Viure en Salut - Rafelguaraf · Meydis DIPÒSIT LEGAL V-1063-1988 ISSN 1888-6833 Inclosa en el...

99Gener2014

EXERCICI FÍSIC I ALIMENTACIÓ SALUDABLE PER A L’ENVELLIMENT ACTIU ■ ENVELLIMENT ACTIU,RELACIONS SOCIALS I SOLIDARITAT INTERGENERACIONAL ■ APORTACIONES DE LA PREVENCIÓN DERIESGOS LABORALES AL ENVEJECIMIENTO ACTIVO ■ L’ESTRATÈGIA D’ENVELLIMENT ACTIU DE LACOMUNITAT VALENCIANA ■ ENVELLIMENT ACTIU DES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA ■ HACIA UNA MEJOR CALIDADDE VIDA DE LAS PERSONAS MAYORES ■ PARTICIPACIÓ SOCIAL DE LES PERSONES MAJORS

E N V E L L I M E N TA C T I U

vS 93Infeccions de

transmissió sexual

vS 92Desigualtats en

salut i gènere

vS 91Dades de la nutrició a la

Comunitat Valenciana

vS 97Malalties rares,

informació freqüent

vS 90Salut bucodental

en edat infantil

vS 96Educació per a

la salut 2.0

vS 94Salut

laboral

vS 95Trastorns

musculoesquelètics

EDITADirecció General de Salut Pública.Conselleria de Sanitat. Generalitat

COORDINADORSValentín Esteban Buedo iJoan Quiles i Izquierdo

EDITOR TÈCNICJavier Parra Gasent

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei de Gestió Administrativa

Secretaria General Administrativa. SubsecretariaConselleria de Sanitat

COORDINADORS CIENTÍFICS DEL MONOGRÀFICEnrique Orts Ríos i Joan Quiles i Izquierdo

COL·LABORADORS DEL MONOGRÀFIC María Antonia Crespo Pérez, Rosa González

Candelas, Pedro Guillén Robles, AmparoMelchor Penella, Gloria Olaso González,Enrique Orts Ríos, Sacramento Pinazo

Hernandis, Joan Quiles i Izquierdo, FranciscoJosé Tarazona Santabalbina i José Viña Ribes.

IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓGrafo Impresores SL

DISTRIBUCIÓMeydis

DIPÒSIT LEGALV-1063-1988

ISSN 1888-6833

Inclosa en el directori depublicacions seriades LATINDEX

VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis,ajuntaments i centres sanitaris de la ComunitatValenciana. També es tramet a les associacions, entitatso persones que ens ho sol·liciten.

Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomaliaobservada en la recepció, per tal de corregir-la, i tambéels canvis de domicili.

La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN

SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinionsexpressades pels redactors i col·laboradors de la publicació.

VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus tex-tos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, dema-nem que ens feu arribar dos exemplars de la publicacióon s'incloguen els seus continguts.

Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. Nodubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista,expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opi-nió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dub-tes o peticions, etcètera. Esperem les vostres aportacions.

Adreceu-vos a:

Direcció General de Salut PúblicaServici de Promoció i Protecció de la SalutAvinguda de Catalunya, 2146020 València961 92 57 [email protected]

SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA

1 nom i cognoms2 Domicili3 localitat4 Província5 Codi postal6 telèfon7 Correu electrònic8 Data de naixement9 Professió

Direcció General de Salut PúblicaServici de Promoció i Protecció dela Salutavinguda de Catalunya, 2146020 València

[email protected]

961 92 57 92

Adreça postal

Correu electrònic

Telèfon

Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzarqualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon. també es pot fer una subscripció en líniaen la web de la Direcció General de Salut Pública: www.sp.san.gva.es

vS 98Addiccions

2 vS 99

últimes pàginesEnvelliment actiu

Sumari vS 99

últimes pàgines2 .......................Últims números publicats

editorial3 ..........................................................

informe4 ......Exercici físic i alimentació saludable

per a l’envelliment actiuJOSÉ VIÑA RIBES I

GLORIA OLASO GONZÁLEZ

6....Envelliment actiu, relacions socialsi solidaritat intergeneracional

SACRAMENTO PINAZO HERNANDIS

8 ...........Aportaciones de la prevenciónde riesgos laborales alenvejecimiento activo

PEDRO GUILLÉN ROBLES Y

ENRIQUE ORTS RÍOS

10.......L’Estratègia d’Envelliment Actiude la Comunitat Valenciana

ENRIQUE ORTS RÍOS I

JOAN QUILES I IZQUIERDO

13..........................Envelliment actiu desd’Atenció Primària

AMPARO MELCHOR PENELLA I

ROSA GONZÁLEZ CANDELAS

15...............Hacia una mejor calidad devida de las personas mayores

FRANCISCO JOSÉ TARAZONA SANTABALBINA

17 .......................Participació social deles persones majors

M.ª ANTONIA CRESPO PÉREZ

recursos19 ............................Materials temàtics

Envellir és com escalar una gran muntanya, mentres pugem les forces disminuïxenperò la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena.

Ingmar Bergman

Fa uns anys, en el XX aniversari d’esta revista, M.ª Angeles Durán, catedràtica desociologia i professora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), inicia-va la seua conferència titulada “Envelliment i dependència davant d’anys de vida viscutsamb salut” de la manera següent: “Senyors, els he de donar una mala notícia, i és quemorirem. Però també tinc una bona notícia, i és que “tots” morirem. No creuen queseria terrible passar tota la vida pensant si seríem dels que moririen o dels que sobreviu-rien?” Esta observació és útil per a reconéixer el gran valor de les coses inevitables i enspermet considerar com a desitjable el procés d’envelliment, perquè ja sabem quina ésl’alternativa, però trasllada el problema al quan i com s’ha d’arribar al moment final.

El concepte de persona major s’ha vinculat a l’edat cronològica i a l’edat de jubilaciólaboral, però ambdós criteris són totalment arbitraris i estan en revisió, especialmentel segon que recentment ha canviat en la legislació del nostre país. Fins fa poc ensreferíem a este difús i heterogeni grup de població amb l’eufemisme “la tercera edat”però, gràcies a l’augment sostingut de l’esperança de vida, ja hi ha qui parla de “laquarta edat” per a referir-se al grup de població de huitanta anys o més. En el nostreentorn considerem major aquella persona que té 65 anys o més de vida encara que nohi ha un llindar fisiològic o vital a partir del qual es pot considerar anciana una per-sona. Envellim des del moment del naixement de forma progressiva i irreversible per-què, fins al moment, ningú ha trobat Sangri-La, aquell utòpic paradís terrenal on nos’envellia, que Frank Capra ens mostrava en la seua pel·lícula Horitzons llunyans.

La longevitat i el procés d’envelliment presenten una gran variabilitat que depén de la basegenètica i la patobiografia de la persona, d’aspectes psicològics, com la forma d’entendrela vida, afrontar els esdeveniments vitals i relacionar-se amb els altres, i de l’entorn en quèvivim, que actua modulant els altres factors fent que la persona s’adapte al medi al llargde tota la seua experiència vital. Si volem prolongar la vida i viure l’última etapa d’estaamb la major qualitat possible hem, d’acord amb la definició d’envelliment actiu del’OMS, d’optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat al llarg de tota lavida de la persona. Per a això la salut pública analitza els determinants de l’envelliment i,segons el cas, promociona, impulsa o intervé sobre aquells que són modificables per mitjàd’estratègies que hagen demostrat la seua efectivitat. Tal vegada la més important d’estessiga adoptar estils de vida saludables per a arribar al màxim de capacitat funcional de lapersona. Així, hem d’aconseguir una alimentació saludable, un nivell d’activitat física ade-quat a l’edat i una participació activa de les persones majors en la societat. Altres actua-cions que han demostrat ser eficients són aquelles activitats preventives dirigides a reduirla incidència i la prevalença de les principals malalties cròniques, perquè estes són les res-ponsables d’una gran part de la discapacitat i la dependència que patixen els majors.

Este monogràfic de VIURE EN SALUT vol també ajudar a la divulgació de l’Estratègiad’Envelliment Actiu que, impulsada per la Conselleria de Sanitat, pretén vertebrar elsesforços destinats a aconseguir que els ciutadans envellisquen de forma activa i salu-dable, així com procurar l’atenció sanitària i les cures necessàries per a millorar laqualitat de vida de les persones majors. Els articles que formen part d’este número dela revista repassen els estils de vida saludables per a l’envelliment actiu, incloent-hil’alimentació, l’exercici físic, les relacions socials i la participació social, així com laprevenció de les síndromes geriàtriques, per a millorar la qualitat de vida de les perso-nes majors, i les aportacions que la prevenció de riscos laborals o l’atenció primàriade salut poden realitzar a l’envelliment actiu.

Per a finalitzar no podem oblidar que, si abans o després tots morirem “necessiteminvertir en la bona mort. No és comprensible que la nostra societat no s’ocupe del’inevitable.” Reflexió amb què tancava la seua conferència la doctora Durán. Així,no hauríem d’escatimar esforços per a planificar adequadament la nostra últimaetapa de la vida, com li ocorre a l’ancià d’Una història verdadera, de David Lynch,que s’embarca en un llarg viatge a través de diversos estats nord-americans en la seuamàquina tallagespa, únic vehicle que encara pot conduir, per a reconciliar-se amb elseu germà i poder morir en pau.

Envelliment actiueditorial

3vS 99

últimes pàginesEnvelliment actiu

4

L’envelliment de la població ha arribat atal magnitud que és molt importantaconseguir que este envelliment sigasaludable. No es tracta només d’aug-mentar els anys de vida, sinó de fer-ho

d’una manera que siga satisfactòria millorant laqualitat de vida. En molts casos açò depén dedeterminants genètics. Per exemple, s’ha aconse-guit identificar gens que s’associen amb la longe-vitat sent especialment interessants alguns d’ellsque se sobreexpressen en centenaris (Matheu etal, 2009; Viña et al, 2008). A través de la consul-ta de diverses fonts s’arriba a la mateixa conclu-sió: aproximadament el 60-70% de la longevitatté un determinant genètic i l’altre 30-40% té undeterminant ambiental i conductual. Açò cobramolt d'interés si es pensa que este 30 % potsuposar de vint a trenta anys. Naturalment, nohem d’oblidar que ni podem aconseguir laimmortalitat —com s’està intentant en algunslaboratoris del món—, ni tampoc augmentar lalongevitat més enllà dels màxims coneguts enl’actualitat que ronden els 115 anys. Però teninten compte esta puntualització, vegem què podemfer per a aconseguir un envelliment satisfactori.

Un estudi publicat en la Universitat deCambridge a Anglaterra (Khaw et al, 2008), hademostrat que quatre simples canvis en l’estilde vida: augmentar la ingesta de fruita i verdu-ra a cinc peces al dia, no fumar, fer exercici,inclús molt moderat, i beure dos gots de vinegre al dia augmenta la longevitat catorzeanys. Açò, per exemple, suposaria que encompte de morir-se una persona als setanta-cinc anys ho faria aproximadament als noran-ta. Però a més, algunes modificacions, com

l’exercici físic i l’alimentació adequada, no solsprolonguen la vida sinó que milloren la seuaqualitat.

Està comprovat que la restricció calòrica produïxun augment de la longevitat (McDonald et al,2010). No obstant això, introduir la restriccióenergètica en humans, és a dir, que durant tota lavida després d’ingerir el menjar reste una sensa-ció de fam, no resulta una mesura atractiva, jaque l’objectiu no és només tindre una llarga vida,sinó també que eixa vida siga de qualitat. Sí queés convenient menjar amb mesura i que els ali-ments ingerits siguen sans i variats. Per la seuaaportació en fibra, minerals i vitamines (antioxi-dants naturals que ajudaran a combatre l’estrésoxidatiu), és especialment interessant la ingestade cinc peces de fruites i verdures al dia. A més ésconvenient disminuir el consum de greixos satu-rats per a reduir el risc cardiovascular. Per exem-ple, seria més saludable prendre una torrada depa que una ensaïmada de brioxeria industrial. Labase de la dieta mediterrània és el consumd’hidrats de carboni complexos (arròs, pa,pasta…) la qual cosa és molt recomanable; noobstant això, no cal oblidar l’aportació proteicade carns i peixos que han d’incloure’s en la dietade les persones de major edat per a intentar com-pensar la pèrdua proteica associada a l’envelli-ment. Entre el peix, és d’interés especial el con-sum d’aquell ric en àcids omega-3, com el salmóo les sardines (figura 1).

Exercici físic ialimentaciósaludable per al’envelliment actiuJOSÉ VIÑA I GLORIA OLASO

Aproximadament un 60-70% de la longevitat té undeterminant genètic i l’altre 30-40% té un determinant

ambiental i conductual. Pel que fa a este segoncomponent condicionant, s’ha demostrat que quatre

simples canvis en l’estil de vida: augmentar la ingesta defruita i verdura a cinc peces al dia, no fumar, fer exercici,

inclús molt moderat, i beure dos gots de vinegre al dia incrementen la longevitat catorze anys.

informeEnvelliment actiu

Figura 1. Aliments que ajuden a l'envellimentsaludable

vS 99

5

Envelliment actiuinforme

L’aigua és indispensable, de fet, la hidratació éspotser un dels aspectes més importants per aenvellir amb salut. Encara que la sensació de setes perd amb l’edat, és molt important beureencara sense ganes per a evitar un excessiu tre-ball als renyons o inclús la deshidratació.

Cal evitar el consum de begudes alcohòliques enexcés, ja que aporten quilocalories buides que notenen beneficis per al cos. No obstant això, hempogut constatar en un estudi que un consummoderat de vi negre (un gotet amb els menjars)contribuïx a l’expressió dels gens de longevitat ique, per tant, seria molt recomanable, sempreque no es tinguen problemes hepàtics que hocontraindiquen.

L’exercici és tan bo que el podem assimilar a unmedicament (Viña et al, 2012) i com a tal calsaber-lo dosificar, conéixer que hi ha adapta-cions fisiològiques a l’exercici físic, que ocorrenamb l’entrenament (tolerància), que l’exercici ésun fàrmac psicoactiu que crea dependència i,finalment, que en alguns casos presenta contrain-dicacions associades.

En general, podem dir que l’exercici per al’envelliment saludable ha de ser una mescla dedos tipus d’exercici: l’aeròbic i l’anaeròbic.L’exercici aeròbic, exercici de llarga duració irelativament baixa intensitat, permet disminuirl’arterioesclerosi, millorar la diabetis, augmen-tar la densitat de l’os i especialment té efectesfavorables sobre el cervell , disminuint ladepressió i augmentant el to vital. L’exercicianaeròbic, o siga d’alta intensitat i baixa dura-ció (per exemple, alçar pesos d’una grandàriaadequada), servix per a augmentar la massamuscular i resulta d’interés per a evitar caigu-des, fractures, etc.

