Sant marti 86

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíbarcelona liniasantmarti.cat · 17/3/2016 · Núm.86 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Jaume Collboni pàg 7“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Opinió pàg 4Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

pàg 9 Protesta pàg 8Els veïns de Pere IV rebutgen la construcciód’una nova benzinera

Refugiats pàg 8La noia del Poblenou quefa de voluntària a Grècia,detinguda durant 12 hores

Comerç pàg 10La calçotada de l’Eix Clotreuneix 500 persones

Esports pàg 12Sefir i Aiyabei guanyen una Marató de rècord

Les zones turístiques no podranacollir noves places hoteleres

A les altres parts del districte es podran fer 500 places noves i al 22@, amb regulació especial, 3.200 més pàg 8

L’oposició fa pinya contra la unió del tramvia que vol ColauFront comú inèdit

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 2 líniasantmartí.cat 17 març 2016

3 | líniasantmartí.cat17 març 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– i elscomerciants barcelonins fan unbalanç positiu de la campanya,però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gasca,assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentat lesvendes”, i calcula que, de mitjana,s’ha venut al voltant d’un “3% mésque l’any passat”. “Hi ha sectorsque han venut més i altres quemenys,”, puntualitza Gasca. Amés, els botiguers esperen unamillora de les vendes de cara a latemporada de primavera-estiu.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeixque l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixes os-cil·laven al voltant del 30%, men-tre que els dels últims dies de lacampanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures d’aquest hivernmés altes que de costum –el méscàlid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’abri-gar. Per tal d’incentivar-les –jaque, segons remarca Gasca, “lesrebaixes serveixen per treure l’es-toc de la temporada”–, els boti-

guers han hagut de fer ofertes mésagressives. I, en segon terme, lesrendes familiars no són encara lesdesitjables. És per aquest motiuque també s’han abaixat els preus,una maniobra que té els seus in-convenients. Segons Gasca, “mol-tes botigues pateixen perquè notenen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de benefici moltbaixos i tenint les mateixes des-peses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes que esfan des de finals de novembre “de-biliten la força de les rebaixes”, talcom reconeix el president de lafundació. En aquest sentit, Gas-ca explica que “la crisi ha canviati consolidat uns nous hàbits decompra”, i reconeix que el petit co-merç “s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

| 4Opiniólíniasantmartí.cat 17 març 2016

líniasantmartí.cat publicitat 686 42 95 17

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B.11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar#Diàleg #Preconcurs

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ensdeixa diners que s’hanrecaptat a Catalunya

cobrant-nos un interèsque ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniasantmartí.cat17 març 2016

@sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hayque normalizar las relaciones entre la Gen-eralitat y el Estado. Han sido cuatro añosde bloqueo institucional.

@xmiserachs: "Unió Democràtica deCatalunya acudirà a preconcurs de credi-tors per la greu situació financera". In-digència política, se'n diu.

@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blan-queo y la "corrupción total" de Rita Barberá,transparencia y creación de una ComisiónAnticorrupción.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

En el 99,9% dels casos, quan algú par-la d'eixamplar la base independentistaper assegurar la victòria del sí en un re-ferèndum, autoritzat o no per Madrid,pensa en l'òrbita de Podemos i les sevesderivades. Diposita esperances en aques-ta esquerra sobiranista que aposta peruna transició a l'Espanya plurinacional.I és veritat que hi ha molt camp per cór-rer, perquè com a mínim a curt termi-ni no tenim indicis que el poder majo-ritari espanyol vulgui desfer-se de les es-tructures del règim del 78. Al contrari,va camí de reforçar-ne les costures. Ésobvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra.

I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Quiho defensa és, sinó el que més, un delsdiputats amb més pedigrí d'esquerres deJunts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hiha quedat gent despenjada que es pot re-cuperar", deia en una entrevista al pro-grama .Cat de TV3. Quantes vegades hansentit a dir a un diputat de JxSí que calbastir ponts en aquesta direcció d'unaforma tan desacomplexada? El presidentde la comissió d'estudi del Procés Cons-tituent apunta als 100.000 votants d'U-nió que en algun moment hauran de dirsí o no, però també als empresaris de pa-tronals de tradició catalanista que no hanfet el pas obertament, com CECOT o Pi-mec, a alguns socis de Foment del Tre-

ball i del Cercle d'Economia i, per què no,alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciu-tadà d'esquerres" que socialment encaixaal mil·límetre amb la CUP, defensa la in-clusió de la dreta en el full de ruta i dis-crepa obertament de la tesi d'una partd'aquesta formació, que creu que elprojecte independentista és patrimoniexclusiu de les esquerres. En Llach té totala raó del món volent sumar la dreta ca-talanista al procés.

