1

2016.12.18 Dossier de premsa

REUS DIGITAL (criogenesi)

http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/el-cat-introdueix-lus-de-nitrogen-liquid-reparar-desguassos-sense-tallar-el

Una càpsula plena de nitrogen líquid recobreix un petit

tram de canonada metàl·lica d'un desguàs: en pocs

temps, la criogènia permetrà que l'aigua que passa per

l'interior de la conducció quedi congelada, creant un tap

de glaç que permet els operaris treballar amb seguretat

en la reparació de la vàlvula sense necessitat de tallar el

subministrament als usuaris. Aquesta és la tècnica que el

Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha adaptat de

forma pionera a la reparació de desguassos i petites

canonades –fins a 300 mil·límetres de diàmetre- del

minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. Una pràctica

que, fins aquests moments, utilitzaven sectors com la

indústria química i petroquímica, però que l'ens ha adaptat

ara a les conduccions d'aigua. La seva aplicació,

argumenten, permet un estalvi considerable d'aigua,

temps i costos: ja no resulta necessari haver d'aïllar un

tram de canonada principal, buidar-la i llençar l'aigua –

entre 4.000 i 5.000 metres cúbics, que equivalen al

consum diari d'una població de 30.000 habitants-, tallant

el pas durant períodes de fins a dotze hores. La

necessitat de renovar preventivament les vàlvules de

seguretat al llarg de la canonada del minitransvasament

de l'Ebre, que acumula ja 27 anys d'operació, s'estava

convertint en un important maldecap per als responsables del CAT. Fins la recent introducció de la criogenització, en

cas d'incident o avaria els tècnics havien de tancar el pas de l'aigua en un tram de la canonada principal, buidar-la

totalment abans de procedir a l'operació estrictament de recanvi o reparació a les arquetes de desguàs. A banda de

la gran quantitat d'aigua que es perdia, aquest procediment podia provocar períodes de tall de subministrament als

abonats que es podien prolongar fins a dotze hores. "S'havia d'aturar l'explotació tants cops com vàlvules s'havien de

canviar. Amb aquest mètode, ja no cal", resumeix Francesc Polo, cap de distribució del CAT.

La idea, explica el mateix Polo, la van tenir quan van observar l'aplicació d'aquesta tècnica de criogenització en

instal·lacions d'indústries químiques i petroquímiques. I van decidir adaptar-la a les canonades d'aigua. Durant els

últims mesos, una empresa dedicada al manteniment en instal·lacions petroquímiques ha posat en pràctica de forma

aquesta tècnica a les conduccions del CAT amb un resultat "satisfactori". Fins aquest moment, assegura, no tenen

constància que cap empresa dedicada al mateix sector l'hagués aplicat. "Utilitzem nitrogen líquid per formar un tap de

gel dins d'una porció d'una canonada metàl·lica que ens permet fer el canvi de la vàlvula deteriorada sense buidar

l'aigua de l'interior canonada. Té un gran avantatge: no aturem explotació, fem la maniobra amb seguretat, amb molta

més rapidesa i ningú té incidència. No hem de buidar i no malgastem aigua", resumeix.

L'aplicació del nitrogen líquid en temperatures inferiors al seu punt d'ebullició –aproximadament -190 graus

centígrads-, permet generar efectes de transferència tèrmica en el medi on s'utilitza. En aquest cas, l'aplicació de

nitrogen líquid dins la càpsula –situada just abans del punt que s'ha de reparar- permet absorbir la calor de la

canonada, generant un tap de gel criogènic en l'aigua que circula pel seu interior. La tècnica s'usa en canonades

metàl·liques i amb diàmetres no superiors als 300 mil·límetres. Polo admet que els costos d'aquest procediment són

més grans "però compensa àmpliament amb el temps d'incidència", apunta.

El passat 9 de setembre el CAT va tancar el termini de presentació de pliques del concurs públic convocat per escollir

la millor oferta presentada per les empreses especialitzades per tal de dur a terme la segona fase del projecte. El

pressupost és d'uns 200.000 euros amb la previsió d'efectuar cinc noves actuacions en desguassos situats al terme

municipal del Perelló. Està previst que els treballs s'executin durant uns quatre mesos.

2

2016.12.18 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/8050/ajuntament/flix/territori/reclamen/retirada/total/dels/fangs/saber/resten/150000/ton

es/al/panta

Sospitaven que l’extracció de fangs contaminats de

l’embassament de Flix havia deixat un fons residual

per extreure, a banda de l'aigua confinada, i dels

terrenys industrials contaminats al recinte fabril.

L’informe entregat pel ministeri un cop Acuamed va

aturar els treballs així ho deixava entreveure, per això

la comunitat científica, l’Ajuntament i la Generalitat van

reclamar un nou informe, contrastat a ulls

independents, que certifiqués si el fons del pantà

estava nét del tot o no, i en el pitjor dels casos de

quines quantitats i composició estavem parlant.

