i es poden fer els nivells
d’iniciació, perfeccionament,
tecnificació i competició. Un
cop dins l’escola, els nens van
desenvolupant les seves no-
cions esportives i psíquiques i
van assolint els objectius mar-
cats en cada edat i grup.
Quines activitats organitzen
el Club i l’Escola? S’ofereixen
classes particulars. El club or-
ganitza campionats socials i
participa en campionats per
equips provincials i d’àmbit
català. A banda, organitza acti-
vitats extraordinàries com ara
tornejos, sortides, classes, etc.
A partir d’aquest curs, l’Esco-
la s’ha renovat completament
amb una nova metodologia de
treball, un seguiment acurat
de l’evolució de l’alumne amb
avaluacions trimestrals i el dis-
seny d’un programa específic
de formació física per millorar
la tècnica. A més a més, l’adop-
ció del mètode d’ensenyament
Evolution, que hem implemen-
tat enguany, ens està donant
uns excel·lents resultats ja que
li facilita a l’alumne adquirir els
coneixements tècnics necessa-
ris de forma agradable i entre-
tinguda, però sobretot, amb una
eficàcia superior a altres mo-
dels d’aprenentatge més tradi-
cionals. També s’ha reforçat el
quadre de monitors i l’estrena
d’un nou equipament oficial.
Com veieu la zona? És espec-
tacular! A 2 min. de la platja
llarga i rodejats pels boscos de
Tarragona i Cala romana, un
privilegi a només 5 minuts de
Tarragona.
De quins serveis poden gaudir
els socis del club? A banda de
les pistes de pàdel i de tennis,
pistes d’squash, gimnàs (amb
sala de fitness i aules d’activi-
tats dirigides), piscina exterior
i cafeteria-restaurant. El soci
també pot gaudir de les activi-
tats anomenades Outdoor com
el running, sortides en BTT,
sortides en Kaiac durant l’es-
tiu, recentment hem signat un
conveni de col·laboració amb el
Club Rugby Tarragona on tots
els nostres socis poden gaudir
d’aquest esport, organitzem
“caninades” (sortides amb les
Anna Escolà
Situat enmig de la platja llarga de Cala Romana i Boscos, a 150 m de la platja llarga, s’hi troba el Club Tennis Park, el qual compta amb uns 700 socis. La inauguració del Club es va fer l’any 1977, i l’actual responsable ho dirigeix des del 85
“Gairebé tots els socis es coneixen i la meitat
fan vida al club”
ENTREVISTA CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 28
David ValerianoDirector del Club Tennis Tarragona
Situat a Cala Romana, Club Tennis Tarragona és un dels clubs més antics de la ciutat i compta amb 1.900 socis, la majoria dels quals són de Tarragona. El club ofereix 11 pistes de terra batuda de tennis i 7 de pàdel i compta amb escola d’ambdós esports, piscina, gimnàs i d’altres serveis. El club organitza activitats socials i esportives durant tot l’any.
Quants anys fa que esteu
ubicats aquí a Cala Romana?-
Concretament aquest any farà
50 anys de la inauguració de
la nova seu del Club. Abans, a
la zona, tot eren camps i mun-
tanya.
Com veieu la zona? Què és el
que més us agrada i què li tro-
beu a faltar? La zona de Cala
Romana és un indret immillo-
rable on podem gaudir de la
platja i, alhora, també del bosc
i la muntanya. A nosaltres, par-
ticularment, el que hi trobem a
faltar són més espais i més ser-
veis a la zona.
Anna Escolà
Els socis són majoritàriamentfamílies amb fills
De quins serveis poden gaudir
els socis del club? El gimnàs
compta amb màquines de força
i cardiovasculars i un ampli ven-
tall de classes dirigides. El soci
també pot gaudir de serveis
tals com perruqueria, estètica,
fisioteràpia, sauna, bany turc,
restaurant, zona infantil i servei
de llar d’infants tots els caps
de setmana i mesos de l’estiu.
També s’organitzen una gran
varietat d’activitats socials i es-
portives durant tot l’any.
Quin és el perfil del soci? El
target del nostre soci es majori-
tàriament familiar, amb fills.
Amb quants alumnes comp-
ta l’Escola? L’escola de tennis
compta amb 300 alumnes i la
de pàdel amb 120.
A partir de quina edat s’hi pot
començar i quins nivells hi
ha? S’hi pot començar des dels
4 anys i s’hi fan tots els nivells:
iniciació, perfeccionament, com-
petició i adults. El Club fa una
aposta molt important amb la
qualitat dels entrenaments en
tots els nivells arribant fins a
l’alta competició.
Quines activitats organit-
zen el Club i l’Escola? Els so-
cis tenen la possibilitat de fer
classes particulars i activitats
dirigides del gimnàs. L’Escola,
d’altra banda, organitza activi-
tats fora de l’àmbit purament
esportiu com poden ser festes
o excursions. A l’estiu es fan
estades i campus de tennis per
a nens i nenes de 4 a 16 anys i,
al gimnàs, classes dirigides de
spinning, tonificació, ioga, etc.
El Club organitza campionats
socials i d’altres oberts. També
participem a campionats per
equips de Catalunya, provin-
cials i d’arreu de l’estat espan-
yol i algun europeu. El nostre
primer equip femení de tennis
es troba entre els 8 millors
equips del estat espanyol.
BREUS CIUTAT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 30
Un nou semàfor a la plaça Imperial uneix aquesta rotonda amb l’avinguda President Companys
Un nou comboi uneix directament el Camp de Tarragona amb Madrid a primera hora del matí
Millor Festa Major de Catalunya
El Parc de la Vall de l’Arrabassada està obert des de finals del mes de desembre, i s’hi han habilitat zones de jocs infantils i de pràctica d’esports
Amb la instal·lació i posada en
marxa del semàfor i pas de via-
nants, la Rambla està unida d’un
extrem a l’altre: del mar, amb
el Balcó del Mediterrani i fins
al riu, amb el Parc Francolí. La
instal·lació del semàfor respon
a una reivindicació veïnal i ciu-
tadana que agilitza el pas dels
vianants per aquesta plaça tan
transitada en línia recta i evita
haver de donar el tomb per les
voreres laterals. Amb aquesta
actuació es completa la reor-
denació d’aquest espai públic,
s’augmenta la seguretat del pas
de vianants i ciclistes i s’endreça
la circulació de vehicles que van
El nou servei de tren d’alta ve-
locitat permet viatjar de Tarra-
gona a Madrid en unes 2h i
funciona de dilluns a dijous. És
més ràpid que molts dels com-
bois que uneixen el Camp de Ta-
rragona i Madrid i que ho fan en
2.30h. El nou servei de tren surt
de Barcelona i s’atura a l’estació
del Camp de Tarragona tres mi-
nuts abans de les 8 del matí. Des
d’allà circula directament fins a
Madrid, on arriba a les 10 i un
minut. Amb aquest s’amplien a
un onze els trens diaris per sen-
tit entre el Camp de Tarragona
i la capital de l’Estat. Segons
la companyia, l’any 2013 van
Santa Tecla, la Festa Major de
Tarragona, va ser declarada la
millor festa major de Catalun-
ya pel que fa a la programació
del 2013 en el marc dels premis
ARC, corresponents a l’Asso-
ciació Professional de Repre-
La remodelació del Parc de les Lletres Catalanes ha
consistit en unificar en un únic espai les zones ver-
des del barri de la Vall de l’Arrabassada. En aquest
nou parc s’han habilitat zones de jocs infantils, de
pràctica d’esports -amb una pista multiesport-,
zones de passeig, etc. Pel que fa a la vegetació, es
mantenen la pràctica totalitat del elements vegetals
i arbrat existent i s’han incorporat noves zones en-
jardinades.
Els carrers que envolten les tres zones verdes s’han
convertit en una plataforma única i elevada, on els
vehicles han de circular amb més lentitud. El que es
pretén amb aquesta mesura és prioritzar la circula-
ció segura del vianant i s’han aplicat els nous con-
ceptes de mobilitat a les ciutats.
Semàfor de la Imperial Tarraco Nou AVE
Santa Tecla
Parc de les Lletres Catalanes
cap a diferents direccions.
La Plaça Imperial Tàrraco i les
principals artèries que sorgeixen
d’ella són un dels principals ei-
xos del nucli urbà més continu
de Tarragona, per la qual circu-
len uns 40.000 vehicles diaris.
Els treballs que s’hi han fet han
consistit en nou pas de vianants,
construcció d’un accés de via-
nants dins l’àrea enjardinada,
modificació del pas existent de
l’accés a la plaça Imperial des de
la Rambla Nova i senyalització
horitzontal del nou pas regulat i
repintat de l’existent.
utilitzar l’AVE des de l’estació
tarragonina més de 616.200
persones. D’altra banda, l’Al-
calde Ballesteros ha signat un
conveni amb Renfe Viajeros que
ofereix descomptes de fins a un
30% als usuaris de l’AVE, AVANT
o ALVIA que viatgin a Tarragona
per participar en congressos o es-
deveniments de negocis.
sentants, Promotors i Mànagers
de Catalunya.
Des de l’àrea de Cultura, la ti-
nent d’alcalde Begoña Floria i
el màxim responsable tècnic
de la Festa, Xavi González, els
quals van assistir a l’acte, es
van mostrar molt satisfets i or-
gullosos d’aquest guardó ja que
per ells això “ratifica la bona
feina que s’està duent a terme
tan a nivell municipal com de
tots els tarragonins i tarrago-
nines que fan la festa major”, la
regidora va expressar que això
“demostra el posicionament de
Tarragona en el panorama de la
cultura, la festa tradicional i la
seva projecció a tot Catalunya”.
les germandats, confraries, gre-
mis i associacions cristianes de
Tarragona recorren conjunta-
ment la Part Alta i el centre de
la ciutat per exhibir els passos
que representen la passió i
mort de Jesús.
La diada de Sant Jordi és una
jornada festiva i popular en la
qual les parades de llibres, les
roses i les riuades de gent al ca-
rrer són els protagonistes de la
diada. Malgrat no ser un dia fes-
tiu, la diada i el passeig omplen
a vessar els carrers i places per
celebrar una festa que se cele-
bra en un dia laborable.
Sant Jordi, és el patró de Cata-
lunya. La versió de la llegenda
més popular a Catalunya expli-
ca que a Montblanc hi havia un
drac terrible que causava es-
tralls a homes i bèsties. Per ali-
mentar-lo, s’escollia per sorteig
una persona que era donada
en sacrifici al monstre. Un dia
la sort va fer que fos la filla del
rei l’escollida. Un bell cavaller
però, es va enfrontar al drac i va
evitar que la princesa caigués
a mans de la bèstia. La tradició
afegeix que de la sang que va
vessar el drac va néixer un ro-
ser de flors vermelles. Aquesta
mateixa llegenda que s’explica
als nens i nenes de les escoles
catalanes es repeteix en les tra-
dicions populars d’Anglaterra,
Portugal o Grècia.
Per això el dia de Sant Jordi és
tradició que es regalin roses en
senyal d’amor. També es regalen
llibres, ja que l’any 1926 es va
instaurar el “Dia del Llibre” a tot
l’estat espanyol. I és que un 23
d’abril van morir els escriptors
Miguel de Cervantes i William
Shakespeare. Prèviament a
aquesta diada, moltes editorials
aprofiten per anunciar novetats,
i moltes llibreries ofereixen des-
comptes especials en els seus
llibres per Sant Jordi per ajudar
a incentivar les compres.
Aquest 2014, Sant Jordi ens arriba tot just passada la Setmana Santa. Durant aquests dies, Tarragona és l’escenari de celebracions que compten ambcentenars d’anys d’història, com la Processó del Sant Enterrament
Enguany, Setmana Santa arri-
ba tard, ben entrat el mes
d’abril, i just quan acabi cele-
brarem Sant Jordi, el dia del
Llibre i la rosa. La Setmana
Santa tarragonina compta amb
elements centenaris, com ara
ela Processó del Sant Enterra-
ment, una tradició amb 500
anys d’història que representa
el símbol més representatiu de
la Setmana Santa de la ciutat
de Tarragona.
La Processó està considerada
Festa Tradicional d’Interès Na-
cional i aglutina milers de per-
sones a la ciutat. El Divendres
Sant, i durant cinc hores, totes
Anna Escolà
Un 23 d’abril van morir els escriptors
Miguel de Cervantes i William Shakespeare
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 32
Setmana Santa i Sant JordiTradició centenària i la Diada
IMATGE: Pep Escoda-Turisme de Tarragona
VIU TARRAGONA CULTURA
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 33
NOTÍCIES CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 34
dels esdeveniments culturals
més populars i fetius del calen-
dari cultural de la ciutat.
El festival presenta un progra-
ma confeccionat per tres eixos:
d’una banda, la programació
pròpia de l’Ajuntament; de l’al-
tra, una programació subven-
cionada de caire cultural i, final-
ment, una no subvencionada
i també ciutadana. La progra-
mació del Consistori conté la
programació al carrer o espais
municipals, concerts de gran
format, promoció de nous ta-
lents, activitats als centres cí-
vics i noves accions. Pel que fa
a les altres bandes, hi ha la pro-
gramació subvencionada duta a
terme per entitats o locals de la
ciutat que de manera habitual
aposten per la vessant cultural
Se celebrarà del 7 al 13 d’abril i vol potenciar la participació ciutadana. El certamen compta amb un nou director artístic, el músic tarragoní Xavi de la Salud
Barcelona, Un aire de família, Rosana, Tricicle i les òperes Norma i La Bohème són alguns dels espectacles més destacats. Més de 130 actes i més de 40 entitats conformen el programa
Norma de Bellini i La Bohème de Puccini - totes dues produï-
des per l’Associació d’Amics de
l’Òpera de Sabadell- són les dues
òperes d’aquesta nova tempora-
da de Teatres de Tarragona, de
març a juny. La nova programa-
ció inclou òpera, música en di-
recte, teatre i dansa. Teatres de
Tarragona acollirà, entre d’altres,
les celebracions del Dia Interna-
cional de la Dansa, la Mostra de
Teatre Jove, el Festival Dixieland
o els Premis Literaris, com a co-
programació professional del
calendari. En total, més de 130
actes i més de 40 entitats con-
formaran el programa complet
d’aquesta temporada.
El Festival Dixieland celebra 20
anys i s’obre a la ciutadania per
dinamitzar l’activitat cultural
a la ciutat. L’organitzador n’és
l’Ajuntament de la ciutat i, a
principis d’any, l’àrea de Cultu-
ra va apostar per un nou direc-
tor, Xavi de la Salud, músic ta-
rragoní. Un primer pas d’un nou
model de gestió que integra la
ciutadania en l’organització
Nova temporada Teatres de TarragonaAbasta els mesos de març a juny
DixielandEl festival celebra el 20è aniversari
de Tarragona i, la no subvencio-
nada, també s’emmarcarà dins
del festival i serà duta a terme
per entitats o locals que no fan
programació cultural de forma
habitual.
Els locals, sales, programadors
i entitats culturals de la ciutat
van poder presentar les seves
propostes van ser valorades
per un comitè d’experts.
Pel que fa al teatre destaca Bar-celona, una obra de Pere Riera
amb Emma Vilarasau i Míriam
Iscla que ve del Teatre Nacio-
nal de Catalunya. Les obres
teatrals permetran gaudir de
les actuacions de Lluís Soler i
Xavier Boada a Per un sí o per un no, Ramon Madaula, Sílvia
Bel, Francesc Orella i Maife Gil a
Un aire de família i Montserrat
Carulla a la Iaia!. Albert Pla tor-
na a Tarragona amb Manifes-tación i Vaivén Circo oferirà un
espectacle de circ per a tots el
públics.
La dansa estarà representada
per l’espectacle de la companyia
resident Sagardoy/Bravo-Plan
B que presentarà un doble pro-
grama ple de força i sensualitat.
Els Brodas Bros portaran un es-
pectacle amb música i hip-hop.
Pel que fa a les propostes musi-
cals, destacar els dos rèquiems
de la programació: El de Brahms
al Teatre Tarragona, amb el cor de
l’URV i l’Orquestra Simfònica del
Vallès i el de Fauré a la Catedral, a
càrrec del Cor Ciutat de Tarrago-
na. També els concerts de M. del
Mar Bonet, Rosana – en un con-
cert que repassa els seus grans
èxits- i Sisa,Portet i Oiver.
NOTÍCIES CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 36
que els va unir en el passat.
Es tracta d’una petita història
d’amor, passió, desarrelament,
immigració...La direcció és de
Gabriel Beck i hi intervenen M.
José Cordonet, Ailin Migliora i
Toni Mas.
El divendres 14 i el dissabte 15
arriba “Sobre els danys del ta-bac i les ostres” és una comè-
dia a base d’un monòleg còmic
que es dirigeix a totes aquelles
persones que desitgin deixar
de fumar però també les que no
de la ciutat-, 5 activitats per a
la gent gran i més d’una tren-
tena de serveis permanents
instal·lats al centres cívics com
ara serveis socials d’atenció
primària, telecentres, bibliote-
ca o gent gran.
Pel que fa als monogràfics,
estan dividits en 6 categories:
noves tecnologies; expressió
artística; habilitats; disciplines;
ho vulguin fer. Es tracta d’una
de les millors peces còmiques
breus del dramaturg Anton
Txékhov versionada i dirigida
per Francesc Cerro i amb Xavier
Grasset.
“El cabaret de la mujer pájaro” (21 i 22) de març explica la his-
tòria d’una estrella de circ pel
món que torna a Galícia per
passar comptes amb el seu
passat. Un relat a través de la
paraula, la música i el ball que
explica la història d’un enigmà-
idiomes i cuina. Aquesta prima-
vera també s’ofereixen 8 expo-
sicions, se celebra el III Concurs
de pintura ràpida i l’apartat
campus extens URV. Antena del
coneixement, els quals tenen
un conveni de col•laboració
amb l’Ajuntament.
tic personatge. Una comèdia
musical dirigida per Willy Eter
amb Paku Ganxa.
La programació d’hivern tanca
els dies 28 i 29 amb “Manyac, manyac”, una obra de la Sala
Planeta de Girona. Una comè-
dia que adapta l’obra “Infanti-llatges” de Raymond Cousse
dirigida per Pere Puig i amb Pep
Vila.
A principis d’any va arrencar la programació d’hivern de la Sala. Malgrat la complicada si-tuació econòmica, la Trono ha aconseguit portar 11 obres a la ciutat. Entre elles hi ha obres de Galícia, Argentina i Madrid
Ofereixen un total de 1000 places amb novetats. Algunes són cur-sos de privacitat i seguretat a Internet, introducció a l’Àrab o un monogràfic de cuina macrobiòtica
La primera obra de la qual po-
dem gaudir aquest mes és la
comèdia “Qué te habrán hecho sus ojos?” de la companyia
teatral Provensa (Argentina).
L’obra explica la història del
Manuel és un noi català que
viu a Barcelona amb la seva
parella, la Sofia, argentina re-
sident a la ciutat. Un dia arriba
a casa seva la Joana, també
argentina i amiga de la Sofia i
ex parella del Manuel. Fa cap a
casa de la parella amb la ferma
intenció de recuperar el vincle
La nova programació dels cen-
tres va arrencar el mes passat
i en total compta amb 76 mo-
nogràfics. La nova programa-
ció compta amb 30 activitats
infantils -a més a més de les 5
ludoteques obertes de dilluns
a divendres a la tarda- , 19 ac-
tivitats dirigides als joves, 101
per adults a banda dels mono-
gràfics – organitzades per di-
ferents entitats i associacions
Sala Trono
Nova programació dels Centres Cívics
Llibreria La Rambla
Llibreria La Capona
Quins són els llibres que es ven-
dran més aquest Sant Jordi?
A banda dels infantils sobre la
llegenda de Sant Jordi, espe-
rem també que la novel·la de
Martí Gironell i el proper Pre-
mi Sant Jordi tinguin una bona
acceptació. Quant als autors
locals, enguany gaudirem de
novetats com el llibre de Coia
Valls , Magí Sunyer i d’altres
Com veieu i viviu el dia de la
Diada? Per una llibreria és el
dia més important de l’any, a
banda de la facturació -que
evidentment és la més gran de
l’any-, convé destacar que és
una festa ciutadana en la qual
els llibreters en som part im-
portant i activa.
Com preveieu les vendes de
Sant Jordi d’aquest any? Sem-
blants a les de l’any passat?
Quins són els llibres que es
vendran més aquest Sant
Jordi? Enguany crec que no
tindrem algun llibre destacar
sobre la resta, penso que en
tindrem uns quants amb ven-
des similars. Els llibres locals
destacats poden ser el llibre
sobre el licor de la Chartreu-
se, Editat per Arola; Cuina del Serrallo, de David Solé; Lle-gendes de Tarragona d’Emili
Samper; Ladridos de Plata de
Ferran Gerhard; Cuarto men-guante de Jaume Palau i Tarra-gona rica i plena de Salvador-J.
Rovira i Gomez. Pel que fa a
llibres generals que no siguin
d’autors locals, Dies de Fronte-ra de Vicenç Pagès; La Cuinera
de Coia Valls; Els Ambaixadors d’Albert Villaro; La Terapeuta
de Gaspar Hernàndez o Yo fui a EGB, de Javier Ikaz y Jorge
Diaz.
Rosa Marrugat
Ricard Espinosa
Esperem que les vendes siguin
poc més o menys les de l’any
passat. De fet, amb el caràcter
de festa ciutadana que té la Dia-
da de Sant Jordi, és una festa
que vol viure tothom i que no es
veu tan esquitxada per la crisi.
Quin moment està vivint el
sector? Les vendes de llibres
han baixat des de fa uns anys, i
la crisi que ho ha impregnat tot.
El llibre, com a bé de consum,
també n’ha sortit malparat.
Ara bé, les vendes de llibres no
han estat mai espectaculars i
en aquest sentit tampoc ara la
caiguda ha estat tan forta com
la que segurament ha afectat
altres sectors.
Quina és la filosofia de la lli-
breria? Un dels objectius de la
nostra llibreria és el d’acostar
els lectors a les seves lectures.
Com veieu i viviu el dia de la
Diada? Per les dates que cau,
la veiem amb una certa pre-
ocupació, no pel mateix dia
23 d’abril (que com sempre
anirà molt bé), sinó pels dies
anteriors, que coincideix amb
la Setmana Santa, que per la
promoció i venda anirà mes
ajustat.
Quin moment està vivint el
sector? Com la gran majoria
de sectors estem trampejant
l’onada de precarietat, però en-
cara, per sort, la gent continua
comprant llibres.
Quina és la filosofia de la lli-
breria? La filosofia de la nos-
tra llibreria continua amb la
mateixa direcció des de que
vam obrir l’any 1997. Oferim
una gran varietat de llibres i
un sistema de cerca i encàrrec
Creiem que és molt important
portar els autors als seus lec-
tors i a les seves obres, per això,
intentem fer tot tipus d’activi-
tats d’animació a la lectura: pre-
sentacions de llibres, recitals de
poesia, tallers de lectura, i tam-
bé, amb la col·laboració de l’Es-
cola de Lletres de Tarragona, un
taller d’escriptura creativa set-
manalment. També col·laborem
amb la resta de societat civil
en la difusió cultural i muntem
exposicions i venda de llibres
en altres activitats de la ciutat
com la mostra de Tàrraco Viva.
Aquest any passat hem progra-
mat més d’un centenar d’actes
d’aquestes característiques.
molt eficaç. Organitzem pre-
sentacions de llibres, lectures
de poesia, participem en fires
i congressos, fem recomana-
cions i activitats a través de
la nostra pàgina Web. Tractem
amb molta cura els llibres d’au-
tors locals i els que parlen de
Tarragona, -la nostra debilitat-.
El millor que podeu fer, es venir
a les llibreries i remenar, tocar,
olorar i triar un llibre i, si teniu
dubtes, demaneu consell a la
llibretera o llibreter, no falla
mai.
LLIBRES CULTURA
Llibres sobre Tarragonai llibres de tarragonins
L’arqueòleg i el futurEudald Carbonell“Perquè gent
com el meu fill
puguin tenir un
record de què
pensem abans
d’ensorrar-nos
com a espècie”.
La calçotadaRoger Roig i Hugo PradesUn conte on el personatge del
Patufet acompanya els lectors (els
més petits) en la descoberta d’una
tradició culinària molt arrelada a
Catalunya: la
calçotada.
Converses amb ningúMontse FarrésPoemari amb
pròleg de
Xavier Amorós
que parla de
la solitud.
Un monòleg
misteriós i líric
on la veritat pot
trobar-se als ra-
cons i als plecs
més petits.
Ni un pam de netAlbert Ventura14 relats situats
en entorns con-
crets però plens
de misteri que
obren finestres
indiscretes a la
ment dels pro-
tagonistes.
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 38
LLIBRES CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 40
Llibreria Abacus Tarragona
Llibreria Adserà
Quins són els llibres que es
vendran més aquest Sant Jor-
di? Encara falten novetats per
arribar, però podríem esmentar
tres títols que segur que tindran
una bona acollida: Marta Rojals
amb L’altra, Martí Gironell amb
el seu llibre El primer heroi i
Xavier Bosch també farà molt
soroll amb Eufòria. Tindrem una
exposició de llibres d’autors lo-
cals tant a la parada a la Rambla
com a la botiga.
Com veieu i viviu el dia de la
Diada? És un dia de molta feina
però de moltes emocions per
tots els treballadors d’Abacus
Cooperativa. Tenim parades al
carrer a moltes poblacions a
banda que l’activitat a les boti-
Quins són els llibres que es
vendran més aquest Sant Jor-
di? Cada any la venta de Sant
Jordi està més repartida en
quant a autors i no es concen-
tra en un o dos llibres, com anys
enrere. Això és molt positiu per-
què vol dir que cada cop més la
gent tria allò que vol llegir i no
es deixa portar tant per la pu-
blicitat o la moda del moment.
Jo recomano: Com el vent en-tre els ametllers de Michelle
Cohen, Legado de los huesos
de Dolores Redondo, Sopa de l’avi de Mario Satz i Camino del amor d’Eva Mengual.
