Sóc únicPàgines 14 i 15 Llegim / Què hem entés Pàgines 16, 17, 18 i 19

EscrivimPàgines 20 i 21 Diguem la nostraPàgina 22 Coneixem la llenguaPàgines 23, 24 i 25 Mou el pensamentPàgina 26 Aconsegueix el reptePàgina 27 Per a acabarPosa en pràctica, Emprén, ReflexionaPàgines 28 i 29

• Audició i comprensió de textos orals (cançó...) i realització d’inferències. P• Reflexió a través d’una cançó sobre la pròpia personalitat. V • Lectura atenta, comprensió i valoració de textos escrits (text narratiu). P• Valoració i reconeixement de conductes altruistes. V• El camp semàntic. C• Identificació de paraules que pertanyen a un camp semàntic. P • La fitxa personal: estructura i funció. C• Anàlisi i redacció d’una fitxa personal. P • La descripció. C• Anàlisi i producció de textos descriptius orals. P • Identificació i classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles. P• L’oració. Components de l’oració. P • Ús de la rutina de pensament «Deu vegades dos» per a descriure un quadre, un objecte

o una imatge en profunditat, més enllà de la primera impressió. P • Iniciació en l’ús de les TIC com a instrument d’aprenentatge per a crear un concurs de

televisió. P • Anàlisi i comprensió de l’anunci d’una revista escolar. P• Posada en pràctica de solucions pròpies davant de problemes que afecten el grup

classe. P• Gust per participar en activitats col·lectives. V

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): Rúbrica d’avaluació de la unitat Pàgina 99. Fitxes d’avaluació de la unitat Pàgines 148-149. Rúbriques d’habilitats generals Pàgines 114-129.

Una escola per a tots• Adaptació curricular

bàsica (MC): Pàgines 4-9. Fitxes d’ampliació (MC): Pàgina 76.

• Compte,detectem-hoatemps (POD): Pàgina 28.

Cultura del pensament• Rutina de pensament Deuvegadesdos(LA): Pàgina 26.

Creativitat• Tasca integrada (LA): Pàgina 27.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia

cooperativa a l’activitat 6 (LA): Pàgina 19.

Emprenedoria• Emprén (LA): Pàgina 29

Valors per a una nova societat• Justícia i solidaritat, a les activitats

5 i 13 (LA): Pàgines 18 i 22.

Competències• Posa en pràctica (LA): Pàgina 28.• Fitxes Competències (MC):

Pàgines 2-23.• Activitats competencials (POD):

Pàgines 31, 32 i 34.

Intel·ligències múltiples• Activitats d’IM (LA):

I. Intrapersonal pàgines 21 i 29. I. Musical pàgina 15. I. Visual i espacial pàgina 27. I. Interpersonal: pàgina 18 i 27.

• Activitats d’IM (POD): Pàgines 30, 32 i 34

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI:

llibre digital interactiu, activitats complementàries, etc.

• Activitats interactives: la fitxa personal (LA). Pàgina 21.

• Àudios (LA): Pàgines 15 i 28.

1Sóc únic

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

MC: material complementari. POD: Programació i orientacions didàctiques. LA: Llibre de l’alumne. IM: intel·ligències múltiples.

CONTINGUTS

52

1. Comprendre textos de tipologia diversa obtenint-ne informació rellevant i elaborant una interpretació per a traure conclusions pròpies. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

2. Distingir i classificar les paraules en funció del camp semàntic al qual pertanyen, i així enriquir el vocabulari personal. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Reconéixer els elements d’una fitxa personal i elaborar-ne una aplicant de forma integrada les seues principals característiques gramaticals i estructurals. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Entendre i elaborar textos descriptius orals aplicant els recursos i l’estructura adient per a poder expressar el missatge amb coherència i cohesió. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Utilitzar els coneixements sobre la separació sil·làbica i la funció de la síl·laba tònica per a assegurar millor la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

6. Aprendre a reconéixer l’oració i els seus components per tal d’emetre missatges estructurats i intel·ligibles i facilitar, així, la comunicació amb la resta de persones. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Introduir-se en el coneixement sobre un mateix i els aspectes positius de la personalitat per a conviure en societat reflexionant sobre les pròpies qualitats i sobre els valors per a relacionar-se amb els altres mostrant empatia. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

8. Utilitzar les TIC per a comprendre el missatge d’una cançó valorant-les com a font d’informació, comunicació i aprenentatge. (Tractament de la informació i competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal-Musical)

9. Crear un concurs de televisió a partir d’un guió i de la combinació de recursos i tècniques diferents valorant la utilització de diferents mitjans així com el treball en grup. (Cultural i artística / Intel·ligència interpersonal)

10. Desenvolupar capacitats emprenedores davant un problema posant en pràctica idees pròpies i dels altres com a font de dinamització social i com a mitjà per a compartir idees i esforços. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en clau de competències/Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre i extraure informació rellevant de produccions escrites.