L’estudi s'ha elaborat a partir d'un centenar de mostres

preses i analitzades pel Centre d'Investigacions

Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques

CIEMAT no ha arribat encara –estava previst per a

finals d’any-, però el conseller de Territori i

Sostenibilitat ha revelat que, tal com van conèixer ahir

en una comisió tècnica, encara queden uns 100.000

metres cúbics de fangs tòxics –unes 150.000 tones-

pendents d’extreure de la llera. Manca saber la toxicitat

de la composició restant, però l’Ajuntament i la

Generalitat han exigit avui al ministeri de Medi Ambient que actue amb diligència en l’entrega del contingut íntegre

d’este informe oficial, i un calendari per extreure de forma “inmediata” les tasques de descontaminació inconcloses.

Abans, però, caldrà remontar la planta de tractament dels residus, que Acuamed va començar a desmantellar i està,

avui per avui, inoperativa.

“Hem sabut, gràcies a una comissió tècnica que van exigir la Generalitat i l’Ajuntament que encara queden uns

100.000 metres cúbics de fangs tòxics pendents d’extreure quan l’Estat va assegurar, el 31 de desembre de 2015,

que tota l’operació d’extracció de llots contaminats estava enllestida”. Per a Rull, que ha fet aquestes declaracions en

una nota de premsa després que la xifra concreta sortís a la llum pública a través del 3/24, és “inacceptable” que el

ministeri “hagi estat defensant durant tot un any una posició falsa”.

“Estem davant d’un nou incompliment de l’Estat, en aquest cas del Ministeri de Medi Ambient”, ha assegurat. Rull ha

deixat clar que els fangs estan confinats i que no hi ha risc ambiental. “No obstant això, amb la mateixa contundència

demanem que s’ha d’acabar la feina”, ha exigit. D’aesta manera caldrà tornar a instal·lar la draga, i habilitar de nou la

planta de tractament i el dipòsit controlat, que ja estava en fase de clausura.

Per tot el que ha passat, el titular de Territori i Sostenibilitat reclama “depurar responsabilitats polítiques, al més alt

nivell si cal”i ha explicat que demanarà a la ministra Isabel García Tejerina que vinga al territorio: “Els responsables

polítics del ministeri, amb la ministra al capdavant, han de venir a Catalunya, a Flix, donar explicacions i prendre

decisions perquè aquí hi ha hagut un dèficit gravíssim de confiança”, ha afirmat.

L’alcalde de Flix, Marc Mur, s’ha mostrat prudent a l’hora d’avaluar la xifra –que de confirmar-se, equivaldria a un

12% aproximadament del total de fangs que calia extreure i tractar –aproximadament 1 milió de tones-, a l’espera de

rebre l’informe que esperaven per a finals d’any. “El que demanem és diligència en l’entrega d’este estudi oficial, i un

cop rebut, si es confirma, reunió i calendari per acabar la descontaminació de forma inmediata”. En tot cas, sense

entrar en el volum de residus restants, admet que conèixer que en restaven a la llera no ha estat cap sorpresa: “De

fet per això vam demanar un estudi independent i un mostreig més ampli, perquè temiem que en puguéssen quedar,

ara bé, és important conèixer de quin tipus de material tòxic estem parlant, per avaluar el cas i per això demanem

celeritat en rebre les conclusions dels estudis fets”, ha conclòs.

3

2016.12.18 Dossier de premsa

CANAL21

http://teveon.tv/noticia/Rull_LEstat_ha_deixat_per_extreure_150000_tones_de_llots_toxics_al_panta_de_Flix/7111

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha retret al govern espanyol que hagi deixat 100.000 metres cúbics

de residus tòxics, l’equivalent a 150.000 tones, sense extreure al fons de l'embassament de Flix. Es tracta, segons les

xifres oficials aportades per l'Estat sobre el procés de descontaminació, d'un 12% del total de llots que s'havien

d'extreure i tractar. El conseller, qui assegura haver tingut coneixement d'aquestes dades arran d'una reunió de la

comissió tècnica per abordar la finalització pendent del projecte amb representants de la Generalitat i el govern

espanyol, ha qualificat l'escenari de “greu incompliment” i situació “inaudita”. Segons ha recordat, el Ministeri

d'Agricultura i Medi Ambient va donar per finalitzada la descontaminació a finals de l'any passat després d'haver

extret 700.000 metres cúbics del pantà. Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Flix han anunciat que reclamaran al

govern espanyol que actuï per retirar els llots tòxics restants de forma immediata.

4

2016.12.18 Dossier de premsa

MES TARRAGONA

http://www.diarimes.com/noticies/terres_l_ebre/2016/12/16/l_empresa_publica_acuamed_mentir_sobre_descontamin

acio_del_panta_flix_12593_3024.html

L'empresa pública Aguas de

las Cuencas Mediterráneas

S.A, és a dir, Acuamed, no

va acabar els treballs de

descontaminació del pantà

de Flix, segons informa TV3,

després d'haver anunciat la

finalització de la neteja fa un

any. Per ara quedarien

encara 150 tones de fang

contaminat que Acuamed

hauria deixat i que «no es

podran retirar

immediatament perquè

l'empresa ja havia començat

a desmantellar l'operatiu».