Com veieu i viviu el dia de la
Diada? Crec que aquests úl-
tims anys ha perdut molt l’es-
perit festiu i s’ha convertit en
merament comercial. M’entris-
teix veure tantíssimes parades
de llibres de gent que no tenen
res a veure amb el llibre i se
n’aprofiten, perjudicant als qui
estem dia rere dia en aquest
món on, per cert, no és gens
fàcil sobreviure. Crec que des
Mònica Pascual
Gertrudis Adserà
gues s’intensifica molt aquells
dies. Però és una dia molt espe-
cial ja que el paper del llibre pren
molta rellevància.
Com preveieu les vendes de
Sant Jordi d’aquest any? Sem-
blants a les de l’any passat?
Esperem que siguin millor que
l’any passat. La meteorologia
sempre ens fa patir fins l’últim
moment. Una diada amb sol és
una diada molt millor en vendes
que una que plogui.
Quin moment està vivint el
sector? La gent s’ho mira més
a l’hora de comprar llibres i qual-
sevol altra cosa. Però, per sort,
sempre hi ha els compradors i
lectors fidels.
dels ajuntaments haurien de
prioritzar la festa i esmerçar es-
forços en activitats encarades
a la lectura. En lloc d’això, prio-
ritzen aspectes que de festius i
culturals no en tenen res.
Com preveieu les vendes de
Sant Jordi d’aquest any?
Semblants a les de l’any pas-
sat? No preveiem que augmen-
tin, més o menys com l’any pas-
sat. Un dels motius és aquest
augment de punts de venta que
tan sols apareixen aquest dia.
És veritat que és un dia de mol-
ta venta però també de moltís-
sima despesa, amb els marges
que tenim les llibreries, el re-
sultat és un benefici molt just.
Qualsevol que estigui en aquest
món ho sap; el Sant Jordi mou
molt diner però el resultat no es
transmet en benefici final.
Quin moment està vivint el
sector? Evidentment s’ha no-
tat la crisi, tan sols cal veure la
quantitat de llibreries que han
tancat a Catalunya aquests dos
Quina és la filosofia de la llibre-
ria? Organitzeu activitats més
enllà de la venda de llibres?
Sempre procurem fer activitats
que promoguin o acostin la lec-
tura a la gent, bé amb activitats
infantils (com conta contes o
tallers), ja sigui amb presen-
tacions de llibres o xerrades, o
mitjançant els clubs de lectura
(actualment participem amb
ECClub, per incentivar la lectura
i les xerrades en anglès).
últims anys. Crec que tot el sec-
tor cultura ha notat moltíssim
la crisi. Malgrat tot, ens man-
tenim i esperem mantenir-nos
molts anys.
Quina és la filosofia de la lli-
breria? Tenim dos criteris im-
portants: treballar molt i bé el
fons editorial, aquells llibres
que ja no són novetat però és
interessant mantenir-los en
prestatgeria i fer una venda-go-
teig. En segon lloc, donar al
comprador l’opció de passejar
i xafardejar per la llibreria però,
també, rebre un tracte perso-
nalitzat. Fem presentacions i
estem presents a les xarxes
socials.
Llibres sobre Tarragonai llibres de tarragonins
El encantador de pulgasFrancesc Valls-CalçadaA principis del segle XX, Europa viu
una eferves-
cència cultural i
política. Un jove
de família bur-
gesa abandona
la bona vida per
dedicar-se a l’
ensinistrament
de puces.
BandolerMargarida AritzetaEl record del bandoler travessa tota
la vida de qui
era només un
nen quan se’n
va anar amb
ell a seguir els
camins i que ara,
des de les seves
velleses, busca
trobar les claus
d’un secret fosc.
El dit a l’ullJaume BorràsUna filípica contra el Poder. Al costat
de la gent treballadora, la joventut,
els companys i
mestres, l’autor
no s’està de
posar “el dit a
l’ull” a jerarques,
jutges injustos,
mediàtics me-
diatitzats i nous
i vells pijos.
Biografies de TarragonaCoordinada per Manuel Güell i Salvador J. Rovira3r volum que
ofereix un nou
tast de 171 bio-
grafies de per-
sones rellevants
de la ciutat de
totes les èpo-
ques i de tots
els àmbits.
Natura Salvatge El nou disc de la banda tarragonina “Buhos”
ra gratuïta des del web de la
banda (www.buhosrock.com).
El nou àlbum compta amb les
col·laboracions d’Albert Pla,
Ska-P, Txarango, Els Catarres,
Strombers, Dept i Germà Ne-
gre. D’una de les cançons, “El
vaso” (composat a miges entre
Buhos i Albert Pla) n’han fet un
lyric video, una variant del vide-
oclip on les lletres són les úni-
ques protagonistes. És el pri-
mer que es publica a Catalunya.
Com identificaríeu el disc
“Natura Salvatge”? És un disc
festiu, vitalista, ballable, opti-
mista... és un disc que l’hem
estat treballant durant 2 anys i
que d’una trentena de cançons
n’hem fet una tria i ens hem
quedat amb les 11 que més ens
agradaven.
Què ha significat comptar amb
les col·laboracions d’Albert Pla,
Ska-P, Txarango o Els Catarres?
Ens ha fet molta il·lusió, perquè
després de tants anys de ron-
dar pel món, hem anat conei-
xent gent que s’han convertit
en amics i que ara s’han apun-
tat a col·laborar al nostre disc.
Amb alguns dels qui han col·la-
borat al disc hi tenim molt bona
relació més enllà del món de la
música. De fet, als únics a qui
podríem dir que “hem anat a
picar la porta” ha estat Ska-P, ja
que per nosaltres és un referent
de quan érem petits.
Confieu en el paper de la mú-
sica per remoure consciències
i denunciar actituds i situaci-
ons de la societat actual? Sí, i
tant. És una cosa que està molt
a tocar del carrer i que arriba a
la gent.
De la cançó “El Vaso” n’heu
fet un lyric video. Per què un
lyric video i no un videoclip?
Perquè creiem que el format
del videoclip normal està es-
gotat. Nosaltres ja n’hem fet
molts, i aquesta vegada volíem
alguna cosa diferent. El format
del lyric dona molta importàn-
cia a les paraules, i com que a
l’últim disc hem donat una im-
portància especial al què diem,
volíem fer-ho en la mateixa lí-
nia. A més a més, amb el lyric t’aprens més la lletra!
D’on prové, el nom de Buhos?
No teníem nom, érem una colla
d’amics que tocàvem cançons
d’altres grups i que normal-
ment, pels nostres horaris,
quan ens podíem reunir tots
junts era de nit. Un dia, un noi
ens va dir “sois unos búhos” en
referència a que només assajà-
El mes passat va sortir al carrer el nou treball dels “Buhos”. L’àlbum compta amb les col·laboracions d’Albert Pla, Ska-P, Txarango, Els Catarres, Strombers, Dept. i Germà Negre. La banda ja ha començat una gira que els portarà per tota la geografia catalana
El dia de l’entrevista, Guillem
Solé (veu) i Jaume Nin (gui-
tarra) arriben pletòrics a la
redacció de Viu Tarragona per-
què són portada de la revista
Enderrock. Són molts anys de
treball els que els han portat
fins al seu darrer disc, “Natura Salvatge”, el cinquè de la seva
carrera. Buhos són el Guillem
i el Jaume - que són els com-
positors de la majoria de les
cançons de la banda i autors de
totes les del darrer disc - Albert
García (baix), Joan Blázquez
(bateria), José Aladid (saxo) i
Klaus Skunz (trompeta). El seu
feu és Calafell.
El mes passat Música Global va
llançar l’edició física del disc
però, anteriorment, ja s’havia
pogut descarregar de mane-
Anna Escolà
ENTREVISTA CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 42
Març-Abril 2014
vem i fèiem vida de nit... i d’aquí
el nom.
Com i quan neix la banda?
Als voltants del 2006. Érem un
grup d’amics, i alguns de nosal-
tres ja havíem tocat en una al-
tra formació. Vam començar a
fer-ho junts i l’any 2008 ja vam
treure el nostre primer disc.
Amb qui i amb què us inspireu?
La nostra influència musical
és molt variada, escoltem mol-
ta música i molt diferent, ens
agrada escoltar de tot. Som
una generació que ens posem
davant l’ordinador i al segon
podem escoltar qualsevol grup.
Escrivim les lletres amb els
budells, són les coses que ens
passen les que ens fan escriure.
Lles nostres cançons parlen de
les hòsties que ens dóna la vida,
i també de les coses bones.
La presentació del disc la vau
fer el mes passat a Barcelona.
Quins projectes teniu ara ma-
teix entre mans? El proper 5
d’abril toquem al Telecogresca
de Barcelona, i iniciarem una
gira per tots els Països Cata-
lans. Esperem tornar a estar en
festes i concerts macos a prop
de casa, com Santa Tecla a Tar-
ragona o Les Barraques a Reus.
L’any passat, per exemple, vam
obrir gira a Les Barraques de
Reus per Sant Pere i enguany
ho hem fet a Barcelona, i ja veu-
rem on la tanquem.
On es troba el vostre públic?
Ara mateix tenim 23.000 se-
guidors a Facebook, , 12.000
a Twitter. A les xarxes ens hem
fet grans i, gràcies a això, hem
potgut fer tants concerts. A
través de les xarxes socials
pots copsar l’ambient que en-
volta el grup. El nostre públic
es troba principalment aquí,
a Catalunya. Hem tocat arreu
dels Països Catalans i també a
l’Aragó i a Andorra. De fet, ens
costa sortir més lluny perquè
a durant l’hivern se’ns omple
l’agenda de l’estiu i després no
sabem trobar un forat.
I on voleu arribar? Algun any
haurem d’aturar una mica
l’agenda d’aquí per poder de-
dicar-nos a sortir fora. Està clar
que ens faria molta il•lusió por-
tar la nostra música lluny, on
més lluny millor.
Les vostres lletres són majori-
tàriament en català i en caste-
llà. Teniu la intenció de cantar
també en anglès? No, de mo-
ment no, ens sentim còmodes
en aquestes dues llengües i se-
guirem fent-ho.
Viviu de la música? De la mú-
sica en podries malviure, depèn
de com vulguis viure. Nosaltres
tenim altres feines a banda del
grup, totes relacionades amb la
música. Ens hem buscat feines
complementàries amb les que
puguem compatibilitzar la ban-
da. A l’estiu, la dedicació és ab-
soluta.
Com sobreviuen els grups de
música actualment? Dels con-
certs, i quants més, millor.
Quin paper paper creieu que
juguen les noves tecnologies
en la música actual? Sempre
hem proporcionat la nostra
música d’una manera gratuï-
ta a través de la nostra pàgina
web, l’spotify, youtube...sempre
l’hem regalat. I és que sem-
pre hem cregut que la música
la fem perquè la gent l’escoli i
l’hem volgut fer accessible a
tothom. Estem vivint una època
en la qual no es venen discos,
per tant...les xarxes socials ens
han afavorit. Si els dónes vida,
te la tornen. Si les treballes
adequadament, són una molt
eina. Pot haver-hi músics de la
vella escola que trobin estrany
que nosaltres ho vegem tant clar,
però som els que es podria co-
nèixer com a “nadius tecnològics”.
Un disc festiu, vitalista, ballable
i optimista
BREUS CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 44
Finalitza l’any 2013 amb un augment de públic del 12% en relació a l’any anterior
La Cultura de Tarragona es posiciona molt favorablement el 2013
El Museu Nacional Arqueològic
va acollir durant l’any passat,
un total de 111.044 visitants en
les seves diferents seus. Aques-
ta xifra representa un augment
global del 12% en relació als visi-
tants del 2012. Aquest augment
s’ha reflectit en totes les seves
seus: gairebé un 5% al Museu
Arqueològic, un 10% a la Vil·la
romana dels Munts (Altafulla),
un 34,3% a la Vil·la romana
de Centcelles (Constantí) i un
53,5% al Museu i Necròpolis Pa-
leocristians.
Des de la creació del Servei de
Publicacions del Port de Ta-
rragona el novembre de 2004,
aquest s’ha encarregat de mar-
car els criteris a seguir en les
L’any passat, amb l’obertura del
Teatre Tarragona, es va acom-
plir la promesa de potenciar i
oferir més teatre i abarcar al-
tres gèneres de les arts escèni-
ques com l’òpera o el ballet, així
com oferir un espai a moltes
de les entitats de la ciutat. Més
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Servei de publicacions del Port de Tarragona
Balanç Cultura
L’augment del públic ha estat
produït, entre altres condicio-
nants, per la diversificació de
les propostes i activitats pro-
gramades amb 238 activitats
realitzades –entre exposicions
temporals, tallers, visites guia-
des, itineraris, Clubs de lectura,
cicles de cinema, concerts, ac-
tuacions teatrals, conferències,
seminaris i d’altres–, que han
tingut un seguiment molt im-
portant; la consolidació de nous
públics turístics –en especial
el de procedència russa– i la
consolidació del MNAT com a
equipament de referència per a
la formació i el coneixement de
la cultura clàssica.
edicions de l’organisme portua-
ri. La seva tasca sempre s’ha
caracteritzat per la voluntat de
donar a conèixer el patrimoni
marítim i portuari estretament
vinculat a la ciutat de
Tarragona.
El conjunt de publi-
cacions editades pel
Port de Tarragona
es troben recollides
al Catàleg de Publi-cacions del Port de Tarragona, el qual
també es pot con-
sultar en línia al web
del Port de Tarrago-
na: www.porttarra-
gona.cat
de 67.000 espectadors van
passar per aquesta nova tem-
porada de teatres de la ciutat.
Cultura també es va posicionar
en la cultura 2.0 a través de
l’activitat generada a través del
facebook, twitter, instagram,
el dispositiu mòbil de l’Agenda
Cultural, el blog Tarragona Cul-
tura, etc.
Els eixos del 2014 tornaran a
ser Tàrraco Viva, SCAN, Con-
curs de Castells i Santa Tecla.
D’aquests eixos culturals cal
destacar el Concurs de Castells
que enguany arribarà al seu
25è aniversari, on hi participa-
ran 42 colles i tindrà una dura-
da de tres dies amb el concurs7
de Torredembarra. A aquests
projectes cal sumar-hi l’impuls
al Centre d’Art i el nou espai a la
Tabacalera.
Pel que fa a la tasca editora
desenvolupada, s’ha coordinat
la publicació dels llibres:
Contes infantils: Pere, El ver-mell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo, el qual
tracta la pesca de l’arrossega-
ment i En Ramon, el ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo.
Col·lecció Saturnino Bellido:
La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació co-mercial amb Mallorca, de Gui-
llem Morro Veny - número 5 de
la col·lecció “Saturnino Bellido”
que va resultar guanyador del
III Premi d’Investigació Port de
Tarragona- i Els presos i el Port de Tarragona. Història de 92 anys de treballs forçats. (1792-1884), de Montse Gisbert Bell.
És el treball guanyador del IV
premi d’investigació Port de Ta-
rragona.
Llibre d’ El Serrallo: El Serrallo. Ahir i Avui, llibre que recull la
història d’aquest barri de Ta-
rragona i que és llibre oficial del
Port de Tarragona. La gent del
Serrallo hi va participar apor-
tant fotografies de la història
viva del barri. Una trentena de
famílies del Serrallo van col·la-
borar en l’exposició “El Serrallo,
Ahir i Avui” .
Entrevista CULTURA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 46
Del Pla de Santa Maria, va
estudiar periodisme i després
un màster en llengua, cultura
i literatura catalanes. També
ha publicat narracions curtes
a Onze d’agost i Mili+1 imagi-nàries i La Catosfera literària 08. Actualment treballa al
departament de comunica-
ció i premsa de Cossetània
Edicions, col·labora bimensu-
alment a Viu Tarragona i co-
ordina la revista La Planenca,
del Pla de Santa Maria. Ha
col·laborat, de manera puntu-
al, amb la revista Artiga, d’art
i pensament contemporani, i
amb el Diari de Tarragona.
Quin és el dia a dia d’un perio-
dista cultural? En el meu cas,
el dia a dia vol dir buscar-se fei-
na, i estar atenta a les possibi-
litats de treball que van sortint.
Tinc una feina a temps parcial
que fa que m’hagi d’espavilar
a omplir les hores lliures d’una
manera útil a nivell professio-
nal. Em dic “periodista cultural”
per la necessitat de definir amb
poques paraules el que miro de
fer i el que crec que puc fer.
Quan va començar la passió
per la poesia? En el moment
en que ens feien presentar als
concursos de Sant Jordi de
l’Institut a l’ESO. Però a primà-
ria ja m’agradava molt escriure,
només va faltar que em dones-
sin una empenta. També va
ser bàsic conèixer el poeta va-
llenc Gabriel Guasch, a través
del treball de recerca que vaig
preparar pel final de l’educació
secundària. Després he anat
Raquel EstradaPeriodista cultural
Anna Escolà
Autora dels poemaris Esferes coincidents. Tres finestres d’interior i Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens (Premi Gabriel Ferrater 2008), i els seus poemes també els trobem a l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l’any 2000 a Hivernacle inundat i La Catalana de lletres 2004.
escrivint-ne, amb més o menys
freqüència.
Quina és la salut de la poesia
a casa nostra? La poesia a
casa nostra és una cosa viva, en
moviment. Com es diu molt so-
vint, vivim en un país de poetes.
Tants, que crec que n’hi ha per
tots els gustos i de nivell, segur,
també al Camp de Tarragona,
encara que els de Barcelona
o voltants ho tinguin més fàcil
per assistir a actes amb molta
difusió. No en tinc prou conei-
xement com per fer una valora-
ció general del que s’hi fa, però
cec que sempre hi ha d’haver
treball i coneixements darrere
del que escrius, i tocar de peus
a terra. Vull dir que, en general,
quan se t’acudeixen un bon pa-
rell de versos, encara te’ls has
de treballar molt per poder dir
que tens un poema...
Què és el més atractiu de tre-
ballar en el món de la cultura?
Per mi, el de dedicar-me a un
sector que m’agrada. I no sé si
sabria estar enlloc més.
I el més desagraït? Suposo
que, a part de la dificultat a l’ho-
ra de trobar una feina que et pa-
guin d’una manera justa, no és
gens fàcil que allò que fas tingui
visibilitat. Estem en un moment
en què hi ha moltes possibili-
tats per difondre del que fem,
però hi ha tanta informació cir-
culant per les xarxes, que res et
garanteix que la difusió tindrà
el resultat que voldríem. Cal
treballar-hi molt, i crec que no
sempre els articles o els contin-
guts més bons són els que són
més visibles.
El gener es va fer
un espectacle poè-
tic del teu poemari
Esferes coincidents.
Tres finestres d’in-terior. Quin objectiu
tenen, aquests es-
pectacles? Veia que
perquè vingués una
mica de gent a la pre-
sentació i fer-ho una
mica més animat,
estaria bé implicar-hi
més gent, algú que
pogués “representar”
els poemes d’alguna
manera. Coneixia el
col·lectiu mots.en.cru
a partir de l’Escola de
Lletres de Tarragona,
hi van participar i vam
acabar donant forma
a una mena d’espectacle breu
que combina la lectura amb
imatges i efectes de so. N’estic
molt contenta de com va que-
dar.
Parla’ns una mica del poema-
ri Esferes coincidents. Conté
una realitat vista des de tres
punts de vista complementa-
ris. Cadascuna de les “finestres
d’interior” que anuncio al sub-
títol són tres cares d’un ma-
teix tot: a través de la primera
finestra s’hi pot reconèixer allò
més pròxim, familiar; la segona
mostra l’estat actual d’aquesta
nació i, guaitant per la tercera,
es pot percebre el món, més
llunyà. Els elements d’aquest
context, força inabastable, con-
flueixen en la mirada que hi he
posat a sobre. Com en el pati
interior d’una casa, si es vol.
En l’anterior poemari, el petit
recull Pedregam o pedreria, em
centrava més en allò que forma
part de la primera esfera, allò
que he tingut més a prop. Em
dec haver adonat que puc mi-
rar d’explicar el que hi ha més
enllà, també, encara que tot
plegat no deixi de ser molt sub-
jectiu, és clar.
Quins projectes tens entre
mans, actualment? A part de
la feina a l’editorial i els articles
per al Viu Tarragona, dedico
força temps a tirar endavant La
Planenca. A part, tinc un poe-
mari més o menys acabat, que
això sempre em costa de dir, i a
veure si es pot editar aviat.
I alguna cosa especial de cara
Sant Jordi? A l’editorial pels
volts de Sant Jordi és quan
tenim més feina, s’ha d’inten-
sificar la promoció dels llibres,
com és evident. I si de pas es
venen uns quants exemplars de
l’Esferes coincidents, perfecte.
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 48
Marc Colls General manager de Port TarracoPort Tarraco negocia amb el Grupo Rosell establir una oferta comer-cial outlet de botigues de marca de 1r nivell. El projecte aportaria reactivació econòmica i creació de llocs de treball
Des del 2011 QD Marina Tar-ragona es va fer càrrec de la
concessió portuària de les ins-
tal·lacions de Port Tarraco, les
quals ofereixen amarrament
per a embarcacions d’esbarjo
de 30 fins a 160 metres d’eslora
amb tots els serveis inherents a
una instal·lació d’aquest tipus
i d’altres com són descàrrega
Anna Escolà
d’aigües residuals, connexió
telefònica, de dades, recollida
d’escombraries, recol·lecció
i reciclatge de residus, gestió
de paqueteria, logística i tot
tipus d’atenció al client. Les
instal·lacions comprenen una
zona de molls amb un períme-
tre superior al quilòmetre i una
zona comercial que en total fa
uns 12.000 m2 on s’hi ubiquen
edificis destinats a oficines i
locals comercials. També hi ha
un espai de 4.000m2 destinat a
aparcament públic.
Des de finals de l’any passat,
Port Tarraco està duent a terme
negociacions amb Íñigo Rosell,
conseller delegat de Grupo Rosell, per establir una oferta
comercial outlet de botigues de
marca de 1r nivell. Aquest il·lusi-
onant projecte aportaria reac-
tivació econòmica a la ciutat i
creació de llocs de treball.
Què suposaria que finalment
s’establís aquesta oferta co-
mercial a les instal·lacions de
Port Tarraco? Seria el comple-
ment perfecte per l’oferta turís-
tica de la ciutat. Cal destacar
que no aniria en contra del co-
merç local, sinó tot al contrari,
ja que a diferència del que pot
passar amb la Roca del Vallès,
aquí l’oferta comercial estaria
ubicada dins la mateixa ciu-
tat de Tarragona. Actualment
aquest tipus d’oferta no exis-
teix a la ciutat i, en el cas de ser
una realitat, es convertiria en
un punt d’atracció pel Turisme,
no només comarcal i provincial,
sinó també per a la població de
Barcelona i creuers internacio-
nals. S’haurien d’aprofitar les
sinergies entre aquest projecte
i la ciutat.
En què consistiria exactament
aquesta oferta outlet?
Serien unes 35 botigues pròpi-
es de marca d’alta gamma. En
el cas que s’hi instal·lessin, es
durien a terme millores i adap-
tacions a nivell paisatgístic, i
també es complementarien
amb oferta gastronòmica amb
un edifici de 1.500m2.
A banda d’aquest projecte,
quins són els objectius de
Port Tarraco per aquest 2014?
Principalment, ajustar les nos-
tres estratègies de màrqueting
per augmentar la captació de
clients i l’ocupació dels amar-
raments. El nostre objectiu
principal és que els clients ens
coneguin, ja que després, el ter-
ritori on ens trobem ja té prou
força per atrapar-los. El nostre
punt feble és la localització. Ara
bé, un cop ens visiten, el grau
de satisfacció és altíssim, i hi
ha molta gent que torna un cop
ens ha visitat.
I els seus com a general ma-
nager? Seguir desenvolupant
l’ocupació de vaixells i la part
immobiliària de locals i oficines.
També, millorar en el possible
la nostra infraestructura per tal
d’afavorir aquesta ocupació.
Ara mateix estem acabant un
desenvolupament en la infra-
estructura elèctrica, hem incre-
mentat molt la potència dispo-
nible de cara als vaixells i avui
dia tenim, sinó la millor, de les
millors infraestructures elèctri-
ques per grans vaixells que hi
ha al Mediterrani.
Què ofereix Port Tarraco? Una
situació estratègica que comp-
ta amb instal·lacions d’alta
qualitat quant a infraestructu-
res i serveis, una gran seguretat
i una logística molt avantatjosa,
ja que comptem amb dos aero-
ports propers, facilitat de trans-
port i de subministrament tèc-
nic gràcies a la infraestructura
industrial de Tarragona.
Darrerament, han dut a terme
algun projecte respecte a les
insta·lacions? El més impor-
tant és que ens vam adonar
que hi havia un seguit de “bar-
reres arquitectòniques” que
barraven el pas als visitants, ja
que compartien accés amb els
vehicles, el que resultava força
incòmode. Hem retirat aques-
tes barreres i hem millorat l’ac-
cés a les nostres instal·lacions.
Bàsicament, hem “obert l’espai
a la ciutat”.
Març-Abril 2014
Un dels propòsits és donar-se
a conèixer al territori. Quines
activitats hi ha previstes
d’acord amb aquesta línia?
L’any passat es van dur a ter-
me, principalment activitats
relacionades amb l’esport. En-
guany en tenim de previstes
relacionades amb la Cultura:
oferim els nostres espais i els
posem al servei de la ciutat.
Tenim contacte directe amb
l’Ajuntament i l’Autoritat Por-
tuària, amb la qual tenim un
conveni per amarrar creuers de
format petit. L’any passat vam
iniciar un conveni de col·labo-
ració amb els Xiquets del Ser-
rallo. Des de Port Tarraco estem
oberts a les entitats de la ciutat
per col·laborar en les activitats
que puguem.
Quin és el perfil d’aquests
passatgers clients de Port Tar-
raco? Els creuers de petit for-
mat són més de luxe que els de
gran format i porten passatgers
amb un poder adquisitiu més
alt. Els creuers de gran tamany
duen entre uns 3.000 i 4.000
passatgers i són més oberts al
gran públic. El 99% són vaixells
estrangers d’origen americà,
àrab i també europeus -russos i
anglesos-. De vaixells nacionals
n’arriben molt pocs.
El 2013 s’han notat els greu-
ges de la crisi econòmica?
Quina previsió se’n fa de cara
a aquest any? Hem notat la
complicada situació econòmi-
ca amb la falta de perspectives
i nous clients. En el sector dels
vaixells, la crisi és palpable per-
què no ha augmentat l’ocupa-
ció. De cara a aquest any 2014,
esperem que sigui millor que
l’anterior. A través de la tasca
comercial, de màrqueting i de
comunicació que estem duent
a terme, esperem poder captar
més i nous clients.
