Valors genèrics per a la restauració

d’aigües subterrànies en emplaçaments

contaminats per fonts d’origen puntual.

QUASAR – IV: Nous contaminants

i anàlisi de sensibilitat

18 de gener de 2010

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ___________________________________________________ 2

2. ANTECEDENTS I OBJECTIUS ______________________________________ 4

3. METODOLOGIA __________________________________________________ 6

3.1. ANÀLISI DE RISC _____________________________________________ 7

3.1.1. Paràmetres fisicoquímics ______________________________________ 7

3.1.2. Paràmetres toxicològics _______________________________________ 8

3.1.3. Escenaris i vies d’exposició ___________________________________ 10

3.1.4. Concentracions de no risc ____________________________________ 10

3.2. VALORS DE REFERÈNCIA EN ALTRES MARCS NORMATIUS _______ 11

3.3. ANÀLISI DE SENSIBILITAT ____________________________________ 12

3.4. TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES DADES I DERIVACIÓ DELS

VALORS DE RESTAURACIÓ ________________________________________ 12

3.4.1. Tractament estadístic ________________________________________ 12

3.4.2. Derivació dels valors de restauració ____________________________ 13

4. RESULTATS ____________________________________________________ 14

4.1. ANÀLISI DE RISC ____________________________________________ 14

4.2. VALORS DE REFERÈNCIA EN ALTRES MARCS NORMATIUS _______ 16

4.3. ANÀLISI DE SENSIBILITAT I TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES

DADES __________________________________________________________ 17

4.4. VALORS GENÈRICS DERIVATS ________________________________ 21

5. ACRÒNIMS _____________________________________________________ 25

6. BIBLIOGRAFIA __________________________________________________ 26

2

1. INTRODUCCIÓ

En el marc de la gestió d’episodis de contaminació d’aigües subterrànies per fonts

d’origen puntual que realitza l’Agència Catalana de l’Aigua (d’ara endavant, ACA), s’ha

fet necessari disposar d’uns mecanismes de gestió eficients per facilitar la presa de

decisions i, concretament, de valors numèrics que puguin esdevenir criteris de

restauració de la qualitat del medi. El desenvolupament del marc normatiu en matèria

de gestió d’aigües subterrànies, paral·lelament a l’augment del número d'episodis de

contaminació que rep l’ACA, incrementa aquestes necessitats de gestió i obliga a

agilitzar-ne el procés i racionalitzar els criteris de decisió.

Davant d’aquesta realitat, l’ACA ha establert dos valors numèrics per a la gestió de la

qualitat de les aigües subterrànies:

VALOR GENÈRIC DE NO RISC (d’ara endavant VGNR): respon a la

concentració de contaminant a la qual no és previsible cap risc per als usuaris

de l’aigua subterrània. En general, aquest valor s’estableix com a objectiu de

restauració;

VALOR GENÈRIC D’INTERVENCIÓ (d’ara endavant VGI): respon a la

concentració de contaminant que és previsible que causi algun risc per als

usuaris actuals o potencials en determinats usos de l’aigua. Es defineix també

com el llindar a partir del qual es considera necessària una actuació de

restauració de la qualitat del medi;

els quals foren inicialment definits al document Criteris d’aplicació dels valors genèrics

per a la restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments contaminats per fonts

d’origen puntual (ACA, 2008, en avaluació). Aquests valors esdevenen criteris de

gestió de plomalls d’aigües subterrànies contaminades per fonts d’origen puntual. Llur

ús i aplicació es detalla al Protocol d’actuacions en episodis de contaminació d’aigües

subterrànies per fonts d’origen puntual (de setembre del 2009), integrat al Programa

de Mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. La figura 1 en

resumeix els principis d’aplicació.

3

VGNR VGI

OBJECTIU DE

RESTAURACIÓ

OBJECTIU TEMPORAL DE RESTAURACIÓ, aplicable si:

• de forma natural s’està produint una atenuació decompostos.

• el plomall de contaminació es troba perfectament delimitati controlat.

• a l’anàlisi de l’evolució de les concentracions a l’aiguasubterrània es comprova una tendència significativa al

decreixement de les concentracions.

OBJECTIU TEMPORAL DE RESTAURACIÓ

INTERVENCIÓ

Fig 1. Aplicació dels VGNR i VGI a la restauració d’un episodi d’aigües subterrànies contaminades per

fonts d’origen puntual.

El llistat de contaminants pels quals s’han definit valors numèrics de referència pretén

reflectir la tipologia diversa de compostos detectada a les aigües subterrànies i, alhora,

incloure les substàncies recollides al marc normatiu vigent. Així, bona part dels

compostos s’inclouen a la relació I de substàncies contaminants de l’annex III del

Reglament de Domini Públic Hidràulic i/o al llistat de compostos prioritaris en l’àmbit de

la política d’aigües recollits a l’Annex X de la Directiva Marc.

4

2. ANTECEDENTS I OBJECTIUS

La determinació de nivells de referència (NR) d’aigües subterrànies contaminades per

fonts d’origen puntual a Catalunya s’inicià a l’Agència Catalana de l’Aigua el 2003 amb

el projecte “Nivells de referència per a la restauració d’Aigües Subterrànies en

emplaçaments contaminats per fonts d’origen puntual” amb la col·laboració de

l’empresa MediTerra. Posteriorment, el 2006, s’inicià una segona fase amb l’estudi

“Determinació de nivells de referència de contaminants químics per diversos usos de

l’aigua subterrània basats en l’avaluació del risc”1 amb la participació del Centre

Tecnològic de Manresa (CTM), el qual establia la metodologia de càlcul nivells de

referència basada en una anàlisi de risc pels usos a què són destinades les aigües

subterrànies a Catalunya. Finalment, el 2007 es dugué a terme una anàlisi de

sensibilitat dels nivells de referència a fi de determinar el nivell de contribució dels

paràmetres rellevants d’exposició i modelització en cada via i per a cada escenari, és a

dir, la importància d’aquests paràmetres en la variació del valor de Nivell de Referència

(NR) final obtingut (“Valors genèrics per a la restauració d’aigües subterrànies en

emplaçaments contaminats per fonts d’origen puntual”, 2007). Els NR resultants de

l’anàlisi de sensibilitat s’empraren per a la determinació dels valors genèrics de gestió

(VGNR i VGI).

El desenvolupament del marc normatiu en matèria d’aigües, així com les creixents

necessitats de gestió de la qualitat de les aigües subterrànies, amb l’augment tant del

número d’episodis de contaminació com de la diversitat de contaminants, requereixen

disposar de valors genèrics per a la gestió d’un ampli ventall de contaminants. En

aquest sentit, s’ha ampliat el llistat de contaminants per als quals es defineixen valors

genèrics. La primera ampliació es dugué a terme el 2009, amb la incorporació de 27

nous contaminants, corresponents tant als contaminants prioritaris definits per la

Directiva Marc com a contaminants propis del nostre entorn. Ara, amb el

desenvolupament d’aquest projecte de “Derivació de valors genèrics per a la

restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments contaminats per fonts puntuals”.