Aquesta quantitat, segons

les xifres oficials aportades

per l'Estat sobre el procés

de descontaminació, és un

12% del total de llots que

s'havien d'extreure i tractar.

Per tal de poder procedir a

la descontaminació de la

part restant s'haurà de tornar a muntar la planta de tractament.

Les tasques de descontaminació del fang contaminant produït per l'empresa Ercros van iniciar-se l'any 2013. Més de

dos anys després els treballs «van finalitzar» segons Acuamed. Però al territori, tal com s'ha fet públic aquest

divendres, «ja es sospitava que la feina no era correcta».

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha retret al govern espanyol que hagi deixat aquests residus tòxics

sense extreure al fons de l'embassament. Rull assegura haver tingut coneixement d'aquestes dades arran d'una

reunió de la comissió tècnica per abordar la finalització pendent del projecte amb representants de la Generalitat i el

govern espanyol, i ha qualificat l'escenari de «greu incompliment» i situació «inaudita». Tant la Generalitat com

l'Ajuntament de Flix han anunciat que reclamaran al govern espanyol que actuï per retirar els llots tòxics restants de

forma immediata.

Aquesta, però, no és la primera polèmica que envolta l'empresa, principal instrument del Ministeri d'Agricultura,

Alimentació i Medi Ambient pel desenvolupament del Programa d'Actuacions a les conques mediterrànies i l'activitat

de la qual està relacionada amb la contractació, construcció, adquisició i explotació de tota classe d'obres

hidràuliques a l'estat. Acuamed està sent investigada per un cas de corrupció d'adjudicació fraudulenta de contractes

públics inflats per obres hídràuliques i mediambientals entre el 2007 i el 2014. A més, el passat mes de juny va sortir

a la llum que l'empresa tenia intenció de contaminar el riu Ebre per tal d'estalviar les despeses de depuració a

l'empresa contractista FCC.

Després d'aquestes filtracions a l'estiu, es va dur a terme una investigació per tal de comprovar l'estat del fons del

pantà. Es va descobrir que la contaminació seguia allà, tot i que es manté a l'interior del tancat que es va instal·lar per

dur a terme la descontaminació, de manera que aquest fang no afecta la resta de pantà i de riu Ebre.

5

2016.12.18 Dossier de premsa

EL PERIODICO

http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/empresa-que-limipiaba-flix-deja-sin-retirar-100000-metros-

cubicos-lodos-5695930

Unos terrenos que esconden una

montaña tóxica en el subsuelodel

recinto industrial, dos hectómetros de

agua contaminadaen el embalse y

una cantidad hasta ahora

indeterminada de residuos tóxicos en

ese mismo pantano. La Conselleria de

Territori i Sostenibilitat ha revelado,

tras conocerlo en una comisión

técnica, que quedaron por extraer, tras

el fin precipitado de los trabajos de

descontaminación a finales del

2015, 100.000 metros cúbicos de

residuos –unas 150.000 toneladas-, lo

que equivale a un 12% del total de

material que debía eliminar el proyecto

de descontaminación de Acuamed.

La Generalitat y el Ayuntamiento de

Flix reclaman que se solucione de

forma “inmediata” una situación que el

municipio anhela desde hace años ver

resuelta y reclaman celeridad al

Ministerio de Medio Ambiente para que

concluya y entregue el informe que

confirme el alcance de ese legado y su

composición. Sim embargo, las plantas

INCUMPLIMIENTO DEL ESTADO

“Hemos sabido, gracias a una comisión técnica, que aún quedan unos 100.000 metros cúbicos de lodos tóxicos

pendientes de extraer cuando el Estado aseguró, en diciembre del 2015, que toda la operación de extracción de

material contaminado estaba lista”, ha revelado este viernes el ‘conseller’ Josep Rull.

Pese a apuntar que los residuos restantes “están confinados y no hay riesgo ambiental”, Rull exige al ministerio que

reemprenda “de manera inmediata” las labores de descontaminación. “Estamos ante un nuevo incumplimiento del

Ministerio de Medio Ambiente, deben terminar el trabajo”, ha exigido. El titular de Territori también ha reclamado que

se “depuren responsabilidades políticas al más alto nivel si es preciso”.

La constatación de que quedaron residuos en el lecho del embalse no es una sorpresa en Flix. El informe que hace

meses presentó Acuamed sobre la conclusión de las labores de descontaminación no les dejó tranquilos.

Respaldados por la comunidad científica, solicitaron un nuevo estudio, esta vez independiente, para evaluar la

situación.

NUEVO INFORME

En los últimos meses, el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas tomó y analizó un

centenar de muestras del fondo del embalse, con el fin de que el ministerio elaborara un informe contrastado. La

cifra que conoció la Generalitat en la reciente comisión técnica revela la cantidad, pero falta conocer la composición.

