Valen 4º Refuerzo

8/19/2019 Valen 4º Refuerzo

1/96

B

I B L I O T E C A D E L P R O F E S S O R A T

P R I M À R I A

Ensenyamentindividualitzat

Pla de milloraPrograma d’ampliació

Llengua 4

El quadern d’Ensenyament individualitzat de Llengua,

per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva

concebuda, dissenyada i creada en el departament

d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz

i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ

Esther Bellavista Vilaplana

Empar Tortosa Sanz

IL·LUSTRACIÓ

Jordi Sales Roqueta

EDICIÓ EXECUTIVAEmpar Tortosa Sanz

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ

EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero


2/96

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44

46210 Picanya, València

PRINTED IN SPAIN

EAN: 8431300925595

CP: 671229

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat

intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra

només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material

d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos,

especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Pep Carrió.

Cap de projecte: Rosa Marín González.

Coordinació d’il·lustració: Esther Bellavista Vilaplana.

Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.

Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.

Confecció i muntatge: Núria Lombarte Gil.

Correcció: Clàudia de Val del Amo i Lluïsa March Soler.


3/96

L’ensenyament individualitzat

L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la

consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i

destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajude a su-

perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.

Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible

i de les tècniques i recursos educatius que més bé s’adapten a les necessitatsparticulars de l’alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-

dàctics específics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes

d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora que

es plantegen en cada cas.

Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber

Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre d’al-

tres inclou:

• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està

destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– iles dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-

ment en les tècniques d’estudi.

• El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté

seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, a fi que el pro-

fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.

• I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que

inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-

nes que requereixen un reforç més gran per a afermar els principals contin-

guts de la unitat i per a desenvolupar les competències.

– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és

que l’alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-

neixements i pose en joc les competències adquirides.

Presentació

3Llengua 4


4/96

Unitat 1

Les llengües d’Espanya. El valencià ............ 8

Sons i grafies .............................................. 9

El diccionari .............................................. 10

Unitat 2

El grup nominal ........................................ 11

L’ús de x, tx i ig ....................................... 12

Els sinònims ............................................. 13

Unitat 3

El substantiu. Classes .............................. 14

L’ús de x i ix ............................................ 15Els antònims ............................................ 16

Unitat 4

Gènere i nombre del substantiu ................ 17

L’ús de v .................................................. 18

Les paraules polisèmiques ........................ 19

Unitat 5

Els determinants (I) ................................... 20

La partició de paraules ............................. 21

Les paraules parònimes ............................ 22

Unitat 6

Els determinants (II) .................................. 23

L’accentuació ........................................... 24

Les paraules homòfones ......................... 25

Unitat 7

L’adjectiu. Graus ...................................... 26

L’accent en les paraules agudes ............... 27

Les paraules derivades ............................. 28

Unitat 8

El verb. Arrel i desinències ........................ 29

L’accent en les paraules planes ............... 30

Les paraules compostes .......................... 31

Índex PLA DE MILLORA

4 Llengua 4


5/96

Unitat 9

El verb. Nombre i persona ........................ 32

L’accent en les paraules esdrúixoles ......... 33

Els diminutius i els augmentatius ..............34

Unitat 10

El verb. Temps i mode .............................. 35

La dièresi ................................................. 36

La família de paraules .............................. 37

Unitat 11

Els pronoms personals ............................. 38

El guionet ................................................. 39Les paraules onomatopeiques .................. 40

Unitat 12

L’adverbi .................................................. 41

L’ús de p i b a final de paraula. ................. 42

Les sigles ................................................. 43

Unitat 13

L’oració: subjecte i predicat ...................... 44

L’ús de t i d a final de paraula ...................45

Les variants lèxiques ................................. 46

Unitat 14

Classes d’oracions ................................... 47

L’ús de c i g a final de paraula . ................ 48

Les frases fetes ........................................ 49

Unitat 15L’oració, el paràgraf i el text ...................... 50

Els punts suspensius ................................ 51

Els refranys .............................................. 52

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Unitat 1 ............................................... 54

Unitat 2 ............................................... 56

Unitat 3 ............................................... 58

Unitat 4 ............................................... 60

Unitat 5 ............................................... 62

Unitat 6 ............................................... 64

Unitat 7 ............................................... 66

Unitat 8 ............................................... 68

Unitat 9 ............................................... 70

Unitat 10 ............................................ 72

Unitat 11 .............................................. 74

Unitat 12 .............................................. 76

Unitat 13 .............................................. 78

Unitat 14 .............................................. 80

Unitat 15 .............................................. 82

Solucionari .......................................... 85

5Llengua 4


6/96


7/96

Pla de millora


8/96

PLA DE MILLORA. Fitxa 11

Nom Data

Les llengües d’Espanya.

El valencià

RECORDA A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es parlen

altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valencià. Llevat de l’èuscar

o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí.

El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien de la resta

de llengües d’Espanya procedents del llatí.

1 Indica quines llengües es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una.

2 Completa la taula d’equivalències amb les paraules que et proposem.

pa

madre pai aita

auga

pan pare

agua

3 Escriu V si és verdader i F si és fals.

El so de la s de casa en valencià no existeix en castellà.

La paraula japonés sona igual en castellà que en valencià.

Les lletres ñ, y i ch del castellà no existeixen en valencià.

El valencià i el castellà són exactament iguals perquè vénen del llatí.

Valencià Castellà Gallec Basc

padre

mare nai ama

aigua ura

pan ogia

¡Adiós!Adéu!

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.8 Llengua 4


9/96


Nom Data

Sons i grafies

RECORDA Les lletres o grafies són els signes amb què representem els sons per escrit.

Hi ha sons que es representen amb una sola lletra i d’altres que poden ser representats

per més d’una lletra.

A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres

juntes representen un únic so. Aquests grups de lletres són els dígrafs.

1

Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent.

peu, tap, carpa

Cada parell de lletres destacades representa un únic so.

cel, boca, fàcil

Les lletres destacades representen un mateix so.

gerro, plu ja, jocs

La lletra destacada representa sempre el mateix so.

fitxa, all, mussol

La lletra destacada representa sons distints.

2 Escriu paraules per exemplificar cada afirmació.

• La lletra s representa dos sons distints. ▶

• El so K es representa amb lletres diferents. ▶

• Hi ha una lletra que no representa cap so. ▶

3 Encercla els dígrafs en les paraules següents.

pinya pallasso milotxa tassa

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 9Llengua 4


10/96

1

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3El diccionari

RECORDA

El diccionari és el llibre que recull les paraules

d’una llengua i els seus significats. En el diccionari,

les paraules estan ordenades alfabèticament.

1 Ordena alfabèticament les paraules següents.

càmera bolígraf gat gust cadira

colador

boira

gos

dia

sabata

2 Escriu al costat de cada paraula la forma en què l’has de buscar en el diccionari.

clarions bruts

malalta encengué

somreia pollets

3 Busca en el diccionari la paraula destacada i copia el significat de cada

expressió.

• Tindre barra ▶

• Deixar amb un pam de nas ▶



11/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1El grup nominal2

RECORDA

El grup nominal és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

La paraula més important del grup nominal és el substantiu. També poden formar part

del grup nominal els determinants, com l’article, i els adjectius.

1 Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues.

una caixes blau ▶

uns

gata

nous ▶

les

bolígraf

buides ▶

el

guants

grisa ▶

2 Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu.

3 Escriu un grup nominal per a cada oració.

• canta cada matí.

• m’agrada molt.

• són molt simpàtics.