Clau: CTN0902453, es proposa una nova ampliació del llistat de contaminants, amb la

determinació dels valors genèrics de 15 noves substàncies contaminants2:

clorofenol

diclorofenols

1 Projecte QUASAR. 2 Per al càlcul dels valors genèrics, d’acord a la metodologia establerta i a les dades

toxicològiques disponibles, és necessari identificar substàncies individuals. Així, aquests 15

contaminants corresponen a 21 substàncies si se’n desglossen els ftalats en 6 compostos

representatius, el nitrofenol en 2 isòmers i el triclorfenol també en 2 isòmers, i se n’elimina el 2-

naftol, pel qual no s’ha pogut desenvolupar l’anàlisi per manca de dades toxicològiques.

5

triclorofenols

tetraclorofenols

4-cloro-3-metilfenol

4-nonilfenol

2-naftol

2-nitrofenol

ftalats

acenaftè

fluorè

fenantrè

pirè

benzo(a)antracè

manganès.

La determinació dels valors genèrics d’aquests contaminants es duu a terme a partir

de les metodologies d’anàlisi de risc i d’anàlisi de sensibilitat anteriorment definides.

Paral·lelament, és objectiu d’aquest projecte duu a terme l’anàlisi de sensibilitat dels

27 contaminants inclosos al llistat del 2009, per als quals només s’havien calculat els

nivells de referència mitjançant anàlisi de risc.

6

3. METODOLOGIA

En el procés de determinació dels valors genèrics de restauració d’aigües subterrànies

del projecte CTN0902453 s’inclouen les tasques següents:

1. recerca de dades toxicològiques dels 15 nous contaminants objecte de

derivació;

2. càlcul de les concentracions de no risc segons metodologia d’anàlisi de risc per

als 15 contaminants definits3;

3. anàlisi de sensibilitat del càlcul de les concentracions de no risc (nivells de

referència) per als 15 nous contaminants així com pels 27 contaminants

avaluats el 2009;

4. derivació dels VGNR i VGI dels 15 + 27 contaminants a partir dels percentils 10

i 50 obtinguts de l’anàlisi estadística de les dades de l’anàlisi de sensibilitat;

La metodologia global d’anàlisi de risc aplicada en aquest projecte segueix la

metodologia definida al document “Determinació de nivells de referència de

contaminants químics per diversos usos de l’aigua subterrània basats en l’avaluació

del risc” (2007) i establerta a partir de l’estat de l’art en matèria d’anàlisi de risc de

contaminació de sòls a nivell mundial.

La metodologia de l’anàlisi de sensibilitat en l’exposició es basa en les guies de la

United States Environmental Protection Agency (USEPA, 2001), i ha estat

anteriorment definida al mateix projecte “Determinació de nivells de referència de

contaminants químics per diversos usos de l’aigua subterrània basats en l’avaluació

del risc” (2007).

Finalment, la derivació dels valors genèrics (VGNR i VGI) es realitza a partir de l’anàlisi

estadística dels nivells de referència resultants de l’anàlisi de sensibilitat.

Als apartats següents es detallen les principals característiques metodològiques de les

diferents tasques. Els càlculs de les concentracions de no risc s’han dut a terme per

contaminant específic (és a dir, per compost. En el cas dels hidrocarburs derivats del

petroli, avaluats mitjançant anàlisi de risc el 2009 i sotmesos en aquest projecte a

anàlisis de sensibilitat, se’n realitza un tractament per famílies, bo i d’acord a la

metodologia definida pel Total Petroleum Hydrocarbon Criteria Working Group (d’ara

endavant, TPHWG), on els hidrocarburs totals són dividits en famílies en funció del

nombre de carbonis i de la seva tipologia (alifàtics o aromàtics). Les famílies de TPHs

considerades queden recollides a la següent taula (Taula 3.1).

3 En funció de les dades toxicològiques obtingudes.

7

ALIFÀTICS AROMÀTICS

EC 5-6 EC 5-7

EC> 6-8 EC> 7-8

EC> 8-10 EC> 8-10

EC> 10-12 EC> 10-12

EC> 12-16 EC> 12-16

EC> 16-35 EC> 16-21

EC> 21-35

Taula 3.1: Famílies de TPHs

3.1. ANÀLISI DE RISC

La metodologia d’anàlisi de risc del projecte “Derivació de valors genèrics per a la

restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments contaminats per fonts puntuals”,

Clau: CTN0902453, ha estat la mateixa que en els anteriors projectes de càlcul de

nivells de referència per a la restauració d’aigües subterrànies iniciats per l’ACA.

Aquesta metodologia està basada en guies metodològiques d’àmplia acceptació

internacional (European Comission, 2003; IHOBE, 1998; USEPA, 1995) i fou definida

al document “Valors genèrics per a la restauració en emplaçaments contaminats per

fonts d’origen puntual”, CTM, Juliol 2007. D’acord a la metodologia definida, es

determinen les concentracions de no risc sobre la salut de les persones (tant per

efectes sistèmics com cancerígens) a partir de les dades fisicoquímiques i

toxicològiques publicades dels compostos tractats, i dels escenaris plantejats amb

diverses vies d’entrada (oral, inhalació i contacte dèrmic). Als apartats següents se’n

detallen les característiques.

3.1.1. Paràmetres fisicoquímics

Les dades fisicoquímiques dels contaminants considerats són extretes dels articles

científics recollits a les bases de dades Hazardous Substances Databank (d’ara

endavant HSDB, http://toxnet.nlm.nih.gov) i Risk Assessment Information System

(d’ara endavant RAIS, http://rais.ornl.gov/). En cas d’inexistència de dades, s’han

predit amb el programa EPI Suite v 3.20

(http://www.epa.gov/oppt/exposure/pubs/episuitedl.htm). Pel que fa als TPHs, llurs

propietats fisicoquímiques foren estat extretes (al QUASAR III) del volum III del

TPHWG (TPHWG, 1997a).

La informació fisicoquímica dels compostos estudiats es pot consultar als fulls de

càlcul Propietats que apareixen en tots els llibres de càlcul de les concentracions de no

risc per cada escenari (091218_QUASAR IV_nom de l’escenari.xls).

8

3.1.2. Paràmetres toxicològics

Els paràmetres toxicològics (Taula 3.1.2.1) utilitzats per als nous contaminants

d’aquest projecte són els mateixos que en els anteriors casos. Per cada compost s’han

recollit els paràmetres de toxicitat sistèmics i cancerígens per les tres vies d’exposició.

La informació toxicològica dels compostos estudiats es pot consultar als fulls de càlcul

“Toxicologia” que apareixen en tots els llibres de càlcul de les concentracions de no

risc per cada escenari (091218_QUASAR IV_nom de l’escenari.xls). La informació

toxicològica relativa als contaminants sotmesos a càlcul de concentracions de no risc

en anteriors projectes no ha estat modificada i no s’inclou en aquesta memòria, a

excepció del nonilfenol i del fenantrè, que foren avaluats en anteriors projectes però

que han estat actualitzats gràcies a la nova disponibilitat de dades.

