• L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el segle XVII.

• En història de l'art, el període s'assimila al renaixement espanyol i principis del barroc. Aquest esplendor artístic, especialment la segona part (o estrictament el segle XVII), coincideix amb el començament del decliu polític de l'Imperi Espanyol.

• La literatura castellana, el renaixement i el barroc es van expressar en la literatura a través d'una gran onada d'italianisme que va envair la literatura i les arts plàstiques durant el segle XVI i, posteriorment, durant el segle XVII, en l'expressió literària a través de les estètiques del conceptisme i del culteranisme.

• Miguel de Cervantes,autor d'El Quixot, s'inclou també, en el Segle d'Or, car aquesta obra va ser publicada al principi del segle XVII.

• El Segle d'Or va ser apreciat des del segle XVIII no sols com "edat daurada" irrepetible, sinó com el naixement de la moderna literatura en llengua castellana, la que va assentar les seues bases en el pas de les formes medievals i populars a les més elaborades i complexes.

• Diego Rodriguez de Silva Velázquez (o Velásquez), (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660). És el principal pintor espanyol i un dels artistes més valorats i influents internacionalment. Com pintor de la cort espanyola, pinta a la família reial, escenes històriques però també destaca pels seus retrats. Visqué al Segle d'Or.

• Va ser batejat (data massa pròxima a la de naixement) a Sevilla el 6 de juny de 1599 . El seu pare era d'origen noble i portuguès i la mare, sevillana, pertanyia probablement a la hidalguia.

• Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i després al de Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velàzquez.

• Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623

Quadres més coneguts:

Las “meninas”

El nan Sebastian de Morra

Les filadores