“Pedimos total celeridad a Acuamed para que nos entregue ese informe y, en función de lo que revele, queremos

un calendario para la conclusión de los trabajos”, ha manifestado el alcalde de Flix, Marc Mur. No será tarea fácil.

“Habrá que volver a instalar la draga y habilitar de nuevo la planta de tratamiento y el depósito controlado, que ya

estaba en fase de clausura”, apunta Territori.

6

2016.12.18 Dossier de premsa

LA VANGUARDIA

http://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20161216/412675835047/rull-exige-reanudar-obras-descontaminacion-

flix.html

El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull, ha exigido hoy al Ministerio de Agricultura y Pesca,

Alimentación y Medio Ambiente que reanude “de manera inmediata” las tareas de descontaminación del pantano

de Flix.

“Hemos sabido que aún quedan unos 100.000 metros cúbicos de barros tóxicos pendientes de extraer, cuando el

Estado aseguró el 31 de diciembre de 2015 que toda la operación de extracción estaba acabada”, ha afirmado el

conseller, al tiempo que ha calificado de “inaceptable” que el Ministerio haya defendido una “posición falsa”.

Rull ha calificado los hechos de “nuevo incumplimiento del Estado”, aunque ha querido lanzar un mensaje de

tranquilidad, puesto que los barros están confinados y no hay riesgo ambiental.

Aun así, el Govern pide “contundencia” para acabar las tareas y quiere que se instale de nuevo la draga y se habilite

otra vez la planta de tratamiento y el depósito controlado, que ya estaba en fase de clausura.

Josep Rull ha instado al Gobierno a depurar responsabilidades políticas “al más alto nivel” y ha pedido a la ministra

Isabel García Tejerina “venir al territorio” para dar explicaciones y tomar decisiones, dado que se ha generado “un

déficit gravísimo de confianza”.

Para la consellería, si la Generalitat no hubiese supervisado el proceso se habría “dado por buena una actuación

incompleta y que hipotecaba el futuro” y ha insistido: “ha sido gracias a la presión del Ayuntamiento de Flix y de la

Generalitat que sabemos como están las cosas”.

societat 24 DISSABTE, 17 DE DESEMBRE DEL 2016 ara

es van fer segons el seu criteri i a partir de només cinquanta mos-tres”, va lamentar Mur.

Tant l’Ajuntament de Flix com la Generalitat exigeixen al ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient que reprengui “de manera immediata” les tasques de descontaminació al municipi. “Es-tem davant un nou incompliment de l’Estat perquè ens van dir que es-tava enllestida tota l’operació –va lamentar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull–. Dema-naré a la ministra Isabel García Te-jerina i als responsables polítics del ministeri que vinguin al territori a donar explicacions, perquè aquí hi ha hagut un dèficit gravíssim de confiança”, va dir.

El problema és que la planta de tractament dels residus no està ope-rativa. “Ens consta que a finals del 2015 van començar a desmantellar-la, tot i que el nou responsable d’Acuamed va aturar el desmante-llament. Per tant, sabem que no es-tà operativa i que posar-la de nou en funcionament pot trigar un temps, però exigirem que es faci”, va avisar ahir l’alcalde de Flix.

El cas és especialment greu per-què bona part de les obres de des-contaminació de l’embassament es van finançar amb fons europeus i perquè els científics han descrit el

cas de Flix com un cas de contami-nació únic a tot Europa “per la vari-etat, toxicitat i quantitat de residus acumulats”. Ho va dir el professor Joan Grimalt durant una comparei-xença a l’octubre al Parlament. Gri-malt va especificar que, després de més de cent anys d’activitat de la Fà-brica, ara en mans de la companyia química Ercros, al fons del pantà s’han anat acumulant components tòxics com l’hexaclorobenzè, orga-noclorats i DDT, entre molts altres.

La contaminació d’Ercros Els fangs tòxics del pantà no són l’únic front obert que hi ha a Flix re-lacionat amb l’activitat d’Ercros. L’empresa ja ha anunciat que tanca-rà la planta de fabricació de clor i només mantindrà una part residual de l’activitat dedicada a la fabricació de fosfat bicàlcic. Això deixarà pràc-ticament buides 40 hectàrees de sòl amb zones molt contaminades. En algunes d’aquestes zones, per exem-ple, una persona només s’hi pot es-tar 25 minuts sense que la seva salut es pugui veure afectada i, en altres casos, el temps de permanència sense risc per a la salut és de 4, 6 i 8 hores, respectivament.

