VIOLÈNCIA: TOLERÀNCIA ZERO

VIOLÈNCIA:TOLERÀNCIA ZEROPrograma de prevenció de l’Obra Social ”la Caixa”

DE L’AÏLLAMENT AL SUPORT SOCIAL

TALLER 5-cat 30/1/06 13:13 Página 2

DE L’AÏLLAMENTAL SUPORTSOCIAL

Taller 5


COMISSIÓ D’OBRES SOCIALS

President Ricard Fornesa Ribó

Vocals Salvador Gabarró Serra (Vicepresident Primer)Jordi Mercader Miró (Vicepresident Segon)Manuel Raventós Negra (Vicepresident Tercer)Marta Domènech SardàJavier Godó Muntañola, Comte de GodóImmaculada Juan FranchJusto B. Novella MartínezMagí Pallarès Morgades

Secretari Alejandro García-Bragado Dalmau

Director general de “la Caixa” Isidre Fainé Casas

Director executiu de l’Obra Social Josep F. de Conrado i Villalonga

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ “LA CAIXA”President Josep Vilarasau Salat

Vicepresidents Isidre Fainé CasasSalvador Gabarró SerraJordi Mercader Miró

Patrons Ramon Balagueró Gañet Justo B. Novella MartínezM. Amparo Camarasa Carrasco Vicenç Oller CompañJosep F. de Conrado i Villalonga Magí Pallarès MorgadesMarta Domènech Sardà Alejandro Plasencia GarcíaRicard Fornesa Ribó Manuel Raventós NegraManuel García Biel Leopoldo Rodés CastañéJavier Godó Muntañola, Comte de Godó Luis Rojas MarcosImmaculada Juan Franch Lluc Tomàs MunarJuan José López Burniol Francesc Tutzó BennasarMontserrat López Ferreres Nuria Esther Villalba FernándezAmparo Moraleda Martínez Josep Francesc Zaragozà AlbaMiquel Noguer Planas

Secretari Alejandro García-Bragado Dalmau

Director general de la Fundació “la Caixa” Josep F. de Conrado i Villalonga

ÀREA ASSISTENCIAL I EDUCATIVA DE LA FUNDACIÓ ”LA CAIXA”Directora Isabel Martínez i TorralbaCoordinació Montserrat Buisan

Continguts Directors AutorsPere Amorós Martí Pere Amorós MartíMaria José Rodrigo López Maria José Rodrigo López

Trinidad Donoso VázquezMaria Luisa Máiquez ChávezCarolina Bastarrica SuárezJaume del Campo SorribasJoaquina Enríquez EcheverriLaura Esteban VeigaNúria Fuentes PeláezRosana González Méndez

Disseny de coberta Pati NúñezDisseny d'interior Francesc SalaCoordinació de producció Edicions 62Fotomecànica Víctor Igual, S.L.Impressió Printing, S.L.

Òrg

ans

de g

over

n de

l’O

bra

Soci

al ”

la C

aixa

”

© Fundació “la Caixa”Av. Diagonal, 621. 08028 BarcelonaDipòsit legal: B-7.914-2006


5

PRESENTACIÓ

Els maltractaments i la violència contra les dones constitueixen unfenomen social amb múltiples i diferents dimensions. L’Obra So-

cial “la Caixa”, atenta a les demandes de la societat, ha creat un pro-grama dedicat a abordar aquest tema, i té com a objectius principalsla prevenció de la violència de gènere i la intervenció en els aspec-tes psicosocials de les persones afectades.

A fi de reduir l’impacte emocional que provoca el maltractament iajudar tant les víctimes com les persones que es troben en situacióde risc, l’Obra Social “la Caixa” posa en marxa un programa de suportpsicosocial que s’emmarca dins del programa global «Violència: to-lerància zero», creat amb l’objectiu de fer front a la problemàtica dela violència domèstica tant des de la prevenció com des de la inter-venció.

La voluntat de l’Obra Social “la Caixa” és col·laborar, amb les sevesaportacions, en les iniciatives que les administracions competentsi diferents entitats ja han iniciat en aquest terreny. Per això, hadissenyat un programa de tallers de suport psicosocial en què esproposaran activitats dirigides a la potenciació de les capacitats derecuperació de les víctimes, i que pretenen esdevenir eines comple-mentàries a les iniciatives que els professionals duen a terme percontribuir a la normalització de la vida de les dones.

Aquests recursos s’han creat específicament per a dones víctimesde violència de gènere, però, ateses les seves característiques i elsseus elements d’anàlisi, tenen un abast més ampli i es poden utilit-zar en altres àmbits.


Des de l’Obra Social ”la Caixa”, volem expressar a totes aquellespersones el nostre desig i la nostra esperança que l’edició d’a-quests materials contribueixi a millorar la situació en aquesta reali-tat social.

Obra Social “la Caixa”

6


INTRODUCCIÓ

Una de les característiques fonamentals que atribueix identitat ales persones és la vida en comunitat. El procés de socialitzacióconstitueix un dels aspectes principals en la formació inicial rebu-da. De fet, la relació i el contacte social estableixen les bases per aldesenvolupament personal i la capacitat per poder aprofitar opor-tunitats. L’aïllament, per tant, constitueix una manera de retallaraquestes oportunitats de desenvolupament i de limitar l’acció dela persona a un àmbit extremadament restringit.

La violència domèstica adopta formes explícites i implícites quepersegueixen el manteniment –o fins i tot l’acceptació– d’aques-tes condicions per part de qui les pateix: «la violència en les rela-cions de parella no es limita al maltractament físic, sinó que s’es-devé com un continu de conducta coercitiva i dinàmiques depoder i de control» (Vicente, 2003: 209). Una de les maneres méseficaces per assolir aquest objectiu és l’aïllament. En la mesuraque es redueixen els referents i no es disposa d’elements de con-trast, la possibilitat d’«acceptar» imposicions i situacions injustess’incrementa, d’aquí la importància de mantenir vincles amb elcontext, fet que garanteix la conservació de la nostra «humanitat»i poder sentir que ens fan costat davant de situacions obertamentinjustes.

En l’activitat social que duu a terme qualsevol persona, aquestadiversifica la seva relació en diferents àmbits en què solen tenirrols diferents. Una clara descompensació en la dedicació de tot eltemps a la parella i els fills, en el cas que n’hi hagi, suposa que elsreferents fonamentals sobre els quals s’estructura la seva vida sónles relacions que es produeixen en l’àmbit familiar. Totes les per- 7


sones construeixen la seva imatge personal a partir dels referentsexterns amb els quals es troben. L’obligació d’adoptar un únic pa-per social determina una percepció d’un mateix molt esbiaixada iparcial. Cal superar els vells estereotips en els quals l’assignació derols privats o públics es vinculava a patrons masculins o femenins;aquestes categories socials construïdes sobre la base del sexe(Margallón, 1998) constitueixen conceptes «ideals» i imposats cul-turalment a persones reals, homes i dones de carn i ossos (Corti-na, 1998).