• es renta les dents amb el raspall nou.



12/96

Nom Data

RECORDA

El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafiesx, tx o ig.

• S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.

• S’escriu tx entre vocals.

• S’escriu ig a final de paraula.

1 Completa les paraules següents amb x , tx o ig.

ra co e ampú fle a pu

pe ina esto oriço fi es ocolate

2 Llig les definicions i completa les paraules corresponents. Totes contenen x , tx o ig.

• Ganes de fer una cosa. ▶ D E• Raig d’aigua que ens renta el cos de dalt a baix. ▶ D

• Mes que hi ha entre abril i juny. ▶ A

• Conjunt de roba que et poses per a fer esport. ▶ A L L

• Paraula que significa el contrari de bonic. ▶ E

• Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. ▶ R A

• Si li’l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar. ▶ P Ó

PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de x , tx i ig2



13/96

Nom Data

1 Pinta en cada columna la paraula sinònima de la primera.

enorme preocupat llest divertit comprar

xicotet quiet intel·ligent avorrit vendre

immens intranquil ignorant entretingut botiga

diminut ràpid feliç trist adquirir

bonic por parlar veloç ocell

bell valor pensar ràpid ànec

apagat tristor callar lent au

lleig temor xarrar velocitat animal

2 Fixa’t en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sinònimes.

1.

2.

3.

4.

5.

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els sinònims2

RECORDA

Els sinònims són paraules que tenen el mateix significat.

Benvolguts pares i mares,

Els professors de les diferents assigna-

tures del col·legi Jaume Roig hem pre-

parat tota una sèrie d’excursions i acti-

vitats fora de l’aula. Creiem que aquesteseixides ajuden els alumnes a aprofundir

en les matèries del curs i a tindre expe-

riències diferents de les de la classe. És

per això que us demanem tota la vostra

col·laboració per a tirar endavant el pro-

grama d’activitats del col·legi.

Atentament,

Els mestres de l’escola Jaume Roig



14/96


Nom Data

El substantiu. Classes3

RECORDA

Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar les persones, els animals

i les coses.

Els substantius poden ser comuns o propis i individuals o col·lectius.

1 Pinta les paraules que siguen substantius. En acabant, classifica’ls.

Irene

dos

gat

poble

jugava

Pluja

abans

Benifondo

teua

gran

xiqueta

les

2 Copia els substantius anteriors on corresponga.

Comuns

Propis

3 Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el col·lectiu corresponent.

De persona D’animal De cosa

Pluja



15/96


Nom Data

L’ús de x i ix 3

RECORDA

El so de la x de Xàtiva es por representar amb les grafies x i ix.

• S’escriu x a començament de paraula.

• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.

1 Ratlla la paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xàtiva.

Xixona

Xeraco

Xàbia

Xina

coix

cartutx

baix

feix

reixa

caixa

panxa

fluixa

xurros

beixamel

peix

brioix

2 Completa les paraules següents amb x o ix , segons convinga.

• va ell • aloc • bru a • eresà • re a

• ca er • fa a • ilòfon • brú ola • ifra

3 Copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x o ix .

• Xènia va menjar per postres.

• El de Xavier és molt tou.

• No m’agrada el gust d’aquest .

• Hi ha dos a la .



16/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els antònims3

RECORDA

Els antònims són paraules que tenen significats contraris.

1 Pinta en cada columna la paraula antònima de la primera.

enorme preocupat llest divertit comprar

gos inquiet intel·ligent avorrit vendre

immens tranquil ignorant entretingut botiga

diminut ràpid feliç trist adquirir

bonic dia parlar veloç ric

bell jornada pensar ràpid pobre

apagat nit callar velocitat adinerat

lleig dilluns xarrar lent llapis

2 Fixa’t en els dibuixos oposats i escriu cada oració amb l’antònim de la paraula

destacada.

• El carro està buit. ▶

• La porta està tancada.▶

• El xiquet riu. ▶

• Hi ha pocs caramels. ▶



17/96

Nom Data


Gènere i nombre

del substantiu4

RECORDA

Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins.

Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural.

Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius

que l’acompanyen en el grup nominal.

1

Relaciona i indica quin gènere i quin nombre té cada grup nominal que formes.

la

llibre

calenta ▶

el

llet

roges ▶

els

sabates

ràpids ▶

les

cotxes

obert ▶

2 Escriu el femení de cada substantiu.

• cuiner ▶ • xiquet ▶ • ministre ▶

• mestre ▶ • doctor ▶ • forner ▶

• sogre ▶ • gat ▶ • pediatre ▶

• fill ▶ • pintor ▶ • infermer ▶

3 Escriu aquests substantius en plural.

• goma ▶ • dona ▶ • àrbitre ▶

• ram ▶ • llibre ▶ • ocell ▶

• col·legi ▶ • got ▶ • muralla ▶

• fulla ▶ • cama ▶ • moto ▶



18/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’ús de v 4

RECORDA

• S’escriu v darrere de n.

• S’escriu v en les formes del verb haver que tenen aquest so.

• S’escriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava,-àvem, -àveu, -aven dels verbs de la primera conjugació.

1 Observa com s’escriuen les paraules següents i contesta.

enveja • invent • canviar

envellir • enviar • convent

2 Completa el quadre amb les formes de cada verb.

anar cantar caminar haver

Jo cantava havia Tu caminaves

Ell o ella anava

Nosaltres anàvem

Vosaltres havíeu

Ells o elles cantaven

3 Escriu la paraula amb v que correspon en cada cas.

• Éssers vius sense esquelet intern. ▶

• Que no es pot percebre amb la vista. ▶

• Màquina que s’usa per a envasar productes. ▶

• Enlairar-se, començar a volar un avió, un ocell… ▶

• Demanar a algú que acudisca a un acte, una festa, etc. ▶

• Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien. ▶

• Quina lletra hi ha sempre davant

de la v?



19/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules polisèmiques4

RECORDA

Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat.

1 Escriu una oració amb cada significat d’aquestes paraules polisèmiques.

ratolí

•

•

serra

•

•

2 Ratlla el significat que no correspon a cada paraula.

banc clau cap

Lloc per a seure-hi. Eina per a cuinar. Part superior del cos.

Grup d’insectes. Signe musical. Qui mana en una empresa.

Lloc on es guarden

i es presten diners.

Peça de metall que permet

obrir i tancar un pany.

Peça de suro que tapa

una botella.

3 Descobreix la paraula polisèmica a què fan referència els parells de definicions.

• Element que cobreix el cos dels ocells. ▶ P

Instrument per a escriure.

• Amfibi generalment de color verd. ▶ G

Vestit de faena d’una sola peça.

• Part subterrània de les plantes. ▶ A Part invariable d’una paraula.



20/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els determinants (I)5

RECORDA

Els determinants són les paraules que van davant del substantiu, amb el qual

concorden en gènere i nombre, i en concreten el significat. N’hi ha de diversos tipus:

• Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser

determinats o indeterminats.

• Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un ésser o un objecte.

• Els demostratius indiquen la distància, en l’espai o en el temps, que hi ha entre

la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix.

1 Subratlla els articles i encercla els substantius a què fan referència.

• La gata de Sara juga amb un cabdell de llana.

• Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran.

• Unes xiquetes m’han dit que la mestra està malalta.

• Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix.

• Els pares han comprat uns pastissos deliciosos.

2 Escriu el demostratiu de proximitat, de distància mitjana i de llunyania que pot

portar davant cada substantiu.