La supervivència relacionada amb l’exerciciaeròbic es pot veure en la figura 2, que expli-ca com, en un estudi amb seguiment de 15anys, les persones que eren capaces de fer unexercici de relativament alta intensitat, pre-

sentaven una supervivència del 80%, mentresque tan sols era del 50% en persones quefeien el mateix tipus d’exercici però de baixaintensitat (Myers et al, 2002). Açò mostral’extraordinària importància d’estar entrenatper a fer exercici aeròbic, evitant així unamortalitat prematura. Si un està ben preparat,l’exercici, inclús el molt intens, és bo per a lalongevitat.

A més d’incrementar la longevitat, l’exercici éscapaç de millorar l’estat de salut i, en algunescircumstàncies, té una indicació terapèutica,com és el cas de la diabetis. Les personesdiabètiques han de prendre’s l’exercici físic nocom una activitat saludable, sinó com un trac-tament per a la seua malaltia. La figura 3mostra que entrenar a través d’un programad’exercicis té una resposta molt significativaen la disminució del pes i, la qual cosa és mésimportant, que eixa pèrdua de pes és a costadel greix i no del múscul. Se sap que l’obesitatestà associada amb un seriós augment del riscde mort per dany cardiovascular i que dismi-nuïx considerablement la qualitat de vida,perquè augmenta la prevalença de dolors arti-culars, caigudes, etc. A més, hi ha altres fac-tors de risc cardiovascular, com el colesterolelevat, la diabetis, la hipertensió o el tabaquis-me, que s’han d’evitar per a envellir amb bonasalut.

No volem abundar a expressar un per un tots elsefectes favorables de l’exercici físic per a un enve-lliment saludable, no obstant això, volem acabardient que l’exercici té, a més, un gran efecte anti-depressiu. S’ha demostrat que en les persones quefan exercici augmenten els nivells d’endorfines.Este augment és responsable que una gran partde la població que practica exercici tinga unasensació de benestar que ajuda a disminuir ladepressió.

En conclusió, l’exercici moderat, associat a unespràctiques senzilles d’alimentació, pot millorarenormement la qualitat de vida de la població, i

tindre un efecte molt beneficiós des del punt devista econòmic per a la societat —ja que hi hauràmenys persones dependents— i un enorme bene-fici per a les persones, que envelliran d’unaforma més satisfactòria.

José Viña RibesGloria Olaso González

Departament de Fisiologia.Facultat de Medicina i Odontologia.

universitat de València.

B i b l i o g r a f i a

Khaw Kt, Wareham n, Bingham S, Welch a, luben r i Day n,2008, Combined impact of health behaviours and mortality in menand women: the ePiC-norfolk prospective population study, PloSMed. Jan 8;5(1):e12.

Matheu a, Maraver a, Collado M, Garcia-Cao i, Cañamero M,Borras C, Flores JM, Klatt P, Viña J i Serrano M, 2009, anti-agingactivity of the ink4/arf locus, aging Cell. apr;8(2):152-61.

McDonald rM i ramsey JJ, 2010, Honoring Clive McCay and 75years of calorie restriction research. J nutr. 140:1205-10.

Myers J, Prakash M, Froelicher V, Do D, Partington S i atwood Je,2002, exercise capacity and mortality among men referred forexercise testing. n engl J Med. 14;346(11):793-801.

Viña J, Sastre J, Pallardó FV, Gambini J i Borrás C, 2008,Modulation of longevity-associated genes by estrogens or phyto-estrogens. Biol Chem. 389(3):273-7.

Viña J, Sanchis-Gomar F, Martinez-Bello V, Gómez-Cabrera MC,2012, exercise acts as a drug; the pharmacological benefits ofexercise.Br J Pharmacol. 167(1):1-12.

vS 99

Figura 2. Corbes de supervivència en relació a la capacitat per realitzarexercici aeròbic.

Figura 3. Percentatge de pes corporal en humans sedentaris sotmesos a unprograma de carrera.

6 vS 99

El document de Nacions Unides(UNFPA, 2012) Ageing in theTwenty-First Century. A Celebrationand A Challenge comença de lamanera següent: “En el món, cada

segon dos persones complixen 60 anys, és a dir,el total anual és de quasi 58 milions de personesque arriben als 60 anys. Atés que actualmentuna de cada nou persones té 60 o més anysd’edat, i les projeccions indiquen que la propor-ció serà una de cada cinc persones cap a l'any2050, l’envelliment de la població és un feno-men que ja no pot ser ignorat”. En este docu-ment s’analitza la situació actual de les personesmajors i examina els progressos aconseguits des-prés de la II Assemblea Mundial sobrel’Envelliment, celebrada a Madrid (UnitedNations, 2002), en les polítiques i mesures adop-tades pels governs en resposta a les oportunitats

i els reptes d’un món que envellix. En el docu-ment s’oferixen recomanacions sobre el full deruta que ajudarà a assegurar una societat per atotes les edats, on jóvens i persones majors tin-guen oportunitat de contribuir al progrés de lessocietats en què viuen.

Segons este informe, en 2012, els majors de 60anys han arribat a 810 milions. Les projeccionsindiquen que esta xifra arribarà a mil milionsd’ací a deu anys i es duplicarà cap a 2050. En2012, el nombre de persones de 60 o més anysd’edat representaven l’11,5% de la poblaciómundial i en 2050 serà un 22 %. L’informedestaca que encara que la tendència a l’envelli-ment de les societats és motiu de celebraciótambé suscita grans desafiaments, requerix ques’adopten enfocaments completament nous enl’atenció a la salut, la jubilació, l'habitatge i lesrelacions entre generacions. SeguintOsotimehin, director executiu del Fons dePoblació de les Nacions Unides (UNFPA): “Ésnecessari que en tots els països les personesenvellisquen en condicions de dignitat i segure-tat i disfrutant de la vida gràcies a la plenavigència de tots els seus drets humans i lliber-tats fonamentals. L’envelliment és un procés alllarg de tota la vida que no comença al complir60 anys. Els jóvens de hui formaran part de lapoblació de dos mil milions de persones d’edaten 2050. Este informe mostra que si adoptemmesures des d’ara podrem beneficiar-nos totsamb el dividend de la longevitat, i cada vegadamés en el món en desenrotllament, ara i en elfutur”.

L’estudi de l’envelliment és, per tant, l’estudid’un procés que comença molt abans d’havercomplit 60 anys.

Envellir bé no és només envellir ambsalutEls treballs d’investigació sobre el procésd’envellir han intentat trobar les claus del bonenvellir. En els seus inicis, estos estudis es vancentrar en la salut; envellir bé és envellir ambsalut. Posteriorment, es va començar a reconéi-xer la importància de la funcionalitat en lamesura de la salut, conforme augmentava laquantitat de persones majors en situació dedependència (Katz i Stround, 1989). Estaimportància de la funcionalitat la va ratificarl’Organització Mundial de la Salut (OMS), queva fomentar el desenrotllament d’una base cien-tífica per a mesurar l’estat funcional o capacitatd’una persona per a dur a terme les activitatsnecessàries que la conduïsquen al benestar enels tres plans: biològic, psicològic (cognitiu iafectiu) i social. A partir d’eixe moment es van

iniciar investigacions que van examinar partsclau de la salut funcional o envelliment saluda-ble (healthy ageing o ageing well, Fries, 1989;OMS, 1998), com les activitats bàsiques de lavida diària (llavar-se, vestir-se, menjar, traslla-dar-se, caminar), les activitats instrumentals dela vida diària (tasques domèstiques, fer la com-pra, prendre medicines, utilitzar transports,usar el telèfon, cuinar, administrar diners) i lesvariables psicològiques i socials. Vaillant iVaillant van definir en 1990 l’envelliment salu-dable com aquell que manté una bona salut,bones relacions familiars i unes adequades habi-l itats d’afrontament a l ’estrés (Vail lant iVaillant, 1990). Schulz i Heckhausen (1996)van incloure les variables: funcionament pulmo-nar i cardiovascular, absència de discapacitat,adequada execució cognitiva i èxits en elsàmbits físic i artístic. La capacitat funcional deles persones majors és crucial per a conéixer lamanera en què poden desenvolupar-se en lavida diària, la qual cosa, al seu torn, afecta laqualitat de vida; el nivell de capacitat funcionaldetermina la mesura en què poden manejar-seles persones amb autonomia dins de la comuni-tat, participar en distints esdeveniments, visitaraltres persones, utilitzar servicis comunitaris i,en general, enriquir les seues pròpies vides i lesd’altres.

Ursula Lehr va ser la primera a emfatitzar lavaloració subjectiva i la satisfacció amb la vidacom a elements clau d’un envelliment amb èxit(Lehr, 1982). En 1987, Rowe i Kahn van des-criure els components d’un bon envellir o el queells van denominar envelliment amb èxit (succes-ful ageing): “Baixa probabilitat de malaltia i dediscapacitat associada, alt funcionament cognitiui capacitat física funcional (estat òptim de salutfísica i mental) i compromís actiu amb la vida(relacions d’intimitat i activitats productives)”.Per a Baltes i Carstensen (1996) l’envellimentamb èxit ve definit per la salut física i mental,habilitats funcionals, satisfacció amb la vida,suport social percebut i compromís social. Per aaltres autors, l’element clau és l’activitat i la pro-ductivitat social (Bass, Caro i Chen, 1993).

Depp i Jeste (2006) van fer una anàlisi dels arti-cles publicats en revistes científiques en llenguaanglesa de 1978 a 2005, en PubMed i enwww.scholar.google.com realitzats amb mostresde persones de 60 anys, buscant com diferentsautors definien el bon envellir (uns 973 articles).Els resultats van ser que un terç de la investigaciósobre envelliment actiu té una base biomèdica iels determinants es reduïxen a estils de vida; arabé, en els estudis més recents, el concepte d’enve-lliment positiu s’ha ampliat a una perspectiva

Envelliment actiu, relacionssocials i solidaritatintergeneracionalSACRAMENTO PINAZO

Cal entendre l’envellimentactiu com un recurs

fonamental per a ajudar lespersones a aconseguir el

seu potencial de qualitat devida, a trobar el significat

de les seues vides i aparticipar en la societatd’acord amb les seues

capacitats, necessitats idesitjos. Participar vol direstar implicats de manera

quotidiana i contínua en lavida cívica i comunitària,perquè envellim millor si

prenem part de formaactiva en el nostreprocés d’envellir.


multidimensional i biopsicosocial i inclou condi-cions cognitives, emocionals i socials.

Amb tot el que s’ha dit podem concloure que sónquatre els dominis biopsicosocials més rellevantsde l’envelliment actiu: la salut —que, per des-comptat, inclou el funcionament físic—, el fun-cionament cognitiu, l’emocional i el social. Totesestes són àrees en què juguen un paper fonamen-tal els professionals sociosanitaris.

Envelliment actiu i participació socialEntenem l’envelliment actiu com un recurs fona-mental per a ajudar les persones a aconseguir elseu potencial de qualitat de vida, a trobar el sig-nificat de les seues vides i a participar en la socie-tat d’acord amb les seues capacitats, necessitats idesitjos. Participar vol dir estar implicats demanera quotidiana i contínua en la vida cívica icomunitària, perquè envellim millor si prenempart de forma activa en el nostre procés d’enve-llir. La participació és quelcom social, perquè ensposa en relació amb altres persones i és activaperquè ens impliquem per a fer quelcom en rela-ció a altres.

El Libro Blanco del Envejecimiento Activo(IMSERSO, 2011) va suposar un exercici dereflexió de persones majors, professionals i enti-tats respecte al concepte d’envelliment actiu. Enl'esmentat text se’ns indica la necessitat d’esti-mular i reconéixer la gran contribució de lespersones majors al benestar del país i el paperque juguen en relació amb altres generacionsperquè les societats actuals s’enfronten a novesrealitats demogràfiques: les persones majors sónnumèricament més, tenen millor salut, són mésparticipatives, i per això se'ls ha de reconéixerl’important paper que juguen com a ciutadansactius tant en les cures i atenció a personesdependents, com en les cures als néts o en elvoluntariat. A més, l’any 2012 va ser declaratpel Parlament Europeu Any Europeu del’Envell iment Actiu i de la SolidaritatIntergeneracional a fi de conscienciar la societatde la necessitat d’envellir d’una forma activa isaludable i crear una nova cultura de l’envelli-ment actiu basada en la relació entre genera-cions. I així ho expressava la Decisió940/2011/CE: “Estimular el debat i desenrotllarl’aprenentatge mutu; promoure accions que llui-ten contra la discriminació per raó d’edat isuperar els estereotips relacionats amb l’edat;sensibilitzar la societat sobre el valor d’envellir,i aconseguir que l’envelliment actiu siga unaprioritat en les agendes polítiques.”

Envelliment actiu, relacions socials isolidaritat intergeneracionalUn important factor per a l’envelliment actiu isatisfactori és el suport social informal, entenentper este la xarxa de relacions que proporcionencompanyia, ajuda i aliment emocional. És unfacilitador de les conductes de promoció de salutperquè disminuïx l’impacte dels esdevenimentsvitals estressants i amortix els seus efectes nega-tius. Les persones que participen en xarxessocials de manera activa i que en reben suporttenen millor salut física i mental que aquelles queestan menys connectats o implicats en la vidad’altres. El suport social informal està associatamb un baix risc de mortalitat i morbiditat; ésfonamental en el benestar de les persones al llargde tota la vida, però encara ho és més durantl’envelliment.

Conéixer quina és la seua importància i les varia-bles que el componen ajudarà a desenrotllarintervencions dirigides a enfortir els sistemes desuport de les persones majors, crear noves xarxes(quan estes es deterioren, disminuïsquen o noexistisquen) i previndre, així, la institucionalitza-ció prematura.

Distints documents han tractat la importància dela solidaritat intergeneracional des de fa mésd’una dècada. Se'n va començar a parlar l’AnyInternacional de les Persones Majors, en 1999(any que es va denominar “Cap a una societat pera totes les edats”); a Madrid, en 2002, pel PlaInternacional d’Acció de Madrid sobreEnvelliment (MIPAA), on es va fer una clara men-ció de la solidaritat entre generacions:“Reconeixem la necessitat d’enfortir la solidaritatentre les generacions tenint presents les necessitatsparticulars dels més majors i els més jóvens, id’encoratjar les relacions solidàries entre genera-cions” (MIPAA, article 16: 4). Una important fitaper als europeus va ser la firma en 2002 a Berlínde l’Estratègia d’Implementació Regional delMIPAA per a la regió UNECE. Els 10 compromi-sos en la seua totalitat i els seus objectius asso-ciats inclouen referències a la promoció de la soli-daritat entre generacions per al benefici mutu detots (UNECE, 2002). Per exemple, sota el com-promís 2, es recull: “Promoure la integració de lespersones majors, estimulant la seua implicacióactiva en la comunitat i fomentant les relacionsintergeneracionals” . El compromís 9 identifica elpaper essencial de la família: “Recolzar les famí-lies que cuiden de les persones majors i promouenla solidaritat intergeneracional i intrageneracionalentre els seus membres.”