Una defensa valenta. En Lluís Llachha fugit de superioritats morals que enocasions s'han atorgat les esquerresrespecte a la dreta catalanista, totalmentdemonitzada. El diputat de Junts pel Sí,que ve del carrer i que no té intenció deviure d'un sou públic, vol sumar senseexcloure. Justament, aquest és l'objec-tiu de la comissió parlamentària que pre-sideix, que de fet és la translació políti-ca de l'ADN de les entitats de la socie-tat civil en el procés.

La nova CDC pot encarregar-se de laseducció d'aquesta dreta catalanista.Connecta amb les masses, arriba a l'úl-tim racó de cada poble i també a les elitsdel país. Però el nou partit -suposant quedeixi enrere la vella política- haurà de pa-rar compte perquè aquesta seducció nol'acabi fent traïdor.

Publicat a El Món

4La dreta i l’Ítaca de Lluís Llachper Gemma Aguilera

4La Caputxinada i el catolicisme per Oriol Domingo

Unes cinc-centes persones (delegatsestudiantils, professors, periodistes,convidats com Salvador Espriu, JoanOliver, Jordi Rubió i Antoni Tàpies) esreuniren fa 50 anys, el 9 de març del1966, en el convent dels Caputxins deSarrià. L’objectiu fou constituir el Sin-dicat Democràtic d’Estudiants de laUniversitat de Barcelona. La reunióclandestina als Caputxins és conegudacom la Caputxinada.

Les forces d’ordre públic assetjarenel convent i al cap de tres dies hi entra-ren sense manament judicial. La tanca-da i l’assetjament mostraven una de lesgrans contradiccions de la dictadurafranquista. Un règim auto batejat de ca-tòlic atacava una institució catòlica.També mostraven una greu contradic-ció interna del catolicisme. Amplis sec-tors de religiosos i laics del catolicismecatalà xocaven, en nom de l’Evangeli,amb el sector episcopal espanyolista afíal franquisme.

El règim nacional catòlic atacà ambla seva policia el convent de Sarrià per re-primir unes persones acollides per unscaputxins que actuaven segons l’esperitde l’Evangeli, de San Francesc d’Assis idel concili Vaticà II. La transmissió de l’E-vangeli inclou la defensa dels drets hu-mans com els de reunió i expressió, delsdrets i de les llibertats de les persones idels pobles sempre i arreu, sobretot en

períodes de dictadura o en règims d’es-cassa qualitat democràtica.

La Caputxinada de fa cinquanta anysés crucial en la vida política i eclesial ca-talana. D’aquells dies del març del 1966sorgiren dues línies d’actuació que hanincidit en el present i en el futur polítici eclesial de Catalunya. Políticament esconstituí la Taula Rodona, organismeunitari de la lluita contra la dictadura.Eclesialment, els abats i provincials de lesordes i congregacions religioses signarenun manifest de suport als Caputxins deSarrià i aquest manifest es traduí en lacreació de la Unió de Religiosos de Ca-talunya. La Caputxinada, entesa coml’Església acollidora de les persones i deles institucions que aspiren a viure de ma-nera lliure i solidaria, també cal ara i aquí.

Dos llibres expliquen aquest epi-sodi: La Caputxinada. Per la llibertati una nova universitat (1987) de JoanCrexell (Edicions 62) i La Caputxina-da. Frares compromesos amb el país ila llibertat (2016) de Clara Fons Duo-castella (Ed Mediterrània). La Caput-xinada revela les conseqüències que vatenir per als frares la seva col·laboracióamb la lluita antifranquista: amenacesi coaccions des dels sectors més in-transigents de l'Espanya dels seixanta,però també un corrent de solidaritat,fraternitat i obertura a la convulsa so-cietat catalana de mitjans del segle XX.

Parlen elsveïns

Daniel“No ho sé... Hi hazones de la ciutatque estan molt sa-turades i, a més, elsector turístic ge-nera llocs de tre-ball de mala quali-

tat. A més, alguns experts diuen que elsrecursos que deixen els turistes no es re-cuperen. És un tema complex.”

Míriam“La Torre Agbar ésun símbol de la ciu-tat, encara que siguirecent. Crec que laseva funció és serl’edifici més ecològicde Barcelona i si es

converteix en un hotel no ho serà. Entencque s’està intentant descentralitzar elcentre, però això no ho acabo de veure.”

