VISIONS3 25 Review Josep Mias2

4
Josep Miàs POR JOSEP MARIA MONTANER E IVAN ALCÁZAR Nascut al 1966 és arquitecte per l’ETSAB (1992). Del 1992 al 1996 i del 1998 al 2000 fou arquitecte associat a l’Estudi Enric Miralles. El 1996 obre despatx propi. És l’arquitecte, entre altres obres, de la plaça/estació, a Girona i el Club de Golf a Fontanals de Cer- danya. Professor associat de Projectes a l’ETSAB des del curs 2000-2001, i professor de Projectes i coordinador de Cultura a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ha estat professor convidat a diverses escoles d’arquitectura internacionals (Frankfurt, Brusel·les, Copenhagen, GSD Harvard Cambridge USA, París i altres). plaça de la estació de girona

description

josep mias

Transcript of VISIONS3 25 Review Josep Mias2

  • Josep Mis POR JOSEP MARIA MONTANER E IVAN ALCZAR Nascut al 1966 s arquitecte per lETSAB (1992). Del 1992 al 1996i del 1998 al 2000 fou arquitecte associat a lEstudi Enric Miralles.El 1996 obre despatx propi. s larquitecte, entre altres obres, dela plaa/estaci, a Girona i el Club de Golf a Fontanals de Cer-danya. Professor associat de Projectes a lETSAB des del curs2000-2001, i professor de Projectes i coordinador de Cultura a laUniversitat Ramon Llull de Barcelona.

    Ha estat professor convidat a diverses escoles darquitecturainternacionals (Frankfurt, Bruselles, Copenhagen, GSD HarvardCambridge USA, Pars i altres).

    plaa de la estaci de girona

  • 50 REVIEW Josep Mis Josep Mis REVIEW 51

    MIS, MATERIA ONRICA

    Josep Mis (1966) proyecta desde una mentalidad vanguardistay abstracta, prxima al caos y lejana de la idea tradicional debelleza. Es una obra entendida dentro de un proceso de bs-queda y creacin; por lo tanto, cada pieza es, en cierta mane-ra, incompleta, forma parte de toda una evolucin, es un ejer-cicio concreto dentro de una investigacin sobre la forma y deuna voluntad de estar continuamente en forma. Es una obra queexplota en expresividad pero que, a la vez, est atenta a la rea-lidad, dejando que esta, ya sea una realidad metropolitana opaisajista, intervenga en el modelado final.

    Mis entiende la esencia de la arquitectura como materia pro-teica que se expande por el lugar y se enrosca como una ser-piente o se entierra como una caverna. Este material (formas,estructuras, partes, elementos, gestos, cubiertas, escaleras,caparazones...) se va traspasando de un proyecto a otro, y estematerial genrico, nutritivo, puede concretarse en cualquiermaterial concreto, preferentemente madera laminada. La deci-sin sobre el sistema constructivo depende de las condicionestcnicas de cada contexto particular. Y el mismo material estruc-tural podr servir para todo.

    Enric Miralles fue el maestro de muchos de los arquitectos de ladenominada generacin de hijos del 92, y de los que hemosagrupado en el ciclo Arquitectures properes. En el caso deJosep Mis el contacto fue lo ms directo e intenso posible, yaque fue su colaborador y asociado en sus ltimas obras, entrelos perodos 1992-1996 y 1998-2000. Incluso la obra que aqudestacamos y comentamos a fondo, la Casa Club de Golf enFontanals de Cerdanya, fue iniciada con Miralles.

    En su ideal de belleza hay lugar para la imperfeccin comopresencia, lo que hace que una obra que podra resultar agresi-va formalmente se nos haga cercana: no esconde su fragilidad,refleja la condicin imperfecta de los seres humanos, poseenestrategias para absorber del azar y los errores. As, cuando rea-liza una casa unifamiliar de presupuesto medio, reivindica laarquitectura popular y la construccin ms tradicional; la obraqueda abierta a los errores, los admite e incorpora como otroelemento del proyecto, tal como han hecho Miralles, Gehry y laCoop Himmelb(l)au.

    En sus proyectos hay una idea metafrica y ldica como espo-ln de salida. Y cada proyecto se convierte en un mundo queva creciendo ms all del encargo concreto.