▶ , , cotxe

, , ocells ◀

▶ , , plantes

, , nina ◀

3 Escriu un substantiu adequat en cada cas.

• les meues • el vostre

• el seu • la teua

• els teus • les seues

• les nostres • el meu



21/96


Nom Data

La partició de paraules5

RECORDA

Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim escrivint un guionet (- )

i continuem escrivint-la en la línia següent seguint aquestes normes:

• No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba.

• No es poden separar les vocals d’un diftong perquè pertanyen a la mateixa síl·laba,

però sí les d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents.

• Els dígrafs rr , ss, l·l i tx es poden separar; en canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no.

1 Escriu com partiries aquestes paraules a final de línia.

2 Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de línia.

• piranya ▶

• mortadel·la ▶

• paraigüer ▶

• formigues ▶

• carabassa ▶

teula tauró quatre

caixa boina pingüí



22/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules parònimes5

RECORDA

Hi ha paraules, com reina i regna, que s’assemblen tant en

la forma o la pronunciació que es poden confondre. Aquest

tipus de paraules s’anomenen paraules parònimes.

1 Assenyala la paraula que correspon a cada imatge.

serena asos

sirena ases

canaló tromba

caneló trompa

2 Escriu una oració amb les paraules de l’exercici anterior que no has assenyalat.

Si cal, consulta el diccionari.

•

•

•

•

3 Completa cada oració amb el parònim adequat del parell suggerit.

• Al refugi hi havia ( previsions / provisions ) per a un mes.

• Aquest vestit té un preu ( accessible / assequible ).

• Va aprendre la ( professió / processó ) de mecànic de son pare.

• El medicament ha tingut un (efecte / afecte ) immediat.

• L’orenga és una (espècie / espècia ) molt aromàtica.



23/96

PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els determinants (II)6

Nom Data

RECORDA • Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.

Els numerals poden ser cardinals o ordinals.

• Els indefinits són paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen algú

o alguna cosa de manera imprecisa.

• Els interrogatius i els exclamatius són paraules que acompanyen i determinen

un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamació sobre aquest.

1 Subratlla de roig els determinants numerals i de blau

els determinants indefinits d’aquest text.

El meu germà va jugar ahir el sisé partit

del campionat de bàsquet. Van guanyar, però

per poca diferència: només dos punts! Ara mateix

tenen tres equips per davant en la classificació.

Però si guanyen tots els partits pendents, encara

tenen alguna possibilitat d’acabar com a primers

classificats del seu grup.

2 Classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen.

Cardinals , Ordinals ,

3 Copia escrivint l’ordinal corresponent.

• Pau és el 1r alumne en la llista. ▶

• El teu amic Lluís viu al 6é pis. ▶

• Hui és el meu 11é aniversari. ▶

• Marc ha arribat en 3r lloc. ▶

4 Encercla els determinants i escriu I si són interrogatius o E si són exclamatius.

• Quina hora és, per favor? • Quanta aigua du el riu!

• Quin fred que tinc! • Quin jersei vols posar-te?

Pau és el primer alumne en la llista.



24/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’accentuació6

RECORDA

La síl·laba que sona més forta en una paraula és la síl·laba tònica. Les altres síl·labes són

àtones.

En algunes paraules, la síl·laba tònica es marca posant un signe anomenat accent gràfic

sobre la seua vocal. En valencià, l’accent gràfic pot ser agut (´ ) o greu ( ̀).

1 Encercla la síl·laba tònica en les paraules següents.

calcetí

camiseta

helicòpter

fàbrica

café

llapis

barnús

finestra

pantalons

margarida

2 Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella és una síl·laba

i que la casella ombrejada correspon a la síl·laba tònica.

camaleó

bàscula

marieta

telèfon

tobogan

arbre

3 Copia les paraules d’aquesta pàgina que porten el tipus d’accent gràfic indicat.

Accent greu

Accent agut



25/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules homòfones6

RECORDA

Dues paraules són homòfones quan sonen igual, però signifiquen coses diferents, com

ara cec (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la

humitat o l’aigua que tenia).

1 Subratlla la paraula homòfona adequada per a cada imatge.

sòl / sol

comte / conte

falç / fals

cignes / signes

2

Tria la paraula adequada per a completar cada oració. Si cal, consulta el diccionari.

• Ja he demanat el al cambrer. (compte / comte)

• En classe de Matemàtiques, hui hem construït un . (cub / cup)

• Miquel, dóna la al teu germà menut quan creueu el carrer. (ma / mà)

• La d’aquesta pizza és molt cruixent. (maça / massa)

• Abans de pujar al cavall, assegura’t que li has posat bé la . (cella / sella)

3 Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has fet servir en l’activitat

anterior.

•

•

•

•

•



26/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’adjectiu. Graus7

RECORDA

Els adjectius són les paraules que expressen qualitats o estats de les persones,

dels animals o de les coses. Els adjectius estan en el mateix gènere i en el mateix

nombre que el substantiu a què es refereixen.

L’adjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

1 Encercla els adjectius i subratlla els substantius a què fan referència.

• Aina té una gata blanca i Blai té un gos negre.

• Necessite unes tisores més grans que aquestes.

• Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells llisos.

• Abans es veia un cel fosquíssim, però ara fa un sol esplèndid.

2 Copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats.

Grau positiu

Grau comparatiu

Grau superlatiu

3 Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan?

4 Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu.

•

•

•



27/96

Nom Data

L’accent en les paraules agudes7

RECORDA

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’última síl·laba s’anomenen paraulesagudes. Les paraules agudes porten accent gràfic en els casos següents:

• Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.

• Quan acaben en -en o en -in.

1 Busca i escriu les sis paraules representades.

Q O B E N T R E P À

W T A R R Ò S N C S

E S U N E L D A I C

P A T I N S A J R A

R A O M P G T P E M

T V B H O C A Ç D I

Y I Ú D E T E S U ÓU O S N C U I N E R

2 Encercla la síl·laba tònica de les sis paraules anteriors i respon.

• Quina posició ocupa la síl·laba tònica?

• Per tant, com són les sis paraules anteriors?

3 Accentua les paraules agudes que calga.

• Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar.

• Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc.

• Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio.

• Dema celebrare la meua festa d’aniversari.




28/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules derivades7

RECORDA

Les paraules derivades són aquelles que s’han format

a partir d’una altra paraula que es diu primitiva. Així,

dentista és una paraula derivada de la primitiva dent .

1 Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva.

ferrer

llibrer

forner

paperera

paperot

ferradura

paper

ferro

forn

llibre

llibreria

fornada

llibreter

ferreria

papereta

fornera

2 Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada.

• Persona que prepara el menjar a la cuina. ▶

• Botiga on es ven tot tipus de carn. ▶

• Persona que et porta la carta que t’han enviat. ▶

• Màquina que serveix per a llavar la roba. ▶

• Lloc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles. ▶

3 Forma paraules derivades seguint els models.

• flor ▶ • sal ▶

• sucre ▶ • clau ▶

• ou ▶ • palla ▶

• sopa ▶ • fitxa ▶

florera saler



29/96

Nom Data

1 Llig el text i subratlla’n els verbs.

Laia assegura que, de major, serà gimnasta professional.

Per això acudeix cada vesprada al gimnàs, als entrenaments

del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat,

però també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada.

Així i tot, per a ella l’esforç paga la pena!

2 Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne l’infinitiu i indica’n la conjugació: 1a,

2a o 3a.

• ▶ • ▶

• ▶ • ▶

• ▶ • ▶

• ▶ • ▶

3

Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i l’infinitiu corresponent. Què fa?