D'altra banda, la Comissió Europea, en el seuinterés per formular polítiques eficaces per aafrontar amb èxit l’oportunitat i el repte quesuposa l’envelliment demogràfic, va valorar laimportància de revisar i potenciar la solidaritatintergeneracional: “Els canvis demogràfics estanmodelant una nova societat, i s’acceleraran apartir de 2010: cada vegada hi haurà menysjóvens i adults, cada vegada hi haurà més treba-lladors d’edat, més jubilats i més ancians. Lesnostres societats hauran d’inventar noves vies pera donar valor al potencial de creixement querepresenten les jóvens generacions i els ciutadansd’edat més avançada. Serà necessari que tots elsagents contribuïsquen a gestionar estos canvis:han de desenrotllar-se noves formes de solidaritatentre les generacions, fetes de suport mutu itransferència de competències i experiències”(European Comission, 2005).

El Parlament Europeu és un altre exemple d’ins-titució política que ha introduït la intergenera-cionalitat en els seus discursos. En el seu informesobre el futur demogràfic a Europa “insta elsEstats membres a què promoguen els projectesintergeneracionals en els quals les personesmajors treballen junt amb els jóvens per a com-partir capacitats i adquirir nous coneixements;demana a la Comissió que facilite l’intercanvi debones pràctiques en este àmbit” (ParlamentEuropeu, 2008). A Espanya, l’esdeveniment dela presidència espanyola de la Unió Europea,Conferència sobre Envelliment Actiu iSaludable, va donar lloc a la celebració del DiaEuropeu de la Solidaritat entre Generacions,marcat en el calendari a partir de llavors el 29d’abril de cada any.

Amb tot el que s’ha dit i tenint en compte elsquatre dominis més rellevants de l’envellimentactiu (salut, funcionament cognitiu, emocional isocial), quan estudiem l’envelliment és necessaritindre en compte la importància i el significatde les pèrdues en este moment del cicle vital(pèrdua de la parella, pèrdua del treball i del rolprofessional, pèrdua d’amistats, canvi de domi-cili i pèrdua de les relacions veïnals i comunità-ries…). Conéixer l’impacte d’estes pèrdues aju-darà a intervindre augmentant la capacitatd’afrontament de les persones, la gestió del’estrés, la resolució de conflictes, capacitant lespersones per a poder assumir uns altres de nousrols com a ciutadans actius, o bé enfortint elsuport social promovent la creació de novesxarxes socials amb persones de la mateixa edato d’edats diferents.

Per això, quan parlem d’envelliment actiu nopodem deslligar-lo de la solidaritat intergenera-cional. Deia Alan Walker: “L’envelliment actiués intergeneracional: es referix al futur de tots ino sols al de les persones majors de hui. Totssom part interessada en esta tasca perquè tot elmón vol viure una vida llarga i saludable”(Walker, 2006). Tots volem arribar a vells de lamanera millor possible i aconseguir envellir delmillor mode possible.

Sacramento Pinazo HernandisProfessora titular del Departament de Psicologia Social.

Directora del Màster en atenció Sociosanitària a laDependència. universitat de València.


Baltes MM i Carstensen ll (1996). the process of successfulageing. ageing and Society, 16: 397-422.

Bass Sa, Caro FG i Chen YP (1993). achieving a productive agingsociety. new York: auburn House.

european Comission (2005). Green Paper Confronting demographicchange: a new solidarity between the generations. Bruselas,COM(2005) 94 final.

Depp Ca i Jeste DV (2006). the definition and predictors of suc-cessful ageing: a comprehensive literature review. americanJournal of Geriatric Psychiatry, 14: 6-20.

Fries JF (1989). aging well. reading, Mass.: addison-Wesley Pub.Katz S i Stroud MW (1989). Functional assessment in Geriatrics: a

review of Progress and Directions. Journal of the. americanGeriatrics Society, 37: 267-71.

lehr u (1982). Socio-psychological correlates of longevity. annualreview of Gerontology and Geriatrics, 3: 102-47.

iMSerSO (2011). libro Blanco del envejecimiento activo. Madrid:iMSerSO.

unFPa (2012). ageing in the twenty-first Century. a celebration anda challenge. Consultat en: http://www.unfpa.org/webdav/site/global/shared/documents/publications/2012/ageing_report_full.pdf

rowe JW i Khan rl (1987). Human aging: usual and successful.Science, 237: 143-49.

Schulz r i Heckhausen J (1996). a life-span model of successfulaging. american Psychologist, 51: 702-14.

united nations (2002) report of the Second World assembly onageing. Madrid, 8-12 april 2002 a/COnF.197/9.

uneCe (2002). regional implementation strategy for the Madridinternational Plan of action on ageing, 2002. uneCe MinisterialConference on ageing, Berlin (Germany), 11-13 September 2002,eCe/aC.23/2002/2/rev6.

Vaillant Ge i Vaillant CO. (1990). natural history of male psychologi-cal health: Xii. a 45-year study of predictors of succesful ageingat age 65. american Journal of Psychiatry, 147, 31-7.

Walker a (2006). active ageing in employment. its meaning andpotential. asia-Pacific review, 13 (1): 78-93.

7vS 99


La transformación demográfica de los paí-ses desarrollados durante el último siglose caracteriza por un progresivo envejeci-miento poblacional debido al aumentosostenido de la esperanza de vida y las

bajas tasas de natalidad. Esto ha ocasionado ungran incremento de la población de mayor edad entérminos absolutos y de la proporción de personasmayores respecto a la población total.

En este contexto la mayoría de los debates sobreel envejecimiento de la población giran en tornoa la sostenibilidad de los sistemas de bienestar(atención sanitaria, atención a la dependencia ypensiones de jubilación). En la mayoría de lospaíses de nuestro entorno la tendencia es incenti-var la permanencia de los mayores en sus puestosde trabajo, mediante la flexibilización y mejorade las condiciones de trabajo, para prolongar lavida laboral y retrasar la edad de jubilación. EnEspaña se han dado pasos en este sentido perosolo con la reforma del sistema de la SeguridadSocial (Ley 27/2011) y, más recientemente, conlas medidas para favorecer la continuidad de lavida laboral de los trabajadores de mayor edad ypromover el envejecimiento activo (Real Decreto-Ley 5/2013).

Estas reformas tienen como principal objetivoreforzar la sostenibilidad del sistema de pensio-

nes. Para ello, además de prolongar la edad dejubilación de los 65 a los 67 años y aumentar elperiodo de cómputo para el cálculo de la basereguladora de la pensión, se ha incrementado laedad de acceso a la jubilación anticipada, se haregulado la jubilación parcial mediante lareducción de jornada, se ha permitido compati-bilizar trabajo y pensión, con una reducción deesta del 50%, y se ha desincentivado el despidode personas mayores en los ajustes de plantilla.Pero muchas empresas, no solo las privadassino también las propias administracionespúblicas, en vez de fomentar la permanencia delos mayores en sus puestos de trabajo están des-pidiéndoles por el actual contexto de crisis eco-nómica en el que prima la idea fija de reducir elgasto. Según la opinión de muchos expertos lasmedidas para garantizar la sostenibilidad delsistema de las pensiones no solo deben centrarseen los gastos sino también en mejorar los ingre-sos mediante el aumento del número de cotizan-tes, reduciendo la tasa de desempleo, y/o elaumento de los tipos impositivos (Gómez,2013, Abellán et al., 2013).

En cualquier caso, el aumento de la edad media delos trabajadores españoles ya ha comenzado pues,junto a la tardía incorporación de los jóvenes almercado laboral, la población trabajadora senutre fundamentalmente de efectivos de las cohor-tes de los nacidos entre 1950 y 1965 y una granproporción de trabajadores supera ya los 50 añosde edad. Dentro de poco, la transición demográfi-ca también ocasionará cambios en la oferta demano de obra y numerosas empresas tendrán quecontratar a trabajadores jóvenes y acometer inevi-tablemente ajustes para adecuar sus puestos detrabajo a los trabajadores de más edad. Pero lomás grave es que las empresas al perder a los tra-bajadores mayores, sea cual sea la razón, estánperdiendo a los empleados que se encuentran ensu punto más alto en términos de experiencia yeficiencia. Los mayores son los depositarios delconocimiento empírico, de la experiencia forjadaen las diferentes etapas de la cultura de la empre-sa, y estos conocimientos y habilidades son amenudo difíciles de reemplazar. La pérdida de tra-bajadores experimentados en una empresa puedesuponer un vacío de competencias y la falta detransmisión del conocimiento a trabajadores másjóvenes pudiendo llegar a ser muy costosa. De ahíla necesidad de hacer todo lo posible para que laspersonas mayores decidan voluntariamente per-manecer más tiempo en el mercado laboral.

Efectos del envejecimiento sobre lacapacidad de trabajoDurante el proceso natural de envejecimientoocurren cambios a nivel morfológico, fisiológi-

co y psicológico que aparecen en los indivi-duos como consecuencia del paso del tiempo.Estos cambios son progresivos y pueden afec-tar a ciertas capacidades sensoriales o cogniti-vas que, en determinados casos, podrían supo-ner limitaciones funcionales y/o orgánicas parael desempeño de algunas tareas de forma segu-ra y saludable (De León, 2011). Entre los cam-bios descritos se encuentran la reducción en lafuerza de prensión manual, las alteraciones delos sentidos (equilibrio, audición y visión) y eldeterioro cognitivo, que se manifiesta median-te un enlentecimiento de la percepción, lacapacidad de reacción y la toma de decisiones,un menor umbral de dolor y una disminuciónde la memoria y la capacidad de aprendizaje(Bucle, 2008). Según esto, los trabajadoresmayores serían más vulnerables a los acciden-tes y a los trabajos que requieren una grandemanda física y/o mental. Además los traba-jadores mayores padecen más enfermedadescrónicas, que pueden afectar su capacidad detrabajo, pero son capaces de encontrar estrate-gias adecuadas para suplir las carencias gene-radas por el envejecimiento y tienen índices deabsentismo, siniestralidad o rotación menoresque los más jóvenes (van den Berg et al.,2009).

Sin embargo, son múltiples los prejuicios quesobre la edad anidan en nuestra sociedad y essabido que entre los 20 y los 65 años las capa-cidades de las personas se deterioran de formamoderada y que hay más diferencias en el ren-dimiento laboral dentro de un mismo grupoetario (jóvenes o mayores) que entre ambosgrupos. En suma, un trabajador mayor con unbuen estado de salud dispone de todas suscapacidades funcionales para asegurar su tra-bajo, aunque se deben evitar aquellas situacio-nes críticas que movilizan de forma exageradasus reservas o que no le permitan disponer deltiempo necesario para su recuperación (Solé,2012).

La cuestión es si podremos trabajar hasta los67 años y, de forma especial, si podremoshacerlo en aquellos puestos de trabajo que tie-nen elevadas exigencias psicofísicas. La res-puesta es un sí condicionado a la apuesta quehagan las organizaciones por el envejecimientoactivo y la adecuación del sistema de salud yseguridad en el trabajo, considerando a los tra-bajadores de edad como especialmente sensi-bles, y al desarrollo en las empresas de progra-mas de promoción de la salud y la adaptaciónde las condiciones de trabajo mediante inter-venciones preventivas y de gestión de la edad(tabla 1).

Un trabajador mayor con unbuen estado de saluddispone de todas sus

capacidades funcionalespara asegurar su trabajo,

aunque se deben evitaraquellas situaciones

críticas que movilizan deforma exagerada susreservas o que no le

permitan disponer deltiempo necesario para su

recuperación.

8 vS 99


Aportaciones de la prevenciónde riesgos laborales alenvejecimiento activoPEDRO GUILLÉN Y ENRIQUE ORTS

9vS 99

El papel de los prevencionistas en elenvejecimiento activoSi parece inevitable que habrá que trabajardurante más tiempo lo que debemos procurar estrabajar mejor. Para ello, además de flexibilizar ydiversificar las condiciones de jubilación, debe-mos diseñar estrategias para adaptar la organiza-ción del trabajo y las condiciones de trabajo a lasespeciales características de los trabajadoresmayores y, si no es posible, establecer coeficien-tes reductores en determinados puestos o activi-dades (Morschhäuser, 2006). Es aquí donde laprevención de riesgos laborales con su enfoquemultidisciplinar debe intervenir mediante actua-ciones preventivas para adaptar las condicionesde trabajo a las necesidades y capacidades de estegrupo de trabajadores.

Dos retos se plantean para alcanzar este objetivo,el primero conseguir la mejor salud posible de lostrabajadores a lo largo de toda su vida laboral yel segundo lograr entornos de trabajo seguros ysaludables para todos los trabajadores indepen-dientemente de su edad. Para ello debemos crearentornos de trabajo adaptados a las personas,educar en salud a trabajadores y empresariospara generar una cultura de empresa que valorela salud y reorientar los servicios, con la partici-pación de todos los agentes sociales, para quetrabajen de forma integral e integrada por lasalud.

Si el proceso de envejecimiento está influencia-do principalmente por tres elementos, la genéti-ca, los hábitos de vida (actividad física, nutri-ción, tabaco, alcohol, etc.) y el entorno, lapromoción en el trabajo de unos buenos hábi-tos de vida y la consecución de un entornolaboral seguro y saludable, tanto a nivel físico,mental como social y organizativo, ayudaría aque los empleados envejecieran de forma mássaludable. Las medidas relacionadas con laorganización del trabajo o la formación puedenmejorar las aptitudes profesionales y la formamás efectiva y eficiente de adaptar el lugar de

trabajo a las necesidades de los empleados espermitirles participar en la planificación eimplementación de las medidas porque ellosson expertos en su puesto de trabajo(Sedlatschek, 2012).

La Agencia Europea para la Seguridad y la Saluden el Trabajo recoge los principales factores atener en cuenta en los modelos de buenas prácti-cas de actuación en las empresas en la quinta ini-ciativa de la red europea para la promoción de lasalud en los lugares de trabajo. Entre ellos cita ladisminución de la carga física, mediante ayudastécnicas, rotación, control del ritmo, la optimiza-ción de la organización del trabajo, reduciendo lajornada y evitando los turnos nocturnos, la for-mación y motivación de los trabajadores,mediante la transferencia de los conocimientos ofomentando su participación en la toma de deci-siones y evitando la discriminación por razón deedad (OSHA, 2006). Todo ello pasa por la reali-zación de intervenciones preventivas, especial-mente de la ergonomía y la psicosociología deltrabajo, sin olvidar la reorientación de la vigilan-cia de la salud que, además de detectar y atenderlos problemas de salud, debe promocionar elenvejecimiento activo y saludable de los trabaja-dores.

Ejemplos de buenas prácticas en lagestión de la edad Hay muchos ejemplos que muestran cómo lacapacidad de trabajo de los empleados puedemantenerse con éxito a largo plazo introducien-do estrategias de formación, desarrollo y promo-ción, flexibilizando las prácticas de trabajo y laadaptación ergonómica de los puestos de trabajo.