ORAL INHALACIÓ CONTACTE DÈRMIC

CRÒNIC SUBCRÒNIC CRÒNIC SUBCRÒNIC CRÒNIC SUBCRÒNIC

SISTÈMIC

Dosis de

referència

oral (RfDo)

Subdosi de

referència

oral

(SubRfDo)

Dosis de

referència

inhalació

(RfDi)

Subdosi de

referència

inhalació

(SubRfDi)

Dosis de

referència

dèrmica

(RfDABS)

Subdosi de

referència

dèrmica

(SubRdDABS)

CANCERÍGEN

Factor de

potència

cancerígena

oral (SFo)

Factor de

potència

cancerígena

inhalació

(SFi)

Factor de

potència

cancerígena

dermal

(SFd)

Taula 3.1.2.1: Paràmetres toxicològics requerits per l’anàlisi de risc.

Les dades que s’han obtingut s’han extret de les següents bases de dades (per ordre

de prioritat):

1. Integrated Risk Information System (d’ara endavant IRIS);

2. taules Health Effects Assessment Summary Tables, (d’ara endavant HEAST);

3. criteris de toxicitat segons l’agència de protecció ambiental de l’estat de

Califòrnia dels Estats Units;

4. criteris de toxicitat segons el departament de protecció ambiental de l’estat de

Florida dels Estats Units; i,

5. en cas de no aparèixer en cap base de dades, i poder-se deduir amb

equivalències, s’ha deduït.

L’IRIS és la primera base de dades recomanada. Generalment, conté dosis de

referència (RfDo), concentracions de referència (RfCs) i factors de potència

cancerígens (SF), entre d’altres. Les dades que apareixen a l’IRIS han estat avaluades

i reconegudes per un grup de treball científic, i, per tant, són les dades més

àmpliament acceptades. Les taules HEAST recullen els valors provisionals (pendents

d’avaluació per l’IRIS) relatius a les vies d’exposició oral i d’inhalació, i els valors ja

9

reconeguts per l’IRIS. També s’inclouen els valors de subdosis de referència.

L’agència de protecció ambiental de l’estat de Califòrnia ha derivat uns valors propis

de toxicitat tant per efectes sistèmics com cancerígens; sovint aquests valors són

menys conservatius que els de l’IRIS, per això no han prevalgut i només s’han emprat

quan no hi hagut dades disponibles. La majoria de dades toxicològiques s’han extret

de la base de dades RAIS, que fa un buidat de les bases de dades anteriors. D’altra

banda, de la mateixa manera que les dades fisicoquímiques, les dades toxicològiques

dels TPHs s’han extret del TPHWG (TPHWG, 1997b).

La informació toxicològica per humans es deriva d’estudis epidemiològics, estudis

ocupacionals, exposicions accidentals i estudis amb animals. Són valors difícils

d’aconseguir per contaminants que no han tingut una àmplia exposició humana. Dels

14 compostos estudiats, no s’ha trobat informació toxicològica del 2-naftol. Cal

esmentar que no es disposa de tota la informació toxicològica requerida per fer l’anàlisi

de risc dels compostos de manera completa, de manera que el càlcul s’ha fet amb

aquella informació disponible.

En molts casos, les bases de dades no presenten les dosis de referència per inhalació

ni les de contacte dèrmic. Les dades que fan referència a la via d’exposició d’inhalació,

sovint es presenten en dosis de concentració (mg/m3); així, per aconseguir les dosis de

referència (mg/d·Kg) s’aplica el següent càlcul, on es considera un volum estàndard

d’aire respirat de 20m3/d i el pes estàndard d’un humà de 70 Kg (HEAST, 1997):

RfC (mg/m3) x 20 m3/d = RfD (mg/d·Kg) x 70 Kg

(Equació 3.1.2.1)

Similarment, el factor de potència cancerígena per la via d’inhalació es deriva de les

unitats de risc d’inhalació (URF) seguint la següent relació (USEPA, 1995):

URF (µg/m3)-1 x 70 Kg x 1000 (µg/mg) = SFI (mg/Kg·d)-1 x 20 (m3/d)

(Equació 3.1.2.2)

La dosi de referència per contacte dèrmic (RfDABS) equival a la dosi de referència oral

(RfDO) multiplicada pel valor d’absorció gastrointestinal (ABSGI) (USEPA, 2004).

RfDABS (mg/d·Kg) = RfDO (mg/d·Kg) × ABSGI (Equació 3.1.2.3)

D’una manera similar, el factor de potència cancerígena oral (SF0) també equival al

valor d’absorció gastrointestinal (ABSGI) (USEPA, 2004).

SFABS (d·Kg/mg) =SF0 (d·Kg/mg) / ABSGI

(Equació 3.1.2.4)

10

Les subdosis de referència, tant per via oral com per via dèrmica, en cas de no trobar-

se a les bases de dades HEAST, s’han suposat equivalents a les dosis cròniques.

3.1.3. Escenaris i vies d’exposició

El càlcul de les concentracions de no risc es realitza per cada escenari i per cada via

d’exposició (oral, inhalació i contacte dèrmic). Els escenaris plantejats són els

mateixos que els dels anteriors QUASAR: agrícola (E1), industrial (E2), domèstic (E3),

urbà (E4) i recreatiu (E5). Cada escenari porta associat diferents subescenaris (veure

Taula 3.1.3.1).

CODI ESCENARIS CODI SUBESCENARIS VIES D’EXPOSICIÓ

E1 Agrícola

E1A Conreu industrial Ingestió vegetal

E1B Reg en hivernacles

Ingestió vegetal

Inhalació

Dèrmica

E1C Reg en exterior

Ingestió vegetal

Inhalació

Dèrmica

E2 Industrial

E2A Higiene personal

Ingestió d’aigua

Inhalació

Dèrmica

E2B Neteja industrial Inhalació

Dèrmica

E3

Domèstic

E3A Higiene domèstica

Ingestió d’aigua

Inhalació

Dèrmica

E3B Jardins privats

Ingestió d’aigua

Inhalació

Dèrmica

E4 Urbà

E4A Neteja de carrers Inhalació

Dèrmica

E4B Neteja urbana Inhalació

Dèrmica

E5 Recreatiu E5A Piscines

Ingestió d’aigua

Inhalació

Dèrmica

Taula 3.1.3.1: Escenaris i vies d’exposició considerades en l’anàlisi del risc.

3.1.4. Concentracions de no risc

Per determinar les concentracions de no risc s’ha emprat la mateixa metodologia de

càlcul que en els anteriors projectes. Les equacions es poden consultar a la memòria

“Nivells de Referència per a la restauració d’aigües subterrànies” del Centre

Tecnològic de Manresa (CTM, 2007).

11

Les concentracions de no risc es calculen pels efectes sistèmics i cancerígens per

cada via d’exposició i subescenari. Per obtenir una sola concentració per tots dos

efectes s’integren les concentracions orals, d’inhalació i de contacte dèrmic fent

l’invers de la suma dels seus inversos. Per aquells contaminants pels quals no es

disposa de totes les dades necessàries o en cas que no apliqui el càlcul d’algun

escenari, per dur a terme el càlcul de les concentracions de no risc per a tots els

escenaris, només es tenen en compte els subescenaris calculats (<10).

Les equacions de l’anàlisi de risc suposen uns índexs de perillositat objectius =1, tant

pels efectes sistèmics com pels cancerígens.