4 Separa l’arrel i la desinència de cada forma verbal.

• volia ▶ • pateixen ▶ • portem ▶

• pintà ▶ • debatreu ▶ • creixes ▶

PLA DE MILLORA. Fitxa 1El verb. Arrel i desinències8

RECORDA Els verbs són les paraules que expressen accions.

El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació.

L’infinitiu és la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.

En valencià hi ha tres conjugacions segons l’acabament de l’infinitiu.

Totes les formes verbals consten d’arrel i desinències.

assegura assegurar 1a

vol-ia

escriu



30/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2L’accent en les paraules planes8

RECORDA Les paraules que tenen com a síl·laba tònica la penúltima síl·laba s’anomenen

paraules planes. Les paraules planes porten accent gràfic en els casos següents:

• Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us,

-en, -in.

• Quan acaben en diftong.

1

Anota el nom de cada animal. Tots són paraules planes.

2 Escriu una oració amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents!

▶

◀

▶

3 Accentua les paraules planes que calga.

• Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma.

• Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de goril·la acabada de naixer!

• Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims?



31/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les paraules compostes8

RECORDA

Les paraules compostes, com ara gratacel , són

les que s’han format unint dues o més paraules

simples ( gratar i cel ).

1 Relaciona i escriu les paraules compostes que formes.

salva • • gotes ▶

alta • • taps ▶

compta • • vides ▶

lleva • • veu ▶

2 Anota la paraula composta que correspon en cada cas.

• Drap amb què ens torquem les mans a la cuina. ▶

• Màquina que renta els plats, els gots, els coberts… ▶

• Instrument que serveix per a caçar papallones. ▶

• Objecte semblant a un ganivet amb què obrim les cartes. ▶

3 Llig aquestes paraules compostes que s’han barrejat i escriu les paraules correctes

amb l’ajuda dels dibuixos.

trencamosques

matallamps

paraocells

espantaclosques



32/96

Nom Data

El verb. Nombre i persona9

RECORDA Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural.

Les formes verbals també expressen la persona que realitza l’acció:

poden estar en primera, en segona o en tercera persona.

Les formes no personals són l’infinitiu (cantar ), el gerundi (cantant )

i el participi (cantat ).

1

Llig el text i encercla de roig els verbs en singulari de blau els verbs en plural.

Clara i Marta aniran a l’excursió a l’Albufera, però

les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben.

Jo també hi aniré. Per cert, Toni, tu vas dir que sí

que vindries, però encara no has portat l’autorització.

Al final vindreu Neus i tu? Què decidiu? Recordeu

que el termini d’inscripció acaba demà…

2 Subratlla els verbs d’aquestes oracions i, en acabant, classifica’ls.

• Jo aniré a Itàlia. • Elles juguen a pilota. • Nosaltres mengem arròs.

• Ell llig molt bé. • Tu cantes òpera. • Vosaltres sempre rieu.

Primera persona

Segona persona

Tercera persona

3 Completa aquesta taula de formes no personals.

Infinitiu Gerundi Participi

batent batuda

llegit llegides

menjar menjats




33/96

Nom Data

L’accent en

les paraules esdrúixoles9

RECORDA

Les paraules que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima síl·laba s’anomenen

paraules esdrúixoles. Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament.

1 Escriu la paraula que no és esdrúixola de cada grup.

fàbrica

esdrúixola

camiseta

història

tómbola

góndola

gàrgola

llapis

cocodril

informàtica

biòloga

església

fórmula

època

trapezi

pàgina

2 Descobreix la paraula esdrúixola que correspon en cada cas.

• Assignatura que estudia els números i les operacions. ▶

• Dona que atén i cura els animals quan estan malalts. ▶

• Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. ▶

• Les paraules en tenen una de tònica i altres d’àtones. ▶

• Gran construcció que servia de tomba als antics faraons. ▶

3 Copia escrivint les paraules esdrúixoles representades.

• Posa’t el i sabràs si tens febre.

• Hi ha una a la finestra.

• Aquesta fa unes fotos boníssimes!




34/96

Nom Data


Els diminutius

i els augmentatius9

RECORDA

Els diminutius són paraules que expressen la idea de mida xicoteta.

Els augmentatius són paraules que expressen la idea de mida gran.

1 Llig el text i classifica les paraules destacades en el grup

corresponent.

Ahir vam anar a dinar al camp amb l’oncle Pau, la tia

Sandra i la cosineta Roser, tots en el cotxot de l’oncle,on cabem molt bé. Vam anar a un lloc amb tauletes

i banquets de fusta que hi havia davall d’uns arbrots

enormes prop d’un riuet. La mare duia una cistellota

plena d’entrepans i la tia va portar un pastissot

de xocolate que de poc no cabia damunt de la taula!

Roser i jo ens vam afartar! I els altres també, eh?

Són diminutius

Són augmentatius

2 Ratlla les paraules que no siguen diminutius.

paquet

jerseiet

manteta

marieta

llet

tauleta

piloteta

gatet

saquet

bicicleta

3 Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions

-et / -eta i -ot / -ota.

• flor ▶ , • porta ▶ ,

• peu ▶ , • peix ▶ ,

• got ▶ , • bola ▶ ,



35/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1El verb. Temps i mode10

1 Subratlla les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen.

• Laura dibuixà un monstre molt divertit.

• Irene farà un examen dimecres.

• La meua cosina viu a Sardenya.

• Els alumnes no aniran a classe aquest divendres.

• Els meus pares anaren de viatge de noces a Venècia.

• Gerard i Guillem són molt bons companys.

Passat Present Futur

2 Marca les oracions que estan en mode indicatiu.

Tant de bo fóra ja estiu! Pere està content amb les notes.

Clara va a escola amb autobús. Marta, tanca la porta!

Done’m el diari, per favor. No m’agrada el xocolate calent.

3 Escriu una oració en present, una en passat i una en futur.

•

•

•

RECORDA El temps verbal indica si l’acció ja ha tingut lloc (passat ), si té lloc ara (present ) o si tindrà

lloc més endavant (futur ).

Els temps verbals s’agrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos o

ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu.



36/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2La dièresi10

1

Posa la dièresi en les paraules que calga.

• Només hi ha dos paraigues al paraiguer.

• Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul.

• La veina del sisé canta tot el dia.

• Amb quina frequència passa el tren d’Alacant?

• M’agrada més el raim que les figues.

• Laura mira Guillem de reull.

2 Copia les oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents.

• Els i les viuen a l’Antàrtida.

• Vam fer una excursió pel llac amb les .

• A Manel li han regalat un .

• Per dormir sempre em pose .

RECORDA La dièresi ( ¨ ) és un signe que es posa sobre les vocals i i u en els

casos següents:

• Per indicar que cal pronunciar la u dels grups qüe, qüi , güe, güi .

• Per indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal

anterior i que, per tant, es pronuncien en síl·labes diferents.



37/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3La família de paraules10

RECORDA Una família de paraules està formada per totes les paraulesque deriven de la mateixa paraula. Així, peixos, peixet , peixot i peixera formen part de la família de paraules que es creaa partir de la paraula peix .