La Cooperativa Migros (OIT, 2011), principalminorista comercial en Suiza, cuenta con unaplantilla de más de 83.000 trabajadores, de losque un 25% tiene 50 o más años de edad porquela empresa favorece la permanencia de sus emple-ados mediante la aplicación de un planteamientoen torno a tres ejes: el aprendizaje permanente, laflexibilidad y la salud. La empresa anima a susempleados a aprovechar la formación para elaprendizaje tanto personal como profesional y lesincentiva mediante una remuneración extra.También ofrece más de 300 puestos de trabajo atiempo completo y parcial en el conjunto de suestructura y promueve la adquisición de destrezaspara emprender nuevas carreras profesionales,favoreciendo la movilidad entre diversos sectoresy entre distintos establecimientos de la empresa,de forma que los empleados se pueden trasladaren función de sus necesidades. La empresa esconsciente de la preocupación de los trabajadoresde edad avanzada por su salud por lo que, conindependencia de la edad de los empleados, lesanima a conocer mejor su salud y a prestar másatención a la misma, ofreciéndoles un reconoci-miento médico gratuito, al menos una vez al año,en los centros de trabajo y exámenes médicosopcionales en un hospital privado local. A los tra-bajadores que alcanzan los 50 años de edad lesofrece una semana más de vacaciones.

Otros ejemplos de buenas prácticas adoptadaspor otras empresas son la creación del distintivoEdad de Maestro o la experiencia “80-90-100”(Sedlatschek, 2012). La Edad de Maestro ofrecedías libres a los trabajadores mayores de 58 añosdándoles más tiempo de descanso una vez reali-zado el trabajo físico encomendado. El resultado

fue que estas personas prefirieron seguir traba-jando tres años más antes de jubilarse. Tambiénhubo una disminución de las bajas por enferme-dad, menores gastos por discapacidad laboral ymejor productividad. La experiencia “80-90-100” permite a los trabajadores de más edadreducir su jornada laboral un 20%, rebajando susalario un 10% y manteniendo todos los benefi-cios de su pensión. Aquí, de nuevo, los emplea-dos tardaron más en jubilarse.

Pedro Guillén Roblesespecialista en Medicina del trabajo. ergónomo. Doctor en

Medicina y Cirugía. Vicepresidente de la asociación deergonomía de la Comunidad Valenciana (erGOCV).

Enrique Orts Ríostécnico de prevención de riesgos laborales. especialista enhigiene del trabajo. técnico de promoción de la salud y pre-

vención. Servicio de Promoción y Protección de la Salud.Dirección General de Salud Pública. Conselleria de Sanitat.

B i b l i o g r a f í a

abellán a, Castro t, Seiz, M, Martín, t, Pérez, J, lópez, a. et al.(2013). el factor de equidad intergeneracional. Boletínenvejecimiento en red nº4, Disponible en:http://envejecimiento.csic.es/comunicación/boletin4.html.Consultado [16/06/2013].

Van den Berg tiJ, elders laM, de Zwart BCH y Burdorf a. (2009).the effects of work-related and individual factors on the Workability index: a systematic review. Occup environ Med, 66(4),211-20.

Bucle P, Woods V, Oztug O y Stubbs D. (2008). Workplace Designfor the Older Worker. SParC research report. Disponible en:http://www. sparc.ac.uk/ workshops / 2007-01-22-health-workpla-ce-design-and-theolderworker/pdf/exec_Summary_Buckle%20final_9_ Page.pdf. Consultado [28/02/2014].

De león B y Díaz S. (2011). revisión bibliográfica de la capacidadfuncional en trabajadores mayores de 65 años. Med Segur trab,57(222), 63-76

Gómez M. (2013, 16 de marzo). Y ahora llega la gran reforma depensiones. el País. Disponible en: http://economia.elpais.com/economia/2013/03/16/actualidad/13634625 16_399235.html.Consultado [16/03/2013].

ilmarinen J. (2005). towards a longer worklife! ageing and the qua-lity of work life in the european union. Helsinki. Finnish institute ofOccupational Health. Ministry of Social affairs and Health.

ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación ymodernización del sistema de Seguridad Social. BOe núm. 184,de 2 de agosto de 2011, 87495-544.

Morschhäuser M y Sochert r. (2006). Healthy work in an ageingeurope. Strategies and instruments for prolonging working life.european network for Workplace Health Promotion. essen BKKBundesverband (asociación Federal de Seguros de Saludempresariales).

Oit. (2011). un mundo en transformación. adaptar al envejecimien-to de la población el lugar de trabajo. trabajo, 73. Disponible enhttp://www.ilo.org/wcmsp5/ groups/public/--dgreports/---dcomm/documents/publication/wcms_173653.pdf. Consultado[28/02/2014].

OSHa (Occupational Safety and health agency). (2006). report ofthe 5th european conference on promoting workplace health enti-tled "HealtHY WOrK in an aGeinG eurOPe". europeannetwork for Workplace Health Promotion. Disponible enhttp://www.enwhp.org/enwhp-initiatives/5th-initiative-healthy-work-in-an-ageing-europe.html. [Consultado 28/02/2014].

real Decreto ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favore-cer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayoredad y promover el envejecimiento activo. BOe» núm. 65, de 16de marzo de 2013, 21441-74

Sedlatschek C. (2012). trabajar mejor durante más tiempo. OSHa.Disponible en https://osha.europa.eu/es/publications/articles/acti-ve-ageing-working-better-for-longer/ view. Consultado[28/02/2014].

Solé MD. (2012). la promoción del envejecimiento activo en el tra-bajo. Ponencia para la Xiii reunión anual del Grupo: Salud ocu-pacional en trabajadores de más edad: misión, visión y valores dela neurología en el lugar de trabajo. Barcelona. 23 de noviembrede 2012. Disponible en http://neurologiadeltrabajo.sen.es/reunion_nt_ 2012.htm. Consultado [28/02/2014].


1. Disponer de una estrategia de salud global

2. Conocer la estructura etaria actual de la plantilla yestimar la estructura en 5-10 años

3. La cultura de la empresa debe incluir una actitud posi-tiva hacia los trabajadores de edad

4. La gestión de la edad debe tener en cuenta la indivi-dualidad y la diversidad evitando la discriminación

5. Tener una buena planificación basada en buenasprácticas

6. Fomentar la empleabilidad, la motivación y el deseode seguir trabajando

7. Conseguir la máxima competencia para todos lostrabajadores

8. Adecuar el entorno organizativo y las condiciones detrabajo

Tabla 1. Principios elementales para unabuena gestión de la edad en la empresa.(Ilmarinen, 2005).

L ’envelliment es pot considerar com elconjunt de transformacions biològi-ques, psicològiques i socials normalsque ocorren de forma contínua, irre-versible i inevitable al llarg de tota la

vida de la persona. No obstant això, encaraque és un procés totalment fisiològic, produïxuna minva de la capacitat d’adaptació del’organisme als canvis de l’entorn i açò ocasio-na una disminució de la seua funcionalitat iaugmenta la vulnerabilitat de la persona a cer-tes malalties.

L’envelliment de la població és el resultat delcontinu augment de l’esperança de vida i la dis-minució de la fecunditat que han ocorregutdurant el segle passat. Actualment, Espanya estroba entre els cinc països de la Unió Europea(UE) amb nombre més gran de persones d’edatavançada i entre els cinc països del món ambpoblació més envellida (Gonzalo i Pasarín,2004). A més, hi ha una feminització de l’envelli-ment perquè les dones són més longeves i patixenmalalties cròniques i discapacitats en major pro-porció que els hòmens. Es preveu que l’any 2025la proporció de majors de 60 anys a Espanyaserà del 31,4 % amb un ràpid increment delnombre de persones majors de 80 anys (OMS,2002).

La població valenciana és una població envellidaamb un desigual impacte de l’envelliment en elterritori a causa, en les comarques de l’interior, al’èxode rural de persones en edat laboral i, en lacosta mediterrània, al denominat turisme resi-dencial per l’arribada de persones jubilades pro-vinents de la UE que fixen la seua residència a laComunitat Valenciana. La població major de 65anys era en 2011 el 17,9 % del total, unes900.000 persones (INE, 2011), i l’esperança devida al naixement de 81,83 anys (79,15 per alshòmens i 84,67 per a les dones) (IVE, 2011).

Segons les dades de l’última Enquesta de Salutde la Comunitat Valenciana (Conselleria deSanitat, 2012) el 78,6% de la població entre 65i 74 anys patia algun tipus de malaltia crònica,percentatge que augmenta al 85,7% entre elsmajors de 84 anys. A més, els resultats sobrehàbits saludables de l’enquesta de salut indiquenque el 47% de la població valenciana de 65 a 74anys i el 44% de 75 a 84 anys té sobrepés; el22% i 18% de les persones d’estos grups d’edatté obesitat i el 78% i 84% no fa exercici físic onomés realitza algun exercici suau de forma oca-sional.

Les principals malalties cròniques que afecten elsmajors de la Comunitat Valenciana són diabetis,hipercolesterolèmia, hipertensió arterial, proble-mes degeneratius com l’artrosi, dolors d’esquena,insomni i certs trastorns psiquiàtrics com ladepressió.

Les limitacions funcionals per a realitzar les acti-vitats de la vida diària i les limitacions de lamobilitat comencen a tindre gran importància apartir dels 65 anys i augmenten amb l’edat i arri-ben a xifres importants entre els majors de 84anys.

De la mateixa manera, amb l’edat va augmentantla dependència de les persones majors i la neces-sitat d’ajuda per a les activitats de la vida diària,com fer la compra, alimentar-se, vestir-se o per arealitzar la higiene personal. El 37 % delsenquestats de 65 a 74 anys; el 23,1 % delsenquestats de 75 a 84 anys i tan sols el 9,4%dels majors de 84 anys pot realitzar sense ajudales activitats de la vida diària en la llar.

L’envelliment de la població ha ocasionat ungran increment del gasto que els estats destinena les pensions i a l’assistència sanitària de lapoblació gran, gasto que continuarà creixentdurant els pròxims anys si augmenta l’índex dedependència i amb este la demanda de cures. AEspanya, segons l’Enquesta de Discapacitat,Autonomia personal i s i tuacions deDependència (EDAD) (Abel lán, Esparza,Castejón i Pérez, 2011), sobre persones majorsque residien en llars familiars en 2008, el30,3% (2.227.086 persones) presentava algunadiscapacitat i d’estes el 62,9% estaven en situa-ció de dependència, és a dir, que el 19,0% deles persones majors requeria assistència perso-nal per a realitzar activitats de la vida diària.S’estima que per a 2045 haurà 1.592.798 bene-ficiaris (prop de 600.000 hòmens i quasi un1.000.000 de dones) del sistema per a l’autono-mia i l’atenció a la dependència, i es multiplicael cost de l’atenció als beneficiaris hòmens per

10 vS 99

L’Estratègia d’Envelliment Actiu pretén crear un marcde referència on s’estructuren les actuacions,

programes i recursos per a aconseguir que elsciutadans de la Comunitat Valenciana envellisquen deforma activa, segura i saludable per a poder reduir la

càrrega de dependència i discapacitat quepatixen les persones majors.

L’Estratègia d’EnvellimentActiu de la ComunitatValencianaENRIQUE ORTS I JOAN QUILES


2,64 i el de les dones per 2,89, i s’arribarà en2045 a 41.926 milions d’euros (Sosvil la,Moral, 2011).

Les famílies, i especialment les dones, suportenuna gran part de la càrrega de la discapacitat i ladependència. S’estima que el cost monetari deles hores que van dedicar els cuidadors infor-mals a l’atenció dels majors en situació dedependència a Espanya durant 2008 estava entre25.000 i 40.000 milions d’euros, és a dir, entreel 2,3% i el 3,8% del producte interior brut(PIB). A més, la Comunitat Valenciana és la ter-cera, després d’Andalusia i Catalunya, que méshores de cures aporta en el territori nacional, laqual cosa representa entre 3.135 i 5.196 milionsd’euros (del 2,97 al 4,92 % del PIB) (Oliva,Vilaplana, Osuna 2011).

Segons l’Informe de les persones majors aEspanya de l’IMSERSO, dependent del Ministeride Sanitat, Servicis Socials i Igualtat, en 2008 hihavia un total de 462.303 persones amb discapa-citat a la Comunitat Valenciana, de les quals254.608 (el 55,07 %) tenien 65 o més anysd’edat i només rebien algun tipus d’ajuda166.615 (el 65,44%) (IMSERSO, 2012).

Però l’envelliment en si mateix no és la causa del’augment del gasto sanitari sinó els problemesde salut crònics i la discapacitat i la dependèn-cia que estos ocasionen en les persones d’edatavançada. L’origen de les discapacitats és en el71,0 % dels casos les malalt ies comunes(Abellán, 2011) i entre les principals causesd’anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD)perduts en persones de 60 i més anys d’edat estroben els tumors malignes i les malalties neu-ropsiquiàtriques i cardiovasculars, i són lesprincipals causes específiques demències, car-diopatia isquèmica, malaltia vascular cerebral,malaltia pulmonar obstructiva crònica, càncerde pulmó, pèrdues d’audició i artrosi (Gènova,Álvarez, Catalá, 2011). Afortunadament, estesmalalties són majoritàriament prevenibles i sus-ceptibles d’intervencions que poden retardar elseu inici i reduir la càrrega de discapacitat queoriginen.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) vaelaborar per a la Segona Assemblea Mundial deles Nacions Unides sobre Envelliment, celebradaa Madrid en 2002, un document que recopilavael marc polític per a la formulació i aplicació depolítiques per a adaptar-se a un món que enve-llix, tenint especialment en compte el creixementsocial, la millora de la qualitat de la vida de lespersones d’edat i la sostenibilitat dels diversossistemes en què es fonamenta el benestar duranttot el cicle de vida. En el dit document s’intro-duïa el concepte d’envelliment actiu, definit comel procés d’optimització de les oportunitats desalut, participació i seguretat a fi de millorar laqualitat de vida de les persones a mesura queenvellixen (WHO, 2002). Des de llavors s’hanincrementat les accions destinades a incloure laperspectiva de l’envelliment en els programes detreball, tant dels governs nacionals com de lesagències internacionals, promovent la millora deles condicions de vida i benestar de la població alllarg del cicle vital.

Entre els principals determinants de l’envellimentno saludable destaquen les desigualtats socials iles condicions de vida deficients, per això l’OMS

ha establit com a prioritàries les actuacions diri-gides a millorar tres aspectes fonamentals en lavida de les persones majors: la salut, la participa-ció i la seguretat.

També la Unió Europea ha apostat des de faanys per les polítiques d’envelliment saludable,prova d’això és la creació de la plataforma AgeEurope, l’inici en 2004 de l’estudi SHARE sobresalut, envelliment i jubilació a Europa, la creacióde l’Associació Europea per a la Innovació sobrel’Envelliment Actiu i Saludable i la celebració, en2012, de l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu ide la Solidaritat Intergeneracional.

El Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtatva elaborar en 2011 el Llibre Blanc sobreEnvelliment Actiu (IMSERSO, 2011), el fi delqual ha sigut diagnosticar la situació real de lespersones majors del nostre país per a ajudar aimplementar polítiques i dirigir accions per a res-pondre als seus requeriments, que ha constituïtun valuosíssim document de treball per a tots elsprofessionals relacionats amb les personesmajors.