Genís“No m’agrada quees vulgui fer aquestcanvi. És la torre deles Aigües de Bar-celona i crec ques’hauria de fer servirper això, que falta

fa. Fa unes setmanes a una escola delFront Marítim hi va haver problemes ambla potabilitat de l’aigua.”

Maria“No em sembla bé,ja hi ha prou hotelsa la ciutat i al finaltot acaba semblantel mateix. Crec quepodrien aprofitaraquest espai per fer

alguna cosa relacionada amb la cultu-ra, que n’hi ha pocs i fan molta més fal-ta que un altre hotel.”

Què et sembla que la Torre Agbar es transformi en un hotel de luxe?

| 6Agenda Nacionallíniasantmartí.cat 17 març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

7 |

Entrevistalíniasantmartí.cat 17 març 2016

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Sant Martí| 8

líniasantmartí.cat 17 març 2016

Les zones més turístiques del dis-tricte no podran acollir noves pla-ces d’allotjament turístic si prè-viament no en tanquen. Així hoestableix la nova regulació de lesplaces d’allotjament turístic a laciutat, que va fer un pas endavantdijous passat després de l’apro-vació inicial del Pla Especial Ur-banístic d'Allotjaments Turístics(PEUAT) per part de la comissióde govern de l’Ajuntament.

Es tracta dels barris de la VilaOlímpica del Poblenu, el Parc i laLlacuna del Poblenou, el Poble-nou i Diagonal Mar i el Front Ma-rítim del Poblenou. En aquestesquatre zones només quan un es-tabliment es doni de baixa se’n po-drà fer un altre amb, com a mà-xim, el mateix nombre de places.

A la resta del districte, l’Ajun-

tament contempla que el nombrede places pugui créixer en 500unitats, una xifra que forma partde les 11.625 que es podran fer alconjunt de la ciutat -totes elles ala perifèria-. Es tracta de les zonesmés apartades del focus turístic,com són La Verneda i la Pau, SantMartí de Provençals, Provençalsdel Poblenou, el Clot, el Besòs i elMaresme i el Camp de l’Arpa.

EL 22@, ÀREA ESPECIALD’altra banda, on sí que hi podràhaver un increment més impor-

tant de places és al 22@, que haestat decretada “àmbit de regu-lació específica”. Això provocaque el PEUAT contempli “un mà-xim aproximat” de 3.200 novesplaces, “ubicades majoritària-ment a la zona de Llevant”.

Per últim, el nucli antic del Po-blenou forma part de les “àrees detractament específic”. Aquí tam-poc s’admetrà ampliació de pla-ces i el nombre màxim de placesper establiment serà de 100. Pelque fa als pisos turístics, no se’npodran fer en tota la ciutat.

El Poblenou, un dels barris on es limitaran les places hoteleres. Foto: Arxiu

Les zones turístiques no podranacollir noves places hoteleres

» A la resta del districte es podran fer 500 noves places d’allotjament» Al 22@, amb regulació especial, es permetran 3.200 places més

Detenen la noia del Poblenouque fa de voluntària a Grècia

REFUGIATS4Mar Redondo, lajove poblenovina de 22 anys quedes del passat 25 de febrer és aIdomeni (Grècia) col·laborantamb l’acollida de refugiats, vaser detinguda dilluns al migdia,juntament amb una cinquantenade persones més, acusada d’entrara Macedònia de forma il·legal.

Redondo explica a Línia SantMartíque amb un company for-maven part d’un grup que voliaajudar els refugiats a travessar unriu i de sobte es van trobar de cara“amb soldats de l’exèrcit de Ma-cedònia que ens van dir que jaérem a Macedònia i que havíem

creuat il·legalment”. Aquesta jovedel Poblenou explica que, amb totel grup, van ser “traslladats a la co-missaria de Gevgelija”, on se’ls vamultar amb 260 euros i la prohi-bició de no poder entrar a Mace-dònia durant els pròxims sismesos. Després de 12 hores a lacomissaria -Redondo explica queva ser l’última en sortir de les de-pendències policials- va ser po-sada en llibertat.

“M’agradaria donar les gràciesper totes les mostres d’escalf re-budes i tinc ganes de ser a Bar-celona per veure la gent que m’hadonat suport”, conclou Redondo.

Els veïns de Pere IV s’oposen ala construcció d’una benzineraPROTESTA4Els veïns de l’en-torn de Pere IV, especialment elsde la zona de la rambla Prim,han denunciat durant les últimessetmanes la construcció d’unabenzinera a la cantonada d’a-quests dos carrers. S’hi oposenper diferents motius però prin-cipalment per la seva proximitatamb dues escoles del barri.

