Una proposta educativa per a lapromoció de la salut en el lleure

Quadern pedagògic

0. Presentació

01. Els materials pedagògics01.1 Diversos formats01.2 Pistes per on començar

02. La Salut, concepte i objectius02.1 La salut un concepte dialèctic02.2 Certeses, creences i gustos02.3 La salut avui02.4 Educació per a la salut02.5 Enfocament general de la proposta 02.6 Objectius generals

03. L'infant i la salut03.1 Espais d'experiència i sensibilitat03.2 El jo03.3 La família03.4 La colla d'amics03.5 L'entorn proper03.6 L'entorn llunyà

04. Continguts de la proposta04.1 Temes - clau de salut04.2 Activitat física i descans04.3 Higiene personal04.4 Alimentació04.5 Consums i addiccions04.6 Prevenció i seguretat04.7 Sexualitat i afectivitat04.8 Medi Ambient04.9 Solidaritat04.10 Salut emocional

05. Enfocament metodològic05.1 Eines de treball05.2 Orientacions per

promoure la salut05.3 L'aplicació de la proposta

a l'entitat d'esplai

06. Activitats i projectes06.1 Infants petits (3 a 8 anys)06.2 Infants mitjans (8 a 12 anys)06.3 Joves (12 a 17 anys)06.4 Projecte ApS l'Agenda 21- Esplais

07. Famílies i altresagents educatius07.1 Proposta d'intervenció amb

les famílies07.2 Altres agents educatius

08. Avaluació08.1 Qui avalua?

09. Bibliografia

Índex

1994. 1a Edició. MovibaixViure per dins i per fora. Un programa per a la salut i la vitalitat

Elaboració: Roser Batlle, Neus Juvillà, Angels Tripiana i Isabel Matas

Assessorament: Carme Aragó, Esteve-Ignasi Gay i Montserrat Pérez-Portabella

2005. Reedió revisada i actualitzada. Federació Catalana de l'EsplaiViure i somriure, una proposta educativa per a la promoció de la salut en el lleure

Coordinació i redacció: Susagna Escardíbul, Ariadna Cañameras i Yolanda Giménez

Agraïments a les aportacions: Roser Batlle, Isabel Matas i Enric PratsL’enfocament d’aquesta proposta està inspirada en el treball que Roberto Flores (de l’organització Edex. ww.edex.es),ha desenvolupat al voltant de l’educació en valors, la salut i la prevenció.

Agraïments especials: a l'esplai Foc de Camp (Sabadell) per haver suggerit el nom de la proposta i a tots els educadors i educadores de la Federació Catalana de l’Esplai per contribuir amb la seva tasca educativa a construir un món més saludable.

Concepció gràfica: Fundació Catalana de l’Esplai

Disseny gràfic: Dani Vilalta i Júlia Muñoz

Maquetació: Júlia Muñoz i Eva Vernet

Il·lustració: Edex

Impressió: Gràfiques Cirera Fundació Catalana de l’Esplai

Està rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita dels titulars del “copyright”, sota les sancions establertes en la llei, lareproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la dis-tribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

Per a més informació, adreçeu-vos a:Federació Catalana de l’Esplai. Tel. 93 666 63 54 www.esplai.org

Viure i somriure, una proposta educativa per a lapromoció de la salut en el lleure, és una reedició,revisada i actualitzada del programa pedagògic,Viure per dins i per fora, un programa per a lasalut i la vitalitat editat l'any 1994.

Viure i somriure constitueix una intervenció educa-tiva de la Federació Catalana de l'Esplai en el lleuredels infants i joves, al voltant de la salut.

La salut, tal i com recull l'article 25 de la Declaraciódels Drets Humans, és un dret fonamental de totesles persones. Però els drets també impliquen deures,i la nostra societat actual ens planteja grans reptesper viure en coherència amb la responsabilitat indivi-dual i col·lectiva que implica preservar la salut.

El temps lliure és un espai de temps ple d'influèn-cies educatives: de la televisió, del carrer, de lapublicitat, de les amistats... I totes aquestesinfluències actuen sobre la salut, perquè incideixenen l'escala de valors, promouen un estil de consum,predisposen cap al sedentarisme o l'activitat, esti-mulen o dificulten l'autoestima...

En l'àmbit del lleure, els moviments i les entitatsd'esplai exerceixen una funció protectora davant de

les agressions a la salut. D'una banda, l'esplai pro-mou la salut en tant que afavoreix la descoberta il'aprofundiment en els valors humans; crea un esce-nari idoni per a l'estimulació de les amistats i l'afec-tivitat; potencia l'aprenentatge de l'autonomia;l'entrenament de les habilitats per a la vida, etc

D'altra banda, impulsa la vivència lúdica d'activi-tats saludables en si mateixes, que han esdevingutinherents a l'educació en el lleure: colònies, excur-sions, campaments, joc a l'aire lliure, festes popu-lars, gimcanes, curses...

Tot plegat conforma una intervenció inespecífica,però molt potent, d'educació i promoció de lasalut, impulsada pels monitors i monitores, unsagents de salut força eficaços.

A través del viure i somriure, volem aprofitar tot elpotencial educatiu de l'esplai al voltant de la salut.L'esplai és en sí mateix un espai de promoció de lasalut i cal prendre'n consciència per avançar unamica més i fer-ne un valor a l'alça.

Atrevim-nos a viure saludablement, amb un gransomriure que contribueixi a la felicitat de cadainfant, jove, pare, mare...

5

0.Presentació

Els materialspedagògics

01.

La proposta educativa comprèn un ventall de recursosdidàctics de diversos formats. Mantenen una certaindependència per tal que els educadors i les educado-res pugueu explorar les possibilitats educatives de cadamaterial i us plantegeu projectes i accions a mida.

El quadern pedagògic. És l'eina que teniu a lesmans. Recull els aspectes teòrics i metodològics.

Fitxes d'activitats i projectes. Propostes con-cretes de treball que només trobareu desenvolupa-des en el web.

El web viure i somriure. Eina de difusió de laproposta on trobareu les fitxes d'activitats desenvo-lupades.

El Cd dansant per la vida. Recurs educatiu pertreballar la música en tots els seus aspectes.Composat pel grup "Can Cantem i la Caliu'S Band".

El Cd contes per conversar. Són 44 històriesdramatitzades de curta durada, protagonitzadesper la colla de l'Aventura de la vida1, al voltant dediversos temes de salut i habilitats per a la vida.

Accions formatives. Es preveuen cursos i seminarisal voltant de la proposta per als educadors.

La maleta pedagògica viure i somriure. Einade suport que conté contes, guies, jocs..., sobresalut. Té un funcionament itinerant entre les enti-tats d'esplai que la demanin.

01.2 Pistes per on començarUs suggerim que tingueu present aquestes orienta-cions:

Treballar el quadern pedagògic: A partir d'una lec-tura detinguda que faciliti la comprensió dels con-ceptes, que dibuixi de mica en mica la concreció deltreball amb els infants, les famílies, l'entorn...

El projecte educatiu en clau de salut: Després del llegirel quadern molt probablement descobrirem que l'es-plai és en sí mateix un agent de salut. Ara, toca esplici-tar-ho. Una revisió del projecte educatiu del centre, idel grup des de l'enfocament de la proposta ens ajuda-rà a incorporar els objectius i els mitjans necessaris.

Fer el diagnòstic: Es tracta d'avaluar els punts fortsi febles en temes de salut tant a nivell de necessitatsformatives de l'equip, interessos dels infants, de lesfamílies, entorn de l'entitat...Tot això ens ajudarà aconcretar millor la intervenció.

Estudiar a fons els recursos didàctics: Un recurspot tenir múltiples possibilitats d'aplicació. A l'apar-tat d'activitats trobareu algunes propostes que bensegur s'hauran d'ajustar al perfil dels grups.

Planificar les accions al llarg del curs: Preveureamb antelació les activitats i els projectes que volemdur a terme a fi de tenir visió de conjunt i dosificarbé el treball.

71 L'Aventura de la Vida és un programa de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències adreçat a nens i nenes de 7a 11 anys, editat per EDEX i impulsat a Catalunya per la Fundació Catalana de l'Esplai.

01.1 Diversos formats

02.1 La salut, un concepte dialècticViure saludablement, gaudir d'una bona salut, és unade les aspiracions més comunes de la humanitat, icada cultura s'ha dotat d'elements, costums i ritualsper afavorir i difondre el propi concepte de salut.

A la nostra cultura, durant molt de temps, salut haestat simplement sinònim d'absència de malaltia. En1946, la OMS va definir la salut com “l'estat completde benestar físic, mental i social i no només com l'ab-sència de malalties i invalideses”. Hi ha moltes perso-nes que no estan "malaltes" i, tanmateix, no viuensaludablement, no gaudeixen la vida i del seu costant com podrien. Per altra banda, hi ha personesamb problemes concrets de salut que, globalment,són persones saludables.

La salut és una manera de viure: cada cop mésautònoma, més solidària i més joiosa.

Aquesta definició del doctor Jordi Gol, elaboradapel Congrés de Metges i Biòlegs celebrat a Perpinyàal 1976, trenca el concepte estret de salut com aoposat al de malaltia.

Es tracta d'una nova definició de la salut, entesacom a manera de viure, que expressa la recercaentre dimensions antinòmiques: entre el món inte-rior i el món exterior, entre la individualitat i lacomunitat, entre el pensament i el sentiment, entrel'expansió i la interiorització, la llum i la foscor, el soi el silenci, el moviment i la quietud.

Una manera de viure que busca l'harmonia, accep-tant les contradiccions.

Una manera de viure cada cop més autònomaLa salut no és un estat privilegiat la clau del qual per-tany als metges, no és un objecte exclusiu del sistemasanitari. Podríem dir que la salut és quelcom massaimportant per abandonar-la en mans dels metges.

La salut és esdevenir protagonistes conscients i actiusdel propi desenvolupament, és comprendre's unmateix amb una visió integral de la persona i unabona dosi d'autoestima.

A diferència d'altres cultures més sensibles i receptives,les cultures occidentals han menyspreat sovint el cos ila ment. Han treballat per doblegar, castigar i rectificarallò que en cada època es considerava impropi.

Maltractem el nostre cos i la nostra ment de moltesmaneres, però potser una de les més dures és mante-nir-nos ignorants. No ens coneixem prou a nosaltresmateixos, no sabem sovint el que ens convé i el queens perjudica, no escoltem el propi cos ni donemrepòs a la ment, no sabem relaxar-nos i contemplar.Tractem el nostre cos com tractaríem una màquinade la qual desconeguéssim el funcionament i nomésen busquéssim un alt rendiment.

El nostre cos i la nostra ment són el nostre tresor. Untresor per gaudir i per compartir, un tresor que nos'ha d'amagar però que s'ha de cuidar i valorar, per-què en puguem fruir durant molt de temps.

La salut, concepte i objectius

02.

9

trari, quan l'experiència quotidiana contradiu laciència, construïm una creença.

Així, les creences recolzen en el saber popular, en elconeixement vulgar, validades per la tradició i l'ex-periència personal intransferible i sovint inexplicable("a mi em funciona aquest remei"); les creencestenen una adscripció cultural i un arrelament fort enpersones que participen activament de l'imaginaricompartit per la comunitat.