ENTREVISTA EMPRESA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 50
Com sorgeix el fet de posar en
marxa el teu propi estudi? La
idea va néixer l’any 2009 quan
vaig acabar la carrera i el mer-
cat ja començava a estar com-
plicat i no hi havia feina. Sí que
era un objectiu que tenia en
ment, i la situació ho va accele-
rar. Així doncs, vaig decidir tre-
ballar per compte propi i posar
en marxa el meu despatx. L’any
passat vaig decidir posar-li
nom i estic col·laborant amb
una agència de comunicació
per dissenyar la imatge corpo-
rativa.
Hi treballes tu sol? Sí, però
compto amb col·laboracions
puntuals d’altres arquitectes
tècnics, dissenyadors gràfics, i
estudiants de la URV segons el
volum de feina que hi ha.
Quin balanç en fas fins al mo-
ment? Positiu. Realment, en
aquests darrers 4 anys he anat
creixent. Ha estat poc a poc, i
hi ha hagut molt d’esforç, tam-
bé moments molt difícils, però
està valent la pena.
Què ofereix el despatx? Pel
que fa a l’arquitectura, un valor
afegit respecte altres estudis
semblants ja que promou millo-
res en l’eficiència energètica en
totes les obres, ja siguin de re-
habilitació i reforma com en les
d’obra nova. També ofereix ser-
veis a altres emprenedors i/o
empreses a l’hora de tramitar
memòries tècniques i projectes
per obertures de nous establi-
ments i estratègies de RETAIL
pel petit comerç. Aquest 2014
Xavier RobertArquitecte i emprenedor
Anna Escolà
Xavier Robert és un tarragoní de 29 anys que té el seu propi despatx. xavierrobert.cat és un estudi que promou millores en l’eficiència energètica a les obres i ofereix serveis a empreses per memòries tècniques i projectes per obertures de nous establiments i estratègies de RETAIL
també m’agradaria començar
el tema del CONTRACT (reha-
bilitació i reformes d’hotels).
També oferim serveis d’arqui-
tectura i col·laboro amb immo-
biliàries de Barcelona, però cap
de Tarragona.
Això ho expliques per algun
motiu? Em fa la impressió que
costa integrar-se a Tarragona si
no et coneixen. A vegades em
sap greu que el meu volum de
facturació sigui superior a Bar-
celona que aquí.
En què consisteixen les es-
tratègies de RETAIL? Comerç
al detall. L’objectiu principal
és que el visitant d’un lloc co-
mercial es converteixi en com-
prador a través de diverses
estratègies, és una disciplina
transversal. Hi intervé l’estudi
de mercat, el disseny de l’es-
pai interior, la il·luminació, com
mostrar el producte per ven-
dre’l, com potenciar els produc-
tes més interessants...en funció
de com s’organitza l’espai de
venda, hi ha fins a canvis d’un
40% en el volum de facturació.
És una bona sortida actual del
camp de l’arquitectura? És
una de les possibles sortides
entre moltes d’altres.
També tens experiència en
concursos d’arquitectura, de
fet, l’any passat vas partici-
par en un de Suïssa per fer
habitatges socials i de renda
lliure. Tens algun projecte en-
tre mans? Se’n va fer un fa un
any amb col·laboració amb un
altre arquitecte per fer la plaça
de la universitat de la universi-
tat de Cervera i es va guanyar.
L’objectiu és consolidar-se dins
el mercat internacional, ara co-
mençaré a treballar i buscar col-
laboracions per fer missions a
l’estranger en buscar clients i
projectes, principalment, a la
Unió Europea i el Marroc.
Molta gent se’n va al Brasil...
No, perquè Brasil és l’Espanya
2.0 i ara mateix allí hi ha una
bombolla, però van venuts.
Als arquitectes que estan sen-
se feina, els aconsellaries que
es facin emprenedors? Els
recomanaria que no estiguin a
casa lamentant-se. Personal-
ment, no tenia cap idea de ne-
goci però sabia que les coses es
podien fer millor. Aquest va ser
el motiu de buscar-me la vida,
el que és ara fer-se emprene-
dor. Si el teu rival està dèbil, és
el moment de jugar en avantat-
ge.
Quins avantatges i quins in-
convenients li trobes a ser
emprenedor? La part positiva
és que tens marge de mani-
obra per prendre decisions i
tens capacitat de veure les co-
ses amb perspectiva, tant si es
compliquen com si no. Com a
inconvenient, que s’han de pa-
gar molts impostos.
Com veus l’arquitectura a
Tarragona? Tarragona s’hauria
d’obrir més al món, donar-se
a conèixer més, deixar-se de
complexes... així tindria més
possibilitats per créixer i més
oportunitats de negoci.
VIU TARRAGONA EMPRESA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 52
han donat resposta o bé con-
trolar amb qui ens hem posat
en contacte i amb qui encara
no.
És important assessorar-nos,
al nostre abast tenim el SOC
(Servei d’Ocupació de Ca-
talunya); l’INEM (Instituto
Nacional de Empleo) i totes
les institucions públiques dels
municipis ofereixen serveis
d’assessorament laboral i aju-
da en la recerca de feina. És per
això que hem de conèixer totes
aquelles institucions i entitats
de la nostra ciutat o voltants
que ens puguin ajudar, asses-
sorar i orientar en el procés de
trobar una feina. D’altra banda,
el nostre procés de recerca de
feina no pot anar desvinculat
d’Internet. A través de la xar-
xa podem donar-nos d’alta a
borses de treball que ens per-
metran subscriure’ns a ofertes
de feina. També és bo conèixer
totes les plataformes digitals
orientades específicament a
ajudar-nos a l’hora de buscar
una feina. Ens permeten crear
un perfil d’usuari, redactar dife-
rents currículums i apuntar-nos
a diferents ofertes de feina a la
vegada i fer-ne un seguiment.
A banda de buscar feina, no
hem d’oblidar la formació. Hi
ha un gran nombre de cursos
gratuïts i bonificats per a per-
sones que es troben en situació
d’atur. Mentre ens dediquem a
buscar feina, podem aprofitar
per formar-nos. La formació
pot ser complementària als
nostres estudis anteriors o bé
no tenir-hi res a veure, el que es
convertirà en una nova porta a
un nou sector del mercat labo-
ral. Qui sap si a través d’aques-
ta formació també trobem un
lloc de treball.
A banda de tot això, és fo-
El 2013 va tancar amb 624.872
persones aturades a Catalu-
nya, un 2,1% menys que el mes
anterior. A la ciutat de Tar-
ragona, l’any va tancar amb
11.394 aturats. Respecte d’un
any abans, l’atur s’ha reduït
un 3,4% a Catalunya i, segons
dades de la Generalitat, és el
primer any des de 2006 que
acaba l’any amb menys aturats
que com començà.
Potser aquestes xifres repre-
senten un petit alè esperança-
dor per aquelles persones que
es troben a l’atur i que desitgen
trobar una feina aquest 2014.
Tot i així, les xifres no deixen de
ser dramàtiques i esfereïdores.
És per això que a continuació
us oferim una relació d’eines i
recursos que potser us ajuden
a l’hora de planificar la vostra
recerca de feina. Perquè el pri-
mer que cal tenir clar és que
“buscar feina” és en sí “una fei-
na”, ja que cal assessorament,
planificació, organització, cons-
tància, metodologia i treball.
En primer lloc, s’ha d’establir
“el moment del dia” per fer
la recerca de feina. Sigui quan
sigui, al matí o a la tarda, és
important fixar-se una estona
cada dia per centrar-se única-
ment en buscar feina. Hauríem
d’intentar respectar aquesta
estona i no saltar-nos-la cap dia.
El procés de recerca de feina ha
de ser organitzat i s’ha de dur
un control dels contactes fets.
És a dir, hauríem de registrar
les persones i/o empreses
amb les quals contactem i
deixar constància de la infor-
mació que els hem enviat i de
si ens han donat o no resposta.
Això ens ajudarà a poder fer un
seguiment de la nostra recer-
ca de feina: podrem retrucar
aquelles empreses que no ens
Eines per buscar feinaRecursos que ens poden ajudar a sortir de l’atur
namental fer saber al nostre
entorn proper que busquem
feina. És bo que els nostres fa-
miliars, amics, coneguts i antics
companys de feina estiguin
assabentats que busquem fei-
na. El boca-orella és molt útil,
i més i tot en municipis petits.
A banda de totes aquestes re-
comanacions n’hi ha una de
molt important: distreure’s i
intentar mantenir una actitud
positiva. Com que a vegades el
procés de buscar feina pot du-
rar molt de temps, també hem
d’intentar vetllar perquè el nos-
tre ànim no decaigui.
VIU TARRAGONA EMPRESA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 54
per així poder procedir a la
seva confirmació a partir de l’1
d’abril, o a la confecció i presen-
tació de la Declaració de la Ren-
da 2013 a partir del 23 d’abril.
Compte, que no ens passi la
data del 30 de juny, data límit
per aquestes presentacions; a
partir d’aquí el retard significa
pagar recàrrecs.
A la província de Tarragona, per
la campanya de renda 2012,
es varen presentar un total de
352.779 declaracions, per les
que es van sol·licitar 266.889
devolucions; pel que més del
75% dels declarants varen te-
nir la satisfacció de sol·licitar a
l’Agència Tributària que els hi
retornessin diners. Però, l’Agèn-
cia Tributària mai torna res que
no haguem pagat abans, hem
d’analitzar quin cost fiscal te-
nim, independentment de si
Durant els passats mesos de
gener i febrer les empreses
varen presentar a l’Agència Tri-
butària les declaracions anuals
2013 d’operacions amb tercers,
de consum d’energia elèctrica,
d’entitats en règim d’atribució
de rendes, d’operacions amb
Actius Financers, d’adquisició i
alienació d’accions en Institu-
cions de Inversió Col·lectiva, de
préstecs i operacions finance-
res relacionades amb béns im-
mobles, de retencions i ingres-
sos a compte de rendiments
del treball, d’activitats econò-
miques, d’arrendaments...
I amb tota aquesta informació
l’Agència Tributària farà arribar
a les nostres mans l’esperat,
o temut, ESBORRANY de la
Declaració de Renda 2013,
Esborrany 2013La Declaració de Renda de 2013 es pot presentar a partir del 23 d’abril.
ens retornen diners, o de si ens
diuen que no tenim obligació de
declarar.
Per l’exercici 2013 posarem
tota la informació damunt la
taula, confeccionarem la millor
declaració de renda possible
aprofitant tots aquells recursos
als que tinguem dret.
Hem de planificar fiscalment
aquest exercici 2014, ja sigui
analitzant a l’avançada opera-
cions financeres, de gestió del
patrimoni, activitats econò-
miques, etc. o bé una vegada
L’Agència Tributària no retorna mai
res que abans no haguem pagat
liquidat l’exercici anterior i ha-
vent gaudit del desitjat descans
estival, posem-nos a la tardor a
analitzar el present exercici.
D’aquesta manera prendrem
decisions abans del tancament
fiscal, preveient la informació
del futur esborrany de renda.
Lluis Espuis i Padró
Gestalia Assessors
www.gestaliagrup.com
Lluís Espuis i Padró
DIRECTE PROPIETARI!!!
PISOS I LOCALSEN LLOGUERAL CENTRE DETARRAGONA
Tracte personal i professional
977 22 01 07 635 125 576
www.nutsa.es
VIU TARRAGONA EMPRESA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 56
Així mateix, es vol premiar
aquells centres educatius de la
ciutat que liderin iniciatives de
promoció de l’emprenedoria
entre els seus alumnes.
Els 20 projectes que van pas-
sar a la 2a fase dels “Premis
Empresa Tarragona Smart
City” havien de presentar un
pla d’empresa i un vídeo de
presentació del seu projecte
Nova i atendrà de manera gra-
tuïta totes aquelles persones
que vulguin iniciar un nou nego-
ci. En principi, el servei té dura-
da d’un any però no es descarta
que s’allargui, tot depenent de
la demanda de servei. D’altra
banda, el servei també donarà
suport al manteniment de no-
ves empreses, focalitzarà l’ac-
ció en els col·lectius més ne-
cessitats d’assessorament que
sovint emprenen per necessitat
com són els joves, els aturats
i les dones i oferirà formació i
sessions de debat.
Dins de les Jornades de Tarra-gona Impulsa i en el context de
l’organització dels Jocs Medi-
terranis 2017, del Pla estratè-
gic Tarragona 2022 i l’aposta
per esdevenir una ‘smart city’,
els “Premis Empresa Tarragona
Smart City” volen incentivar es-
pecialment l’emprenedoria vin-
culada a la innovació en aquells
sectors que la ciutat identifica
com a estratègics, és a dir: la
cultura i el turisme, l’esport, la
salut, l’atenció a les persones,
la sostenibilitat mediambiental
i el desenvolupament tecnològic.
Aquest servei el desenvolupa
en cooperació amb Foment de Treball i l’Associació de Fede-racions i Associacions Empre-sàries de la Mediterrània en el
marc d’un projecte que abasta
tot Catalunya. Així doncs, a
partir d’ara les comarques de
Tarragona disposen d’un nou
servei especialista en assesso-
rament i acompanyament de
projectes d’emprenedoria.
La nova oficina se situa a les
oficines de CEPTA de la Rambla
Premis Empresa Tarragona Smart CityIncentivar l’emprenedoria
Nova oficina de suport a l’emprenedoriaCEPTA impulsa un nou servei tècnic per a les empreses
i de l’equip promotor. Durant
un mes es van poder votar els
vídeos que més agradaven, un
dels factors que el jurat tenia
en compte a l’hora de decidir el
guanyador.
Relació dels projectes gua-
nyadors i els seus autors:
Per a la Categoria Eficiència
energètica i sostenibilitat, al
projecte City Sens: Francesc
X.Rius, Pär BlanKing, Francisco
J. Andrade, Maria Rius i Carlos
Ruiz.
Per a la Categoria Innovació
Premien elscentres educatiusque promocioninl’emprenedoria
Redacció
Viu Tarragona
social, al Projecte Dynamind:
Jordi Rincón, Adrià Marcos i
Ricardo Bonache
Per a la Categoria Cultura i Tu-
risme, al projecte Cycling Cos-
ta Daurada: Jaume Rué, Gerard
Monguió, Eduard Ullate, Carles
Rué i Maria Dolors Moran
Per a la Categoria Salut i Es-
port, al projecte Gouptome:
Javier Fontanet, Arià Velardos i
Òscar Cabrera.
Per a la Categoria Millor Pro-
jecte Educatiu, a l’Institut
Comte de Rius.
Els Premis incentiven l’emprenedoria vinculada a la innovació en els sectors de la cultura, el turisme, l’esport, la salut, l’atenció a les persones, la sostenibilitat mediambientali el desenvolupament tecnològic
La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona ha posat en funcionament un nou servei tècnic especialitzat en assessorar i acompanyar projectes d’emprenedoria a través de l’aportació d’informació, la formació, l’assessorament personalitzat i el seguiment tècnic.
BREUS EMPRESA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 58
El projecte OPENPORT de l’IES Vidal i Barraquer guanya el 1r premi de TarracoLab
En cinc anys la Cambra ha organitzat 50 missions empresarials i ha visitat 70 països
Setze joves es beneficiaran d’una beca de la Fundació Repsol per estudiar a la URV
Els centres de Catalunya instal·len multicontenidors per a residus d’aparells elèctrics i electrònics
Alumnes dels Cicles Formatius
de Comerç Internacional i Co-
merç i Logística de l’IES Vidal i
Barraquer de Tarragona es van
endur el primer premi de l’ex-
periència TarracoLab amb una
proposta que consisteix en un
sistema d’accés a les instal·la-
cions portuàries a través d’una
Al gener la Cambra va presen-
tar els objectius d’internacio-
nalització pel 2014 i va fer ba-
lanç dels darrers cinc anys en
els que ha organitzat i liderat
50 missions empresarials i ha
portat més de 600 exportadors
La Fundació Repsol i el Consell
Social de la URV han renovat el
conveni per facilitar la incorpo-
ració i permanència dels estu-
diants amb un destacat nivell
acadèmic. El conveni està do-
tat amb 80.000 euros, 5.000
euros per cada un dels 16 es-
tudiants beneficiaris. N’hi ha
5 que són nous estudiants i els
altres ja eren universitaris. El
rector de la URV, Francesc Xa-
vier Grau, va destacar que amb
la beca s’intenta ajudar estu-
diants amb pocs recursos però
que són bons estudiants.
La iniciativa l’han promogut Recyclia i Ambilamp i amb aquesta ac-
ció se sumen a la campanya “són els nostres residus i és la nostra
responsabilitat”. D’aquesta manera, faciliten l’entrega dels aparells
electrònics obsolets i en garanteixen el seu correcte tractament
mediambiental i re aprofiten els materials útils que contenen.
Així doncs, al Leroy Merlin de Tarragona s’ha
instal·lat un contenidor dissenyat específi-
cament per la recollida selectiva d’aparells
elèctrics i electrònics en desús. El conteni-
dor té tres compartiments per dipositar-hi
residus d’aparells elèctrics i electrònics,
les bombetes i fluorescents i les piles i
bateries portàtils. L’objectiu és instal·lar
aquest contenidor a tot l’Estat en hipermer-
cats, grans superfícies i centres comercials.
Premi Tarracolab
Cambra de Tarragona
Fundació Repsol Multicontenidor Leroy Merlin
aplicació Informàtica de lectura
de Codis QR. Tarracolab és una
proposta innovadora que uneix
durant uns mesos el món em-
presarial de les comarques de
Tarragona amb els centres edu-
catius de les nostres comarques.
El treball guanyador , ‘opernport’,
proposava un sistema de con-
trol d’accés de vehicles i perso-
nes a tot el perímetre portuari
més ràpid, eficaç i fàcil, amb
codis QR que visitants o tre-
balladors poden mantenir de
manera indeterminada o tem-
poral. Els guanyadors viatjaran
a Copenhaguen per visitar als
companys de l’institut d’aque-
ll país que han participat en el
projecte TarracoLab per inter-
canviar experiències. Tarraco-
lab és una comunitat d’inno-
vació oberta en emprenedoria
i ensenyament liderada per la
CEPTA amb la col.laboració
d’empreses especialitzades en
innovació.
El vicepresident de la Fundació
Repsol, César Gallo, va subrat-
llar que un cop concedides les
ajudes, els estudiants de carre-
res no tècniques han d’aprovar
més d’un 80% dels crèdits si
volen veure renovada la beca.
En el cas de les carreres tècni-
ques, els alumnes només han
d’aprovar a partir del 60% dels
crèdits.
D’altra banda, Joan Pedrerol es
prejubila de director del Com-
plex Repsol a Tarragona i el seu
càrrec l’assumirà José Francis-
co Font.
a 70 països d’arreu del món,
els quals han assolit una xifra
d’activitat superior als 10.000
contactes comercials.
Enguany la Cambra aposta fort
pel continent africà on és un
referent a nivell nacional pel co-
neixement i experiència als mer-
cats subsaharians. Sergi Vives,
president d’Internacionalització
i Roberto Barros, responsable
d’Internacionalització, van ex-
plicar que per aquest any 2014
s’han previst 10 missions em-
presarials en 30 països, tots a
Àfrica llevat de Hong Kong i Sin-
gapur. Pels dies 1 a l’11 d’abril, la
Cambra té prevista una missió
missió empresarial a Zàmbia,
Zimbabwe i Bostwana.
REVERTERADVOCATS
Plaça Prim 2, Despatx 2. 43001 Tarragona. | Tel. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 · Fax 977 24 25 73www.bufetreverter.cat | [email protected]
esforç, treball i confiança
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
VIU Tarragona | 60
Josep Maria Andreu President del Gimnàstic de TarragonaEl Club Gimnàstic ja ha complert 125 anys des del seu naixement, concretament l’any 2011. Actualment les seccions no professionals apleguen 1.200 socis, i la secció de futbol, que des de l’any 2002 va esdevenir Societat Anònima Esportiva (SAD), en té més de 4000.
El club compta amb les secci-
ons de futbol sala, atletisme,
patinatge de velocitat, patinat-
ge artístic, tennis, pilota, tennis
taula i gimnàstica rítmica. En-
guany, les seccions d’atletisme
i de futbol del club celebraran
els seus 100 anys d’història.
Comencem parlant de futbol...
El seu millor moment com a
president va ser l’ascens a
primera per part del Nàstic
l’any 2006? Què en recorda?
Sí, va ser el millor sens dubte. El
moment més feliç com a presi-
dent del Nàstic va ser el juny
del 2006 al camp Chapín, a Je-
rez. Va ser un dia extraordinari,
magnífic que no oblidaré mai a
la meva vida. Tarragona i tota
la gent del Nàstic vam viure un
èxit esportiu impressionant de
l’equip de la nostra ciutat.
Per què creu que el Nàstic no
va poder mantenir-se a primera?
El Nàstic va perdre la catego-
ria perquè al món del futbol el
pressupost és una part molt
important, som una ciutat re-
lativament petita i en aquell
moment no vam poder fer més
pressupost, però sóc dels que pen-
so que el Nàstic tornarà a primera.
La febre grana ha anat dis-
minuint. Creu que la única
manera de recuperar la mas-
sa social del Nàstic és que
Anna Escolàl’equip guanyi i es classifiqui
pel play-off? Per nosaltres és
vital donada la situació econò-
mica del Nàstic. L’any que vam
pujar a Primera i l’any següent
al de l’ascens, el club tenia una
situació econòmica envejable
i sanejada. Lamentablement,
en tres temporades no es va
fer una bona gestió econòmica
ni esportiva. Està clar que un
equip com el nostre a 2a B no
pot ser-hi, ni per la seva massa
social ni pel tema econòmic.
Hem d’intentar recuperar la
categoria de 2a Divisió A el més
ràpid possible per continuar es-
tant vius. Actualment tenim un
deute molt important que a 2a
divisió B no podem amortitzar
de cap manera. Per tant, això
genera una pressió molt forta
i l’única solució que tenim és
pujar de categoria per poder
complir els nostres compromi-
sos econòmics.
A finals de l’any passat van
destituir Santi Castillejo i van
contractar a Vicente Moreno.
Creu que el canvi ha estat un
bon revulsiu? Sí, estem molt
contents amb la seva feina.
Tenim màxima confiança amb
Moreno i esperem que aquest
projecte es pugui allargar molt
de temps i ens porti els èxits
que ens han mancat en els dar-
rers anys.
Quins són els principals ob-
jectius per aquesta tempora-
da? El Nàstic només té un ob-
jectiu: d’una banda fer front a la
situació econòmica que tenim
tot complint amb els nostres
compromisos de pagaments i
intentar jugar el play off i retor-
nar l’equip a la LFP. No té res a
veure un pressupost d’un equip
de segona B amb un de segona
A. Per exemple, amb el tema de
les televisions: mentre que a
Segona B ingressem 20.000€,
a Segona A ingressaríem
3.000.000€. Per tant, està clar
que la viabilitat del Nàstic pas-
sa per tornar a Segona A.
Va presentar la dimissió com a
president a principis del 2007.
Què el va portar a fer-ho? Ha-
via complert una etapa. Al 2002
havia agafat un compromís per-
sonal d’intentar pujar el Nàstic
a primera en 5 anys. Ho vam
aconseguir amb 4 temporades
i, en aquell moment, considera-
va que havia complert el com-
promís i era el moment idoni
per deixar de ser president del
consell d’administració.
“Sóc dels que penso que el Nàstic tornarà a
Primera”
Per què, uns anys més tard,
va decidir tornar a ser-ne
president? Perquè molta gent
m’ho va demanar, i ho vaig fer
per responsabilitat, estima i per
sentiment, tant al Nàstic com
a la ciutat. Si el Nàstic hagués
estat a 2a divisió o hagués estat
econòmicament bé, segur que
no hagués tornat a ser presi-
dent del Nàstic.
La crisi econòmica ha afec-
tat gairebé tots els àmbits
de la societat, entre ells, l’es-
port. Com ha afectat la crisi
al Club? La reducció pressu-
postària és una de les úniques
vies que es poden emprendre
per donar-li viabilitat actual-
ment? Sí, la crisi ha afectat a
totes les empreses, i el Nàstic
també n’és una i la situació de
crisi l’afecta. Amb el tema pa-
trocinis també ho notem. Afor-
tunadament, hem d’agrair el
suport que estem rebent dels
nostres socis i de les empreses
que ens patrocinen. A la vida, és
fàcil comptar amb suport quan
les coses van bé, però no tan
fàcil quan les coses van mala-
ment, per això només podem
fer que estar agraïts. Pel que
fa a la reducció de pressupost,
no només ho hem fet per la
crisi, sinó que a 2a B té menys
ingressos en concepte de la te-
levisió i de la lliga professional,
per tant, hem de fer un pres-
supost on no podem “allargar
més el braç que la màniga” i
que contempli l’amortització
del deute que tenim important
en aquest moment.
El Nàstic començà sent un
club per la pràctica de la gim-
nàstica esportiva i ara comp-
ta amb un gran número de
seccions. En quin moment
es troba la secció de tennis?
Com en valora el funciona-
ment de l’escola? El Nàstic és
el club poliesportiu més antic
de l’estat espanyol, es va fun-
dar l’any 1886, aviat complirà
128 anys i estem orgullosos de
totes les seves seccions. A ban-
da de la del futbol (que ara no
forma part del club perquè és
una entitat a banda des de l’any
2002) la secció més important
és la de tennis, que actualment
té uns 600 socis. Estem molt
orgullosos de les escoles, tant
de la del tennis, com de la gim-
nàstica rítmica, com del futbol
sala...i tenim campions en totes
les categories. Totes les secci-
ons funcionen bé i els delegats
estan fent una feina extraordinària.
Quines són les prioritats del
club? La nostra filosofia és
tenir practicants i que la gent
s’ho passi bé fent esport amb
el Nàstic. D’alguna manera, vo-
lem que els nostres esportistes
continuïn defensant amb el mà-
xim orgull l’escut i la samarreta
del Nàstic.
Quina és la vinculació del club
amb la ciutat? El Gimnàstic
és un club que està plenament
identificat amb la ciutat de
Tarragona. Quan el futbol va
bé, crec que és l’element de
promoció mes important de la
ciutat.