1 Agrupa aquestes paraules en famílies i digues de quina paraula provenen.

• florir • mariner • floreta • panellet• submarí • floral • fulles • empanar

• panet • florista • marina • fullaraca

• desfullar • panera • fullatge • marítim

2 En cada una d’aquestes famílies hi ha un mot que no hi pertany. Ratlla’l.

• enamorar, amor, amorós, clamor • portador, porta, portal, portalada

• llit, llitera, escalfallits, bullit • punta, despuntat, puntuació, puntes

3 Escriu tres mots per a cada família de paraules.

PASTÍS NÚVOL



38/96

Nom Data

RECORDA

Els pronoms personals són les paraules amb què anomenem les persones, els animals

o les coses sense utilitzar substantius.

Els pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona

i poden anar en singular o en plural.

1 Encercla les paraules que siguen pronoms personals.

En acabant, classifica’ls.

Primera persona

Segona persona

Tercera persona

2 Substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixa’t en l’exemple.

• Arnau vol cereals o galetes? ▶

• Júlia va guanyar la competició. ▶

• Carles i Irene són germans. ▶

• Joan i jo farem de voluntaris. ▶

• Marta i Gemma, pareu de xarrar! ▶

• Les meues amigues vindran més tard. ▶

• De major, Sergi vol ser veterinari. ▶

Ell vol cereals o galetes?

Sandra

nosaltres escola

tu

jo

elles

amic ell

ellsmare

ella

vosaltres

xiquets

meus demà

PLA DE MILLORA. Fitxa 1Els pronoms personals11



39/96

Nom Data

1 Completa la taula escrivint els números en xifres o en lletra,

segons corresponga.

Número Com es llig

43

tres-cents dotze

56

sis-cents vint-i-quatre

800

288

63

dos mil quinze

2 Escriu les paraules compostes següents. Vigila si han de dur guionet o no.

RECORDA

S’escriu guionet (- ) en els casos següents:

• En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.

• En paraules formades per la unió de dues paraules, quan la primera acaba en vocal

i la segona comença en r , s o x.

La paraula DUC

ens recorda quancal escriure guionet

en els numerals.

PLA DE MILLORA. Fitxa 2El guionet11



40/96

Nom Data


Les paraules

onomatopeiques11

RECORDA

Les paraules onomatopeiques s’han format imitant el so que fa un animal, una persona

o una cosa. Per exemple, xiuxiuejar s’ha format a partir de la imitació del soroll que fan

les persones quan parlen en veu baixa ( xiu-xiu ).

1 Ratlla, en cada cas, la paraula onomatopeica que no corresponga.

dringar

belar

xipollejar

cruixir

udolar

mugir

brunzir

belar

2 Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent.

▶

◀

▶

◀

Xip, xap!Dring!Uuuuu!

Bee!

Mèu, mèu!

Piu-piu!

Rauc, rauc!

Cloc, cloc!



41/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’adverbi12

RECORDA

Els adverbis són paraules

que expressen circumstàncies

de lloc, de temps, de manera

o de quantitat.

1 Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i classifica’ls.

• Laia va estudiar molt. • Patrícia viu allà.

• Maria es va alçar ràpidament. • Vaig acabar bastant cansada.

• Carles va anar ahir al cine. • El vestit roig em va bé.

• Ai, m’he deixat la jaqueta fora! • Aniré a vore el metge hui.

Temps Lloc Manera Quantitat

2 Ratlla les paraules que no siguen adverbis.

amable

suaument

llegim

cas

demà

persona

gens

lluny

3 Completa amb els adverbis que no has ratllat abans. Fixa’t

quin tipus d’adverbi es demana en cada cas.

• La iaia acarona el gat . (manera)

• La pilota ha anat a parar . (lloc)

• A tu l’all t’agrada molt; a mi no m’agrada . (quantitat)

• Ja hem fet la major part del treball; l’acabarem. (temps)

Quant?Quan?

On?

Com?



42/96

Nom Data


L’ús de p i b a final

de paraula12

RECORDA

El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres

p o b.

• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu p.

• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu p o b

segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Resol els mots encreuats.

1 Medicament líquid que et lleva la tos.

2 Grup d’esportistes que competeixen

junts.

3 Tros de suro o de plàstic que tapa

una botella.

4 Rèptil allargat i sense potes

que s’arrossega per terra.

5 Llengua que es parla a Aràbia.

6 Així s’anomena el fill d’un rei.

2 Observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva.

• ▶ calba, calbesa. • ▶ verbal, verbalitzar.

• ▶ camperol, campament. • ▶ agrupació, grupet.

• ▶ corbera, corbató. • ▶ tombant, tombar.

3 Completa amb p o b.

• Feli juga en l’equi de Joan. • Al cam va caure un llam .

• Jose sa parlar àra . • Hui he fet un tom pel parc del Llo .

• El mot cor és monosíl·la . • Compra xaro i esparadra a la farmàcia.

3

1 2

4

5

6



43/96

Nom Data

1 Relaciona cada sigla amb el seu significat.

AMPA • document nacional d’identitat

CP • educació secundària obligatòria

ONG • associació de mares i pares d’alumnes

DNI • codi postal

ESO • organització no governamental

2 Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb l’ajuda

de les banderes.

UE EUA

3 Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules.

Organització Mundial de la Salut Unitat de cures intensives

Centre d’educació infantil i primària Universitat de València

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les sigles12

RECORDA Les sigles són paraules que es formen unint les lletres inicials

de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen

a una associació, una institució, un museu...



44/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1L’oració: subjecte i predicat13

RECORDA Les oracions són grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen

almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat.

• El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de què es diu alguna cosa

en l’oració.

• El predicat és el que es diu en l’oració sobre el subjecte.

1

Ratlla l’expressió que no siga una oració i explicaper què no ho és.

Bon dia!

Que tingues un bon dia!

2 Ordena i escriu les oracions següents.

Laura

llima.

de

gelat

un

es

menja

juga

bé

Carles

bàsquet.

molt

a

3 Inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga.

• rega les plantes del balcó.

• vam anar d’excursió a la platja.

• Josep i Marta .

• El vestit rosa .



45/96

Nom Data


L’ús de t i d a final

de paraula13

RECORDA

El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d.

• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu t.

• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Completa amb t o d les paraules que representen els dibuixos següents.

dar petar pla bole pon car

2 Ompli els buits amb t o d .

• Ricar volia anar a escola amb el patine .

• Joana va anar a un concer de clarine .

• Aquell vagabun era d’algun país del nor .

• Si se’t fa tar , telefona’m, d’acor ?

• A Alber li agrada mol el iogur líqui .

3 Completa cada oració amb una paraula de la mateixa família que la destacada.

• La rapidesa és una virtut, però crec que sovint fas les coses massa .

• És un esportista d’elit que practica un molt arriscat.

• En realitat era una taula molt sòlida, encara que l’aspecte no fóra molt .

• Vicent vol estudiar robòtica perquè té la intenció de dissenyar un intel·ligent.



46/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les variants lèxiques13

RECORDA Una variant lèxica és cada una de les maneres diferents

en què es pot dir una mateixa cosa segons el lloc d’on som,

les persones amb qui parlem, etc. Per exemple, carabassa

i suspens són variants lèxiques que expressen el mateix,

però la primera se sol utilitzar en situacions de confiança

i l’altra en situacions més formals.

1 Escriu davall de cada aliment les variants lèxiques amb què s’anomena.

carlota

bufes

tomaca

panís

pernil

pebre

dacsa

safanòria

pimentó

tomata

roses

cuixot

2 Torna a escriure cada oració canviant la paraula destacada per una altra variant

lèxica més formal.

• Mira, Esteve, tu estàs sonat! ▶

• El meu germà vol pencar a l’estiu. ▶

• Robert és un col·lega de classe. ▶

• Les matemàtiques em flipen! ▶



47/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 1Classes d’oracions14

RECORDA

Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions.