3.2. VALORS DE REFERÈNCIA EN ALTRES MARCS NORMATIUS

A les bases de dades de càlcul de les concentracions de no risc emprades en aquest

projecte s’han inclòs a tall comparatiu els valors de referència publicats en altres

països i obtinguts mitjançant una metodologia d’anàlisi de risc semblant.

Concretament, s’han recollit les dades corresponents a Holanda i als Estats Units

(Environmental Protection Agency, US-EPA, Florida Department of Environmental

Protection).

Els nivells de referència holandesos es diferencies en dos tipus de valors:

Valors d’intervenció: són els valors a partir dels quals es considera que les

propietats funcionals del sòl, per l’aprofitament humà i per la vida animal i

vegetal, estan fortament danyades.

Valors objectius: són els valors a partir dels quals es considera que s’ha

recuperat la qualitat de les propietats funcionals del sòl per l’aprofitament humà i

per la vida animal i vegetal.

La US-EPA també derivà nivells de restauració per a aigües a partir dels nivells de

restauració de sòls. Les concentracions de no risc per a aigües subterrànies es

determinaren a partir del model de lixiviació de la US-EPA (2002).

Finalment, el Departament de Protecció Ambiental de l’estat de Florida determinà

valors de referència per a aigües subterrànies l’any 2005. Aquests valors

respongueren a les concentracions de no risc de cada compost.

12

3.3. ANÀLISI DE SENSIBILITAT

Per als 15 nous contaminants d’aquest projecte, així com pels 27 del llistat del 20094,

s’ha dut a terme l’anàlisi de sensibilitat aplicant la metodologia definida al projecte

“Valors genèrics per a la restauració en emplaçaments contaminats per fonts d’origen

puntual”, CTM, Juliol 2007. L’anàlisi de sensibilitat avalua com la variació dels

paràmetres d’exposició modifica el resultat de les concentracions de no risc, generant

nous valors per cada escenari i, per tant, nous nivells de referència (NR nou).

Mitjançant l’anàlisi de sensibilitat, s’obté un màxim de 219 concentracions de no risc

per cada contaminant, corresponents a les variacions dels paràmetres del càlcul de les

concentracions de no risc per als 10 subescenaris -tant per a efectes sistèmics com

per a cancerígens. En aquells casos en què no es disposa de totes les dades

toxicològiques necessàries, o bé si el contaminant no genera risc o no és transportable

per alguna de les vies d’exposició considerades, el número final de concentracions de

no risc obtingudes és menor.

3.4. TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES DADES I DERIVACIÓ DELS

VALORS DE RESTAURACIÓ

3.4.1. Tractament estadístic

El tractament estadístic de les dades té per objecte (a) identificar i valorar les

tendències de les concentracions de no risc així com la seva distribució en els

diferents escenaris plantejats i (b) permetre la derivació dels valors de restauració

VGNR i VGI. En aquest sentit, per als 48 compostos específics sotmesos a anàlisi de

sensibilitat (215 + 27), i sempre per al màxim de concentracions de no risc obtingudes

a l’anàlisi de sensibilitat, es determinen els següents paràmetres estadístics:

Estadístics de posició:

o Percentil-10 (valor per sota del qual es troben el 10 % dels valors totals)

o Percentil-25 (valor per sota del qual es troben el 25 % dels valors totals)

o Percentil-50 (valor per sota del qual es troben el 50 % dels valors totals)

o Percentil-75 (valor per sota del qual es troben el 75 % dels valors totals)

o Percentil-90 (valor per sota del qual es troben el 90 % dels valors totals)

Estadístics de tendència central: 4 El projecte de “Valors genèrics per a la restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments

contaminats per fonts d’origen puntual” de maig del 2009, només inclogué el càlcul de les

concentracions de no risc dels contaminants considerats. No se’n dugué a terme l’anàlisi de

sensibilitat. 5 Corresponen a 15 substàncies o grups de substàncies contaminants.

13

o Mitja (mitja aritmètica) i mitja retallada al 5%

o Mediana (valor que ocupa la posició central i coincideix amb el

Percentil-50)

o Moda (valor més freqüent en el conjunt total de dades)

Estadístics de dispersió absoluta:

o Màxim (valor més gran) i mínim (valor més petit)

o Rang (diferència entre ambdós valors)

o Desviació estàndard (grau de dispersió de les dades respecte la mitja)

Estadístics de dispersió relativa, que inclou el coeficient de variació (quocient

entre la desviació estàndard i la mitja) els quals són obtinguts a partir de les

dades generades a l’anàlisi de sensibilitat dels diferents compostos a l’entorn

Excel.

3.4.2. Derivació dels valors de restauració

La derivació dels valors de restauració (valor genèric de no risc, VGNR, i valor genèric

d’intervenció, VGI) per a tots els compostos sotmesos a tractament estadístic es

realitza inicialment a partir dels percentil-10 i percentil-50 respectivament. Els VGNR i

els VGI resultants són aleshores sotmesos a avaluació a fi de verificar llur aplicabilitat

com a criteri de gestió. En cas que els valors dels VGNR i VGI obtinguts a partir dels

percentils 10 i 50 no permetin obtenir un valor de gestió coherent, és necessari cercar

altres criteris de derivació. A l’apartat 4.4 d’aquesta memòria es descriuen els criteris

de derivació complementaris que s’han aplicat.

14

4. RESULTATS

4.1. ANÀLISI DE RISC

A continuació s’adjunten les concentracions de no risc obtingudes per cada

contaminant calculat i per cada subescenari. Les bases de dades de càlcul d’aquestes

concentracions s’adjunta als arxius “091218_QUASAR IV_nom de l’escenari.xls”,

mentre que el resum dels resultats obtinguts es troba a “091218_QUASAR

IV_resultats.xls”.

15

E1A E1B E1C E2A E2B E3A E3B E4A E4B E5A

CONTAMINANT CAS # [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L]

acenaftè 83-32-9 2,23E-01 3,65E+00 2,17E+00 1,50E+02 2,81E-02 2,26E-01 3,16E+00 9,85E-01 9,57E-01 3,12E-01

benzo(a)antracè 56-55-3 8,46E-05 8,57E-04 7,58E-04 1,85E-02 2,86E-04 6,73E-04 2,55E-03 3,20E-04 3,20E-04 8,44E-04

cloro-4-metilfenol-3 59-50-7 7,33E-02 1,53E+00 7,97E-01 8,32E-04 4,65E-01 2,44E-01 1,05E+00 5,64E-01 5,64E-01 9,14E-01

clorofenol-2 95-57-8 2,74E-01 4,76E+00 3,11E+00 4,99E-03 2,39E-02 2,19E-01 1,81E+00 2,76E+00 2,49E+00 3,26E-01

diclorofenol 2-4 120-83-2 4,69E-02 1,04E+00 5,50E-01 4,96E-03 3,52E-02 1,71E-01 8,51E-01 6,67E-01 6,57E-01 3,57E-01

fluorè 86-73-7 9,45E-02 2,17E+00 1,13E+00 2,95E-03 1,03E-01 5,27E-01 4,49E+00 1,67E+00 1,64E+00 9,98E-01

manganès 7439-96-5 3,51E+00 7,25E+01 3,79E+01 3,98E-02 2,31E+01 4,80E+00 9,44E+00 2,58E+01 2,58E+01 1,79E+01