La nova benzinera s’estàconstruint en un solar on abanshi havia un túnel de rentada decotxes. Les associacions de veïnsde la zona també alerten que unsdels edificis més perjudicats per

la nova benzinera són els d’unbloc afectat per un pla urbanís-tic que fa temps que està encallat.Des de l’Eix Pere IV assegurenque “de cop i volta i sense previavís” es van trobar que al rentatde cotxes “li va començar a créi-xer una benzinera fent esquerdesa les parets dels domicilis”.

Per la seva banda, des delDistricte han deixat clar que elprojecte té tots els permisos enregla i que la llicència municipalatorgada, que de moment ésprovisional, ha seguit tot el pro-cediment legal.

La UB vol començar a ser a CanRicart a finals de l’any que ve

PATRIMONI4L’històric recinteindustrial de Can Ricart, desprésd’anys haver estat en perill, pot co-mençar a viure el seu renaixementd’aquí no gaire temps.

I és que, segons ha informat LaVanguardia, la Universitat de Bar-celona vol que alguns dels espaisdel futur parc de les Humanitatsi les Ciències Socials -el projecteclau per al futur de Can Ricart- pu-guin estar enllestits a finals de l’anyque ve. De moment, però, el pro-

jecte està a l’espera dels resultatsde les excavacions arqueològi-ques que s’estan duent a terme alrecinte a causa de la presència deruïnes romanes.

En paral·lel, el 23 de febrer esva constituir la taula de treball deCan Ricart, que va comptar ambla presència de representants de laUB, de l’Institut de Cultura, del’Eix Pere IV, de l’AAVV del Po-blenou, del projecte europeu Emu-ve i del centre artístic Hangar.

Mostra | La muntanya, protagonista a la Farinera del Clot La Farinera del Clot acull des del passat cinc de març i fins aquest dissabte la 19a Mostra

d’Audiovisuals i Fotografia de Muntanya de Sant Martí. L’organitzen l’Agrupació Excursionista Icària La Colla Excursionista La Senyera, el Foment Martinenc i La Unió Excursionista Sant Martí de Provençals. Dissabte es projectarà l’audiovisual ‘Ailefroide -Les fleurs de l’iris bleu’ de Mathieu Géry.

RedaccióSANT MARTÍ

Mar Redondo (esquerra) amb dos voluntaris catalans més. Foto: M. Redondo

9 | Sant Martí líniasantmartí.cat17 març 2016

El Besòs-Maresme rebutja unfutur crematori a Sant Adrià

MOBILITZACIÓ4El projecte pera la construcció d’un crematorique ha estat adjudicat a la uniótemporal d’empreses Tanatoridel Litoral al barri de La Catalanade Sant Adrià del Besòs ha des-pertat el rebuig, no només deveïns de Sant Adrià, sinó tambédels del Besòs-Maresme.

L’associació de veïns d’aquestbarri del districte lamenta l’escassainformació que hi ha al voltant del

futur crematori. De la mateixa ma-nera que fa la plataforma StopCrematori de Sant Adrià, els veïnsdel Besòs-Maresme denuncienque el crematori implicaria méscontaminació en una zona que jaen suporta molta.

Ara el projecte està a l’esperade rebre la llicència d’activitatsper part de l’Ajuntament de SantAdrià. El crematori formaria partd’un nou complex funerari.

Cassolada contra l’incrementd’alumnes a l’escola Mar Bella ENSENYAMENT4La comuni-tat educativa de l’escola MarBella va tornar a mostrar la set-mana passada el seu rebuig al’increment d’alumnes per alcurs vinent amb una cassoladadavant del centre, on des de famés d’un mes hi ha penjadauna pancarta amb el missatge“No a la segona línia sense unedifici nou!”.

Des de l’AMPA de l’escoladefensen que mentre no hi hagiuna ampliació del centre no ésviable que s’acollin més alum-nes. Fa un mes van deixar claren un comunicat que “no pot serde cap manera que aquesta am-pliació es faci de forma precipi-

tada ja el curs vinent, sense nitenir un projecte aprovat ni unsterminis d’execució clars”.

L’ampliació de l’escola pas-saria per l’espai on hi ha ara l’es-glésia de Sant Bernat Calbó,però tot just ara ha estat expro-piat per l’Ajuntament i el Dis-tricte sempre ha deixat clar queel futur de l’espai es decidirà através d’un procés participatiu.