La Conselleria de Sanitat, conscient de la possi-bilitat de millorar la salut de les personesmajors, ha coordinat a diferents organismes iinstitucions, implicats en la planificació de lespolítiques de salut i en la provisió dels servicissanitaris i socials , per a posar en marxal’Estratègia d’Envelliment Actiu (Conselleria deSanitat, 2013) la meta de la qual és millorar laqualitat de vida de les persones majors permitjà de la promoció de l’envelliment actiu isaludable i la prevenció de la discapacitat i ladependència.

Els objectius generals de l’estratègia són promou-re l’envelliment actiu i saludable dels ciutadans,millorar les activitats per a la prevenció de la dis-capacitat i la dependència, fomentar la coordina-ció i la investigació en relació amb la salut de lespersones majors i impulsar la coordinació icol·laboració de tots els implicats en la salut delsmajors.

Per a aconseguir estos objectius s’han plantejatquatre àrees estratègiques d’actuació:1. Coordinació institucional, governança i parti-

cipació social2. Informació, formació i investigació 3. Promoció de l’envelliment saludable, protecció

de la salut i prevenció de les malalties4. Atenció integral dels problemes de salut

En cada una de les àrees estratègiques s’ha esta-blit un conjunt d’objectius específics i les accionso activitats per a la consecució d’estos, que sesintetitzen a manera de resum en la taula 1.

Coordinació institucional, governança iparticipació socialLes polítiques de salut són més efectives si esbasen en l’acció intersectorial, perquè permetenabordar els determinants no sanitaris dels pro-blemes de salut i coordinar les intervencions endistints àmbits de la societat; si es realitzen deforma descentralitzada, perquè acosten el nivellde decisió a l’àmbit local; i, per últim, si tenenuna àmplia participació social (professionalssanitaris i sociosanitaris dels servicis públics,privats i del tercer sector, cuidadors no profes-sionals, associacions de persones majors, etc.).

En esta àrea es preveuen cinc accions per a acon-seguir dos objectius específics: la coordinació deles actuacions de les institucions i entitats rela-cionades amb l’estratègia i fomentar-hi la parti-cipació social de tots els interessats.

Entre les accions estan la creació de la comissióassessora que, amb la participació dels principalsagents implicats, està realitzant el seguiment deles actuacions dutes a terme i la incorporació de

11vS 99

OE1 Coordinar les actuacions de les institucions i enti-tats relacionades amb l’Estratègia d’envellimentactiu de la Comunitat Valenciana

OE2 Fomentar la participació social en l’Estratègiad’Envelliment Actiu de la Comunitat Valenciana

Taula 1. Mapa estratègic. Àrees estratègiques(AE) i objectius específics (OE)

AE1 Coordinació institucional, governança i participació social

OE7 Millorar la visió social de les persones majors

OE8 Fomentar estils de vida per a envellir de formaactiva i saludable

OE9 Fomentar accions en l’àmbit psicosocial de lespersones majors

OE10 Preparar la població laboral per a l’envellimentactiu

OE11 Previndre accidents de trànsit en les personesmajors

OE12 Afavorir l’ús racional del medicament

OE13 Previndre problemes de salut gerontològics

OE14 Assegurar adequades cobertures vacunals demalalties transmissibles en persones majors i cui-dadors

AE3 Promoció, protecció i prevenció

OE15 Identificar i evitar la progressió dels problemes desalut crònics prevalents

OE16 Identificar la persona major vulnerable o en situa-ció de dependència

OE17 Fomentar l’ús de models assistencials comple-mentaris

OE18 Adequar l’organització sanitària a les necessitatsde salut de les persones majors en situació dedependència

OE19 Oferir les actuacions sanitàries adequades a lesnecessitats dels cuidadors de persones majors ensituació de dependència

AE4 Atenció integral dels problemes de salut

OE3 Millorar els coneixements sobre envelliment actiudels professionals sanitaris i sociosanitaris

OE4 Possibilitar l’accés de les persones majors a lainformació i formació sobre envelliment actiu

OE5 Incorporar coneixements, habilitats i actitudssobre envelliment actiu en persones majors, cui-dadors i voluntaris

OE6 Donar suport a la investigació sobre envellimentactiu i els problemes de salut de la poblaciómajor de la Comunitat Valenciana

AE2 Formació i investigació


la perspectiva de l’envelliment actiu en tots elsplans, programes i estratègies de salut de laConselleria de Sanitat.

Per a fomentar la participació social de tots elsinteressats en l’estratègia es preveu la creaciód’un fòrum de comunicació per a l’intercanvid’idees i experiències entre els col·lectiussocials relacionats amb els majors, posar a dis-posició dels ciutadans i els professionals mate-rials i directoris per a la participació social deles persones majors i facilitar les activitats devoluntariat.

Informació, formació i investigacióLes intervencions de formació i investigaciósobre l’envelliment actiu permetran que la socie-tat prenga major consciència de les necessitats deles persones majors.

La sensibilització i la formació dels professionalssanitaris i sociosanitaris són actuacions priorità-ries. Per això es promouen activitats formativesen els plans de formació de la Conselleria deSanitat i la Conselleria d'Hisenda i AdministracióPública amb la col·laboració de l’EscolaValenciana d’Estudis de la Salut i de la UnitatDocent Multiprofessional d’Atenció Familiar iComunitària. Per a assegurar l’efectivitat a llargtermini s’haurien d’incorporar coneixementssobre envelliment actiu de forma transversal enla formació graduada i postgraduada i en totesles especialitats sanitàries.

La investigació és una oportunitat per a millorarel coneixement de la realitat de les personesmajors i els determinants de l’envelliment saluda-ble i incorporar solucions innovadores per aatendre les necessitats d’este grup de població. Laperspectiva d’edat hauria de preveure’s en tots elsestudis poblacionals per a aprofundir en el conei-xement de les desigualtats en salut i els seusdeterminants.

En esta àrea es preveuen quatre objectiusespecífics: millorar els coneixements sobreenvelliment actiu dels professionals sanitaris isociosanitaris; possibilitar l’accés de les perso-nes majors a la informació i a la formaciósobre envelliment actiu; incorporar coneixe-ments, habilitats i actituds sobre envellimentactiu en persones majors, cuidadors i volunta-ris; i, finalment, donar suport a la investiga-ció sobre envelliment actiu i els problemes desalut de la població gran de la ComunitatValenciana. Per a aconseguir estos objectiusl’estratègia té onze accions: huit de tipus for-matiu dirigides a professionals, personesmajors, cuidadors i voluntaris i tres de fomenti suport a la investigació.

Promoció de l’envelliment saludable,protecció de la salut i prevenció de lesmalaltiesLa promoció de l’envelliment actiu, la proteccióde la salut i la prevenció de les malalties, permitjà d’accions dirigides a controlar els determi-nants de l’envelliment inadequat i les malaltiescròniques, permetran mantindre el màxim graud’autonomia personal i de salut en les personesmajors. També haurà de preveure’s la promocióde la salut i prevenció dels problemes dels cuida-dors derivats de l’atenció que dispensen a les per-sones amb discapacitat o en situació dedependència.

El disseny i la coordinació d’estes actuacionsconten amb la participació més destacada deSalut Pública, Atenció Primària, les empreses il’àmbit educatiu, ja que per a ser efectives s’hande dirigir, no sols a les persones majors, sinótambé a altres grups d’edat i dur-se a terme entots aquells entorns favorables a les intervencionsd’educació per a la salut: els llocs de treball,l’escola i la universitat són entorns en què l’edu-cació per a la salut pot millorar els estils de vida ila visió negativa que la societat té de la vellesa,millorant la imatge social de les persones majors.

Els huit objectius específics d’esta àrea estratègi-ca són millorar la visió social de les personesmajors, fomentar estils de vida per a envellir deforma activa i saludable, fomentar accions enl’àmbit psicosocial de les persones majors, pro-moure l’envelliment actiu en els llocs de treball,previndre accidents de trànsit en els majors, afa-vorir l’ús racional del medicament, previndreproblemes de salut gerontològics i assegurar ade-quades cobertures vacunals en persones majors iels seus cuidadors. Per a la seua consecuciól’estratègia establix quaranta-dos accions d’índo-le molt variada, des d’accions de promoció del’alimentació saludable o l’activitat física fins areforçar les accions informatives sobre els pro-grames de detecció precoç del càncer colorectal,de mama o de cèrvix, passant per la revisió de lamedicació de les persones majors en AtencióPrimària o elaborar propostes de preparació dela jubilació en col·laboració amb els servicis deprevenció de riscos laborals.

Atenció integral dels problemes de salutEn esta àrea hi ha cinc objectius específics i tretzeaccions que pretenen identificar i evitar la pro-gressió dels problemes de salut crònics preva-lents, identificar la persona major vulnerable oen situació de dependència, fomentar l’ús demodels assistencials complementaris i adequarl’organització sanitària a les necessitats de salutde les persones majors en situació de dependèn-cia i dels seus cuidadors.

La identificació de les persones amb factors derisc és fonamental per a poder realitzar l’adequa-da assistència sanitària i rehabilitació de lesmalalties que afecten les persones majors i evitaro retardar en gran manera la discapacitat i ladependència secundàries a malalties cròniques iproblemes de salut gerontològics. Si atenem lamorbiditat i mortalitat que ocasionen, són priori-taris la detecció i el tractament precoç de lesmalalties cardiovasculars, els tumors, els tras-torns mentals —sobretot la demència i la depres-sió—, els problemes nutricionals i metabòlics iels trastorns osteomusculars. Igualment la pre-venció i l’especial atenció als problemes de salutdels cuidadors, els quals són més vulnerables perles condicions en què realitzen la seua activitat,requerixen la seua identificació i seguiment.

Les accions per a l’adequada assistència i rehabi-litació d’estes patologies es poden realitzar enl’àmbit de l’atenció sanitària i en els servicisassistencials socials, que hauran de coordinar-seper a garantir la continuïtat i sostenibilitat de lescures. S’està promovent de forma especial la par-ticipació del personal sanitari dels centres iresidències de persones majors, tant en lesaccions formatives com en l’elaboració de mate-rials de suport, pel seu especial coneixement de larealitat d’este col·lectiu.

Com a conclusió, l’Estratègia d’EnvellimentActiu pretén crear un marc de referència dirigit ala població i als professionals, tant sanitaris comsociosanitaris, del sector públic o privat, ons’estructuren les actuacions, programes i recursosper a aconseguir que els ciutadans de laComunitat Valenciana envellisquen de formaactiva, segura i saludable per a poder reduir lacàrrega de dependència i discapacitat que patixenles persones majors.

Enrique Orts Ríostècnic de Promoció de la Salut i Prevenció.Servici de Promoció i Protecció de la Salut.

Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.Joan Quiles i Izquierdo

Cap de la Secció d’educació per a la Salut.Servici de Promoció i Protecció de la Salut.

Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Sanitat.


abellán a, esparza C, Castejón P i Pérez J. (2011). epidemiologíade la discapacidad y la dependencia de la vejez en españa. GacSanit. 25(S):5-11.

Conselleria de Sanitat. enquesta de Salut 2010 de la ComunitatValenciana. Conselleria de Sanitat 2012. [Consultat 24/12/2012].Disponible en http://www.san.gva.es/docs/encuesta/encuesta2010 completo.pdf

Conselleria de Sanitat. estratègia d’envelliment actiu de laComunitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. 2013. [Consultat14/02/2014]. Disponible en castellà en http://www.sp.san.gva.es/estrategiaenvejecimiento CV2013. Disponible en valencià enhttp://www.sp.san.gva.es/estrategiaenvellimentCV2013

Gènova r. Álvarez e, Catalá F, Fernández de larrea n i Morant C.(2011) aproximación a la carga de enfermedad de las personasmayores en españa. Gac Sanit.; 25 (Supl 2): 47-50.

Gonzalo e i Pasarín Mi. la salud de las personas mayores. GacSanit. 2004; Supl 1:69-80.

iMSerSO. (2008). las personas mayores en españa. informe 2008.tomo ii. Datos por Comunidades autónomas. [Consultat17/04/2012]. Disponible en http://www.imsersomayores.csic.es/esta-disticas/ informemayores/informe2008/index. html#t1

iMSerSO. (2011). envejecimiento activo. libro blanco. Ministeri deSanitat, Política Social i igualtat. Secretaria General de PolíticaSocial i Consum. institut de Majors i Servicis Socials. Madrid: 2011.[Consultat 17/04/2012]. Disponible en http://www.imserso.es/imserso_01/envejecimiento_activo /libro_blanco/index.htm

ine. (2011). Censo de población y viviendas 2011. [Consultat07/03/2014]. Disponible en: http://www.ine.es/censos2011_datos/cen11_datos_inicio.htm

iVe. (2011). Demografía y población. indicadores demográficosbásicos. Principales resultados. esperanza de vida al nacimiento.[Consultat 07/03/2014]. Disponible en: http://www.ive.es/

Oliva J, Vilaplana C i Osuna r. (2011). el valor social de los cuida-dos informales provistos a personas mayores en situación dedependencia en españa. Gac Sanit; 25(S):108-14.

OMS. Grupo orgánico de enfermedades no transmisibles y saludmental. envejecimiento activo: un marco político. rev esp GeriatrGerontol; 37(S2):74-105.

Sosvilla S i Moral i. (2011). estimación de los beneficiarios de pres-taciones de dependencia en españa y del gasto asociado a suatención para 2007-2045. Gac Sanit. 2011;25(S):66-77.

WHO. (2002) noncommunicable Diseases and Mental Health Cluster.noncommunicable Disease Prevention and Health PromotionDepartment. ageing and life Course. active ageing: a policy frame-work. Geneva:[Consultat 07/03/2011]. Disponible en http:// whqlib-doc.whqlibdoc.who.int.int/hq/ 2002/who_nmh_nph_02.8.pdf


12 vS 99

13

L’envelliment poblacional és un reflexdels avanços científics que han permésuna major longevitat, al temps quecomporta un gran desafiament. Lespersones majors oferixen valuosos

recursos —sovint ignorats— que suposen unaimportant contribució a l’estructura socioeconò-mica de les nostres vides. Per això, des de lesorganitzacions científiques i governamentals hemde començar a treballar en pro d’este repte.

Segons les dades a 1 de gener de 2013 del PadróContinu de l’Institut Nacional d’Estadística, lapoblació espanyola es va reduir en 205.788 per-sones respecte a 2012, i va situar-se en 47,1milions d’habitants. Este descens poblacional,primer des de 1996, unit a l’eixida d’immigrantsque la crisi provoca, al descens de natalitat i al’augment de l’emigració espanyola agreuja elcanvi generacional i l’envelliment. S’estima queen 2050 la població espanyola tindrà 15 milionsde persones majors de 65 anys, és a dir, el 33%.

Este canvi demogràfic implica un increment des-proporcionat de consumidors de servicis sociosa-nitaris i un descens de finançadors (població acti-va). La taxa de dependència passarà del 63% (3actius/2 passius) al 95% (relació 1/1) en 2060.Esta tendència pressiona l’actual sistema debenestar global mantingut amb fons públics. Sino es prenen mesures adequades a curt i llarg ter-

mini, l’impacte d’esta població envellida posaràen difícil situació les futures generacions. Aixídoncs, necessitem comptar amb recursos per apotenciar l’envelliment actiu, saludable, digne ipositiu.