nitrofenol-2 88-75-5 0,00E+00 0,00E+00 5,38E+01 5,58E-03 8,65E-02 1,13E+00 7,73E+04 2,25E+02 6,58E+01 1,31E+00

nitrofenol-4 100-02-7 5,61E-01 1,27E+01 6,54E+00 8,29E-01 9,75E-01 1,53E+00 3,11E+00 7,63E+00 7,63E+00 5,71E+00

nonilfenol-4 25154-52-3 1,76E-02 6,29E-02 3,87E-02 7,83E-03 4,63E-03 2,66E-03 1,81E-02 5,22E-03 5,22E-03 9,96E-03

phenantrè 85-01-8 4,34E-02 1,03E+00 5,60E-01 1,19E-03 8,59E-01 4,69E-01 2,74E+00 9,60E-01 9,60E-01 1,75E+00

pyrene 129-00-0 4,05E-02 9,37E-01 4,82E-01 3,00E-02 1,33E-01 2,95E-01 2,08E+00 6,87E-01 6,84E-01 8,31E-01

tetraclorofenol 2,3,4,6 58-90-2 4,42E-02 1,09E+00 5,52E-01 3,00E-02 1,21E+00 8,89E-01 4,57E+00 1,95E+00 1,95E+00 3,19E+00

triclorfenol 2,4,5 95-95-4 5,24E-01 1,25E+01 6,38E+00 3,00E-02 2,60E+00 4,89E+00 2,24E+01 1,27E+01 1,27E+01 1,45E+01

triclorfenol 2,4,6 88-06-2 5,51E-03 1,31E-01 6,71E-02 3,99E-03 2,03E-02 4,77E-02 2,29E-01 1,33E-01 1,32E-01 1,31E-01

butil benzil ftalat 85-68-7 3,25E-02 4,19E-01 4,14E-01 1,00E-03 1,58E+00 3,16E+00 9,82E-01 1,76E+00 1,76E+00 4,42E+00

butil-eftil butilglicolat 85-70-1 2,49E+00 6,35E+01 3,18E+01 3,77E-03 3,26E+02 1,24E+02 3,35E+02 3,97E+02 3,97E+02 4,62E+02

dibutilftalat 84-74-2 1,35E-01 3,41E+00 1,71E+00 9,99E-01 5,22E+00 4,66E+00 2,08E+01 1,10E+01 1,10E+01 1,61E+01

dietilftalat 84-66-2 2,97E+01 7,20E+02 3,65E+02 1,00E-01 4,30E+02 1,58E+02 3,14E+02 8,40E+02 8,40E+02 5,91E+02

dimetilteraftalat 120-61-2 4,90E+02 8,13E+03 5,95E+03 7,98E-01 2,42E+01 2,83E+02 3,96E+03 9,81E+03 7,18E+03 2,98E+02

etilftil etilglicolat 84-72-0 1,57E+02 3,96E+03 1,99E+03 9,93E+00 2,01E+03 8,11E+02 1,27E+03 1,16E+04 1,16E+04 3,03E+03

Taula 4.1.1: Concentracions de no risc per cada subescenari dels compostos del QUASAR IV.

Els valors es presenten en notació científica (E(núm.) equival a 10núm.).

16

4.2. VALORS DE REFERÈNCIA EN ALTRES MARCS NORMATIUS

La taula següent (taula 4.2.1) mostra els valors de referència definits per la US-EPA,

Holanda i el Departament de Protecció ambiental de Florida per als 21 compostos

sotmesos a anàlisi de risc en aquest projecte. La taula inclou també el valor dels ftalats

totals (valor definit a Holanda però no als Estats Units). En aquest sentit, cal recordar

que el marc americà defineix 7 ftalats majoritaris: els 6 inclosos en aquest projecte

(vegeu taula 4.2.1) i el DEHP, avaluat anteriorment (llistat 2009) i sotmès ara a anàlisi

de sensibilitat.

US-EPA HOLANDA:

VALOR OBJECTIU

HOLANDA: VALOR

INTERVENCIÓ

FLORIDA: VALORS DE NO

RISC CONTAMINANT

[mg/L] [mg/L] [mg/L] [mg/L]

acenaftè 3,70E-01 2,00E-02

benzo(a)antracè 9,20E-05 1,00E-07 5,00E-04 5,00E-05

cloro-4-metilfenol-3 6,30E-02

clorofenol-2 3,00E-02 3,50E-02

diclorofenol 2-4 1,10E-01 2,00E-04 3,00E-02 3,00E-04

fluorè 2,40E-01 2,80E-01

manganès 8,80E-01 5,00E-02

nitrofenol-2

nitrofenol-4 5,60E-02

nonilfenol-4 8,40E-03

fenantrè 3,00E-05 5,00E-03 2,10E-01

pirè 1,80E-01 2,10E-01

tetraclorofenol 2,3,4,6 1,10E+00 1,00E-05 1,00E-02 2,10E-01

triclorfenol 2,4,5 3,60E+00 3,00E-05 1,00E-02 1,00E-03

triclorfenol 2,4,6 3,60E-03 3,00E-05 1,00E-02 3,20E-03

butil benzil ftalat 7,30E+00 1,40E-01

butil-eftil butilglicolat 3,60E+01 7,00E+00

dibutilftalat 3,60E+00 7,00E-01

dietilftalat 2,90E+01 5,60E+00

dimetilteraftalat 3,60E+02 7,00E+01

etilftil etilglicolat 1,10E+02 2,10E+01

ftalats totals 5,00E-04 5,00E-03

Taula 4.2.1: Valors de referència dels marcs normatius d’Holanda, US-EPA i Florida.

Els valors es presenten en notació científica (E(núm.) equival a 10núm.).

En general, els tres marcs normatius presenten valors objectiu similars per als 21

compostos avaluats, a excepció dels clorfenols (triclorfenols i tetraclorfenol), que

mostren un valor molt més restrictiu en el cas d’Holanda. D’altra banda, les

concentracions de no risc pels 21 compostos considerats a l’anàlisi de risc del

QUASAR IV se situen en el mateix ordre de magnitud que els valors de no risc definits

17

per aquests compostos als tres marcs normatius de referència. En el cas dels ftalats

totals, però, manca considerar el DEHP.

4.3. ANÀLISI DE SENSIBILITAT I TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES

DADES

L’anàlisi de sensibilitat té com a objectiu avaluar com la variació dels paràmetres

d’exposició modifica el resultat de les concentracions de no risc, generant nous valors

per cada escenari i, per tant, nous nivells de referència (NR nou). A les taules excel

adjuntes a aquesta memòria s’inclouen tots els càlculs i resultats obtinguts per a cada

contaminant avaluat (consultar 091218_QUASAR IV_anàlisi sensibilitat_v1.xls).

El nombre de dades generades a l’anàlisi de sensibilitat depèn de la informació

toxicològica disponible per contaminant, essent-ne el màxim 2196. Així, per aquells

compostos que no disposen d’informació toxicològica per a alguna de les vies

d’exposició avaluades – ja sigui per manca d’informació o per inexistència de toxicitat-,

i per als quals la variació d’un paràmetre no genera variació del valor de concentració,

s’obtindrà un número final de concentracions inferior a 219.