• Tindre capacitat per a distingir les paraules en funció del camp semàntic al qual pertanyen.

• Conéixer l’estructura d’una fitxa personal.

• Produir textos descriptius orals amb coherència, respectant la seua estructura i aplicant les regles ortogràfiques.

• Localitzar la síl·laba tònica sabent que pot ocupar diferents llocs en les paraules.

• Identificar oracions simples.

• Definir els conceptes de subjecte i predicat i identificar-los en l’oració.

• Reflexionar sobre les qualitats positives en ell/a mateix/a i en els altres per a contribuir a fer realitat un món millor per a tots.

• Utilitzar les TAC de manera eficient i responsable per a la cerca i tractament de la informació i com a instrument d’aprenentatge.

• Desenvolupar l’esperit emprenedor, el sentit crític, la iniciativa personal, la creativitat i la col·laboració amb els altres com a requisits indispensables per tindre èxit en l’activitat emprenedora.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

• Expressa el sentit global de textos narratius.

• Respon a preguntes sobre dades i idees explícites al text.

• Dóna respostes correctes a les preguntes referides al text.

• Reconeix el significat comú d’un camp semàntic.

• Redacta una fitxa personal de forma coherent per a crear un missatge intel·ligible i correcte.

• Coneix la finalitat i l’estructura d’una fitxa personal.

• Realitza descripcions orals usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.

• Distingeix la síl·laba tònica de la síl·laba àtona i divideix una paraula en síl·labes.

• Divideix les paraules correctament en totes les formes possibles.

• Reconeix la importància de l’ordre en els elements d’una oració perquè esta siga coherent.

• Identifica les oracions simples.

• Identifica els components d’una oració.

• Completa oracions a les quals els falta el subjecte o el predicat.

• Identifica les qualitats positives en ell/a mateix/a i en les altres persones. • Utilitza les TIC per a dur a terme diverses activitats en situacions

d’aprenentatge individual o col·lectiu.

• És capaç de consultar diferents fonts de suport informàtic per a obtindre dades i informació per a dur a terme treballs.

• Pren iniciatives davant problemes per a poder buscar solucions.

• Aplica la creativitat per a trobar solucions a una situació plantejada.

• Contribueix a una bona comunicació, compartint informació, respectant els punts de vista dels altres i oferint retroalimentació de forma constructiva.

53

Unitat 1 Sóc únicCL

AU

S PE

R A

MO

TIVA

RCO

MPT

E, D

ETEC

TEM

-HO

A T

EMPS

!

Per tal de poder preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguen sortir respecte al contingut i a la metodologia de la unitat, podem fer ús de diverses propostes.

a. Per a millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita (fitxa personal):

– Lectura cooperativa: repartir la lectura de la unitat per a cada grup i establir rols: dos lligen, el tercer mem-bre del grup fa un resum del que han llegit i el quart en fa una valoració. Es pot deixar temps perquè els alumnes es preparen la lectura a casa.

– Suggerir la lectura prèvia del text de Pasqual Alapont, La meua familia i jo, als alumnes que es crega con-venient. Recomanar que es fixen també en les preguntes de durant la lectura i el vocabulari del marge. Poden anotar aquelles paraules o expressions que no hagen entés.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre la fitxa personal (pàgines 4 i 5).

b. Per a identificar els components de l’oració i les paraules agudes, planes i esdrúixoles:

– Construïm oracions en grup: es reparteixen 10 oracions per grup i s’estableixen rols per a cada membre: uns identifiquen el subjecte i el predicat de les oracions. Quan acaben, passen les oracions als dos altres membres del grup. Els altres dos companys valoren la faena i detecten possibles errors, que es comenten amb tot el grup.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre l’estructura de l’oració (pàgines 8 i 9) i la identificació de paraules agudes, planes i esdrúixoles (pàgines 6 i 7).

c. Per a aprendre o consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

– El banc del temps: escriure a la pissarra o en un lloc visible una llista de tasques que vulguem treballar com a preparació prèvia als continguts de la unitat. Per exemple: lectura i comprensió de textos narratius, parlar en públic, escriptura de fitxes personals, etc.

