Vicent Estellés

David Avia Rosaleñ

Paloma Boix Gutiérrez

4t ESO A

Informació sobre Vicent Estellés      Vicent  Estellés  va  nàixer  el  4  de  setembre  de  1924  a  Burjassot,  i  va  morir  a  València  el  27  de  març  de   1993.  Era  un  periodista,  escriptor   i,  un  dels  més  importants  poetes  del  segle  XX.

     Les  obres  més  representatives  del  gran  poeta  Estellés,  fou  La  clau    que  obri  tots  els  panys,  Horacianes,  Hotel  París  i  Llibre  de  meravelles,  aquesta  última  potser   la   seua   obra   més   coneguda.   Els  versos  d’Estellés  són   apassionats   i  rotunds,  i  incorporen  la  llengua  utilitzada  per  la  gent  del  carrer  i  formes  poc  habituals  en  la  poesia  de  tradició  culta.

   La  poesia  de  postguerra  fou  el  primer  gènere  a  recuperar-­‐se  després  de  la  guerra.  En  aquest  període  podem  distingir-­‐hi   tres  línies  bàsiques;   la   poesia  de   tradició   simbolista,   la   poesia   d’avantguarda,   i   la   poesia   realista,   aquest  últim  període  entre  el  1959   i  1968   va   ser   un   corrent  que  pretén   inserir   el  treball  intel·lectual  i  literari  en  el  procés  de  recuperació  cultural  i  nacional,  i  que  propugna  el  realisme  com  a  arma  contra  el  franquisme.

     Els  temes  més  freqüents  en  la  poètica  de  Estellés  són  el  sofriment,  la  fam  i  la   misèria   de   la   postguerra,   la   mort,   l’amor,   l’erotisme   i   el   sexe   viscut  d’amagat,  la  realitat  de  la  vida  quotidiana,  amb  les  seues  misèries  i  les  seues  xicotetes  grandeses,   i   la   identitat   cultural  del  poble;  mirat   des  de   diferents  punts  de  vista,  l’ironia,  el  compromís  i  la  denuncia    social.

     La   Xigura  d’Estellés  té   una   gran  importància   al  món   literari  valencià   i  les  seues  obres  tenen  molt  de  valor,  ja  que  va  ser  ell,  el  principal  renovador  de  la  poesia   valenciana   contemporània.   Vicent,   va   contribuir   a   recuperar   i  digniXicar  l’ús  de  la  nostra  llengua.        No  hi  ha  pràcticament  ningú  premi  literari  català  d’importància  que  ell  no  haja   rebut.     És   un   dels   poetes   contemporanis   més   destacats   en   llengua  catalana,  es  universalment  reconegut.

Amor i amorAmor  i  amor  quan  plou  i  quan  fa  sol,  amor  quan  és  de  dia  o  és  de  nit,i  a  la  taula  i  al  llit,  al  primer  crit,i  l’oli  socarrant-­‐se  en  el  cresol.

L’amor,  que  és  una  pena  i  un  consol,un  desembre  plujós  i  abril  Xlorit,

atrevit,  enardit  i  decidit,que  tot  ho  té  i  ho  dóna  i  tot  ho  vol.

Plou  i  plou  en  Xiníssimes  agulles,  plou  i  plou  en  la  brossa,  en  el  terrat,plou  i  plou  en  la  roba  i  en  les  fulles...

D’amor  de  cap  a  peus  vinc  amarat,d’amor  i  de  furor  quan  et  despullesvora  el  llit  on  t’espere  despullat.

Vicent  Estellés

     En  aquest  poema   de   Vicent  Estelés,  “Amor  i  amor”  forma   part  d’una  gran  obra  anomenada  L’amant  de   tota   la  vida  (Obra  Completa  7).  Quan  llegim  aquest  poema  podem  saber  que  el  tema  que  tracta  és  l’amor  cap  a  la  vida,  i  si  ens  posem  a  analitzar-­lo,  en  aquestos  versos  podem  probar-­hi  diversos   recursos,  com   la  metàfora  “Plou  i  plou  en  Jinissimes   agulles”   ja  que  sustitueix  gotes  d’aigua  per  agulles;  també   s’observa  paralelisme  en  un  paràgraf  “Plou  i  plou”;  ennumeracions  “Atrevit,  enardit  i  decidit”  “En  la  brosa,  en  el  terrat,  en  la  roba  i  en  les  fulles”;  també  trobem  dits  com  “a  la   taula   i   al   llit   al   primer   crit”   i   per   a   Jinalitzar   una   frase   feta   “un  desembre  plujos  i  abril  Jlorit”.

Conclusió.      Va  aportar  més  que  ombres,  va  aportar  llums,  ja  que  va  patir  diversos  assetjaments   públics,  no   obstant   això,   l'obra   d'Estellés   va   sobreviure  sana  i  estàlvia  durant  molt  de  temps  a  tots  els  conXlictes  polítics  del  dia  a   dia.   Això   va   ser   precisament   perquè   Estellés,   a   pesar   del   seu  compromís  polític,  no  va  voler  divulgar  mai  la  seua  ideologia  política.  

  Ell   és   un   poeta   vital   i   apassionat   que   retrata   admirablement  l'existència   quotidiana.   Després   d'una   greu   i   llarga   malaltia,   Vicent  Andrés  Estellés  va  morir  a  València  el  27  de  març  de  1993,fou  el  primer  dels   quatre   poemaris   que   van   veure   la   llum  durant   les   dècades   dels  anys  cinquanta  i  dels  seixanta.

INTEL·LIGENTAPASSIONATCULTEEXPRESSIU

TREBALLADORVALENCIÀ