Posteriorment, el tractament estadístic de les dades de l’anàlisi de sensibilitat s’ha

emprat per a identificar i valorar les tendències de les concentracions procedents de

l’anàlisi de sensibilitat, així com llur distribució en els diferents escenaris plantejats. A

l’annex I es pot consultar el resum estadístic dels compostos tractats; així mateix, a

l’annex II i III s’adjunten gràfics que mostren la variació de les concentracions de no

risc a l’anàlisi de sensibilitat i que comparen els percentils 10 i 50 dels compostos

tractats. Finalment, a l’annex IV s’inclou una fitxa resum de cadascuna de les

substàncies derivades. Les fitxes contenen informació estadística de tendència central

i de dispersió absoluta i relativa així com la representació de les concentracions en

diagrames de caixa, la representació de la variació de les concentracions i la

representació d’un histograma que resumeix la distribució i la freqüència de les

concentracions.

Els principals paràmetres estadístics emprats per a la derivació dels valors de gestió

VGNR i VGI són ens percentils 10 i 50 respectivament. La taula següent (taula 4.3.1)

mostra els valors d’aquests dos paràmetres per a les substàncies sotmeses a anàlisi

de sensibilitat:

6 Número total de variacions dels paràmetres d’exposició.

18

COMPOST PERCENTIL 10 PERCENTIL 50

ppm ppm

Antracè 2,10E+00 8,26E+00

Benzo (a) pirè 4,42E-06 1,31E-05

Benzo (b) fluorantè 7,84E-05 2,32E-04

Benzo (k) fluorantè 4,57E-04 1,35E-03

Bis(2-etilhexil)ftalat (DHEP) 8,89E-04 2,68E-03

Fluorantè 6,12E-02 2,94E-01

Indè (1,2,3-cd)pirè 2,46E-05 7,40E-05

Pentaclorbenzè 6,74E-03 2,36E-02

Pentaclorfenol 5,01E-03 6,16E-03

Triclorbenzè, 1,2,4 1,56E-01 4,32E-01

Diclorobenzè 1.2 3,97E-01 1,22E+01

Diclorobenzè 1,3 2,18E-01 4,24E+01

Diclorobenzè 1,4 6,47E-02 1,41E-01

Dicloroetà 1,1 3,27E-02 2,11E-01

Dicloropropà 1,2 7,35E-03 1,57E-01

Dicloropropà 1,3 4,18E+00 1,78E+01

Clorur de vinil 2,22E-04 5,77E-03

Crisè 5,32E-03 1,58E-02

Cresol, m- 9,93E+00 5,49E+01

Cresol, o- 9,96E+00 5,57E+01

Cresol, p- 6,47E-01 2,31E+00

Cresols 1,72E+02 1,95E+04

Fenol 6,12E+01 2,47E+02

PCB's 2,54E-05 7,69E-05

Estirè 1,78E+00 3,31E+01

Tetraclorobenzè 1,2,4,5 3,70E-03 9,44E-03

TPH alifàtic_EC 5-6 2,65E+01 2,19E+03

TPH alifàtic_EC> 6-8 1,45E+00 1,71E+02

TPH alifàtic_EC> 8-10 1,31E+00 3,47E+00

TPH alifàtic_EC> 12-12 1,31E+00 3,47E+00

TPH alifàtic_EC>12-16 1,31E+00 3,73E+00

TPH alifàtic_EC> 16-35 3,00E+00 7,89E+02

TPH aromàtic_EC 5-7 1,61E-02 8,75E-01

TPH aromàtic_EC> 7-8 7,18E-01 8,75E+01

TPH aromàtic_EC> 8-10 3,46E-01 9,42E+00

TPH aromàtic_EC> 10-12 2,99E-01 5,24E+00

TPH aromàtic_EC> 12-16 3,53E-01 2,06E+00

TPH_aromàticEC> 16-21 4,50E-02 1,18E+01

TPH aromàtic_EC> 21-35 4,50E-02 1,18E+01

acenaftè 1,85E-02 9,64E-01

benzo(a)antracè 2,89E-04 7,59E-04

cloro-4-metilfenol-3 4,99E-03 6,26E-01

clorofenol-2 4,97E-03 1,81E+00

diclorofenol 2-4 2,96E-03 5,55E-01

fluorè 3,98E-02 1,15E+00

19

COMPOST PERCENTIL 10 PERCENTIL 50

ppm ppm

manganès 6,50E-03 1,99E+01

nitrofenol-2 6,66E-01 5,98E+01

nitrofenol-4 7,86E-03 5,71E+00

nonilfenol-4 1,20E-03 9,95E-03

fenantrè 3,50E-02 8,73E-01

pirè 3,00E-02 6,85E-01

tetraclorofenol 2,3,4,6 3,00E-02 1,11E+00

triclorfenol 2,4,5 1,00E-01 1,25E+01

triclorfenol 2,4,6 1,00E-03 1,26E-01

butil benzil ftalat 2,00E-01 9,82E-01

butil ftali butilglicolat 9,99E-01 1,32E+02

dibutil ftalat 1,00E-01 5,08E+00

dietil ftalat 7,98E-01 4,07E+02

dimetil tereftalat 9,95E+00 3,96E+03

etilftali etilglicolat 2,99E+00 2,01E+03

Taula 4.3.1 Percentils 10 i percentils 50 dels compostos tractats a l’anàlisi de sensibilitat

Els valors es presenten en notació científica (E(núm.) equival a 10núm.).

Amb l’objectiu de representar la variació dels percentils 10 i 50 calculats a l’anàlisi de

sensibilitat respecte als de l’anàlisi de risc, s’han realitzat dos histogrames (gràfics

4.3.1. i 4.3.2.) agrupant els contaminants per famílies. Els valors representats

corresponen a la relació (quocient) entre el percentil resultant del tractament estadístic

de les dades de l’anàlisi de sensibilitat7 i el mateix percentil resultant del tractament

estadístic de les dades de l’anàlisi de risc8. Els valors més propers a 1 són els que

representen menys variació; en canvi, els més llunyans són els més valors que més

han variat amb l’anàlisi de sensibilitat, sigui reduint el percentil (valors <1) o

augmentant-lo (valors>1).

7 De l’anàlisi de sensibilitat s’obtenen 95-219 dades/substància. 8 De l’anàlisi de risc s’obtenen 10 dades/substància, una per cada escenari.

20

0

2

4

6

8

10

12

14

HAPs FTALTS HAHs COVs ALTRES TPHs FENOLS, CRESOLS I

CLOROFENOLS

més de 2

1,5-2

1-1,5

0,5-1

menys de 0,5

Gràfic 4.3.1: Variabilitat del percentil 10

Al gràfic 4.3.1, s’observa que la variació dels percentils és bastant equilibrada, és a dir,

aproximadament els nombre que varien a l’alça és similar als que varien a la baixa.