La importància de dur a terme diferents rols proporciona la possi-bilitat d’equilibrar i complementar aspectes diferents de la nostravida. La possibilitat de tornar a establir una xarxa de relacions so-cials (amistats, sortides, etc.), d’incorporar-se a àmbits actius (tre-ball, comunitat, serveis, etc.), d’enfortir les relacions familiars (famí-lia extensa) constitueix una prioritat bàsica per anar modificant,progressivament, l’autoconcepte i anar rebent una influència méspositiva i ajustada al que pot ser la seva realitat personal.

Per tant, un dels aspectes fonamentals que cal tenir en compte enla normalització de la vida posterior és la de proporcionar recursos,tant personals com de suport extern, que permetin restablir la xar-xa social de relacions d’afecte i d’intercanvi i ajudin a fer més posi-tiva la seva interacció amb el context de convivència.

Això implica incidir des d’una doble perspectiva, ja que el fet dedisposar d’oportunitats de desenvolupament depèn, d’una ban-da, que aquestes existeixin en el medi social i, de l’altra, que la per-sona estigui en condicions per poder-les aprofitar. En el contextd’una intervenció orientada al desenvolupament de recursos persuperar les situacions de violència domèstica, cal tenir en comptetots dos aspectes. És important destacar que, en la majoria de lesvegades, cal incidir en la presa de consciència de les necessitatsque es pretenen cobrir amb els recursos existents. Es tracta de co-nèixer els diferents recursos i quina mena d’oportunitats ofereixenper desenvolupar les capacitats, habilitats i competències indivi-duals.8


També cal tenir en compte que la reconstrucció d’una xarxa de re-lacions socials constitueix un procés dilatat en el qual èxits i fra-cassos es poden anar alternant en un context canviant en el qualcal aprendre a racionalitzar les experiències, de tal manera quepermeti un control.

Des d’una perspectiva més metodològica, el disseny del procésque pot permetre l’aprofitament i la utilització de recursos socialssuposaria una primera fase de consolidació d’una xarxa relacionalpropera que possibilités una millora del propi autoconcepte i unreforçament emocional que donés seguretat per assumir una se-gona fase d’accés a la vida comunitària i d’aprofitament de recur-sos socials. Aquestes dues fases quedaran reflectides a les duesparts del taller. A la primera fase es preveu aprofundir en la xarxade relacions properes i, a la segona, proporcionar les bases perampliar l’àmbit de relació a xarxes de caràcter comunitari i social.

En conjunt, aquest marc comprensiu exposa un dels aspectes bà-sics sobre els quals cal incidir en qualsevol proposta d’ajuda dirigi-da a la dona que ha estat objecte de maltractaments. Els tallers po-den fornir una base per a l’autoajuda per tal com són unaalternativa de caire pràctic i vivencial en què es requereix la parti-cipació de les dones participants.INTRODUCCIÓN

9


ÍNDEXPròleg: Violències conjugals 13

PRIMERA PARTSuperar l'aïllament 17

Introducció 19

Activitat 1Per què cada vegada estic més sola? 21

Activitat 2Com he arribat fins aquí? 24

Activitat 3Quins sentiments em provoca l’aïllament? 27

Activitat 4Sóc capaç! 29

Valoració i tancament de la sessió 31

SEGONA PARTEstablir xarxes socials 33

Introducció 35

Activitat 1Les coses des de diferents perspectives 37

Activitat 2Qué hauria desitjat en la meva relació amb la comunitat? 42

Activitat 3Què pot aportar la comunitat? 46

Activitat 4La importància del grup en l’acció cívica 50

Valoració i tancament de la sessió 52


Pròleg: VIOLÈNCIES CONJUGALS

Quan decidim viure en parella, tenim somnis d’amor, plaer, fills, pro-jectes, ajuda mútua, seguretat; en resum, una existència millor.

Perquè la parella harmonitzi els seus desitjos, angoixes i còleres, cal queels gestos i les paraules es controlin perfectament, cosa que no passa atotes les famílies. En qualsevol cultura l’incest és impensable, perquè lespressions afectives i culturals el fan impossible gairebé sempre, mentreque les violències físiques, sexuals i verbals no estan regulades de la ma-teixa manera segons de quina cultura es tracti.

A Occident, a l’edat mitjana el concepte de persona no tenia gaire sig-nificat, perquè només comptaven la supervivència i l’ordre social. Un decada dos nens moria durant la primera infància, l’esperança de vida de lesdones no superava els trenta-sis anys i, en aquella època, gairebé totsels homes que morien més tard havien patit nombroses fractures. Enun context tècnic com aquest, en què la violència era quotidiana, no espodia ni plantejar el concepte de maltractament, perquè no tenia capimportància, era normal i adaptatiu.

La condició masculina era d’una violència extrema entre les guerres in-cessants, els bandits que entraven a les cases i impedien els desplaça-ments, la fam, les freqüents epidèmies i, sobretot, unes condicions detreball en què el cos, que era l’única eina, feia mal tan bon punt es feienels primers esforços musculars.

En aquest context cultural, la condició femenina encara era més dura,perquè el ventre de les dones tenia només la funció social de portar al 13


món el màxim nombre possible de fills, els seus braços estaven al serveidels altres i la seva persona tenia encara menys valor que la dels homes.

Aquestes violències adaptatives es van veure mitigades pel cristianismemedieval, que va donar a les dones la possibilitat d’elegir el seu cònjuge,i per les revolucions tecnològiques, ja que cada descoberta, en relativit-zar la seva funció d’eina domèstica, alliberava la seva aptitud per veure’scom a persones.

Aquesta evolució tecnològica i cultural va prendre força a mitjan se-gle XX, quan el domini de la natura i els progressos relacionals van des-qualificar la violència, perquè li van fer perdre la seva funció adaptativa ivan subratllar-ne l’efecte destructor.

Així, el fet de no tolerar més la violència i considerar-la un fenomen pa-tològic esdevé també la prova dels nostres avenços. Els qui avui dia sónviolents pateixen una dificultat de desenvolupament que els fa incapa-ços d’adaptar-se a la nostra nova cultura. Infligeixen a les dones víctimesde la violència física, sexual i relacional un sofriment traumàtic que elsconverteix en agressors.

Però les estadístiques són alarmants. Les xifres depenen en un grau sor-prenent de la definició que es doni a la paraula «violència». Si es consi-dera que un home és violent quan «fa observacions sobre la teva mane-ra de vestir o de pentinar-te!... quan et pregunta d’on véns... quan es negaa conversar amb tu...», obtenim un 10% de violències conjugals. Noobstant això, hi ha violències indiscutibles: quan un home «t’empenyviolentament..., et dóna una bufetada..., et tanca o prova d’estrangular-te»; aquestes gestos que busquen la destrucció no depenen de la ver-balitat.