En tercer lloc, els gustos, en tant que preferènciespersonals, són eleccions basades en un reguitzellvariat i difús d'elements que, tot i la pressió delmedi social, són responsabilitat única i exclusiva del'individu; sovint, el gust només es vincula ambl'estètica, però cal tenir presents moltes convic-cions en salut construïdes sobre els binomis plaer-risc o deure-interès, que moltes vegades confonemamb una tensió més general entre emoció i raó,però que no deixen de ser eleccions per inclinacióo propensió; per gustos, en definitiva ("fumo per-què m'agrada").

El tres àmbits esmentats corresponen, per tant, atres nivells concèntrics de construcció del coneixe-ment que podem graduar en una escala que va delmés universal al més personal, passant per un esta-di intermedi de caràcter comunitari o cultural. Laidea que sostenim és que en una societat uniformit-zada en un mateix codi cultural és probable que esprodueixin grans coincidències entre les certeses iles creences, i que hi pot haver un petit marge perals gustos individuals. Ara bé, en una societat multi-

formada amb diversos codis culturals, la distànciaentre certeses i creences s'engrandeix, i seguramentel marge per als gustos individuals s'amplia demanera exponencial.

Els processos d'assimilació cultural s'encarreguend'eliminar les creences culturals dels grups menyspotents a favor de les creences del grup dominant,que fins i tot poden assolir la categoria de certeses.D'aquí la importància del mètode científic, com aeina (i potser només com a eina) per mantenir laseparació, tan útil, entre certeses i creences.

02.3 La salut avuiL'OMS recull en la Declaració de Yakarta sobre lapromoció de la salut en el segle XXI, (1997), que elsfactors determinants de la salut en l'actualitat com-prenen la pau, la vivenda, l'educació, la seguretatsocial, les relacions socials, l'alimentació, els ingres-sos, l'empoderament de la dona, un ecosistemaestable, l'ús sostenible dels recursos, la justícia,social, el respecte pels drets humans i l'equitat. Isobretot se subratlla la pobresa com la major ame-naça per a la salut. .

El cos, víctima i objecteD'una una banda, el cos és adorat, idealitzat, entro-nitzat, per la societat de consum que el percep comun element mercantil més. És un objecte que s'had'ajustar a uns cànons estètics molt estrets. El culteal físic mou una indústria important de productes,de literatura, de mitjans de comunicació...

Cada cop més solidàriaLa salut no és un afer exclusivament individual. Lasalut és, alhora, un afer individual, col·lectiu iambiental, del qual tots en som responsables.

Gaudir de bona salut té molt a veure amb la comu-nitat on es viu i amb l'entorn que ens envolta. Elsquatre elements determinants de la salut (l'herèn-cia, el sistema sanitari, el medi i els estils de vida) noconfiguren una situació estàtica, sinó dinàmica ipatrimoni de tots.

Només és possible viure saludablement si tots vivimsaludablement, si tots gaudim d'una qualitat devida en un entorn natural que respectem i del queens aprofitem responsablement.

El que nosaltres fem amb la nostra salut repercu-teix en els altres: no s'hi val dir que el nostre cos i lanostra salut és només el nostre problema. Sifumem, si mengem inadequadament, si ens posemen risc, si no tenim cura de la nostra higiene, si enspassem amb l'alcohol... perjudiquem les personesque ens envolten, o les posem en risc, o les hi com-pliquem la vida.

D'altra banda, no gaudirem de bona salut en unmón on més de la meitat de la població passen fami els altres llencen el menjar, en un món on s'esgo-ten els recursos de la natura perquè s'exploten demanera insolidària, en un planeta cada cop mésescurat, sota una atmosfera cada cop més irrespira-ble. O perseguim la salut de tots i la salut del plane-ta, o ningú no en gaudirà.

Cada cop més joiosaLa salut és també una actitud bàsica de vitalitat,d'optimisme per afrontar les dificultats i els proble-mes, una actitud que ens motiva a veure el cantópositiu de les coses i ens empeny a fruir de la vida ia buscar la plenitud, però sobre la base de l'accep-tació de la corporeïtat, de les seves limitacions...que no sempre resulta fàcil en una societat enmolts aspectes agressiva i despòtica.

La salut és, també, aprendre a viure amb les defi-ciències, amb les malalties, amb les pèrdues i elsdolors, aprendre a viure amb el que es té i apren-dre a treure'n el màxim profit.

02.2 Certeses,creences i gustos1

Les persones construïm la nostra noció de salut apartir de tres eixos inseparables: certeses, creences igustos. De fet, acabem preferint o optant per unadeterminada conducta en salut segons el pes queen cada moment donem a un eix o a un altre. Lesfonts a partir de les quals s'elaboren aquests trestipus de nocions són diverses i n'oferim un breuresum.

Les certeses en salut es deriven de la contrastacióempírica i validada pel mètode científic, els resul-tats de la qual aspiren a tenir validesa universalaplicable a tots els humans; aquí es pot incorporarl'experiència quotidiana de cadascú només quanconfirma les aportacions científiques; en cas con-

10 111 Aquest punt és una aportació del professor Enric Prats de la Universitat de Barcelona. Actualment imparteix les matèries d'edu-cació per a la salut i educació per a la interculturalitat.

D'altra banda, se'l fa patir a còpia d'una alimentaciódesequilibrada, d'un rendiment físic massa fort omassa escàs, d'unes condicions ambientals dures:soroll, contaminació, estrès... sovint el cos no exis-teix mentre no es posa malalt.

Pensar i sentirDurant molts anys, la societat occidental ha sepa-rat el cos de la ment. El cos havia de tenir el seupropi dinamisme, independent de l'esperit, delssentiments i dels pensaments.

Aquesta concepció de la persona segmentada enblocs sense lligams ha provocat una gran ignoràn-cia, un immens desconeixement d'un mateix. "Quèsento, què penso, què m'està passant, per què aixòem posa trist, per què això m'anima..." són algunesincògnites de la mateixa qüestió: "qui sóc jo?"

Necessitem aprendre a conèixer-nos, a descobrir-nos, escoltar-nos i estimar-nos tal com som.

Viure en un planeta saludableLa salut individual i l'entorn estan estretament lli-gats. Qualsevol agressió a la natura és una agres-sió contra nosaltres i contra les generacionsfutures.

Per tant, l'explotació irracional dels recursos naturalsde la terra, és un atemptat contra la salut de lahumanitat. No ens podem permetre malbaratar elsnostres tresors: els rius, els mars, els boscos, elscamps, els animals, l'aire, el gel... són imprescindi-bles per sobreviure.

O tots o ningúDurant la darrera dècada hem assistit a un progressivadegradació ètica vers l'univers individual i subjectiu, auna estimulació social de les conductes narcisistes i deles satisfaccions immediates i sense esforç. Aquestatendència ha amarat també la percepció de la salut.

És veritat que es pot ser sa i feliç amb ben poquescoses, però entre l'austeritat i la misèria dels poblesque moren de gana, fred o malalties, hi ha una dife-rència. L'austeritat és un valor i la misèria no és un tretcultural a respectar, sinó una injustícia a combatre.

Per això, la preocupació per la salut de qui només pen-sa en el seu benestar és egoisme. I l'egoisme en unmón absolutament interrelacionat on tots depenemde tot i de tots, és una manera d'autoenganyar-se.

Tal i com hem anat descrivint, sovint el desenvolupa-ment de les societats condueix a estils de vida que escontradiuen amb la salut. En aquest context, el 1983l'OMS va subratllar la importància de l'educació per ala salut (EpS), "per tal que les persones es beneficiïnd'oportunitats d'aprenentatge que afavoreixin l'alfa-betització sanitària (informació, coneixements), i eldesenvolupament d'habilitats personals que conduei-xin a la salut individual i col·lectiva".

Entenem l'educació per a la salut com un procés deformació, de responsabilització de l'individu a fi que

12

adquireixi els coneixements, les actituds i els hàbitsbàsics per a la defensa i la promoció de la salut indi-vidual i col·lectiva. És a dir, és un intent de respon-sabilitzar l'infant i de preparar-lo perquè, poc apoc, adopti un estil de vida com més sana millor iunes conductes positives de salut.2

La nostra proposta es planteja l'educació per a lasalut al voltant de 9 continguts treballant especial-ment els hàbits saludables i les habilitats per a lavida vinculats a aquests temes.

Des d'aquesta perspectiva, el conjunt d'accions i acti-vitats d'aprenentatge que es proposen tindran coma finalitat l'enfortiment d'aquestes capacitats per talque els nois i noies aprenguin a gestionar la sevavida envers estils de vida més saludables i millors..

Un exemple del que volem dir Posem per cas que ens proposem el tema de l'ali-mentació. Alhora de platejar-nos com treballar eltema amb els nois i noies tindrem present:

Que hi ha continguts: sobre els aliments, la dietaequilibrada, els productes que poden fer mal, etc.

Que hi ha hàbits: com ara, evitar el menjarescombraria, evitar menjar a tota velocitat, evitaraixecar-se de la taula contínuament, menjar fruitai verdura, etc.

Que hi ha habilitats per a la vida: com ara, apren-dre a resistir les pressions" (d'alimentar-se incorrec-tament) o "pensament crític" (per a fer front a lesimatges estètiques que estimulen l'anorèxia), etc.

Continguts La salut és un eix transversal a tots els àmbits. Totel que fem es pot relacionar amb la salut, d'aquíque us proposem treballar-la al voltant de 9 temeso àrees de coneixement que engloben la diversitatd'aspectes i dimensions que inclou.

El conjunt de temes són: activitat física i descans,higiene personal, alimentació, consums i addic-cions, prevenció i seguretat, sexualitat i afectivitat,medi ambient, solidaritat i salut emocional.

Hàbits saludablesEn l'educació per a la salut, no hi ha prou amb tre-ballar continguts i que els nois i noies adquireixinconeixements. És necessari portar-los a la pràcticaper tal de que arribin a convertir-se en hàbits iconductes positives envers la salut.

D'aquí la necessitat d'orientar l'educació sobrequalsevol dels continguts que hem citat anterior-ment cap a l'adquisició d'hàbits, mitjançant larepetició de conductes saludables que, amb eltemps, arribaran a consolidar-se i integrar-se.

Habilitats per a la vidaSi l'EpS és un procés de formació i responsabilitzacióde la persona, aquest procés no es pot limitar a l'ad-quisició d'hàbits saludables. Els hàbits són necessaris,

2 1984 Orientacions i programes. Educació per a la salut a l’escola, editat per la Generalitat. 13

02.4 Educació per a la salut

02.5 Enfocament general de la proposta

SolidaritatQue els infants i els joves visquin la salut com atasca col·lectiva a la qual cadascú ha d'aportar elseu esforç als altres, que puguin establir llaços decooperació i solidaritat entre ells mateixos, respec-te als col·lectius que viuen en pitjors condicions irespecte a persones d'altres generacions.

FelicitatQue cada infant i jove aprengui a estimar-se ellmateix, a acceptar-se ¡ exigir-se, a estimar elsaltres, ser feliços i passar-ho bé a partir de l'accep-tació de la realitat, de la convivència i d'experièn-cies vitals senzilles i intenses.

14 15

però no són suficients, per enfrontar-se als reptescanviants de la societat. La millor eina preventiva ésenfortir la personalitat per tenir criteri i prendre lesdecisions més adients en cada moment de la vida.