En la darrera edició d’a-questa publicació, Berta Ar-gany, cap de gabinet de gerèn-cia del Consorci, va afirmar que“hi ha necessitat de places de P3en aquesta zona i per al curs queve només s’afegirà un grup, quevol dir una aula més”.

Avís de l’oposició. CiU, Ciuta-dams, ERC, PSC i PP -només hi vafaltar la CUP- van fer abans-d’ahirfront comú per demanar, a travésd’un manifest, al govern munici-pal que lidera Ada Colau queabans d’apostar definitivamentper la unió del tramvia per la Dia-gonal contempli altres opcionsper unir el Trambaix i Trambesòs.L’oposició també va deixar clar queno considera que aquesta aposta si-gui prioritària ara mateix, sinóque els esforços s’haurien de cen-trar a impulsar la L10 del metro.

La convocatòria de premsa,del tot inèdita, va reunir els lídersde CiU -Xavier Trias-, C’s -Cari-na Mejías-, ERC -Alfred Bosch- iPP -Alberto Fernández Díaz-. ElPSC, per la seva banda, hi va en-viar el seu número tres, DanielMòdol, en un gest que segura-ment té a veure amb el pacte degovern que s’està coent entreBarcelona en Comú i els socia-listes. El manifest signat peraquestes cinc formacions reco-neix “la necessitat d’unir els dostramvies”, però afegeix que “s’hand’estudiar i avaluar totes les al-

ternatives possibles, incloent-hila del bus elèctric, perquè no enspodem equivocar”.

RESPOSTA MUNICIPAL D’altra banda, la tinent d’alcaldeJanet Sanz va “celebrar”, amb undeix d’ironia, que tots els partitss’hagin posat d’acord per afegir-seal compromís de Barcelona enComú d’unir el tramvia. Sanz varecordar que els informes queaviat han de veure la llum estanfets amb rigorositat i va recordarque també contemplen vies alter-natives per a la connexió i modelsde transport diferents, com ladels autobusos elèctrics -la pro-posta de CiU-. També va anunciarque el Pla d’Inversió Municipal in-clourà les partides econòmiquesper tirar endavant el projecte.

Per últim, la CUP ha deixatclar que només donarà suport al

projecte si es rescindeixen lesconcessions actuals i el servei elpassa a prestar TMB.

QUEIXES VEÏNALSA qui sembla que no ha agradatgaire el moviment de l’oposició ésals veïns del barri del Maresme.L’associació de veïns s’ha adherita un manifest impulsat per dife-rents entitats de la ciutat i de l’à-rea metropolitana que demanaals partits “no obstaculitzar lalluita contra la contaminació, ni ala Diagonal ni a la Zona Franca”.

En el text, les entitats asse-guren que “possiblement no hi hacap obra de transport més estu-diada que la connexió dels tram-vies” i lamenten que això “no haimpedit que cinc partits qües-tionin novament el projecte sen-se ni tan sols esperar els resultatsdels darrers treballs”.

L’oposició fa front comú contrala unió del tramvia que vol ColauRedaccióSANT MARTÍ

Comerç| 10


L’Eix Clot, conjuntament ambAutòctons, va celebrar dissabtepassat la seva primera calçotadapopular, un acte que va aplegarmés de 500 persones al fossardel parc del Clot, aprofitant queaquell mateix dia se celebravaallà mateix el mercat de segonamà On the Garage.

“Va ser un dia espectacu-lar”, asseguren des de l’associa-ció, que destaca la “bona afluèn-cia” de visitants de totes lesedats a la calçotada. Una cele-bració que va comptar amb lesactuacions de l’Esbart Sant Mar-tí i els Castellers de Barcelona ique es va completar amb con-cursos diversos.

En un d’ells es van sortejar100 euros en vals de compra perbescanviar a les botigues de l’Eix

Clot. El certamen consistia apenjar una fotografia a les xarxessocials menjant calçots amb elhashtag #calçotadaeixclot. Laguanyadora del concurs va ser lausuària @tutuhaus.

Durant la calçotada també esvan fer altres sortejos de vals decompra entre els assistents, un“esforç” que té un “retorn” pelscomerços associats.

Des de l’associació han donatles gràcies a tots els col·labora-dors, voluntaris i participants, ija estan preparant el seu se-güent acte, la Mona Solidària,que tindrà lloc el pròxim dos d’a-bril. Com cada any, l’Eix Clot in-tercanviarà trossos d’una monagegant –preparada per a l’oca-sió– o pa de pessic de la pastis-seria La Palma per aliments.