Quan mirem de no deixar-nos arrossegar a una venjança sexista, les xifresfiables són molt alarmants. Una dona de cada cinc ha estat víctima d’a-gressió sexual, sobretot les discapacitades. La majoria d'agressors sónhomes coneguts per la víctima. Quan es fa callar les víctimes, com ha fetla nostra cultura, els trastorns són més greus i duren més temps.

14


Els agressors acostumen a ser homes. A vegades busquen satisfer unplaer sàdic, però, en canvi, en la majoria d’ocasions es valoren poc a ellsmateixos i creuen que milloraran la seva escassa autoestima pegant a laseva dona! La violència de gènere, poc denunciada a les comissaries, ésmés important del que ens pensem. Gairebé sempre revela una incapa-citat per dominar les pròpies emocions i és, per tant, prova d’un trastornde desenvolupament.

Avui dia la violència només és destructiva, però disposem dels mitjansper eliminar-la. El desenvolupament afectiu dels infants, el descobrimentde l’altre, el domini de les emocions mitjançant l’art, la paraula, la llei il’expansió cultural ens haurien de permetre reduir aquesta plaga. Totsaquests ingredients constitueixen els factors de resiliència que permetentornar a aprendre a viure després d’un trauma. Si treballem la resiliència,podrem lluitar contra la violència i curar-ne les ferides.

Potser podrem millorar així les relacions entre els sexes.

És factible. És necessari.BORIS CYRULNIK

15


Primera part

SUPERAR L'AÏLLAMENT


19

INTRODUCCIÓ

Amb aquesta sessió es pretén aprofundir en el paper que té l’aïlla-ment en les situacions de violència en el context de l’entorn fami-liar. Bàsicament, es consideraran dos aspectes que van associats a

aquest tipus de situacions:

1. En si mateix, l’aïllament ja constitueix una forma de violència.El fet de limitar o impedir la possibilitat de desenvolupament dequalsevol persona o grup humà està considerat una forma de vio-lència estructural generada per les condicions específiques a lesquals aquestes persones es poden veure sotmeses.

2. L’aïllament genera una gran vulnerabilitat en la persona. A mésde la mateixa solitud, que en ella mateixa pot constituir un fac-tor negatiu, es dóna una situació de manca de referents de con-trast que no permet ajustar el caràcter de la interacció social i,per tant, el propi autoconcepte com a element de construcciódinàmic.

La presa de consciència d’aquesta situació pot ajudar a una millor com-prensió del fenomen del maltractament i a disposar d’elements de valo-ració i diagnosi davant de possibles situacions futures que impedeixintornar a repetir dinàmiques similars.

A més d’aprofundir en les conseqüències de les situacions d’aïllaments’abordaran també les oportunitats que l’entorn immediat (familiar i rela-cional) ofereix i alguns aspectes de comunicació bàsica que permetin eldesenvolupament de competències per a l’aprofitament d’aquestesoportunitats. De fet, aquest entorn constitueix el nucli de suport inicial ibàsic que pot permetre, amb posterioritat, ampliar l’àmbit de relació axarxes socials i comunitàries de tal manera que obrin la possibilitat d’undesenvolupament personal més ampli.


Objectius de la primera part del taller

1. Prendre consciència del procés d’aïllament que, normalment,comporten les situacions de maltractament.

2. Valorar les conseqüències de l’aïllament i el sentiment generat perla pèrdua de suport social.

3. Desenvolupar competències comunicatives i de relació interper-sonal que possibilitin la reconstrucció d’una xarxa propera de su-port emocional.

20


21

ACTIVITAT 1PER QUÈ CADA VEGADA ESTIC MÉS SOLA?

◆ Exposició de la persona coordinadora.◆ Observació i anàlisi d’un vídeo.

Objectiu:Prendre consciència del procés d’aïllament que, normalment, com-porten les situacions de maltractament.

Continguts:• Introducció al concepte d’aïllament.• Diferència entre espai públic i espai privat.• Importància de la relació social en la construcció de l’autoconcepte.• Elements de desenvolupament personal producte de la interac-

ció social.

Introducció a l’activitat:

La violència domèstica no pot ser entesa, exclusivament, com l’existèn-cia de violència física en el context familiar. Hi ha formes sistemàtiquesde desgast emocional que deixen una empremta profunda en les perso-nes que el pateixen. Les crítiques constants, abandonaments, menys-preus, insults, etc., constitueixen també formes de violència que afectenel desenvolupament personal de qui pateix aquestes situacions.

En aquest sentit, el maltractament no sol constituir un episodi aïllat. Estracta d’un procés en el qual, de manera progressiva, es va produintun allunyament d’aquells àmbits de relació social que proporcionavensuports i referents a la persona que està sent objecte d’aquell maltrac-tament.


La percepció que cada persona fa d’ella mateixa sorgeix de la interaccióque hi ha entre la seva actitud i les característiques personals i la influèn-cia de l’entorn en què es desenvolupa. L’existència de múltiples referentsconstitueix un aspecte altament positiu, perquè permet anar ajustant iregulant l’autoconcepte a partir dels possibles èxits i fracassos que la vidaens ofereix en la nostra acció social.

En una situació d’aïllament, els referents a partir dels quals es construeixl’autoconcepte són únics i, en la mesura que aquests adoptin un sentitobertament negatiu, es genera un biaix en la visió que anem construintde nosaltres mateixes, fins al punt d’establir un context en el qual de lainsatisfacció progressiva es pot passar a la depressió patològica en què elmenyspreu cap a ella mateixa no ajuda, gens ni mica, a millorar les coses,sinó que tendeix a corroborar i reafirmar la mala imatge i a alimentar elconcepte d’incapacitat i fracàs.

És difícil trencar les situacions d’aïllament. Cal anar reconstruint, en sentitinvers, la personalitat de qui s’ha vist atrapada per aquest tipus de pro-cessos. La possibilitat de tornar a establir una xarxa de relacions socials(amistats, sortides, etc.), d’incorporar-se a àmbits actius (treball, comuni-tat, serveis, etc.), d’enfortir les relacions familiars (família extensa) consti-tueix una prioritat bàsica per anar modificant, progressivament, l’auto-concepte i anar rebent una influència més positiva i ajustada al que potser la seva realitat personal.

En aquest sentit, el context més proper i immediat (familiars, amistats,veïnes, etc.) pot proporcionar un suport inicial que generi sentiments deseguretat i benestar a partir dels quals començar el procés de recons-trucció i ajust personal a unes millors condicions de vida que permetin eldesenvolupament i aprofitament d’oportunitats de desenvolupamentpersonal.

22


23

Desenvolupament de l’activitat:

Visionat del vídeo. Anàlisi individualEs recullen fragments d’entrevistes a dones maltractades que na-rren el procés d’aïllament al qual van ser sotmeses.

Les participants anotaran aquells aspectes que puguin resultarsignificatius per caracteritzar el procés d’aïllament. Les estratègiesque porten a l’aïllament solen tenir un caràcter progressiu i vanapareixent de manera subtil, al principi, i al final adopten un sen-tit obertament explícit. És interessant, en aquest sentit, observarno sols el resultat final, sinó el procés a partir del qual aquest esprodueix.