Un dels aspectes cabdals en aquest enfortiment dela personalitat són les "habilitats per a la vida" .L'OMS va definir així aquestes habilitats:

"Les habilitats per a la vida són capacitats peradoptar un comportament positiu que permeti alsindividus abordar amb eficàcia les exigències i elsreptes de la vida quotidiana. Es tracta d'habilitatspersonals, interpersonals, cognitives i físiques queajuden a les persones a controlar i dirigir les sevesvides, desenvolupant la capacitat de viure amb elseu entorn i aconseguint que aquest canviï."3

Es poden classificar en tres categories:

Habilitats socials: assertivitat, empatia, comunica-ció, resistència a les pressions, etc.

Habilitats cognitives: resolució de problemes,presa de decisions, pensament crític, creatiu, etc.

Habilitats emocionals: autoestima, gestió positivadels problemes, de l'estrès, etc.

Quant a les habilitats per a la vida, tinguem encompte que no es tracta d'ensenyar models idonisa imitar, sinó d'adquirir eines que ajudin l'infant atriar autònomament un comportament més posi-tiu, amb ell i amb els altres.

02.6 Objectiuseducatius generalsTot i la importància dels hàbits saludables i leshabilitats per a la vida en el nostre concepte d'edu-cació per a la salut, són els valors humans els queorienten la direcció a prendre. Per posar un exem-ple, es poden tenir hàbits saludables ben adquiritsi alhora ser xenòfob o insolidari. I també es podenutilitzar habilitats com l'empatia per fer demagò-gia o manipular els altres.

Els valors humans són el far que dóna sentit ètic ala proposta educativa al voltant de la salut. El nos-tre plantejament s'orienta, doncs, al voltant delsquatre grans valors que formen part de l'ideari dela Fundació Catalana de l'Esplai i els interpreta enclau de salut:

UtopiaQue els infants i els joves desenvolupin un concep-te més obert i flexible de salut, entenent aquestacom un valor universal, com una manera de viurecada cop més autònoma, més solidaria i més joio-sa, i com la recerca de l'equilibri entre el món inte-rior i el món exterior.

IniciativaQue els infants i els joves prenguin la iniciativa i sesentin responsables actius, autònoms i protagonis-tes en accions de descoberta d'un mateix i delsaltres, de promoció d'estils vida saludables, d'ex-pressió i de creativitat al votant de la salut.

3 OMS 1998. Ginebra. Glossari sobre Promoció de la Salut.

17

L'infant i la salut03.

03.1Espais d’experiènciai sensibilitatL'infant aprèn a partir d'espais o cercles concèn-trics, cada cop més amples i més allunyats del seupropi melic. És important integrar de manera har-mònica i evolutiva aquests cercles concèntrics, queparteixen de la persona mateixa per fondre's en lacol·lectivitat.

Prenem sis espais d'experiència i sensibilitat que noconfiguren cap classificació ortodoxa ni científica,però que són prou globalitzadors i, alhora, intel·ligi-bles per als infants i els joves.

EI joL'aprenentatge dels valors humans no és possiblesense una tensió específica en l'àmbit més estricta-ment individual, sense una interpel·lació directa,íntima de la persona cap a ella mateixa.

La introspecció, l'autoexploració, la descoberta d'unmateix, són elements importantíssims en el desen-volupament de la personalitat.

Actualment hi ha molts infants i joves sotmesos a lahiperactivitat, amb agendes escolars carregadesd'activitats que més aviat semblen agendes deministre, o a la digestió passiva de la televisió, queno tenen un minut de silenci, que no paren de rebreestímuls dispersos, que no dediquen temps a simateixos. D'alguna manera, podem dir que podenarribar a tenir dificultats per estimar-se perquè maino tenen una cita amb ells mateixos i, d'aquestamanera, tampoc se situen objectivament davant desi mateixos, del món i dels altres.

L'espai del jo individualitzat representa un primer cer-cle de sensibilitat i experiència, i esdevé condició sinequa non per al desplegament evolutiu dels altres. Pertant, la proposta educativa haurà d'oferir activitatsadreçades a facilitar aquest encontre amb la pauinterior i a reforçar la descoberta d'un mateix.

La família La família també és un espai concret on cal que inci-deixi, de manera respectuosa, la intervenció educa-tiva sobre la salut i la vitalitat.

La família és el primer agent socialitzador i educa-dor i, per tant, el primer punt de referència que tél'infant quan construeix les seves pautes de compor-tament saludable. Si l'ambient familiar ha estimulatl'afectuositat, l'autoestima, els hàbits d'higiene id'ordre... és més probable que aquests paràmetres

el jo

la família

la colla d’amics

l’entorn proper

l’entorn llunyà

es mantinguin en el futur i en altres àmbits: a l'esco-la, al carrer o a l'esplai.

La família actual ha canviat força al nostre país.

En primer lloc, ja no podem parlar d'un sol modelde família (pare, mare, dos fills, una casa, un país...)sinó de molts models diferents: famílies monopa-rentals, famílies dobles de mares i pares separatsamb noves parelles, famílies sense domicili fix, famí-lies multiracials...

Les relacions personals entre pares, mares, fills ifilles també han canviat. L'autoritarisme ha deixatpas a una relació comparativament molt més tole-rant i acollidora.

La manca de conciliació entre la vida laboral fami-liar i escolar està tenint com a conseqüència lanecessitat de delegar en algú altre la custòdia delsinfants i joves.

A més a més, la prolongació de l'adolescència degudaa la impossibilitat de molts joves de ser independentseconòmicament, ha provocat una relació de convi-vència més flexible que fa encara més difícil (per si non'hi hagués prou amb els motius econòmics) trencarel darrer cordó umbilical per emprendre el vol.

Tots aquests canvis demanen una atenció especialvers l'autoestima de l'infant, vers la coherència de mis-satges entre els diferents agents educadors i vers eldesenvolupament d'una autonomia personal a la qualcosta d'arribar sota el proteccionisme de tothom.

La colla d'amicsLa colla d'amics és l'espai de les relacions afectivespercebudes com més lliures i espontànies. És,doncs, terreny abonat per al desenvolupament del'afectivitat, del concepte d'un mateix i de les pautesde comportament col·lectives.

A l'escola, l'infant troba el seu nucli principal d'amis-tats. La colla de la classe té una gran força afectiva imoral en el desenvolupament de la personalitat. Tétotes les virtuts dels grups "d'iguals" i també totesles limitacions. A vegades el grup-classe arrossegaany rera any un mateix etiquetatge dels infants, quees corre el risc de perpetuar.

Aquest risc l'ha de poder compensar l'esplai amb lavivència de grups diferents al grup-classe, on l'in-fant pugui situar-se, si cal, amb altres papers, fun-cions i relacions més saludables.

A la colla de l'esplai l'infant pot realitzar els seusprojectes, fabricar somnis i aventures a la sevamida, trobar espais lliures per a la reflexió i la inte-riorització dels valors i implicar-se en experiènciesvitals intenses i transformadores.

L'entorn properA casa, l'infant té pocs germans o és l'únic fill. A l'es-cola, el principal nucli de relació és un grup d'iguals.

Però al barrí és diferent: pot jugar i relacionar-seamb altres infants més grans o més petits que nosón els germans ni els cosins, que potser tenen una

llengua materna diferent, que potser viuen demanera diferent...

L'entorn immediat que envolta l'infant (el barri, elpoble, la comarca...) és una font inesgotable de diver-sitat, d'exploració i satisfaccions, però també de riscos,d'inseguretats i de reptes a vegades difícils de superar.

La vida al barri pot estructurar-se al voltant de ladesconfiança, del reglamentarisme, de la por a sor-tir de nit, del carrer com a niu de conflictes i perills...o pot estructurar-se al voltant d'unes relacionshumanes i d'unes condicions de vida que afavoreixinel benestar social, la salut mental i física dels ciuta-dans i el sentiment d'identitat de la població.

L'entorn proper és un petit laboratori de convivènciaon tots podem assajar estils més positius de relacio-nar-nos i de viure en comunitat. Per tant, aquestentorn ha d'estar integrat en la intervenció educati-va per fer palès i desenvolupar el concepte de salutcol·lectiva que ens obre a les persones, als grups ials projectes de la comunitat.

L'entorn llunyàLa percepció de l'entorn llunyà (pobles, persones,cultures diferents) també delimita el desenvolupa-ment de la salut i el posicionament de l'infant enrelació al món. Aquesta percepció està, d'algunamanera, condicionada per l'etnocentrisme.

L'etnocentrisme representaria en relació a aquestentorn llunyà el mateix que l'egoisme respecte a les

relacions personals: la convicció que allò que ésdiferent representa una amenaça, un risc, un obsta-cle. Com a conseqüència, l'etnocentrisme alimentarancúnia i menyspreu o, com a mínim, desconfiançavers als diferents i afavoreix la concepció de quenomés puc estimar allò que s'assembla a mi.

La situació social actual al nostre país presentaalguns elements nous respecte a altres moments:l'augment de l'immigració estrangera i dels brotsde racisme en un context de crisi econòmica i criside valors.

És, doncs, més urgent que mai intervenir educativa-ment per desenvolupar el concepte de salut solidà-ria, fraternal i intercultural, enfront del tancament ide l'etnocentrisme. La salut és un valor comú a totesles cultures, una aspiració humana que uneix poblesi cultures a la recerca del benestar i la felicitat.

18 19

04.1 Temes-clau de salutTot el que fem està íntimament relacionat amb lasalut i tot el que ens envolta repercuteix també en elnostre benestar. Per gaudir de bona salut necessitemun entorn saludable i relacions d'amistat positives,assumir la responsabilitat individual de tenir cura delcos i la ment, i ser conscients de com els nostres com-portaments afecten la vida dels altres.

La salut doncs, s'alimenta d'un menú ric i variat oncada aliment és vital per créixer i desenvolupar-se enperfecte equilibri.

El menú d'aquesta proposta s'ha preparat a partir de9 temes-clau, cadascun dels quals posa l'accent en unaspecte concret de la salut, a fi que els nois i noiespuguin tenir-ne una visió global i perquè es desenvo-lupin hàbits, habilitats i valors que ens guiïn a tots itotes cap a estils de vida més saludable.

Activitat física i descansEl moviment i l'acció formen part de la dinàmica dedesenvolupament dels infants i joves. L'activitat físi-ca és, per a la majoria, una necessitat i una font demotivació i de desig. Quan corren pel parc, quanjuguen a fet i amagar o quan marxen d'excursióestan realitzant una activitat física, malgrat no se'ntingui prou consciència.

L'activitat física és un factor importantíssim debenestar, un element de presa de consciència d'unmateix, d'estimulació emocional i intel·lectual.Massa sovint, però, aquesta virtut passa desaperce-buda i molts infants no troben l'equilibri entre acti-vitat i repòs, entre acció i contemplació.

És necessari que els infants i els joves aprenguin, alseu ritme i nivell de maduresa, a aprofitar l'activitatfísica com a font de salut, com a mitjà per conèixer-se, relacionar-se, autoexigir-se i autoacceptar-se itambé per fruir del propi cos.

Higiene personalEntenem la higiene com el conjunt de coneixementsi d'hàbits que permeten a l'individu i, per tant, a lasocietat, tenir cura d'ell mateix i, alhora, millorar elseu estat de salut. És, doncs, una condició bàsica desalut i benestar, però també és un element d'auto-nomia, de socialització i de cultura, un mitjà de des-envolupament dels valors estètics.

Els hàbits higiènics no són un treball exclusiu perals infants petits. Cada etapa evolutiva plantejareptes i dificultats particulars en relació a la higie-

21

Continguts de la proposta

04.