    En la rehabilitacin del Mercado de la Barceloneta, al que se lequiere restituir su lugar como organizador del barrio, es la boa deEl Principito que, sin mudar de piel, se transforma, deforma y cre-ce para dar cabida a un organismo mayor que ella. Nuevos orga-nismos parasitarios o nidos le aparecen al edificio, sin que setenga que trastocar o cambiar su estructura o volumetra bsica.

    La metfora de la piel del pescado, que se desdobla cuando esnecesario, permite incorporar nuevos programas en el mercado:restaurantes, escuela de hostelera...

    El aparcamiento de la estacin de trenes de Girona cumple sufuncin, pero qu fue antes, cubrir las necesidades para aparcaro dotar a la ciudad de un espacio para el ocio, especficamentepara la prctica del skateboard? El orden de importancia entrejuego y uso serio queda siempre cuestionado, subvertido.

    La Casa Club de Golf en Fontanals de Cerdanya transforma latopografa, es ella misma topografa; es un edificio que emergede puntillas sobre la tierra, con sus resonancias orgnicas yminerales; es un organismo cuya forma y piel se adapta al pai-saje. El espacio interior vibra incesantemente a partir de lairrupcin de los elementos estructurales, la luz y el movimien-to, la concatenacin de los materiales. La tensin espacial esmxima en los puntos nodales de circulacin y de comunicacinentre partes, all donde los sistemas estructurales expresan elcolapso y enfatizan la fugacidad del paso por ellos.

    Ms all de su complejidad, si hemos de referir las formas dela arquitectura de Mis, las hemos de situar en el mundo dela metfora orgnica la arquitectura es entendida como unorganismo, un animal, una piel, un vestido, una cobertura yen la bsqueda de espacios onricos, es decir, concatenados,fluidos, impregnados del valor y la emocin de la sorpresa.Una arquitectura que aplica dentro de la realidad, el paisaje ylas construcciones existentes prtesis de energa vital y visio-nes de sueos.

    JOSEP MARIA MONTANER

    maqueta de la coberta de casa club de golfa fontanals de cerdanya

    projecte de remodelaci del mercat de la barceloneta

  • Josep Mis REVIEW 5352 REVIEW Josep Mis

    CLUB DE GOLF A FONTANALS DE CERDANYA

    "Dentro del territorio, la mirada se dirige hacia abajo, hacia lassuperficies estables o hacia la hierba que se extiende por lasinmediaciones exteriores, a travs del cristal hacia los rboles enprimer plano, hacia el plano medio, a las hileras de rboles delterritorio... es decir, el ojo posee el sentido de posesin de unaspecto concreto de la naturaleza en cada campo de visin,siempre dentro del territorio.

    Tambin existe la sensacin de que se posee sutilmente el terri-torio que va ms all, tanto visualmente como complementonecesario, como apoyo del idilio...".

    Alison Smithson. "Territorio del pabelln" (extracte d'una confe-rncia, a SMITHSON, Alison y Peter. Cambiando el arte de habi-tar. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 2001).

    1.Observem la fotografia del sal, de l'espai social del primer pis.Aqu les bigues de fusta laminada de la coberta tenen molt pro-tagonisme. Hi veiem marcades les tres direccions de les lnies deles bigues, l'encavallada, les bigues metlliques tubulars. Hi harealment un moviment transms des del sostre cap a la quietudde l'horitzontal del paviment, un avanament de les lnies obli-qes accelerant la vista cap al punt de fuga, fins a una prduadel punt de fuga i una concentraci en els mbits que es vancreant sota el conjunt estructural...

    Hi ha sobretot aquest contrast entre la tensi estructural, elsencontres metllics, la presncia nua de l'artefacte estructural,l'esfor del sosteniment vist i concretat en totes aquestes lnies

    quebrades (es vol mostrar l'esfor, el gruix dels elements...), i alfons, fora, aquest paisatge sinus i homogniament illuminat,les dunes verdes irreals, en tota la suavitat de la topografia delcamp de golf, en un moviment detingut en un moment qualse-vol, sense cap esfor. I entre els dos mbits hi ha un tancamentque s una senzilla fusteria, perqu realment no hi ha voluntatde lmit, o permetre, sin de franja lliure sota la fi de la cober-ta. Hi ha aquesta dificultat per tancar i concloure, aquest darrergest no conclusiu, desprs de tot...