Posada en comúPosteriorment es farà una posada en comú dels aspectes ques’han recollit, tenint en compte les regularitats que es donenamb més reiteració i aquells aspectes específics que puguin re-sultar destacables i que corroborin la línia de discurs utilitzadafins llavors.

Conclusió:Les conclusions s’estructuraran a la pissarra per mitjà de la inclu-sió dels aspectes que s’hagin observat a les diferents categoriesde la fitxa lliurada. Alguns aspectes que s’esperen obtenir podrienser: en el que és explícit, prohibicions de sortir de casa, de veureles amigues o els familiars, control sobre trucades telefòniques,violència directa per no obeir...; en el que és implícit, actituds dedesaprovació, utilització de fills com a justificació, desqualificacióde la dona... I en frases concretes o paraules clau, es podriendonar, per exemple, «Les teves amigues t’omplen el cap de bes-tieses», «Quan arribo a casa vull que ho tinguis tot a punt»...


24

ACTIVITAT 2COM HE ARRIBAT FINS AQUÍ?

Objectiu:Aprofundir en l’experiència individual que suposa la situaciód’aïllament i el seu possible vincle amb el sentiment de pèr-dua.

Continguts:• Contrast de la perspectiva general amb la pròpia vivència indivi-

dual al voltant de les situacions d’aïllament.• Components emotius que la situació posa en joc i el caràcter de

les respostes donades.


Aquesta activitat pren com a base el treball fet prèviament i consisteixen un procés de reflexió individual que es posa en comú amb el con-junt del grup participant. Es pot introduir dient que es tracta de contras-tar les experiències observades i escoltades amb les vivències pròpies,i per això es repartirà una fitxa que serveixi de base per organitzar la re-flexió.

El pas d’una situació vista en tercera persona a una reflexió sobre l’expe-riència personal que suposa la vivència de cada participant és una dife-rència important pel que fa a emotivitat i sentiment. Poder racionalitzaraquestes emocions constitueix un element bàsic com a primer pas d’u-na «recomposició» personal necessària davant una vivència d’aquestescaracterístiques.


25


Anàlisi individualL’objectiu d’aquesta activitat és comprovar en quina mesura elsaspectes descrits en el vídeo i recollits a la fitxa anterior correspo-nen a vivències pròpies.

• Reflexió individual al voltant de la possible semblança de situa-cions descrites en el vídeo amb experiències personals viscudesen carn pròpia.– Paraules utilitzades per part de l’agressor.– Situacions semblants (xantatges emocionals, utilització de

fills, prohibicions, controls respecte al que es fa, etc.).– Formes implícites de pressió.

Posada en comúPosada en comú, en el conjunt del grup, de les situacions amb lesquals cada persona es pot haver sentit identificada.

Conclusió:Establir una petita llista dels elements que sorgeixen amb mésfreqüència i el tipus de sentiment generat. És important treba-llar la racionalització de la situació en la mesura que la vivènciaconstitueix un element de major flux emocional. Potenciar elrelat del que s’ha viscut és interessant, contrastar-lo amb lesexperiències relatades ajuda a observar els patrons de conductaque caracteritzen aquest tipus d’actuacions. També és interes-sant fer alguna referència al tipus de respostes donades (possi-bles diferències en l’actuació, la coherència entre accions, senti-ments i respostes, etc.). Finalment es pot reflexionar sobre la


importància de conèixer i veure la influència de les estratègiesutilitzades per aïllar a fi de poder detectar aquestes situacions sies produeixen de nou i prevenir noves situacions de maltracta-ments.

26


27

ACTIVITAT 3QUINS SENTIMENTS EM PROVOCA L’AÏLLAMENT?

Objectiu:Valorar les conseqüències de l’aïllament i el sentiment generat perla pèrdua de suport social.

Continguts:• Introduir els diferents àmbits sobre els quals pot tenir conseqüèn-

cies una situació d’aïllament.• Importància de no perdre la individualitat en la relació, ja que això

constitueix la base per a l’aportació a aquesta.

Introducció

L’aïllament no sols limita la possibilitat de desenvolupament personal,sinó que pot arribar a «autoalimentar-se» a través del patiment i la inse-guretat que aquest provoca. És important considerar la importància quetota relació concedeixi espais de desenvolupament personal. D’unamanera gràfica, s’ha dit que en les relacions un més un són tres: el jo, eltu i el nosaltres, i cada un d’aquests aspectes ha de quedar preservat siesperem que la relació funcioni i resulti gratificant per a totes duesparts.

En les situacions de maltractament, és el jo masculí el que s’imposa sobrequalsevol altra identitat, cosa que genera un desgast important cap al jofemení i el nosaltres (compartit). Cal aprendre a diferenciar els nostres in-teressos dels seus i saber quins són compartits i quins tenen un caràcterindividual, i cal ser conscients que per poder cobrir-los necessitem «es-pais» personals que permetin el desenvolupament d’aquests interessos.Anar reduint aquests espais sol constituir un primer pas en el que poste-riorment acaba convertint-se en un clar procés d’aïllament.



Anàlisi d’històriesA partir d’alguna situació proposada pels participants o la personacoordinadora podrem observar casos diferents en què es preténreflectir situacions relacionades amb processos d’aïllament sofer-tes per dones en el context domèstic.

Conclusió:Aquesta activitat acabarà amb un breu resum general que, d’unabanda, subratlli la importància del procés d’aïllament com uncomponent destacat de la situació de maltractament i, de l’altra,permeti entreveure la relació que hi ha entre desenvolupamentpersonal i relació i participació social.

28


29

ACTIVITAT 4SÓC CAPAÇ

Objectiu:Desenvolupar competències comunicatives i de relació interperso-nal que possibilitin la reconstrucció d’una xarxa propera de suportemocional.

Continguts:• Importància de la relació social i la seva influència en l’elaboració

de l’autoconcepte.• Sentiments de suport i afecte proporcionat i importància d’a-

quests sentiments (no sempre s’està satisfet de la interacció man-tinguda).

• Importància de les competències comunicatives per al desenvo-lupament d’una interacció positiva.


La construcció de l’autoconcepte depèn del caràcter que adopti lainteracció que es manté amb l’entorn. El fet de sentir-nos acceptades,respectades i estimades per l’entorn fa possible emprendre «noves rela-cions» en un context més ampli. El suport d’un cercle de relació proper(família, amistats, veïns, etc.) resulta fonamental en l’elaboració i presade consciència de les nostres capacitats i en la confiança per posar-les aprova a accedir a nivells d’interacció social que presenten més exigèn-cies. És evident que, com s’esdevé en les situacions de maltractament,l’únic referent proper de què es disposa es limita a qüestionar tot allòque puguem fer, es generen grans inseguretats i s’acaba dubtant de lesnostres habilitats i competències per a l’exercici d’una determinada ac-ció social.