– Proposar als alumnes que cadascú s’apunte allà on pense que se li done millor.

– Organitzar racons de treball: mesclar els alumnes per tal que els uns puguen ajudar els altres.

– A partir del títol Sóc únic, dialogar sobre el valor que es transmet: la con-figura ció de la pròpia identitat. Preguntar als alumnes què els suggereix el títol i la imatge inicial. Guiar-los en les propostes orals amb preguntes que permeten descriure les persones de la imatge: Quants anys creus que te-nen? Quin curs po den fer? Com van vestits? Quina època de l’any pot ser? On es troben? Què fan?

– Presentar el repte de la unitat: crear un concurs de televisió. Explicar que a totes les unitats es plantejarà un rep-te. En esta unitat, crearan un concurs televisiu de tipus lingüístic. L’objectiu és practicar la presentació personal.

– Visualitzar la cançó dels Súpers per tal de potenciar el debat i la reflexió sobre la pròpia personalitat.

Text de l’àudio Per a començar:

«El meu nom és Nahla, tinc 11 anys i visc als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf. La meua llengua és el hassaniyah i a casa som sis germans. Este estiu he tingut la gran sort de poder passar les vacances a casa d’una família de la Comunitat Valenciana que m’ha acollit durant dos mesos, tal com fan moltes famílies del vostre país.

[…] la meua terra és el Sàhara Occidental, però molts dels sahrauís, aproximadament uns 175.000, vivim a la veïna Algèria. Ens hi vam instal·lar fa més de trenta anys per a fugir dels bombardeigs i la guerra amb el Marroc.

Havien de ser uns camps de refugiats provisionals, però encara estem ací, esperant poder tornar algun dia a casa nostra!»

Generalitat de Catalunya, La Nahla i la família Riera. Històries d’aigua (fragment)

Pàgines14 I 15

54

http://links.edebe.com/um

Unitat 1

– Llegir el títol de la lectura i observar les il·lustracions. Formular preguntes que permeten establir hipòtesis a partir del títol. Com deu ser la família del xiquet? Com serà la relació entre ells? Tota la família tindran carac-terístiques especials? Com és el protagonista? Com el descriuries?

– Llegir la lectura La meua família i jo seguint els passos següents: 1. Lectura silenciosa individual, per a fixar-se en els signes de puntuació, en les intervencions dels personatges i

en aquelles paraules que presenten certa dificultat. 2. Lectura en veu alta per part d’algun alumne/a segons les indicacions que done el mestre/a: per exemple, pot

llegir un paràgraf cada alumne/a.

– Detectar quines són les paraules que els alumnes desconeixen i explicar-ne el seu significat. Activar el vocabu-lari formulant preguntes com ara: Quines paraules no sabeu què volen dir?

– A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text: psicòlogat, càpsula i retoli i la bafarada del marge Què creus que els demanarà la psicòloga?

– Activar el vocabulari fent preguntes com: Quines paraules no coneixeu? A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text: psicòloga, càpsula i rètol.

– Parar la lectura al final dels paràgrafs que indique el mestre/a i formular preguntes de comprensió del text. En finalitzar la primera pàgina: Què els ha demant la psicòloga? A qui ha dibuixat primer el protagonista? I després? Com t’imagines al protagonista

– En finalitzar la primera pàgina: Què ha passat hui a classe?

– Al final de la lectura: Com són la família del protagonista? A qui creus que s’estima més??

– Abans de resoldre les activitats del llibre, demanar als alumnes que expliquen el contingut del relat en veu alta.

– Realitzar les activitats 1 i 2 del llibre individualment.

– A l’hora de realitzar l’activitat 2, proposar als alumnes que descriguen les imatges dels diferents compo-nents de la família i preguntar-los quin personatge els sembla més simpàtic i per què.

