Viatge mar enllà

De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona

DE VIATGE MAR ENLLÀCentre de Recursos Educatius del Mar

Pag.1

PREÀMBUL

Viatjar és una activitat que tothom fa o ha fet per motius molt diversos: per plaer com a

turista, d’emigrant, per feina... per la qual cosa pensem que els visitants potencials poden

sentir-se molt identificats amb la temàtica. Viatjar, també, implica canvi, implica risc,

sofriment i plaer. Però sobretot implica aventura, llibertat i oportunitat... i d’aquí l’atracció

del tema.

L’exposició s’estructurarà en quatre àmbits: un d’introductori, un altre sobre la

preparació del viatge, un tercer sobre el viatge en sí i el darrer sobre com el viatge

transforma persones i societats. L’objectiu no és explicar un viatge concret de principi a

fi, perquè és difícil reunir objectes que exemplifiquin cada pas d’un mateix trajecte, sinó

casos que simbolitzin cada àmbit, sense més continuïtat. És a dir, pretenem fugir d’un

recorregut històric lineal així com del temàtic que voldria explicar tota mena de viatges.

Pretenem que l’exposició esdevingui un conjunt de pinzellades sobre què representa

viatjar en vaixell a partir d’un apropament emocional i del valor simbòlic de les col·leccions

que s’hi exposen.

Cada viatger porta un tipus d’equipatge adequat a la travessia que emprèn i, evidentment, determinatper l’època en la qual ha marxat. Algú que viatja per plaer no porta la mateixa maleta que qui ho fa per

emigrar i les maletes d’avui no tenen res a veure amb els baguls de far 150 anys, per posar un exemple.

De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.2

ÀMBIT 0: PER QUÈ VIATGEM?

Per què tenim tanta necessitat de viatjar?Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que, des dels inicis de la història,han marxat a la recerca de nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on treballar,on comerciar...

Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat.Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi haviatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics,recreats en la literatura, el cinema o la música... i al final de la nostra vida ens esperal’últim viatge.

Però què significa viatjar realment? Diversos escriptors han resumit què significa viatjarper a ells. Alguns ho han fet des d’un punt de vista positiu i d’altres donant a entendrel’absurditat de tant moviment. Heus aquí alguns exemples:

1. Notre nature est dans le mouvement ; le repos entier est la mort.La nostra natura està en el moviment. El repòs absolut és la mort.

Blaise Pascal (1623-1662).

2. Dites, qu’avez-vous vu ?Digueu, què heu vist ?

Charles Baudelaire (1821-1867).

3. Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis delmón.

Santiago Rusiñol (1861-1931).

4. Se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte.Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d’on es parteix.

Miguel de Unamuno (1864-1936).

5. I travel not to go anywhere, but to go. I travel for travel’s sake. The great affair is tomove.Jo no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s.

Robert Louis Stevenson (1850-1894).

6. Viajar es una buena forma de aprender y de superar miedos.Viatjar és una bona manera d’aprendre i de superar les pors.

Luis Rojas Marcos (1943).

7. Le vrai voyage ce n’est pas de chercher des nouveaux paysages mais un nouveauregard.El veritable viatge no consisteix a buscar nous paisatges, sinó una nova mirada.

Marcel Proust (1871-1922).


ÀMBIT 1: PREPARANT-NOS PER VIATJAR

Tot viatge s’inicia amb uns objectius que seran diferents per a cada persona que l’emprèn,malgrat convisquin en el mateix vaixell.

Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a la destinació escollida;hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui fa del viatge el seumitjà de vida.

Què significa preparar un viatge per mar? Què es necessita? Qui en són els protagonistes?Preparar un viatge és una experiència col·lectiva però també individual: triar una destinaciói un vaixell que respongui a les necessitats del viatge; dotar-lo de la tripulació quegaranteixi l’arribada a bon port; preparar-se material i mentalment per afrontar unaexperiència plena d’incertesa...