Segons la intenció que tinguem, les oracions poden ser enunciatives,

interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives.

1 Relaciona cada tipus d’oració amb el seu ús i l’exemple corresponent.

Oracionsenunciatives

Oracions

interrogatives

Oracions

exclamatives

Oracions

exhortatives

2 Indica de quin tipus és cada oració segons la intenció.

• No tinc aquest cromo. ▶

• Com aniràs al camp? ▶

• Quin gatet més bonic! ▶

• Endreça l’habitació, Paula. ▶

• Potser aquell és el nou mestre. ▶

• El vent ha estat bufant tota la nit. ▶

Que bé que hages vingut!

No t’alces!

Què et passa?

Potser ens hem

perdut.

Hui no

em trobe bé.

Oracions

dubitatives

Serveixen per a afirmaro negar alguna cosa.

S’usen per a donar ordres

o prohibir alguna cosa.

S’usen per a expressar

sorpresa, alegria, tristesa...

Serveixen per a

preguntar.

S’usen per a indicar que no

s’està segur del que es diu.



48/96

Nom Data


L’ús de c i g a final

de paraula14

RECORDA

El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres c o g.

• Generalment, darrere de vocal tònica s’escriu c.

• Darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu c o g

segons com s’escriguen les paraules de la mateixa família.

1 Escriu la paraula d’on prové cada un d’aquests grups.

• ▶ blancor, blanca. • ▶ llarga, allargar.

• ▶ amargor, amargant. • ▶ secallós, assecar.

• ▶ sangonós, sanguini. • ▶ banquet, bancada.

• ▶ saquet, ensacar. • ▶ diàlegs, dialogar.

2 Escriu la lletra que falta en cada cas.

un par infantil el missatge del nàufra un alberco sucós

el carran de platja el cas d’anar en bici un sarcòfa egipci

3 Completa les paraules amb c o g.

• El biòle va descobrir un fon molt estrany. • El meu ami Llu estudia po .

• L’arqueòle sue va guanyar un premi. • El mecàni és galle .

• Aquest ídol de fan és molt anti . • Ha caigut un ba i s’ha fet san .



49/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Les frases fetes14

1 Subratlla la frase feta de cada parell.

• Ofegar-se en un got d’aigua.

• Beure un got d’aigua.

• Agafar un tros de pa.

• Ser un tros de pa.

• Treballar en una obra.

• Posar mans a l’obra.

• Ser una màquina.

• Construir una màquina.

2 Copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat.

• Començar a fer alguna cosa. ▶

• Angoixar-se per no res. ▶

• Tindre molta capacitat de treball.▶

• Tindre molta bondat. ▶

3 Tria el significat de cada frase feta i escriu una oració usant-la.

• Parar l’orella. Escoltar amb atenció.

No voler escoltar res.

• Estar a la lluna. Ser astronauta.

Estar distret.

RECORDA Les frases fetes són grups de paraules que juntes tenen un

significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exemple,

bufar i fer ampolles és una frase feta que significa ‘fàcil de fer’.



50/96

Nom Data


L’oració, el paràgraf

i el text15

1 Subratlla les expressions que siguen enunciats.

• Isabel viu a Meliana. • Brrr, que freda!

• L’entrepà està boníssim! • Ara demà no sí poal.

• Son no encara tinc jo. • Quina alegria!

2 Copia els enunciats anteriors que siguen oracions.

•

•

3 Digues quina d’aquestes notes conté un text i raona la teua tria.

RECORDA Les oracions són enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb.

Els textos són les unitats superiors que utilitzem per a comunicar-nos els uns

amb els altres. Són missatges complets, presenten les idees de forma ordenada

i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si.

Els textos solen organitzar la informació en paràgrafs, que són conjunts d’enunciats

que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt i a part.

Ha sigut una eixida molt interessant.

Potser algun dia seré terrisser…

I m’han deixat fer un pitxeret amb el torn!El carter ha dut cartes. Ens han ense-

nyat com treballen l’argila i com couen

les peces en un forn. Aquest matí els

alumnes de 4t hem visitat una terrisseria.

Aquest matí els alumnes de 4t hem

visitat una terrisseria. Ens han ense-

nyat com treballen l’argila i com co-

uen les peces en un forn. I m’han

deixat fer un pitxeret amb el torn!

Ha sigut una eixida molt interessant.

Potser algun dia seré terrisser…

A B



51/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 2Els punts suspensius15

RECORDA Els punts suspensius (... ) s’utilitzen en els casos següents:

• Per a indicar que una enumeració està incompleta.

• Quan interrompem una oració per expressar dubte, sorpresa, temor, etc.

1 Encercla els punts suspensius del text segons la funció que fan.

En roig

Deixen incompleta una enumeració.

En blau

Interrompen l’oració per expressar

dubte, sorpresa, temor, etc.

Hui és un dia especial perquè… és el meu aniversari!

Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles,

els cosins... Teníem la casa plena!

M’ho he passat molt bé. I m’han regalat moltes coses: joguets, roba, un anell preciós... Però el millor de tot

ha sigut… la col·lecció de contes que volia! Quan la iaia

me l’ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt feliç.

Tinc una família meravellosa!

2 Escriu enumeracions incompletes. No t’oblides de posar-hi els punts suspensius!

• A la motxilla porte els llibres,

• M’agraden els macarrons,

• Els companys de classe són

3 Escriu una oració en què s’usen els punts suspensius

per a expressar sorpresa.



52/96

Nom Data

PLA DE MILLORA. Fitxa 3Els refranys15

1 Tria i escriu el final per a cada un d’aquests refranys.

crit xivarri cau ▶ • A la taula i al llit, al primer .

taula panxa pica ▶ • De mica en mica s’ompli la .

cotxe abric pa ▶ • Qui té bon amic, té bon .

2 Relaciona i escriu els refranys complets.

A l’estiu • • qui tinga blat que en sembre. Al setembre, • • que un parent a Mallorca.

Val més un veí a la porta • • tota cuca viu.

•

•

•

3 Completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules.

• Al que no conegues, no li toques les .

• En tancada no entren .

• A l’abril, cada val per .

RECORDA Els refranys són dites que transmeten consells, ensenyaments…

de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia llum

és un refrany que fa referència al fet que al juny els dies són més

llargs i per això gastem menys electricitat.



53/96

Programa

d’ampliació


54/96

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ1

Nom Data

1 Completa amb les diferents parts del correu electrònic.

• Salutació

• Cos del text amb el missatge (escriu el principi i el final)

• Comiat

• Signatura

Comprenc un correu electrònic

Estimada Clara,

Com va tot per Alemanya? Ja tinc ganes que vingues a passar les vacances d’estiu.Et trobe molt a faltar. No sé si t’ho havia dit, perquè de vegades em costa expressarels meus sentiments, però la veritat és que t’estime molt i que t’enyore a tota hora.

Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves ací a Barxeta i anàvem juntes a escola. Sempre juntes, cap ací i cap allà.

Quan em vas explicar que havíeu de marxar a Alemanya per qüestions de faena de ton pare,em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja séque per a tu encara va ser més dur. Un país nou, amics nous, escola nova…

Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir queet trobe molt a faltar i que tinc moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacancesper tornar a estar tot el dia juntes.

Un bes molt fort i fins prompte!

Esther



55/96

1 AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Respon a aquestes preguntes.

• Qui escriu el correu electrònic?

• Qui rebrà el correu electrònic?

