ACTIVITAT: COM I QUÈ DIUS ?

AMB LA MATÈRIA !

La matèria primera és necessària per a la realització d’una obra. El material és la condició per l’existència de l’escultura i la forma és qui li dóna raó de ser. No podem imaginar la forma sense la matèria o al revés. L’una depèn de l’altra. La forma depèn del material que la defineix i influeix en la manera de treballar i en el que es vol expresar.

Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa, va néixer un moviment pictòric de tendències abstractes i gestuals, anomenat informalisme. Dins aquest moviment i en paral·lel a l’expressionisme abstracte estatudinenc, en van sorgir diferents estils: l’abstracció lírica, l’art brut, la nova escola de París, la pintura matèrica…

Algunes de les característiques d’aquest corrent són:

• Gust per la matèria, la taca, el gest, l’atzar, l’experimentació… • Es dóna més importància a la composició que al tema. • S’utilitzen noves tècniques: el grattage, el collage i el frottage. • S’utilitzen nous materials: el guix, la grava, la fusta… • Es repeteixen temes relacionats amb els sentiments de l’artista, les emocions, els

estats d'ànim...

ACTIVITAT. Treballarem amb la forma, el color i la composició. Ho direm amb la textura, i expresarem les nostres emocions. És un treball interior, individual, on agafarem de referents el treball dels informalismes matèrics i l’obra exposada a classe de l’artista Carlets.

Referents artístics: Carlets, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart...

Objectius

• Emprar els elements bàsics del llenguatge plàstic tridimensional, per tal que permetin a l’alumne/a , a entendre i actuar amb la forma bi i tridimensional i l’espai.

• Planificar i seguir, de manera activa i responsable, processos de treball d’acord amb una proposta fixada, seguint les diferents fases de treball.

• Valorar el comportament del material com a desencadenant del projecte tridimensional i determinant metodològic.

• Operar amb diferents metodologies d’actuació creativa i de recerca plàstica en l’espai, i descobrir les seves possibilitats expressives i comunicatives.

• Descobrir que el procés, en la creació plàstica tridimensional, pot esdevenir obra per si mateixa.

• Emprar amb propietat la terminologia pròpia de la matèria, pel que fa a materials, eines i tècniques, per aplicar-la en l’anàlisi d’obres artístiques reconegudes, en el treball propi, i en el dels companys.

COM I QUÈ DIUS? TEMA: LES EMOCIONS TÈCNICA: ADDICIÓ DE MATERIAL MATERIAL: PASTA DE PAPER MIDES: A ESCOLLIR Material: Capsa de sabates Diferent tipus de paper i cartró Cola blanca (també podem afegir gesso, blanc d’Espanya o farina) Pigments o pintura acrílica Textures o formes per a fer les textures

La pasta de paper que es fa servir per a modelar és una barreja de polpa de paper escorreguda i cola. Pots utilitzar qualsevol tipus de paper, els més usuals són:

• paper de diari . És fàcil de triturar. L’acabat serà gris o dolorejat, segons el color dels fulls.

• Cartró de les oueres. No és tan fàcil de triturar, però té un acabat més texturat. Normalment el trobarem de color gris o rosat.

• El paper higiènic. És molt fàcil de triturar i té un acabat llis i blanc marfil. Per donar riquesa plàstica podem colorejar la pasta amb pigments o pintura plàstica. També podem incorporar elements (fibres, fulles, diferents tipus de papers...) per donar textura i ajudar-nos a explicar un concepte. A la pasta hi podem afegir càrregues (gesso, blanc d’Espanya, farina...) per a fer una barreja més plàstica, més moldejable. Es treballa per addició de material, que vol dir que s’hi afegeix material, cosa que comporta un augment del volum, una variació de la forma i del seu pes inicial. Procés de treball de la pasta de paper:

• Mullar el paper unes hores. • Triturar-lo, manualment o bé amb una batedora elèctrica. • Escórrer l’excés d’aigua acumulada. • Afegir-hi els pigments i/o càrregues. • Afegir-hi la cola blanca, és el que dóna consistència a la pasta. Un cop està seca,

s’endureix i es torna transparent. A partir d’aquí ja podem començar a treballar la massa. Per si sola, aquesta massa no té molta consistència, per això és recomanable treballar-la amb un motlle. Nosaltres utilitzarem una capsa de sabates com a motlle, ja que el resultat final de l’obra serà un relleu. Perquè no s’enganxi la pasta de paper a les parets de la capsa de sabates, hi posarem un desentmotllant, com ara oli o sabó. Omplirem la capsa (3cm) amb la pasta, tenint en compte el disseny que hem escollit.

Treballarem les emocions, incorporant textures amb les tècniques del collage (enganxar sobre el suport diferents materials), el frottage i el grattage ( raspats i fisures). També pensem amb la policromia com a recurs expressiu. Quan la pasta de paper estigui seca, ja podem treure el relleu de dins la capsa de sabates, que ens haurà fet de motlle perdut. Al final del taller exposarem els nostres treballs a la classe i obrirem un debat entre els companys, valorant com ha anat l’activitat.

Temporització (sessions de 2 hores =6 hores)

• 1ª sessió. Plantejament del projecte i preparació de la pasta . • 2ª sessió. Creació del relleu. • 3ª sessió. Desentmotllar el motlle i comentar el treball en grup.