Com envellim?La major part dels factors implicats en l’envelli-ment són causes modificables i no es distribuïxenhomogèniament en la població (figura 1). Així, amés dels genètics i biològics, les habilitatsd’afrontament, l’autoeficàcia i control intern, elcomportament prosocial i el pensament positiu,com a condicions psicològiques de la personali-tat, apareixen associades a la longevitat i al’envelliment satisfactori.

Les discapacitats associades a l’envellimentpoden previndre’s o retardar-se. En els últims 20anys s’ha observat una disminució significativade les taxes de discapacitat als EUA, Regne Unit,Suècia i altres països desenrotllats, i l’evidènciacientífica ha demostrat que ja és possible retardarl’aparició de la dependència.

Un acostament al fenomen de l’envelliment, quecomprén tot el cicle vital per al manteniment delnivell més alt possible de capacitat funcional,mostra que la diversitat individual tendix a aug-mentar amb l’edat i que les persones majors nosón un grup homogeni. Així, la capacitat funcio-nal varia al llarg del cicle vital, com es pot obser-var en la figura 2.

L’envelliment és per tant un procés que dura totala vida. La capacitat funcional augmenta en lainfància i arriba al seu màxim en els adultsjóvens, seguida amb el temps d’una disminució.La taxa de disminució, no obstant això, estàdeterminada en gran part per factors relacionatsamb la forma de vida en l’edat adulta.

Què estem fent i quin paper ens tocaexercir per a promoure l’envellimentactiu?L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defi-nix l’envelliment actiu com el procés d’optimitza-ció de les oportunitats de salut, participació iseguretat a fi de millorar la qualitat de vida amesura que les persones envellixen. L’envellimentactiu proposa que els sistemes sanitaris adoptenuna perspectiva del cicle vital orientada a la pro-moció de la salut, la prevenció de la malaltia,l’accés equitatiu a l’Atenció Primària i un enfoca-ment equilibrat de cures de llarga duració(WHO, 2002). L’Atenció Primària de salut jugaun paper crucial: és capaç de proporcionar conei-xements i ferramentes i permet fomentar actitudsque potencien l’envelliment actiu i saludable.

Activitats preventives i de promoció de la salutLa realització d’activitats preventives i de promo-

ció de la salut, que comencen en la infància, con-tribuïxen a l’envelliment saludable; no obstantaixò, l’objectiu d’estes activitats en els majors ésaugmentar l’expectativa de vida activa o lliured’incapacitat, previndre el deteriorament funcio-nal i, quan este s’ha produït, recuperar el nivellde funció previ, a fi que l’ancià puga romandre

Envelliment actiu desd’Atenció PrimàriaAMPARO MELCHOR I ROSA GONZÁLEZ

L’objectiu de les activitatsdirigides a la prevenció i

promoció de la salut en elsmajors és augmentar

l’expectativa de vida activao lliure d’incapacitat,

previndre el deterioramentfuncional i, quan este s’haproduït, recuperar el nivell

de funció previ, a fi quel’ancià puga romandre en el

seu domicili amb el majorgrau d’independència

possible.


vS 99

Figura 1. Determinants de l’envelliment. (Adap-tat d’OMS, 2002).

Figura 2. Variació de la capacitat funcional alllarg del cicle vital. (Pres de Regato, 2003).

Envellimentactiu

Sexe

Cultura

Baix

Determinantseconòmics

Determinantssocials

Entornfísic

Determinantspersonals

Determinantsconductuals

Sanitat i servicissocials

Font: OMS/HPS.Ginebra, 2000

en el seu domicili amb el major grau d’inde-pendència possible. La valoració funcional ésprioritària per ser un dels millors indicadors del’estat de salut, de qualitat de vida, bon predictorde morbimortalitat i del consum de recursosassistencials. Per tant, les activitats a realitzar nodepenen de l’edat de l’individu, sinó de la seuaexpectativa de vida.

El Programa d’Activitats Preventives i Promocióde la Salut (PAPPS) proposa una sèrie d’activitatsbasades en l’evidència científica (Herreros et al,2012).

La deficiència visual s’incrementa amb l’edat,repercutix en l’estat funcional de la personamajor i comporta a una mala percepció de lasalut, menor activitat social i major mortalitat.En els pacients diabètics tipus 2 s’hauria de rea-litzar un cribatge de retinopatia cada tres anys—si no la presenten prèviament—, i cada dosanys si és lleu i no proliferativa. L’abandó del’hàbit tabàquic és una mesura preventiva enl’aparició i progressió de cataractes. Es proposacirurgia de cataractes quan els problemes visualsdel pacient interferixen en les seues activitatsdiàries.

La hipoacúsia genera depressió, deterioramentcognitiu, declivi funcional, aïllament social, pèr-dua de qualitat de vida i increment de la mortali-tat. Hem d’aconsellar evitar ambients sorollosos iprotecció auditiva, així com la utilitzaciód’audiòfons quan estiga indicat. És important laseua detecció per mitjà de preguntes sobre difi-cultats d’audició, la realització primerenca d’unaotoscòpia per a detectar causes tractables (tap decerumen) i confirmar la hipoacúsia per mitjàd’audiometria.

És aconsellable evitar la polifarmàcia en elsmajors, millorant la formació dels professionals il’educació dels pacients, simplificar les pautesterapèutiques i implementar sistemes de deteccióinformàtics d’interaccions farmacològiques ireaccions adverses.

Les caigudes són un problema de salut freqüent,amb una important morbimortalitat, associat aimmobilitat, pèrdua d’autonomia i ingrés prema-tur en residències. El 60% de les caigudes sóndegudes a múltiples factors, alguns dels quals sónmodificables. Les nostres recomanacions han decentrar-se en estos factors: l’exercici físic, tant demanera grupal com individual, i la pràctica detai-txi en les dos modalitats; la cirurgia de cata-ractes; el suplement de vitamina D en anciansinstitucionalitzats, pel seu efecte sobre la forçamuscular i l’equilibri; la disminució dels fàrmacspsicotròpics, pel seu efecte en l’equilibri; lacol·locació de marcapassos en aquells pacientsque ho necessiten; les intervencions podològiquesen els pacients que patisquen dolor de peus, i lacorrecció dels riscos en la llar.

La demència és un problema de salut que provo-ca gran incapacitat i consum de recursos. Si béno es recomana el seu cribatge sí que s’aconsellarealitzar el seu diagnòstic primerenc i recomanarhàbits de vida saludables.

L’educació sanitària es mostra com una ferra-menta efectiva i eficient. És el que s’ha anomenatapoderament o capacitació dels malalts, transfor-mant-los en pacients activats. Estos programes

han demostrat que poden millorar la qualitat devida i l’estat de salut dels pacients.

Participació en la comunitatTradicionalment, la vellesa s’associava ambmalalties, dependència i falta de productivitat,però tal com va apuntar Fries en 1980, el tempsque viurem afectats de malaltia i discapacitatserà cada vegada menor abans de la mort. En1984, als Estats Units, un 25% de les personesmajors es considerava dependent; en 1999 n'hihavia només un 19%.

Amb l’edat, la majoria de les persones s’adaptenal canvi, i una vegada superat determinat llindars’ha observat una sorprenent salut física i mentaldels més ancians, trobant persones majors de 95anys en bona forma. Els ancians, a través d’acti-vitats voluntàries —que cada vegada han de sermés tingudes en compte—, es convertixen enrecursos potencials per a la comunitat.

Actualment, les dones majors continuen sent cui-dadores en l’àmbit domèstic. Les iaies són elprincipal recurs de les dones jóvens treballadoresi esta ajuda intergeneracional es realitza per lalínia femenina. Este punt és una altra característi-ca fonamental de les desigualtats en salut i gene-re, que perduren en la vellesa.

Què podem fer des dels centres desalut?En el model proposat per Rowe i Khan en1997, l’envelliment òptim ve determinat perquatre grups de factors: baixa probabilitatd’emmalaltir i de discapacitat associada; altfuncionament cognitiu; alt funcionament físic, icompromís amb la vida. Des d’este model, qual-sevol programa que promocione l’envellimentòptim individual haurà de tractar de previndrela malaltia i la discapacitat associada, optimit-zar el funcionament psicològic, especialmentcognitiu, l’ajust físic i maximitzar el compromísamb la vida.

Hauríem d’aconseguir ancians més feliços i mésautònoms. Esta ambiciosa proposta es basa aensenyar des de la joventut una sèrie de valors iactituds davant de la vida que la facen més pla-ent i que s’intensifique en l’ancianitat, que ésquan disposem de més temps per a nosaltresmateixos.

Per a això proposem diverses mesures:1. Realitzar més exercici físic. És conegut el seu

efecte beneficiós a nivell físic i mental.2. Dormir més o millor. És important insistir en

el fet que es faça més exercici físic per a com-plir este objectiu.

3. Realitzar més activitats amb familiars oamics.

4. Realitzar activitats a l’aire lliure.5. Ajudar els altres. Açò també ajudarà un

mateix. Gastar el temps o els diners, depenentdel que es dispose, ajudant els altres ajuda asentir-se millor.

6. Somriure permet sentir-se millor i tindremenys depressió. Intentar somriure “engan-ya” la ment i fa que es canvie d’humor.

7. Planejar un viatge, encara que no es puga rea-litzar. Somiar. Es passa millor pensant-ho.

8. Meditar millora l’atenció i ajuda a mantindrela calma.

9. Ser agraït.10.Comprometre’s. La felicitat no sols és plaer,

implica també el sentit o significat que dóna ala vida un compromís.

Com a exemple d’activitats que es poden propo-sar a la població anciana, en el Centre de SalutSalvador Pau es va realitzar un programad’exercicis de moviments creuats i gimnàsticacerebral. L’objectiu era millorar els movimentsde coordinació i lateralitat, el seu estat d’ànim iqualitat de vida, les relacions interpersonals i,en el cas dels sanitaris, motivar-los a realitzarexercicis fora del centre i disminuir el risc car-diovascular.

Els exercicis començaven amb les persones assen-tades, treballant, al ritme de la cançó Don’tWorry be Happy, motricitat i coordinació i alter-nant amb jocs de gimnàstica cerebral. Despréss’executaven els exercicis de peu i la marxa coor-dinada al ritme de la cançó Pata Pata de MiriamMakeba. Esta va ser la part més dificultosa delprograma per haver de combinar la marxa ambels moviments creuats.

Al finalitzar el programa, els participants estavenmés contents, relaxats, àgils i actius. La relacióentre ells i amb els sanitaris havia millorat nota-blement. Molts van continuar realitzant els exer-cicis en el seu domicili.

Finalment, com a conclusió, ens agradaria recor-dar esta reflexió: “Una societat en què es garan-tisquen els servicis mínims de supervivència(suport a la dependència, cobertura sanitàriaadequada, recursos econòmics dignes…) notindrà por d’envellir”, al mateix temps que“valoritzar les persones majors, continuarà con-tribuint al desenrotllament i fomentarà l’inter-canvi de coneixements i les relacions intergenera-cionals”.

Amparo Melchor PenellaMetgessa eaP Centre de Salut trinitat.

Grup atenció Domiciliària.Societat Valenciana de Medicina Familiar i

Comunitària (SVMFiC).Rosa González Candelas

Metgessa eaP Centre de Salut Salvador Pau.Grup atenció Domiciliària.

Societat Valenciana de Medicina Familiar iComunitària (SVMFiC).


Fries JF. aging. (1980). natural death, and the compression of morbidity.n engl J Med; 303: 130-5.

Herreros Y, lópez-torres JD, de Hoyos MC et al. (2012). Grupo deexpertos del PaPPS. actividades preventivas en los mayores.aten Primaria. 2012;44 (Supl 1):57-64.

ibern P. una visión optimista del envejecimiento. Centre de recercaen economia i Salut (CreS) universitat Pompeu Fabra.Barcelona. número de la base de datos: GCS20-30.

Muñoz Cobos F. i espinosa JM. (2008). envejecimiento activo ydesigualdades de género. aten Primaria; 40(6):305-9.

regato P. (2003). el envejecimiento activo desde la perspectiva deatención primaria. JanO extra abril. Vol. lXiV nº 1.474.

rowe JW i Khan rl. (1997). Successful aging. the Gerontologist, 4(37), 433-40.

World Health Organization (2002). active ageing: a policy frame-work. noncommunicable Diseases and Mental Health Cluster.noncommunicable Disease Prevention and Health PromotionDepartment. ageing and life Course. Geneva: 2002 (Consultat07/03/2011). Disponible en http://whqlibdoc.who.int/hq/2002/who_nmh_nph_02.8.pdf.

14


vS 99

La literatura universal está repleta de refe-rencias a la percepción introspectiva sobreel envejecimiento. Los valencianos versos“Cobrir no pusch la dolor qui’m veentcom mort son aguayt me descobre” de

Ausias March y la conocida reflexión de JonathanSwift “todo el mundo quiere vivir largo tiempo peronadie quiere envejecer”, sirven de ejemplo sobre lanociva visión que tenemos de los deletéreos efectosdel paso del tiempo en nuestra función y cognición.

Sin embargo, la concienciación colectiva es mástenue y neblinosa ante las campañas de promo-ción de la salud y prevención de la enfermedademprendidas por las instituciones públicas. La

infancia y la juventud se acompañan de ciertaprepotencia inmortal únicamente fragmentadapor eventos traumáticos o una baja incidencia deenfermedades potencialmente mortales. Esa auraolvida inintencionadamente que en un futuropoco lejano experimentaremos que “ja mos cinchsentits no senten lo que solen” o que “l’enteni-ment de follia tem volta” expresados por el céle-bre bardo de Beniarjó y que no hacen sino retro-traernos al papiro Prisse (hacia 1580 a. de C.) enel que se puede leer que “envejecer es malo parala persona en todos los aspectos”.

Un espíritu alarmista —no es el caso— redactaríamensajes catastrofistas concatenando los párra-fos previos con el vertiginoso ritmo de envejeci-miento de las sociedades occidentales. No obs-tante, a pesar del incremento de la morbilidadasociada a procesos crónicos y degenerativos yde los prejuicios ligados a este riesgo incrementa-do, la mayor parte de nuestros ancianos gozan deun buen estado de salud. De forma que la negati-va imagen que una parte de la sociedad tiene dela ancianidad y, por ende, de las personas mayo-res es falsa a la par que tendenciosa. Utilizandoel apoyo de las citas literarias, la réplica a estasactitudes peyorativas ante la longevidad es jocosay fácil: “los muertos que vos matasteis gozan debuena salud”.

Por este motivo, considero más que lícita la luchacontra los prejuicios respecto a las personas mayo-res. Según las proyecciones del Instituto Nacionalde Estadística (INE, 2014), la sociedad españolaexperimentará un crecimiento de la poblaciónmayor de 65 años del 225%, del 375% paralos mayores de 80 y del 1537% para los centena-rios, entre los años 2010 y 2050. La ComunitatValenciana no es ajena a este proceso y presentaactualmente una proporción de personas mayorescercana al 18%. Este cambio demográfico generaun progresivo aumento de la morbilidad asociadaa procesos crónicos y degenerativos (WHO,2003). De media, los ancianos presentan 3-4 diag-nósticos en atención primaria y 5-6 en el mediohospitalario. La combinación de los síntomas dedicha comorbilidad dificulta el diagnóstico y serelaciona con el estado funcional del sujeto.Función y comorbilidad son los principales deter-minantes de salud y, por ende, de calidad de vidade los sujetos en esta franja de edad (Rubinstein,Wielland y Bernabei, 1995). La consecuencia deestos problemas médicos es un incremento de loscostes sanitarios y sociales, directos e indirectos,difícil de digerir por los gobiernos del denominadoestado del bienestar.