• On viu ara Clara?

• Per què hi ha hagut de marxar?

3 Assenyala per quines vacances tornarà Clara a Barxeta.

Per les vacances de Nadal.

Per les vacances de Setmana Santa.

Per les vacances d’estiu.

4 Respon. Quina relació hi ha entre Clara i Esther?

5 Imagina un motiu per a escriure un correu electrònic a algú o tria’n un d’aquests.

Acomiadar-te d’algú. Preguntar un dubte dels deures.

Fer les paus amb algú. Parlar amb un amic que tens lluny.

6 Ara escriu el teu missatge de correu electrònic. Recorda les parts que ha de tindre.



56/96


Nom Data

1 Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripció.

Eslògan

Explica les característiques bàsiquesdel producte anunciat.

Text informatiu

És un missatge breu que preténcridar la nostra atenció i animar-nosa comprar el producte.

Text complementari

Informa de qüestions pràctiques,com ara on es pot adquirir el producte

i com ens el poden fer arribar.

Comprenc un cartell publicitari

C/ Mallorca, 321 Tel. 643 454 566

A la pizzeria Venezia les pizzes sónmés cruixents,més gustoses i més grans!

2

M ome nt s r e d on s!

Pizzeria

V enezia

Pizzeria

V enezia

I ara,servei a

domicili!



57/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Ara respon a aquestes preguntes sobre l’anunci anterior.

• Què s’anuncia en aquest cartell?

• Quin és el text que informa del producte?

• Quin és l’eslògan?

• Quina altra informació s’hi dóna?

3 Explica quina creus que és la funció de la imatge en l’anunci de la pizzeria.

4 Marca les afirmacions correctes. Què has de tindre en compte per a fer una falca

publicitària?

Una falca publicitària és un espai dedicat a anunciar un producte en la ràdio.

Una falca publicitària és una part d’un programa de ràdio.

La falca publicitària ha de ser breu i clara.

Com més llarga és una falca publicitària, millor.

En la ràdio no hi ha imatges; per això, en les falques publicitàries cal cridar l’atenció

dels oients amb la música, els canvis del to de veu, l’expressivitat…

5 Elabora el text per a la falca publicitària de l’anunci de la pàgina anterior.

2



58/96


Nom Data


• Què es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets o l’escenari?

• On se situa l’escena?

• Com és aquest escenari segons la descripció: alegre, desagradable, tenebrós, desolat,

primaveral, ràpid, lent...?

• Quins elements d’una ciutat moderna s’hi esmenten?

Ulldemolins és una ciutat moderna, d’amples avingudesarbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel

que quasi sempre és clar, amb algun núvol dibuixat.

Al fons de l’avinguda principal hi ha la plaça de l’Ajuntament.

Des dels carrers que ixen de la plaça, els edificis

semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant

el sol i els núvols. Els gratacels encara semblen

més alts del que en realitat són.

Les façanes de vidre dels edificis reflecteixen

la llum i encara omplin més de vida els carrers,pels quals la gent transita ràpidament,

sense parar, vora els vehicles

sorollosos. Cotxes, autobusos,

taxis, vianants... tots amunt i avall

en un tràfec incessant.

3Comprenc un text descriptiu



59/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Fes una llista amb tots els adjectius que ixen en el text.

3 Relaciona cada element amb el terme corresponent

i explica què són.

gratacel

façana

avinguda arbrada

•

•

•

4 Explica amb paraules teues el significat de l’oració Els edificis semblen agulles que

s’enfilen amunt, arrapant el sol i els núvols.

5 Escriu una descripció breu de la localitat on vius o bé d’aquella on estiueges.

3



60/96


Nom Data


• Què explica aquest text?

• De quin tipus de text es tracta?

Instructiu Informatiu Argumentatiu Descriptiu

• Quantes parts té el text?

• Per què creus que estan numerats els passos?

• Creus que és possible realitzar aquesta recepta?

Per què?

Comprenc unes instruccions4

M a g d al e ne s d e x o c o l at e I • 125 g r ams de mant eg a.• 125 g r ams de sucr e. • 150 g r ams de f ar ina. • 1 culler ada de post r es de r ent . • 2 ous.• 2 culler ades de cacau en pols.• 25 g r ams de x ocolat e neg r e per a f ondr e.• M ot les de paper .

P

1 Foneu la mant eg a i, quan est ig a lí quida, af eg iu-hi d’un en un els alt r es ing r edient s: el sucr e, la f ar ina, el r ent , els ous pr èv iament bat ut s i el cacau en pols.2 Af eg iu-hi el x ocolat e neg r e f os i bar r eg eu-ho bé.

3 Feu boles de past a i col·loqueu-les en els mot les de paper . 4 Finalment , poseu-ho t ot al f or n a 180 ºC dur ant uns 15 minut s.



61/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu.

Ha de tindre un lèxic precís.

Les oracions han de ser breus i clares.

Les oracions han de ser molt llargues.

Les oracions han d’estar ben ordenades perquè s’entenga bé el procés.

L’ordre en què s’expliquen les instruccions no importa.

En la part de la preparació cal utilitzar verbs en imperatiu.

En la part de la preparació cal utilitzar verbs en futur.

3 Ratlla els textos que no siguen instructius.

Fullet on s’explica com

muntar una bicicleta.

Definicions

d’un diccionari.

Recepta per a fer

un pastís de formatge.

Comentari sobre una pel·lícula

de la cartellera.

Fullet on s’explica com

funciona la consola de jocs.

4 Escriu un text instructiu

a partir de les imatges.

No oblides indicar

els ingredients.

4

PA AMB TOMACA

1

2

3



62/96


Nom Data

La princesa de la sal

Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme llunyà vivia

un rei que tenia tres filles.

Un dia els va preguntar fins a quin punt elles l’estimaven.

–Jo t’estime com el pa –li va contestar la filla major.

–Jo t’estime com el vi –li va contestar la mitjana.

–Jo t’estime com la sal –li va contestar la menuda.

–Si m’estimes com la sal, ja pots eixir pel portal –li digué

el rei, tot enfadat. I la va fer fora de palau. Al cap d’uns quants anys, el dia del seu casament, la filla

menuda va convidar el rei, que no la va reconéixer. Ella mateixa

va voler fer el dinar i no hi va posar sal.

–Us ha agradat el dinar, senyor? –li va preguntar.

–S’han descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa

o sense vi, però mai sense sal.

En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt

important i també va reconéixer la seua filla. Li va demanar

perdó i, des d’aleshores, van ser molt feliços.


• Qui són els protagonistes del conte?

• Hi ha personatges secundaris? Quins?

• On passen els fets?

• Quan passen els fets?

• Què els passa, als personatges?

• Com es resol la situació?

Comprenc una narració5



63/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Relaciona cada part de la narració amb el contingut corresponent.

Plantejament • S’explica què els passa als personatges i com actuen per resoldre-ho.

Nus • Es conta com es resol la situació i com acaba

la història.

Desenllaç • Es presenten els personatges i s’indica quan

i on passen els fets.

3 Indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus

o el desenllaç.

4 Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenllaç.

5



64/96


Nom Data

El joc de l’estop

Com s’hi juga?

• Cada participant col·loca un full

en posició horitzontal i hi dibuixa

columnes (per exemple, 5).

• A la part de dalt de cada columna

s’indica el tipus de paraula clau

que decidiu. Per exemple: nom

de persona, animal , menjar , color , ciutat …

• A cada torn, un participant decideix

la lletra amb què jugaran.