Més de 500 persones a laprimera calçotada de l’Eix Clot» L’associació aprofita ‘l’On the Garage’ per oferir calçots de Valls

» Sortejos i actuacions completen un dia “espectacular”, diu l’entitat

El Defensor del Client dóna en el50% dels casos la raó a la botigaCONSUM4La Fundació Barce-lona Comerç ha fet un bon ba-lanç dels primers vuit mesosd’existència del Defensor delClient, una figura que recau enLuis Miguel Álvarez. L’associa-ció ha presentat en un comuni-cat les dades de les incidènciesque ha hagut d’afrontar.

En el 50% dels casos, el De-fensor ha decidit que la botiga te-nia raó, mentre que en el 25% noes va poder tramitar la incidèn-cia. Només en un 12,5% de lesocasions el Defensor va donar laraó al reclamant i també en un

12,5% dels casos es va aconseguirarribar a un acord entre el clienti la botiga.

Álvarez assenyala que lesprincipals problemàtiques hantingut relació amb la qualitat delservei, el dret a la garantia i lamanca d’informació a l’hora decomprar. En relació a això, el De-fensor assegura que en algunscasos s’han suggerit canvis en re-lació a la informació oferida.

Segons recorda la fundació, elDefensor garanteix un termini nomàxim de tres dies per solucio-nar aquest tipus de conflictes.

RedaccióEL CLOT

Festa | Vermut i rumba catalana al Mercat de ProvençalsEl Mercat de Provençals va celebrar el passat dissabte dia 5 de març al matí un vermut popular que va estar

amenitzat pel grup empordanès Els Delai, que van portar el seu repertori de rumba catalana al mercat marti-nenc. A més, la cita també va oferir un estand d’Incanvi, amb vins catalans Denominació d’Origen i un servei

de bar amb begudes i tapes, gratuït si es presentaven tiquets de compra superiors a 20 euros al mercat.

Imatge dels calçots que es van repartir entre els assistents. Foto: EC

La Festa&Teca omplirà elFòrum de cuina saludable

SOSTENIBILITAT4La plaça delFòrum celebrarà diumenge elFesta&Teca, un esdevenimentorganitzat pel Museu Blau il’Institut Municipal de Mercatsque vol fomentar l’alimentaciósaludable i el lleure en família.

D’aquesta manera, la plaçadel Fòrum esdevindrà un espaisaludable amb un mercat deproductes locals, foodtrucksqueoferiran menjar variat i imagi-natiu, un hort urbà per aprendre

a cultivar per a l'autoconsum i unespai de pícnic per menjar tran-quil·lament. A banda, es faranclasses magistrals de cuina acàrrec de cuiners de renom.

També hi haurà una zona ha-bilitada perquè els més petits pu-guin fer esport i un espai d'acti-vitats per on desfilaran anima-dors, nutricionistes i especia-listes en salut que compartiranles seves experiències a través detallers i microxerrades.

Els botiguers demanen ajudaa l’Estat contra el top manta

TROBADA4La Taula de Co-merç –una plataforma que en-globa les principals associacionscomercials barcelonines i catala-nes, com ara la Fundació Barce-lona Comerç, la Confederació deComerç i Barcelona Oberta, en-tre altres– es va reunir dillunspassat amb la delegada del go-vern espanyol a Catalunya, Ma-ría de los Llanos de Luna i ambel seu subdelegat a Barcelona,Emilio Ablanedo, per demanar“l’empara i protecció de l’orga-nisme”, a més de la “col·labora-ció dels cossos de seguretat” per“eradicar” el top manta. Per laseva banda, Llanos de Luna es va

oferir a col·laborar i treballarconjuntament amb la GuàrdiaUrbana i l’Ajuntament per com-batre aquest fenomen.

Pocs dies abans, l’Ajunta-ment va presentar les conclu-sions de la Taula de Ciutat sobreel top manta, que aplegava par-tits polítics, entitats socials, man-ters però no els comerciants,que es van negar a participar-hi.Entre les conclusions destaquenla intensificació de les multes alscompradors i l’impuls de plansde formació als manters. Unesmesures que no han deixat con-tents ni a oposició, ni a comer-ciants ni a manters.

Un moment de la reunió amb la Delegació del govern espanyol. Foto: TC

11 | Serveis líniasantmartí.cat17 març 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Esports| 12


El Júpiter punxa a casa i encadena tres derrotes

FUTBOL4Tercera derrota con-secutiva. El Júpiter va caurecontra el Palamós a casa per ungol a dos de la forma més dolo-rosa: amb un gol in extremis alminut 90. I de xilena.