La diferencia, respecto al año 1949, fecha en laque el profesor Manuel Beltrán Báguena, padrede la geriatría española, publicó Prevención de lavejez achacosa y cuidado de los ancianos, es lamagnitud del problema y el desarrollo de progra-

mas específicos para mantener un óptimo estadode salud en las personas mayores.

Junto al riesgo de deterioro del estado de salud yde la calidad de vida, la medicina actual seenfrenta al reto diagnóstico de los síndromesgeriátricos (inmovilidad, inestabilidad y caídas,incontinencia urinaria y fecal, demencia y síndro-me confusional agudo, infecciones, desnutrición,alteraciones sensoriales auditivas y visuales,estreñimiento-impactación fecal, depresión-insomnio, iatrogenia, inmunodeficiencias e impo-tencia o alteraciones sexuales), la mayor parte delos cuales presentan tasas de infradiagnóstico einfratratamiento inaceptables y que incrementanel riesgo de discapacidad y dependencia. A suvez, estos conceptos guardan una estrecha rela-ción entre sí. El riesgo relativo de dependencia enlas actividades de la vida diaria aumenta 21 vecescon la presencia de un síndrome geriátrico y 66veces si coinciden tres o más de estos síndromes(Cigolle et al, 2007) y ambos conceptos favore-cen la mayor prescripción de principios activos yel riesgo de polifarmacia.

Afortunadamente, antes de llegar a estas situa-ciones mayoritariamente irreversibles, la medici-na geriátrica trata de diagnosticar tempranamen-te la fragilidad (estado de vulnerabilidadfisiológica reversible), la cual está mediada porfactores genéticos, y que es resultado de un dete-rioro de la capacidad de respuesta a hábitos tóxi-cos, condicionantes sociales y ambientales yenfermedades agudas y crónicas, las cuales acele-ran su progresión. Aumenta así el riesgo de dete-rioro funcional y de la dependencia previamentedescrita. No es la edad sino la enfermedad, portanto, la principal causa de dependencia, gene-rando un mayor consumo de recursos sanitariosy sociales (Bloom, 2003).

Dado el carácter progresivo de estos factores ycondicionantes, el sector de la población demayor rango de edad es el más vulnerable y elque concentra mayor riesgo de dependencia. LaLey de promoción de la autonomía personal yatención a las personas en situación de depen-dencia menciona en su disposición final primerala asistencia a la dependencia ya establecida. Sinembargo, en términos sanitarios y sociales es másimportante actuar en la prevención de la depen-dencia que tratar de revertirla o paliarla, sinnegar el desarrollo de una atención eficiente a laspersonas dependientes.

Todos los estamentos implicados en la atenciónal anciano deberíamos modificar el prisma a tra-vés del cual diseñamos su abordaje. De otromodo, nos convertimos en parte del problema alque se enfrenta el anciano por el mero hecho deenvejecer. Este craso error sería más fácil decorregir si favorecieramos que los actuales estu-

15vS 99

Hacia una mejor calidad devida de las personas mayoresFRANCISCO JOSÉ TARAZONA

Entre las lagunasexistentes en el abordaje

integral al anciano seencuentra el olvido delimportante papel de la

promoción de la salud y laprevención de la

enfermedad. Así pues, lapráctica de ejercicio físico,una educación nutricional

que permita tener una dietasana y equilibrada y el cese

del consumo de tabaco yalcohol son medidas que

pueden y deben serrecomendadas por los

profesionales sanitarios,independientemente del

nivel asistencial en el quedesarrollen su actividad

clínica diaria y la edad delos pacientes atendidos.


diantes de medicina, quienes atenderán a un grannúmero de pacientes geriátricos en su futuro ejer-cicio profesional, recibieran formación teórica ypráctica sobre gerontología y geriatría durante sulicenciatura.

Entre las lagunas existentes en el abordaje inte-gral al anciano se encuentra el olvido del impor-tante papel de la promoción de la salud y la pre-vención de la enfermedad, importancia yapresente en la mentalidad de los médicos medie-vales. Sirva de ejemplo el también valencianoArnau de Vilanova, quien redactó en pleno sigloXIII Regimen sanitatis ad inclytum regemAragonum directum et ordenatum. Este volu-men, dedicado al rey de Valencia Jaume II, teníacomo objetivo instruir sobre la preservación de lasalud y la prevención de la enfermedad mediantela realización de ejercicio físico o de la prácticade correctos hábitos dietéticos e higiénicos, comoson las sugerencias del baño frecuente o lacorrecta higiene del sueño.

Resulta curioso que estas prácticas preventivas,las cuales han demostrado eficacia y eficiencia,no tengan el éxito esperado entre los ciudadanosy los profesionales sanitarios. Este es el nudogordiano al que nos enfrentamos en estos tiem-pos. Sin olvidar que para alcanzar un óptimoestado de salud en la ancianidad es vital iniciarestas prácticas saludables desde las edades mástempranas. Ya Charles Dent en 1973 comentabaque la osteoporosis senil es una enfermedadpediátrica y lo mismo podemos decir de la rela-ción entre enfermedad vascular isquémica y lacreciente incidencia de obesidad infantil.

Diversos trabajos científicos han estudiado lasprácticas idóneas para el mejor mantenimientode la salud, así como los indicadores de unacorrecta atención al paciente anciano(Gnanadesigan y Fung, 2007). Las campañas depromoción de la salud y prevención primaria dela enfermedad que han demostrado un claroéxito son el fomento del ejercicio físico y de lasprácticas deportivas en general, el consumo deuna dieta sana y equilibrada, el cese del consumodel tabaco y alcohol, el establecimiento de uncalendario vacunal geriátrico y el uso del ácidoacetilsalicílico en prevención primaria.

Una de las medidas de mayor eficacia en cual-quier edad para mantener una buena salud y pre-venir las enfermedades derivadas de las alteracio-nes vasculares es la práctica de ejercicio físico.Varios trabajos demuestran que el hábito depor-tivo es saludable en población anciana de edadescomprendidas entre los 78 y 85 años. La activi-dad mejora la condición física del individuo,reduciendo la prevalencia de factores de riesgocardiovascular y la de las enfermedades asocia-das a los mismos. También tiene efecto protectorsobre la incidencia de procesos oncológicos,como el cáncer de colon o mama. Además, elejercicio mejora el metabolismo óseo, reduciendoel riesgo de osteoporosis, y tiene un efecto psico-lógico beneficioso, pues reduce la prevalencia detrastornos psiquiátricos, como la ansiedad, ladepresión o el deterioro cognitivo.

La realización de ejercicio físico reduce la morta-lidad por todas las causas y contribuye al mante-nimiento de la capacidad funcional del sujeto,previniendo la incapacidad y la pérdida de auto-nomía (Stessman, Hammerman-Rozenberg et al,

2009). Diversas sociedades científicas establecenrecomendaciones sobre la práctica deportiva,diferenciando entre ejercicio aeróbico, anaeróbi-co, fortalecimiento muscular, flexibilidad y equi-librio. Es recomendable la práctica de una activi-dad aeróbica de intensidad moderada de unos150-200 minutos semanales, dividida en fraccio-nes no inferiores a 30 minutos; actividad de granintensidad de unos 60-80 minutos semanales,fragmentada en periodos de unos 20 minutos, ouna combinación de ambas. Es útil complemen-tar estos ejercicios con programas de incrementode la fuerza muscular y de la flexibilidad corpo-ral. En pacientes con riesgo alto de padecer caí-das, se les debe informar sobre los beneficios dela práctica de taichi, único ejercicio que hademostrado una mayor recuperación del equili-brio y una reducción significativa en la incidenciade caídas.

Antes de iniciar una práctica deportiva no esnecesaria la realización de electrocardiogramas opruebas de esfuerzo en pacientes asintomáticossin patología cardiaca previa. Por el contrario, síse hace precisa una instrucción detallada de losprincipios fundamentales del ejercicio, así comode la incorporación gradual personalizada enfunción de su actividad previa y su estado basal.Esta práctica deportiva es más eficiente si seacompaña de un aumento de la actividad cogniti-va y del desarrollo y mantenimiento de redessociales adecuadas que eviten el aislamientosocial.

El ejercicio físico prolongado ha demostrado quepuede reducir la expresión de los marcadoresbiológicos de inflamación y fragilidad. En unreciente estudio que compara sujetos con más de30 años de actividad física constante con sujetossedentarios, se objetivó cómo la práctica deporti-va sostenida en el tiempo mantiene unos nivelesde marcadores inflamatorios más saludablesreduciendo la desregulación endocrino-inflama-toria, la prevalencia de fragilidad y declinar fun-cional y la mortalidad (Gonzalo-Calvo et al,2012).

La educación nutricional de los adultos mayoresconstituye otro de los puntos recomendables enel ámbito de la promoción de la salud. Uncorrecto consejo nutricional que ayude a restrin-gir alimentos poco saludables de las dietas einforme de las bondades de la dieta mediterrá-nea o de la dieta DASH (Dietary Approaches toStop Hipertensión / Enfoques dietéticos parareducir la hipertensión) puede favorecer lareducción de trastornos nutricionales, como laobesidad, y sus riesgos inherentes, o el riesgo demalnutrición. Una dieta equilibrada previene laaparición de enfermedades, como la hiperten-sión arterial, la diabetes mellitus tipo II, las disli-pemias, la osteoporosis, los eventos vasculares yciertos tipos de cáncer (colon, estómago, etc).Ciertas situaciones, como la soledad, la institu-cionalización, los problemas sociales o económi-cos, la depresión, el alcoholismo, los deteriorosfuncionales, las alteraciones en la dentición o lapolifarmacia, nos deben alertar sobre la posibleaparición de malnutrición y nos obligan a sumaresfuerzos para evitarla. El abordaje del riesgo demalnutrición es complejo por la suma de facto-res condicionantes asociados, y, en ocasiones,requerirá la ayuda de personal de enfermería yde los servicios sociales. Debemos recomendar ladetección de la obesidad en los adultos mayores

de menor edad y la búsqueda activa de malnutri-ción en los mayores de 75 años. Asimismo,debemos ser insistentes en la necesidad de dete-ner el consumo de tóxicos como el tabaco yalcohol.

La relación entre el consumo de tabaco y laincidencia de enfermedades cardiovasculares,disfunción eréctil, deterioro cognitivo y enfer-medades oncológicas es ampliamente conocida.Independientemente de la edad, la deshabitua-ción tabáquica disminuye el riesgo de apariciónde estos eventos potencialmente mortales.Actualmente, existen diversas terapias farmaco-lógicas y psicológicas que facilitan la deshabi-tuación tabáquica. El paciente geriátrico, comocualquier fumador, precisa de una evaluaciónindividualizada que conlleve un consejo perso-nalizado sobre la mejor técnica de deshabitua-ción.

El consumo de alcohol en la población adultaespañola es elevado. Si bien un consumo razona-ble de vino tinto es saludable, tal como demues-tra la denominada paradoja francesa, debido alefecto cardioprotector de los taninos, diversosestudios describen problemas médicos relaciona-dos con el consumo excesivo de alcohol en el15% de los adultos mayores de 65 años. Elabuso en su consumo se relaciona con la patolo-gía hepática crónica y con el deterioro cognitivo.La valoración geriátrica contempla la evaluacióndel consumo de alcohol, informando sobre losriesgos que comporta y las posibilidades terapéu-ticas para su abandono.

Estas medidas de promoción de la salud y pre-vención primaria pueden y deben ser recomenda-das por los profesionales sanitarios, independien-temente del nivel asistencial en el que desarrollensu actividad clínica diaria y la edad de los pacien-tes atendidos.

Francisco José Tarazona SantabalbinaDoctor en Medicina. especialista en Geriatría. Presidente

de la Sociedad Valenciana de Geriatría y Gerontología.Hospital universitario de la ribera. Profesor asociado de la

universidad Católica de Valencia “San Vicente Mártir”.

B i b l i o g r a f í a

Bloom HG. Prevention. (2003). en: Cassel ChK, leipzig rM, CohenHJ, larson eB y Meier De, editors. Geriatric Medicine. an eviden-ce-based approach. 4 ed. new York: Springer; 169-84.

Cigolle Ct, langa KM, Kabeto Mu et al. Geriatric conditions anddisability: the Health and retirement Study. ann intern Med 2007;147:156.

Gnanadesigan n y Fung CH. (2007). Quality indicators for screeningand prevention in vulnerable elders. J am Geriatr Soc; 55 Suppl2:S 417-23.

Gonzalo-Calvo D, Fernández-García B, de luxán-Delgado B et al.(2012). long-term training induces a healthy inflammatory andendocrine emergent biomarker profile in elderly men. age (Dordr).Jun;34(3):761-71.

ine. elaboración propia a partir de: Cifras de población a 1 de enero de2013. resultados definitivos. [Consultado 07/02/2014]. Disponible enhttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p321/serie/def/l0/&file=02001.px&type=pcaxis&l=0.

rubinstein lZ, Wieland D y Bernabei r. (1995). Geriatricassessment technology: the State of the art. Milan, editriceKurtis: 1-9.

Stessman J, Hammerman-rozenberg r, Cohen et al. (2009).Physical activity, function, and longevity among the very old. archintern Med; 169:1476.

WHO. (2003). World Health report 2003: Shaping the future.Geneve: WHO.

16


vS 99

L’envelliment amb èxit (successful aging)és la màxima aspiració del ser humà amesura que transcorre la vida i es prenconsciència del pas dels anys. Esteterme va començar a popularitzar-se

després de la seua aparició en The Gerontologist(Motta et al, 2005). Les definicions més utilitza-des d’este inclouen tres aspectes:•Baix risc de malaltia i de discapacitat relaciona-da amb malaltia.

•Manteniment d’alts nivells de funcionamentfísic i intel·lectual.

•Participació social activa.

La primera i segona dimensió de l’envellimentamb èxit han evolucionat amb el desenrotllamentde la investigació mèdica i clínica, però la tercera—active engagement with life— ha quedat apar-tada. Així doncs, a més de les ja conegudes cau-ses afavoridores d’este —o en són conseqüèn-cia?—, com ara la pràctica regular d’activitatfísica, el manteniment d’aficions o hobbies, el pesadequat, els factors de risc cardiovascular con-trolats, l’actitud positiva, l’alimentació equilibra-da —dieta mediterrània—, trobem la participaciósocial (pertinença a associacions, clubs, i exercicide voluntariat). Segons la definició de Bass, Caroi Chen (1993), el voluntariat és una activitat pro-ductiva, i s’entén com a tal qualsevol activitatque produïx béns o servicis, ja siga remunerada ono, i el benefici social de la qual s’estén més enllàde l’individu.