Alimentació

Higienepersonal

Prevenció iseguretat

Consums i addiccions

Sexualitat i afectivitat

Medi ambient

Solidaritat Salut

emocional

Continguts de la

proposta

Activitat física i descans

de dependència vinculats a activitats diverses de tipussocial i no relacionades amb la ingesta de substàncies.

Una gran part d'infants del nostre país necessitaveure la televisió més de tres hores diàries. Aquestadependència té efectes sobre el desenvolupamentfísic i psíquic, aboca a la vida sedentària, habitua aldiscurs fragmentat i comporta la dificultat conse-qüent d'atenció i concentració. Però també provocal'hàbit de la dependència, és a dir, la familiaritzacióprecoç dels infants amb les conductes addictives,amb la manca de control sobre els desitjos... endefinitiva, amb la manca d'autonomia.

D'altra banda, el mòbil no només ha passat de serun luxe a ser un bé imprescindible entre els joves. Éstambé un símbol de grup, de ja ser gran o del nivelladquisitiu. Els videojocs són un dels entretenimentsmés desitjats i els xats poden arribar a substituir lesrelacions socials reals.

Tot plegat, un bon repte per als educadors i educa-dores, que sense ignorar la realitat en què vivim,haurem d'oferir alternatives d'oci més saludables.

Prevenció i seguretatL'actitud de prevenció davant del risc i d'atenció alspetits accidents de la vida quotidiana formen partdel desenvolupament de l'autonomia.

Amb els infants sovint hi ha dues situacions oposa-des. D'una banda, aquells que gaudeixen o pateixenuna sobreprotecció extrema, emparats per unafamília que s'angoixa fàcilment i que bloqueja

l'aprenentatge de la superació de les dificultats. Del'altra, aquells infants una mica deixats, que semprecampen sols, que sovint no tenen a prop la figuramaterna o paterna quan la necessiten i que s'acos-tumen fàcilment a actuar massa alegrement davantdels perills.

Tant en un cas com en l'altre, no s'estimulen la per-cepció i la prudència davant del risc, ni les destresesper guarir-se i protegir-se.

En el cas dels adolescents, les característiques psico-lògiques pròpies d'aquesta etapa afegeixen algunesdificultats complementàries. Molt sovint se senteninfal·libles, les desgracies mai no els poden passar aells i tendeixen a autoenganyar-se respecte les sevespossibilitats o, simplement, passen per alt el petitdetall de calcular les conseqüències de les accionsque emprenen o dels embolics en els quals es fiquen.

Sexualitat i afectivitatEn certa manera, la nostra és una societat hiperse-xuada. La presencia social i quotidiana de missatgessexuals és sovint aclaparadora. La sexualitat haesdevingut un valor mercantil més que serveix pervendre millor un producte, per competir, guanyar oquedar fora de circuit.

Es tracta, però, d'una concepció de sexualitat andro-cèntrica, construïda a la mida de l'home i que palesa,com en altres àmbits socials, una relació de poder.

Després d'una bona pila d'anys de repressió i desilenci, els infants i els joves reben una allau perma-

23

ne i el més important és assolir el màxim d'autono-mia i de consciència possible.

D'altra banda, els hàbits d'higiene corporal, igualsper a tots, i en certa mesura rigorosos, són, avui, ungest de solidaritat vers les persones que pateixenalguna malaltia infecciosa i a les quals cal tractaramb el màxim de delicadesa, sense fer més diferen-cies que les imprescindibles.

AlimentacióUna font permanent de contradiccions entre lasalut i la cultura és, precisament, l'alimentació des-equilibrada i el consum de substàncies tòxiques queprovoquen addiccions nocives per a la salut. La die-ta mediterrània -tradicional de la nostra cultura- haestat darrerament substituïda en part per altreshàbits alimentaris.

L'augment del consum de carn, sucre, aliments moltconcentrats o molt calòrics, menjars preparats i totamena de llaminadures va en detriment del consum deverdures, llegums, fruita i peix, tan necessaris permantenir una dieta equilibrada. La família té un paperprotagonista en aquest aspecte però els educadors ieducadores gaudim de molts espais per educar elsnois i noies en l'adopció d'hàbits alimentaris sans comara: a l'hora del berenar a l'esplai, quan marxem d'ex-cursió, durant les activitats de vacances...

És obvi que totes les persones necessitem menjarper viure, però els valors estètics que imperen enla nostra societat (especialment el culte a un cosprim) han agreujat considerablement un conjunt

de problemes de salut relacionats amb el fet d'ali-mentar-se, que es coneixen amb el nom de tras-torns del comportament alimentari.

L'anorèxia i la bulímia nervioses són dos d'aqueststrastorns i afecten principalment els nois i noiesdurant l'adolescència, quan els estats corporals sónmés canviants i l'adolescent pot sentir-se satisfet ono respecte a aquests. Ambdós trastorns tenen aveure amb la preocupació excessiva per la silueta iel pes i amb l’alteració greu de la pròpia imatge cor-poral que du el jove a una ingesta quasi inexistent,en el cas de la l'anorèxia, o voraç seguida de vòmits,en el cas de la bulímia.

Els educadors hem de prendre consciència delsmodels que transmetem als infants, estar-hi atents iser bons observadors per actuar a temps i, sobretot,potenciar l'esperit crític enfront dels estereotips cul-turals i la publicitat.

Consums i addiccionsActualment, "consums i addicions" fa referència aun ampli ventall de temes, des de la tendència delsjoves a iniciar-se en el consum d'alcohol, tabac, càn-nabis i pastilles de disseny cada cop més d'hora -com han confirmat els darrers estudis-, fins lesaddiccions que s'han identificat darrerament enrelació a les pantalles (televisió, mòbils, internet,videojocs, etc,), o d'altres, com la vigorexia (addic-ció a l'exercici físic) o les compres compulsives.

Les addicions lligades a les pantalles es coneixen ambel nom de socioaddiccions i es consideren trastorns

22

cia, la gratuïtat i el gaudir de les coses valuoses queno tenen un preu marcat.

Treballar més el compartir allò que tinc que no pasel donar allò que em sobra, és a dir, treballar unconcepte de fraternitat que va més enllà del cerclepetit de les relacions familiars, de les amistats i deles persones més properes.

El binomi solidaritat-salut també té molt a veureamb els comportaments en el dia a dia i l'entornmés proper. Cal ser conscient dels efectes nocius iinsolidaris dels nostres hàbits malsans en els altres:el volum desmesurat de la TV per al meu veí, posar-me a cridar el meu amic que es troba a l'altre cantódel carrer per a la gent que camina tranquil·lamento llençar el paper del caramel a terra.

Salut emocionalRespectar-se un mateix, conèixer-se i estimar-se sóncomportaments cabdals per a la salut individual icol·lectiva.

A vegades, la família i els altres educadors oblidemuna mica el treball d'introspecció amb els infants i elsjoves. L'exercici de reflexió sobre la pròpia identitat,els pensaments, els actes, la personalitat, les capaci-tats i les limitacions. L'esforç d'autodefinir-se, al nivellde maduresa que sigui possible.

L'autoconeixement i l'autoestima demanen tambéestimular l'expressió i la comunicació de l'universintern (vivències, pensaments, sentiments i sensa-cions, fantasies, estats d'ànim...). Atorgar-se el dret

a la sensibilitat i posar nom als sentiments: ver-gonya, ràbia, gelos, dolor, tristesa, alegria, por, ten-dresa, perdó... No fugir dels conflictes, sinó afron-tar-los. Aprendre a dir sí i a dir no.

Finalment, es fa necessari aprendre a descobrir lespròpies trampes amb les quals ens enganyem: lesaddiccions; les relacions possessives; la justificació onegació dels errors per por a la frustració i al càstig,els desitjos d'omnipotència, de no veure els límits nidonar valor a les coses petites i quotidianes; la fugi-da de l'esforç, tot esperant que el temps o el altresarreglin el destí.

25

nent d'informació desendreçada, acompanyada depoca orientació i pocs elements ètics. El resultat, abanda de la desorientació lògica i dels riscos impor-tants que comporta, a vegades es tradueix en unaprecocitat que no aporta gaires avantatges i, altresvegades, en un repte permanent a la intimitat i ladignitat de la persona.

L'accent en la transmissió d'informació (no sempreeficaç, per altra banda) ha bandejat el treball d'ex-ploració i clarificació dels sentiments, les sensa-cions i els valors.

La sexualitat és un espai integral de la persona, ésuna dimensió individual i relacional d'una granriquesa, és una manifestació de vitalitat profunda-ment humana.

Hem de treballar perquè els infants i els joves vis-quin la seva sexualitat de la manera més integralpossible, al nivell de maduresa que els correspon,sense els fantasmes ni les pors d'èpoques passades,i d'una manera alternativa a la concepció mercantil ipatriarcal.

Medi ambientHem vist que salut i medi ambient són conceptesestretament relacionats.

La sensibilitat social creixent vers la conservació dela natura s'ha de concretar tant en el medi més pro-per i immediat de la vida quotidiana, com en elmedi més allunyat. Interessa poder treballar, alnivell de maduresa possible en cada etapa evoluti-

va, el concepte de pensar globalment i actuar local-ment de manera que es pugui percebre el lligamentre salut i medi ambient, i també es pugui incidiren el canvi de comportament necessari per preser-var efectivament els recursos naturals.

Un àmbit d'intervenció inexcusable és l'educació delconsum, ja que la confusió entre nivell de consum ibenestar és força estesa i provoca sovint una espiralconsumista, que ignora o menysté les repercussionsnegatives sobre el medi ambient.

Cal incidir també en una visió equilibrada de lasituació actual: una visió que contempli els desas-tres, però també els èxits i les esperances, perquèun missatge apocalíptic podria ser, per bé que benintencionat, més desmotivador i angoixant per alsinfants i els joves, que estimulador d'accions i decompromisos.

SolidaritatEl concepte ampli i flexible de salut, que incorpora lasolidaritat com a una de les coordenades bàsiques,demana una intervenció específica en aquest àmbit.

La reflexió i l'acció vers les persones que no viuen enles mateixes condicions de benestar també ha deser un toc d'alerta respecte a l'excés de confort i d'a-bundància que, a la pràctica, representa l'estil devida somniat per bona part dels nostres infants i lesseves famílies.

Treballar la solidaritat també vol dir treballar aspec-tes tan difícils com la justícia, l'austeritat, la renún-

24

El centre d'interès, els projectes i la metodologiaaprenentatge i servei són els mètodes educatius queorienten el desenvolupament pràctic (mitjançant lesactivitats d'aprenentatge), de la proposta educativa.Són estratègies que es complementen entre si, com-parteixen una visió global de l'educació i concebenl'infant com a subjecte actiu i protagonista del seuprocés d'aprenentatge.

Per tant, es tracta de metodologies actives, orientadesa la participació que posen a l'abast dels educadors iles educadores les eines necessàries perquè contri-buïm a formar persones en l'autonomia, el compromísi responsables del seu devenir individual i col·lectiu.

El centre d'interèsEl centre d'interès funciona com a fil conductor,com a argument a partir del qual es vertebren elsaprenentatges i les activitats. El centre d'interès par-teix de les motivacions i interessos dels infants,plantejant situacions i reptes que estimulen elsvalors humans d'una manera lúdica i atractiva, utilit-zant la fantasia, la literatura infantil i diversos recur-sos escenogràfics.

Per les seves característiques, aquesta metodologias'adequa molt bé a les necessitats i moment psicoe-volutiu dels infants petits.