SENDERISME ESPORTS
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 62
Senderisme Salut i paisatgeEls senders poden ser de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) o d’àmbit local.L’itinerari de petit recorregut més proper a la ciutat és el PR-C15 o sender del Serrallo.
Quan s’apropa el bon temps ve
més de gust sortir a l’aire lliu-
re a fer exercici. Si a la vegada
que fem salut volem gaudir del
paisatge, el senderisme és una
bona opció.
Els voltants de Tarragona i la
Costa Daurada en general són
un bon indret on fer excursi-
onisme, ja que hi ha una gran
quantitat de senders que ens
ofereixen l’oportunitat de re-
descobrir el paisatge que ens
envolta. Si ens animem a anar
una mica més enllà, el Mont-
Redacciósant i les muntanyes de Pra-
des són una meravella.
El senderisme recupera vells
camins de la nostra geografia
sovint oblidats, i ens permet fer
una activitat esportiva a l’abast
de tothom, també de les perso-
nes grans.
Les enfitats excursionistes de
Catalunya que formen la Fede-
ració d’Entitats Excursionis-
tes (FEEC) són les encarrega-
des del manteniment i millora
de la xarxa de senders nets i
senyalitzats de més de 9.000
km. Els senders poden ser de
Gran Recorregut (GR) o de Pe-
tit Recorregut (PR), els qual
són itineraris d’àmbit local o
comarcal el trajecte dels quals
no supera els 50 km. També hi
ha els senders locals o SL que
són petits recorreguts locals
que no superen els 10km de re-
corregut.
D’itineraris de petit recorregut,
el més proper que tenim a la
ciutat de Tarragona és el PR-
C15, conegut com el sender
del Serrallo, el qual surt des
d’aquest barri de Tarragona ,
segueix el riu Francolí fins al
Pont del Diable, passa per Mas
del Frare, Mas Granell, fins a
tornar a la ciutat per l’entrada
del cementiri. Té una llargada
de més d’uns 15 km.
Les persones interessades en
conèixer els senders més pro-
pers a casa nostra o d’arreu de
Catalunya, hi ha guies especia-
litzades que publiquen tots els
senders existents i les seves ca-
racterístiques. També es pot fer
la consulta a través de pàgines
web especialitzades com ara la
de la FEEC.
El senderisme recupera els vells camins de la
nostra geografia
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 63
PUBLIREPORTATGE ESPORTS
El mes de gener, més de 1.100
participants van tenir el tret de
sortida al Moll de Costa i van
poder gaudir d’un clima ideal
per a la pràctica del running
i d’una ciutat que va sortir al
carrer a animar des de primera
hora, mostrant així, una vegada
més, les credencials que fan de
Tarragona una amfitriona ex-
cepcional per a qualsevol esde-
veniment esportiu.
Per segon any consecutiu, el
recorregut va tenir lloc íntegra-
ment per la ciutat romana, amb
un circuit urbà, pla i ràpid que
va ser ben valorat pels corre-
dors debutants i veterans que ja
el coneixien. El seu disseny i els
ànims de familiars i aficionats
van facilitar que una immensa
majoria de corredors creuessin
Marató Costa Daurada Tarragona 2017La ciutat s’entrega a la 4ª edició de la prova
Gran ambient atlètic en una prova on dos atletes locals, Perico Ortega del CA Tarrago-na-Evasion Reus i Mireia Sosa del Runners Tarragona van pujar al pòdium
la línia de meta i aconseguissin
l’honorífic títol que acredita
com a finisher de la prova reina
de la llarga distància.
La novetat d’enguany, a més a
més dels patinadors amb gels,
cremes recuperadores i vaseli-
na durant tot el circuit, hi havia
dos metges corrent la marató
amb una motxilla desfibril·ladora.
El guanyador de la marató va
ser l’atleta Perico Ortega del
CA Tarragona-Evasion Reus,
qui va arribar a la meta amb
un temps de 2:38:14. El 2n lloc
va ser pel vencedor de l’edició
del 2013, Hugo Figueras de
l’Esports Truga de Cervera i, el
3r lloc, també per l’atleta local
Ferran de Torres del CA Run-
ners Tarragona.
Pel que fa a les atletes feme-
nines, Mireia Sosa del CA Run-
ners Tarragona es va imposar
amb un temps final de 2:57:35.
El 2n i 3r lloc van ser per a Cris-
tina Solé de l’ Speed Tarragona
i Anahí Herrera.
Pel que fa a la prova de 10 km
masculins, José L. Blanco de
La Sansi es va imposar amb un
temps final de 31:38 a Rodrigo
Torres del CA Runners Tarrago-
na i a Miquel García del Hinaco
Monzón, mentre que a la gene-
ral femenina va vèncer Silvia
Ferrer del Intec-Zoiti seguida
de Pilar Rus del Borges Trail
AEET Valls i Sara Loher del CA
Runners Tarragona.
L’alcalde de Tarragona Josep
Fèlix Ballesteros va donar el
tret de sortida a tots els corre-
dors. Durant l’espera, familiars i
amics dels participants van po-
der gaudir d’un ampli progra-
ma d’activitats i espectacles:
visita teatralitzada al Museu del
Port, entrada gratuïta a tots els
museus de la ciutat, exhibició
de gimnàstica rítmica del club
Kalos, batukada i música en
directe.
L’entrega de premis va estar
presidida per diferents auto-
ritats públiques de la ciutat i
va comptar amb un nombrós
públic. Els organitzadors de la
prova van agrair la confiança di-
positada a l’esdeveniment per
part de tots els participants,
voluntaris, institucions, patro-
cinadors i, molt especialment, a
l’equip de voluntaris Tarragona
2017, qui van fer possible que la
IV MCD Tarragona 2017 es posi-
cioni com a referent en aquest
esport.
RUNNING SOLUTIONS
C/ Salvador Espriu, 26
TARRAGONA
Tel. 977 290 090
Un cop més Tarragona s’ha mostrat com una
amfitriona excepcional per a esdeveniments
esportius
BREUS ESPORTS
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 64
Amplia l’oferta social i esportiva amb els “matins de pàdel”
Generalitat i l’Ajuntament signen unacord de col·laboració
Gran Slam del 31 de març al 6 d’abril
Primer club esportiu de la província en implantar el Coaching Neuro-Tecnològic
El club ha decidit ampliar el ca-
lendari esportiu amb els “matins
de pàdel” atenent a la creixent
demanda tant de pràctica
d’aquest esport com de tornejos.
“Matins de pàdel” és una com-
L’acord és per desplegar polí-
tiques actives d’ocupació a la
ciutat en el marc dels Jocs Me-
diterranis 2017. L’acord signat
permetrà que el Departament
d’Empresa i Ocupació, mit-
jançant el Servei d’Ocupació
de Catalunya (SOC), i l’Ajunta-
ment de Tarragona concretin
anualment les polítiques ac-
tives d’ocupació a la ciutat de
Tarragona segons els projectes
relacionats amb els Jocs. El
desplegament de les polítiques
preveu que unes 10.000 perso-
nes, entre elles 3.500 volunta-
ris dels Jocs, accedeixin a ac-
El Gran Slam que tindrà lloc
del 31 de març al 6 d’abril és el
millor torneig que se celebra a
les instal·lacions d’aquest club,
el qual el disputaran les millors
parelles d’arreu de Catalunya.
El club convida a tothom que
estigui federat a apuntar-s’hi i
fer d’aquest torneig un dels de
referència de tota la província
de Tarragona.
Anteriorment, el mes passat, el
club va celebrar el campionat
de 4a categoria per equips de
Catalunya, un certamen que va
comptar amb el rècord d’ assi-
Per mitjà de la tecnologia pro-
cedent de l’Institut Heart Math de Califòrnia, el Club farà ús de
tècniques i aparells que per-
metran a l’usuari mantenir un
equilibri total entre el cos, la
TennisPark
Jocs Mediterranis 2017 Star Padel
Club Natació Tàrraco
petició de caire social que s’afe-
girà a la Lliga Social -que en
l’actualitat la juguen 300 socis
i als diferents trofeus que acull
el Club al llarg de la temporada.
El primer va començar al gener
cions formatives amb l’objectiu
de millorar la seva ocupació
laboral.
D’altra banda, Octagon -empre-
sa especialitzada en el món de
l’esport - rep la puntuació més
alta al concurs per la prestació
del servei de captació i gestió de
donacions i patrocinis dels Jocs.
Una altra notícia relacionada
amb els Jocs és que tots els te-
lecentres de la ciutat disposa-
ran d’un horari per inscriure’s
a la borsa de voluntariat dels
Jocs.
tència d’equips, els quals van
sumar un total de 30. El cam-
pionat va aplegar més de 300
jugadors d’arreu de Catalunya i
va comptar amb un gran nom-
bre d’espectadors. Les grans
instal·lacions del club van fer-
ho possible.
ment i les emocions.
Conegut també com a Coa-
ching Neuro-Tecnològic o Neu-roFeedback, l’esportista sabrà
en tot moment quina és la seva
i l’últim serà al juny. Es dispu-
ten un divendres de cada mes,
per grups, en diferents catego-
ries i amb fase final.
A final de temporada es donarà
conèixer el rànquing amb els 16
millors classificats.
D’altra banda, l’escola de Tennis
del Club va començar el curs
amb 125 alumnes.
situació. Mitjançant sessions
teòriques i pràctiques s’ensen-
yarà a regular l’estrès i l’ansie-
tat, no només en el terreny es-
portiu, sinó també en el terreny
personal.
L’objectiu d’aquests progra-
mes és ajudar els esportistes a
créixer i millorar en la seva dis-
ciplina esportiva per incremen-
tar el seu rendiment.
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 66
posa de motors 1,6 i 2 litres,
amb potències des 156 CV fins
211 CV. Els dos blocs dièsel de
2,2 litres (136 i 170 CV) dispo-
sen d’un òptim compromís
entre capacitat d’acceleració i
eficiència. Tota la gamma equi-
pa de sèrie la funció d’aturada i
arrencada ECO i van units a un
canvi manual de sis velocitats o
bé al canvi automàtic de doble
embragatge 7G-DCT.
L’interior incorpora detalls que
evidencien la precisió germà-
nica i la qualitat habitual de la
marca en acabats, presentació i
equipament. Aquesta categoria
exigeix solucions funcionals per
a la diversitat d’usos que pot
assumir el vehicle, de manera
que l’habitacle del GLA ha estat
dotat d’uns seients del darrere
amb respatllers abatibles com-
pletament, a més de disposar
també d’inclinació variable en
opció. Un altre de les virtuts del
GLA és el seu espai de càrre-
ga, format per una estructura
ordenada que oscil·la entre els
421 i els 836 litres de volum útil.
Gràcies a la seva vora de càrre-
ga baixa i l’ampla porta del da-
rrere, amb obertura automàtica
opcional, es pot carregar molt
còmodament l’equipatge.
Mercedes-Benz afegeix un nou component a la seva proposta de vehicles totterreny. Es diu GLA i és un automòbil exquisit que aposta per l’exclusivitat, la qualitat i la disponibilitat d’un complert equipament tecnològic, tant de seguretat com d’entreteniment.
El GLA neix per satisfer les ex-
pectatives de mobilitat d’un
nou perfil de client per a la mar-
ca de l’estrella, persones més
joves, actives i cosmopolites,
que busquen un vehicle idoni
per a l’ús diari però apte també
per completar petites escapa-
des de la rutina. Amb 4,4 m de
llargada, hereta els trets del seu
germà el Classe A afegint nous
elements que li aporten robus-
tesa i flexibilitat, així com una
imatge més aventurera. La be-
llesa del nou model de la firma
de l’estrella és inqüestionable.
El nou GLA és el primer Merce-
des-Benz a estrenar -en opció-
la nova generació de la tracció
integral permanent 4MATIC
amb distribució plenament va-
riable del parell motor. L’oferta
de motors proposa diverses
alternatives que permeten
compatibilitzar les prestacions
i l’eficiència. En benzina es dis-
Ramon Ortiz
Mercedes-Benz GLAUn tot camí de luxe per completar la gammade vehicles compactes de l’actual ofertadel fabricant alemany
El GLA és maniobrable per ciutat, àgil per
carretera i muntanya, i eficient en autopistes
VIU TARRAGONA MOTOR
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 67
NOVETATS MOTOR
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 68
Nissan QashqaiEl model líder del segment totcamí renova els seus arguments d’èxit
Nissan presenta la segona generació del seu crossover Qashqai. Aporta un disseny més atractiu, un comportament més eficaç, motors molt eficients i molta càrrega tecnològica.
Els crossover són una catego-
ria automobilística que s’ha
adaptat a l’entorn urbà. Un dels
seus indiscutibles líders és el
Qashqai, que va debutar en el
mercat fa set anys i que ara, en
la seva segona generació, es
postula de nou com el referent
a seguir en aquest segment
que dicta les pautes de moda.
Dissenyat a Europa i dotat amb
una estètica més estilitzada,
atractiva i passional, deixa clar
a primera vista que el seu hàbi-
tat natural és la ciutat, això sí,
sense renunciar a la seva filo-
sofia aventurera, ja que manté
una bona alçada de la carros-
seria que permet allunyar-se de
l’asfalt sense preocupar-se per
danyar els baixos.
El lloc de conducció elevat
aporta avantatges per a l’ús
quotidià, a més de proporci-
onar una visió panoràmica
Ramon Ortizsobre el trànsit. Augmenta
l’amplada interior de les places
del darrere i el maleter creix
en capacitat, 439 litres. En un
món envaït per les aplicacions
telefòniques, resulta lògic que
els enginyers hagin creat un in-
tuïtiu sistema de connectivitat
de funcionament homòleg per
marcar la pauta tecnològica.
Està disponible amb quatre ni-
vells d’acabat i tres motors, un
benzina 1.2i DIG-T de 115 CV i
dos dièsel, 1.5 dCi de 110 CV i
1.6 dCi de 130 CV. Tots equipen
sistema Stop&Start de parada
i arrencada automàtics i desta-
quen per la seva eficiència, amb
emissions des de 99 g/km de
CO2.
Presenta innovadores tecnolo-
gies que faciliten la conducció
i potencien la seguretat. Per
exemple, pot equipar un Escut
de Protecció Intel·ligent, inte-
grat pel sistema anti-col·lisió
frontal, el detector de fatiga i
l’identificador de senyals de
trànsit, al costat d’altres ajudes
com un avís de canvi de carril
involuntari, el control d’angle
mort, el detector de moviment i
l’assistent de llum de carretera.
A més, el sistema Nissan Xassís
Control eleva el comportament
dinàmic a un nivell superior,
combinant elements com un
Control Actiu del Habitacle, Fre
Motor Actiu i un Control de Tra-
çada Actiu.
El nou Nissan Qashqai està disponible en
versió de dues rodes motrius o amb tracció
a les quatre rodes
NOVETATS MOTOR
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 70
Jeep CherokeeNova generació d’un dels models més admirats de la història dels 4x4
Un disseny avantguardista, un comportament molt eficaç sobre asfalt i les millors tecnologies conformen la nova entrega del mític Cherokee de Jeep. Tot això, mantenint intactes les seves sempre aclamades capacitats com a tot terreny
El Cherokee és una llegenda ad-
mirada pels més puristes afici-
onats al 4x4. Nascut el 1974, al
llarg de la seva extensa trajectò-
ria ha estat sempre admirat per
la seva capacitat d’avançar pels
terrenys més complicats. Ara,
Jeep mira cap al futur i aposta
per un automòbil adaptat a les
noves exigències. L’estratègia
de la firma americana es basa
en oferir un disseny modern i
revolucionari, amb línies fluides
i elegants que inclouen l’emble-
màtica graella de Jeep formada
per set barres verticals.
Ramon OrtizEn el seu interior ofereix qua-
litat de materials i detalls que
col·laboren a fer més agradable
la vida a bord, com una pantalla
a color configurable o el siste-
ma multimèdia Uconnect. En
qüestions de seguretat incor-
pora set airbags de sèrie, con-
trol d’estabilitat amb mitigació
antibolcada i ABS amb cali-
bratge tot terreny. En opció es
poden afegir control de creuer
adaptatiu, avís de sortida de
carril, control d’angle mort, etc.
El nou 4x4 de Jeep adopta una
nova caixa de canvis automà-
tica de nou velocitats, primícia
en el seu segment, que permet
obtenir el màxim partit mecà-
nic, alhora que reduir consums
i emissions. Amb tres nivells
d’equipament -Longitude, Li-
mited i Trailhawk-, Jeep permet
escollir entre dos sistemes 4x4.
El “Jeep Active Drive” permet
passar, de forma automàtica
i a qualsevol velocitat, de dos
a quatre rodes motrius, sense
intervenció del conductor. La
segona opció (Trailhawk) es
diu “Jeep Actrive Drive Look” i
afegeix reductores, control de
descensos, bloqueig del dife-
rencial posterior i un control de
velocitat específic d’utilització
en condicions difícils.
Tots dos es combinen amb un
sistema de control de tracció
Select-Terrain que té quatre
modes d’utilització. En l’acabat
Trailhawk s’afegeix un mode de
conducció addicional específic
(Rock), alçada lliure al terra de
22,5 cm, pneumàtics amb més
perfil i excel·lents angles de car-
rosseria.
Jeep ofereix un motor dièsel de 2l de 140CV i un potent de benzina
3.2 V6 de 271CV
ELEGANZA IN MOVIMENTO.Dal 1906.
• Antinieblas con función cornering.
• ESP avanzado con Hill Holder y ASR (Sistema Antideslizamiento).
• Luces diurnas LED.
• 6 airbags.
• Asientos traseros deslizantes y reclinables.
• Equipo de audio con MP3, mandos en volante y 6 altavoces.
Un compacto del tamaño de una berlina.
LANCIA DELTA por 14.500€*y con 4 años de garantía
The Fashion City Car.
• 5 puertas.
• Sistema Start&Stop.
• Aire acondicionado.
• Radio CD/MP3 con 6 altavoces.
• Luces traseras LED.
LANCIA YPSILON por 8.600€*y con 4 años de garantía
Lancia con
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10, Urb. L´Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra .Tortosa - L ’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
5
ELEGANZA IN MOVIMENTO.Dal 1906.
• Antinieblas con función cornering.
• ESP avanzado con Hill Holder y ASR (Sistema Antideslizamiento).
• Luces diurnas LED.
• 6 airbags.
• Asientos traseros deslizantes y reclinables.
• Equipo de audio con MP3, mandos en volante y 6 altavoces.
Un compacto del tamaño de una berlina.
LANCIA DELTA por 14.500€*y con 4 años de garantía
The Fashion City Car.
• 5 puertas.
• Sistema Start&Stop.
• Aire acondicionado.
• Radio CD/MP3 con 6 altavoces.
• Luces traseras LED.
LANCIA YPSILON por 8.600€*y con 4 años de garantía
Lancia con
MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10, Urb. L´Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.
MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.
AUTOINTEGRALE Ctra .Tortosa - L ’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.
5
BREUS MOTOR
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 72
Ford reforça la seva gamma de comercials
Nou motor per l’Astra d’Opel
La nova Transit arriba al mercat
juntament amb la resta de mo-
dels i versions de la família, com
són la Transit Custom, la Transit
Connect i la Transit Courier.
L’àmplia i renovada oferta de
Ford en el segment dels vehicles
comercials lleugers situa la mar-
ca americana en una posició
de privilegi en la categoria. La
Transit ofereix el millor cost de
propietat i la millor capacitat de
Després de debutar amb el Za-
fira Tourer, Opel incorpora els
seus motors dièsel a la gamma
Astra. L’1.6 CDTI amb 136 CV
i 320 Nm de parell motor està
disponible ara en els models As-
tra de cinc portes i en el familiar,
Sports Tourer. Ofereix un rendi-
ment amb magnífiques presta-
cions i mínim soroll, mentre el
consum homologat és de 3,9
l/100 km. Per la seva banda, la
versió de 110 CV del silenciós
turbodièsel que debuta aquests
dies al Saló de l’Automòbil de
Ginebra és encara més neta i
econòmica. Homologa un con-
sum de 3,7 l/100 km i té unes
emissions de 97 g/km de CO2.
Nova Transit
Estalvi i ecologia
càrrega en la seva classe, amb
un volum de càrrega un 11 per
cent superior respecte al model
sortint i una significativa reduc-
ció dels temps de manteniment
no programats, així com dels
costos de les operacions regu-
lars i les reparacions. A més,
millora notablement la seva
presentació interior, el confort i
l’equipament, així com la capa-
citat de càrrega, la seguretat i
l’eficiència.
L’urbà de la firma coreana es renova
La tercera generació del i10 és el
primer model de Hyundai fabri-
cat a Europa. Té més presència i
proporciona el millor espai com-
binat per a les cames dels pas-
satgers davanters i posteriors,
a més de la major capacitat de
càrrega en la seva categoria
(252 litres ampliables a 1.046).
La plataforma és nova, amb una
major distància entre eixos, ofe-
rint una dinàmica de conducció
més refinada. També exhibeix
Hyundai i10
grans progressos en matèria
de qualitat, disseny i equipa-
ment. Pot equipar climatitzador
automàtic, control de creuer
amb limitador de velocitat, clau
d’entrada intel·ligent, seients
calefactats, control de pressió
de pneumàtics i sis coixins de
seguretat.
Pot equipar dos motors de ga-
solina, un tres cilindres 1.0 de
66 CV (4,7 l/100 km) i un 1.2 de
87 CV (4,9 l/100 km).
BREUS MOTOR
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 74
Volvo agafa la davantera Lancia millora la seva competitivitat
Volvo jugarà un paper desta-
cat en el primer projecte pilot
a nivell mundial en conducció
autònoma on participaran 100
cotxes Volvo que utilitzant les
vies urbanes de la ciutat sue-
ca de Göteborg en condicions
habituals de trànsit i dirigits de
forma autònoma. L’innovador
projecte “Drive Me” de cotxes
de conducció autònoma per a
la mobilitat sostenible és fruit
de l’acord entre Volvo, l’Admi-
nistració de Transport Sueca,
l’Agència de Transport Sueca, el Lancia renova la gamma Delta
amb el llançament del model
2014. Disposa de tres motors,
de 105 CV, 120 CV i un 1.4 Tur-
bo-Jet GLP 120 CV, combinats
amb quatre nivells d’equipa-
ment. S’ofereix així una oferta
més racional i competitiva ba-
sada en més continguts de sèrie
i en un estil més urbà, actual i
personal.
Les novetats estètiques se cen-
tren en diversos detalls i ele-
ments decoratius per potenciar
Conducció autònoma Renovació del Delta
Parc Científic de Lindholmen i la
ciutat de Göteborg.
L’objectiu del projecte és iden-
tificar els beneficis socials de la
conducció autònoma i posicio-
nar Suècia i a Volvo com a líders
en el desenvolupament de la
mobilitat en el futur.
Els cotxes autònoms recorre-
ran 50 km dins i als voltants de
Göteborg, amb les condicions
habituals d’aquestes carreteres
i els seus freqüents embussos.la seva exclusivitat per fora i la
seva atmosfera elegant i mo-
derna per dins. L’exterior equipa
un doble terminal d’ escapa-
ment, noves llantes i faldons i
para-xocs pintats del color de
la carrosseria. A l’interior des-
taquen dues noves tapisseries.
Amb seients partits i corredis-
sos amb respatller reclinable
fins a 25º, és l’únic compacte
que ofereix la possibilitat de re-
gular i lliscar les butaques pos-
teriors fins convertir-les en con-
fortables butaques .
Trekking, versió campera del 500L
Fiat afegeix una nova versió a la gamma 500L.
Es diu Trekking i es diferencia de la resta en ele-
ments com els seus para-xocs amb defenses
de protecció, llandes de 17 polzades, etc. Per
afrontar zones irregulars i aventurar-se amb
garanties lluny de l’asfalt, compta amb una sus-
pensió elevada i més ferma i pneumàtics que
incrementen la motricitat sobre superfícies de
baixa adherència.
Està equipat amb la innovadora tracció da-
vantera intel·ligent amb tecnologia Traction+.
Aquest control de tracció simula electrònica-
ment el comportament d’un diferencial autoblo-
cant electromecànic. Funciona fins a 30 km/h i
s’activa mitjançant una tecla al tauler de control.
El 500L Trekking està disponible amb motors de
benzina de 95 CV i 105 CV, i amb els dièsel 1.6
de 105 CV i 85 CV.
Fiat aventurer
Per 10.500 €
Ford Focus1.6 TI-VCT 105 CVdel 01/2012 amb 38000 kmpq. trend, clima, bluetooth, leeds
Per 12.300 €
Ford C-MAX1.6 TI-VCT 105 CVdel 03/2012 amb 35000 kmpq. trend exterior, pq. visibilitat, pq. interior
Per 8.890 €
Ford KaURBAN 1.2 69 CV 3PPq. Urban, 5 anys de garantia
Per 11.750 €
Ford FiestaTREND 1.2 82 CV 5Ppq. techno sync, roda gran, 5 anys de garantia
Per 16.990 €
Ford Focus1.0 ECOBOOST 125 CVdel 2012 amb 15000 kmpq. titanium, pq. pàrquing, navegador 5”, pq. tech
Per 30.400 €
Ford S-MAXTITANIUM 2.0 TDCI 163 CVcontrol de creuer, reproductor DVD, clima, fars de xenó, bluetooth,llantes 18’’,navegador 7’’, parabrises tèrmic, tapiceria de pell amb memòries, sensor aparcament, leeds, sostre panoràmic
Per 8.900 €
Seat IbizaStyle 1.6 TDI 105 CVdel 03/2011 amb 83000 km
Per 9.500 €
Peugeot 30081.6 I 110 CVdel 01/2011 amb 70500 kmPremium
Per 10.500 €
VW Golf1.9 TDI 105 CV del 05/2009 amb 103000 km
Per 15.900 €
Volvo S402.0 D3 Bussinessdel 07/2011 amb 53000 km
Per 16.450 €
VW New Beetle1.6 TDI 105 CV Design Edition
del 06/2012 anb 55000 km
km0, gerències i seminous
Tarraco Centerconcessionari oficial
TARRAGONACtra. València, 248 m. 1145 · 977 543 544(Obert també dissabtes matí i tarda)
REUSC/ Cambrils, s/n · 977 751 500(Obert també dissabtes matí i tarda)
VALLSCtra. Pla Santa Maria s/n977 613 161
CAMBRILS Ctra. N-340 Km 1.145977 791 403
TarracoCenter
liquidem l’estoc de
Preus finals finançant el total i amb el pla PIVE inclós.
a preu de cost
Per 17.500 €
VW Passat1.9 TDI 105 CVdel 01/2012 amb 32000 km
Gerencia
Gerencia
Gerencia
Gerencia
Ocasió
Ocasió
Ocasió
Ocasió
Ocasió
Ocasió
Gerencia
Gerencia
INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 76
Especial interiorisme Llar i jardí
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 77
En aquesta secció d’interioris-
me us oferim un especial llar i
jardí, unes pàgines dedicades
als diferents espais de casa
nostra i als principals elements
interiors que la decoren, la per-
sonalitzen i li donen vida, ja si-
gui tant a l’interior de les seves
parets com a l’exterior.