És imprescindible recuperar el cercle immediat de suport, que, a més,servirà de base per a l’establiment d’una interacció social més àmplia. Lanormalització de la vida posterior a les situacions de maltractament pas-sa necessàriament per la recuperació d’aquests suports. Cal ser conscientque existeixen, dissenyar una petita estratègia de contactes per recupe-rar nivells òptims de confiança i, finalment, procurar que la interaccióadopti un sentit positiu que facilitarà el desenvolupament i la modifica-ció de l’autoconcepte.

És fonamental entendre que els processos de reconstrucció del jo nopassen sols per la comprensió i racionalització de les situacions; l’àmbitemocional ha pogut patir esquinçaments importants que han de ser «re-parats» a través del suport i la comprensió de persones properes.


Reflexionar sobre algun cas o una situació en què les participantshagin pogut comunicar-se amb altres persones i això els hagi ser-vit de suport i ajuda. Es pretén, d’una banda, establir un context enel qual es puguin sentir bé i, de l’altra, obrir un diàleg al voltant dequalsevol tema o preocupació, aprofundir en els sentiments queles assalten i aprendre quines són les millors maneres de controlar-los per establir una relació satisfactòria i positiva.

• Preguntes del tipus: En quina mesura us heu sentit còmodes?• Hi ha hagut una sensació de sentir-se escoltada i acollida?• Què és el que cada una esperava?• En quina mesura la interacció ha respost les expectatives?• Quin és el grau de satisfacció en el context d’interacció?

Conclusió:Una vegada feta l’anàlisi, hi haurà una posada en comú d’aquellsaspectes que han ajudat a l’establiment d’un millor clima comu-nicatiu. Aquesta posada en comú hauria d’incloure els apartatssegüents:

30


• Establir els aspectes comuns i les principals dificultats compar-tides.

• Valorar possibles canvis que es durien a terme en l’experiènciapassada.

• Destacar la necessitat de compartir i afavorir l’ajuda mútua.

Valoració i tancament de la primera part del taller

Al final de la sessió es farà referència al clima general existent i al grau departicipació. Les participants podran expressar els seus punts de vista isentiments al voltant de la sessió i fer consideracions al voltant de la sevautilitat. És interessant esmentar alguns aspectes de finalització com ara:

◆ Establir la relació entre la primera i la segona activitat.◆ Valorar la importància de les condicions externes (primera activitat) i

de l’actitud interna (segona activitat) per superar situacions d’aïlla-ment.

◆ Resumir els principals aspectes abordats a manera de conclusió i con-trastar el que s’ha fet amb els objectius plantejats.

31


Segona part

ESTABLIR XARXES SOCIALS


35

INTRODUCCIÓ

Aquesta part pretén proveir les bases comprensives de la impor-tància d’establir una xarxa de relacions comunitàries per al des-envolupament personal. La capacitat de fer diferents rols socials

permet disposar d’elements «compensadors» i d’enriquiment que aju-den al desenvolupament personal; a més, la implicació comunitària per-met tenir una visió més àmplia de la realitat, desenvolupat un major sen-tit crític i disposar de més elements d’anàlisi individual.

Paral.lelament, la participació social constitueix la base d’integració quepermet sentir-se membre d’una comunitat en la qual es donen obliga-cions, però també drets. Sentir-se ciutadana i pertànyer a una comunitatamb drets i rols que cal desenvolupar des de possibles contextos resultaun aspecte engrescador i de compromís que permet un increment del’autovaloració i de la perspectiva amb què la dona es veu a ella mateixa.De fet, l’accés a elements culturals als quals no s’ha tingut oportunitatd’accedir és un element clarament enriquidor.

Finalment, també hi ha formes de protecció social que cal conèixer i ales quals en casos extrems és fonamental recórrer. Aquest tipus de ser-veis compleixen funcions de caire integrador i de suport personal (casdels serveis socials o serveis per a la dona) o de protecció de la integritatde les persones (cas de la policia). És fonamental conèixer els recursosque socialment hi ha per poder aprofitar-los. Paral·lelament, es requereixuna actitud d’implicació i participació social per aportar, també, ele-ments personals a la col·lectivitat.

Es tracta, per tant, de recuperar l’estatus de ciutadana, la identitat demembre productiu d’una col·lectivitat, el sentiment de pertinença a undeterminat context social i de recuperació dels processos d’interacciósocial amplis. Des d’aquesta òptica, tot seguit s’aporten els objectius quees cobririen en aquesta sessió.


Objectius de la segona part del taller

1. Prendre consciència de la importància de la relació amb el contextcomunitari i d’interacció social, tenint en compte els recursos i lesoportunitats que aquest ofereix.

2. Aprofundir en el tipus de necessitats individuals que es podriencobrir amb l’ajuda i el suport dels recursos socials existents.

3. Analitzar la repercussió en el desenvolupament personal, que su-posa aprofitar les oportunitats socials i el desenvolupament de di-ferents rols com a elements de compensació.

4. Desenvolupar la confiança individual i afavorir estratègies d’ajudaen la capacitat per establir una xarxa de relacions que en permetila integració social i comunitària.

36


37

ACTIVITAT 1LES COSES DES DE DIFERENTS PERSPECTIVES

Objectiu:Prendre consciència de la importància de la relació amb el contextcomunitari i d’interacció social, tenint en compte els recursos i lesoportunitats que aquest ofereix.

Continguts:• Es pretén destacar la importància de dur a terme diferents rols so-

cials per tenir visions més àmplies de la realitat. Les percepcionss’ajusten a l’experiència vital de cada persona.

• La percepció que es fa del context és bàsica per estructurar lavida individual de cada persona. Com més possibilitats i expecta-tives es puguin experimentar, més quantitat d’oportunitats esdonaran.


Aquesta sessió té continuïtat amb l’anterior, en la qual s’ha vist la im-portància de la relació amb el context superant l’aïllament com a elementclau per al desenvolupament individual. En aquest cas, ens centraremen l’establiment de relacions comunitàries. Ja s’ha vist la importànciade tenir un punt de partida proper que servís de reforç en l’establi-ment d’aquest tipus de relacions, però també cal que es doni una acti-tud i una predisposició positiva i favorable per incorporar les dinàmiquesi els processos socials que es poden produir en el context social mésampli.

Un dels aspectes que proporciona la implicació comunitària és la possi-bilitat de desenvolupar diferents rols; d’aquesta manera, la visió d’unamateixa situació des de diferents perspectives permet incrementar la


percepció que es fa de l’objecte o de la situació. Per exemple, si partici-pem en un context formatiu com a alumnat, la nostra percepció serà cla-rament diferent de si ho fem com a professorat.

En general, aquestes percepcions es van construint a partir de la nostraexperiència vital, ens permeten guanyar en flexibilitat i influeixen d’unamanera evident en la construcció de la realitat que es fa amb posteriori-tat, ja que són el conjunt d’experiències viscudes les que, en bona mesu-ra, van confeccionant la percepció que es fa de les noves circumstànciesa les quals s’ha de fer front.