Els projectesLa pedagogia del projecte és el mètode que estruc-tura el procés educatiu dels grups mitjançant pro-jectes col·lectius d'interès grupal o social, triats

lliurement i concretats en plans de treball. En simateixa és, doncs, un instrument de participaciócreativa i generosa en totes les seves dimensionsdialèctiques.

Tradicionalment, aquesta metodologia s'ha empraten el treball amb adolescents i joves, sobretot, per-què requereix d'un cert nivell d'autonomia i habili-tats organitzatives que difícilment trobarem enedats més joves.

Tanmateix, el treball per projectes pot ser vàlid pera qualsevol edat sempre i quan el projecte s'adeqüial nivell d'autonomia del grup d'infants i gestio-nem bé els moments crítics: quan apareix la des-motivació, quan el projecte fracassa, quan es perdel compromís...

Dissenyar un projecte no és només plantejar-se "quèfarem", sinó, també, "per què ho farem": quin sentitté, quins objectius ens plantegem més enllà de l'ac-ció concreta. Cal seguir unes etapes lògiques i senzi-lles, en les quals intervindran els educadors i el grupen diferents graus d'intensitat.

Aquestes etapes són: motivació, elaboració de pro-postes, tria del projecte, planificació, participacióefectiva i tancament i valoració.

Aprenentatge i servei, projectesd'utilitat socialLa metodologia aprenentatge i servei (ApS), és unametodologia educativa molt estesa a Llatinoamèrica ials EEUU. Traducció del concepte Service Learning,consisteix a desenvolupar projectes que combinen

27

Enfocamentmetodològic

05.

05.1 Eines de treball

05.2 Orientacions perpromoure la salut Recollim missatges breus i senzills sobre les princi-pals idees metodològiques que els educadors ieducadores hauríem de tenir presents per promou-re i educar en la salut a l'esplai:

Estimular la cultura de la salut dins l'esplai. Abanda d'organitzar activitats específiques, l'educa-ció per a la salut exigeix de models coherents entreel que es diu i el que es fa.

Partir de la salut en positiu. Defugim enfocar elstemes-clau de la salut des la perspectiva de la poro el sentiments de culpabilitat. I sí, en la confiançade les capacitats de cada noi i noia per aprendre atriar models de vida més saludables.

Tenir present la interdependència de les dimen-sions que configuren la salut. Recordem que perdesenvolupar una acció educativa sanitària efecti-va haurem de saber integrar la part física, psíquicai relacional. De poc servirà que tinguem molta curade que els espais estiguin ben il·luminats, nets iairejats sinó vetllem també perquè les activitatsnodreixin les relacions socials o es gestionin positi-vament els conflictes.

Evitar planificar activitats puntuals. La salutrequereix d'accions continuades que es fonamentinen un estil d'educar, en una revisió permanent delshàbits i dels esquemes de comportament per assolirprogressivament estils de vida més saludables.

Buscar la complicitat de les famílies. L'escola il'esplai complementen la tasca socialitzadora de lafamília. I junts, l'acció educativa és més potent itransformadora. Busquem espais per compartirneguits i abordar conjuntament els temes de salutque ens inquieten.

Promoure la col·laboració educativa. La coope-ració entre els agents educadors: famílies, mes-tres, associacions, poders públics..., d'un territori,és fonamental per a l'eficàcia de l'acció educativa.

Partir de situacions properes i reals dels nois inoies. Basar-se en les inquietuds que els afectendirectament, trobar conjuntament alternatives isolucions als problemes potencia la seva accepta-ció, l'autoestima i la capacitat per prendre deci-sions raonades sobre el seu estil de vida.

Preveure els comportaments de risc. És necessa-ri mantenir-nos desperts, atents a les actituds i elscomportaments no desitjables que podrien derivaren problemes més seriosos però amb sentit comú,evitant veure problemes arreu.

29

el servei a la comunitat amb l'aprenentatge inten-cional de coneixements, habilitats i valors.

En el marc del lleure, l'ApS constitueix una manerad'eixamplar i profunditzar en els valors de la peda-gogia del projecte. Quan un grup de nois i noiesdecideix endegar un projecte de servei a la comu-nitat, una acció solidària, com ara representar unaobra de teatre en una llar de gent gran, està exer-citant també l'expressió escrita, oral, les habilitatstècniques i plàstiques, el coneixement de la velle-sa, etc.

Tanmateix, des del lleure, a vegades no s'explicitenprou els aprenentatges que s'assoleixen i justament,aquest vessant seria un valor molt apreciat per lafamília, pel professorat de l'institut i, sobretot, pelnoi i noia.

Allò que l'ApS ens aporta de nou és la revaloritza-ció de les accions solidàries i fer explícit la dimen-sió d'aprenentatge. Dit d'una altra manera, volemque els nois i noies aprenguin a tenir cura de laseva salut (dimensió d'aprenentatge), i també quen'esdevinguin promotors en el seu entorn (dimen-sió de servei).

En aquesta sentit, qualsevol mètode educatiu (cen-tre d'interès, projectes, el treball per tallers, etc), éssusceptible d'incorporar una experiència d'aprenen-tatge i servei. En el quadre següent es plantegenexemples de les transicions metodològiques queens proporcionarien experiències vàlides d'ApS:

Aplicació de la metodologia en eltreball per tallersEl lleure que s'articula a partir de tallers, activitats ogrup específics com ara un taller de ceràmica, ungrup d'esports, de teatre, etc, pot córrer el risc dereduir la seva acció educativa a un aprenentatgeexcessivament instrumental.

Creiem que és pedagògicament més ric considerarque el treball que volem fer amb els infants i joves éssempre d'ambició global. Davant d'un taller de gui-tarra, d'un grup que vol jugar a futbol..., la nostratasca educativa serà la d'obrir horitzons, globalitzarprocessos... per aprendre a viure, en el sentit mésholístic de la paraula, a través de l'activitat triada.

28

Un casal d'estiu ques'articula al voltant

dels indis

DES DEL CENTRE D'INTERÈS

S'inclou una acciósobre el medi

ambient aprofitant ladimensió ecològicadel centre d'interès

Crear ungrup denatura

DES DE LAPEDAGOGIA

DEL PROJECTE

Organitzarla netejad'un riu

Un taller o grupde futbol

DES DE LES ACTIVITATSESPECÍFIQUES I GRUPS

ESPECIALITZATS

Organitza les 12 h de futbol per

promoure l'esportsaludable al barri

Exemples de transicions metodològiques:

PROJECTES D'UTILITAT SOCIAL (APS)

Des de l'equip d'educadors i educadores decada grup:

1. Estudiar els materials de la proposta i aprofundiren els específics de l'etapa evolutiva corresponent,quant a objectius, activitats.

2. Aprofundir en el diagnòstic general de l'entitat iconcretar-lo en relació amb el grup d'edat.

3. Fer una avaluació inicial del comportament delsinfants o adolescents a partir de la proposta d'ob-jectius educatius per a cada edat.

4. Dissenyar l'adaptació de la proposta al grup:adaptació d'objectius, d'activitats, centre d'interès,paper dels monitors…

5. Preveure l'organització necessària: materials, dis-tribució de responsabilitats...

6. Calendaritzar l'adaptació de la proposta

Proposta de formació específicaper a l'equipPer tal d'assumir els objectius de sensibilització i for-mació de l'equip d'educadors i educadores a l'entitatd'esplai en relació a la proposta educativa, cal consi-derar les necessitats de formació des d'una perspec-tiva global, que integra quatre vessants diferents:

1. La formació a partir de la pròpia experiència, laque aporta la pràctica constant i reflexiva.

2. La formació a partir del mestratge, la que aportael fet de treballar al costat d'un educador més expe-rimentat.

3. La formació autodidacta, la que aporta la pròpiainiciativa de l'educador/a buscant recursos, lectures,a través del cinema, diaris...

4. La formació sistemàtica, la que aporten les activi-tats formals com ara cursets, seminaris, jornades...

Pautes per potenciar la formació de l'equip:

Obtenir la formació bàsica. Tots els monitors imonitores han de tenir la formació bàsica que apor-ten els cursos de monitors i directors.

Impulsar la formació permanent (monogràfics, semi-naris...) en situació d'intercanvi amb altres col·lectiusd'educadors i educadores i a nivell d’entitat.

Estar al dia de les exposicions, pel·lícules, progra-mes educatius dels museus..., i també conèixergrups i persones del barri o ciutat que ens podenajudar.

Cultivar les afeccions i habilitats personals i explo-tar-les des del punt de vista didàctic

Conèixer els plantejaments i propostes sobre edu-cació per a la salut, que es porten a terme des de lesescoles i instituts del barri, a fi de no duplicar esfor-ços, i coordinar-se de manera efectiva.

31

05.3 L'aplicació de la proposta a l'entitatd'esplai A banda de les intervencions adreçades a infants iadolescents, la proposta comporta una sèrie d'accions i mesures sobre l'entitat mateixa i sobre l'equip d'educadors i educadores, per reforçar lacoherència de la pràctica educativa.

En aquest sentit, les persones responsables de lesentitats hauran d'impulsar objectius i activitats enl'àmbit del conjunt de l'equip i de l'entorn immediatde la institució.

Objectius per a l'entitatEls objectius que proposem per a l'entitat d'esplai són:

Estimular la participació d'infants i joves a l'entitat

Sensibilitzar i formar l'equip de monitors i monito-res en relació amb els continguts i la metodologiade la proposta.

Aplicar les propostes del programa i avaluar-ne elsresultats.

Reforçar els lligams de cooperació amb la resta d'a-gents educadors: les famílies, comunitat educativa,les associacions locals, les entitats que treballenespecíficament temes de salut: els CAPs, ServeisSocials, etc

Planificació de la propostaL'aplicació de la proposta demana una feina prèviade reflexió, d'anàlisi dels materials pedagògics id'adaptació de les propostes didàctiques a la reali-tat concreta. Per dur a terme aquesta feina prèviacal estructurar uns espais concrets.

Des de la direcció de l'entitat i, posteriorment,del conjunt de l'equip d'educadors:

1. Estudiar els materials del programa.

2. Fer un diagnòstic general de l'entitat en relacióamb el treball educatiu sobre la salut, que disposid'un llistat de punts forts i punts febles i una pro-posta d'amplificació d'uns i compensació delsaltres.

3. Fer una anàlisi genèrica de les necessitats d'in-formació i de formació de l'equip i concretar-la enaccions concretes, informatives o formatives.

4. Planificar els espais i mètodes d'avaluació i segui-ment de la proposta.

5. Elaborar un calendari general del programa al'entitat d'esplai, que serveixi de pauta per a lesaplicacions específiques a cada grup d'infants.

També incorporar aspectes com ara les festeslocals i tradicionals de l'entitat i els compromisosd'aquesta en relació amb el barri o ciutat.

30

06.1 Infants Petits (3 a 8 anys)Una pinzellada L'infant de 3 a 6 anys tot just comença a abando-nar la seva dependència total respecte de l'adult.A partir dels 3 anys ja no és un bebè i té les basesnecessàries per funcionar fora del bressol materndoncs camina, parla, controla esfínters, etc.

No obstant, encara és molt immadur, necessita l'a-dult i depèn de la seva atenció constant i indivi-dual, fins i tot en la cura d'aspectes personals comara per anar al lavabo.