TRIAR I PREPARAR EL VAIXELL:

A cada viatge, un vaixell

Les diferents necessitats que una embarcació ha de satisfer han portat a l’aparició d’unagran varietat de formes i tipologies de vaixells: vaixells llargs i estrets, que busquen lavelocitat, vaixells panxuts amb unes bones bodegues per transportar-hi tanta càrregacom sigui possible, vaixells àgils i maniobrables, destinats a l’exploració de nous territoris,hotels flotants per a passatgers que van de vacances...

Models de diferents vaixells. MMB


LA PREPARACIÓ MENTAL

Superar les pors

La visió del mar com a medi hostil desperta fantasies i angoixes que han alimentat lapor dels qui el travessen. Avui com ahir, hi ha situacions amb les quals, qui viatja permar, no es voldria trobar ...

Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; laseva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seu cos erade la mateixa mida que el nostre; la seva pell era molt blanca i elsseus cabells, llargs i negres, li queien per darrera l’esquena. Quans’ha submergit, els mariners han vist, també, la seva cua.

Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar aquestadescripció en el seu quadern de bitàcola.Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit franès) - S.XIII.British Library

Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina, de HernandoGuillén, y toda la gente quedó sobre la tolda y se ahogaron catorceo quince personas y dos mujeres.

Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut el 24 denovembre de 1591.Exvot de la pollacra-goleta DariaJosep Pineda 1883 - MMB

Durant els últims anys ha anat creixent la inseguretat en la navegacióper la presència d’embarcacions de pirates armats que, sense capmena d’escrúpol, envaeixen i segresten vaixells i tripulacions. Els atacscorsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen tantembarcacions pesqueres com turístiques.

Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grupde pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, enaigües de l’Índic, el 6 de març de 2010.

Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que, enaquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20 peus degruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells, xais oporcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i ulls rutilantscom flames. Causa grans perjudicis a qui navega pels indrets ones refugia, llençant-se contra els vaixells i empassant-se tot el quetroba. I s’alça com un pilar per devorar a aquells que es troben alsvaixells.

Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet - 1819MMB


LA PREPARACIÓ DE LA TRIPULACIÓ

A bord de cada vaixell, els objectius i les aspiracions de cada una de les persones que hiviatgen són diferents. Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà ala destinació escollida; hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, quifa del viatge el seu mitjà de vida.

Al llarg del temps, les tripulacions als vaixells s’han nodrit de marins professionals, formats ales escoles de nàutica o que han après l’ofici a través de l’experiència; de voluntaris que hanvist en els viatges una oportunitat per fer fortuna o viure noves experiències, o d’individusforçats a embarcar-se i a viure en condicions molt semblants a l’esclavatge.

La vida a bord d’un vaixell sempre ha estat molt dura, tal i com queda palès en moltíssimstextos escrits per viatgers:

El que va a la mar per plaer és capaç d’anar al’infern a passar l’estona.

Proverbi mariner anglès del segle XVIII.

Aquel que enrola a su hijo como marineroharía mejor negocio haciéndolo aprendiz deverdugo

Proverbi mariner anglès del segle XVIII.

Cap home es farà mariner com a estratagemaper lliurar-se de la presó; perquè anarembarcat és com estar a presó, amb lapossibilitat a més de morir ofegat… un homea la presó té més espai, millor menjar igeneralment millor companyia.

Jame Boswell, The Life of Samuel Johnson,1791.

Siempre menesteroso y soportando todo tipode miserias y adversidades; teniendo elvientre hambriento y la espalda mojada yoyendo como se le llama -viejo perro-, -viejobribón-, -hijo de puta- y términossemejantes, que son frecuentes entre lagente de mar, pero que suponen una granpesadumbre para un anciano.

Diari d’Edward Barlow.