    2.El tema de la coberta s central en tota l'obra de Mis... De fet,coberta i estructura, com a envolvent unitari i no com a esque-let i tapa, sn els encarregats de conformar definitivament elsmbits d'un projecte mantingut en un ordre frgil, en un equili-bri tens. (No sn normalment, per cert, coberta i estructura, elstemes menys dissenyats, ms oblidats pels arquitectes a lhorade resoldre un edifici, preocupats habitualment per la pell i ladistribuci en planta del programa?).

    Aquesta dialctica ja neix en les lnies dels dibuixos, en aquestsarcs de grans radis que van cercant tangncies en rectes querecullen la seva inrcia, en l'oposici d'aquestes corves suausamb rectes just al costat (el dibuix es concreta en un impuls sen-se pre-figuracions). De fet, aquest recurs apareix tant en plantescom en seccions, indistintament. Finalment, all que es troba suna resposta positiva i eloqent a l'horitzontal obligatria delterra, i una confiana en la fora del plegament i desplegamentde l'espai sota aquesta envolvent. Aix ho trobem en altres pro-jectes de Mis: a les seccions canviants del garatge a Cams (la

    successi de seccions, les parets-cobertes); el sostre-plaa-pistade skateboard a l'aparcament de Girona (una topografia urbana,el paviment-coberta); les fulles extrusionades, com llanternes,sota els arbres als Banys Vells de Banyoles (el folie com a escul-tura lluminosa entre laigua i els arbres, la coberta-lluernari) i lacoberta portada al lmit, crescuda i sostenidora al mateix temps,del Mercat de la Barceloneta.

    En una fotografia del club de golf, l'aigua de la piscina reflecteixla coberta, el sostre de fusta: s'emmiralla l'interior de la cobertai la paret a la qual la bassa s'acosta per desmaterialitzar-la tam-b, com un altre paisatge de dunes...

    Hacia el tejado todos los pensamientos son claros. En el des-vn, se ve al desnudo, con placer, la fuerte osamenta de lasvigas. Se participa de la slida geometra del carpintero.

    El stano se considerar sin duda til. Se le racionalizar enu-merando sus ventajas. Pero es ante todo el ser oscuro de lacasa, el ser que participa de los poderes subterrneos.

    BACHELARD, Gaston. La potica del espacio. Fondo de CulturaEconmica. Madrid, 1994.

    3.El projecte comenat amb Enric Miralles era de menor grandria iestava ms fragmentat, cada faana tancava i obria l'interior deforma singular, diferenciada: ara amb una retcula, ara amb mstransparncia, ara ms massissa i amb retalls de geometries rec-

    tangulars. La coberta no era de pissarra, sin de llosa de formig.

    Mis, en fer-se crrec del projecte, mant com a premisa el fetd'una modificaci topogrfica, i decideix disposar en dos pisosel programa, que ha crescut: a l'inferior, vestidors, piscina, zonahumida i tancada sobre ella mateixa, estances de petita gran-dria que fan de la planta una compartimentaci labernticaamb contactes puntuals amb l'exterior. Al pis superior, la partsocial concebuda com un gran mirador d'espais amplis i pocsobstacles visuals... El volum continua sorgint de la baralla dedos cossos entrelligats i semienterrats que enretiren, removent-les, les terres circumdants. (Ja viem aquesta intimitat, aquestaconstrucci conjunta de volums edificats i volums del terreny alstalusos, a les lnies de murs de la Biblioteca de Palafolls, dEnricMiralles, projecte en el qual Mis collabor estretament).

    Hi ha, tant en els detalls com en lassentament de ledifici alterreny, lobjectiu present i continu de trobar lemoci irrepeti-ble, lemoci sorgida de la tensi entre geometria i material,entre el material manipulat, lesfor formalitzat i laire que elsenvolta i els recorre.

    IVAN ALCZAR

    sala mirador i piscina

  • Josep Mis REVIEW 5554 REVIEW Josep Mis

    planta baixa estructura

    planta soterrada