Iniciem l’especial amb una mi-
rada obligada als banys, una
de les zones de casa on és més
important sentir-s’hi còmode
i a gust. En el marc de banys
entrevistem a Jorge Ruiz, cre-
ador de SOFT, un plat de dutxa
innovador. També us parlem de
cuines, segurament, una de les
estances on fem més vida de
casa, i de mobiliari de la llar.
Aprofitant que el març és el
mes en el qual entrem a la
primavera i tots comencem a
tenir ganes de fer més coses
a l’exterior, hi trobareu pro-
postes per al vostre mobiliari
per a terrasses o jardins així
com idees per ubicar-hi una
piscina, com protegir-vos del
sol amb para-sols, tendals o
pèrgoles i algunes recomana-
cions que ens poden ajudar a
l’hora d’escollir una barbacoa.
Tampoc hem oblidat la clima-
tització – tant la calefacció com
l’aire condicionat – , i us oferim
alguns consells que us poden
ajudar en l’estalvi energètic de
la llar.
Esperem que gaudiu d’aques-
tes pàgines que pretenen ser
una guia útil a l’hora de disse-
nyar, decorar o personalitzar
les estances de casa vostra, en
funció del vostre gust, estil, pre-
ferències i necessitats.
Viu Tarragona
Març-Abril 2014
Anna Escolà
Amb SOFT, entrar a la dutxa ja no és sinònim de tenir els peus freds. Relaxar-se dutxant-se és més fàcil perquè ja no se sent el soroll de l’aigua caient al plat. És obra de Jorge Ruiz
SOFT s’adapta a la petjada del
peu, per la qual cosa ofereix
total seguretat a l’usuari. A
banda d’oferir confort, cali-
desa i un tacte tou, compta
també amb una instal·lació
senzilla, ja que té un pes lleu-
ger (8kg) i no es trenca amb
ENTREVISTA INTERIORISME
VIU Tarragona | 78
els cops. Ha obtingut dos im-
portants reconeixements in-
ternacionals pel seu disseny i
propietats innovadores: Gold winner of Designer Kitchen & Bathroom awards 2013 I KB-Breview Bathroom product innovation awards 2013.
El pare d’aquesta idea innova-
dora és Jorge Ruiz, llicenciat
químic i MBA URV. Ruiz ha tre-
ballat a General Motors (Opel a
Saragossa), Procter & Gamble
(Ariel, Bèlgica), Bayer Materi-
alScience (Poliuretà a Tarrago-
na) i Director General a Qua-
ternia (distribució a Barcelona).
Actualment té l’empresa Aran-
dipur, que ve de R&D (recerca i
desenvolupament) . Una de les
seves darreres innovacions és
“el plat de dutxa SOFT”, comer-
cialitzat a l’Estat per l’empresa
“Baños 10”.
Com sorgeix la idea d’Aran-
dipur? Va sorgir de sobte o
és alguna cosa en la que feia
temps que hi estaves treba-
SOFT: un plat de dutxa innovadorConfortable, càlid, de tacte tou i anti relliscant
Març-Abril 2014
llant? Vaig deixar la meva feina
i em vaig donar 6 mesos per
crear una empresa. Era una
il·lusió que tenia feia anys i no
volia que passés més temps,
tot i que ens trobàvem en plena
crisi. Als meus 35 anys encara
tenia temps de fracassar i re-
cuperar-me més tard. Em vaig
centrar en el sector de la gent
gran.
I com neix el plat de dutxa
SOFT? Vaig estar en residèn-
cies parlant i ajudant a la gent
gran a entendre les seves ne-
cessitats. Vaig percebre que
la gent volia quedar-se a casa,
però que la seva por principal i
dependència era el moment de
la dutxa. Realment, suposava
un perill que els podia canviar la
vida. Així que vaig estudiar dife-
rents sistemes per transformar
aquesta sensació en alguna
cosa plaent, o com a mínim,
que els donés tranquil·litat. Fi-
nalment, vaig crear un plat de
dutxa tou que s’adapta a l’ergo-
nomia del peu.
Quines són les seves caracte-
rístiques i què ens ofereix?An-
tilliscant, agradable i, sobretot,
segur en cas de caiguda. Actu-
alment, no només l’aprecia la
gent que vol dutxar-se sense
por, sinó també pels qui bus-
quen una sensació diferent i
agradable al dutxar-se. També
està tenint molt èxit als hotels,
ja que com que no se sent l’ai-
gua quan cau al plat, no moles-
ta a les persones de les altres
habitacions.
A qui va dirigit? A més a més
dels usuaris finals que entenen
que la dutxa pot ser una millor
experiència que l’habitual, els
instal·ladors són els nostres
millors prescriptors per la seva
resistència a impactes i dura-
bilitat i segura manipulació,
transport i instal·lació degut al
seu pes lleuger.
Quin preu té? Un 15% més ele-
vat que els durs de resina. Hi ha
gent que quan el veu i el toca
se n’enamora i en valora l’alta
tecnologia i innovació. Quan
l’utilitzen, es converteixen en la
nostra millor promoció perquè
el comenten a les seves millors
amistats.
Com es pot aconseguir? A
la majoria de les botigues de
banys, només cal preguntar pel
plat de dutxa SOFT de Baños
10.
Fins ara existia algun plat de
dutxa semblant? Només exis-
tia una espècie de catifa, fina i
massa dura, que representava
haver de fer una obra complica-
da per fer els pendents. El plat
de dutxa SOFT, ve amb els pen-
dents i desaigües ja fets, només
s’ha de posar sobre una super-
fícia plana. És realment, senzill
i ràpid.
Quina és la teva relació amb
el disseny? Sempre hi has es-
tat vinculat? Jo sóc de disseny
pràctic. Sóc tècnic i el que bus-
co és la comoditat i senzillesa.
M’agrada que eliminin passos i
preocupacions innecessaris en
el nostre dia a dia.
Quin és el binomi practicitat i
disseny? La seva alçada és me-
nor de 3 centímetres, el que fa-
cilita molt l’accés a la dutxa. La
seva superfície de pissarra im-
pacta amb calidesa i suavitat.
És una combinació de moltes
propietats positives, entre elles,
la bellesa de la naturalesa.
Ara mateix, estàs centrat en
la seva comercialització? O
sempre es tenen altres pro-
jectes en ment? Actualment
estic centrat en la productivitat
ja que les exportacions estan
creixent a un ritme molt ràpid.
De totes maneres, trec temps
per a dos projectes més en dos
nous sectors. Tornaré a sor-
prendre.
Antilliscant, agradable i, sobretot, segur en
cas de caiguda
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 80
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
VEDIRECO, 21 anys al servei del clientDesprés de 21 anys de trajectòria, VEDIRECO, l’empresa líder en el sector de les finestres i tancaments, incorpora una sèrie de millores amb l’únic objectiu, com sempre, de trobar i oferir els millors dels millors productes en qualitat i preu.
VEDIRECO neix l’any 1993 a
Mont-roig del Camp, a la de-
marcació de Tarragona, amb
l’objectiu d’oferir solucions
particulars, singulars i de mà-
xima qualitat en el món dels
tancaments de la llar, oficines,
edificis institucionals o cons-
truccions diverses.
El creixement empresarial de
VEDIRECO ha estat fruit de la
confiança que els seus clients li
han dipositat, gràcies a l’oferta
d’un servei integral a l’hora de
plantejar, executar i dissenyar
tancaments que aporten un
valor afegit a l’espai construc-
tiu . L’empresa compta amb un
ampli equip de professionals,
des de la direcció, l’administra-
ció i el servei comercial, fins a
directius d’obra i instal.ladors.
Segons Oscar Serrano, funda-
dor i màxim responsable de
VEDIRECO, ”els clients són els
nostres principals avaladors,
perquè confien en nosaltres
i perquè la nostra empresa
ha evolucionat d’una manera
contínua, pas a pas però amb
seguretat. Podem oferir la més
alta qualitat i la màxima ga-
rantia en tota la nostra àmplia
gamma de productes. Volem
continuar satisfent les neces-
sitats més actuals dels nostres
clients”.
En els últims mesos, VEDIRE-
CO s’ha integrat dins el grup
DOCOS, un nou concepte
de solució integral per a tota
mena de serveis i productes
que es puguin necessitar en
una llar. L’objectiu de DOCOS
no és altre que facilitar al
client el procés de construir,
reformar o millorar la seva llar.
DOCOS disposa de més de
2.000 metres quadrats d’expo-
sició on el visitant pot conèixer
l’àmplia oferta de VEDIRECO
i de moltes altres empreses
líders especialitzades en de-
coració, jardineria, climatitza-
ció, seguretat, assegurances,
cuines, banys i mobiliari, cor-
tines i tèxtil, disseny d’interiors
i jardins, etc.
VEDIRECO avança,canvia, millora i
s’actualitza per seguir liderant el mercat de
les finestres itancaments
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 81
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
BANYS INTERIORISME
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 82
El bany Missió: sentir-s’hi còmode
El bany és una de les zones
de casa on és més important
sentir-s’hi a gust i sentir-nos-
el nostre, i no perquè sigui pe-
tit vol dir que hi tenim poques
possibilitats a l’hora de disse-
nyar-lo, renovar-lo o decorar-lo.
Dependrà de l’estil personal de
cadascú l’aire que voldrem do-
nar-hi: modern, sofisticat, sen-
zill, funcional, rústic, etc. Les
possibilitats, com en qualsevol
racó de la llar, són infinites,
només cal tenir clar com ens
agradaria que fos i començar a
pensar la combinació de tons i
textures.
Si el nostre bany és més aviat
petit, ens convindrà buscar-hi
sensació d’amplitud, pel que
Redaccióconvindria defugir colors molt
vius o foscos que ens fessin
veure l’estança encara més
reduïda. Pels banys petits, us
proposem algun mobiliari que
us donarà un toc molt modern
al vostre bany i, a la vegada,
us ajudarà en l’organització de
l’espai. És el cas, per exemple,
dels mobles d’emmagatze-
matge, són estilosos pel que
fa al seu disseny i completa-
ment funcionals ja que podem
utilitzar-los per organitzar les
tovalloles, sabons, esponges i
d’altres complements. El mobi-
liari estaria bé que l’escollíssim
d’acord amb els colors del bany
i els materials emprats.
Pel que fa a la il·luminació, ja si-
guin banys petits o més grans,
no hi ha res com aconseguir
que hi entri llum natural.
Un dels grans dilemes pel que
fa als banys és prendre la de-
cisió entre instal·lar-hi una
banyera o una dutxa. Aquí hi
juguen varis factors: el pressu-
post amb el qual comptem, els
metres quadrats dels quals dis-
posem i les necessitats de les
persones que l’utilitzen.
Pel que fa als accessoris, el
nombre que en posem i com
els distribuïm farà que acabem
de decorar el bany amb l’estil
que busquem o bé que el car-
reguem amb complements in-
necessaris que potser és carre-
garan l’estètica que buscàvem.
Cal intentar trobar l’equilibri
entre l’estil del nostre bany i
els complements amb el qual
l’acabem de vestir.
Si estem reformant el nostre
bany, hem de tenir en compte
una sèrie de premisses que a
vegades passen desapercebu-
des i després tenen difícil re-
mei. És el cas de pensar bé on
col·loquem el wàter per tal de
no fer-ho en un lloc inadequat;
tenir en compte la ventilació i,
finalment, reservar uns espais
que ens serviran per emmagat-
zemar-hi els complements del
bany.
Un dels grans dilemes és si posem banyera
o bé dutxa
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 84
MOBILIARI INTERIORISME
Com vestir la teva llar Mobles per a tots els gustos i estils
Els mobles no només fan un
servei a la llar, sinó que la ves-
teixen de cap a peus i li trans-
fereixen estil i personalitat. Els
mobles els escollim en funció
de les nostres necessitats i les
nostres preferències, però a ve-
gades també els comprem per
decorar estances i convertir un
espai que abans era invisible
a la vista en un racó ple d’en-
cant. O una estança desaprofi-
tada en una habitació pràctica i
funcional.
Hi ha qui es decanta per mo-
bles d’estil més clàssic, hi ha qui
Viu Tarragonaprefereix els rústics, d’altres els
d’avantguarda...hi ha cases on
els mobles són els protagonis-
tes de la llar, d’altres compten
només amb els imprescindibles
o completament funcionals...
sigui com sigui, els mobles ens
diuen molt d’una casa i de les
persones que hi viuen i, el que
és cert, és que a l’hora d’esco-
llir-los sabem que la vestiran
durant molts anys.
A l’hora de moblar la nostra llar,
la decisió sobre quins mobles
escollir sempre és important.
Ja visquem en una casa, en un
dúplex, en un pis ampli o en un
de petit, sigui l’entorn que ens
envolta rural o urbà, cada habi-
tatge necessitarà uns mobles
que cobreixin les seves neces-
sitats i que li donin aquell aire
desitjat.Les possibilitats són
infinites, i en funció dels mo-
bles que escollim, del material
amb el qual estan fets, del lloc
on els ubiquem i dels comple-
ments que hi afegim, la nostra
llar tindrà un aire modern, clàs-
sic, romàntic o vintage...També
hi ha molts mobles que ens
ofereixen múltiples recursos
i funcions, molt adequats per
habitatges petits on cada racó
és important.
Escollir els mobles adequats
requereix prendre decisions
encertades. La versatilitat és
una de les principals caracte-
rístiques del mobiliari actual
per adaptar una mateixa peça a
diferents espais.
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 85
MOBILIARI INTERIORISME
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 86
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Mobles Plana38 anys moblant i decorant
Mobles Plana posa a l’abast
dels clients una àmplia gamma
de productes de mobiliari per a
la llar, així com tot tipus de com-
plements i serveis (objectes de
decoració, fusteria, pintura,
cortines....). El tracte amb el
client i la fidelització d’aquests
pels productes de Mobles Pla-
na, diferencia aquests establi-
ments d’altres.
Especialistes del confort
Mobles Plana és el distribuïdor
de les marques referents mun-
dials en el confort, Stressless i
Laz’boy.
Aquests sofàs i butaques es fa-
briquen en diferents mides per
a que s’adaptin a cada persona,
i estan dissenyats ergonòmica-
ments per a mantenir sempre
una bona postura de l’esquena
quan estem llegint o mirant la
televisió.
A Mobles Plana hi podrem tro-
bar una gran varietat de mo-
dels, en diferents mides, per
a poder provar el seu màxim
confort.
Mobles Plana
Prat de la Riba, 13
43001Tarragona
Tel: 977 240 969- 977 214 463-
www.moblesplana.com
Situat a l’avinguda Prat de la Riba 13 de Tarragona, hi trobarem tant el mobiliari de línies més tradicionals dels millors fabricants del mercat com les tendències més actuals del moble contemporani, amb productes nacionals i italians.
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 87
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
MOBLES JARDÍ INTERIORISME
Cada vegada donem més im-
portància al mobiliari exterior
de la nostra llar, ja que és una
part més de casa, una conti-
nuació. Ja sigui el nostre jardí
o la nostra terrassa, ens agrada
veure-ho “ben vestit” i en har-
monia amb la decoració que
tenim a l’interior.
I és que quan arriba el bon
Viu Tarragona
Mobiliari per a jardins i terrassesVestir l’exterior de la nostra llar
Amb el bon temps solem fer més vida a la terrassa o al jardí
que a l’interior de casa
temps, si gaudim d’un espai a
l’exterior, ja sigui un jardí o una
terrassa, possiblement hi fem
més vida que a l’interior, ja que
la llum i temperatura exterior
ens donen vida.
Davant d’aquesta tendència,
cada vegada més, el mobiliari
exterior compta amb materials
elegants i soferts davant les
inclemències del temps que fa
que no haguem de patir en ex-
cés amb la pluja. Si ens agrada,
la combinació de diferents ma-
terials amb vidre li pot donar un
estil molt exclusiu i elegant.
Pel que fa al mobiliari, hi trobem
taules amb cadires a conjunt,
sofàs per a l’exterior, tamborets
de tot tipus, hamaques, balan-
cins, butaques, para-sols, etc.
Tot és qüestió de decidir quin
estil i quina funcionalitat li vo-
lem donar a l’espai disponible
i decorar-lo com una estança
més de la nostra llar.
Si ja tenim mobiliari d’exterior
però el que desitgem és reno-
var-ne la imatge, tenim al nos-
tre abast una gran varietat de
coixins, fundes i accessoris i
complements que ens ajudaran
a donar-li un nou aire.
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 88
Gustau i Carlos, els gerents.La seva premissa: Treballar colze a
colze amb els seus clients peraconseguir els millors resultats
Els especialistes diuen la sevai participen del formats col·laboratius de GCD
SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68,
Local 11-13 · 43002 de Tarragona
Tel. 977243364
[email protected] • www.grupgcd.com
Segueix-nos a:
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 89
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
GCDEstudis i projectes, materials i assessoramentGrup GCD és una empresa li-
derada per dos joves Gustau
Comes Dalmau i Carlos Mansi-
lla, que han apostat per vèncer
la por natural del sector de la
construcció i han trobat la seva
oportunitat en un nínxol que
requeria més especialització i
personalització d’uns serveis
que a causa de la conjuntura
econòmica s’estaven perdent.
Amb treball i tenacitat estan
aconseguint posicionar-se com
a referents en el sector de la
construcció i materials d’avant-
guarda de la província.
Si alguna cosa els caracterit-
za és la seva contínua i activa
lluita per estar a l’última en els
productes més innovadors del
sector i avançar per tal de po-
der oferir un servei de qualitat i
productes singulars.
En GCD qualsevol projecte és
possible, no hi ha repte que no
acceptin i escull que no es pro-
posin salvar.
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 90
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Tolder“Els de tota la vida”L’empresa va néixer amb la creació d’un taller per a la fabricació d’articles de protecció solar i intempèrie.
L’emblema de Tolder és el sím-
bol de l’esperit de superació
profundament arrelat a la nos-
tra companyia. és un esperit
que ens compromet i que posa
l’equip tècnic més qualificat a
disposició del client per tal de
trobar-li les millors solucions i
els millors materials.
Això ens aparta sistemàtica-
ment de la mediocritat.
Val a dir que Tolder va ser la
primera empresa de fabrica-
ció de tendals a la província de
Tarragona. Inicialment situada
davant l’església de Sant Fran-
cesc, a l’antiga carretera de Va-
lència per la qual passaven tots
els camions, temps en els que
es feien reparacions de tendals
de camió. Actualment, cobrim
tota la Península Ibèrica, ja que
la nosta capacitat productiva
i know-how que hem adquirit
durant anys ens ho permeten.
Realitzem treballs de jardí com
carpes, tendals, pèrgoles, co-
bertes de piscines, etc. El valor
afegit del nostre servei va més
enllà de la fabricació i muntat-
ge de tendals, oferint un servei
global d’assessorament d’imat-
ge i disseny en cada projecte
realitzat.
Més enllà de lafabricació i muntatge
de tendals, oferimun servei globald’assessorament
d’imatge i disseny en cada projecte realitzat
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 91
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
L’esforç al llarg de 5 genera-
cions per tal de desenvolupar
projectes cada vegada més tèc-
nics ens ha portat a una dinà-
mica d’evolució constant en la
qual ens adaptem a les exigèn-
cies del mercat. Anteriorment,
realitzàvem únicament la fabri-
cació i instal·lació de cada pro-
jecte, i actualment disposem
d’un servei d’assessorament en
el qual proposem a cada client
la solució que millor s’adapti a
les seves necessitats.
L’aval de la nostra experiència
són els nostres clients. La nos-
tra cartera de clients n’és una
prova, ja que existeixen nom-
broses famílies que sol·liciten
els nostres serveis generació
rere generació.
Camí Mas Llagostera, s/n
43762 La Riera (Tarragona)
www.tolder.com
977 655 870
La qualitat en producte i servei és el que ens
permet ser una empresa de referència
en el sector
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 92
PISCINES INTERIORISME
Gaudir d’una piscina al jardí és
un luxe immens quan arriba el
temps de la calor. Cada vegada
més, les piscines ens brinden
infinites possibilitats en quant
al disseny que fan que cada ve-
gada siguin més agradables a la
vista. Encara que el nostre jardí
no sigui massa gran, tenir-hi un
Viu Tarragona
raconet on poder capbussar-se
a l’estiu és quelcom que s’agra-
eix molt.
És important decidir on ubi-
quem la piscina, ja que hem de
tenir en compte les hores de
sol que tindrà. L’ideal és que
rebi sol durant la major part del
dia, d’aquesta manera podrem
mantenir l’aigua a una tempe-
ratura agradable per al bany.
S’aconsella també no tenir-hi
plantes a prop, ja que llavors
ens podem trobar amb moltes
fulles caigudes a l’aigua que
l’embruten i proporcionen mala
olor. A banda, si hi tenim plan-
tes molt grans a prop, això farà
que a vegades impedeixin que
ens arribin els raigs del sol.
Piscines desmuntables
Aquest tipus de piscines no re-
quereixen obres, ni permisos,
són econòmiques i cada ve-
gada, són més elegants. A l’hi-
vern, ben plegades, no ocupen
espai, i a l’estiu ens permeten
refrescar-nos quan la calor es
fa insuportable i només l’aigua
ens pot treure la xafogor. N’hi
ha de diferents mides, així que
no cal disposar d’un gran espai
per poder tenir piscina.
Ens hem de treure del cap les
piscines inflables de fa uns
anys. Actualment, hi ha moltes
opcions de piscines senzilles
i elevades que poden arribar a
ser molt sofisticades i donar un
toc elegant al nostre jardí. N’hi
ha que tenen l’exterior de fusta
i l’interior d’acer inoxidable que
ronden els 2.000€.
Piscines al jardíMolt apreciades quan arriba la calor
Per ubicar la piscina hem de tenir en
compte les hores de sol que rebrà
Març-Abril 2014
CLIMATITZACIÓ INTERIORISME
VIU Tarragona | 93
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 94
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
CuinesXey, una de les principals marques del sector Per a Xey, la cuina és l’estança més important de la llar, “el lloc on neixen les històries que emocionen”. Xey crea cuines que es mereixen ser viscudes i dissenya ambients ques’adapten a l’estil de cada persona
Xey és una companyia interna-
cional que compta amb més de
40 anys d’història i que aposta
per la bellesa, la qualitat, como-
ditat, seguretat i durabilitat del
seu producte: les cuines.
La filosofia de Xey és crear es-
pais càlids i de confort que
s’adaptin a cada llar i als di-
ferents gustos i estils sense
deixar de banda el disseny i la
funcionalitat. Xey ofereix versa-
tilitat perquè la cuina s’adapti a
l’estil de vida de cada persona
i a les seves preferències i ne-
cessitats, capacitat -dissenya
unes cuines que ofereixen una
àmplia capacitat d’emmagat-
zematge en espais còmodes i
plens d’utilitat-, confort, estèti-
ca i innovació . I és que la línia
de disseny de la marca aposta
per cuines agradables, espais
únics a la llar creats amb mate-
rials de qualitat que constant-
ment busquen sorprendre.
Xey treballa constantment en
la recerca materials o acabats
d’avantguarda i de la millor
qualitat capaços d’integrar-se
al mercat d’una manera com-
petitiva. Pel que fa a l’equipa-
ment de la cuina, Xey vetlla per
l’ergonomia, és a dir, busca
l’optimització del lloc de treball
en relació a les persones que
l’utilitzen i de les seves necessi-
tats a través del disseny. Això
ho té en compte a l’hora de col-
locar els taulells i les superfíci-
es de treball, els quals procura
que estiguin a l’alçada adequa-
da; a l’hora de configurar els
interiors, disposar els calaixos
i l’emmagatzematge. D’aquesta
manera, els usuaris poden fer
moviments còmodes i ràpids a
la cuina i evitar males postures
que podrien venir provocades
per una alçada inadequada de
les superfícies o per uns arma-
ris col·locats de manera que en
dificultin l’accés.
A més a més, Xey potencia el
seu servei integral per oferir
una resposta global en el sector
del moble als seus clients i ofe-
reix tot tipus de mobiliari per a
les cuines: calaixos, mòduls per
a les escombraries, per l’aigüe-
ra, mòduls raconers, columna,
mòduls penjants, il·luminació
i tot tipus d’accessoris per a
la paret que facilitin l’accés a
eines o productes d’ús diari.
El disseny de Xey s’orienta a
tot tipus de cuines, d’estil més
avantguardista o més rústic,
cuines de mida gran o de més
petites, estances aïllades o
espais oberts que vertebren
l’interior de la llar. Per a més
informació, podeu consultar-ne
el catàleg a: www.xey.es
SANITISA
C/ Rovira i Virgili, 29
43002 Tarragona
Telèfon 977 224 460
Cuina en liquidació
DESCOMPTE
6O%
• Mobiliari de cuina i bany• Servei de reformes integrals (obra de paleta, lampisteria, serralleria, etc.)• Estudi i pressupost sense compromís
ENS ADAPTEM A LES SEVES NECESSITATS
Distribuciones Sanitisa, S.L. Rovira i Virgili, 29. Tel 977 22 44 60. Tarragona
Cuina lacada blanca, promoció
DESCOMPTE
2o% DESCOMPTE
5O%
Liquidació sanitarisi complements de l’exposició
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 96
TENDALS INTERIORISME
Tendals i pèrgoles Protecció del sol i nous espais plens d’encant
A l’hora de fer un tancament
a la nostra llar ja sigui per pro-
tegir-nos del sol o bé disposar
d’un nou espai que ens permeti
gaudir d’una estança a l’aire
lliure quan el temps ho permet,
tenim infinites possibilitats que
escollirem en funció de les nos-
tres preferències o necessitats.