Mascaró El Ninot, del s.XIX, que representa un joveamb el títol de nàutica a la màMMB


Embarcar-se de bon grat

Marxar. Fer-se a la mar per deixar una vida que pesa, per conèixer món, per provar-se,perseguint l’aventura, per començar de nou... Aquestes han estat algunes de les raonsque han fet decidir molta gent a embarcar-se, sigui com a passatge o bé com a membresd’una tripulació.

Un exemple molt clar d’aquest desig d’embarcar-se cap a l’aventura sense tenir gensen compte els riscos és l’anunci que Ernest Shackleton va posar al diari quan buscavatripulació per anar cap a l’Antàrtida:

Dedicar la vida a la marViatja qui passa la major part del tempsde treball a bord d’un vaixell? Lestripulacions que, al llarg del temps, handesenvolupat la seva vida professional enel mar han viscut, sens dubte, situacionsi condicions molt especials marcades perles característiques de la seva feina, unad’elles, el moviment constant.

A galeres a remar!Hi va haver un temps en què lescondemnes es pagaven amb penes agaleres. Durant segles va ser habitualnodrir les expedicions de guerra,d’exploració i, en alguns casos també decomerç, de presidiaris i, quan eranecessari, fins i tot de gent arrencada ala força de tavernes i llars.

–Ésta es cadena de galeotes, gente forzada del rey, que va a las galeras.–¿Cómo gente forzada? –preguntó don Quijote–. ¿Es posible que el rey haga fuerza aninguna gente?–No digo eso –respondió Sancho–, sino que es gente que, por sus delitos, va condenadaa servir al rey en las galeras de por fuerza.–En resolución –replicó don Quijote–, comoquiera que ello sea, esta gente, aunque losllevan, van de por fuerza, y no de su voluntad.

Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1615.

Es busquen homes per a un viatgearriscat. Sou baix. Molt fred. Llargsmesos de foscor total. Perill constant.No es garanteix la tornada sans iestalvis.Honor i reconeixement en cas d’èxit.

Més de 5.000 homes van respondrea aquest anunci.

Dibuix d’una galera navegant amb les velesrecollides. Autor anònim - S.XVIIIMMB

Retrat d’un oficial a bord.Arxiu fotogràfic MMB


PREPARAR LA RUTA

Pels camins de la mar

Triar una destinació i el camí per arribar-hi. Quènecessitem? Informació sobre el lloc on volemarribar i una ruta segura que ens hi condueixi. Peròno sempre ha estat fàcil disposar de totes duescoses.

Els estudis teòrics a l’escola de nàutica escomplementen amb la formació pràctica durantels viatges. Al mar, damunt la taula delsnavegants, no hi falta una carta de navegaciósobre la qual anar traçant el rumb, elsinstruments de càlcul i de dibuix, un llibre de bitàcolaper apuntar diàriament la posició i les possibles incidències, i underroter de la costa per obtenir informació sobre el perfil geogràfic de lazona, els fons, les diverses senyalitzacions (fars, boies, ...) que hi ha, la senyalitzacióde perills...

Facsímil de l’Atles Català, de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, realitzat el 1375. En ell es mostrael món conegut en aquella època - MMB

L’Atles Català

Avui, quan preparem un viatge utilitzem una guia que ens explica que trobarem a cadaindret, com és la gent, quines són les tradicions del país...

En aquesta exposició hem volgut interpretar l’Atles Català com una guia de viatge delsegle XIV perquè no només representa el món conegut, sinó que explica, als viatgers,allò que trobaran en cada indret.

L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec delpríncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber delmón, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clarexemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del móndurant l’edat mitjana.

Quadern de Bitàcola- MMB


ÀMBIT 2: TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD

A bord d’un vaixell es treballa, es viu i se sobreviu. Bona part de les activitats de latripulació asseguren la navegació i el bon funcionament del vaixell. Però en el decursd’un viatge, tant passatgers com navegants han d’alimentar-se, tenir cura de la salut,distreure’s i passar-ho bé i, de vegades, enfrontar-se als perills, lluitar per la supervivènciai plantar cara a les adversitats.