Gairebé la meitat d’aquestes 40 hectàrees industrials estan conta-minades en més o menys grau. Ai-xò hipoteca el futur industrial del

L’Estat deixa a mitges la neteja de FlixL’empresa pública Acuamed no va descontaminar el pantà, que encara té 150.000 tones de fangs tòxics

Problemes La planta de tractament de residus no està operativa però Flix vol que es reobri

Futur Els terrenys contaminats d’Ercros dificulten l’atracció de nova indústria

MEDI AMBIENT

L’extracció de llots tòxics del fons del pantà de Flix va quedar inacaba-da. Les sospites de l’Ajuntament, que fa uns mesos va demanar que es tornessin a fer sondejos per com-provar que no quedaven fangs con-taminats, s’han confirmat. El depar-tament de Territori i Sostenibilitat va explicar ahir que encara queden més de 150.000 tones contamina-des al fons de l’embassament. La quantitat equival a un 12% dels més d’un milió de tones extretes el no-vembre del 2015, quan la feina es va donar per acabada.

Va ser el mateix CIEMAT, un or-ganisme de titularitat estatal, que va confirmar les tones encara pen-dents després d’analitzar un cente-nar de mostres del fons del riu. “Són els resultats d’un estudi que vam de-manar des de l’Ajuntament i la Ge-neralitat”, va explicar l’alcalde de Flix, Marc Mur. Per prendre les mostres, es van seguir les indicaci-ons sobre el terreny de dos experts en la contaminació de l’embassa-ment: l’investigador del CSIC Joan Grimalt i el catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat. “Els sondejos que havia fet Acuamed just abans d’aca-bar els treballs de descontaminació

FLIXROSER ROYO

municipi, ja que fa inviable que cap empresa es vulgui instal·lar en un sòl contaminat justament ara que l’Ajuntament, la Generalitat i la mateixa Ercros van acordar tre-ballar per captar inversions indus-trials a la zona.

Hi ha el compromís de crear una comissió independent d’experts no-menats per l’Ajuntament i la Gene-ralitat que haurà de supervisar in si-tu quin és el nivell de contaminació dins i fora del polígon d’Ercros. La comissió també s’haurà d’ocupar d’establir un pla d’actuacions que indiqui sobre quines zones s’ha d’actuar per descontaminar-les i quin ha de ser el nivell d’exigència.

Aquesta mateixa setmana, l’al-calde de Flix, per mediació de l’eu-rodiputat Francesc Gambús, s’ha reunit amb el director general de Medi Ambient de la Comissió Eu-ropea, Daniel Calleja, per exposar-li la situació. “Després de la reunió va quedar clar que no es pot tolerar que hi hagi punts del polígon on no s’hi pugui estar gaires hores sense risc per a la salut, i que ha de ser Ercros qui pagui la descontamina-ció”, va apuntar l’alcalde. Fonts d’Ercros asseguren que estan actu-ant amb diligència i d’acord amb la legalitat. En aquests moments, la companyia està descontaminant 1,8 hectàrees afectades.e

La planta química d’Erkimia a Flix, propietat d’Ercros, ha anunciat que tanca, però una part dels terrenys que deixa estan altament contaminats. TJERK VAN DER MEULEN

17/12/2016 Kiosko y Más - Diari de Tarragona - 17 dic. 2016 - Page #25

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

EL PUNT AVUIDISSABTE, 17 DE DESEMBRE DEL 2016 | Camp i Ebre | 27

1431

34-1

1509

61w

Quan fa pràcticament unany que la societat estatalAcuamed va enllestir elstreballs d’extracció delsllots tòxics del pantà deFlix, s’ha detectat que en-cara en queden. Així hovan comunicar els tècnicsd’Acuamed en una comis-sió tècnica amb represen-tants de l’ACA, la CHE i elCAT, una comissió que faun seguiment de les obresdel pantà després que elsetembre passat s’acordésl’extracció de més mos-tres per tal que les analit-zessin experts indepen-dents, perquè tant la Ge-neralitat com l’Ajunta-

ment no estaven conven-çuts que realment el fonsde l’embassament esti-gués net. I el temps els hadonat la raó, perquè, se-gons va fer públic ahir elDepartament de Territorii Sostenibilitat, encaraqueden 100.000 metrescúbics de llots contami-nats. “És inacceptable que

durant tot un any l’Estathagi estat defensant unaposició falsa, ja que el 31de desembre del 2015 vaassegurar que tota l’opera-ció d’extracció dels llotsestava enllestida”, va ma-nifestar ahir el consellerde Territori i Sostenibili-tat, Josep Rull, que mantéque el cas de Flix és un al-

tre incompliment de l’Es-tat amb Catalunya.