És el moment d'educar-se en els hàbits d'autono-mia personal i en els hàbits socials de relació, jaque pot començar a fer-ho i ho necessita en sortirde l'ambient familiar, per anar a l'escola o a l'esplai,on s'ha d'espavilar tot sol.

Entre els 6 i els 8 anys, ens trobem davant d'uninfant curiós i divertit, a la frontera entre ser petit il'infant que comença a fer-se gran. Es pot dir quecomença l’etapa d’inici de la sociabilitat.

Deixa de veure's a ell mateix com el centre del móni pot ser més objectiu. També comença a diferen-ciar el món real del món màgic de fantasia.

Té força autonomia en els aspectes de cura perso-nal però encara és immadur afectiva i socialment idepèn molt de l'adult.

Objectius educatius específics Hàbits i habilitatsQue els infants reforcin els hàbits d'higiene de les

mans, ulls, orelles, dents i peus.

Que els infants s'acostumin a endreçar i netejarallò que embruten, sense esperar que un altre elsho solucioni.

Que els infants discriminin el so agradable delsoroll agressiu i s'acostumin a parlar sense cridar.

Que els infants millorin la percepció dels sentitsdel cos i desenvolupin la seva capacitat sensorial iestètica vers les seves realitzacions i les dels altres.

Que els infants millorin la coordinació del cos enmoviment.

Que els infants desenvolupin l'habilitat per dema-nar ajuda quan ho necessitin.

Que els infants desenvolupin la seva capacitat creativa i aprenguin a adaptar-se a situacions noves.

ConeixementsQue els infants millorin el coneixement del cos i

les seves parts.

Que els infants ampliïn el seu vocabulari en relacióals noms de sentiments i sensacions.

Que els infants identifiquin quatre regles bàsiquesde comportament quan prenen mal.

33

Activitats i projectes

06.

Centre d'interès i activitats

La ruleta dels aliments

Presentarem amb un conte una activitat lúdica queservirà d'introducció a la resta d'activitats de la pro-posta. L'element de motivació serà una ruleta onapareixeran imatges representatives dels nou temesi la sort, en fer-la girar, serà qui marcarà l'ordre derealització de cada activitat.

Serà convenient que tots els nens i nenes tinguin l'oportunitat de fer girar la ruleta preveient que algu-nes caselles poden ser altres elements de sensibilitza-ció (preguntes, enigmes, endevinalles...), per tal degarantir la motivació i participació de tot el grup.

Circuit de la salut Activitat física i descans: El coneixement del cos:moviment i sensacions.Circuit per estirar-se, arrossegar-se, saltar, girar, etc.

Agafem el món ben fort Higiene personal: Dents / ulls / nas / orelles / mans /peus.A partir de l'auto-observació, l'infant practica elshàbits personals de neteja.

El país dels sabors Alimentació: Les llaminadures.Taller de cuina al voltant dels sabors alternatius a lesllaminadures habituals a les quals estan acostumatsels infants.

Fes-t'ho tu!Consums i addiccions: El reciclatgeTaller de creació de joguines a partir de materialsreciclats, replantejant alhora l'ús de les joguines queels infants tenen i possibilitats de realitzar bescanvisentre ells mateixos.

El doctor cotóPrevenció i seguretat: Prendre malJoc de proves ambientat en el tradicional joc de l'oca sobre les cures i la prevenció.

Com més a prop millorSexualitat i afectivitat: La curiositat pel cosActivitat de dansa per afavorir en els infants lacuriositat pel cos i el respecte en les relacions ambels altres.

La capsa dels sonsMedi ambient: El so i el sorollActivitat de discriminació auditiva entorn la percepcióde diferents sons i sorolls, agradables i desagrada-bles, i audició de música d'efecte relaxant.

Passeig de l'amistatSolidaritat: L'infant malaltActivitat de solidaritat amb un company malalt apartir d'un dels contes per conversar.

Mirall, mirallet...Salut emocional: L'expressió de sentimentsExpressió plàstica entorn de la representació delssentiments i les sensacions de cada infant.

Que els infants adquireixin nocions bàsiquessobre els aliments i les seves propietats.

Que els infants desenvolupin l'habilitat per pren-dre decisions raonadament.

Actituds i valorsQue els infants reconeguin les seves emocions i

aprenguin a gestionar-les positivament.

Que els infants desenvolupin el seu afecte vers lespersones adultes o altres infants que tenen proble-mes de salut.

Que els infants s'interessin pels sabors insòlitsdiferents dels dolços i llaminadures.

Que els infants s'interessin tant per les activitatsque comporten moviment com per les activitatsd'interiorització i relaxament i que s'hi trobin agust.

Que els infants gaudeixin de les activitats i elsprojectes del grup, els valorin, tornin a casa con-tents i expliquin el que han fet.

Que els infants aprenguin a relacionar-se asserti-vament.

Missatges saludables A continuació, relacionem les principals idees omissatges saludables que resumeixen tant objec-tius de coneixements com d'actituds.

Aquests missatges estan formulats en el llenguat-ge planer que poden entendre els infants (peròben segur que caldrà fer-hi algunes adaptacions) ivolen representar una pista concreta per a lacomunicació entre els monitors i monitores i elsinfants.

Per viure en salut cal ser despert i espavilat, esti-mar els altres i saber passar-ho bé de moltesmaneres diferents.

Hem de conèixer el nostre cos, les coses que ensfan mal i les coses que ens van bé, i mirar d'evitarallò que no ens convé, encara que a vegades costiun esforç, com per exemple anar nets, endreçar elque desendrecem, menjar de tot una mica, dis-treure'ns amb altres coses que no sigui nomésmirant la televisió, etc.

A vegades els nens i les nenes i també les perso-nes grans es posen malalts. Quan un està malaltnecessita molt que els altres en tinguin cura, eldistreguin i l'ajudin a posar-se bo ben aviat.

Hem de saber què ens posa contents, què ensposa tristos, què ens fa empipar, quines coses ensfan por... i per què.

Els nens i les nenes necessitem bellugar-nos molt,jugar i fer exercici, però per créixer bé tambénecessitem estones de descans i de calma, de pen-sar i d'observar el que ens envolta.

34 En el web www.esplai.org trobareu les fitxes d’activitat desenvolupades

@

@ 35

Que els nois i les noies superin les dificultats quecomporta el guanyar i el perdre, desenvolupinactituds positives davant de les frustracions, isiguin capaços de parlar de les pròpies limitacionssense por.

Que els nois i les noies desenvolupin actituds dereflexió i d'interiorització de les experiències queviuen individualment o en grup.

Que els nois i les noies desenvolupin una actitudsolidaria vers els nois i noies que viuen en condi-cions insalubres i inhumanes.

Que els nois i les noies gaudeixin de l'equilibri il'harmonia entre els moments d'activitat intensa iels de calma i contemplació.

Que els nois i noies s'estimin la vida en grup i enfrueixin, que l'associïn a divertir-se i passar-ho be,tot esforçant-se a fer valoracions positives i noexclusivament derrotistes.

Missatges saludables A continuació, relacionem les principals idees omissatges saludables que resumeixen tant objec-tius de coneixements com d'actituds.

Aquests missatges estan formulats en el llenguatgeplaner que poden entendre els infants (però bensegur que caldrà fer-hi algunes adaptacions) i volenrepresentar una pista concreta per a la comunicacióentre els monitors i monitores i els infants.

Tothom vol gaudir d'una bona salut per ser feliç.La salut no és únicament no patir cap malaltia,perquè hi ha persones que no estan malaltes i tan-mateix no viuen d'una manera saludable.

Salut vol dir ser actiu i protagonista, conèixer-se béa si mateix, saber el que ens convé i el que ens per-judica, valorar els riscos, saber defensar-se delsperills i aprendre a solucionar els propis problemes.

Salut vol dir ser solidari, aprendre a conviure ambels altres, tant els que s'assemblen a nosaltres comels que són diferents, són d'un altre poble o d'unaaltra cultura. Intentar que tothom gaudeixi debona salut és una tasca de tots, i perquè tots tin-guem salut, el nostre planeta també ha de sersaludable.

Salut vol dir aprofitar i gaudir de la vida, nonecessitar tenir moltes coses per ser feliç, veure elcantó positiu de les coses, estar de bon humor.

Salut vol dir buscar l'equilibri entre els extrems: niesgotar-se fent exercici ni apalancar-se sense ferres; ni menjar massa ni menjar massa poc; ni cri-dar sempre, ni estar sempre callat; ni fer impru-dències, ni tenir por de tot.

Salut vol dir raonar les emocions, saber per quèestem contents, per què estem tristos, què ens faestar rabiosos, què ens provoca pors...

37

06.2 Infants mitjans (8 a 12 anys)Una pinzellada Els nois i noies entre els 8 i els 10 anys, es troben aun pas de fer el gran salt que representa l'adoles-cència. Són molt autònoms i es reafirmen en elsseus interessos i aptituds, és a dir, té idees i gustospropis i definits.

L'infant d'aquesta edat no viu només el moment,sinó que té una visió de la realitat amb perspectiva iés més capaç d'assumir un compromís.

L'etapa entre els 10 i els 12 anys es caracteritza pelfet de ser un moment d'interiorització, d'autoanàlisi,de descobriment del propi jo per via reflexiva i d'in-terès per la pròpia intimitat.

Els grans canvis físics generen estranyesa, incomodi-tat i inseguretat.

Objectius educatius específics Hàbits i habilitatsQue els nois i les noies s'acostumin a anar polits i dur

la roba adient a l'activitat i a les condicions ambientals.

Que els nois i les noies millorin els hàbits d'ordre ineteja de les sales que utilitzen i les activitats quehi desenvolupen, i també dels indrets que visiten.

Que els nois i les noies desenvolupin l'equilibri il'agilitat en els jocs i en l'exercici físic en general.

Que els nois i les noies desenvolupin i estructurin laseva capacitat organitzativa i de treball en equips Iels hàbits d'ordre en el funcionament del grup.

ConeixementsQue els nois i les noies identifiquin en l'entorn les

situacions de risc o de perill.

Que els nois i les noies identifiquin els comporta-ments i els consums que són nocius per a la salut.

Que els nois i noies desenvolupin l'habilitat perplantejar-se diferents alternatives davant d'un pro-blema.

Que els nois i noies desenvolupin l'habilitat peranalitzar la informació i les experiències de mane-ra objectiva.

Que els nois i noies consolidin la seva capacitatper prendre decisions raonadament.

Actituds i valorsQue els nois i les noies desenvolupin actituds de

prudència i de valoració de les pròpies limitacionsenfront dels riscos.

Que els nois i les noies desenvolupin una actitudcrítica enfront de les llaminadures i s'interessinpels menjars més equilibrats i naturals.

Que els nois i les noies estableixin una relació derespecte i d'afecte entre ells mateixos, sense mani-festacions de menyspreu o agressió per raó de sexe.

36

Qui soc, qui ets?Salut emocional: Introspecció i valoració de l'altreJoc d'interior que motiva cada noi i cada noia a pen-sar en si mateix, intentar autodefinir-se i també adefinir i valorar els companys.

06.3 joves (12 a 17 anys)Una pinzellada Es considera preadolescents als nois i noies entre els12 i els 14 anys. En aquesta etapa es viuen momentsde molta inquietut i de desajust en tots els aspectes:físics, psíquics, familiars, escolars...

El preadolescent encara no és un adult , ni tan solsun jove, però tampoc no és un infant. Està doncs,en una etapa de crisi. Una crisi d'identitat, perquèno sap ben bé el que és; haurà, per tant, d'orientar-se i construir la seva personalitat. La colla és, per alsnois i noies d'aquesta edat, un refugi i un espai d'i-dentificació importantíssim.