Les famílies que menys variacions han sofert han estat els COVs i els HAHs. Al gràfic

4.3.2, s’observa que la variació del percentil 50 tendeix a anar a l’alça, és a dir, el

percentil 50 de l’anàlisi de sensibilitat, generalment, està per sobre del percentil 50 de

l’anàlisi de risc. Per totes les famílies de contaminants, excepte pels ftalats, la variació

és a l’alça.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

HAPs FTALTS HAHs COVs ALTRES TPHs FENOLS, CRESOLS I

CLOROFENOLS

1,5-2

1-1,5

0,5-1

Gràfic 4.3.2: Variabilitat del percentil 50

21

4.4. VALORS GENÈRICS DERIVATS

Un cop calculades i comparades les concentracions de no risc, i realitzada l’anàlisi de

sensibilitat, s’han determinat els nivells de restauració de les aigües subterrànies per

als contaminants considerats a partir del tractament estadístic del conjunt de dades.

Tal i com s’ha fet en anteriors projectes de derivació de valors genèrics de restauració

d’aigües subterrànies, s’han definit dos valors numèrics:

VALOR GENÈRIC DE NO RISC (VGNR): concentració de contaminant que no

és previsible que causi algun risc per als usuaris de l’aigua subterrània. En

general, s’estableix com a valor objectiu de restauració.

VALOR GENÈRIC D’INTERVENCIÓ (VGI): respon a la concentració de

contaminant que és previsible que causi algun risc per als usuaris actuals o

potencials en determinats usos de l’aigua. Com a tal, esdevé la concentració del

contaminant a partir del qual es considera necessària una actuació de

restauració de la qualitat del medi, excepte si:

1. s’està produint de forma natural l’atenuació dels compostos;

2. el plomall de contaminació es troba perfectament delimitat i controlat; i,

3. a l’anàlisi de l’evolució de les concentracions a l’aigua subterrània es

comprova una tendència significativa al decreixement de les

concentracions.

La taula següent (taula 4.4.1) mostra els valors derivats dels contaminants considerats

en aquest projecte:

FAMÍLIA COMPOST CAS # VGNR (ppb) VGI (ppb) GRUP

COVs

clorur de vinil 75-01-4 2,50E-01 5,00E+00 1

dicloroetà 1,1 75-34-3 5,00E+01 1,50E+02 1

dicloropropà 1,2 78-87-5 1,00E+01 2,50E+01 1

fenol, cresols

i clorfenols

cloro-4-metilfenol-3 59-50-7 5,00E+00 6,50E+02 1

clorofenol-2 95-57-8 5,00E+00 1,00E+03 3

diclorofenol 2-4 120-83-2 3,00E+00 5,00E+2 1

tetraclorofenol 2,3,4,6 58-90-2 3,00E+02 1,00E+03 1

triclorofenol 2,4,5 95-95-4 1,00E+02 1,00E+03 3

triclorofenol 2,4,6 88-06-2 1,00E+00 1,2E+02 1

HAPs

acenaftè 83-22-9 2,00E+01 1,00E+3 1

benzo (a) antracè 56-55-3 3,00E-01 8,00E-1 1

benzo (a) pirè 50-32-8 4,00E-03 1,00E-02 1

benzo (b) fluorantè 205-99-2 8,00E-02 2,00E-01 1

benzo (k) fluorantè 207-08-9 5,00E-01 1,00E+00 1

22

FAMÍLIA COMPOST CAS # VGNR (ppb) VGI (ppb) GRUP

crisè 218-01-9 5,00E+00 1,20E+01 1

fenantrè 85-01-8 4,00E+01 1,50E+02 2

fluorantè 206-44-0 1,00E+02 2,50E+02 1

fluorè 86-73-7 4,00E+01 1,50E+02 2

indè (1,2,3-cd) pirè 193-39-5 2,00E-02 7,00E-02 1

pirè 129-00-0 3,00E+01 1,20E+02 2

hidrocarburs

EC 5-6 TPH alifàtc 1,00E+03

5,00E+03

4

EC> 6-8 TPH alifàtc 1,00E+03 4

EC> 8-10 TPH alifàtc 1,96E+02 4

EC> 12-12 TPH alifàtc 1,96E+02 4

EC>12-16 TPH alifàtc 1,00E+03 4

EC> 16-35 TPH alifàtc 1,00E+03 4

EC 5-7 TPH aromàtic 1,34E+01 4

EC> 7-8 TPH aromàtic 5,90E+02 4

EC> 8-10 TPH aromàtic 2,85E+02 4

EC> 10-12 TPH aromàtic 1,93E+02 4

EC> 12-16 TPH aromàtic 7,75E+01 4

EC> 16-21 TPH aromàtic 6,43E+02 4

EC> 21-35 TPH aromàtic 6,43E+02 4

hidrocarburs

aromàtics

hal·logenats

diclorobenzè 1,2 95-50-1 5,00E+02 1,00E+03 3

diclorobenzè 1,3 541-73-1 3,00E+02 1,00E+03 3

diclorobenzè 1,4 106-46-7 5,00E+01 1,50E+02 1

pentaclorobenzè 608-93-5 7,00E+00 2,50E+01 1

tetraclorobenzè 1,2,4,5

95-94-3 3,00E+00 1,00E+01 1

triclorobenzè 1,2,4 120-82-1 1,50E+02 3,50E+02 1

ftalats

bis(2-etilhexil)ftalat (DHEP)

117-81-7 9,00E-01 2,50E+00 1

butil benzil ftalat 85-68-7 2,00E+02 1,00E+03 1

butil ftali butilglicolate 85-70-1 1,00E+03 3,00E+03 5

dibutil ftalat 84-74-2 1,00E+02 1,00E+03 3

dietil ftalat 84-66-2 8,00E+02 3,00E+03 5

altres

PCB's 1336-36-3 2,50E-02 6,00E-02 1

nitrofenol-2 88-75-5 5,00E+02 3,00E+03 5

nitrofenol-4 100-02-7 8,00E+00 1,00E+03 3

nonilfenol-4 25154-52-3 1,00E+00 1,00E+01 1

Taula 4.4.1: Valors genèrics de no rics i valors genèrics d’intervenció pel conjunt de compostos derivats.

Els valors es presenten en notació científica (E(núm.) equival a 10núm.).

Els compostos avaluats s’han dividit en cinc grups responent als diferents criteris de

derivació dels nivells de restauració:

23

GRUP 1: són compostos que tenen un origen antròpic i que en concentracions

baixes poden generar riscos per la salut en un ampli ventall d'usos. El VGNR i el

VGI corresponen als percentils 10 i 50 respectivament.

GRUP 2: són compostos que tenen un origen antròpic i que poden generar riscs

per la salut humana en determinats usos de l'aigua. El VGNR correspon al

percentil 10 i el VGI correspon al triple del VGNR.

GRUP 3 són compostos que tenen un origen antròpic i que poden generar riscos

per la salut humana en determinats usos de l'aigua. El VGNR correspon al

percentil 10 i el VGI correspon a 1000 ppb.

GRUP 4: correspon als hidrocarburs totals. Es defineix un valor de VGNR per

cada família i, contràriament, un únic VGI global. El VGNR correspon al percentil

10 en cas que sigui menor de 1000 ppb; si és major, correspon a 1000 ppb. El

VGI correspon a 5000 ppb.