Si disposem de poc espai, la
millor opció són els para-sols.
Són pràctics, de fàcil transpor-
tar i, d’aquesta manera, podem
ubicar-los allí on ens convingui
Viu Tarragonagaudir de l’ombra en cada mo-
ment.
Una atractiva opció són les
pèrgoles, les quals s’adapten
a qualsevol tipus d’entorn, des
de l’estil més rústic fins al més
avantguardista. Les pèrgoles,
en funció de l’estil amb el qual
es volen projectar, poden ser
tant de fusta com d’alumini.
Les pèrgoles de fusta poden ser
una construcció única d’aquest
material o bé combinar-lo amb
un tendal de lona que puguem
desplegar o recollir en funció
de la climatologia. Les pèrgoles
vesteixen molt l’espai i ens ofe-
reixen una estança a l’aire lliure
però protegida del sol.
Pel que fa als tendals, són tot
un món de tipus, mides, colors
i teixits que fan que molts, a
banda de la seva funció de pro-
tegir del sol, siguin un element
decoratiu en sí mateixos. Hi
ha el model de braços invisi-
bles – adequats per a balcons
i façanes de grans dimensions-,
model cofre – amb una caixa
frontal que millora la protecció
de la lona-, models motorit-
zats, models plans, enrotlla-
bles, models capota...Els esco-
llirem tenint en compte l’espai
on els ubicarem i la funció per
la qual els comprem.
Finalment, també hi ha els
tancaments que es poden fer
amb sostres i cortines fixes o
mòbils.
Amb aquestessolucions podemcrear nous espais
a l’aire lliure
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 98
La MatalasseriaEquips de descans d’alta qualitat
La Matalasseria és l’empresa
de referència de Tarragona a
l’hora d’oferir productes de
descans d’alta qualitat, i comp-
ta amb més de 18 anys d’ex-
periència i especialització en el
sector.
Des de l´inici ha anat incor-
porant les marques amb més
prestigi i reconeixement a nivell
nacional i mundial per l’excel-
lent qualitat i reputació dels
seus productes. Alguns exem-
ples en són les marques Tre-ca de París, Simons, Dorelan,
Spaldin, Dicon o Tempur.
La Matalasseria és una em-
presa independent, no condi-
cionada per grans firmes, on
el client que desitgi descansar
i dormir bé pot escollir lliure-
ment el producte de qualitat
que més s’ajusti a les seves ne-
cessitats.
L’empresa ofereix un asses-
sorament personalitzat, clar i
imparcial sobre la qualitat dels
productes, amb la idea que el
consumidor pagui el preu just i
comenci a descansar realment bé.
L’equip de muntatge, espe-
cialitzat només en equips de
descans des de fa ja més de 15
anys, munta i comprova cada
llit per tal de que funcioni cor-
rectament i el client quedi satis-
fet tant en el lliurament com en
el seu servei postvenda.
El nostre equip de muntatge munta
i comprova cada llit que venem
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 99
Le invita a disfrutar de noches únicas
www.treca-interiors-paris.com
- P
hoto
: M
iche
l Gib
ert
Avda. Vidal i Barraquer n° 18(Frente al Parc Central y Eroski)
43005 TarragonaTel: 977 229 993 - www.lamatalasseriatgn.com
La Matalasseria
14_125_matalesseria_210x297_supercad.indd 1 27/02/14 17:16
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 100
LLARS DE FOC INTERIORISME
Llars de focN’hi ha de molts estils i de diferents materials
BarbacoesLes de gas marquen les darreres tendències
Quan arriba el bon temps és el
moment de pensar en les llars
de foc, ja que és quan – si tenim
la intenció de comprar-ne - en
trobarem a millor preu. Una llar
de foc escalfarà la nostra llar i,
a més a més, li donarà un toc
distintiu i acollidor. L’escalfor
que ens procura la llar de foc
és la més agradable, ecològica,
barata i decorativa que podem
trobar.
L’estil de la llar de foc varia,
principalment, si on la volem
ubicar és una llar urbana o ru-
ral. L’element principal que va-
ria és l’estil, ja que en el primer
cas apostarem per un de més
modern i, en el segon, més
rústic. D’estils n’hi ha molts i de
diferents que s’adaptaran al de
la resta de mobiliari i elements
decoratius de casa: podem
Cuinar a l’exterior és un plaer
quan arriba el bon temps i, a
la vegada, ens estalvia males
olors a la cuina interior de casa.
Cada vegada més disposem
d’un ampli ventall d’estils i ma-
terials pel que fa a les barbaco-
es. En funció del nostre pressu-
post, en podem trobar des de
les típiques senzilles i petites
de metall fins a estructures de
pedra, o barbacoes de disseny
que són en sí un element deco-
ratiu més del jardí o terrassa.
N’hi ha de diferents materials –
de ferro, de totxana, de pedra- i
de mòbils i de fixes, tot dependrà
també, del nostre estil i de la fun-
cionalitat que li vulguem donar.
Viu Tarragona
Viu Tarragona
Cada dia disposem d’un major ventall d’estils, materials i preus de barbacoes
apostar per llars de foc moder-
nes, rústiques, de llenya, anti-
gues, de pedra, cantoneres, etc.
Els materials, també varien: pe-
dra, marbre, ferro, alumini, pe-
dra polida, maó, etc. Hi ha llars
de foc de gas natural o propà,
llars de foc elèctriques...
Està clar, que qui disposa d’un
espai a l’aire lliure li agrada te-
nir una barbacoa que li permeti
fer menjars a l’exterior que són
l’excusa per reunir família i/o
amics i gaudir d’una bona esto-
na a l’aire lliure.
Pel que fa a la cocció, n’hi ha de
gas – les quals estan molt de
moda els darrers temps ja que
permeten cuinar més ràpid i
embruten menys-, de carbó, de
llenya, etc.
Les llars de foc són un món i,
segons on les ubiquem, els hi
donarem major o menor prota-
gonisme, ja que n’hi ha que són
l’element principal de l’estança
i d’altres que aprofiten un racó
d’una habitació de la llar. Ja si-
guin llars de foc d’estructura
penjant, incrustades a la paret
o bé situades enmig del menja-
dor, està clar que la llar de foc
reflecteix l’estil de l’habitacle i li
proporciona un toc únic.
VIU TARRAGONA INTERIORISME
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 101
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 102
CLIMATITZACIÓ INTERIORISME
La climatització de la llarCalefacció i aire condicionatA l’hora de controlar la temperatura de la nostra llar, tant si és per escalfar-la com perrefredar-la, cal tenir en compte una sèrie de mesures per tal d’optimitzar el consum energètic.
El més important és comptar
amb un aïllament tèrmic ade-
quat de l’habitatge. Així doncs,
convé que la nostra llar compti
amb sostres i parets ben aïllats
i amb finestres que tanquin
adequadament. L’orientació de
l’edifici també hi fa molt.
Tot i així, sigui quina sigui l’ori-
entació, a l’hivern és qüestió
de deixar entrar la màxima ra-
diació solar, el que ens farà es-
talviar en calefacció. En canvi,
a l’estiu, si impedim el pas del
sol, estalviarem refrigeració.
Aquí és on entren en joc els ten-
dals, les persianes i cortines,
les quals permeten conservar
la calor quan ens convé i eviten
l’entrada de calor a l’estiu.
A l’hora d’instal·lar un equip per
produir fred i/o calor a la llar, és
recomanable tenir en compte
l’ús que se’n farà i les dimen-
sions i característiques dels
espais a escalfar o refredar.
A banda, s’ha de realitzar un
adequat manteniment i revisió
dels equips de climatització,
d’aquesta manera s’allargarà la
vida dels equips i es millorarà la
seguretat de les instal·lacions.
Calefacció
A l’hivern, una temperatura de
19-21ºC és suficient
per gaudir d’un con-
fort adient. La ubi-
cació òptima dels
radiadors és sota les
finestres per afavorir la
correcta difusió de l’aire
calent per l’habitació i és
convenient no tapar-los amb
Viu Tarragonamobles per obtenir la màxima
radiació de calor.
Pel que fa a la calefacció, la in-
dividual central, tant de gas na-
tural o propà com de gasoil, és
una de les més comunes. Pro-
porciona una escalfor uniforme
per tota la casa.
Una altra opció són els emis-
sors termoelèctrics, una vari-
ant de la calefacció elèctrica
recomanable en habitatges pe-
tits on no es pot instal·lar una
caldera de gas o gasoil.
També hi ha l’opció de tenir ca-
lefacció i aire condicionat amb
un sol aparell, instal·lant una
bomba de calor reversible.
Aire condicionat
A l’estiu, una temperatura de
26ºC és suficient i amb ella
no es consumeix energia en
excés. Els aparells de refrige-
ració s’han d’instal·lar en llocs
on incideixi poc el sol directe i
que tinguin una bona circulació
d’aire.
Un ventilador, preferentment
de sostre, ens pot oferir un con-
fort adequat. És la solució més
econòmica i n’hi ha de molts
tipus: de peu, de terra, de sos-
tre, de taula...tret els del sostre,
els altres els podem anar tras-
lladant a les estances de la llar
on més ens convingui. A més
a més, la majoria disposen de
diferents velocitats i n’hi ha que
també es poden programar.
Si volem escollir un sistema
de climatització per la llar, els
splits són els més comuns.
Són equips que poden variar
pel que fa al seu funcionament
i característiques segons el
tipus d’instal·lació. Al mercat
hi trobem l’split fixe -el més
econòmic de mantenir- que
és un ventilador o evaporador
situat a l’interior de la vivenda
i un equip compressor situat a
l’exterior. Aquests aparells, dels
quals n’hi ha diferents models,
es poden ubicar dalt de les pa-
rets i es controlen a través d’un
control remot.
També hi ha l’split mòbil, ideal
per a vivendes petites i que no
requereix d’obres ni d’instal·la-
cions i el qual es pot traslladar
per les diferents habitacions de
la llar, i el multisplit, un sistema
equipat amb varies unitats inte-
riors i una exterior, ideal per a
vivendes unifamiliars.
Una altra opció és el sistema
d’aire fred i calor per conduc-
tes. És un sistema centralitzat
que es col·loca al fals sostre de
la vivenda. La seva instal·lació
requereix la col·locació d’un
equip que bombegi l’aire
per totes les estan-
ces, com ara una
bomba de calor. Per
col·locar-lo, necessi-
tem fer obres.
Altres opcions són els sistemes
per compressió que tenen dos
unitats, una interior i una altra
exterior.
PUBLIREPORTATGE INTERIORISME
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 103
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 104
Al·lèrgies Tot el que cal saber
En els darrers anys ha crescut
el nombre de persones afecta-
des per al·lèrgies en els països
desenvolupats. Això s’atribueix
a diferents sectors, però, prin-
cipalment, destaquen els genè-
tics i els ambientals –la conta-
minació-.
Les al·lèrgies es relacionen amb
malalties de l’aparell respiratori
com l’asma, la rinitis i la conjun-
tivitis; malalties de la pell com
l’èczema i la urticària o aquelles
reaccions greus d’inici ràpid
que afecten conjuntament la
pell, l’aparell respiratori i/o el
cardiovascular.
Causes
Quan el sistema immunitari ha
fabricat unes defenses (anti-
cossos) que reconeixen un al-
lèrgen determinat, s’alliberen
unes substàncies químiques
que desencadenen una reacció,
que és la que provoca els símp-
tomes de l’al·lèrgia. El nostre
cos pot entrar en contacte amb
l’al·lèrgen de diferents mane-
res: contacte directe amb la pell
o les mucoses, inhalació, inges-
tió, injecció...
Els símptomes
Poden variar segons les perso-
nes, però els més comuns són:
dificultat per respirar, picor al
nas, ulls, coll, la pell, erupci-
ons cutànies, llagrimeig i con-
juntivitis, secreció nasal, es-
ternuts, mal de cap, urticària...
Diagnòstic
Els al·lergòlegs són els met-
ges especialistes que fan el
diagnòstic, i són ells qui poden
indicar les mesures preventives
específiques així com el tracta-
ment més adient per la pato-
logia que presenti la persona
afectada. Algunes de les proves
que es pot demanar que realit-
zin són les proves cutànies i els
anàlisis de sang. Si creiem que
podem ser al·lèrgics a algun
factor, el primer que podríem
fer és fer-nos una prova per de-
tectar-ho.
La primavera és l’època de les
al·lèrgies. Normalment, per qui
en pateix, la temporada en-
tre l’hivern i l’estiu acostuma
a ser la de “més risc” de tot
l’any. L’al·lèrgia és una respos-
ta immunològica exagerada del
nostre organisme quan entra
en contacte amb substàncies
o elements externs que gene-
ralment no són nocius i que no
afecten a les persones que no
en són al·lèrgiques. Els al·lèr-
gens més comuns són els àcars
de la pols, el pol·len, el pèl d’ani-
mals i les espores dels fongs. La
reacció a·lèrgica també pot ser
provocada per aliments, làtex,
medicaments, picades d’insec-
tes, etc.
Anna Escolà
Els al·lergòlegs són els metges especialitzats que diagnostiquen i tracten l’al·lèrgia
VIU TARRAGONA SALUT
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 105
AL·LÈRGIES SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 106
Al·lèrgia al pol·len Una de les més comunes quan arriba la primavera
La major part del pol·len que
produeix al·lèrgia és transpor-
tat pel vent. Quan una persona
sensibilitzada a un determinat
pol·len es troba en una zona on
aquest hi és en concentracions
elevades i el respira, es desen-
cadena la reacció al·lèrgica.
L’època de pol·linització de les
plantes està en funció del tipus
de planta, de les condicions
climàtiques i de la situació
Moltes persones són al·lèrgi-
ques al pol·len, el que es ma-
nifesta amb símptomes de
rinoconjuntivitis, asma bron-
quial i/o cutanis que poden
ser d’aparició aguda i de gran
intensitat. Es calcula que entre
un 2 i un 5% de la població ge-
neral es al·lèrgica a algun tipus
de pol·len.
L’agent que causa aquesta
al·lèrgia és el pol·len, un polsim
format per grànuls micros-
còpics que són les cèl·lules
masculines reproductores de
les plantes amb flors. La seva
funció és la de fertilitzar la planta.
Redacció
El pol·len són les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors
geogràfica. Per tant, l’època en
que es desencadeni l’al·lèrgia
dependrà del tipus de pol·len al
qual s’estigui sensibilitzat. La
major part de les plantes que
produeixen al·lèrgia pol·linitzen
els mesos de primavera (enca-
ra que algunes ho fan a la tardor
- hivern).
Algunes mesures preventives
En primer lloc es important
identificar el pol·len al qual
s’és al·lèrgic, ja que això per-
met conèixer les plantes que el
produeixen i l’època de pol·linit-
zació. Cal tenir en compte que
les concentracions de pol·len
son més altes a la matinada i al
vespres. Tanmateix, en els dies
assolellats, secs i amb vent es
quan hi ha gran quantitat de
pol·len a l’ambient.
Durant l’estació pol·línica
s’haurien de mantenir tanca-
des les finestres del domicili
durant la nit. Quan es viatja
en cotxe, també s’haurien de
mantenir les finestres tanca-
des. En aquesta època, s’hau-
ria d’evitar utilitzar la moto o la
bicicleta, o bé tallar la gespa,
escombrar terrasses o passejar
per parcs o jardins on hi hagi les
plantes a les que s’és al·lèrgic.
Tampoc s’hauria d’estendre la
roba a l’exterior ja que s’hi pot
acumular pol·len.
Estadísticament, un 15% de
parelles en edat reproductiva
tenen problemes de fertilitat i,
en aquest sentit, l’Estat Espan-
yol, és uns dels països capda-
vanters on més tractaments de
reproducció assistida es realit-
zen cada any.
Degut a l‘increment de les
consultes sobre la infertilitat
a la nostra demarcació i amb
l’objectiu de resoldre dubtes
i explicar les diferents causes
sobre aquesta qüestió, la Clí-
nica Biogest de Reus orga-
nitza la 1era. Jornada sobre
la reproducció assistida a la
Demarcació de Tarragona, el
proper 20 de març a Reus (Ho-
tel NH, a les 18.00h). L’objectiu
és que tots aquells interessats
puguin conèixer quins poden
ser el motius de la infertilitat i
com solucionar-los. La jornada
comptarà amb els millors es-
pecialistes de la demarcació i
exposarà les causes naturals,
laborals, econòmiques i so-
cials; les diferents alternatives
terapèutiques, l’aportació en
aquest àmbit de l’industria
farmacèutica i els diferents
mètodes per tal d’obtenir un
embaràs.
El director mèdic de Biogest, el
Doctor Jordi Aragonès Sana-
huja destaca que el ritme social
que actualment viu la nostra
societat no va d’acord amb el
cicle natural de la dona, doncs
la “màxima fecunditat, que és la
possibilitat d’aconseguir l’em-
baràs en un cicle, és d’entre un
20 i un 25% i , a la vegada, si
es mira per edats, sabem que
Març-Abril 2014
PUBLIREPORTATGE SALUT
VIU Tarragona | 107
Primera jornada sobre la reproducció assistida a la demarcació‘Vols tenir un fill i no pots?’ Es pretén resoldre els dubtes existents sobre la infertilitat
En els darrers anys i degut a diferents factors, cada vegada es triga més a prendre la decisió de formar una família i, quan aquesta es pren, per altres causes colaterals, l’embaràs s’endarrereix en excés.
aquest pic màxim és al vol-
tant dels 25 anys de la dona”.
D’aquestes xifres s’explica que
més de 4 milions de nens a tot
el món hagin nascut gràcies a
les tècniques de reproducció
assistida.
Pel Dr. Jordi Aragonès, hi ha
alguns mites que han envoltat
aquests temes, moltes vegades
provocats pel desconeixement
o pel què diran, com que abans
s’associava la infertilitat a la
dona, “ara, en canvi, es coneix
que la infertilitat la poden patir
a parts iguals, la dona i l’home
i també poden donar-se causes
mixtes, és a dir, que afectin a
tots dos membres de la parella”
per tant, caldrà estudiar i ana-
litzar tot amb cura per definir
bé el diagnòstic de la infertilitat.
La 1era. Jornada sobre la repro-
ducció assistida a la Demarca-
ció també tractarà sobre la pre-
servació de la fertilitat com a
Els millors especia-listes exposaran les diferents causes i
tractaments existents per a cada cas
conseqüència dels tractaments
oncològics i aclarirà els dife-
rents mètodes de reproduc-
ció assistida i els millors per a
cada cas: inseminació artificial
conjugal, inseminació artificial
de donant, fecundació in vitro,
microinjecció espermàtica,
diagnòstic genètic preimplan-
tacional, ovodonació, recep-
ció d’embrions, transferència
d’embrions criopreservats,
congelació de semen i congela-
ció d’oòcits.
DEPILACIÓ SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 108
Depilació Cada cop més senzill i fàcil
cionals són l’afaitat, la depilació
amb cera i l’ús de cremes depi-
latòries. Darrerament ha guan-
yat terreny la fotodepilació i la
depilació làser.
Aquesta és una tècnica que
consisteix bàsicament en l’apli-
cació d’un feix de llum làser al
pèl que es vol eliminar. Si ens
estem plantejant fer-nos la
depilació làser, ens anirà bé
conèixer, per exemple, en què
Els cànons de bellesa del món
occidental marquen la depi-
lació com un dels principals
clams estètics, sobretot, pel
que fa a les dones. Ara bé, cada
vegada hi ha més homes que es
depilen. Avui en dia, hi ha una
gran varietat de mètodes que
tenen l’objectiu de facilitar-los
la depilació i fer-la més pràctica
i menys dolorosa. Els més tradi-
Redacció
Amb l’aparició de nous mètodes, cada vegada tenim tècniques menys doloroses a l’abast. La depilació làser té cada vegada més adeptes
consisteix exactament el trac-
tament, si som o no bons candi-
dats per sotmetre’ns-hi, quina
eficàcia té o quins són els seus
possibles efectes secundaris.
En primer lloc, es recomana
fer-la un cop ja no estem bron-
zejats, per tant, a la tardor o hi-
vern. L’eficàcia del tractament
depèn en gran mesura del color
de la pell i el color i gruix del
pèl -com més gruixut i fosc si-
gui el pèl i més blanca sigui la
pell, millors seran els resultats-,
la profunditat del pèl i la seva
etapa de creixement. És per
això que es necessiten diverses
sessions per obtenir resultats.
Normalment el pèl tractat cau
o es debilita al cap de pocs dies.
El resultat acostuma a ser sa-
tisfactori i els efectes perduren
durant mesos o fins i tot anys.
La depilació làser és un tracta-
ment personalitzat, en el qual
cal adaptar el làser a les carac-
terístiques personals de cada
usuari.
Si no se’n fa un ús correcte, hi
pot haver efectes secundaris
o fins i tot nocius, tant en els
aplicadors del làser com en els
usuaris. La majoria són transi-
toris i poc importants, com ara
enrogiment de la pell i petites
inflamacions.
La depilació làser està total-
ment contraindicada en usua-
ris que han pres tractaments
per a l’acne un mes anterior a
la depilació, casos de fotosen-
sibilitat, en àrees del cos bron-
zejades, i en casos de febre o
infecció aguda.
Es recomana que la depilació
làser es faci en centres que tin-
guin metges amb formació en
aquesta tècnica. Abans d’ini-
ciar el tractament cal consultar
el dermatòleg o el metge amb
formació en depilació làser per-
què faci una valoració prèvia al
tractament.
L’eficàcia de la depilació làser depèn del color de la pell i el color i gruix del pèl
CIRURGIA SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 110
Hem de ser conscients que només aconseguirem treure’ns quilos de sobre amb una dieta sana. Si tenim la intenció de recórrer a la cirurgia, hem de posar-nos a mans d’un bonprofessional i conèixer en què consisteix el tractament
Com treure’ns centímetres de més Quan s’apropa el bon temps, comença “l’operació estiu”
Perdre centímetres de més no
vol dir menjar poc. El que hem
de fer és seguir una dieta sana
i saludable. Hauríem de procu-
rar un equilibri entre l’exercici
físic i el que mengem. SI volem
perdre pes, haurem de seguir
una dieta que ens recomani
l’especialista. El primer pas,
és marcar-nos un repte assoli-
ble que puguem complir. Sinó,
marcar-nos objectius impossi-
bles només farà que desmora-
litzar-nos i desmotivar-nos. La
constància és l’altre ingredient
principal de la recepta, junta-
ment amb l’exercici.
Qualsevol situació quotidiana
pot ser bona per fer exercici ex-
tra. Per què no anar a peu a tot
arreu on puguem? Per què no
substituir l’ascensor per les es-
cales? No podem oblidar tam-
poc, dormir adequadament. Si
el nostre son és reparador, ens
facilitarà la pèrdua de pes. En
general es recomana que els
adults dormin entre 7 i 8 hores
cada dia.
Si ens decantem per recó-
rrer a la cirurgia estètica, la
clau és posar-nos a les mans
d’un bon professional per
conèixer en què consisteix el
tractament al qual ens volem
sotmetre. Si desitgem fer-nos
un tractament de cirurgia de
contorn corporal, podem esco-
llir entre una liposucció o una
abdominoplastia. Abans de
decidir-nos, cal valorar amb el
professional una sèrie d’aspec-
tes tals com quins riscos exis-
teixen, com ens hem de prepa-
rar per la intervenció, quins són
els resultats, quan de temps
Viu Tarragonaduraran, com serà la interven-
ció, quan podrem reprendre
la nostra activitat normal, etc.
Alguns dels tractaments pels
quals podem optar són:
Liposucció: És un tractament
recomanat per a persones amb
un pes normal però amb zones
aïllades de greix concentrat. Tot
i que aquest tractament pot
realitzar-se a qualsevol edat,
sempre s’obtenen millors re-
sultats si la pell encara té elas-
ticitat suficient per tornar a re-
cuperar la silueta després de la
intervenció.
Lipolàser: La liposucció assisti-
da per làser consisteix en una li-
posucció en la qual el làser s’en-
carrega de trencar les cèl·lules
que formen el teixit greixós.
Gràcies a la calor generada per
l’acció del làser, s’aconsegueix
millorar l’aspecte de la pell de
la zona tractada.
Cellulaze: Aquest tracta-
ment elimina la cel·luli-
tis, és una tecnologia
en 3 dimensions que
ataca directament
l’estructura sub-
dèrmica.
A b d o m i -
noplastia:
És un trac-
tament indicat
per a persones
que estiguin en
bona forma física
però que tinguin la pell
abdominal flàccida o una
important quantitat de creix
i que no responen a dietes ni a
exercici.
Hauríem de procurar un equilibri entre
l’exercici físici el que mengem
PICADES SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 112
bre de llocs d’acumulació d’ai-
gua: buidar els recipients de
l’exterior que puguin acumular
aigua; tapar amb tela mosqui-
tera basses petites; treure els
plats de sota els testos o bui-
dar-los quan l’aigua s’hi acu-
muli; canviar l’aigua setmanal-
ment de les plantes que viuen
en aigua; mantenir cobertes les
piscines mentre no s’utilitzen;
canviar l’aigua dels animals
domèstics amb assiduïtat i, en
general, eliminar la presència
continuada d’objectes que en
general puguin acumular aigua
i aigua de pluja.
El mosquit tigre és originari del
sud-est asiàtic i es va detectar
per primera vegada a Catalun-
ya fa uns 10 anys. Al mosquit
adult se’l reconeix per les rat-
lles blanques al cap i al cos. És
actiu principalment de dia i so-
bretot a l’exterior de les cases
i s’amaguen en zones ombrí-
voles. Les femelles provoquen
molèsties a causa de l’elevat
nombre de picades.
Per tal d’evitar-lo, el que hem de
fer és eliminar el màxim nom-
Viu Tarragona Les femelles provoquen molèsties per l’elevat nombre
de picades
En el cas de picades, el primer
que s’ha de fer és rentar i desin-
fectar bé la zona. El tractament
és simptomàtic, i l’amoníac o
altres bases són molt útils. Si
persisteixen les molèsties o bé
que la picada ens provoqui al-
guna reacció a la pell, cal con-
sultar al metge.
Una bona manera d’evitar les
picades és dur roba de màniga
llarga i pantalons llargs (prefe-
riblement de color clar). En cas
d’utilitzar repel.lents, només
s’haurien d’utilitzar a l’exterior
complint les condicions d’ús.