Entre els 14 i els 17 anys, s'està de ple en l'adoles-cència. És una etapa que es caracteritza per la con-solidació progressiva de la imatge física, per laconstrucció de la pròpia identitat en què es posa toten qüestió, amb una crítica constant.

És un moment d'assoliment de tres qüestions clauper arribar a la maduresa: tota la conflictivitat deri-vada de la maduresa sexual (moment de gran inten-sitat afectiva); tota la conflictivitat derivada de lalluita per l'autonomia i la independència; tota la

conflicitvitat derivada d'haver de començar a pren-dre decisions per a la seva vida futura.

Són moltes coses i totes molt difícils, i encara mésen el món actual, en què la crisi econòmica dificultao retarda la possibilitat d'arribar a tenir responsabi-litats i independència econòmica.

Objectius educatius específics Hàbits i habilitatsQue els joves reforcin els hàbits d'anar nets i de

tenir cura del propi cos.

Que els joves desenvolupin la seva capacitat deresistència i de coordinació en les activitats físiques,jocs i esports.

Que els joves desenvolupin la seva capacitat d'au-tonomia i d'autoorganització en grup sense la pres-sió constant de l'equip de monitors.

Que els joves estimulin la capacitat de pensamentabstracte, analitzant, deduint, traient conclusions.

ConeixementsQue els joves identifiquin, argumentin i sàpiguen

com evitar les situacions i comportaments de risc.

Que els joves identifiquin i estableixin relacions decausa i efecte entre l'alimentació i la salut, el mediambient i la salut, els consums i la salut, etc.

Que els joves comprenguin la salut com a manerade viure més que no pas com a absència de malaltia.

39

Centre d'interès i activitats

Segell de qualitat

Les activitats estaran precedides per un dels contesper conversar. Prèviament, els personatges del conteshauran enviat un comunicat a l'esplai anunciant-los lavoluntat d'atorgar-los un segell de qualitat d' "Esplaisaludable". Per aconseguir-lo, el grup haurà d'anarrealitzant les activitats que es vagin proposant i des-cobrint l'enigma de cada una.

Per aconseguir motivar el grup i ambientar l'espai, cal-dria penjar un mural on apareguessin els símbols rela-cionats amb els nou temes, el títol de l'activitat ialguna possible pista per a l'enigma. D'igual maneracaldrà preveure que l'esplai haurà de tenir al final lacertificació aconseguida.

Oca sense barreres Activitat física i descans: Equilibri i agilitatJoc motriu i sensorial per desenvolupar l'empatia i lasolidaritat vers la persones amb discapacitats.

El joc dels disbarats Higiene personal: La robaJoc d'interior on els nois i les noies han de descobrirdiversos errors en la indumentària d'uns quants per-sonatges.

Canviem els papersAlimentació: Alimentació i interculturalitatActivitat gastronòmica i lúdica, de descoberta desabors alternatius a les llaminadures i als menjars

"escombraries" als que estan tan acostumats els noisi noies d'aquesta edat.

Amb uns altres ulls Consums i addiccions: La publicitatTaller artístic que té com a objectiu l'anàlisi críticadels efectes de la pubilicitat i la creació d'una alter-nativa publicitària saludable.

Gimcana de la salutPrevenció i seguretat: La prudència, la valoraciódel riscGimcana per equips on aquests han de competirper desvetllar les claus de la prevenció i la prudènciai de l'actuació en cas d'accident.

Taller del cosSexualitat i afectivitat: La vergonya/l'exhibició/laintimitatActivitat plàstica que consisteix a treballar unalàmina d'art que representa un cos humà, per tros-sos i per equips, utilitzant diferents tècniques imaterials.

Cada cosa al seu llocMedi ambient: L'ordre i la netejaActivitat de posada a punt de la sala de trobada delgrup i d'intervenció en el barrí, en constatar els dèfi-cits d'ordre i neteja d'ambdós ambients.

Posa't en marxaSolidaritat: Projecte de grupActivitat de solidaritat, aprofitant les propostesdidàctiques de la campanya Tots som meninos.

38 En el web www.esplai.org trobareu les fitxes d’activitat desenvolupades@

@

Ser solidari vol dir fer costat als altres, no tancar-seen una bombolla ni mirar-se el melic tot el dia. Vol dirpreocupar-se perquè tothom estigui bé i aprendre arelativitzar els propis problemes, a posar-se a la pellde l'altre. Ser solidari també significa prendre cons-ciència de les conseqüències dels nostres actes per ales persones que tenim al nostre costat.

Cada cop més, el nostre serà un món sense fronteres ihaurem de conviure amb gent diferent en molts sen-tits. Tot plegat exigirà molta capacitat de compartir,perquè el repartiment de la riquesa en el món és des-igual i injusta i ens haurem d'acostumar a reduir el nos-tre nivell de consum si volem que tothom se'n surti.

El medi ambient té molt a veure amb l'estat debenestar i de salut de les persones. Si no aconse-guim aturar la destrucció dels recursos naturals delplaneta, la nostra supervivència està amenaçada.

Les activitats i els projectes

Estimular la participació

Amb els grups de joves, proposem un conjunt d'activi-tats que tenen com a finalitat explorar els seus interes-sos i motivar-los cara a la realització d'un projecte od'un projecte d'aprenentatge i servei.

Per això, les activitats han de suposar una motivacióforta que engresqui els joves a reflexionar sobre lasalut, plantejar-se interrogants i proposar-se accionscol·lectives que produeixin petits canvis en ells i en elsí de la seva comunitat.

El llenguatge del cosActivitat física i descans: Explorar les emocions através del movimentActivitat d'expressió corporal que té com objectiuexplorar les sensacions del cos a través de la músicai la pintura.

No sé com dir-li-hoHigiene personal: La suorAnàlisi d'un cas simulat en el que dos germans (un noii una noia) intenten trobar la solució a un problemapersonal que s'ha convertit en un problema col·lectiu.

Trivialsalut1

Alimentació, consums i addicions, prevenció iseguretat i sexualitat i afectivitatGran joc on s'aborden aquests temes mitjançant pre-guntes, proves, dinàmiques. Pot ser una eina útil dediagnòstic del grup a nivell de coneixements, de des-mitificar mites i de conèixer millor els seus interessos.

El mirall i el miratge Salut emocional: Flexibilitat i autoenganyJocs de dinàmica de grups encaminats a aclarir els pro-pis sentiments i pensaments, els paranys que cadascúes fabrica i també la percepció flexible de l'altre.

El joc dels transports públicsMedi ambient: La contaminació de l'aireGincana d'habilitat i percepció que utilitza la xarxadel metro com a escenari de totes les accions, des-prés d'una motivació sobre la contaminació de l'aireen els entorns urbans i la conveniència dels trans-ports públics.

Que els joves incorporin al seu vocabulari mésparaules relacionades amb la prevenció d'acci-dents, d'addiccions i de malalties.

Que els joves coneguin col·lectius i persones com-promeses en projectes de promoció de la salut: desolidaritat, prevenció, medi ambient, etc.

Actituds i valorsQue els joves desenvolupin una actitud crítica i de

moderació enfront dels consums i les addicions:tabac, de l'alcohol, internet, mòbils, televisió, etc.

Que els joves desenvolupin actituds d'autoestimai d'autocrítica, tot aprenent a diferenciar el judicid'un acte del judici d'una persona.

Que els joves desenvolupin actituds de sensibilitati de respecte vers el sexe i que siguin crítics vers laconcepció mercantil de la sexualitat.

Que els joves expressin la seva solidaritat vers elscol·lectius que viuen en pitjors condicions i siguincapaços d'assumir algun compromís de coopera-ció.

Que els joves valorin la prudència com una pautade conducta imprescindible per defensar-se delsriscos i dels perills.

Que els joves valorin i gaudeixin de les experièn-cies vitals senzilles i austeres, amb poc consum imolta comunicació interpersonal.

Missatges saludables A continuació, relacionem les principals idees o mis-satges saludables que resumeixen tant objectius deconeixements com d'actituds.

Aquests missatges estan formulats en el llenguat-ge que poden entendre els adolescents (però bensegur que caldrà fer-hi algunes adaptacions) ivolen representar una pista concreta per a lacomunicació entre els monitors i monitores i els iles joves.

La salut és una manera de viure, cada cop mésautònoma, més solidaria i més joiosa, i no la podemreduir només a l'absència de malalties. Per tant, unapersona pot no patir gaires problemes de salut i, encanvi, viure de manera poc saludable, de la mateixamanera que es pot patir alguns problemes de salut iser una persona globalment saludable.

És més difícil ser una persona autònoma i indepen-dent que no pas dependre dels altres. Ser autònomvol dir conèixer-se bé un mateix, tenir cura del propicos i no castigar-lo, enfrontar-se als problemes iprendre decisions assumint les conseqüències. Totaixò costa un esforç i a vegades la temptació de dei-xar-se anar és molt forta.

Les persones que no coneixen prou les pròpieslimitacions ni aprofiten les pròpies possibilitats ique no s'estimen, acostumen a caure en el cercleviciós de les dependències: dependència dels altres,dependència de l'alcohol o d'altres drogues, de latelevisió, dels vídeo-jocs, etc.

40En el web www.esplai.org trobareu les fitxes d’activitat desenvolupades@

1 Proposta inspirada en una activitat de l'Esplai Pubilla Cases- Can Vidalet. E-mail: cepccv@esplai.org

@

41

43

06.4 Projecte ApSl'Agenda 21-EsplaisL'Agenda 21- Esplais és un projecte2 d'aprenentat-ge i servei de caràcter transversal en l'àmbit delmedi ambient i la salut i que es proposa a totes lesentitats d'esplai. És un compromís per avançar cap ala sostenibilitat en el centre educatiu i l'entorn queens permeti viure d'una manera més saludable.

L'objectiu de l'Agenda 21- Esplais és esdevenir una einaeficaç i alhora un procés actiu per tal d'aconseguir ciu-tadans i ciutadanes competents, responsables i capaci-tades per intervenir, de forma individual i col·lectiva,en el canvi cap a una societat més sostenible.

Té tres enfocaments bàsics: la gestió sostenible delcentre, l'ambientalització del projecte pedagògicdel centre i la participació comunitària.

La realització d'aquest projecte comprèn diversesfases:

Fase de motivacióSensibilitzar el màxim nombre de persones del cen-tre d'esplai per tal de participar i implicar-se en elprocés de l'Agenda 21 Esplais. Afavorir el compro-mís i la participació.

Fase de reflexióRevisar els principis bàsics de sostenibilitat i la cohe-rència pràctica del centre. Conèixer l'estat i els proces-sos generats entorn a l'Agenda 21 Local. Reflexionarsobre les vies i les possibilitats d'interactuació.

Fase de diagnosiDetectar i conèixer quins problemes ambientals isocials té i genera el centre d'esplai.Realitzar ecoauditories o investigacions per tal d'acotar els problemes sòcioambientals, com esprodueixen i on es localitzen.

Fase d'accióPrioritzar els problemes sòcioambientals del centre il'entorn. Establir un sistema d'objectius per assolirels canvis. Cercar i estudiar alternatives per solucio-nar els problemes. Formalitzar un pla d'acció, fruitde la participació, discussió i consens.