Acuamed no va confir-mar ahir el volum de llotstòxics que encara resten aFlix, i l’Ajuntament de Flixtampoc no disposavad’una xifra exacta. En totcas, el volum fet públic pelDepartament de Territorirepresentaria prop d’un

15% del total de residusque es van extreure i trac-tar. “Els sondejos reacti-vats a petició de l’Ajunta-ment i la Generalitat hanpermès confirmar quequedaven residus, ara elrealment important ésque es continuen dra-gant”, va dir l’alcalde deFlix, Marc Mur. ■

Lurdes MoresoFLIX

a Les mostres extretes revelen que hi ha 100.000 metrescúbics de fangs contaminats que Acuamed no va enretirar

El pantà de Flixencara acumulallots tòxics

Una draga extreia residus del pantà de Flix el 2015, una pràctica que s’haurà de reprendre l’anyque ve ■ J. FERNÀNDEZ / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El conseller Rull va reclamarahir que la ministra de MediAmbient, Isabel García Tejeri-na, es desplace a les Terres del’Ebre per donar explicacions,ja que s’ha produït un dèficitde confiança “gravíssim”.Amb tot, Rull admet que no hiha risc mediambiental per-què els llots estan confinats.“Demanem que s’acabe lafeina”, va dir Rull. Per això se-rà necessari tornar a instal·larla draga al pantà i habilitar denou la planta de tractamentde residus.

700.000metres cúbics de fangs con-taminats va extreure Acua-med del pantà de Flix fins aldesembre del 2015.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rull reclama lavisita de laministra

Des de fa més de dos anys,a Prades hi ha una fincaexperimental de llúpol ons’han fet proves amb dife-rents varietats que hanverificat que el municipireuneix unes condicionsbioclimàtiques excel·lentsper conrear-lo. Segons l’al-caldessa del poble, LidiaBargas, s’han fet reunionsamb els pagesos i l’any queve es plantaran 9,6 hec-tàrees de llúpol. Actual-ment, el municipi està tre-ballant en un conveni ambla marca Estrella Damm,la cooperativa de Prades iels agricultors, que seriade deu anys, amb opció deprorrogar-lo.

D’aquesta manera,l’empresa Damm utilitza-ria el llúpol conreat a Pra-des, amb l’objectiu d’oferiruna cervesa totalmentmediterrània. En l’actuali-tat, la marca de cervesaadquireix aquesta subs-tància principalment aLleó i la República Txeca.Per Bargas, el llúpol dePrades és “igual o millor”

que el d’altres zones, jaque és a 100 quilòmetresen línia recta del mar, unade les condicions idòniesper aquest conreu.

Així mateix, Bargas vaanunciar, fa uns quantsdies, que aviat naixerà lamarca de pomes Munta-nyes de Prades i que es tre-balla per muntar un obser-vatori astronòmic. ■

a El municipi del BaixCamp està ultimantun conveni amb lamarca Estrella Damm,la cooperativa dePrades i els pagesos

Prades aposta pelconreu de llúpol i enplantarà 9,6 hectàrees

J. Gallofré / ReusdigitalPRADES

Prades potenciarà el conreu de llúpol i la marca de pomesMuntanyes de Prades ■ CEDIDA

Edició del Camp i l’EbreDIUMENGE · 18 de desembre del 2016. Any XLI. Núm. 14132 - AVUI / Any XXXVIII. Núm. 13002 - EL PUNT

2,50€

1372

77-1

1272

57w

1161

19-1

1469

45w

La Torredembarra delsanys vint, en un film

Cultura P28

Societat P27

El consolidat mercat també es pot visitar avui ■ L.C.

Tradició nadalencaals carrers de Valls

L’ESPORTIU

El Nàstic cau a Girona iacabarà l’any cuer (4-2)Els tarragonins, que van fer un bonprimer temps, van acabar amb nou

Futbol 2a divisió A

CULTURA P28

Ahir va obrir portes la segona planta dela biblioteca reusenca, inaugurada fa unany i que porta el nom de l’historiadorL’alcalde va presidir l’obertura de la segona planta ■ M.B.

L’arxiu personalde Pere Anguera,obert al públic

SOLUCIÓ · Proposen que s’obrila bocana del Fangar i que esfaci un canal a l’istme delTrabucador perquè l’aigua circuli

Els musclairesdel Delta reclamenaccions a les badiesPROBLEMA · La pèrdua de lescries de musclos, cada cop méshabitual, els ha obligat a invertir800.000 euros per importar-ne

ECONOMIA P27

Els plafons a la presa han convertit els entorns del pantà en un mirador on es poden localitzar les diferents espècies ■ A.P.

MEDI AMBIENT P26

L’embassament del Catllar es reivindica com a espai de biodiversitat

El renaixement d’un pantà

La biblioteca amb elnom de l’historiador deReus obre la segonaplanta, un any desprésd’inaugurar-se

El llegat dePere Anguera,a l’abast delsreusencsCamp i Ebre

26 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE DESEMBRE DEL 2016

Va passar de símbol delsefectes negatius de la in-dustrialització sobre l’en-torn natural del Tarrago-nès a la reivindicació coma espai de biodiversitat. Lafinca, de 500 hectàrees in-clou, el pantà des del Cat-llar fins al riu Gaià. Laconstrucció del pantà, el1975, va ser la responsa-ble del fet que el riu quedéssec en el tram baix, ha ini-ciat un camí per reivindi-car-se com espai natural imillorar-ne la biodiversi-tat. La companyia petrolí-fera Repsol (propietàriade la finca i de l’embassa-ment) l’any passat va co-mençar l’execució d’un plad’acció per a la biodiversi-tat amb què vol afavorirl’establiment d’espèciesanimals i donar-ne a co-nèixer els valors als ciuta-dans.