Mosquit tigre Què cal saber per evitar-lo
Ara que s’acosta el bon temps us recomanem una sèrie de mesures que poden ajudar a evitar el mosquit tigre en el nostre entorn. També alguns consells per remeiar les picades
Mosquit tigre (Aedes albopictus), plè de sang
Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 113
SALUT
DIETA SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 114
La dieta mediterrània ajudaa prevenir la diabetisL’estudi Predimed demostra que pot reduir el risc de patir diabetis entre un 18 i un 40%
L’article afegeix que els indivi-
dus que segueixen una dieta
mediterrània enriquida amb
oli d’oliva verge o fruita seca
tenen entre un 40% i un 18%
respectivament, de risc més
baix de patir diabetis en com-
paració dels qui segueixen una
dieta baixa en greix.
És un resultat més de Predimed
i ratifica el que van publicar fa
tres anys els mateixos autors,
quan van analitzar els resultats
d’un dels 11 centres que van
participar en l’estudi. En el tre-
ball actual, han avaluat els re-
sultats de la resta dels centres
L’estudi l’han dut a terme investigadors de la URV en col·laboració amb la xarxa d’Atenció Primària de l’ Institut Català de la Salut, els quals l’han publicat amb aquesta conclusió a la revista mèdica “Annals of Internal Medecine” dels Estats Units.
L’adopció d’un patró dietètic saludable com el mediterrani, és ca-paç, per sí mateix, de prevenir la diabetis
participants. Segons els inves-
tigadors els resultats demos-
tren, per primera vegada, que
l’adopció d’un patró dietètic
saludable com el mediterrani,
és capaç, per sí mateix, de pre-
venir la diabetis.
L’estudi sobre la diabetis l’ ha
dut a terme l’equip de Nutrició
Humana de l’Hospital Universi-
tari de Sant Joan de Reus, l’Ins-
titut d’Investigació Sanitària
Pere i Virgili (IISPV), la URV i
el CIBER Obesitat i Nutrició
de l’Instituto de Salud Carlos
III, sota la direcció del Dr. Jordi
Sales-Salvadó (URV), en col·la-
boració amb la xarxa d’Atenció
Primària de l’Institut Català de
la Salut, que dirigeix el Dr. Josep
Basora.
Estudi multicèntric d’inter-
venció nutricional. Predimed
és un estudi multicèntric d’in-
tervenció nutricional de 9 anys
de durada en el qual hi han par-
ticipat més 7.400 persones a
les quals se’ls recomanava se-
guir tres tipus de dieta: un grup
va consumir una dieta baixa en
greix (tant d’origen animal com
vegetal), i els altres dos grups
una dieta tipus mediterrani
tradicional que és més rica en
greix vegetal, aportat especial-
ment en forma d’oli d’oliva ver-
ge o fruita seca.
Redacció
L’ha dirigit el doctor Ramon
Estruch de l’Hospital Clínic de
Barcelona. Hi han participat 16
grups de recerca de diferents
universitats i hospitals espan-
yols, amb més de 100 doctors
implicats. El catedràtic Jordi
Sales-Salvadó forma part de
l’equip director de l’estudi, for-
mat per 5 investigadors.
La dieta mediterrània és mo-
deradament rica en greix (es-
pecialment d’origen vegetal
com l’oli d’oliva i la fruita seca),
fruites, verdures, llegums i peix,
i relativament pobre en produc-
tes làctics, carn vermella i deri-
vats. El consum moderat de vi,
i l’ús freqüent de sofregit (oli,
tomàquet, ceba, all i espècies)
per la preparació d’aliments
també són típics.
El març del 2013, els investi-
gadors de Predimed van donar
a conèixer els resultats sobre
la prevenció de malalties. Van
demostrar que la dieta medite-
rrània reduïa en un 30% el risc
d’infart de miocardi, d’em-
bòlia cerebral i de mort per
malaltia cardiovascular. Se-
gons els autors de l’estudi, part
dels beneficis observats en la
malaltia cardiovascular podrien
explicar-se a través d’haver in-
cidit, amb el temps, en una re-
ducció o retard en l’aparició de
nous casos de diabetis.
Març-Abril 2014
BREUS SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 116
El posen en marxa l’Ajuntament i la Fundació Formació i Treball
Base estable d’ambulàncies al Joan XXIII Segueix sent un dels Centres de Reproducció Assistida de referència
Primera campanya de donació de sang 2.0 a escala mundial
El primer menjador del centre
de Tarragona es troba ubicat al
carrer Cervantes i ofereix fins
a 60 àpats diaris repartint els
corresponents menús a l’hora
de dinar. El principal objectiu és
proporcionar àpats saludables
per a persones i famílies amb
greus necessitats socials i que
necessiten ajuda per la subsis-
tència.
El servei es presta al mateix
local i mitjançant la recollida
en carmanyoles. La posada en
La base del SEM (Sistema
d’Emergències Mèdiques) s’ubi-
ca a la planta baixa de l’antiga
escola d’infermeria, a les de-
pendències que ocupaven els
serveis de pediatria que ara
ja operen al nou CAP Rambla
Nova. Allí hi haurà diversos torns
de tres persones per cobrir
les 24 hores del servei. L’am-
bulància s’ubicarà davant ma-
teix, ja que el protocol obliga a
tenir el vehicle a menys de dos
minuts de la base.
Està previst que més endavant,
Recentment s’han tornat a
conèixer els resultats sobre
taxes d’embaràs aconseguides
en tractaments de fertilitat a
Espanya el 2011, fets públics
per la Societat Espanyola de
Fertilitat (SEF). Embriogyn
continua sent una de les clí-
niques de l’estat amb taxes
d’embaràs per sobre la mitja-
na (entre un 5 i un 20 %); (Els
resultats han estat verificats
per la pròpia SEF). Com a resul-
tat dels diferents tractaments
Els hospitals tarragonins van recollir durant
la Marató la mateixa quantitat que durant
un mes. El Joan XXIII va registrar 420 do-
nacions que, amb les de Reus i Tortosa, van
arribar a les 700 en només una setmana.
Un 20% de les donacions van ser de per-
sones que mai ho havien fet abans i, grà-
cies a les xarxes socials, es va arribar a gent
més jove. Amb l’eslògan “Siguis el donant
que siguis, comparteix la teva sang”, qui
volia col·laborar podia fer-ho donant sang
o bé difonent-ne la necessitat a través dels
seus contactes a les xarxes socials o del
correu electrònic. Aquesta ha estat la pri-
mera campanya 2.0 que s’ha fet a escala
mundial. Pel que fa al perfil del donant, el
44,17% dels donants de Tarragona són ho-
mes i el 55,83% són dones. La franja en la
qual hi ha més donants és la que va dels 36
als 55 anys i, la que menys, dels 18 als 25.
Menjador social al centre de Tarragona
SEM Embriogyn
Marató de sang
marxa del menjador ha suposat
la creació de dos llocs de treball
per a persones amb dificultats
per incorporar-se al mercat la-
boral.
Els usuaris es deriven des dels
diferents punts d’atenció so-
cial. A més de servir els àpats,
es treballarà per a les persones
que ho necessiten, la millora
d’habilitats socials per tal de fo-
mentar la seva integració social
i s’ofereix un espai de convivèn-
cia i interrelació entre usuaris,
voluntaris i professionals.
també s’emplaci allà una unitat
de suport vital bàsic durant 12
hores diàries i durant la major
part de l’any. Un altre canvi és
l’ampliació en 4 hores de l’hora-
ri nocturn de l’ambulància amb
base al CAP de Torredembarra
però que assisteix tota la co-
marca.
El nou responsable del SEM a
Tarragona és Alfons López Go-
mariz. Durant el 2013 el SEM
va efectuar unes 66.400 in-
tervencions.
realitzats a Embriogyn l’any
2011 i de l’alt percentatge de
taxes d’èxit aconseguits, van
néixer un total de 108 nadons
(58 nens i 50 nenes).
Embriogyn compta amb les
tècniques més avançades com
l’Embryoscope i sistemes pro-
pis de selecció d’embrions que
permeten millorar any rere any
els percentatges d’èxit.
BREUS SALUT
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 118
El Joan XXIII renova la planta de Ginecologia i Obstetrícia amb habitacions individuals
L’ha creat el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona
Catalunya implantarà aquesta vacuna entre les 27 i 36 setmanes de gestació
La planta de Ginecologia i Obs-
tetrícia de l’Hospital s’ha re-
modelat i disposa d’onze noves
habitacions individuals, totes
amb bany i dutxa, armaris i can-
viadors per als nadons, entre
d’altres comoditats. Així doncs,
s’ha procurat que les estances
individuals disposin de totes
aquestes facilitats i que siguin
amples i lluminoses.
Segons informa l’Institut Català
L’aplicació permet als usuaris
localitzar de manera immedia-
ta des dels seus telèfons mòbi-
ls, tauletes i ordinadors quines
són les farmàcies de guàrdia
obertes més properes. L’apli-
cació ha estat desenvolupada
pel departament de projectes
tecnològics del COFT i és com-
patible amb web, Android i Ios.
Amb l’aplicació, l’usuari podrà
trobar la farmàcia de guàrdia
més propera, trobar farmàcies
Seguint les recomanacions del
Consell Assessor de Vacuna-
cions es proposa la vacunació
de les dones embarassades
en una iniciativa pionera a l’Es-
tat. La vacunació contra la tos
ferina, juntament amb altres
mesures de control, ha aconse-
guit disminuir la incidència de
la malaltia a Catalunya i a l’es-
tat. Malgrat això, en els darrers
anys s’ha observat un augment
de la incidència de la tos ferina
en països amb cobertures va-
Nova planta de ginecologia
Aplicació per localitzar farmàcies
Vacuna contra la tos ferina en embarassades
de la Salut, les habitacions han
estat dissenyades per propor-
cionar un espai que afavoreixi
els vincles.
L’Hospital ha invertit 197.000
euros en renovar i equipar amb
tots els serveis i mobiliari un to-
tal de 450 m2 d’una ala sencera
de la 4ª planta de Ginecologia i
Obstetrícia. El projecte preveu
la futura reforma de l’altra ala
de la planta.
més properes que estiguin o no
de guàrdia, accedir a una ruta
per arribar a la farmàcia, obrir
la fitxa de la farmàcia i veure’n
les dades de contacte i trucar
directament a la farmàcia (en
el cas que s’hi accedeixi des del
mòbil).
Per accedir a l’aplicació, es pot
fer des del web farmago.cat
enllaçant al web coft.org, des
de la botiga d’aplicacions An-
droid i Apple Store i des del codi
cunals altes. També Catalunya,
des de l’any 2011, ha viscut un
ressorgiment de la malaltia.
Les causes d’aquest increment
són diverses però hi poden ha-
ver contribuït diversos factors,
entre els quals, la disminució de
la resposta immunitària induïda
per les vacunes amb el temps.
La tos ferina és una malaltia
especialment greu en el primer
any de vida.
QR publicat als adhesius, fullets
i pòsters informatius.
OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 120
Temps de mones i bunyols de quaresma Una tradició molt nostra
Març-Abril 2014
fins que el seu fillol o fillola te-
nia aquesta edat. Avui en dia, els
flequers – pastissers fan autèn-
tiques filigranes amb la xocola-
ta. I és que com dèiem a l’inici,
les mones han anat perdent
senzillesa i la seva presentació
es fa cada vegada més sofis-
ticada, ja que s’enriqueix amb
diferents ornamentacions: su-
cre caramel·litzat, ametlles en-
sucrades, confitures, crocant,
figuretes i, naturalment, els ous
de Pasqua. Tot això, sense obli-
dar les figuretes ornamentals
que s’inspiren en els dibuixos
infantils de moda, els quals en
són la principal temàtica i reclam
per part dels fillols.
Segons el Gremi de Pastissers,
enguany es preveu un mante-
niment de les vendes respecte
l’any passat tot i la complica-
da situació econòmica actual.
(L’any passat es va situar al
voltant de les 660.00 arreu de
Catalunya). Per tal de mantenir
les vendes i trampejar la crisi,
l’any passat els pastissers van
apostar per mides de mones
més reduïdes, el que va fer que
les vendes es mantinguessin
però que els ingressos fossin
inferiors. També està previst
que els preus es mantinguin.
Actualment, les mones presenten una gran varietat d’opcions. Lluny ha quedat la tradicional massa de coca de sucre amb ous durs a sobre. També hi ha qui prefereix un ou de xocolata
Per als més petits, el millor dia
de la Setmana Santa és preci-
sament el darrer dia de les va-
cances, perquè el seu padrí o
padrina -o, alguns privilegiats,
per part d’ambdós – els rega-
laran la mona. Enguany, el dia
de la mona és el 12 d’abril. Tot i
que hi ha moltes tradicions que
s’han perdut amb el pas dels
anys, aquesta continua força
arrelada. I és que ja sigui envol-
tats de la família o dels amics,
el dia després del Diumenge de
Pasqua és el dia de trobar-se i
degustar la mona.
Ara bé, actualment, les mones
semblen gairebé “pastissos a la
carta”. Lluny queden aquelles
tradicionals masses de coca
de sucre amb ous durs a sobre.
Actualment, les mones presen-
ten una gran diversitat i els ous
s’han convertit en ous de xoco-
lata que tant poden guarnir la
base de la mona com bé ser en
ells mateixos “la mona”. Ante-
riorment, la mona s’elaborava
amb tants ous durs com anys
tenia l’ infant, encara que gene-
ralment la mona no superava
els dotze ous, ja que els padrins
i padrines només la regalaven
Anna Escolà
Bunyols de QuaresmaEls bunyols de Quaresma també es coneixen amb el nom de
bunyols de vent, i és que són buits de dintre, encara que es far-
ceixen amb crema.
NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 122
bona opció per a la nostra dieta
pot ser incrementar les amani-
des, cada vegada més variades
ja que hi incorporem diferents
ingredients.
Uns altres protagonistes de la
temporada són els espàrrecs,
cada cop més habituals com a
complement i acompanyament
del segon plat. Tot això sense
oblidar el peix blau. La tonyina
Aquest mes de març comença
la primavera, i la dieta medi-
terrània fa que els protago-
nistes de la temporada siguin
el pebrot, la col llombarda, els
raves, els tomàquets madurs
i les diferents classes d’en-
ciam. Aprofitant que l’arribada
del bon temps ens suggereix
fer menjars més lleugers, una
Arriba l’èpocade les xatonades(amanida, bacallài salsa de xató)
Amb l’inici de la primavera, la dieta mediterrània ens porta productes de temporada com són els tomàquets madurs o el peix blau.
Cuina del temps
i el salmó frescos o l’anxova po-
dem degustar-los senzillament,
fent-los a la planxa.
Ara també és l’època de les xa-
tonades (amanida de bacallà i
salsa a base d’ametlles). La pri-
mavera també és quan les frui-
tes i verdures tenen un sabor
més intens. Les graellades de
verdures poden ser una bona
manera de gaudir-ne.
Anna Escolà
ENTREVISTA OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 124
Fèlix LlovellLlicenciat en Ciències Econòmiques i Ciències de la Informació. Ha col·laborat en diferents mitjans i des dels anys 80 es dedica exclusivament a l’especialitat de la Gastronomia. Dirigeix la revista Gastronomia i Turisme des de la seva creació ara fa 30 anys i la Guia Gourmand, de la qual en va sortir la 23a edició l’any passat
Fèlix LLovell col·labora en
diferents mitjans, és l’autor
del llibre “La cuina de les co-
marques tarragonines” i té el
diploma de Serveis Distingits
de l’Ajuntament de Tarragona
i la Medalla Turisme de la Ge-
neralitat.
Quan va començar l’ interès
pel món del periodisme de
gastronomia? El periodista, si
pot, escull la faceta o matèria
que més li agrada o coneix per
especialitzar-se. Jo vaig co-
mençar en el periodisme col·la-
borant al Diario Español i com a
corresponsal de diferents dia-
ris, però ja de jove m’agradava
molt el món de la gastronomia
i descobrir la cuina d’establi-
ments de prestigi, així que arri-
bat a un punt em vaig plantejar
especialitzar-m’hi. Així doncs,
juntament amb Ramon Segú
Chinchilla, vam crear ara ja fa
30 anys la revista Gastronomia
i Turisme, i em vaig dedicar a
escriure la secció gastronòmica
en diferents diaris i setmanaris.
Especialitzar-se en gastrono-
mia és més agraït que fer-ho
en d’altres àmbits? El que és
agraït és poder escriure del que
t’agrada i sentir veritable pas-
sió. L’important és fer el que
cadascú prefereix, treballar en
allò que agrada i així ser feliç.
De la mateixa manera que jo no
aguantaria haver de veure 50
partits de futbol a l’any per fer
les cròniques, molts no aguan-
tarien haver de visitar gairebé
200 restaurants l’any.
Quin és el dia a dia d’un pe-
riodista gastronòmic? Depèn
de si es fa treball de camp (vi-
sites a restaurants i/o hotels)
o d’oficina o burocràtic. En
aquest segon cas, hi ha molt
de treball informàtic i de docu-
mentació. Quan toca el treball
de camp, s’ha de viatjar al lloc
on hi ha els restaurants i/o ho-
tels a conèixer o inspeccionar i
passar una nit en cada hotel per
verificar tota la informació que
després es publicarà. Respecte
als restaurants, cal fer un dinar
o sopar per valorar-lo tot esta-
blint la corresponent puntuació
(d’acord a uns criteris esta-
blerts inicialment). Tot aquest
treball té aspectes molt agra-
dables com és conèixer establi-
ments meravellosos i personat-
ges de gran prestigi en el seu
món i assaborir els seus millors
plats, però també té aspectes
negatius, com, a vegades, ha-
ver de menjar sense gana, anar
d’un lloc a l’altre sense des-
cans, patir indigestions i, fins i
tot, alguna gastroenteritis.
Quin és l’èxit de la llarga tra-
jectòria de la revista Gas-
tronomia i Turisme i la Guia
Gourmand? La seva veterania
i història -30 anys per la revista
i 23 per la guia- sempre sense
defallir, el que ha fet que hàgim
creat una marca al mercat.
També l’exclusivitat, ja que la
Guia Gourmand és l’única guia
que hi ha de restaurants i hote-
ls de Catalunya i Andorra que
dóna molta informació de cada
establiment. Ve a ser la Michelin
o la Repsol catalanes, del nos-
tre territori i en català. La revis-
ta és també pràcticament l’úni-
ca des dels anys 80 que neix a
Tarragona especialitzada en el
món de la gastronomia i que re-
comana els millors restaurants
i hotels de no només les nostres
comarques, sinó també d’altres
zones turístiques, sempre amb
precioses fotografies i amb una
molt acurada edició a càrrec
d’Arola Editors.
Com va néixer la llavor de la
Guia Gourmand? A finals dels
anys 80 vaig fer, conjuntament
amb Ramon Segú, la inspecció
Anna Escolà
“La Gourmand ve a ser la Guia Michelin o Repsol de Catalunya”
Març-Abril 2014
de Tarragona, Lleida, Girona i
Andorra per la Gourmetour, una
guia de restaurants i Hotels de
tot l’estat espanyol. Quan vam
saber que els Jocs olímpics es
farien a Barcelona vam pensar
que Catalunya necessitava una
guia a nivell de país, ja que no
n’hi havia cap. I així va néixer la
llavor de fer-la, amb els millors
restaurants de Catalunya i An-
dorra. Més tard hi vàrem afegir
un capítol titulat “I altres llocs
d’interès”.
Com funciona el procés de la
puntuació dels hotels i res-
taurants? Els restaurants cada
any són puntuats després de vi-
sitar-los tenint també en consi-
deració les qualificacions i pun-
tuacions atorgades a les més
prestigioses guies existents a
nivell de l’Estat, així com les
opinions dels lectors. La valora-
ció de l’establiment s’estableix
amb el següent criteri: cuina,
màxim 6 punts. Bodega, deco-
ració i detalls, marc físic, i ser-
vei, màxim 4. La màxima pun-
tuació suma 10 i en la darrera
edició, la 23ª, corresponent al
2014, la màxima qualificació
és pel Celler de Can Roca de
Girona, 10/10.
Parli’ns de la presentació i el
lliurament de guardons que
cada any s’atorguen. A finals
de novembre, cada any presen-
tem en un restaurant la Guia
corresponent a l’any vinent, i
en cada edició s’atorguen uns
guardons designant “Establi-
ments de l’Any” als llocs que
per la seva trajectòria i feina
ben feta valorem que s’ho me-
reixen. Així, en l’edició 2014, el
restaurant de les Comarques
de Tarragona ha estat el Mas
Folch de Constantí.
La crisi econòmica ha esqui-
txat les publicacions dedica-
des a la gastronomia? D’una
manera tangencial, ja que dins
dels diferents sectors econò-
mics, el turístic és dels que
menys s’ha vist afectat. I, a més,
la gastronomia en els darrers
anys ha tingut un increment
molt important de popularitat,
no hi ha cap mitjà de comuni-
cació que no inclogui la secció
de gastronomia, cosa abans
impensable. Lògicament, les
publicacions de gastronomia
van també endavant en aquest
món en creixement.
Com valora l’oferta gastronò-
mica de Tarragona? Molt bona
i en això ha influït molt positi-
vament l’Escola d’Hostaleria
de Cambrils, que ha donat un
planter extraordinari de nous
grans xefs que treballen a les
comarques tarragonines. Te-
nim, tant a Tarragona capital
com als voltants, restaurants
que fan una cuina certament
molt bona, tradicional, avant-
guardista i també d’autor.
Suposo que amb els anys es
deuen acumular moltes anèc-
dotes... Doncs sí! Una de quan
començava, al restaurant del
xef Josep Mª. Boix, de Martinet
vaig coincidir al menjador amb
Néstor Lujan i vaig pensar: “de-
manaré el mateix que el gran
gastrònom”, però ell va dema-
nar una verdureta i una truita
a la francesa. No ho vaig com-
prendre, però passat els anys i
després d’haver provat els més
variats plats de les millors cui-
nes, comprens que els menjars
més senzills però de qualitat,
són els millors, de tant en tant,
a certes edats.
ENOLOGIA OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 126
Moisès VirgiliEnòleg
Encarregat de l’elaboració del vi del celler 9+, és viticultor i enòleg de la Nou de Gaià especialitzat en vitivinicultura ecològica. El Celler 9+ és un celler que compta amb 9 hectàrees de vinyes, 2 d’oliveres i 6 de garroferes conreades en agricultura ecològica.
Quina és la trajectòria del
celler 9+? Després d’anys as-
sessorant cellers al Priorat,
Penedès, Terra Alta i altres zo-
nes de Catalunya, vàrem voler
iniciar un projecte propi amb
les vinyes familiars de la Nou de
Gaià. Vàrem inscriure les vinyes
i la resta de finques al Consell
Català d’Agricultura Ecològica
i vàrem adaptar un celler antic
a les noves tècniques vitícoles
actuals.
Què ofereix la viticultura
ecològica que no ho facin d’al-
tres vins? L’agricultura biolò-
gica és un concepte diferent a
l’agricultura convencional, la
qual es caracteritza per la so-
breexplotació i contaminació
de sòls. És creativa, científica i
avançada i permet la solució de
grans problemes ambientals,
Anna Escolàsanitaris i socials. L’agricultura
ecològica pot millorar la salut
de productors i consumidors ja
que evita biocides, herbicides i
altres productes tòxics, millora
en escreix la qualitat alimen-
tària i conserva i amplia la va-
rietat de plantes cultivades que
els agricultors han sabut utilit-
zar per a millorar sòls i protegir
collites. Respecta les espècies
silvestres animals i vegetals que
conviuen al voltant dels cultius.
En viticultura ecològica culti-
vem varietats més adaptades a
l’entorn. Els procediments per
elaborar els vins sempre són
el màxim respectuosos amb el
medi ambient ja que eviten ad-
ditius i conservants innecessa-
ris. L’exemple més notable són
els nostres vins Mèdol -jove i
selecció-.
Quin moment creieu que està
vivint la viticultura ecològica
a l’àrea de Tarragona? Poc
llustrosa, la gent desconeix
força tot el que va associat a
l’agricultura ecològica. Mal-
pensa i, en general, desgracia-
dament, no està disposada a
pagar-ne el sobrecost que pot
anar des d’un 10% fins a un
50% més car.
Quants productes ofereix el
vostre celler? SNOU és gam-
ma de vins, vinagres, caves i
olis amb magnífica relació preu
qualitat, pensades per al con-
sum diari. MÈDOL és la gamma
de vins ecològics sense sulfit.
Al mercat tenim el negre jove i
el Selecció, un vi amb 10 mesos
de criança en botes de roure i
castanyer. Ambdós certificats
pel CCPAE i per la D.O. Tarrago-
na. La SERRA ALTA és una gam-
ma de vi blanc Cartoixà 100%
amb criança amb botes de cas-
tanyer i el negre Tres Caràcters,
un cupatge de garnatxa, merlot
i cabernet criat en botes de rou-
re francès. També tenim vins
escumosos de llarga criança,
el Serra Alta Cartoixà fermen-
tat en suro i el Serra Alta Gran
Brut, un cupatge de pinot noir
i cartoixà. Tots són vins certifi-
cats pel CCPAE i per la D.O. Ta-
rragona de producció limitada
pensats per paladars exigents
i sensibles a preus assequibles.
Com és l’“Últim mohicà”, el
proper vi que traureu al mer-
cat? Actualment, gran part de
la venda de vins és duu a terme
en grans superfícies i “l’últim
mohicà” és un vi pensat preci-
sament per als centres comer-
cials, ja que és elegant, comer-
cial, agradable al gran públic i
a un preu compatible amb els
vins no ecològics, però amb
més valor afegit.
Teniu una línia de vins sota el
nom de “NUCE” que té una
finalitat benèfica... El projec-
te és fruit de la col·laboració
de Carles Cantón i la fundació
Onada- Sta Teresa, és un vi que
part de la seva feina de packa-
ging la fan treballadors amb
risc d’exclusió social i una part
dels beneficis de la venda van
directament a la Fundació. Són
vins similars a la nostra gamma
Serra Alta i Mèdol ecològics i
amb vessant social.
Per què creieu que en els da-
rrers temps les degustacions
de vi s’han popularitzat?
Abans les persones amants dels
vi eren més estereotipades. Ac-
tualment, la gent està perdent
la por a expressar que sent.