Propostes per a abans de llegir

Propostes per a fer durant la lectura

Propostes per a després de llegir

Llegim

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1

55

Pàgines16 I 17

AC Activitat complementària

Un dia en la vida de les germanes Rosseti

▪ Demanar als alumnes que s’imaginin que són una de les germanes Rosseti i que les seves cames són tisores. Explicar com seria un dia de la seva vida des que es lleven fins que se’n van a dormir: quins són els seus hàbits d’higiene, com s’alimenten, com es desplacen, com van vestides, com és casa seva, quines activitats extraor-dinàries poden fer...

Solucionari

El camp semàntic

Com dinamitze l’aula?

– Llegir individualment la pregunta de l’apartat «Ens expressem» i dialogar per a justificar per què s’ha inventat este veí i no un altre.

– A l’hora de començar a treballar el camp semàntic, llegir cada alumne el text de l’activitat d’apre­nentatge, de forma individual, i respondre en veu alta què tenen en comú les imatges. Són parts del cos.

– Explicar als alumnes que totes les paraules relacionades amb el mateix tema formen un camp se­màntic.

– Per a acabar, realitzar les activitats plantejades en el llibre de l’alumne.

1. Una xica. Psicòloga. Dibuixar els membres de la família.

2. Jaume: pare / Roser: tia / Manel: Protagonis­ta / Jordi: gos / Mare: la d’ulleres / Frederic: iaio..

3. Mare: baixeta / Roser: flaca com un abade­jo / Frederic: panxota i ull de vidre / Mane: musculós que semblava un superhome, amb el meu vestit espacial i un casc que te­nia la visera oberta.

4. Perquè no pensara la psicòloga que és el

germanet de Manel. / No valdrà si la psi­còloga es confonera.

5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. 7. Resposta oberta. 8. Roba: abric, calcetins, pijama. / Esports: pa­

tinatge, natació, dansa. / Maneres de ser: estrambòtic, divertit. / Trets físics: alt, prima.

9. Tinya. Fruites.// Armari. Roba. // Bròquil. Ma­neres de ser. // Gespa. Insectes.

Unitat 1Pàgines18 I 19

56

AC Activitats complementàries

Convivència amb la família

▪Dialogar a classe sobre la convivència amb la família a partir de preguntes com ara: Quins drets i deures creus que han de tindre cada membre de la teua família? Quin pot ser el comportament dels membres de la teua famía? I els teus?

▪Finalizar elaborant una llista d’activitats que poden desenvolupar estos veïns especials i poden ser motiu de queixa per a la resta de veïns del carrer.

Les paraules d’un camp semàntic

▪ Formant parelles, assignar a cadascuna un camp semàntic. Els alumnes han d’escriure el màxim nombre de paraules que pertanyen al camp semàntic en un temps determinat; per exemple, dos minuts.

Exemples de camps semàntics: mitjans de transport, flors, arbres de fulla caduca, instruments musicals, animals domèstics, mobles...

▪Llegir el camp semàntic assignat i els mots corresponents en veu alta per tal de comprovar les

IM Intel·ligències múltiples

Fitxes zoològiques

▪Triar un dels animals que apareixen citats a l’activitat 9 o algun altre que l’alumne/a vegi habi­tualment en el seu dia a dia, i fer­ne una fitxa il·lustrada explicant on viu, de què s’alimenta, si té relació amb les persones o no, com és el seu cos, com es reprodueix, etc.

Unitat 1

CB

AC

Solucionari

Unitat 1 La fitxa personal

Com dinamitze l’aula?

– Demanar als alumnes en quines situacions de la vida quotidiana s’han trobat que hagen de fer una fitxa personal. Per exemple, quan comencen una classe extraescolar o quan s’apunten a un curs, etc.

– Observar entre tots les fitxes personals d’Ismael i Laia. Dos alumnes les lligen en veu alta. A continuació, respondre oralment i entre tots la primera pregunta: Els dos s’han apuntat al mateix curs? No. Preguntar als alumnes com ho saben. A quin curs s’ha apuntat Ismael? On viu? On vivia abans? Quina és l’activitat que més li agrada? On viu Laia? Què és el que li agrada molt?

– Preguntar als alumnes en quines altres situacions els poden demanar omplir una fitxa personal i quin tipus d’informació conté la fitxa. Demanar quina altra informació podria aparéixer en una fitxa: adreça, telèfon...

– Llegir en veu alta la fitxa del senyor Pägueiras de l’activitat 11 i comparar la informació que dóna amb les fitxes d’Ismael i Laia.

– Llegir les fitxes personals de l’activitat 12 i comentar aquells aspectes que han estat ben treba-llats i els que cal millorar.