En la formació del nostre voluntariat de perso-nes majors, insistim en la importància d’estosfactors com a pi lars en la prevenció dedependència, i derroquem al mateix temps elsmites atribuïts a este grup d’edat. Així, per amostrar que els majors no són una càrrega per

a la societat, expliquem la importància de laseua participació social tant per a la societatcom per a la consecució i el manteniment d’esteenvelliment amb èxit, visualitzable en exemplescom ara Santiago Grisolía, o com els dels nos-tres voluntaris Menchu Monleón i Jesús Flores.Este últim va complir els 80 amb nosaltresexercint la seua activitat voluntària en el trans-port adaptat del Centre de Dia de la Creu Rojaa Castelló (a més de participar en un grup deteatre, acudir diàriament a gimnàstica demajors i “atendre” la seua nóvia desprésd’enviudar).

Resulta particularment il·lustratiu dels benefi-cis a llarg termini del voluntariat l’estudi(Moen et al, 1992) en el qual es va analitzar elcurs vital de 313 dones (esposes i mares) des de1956 fins a 30 anys després. Es va trobar queles participants que exercien múltiples papersen 1956 (treball remunerat, pertinença a asso-ciacions, voluntariat…), amb major probabili-tat eren capaces de continuar fent-ho en 1986.La duració del treball i de l’activitat voluntàriaes va relacionar amb múltiples comeses en1986, la qual cosa suggerix que la variada iduradora participació en activitats fora del’entorn familiar al llarg de la vida adulta afa-vorix l’ocupació en diferents rols en les perso-nes majors, sobretot en l’activitat voluntària.Els mecanismes pels quals la integració socialafavorix una bona salut són múltiples: estesdones socialment actives s’integraven en activi-tats comunitàries a pesar de les seues obliga-cions familiars per posseir alts nivells de vitali-tat i energia, sentit de la responsabilitat social ipersonalitat gregària, a canvi d’integració ireconeixement social, prestigi, recursos i grati-ficació emocional. Estos autors conclouen que

17

Participació social de lespersones majorsM.ª ANTONIA CRESPO

A més de les ja conegudes causes afavoridores del’envelliment amb èxit, com la pràctica regular d’activitat

física, manteniment d’aficions, pes adequat, factors de risccardiovascular controlats, actitud positiva, alimentació

equilibrada, està la participació social (pertinença aassociacions, clubs i exercici de voluntariat). El voluntariat

és una activitat productiva, entenent com a tal qualsevolactivitat que produïx béns o servicis, ja siga

remunerada o no, i el benefici social de la qual s’esténmés enllà de l’individu.


vS 99

la clau pot residir en la satisfacció obtingudaamb l’exercici del rol, més que la simple ocupa-ció en una activitat.

Musick et al. (1999) van trobar, en un estudide més de 1.200 adults entorn dels 65 anysd’edat, que els voluntaris tenien menor mortali-tat que els no voluntaris i que este efecte pro-tector resultava més evident front a aquellespersones amb poques relacions socials fora del’entorn del voluntariat.

Altres conclusions d’estudis semblants handemostrat que el voluntariat contribuïx a incre-mentar la salut i el benestar: millora de la salutmental respecte als grups control, de les relacionssocials (un 71% dels majors voluntaris van afir-mar no sentir-se sols mai, davant d’un 45% delcontrol), de l’autoestima, del sentiment d’utili-tat… També promou l’activitat física, segons hapublicar el Centre per al Control i la Prevencióde Malalties dels EUA.

Un estudi recent (Schreier et al, 2013) haobjectivat, per mitjà d’assaig controlat aleato-ritzat, els efectes del voluntariat sobre els fac-tors de risc cardiovascular en adolescents.D’una mostra de 106 estudiants de secundària,es va assignar la mitat a un grup de voluntariat(suport setmanal a alumnes de primària enmatemàtiques, ciències o arts) i l’altra mitat aun grup control en llista d’espera. A l’inici del’estudi i després de quatre mesos es van ana-litzar marcadors de risc cardiovascular (nivellsde colesterol, interleucina 6, proteïna C reacti-va i índex de massa corporal) en ambdósgrups. No es van trobar diferències a l’inici del’estudi, però després de la intervenció de qua-tre mesos, es va constatar que el grup d’estu-diants voluntaris mostrava disminució en elsnivells dels mencionats marcadors respecte algrup control. Crida l’atenció que estos adoles-cents no van incrementar l’activitat física (laseua activitat voluntària va ser de tipus seden-tari), ni es van sotmetre a altres canvis impor-tants en el seu estil de vida (com ara canvisimportants en la dieta), pel que potser estamillora en els marcadors de risc cardiovascularpuga ser atribuïda més al que van deixar de fer(hores de televisió, ingesta d’aliments hiper-calòrics fora de les menjades, etc.). A pesarque la grandària de la mostra va ser relativa-ment xicoteta, i no es va mesurar la permanèn-cia en el temps de la disminució dels marca-dors, estos resultats podrien explicar l’origend’una part dels beneficis del voluntariat al’arribar l’edat adulta.

En conclusió, el voluntariat pot intervindre enl’estat de salut dels adults majors a l’influir enels següents tres components de l’estil de vidasaludable.

Activitat físicaEl voluntariat oferix oportunitats per a estaractiu, encara que tan sols siga alçar-se i caminar,en compte de romandre hores deixant-se portarper la “teleporqueria”.

Recursos personalsEls adults majors solen experimentar un incre-ment de l’autoestima i de l’autorealització permitjà del voluntariat, al sentir-se ocupats enuna activitat productiva a l’envellir. S’ha des-crit disminució del dolor, dels símptomes

depressius, i increment de l’autopercepció desalut.

Recursos socialsEl voluntariat es constituïx com a lloc de troba-da, proporciona contactes socials (altres volunta-ris, usuaris i personal de les organitzacions), pro-mou la contínua integració social de les personesmajors (que sovint disminuïx per les pèrdues per-sonals en l’entorn), el contacte intergeneracional,el coneixement d’altres realitats.

Però per a aconseguir estos beneficis, els progra-mes de voluntariat han de complir les premissessegüents:•Tipus d’activitat: ha de ser atractiva per a acon-seguir la seua inclusió. Per orde de preferència,solen triar les desenrotllades amb jóvens, lesd’organitzacions religioses, i les d’ajuda a altresmajors.

•Objectius clarament definits i resultats quantifi-cables.

•Formació i entrenament en el programa.•Compromís (temps de dedicació al programa)establit.

•Suport i reconeixement dels voluntaris/de lesvoluntàries: crucial per a la seua fidelització.La vida associativa, sopars anuals, participacióen esdeveniments culturals… constituïxenrecompenses psicològiques que a més solen sermés apreciades pels majors que pel voluntariatjove.

•Diversitat en les fonts de finançament: per aevitar que desapareguen els programes i ambaixò l’activitat voluntària i la motivació de lespersones.

María Antonia Crespo PérezMetgessa especialista en Geriatria.

Creu roja espanyola a Castelló.


Bass, S., Caro, F., & Chen, Y-P. (1993). achieving a productiveaging society. Westport, Ct: auburn House.

Moen P, Dempster-McClain D i Williams rM. (1992) Successfulaging: a life-Course Perspective on Women's Multiple roles andHealth. the american Journal of Sociology, Vol. 97, no. 6 (May,1992), pp. 1612-38.

Motta M, Bennati, e, Ferlito, l, Malaguarnera, M, i Motta l. (2005).Successful aging in centenarians: myths and reality, archives ofGerontology and Geriatrics, 40, pp 241–51.

Musick, M. a., Herzog, a. r. and House, J.S. (1999). Volunteeringand mortality among older adults: findings from a national sample.J Gerontol B Psychol Sci Soc Sci (1999) 54B (3): S173-S180.

Schreier HMC, Schonert-reichl Ka i Chen e. (2013). efecto delvoluntariado sobre los factores de riesgo de enfermedades car-diovasculares en adolescentes: ensayo controlado aleatorizado.JaMa Pediatr. 2013; 167(4):327-332.

18


vS 99

“És molt gratificant lasensació de sentir-teútil”“Despertar al matí i saber que tens uns compro-misos t’obliga a una disciplina de vida que llunyde ser rutinària t’anima a arreglar-te, a mantin-dre’t sempre en forma, a compartir amb elscompanys, a no sentir-te aïllada”. Quan MenchuMonleón parla de disciplina es referix tant al’activitat intel·lectual com a la física. Sovint lifalten hores en el dia. Amb 75 anys complits,esta mestra i treballadora social que va desen-rotllar el gros de la seua vida professional coma funcionària en l’INEM i en el Servef manté unaforta activitat diària. Es va jubilar “obligatòria-ment” als 70 anys i tres mesos després, en2009, ja estava incorporada com a voluntària enla Creu Roja. “Tenia molt clar que havia demantindre una activitat, perquè tant física commentalment em trobava en bones condicionsper a continuar fent tasques i poder aportar unpoc de l’experiència adquirida durant la meuavida professional”, explica. El balanç, cinc anysdesprés de jubilar-se, és positiu: “Tinc menystemps ara que quan treballava però he rebutmés que done. Entre els cinc néts, el voluntariati l’exercici físic no em queda molt de temps,però això per a mi, és magnífic”.

La seua primera ocupació en la Creu Roja la vaportar a l’àrea d’Ocupació a causa de la seuaexperiència professional. I a principis de 2014 esva incorporar al programa Atenpro per a donesvíctimes de violència de gènere. Remarca laimportància de sentir-se útil: “aportar algunacosa, encara que només siga escoltant, t’enri-quix tant que cada dia et planteges que hasrebut molt més del que has donat”. I anima aaltres jubilats a mantindre’s actius encara quetambé creu que cada un deu primer avaluar lesseues limitacions, possibilitats i expectatives.“És un esforç que val la pena”, agrega con-vençuda.

Menchu considera que molta gent del seuentorn i edat també es decanta actualment perocupar el seu temps amb el voluntariat davantd’altres activitats. “Fer tasques intel·lectualscom per exemple, interpretar el BOE o un DOGV,o posar-me al dia amb aplicacions informàtiquesm’obliguen a mantindre actives les neurones”.Uns altres dels avantatges que assenyala és tre-ballar amb persones més jóvens. “T’obligues amantindre el seu ritme en l’activitat, i açò et famantindre’t desperta i alerta”. En definitiva,Menchu conclou que el voluntariat li ajuda a serreceptiva a l’aprenentatge i els nous coneixe-ments.

Així referix Rosa Biot Roig, periodista de la Creu RojaEspanyola, la participació social d’una voluntària veterana.

19

Estratègia d'Envelliment Actiu de la Comunitat ValencianaISBN: 978-84-482-5814-6

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat

Editat en valencià i castellà

L'Estratègia d'Envelliment Actiu pretén crear un marc de referència, dirigit als ciutadans i als professionals, on s'estructuren les actuacions, programes i recursos dirigits a aconse-guir que els habitants de la Comunitat Valenciana envellisquen de forma activa, segura i saludable i a reduir la càrrega de dependència i discapacitat que pateixen. Esta publica-ció inclou les línies directrius d'actuació. Es pot descarregar en format electrònic en castellà (http://www.sp.san.gva.es/EstrategiaEnvejecimientoCV2013) i en valencià(http://www.sp.san.gva.es/EstrategiaEnvellimentCV2013).

Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat)http://www.imserso.es/imserso_01/index.htmValencià i castellà

L'IMSERSO és l'entitat gestora de la Seguretat Social per a la gestió dels Serveis Socials complementaris de les prestacions del Sistema de Seguretat Social i enmatèria de gent gran i persones en situació de dependència. En l'apartat d'envelliment actiu conté informació sobre els programes de turisme social per a majors,termalisme, envelliment actiu i solidaritat intergeneracional a Europa, així com la consulta i descàrrega del Llibre Blanc de l'Envelliment Actiu. La pàgina albergala secció “Espai majors”, un servei web de l'IMSERSO d'accés lliure, especialitzat en la difusió d'informació i documentació sobre persones majors i serveissocials en el marc de les Administracions públiques: http://www.espaciomayores.es/ imserso_01/espaciomayores/index.htm

Organització Mundial de la Salut (OMS)http://www.who.int/topics/ageing/es/Castellà

L'OMS té una pàgina web dedicada a la informació general sobre l'envelliment poblacional i el seu impacte sobre la salut pública. En esta es troben apartats especí-fics sobre la celebració del Dia Internacional de les Persones d'Edat, gènere i envelliment, maltractament de les persones majors i drets humans i salut. A més, permetdescarregar publicacions relacionades amb l'envelliment dirigides tant al públic general com a professionals..

AGE Platform Europehttp://age-platform.org/Anglés i francés

AGE Platform Europe és una xarxa europea que engloba 167 organitzacions de i per a gent major de 50 anys. Pretén donar veu i promocionar els interessos de 150milions de ciutadans sènior de la Unió Europea i millorar el coneixement sobre aquells assumptes que els concerneixen.

Comissió Europea (CE)http://ec.europa.eu/health/ageing/policy/index_es.htmCastellà

Esta web de la Comissió Europea conté en el seu apartat de salut pública un altre dedicat al tema de l'envelliment actiu. Oferix informació sobre notícies de premsa,documents clau, vídeos, esdeveniments, publicacions, projectes i enllaços a pàgines relacionades amb l'envelliment.

Associació Europea per a la Innovació sobre l'Envelliment Actiu i Saludable (European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing)http://ec.europa.eu/research/innovation-union/index_en.cfm?section=active-healthy-ageing Anglés

La pàgina està en anglès però conté materials que es poden descarregar en diversos idiomes. Conté informació molt àmplia dirigida als ciutadans, emprenedors iinvestigadors de la UE. Permet descarregar materials de divulgació o específics sobre una àmplia varietat de temes, que van des de notícies de premsa fins a esdeveni-ments i premis relacionats amb l'envelliment. Inclou un apartat que enllaça amb el portal d'ajudes de finançament de l'Horitzó 2020.

Envelliment en xarxahttp://envejecimiento.csic.es/index.htmlCastellà

Blog del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que recopila publicacions rellevants sobre envelliment d'interès per a investigadors, professionals iestudiants de les àrees de la gerontologia i la geriatria, així com documents d'informació i consulta per a gent gran i cuidadors.

Conselleria de Benestar Socialhttp://www.bsocial.gva.es/Valencià i castellà

Pàgina institucional de la Generalitat que conté informació de les àrees de serveis socials, gent major i dependència, entre altres. L'àrea del major recull informació dela targeta del major, els programes d'oci i temps lliure, centres, atenció domiciliària, prestacions econòmiques, informació per a professionals sociosanitaris, etc.

Envelliment actiurecursos

vS 99

/Jornades/

Viure enSalut

Viure en Salut - Rafelguaraf · Meydis DIPÒSIT LEGAL V-1063-1988 ISSN 1888-6833 Inclosa en el...

Documents

Transcript of Viure en Salut - Rafelguaraf · Meydis DIPÒSIT LEGAL V-1063-1988 ISSN 1888-6833 Inclosa en el...