Els gris-i-grana van arrencarfluixos i van pagar car aquest ini-ci amb un gol matiner d’Agi, queva aprofitar una badada defen-siva a la sortida d’una falta pi-cada des de gairebé el córner. Nova ser fins al minut 53, ja al se-gon acte, que Kuku, l’home goldel Júpiter –primera vegada ti-tular després de la llarga lesió–va resoldre magníficament unun contra un amb el porter pa-lamosí Bayona i va empatar elpartit. Els minuts avançaven i,

quan ja semblava que el partitquedaria empatat, Feixas va re-matar de xilena una tímida cen-trada a l’àrea petita que va situarel definitiu 1-2 al marcador.

Aquest resultat fa baixar elsmartinencs a la novena posicióamb 41 punts. Diumenge viat-jaran a terres tarragonines perenfrontar-se al Morell, penúltim.

EMPAT DEL MARTINENCPer la seva banda, el Martinencva empatar a dos a casa contra laUA Horta després de tenir un 2-0 a favor. Amb aquest resultat,els vermells segueixen ocupantla desena plaça amb 35 punts.Diumenge jugaran a domicilicontra la Jonquera, el líder.

Un Torres estel·lar lidera la victòria de l’Adrianenc

HANDBOL4L’Adrianenc conti-nua fortíssim. Els homes de Pe-dro Pérez van superar amb notal’examen de diumenge passat aSant Cugat (27-35) gràcies a l’ex-hibició ofensiva de Víctor Torres.El dorsal 7 va liderar la victòriaamb 16 gols al Vallès Occiden-tal –11 d’ells al primer temps–.

L’equip sabia que Granollersi Sant Quirze no havien fallat enels seus partits i va saltar al pa-velló de la Rambla del Celler

molt concentrat i abans del mi-nut 10 de joc ja havia aconseguituna renda de cinc gols (2-7).

Els liles no van abaixar el rit-me a la segona meitat i fins i totvan gestionar una renda favo-rable de 10 gols. Torres va arro-donir la seva gran actuació ambcinc gols més.

Demà passat el Sant MartíAdrianenc tornarà a jugar a casa,en aquesta ocasió contra el pe-núltim, el Lleida Pardinyes.

El Júpiter va caure per 1 a 2 contra el degà del futbol català. Foto: CEJ

L’Enginyers afronta un partitclau diumenge a València

RUGBY4L’Enginyers jugarà diu-menge contra el CAU Valènciaun partit que pot servir als mar-tinencs per allunyar-se de lapart baixa de la classificació.Ara per ara són sisens amb nouvictòries i 10 derrotes i en cas deguanyar farien un pas endavantper desmarcar-se de la part pe-rillosa de la taula i mirar d’as-saltar-ne la part noble.

En el darrer partit, l’Engin-yers va caure contra el Tecnidex

Valencia a domicili per 34 a 23i és per això que diumenge elsmartinencs hauran d’esforçar-seper retrobar-se amb el camí dela victòria.

El CAU, per la seva banda, ésun rival difícil. Ocupa la terceraposició del grup B de Divisiód’Honor B i ve de perdre l’últimpartit contra el BUC Barcelonaper 32 a 28, una derrota que elsfarà afrontar amb força el partitcontra l’Enginyers de diumenge.

Rècord per partida doble a laMarató de diumenge passat. Elprimer ja se sabia, el de partici-pació –20.221 corredors vanprendre la sortida de la prova–,però el segon va arribar en la ca-tegoria femenina. La kenianaValary Jemeli Aiyabei va acon-seguir la millor marca històricade la prova –dues hores, 25 mi-nuts i 26 segons– i, conjunta-ment amb l’etíop Dino Sefir,van confirmar la superioritatdels atletes africans en les cursesde llarga distància.

Aiyabei va aconseguir la vic-tòria en solitari després de mar-xar de dues de les grans favori-tes de la jornada, les etíops Ay-nalem Kassahun –guanyadorade l’any passat– i Motu Meger-sa. L’aragonesa Marisa Casa-

nueva va aconseguir una meri-tòria quarta posició.

Per la seva banda, Segir vaser el més ràpid en completar elsmés de 42 quilòmetres de reco-rregut amb un temps de dues ho-res, nou minuts i 31 segons. Elskenians Albert Korir i JafredKipchumba van completar elpodi masculí.

Enguany la cursa va tornar arecórrer gran part del districte ide la ciutat, la qual va travessarde punta a punta.