Hi ha diferències substancials entre les relacions que s’estableixen encercles d’amistat propers i les que s’estableixen en àmbits comunita-ris més amplis. L’afecte que constitueix la base de les primeres nosempre caracteritza les segones, ja que aspectes com la implicació, laproductivitat, el lideratge, etc., poden constituir elements fonamen-tals en la relació social. De fet, la possibilitat de desenvolupamentpersonal es pot vincular, en bona part, al desenvolupament de dife-rents rols i papers que ens permeten compensar èxits amb fracassos,defectes amb virtuts, etc., i permet anat elaborant un autoconcepteequilibrat.

La implicació social i comunitària permet anar omplint diferents parts delnostre temps i donar significat i utilitat a la part pública de la nostra vida.Aquesta possibilitat, a més, ens permet guanyar en riquesa de percep-cions de la pròpia realitat i variar el paper que hi anem duent a terme.Aquest aspecte és important, com es podrà apreciar en l’activitat que esplanteja a continuació.


Constitució de dos grups, repartiment de la història i lectura d’a-questa. Es pot utilitzar una història de les pròpies participants o elrelat següent:

Dues dones deixen les seves filles respectives a l’escola. Totes duesestan una mica angoixades perquè és el primer any de parvulari de38


les nenes i cada dia, a l’entrada de l’escola, les nenes no deixen deplorar, de manera desconsolada i reclamen l’atenció materna. Estantristes tot i que saben que cal que es quedin. Una de les dones por-ta una vida centrada a casa seva i es relaciona ben poc amb altrespersones. Torna a casa seva i intenta fer les feines domèstiques, peròno deixa de recordar l’escena en què la seva filla plora desconsola-dament. Al final es posa a plorar perquè necessita un «desfogament»emocional. L’altra dona ha d’anar a treballar i, abans d’iniciar la jor-nada, va amb unes quantes companyes a una cafeteria de la vora onels explica que s’ho està passant malament. El fet d’explicar-ho latranquil·litza i li dóna serenitat; paral·lelament, les experiències de lesaltres dones, els comentaris de suport, etc., li donen suport emocio-nal i pot racionalitzar la situació viscuda malgrat el fort componentafectiu.

La història correspon a una situació en la qual probablement enshem pogut trobar alguna vegada.

És positiu disposar de diferents recursos que poden ajudar a supe-rar o millorar determinades vivències. En aquest sentit, el desen-volupament de diverses funcions i rols socials pot permetre l’accésa aquesta situació més satisfactòria. No sols per l’enriquiment queen si mateix suposa el desenvolupament de diferents activitats,sinó perquè ens permet una millor comprensió de l’altra persona idel caràcter que adopta la interacció. Incrementar la competènciasocial que possibilita una millora de la interacció passa precisa-ment per flexibilitzar de manera comprensiva la interacció amb lesaltres persones; l’exercici de diferents rols i l’assumpció de diversesresponsabilitats ajuda de manera determinant a arribar a aquestobjectiu.

Treball en grupsL’activitat consistirà a dividir el grup en dos equips; cada un as-sumirà un dels rols presents en la història i relatarà tot allò quepermeti entendre millor l’actuació de cada personatge des delpla afectiu, cognitiu i de comportament. És a dir, es tracta d’en-tendre el patró d’actuació tot identificant-se amb algun dels per-sonatges. 39

LE

S C

OS

ES

DE

S D

E D

IFE

RE

NT

S P

ER

SP

EC

TIV

ES


Es treballarà sobre els tòpics següents:

Què passa? Què pensa? Com se sent? Com actua?

Reconstrucció de la història des d’una nova perspectivaTècnicament, cada grup continuarà amb el rol de cada una deles dones, però reelaboraran la situació i modificaran les condi-cions, és a dir, quins aspectes es podrien incloure en cada his-tòria que poguessin millorar en tots dos casos la situació?, quinpaper té el contacte amb el context relacional?... Mantenir l’acti-vitat social suposa la possibilitat de fer diferents rols i accions iaixò tendeix a compensar situacions individuals de caràcter pun-tual.

Conclusió:La persona coordinadora procurarà que en la discussió apare-guin elements que reflecteixin el sentit de l’activitat, és a dir,que es pugui apreciar la importància i necessitat d’assumir dife-rents rols i, per tant, la importància de la relació amb el contextcomunitari.

Algunes orientacions per acabar l’activitat podrien ser:

Què aporta una nova òptica d’una mateixa història?

És important tenir en compte que hi ha tantes històries com per-sones participen en cadascuna d’elles, la capacitat per entendrediferents enfocaments i poder entendre millor els altres depèn,en bona mesura, de la maduresa que es va adquirint a través del’exercici de diferents papers i rols. A més, la capacitat d’exerciraquests papers diferents ens ubica en un desenvolupament i enri-quiment constant que cal aprofitar. Tot plegat influeix en la visióque es fa de la realitat i proporciona capacitat per construir dife-rents visions.

40


Es procura insistir en les aportacions de cada grup al voltant de lahistòria creada contrastant amb la situació anterior i analitzant lesdiferents visions que apareixen.

El sentit d’aquest contrast tan sols pretén constatar que, d’unabanda, la interacció social en un context comunitari ens obliga aassumir diferents pautes d’actuació i, de l’altra, que aquesta inter-acció és un element fonamental per al desenvolupament indivi-dual i la configuració de l’autoconcepte.

Prendre consciència de la importància que té aquesta interaccióconstitueix la base que pot permetre el canvi en la necessitat d’o-brir-se al context social i/o comunitari més ampli.

41


42

ACTIVITAT 2QUÈ HAURIA DESITJAT EN LA MEVA RELACIÓ AMB LA COMUNITAT?

Objectiu:Aprofundir en el tipus de necessitats individuals que es podrien co-brir amb l’ajuda i el suport dels recursos socials existents.

Continguts:• El que es pot aportar i el que es rep de la comunitat.• La relació amb la comunitat com a element d’integració i reco-

neixement social.• La xarxa social com a base de desenvolupament personal.


El desenvolupament d’un sentiment de pertinença, d’un esperit solidari ialhora crític, amb la voluntat de participar socialment, és la base de l’ac-tual concepte de ciutadania. És fonamental recuperar aquesta conscièn-cia i participar del context comunitari del qual formem part com una for-ma d’incidir també en la direcció que pot adoptar el desenvolupamentsocial.

La complexitat de l’organització social implica la necessitat de desen-volupar un coneixement al voltant dels recursos i serveis existents per-què aquests puguin ser utilitzats pels possibles usuaris. Així, un primeraspecte ve constituït per la informació. Cal disposar d’informació sobreles oportunitats i els recursos que ens ofereix el context social. Un se-gon element està relacionat amb la possibilitat d’aprofitar i rendibilitzarrecursos i oportunitats socials. En aquest cas, l’accent es posaria en elgrau de preparació de cada persona per estar en disposició d’accedir ales oportunitats. Finalment es requereixen unes condicions òptimes


43

(proximitat, temps, etc.) per poder aprofitar definitivament aquelles opor-tunitats.