La navegació

Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat elgran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cadacop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar.

Fins el segle XV la navegació, que sobretot es realitza pel Mediterrani, es fa vorejant lacosta. A partir que cal creuar l’Atlàntic i endinsar-se mar enllà, sovint cap a àreesdesconegudes, comença a fer-se urgent trobar un bon sistema per saber determinar laposició d’una nau. La manca de precisió en determinar la longitud i la latitud va durarmolts segles i va comportar gran nombre d’accidents.

Venint una nau d’Índies, venien dins tres pilots i tots tres portaven les seves cartes i altresinstruments ... i tots juntament prenent l’altura (del Sol) i fent el seu punt (posició a la carta)cada un. Sabuts els punts, l’un es feia cent llegües de la terra, i un altre quaranta-cinc, i unaltre va dir que pel seu punt anaven navegant per terra ...

Atribuït a Hernando Colón (1488-1539)

Abans de la invenció dels quadrants, quan l’instrument més utilitzat era la mira, no hi haviaun sol patró entre vint que no fos cec d’un ull pel fet de mirar diàriament al Sol per trobar laruta.

Kenelm Digby. Tactat de la natura dels cossos, 1687.

Arxiu fotogràfic MMB


Del grumet al capità

Marins, grumets, patges, remers, fogoners, maquinistes, capitans, oficials de totes lesgraduacions: llops de mar responsables de fer que els vaixells funcionin com una màquinasegura i eficaç gràcies a una combinació harmònica de coneixements i experiència.

Mariner es tengut de acolorar son senyor de la nau si li diu vilanía; è si li corre de sobre, lomariner deu fugir fins á proa, è deuse metre de lats de la cadena. E si lo senyor hi passa, ellli deu fugir de l’altra part; è si lo senyor lo encalça de l’altra part, pot se’n deffendre lomariner (...) que’l senyor no deu passar la cadena.

Llibre del Consolat de Mar. Capítol CLXV. Segle XIII.

… and in a stormy whether, ... being gotten up into the tops, there we must haul and pull,to make fast the sail, seeing nothing but air above us and water beneath us: and manytimes in nights so dark that we could not see one another, and blowing so hard that wecould not hear on another speak, being close to one another.

Y en las noches de tormenta (…) estando encaramados en lo alto de los palos debíamosamarrar rápidamente las velas, sin ver bajo nosotros otra cosa que el aire y el mar; y amenudo, las noches eran tan oscuras que no se podía ver a nadie y soplaba un viento tanfuerte que nos impedía oír al que teníamos al lado, aunque estuviera cerca (…).

Edward Barlow, capità de la companyia de les índies orientals, 1697.

Bendita sea la luz y la santa VeracruzY el Señor de la verdad y la santa Trinidad.Bendita sea el alma, y el Señor que nos la manda,Bendito sea el día, y el Señor que nos lo envía

Dios nos dé los buenos días, buen viaje,buen pasaje haga la nao, señor capitán y maestrey buena compaña amén. Así faza buen viaje, faza;muy buenos días dé Dios a vuestras mercedes,señores de popa y proa.

Gabiers enfilats a la verga d’un veler Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987. MMB

Lletania que utilitzaven els grumets que cantaven l’hora en la guàrdia de matinada enels velers del segle XVII


La mar en conflicte

La mar, igual que la terra ferma, és escenari de conflictes permanents que afecten elsviatges, tant si aquests s’han organitzat per a la confrontació com si la confrontació hasorgit durant la travessia.

Frases projectades:

La fragata, que fingia fugir, ens donaval’esquena i ens ho posava molt fàcil per saltar al’abordatge, ja que la maniobra d’una galeraque vol atacar-ne una altra és dirigir cap a lapart posterior de la nau, que és el costat mésdèbil, la seva part davantera, on té tota la sevaforça i la seva artilleria; procura enfonsar la sevaproa, fa foc amb cinc peces de canó i a la vegadaes puja a l’abordatge.