Fase d'avaluacióDefinir i establir instruments per tal de poder fer elseguiment i l'avaluació de les accions. Avaluar lanecessitat d'ajustar les accions en funció delsobjectius i revisar el desenvolupament de les dife-rents fases.

Engrescar-se en un projecte com aquest ha de supo-sar per l'esplai una oportunitat única per involucrarels infants, joves, famílies, educadors, barri. Alhora,implica una bona planificació de les accions que esduran a terme i sobretot, el compromís ferm en quèels canvis que es produiran es consolidin i es refor-cin cada dia.

42 2 Projecte liderat i coordinat per l'equip mediambiental de l'Associació Catalana Cases de Colònies de la Fundació Catalana de l'Esplai

07.1 Proposta d'inter-venció amb les famíliesLa preocupació de molts pares i mares entorn de lasalut dels seus fills i filles demana, per part dels edu-cadors i les educadores, una visió oberta i acollidoraen considerar les famílies com a aliats actius en l'ac-ció educativa.

La proposta educativa ha de potenciar la col·labora-ció de pares i mares amb els educadors en el lleure iha d'estimular la funció específica de la família coma primera instància educativa.

ObjectiusAugmentar la coherènciaLa proposta ha de servir a les famílies per posar encomú amb els educadors i educadores els punts devista, els criteris i les actuacions amb els infants i elsjoves en relació a la salut. Aquesta complicitat edu-cadora s'ha de concretar en compartir pautes claressobre els aspectes controvertits (tabac, alcohol...), itambé en amplificar l'eficàcia de les actuacions enaquells aspectes en els que pot haver-hi sintoniaentre els agents educadors però moltes dificultatsambientals (addiccions, higiene, prevenció d'acci-dents...).

Estimular la participació i la coresponsabilitzacióLa proposta ha d'oferir a pares i mares la possibilitatde col·laborar en l'entitat d'esplai, ja sigui ajudanten tasques concretes derivades de les activitats ambels infants i els joves, ja sigui amb alguna iniciativaespecífica adreçada a les famílies.

Àmbits de treball general amb les famíliesLa comunicacióLa comunicació és un element bàsic en tota relacióentre els agents educadors. Ens referim a tota lainformació sobre l'entitat i la proposta educativa, lesactivitats i els esdeveniments. Una bona comunica-ció és la base per a la bona relació interpersonal, lacomprensió i la cooperació.

Aquest àmbit s'adreça a totes les famílies d'unamanera genèrica i la informació és bàsicament lamateixa per a tothom. Com aspectes clau d'aquestàmbit assenyalarem:

L'estil de relació que estableixen els monitors imonitores amb el col·lectiu de les famílies: obertura,cordialitat...

La difusió (fullets, cartells...) de les activitats.

La correspondència global que s'estableix.

La informació des de la secretaria de l'entitat.

L'aspecte extern de l'entitat. Un espai deixat provo-ca desconfiança, un espai acollidor provoca senti-ments positius.

La participacióEls espais de participació de les famílies a l'entitatd'esplai són molt diversos i, sovint, diferenciats persectors d'edats dels fills i filles, per interessos o peractivitats:

45

Famílies i altresagents educatius

07.

La coordinació amb la resta d'agents educatiusque, en menor o major grau, intervenen en la vidadels infants hauria de ser un objectiu permanentper a qualsevol entitat d'esplai. Veiem doncs, qui-na importància té reforçar els lligams amb aquests.

Coordinar-se i cooperar amb l'escolaL'entitat d'esplai no pot treballar ignorant les propos-tes educatives de les escoles del barri, ni aquestespoden treballar com si l'entitat d'esplai no existís. Laclau d'aquesta cooperació entre l'escola i esplai és lacomunicació i el consens entre els equips educadors.

En l'àmbit de la salut, a Catalunya, el Departamentd'Educació promou l'educació per a la salut a partird'iniciatives concretes: activitats a l'aula, servei d'orientació, facilitant recursos didàctics, etc. Ésimportant doncs, que ens adrecem a l'escola i treba-llem coordinadament.

Algunes idees per apropar-nos-hi:Si pràcticament no tenim relació amb l'escola, la

proposta educativa pot ser el vincle per establiralgun tipus de lligam. Expliquem-los el treball quefem i esbrinem si participen en el programa d'edu-cació per a la salut a l'escola. Si és així, sabrem queés un tema que els interessa.

Un cop fet això, busquem vies de col·laboració.Aquestes poden ser ben senzilles com ara: compar-tir els recursos didàctics, fer-ne difusió a l'aula i

aprofitar els espais de tutoria perquè els infantspuguin compartir les seves experiències sobre lasalut a l'esplai, etc.

També podem anar una mica més enllà, i coordi-nar-nos en accions més complexes com ara: planifi-car conjuntament un cicle de xerrades sobre temesde salut adreçades a les famílies o oferir-nos perdinamitzar algun tipus d'activitat a l'aula o a l'esplai.

Fins i tot, si la relació està més consolidada o hi haprou receptivitat, plantejar un projecte d'aprenen-tatge i servei (acció de servei a la comunitat), alvoltant d'algun tema de salut: animar-los a fer unaecoauditoria del barri, promoure una campanyasobre els berenars saludables; participar en un pro-jecte de solidaritat, etc.

Coordinar-se i cooperar amb el territoriL'entitat d'esplai també ha d'estar predisposada acoordinar-se i complementar-se amb les iniciativesi recursos del barri i la ciutat, per tal que totes lesexperiències es donin suport mútuament.

Especialment en l'àmbit de la salut, cal conèixer elsserveis i les entitats especialitzades que tenim alnostre abast i que ens poden donar suport sobretotquan detectem situacions molt delicades. Seria inte-ressant elaborar una mena de mapa de recursos delnostre barri i ciutat sobre: serveis socials, centresd'atenció primària, associacions que treballin al vol-tant de les addicions i els consums, mediambientals,àrees de salut de l'ajuntament, etc.

47

L'acollida d'expectatives i demandes dels pares imares respecte el funcionament i les activitats del'entitat.

Les reunions de pares i mares: en començar i enacabar el curs, abans de les colònies, etc.

Les activitats de formació com ara xerrades quepoden afavorir estratègies comunes sobre alimenta-ció (dur berenars més saludables), reflexió críticasobre el consum de televisió, internet, etc.

Les activitats en què es compta particularment ambles famílies: excursions de tota l'entitat, festes extraor-dinàries, dies de pares i mares a les colònies, etc.

El seguiment individualitzatLa família ha de poder trobar en els educadors unsinterlocutors disposats a compartir els progressosdels fills i filles.

Sempre amb la prudència necessària, els responsa-bles han d'informar els pares i mares de tots aquellsaspectes de l'infant que constitueixen un element derisc per a la seva salut. En aquests casos, és la famíliaqui ha de decidir quina postura ha de prendre. Sotacap concepte, se li ha d'amagar informació quepugui ser rellevant amb relació al seu fill o filla.

Però, sobretot, del que es tracta és d'establir elscanals necessaris per intercanviar els avenços perso-nals de cada infant o adolescent. La majoria de lesvegades, doncs, el seguiment individualitzat esti-mularà la valoració i l'autoestima del noi i noia.

Com a recursos bàsics per aquest seguiment tenimles entrevistes amb la família i els informes escrits.No obstant, recordem que l'informe no hauria desubstituir la relació directa.

Una iniciativa concreta: els caps de setmana saludablesProposem que l'entitat d'esplai ofereixi mensual-ment a les famílies idees per aprofitar el temps lliu-re dels caps de setmana de la manera més saludablepossible. Aquests suggeriments es poden difondremitjançant una circular periòdica o amb cartellsdins i fora de l'entitat.

Per configurar la selecció de caps de setmana salu-dables, comptarem amb 4 modalitats bàsiques:

Excursions que es poden realitzar amb cotxe parti-cular o transport públic, i que ofereixen itinerarisaptes per a tots els membres de la família. Una altrapossibilitat a tenir en compte seria la de relacionardiverses famílies de l'entitat d'esplai per a la realitza-ció d'algunes de les propostes.

Festes locals de la població: Festes majors i d'hivern, Castanyades, Carnaval, Sant Jordi...

Espectacles i ofertes culturals interessants que esfan a la mateixa població, o a altres localitats (músi-ca, teatre, cinema, exposicions...)

Activitats esportives o similars que es poden realit-zar relativament a prop de casa.

46

07.2 Altres agentseducatius

La proposta educativa ha de ser avaluada per totesles persones, adults, infants i joves, directamentimplicades. Això vol dir comptar amb la valoraciód'infants i joves, monitors i monitores, responsa-bles de l'entitat i famílies. Cadascun d'aquests,valorarà aspectes diferents en moments i ambmetodologies diverses.

Infants i jovesHa de ser una valoració permanent i quotidiana,adaptada a la maduresa de cada etapa i que per-meti tenir en compte tant els aspectes estètics(diversió, plaer aconseguit...) com els aspectes ètics(compromís, responsabilitat, relació amb els com-panys...) i els coneixements adquirits.

Per tal de facilitat la feina avaluadora, disposeud'uns qüestionaris que tenen com a finalitat ava-luar amb la màxima objectivitat possible l'abans(nivell demostrat pel grup abans de desenvoluparel programa) i el després (nivell assolit pel grup enfinalitzar el programa), de manera que puguemvalorar l'eficàcia de l'acció.

Monitors i monitoresLa proposta demana que l'entitat revisi algunsaspectes materials que configuren un entorn salu-dable. Es tractaria que, abans d'aplicar la proposta,els educadors realitzessin un balanç de l'entitat aaquest nivell i decidissin les actuacions necessàriesper millorar la tasca educativa.

Responsables de l'entitatLa persona responsable de l'entitat i el conjunt del'equip han de poder avaluar l'aplicació de la pro-posta sobre la seva actuació com a educadors. Peraixò proposem un qüestionari d'avaluació quereculli, al cap d'un any, el nivell de satisfacció delsdirigents respecte als objectius plantejats.

Bàsicament, el que hauran de valorar és l'impactede la proposta a l'entitat: la repercussió en el fun-cionament, la formació de l'equip, la relació i coo-peració amb els altres agents educadors delterritori...

FamíliesHan de poder aportar la seva opinió respecte a laproposta, valorar la seva participació i si s'ha donatrealment un canvi de comportament en els seusfills o filles.

En el web www.esplai.org trobareu tots els for-mularis d'avaluació.

49

Avaluació08.

@

08.1 Qui avalua?

Batlle,R, Juvillà,N, Tripiana,A i Matas,I. Viure perdins i per fora. Un programa per a la salut i la vitali-tat. Movibaix, Sant Feliu del LLobregat, 1994.

Gómez-Granell,C, Garcia, M, Ripol-Millet,A,Panchón C. Infancia y Familias: realidades y tenden-cias. Instituto de infancia y mundo urbano. Ariel,Barcelona, 2004.

Autors varis. Infància, famílies i canvi social aCatalunya. Institut d'infància i món urbà.Observatori de la infància i les famílies. Informe2004. Barcelona, 2005.

Bach, E i Darder, P. Sedueix-te per seduir. Viure ieducar les emocions. Edicions 62, Barcelona 2002.

Ordago. Afrontar el desafío de las drogas.Fundación EDEX, Bibao, 2003.

Anorèxia i bulímia nervioses. Guia per a educadorsi educadores en la prevenció dels trastorns del com-portament alimentari. Generalitat de Catalunya,Barcelona, 2001.

51

Bibliografia09.