Tot plegat constitueix un procés d’aprenentatge a partir del qual es va in-crementant la nostra formació, l’experiència, etc., que implica una situa-ció millor per aprofitar aquelles oportunitats. Per tant, l’experiència i for-mació de les persones tenen un component acumulatiu en què calinvertir prèviament per obtenir una millor situació no sols per aprofitar,sinó també per desenvolupar oportunitats socials.

Totes les persones tenim la necessitat de sentir-nos acceptats. Pertànyera un determinat grup ens ajuda a conformar la nostra identitat, sentirque allò que com a individus aportem al grup és valorat i reconegutconstitueix un aspecte transcendent per a cada persona. Des d’aquestaperspectiva, el fet d’estar «fora» de la vida social afebleix el nostre desen-volupament personal i limita el nombre d’oportunitats que es podenaprofitar en aquell moment i, pel seu sentit acumulatiu, en el futur.

Implicar-se socialment en accions comunitàries és una base òptima pera la informació, el desenvolupament i el reconeixement. Avui dia es pro-dueix una tendència cap a la individualització que provoca cada vegadamajors inseguretats en les persones a l’hora d’exercir una acció social co-munitària.

En el nostre procés de desenvolupament, tots nosaltres anem vivint con-tínues experiències que permeten preparar-nos per a les següents. Laxarxa social proporciona activitats i serveis que constitueixen la base nosols del nostre aprenentatge, sinó de les oportunitats que poden seraprofitades. Els processos socials que es van desenvolupant són els quedeterminen la capacitat posterior d’accés a nous serveis i/o oportunitats.



Fantasia guiadaTot seguit es pot presentar una activitat en la qual se suggereix queoblidem les nostres experiències properes i siguem capaces de feruna projecció d’una vida diferent. Quines oportunitats podríem ha-ver tingut? Com les podríem haver aprofitat? En què s’haurien con-cretat aquestes expectatives?

Un exemple de com desenvolupar aquesta activitat pot ser l’ús delrelat d’una fantasia en la qual em veig tal com m’agradaria ser (nocom sóc).

Tanquem els ulls, ens relaxem i ens concentrem en el que s’aniràrelatant; es tracta de situacions familiars.

Ara reculem en el temps i comencem a recordar l’entorn en què vamnéixer. Ara som nenes, anem a l’escola, tenim les nostres amigues ambles quals juguem i també un bon nombre de somnis que alimenten unfutur prometedor. Volem ser grans per poder estudiar, o potser treballaren allò que ens agradava tant, volem ser grans per tenir independènciai gaudir de la vida, volem ser grans i sentir que hi ha un reconeixementper allò que fem... I ara fem un salt en el temps, ja som grans! Hemaconseguit tot el que desitjàvem, hem acabat els estudis o estem treba-llant en allò que volíem, tenim control sobre les nostres vides sense de-pendències... hem aconseguit allò que havíem somiat.Ara anem una mica cap enrere i pensem en el que hem fet per aconseguiraquesta vida desitjada. Segur que hem hagut de fer esforços importants,segur que hi ha hagut experiències difícils, però també hem tingut ajudesi hem estat capaces de fer servir bona part dels recursos i les oportunitatssocials que hem anat trobant al llarg del camí.Concentrem-nos en aquest camí i en tot el que hem fet per arribar al llocen què ara ens trobem.

S’analitza en comú, anotant els esforços fets per arribar als projec-tes i els serveis i les oportunitats utilitzats.

44


Conclusió:Es vol prendre consciència de la importància de la vida comunità-ria per assolir bona part dels «somnis». Aquella vida encara ésaquí, malgrat les frustracions i incomprensions que es puguinhaver esdevingut en el passat recent. Encara hi ha serveis i opor-tunitats socials que poden ser aprofitats.

45


46

ACTIVITAT 3QUÈ POT APORTAR LA COMUNITAT?

Objectiu:Analitzar les conseqüències en el desenvolupament personal, quesuposa no aprofitar les oportunitats socials i poder dur a terme di-ferents rols com a element de compensació personal.

Continguts:• Importància de l’associacionisme com a forma de relació i defen-

sa d’interessos (els grups com a element de desenvolupament iajuda) i el voluntariat com a forma d’acció cívica.

• Existència de serveis orientats al desenvolupament personal id’accés a la cultura (educació formal, biblioteques, teatres, mu-seus, cinemes, etc.).

• Existència de serveis socials que poden proporcionar determina-des ajudes en situacions puntuals (serveis socials primaris i secun-daris, policia, centres d’atenció primària (CAP), etc.


Al llarg de la nostra vida, la interacció amb la comunitat ens permetanar assumint i desenvolupant diferents situacions. Els aprenentatgesque se’n desenvolupen van configurant un substrat que permet l’a-venç i la possibilitat de plantejar-se nous reptes futurs. Per exemple, enel context educatiu, el fet d’assolir un determinat nivell ens possibilital’accés a un altre, igual que en el món professional, en què l’experiènciaconstitueix un aspecte important de valoració. Així doncs, el desenvo-lupament individual està vinculat a la interacció comunitària. La utilit-zació dels serveis existents permet disposar de més oportunitats indivi-duals.


47

Un dels aspectes que proporcionen més recursos i formació per a lainteracció social és la realització de serveis de caràcter cívic. És a dir, avuidia hi ha un bon nombre d’iniciatives que pretenen millorar diferents as-pectes de l’àmbit comunitari i/o social. La participació en aquest tipusd’iniciatives permet l’adquisició progressiva de competències socialsque ajuden a regular millor la nostra interacció.

A més d’aquelles opcions que suposen un nivell de compromís personali un determinat tipus d’acció cívica, hi ha un conjunt d’ofertes que possi-biliten complementar el desenvolupament individual a través de l’accésa diferents formes d’informació i cultura. L’obtenció de coneixements i elgaudi de diferents expressions culturals permeten el desenvolupamentd’un sentiment de pertinença que resulta fonamental a l’hora de sentir-se partícip i integrant de la vida comunitària.

Finalment, el context social proporciona un element bàsic per al desenvo-lupament, que és la seguretat individual. Tenir cobertes necessitats bàsi-ques constitueix un aspecte important que proporciona el nostre contextcomunitari i al qual, en cas de necessitat, cal de totes passades recórrer.


Activitat de grupS’organitzen grups de quatre persones per reflexionar sobre el pa-per que han tingut els diferents serveis i recursos socials en el pro-cés de vida. És important plantejar-ho en un sentit positiu, no estracta de compadir-se de la situació que es té, sinó del que s’ha es-tat capaç de fer i assolir.

Es passarà a presentar l’activitat: «Què pot aportar la comunitat?»Amb aquesta activitat es pretén comprovar el sentit que adopta el


48

procés personal i la importància que tenen els recursos socials alllarg d’aquest procés.