En el vi sempre dic, “és com el
futbol, tothom hi entén!” Si a
tu t’agrada un vi, independent-
ment del preu, creus que et sa-
tisfà i et dona plaer, endavant!
Amb el temps, passa com la
fotografia, primer surten des-
enfocades, borroses, tortes,...
però a base de fer-ne vas po-
lint els detalls i cada vegada
(excepte casos greus) vas sa-
bent-ne més.
NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 128
Disbauxa i tradició en 72 actes
Les jornades organitzades pels restaurants de la Part Alta
L’acte protagonista de la Festa Major de Salou
Tot just fa uns dies que hem
acomiadat, un any més, el Car-
naval. Ara, per endavant, les
setmanes de Quaresma. De
nou, durant la festa del rei Car-
nestoltes, la ciutat ha barrejat
tradició i modernitat amb rues
d’artesania, de lluïment, la rua
infantil, actes gastronòmics,
i milers de persones disfres-
sades al carrer que cada any
celebren la festa de la “disbau-
Sota el lema La Part Alta Somriu
a la Crisi, l’Associació de Res-
taurants de la Part Alta (ARPA)
va organitzar al mes passat la
tercera edició d’aquestes jor-
nades gastronòmiques.
Un total de 15 restaurants de
l’ARPA i 8 cellers del territori
van ajustar al màxim la seva
proposta per poder oferir la
millor gastronomia i vi al menor
preu per tal d’arribar a totes
les butxaques. Els restaurants
AQ Restaurant, Arcs Restau-
El Cós Blanc és, sens dubte,
l’acte més multitudinari i espe-
rat de la Festa Major d’Hivern
de Salou.
En la que va ser la seva 34a edi-
ció, la desfilada va congregar
unes 35.000 persones segons
fonts de la policia local.
Una desfilada que va comptar
amb un dispositiu de més de
250 persones que van vetllar
pel bon funcionament de la
desfilada que va comptar amb
29 carretel·les distribuïdes en-
Carnaval 2014
Nova edició de “Somriu a la crisi”
Cós Blanc de Salou
xa”. Les activitats organitzades
durant la celebració del Carna-
val s’han dut a terme conjun-
tament entre l’Ajuntament i les
entitats de la ciutat. Pel que fa
als espectacles, el Carnaval
ha dut artistes de renom. En-
guany han estat el Circ Raluy,
amb “Bom!” un espectacle per
a tota la família, Muchachito y
sus compadres i el mític grup
La Banda del Coche Rojo.
rant, Ares, Barhaus, El Llagut, Entrecopes, La Catedral, La Nova Taverna, L’Auriga, Palau del Baró, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll Restaurant, Taller de Cuina i Tecla60 van
oferir, doncs, menús a uns
preus inferiors als habituals. Els
clients van poder escollir entre
menús per 19 euros i menús
degustació per 19 i 30 euros
(IVA inclòs).
A més, per cada ampolla de vi
o cava que els clients prenien
A banda dels espectacles, tam-
bé s’han mantingut els tres
passis de la Disfressa d’Or de la
mà de Music From Tamarit que
van convertir el Recinte Firal en
una passarel·la amb les disfres-
ses individuals més espectaculars.
Una de les altres cites del Car-
naval va ser el Certamen Drag
Queens & Drag King, de la mà
dels Amics de la Part Alta.
tre 25 colles. Com cada any, la
festa, la música i el ball van ser
els protagonistes juntament
amb les 25 tones de confetti
que es van llançar pels 20 ca-
nons instal·lats al llarg del ca-
rrer Ciutat de Reus, escenari
protagonista de la desfilada.
El Cós Blanc va ser un dels 20
actes que van omplir el primer
cap de setmana de la Festa Major.
El pregó que va donar el tret
de sortida a les festes va anar
a càrrec de l’humorista Xavier
Daltell.
durant l’àpat en
rebien una igual
de regal per gau-
dir-la a casa seva.
Enguany els ce-
llers participants
van ser: Adernats Vinícola de Nu-lles, Celler Terra i Vins, Rosa Ma-ria Torres, Cedó Anguera, Buil & Giné, Scala Dei, Cingles Blaus i
Celler Mas Bella.
La comunitat d’amants de la gastronomia, aquest Sant Jordi, estem d’enhorabona.
Dues noves i sucoses publicacions amararan les lleixes de les cuines de la gent gastronómadaamb nous ritmes culinars i fotogràfics.
Per una banda, Pep Escoda, gran capturador de realitats i estimu-
lador d’hemisfèris, fa les guarnicions visuals de les receptes de Solé, o
potser és David Solé qui guarneix les creacions d’Escoda? Sigui com
sigui, la fotografia és molt científica, forense i d’investigació, però
sense embuts!! D’aquesta manera, el noi de la càmara, aconsegueix
arribar fins a les entranyes dels textos de Torné per donar una visió
íntima, misteriosa i particular de les seves preparacions. Escrites amb
poca vergonya, sentiment, humor i ironía que en molts casos convi-
den a la reflexió amb una sorollosa rialla. Per acabar d’arrodonir la
cosa, el pròleg el signa Joan Roca i Fontané, cuiner estrellat del Celler
de Can Roca
Per l’altra banda neix el llibre de capçalera de la cuina del Chartreuse.
ART, l’Associació de Restauradors de l’eixample de TGN utilitza
els licors de colors com un ingredient més en les seves fantàstiques
receptes enmarcades dintre d’un llibre novelat i ple d’emocions on
la mítica diablessa del Ball de diables de TGN fa d’anfitriona d’un
famós blogger francès que ha vingut fins la nostra ciutat en busca de
respostes relacionades amb el licor dels cims.
Novela, receptes, històries, misteris es veuen aixoplugats per novedo-
sos coctails i un plat de l’inigualable Joan Roca i Fontané.
***
Aquest Sant Jordi no et perdisdos llibres gastronòmics tarragonins
fets per autors tarragonins***
En primer lloc, cal decidir el
menú i, a continuació, preparar
la llista d’ingredients per des-
prés fer la compra amb ante-
lació. Ens estalviarem diners i
tindrem temps per cuinar i pre-
parar la casa.
El tipus de taula i els llocs que
s’assignin als nostres convidats
influiran en la consecució de
l’objectiu desitjat i el desenvol-
pament correcte de la vetllada.
La mida de la taula és impor-
tant quan anem a fer les invita-
cions. Si és un àpat entre amics
de confiança o familiars, es pot
estar una mica més estret. Si
és formal, no hem de col·locar
Marta Domènech, consultora
en protocol, organització d’es-
deveniments i relacions insti-
tucionals, ens aconsella sobre
com organitzar correctament
un àpat a casa
Sopar amb els amics sempre
acostuma a ser un plaer. Cele-
brar un sopar a casa no com-
porta molta feina si t’organitzes
bé. Si volem fer un àpat formal
el primer que hem de tenir en
compte són les característi-
ques del mateix, necessitarem
espai suficient i un pressupost
per saber què podem fer.
Organització i previsió, èxit segurApunts per a ser uns perfectes amfitrions a casa nostra
dotze persones on només n’hi
caben deu.
Hem de convidar amb anticipa-
ció suficient (uns deu o quinze
dies en casos de sopars impor-
tants i una mica menys en els
altres casos). Dos o tres dies
abans demanarem que ens
confirmin l’assistència.
És convenient que donem al-
guna pista sobre com esperem
que vesteixin els nostres convi-
dats o quin tipus de reunió hem
planejat perquè cadascú tregui
les seves pròpies conclusions i
assisteixi a la festa vestit ade-
quadament. Ens estalviarem
“Celebrar un sopar a casa no comporta
molta feina si t’organitzes bé”
Marta Domènech
PROTOCOL OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 130
situacions compromeses que
només servirien per enfosquir
una vetllada inolvidable.
I també és important recor-
dar-se dels petits detalls. No
cal gastar-se molts diners, un
element en alguna taula auxili-
ar, una flor en un gerro sobre la
lleixa del lavabo i poc més do-
narà calidesa a la nostra llar.
Ingredients per a quatre persones
•8 talls de bacallà dessalat
•3 carxofes de proximitat
•1 grapat de pèsols frescos de proximitat
•1 culleradeta de farina o midó de blat de moro
•Brou de crustacis de la llotja del costat
•Oli d’oliva verge extra del territori
•Sal si en cal
Per a la picada:
•Un grapadet de marcones de la demarcació
•Unes fulletes de farigola fresca de la parcel·la
•Un raget de vi blanc de la DO que correspongui
•Un bri de safrà
El suquet de bacallà amb carxofa,pèsols i les dues trampesPer David Solé
RECEPTES OCI I GASTRONOMIA
Març-Abril 2014VIU Tarragona | 132
Preparació
En una cassola posaràs un raig
generós d’oli i dauraràs les car-
xofes netes i tallades en octaus.
Acte seguit aboques la farina i
ho remenes tot. A continuació
afegeixes la picada passada pel
braç elèctric o la picadora i la
deixes sofregir un instant. Des-
prés poses un bon raig de brou.
A l’hora que comenci a bullir
disposes els talls de bacallà a la
cassola i un moment abans que
estiguin fets tira-hi els pèsols,
d’aquesta manera es faran poc,
restaran cruixents i amb tot el
seu aroma.
La primera trampa la pots in-
cloure dintre de la cassola en
forma de truita, feta amb ou, un
raig de llet, una mica de farina
i all i julivert. La segona trampa
és la que li van parar al pobre
Drac de Sant Jordi per a po-
der-lo travessar amb l’ espasa.
Puff, el drac màgic, i el Drac de
Sant Roc continuen indignats
per aquest afer perquè encara,
a hores d’ ara, cap comissió no
ha demanat l’aclariment dels
fets!
TELA MARINERA!!!
Març-Abril 2014
Empresa
Electro Servicio Cornelmat S.L.
és una empresa fundada l’any
1978 per a aportar solucions
professionals a qualsevol mena
de maquinaria de restauració.
És el distribuïdor oficial i servei
tècnic oficial de les marques
ELECTROLUX i ZANUSSI PRO-
FESIONAL a Tarragona, líders
en el sector de la maquinària
per a tota mena de negocis
d’hostaleria.
Serveis
Amb una àmplia experiència
de més de 30 anys en el sec-
tor, realitzen serveis integrals
de manteniment preventiu i/o
correctiu de tota classe de ma-
quinària d’hostaleria i fred in-
dustrial en qualsevol dels seus
àmbits: climatització, ventila-
ció, cocció, preparació, extrac-
ció, conservació etc.
També duen a terme projectes
i instal·lacions noves aportant
solucions per a qualsevol mena
de negoci d’hostaleria: Resi-
dències, Hotels, Restaurants,
Càtering, Pizzeries...
PUBLIREPORTATGE
VIU Tarragona | 133
Electro Servicio CornelmatServei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional
Electro servicio Cornelmat, S.L.C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos
43002 Tarragona
telf: 977221664
Fax: 977 247067
mail: [email protected]
web: www.electro-servicio.com
Cif: B 43929751
Gerent: José Coronel Gonzalez.
134
EL TRULLBAR-RESTAURANTCtra. Nacional 340, Km 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756
CUINA CATALANA, BRASERIA
Especialitat Carns a la pissarra
Preu menú Des de 22 €
Preu carta 25 € aproximadament
Horari De 13 a 16 h i de 20 a 23 h de dimarts a dijous Divendres i dissabte al vespre de 20 a 23:30 h
Situat al costat de la Platja Llarga, el
Trull era un antic molí d’oli del segle
XVIII del qual es conserven gran part
dels seus components originals. El local es
converteix així en un lloc on es gaudeix tant
de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una
àmplia carta típica catalana en la qual la uti-
lització d’ingredients de la terra és impres-
cindible, combinada amb plats de la nova
cuina.
El gruix de la carta és la carn a la brasa ben
equilibrada amb una gran varietat d’en-
trants, primers plats i deferents tipus de
peix. L’avantatge de poder menjar la carn
damunt d’una llosa de pissarra calenta és
infinit i aquesta és la manera com se ser-
veixen els entrecots, borrassos, espatlles de
cabrit i “coletxons”. Per acabar, no oblidem
les postres casolanes on la crema catalana,
les trufes, el full de nata o el tiramisú fan un
final perfecte.
135135
LA CATEDRALRESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIAC/ de les Coques, 9 - 43003 TarragonaTel. 977 234 335 | [email protected]
CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA
Especialitat Carn i peix a la brasa
Preu menú 10 € a 30 €
Horari De 13:00 a 23:00 h (diumenge nit i dimecres tancat)
En ple casc antic, al costat de la Catedral
de Tarragona, trobem el restaurant La
Catedral, on podrem disfrutar d’una
cuina d’abans amb aires renovats.
Us oferim menús cada dia, al migdia, nits,
caps de setmana i festius. Si teniu alguna ce-
lebració us podem proposar diversos menús
per a grups. Disposem d’un menjador a una
sitja romana, on podreu gaudir dels nostres
plats en un marc incomparable on s’hi res-
pira història.
Els caps de setmana tenim graella per gaudir
de la millor carn i peix a la brasa que podreu
acompanyar de vins exclusivament de la
província de Tarragona.
I per gaudir d’una vetllada divertida, els di-
lluns us proposem sopar amb espectacle.
136
OLIVIERGELATERIARambla Nova, 54, TarragonaTel. 977 233 133
GELATERIA ITALIANA
Especialitat Gelats i batuts
Ofertes A partir de 1,5 €.
Horari Tots els dies a partir de les 10:30 h
En Gabri Olivier ha vist fer gelat desde
que va nèixer,en el mateix establiment
on els seus pares van portar a Tarra-
gona l’any 1962 la tradicional qualitat de la
gelateria italiana. En Gabri ha estat desen-
volupant desde ben petit una exquisida sen-
sibilitat a l’hora de combinar les millors ma-
tèries primes i creant sabors molt delicats i
originals adaptant-los a qualsevol situació o
tradició.
El prestigi professional d’en Gabri Olivier el
porta a representar algunes de les marques
líders de la rebosteria i la gelateria, impartint
cursos, seminaris i demostracions gastronò-
miques arreu del món.
Cada dia el·labora les fórmules tradicionals i
les noves creacions que ha anat incorporant
any rere any, per tal d’oferir una carta de ge-
lats original i de qualitat. Podem gaudir del
seu toc màgic amb cadascun dels sabors
tradicionals, així com una constant innova-
ció en la seva col.lecció de pastissos gelats,
adequats a tota mena de celebracions i es-
deveniments.
137
TXAR3VERDBAR-RESTAURANTPla de la Seu, 3 - 43003 TarragonaTel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat
CUINA DE PROXIMITAT
Especialitat Arrossos
Preu menú Diari de dilluns a divendres 13,50 €
Preu carta A partir de 16 €
Horari De dilluns a diumenge de 9 a 3 h
Aquest restaurant que ha adaptat el
nom del licor més típic de Tarragona
ofereix un nou concepte de local amb
productes frescos i de temporada en un en-
torn envejable emmarcat per la història. A
tocar de la Catedral, la terrasseta no podria
oferir millors vistes, i els qui visitin aquest
restaurant sustentat amb pilars que van for-
mar part de l’històric Temple d’August, po-
dran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels
i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’es-
deveniments en diferents sales amb perso-
nalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitja-
na”- amb terra i façana originals de l’època-,
la sala “Romana” – decorada amb un collage
de pòsters del conegut licor Chartreuse- i
la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de
Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions
de vins de fora de la terra.
D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre
-espai de càtering i serveis ubicat a l’antic
Seminari de Tarragona- col·laboren junts en
l’elaboració de càterings per als millors es-
deveniments.
138
PINTXOBAR-RESTAURANTJoan Baptista Plana, 23 baixos, TarragonaTel. 977 237 435
CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS
Especialitat Pintxos, tapes i torrades
Preu menú 1 €. Dijous selecció de pintxos a 0,50 €
Preu carta Entre 9,50 i 12 €
Horari De dilluns a diumenge de 9 a 24 h
El bar Pintxo és un local d’ambient fami-
liar que fusiona cuina de la terra amb
productes ibèrics, de la temporada i
pintxos variats. Aquets barregen diferents
sabors i textures i innoven amb receptes
d’arrels mexicanes. En trobem de freds, ca-
lents i amb productes de la temporada. El
bar, situat al carrer Joan Baptista, compta
amb el racó de l’ibèric on hi ha un ampli as-
sortit d’embotits de tot tipus.
Pintxo ofereix menús personalitzats i adap-
tats a grups i els dijous els clients podran
gaudir del “duel de xefs” de mà de profes-
sionals de l’hostaleria que competeixen per
veure qui ofereix el millor pintxo. I això sí, els
dijous són a millor preu: a cinquanta cèntims
la unitat.
139
TOCA PERONRESTAURANTC/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - TarragonaTel. 977 232 074
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat Cuina tradicional mediterrània
Preu menú 10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €
Preu carta 20 € a 25 €
Horari Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat
L’especialitat del restaurant Toca Perón,
el nom del qual prové d’una típica ex-
pressió de les festes locals de Tarra-
gona, és la cuina mediterrània actualitzada
a base d’una carta de la qual el 80% dels
productes són de la província de Tarragona.
Els plats del restaurant donen un toc innova-
dor i modern a la tradicional cuina d’aquí i de
sempre. Per encàrrec, també ofereix carns
exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El
restaurant, a banda de la carta també ofereix
4 tipus de menús diferents i un variat assor-
tit de tapes i “montaditos”.
El Toca Perón compta amb un pis superior
on hi ha un menjador que permet celebrar-hi
tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça
de la Font, escenari principal de les festes,
n’és un referent més pels tarragonins i tarra-
gonines de la ciutat.
140
SUSHIBAR-TAKE AWAYC[os del Bou, 9 - TarragonaTel. 977 241 769
CUINA JAPONESA
Especialitat Sushi
Preu menú 11 € migdies
Horari De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h
Restaurant situat a la Part Alta on hi
trobem una ampli assortit d’un dels
plats més reconeguts de la gastrono-
mia japonesa. El local ens ofereix una gran
varietat sushi elaborat al moment i hi po-
dem degustar des de les delicadeses tradi-
cionals de salmó i tonyina fins al sushi més
innovador -l’ anomenat “sushi-català” que
parteix d’ingredients d’aquí com ara el cranc
de closca- passant per alguns dels suggeri-
ments del xef com són el tataki de tonyina o
les albergínies caramel·litzades i sense obli-
dar un ampli assortit en amanides japoneses
i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta
de pollastre yakitoni. Sushi ofereix totes les
conegudes varietats d’aquesta gastronomia:
nigiris, temakis, makis, invertits, gunkak i inari.
Sushi és el primer restaurant de cuina ja-
ponesa “take away” de Tarragona, així que
els seus clients poden endur-se el menjar a
casa.
141
QUIM QUIMARESTAURANT Km 0C/ Les Coques, 1 bis - 43003 TarragonaTel. 977 252 121 | [email protected] | www.quimquima.com
CUINA MEDITERRÀNIA I TAPES
Especialitat Tapes Km 0
Preu menú 14,90 €
Preu carta 25 €
Horari Dimecres a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00 (dimarts tancat) Diumenge i dilluns de 13:00 a 16:00
Restaurant situat al costat mateix de la
Catedral de Tarragona des de fa quin-
ze anys. Som un restaurant familiar de
cuina tradicional mediterrània de kilòmetre 0.
Els nostres plats mes representatius son:
cruixent de peus de porc, musclos al vapor
amb api i vi blanc, pasta fresca amb trompe-
tes de la mort, bacallà a la catedral i pastís de
poma.
Disposem d’una àmplia carta de vins, a bon
preu, amb la possiblitat de degustar-ne a copes.
Tenim tres menjadors privats i un exclusiu
pati-jardí interior.
També us podem oferir menús per a grups
per a les vostres celebracions, així com orga-
nitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc,
per encàrrec.
Fem menjar per emportar i càterings.
142
MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131
CUINA D’AUTOR
Especialitat Cuina tradicional i creativa
Horari De dimarts a divendres de 13 a 16 h Divendres i dissabte només grups Reserva prèvia
Benvinguts al Restaurant Mas Folch,
un dels racons amb més encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de Ta-
rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat
en una masia modernista familiar i envoltat
d’una zona enjardinada amb més de cent
espècies vegetals diferents. El conjunt for-
ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina
d’autor, barreja de tradició i creativitat i on
el temps s’atura en mans d’un servei atent
i professional. El nostre servei de cuina és
de dimarts a divendres de 13:00 a 16:00 i
les nits de divendres i dissabte només per a
grups amb reseva prèvia, a partir de 20 per-
sones. El dilluns tenim tancat per descans
setmanal. Durant el mes d’agost el restau-
rant romandrà tancat dilluns, dimarts i di-
mecres.
El restaurant Mas Folch demana als seus
clients que per garantir-los un millor servei,
reservin prèviament.
143
EL TERRATRESTAURANTPons d’Icart,19 - TarragonaTel. 977 248 485
CUINA D’AUTOR CREATIVA
Especialitat Cuina mediterrània d’autor
Preu menú De dimarts a divendres migdia 18 € De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €
Horari De 13:30 a 16:00 i de 20:30 a 23 h
Terrat Restaurant ens ofereix una cuina
pròpia de la fusió entre la tradició i la
creativitat, sempre lligada al produc-
te de qualitat de la zona i a l’estacionalitat
del mercat, dins d’un ambient càlid, tran-
quil i acollidor. Per segon any consecutiu, el
restaurant ens ofereix una nova proposta a
la terrassa situada davant del restaurant i
presenta la carta “terrat & Ginmare” per de-
gustar una combinació de tapes, gintònics i
cocktails amb bones vistes al mar. La carta
ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir
entre croquetes, amanides, el racó del foie,
llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més
a més dissabtes i diumenges al migdia a la
terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €
(IVA inclòs) que dóna l’oportunitat d’escollir
una amanida, dues tapes, arròs o fideus i
beguda -vi i aigua- pa i cafè. Oferim també
menú diari de dimarts a divendres al migdia
per 18€ i de dimarts a dijous nit per 28€ IVA
i beguda inclosos. L’horari de cuina és de
13:30 a 16h i de 20:20 a 23h. Tanca els diu-
menges a la nit i els dilluns tot el dia . Decorat
amb un estil jove i fresc, disposa de 2 sales
amb capacitat per a 60 persones, el que li
permet acollir grups i àpats d’empresa.
146
LA XARXABAR RESTAURANTC/ Sant Pere, 38-40 - 43004 El Serrallo, TarragonaTel. 977 214 531
CUINA TRADICIONAL I MARINERA
Especialitat Romescos, peix del dia, marisc i tapes
Preu menú Des de 9 €
Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,50 €
Horari De dilluns a divendres de 8 a 19:30, 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia
El bar La Xarxa està situat a l’emblemà-
tic barri mariner del Serrallo. Es tracta
d’un local familiar que ens ofereix pro-
fessionalitat en cadascun dels seus plats i
on podem gaudir de peix fresc de Tarragona,
cuina tradicional marinera, romescos, ma-
risc i tapes variades.
A La Xarxa trobem esmorzar de forquilla -el
plat típic del pescador- com ara romesco
de tonyina i de rap o la truita d’escamarlans
(podem fer-te un plat d’esmorzar complert
des de 7,5 euros). A banda, La Xarxa disposa
d’una carta del dia on els clients més atrevits
poden degustar-hi el peix fresc del mateix
dia i on no manquen els plats típics d’inspira-
ció marinera amb verdura i tapes artesanes.
Qui ho prefereixi, pot optar per un menú a
l’hora de dinar i degustar la cuina marinera
de La Xarxa des de 9 euros. El bar també
ofereix la possibilitat de celebrar-hi dinars de
grups i degustar la cuina tradicional marine-
ra (prèvia reserva). I per qui desitgi assaborir
les delícies del mar a casa, a La Xarxa també
s’ofereix menjar per emportar.
LA XARXA
145
PULCINELLARESTAURANT PIZZERIAC/ Pere Martell 52-54, 43004 TarragonaTel. 977 112 088
CUINA ITALIANA DE QUALITAT
Especialitat Cuina italiana
Preu menú 11 €, Cap de setmana 15 €
Preu carta 15 € a 20 €
Horari Obert cada dia
Estem situats en ple centre de Tarrago-
na, en una zona amb fàcil aparcament.
En el nostre restaurant podreu gaudir de la
millor cuina italiana i de la típica cuina me-
diterrània.
Fem menú de migdia cada dia de la setmana.
Us podem confeccionar menús a mida per a
grups, per als vostres dinars/sopars d’empre-
sa, aniversaris o qualsevol altra celebració.
També obrim al matí per a que pugueu venir
a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.
146
SAPPORORESTAURANT JAPONÈSC/ Méndez Núñez, 21 · 43004 TarragonaTel. 977 219 929 | www.sapporotarragona.com
CUINA JAPONESA
Especialitat Sushi
Preu menú 8,50 €
Preu carta 15 € a 25 €
Horari Dimarts a diumenge de 13:00 a 16:30 i de 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia
Restaurant Japonès a Tarragona amb
més de 8 anys d’experiència al món de
la restauració, situat en ple centre de
Tarragona, en un carrer de vianants, davant
del Col.legi Pau del Clos.
T’agrada la cuina japonesa de més alta qua-
litat? Gaudeix-la en el nostre local totalment
acondicionat, amb un ambient i disseny
avantguardista.
Al restaurant Japonès Sapporo disposes
d’un menú diari a partir de només 8,50€, de
dimarts a divendres a l’hivern, i de dilluns a
divendres a l’estiu.
Sorpren-te amb la nostra variada carta, amb
tota mena de plats per a tots els gustos.
Si t’agraden les línies esportives i provocadores dels nous Mercedes espera’t a veure el disseny sorprenent de l’interior, la tecnologia innovadora i el complet equipament de sèrie. Vine a descobrir el GLA, el nou tot terreny compacte de Mercedes, i el nou Classe C, totalment renovat i amb un disseny esportiu impressionant. Et tornaran a sorprendre.
Vine a conèixer els nous Classe C i GLA.Això que veus és només la punta de l’iceberg.
Gamma Classe C: consum mitjà 4,0 – 5,8 (l / 100 km) i emissions de CO2
103 – 135 (g/km). Gamma GLA: consum mitjà 4,3 – 6,6 (l / 100 km) i emissions de CO2 114 – 154 (g/km).
Descobreix-los a partir del 14/03/14