Per la seva banda, l’Ajunta-ment es va felicitar de l’èxit de laprova, que va aplegar prop de300.000 persones als carrers dela ciutat que van donar alè alscorredors durant la dura carre-ra. La comissionada d’Esports,Marta Carranza, va assegurarque la Marató “està consolidadaen l’àmbit internacional” i que lacursa té un circuit “molt atrac-tiu i variat” que els permetrà“treballar per arribar als 30.000corredors”.

Entrada de Sefir a la meta. Foto: Ajuntament

Sefir i Aiyabei es coronen en una Marató de rècord

» La keniana aconsegueix la millor marca femenina de la prova» Més de 20.000 corredors participen en la competició

RedaccióSANT MARTÍ

Campus | La Mar Bella es prepara per al Zona BàsquetEl pavelló de la Mar Bella celebrarà a partir de dilluns i fins dijous vinent la tercera

edició del campus Zona Bàsquet, una trobada que l’any passat va aplegar més de 50nens i nenes. Aquestes jornades estan orientades a infants nascuts entre el 2002 i el2009 que vulguin conèixer aquest esport. L’organitza el Consell de l’Esport Escolar.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 13 | líniasantmartí.cat17 març 2016

| 14Agendalíniasantmartí.cat 17 març 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

FINS DIUMENGE 20 DE MARÇ21:00-20:00 Cuentos Cruentos torna amb qua-

tre úniques funcions a Barcelona. Espectaclemusical irreverent sobre problemes quotidianscom l’atur o la salut. Estrena avui a Utopia 126.L’horari de la sessió de diumenge canvia a lesset de la tarda.

AVUI DIJOUS 17 DE MARÇ11:30-13:00 Grup de trobada Espai Reiki soli-

dari a càrrec de l’ACS Bac de Roda, una enti-tat social fidel a la seva filosofia de partici-pació. En aquesta ocasió, s’ofereix un espai peraprendre Reiki. / Casal de Barri Bac de Roda.

FINS DISSABTE 19 DE MARÇTot el dia La 19a Mostra d’Audiovisuals i Foto-

grafia de Muntanya de Sant Martí arriba a laseva fi. Mostres fotogràfiques que tenen l’ob-jectiu de divulgar, donar a conèixer i dinamitzarel món excursionista. / La Farinera.

A PARTIR D’AVUIMatí-Tarda Exposició en el marc de la comme-

moració del Dia de la Dona. Al principi va serla paraula, a càrrec de Dani Lagarto, una mos-tra que s’apropa a la realitat de dones pales-tines i israelianes. / Casal de Barri Poblenou.

FINS AL 31 DE MARÇMatí-Tarda Exposició Las imágenes inciertas, una

mostra de pintura a l’oli i altres treballs ar-tístics del pintor Jesús Meneses. / Centre cí-vic Sant Martí.

AVUI DIJOUS 17 DE MARÇ17:00Taller de ioga amb nadons, a càrrec de la

professora Lisa Howe, especialitzada en em-barassades i nadons. Practicar ioga amb elnadó afavoreix el vincle entre la mare i l’in-fant. / La Farinera.

DISSABTE 19 DE MARÇ18:00 El Club FNAC Kids de la botiga que té al

centre comercial Diagonal Mar prepara unphotocall especial en el marc del Dia del Pare./ Botiga FNAC Diagonal Mar.

DISSABTE 19 DE MARÇ19:00 Partit d’handbol entre el Sant Martí

Adrianenc i el Lleida Pardinyes, corresponenta la 24a jornada de Primera estatal. / La Ver-neda.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Proposta entorn de l’univers literari del’escriptor Miquel Obiols. Activitatgratuïta per a infants majors de qua-tre anys. / Biblioteca El Clot.

Llibres a escenaUn full en blanc

Avui dj. 17 de març a les 18:00

El club de lectura de Sant Martí debatràavui sobre la novel·la de Rosa Monte-ro, Historia del rey transparente. Mo-derarà Fernando Muñiz. / Sala 606 Cen-tre Cívic Sant Martí.

Club de lecturaHistoria del rey transparente


El grup britànic actua a la Sala Razz-matazz per presentar-hi el seu nou tre-ball, English Graffiti. / Razzmatazz.

ConcertThe Vaccines


El Júpiter viatja fins a terres tarrago-nines per enfrontar-se contra el Mo-rell, corresponent a la 31a jornada delliga de Tercera.

Partit de futbolMorell-Júpiter

Dg. 20 de març a les 12:30

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 15 | líniasantmartí.cat17 març 2016

| 16 líniasantmartí.cat 17 març 2016 Pròxima edició: 31 de març

Sant marti 86

Documents

Transcript of Sant marti 86