Per exemple, la B.

• Cada jugador intentarà trobar una

paraula de cada categoria triada

que comence per la lletra decidida:

Biel , balena, bunyol, blau, Berlín...

• El primer que aconseguisca omplir

la filera cridarà «Estop!» i la resta

de participants pararà d’escriure.

• Les paraules correctes que ningú

més haja escrit valen 10 punts

i les repetides, 5 punts.

• Es torna a començar amb una altra

lletra. Al final se sumen tots els punts

i qui en tinga més guanya.

MaterialUn full i un bolígrafper participant.

ParticipantsA partir de dos.Sense límit.

En què consisteix?Cal escriure, abans que els altres, un seguit deparaules que comencen per una lletra donada.

1 Marca. Per a què creus que serveix el text anterior?

Per a dir-nos el que hem de fer a cada moment.

Per a explicar com funciona el joc i què hem de fer per a jugar-hi correctament.

Per a descriure’ns els materials necessaris i anar-los a comprar.

Per a fer propaganda d’un joc i vendre’l.

Comprenc un joc6



65/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Subratlla. De quin tipus de text es tracta?

• Instructiu. • Informatiu. • Argumentatiu. • Descriptiu.

3 Respon. Creus que perquè funcione el joc els participants poden vore què escriuen

els altres jugadors? Per què?

4 Tria un dels jocs següents i completa’n la fitxa.

Parxís. Dòmino. Oca. Vaixells.

Sambori. Conillets a amagar. Birles. Baló presoner.

Material:

Nombre de participants:

En què consisteix?

5 Explica breument com es juga al joc que has triat. No oblides cap dels passos.

6



66/96


Nom Data

1 Respon a aquestes preguntes sobre el primer poema.

• Quin és el títol del poema?

• Quants versos té?

• Quantes estrofes té?

• Qui n’és l’autora?

• Quines paraules del final de cada vers acaben igual?

Rosella

Com se t’ha arrugat,

rosella vermella,

el vestit mudat

tot just estrenat?

Potser ha estat el blat,

rosella vermella,

o el vent que, esverat,

te l’ha rebregat.

NÚRIA A LBÓ,

dins de Poesies amb suc

7Comprenc textos poètics

La lluna

La lluna, tan blanca,

sembla de paper.

Té cara de pena

i res no hi pot fer.

Penjada en la fosca

com un llumener,la lluna ja plora

damunt el carrer.

F. BOFILL, A. PUIG, F. SERRAT,

Juguem cantant



67/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Relaciona cada paraula del poema «Rosella» amb el seu significat.

vermella

mudat

esverat

rebregat

arrugat

roja

de gala

alarmat

3 Llig el poema sobre la lluna i copia les paraules que acaben de manera semblant en

els versos parells, és a dir, les que rimen.

4 Pinta del mateix color les paraules que rimen. En acabant, completa cada nova

estrofa amb el parell de paraules adequat.

formatge

or

baló

balcó

viatge

cor

La lluna, daurada,

s’assembla a un disc d’ .

La seua llum clara

alegra el meu .

La lluna, tan groga,

sembla de .

Com m’agradaria

poder fer-hi un !

La lluna, redona,

pareix un .

Voldria agafar-la

des del meu .

7



68/96


Nom Data

Les meduses

Les meduses són animals

invertebrats que, quan són adults,

viuen flotant al mar. Aquests

organismes transparents amb forma

de campana tenen uns tentacles

amb cèl·lules urticants que utilitzen

per a capturar preses i defensar-se,

i que provoquen coïssor als humans

quan les toquem.

Les meduses viuen allunyades de

la costa com a individus aïllats o

formant bancs, però periòdicament

s’aproximen, transportades pels

corrents, a les nostres platges.

L’arribada de meduses a la costa

en més o menys quantitat és un

fenomen natural que principalment

té lloc durant la primavera i una gran

part de l’estiu. Tot i que no se sap

per què passa, sembla que la

combinació de determinats corrents

i vents marins, així com la

temperatura del mar, influeixen en

la proliferació d’aquests animals.

Si aquest estiu aneu a la platja i en

veieu una, encara que estiga morta,no la toqueu: us evitareu de passar

un mal tràngol en forma de picors

i coïssors que poden arribar a ser

insuportables!

M ANEL MURIACH I CINELLI.

Cavall Fort, núm. 1152 (adaptació)


• Qui és l’autor del text?

• En quina revista es publica?

• Com es titula el text?

• De què parla?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓComprenc un text expositiu8



69/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Relaciona aquestes paraules i expressions de la lectura amb el seu significat.

invertebrat • • Que produeix urticària o coïssor.

proliferació • • Animal mancat de columna vertebral.

urticant • • Situació complicada, difícil de resoldre.

mal tràngol • • Creixement o multiplicació ràpida d’una cosa.


• Quin tipus d’animals són les meduses?

• De quin color són?

• Quina forma tenen?

• Què tenen als tentacles? Per a què serveixen?

• On viuen normalment les meduses?

• Quins efectes tenen sobre els humans?

4 Tria un tema que t’interesse. Pots triar-ne un d’aquests o un altre.

El canvi climàtic Les abelles El bàsquet

5 Busca’n informació i elabora un text expositiu breu.

AMPLIACIÓ. UNITAT8



70/96


Nom Data


• Qui és l’entrevistat?

• Quina és la seua faena?

• Quan va decidir la seua professió?

• Com s’aprén la màgia?

• Si el truc no ix, què és el més important?

Entrevista al mag Lari

—Com va ser el teu primer

contacte amb el món de la màgia?

—Com molts mags, jo vaig descobrir

la màgia gràcies al joc Magia Borrás.

—Recordes el teu primer truc

de màgia?

—Crec que me’l vaig inventar jo

mateix. Posava un ninot Madelmandins d’una caixa i la serrava pel mig.

No tenia cap mèrit perquè serrava

el Madelman pel mig i ja està.

—Quan vas decidir que et volies

dedicar a la màgia?

—Quan tenia catorze anys. Els meus

pares em van regalar, per Sant Jordi,

un llibre de màgia que em va

encantar. Me’l vaig llegir molt depressa i quan el vaig acabar, mon

pare em va dur a una associació de

mags... Vaig anar aprenent i aviat

vaig tindre clar que em volia dedicar

a la màgia.

—Hi ha escoles de màgia?

—No, per a la màgia no hi ha

escola. Sovint s’aprén a partir de

llibres, però si t’ho ensenya algú

altre és més fàcil. La màgia és més

teatre que una altra cosa, i això no

t’ho ensenyen els llibres.

—Què passa quan un truc no ix?

—Ah! Ací és on aprens a

compondre-te-les! Els jocs de mans

depenen molt del material que

utilitzes i de vegades els objectes

fallen. He aprés a preveure què pot

fallar en un número i pensar les

solucions. El més important és que

el públic no note res.

Cavall Fort, núm. 1022 (adaptació)

Comprenc una entrevista9



71/96

AMPLIACIÓ. UNITAT

2 Observa l’entrevista i digues quina diferència gràfica hi ha entre les preguntes

i les respostes.

3 Imagina que ets l’entrevistador i vols seguir fent preguntes

al mag Lari. Tria les que siguen més adients.

Recordes alguna anècdota en l’escenari?

Quin número de sabata utilitzes?

Què li diries a un xiquet que vulga ser mag com tu?

Què prefereixes, el futbol o el bàsquet?

Valen 4º Refuerzo

Documents

Transcript of Valen 4º Refuerzo