“Vivíem d’esquena alriu Gaià i ara podem dirque l’hem descobert”, as-segura Josep FrancescFont, director del complexde Repsol a Tarragona. Lacompanyia vincula la re-descoberta de la finca en-tre el Catllar, Renau, Ves-pella de Gaià i Vistabellaamb el procés viscut elsdarrers anys de recupera-ció del cabal del tram baixdel riu Gaià, que diversesentitats ecologistes ha-vien reclamat històrica-ment i amb les quals la

companyia ha acabat col-laborant.

Tot i que el pla d’acció ala finca es va encarregar el2011, no va ser fins l’anypassat que Repsol hi va co-mençar a actuar, que finsara ha suposat un pressu-post de 76.100 euros re-partits entre els dos úl-tims exercicis, i als qualss’afegiran els 20.400 eu-ros que s’hi invertiranl’any vinent. El pla el vaelaborar la Fundació AccióNatura i Limonium, ques’encarrega de la direcciótècnica, mentre que en laseva execució s’ha buscatla col·laboració d’associa-cions com la Sínia, Aurorao els mateixos voluntarisde la Fundació Repsol, so-

vint treballadors de lacompanyia.

Una acció ja palpable al’entorn del pantà ha estatla conversió de la presa enun mirador amb la instal-lació de plafons informa-tius sobre el valor ambien-tal de la finca (situada alcor de l’espai protegit delriu Gaià) i el seu entorn.Els tècnics, a més, han fetun cens d’aus i de papallo-nes diürnes que han per-mès detectar una “sorpre-nent” biodiversitat, se-gons la responsable de Li-monium, Montse Fuguet.Entre d’altres, s’hi ha con-firmat la presència d’espè-cies protegides com l’àgui-la cuabarrada, que hi té unniu.

Precisament, per afavo-rir aquesta au preveuenfer accions per impulsar lapresència de conills a lafinca (que són l’alimentprincipal de l’àguila). D’al-tra banda, en col·laboracióamb l’associació Aurora estreballa en la recuperaciód’antics camps de conreude garrofers (abandonatsamb la construcció de lapresa) que han de servirtant per crear espaisoberts que facilitin el mo-viment de les espèciescom per reduir el risc d’in-cendis. A banda, l’any vi-nent està prevista la cons-trucció d’una torre de nidi-ficació d’aus a tocar delpantà, per afavorir espè-cies com el mussol, el xori-guer i la gralla. ■

El pantà delCatllar reneixcom a espainatural

Azahara PalomaresEL CATLLAR

PRIVAT Repsol treballa des de l’any passat per millorar labiodiversitat de la finca, de 500 hectàrees ACCIONS S’hiha creat un mirador i volen afavorir-hi la nidificació d’aus

La presa s’ha convertit en mirador per mostrar la diversitat d’espècies que hi viuen ■ A.P.

1975és quan van construir elpantà per abastir d’aigua la in-dústria química. Consegüent-ment, el riu Gaià va quedar sec.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Repsol va adquirir durant elssetanta la finca del pantà delGaià, una de les últimes cons-truccions hidràuliques impul-sades per la dictadura fran-quista. L’aigua acumulada al’embassament (que ocupaunes 250 hectàrees) va pas-sar llavors a dedicar-se a lesnecessitats de la indústriaquímica, que des de llavorsen va ser la principal consu-midora, juntament amb peti-tes comunitats de regants.Com a conseqüència, però, elcurs del riu Gaià va quedarestroncat i al tram baix, fins ala desembocadura entre Ta-

74espècies d’aus diferents sónles que el cens hi ha detectat,una quantitat alta tot i la pro-ximitat a zones urbanes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

marit i Altafulla, va quedarsec.

Des dels anys noranta, pe-rò, la reivindicació territorialpel retorn del cabal ecològical Gaià, agrupada a través dela plataforma Salvem el Gaià,va pressionar tant la indústriacom la Generalitat fins a de-sembocar en el conveni en vi-gor des del 2011 i que ha per-mès que, sempre que escompleixi un mínim de cota alpantà, s’alliberin cabals. Elconveni es va renovar amb lesmateixes condicions a princi-pi d’aquest any, aprofitanttambé l’avenç de les indús-

tries químiques en l’ús d’ai-gua reutilitzada de depurado-res. “És impossible vaticinarsi hi haurà un increment delscabals alliberats al riu ja quedepenen de factors meteoro-lògics”, va dir Font, tot i queRepsol es mostra satisfet dela resolució del conflicte mal-grat que els ecologistes sem-pre han reclamat la necessi-tat d’augmentar l’aigua quebaixa del pantà. Des del 2011,el curs del Gaià sols va arribaral mar en una ocasió, la tar-dor del 2015, després d’unalliberament extraordinari acausa d’un temporal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una construcció franquista que es vol redimir