Unitat 1Pàgines20 I 21

10. Resposta oberta. 11. Resposta orientativa: alguns dels motius que

dóna el senyor Pägueiras per a apuntar-se

al curs de cuina són innecessaris. 12. Resposta oberta.

57

CB Activitat competencial

Sóc ... i em presente

Proposar als alumnes la situació següent: un intercanvi amb una altra família, de manera que ell passarà un mes de les vacances d’estiu amb esta família. Ell no els coneix i la família tampoc el coneixen a ell.

▪Presentar-se a la família, indicant el nom, l’edat, on viu, què estudia, quins esports li agraden, el seu menjar preferit...

▪Escriure la presentació que faria a la família de l’intercanvi.

AC Activitat complementària

Qui és el personatge

Presentar un personatge famós i endevinar qui és.

▪Escriure individualment el nom d’un personatge en una targeta.

▪Deixar les targetes en una caixa i un alumne/a n’agafa una a l’atzar i es presenta com si ell o ella fóra el personatge.

▪Endevinar, els companys de classe, de quin personatges es tracta.

Solucionari

Descrivim persones

Com dinamitze l’aula?

– A partir dels coneixements previs de l’alumnat sobre la descripció de persones, com la complexió, els cabells, els ulls, el nas, la boca..., així com dels diferents caràcters i qualitats, etc., elaborar una llista d’adjectius amb la finalitat d’activar el vocabulari que identifique cadascun dels trets físics i psicològics.

– Seguidament i amb la llista d’adjectius, elaborar la descripció d’un superheroi a partir d’alguna persona de la família.

13. Resposta oberta. 14. Resposta oberta.

Solucionari

Unitat 1Pàgina

22

58

IM Intel·ligències múltiples

Pintar superherois

▪Anar a l’aplicació «Pintar Superherois» i practicar la pintada de superherois del còmic amb una aplicació informàtica. Cada alumne/a tria un personatge i el pinta seguint el seu criteri.

▪Fer una exposició dels diferents dibuixos i comentar quins són els que han aconseguit una major originalitat i harmonia en la disposició dels colors.

http://links.edebe.com/q7243

CB Activitat competencial

Jugar a endevinar qui és qui

▪Cada grup busca un personatge valencià del món de la cultura, els esports, el cinema, la televi-sió..., segons crega que siga el personatge valencià de l’any; i en busca una fotografia a internet.

Per torns, la resta de grups poden fer preguntes per tal d’endevinar el personatge escollit. – Sobre l’aspecte físic: Té els cabells llargs?, la cara redona?, els ulls blaus?...

– Sobre la seua vida: És un pintor?, ha escrit contes?

▪Finalment, i una vegada hi hagen participat tots els grups, elaborar una descripció del personatge en el processador de textos i inserir-hi una fotografia que hagen trobat en internet.

▪Seleccionar entre tots el personatge valencià de l’any i explicar els motius de l’elecció. Poden res-pondre les preguntes següents: Què ha fet durant este any? Què ha aconseguit? Per què el que ha fet és important?

Solucionari

Unitat 1

AC

Unitat 1

Solucionari

Les paraules agudes, planes i esdrúixoles

Com dinamitze l’aula?

– Llegir les paraules de la llista de materials que necessita Ismael, pronunciant cada síl·laba separada-ment i amb més força la síl·laba tònica, per a així poder-la diferenciar de la síl·laba àtona.

– Observar que la síl·laba tònica la podem trobar en l’última, en la penúltima o bé en l’antepenúltima posició, i segons esta posició les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles.

– Llegir els alumnes paraules de l’activitat 14 en veu alta, pronunciant cada síl·laba separadament, a la vegada que la síl·laba tònica la pronuncien amb més força per tal d’identificar-la i classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

– A l’activitat 15, abans d’identificar la paraula intrusa de cada sèrie, identificar les altres paraules segons la posició de la síl·laba tònica.

– Activitat 16: ampliació.

15. Agudes: cavallet, activitat, retrat, colors, pin-tor. Pla nes: tinta, aquarel·la, bata, cartolina, quadres. Esdrúixoles: plàstica, tècniques.

16. Agudes: tassa. Planes: caneló. Esdrúixoles: festa.

17. Resposta orientativa: agudes de dues síl·la-bes (sentir, vostè...), planes de quatre síl·labes (arribaven, rovellades...), planes de tres síl·la-bes (passada, orelles...), agudes de tres síl·labes (bestial, espantós...).