Jean Marteilhe, Memòries d’un galiot delRei Sol, 1571.

De les racions a la carta

Què i com menjar quan es viatja per mar. Heus aquí una preocupació constant en lesllargues travessies per l’oceà. Conservar els aliments que s’embarcaven i distribuir-losentre els viatgers intentant observar els hàbits adquirits a terra en circumstàncies moltespecials.

La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habíandevorado toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado enorines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda.(...) Frecuentemente quedó reducida nuestra alimentación a serrín de madera como únicacomida, pues hasta las ratas, tan repugnantes al hombre, llegaron a ser un manjar tan caroque se pagaba cada una a medio ducado.

Antonio Pigafetta (1491 - 1531). Cronista d’Índies.

Per esmorzar se’ls hi donarà escudella sola, bacallà sol o dues sardines, sense vi; al migdiavuit unces castellanes de carn d’olla amb la seva corresponent minestra, i per tot el viatgese’ls hi donarà tres pipes regulars de vi.

Contracte de tripulació del bergantí La Resolució, 1788.

Ara el que més mengem és carn: bistec de foca, estofat de foca, bistec de pingüí, estofat depingüí.

Greenstreet, cuiner de l’expedició d’Ernest Shackleton al pol Sud, 1915.

Fragment del quadre Batalla de LepantAntonio de Brugada. 1850

MMB


Mal de mar

Des de prevenir accidents a lliurar els viatgers del «mal de mar», salvaguardar la salutdels viatgers durant les llargues travessies ha constituït sempre un repte, que s’haafrontat bé amb remeis casolans bé amb avenços de la indústria farmacèutica.

También hay ... piojos y tan grandes, que algunos se almadían (se marean) y vomitanpedazos de carne de grumetes... Tiene (el navío) grandísima copia de volatería decucarachas, que aquí llaman curianas, y grande abundancia de montería de ratones, quemuchos de ellos se aculan y resisten a los monteros como jabalíes».

Eugenio Salazar (1530 – 1602). La mar vista por los mareados, 1573.

«.. la extraña vida de aquellas marítimas casas adonde lo más del tiempo maltratan laschinches, roban los forzados, enfadan los marineros, destruyen los ratones y fatigan lasmaretas».

Miguel de Cervantes. El licenciado Vidriera. 1613.

I tantes desgràcies!

Com un catàleg il·lustrat de «desgràcies marítimes», la majoria d’incidents que hanposat en perill aquells que viatgen han estat plasmats pels mateixos protagonistes enexvots que, fins no fa gaire anys, varen omplir les esglésies costaneres.

Lleure a bord

A bord dels antics velers el lleure estava molt vinculat al joc i a petites manualitats. Lescompanyies dels primers grans transatlàntics comencen a buscar entreteniments pelpassatge de primera i segona classe: biblioteques, balls, jocs a coberta... El punt culminantd’aquests viatges de plaer es dóna en els creuers, concebuts com a hotels de vacancesflotants.

Diversos exvots de la col·lecció de l’MMB

De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona

ÀMBIT 3: I EN ARRIBAR, QUÈ?

Què hi ha al final d’un viatge? Si el viatge és productiu suposa un canvi, de vegadesindividual, de vegades que afecta tota la societat. Els viatges ens han ajudat a construirla imatge del món, a conèixer com és de diversa la natura i les persones que poblem elplaneta. Com un immens trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquestretrat, una història que serveix per conèixer millor l’altre.Quan acabem un viatge, som diferents.

El final de la travessia

Arribar a un nou port és el final d’un viatge i el principi d’un altre: del moure al commoure. Iés que un viatge va més enllà del trajecte i del canvi de paisatge. Suposa, també, iniciar uncamí d’aprenentatge, d’assimilació i de canvi personal.


Pag.12


Viatge mar enllà

Documents

Transcript of Viatge mar enllà