Es tracta de fer un possible perfil propi en què es reflecteixinaquells aspectes que puguin haver influït en el desenvolupamentindividual per assolir les seves metes personals en el context social.Una vegada realitzat es posarà en comú intentant entreveurequins són els aspectes que poden haver influït en el seu desenvo-lupament social i personal. És important considerar com determi-nades condicions o recursos poden contribuir a fomentar novesoportunitats socials que, en cas d’aprofitar-se, faciliten l’accés a al-tres. Per tant, es tracta de veure quins són els aspectes que podenhaver contribuït al desenvolupament personal i quines novesoportunitats han possibilitat.

Per facilitar aquest procés, es poden seguir aquests apartats, quepermetran estructurar les diferents influències socials i els diferentsserveis i recursos utilitzats.

ÁMBITS SOCIALS DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL

Familiar Associacionisme

Formatiu Lleure i cultura

Professional Altres recursos

Conclusió:La realització del perfil o perfils pretén generar un entorn instruc-tiu que permeti la reflexió sobre els processos socials i la necessi-tat d’incorporar-s’hi si es busca el desenvolupament i la milloraindividual. Això permet ubicar-nos en una situació de millor apro-fitament de noves oportunitats.

D’altra banda, és important assumir que el nostre passat determi-na el nostre present i que aquest determinarà el nostre futur. La


interacció social constitueix un bagatge i una experiència fona-mental per anar emprenent nous reptes personals i ser capaçostambé d’aportar i enriquir el nostre context social i comunitariamb la nostra acció cívica.

49


50

ACTIVITAT 4LA IMPORTÀNCIA DEL GRUP EN L’ACCIÓ CÍVICA

Objectiu:Desenvolupar la confiança individual i dotar d’estratègies d’ajudaen la capacitat per establir una xarxa de relacions que en permeti laintegració social i comunitària.

Continguts:• La relació amb la comunitat no és un camí de sentit únic.• La participació ciutadana com a forma d’influir en el context so-

cial.• Estratègies de participació social i comunitària.


El context comunitari constitueix una font d’oportunitats i enriquiment,però, de la mateixa manera, també resulta exigent i requereix aporta-cions individuals que permetin aprofitar l’experiència i els coneixementsde cada individu en l’avenç i la millora de les condicions socials. Des d’a-questa perspectiva, el context comunitari no sols s’ha d’entendre comun espai del qual enriquir-se, sinó també com un context d’aportació in-dividual.

La interacció amb el context comunitari és el que permet l’enriquimentpersonal i el desenvolupament social d’una manera simultània. És im-portant no sols reconèixer els beneficis que es poden obtenir del contextcomunitari, sinó també aprendre a valorar el que personalment es potaportar. Ni el context social ni les característiques individuals no consti-tueixen realitats estàtiques. Des d’aquesta òptica, la participació social ésuna responsabilitat individual que ha de ser assumida en el context del’exercici d’una ciutadania basada en drets i responsabilitats.


51

Actualment, el nostre context social i comunitari es dota de formes d’orga-nització democràtiques la base de les quals està establerta en la participa-ció social. Avui dia es parteix d’un concepte de ciutadania en el qual s’as-sumeix –a més de l’estatus– la necessitat d’entendre l’exercici de laciutadania com un procés dinàmic per al qual, d’una banda, s’han de crearles condicions que permetin aquesta possibilitat, però, d’altra banda, tam-bé suposa l’adopció d’una actitud oberta a la participació i amb una pre-disposició que permeti la incorporació individual al context comunitari.

En alguns casos, tot i mantenir una actitud oberta i amb voluntat de par-ticipar, no resulta fàcil concretar l’exercici d’aquesta participació. És fona-mental el desenvolupament de determinades estratègies que permetinincrementar el grau de participació; en aquest sentit, l’organització cons-titueix un element bàsic que proporciona «poder» a la individualitat ipossibilita un major nivell de participació. És a través de l’organitzacióque s’incrementa la possibilitat d’incidir en la vida comunitària, i fins i toten àmbits més generals de caràcter social i polític. La participació sociales pot fer des de diferents àmbits (comunitari, professional, associacio-nisme, política, etc.), però en qualsevol d’ells requereix la formació degrups que, amb objectius comuns, desenvolupin una determinada acciósocial. En l’àmbit comunitari, l’organització resulta bàsica per al desenvo-lupament de millores socials.

El grup permet una acció més organitzada, amb la qual cosa exerceixmés pressió. És recomanable en l’acció cívica comunitària la integració agrups (o creació d’aquests). En aquest sentit, és interessant tenir presentque els grups presenten dinàmiques específiques i, en funció del grau demaduresa del mateix grup, es pot trobar en una fase de productivitat im-portant o, si el grup acaba de constituir-se, necessitarà un procés d’as-sentament i distribució de rols que permetin la seva maduració i pro-ductivitat posterior.



Treball en subgrupsL’activitat consisteix a establir tres situacions socialment «comple-xes»: una de necessitat social, una altra de denúncia i una altra desuport i/o ajuda, a fi que es busquin formes d’abordar la situaciódes d’una perspectiva comunitària. L’activitat es farà en grups detres persones i posteriorment hi haurà una posada en comú. Les di-ferents alternatives s’aniran anotant i hauran de considerar elsavantatges i inconvenients de cada una.

Posada en comúL’activitat finalitzarà, després de l’anàlisi, amb una reflexió en el sen-tit que també els errors i les equivocacions ens ajuden a aprendre.«Els únics que no s’equivoquen són els qui no fan res, però aqueststampoc no aprenen res de res».

Conclusió:Resulta interessant destacar la importància del grup i la contribu-ció individual a aquest. És important ressaltar les estratègies uti-litzades i com s’és capaç de planificar accions complexes. Aquestaspecte és important a fi que també es prengui consciència de lacapacitat individual existent en el grup i de les possibilitats que hiha per a la realització d’activitats socials.

Valoració i tancament de la segona part del taller

Es valorarà novament el clima en el qual ha transcorregut aquesta partdel taller, i es veurà la utilitat dels aspectes treballats i la seva coherènciaamb els objectius inicialment plantejats.

52


Servei d’informació:Obra Social ”la Caixa”

902 22 30 40

De dilluns a diumenge de 9 a 20 h

www.laCaixa.es/ObraSocial

Aquest programa s’inscriu en el conjunt d’iniciatives

que l’Obra Social de ”la Caixa” du a terme en el marc

del Programa de Prevenció sobre la Violència, que

té per objectiu informar, sensibilitzar i conscienciar

la població.

Amb aquesta actuació, l’Obra Social de ”la Caixa”

es vol sumar als esforços realitzats en aquest àmbit

per les diferents institucions.

VIOLÈNCIA: TOLERÀNCIA ZERO

Documents

Transcript of VIOLÈNCIA: TOLERÀNCIA ZERO