Unitat 1Pàgina

23

59

AC Activitat complementària

Jugar a fer parelles de cartes

▪Formar parelles de cartes classificant les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

▪Fer dues baralles: una de 30 cartes amb paraules agudes, planes i esdrúixoles (10 de cada) i l’altra de 30 cartes amb les paraules aguda, plana, esdrúixola (10 de cada).

Practique la síl·laba tònica

▪Practicar la identificació de la síl·laba tònica.

▪Proposar als alumnes que per parelles busquen les pàgines web següents:

▪Realitzar les activitats proposades dialogant sobre quina és la síl·laba tònica de la paraula i com la classificarien, justificant la seua resposta.

▪Comprovar la resposta clicant en el lloc indicat.

http://links.edebe.com/45

http://links.edebe.com/s8

Solucionari

L’oració i els seus components

Com dinamitze l’aula?

– Llegir en veu alta les dues frases de la conversa i proposar als alumnes que indiquen quina és una oració i que expliquen per què.

– Proposar altres situacions de la vida quotidiana en què es formen frases que no arriben a ser ora-cions (xiquets que estan aprenent a parlar, missatges de mòbil mal construïts, etc.).

– Llegir en veu alta els esports que els agraden indicant-ne les dues parts: subjecte i predicat.– Després de llegir en veu alta els grups de paraules de l’activitat 18 i formar les oracions, provar

de formar-ne més, sempre que es puga, mesclant paraules dels diferents grups.– Llegir en veu alta les oracions de l’activitat 18 i preguntar als alumnes qui fa l’acció i què fa o

què passa? Indicar que la resposta a qui fa l’acció és el subjecte i el que fa o què passa és el predicat.– Activitat 22: ampliació. Fitxa d’ampliació (MC): pàgina 76.

18. La mestra porta ulleres. El meu iaio escolta la ràdio. L’avió aterrarà a les cinc. La mare llig el diari.

19. Subjecte: Jo, El paper, Els equips, Gemma, Ximo. Predicat: vaig a l’escola, és rogenc,

corren una carrera d’atletisme, canta una cançó, té mal de panxa.

20. Resposta oberta. 21. Resposta oberta. 22. Resposta oberta.

Unitat 1Pàgines24 I 25

60

IM Intel·ligències múltiples

Fer per a aprendre (i. intrapersonal)

▪Resoldre individualment les activitats proposades en el llibre i reflexionar sobre el propi aprenentatge.

AC Activitats complementàries

Oració maleïda

▪Inventar cada grup d’alumnes una oració. El primer alumne/a del grup diu una paraula. El següent diu la paraula anterior i n’afegeix una altra i així fins a construir una oració entre tots.

▪Si ho considera el mestre/a, els alumnes poden escriure les paraules per a recordar. Però si l’activitat és oral, quan un alumne/a no recorda les paraules dels seus companys, passa a l’ultima posició del grup per a poder participar una altra vegada.

▪L’últim alumne/a escriu l’oració.

Les diferències

▪Presentar als alumnes dos dibuixos aparentment iguals, però que es diferencien en set elements.

▪Demanar que troben les set diferències i que escriguen una oració.

▪Intercanviar amb un company/a per tal de comprovar que l’oració que han escrit correspon a una diferència entre els dos dibuixos.

CB Activitat competencial

Oracions en el dia a dia

▪Demanar als alumnes que busquen exemples d’oracions en textos quotidians que puguen trobar a casa, a la biblioteca,etc.: titulars de diaris, publicitat (catàlegs de supermercats, etc.), comunicats de l’escola, fullets informatius dels ajuntaments, etc.

Unitat 1

Unitat 1

Esta rutina permet descriure un quadre, un objecte o una imatge en profunditat, més enllà de la primera impres-sió.

Amb qualsevol tipus d’imatge, artística o no. És útil en una activitat d’escriptura, ja que motiva els estudiants a pensar en el llenguatge descriptiu i els ajuda a formular observacions.

– Observació de la fotografia en silenci durant almenys 30 segons.

– Escriptura d’una llista de 10 paraules o frases sobre qualsevol aspecte de la imatge en un post-it. Cadascú tindrà un post-it de colors diferents.

– Mostra dels post-it en un lloc visible de la classe i comentari entre tots de les paraules o frases que han eixit.