GRUP 5: són compostos que tenen un origen antròpic i que poden generar

riscos per la salut humana en determinats usos de l’aigua. El VGNR correspon a

1000 ppb i el VGI correspon a 3000 ppb. Per aquells compostos d’aquest grup

que tenen un percentil 10 inferior a 1000 ppb, el VGNR correspon al percentil 10.

En alguns casos, els valors obtinguts del tractament estadístic de les dades no han

permès obtenir valors de VGNR i/o VGI. Alternativament, s’ha consensuat un valor

genèric d’alerta (VGA) que fixa el valor per sobre del qual es considera que hi ha una

afecció al medi com a conseqüència de noves aportacions de contaminant o per

mobilització de contaminant retingut. A la taula 4.4.2 es poden consultar els VGA

definits.

FAMÍLIA COMPOST CAS # VGA (ppb)

COV dicloropropà 1,3 541-73-1 3,00E+03

estirè 100-42-5 2,00E+02

fenols, cresols i

clorofenols

cresol, m- 108-39-4 1,00+03

cresol, o- 95-48-7 1,00E+03

fenol 88-06-2 1,00E+03

HAPs antracè 83-22-9 9,00E+02

ftalats dimetil tereftalat 84-74-2 9,00E+02

etilftali etilglicolat 84-66-2 3,00E+02

Taula 4.4.2: Valors genèrics d’alerta

Els valors es presenten en notació científica (E(núm.) equival a 10núm.)

24

Finalment, la taula 4.4.3 recull els compostos que no han estat derivats ni pels quals

s’ha consensuat cap valor genèric d’alerta.

FAMÍLIA COMPOST CAS #

metalls manganès 7439-96-5

fenols, cresols i

clorofenols

cresol, p- 108-39-4

cresols 95-48-7

Taula 4.4.3: Compostos no derivats ni amb valor

genèric d’alerta

Com s’ha dit anteriorment, pel 2-naftol no ha estat possible dur a terme la derivació

dels valors VGNR i VGI, per manca d’informació toxicològica -que no ha permès

desenvolupar els càlculs de les concentracions de no risc-.

Cal afegir que la derivació final dels valors genèrics s’ha dut a terme a partir de les

dades i criteris disponibles en el moment de desenvolupament del projecte. En aquest

sentit, cal considerar els valors genèrics com a representatius del context i l’estat de

l’art actual, i per tant fora bo sotmetre’ls a revisions periòdiques per tal d’adaptar-los a

les necessitats i realitats del moment.

A l’annex 5, es presenta el llistat dels contaminants sotmesos a derivació dels valors

genèrics als diferents projectes de determinació dels valors genèrics per a la

restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments contaminats per fonts d’origen

puntual realitzats (anomenats anteriorment projectes QUASAR9). S’hi inclou el projecte

en què han estat determinades i derivades les concentracions de restauració dels

compostos tractats.

9 QUASAR I-II: “Valors genèrics per a la restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments

contaminats per fonts d’origen puntual”, 2007.

QUASAR III: “Valors genèrics per a la restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments

contaminats per fonts d’origen puntual”, maig 2009.

QUASAR IV: “Valors genèrics per a la restauració d’aigües subterrànies en emplaçaments

contaminats per fonts puntuals”. gener 2010.

25

5. ACRÒNIMS

ACA: Agència Catalana de l’Aigua

DMA: Directiva Marc de l’Aigua

HAP’s: Hidrocarburs Aromàtics Policíclics

HEAST: Health Effects Assessment Summary Tables

HSDB: Hazardous Substances Databank

IRIS: Integrated Risk Information System

NGR: Nivell Genèric de Referència (sòls)

QUASAR: Determinació de nivells de referència de contaminants químics per diversos

usos de l’aigua subterrània basats en l’avaluació del risc

RAIS: Risk Assessment Information System

SVOC: Compost Orgànic Semivolàtil (de l’anglès Semivolatile Organic Compund)

TPH: Hidrocarburs derivats del Petroli

TPHWG: Total Petroleum Hydrocarbon Criteria Working Group

VGI: Valors Genèrics d’Intervenció

VGNR: Valors Genèrics dels Nivells de Referència

VOC: Compost Orgànic Volàtil (de l’anglès Volatile Organic Compund)

26

6. BIBLIOGRAFIA

ACA. 2008. Protocol d’actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en

estacions de servei. Guia pràctica_3.

ACA. 2009. Criteris d’aplicació dels valors genèrics per a la restauració d’aigües

subterrànies en emplaçaments contaminats per fonts d’origen puntual. (En avaluació).

CTM. 2007. Nivells de referència per a la restauració d’aigües subterrànies. CLAU

CT06000646, versió 10. Àrea de Tecnologia Ambiental. (no publicat).

CTM. 2007. Valors genèrics per a la restauració en emplaçaments contaminats per

fonts d’origen puntual. (no publicat).

European Commission, 2003. Technical Guidance Document on Risk Assessment in

support of Commission Directive 93/67/EEC on Risk Assessment for new notified

substances, Commission Regulation (EC) 1488/94 on Risk Assessment for existing

substances and Directive 98/8/EC of the European Parliament and of the Council

concerning the placing of biocidal products on the market, Part I.

Florida Department of Environmental Protection, 2005. Technical report: development

of cleanup target values (CTLs) for chapter 62-777, FAC.

Habs, M., D.Schmahl J. Misfeld. 1980. Local carcinogenity relevant polycyclic aromatic

of hydrocarbons after lifelong topical applications to mouse skin. Arch.

Gerschwulstforsch. 50:266-274.

Hazardous Substances Databank (HSDB), disponible a http://toxnet.nlm.nih.gov

(darrera consulta febrer 2009).

Hoffmann, D. and E.L. Wynder. 1966. Beitrag zur carcinogen Wirkung von

Dibenzopyrenen. Z. Krebsforsch. 68: 137-149.

IHOBE, S.A. 1998. Guía metodológica de análisis de riesgos para la salud humana y

los ecosistemas, Vol. 4, Ed. IHOBE, Bilbao.

Integrated Risk Assessment System. IRIS, disponible a http://toxnet.nlm.nih.gov/cgi-

bin/sis/htmlgen?IRIS (darrera consulta febrer 2009).

27

Risk Assessment Information System (RAIS), disponible a http://rais.ornl.gov/ (darrera

consulta febrer 2009).

US EPA. 1993. Provisional Guidance for Quantitative Risk Assessment of Polycyclic

Aromatic Hydrocarbons.

US EPA. 1995. Supplemental Guidance to Risk Assessment Guidance for Superfund:

Region 4 Bulletins Human Health Risk Assessment.

US EPA. 1996. Soil screening guidance: user’s guide.

US EPA. 1997. Health Effects Assessment Summary Tables.

US EPA. 2001. Risk Assessment Guidance for Superfund. Volume II,: Part A.

US EPA. 2002. Supplemental guidance for developing soil screening levels for

superfund sites.

US EPA. 2004. Risk Assessment Guidance for Superfund Volume I: Human Health

Evaluation Manual (Part E, Supplemental Guidance for Dermal Risk Assessment).

US EPA. 2007. Epi Suite v 3.20, disponible a

http://www.epa.gov/oppt/exposure/pubs/episuitedl.htm (darrera consulta novembre

2008).