1

2016.12.19 Dossier de premsa

INFOCAMP

http://www.infocamp.cat/component/k2/item/9636-el-panta-del-catllar-reneix-com-a-espai-natural

Repsol treballa des de l'any passat per millorar la biodiversitat de la finca, de 500 hectàrees

Va passar de símbol dels efectes negatius de la industrialització sobre l'entorn natural del Tarragonès a la reivindicació com a espai de biodiversitat. La finca, de 500 hectàrees inclou, el pantà des del Catllar fins al riu Gaià. La construcció del pantà, el 1975, va ser la responsable del fet que el riu quedés sec en el tram baix, ha iniciat un camí per reivindicar-se com espai natural i millorar-ne la biodiversitat. La companyia petrolífera Repsol (propietària de la finca i de l'embassament) l'any passat va començar l'execució d'un pla d'acció per a la biodiversitat amb què vol afavorir l'establiment d'espècies animals i donar-ne a conèixer els valors als ciutadans.

“Vivíem d'esquena al riu Gaià i ara podem dir que l'hem descobert”, assegura Josep Francesc Font, director del complex de Repsol a Tarragona. La companyia vincula la redescoberta de la finca entre el Catllar, Renau, Vespella de Gaià i Vistabella amb el procés viscut els darrers anys de recuperació del cabal del tram baix del riu Gaià, que diverses entitats ecologistes havien reclamat històricament i amb les quals la companyia ha acabat col·laborant.

Tot i que el pla d'acció a la finca es va encarregar el 2011, no va ser fins l'any passat que Repsol hi va començar a actuar, que fins ara ha suposat un pressupost de 76.100

euros repartits entre els dos últims exercicis, i als quals s'afegiran els 20.400 euros que s'hi invertiran l'any vinent. El pla el va elaborar la Fundació Acció Natura i Limonium, que s'encarrega de la direcció tècnica, mentre que en la seva execució s'ha buscat la col·laboració d'associacions com la Sínia, Aurora o els mateixos voluntaris de la Fundació Repsol, sovint treballadors de la companyia.

Una acció ja palpable a l'entorn del pantà ha estat la conversió de la presa en un mirador amb la instal·lació de plafons informatius sobre el valor ambiental de la finca (situada al cor de l'espai protegit del riu Gaià) i el seu entorn. Els tècnics, a més, han fet un cens d'aus i de papallones diürnes que han permès

2

2016.12.19 Dossier de premsa

detectar una “sorprenent” biodiversitat, segons la responsable de Limonium, Montse Fuguet. Entre d'altres, s'hi ha confirmat la presència d'espècies protegides com l'àguila cuabarrada, que hi té un niu.

Precisament, per afavorir aquesta au preveuen fer accions per impulsar la presència de conills a la finca (que són l'aliment principal de l'àguila). D'altra banda, en col·laboració amb l'associació Aurora es treballa en la recuperació d'antics camps de conreu de garrofers (abandonats amb la construcció de la presa) que han de servir tant per crear espais oberts que facilitin el moviment de les espècies com per reduir el risc d'incendis. A banda, l'any vinent està prevista la construcció d'una torre de nidificació d'aus a tocar del pantà, per afavorir espècies com el mussol, el xoriguer i la gralla.

Una construcció franquista que es vol redimir

Repsol va adquirir durant els setanta la finca del pantà del Gaià, una de les últimes construccions hidràuliques impulsades per la dictadura franquista. L'aigua acumulada a l'embassament (que ocupa unes 250 hectàrees) va passar llavors a dedicar-se a les necessitats de la indústria química, que des de llavors en va ser la principal consumidora, juntament amb petites comunitats de regants. Com a conseqüència, però, el curs del riu Gaià va quedar estroncat i al tram baix, fins a la desembocadura entre Tamarit i Altafulla, va quedar sec.

Des dels anys noranta, però, la reivindicació territorial pel retorn del cabal ecològic al Gaià, agrupada a través de la plataforma Salvem el Gaià, va pressionar tant la indústria com la Generalitat fins a desembocar en el conveni en vigor des del 2011 i que ha permès que, sempre que es compleixi un mínim de cota al pantà, s'alliberin cabals. El conveni es va renovar amb les mateixes condicions a principi d'aquest any, aprofitant també l'avenç de les indústries químiques en l'ús d'aigua reutilitzada de depuradores. “És impossible vaticinar si hi haurà un increment dels cabals alliberats al riu ja que depenen de factors meteorològics”, va dir Font, tot i que Repsol es mostra satisfet de la resolució del conflicte malgrat que els ecologistes sempre han reclamat la necessitat d'augmentar l'aigua que baixa del pantà. Des del 2011, el curs del Gaià sols va arribar al mar en una ocasió, la tardor del 2015, després d'un alliberament extraordinari a causa d'un temporal.