– Repetició del mateix procés: observació de la imatge una altra vegada i afegiment de 10 noves paraules o frases a la llista.

– Comentari de la nova llista de paraules:

• S’han vist coses que abans no s’havien vist?

• S’ha ampliat informació amb les respostes dels companys?

– Comprovació de la quantitat d’informació que es pot extraure i tot el que es pot aprendre dels altres punts de vista.

El mestre/a ha de permetre l’observació de la imatge sense interrupcions, indicant-los que ell comptarà este temps. Esta rutina es pot treballar amb tota la classe, en grups reduïts o individualment. També es pot treballar de manera que els alumnes generen individualment la primera llista de paraules escrivint les seues idees en xicotetes notes a fi que puguen ser apegades a la llista d’observacions. La segona llista es pot treballar en grup. Els alumnes han d’escriure les seues idees o, durant la discussió amb tota la classe, el professor/a pot escriure els comentaris a la pissarra, assegurant-se que les paraules i frases són visibles per a tot el grup. S’han d’afegir idees a la llista totes les vegades que calga durant la discussió.

61

Mous el pensament: Mirar deu vegades dos

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1Pàgina

26

Finalitat

Quan i on es pot utilitzar?

Desenvolupament de l’activitat

La finalitat de la tasca és dissenyar un concurs lingüístic, a partir de l’observació de models coneguts per l’alumnat. L’elaboració de les normes del joc i l’elecció de les proves que s’han de superar permetran organitzar un concurs a l’aula en el qual participaran diversos grups d’alumnes.

Esta tasca ens permet utilitzar les TAC per a familiaritzar-nos amb concursos televisius relacionats amb la llengua, conéixer jocs lingüístics com lletrejar paraules o trobar la frase amagada, treballar en equip elaborant una activitat lúdica que fomenta la construcció de coneixement i desenvolupar l’habilitat lingüística de la presentació.

Investigació

Abans de realitzar la tasca «A concursar!», es proposarà a l’alumnat que s’informen sobre els concursos lingüís-tics que existeixen actualment en la xarxa i la televisió:

A continuació, es formularan les preguntes següents: Coneixes els concursos següents? Els has vist alguna vega-da? T’agradaria participar-hi? En què consisteixen? Quines proves hi ha? Qui hi guanya? Quin tipus d’habilitats són importants per a guanyar estos concursos?

Per a respondre les preguntes anteriors s’organitzarà l’alumnat en grups reduïts. Cada grup escollirà un portaveu, l’encarregat de compartir la informació obtinguda perquè tots els companys i companyes la coneguen.

En el cas que disposem d’una pissarra digital a l’aula, projectarem els enllaços i cada grup omplirà una fitxa res-ponent les preguntes. Si es disposa d’ordinadors a l’aula, cada grup d’alumnes es responsabilitzarà d’investigar un dels programes i descriure’l. En el cas de no tindre esta eina a l’aula, es pot realitzar a l’aula d’informàtica del centre o proposar el visionament dels programes i la resposta de les preguntes com a tasca per a realitzar a casa.

Desenvolupament

Una vegada s’ha dut a terme el procés d’investigació, es potencia la creativitat de l’alumnat mitjançant la creació de les proves i les normes d’un concurs lingüístic. Al disseny de les proves no només es treballen les habilitats lingüísti-ques (elaborant jocs com lletrejar paraules), sinó també les relacionades amb la interpretació de la imatge (desxifrar jeroglífics) i la plàstica (amb jocs com el Pictionary). L’elaboracio de les normes del joc potencia el treball en equip i la pràctica d’operacions matemàtiques simples per a establir la puntuació corresponent a cada prova del concurs.

Als enllaços següents trobem jocs lingüístics per a elaborar proves (paraules encreuades, sopes de lletres, etc.):

La finalitat de l’última activitat és que els alumnes practiquen l’habilitat lingüística de presentar-se en el context d’un concurs. Per a pautar l’activitat, cada alumne escriurà la seua presentació individual. A continuació, el representant del grup presentarà oralment els seus companys a la resta de la classe.

Finalment, cada grup d’alumnes jugarà al concurs que ha dissenyat.

Crear nous grups d’alumnes i proposar que juguen als diversos jocs que han dissenyat la resta de companys. Per a facilitar la comprensió de les regles del joc, a cada grup hi haurà un dels «creadors» de cada joc que recordarà com funciona.

Per a motivar l’alumnat, es pot organitzar un torneig entre diferents classes.

62

A concursar!

Tasca integrada

Unitat 1Pàgina

26

Descripció

Procés

Procés final

http://links.edebe.com/2s

http://links.edebe.com/2nkt

Unitat 1

Solucionari

Unitat 1

Posa en pràcticaEn la primera activitat, a partir d’un anunci d’una revista escolar, l’alumnat aprén a localitzar i interpretar la informació més rellevant del text. Entren en joc la competència en comunicació lingüística i la cultural i artísti·ca. És important realitzar una lectura comprensiva que permeta als alumnes recollir i interpretar informacions concretes. Una vegada efectuades, els alumnes han de ser capaços d’extraure la informació necessària.

Text de l’àudio de l’activitat 2:El meu nom és Aloma, tinc 10 anys i visc a Xàtiva amb mon pare i la meua germana. Sóc alta i prima, tinc la cara allargada i sóc molt morena de pell. Tinc els cabells moooolt llargs i llisos i només me’ls recull quan faig esport, que és el que més m’agrada del món! És que sóc molt presumida! M’encantaria participar en la pel·lícula No faces zàping perquè sóc molt atrevida i m’agrada fer coses noves i diferents!Hola! Em dic Joel i sóc de Vinaròs. Tinc 9 anys i este any he començat tercer. M’agraden molt els animals i tinc dos gossos i un gat. De gran, m’agradaria ser veterinari o guarda forestal, encara no ho sé. Tinc els cabells curts i negres i porte serrell. Tinc els ulls foscos i la pell blanca. Si a la pel·lícula ha d’eixir un personatge a qui li agraden els animals i la natura, crec que jo ho faré molt bé!Em dic Marta, tinc 10 anys i visc a Dénia amb els meus pares i el meu germà Max. El que més m’agrada és esquiar, tocar la guitarra i contar acudits. La gent es pensa que sóc molt seriosa però, en realitat, sóc molt riallera i divertida. Sóc una miqueta baixeta i no estic ni prima ni grossa. Tinc els cabells ondulats i rossos, la cara redona, els ulls clars i els llavis grossets. Tant de bo busqueu algú com jo perquè em faria molta il·lusió fer la pel·lícula!Sóc Albert, vinc de Nules i tinc 8 anys. Sóc molt simpàtic i m’agrada molt riure! Fa dos anys que faig teatre i cant coral i m’agrada molt! Quan siga més gran m’agradaria formar un grup de rock, fer concerts i fer·me famós! Sóc baixet i una mica grosset. Tinc els ulls ametlats i de color marró. Tinc els cabells negres, curts i punxeguts. Si em trieu per a fer la pel·lícula podré demostrar·vos que sóc molt bon actor!

EmprénAmb la resolució d’esta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potencien les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, fomentar la creativitat i la perseverança dins d’un context creatiu i lúdic. A l’hora de dur·la a terme,el procés podria ser:

1. Individualment pensen els sistemes per a assignar els papers (fer un sorteig dels papers pendents d’assig·nació, trobar afinitats entre cadascun dels papers i els alumnes aspirants...).

2. Seguidament els exposen. 3. Després trien un dels sistemes.4. Finalment assignen els papers.

63

Per a acabar

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1Pàgines28 I 29

Solucionari

1. Sobre la pel·lícula infantil No faces zàping. / L’agència de publicitat TVon. / del 18 al 26 d’octubre. / Tindre entre 8 i 10 anys i mol·tes ganes d’aprendre i passar·ho bé. Cal presentar una fitxa personal acompanyada d’una fotografia i un vídeo.

2. Número 42: Aloma; número 41: Albert; nú·mero 23: Joel; número 29: Marta.

3. publicitat, agència de publicitat, càsting, ac·tuar, pel·lícula infantil, zàping, vídeo.

4. ...obri un càsting per a xiquets i xiquetess; Molts xiquets i xiquetes...; ...poden partici·par en el càsting; Els seleccionats....

5. Agudes: ac·tor, pu·bli·ci·tat, in·fan·til; pla-nes: ter·mi·ni, oc·tu·bre, pa·res, càs·ting.

6. Resposta oberta.

63

ReflexionaDe forma individual, respondre les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una reflexió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que s’ha aprés i la perspectiva de futur.